{"id": "caBreu_abstractive_219", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "El risc de morir després de patir un ictus isquèmic es multiplica si l’edat biològica, que ve marcada pels hàbits de vida o el lloc de residència, entre altres factors, és superior a l’edat cronològica, marcada per la data de naixement.\nAixí ho constata un estudi realitzat per investigadors del Grup de recerca Neurovascular de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).\nSegons els resultats obtinguts, cada any d’edat biològica acumulat per sobre de l’edat cronològica, augmenta un 6% el risc de morir en un període de tres mesos després de patir un ictus.\nAlhora, també el grau de severitat de les seqüeles és més important.\nEl treball, que s’ha publicat a la revista ‘Scientific Reports’, ha analitzat les dades de gairebé 600 pacients.\nLa investigadora principal de l’estudi, la doctora Carolina Soriano-Tárraga, explica que es van analitzar gairebé 600 pacients atesos a l’Hospital del Mar per un ictus isquèmic i que en aquests casos, la mortalitat mitjana al cap de tres mesos es va situar entre el 15 i el 20%.\nEls investigadors van determinar la seva edat biològica a partir de marcadors epigenètics (canvis en els gens causats per factors externs), concretament, la metilació de l’ADN (el principal mecanisme epigenètic).\nAixí van comprovar, segons comenta Soriano-Tárraga, que l’edat biològica aporta informació extra.\n‘Es correlaciona molt bé amb l’edat cronològica, és molt similar, però té informació extra sobre l’estat funcional de la persona’, apunta Soriano-Tárraga.\nPer tant, afegeix, ‘és un millor predictor de mortalitat a tres mesos en comparació amb l’edat cronològica’, fins i tot sense tenir en compte altres factors externs, la gravetat de l’ictus o l’estat funcional previ del pacient.\nL’estudi també va analitzar el pes de l’edat biològica tenint en compte el tipus d’ictus.\nAixí, en els ictus aterotrombòtics, que acostumen a donar-se en pacients més joves -entre 55 i 60 anys de mitjana-, va ser en els que es va mostrar com un millor indicador de mortalitat.\nEn canvi, en els cardioembòlics, més habituals en pacients de més edat, l’efecte de l’edat biològica no era evident.\nAixò confirma, segons la investigadora principal de l’estudi, que l’edat biològica és un bon biomarcador.\n‘En un pacient jove l’edat biològica, l’estil de vida, té un major impacte, indica un envelliment més gran’ i un risc més elevat de mortalitat després de patir un atac, així com una major severitat de les seqüeles, destaca Soriano-Tárraga.\nÉs a dir, ‘no són tan joves’ com indica la seva edat cronològica, afegeix.\nEls investigadors assenyalen que estudis anteriors que comparaven pacients que havien patit un ictus amb pacients que no n’havien patit, indicaven que per una mateixa edat cronològica, el grau d’envelliment dels ictus era de 2,5 anys més gran de mitjana, sent de fins a 7 anys en els casos més joves.\nLa utilització d’aquest marcador ‘pot servir per detectar els pacients que tenen un risc més elevat de morir després de patir un ictus’, segons Soriano-Tárraga.\nPer la seva banda, el doctor Jordi Jiménez-Conde, neuròleg de l’Hospital del Mar responsable de la línia de recerca, ha remarcat que aquest estudi ‘és molt congruent amb les troballes dels nostres estudis previs, corroborant que l’edat biològica té un gran valor informatiu sobre l’estat d’envelliment real de les persones, sobre el seu risc de patir malalties associades a l’edat, i sobre la capacitat de l’individu d’afrontar-les’.\nHi ha dos tipus d’ictus principals, els hemorràgics (quan es trenca un vas sanguini al cervell) i els isquèmics (quan s’obtura una de les artèries del cervell).\nL’ictus aterotrombòtic és el tercer més freqüent i la seva causa subjacent, l’ateroesclerosi és tractable.\nAquesta patologia està associada a alts nivells de colesterol, a l’hàbit del tabac i la diabetis.\nEn general, el 90% dels ictus estan relacionats amb factors de risc com aquests.", "response": "L'edat biològica ve marcada pel lloc de residència o pels hàbits de vida. Un estudi realitzat a l'Hospital del Mar amb uns 600 pacients confirma que el risc de mortaldat després d'un ictus és més gran si l'edat biològica del pacient supera la cronològica, que és la que ve marcada per la data de naixement.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2289", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "El comissari dels Mossos Manuel Castellví ha assegurat aquest dilluns al Tribunal Suprem que cap dels tres cossos policials va preveure \"actes de violència\" l'1-O en una reunió d'informació que van mantenir el 28 de setembre, tres dies abans del referèndum.\nEn canvi, la setmana passava va explicar que en una reunió que es va celebrar el mateix dia que la que els Mossos van fer amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn al Palau de la Generalitat, on va declarar que els va avisar que aquell dia es preveien diversos escenaris, entre els quals \"moments de tensió que podien acabar amb una escalada de violència\".\nCastellví ha explicat que les previsions que grupuscles violents actuessin el dia del referèndum van fallar.\nEl comissari també ha destacat el caràcter \"no violent\" d'ANC i Òmnium, a qui consideren \"interlocutors\" quan convoquen manifestacions.\nEn respostes al lletrat de Joaquim Forn, Xavier Melero, Castellví ha explicat el contingut d'una reunió d'una subcomissió d'informació amb presència de representants d'intel·ligència dels tres cossos policials a la qual ell mateix hi va assistir.\nEn aquesta reunió, l'escenari previst era que l'1-O hi hauria \"col·legis amb activitats\" i que \"a primera hora del matí hi hauria gent fent resistència passiva amb actuació de la policia\".\n\"En aquell moment no es preveien actes de violència\", ha explicat, tal com \"consta a l'acta\"\nEn canvi, la setmana passada, Castellví va declarar en resposta a la fiscalia que aquell mateix dia 28 els comandaments dels Mossos van mantenir una reunió al Palau de la Generalitat amb Puigdemont, Junqueras i Forn, on sí van avisar que un dels possibles escenaris és que hi hagués una \"escalada de violència\".\nAquest dilluns, ha explicat que en aquella reunió no hi va haver \"cap\" retret per part dels membres del Govern a la posició dels Mossos de donar compliment a la interlocutòria del TSJC que els demanava aturar el referèndum, i que tampoc els van persuadir a fer cap canvi.\nCastellví també ha explicat que les previsions que es va fer sobre que alguns \"grups violents\" podrien actuar l'1-O van fallar, i que durant la jornada del referèndum \"no es van constituir com un bloc d'unitat d'acció d'atac\" com sí tenien previst.\nSón grups, ha afegit, que tenen \"capacitat d'alterar l'ordre\", però ha remarcat que aquell dia no van actuar.\nEls CDR no estaven organitzats abans de l'1-O\nSobre els CDR, Castellví els ha desvinculat del Govern i ha assegurat que, abans de l'1-O, els 42 que tenien detectats estaven \"inconnexos entre ells\" i \"no coordinats\".\nVa ser després del referèndum, després de la celebració de 3 assemblees, que es va crear \"una entitat que coordinaria els grups\" a través d'un perfil de Twitter general.\n\"A partir d'allí sí que hi va haver una coordinació\", aconseguint el 8 de novembre del 2017 \"col·lapsar totes les carreteres de Catalunya\".\nPel que fa al dispositiu, ha explicat que en les reunions prèvies a l'1-O es va explicar tant a la fiscalia com a la resta de cossos policials la presència d'un binomi d'agents dels Mossos d'Esquadra als col·legis.\nSegons Castellví, la puntualització que fa la fiscalia, que va considera que el dispositiu \"no era suficient\", era des del punt de vista \"quantitatiu\", no qualitatiu.\nCastellví també ha dit que la interlocutòria de la magistrada del TSJC no preveia el precinte de 100 metres dels col·legis i ha assegurat que les activitats que es van fer als col·legis no tenien cap relació amb el Govern.\nA preguntes de la lletrada de Cuixart, Marina Roig, ha destacat el caràcter \"no violent\" tant d'Òmnium Cultural com d'ANC i que mai fan fer crides a \"enfrontar-se violentament\" a la policia l'1-O.\n\"Sempre han convocat moltes manifestacions i sempre amb la consigna de la no violència i els considerem interlocutors per l'actitud i el resultat de la seva gestió\", ha remarcat.\nCastellví ha declarat que l'arribada del conseller a Interior no va comportar canvis de directrius, ni de la cadena de comandament, ni cap ingerència en la seva feina, ni va influir-li les declaracions públiques que va fer el conseller.", "response": "Manuel Castellví, comissari dels Mossos, ha declarat al Tribunal Suprem que no es tenien previstos actes de violència durant l'1-O. Tanmateix, aquestes declaracions contradiuen el que va explicar la setmana passada on va declarar que el govern els va avisar que l'1-O es podien viure moments de tensió que podien acabar amb violència.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2208", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "El Jutjat de Primera Instància Número 6 de Girona ha permès que el \"nen robat\" de Banyoles recuperi el nom i cognoms que tenia en néixer.\nD'aquesta manera, Joan Coll Corominola veurà modificada la seva inscripció al Registre Civil i passarà a dir-se Juan Francisco Beamonte Isern.\nLa sentència, que reconeix que aquells qui el van adoptar l'any 1966 \"no són els seus pares biològics\", posa punt final a un llarg periple judicial.\nFa anys que aquest veí de Banyoles litigava perquè se li reconegués el dret de recuperar la seva identitat.\nDesprés d'intentar portar el cas per la via penal, va presentar una demanda civil al jutjat de família.\nAquesta demanda, en un primer moment, es va tirar enrere perquè el jutjat va resoldre que havia caducat.\nL'Audiència de Girona, però, va ordenar reobrir el cas i, ara, aquesta nova sentència ordena que \"s'anul·li la inscripció de la filiació\" que constava al Registre Civil i que, en conseqüència, es rectifiquin el nom i cognoms del banyolí pels de Juan Francisco Beamonte Isern.\nEl cas d'aquest veí de Banyoles és l'exemple de la perseverança.\nLi ha costat més d'una dècada de lluita i anar d'un jutjat a l'altre, però al final ha aconseguit el seu objectiu: que li reconeguin que el matrimoni que el va adoptar no són els seus pares biològics i que, per tant, se li permeti canvia la seva identitat al Registre Civil.\nFa més de deu anys que Joan Coll –ara, Juan Francisco Beamonte- va començar a investigar el seu passat.\nEntre allò que ha pogut recopilar, hi ha algunes fotografies esgrogueïdes on se'l veu quan era un nadó, acompanyat del seu pare.\nEl banyolí sospitava que era un possible cas de nen robat durant el franquisme, com ara s'ha demostrat, i que els seus pares adoptius van pagar 150.000 pessetes per endur-se'l a casa.\nEll va néixer el 14 de setembre del 1966 a l'Hospital Clínic de Barcelona.\nAleshores, però, el nom que figurava a la seva partida de naixement era Juan Francisco Beamonte Isern.\nLa seva infància, segons va descobrir, va passar-la a casa de les dues àvies.\nPrimer amb la materna a Òdena (Anoia) i, quan el seu pare va morir, va anar a viure amb l'altra àvia a Sant Adrià del Besòs.\nAleshores era el 1973 i ell tenia 7 anys.\nMés tard, va ingressar en un hospici de Barcelona i, en menys de dos mesos, va ser adoptat per la família de Banyoles, amb qui viuria la resta de la joventut.\nViacrucis judicial\nResseguint el seu passat, es va adonar que hi havia coses que no quadraven.\nI va decidir recuperar la seva identitat, convençut que, en realitat, ell era Juan Francisco Beamonte Isern.\nAixò li va suposar un autèntic viacrucis judicial.\nDesprés d'intentar portar el seu cas reiteradament davant la Justícia per la via penal, al febrer del 2016 el banyolí i el seu advocat van decidir interposar una demanda civil per reclamar que es reconegués que el matrimoni que el va adoptar no eren els seus pares biològics.\nL'afer va anar a parar al Jutjat de Primera Instància 6 de Girona.\nEn un primer moment, la demanda es va admetre a tràmit, però després el mateix jutjat la va desestimar, perquè considerava que el cas per anul·lar l'adopció havia caducat.\nAleshores, el banyolí va recórrer davant l'Audiència de Girona, que li va donar la raó i, en una interlocutòria, va ordenar al jutjat que reobrís el cas.\nAra, ja hi ha sentència.\nLa resolució recull que els demandats –és a dir, el matrimoni de Banyoles- \"reconeixen\" explícitament que \"no són els pares biològics\" del veí de Banyoles.\nEn conseqüència, el jutjat anul·la la inscripció de filiació que constava al Registre Civil (o sigui, Joan Coll Corominola) i ordena \"rectificar-la\" per la de Juan Francisco Beamonte Isern.\nLa sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs d'apel·lació en un termini de vint dies.\nSi cap de les parts ho fa, però, la decisió ja serà ferma.\nI en conseqüència, el banyolí podrà recuperar el nom i cognoms que tenia en néixer.", "response": "Un veí de Banyoles va començar a investigar el seu passat fa uns anys perquè sospitava que podia ser un nen robat durant el franquisme. Es van confirmar les seves sospites, i després d'anys amb litigis legals, el Jutjat de Girona ha permès que es canviï el nom i cognom pel que li van posar els seus pares biològics.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_41", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "La Junta de Govern Local ha aprovat el pressupost de l’Ajuntament de Castelló per a 2018, que s’eleva a 176.029.349 euros, un 3,03% superior al de l’any anterior i el de major quantia de l’última dècada.\nL’alcaldessa ha presentat en roda de premsa el document, que, al seu judici, “consolida les bases del canvi”.\nEl projecte s’obri ara a la presentació d’esmenes pels grups de l’oposició i serà portat al ple.\n“És un pressupost que confirma que aquest Govern municipal té un projecte de ciutat.\nPerquè hi ha un projecte de ciutat clarament definit en el Pla General.\nHi ha un projecte de ciutat amb les inversions 20,2 milions d’euros dels fons EDUSI.\nHi ha un projecte de ciutat en el Pla Estratègic d’Ocupació i del Pla Estratègic de Turisme.\nHi ha un projecte de ciutat en la nova política fiscal municipal, ajustada a la realitat econòmica de les famílies.\nHi ha un projecte de ciutat en la implantació de la perspectiva de gènere i la lluita contra les desigualtats socials”, ha afirmat.\nL’alcaldessa ha desgranat les claus del pressupost.\nEls ingressos creixen per l’augment de transferències corrents (5,41%), especialment les de creació d’ocupació (1,9 milions), la cessió de l’IRPF i la cessió d’impostos indirectes (IVA, alcohol, hidrocarburs).\nLa recaptació per impostos directes es congela i es recaptaran 876.000 euros menys per l’IBI.\nD’altra banda, augmenten els ingressos indirectes, en haver-hi més previsió de recaptació de l’ICIO per la recuperació de la construcció i les taxes per llicències urbanístiques, obertura de locals, taules i cadires.\nLes despeses creixen en la mateixa proporció.\nAugmenten els programes d’ocupació: Jornals de Vila passa d’1,3 a 2,4 milions d’euros i els programes i tallers d’ocupació subvencionats pel Servef.\nPuja la consignació en educació, família i infància, atenció a la dependència, cultura, transport urbà, recollida de residus i modernització i innovació tecnològica.\nEl 64% de la despesa està compromès (sobretot pels capítols de Personal, contractes de serveis i despeses financeres) i el 36% és no compromès.\nTambé augmenten, en un 3,4%, les aportacions als patronats municipals i de forma especial el finançament del Consorci del Pacte Local per l’Ocupació, en més d’un 74% respecte a l’any anterior.\nCreixen les subvencions a les ONG de Cooperació al Desenvolupament i es preveuen noves ajudes per al lloguer social, persones amb discapacitat, microcrèdits i l’engegada del Pla de Recuperació del Talent.\nPel que fa a les inversions, destaquen els projectes de l’estratègia EDUSI (1,17 milions d’euros), l’adquisició d’habitatge social (500.000 euros), la partida de gestió mediambiental (500.000), pressupostos participatius (1,8 milions), segona fase del centre de la Pineda (440.000 euros), adequació d’instal·lacions esportives (380.000), rehabilitació dels antics jutjats de Borrull (300.000), remodelació de l’edifici Quatre Cantons (300.000 euros), millores en el cementeri municipal (300.000), pla d’accessibilitat (150.000 euros) i pla de millora de la Pineda (100.000 euros).\nLa portaveu del Govern municipal, Verònica Ruiz, ha destacat que el pressupost segueix les línies programàtiques del Pacte del Grau i ha incidit en els dos aspectes centrals dels comptes: les inversions europees i la perspectiva de gènere.\n“Són els millors pressupostos que hem pogut desenvolupar tenint en compte l’infrafinançament i el ninguneig que pateix l’Ajuntament per part del Govern central”, ha assenyalat.\nLa vicealcaldesa, Ali Brancal, ha incidit en el “treball d’equip” que representen els pressupostos i, especialment, la implantació de la perspectiva de gènere.\nEn 2018 seran 23 els departaments municipals que gestionen els comptes públics amb criteris d’igualtat.\nBrancal ha destacat la importància d’aplicar la perspectiva de gènere i ha posat l’exemple de les polítiques d’ocupació, que afavoreixen la inserció laboral de les dones.\nTambé ha valorat la inclusió en el pressupost d’una partida específica de 500.000 euros per a l’adquisició d’habitatge social.\nEl regidor de Gestió Municipal, Antonio Lorenzo, ha destacat que el pressupost s’ajusta al catàleg de polítiques de progrés del pacte de govern municipal signat en 2015 i ha afirmat que ha escoltat les recomanacions del Consell Social de la Ciutat.\nLorenzo ha indicat que el pagament del deute municipal serà la meitat que en l’últim any del govern del PP.\nA data 31 de desembre el deute viu s’ha quedat fixat en el 30,6%.\nLorenzo ha remarcat que el pressupost demostra que és possible conciliar el rigor de la gestió econòmica (reducció de l’endeutament, millora en el període mitjà de pagament a proveïdors, increment de la liquiditat municipal, romanent de tresoreria positiu…) amb una política d’inversions que atén les necessitats de la ciutadania.", "response": "L'alcaldessa de Castelló ha presentat els pressupostos per a 2018, que són un 3% més alts que els de l'any anterior i ara s'obre el període d'esmenes. Els pressupostos s'ajusten a la relació de polítiques de progrés i contemplen mesures amb perspectiva de gènere, ecològiques, urbanístiques, de polítiques fiscals i inversions a la ciutat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1138", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "El diputat i cap de llista d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, han instat el Parlament a seguir tirant endavant el mandat del 27-S davant un Estat \"indecent\" que fa servir el TC \"com a braç armat\".\n\"Fa molt temps que el Parlament té un mandat inequívocament popular, que és el de desplegar el full de ruta; hem de seguir el nostre camí,no volem desobeir ningú sinó obeir-nos a nosaltres mateixos amb el full de ruta\", assegura Rufián., que afegeix \"El TC fa molt temps que no és ni tribunal, ni constitucional; i davant un estat que utilitza les institucions contra el mandat sobirà, l'única resposta és la de construir un estat de dret decent de tots i per a tots\".\nPer la seva banda, el president de l'ANC ha mostrat ple suport tant a Forcadell com a Puigdemont perquè despleguin el mandat democràtic del 27-S.\n\"Quan el Parlament faci el gest de sobirania, els ciutadans estarem al seu costat, i no acceptarem que cap tribunal ni cal govern espanyol determinin qui ha de presidir la cambra catalana o el Govern\", ha afirmat.\n\"Diem amb tota tranquil·litat i fermesa que no ens doblegarem; hem de fer camí\", sentencia el president de l'ANC.\nTant per a Sánchez com per a Rufián, el fet que l'executiu espanyol estigui en funcions des del desembre també és \"enormement significatiu\".\n\"Demostra la decadència del sistema polític espanyol, que no se'n surt de gestionar la seva pluralitat ni de donar una sortida democràtica a Catalunya; nosaltres, per contra, tenim un rumb i guia\", diu el president de l'assemblea.\nEn aquesta línia, Jordi Sánchez ha fet una crida perquè aquest Onze de Setembre, novament, sigui \"una jornada massiva de mobilització per ensenyar al món la nostra voluntat inequívoca com a país\".\nI perquè també serveixi per aixecar \"un clam unànime de suport als diputats i a les diputades, començant per la presidenta del Parlament i el president de la Generalitat\".\n72 diputats, més que no pas grups\nJordi Sánchez també s'ha referit a l'encreuament dialèctic entre el president Carles Puigdemont i el diputat de la CUP Benet Salellas, sobre l'exigència cupaire perquè el referèndum unilateral se celebri la primavera del 2017.\n\"Els demanem a tots els diputats que tinguin generositat i fermesa, perquè estem en un moment històric\", ha dit.\nPer al president de l'ANC, ara, més que parlar de \"grups parlamentaris de Junts per Sí i la CUP\", el que cal és parlar de \"72 diputats\" a favor del sobiranisme.\n\"Són els ells qui tenen la confiança i el mandat que els ha fet la ciutadania\", ha dit Sánchez.\n\"No tinc cap dubte que al setembre la qüestió de confiança se superarà amb èxit, i això serà la concreció cap a l'últim trajecte cap a la independència; nosaltres no posarem data sobre si el referèndum ha de ser la primavera o la tardor del 2017, però sí que demanem que els diputats actuïn amb fermesa i determinació, i sabem que ni el president de la Generalitat ni la presidenta del Parlament ens decebran\", ha conclòs.\nEstelades a la platja\nTant Gabriel Rufián com Jordi Sánchez han participat aquest diumenge a la quarta caminada que l'ANC ha organitzat per les platges de l'Alt Empordà.\nA primera hora del matí han sortit dues marxes, l'una des de l'Escala i l'altra des d'Empuriabrava, que s'han ajuntat a la gola del Fluvià.\nA la desembocadura del riu, s'han desplegat estelades i s'han corejat crits a favor de la independència i l'estat propi.\nHan participat en la caminada unes 120 persones.\nL'acte després s'ha traslladat al parc del Riu de Sant Pere Pescador (Alt Empordà), on s'ha fet un dinar popular on també hi ha pres part el diputat de la CUP Benet Salellas.\nSuport a Forcadell i Puigdemont\nUn dia abans que es reuneixi el ple extraordinari del Constitucional les mostres de suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, se succeeixen.\nL'alt tribunal ha d'estudiar demà la demanda de l'executiu de Rajoy perquè s'obri via penal contra Forcadell, per haver permès la votació de les conclusions del procés constituent.\nI el TC també pot actuar contra Puigdemont, prohibint-li que desplegui la declaració del 9-N.", "response": "El diputat d'ERC, Gabriel Rufián, i el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, han instat el Parlament a seguir endavant amb el full de ruta proposat el 27-S i afirmen que l'Estat espanyol utilitza el Tribunal Constitucional en contra del mandat sobirà. Jordi Sánchez també ha mostrat el seu suport a Forcadell i Puigdemont.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_999", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "Moviment contra la intolerància, Acció Cultural del País Valencià i més associacions en favor de la diversitat i contra els crims d’odi han presentat una instància a l’Ajuntament de València perquè dediqui un carrer a Guillem Agulló, jove independentista assassinat l’any 1993 per l’extrema dreta.\nEn la carta, adreçada al batlle, Joan Ribó, demanen que la mesura sigui un símbol de la memòria de totes les víctimes de crims d’odi.\nSegons que ha explicat als mitjans el secretari general d’ACPV, Toni Gisbert, la iniciativa neix amb l’objectiu de reparar la injustícia que ha pesat sobre Guillem Agulló i més víctimes dels crims d’odi durant els darrers 20 o 25 anys a València, ‘on s’ha partit una situació d’impunitat de les agressions i la violència feixista’.\nFa 23 anys, el jove valencià Guillem Agulló, de 18 anys, va ser assassinat per un grup de nazis a Montanejos (Alt Millars) d’una ganivetada al cor.\nGuillem era un jove amb inquietuds socials i polítiques, que el portaren a formar part de l’organització de joves independentistes Maulets i del col·lectiu antiracista SHARP, i a participar en moltíssimes mobilitzacions i convocatòries a favor dels drets nacionals i socials del País Valencià.\nLa nit de l’11 d’abril, Guillem Agulló era a Montanejos amb una colla d’amics passant les vacances de Pasqua quan un grup de nazis de València es va dirigir directament contra ell.\nEntre tres persones, el van subjectar perquè Pedro Cuevas li clavés una ganivetada mortal al cor.\nImmediatament, van marxar cridant ‘Arriba España!’, mentre els amics d’Agulló intentaven cercar ajut.\nEls fets van quedar clarament acreditats durant el judici posterior.\nD’aquesta manera, l’assassinat produí una onada d’indignació, que es traduí en mobilitzacions multitudinàries, manifestacions de denúncia i tota mena d’actes.\nAixí mateix, es constituí una acusació popular formada per diversos col·lectius i organitzacions que es personaren en la causa, preocupats per garantir que el crim no quedés impune i per evitar que un altre jove valencià pogués ser també víctima dels crims d’odi.\nMoltes organitzacions i col·lectius cívics, sindicals i polítics denunciaren el cas i convocaren actes de denúncia: els partits PSPV, EUPV, BNV, PSAN, ERPV; els sindicats CCOO-PV, UGT-PV i Intersindical Valenciana; i una llarguíssima llista d’associacions i entitats locals, comarcals i de tot el País Valencià.\nCal també destacar el protagonisme dels joves en les mobilitzacions i denúncies, començant pels sindicats d’estudiants.\nL’any 2005, la Guàrdia Civil va desarticular una organització nazi al País Valencià, el Frente Antisistema (FAS), que es dedicava, segons la nota que va fer el cos, a vendre armes prohibides i organitzar ‘caceres’ contra immigrants i militants d’esquerres.\nL’operació va permetre de detenir 27 persones, entre les quals l’assassí de Guillem Agulló.\nFou llavors que es va formar la plataforma Acció Popular contra la Impunitat, que reuneix més de 30 organitzacions socials, culturals, polítiques i sindicals.\nLa plataforma va fer arribar al congrés espanyol i a la Comissió Europea les seves denúncies sobre els atacs impunes de l’extrema dreta, entre els quals més d’una vintena d’atemptats amb explosius contra ONG i seus polítiques, agressions contra immigrants, mesquites i boicots habituals de grups ultres contra actes d’associacions culturals.\nDurant aquests 23 anys ha estat la societat que ha mantingut viu el record i la denúncia de l’assassinat de Guillem Agulló, amb centenars d’actes, cançons de coneguts grups musicals i campanyes de denúncia.\nEls recents exemples de les ciutats de Barcelona i Molins de Rei a Catalunya, i de Simat de Valldigna al País Valencià, que han acordat de dedicar un carrer a Guillem Agulló, i de l’Ajuntament de Madrid, que ha posat a un carrer el nom de Carlos Palomino (un altre jove assassinat pel feixisme), reforça la iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) de demanar a l’Ajuntament de València que expliciti el seu compromís amb la llibertat i la democràcia dedicant un carrer de la ciutat a Guillem Agulló, com a reconeixement institucional a un jove valencià que no va cometre cap més delicte que defensar unes idees de llibertat i democràcia, i a totes les víctimes dels crims d’odi.\nLa representativitat de les entitats adherides deixa clara l’àmplia base social de la demanda, com també la necessitat que les institucions es pronunciïn a favor de la pluralitat, la diversitat, el respecte, la igualtat i la democràcia.", "response": "Diverses associacions a favor de la diversitat i contra els crims d'odi han redactat una carta dirigida a l'alcalde de València, Joan Ribó, per demanar un carrer per a Guillem Agulló a la ciutat. Guillem va ser un jove que pertanyia a l'organització Maulets i que el 1993 va ser assassinat per l'extrema dreta.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_821", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, juntament amb el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, comença avui un viatge de dos dies a Dinamarca, en què presidiran la inauguració de la delegació de la Generalitat als països nòrdics, amb seu a Copenhaguen, que dirigirà Francesca Guardiola.\nL’objectiu serà de potenciar les relacions bilaterals entre Catalunya i Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia.\nLa visita del president de la Generalitat s’escau en un moment molt decisiu del procés, deu dies abans de la Diada i pràcticament un mes abans del referèndum de l’1 d’octubre.\nEl president i el govern veuen molt clar que el reconeixement internacional és un factor cabdal, i Dinamarca i els països nòrdics són dels que han fet més gests favorables a l’autodeterminació de Catalunya.\nEl parlament danès fou un dels primers a debatre i a votar (i aprovar) una moció sobre el dret d’autodeterminació dels catalans.\nFou el 2015, gràcies a una resolució impulsada per la formació d’esquerres Enhedslisten (l’Aliança Vermella-Verda), que va fer que la majoria de la cambra demanés un debat pacífic i democràtic entre el govern català i l’espanyol en el context del procés cap a la independència.\nLa classe política danesa ha anat seguint de prop l’evolució del procés català i es va manifestar majoritàriament contrària al processament de la presidenta del parlament, Carme Forcadell, per haver permès el debat sobre el procés constituent i la votació d’una resolució de defensa del referèndum.\nJustament es planyien que la repressió de la justícia espanyola contra els polítics independentistes contravenia l’esperit de la resolució del 2015 en què el parlament danès demanava diàleg.\nDe fet, la diferència de tarannà entre l’estat espanyol i l’estat danès es va palesar en les declaracions del primer ministre de Dinamarca, Lars Løkke Rasmusse, que aquest mes de maig passat va dir que tant Grenlàndia com les Fèroe tenien el dret de ser independents i de proclamar la independència quan ho consideressin oportú.\nhttps://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2017/05/groenlndia.001-24032041.jpeg\nA més, hem vist com aquest estiu el festival polític més important de Dinamarca, el Folkemødet, dedicava un debat al referèndum català amb el títol ‘Catalunya pot esdevenir el pròxim estat de la UE?’, en què diversos acadèmics, representants polítics i periodistes van discutir sobre la consulta del primer d’octubre.\nEl bloc escandinau\nDinamarca forma part del bloc escandinau, un conjunt de països de forta tradició democràtica, on la independència de Catalunya forma part del debat polític des de fa temps.\nVegem de quina manera és tractat en els altres països.\nA Finlàndia es va crear un dels tres grups de suport a Catalunya que ja hi ha oficialment en parlaments europeus i el conseller Romeva hi va ser rebut oficialment.\nLa visita va ser aprofitada pels grups espanyolistes per mirar de manipular l’opinió pública, perquè el president del grup és membre del Partit dels Finlandesos, de caràcter nacionalista.\nAmagaven que la vice-presidenta del grup és membre del partit homòleg de Podem i que inclou diputats de tots els partits presents a la cambra.\nhttps://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2016/12/Solidaritat-forcadell.001.png\nEl pas de la delegació\nEn aquest context, l’establiment de la delegació a Copenhaguen per a reforçar les relacions bilaterals entre Catalunya i aquests països és cabdal.\nEls lligams entre Catalunya i els països nòrdics tradicionalment s’han mogut en l’àmbit comercial.\nDe fet, des del 1991, Acció, l’agència per la competitivitat de l’empresa, té una oficina a Copenhaguen per a potenciar les relacions econòmiques i comercials entre Catalunya i Suècia, Noruega, Finlàndia, Dinamarca, Estònia i Islàndia.\nLes exportacions catalanes a Dinamarca i Suècia representen una cinquena part de totes les de l’estat espanyol a aquests països.\nA més, Catalunya compta amb un nombre important de filials d’empreses sueques i daneses i unes quantes empreses catalanes són implantades en aquests països.\nAixí mateix, el mercat nòrdic és el setè en importància en nombre absolut de turistes.\nEntre els mesos de gener i maig d’enguany un total de 255.600 turistes nòrdics han visitat Catalunya.\nAmb la delegació de Copenhaguen, el govern ja en té dotze.\nLes altres són: la Unió Europea; el Regne Unit i Irlanda; França; Alemanya; els Estats Units, el Canadà i Mèxic; Àustria, Itàlia; Portugal; Ginebra; Polònia i els països bàltics; i Croàcia i els Balcans.", "response": "Comença un viatge institucional de dos dies a Dinamarca, on Carles Puigdemont i Raül Romeva inauguraran la delegació de la Generalitat als països nòrdics, que tindrà seu a Copenhaguen. Dinamarca tradicionalment ha fet molts gestos favorables a la independència de Catalunya i amb aquest viatge el Govern espera potencials les relacions amb els països nòrdics.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1120", "instruction": "Resumeix aquest text:", "context": "Un dubte recorre aquests dies els dirigents de l'antiga Convergència: quina serà la condemna que rebi el partit en la sentència del cas Palau?\n\"L'únic que ens balla és quina quantitat s'haurà de retornar, si 2,5 milions o els 6,6 que apuntava la Fiscalia\", sosté un alt dirigent consultat per NacióDigital.\nLa decisió del tribunal sobre aquest cas de corrupció, el més paradigmàtic dels cercles de poder autonòmics, s'ha convertit durant anys en una espasa de Damòcles sobre CDC, ara mutada en el PDECat.\nAquest dilluns, per fi, es coneixerà l'abast de l'impacte.\nUn impacte, això sí, que va forçar les antigues sigles a \"desaparèixer\", com va admetre aquest mateix dimarts Artur Mas en el seu comiat.\nMas s'acomiadava de la presidència del PDECat amb l'argument que la nova etapa sorgida de les eleccions del 21-D requereix nous lideratges, però la proximitat de la decisió està vinculada amb la imminència de la sentència.\nDe fet, abans que l'expresident de la Generalitat s'expliqués en públic, ja hi havia dirigents de la formació que emmarcaven el nou \"pas al costat\" amb el veredicte del cas Palau.\n\"Serà això suficient per demostrar que el PDECat no és CDC?\", es preguntava lacònicament un membre de la direcció del partit.\nAquestes són les cinc claus de l'impacte polític i, específicament, dins de les sigles nacionalistes, que tindrà la sentència.\n1.\nEl rol de Convergència\nEl partit fundat per Jordi Pujol l'any 1974 va entrar en fase d'hibernació el juliol del 2016, en paral·lel a la posada en marxa del PDECat.\nEs manté viu amb una estructura extraordinàriament reduïda -presidida per Jacint Borràs fins a la seva mort-, però segueix mantenint una sèrie de responsabilitats financeres.\nTé bona part del deute, per exemple, de la federació CiU, i la situació econòmica es pot empitjorar en cas que la justícia l'obligui a tornar el presumpte finançament irregular rebut a través del Palau.\nLa seu del PDECat va ser adquirida per CDC, tot i que les noves sigles es mudaran aviat cap a un edifici més funcional de Barcelona, tal com es va acordar al juliol.\n2.\nEl tallafoc del PDECat\nSi Convergència desapareix és, com va dir Mas, per passar pàgina dels casos de corrupció.\nEl PDECat ha intentat mantenir un tallafoc a l'entorn dels presumptes casos de males pràctiques de l'anterior etapa, i els seus responsables -Marta Pascal i David Bonvehí- han provat de dissenyar un model de partit allunyat de com es feien les coses en les dècades anteriors.\nMig any després de la refundació, per exemple, va esclatar una nova onada d'escorcolls de la Guàrdia Civil pel finançament presumptament irregular de CDC que va acabar amb la detenció de Francesc Sànchez, que va liderar el trànsit cap a la hibernació de les anteriors sigles.\nEl PDECat no va aparèixer en públic perquè considerava que aquesta etapa ja no els incumbeix.\n3.\nEl nou \"pas al costat\" de Mas\nL'expresident de la Generalitat tenia meditat des de fa mesos abandonar la presidència del PDECat i, segons assenyala el seu entorn, fins i tot tenia pensat fer-ho en un esmorzar informatiu del Fòrum Europa el 2 de novembre.\nEl calendari ho va impedir: es va haver de suspendre perquè va ser el dia en què els consellers van ser cridats a declarar davant l'Audiència Nacional i, posteriorment, empresonats per la magistrada Carmen Lamela.\nEls responsables del partit i el mateix Mas van considerar que aquesta setmana era suficientment \"tranquil·la\"- dins la voràgine habitual- per anunciar el \"nou pas al costat\".\nLa proximitat de la sentència fa que l'expresident alliberi el PDECat, però té assumit que ell en patirà un cost.\nEspecialment si el seu nom apareix en la sentència, malgrat que no ha estat imputat ni citat a declarar com a testimoni.\n4.\nOsàcar, la cara visible\nDaniel Osàcar, antic tresorer de Convergència, és qui ha donat la cara pel partit en el judici.\nSempre ha negat les revelacions de Fèlix Millet i de Jordi Montull, a qui Mas sempre ha presentat -almenys durant els últims mesos- com persones que havien \"confessat\" els seus delictes.\nOsàcar, un home d'avançada edat, va ser apartat oficialment de CDC després que esclatés el cas Palau, però encara se'l podia veure per la seu de Còrsega -venuda el 2015 per la situació econòmica- ben sovint.\nL'extresorer va ser secretari personal de Mas quan l'expresident va aterrar al partit a principis dels 2000, quan Jordi Pujol el va nomenar successor.\n5.\nLa nova legislatura\nCom ha anat passant regularment al llarg dels últims anys, un cas de corrupció -en aquest cas, la sentència ferma- impacta en l'inici del curs polític.\nEl 2015, per exemple, la Guàrdia Civil va escorcollar la seu de CDC poc abans que arrenqués la legislatura sorgida del 27-S.\nEl veredicte arriba en el moment en què l'independentisme negocia com donar sortida al 21-D i com investir Carles Puigdemont.\nEl president de la Generalitat mai ha estat qüestionat per la presumpta corrupció convergent perquè mai va tenir càrrecs orgànics ni era amic de les dinàmiques internes.", "response": "Aquest dilluns es coneixerà la sentència del cas Palau, el cas de corrupció del CDC, partit fundat per Jordi Pujol. Aquest cas de corrupció sempre ha estat sobrevolant les línies del CDC, que es va refundar com a PDECat per intentar allunyar-se de l'antiga directiva i posar distancia amb els membres corruptes del partit.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1413", "instruction": "Resumeix aquest text:", "context": "Manifestació de diversos col·lectius davant l'Ajuntament de Badalona Foto: ACN\nProp de mig miler de persones s'ha concentrat sorollosament davant l'Ajuntament de Badalona, mentre el ple del consistori debatia, i aprovava, el pressupost municipal pel 2012.\nUns comptes que, segons els treballadors, son lesius pels seus interessos.\nEntre els concentrats, funcionaris de l'Ajuntament que denuncien una retallada en els complements salarials, i treballadors dels mitjans públics dependents de Badalona Comunicació per la retallada d'un 30% de la plantilla.\nDos dels tres partits de l'oposició, PSC i ICV-EUiA, han carregat també contra els primers pressupostos del govern de Xavier Garcia Albiol, mentre que CiU hi ha donat suport a canvi d'algunes modificacions que consideren substancials.\nL'Ajuntament de Badalona, amb el suport del PP i CiU, ha aprovat un pressupost pel 2012 de 150,1 milions d'euros, un 5,93% inferior al de l'any anterior.\nEl govern en minoria del PP ha defensat, segons les paraules del regidor d'Hisenda, Ramon Riera, la \"necessitat de retallar com a conseqüència de la caiguda d'ingressos\".\nUna retallada, però, que no ha convençut a tots per igual.\nEls funcionaris de l'Ajuntament, concentrats a la plaça de la Vila durant la celebració del ple, denuncien que el govern municipal els vol \"sotmetre\" a una retallada salarial que afecta a uns complements del sou \"que ja estaven consolidats per compensar la pèrdua de nivell adquisitiu que arrosseguem des de l'any 2000\".\nEl portaveu del comitè d'empresa, José Miguel Núñez, afirma que la retallada aprovada en el pressupost suposa un retrocés salarial d'entre 1.000 i 3.400 euros anuals per treballador, segons la modalitat de cada contracte.\n\"Estem negociant i no hi ha res tancat\", ha insistit, però, el regidor d'Hisenda.\nRiera insisteix que cal conservar \"serveis i llocs de treball\".\nAl voltant d'aquestes crítiques, l'alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha assegurant que \"amb la que està caient, tenim el pressupost més progressista que s'han fet en els darrers anys\".\nAlbiol ha reconegut que les mesures relacionades amb el personal \"castiguen\" el treballador, però posa de manifest que en els darrers anys de la crisi, del 2007 al 2011, l'Ajuntament ha augmentat la plantilla, passant de 1.160 a 1.310 treballadors.\n\"I hi ha més de 20.000 badalonins en atur que encara estan més castigats\", afegeix.\nEls grups de l'oposició del PSC i ICV-EUiA han carregat contra l'acord pressupostari del PP i CiU i el qualifiquen de pacte \"natural\".\nEl socialista Francesc Serrano retreu a l'equip de govern que nomé hagi volgut negociar els comptes amb CiU.\nSobre les xifres, Serrano assegura que \"no és el pressupost que Badalona necessita\" perquè \"en lloc de lluitar contra l'atur enviarà més gent al carrer\".\nPer la seva banda, el portaveu ecosocialista, Carles Sagués, afirma que la relació entre PP i CiU és \"com el d'una pel·lícula de noi busca noia \".\nDes d'ICV-EUiA asseguren que els comptes presentats representen un pressupost \"de càstig\" i posen l'exemple de Badalona Comunicació com el cas més clar: \"És un cop de destral\"\nI és que el principal cavall de batalla de la negociació entre CiU i el PP, Badalona Comunicació, s'ha solucionat finalment moderant la retallada prevista inicialment.\nDe l'ajust inicial del 40% del pressupost es passa a una retallada de \"només\" el 25%, de tal manera que es garanteix una aportació de 2 milions i una plantilla de 45 treballadors fins al 2015.\nEl comitè d'empresa de Badalona Comunicació ha valorat negativament l'acord perquè consideren que és fruit d'una \"negociació política\" i que se'ls ha mantingut al marge, segons ha denunciat la portaveu dels treballadors, Mercè Roure.\nEls treballadors de Badalona Comunicació han estat un dels col·lectius que s'ha manifestat aquest dimarts a la plaça de la Vila, on s'hi ha aplegat prop de mig miler de persones.\nDenuncien veto a la ràdio\nEls treballadors també han denunciat una acció de veto a la ràdio municipal.\n\"No se'ns ha permès\", assegura Roure, que afegeix que \"també s'ha vetat la possibilitat, com és habitual, d'instal·lar la unitat mòbil a la plaça de l'Ajuntament\" per realitzar connexions en directe amb els programes.\nEl govern municipal no ha fet declaracions sobre aquesta qüestió perquè \"és una decisió de la gerència\".\nCiU força altres modificacions pressupostàries\nA més de la retallada de Badalona Comunicació, també s'han moderat altres ajustos plantejats inicialment pel PP, com l'aportació al consorci Badalona Sud o les ajudes a diverses entitats.\nDe la retallada inicial d'entre el 20% i el 30% es passarà ara a un reajust a la baixa del voltant del 15%.\nFalcó defensa que aquesta fita demostra la seva \"oposició constructiva\".\nSegons ha defensat la federació nacionalista, l'acord de pressupostos serveix també per \"mantenir\" les aportacions pressupostàries destinades a diverses polítiques socials, entitats esportives i, també, al Consorci de Normalització Lingüística, que el PP volia retallar un 10% a Badalona.\n\"Ha estat una negociació seriosa i intensa.\nI no ha estat cap comèdia\", defensa Falcó de les crítiques del PSC i ICV-EUiA.", "response": "El govern en minoria del PP a Badalona, amb el suport de CiU, ha aprovat uns pressupostos per a aquesta legislatura gairebé un 6% més baixos respecte als de l'any passat. En conseqüència, la població s'ha manifestat davant de l’Ajuntament en contra d'aquests pressupostos durant el ple del consistori en què s'aprovaven.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_629", "instruction": "Resumeix aquest text:", "context": "Es tracta d’una petita capella que hi ha al final de la nau central i que fins ara era atribuïda a Francesc Berenguer, etern col·laborador de Gaudí.\nAquesta tesi la sosté Josep Maria Tarragona, expert gaudinià i escriptor de la biografia del geni arquitectònic català.\nAvui exposarà els seus arguments en el segon congrés mundial sobre Gaudí.\n‘Quan vaig entrar aquí, de seguida vaig sentir la mateixa emoció estètica i la punció religiosa que té la cripta de l’església de la Colònia Güell i altre capelles que projecta Gaudí.\nNo en vaig tenir cap dubte’, explica Tarragona mirant l’església de Sant Joan.\nCorria el 1999 quan aquest periodista estava escrivint la biografia de Gaudí i va voler conèixer personalment els llocs on havia transcorregut la vida de l’arquitecte.\nAixí és com un bon dia va arribar a l’oratori on Gaudí rebia cada matí l’eucaristia i de la que era feligrès després de traslladar-se a viure al Parc Güell.\nD’aleshores ençà han transcorregut quinze anys i aquella sensació que Josep Maria Tarragona va tenir, s’ha anat fent robusta a base d’arguments arquitectònics que avui donarà a conèixer.\nL’església va haver de ser reconstruïda el 1909 després de quedar calcinada durant la Setmana Tràgica.\nL’encarregat de les obres va ser Francesc Berenguer i ningú dubta de la seva autoria.\nEn el cas de la capella, Tarragona hi observa un reguitzell de detalls arquitectònics que el porten a pensar que es va dissenyar seguint els consells de Gaudí.\nLes voltes recobertes de mosaics, el disseny de les columnes, els arcs carpanells o la profusió d’àngels al voltant de la capella en són alguns exemples.\nO detalls de més fàcil observació per a tots aquells que no estan avesats al món arquitectònic, com són les grans creus de malta vermelles del sostre, també presents al Parc Güell, a la Pedrera i a l’església de la Colònia Güell, i que Gaudí utilitzava durant aquells anys per a signar.\nO les inscripcions llatines del mosaic: ‘Tenen una cal·ligrafia que Gaudí sempre utilitzava en les inscripcions dels seus edificis molt abans de conèixer Berenguer’, argumenta Tarragona.\nEl reconeixement del gremi\nNo hi ha cap organisme ni institució que hagi de validar la tesi que proposa Tarragona.\nNomés hauria pogut dictar sentència Josep Basegoda, arquitecte i factòtum de l’obra gaudiniana que va dedicar la seva vida a estudiar les obres de l’arquitecte català.\nPreguntat per com encaixarà la comunitat arquitectònica la seva teoria, Josep Maria Tarragona es mostra prudent perquè sap que totes les dades que aporta poden ser discutibles: ‘Avui ho veurem.\nÉs una acceptació, un consens, que s’ha de produir entre el gaudinisme, com la càtedra Gaudí de la UPC i de la UB, o els experts de la Sagrada Família i gaudinistes d’arreu del món.’\nPer a sostenir la seva tesi, Tarragona no només farà ús d’arguments tècnics, sinó també de la biografia de Gaudí i de la relació professional i personal que aquest va mantenir amb Francesc Berenguer.\n‘No podem trobar cap document que digui que això és de Berenguer.\nAbans, Xavier Bastida i Canal, historiador i rector de l’església en qüestió, ja ho va apuntar en un llibre publicat el 1992:\n«La capella recorda al gaudinisme, especialment en les arcades, pilastres i capitells, encara que en les seves motllures hi resplendeix la línia corba, característica de Berenguer»\nLa polèmica de la Sagrada Família\nTarragona ha dedicat centenars d’hores en estudiar la vida de Gaudí i aprecia clarament el personatge, però no observa cap polèmica en les paraules de Mòdul.\n‘Això que ha dit ja passava en vida de Gaudí.\nHi havia gent que deia que la Sagrada Família era el model del màxim mal gust que podia haver-hi.\nEugeni d’Ors, el mateix Josep Pla i tots els noucentistes la van criticar.\nAixí que és un debat que ja existia i que s’ha anat repetint.’", "response": "Josep Maria Tarragona és periodista i historiador expert en Gaudí, a més de ser l'autor de la biografia de l'arquitecte. Tarragona defensa que la capella de l'església de Sant Joan, que actualment s'atribueix al col·laborador de Gaudí, Francesc Berenguer, és realment obra de Gaudí. Avui exposarà la seva tesi al segon congrés mundial sobre Gaudí.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_175", "instruction": "Resumeix aquest text:", "context": "El PSC s’ha enfortit als seus bastions metropolitans en les eleccions municipals.\nHa aconseguit majoria absoluta a l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, Granollers, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Esplugues de Llobregat, i Jaume Collboni ha obtingut bons resultats a Barcelona, on ha s’ha convertit en tercera força amb vuit regidors.\nLleida ha estat la gran pedra a la sabata dels socialistes per la victòria d’ERC i, a Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros ha patit un desgast considerable.\nHa empatat amb ERC en regidors però ha guanyat en vots i només mantindrà l’alcaldia si el republicà Pau Ricomà no lidera un pacte alternatiu.\nA tot Catalunya, el PSC s’ha mantingut com a segona força en vots (754.364, un 21,93%) i com a tercera en regidors (1.307).\nLa victòria del PSOE a l’estat espanyol el 28-A i l’arrelament territorial dels socialistes catalans, amb batlles amb caràcter propi en ciutats governades pel partit durant dècades, han ajudat la formació de Miquel Iceta a obtenir majoria absoluta en 54 municipis, i majoria relativa en 41 més.\nNúria Marín es manté al capdavant de l’Hospitalet de Llobregat amb 14 dels 27 regidors.\nLa batllessa ha guanyat tres regidors i podrà governar sense la necessitat d’arribar a pactes amb l’oposició.\nSón els mateixos regidors amb què Antoni Balmón ha segellat a Cornellà de Llobregat més de tres dècades de batlles socialistes.\nBalmón també governarà ara amb la majoria absoluta que no va obtenir fa quatre anys.\nNúria Parlon ha arrassat a Santa Coloma de Gramenet i és la batllessa socialista amb més regidors de Catalunya.\nParlon ha ampliat la majoria absoluta que ja hi tenia fins als 17 regidors (d’un total de 27), a una distància abismal amb la segona força, C’s, que en té quatre.\nIgual que Parlon, Josep Mayoral ja tenia majoria absoluta a Granollers, i també l’ha ampliada.\nEn el seu cas, amb un regidor més.\nA Sant Boi de Llobregat, els socialistes també es mantenen a l’alcaldia amb majoria absoluta.\nLluïsa Moret, que n’és la batllessa des del 2014, ha tornat a consolidar la seva posició a les urnes.\nEl mateix escenari s’ha repetit a Viladecans, on Carles Ruiz també ha eixamplat la majoria que ja hi tenia fins a l’absoluta.\nEl PSC hi governa des del 1983.\nTampoc hi haurà canvis a Gavà, on el PSC governa des del restabliment de la democràcia.\nRaquel Sánchez repeteix com a batllessa amb una majoria absoluta d’onze regidors.\nTambé ho fa Pilar Díaz a Esplugues de Llobregat, on tampoc hi ha hagut cap alcalde que no fos socialista des del 1979.\nDíaz n’és la batllessa des del 2006.\nA Rubí, Ana Maria Martínez podrà governar amb més comoditat que en l’anterior mandat.\nLa batllessa s’ha quedat a tres regidors de la majoria absoluta, amb deu.\nMartínez va irrompre en la campanya electoral catalana perquè es va oposar a l’obertura d’un centre d’acollida per a menors estrangers no acompanyats, tot i el pacte a què havien arribat els partits perquè un tema tan sensible com aquest no fos utilitzat amb finalitats electorals.\nA Sant Adrià de Besòs, Joan Callau ha ampliat igualment la majoria de sis a vuit regidors.\nEl socialista David Bote ha ampliat notablement la majoria a Mataró, vorejant l’absoluta, i podrà governar amb comoditat.\nLa socialista Marta Farrés podria ser la primera alcaldessa de Sabadell.\nEl PSC hi ha guanyat i ha duplicat els cinc regidors que va obtenir fa quatre anys, però només recuperarà l’alcaldia si no hi ha un pacte alternatiu.\nFarrés té els mateixos regidors que la suma d’ERC i la Crida per Sabadell, les forces que s’havien repartit l’alcaldia durant l’anterior mandat, amb Juli Fernàndez i Maties Serracant, però necessitarien sumar-hi JxCat i Podem per arribar a la majoria absoluta.\nA Castelldefels, Maria Asunción Miranda podria ser alcaldessa si es reedita un pacte perquè no governi el PP.\nEl PSC s’ha mantingut com a segona força.\nEl PSC també ha guanyat a Cerdanyola del Vallès amb nou regidors.\nA Mollet del Vallès, on els socialistes catalans governen des del 1987, Josep Monràs ha obtingut deu regidors.\nEl PSC ha millorat els resultats a altres municipis metropolitans, tot i no ser primera força.\nÉs el cas de Badalona, amb sis regidors.\nTambé d’El Prat de Llobregat, on ha passat de quatre a set regidors, i es manté com a segona força darrere dels comuns.\nEn canvi, Alfredo Vega ha perdut la batllia de Terrassa a mans de Jordi Ballart, l’ex-batlle socialista que va estripar el carnet després de l’aplicació de l’article 155 i que ha liderat una candidatura pròpia.\nBallart ha acabat amb quatre dècades de batlles socialistes a Terrassa, tot i les esforços del PSC per consolidar-hi Vega.", "response": "A aquestes eleccions municipals, a Catalunya, el PSC s'ha mantingut com a segona força política en vots. S'ha enfortit en els bastions metropolitans i ha aconseguit majoria absoluta en municipis com Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma o Granollers i ha aconseguit també molt bons resultats a Barcelona, on és la tercera força amb 8 regidors.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_317", "instruction": "Resumeix aquest text:", "context": "Com a membres del secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, que s’ha de renovar dissabte vinent, quan cessarà el nostre mandat, ens veiem amb la necessitat i l’obligació d’expressar públicament el desconcert i el malestar que sentim per la confusió, els incompliments, l’obscurantisme i la manca de transparència que s’està produint en el procés electoral per escollir el nou secretariat nacional.\nNo entenem res del que passa.\nNo ho entén ningú.\nD’entrada, no s’entén la presentació pública que, com un veritable equip electoral, van fer –dos dies abans de l’inici oficial de la campanya– un grup de 22 persones, a través d’un manifest a diversos mitjans.\nNo ho entenem, perquè van ser els socis de l’ANC qui van proposar i aprovar a la darrera assemblea general de Manresa que no volien equips de candidatures, considerant que podia afavorir un funcionament amb pràctiques partidistes.\nI ens sap greu que aquest menyspreu a la voluntat dels nostres associats sorgeixi de qui ja són representants dels socis al secretariat (Agustí Alcoberro, Anna Pérez, Josep Sabaté, Liz Castro…) o de qui es postula per a ser-ne.\nTampoc no entenem, encara menys, els jocs de mans estranys que la junta electoral ha fet a l’hora d’impugnar dues candidatures i just l’endemà autoritzar-les, fent-ho públic i sense argumentar prou bé per què es decidia l’una cosa i després la contrària.\nHa estat una operació molt poc i molt mal explicada (hom suposa que la junta electoral ha aixecat acta de les seves deliberacions i decisions; els socis no tenen dret a conèixer-les?, són matèria reservada?) amb la qual s’ha aconseguit desvirtuar en gran manera el procés electoral i s’han creat situacions de desigualtat objectiva entre els candidats.\nAquestes actuacions, tan desafortunades, de la junta electoral han acabat convertint en suposades víctimes candidats que incomplien les normes exigides per a ser-ho i, alhora, s’ha aconseguit polaritzar entorn seu una notorietat i un debat mediàtic al qual no tenen accés el conjunt de candidats (no hi ha el risc que, algú, lícitament, pugui pensar en una estratègia preconcebuda?).\nLa resta s’han convertit en convidats de pedra, fortament condicionats i vigilats a no poder tenir cap altra actuació pública que en els actes de campanya, tret del cas d’un conegut ex-diputat i candidat a qui s’han tolerat aparicions mediàtiques.\nNo sembla casual que els tres candidats que han generat polèmica –i gran notorietat– siguin membres d’un equip que es vol presentar com a alternativa a la direcció actual, quan, en realitat, bona part exerceixen un gran poder al secretariat nacional i són els qui han afavorit el ‘perfil baix’ que ara denuncien, no fos cas que l’acció política de l’ANC molestés alguns partits.\nL’enrariment del procés electoral és greu perquè ha desvirtuat completament el que hauria de ser un procés net i clar, exemplar, com cal esperar, per damunt de tot, d’una organització popular, sorgida de la societat civil i amb una visió transversal i apartidista.\nA més, encara és doblement injust que, d’aquestes pràctiques tan discutibles de la junta electoral (que ha fet i desfet de manera tan arbitrària), se n’hagi volgut culpar persones totalment alienes a les seves decisions.\nResulta, no només curiós, sinó sospitós, que els qui per interès partidista han volgut neutralitzar l’ANC, buidant-la de contingut polític (dient que això era cosa dels partits), acusin de partidisme a qui ha restat fidel als principis fundacionals de l’ANC: pluralitat, transversalitat i apartidisme, i entenent-la com un agent polític de primer ordre.\nTot plegat fa mala espina i fa sospitar que res no és del tot casual, sinó que al darrere s’amaga la vella aspiració d’alguns de blocar la llibertat i la independència de l’Assemblea, l’organització que ha de garantir la unitat civil –i l’alegria col·lectiva– liderant i empenyent des del carrer, quan calgui, el procés polític cap a la independència.\nL’ANC és la seva gent, és dels socis, de tots.\nDels que votarem aquest dissabte persones disposades a treballar de valent i a impedir que cap grup organitzat, ni des de dins ni des de fora, no pugui abaratir el somni!", "response": "Vuit membres del secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana ha fet pública una carta per criticar la junta electoral. Els principals motius d'aquesta crítica son l'obscurantisme i la falta de transparència en el procés d'eleccions per triar el nou secretariat nacional i creuen que darrere del procés hi ha una intenció de boicotejar la llibertat i independència de l'Assemblea.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1673", "instruction": "Resumeix aquest text:", "context": "\"Som testimonis del deteriorament de la salut física i mental de les persones a bord i, davant la situació extrema, sol·licitem urgentment un desembarcament humanitari al port de Lampedusa\".\nAixí s'ha expressat aquest divendres Òscar Camps, el president de l'ONG Open Arms, alertant sobre la situació a bord del seu vaixell homònim, que transporta 134 migrants rescatats en aigües del Mediterrani central.\nL'Open Arms ha divulgat també un informe de l'ONG italiana Emergency favorable a l'evacuació, en què es constata que la situació a bord és \"crítica\", i es demana una \"intervenció urgent de les autoritats competents\".\n— Open Arms (@openarms_fund) August 16, 2019\nEl vaixell espera encara autorització per entrar en un port italià, i porta ja 15 dies sense poder atracar, tot i l'acord de sis països europeus per acollir els nàufrags, i tot i la resolució d'un tribunal italià que l'autoritza a entrar en aigües del país.\nUna sentència que el ministre de l'Interior, Matteo Salvini, va amenaçar de no complir immediatament després.\nSalvini es manté ferm\nL'ultradretà ha insistit aquest divendres al migdia -a través de Twitter, com és habitual en ell- que no permetrà a l'Open Arms atracar en cap port italià.\n\"Reobertura de ports?\nNo en el meu nom\", ha advertit.\nPer a Salvini, l'única \"inhumanitat\" és la d'aquells que \"afavoreixen el negoci repugnant de la immigració il·legal\".\nNon nel mio nome!\nL’unica “disumanità” è quella di chi, balbettando e arretrando, favorisce il business schifoso dell’immigrazione clandestina.\n🔴 LIVE 👉🏻 https://t.co/wNozCrtBFQ pic.twitter.com/boJkMF66pa — Matteo Salvini (@matteosalvinimi) August 16, 2019\nAmb les dues d'aquest divendres, ja hi ha hagut sis evacuacions urgents a llarg d'aquestes dues setmanes.\n\"A què esperen, que l'emergència mèdica sigui insostenible?\", havia lamentat l'ONG.\n— Open Arms (@openarms_fund) August 16, 2019\nDes d'aquest dijous a la matinada l'Open Arms es troba fondejat a mig kilòmetre de l'illa de Lampedusa esperant que se li assigni un port per desembarcar els 134 migrants, alguns dels quals porten dues setmanes a bord.\nUn tribunal italià va aixecar aquest dimecres la prohibició d'entrar en aigües territorials italianes emparant-se en el dret internacional marítim, per tal de \"permetre socórrer les persones a bord\".\nEl tribunal administratiu regional de Lazio argumentava que en aquest cas es produïa una \"situació de gravetat i urgència\" i que hi havia risc d'un naufragi en cas que l'embarcació seguís al mar.\n\"El decret de Salvini ha deixat de tenir efecte malgrat les amenaces d'un de nou\", celebrava l'ONG aquest dimecres, encara sense permís per entrar a port.\nNo obstant, suposava el primer pas per acabar amb el que qualificaven de \"malson\", després d'una jornada, la de dimecres, en la qual les onades van arribar als tres metres d'altura.\nA conseqüència d'aquesta situació límit, el tribunal de Lazio donava la raó a Open Arms, que havia presentat un recurs contra la prohibició d'entrar en les aigües del país aprovada pel govern italià.\n\"Estem sols contra tothom.\nContra les ONG, els tribunals i els ministres espantats\", ha dit Salvini aquest dijous a través de Twitter després que la ministra de Defensa d'Itàlia, Elisabetta Trenta, del Moviment 5 Estrelles, rebutgés l'ordre donada pel ministre d'Interior italià.\nAl seu torn, el president italià, Giuseppe Conte, ha acusat Salvini de \"deslleialtat\" en una carta oberta publicada al seu compte oficial de Facebook, on també ha assegurat que el seu objectiu sempre ha estat defensar els menors que viatgen a bord de l'Open Arms.\nPerò Salvini li ha respost amb una altra carta a la mateixa xarxa social en la qual desmenteix haver estat deslleial i subratlla que \"sempre\" defensarà \"tots els càrrecs institucionals\".\nD'altra banda, el govern espanyol ha accedit aquest dijous a un \"repartiment equilibrat\" dels migrants de l'Open Arms i ha confirmat que està treballant amb la Comissió Europea i altres països de la Unió Europea per trobar una solució \"comuna, europea, ordenada i solidària\".", "response": "El president de l'ONG Open Arms confirma el deteriorament físic i mental dels migrants que porta a bord del seu vaixell i sol·licita un desembarcament humanitari al port de Lampedusa. El vaixell està esperant encara autorització del govern italià per poder entrar en un port i porta ja 15 dies sense poder atracar.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1932", "instruction": "Resumeix aquest text:", "context": "El Tribunal Suprem ha confirmat una sentència que considera frau de llei el sistema CONGIAC–GIACSA de gestió de l'aigua.\nLa decisió del TS compromet la continuïtat del Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (CONGIAC), ja que no respecta la lliure competència i utilitza il·legalment el sistema d’adjudicació directa.\nL’Ajuntament de Collbató (Baix Llobregat) haurà de decidir ara un nou sistema de gestió que compleixi amb la llei.\nEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va donar la raó a Sorea, filial d'Agbar, i ara el Suprem ha decidit no admetre els recursos de cassació interposats per l’Ajuntament de Collbató i el CONGIAC-GIACSA.\nEl CONGIAC és un ens públic que agrupa diversos ajuntaments per a la gestió del cicle de l'aigua a través de l’empresa GIACSA.\nAquesta empresa està formada pel propi Consorci i la resta d’accionistes són Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat, Reus Serveis Municipals, i l’Empresa Municipal d'Aigües de Vilafranca del Penedès.\nLa sentència del TSJC de 21 de setembre de 2020, relativa a l’aprovació per part de l’Ajuntament de Collbató de la forma de gestió directa del Servei d’Abastament d’Aigua Potable del municipi, la seva adhesió al CONGIAC i l’encàrrec de la gestió del servei a GIACSA, concloïa que el CONGIAC no és una modalitat vàlida de gestió associada del servei públic de l’aigua.\nEs tracta d’un instrument fraudulent que serveix als municipis amb empresa pública d’aigua (Manresa, Reus, Vilafranca i altres) per estendre els seus serveis més enllà de l’àmbit que els és propi i així esdevenir proveïdors dels municipis petits, que en són clients.\nLa sentència també assenyalava que no es podia considerar un encàrrec de gestió, ja que “s’ha de realitzar a altres òrgans o Entitats de Dret Públic de l’Administració, condició que no es dona a GIACSA com a societat mercantil pública subjecte a dret privat”.\nFinalment, la sentència determinava que GIACSA no pot ser mitjà propi dels ajuntaments adherits al CONGIAC per diversos motius.\nEn primer lloc, perquè els ajuntaments no participen en el seu accionariat ni tampoc tenen un control anàleg sobre GIACSA com el que exerceixen sobre els seus propis serveis interns.\nEn segon lloc, perquè la percepció d’un benefici industrial per part de GIACSA és incompatible amb la seva condició de mitjà propi.\nEn tercer lloc, perquè GIACSA no presta els seus serveis a tots els membres del CONGIAC, sinó només a alguns.\nI, finalment, perquè GIACSA no disposa de mitjans per prestar el servei, sinó que exerceix com a intermediari dels seus accionistes que són les empreses públiques municipals, els facilita encàrrecs i ignora l’obligació dels ajuntaments de convocar licitacions i de les empreses de concorre-hi, fet que vulnera la normativa de competència.\nDe fet, arrel de la sentència del TSJC, el CONGIAC, Collbató i altres 11 municipis (Sant Llorenç d’Hortons, Olost, Sant Antoni de Vilamajor, Montornès, Tremp, Bellpuig, Llanars, Camprodon, Figaró-Montmany, Olèrdola i Campdevànol) van tractar d’esmenar totes les situacions irregulars i les greus il·legalitats constatades.\nAquestes esmenes anaven en dues línies: en primer lloc, els ajuntaments que inicialment havien decidit associar-se al consorci CONGIAC i encomanar el servei a GIACSA (societat del consorci) van delegar la competència d’aigua en el Consorci, per tal que fos aquest el que decidís la millor forma de gestió i qui encomanés a GIACSA el servei després d’haver demostrat a la memòria econòmica corresponent que GIACSA era la forma de gestió més sostenible i eficient.\nEn segon lloc, atès que la llei exigeix que l’entitat local ha de tenir el control sobre el mitjà propi, el Consorci va passar a tenir el 51 % del capital de la seva empresa GIACSA, i tots els ajuntaments el mateix número de vots, amb la idea de demostrar que hi ha una situació de control conjunt sobre GIACSA que permetria considerar-la un mitjà propi del consorci.\nPerò, malgrat aquests esforços, la realitat és que el CONGIAC continua no sent una forma de gestió associada legal o vàlida ja que els seus membres continuen no tenint un interès comú, segons Sorea.\nAixí mateix, la delegació de competències no seria efectiva en els termes exigits pel Tribunal Europeu de Justícia, ja que és condicionada a que la gestió del servei sigui efectuada per GIACSA.\nA més, GIACSA tampoc constitueix un mitjà propi de CONGIAC, ja que encara que el CONGIAC hagi incrementat la seva participació en el capital de l’empresa GIACSA per justificar un possible control anàleg sobre l’empresa, segueix sense disposar de mitjans materials per executar els encàrrecs.\nAquests encàrrecs continuen prestant-se materialment per les societats municipals dels municipis de major població.\nI segueix rebent una retribució com a contraprestació de la realització del servei.\nPer tant, es tracta de mesures insuficients que l’únic que fan és \"burlar\" la sentència del TSJC i que no regularitzen la situació d’il·legalitat en què està operant el Consorci CONGIAC i la seva empresa GIACSA, diu Sorea.", "response": "El Tribunal Suprem confirma que el sistema de gestió de l'aigua CONGIAC–GIACSA es considera frau de llei ja que es tracta d'un instrument fraudulent que serveix als municipis amb empresa pública d’aigua. Aquesta sentència ja la va ratificar també el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ara, alguns dels municipis afectats hauran de decidir un nou sistema de gestió.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2056", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "Unes 9.000 persones, segons l'organització, han assistit aquest dissabte al concert amb què s'ha interpretat 'el Messies' a l'esplanada de davant la presó de Lledoners.\nL'objectiu ha estat aprofitar les festes nadalenques per fer arribar \"l'escalf\" de la ciutadania als set presos independentistes que són tancats al centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), en una acció que s'ha volgut fer simbòlicament extensiva a les presons de Puig de les Basses i Mas d'Enric .\nSota un ambient gèlid, els milers d'assistents han escoltat amb un escrupolós silenci l'obra de Georg Friedrich Händel interpretada per 450 cantaires amateurs i una cinquantena de músics professionals, dirigits per Alfred Cañamero.\nEl concert ha arrencat a les dotze del migdia, coincidint amb el moment en què els presos poden sortir de les cel•les, i entre cançó i cançó s'ha demanat evitar els aplaudiments per garantir l'harmonia de l'espai, amb l'objectiu que la música arribés a Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn i Oriol Junqueras.\nInstants abans del concert, l'organització ha remarcat que volia fer arribar \"escalf\" als independentistes presos.\n\"Creiem que sempre se'ls ha de donar suport, però en aquests moments, en ple Nadal, volem que notin que som capaços d'organitzar aquest concert, sorgit de milers d'iniciatives individuals\", ha explicat la portaveu Eulàlia Espona, que ha assegurat que \"les individualitats han dut a muntar l'acte igual que el país és capaç d'ajuntar individualitats per unitat per aconseguir fites i reptes molt importants\".\nEspona ha detallat que el concert d'aquest dissabte s'ha celebrat amb una organització de poc més de tres setmanes.\nLa idea, han explicat els impulsors, va sorgir d'una cantaire membre del 'Messies Participatiu', que un diumenge va assistir a una de les concentracions habituals que es fan davant la presó de Lledoners.\n\"Va veure que hi havia molta gent fent cants, però molt poc organitzats, i va proposar fer un concert amb el 'Messies', sempre i quan fóssim un mínim de 100 persones, però ens hem vist desbordats\", ha relatat Eulàlia Espona, que ha assegurat que el projecte s'ha desenvolupat a base del boca-orella entre diverses corals i músics.\nPel que fa a l'obra escollida, la portaveu de l'organització ha explicat que es va decidir centrar-se en el 'Messies' de Händel perquè és una obra prou coneguda i interpretada per nombroses formacions, tant amateurs com professionals.\nDe fet, l'únic requisit per participar al concert era haver interpretat anteriorment aquesta obra i disposar de partitura pròpia.\nEls coneixements que ja tenien els inscrits han fet que l'actuació s'hagi pogut tirar endavant sense necessitat d'un assaig durant els dies previs.\nUnes proves de so una hora abans del concert han estat d'únic instant que els ha servit per ajustar l'actuació, que el director Alfred Cañamero entomava amb sentiments contraposats, assegurant que sentia \"molta alegria pel retrobament amb molts músics coneguts però una gran tristor perquè alguns amics són entre reixes\".\nCañamero ha instat la ciutadania a \"fer sonar les seves idees\".\nEn paral•lel, les germanes de Carles Puigdemont i Dolors Bassa han agraït la celebració del concert, tot denunciant la \"demofòbia\" de l'estat espanyol.\nEn aquest sentit, han demanat que \"s'aprofiti\" la celebració del judici del Procés \"per posar en evidència el retrocés democràtic que hi ha a l'Estat\".\n\"Són molts els senyals de retrocés davant els quals tota persona democràtica s'hauria de sentir interpel•lada a denunciar\", ha dit Montserrat Puigdemont, fent una crida a \"no callar\".\nAl mateix temps, la germana de l'expresident Puigdemont ha acusat l'estat espanyol d'haver \"triat la via de la repressió\" per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.\n\"Pensaven que aconseguirien la rendició de tot un poble, però s'han equivocat.\nSeguim tossudament alçats, perseverants i pacífics\", ha afegit, assegurant que la ciutadania segueix \"alçant la veu i fent arribar notes que travessen parets i traspassen fronteres\".", "response": "Unes 9.000 persones s'han congregat davant de la presó de Lledoners per celebrar el Nadal amb els presos polítics. Han fet un concert en el qual 450 cantaires amateurs i uns 50 músics professionals han interpretat \"el Messies\" de Händel. L'objectiu d'aquesta trobada ha estat fer arribar el calor nadalenc als presos independentistes.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2615", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "L'últim temporal marítim ha deixat al descobert les trinxeres de la fortificació militar, construïda per l'exèrcit republicà, el 1936, a l'inici de la Guerra Civil espanyola, a la platja de l'Estanyet de les Cases d'Alcanar (Montsià).\nEs tracta d'una de les estructures de defensa que formava part del conjunt de fortificacions militars que es van construir a Alcanar, així com a la resta del litoral català, com a element dissuasius a possibles desembarcaments del bàndol nacional.\nEn concret, la llevantada ha destapat la trinxera que unia els dos nius de metralladora que estan uns metres endinsats a l'aigua i, actualment, desplaçats de la seva ubicació original.\nL'Associació Cultural Lo Rafal d'Alcanar ha reclamat que s'aprofiti la descoberta per documentar les trinxeres i endegar un projecte de recuperació que posi en valor aquesta part del patrimoni contemporani del municipi.\nEl president de l'Associació Cultural i Veïnal Lo Rafal d'Alcanar, Joaquim Buj, ha explicat que tenien constància de l'existència de les trinxeres a la platja de les Cases d'Alcanar pel gran volum de documentació, però no les havien vist fins ara.\nBuj ha reclamat que, aprofitant les gravacions i les fotografies que es van fer els dies posteriors al temporal, moment en el qual les antigues infraestructures de defensa es veien millor, s'impulsi la recuperació d'aquesta part del patrimoni bèl·lic del municipi.\nAmb els pas dels dies el mar ha tornat a tapar bona part d'aquests elements de fortificació i des de 'Lo Rafal' reclamen una actuació del consistori.\nL'associació cultural han demanat a l'Ajuntament d'Alcanar que s'hi inclogui la nova descoberta en la declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) que preparen per al conjunt de fortificacions de la Guerra Civil que hi ha al terme municipal.\n\"No sé si caldria fer un altre BCIL i mirar que es fa aquí – a l'Estanyet-, però ens agradaria que fos una actuació integral i no una cosa aïllada\", ha assenyalat Buj.\nL'entitat aposta per excavar les trinxeres, documentar que hi ha, fer una planimetria, i endegar un projecte de recuperació.\nDe fet, 'Lo Rafal' ha demanat que s'estudiï una actuació prioritària en aquestes trinxeres per diferents motius.\n\"L'Estanyet és un lloc emblemàtic del municipi.\nSón les fortificacions més properes al poble i en les quals és més fàcils d'accedir\", ha apuntat el president de l'entitat cultural canareva.\n'Lo Rafal' treballa des del 2008 en recuperar i \"reivindicar\" el patrimoni de la Guerra Civil a Alcanar.\nEntre 2009 i 2011, es va desenvolupar un estudi sobre la línia de costa fortificada que es va posar a disposició del consistori, i han treballat arranjant elements antics i fent visites guiades per donar a conèixer tot el patrimoni existent d'aquest període de la història contemporània de la població.\n\"És patrimoni del poble i som una entitat que lluitem molt perquè en formi part.\nQue no sigui només la cultura ibera, si no que la cultura contemporània estigui a l'abast de tothom perquè és un actuï més que tenim al municipi\", ha defensat Buj.\nL'origen\nCom ha explicat Damià Grinyó, arqueòleg i historiador d'Alcanar, totes les fortificacions de defensa de la línia de costa catalana, inclosa la del municipi del Montsià, es van començar a construir a partir del fatídic bombardeig que va dur a terme un buc del bàndol nacional, anomenat 'Canàries', a Roses (Alt Empordà) on va enfonsar un vaixell guardacostes i va produir grans destrosses.\nA Alcanar, segons Grinyó, documentades, hi ha una trentena d'estructures al llarg de tot el litoral.\nEs tracta de búnquers, bateries, nius de metralladors, trinxeres i fortins, entre altres.\nL'estructura de la platja de l'Estanyet consistia en dos búnquers (o nius de metralladores) encarats al mar i distanciats uns 50 metres entre ells, amb una trinxera d'evacuació cadascun que confluïen en la trinxera principal de la platja – la que ha descobert la llevantada-.\nAquesta donava accés al refugi polvorí on es guardava l'armament, descasàvem o dormien els soldats.\nLes estructures eren ocupades per destacaments de 4 o 5 persones que feien torns.\nL'arqueòleg també ha defensat la necessitat de \"conservar i preservar\" tot aquest patrimoni davant del pas del temps i, especialment, dels temporals que els estan \"degradant\".", "response": "El darrer temporal marítim a la platja de l'Estanyet ha deixat al descobert unes trinxeres construïdes pels republicans a l'inici de la Guerra Civil. Es coneixia de l'existència de trinxeres a les Cases d'Alcanar però no s'havien vist mai, és per això que aprofitant que s'han descobert, Lo Rafal d'Alcanar ha reclamat que es declarin Bé Cultural d'Interès Local.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_300", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "WhatsApp va posar el 15 de maig com a data límit en què els usuaris haurien d’acceptar els canvis en les condicions de servei i la política de privadesa, que van despertar una forta oposició entre molts ciutadans.\nAcceptar aquests canvis és, segons l’empresa, una condició indispensable per a poder continuar fent ús del servei de missatgeria.\nEn cas contrari, es pot mantenir actiu el compte, com a mínim temporalment, però no serà permès de llegir ni enviar missatges, tan sols es podran rebre trucades i notificacions durant un temps.\nSi, passats quatre mesos, l’usuari no accepta aquestes noves condicions, s’acabarà desactivant el compte.\nAquesta és la mateixa política que s’aplica per a tots els usuaris inactius.\nJosep Domingo: ‘Qualsevol que controli els servidors de Telegram i WhatsApp pot llegir-ne les converses’\nEls canvis en les condicions de servei i la política de privadesa en principi no afecten els missatges personals, sinó que tenen a veure amb les funcions opcionals per a empreses.\nEs tracta d’un pas més en la política d’integració de dades dels usuaris entre WhatsApp i Facebook, que són la mateixa empresa des que Facebook va comprar el servei de missatgeria el 2014.\nQuan ho va fer, Facebook va argumentar davant la Comissió Europea que no tenien una manera fiable i automàtica de relacionar els comptes dels dos serveis, però des de llavors han anat fent passos en aquesta direcció.\nL’objectiu de la nova política de privacitat és afavorir les compres en línia que comença a oferir Facebook afavorint la comunicació entre empreses i ciutadans.\nL’usuari podrà decidir si vol compartir el seu número amb una empresa i parlar-hi o blocar-la o eliminar-la dels contactes.\nEls usuaris ja podien utilitzar l’aplicació per a comunicar-se amb empreses presents a WhatsApp Business per a xatejar i adquirir productes.\nLa companyia també diu que es proporcionaran més detalls sobre la manera en què s’administra la informació de l’usuari en relació amb la política de privadesa, però encara no ho ha fet.\nWhatsApp ja havia començat a mostrar notificacions als usuaris perquè acceptessin aquests nous termes abans del 8 de febrer, però l’oposició de milers d’usuaris a acceptar-la per la gestió de les dades dels usuaris que se’n faria, especialment fora de la Unió Europea, va aturar-ho.\nNo quedava clar quines dades serien compartides amb terceres companyies com ara Facebook, la seva empresa matriu.\nAl missatge, WhatsApp avisava de canvis relatius a la manera en què els negocis poden utilitzar els serveis de Facebook per a emmagatzemar i administrar els xats de WhatsApp.\nAquest pas més del gegant tecnològic per recopilar dades dels ciutadans va causar una gran emigració d’usuaris de WhatsApp a unes altres aplicacions com ara Telegram i Signal.\n“Això s’indica directament a WhatsApp perquè els usuaris puguin triar si desitgen comunicar-se amb les empreses o no.”\nLa situació, però, no és la mateixa fora de la Unió Europea que a dins, perquè a Europa la informació personal que les companyies poden compartir amb WhatsApp queda limitada pel Reglament General de Protecció de Dades.\nAixí, les noves condicions gairebé no impliquen canvis per als usuaris europeus, però fora de la Unió Europea sí que hi ha canvis significatius en relació amb les dades que WhatsApp comparteix amb Facebook, com ara les relatives a la interacció que els usuaris tenen amb les companyies.\nWhatsApp assegura que en cap cas no es podrà accedir al contingut de les converses.\nL’empresa diu que en cap cas no es compromet la privadesa del contingut de les converses: “El nostre compromís amb la vostra privadesa no ha canviat.\nLes vostres converses personals continuen protegides pel xifrat d’extrem a extrem, cosa que significa que ningú fora dels vostres xats, ni tan sols WhatsApp ni Facebook, no poden llegir-les ni escoltar-les.”\nLa companyia també assegura que no manté un registre de contactes als quals els usuaris poden trucar o enviar missatges ni comparteix aquests contactes amb Facebook.", "response": "WhatsApp ha canviat les condicions de servei i la política de privadesa, i ha sentenciat que el 15 de maig serà la data límit per acceptar-les. De no fer-ho, als usuaris se'ls desactivarà el compte passats quatre mesos. Aquests canvis ja es van mostrar al febrer però a causa de l'oposició dels usuaris es van aturar.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1476", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "Rep El Despertador cada matí al teu correu\nDiego Armando Maradona és mort.\nI se'n va com el que ha estat, una llegenda del futbol.\nEll va ser la primera gran estrella global i total d'aquest esport.\nAbans hi havia hagut astres com ara Pelé, i també Di Stéfano, Kubala, Best o Cruyff.\nTot fa de mal comparar, és clar, però ningú com ell va aconseguir una fama similar a Europa, a l'Amèrica Llatina i a la resta del planeta gràcies al seu joc i també a la seva desastrosa vida fora del camp.\nLa televisió hi va tenir molt a veure i la seva trajectòria, malgrat que no va ser tan llarga com ho hauríem volgut i tampoc lluïda com a entrenador, hi va ajudar i el va convertir en una icona: a l'Argentina, a la lliga espanyola amb el Barça, al calcio italià... amb un equip sense grans estrelles va guanyar pràcticament sol el Mundial de Mèxic amb un memorable partit contra Anglaterra a quarts de final quan encara era ben recent la guerra de les Malvines, va estar a punt de tornar-hi a Itàlia'90 -allà va començar el seu declivi-, i amb el Nàpols va trencar l'hegemonia del nord a la lliga italiana.\nEl Maradona de dins del camp, tècnic, explosiu, individualista i amb una esquerra mai vista, era un déu.\nInsuperable, complet i magnètic.\nPodria haver estat el model per a milions de nens dels anys 80 i 90, però aquell jove de Villa Fiorito es va espatllar i va ser incapaç de gestionar el pes de la fama i tot el que acompanya una estrella mundial.\nLes drogues, les males companyies, la violència de gènere, els excessos verbals... el Diego persona era un desastre que va minvar el Diego futbolista per més que intentés mostrar-se més humà quan, de la mà de Fidel Castro o Hugo Chávez, reivindicava el progrés i la dignitat de l'Amèrica Llatina.\nÉs difícil separar l'obra de l'artista, sempre passa.\nPerò la generació que ens vam apassionar amb el futbol gràcies al seu virtuosisme i al carisma que desprenia, i que vam veure com els somnis de cop es podien fer realitat, el recordarem sobretot com l'astre que va ser al terreny de joc.\n\"La pelota no se mancha\", va dir Maradona quan es va acomiadar del futbol a la Bombonera de Boca Juniors després de demanar perdó per les seves barrabassades.\nTenia raó i ens hem de quedar amb això i lamentar la resta.\nAvui no et perdis\n» Els 10 moments que expliquen el mite del 10; per Albert Vilanova.\n» Dades | L'Estat no executa un terç de les inversions pressupostades a Catalunya des del 2013; per Roger Tugas Vilardell.\nAquest dijous és l'aniversari de la mort d'Isabel la Catòlica, que va deixar aquest món el 26 de novembre del 1504.\nExponent del catolicisme de combat, el seu llegat està vinculat a l'expulsió dels jueus i la creació de la Santa Inquisició.\nPerò és que Isabel encara té partidaris que, lluny d'infamar-la, la voldrien veure als altars de l'Església.\nAquest dijous es fan una vintena de misses a tot l'Estat per demanar la beatificació de la reina castellana.\nVist i llegit\nEntro avui en el terreny del meu company Víctor Rodrigo per recomanar-vos una sèrie.\nEl confinament i la dràstica reducció de possibilitats d'oci fora de casa fa que, més que mai, estiguem pendents de les plataformes on line.\nFa unes setmanes Amazon Prime va penjar les sis temporades de The Americans, dirigida i produïda per Joe Weisberg.\nUna parella d'espies russos són enviats als Estats Units als seixanta amb identitats falses.\nS'hi integren com una parella americana més i formen una família a Washington DC.\nEls Jennings són ficció, però hi va haver casos reals d'espies com ells als Estats Units.\nAdvertia dels efectes de retallar el que havien votat els catalans en referèndum.\nPeriodista, lingüista i polític va militar a ERC als anys 30 i 40.\nEn va ser diputat i va fer de president del Parlament a l'exili en substitució de Josep Irla, que va prendre el relleu de l'afusellat Lluís Companys a la presidència.\nLa universitat pública de Tarragona porta el seu nom.\nVal la pena tenir-ho present.\nFerran Casas i Manresa\nsubdirector de NacióDigital\nFes clic aquí per rebre'l", "response": "Diego Armando Maradona ha mort. Maradona va ser una autèntica llegenda del futbol i el podem considerar el primer futbolista que va ser una gran estrella amb un llarg recorregut mediàtic. Tanmateix, tot i que era un excel·lent esportista, no va saber gestionar la fama i va estar envoltat de drogues, males companyies i violència.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_267", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El delegat del govern de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda, Sergi Marcén, assegura que ‘la relació amb el govern escocès és molt bona’ però que ‘emmirallar-nos o copiar’ el model escocès ‘no és la solució’.\n‘Els catalans hem de fer la nostra via i explicar-la’, apunta Marcén, que va prendre possessió del càrrec a principis de setembre en substitució de Josep Manuel Suàrez, que es va jubilar a la primavera.\nPel que fa a el ‘Brexit’ i com pot afectar els catalans residents al Regne Unit i la relació comercial amb Catalunya, Marcén assegura que ‘avui dia la situació és la mateixa que abans del referèndum’ i encoratja les empreses catalanes ‘a seguir venint al Regne Unit i Irlanda’.\nMarcén diu que la delegació ‘ha de tenir una molt bona relació amb el govern escocès, però també amb el britànic, el gal·lès i l’irlandès’, ja que ‘tots els suports internacionals’ al procés català són benvinguts, però sempre ‘des d’una relació d’igualtat i democràcia’.\n‘Cal establir una relació intensa i de col·laboració amb tots ells’, emfatitza.\nTot i això, recorda que ‘les condicions del Regne Unit i Escòcia són diferents de les d’Espanya i Catalunya’.\n‘Els catalans hem de trobar la nostra pròpia via per arribar a una solució’, apunta el delegat però reconeix que ‘es poden aprendre moltes coses positives’ del Regne Unit, com per exemple, ‘el concepte de democràcia’.\n‘Nosaltres estaríem encantats que el govern espanyol ens deixes votar i és una cosa que hem d’acabar aconseguint perquè en democràcia no pot haver-hi un altre camí’.\n‘No estem contents amb el ‘Brexit’ però és un exemple de democràcia’\n‘Com a catalans, no estem contents amb el canvi de direcció que han decidit fer els britànics perquè som molt europeistes’, reconeix Marcén però apunta que del ‘Brexit’, ‘se’n pot aprendre el fet democràtic’.\n‘La ciutadania s’ha expressat i ha decidit, i això és el que ens interessa fer a Catalunya’.\nPel que fa a la situació al Regne Unit després del ‘Brexit’, Marcén assegura que des de la delegació ‘segueixen a l’expectativa’.\n‘De moment no hi ha cap informe ni cap comunicació oficial’, explica Marcén, ‘però si fem cas de les declaracions de la primera ministra britànica, Theresa May, qualsevol empresa o ciutadà europeu al Regne Unit tindrà els mateixos drets que fins ara una vegada s’invoqui l’article 50’, el que ha de formalitzar la sortida del Regne Unit de la UE.\nEn qualsevol cas, Marcén assegura que ‘el govern de Catalunya es posicionarà i actuarà en conseqüència’ per defensar ‘els interessos dels catalans i les empreses catalanes’ al Regne Unit.\n‘Tots aquells que vulguin quedar-se podran quedar-se’, explica el delegat que, a més, encoratja les empreses catalanes ‘a seguir venint al Regne Unit i Irlanda’ tant ‘o més’ que fins ara.\nProp de 400 empreses catalanes al Regne Unit\nCatalunya compta amb 2.029 empreses exportadores regulars al Regne Unit.\nA més, existeixen 384 filials d’empreses catalanes amb establiment en aquest país, el vuitè del món amb més filials de firmes catalanes.\nAixí mateix, el nou delegat defensa ‘l’oferta de finançament que representa el mercat britànic’ per a les empreses catalanes.\n‘Tenim empreses tecnològiques molt potents que els hi falta accés al finançament’, reconeix i apunta que una de les seves funcions és, precisament, ‘intentar accedir a aquestes fonts de finançament al Regne Unit per intentar ajudar les empreses que ho necessitin’.\nPel que fa al perfil de les empreses catalanes al Regne Unit, Marcén diu que ‘són molt diverses’.\n‘N’hi ha de serveis, relacionades amb el turisme, però també del sector la construcció’ i, sobretot en els darrers anys, ‘empreses de noves tecnologies amb un alt grau d’innovació’.\nUn sector que el nou delegat coneix molt bé; fins ara, Marcén ha estat director d’estratègia i innovació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, sent responsable dels projectes estratègics de país i estratègia TIC corporativa de la Generalitat.\n‘La feina de les delegacions està calant’\n‘La nostra feina és ajudar els ciutadans i les empreses catalanes al Regne Unit, així com establir relacions amb el govern britànic’, explica Marcén, ‘però també explicar-nos’.\n‘Mentre a Catalunya tinguem prou força per tirar endavant aquest procés que hem endegat, els britànics i la resta del món entendrà que hi ha un estat que vol expressar el que vol ser’.\n‘Expliquem que Catalunya és molt més que sol i platja; és cultura, és identitat, és coneixement, és innovació i tot això ajuda que molta gent visiti el nostre país i s’hi arreli’, explica Marcén, que reivindica també la tasca que ACCIÓ, l’Agència Catalana de Turisme, l’Institut Ramon Llull i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) desenvolupen des de les oficines de Londres.\n‘Catalunya centra la major part d’inversió estrangera, és el punt de la península Ibèrica que més turistes rep; és evident que la feina de les delegacions està calant.’", "response": "Sergi Marcén és el nou delegat de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda i assegura que la relació amb Escòcia és molt bona, tot i que opina que seguir el model del govern escocès no és la solució i que Catalunya ha de trobar un procés a la seva mida.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_159", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "Des del desembre del 2012, la cambra catalana ha treballat iniciatives relacionades amb la qüestió nacional, com el dret a decidir i les estructures d’estat.\nDestaquen en aquest capítol l’aprovació de la llei de consultes i la declaració de sobirania i dret a decidir.\nAixí mateix, han prosperat mesures de caire socioeconòmic com les iniciatives legislatives de lluita contra la homofòbia, d’horaris comercials, transparència, acció exterior i reforma de la FP o el SOC.\nDurant aquesta X legislatura, el parlament ha fet 58 sessions plenàries, amb gairebé 900 hores de feina, i les comissions han fet 775 reunions que sumen quasi 2.300 hores.\nS’han aprovat 47 lleis, s’han convalidat 17 decrets llei, s’ha donat llum verda a la proposta de reforma del reglament de la cambra per adaptar-lo a la llei de transparència, han prosperat 231 mocions i s’han llegit 29 declaracions institucionals.\nA més, s’han substanciat 335 preguntes al president de la Generalitat, 573 al govern i 334 interpel·lacions a l’executiu.\nDes del restabliment del Parlament l’any 1980, la cambra ha aprovat 659 lleis: 78 la primera legislatura, 82 la segona, 79 la tercera, 44 la quarta, 71 la cinquena, 107 la sisena, 49 la setena, 81 la vuitena, 21 la novena i 47 aquesta darrera.\nDe les 47 lleis aprovades aquesta legislatura, 25 ho han estat al llarg de 2015.\nDe les quals, 34 són fruit de projectes de llei i 16, de proposicions de llei.\nSis de les lleis s’han aprovat íntegrament per unanimitat, cinc per unanimitat en la majoria de punts i 28 amb un ampli consens de tres o més grups.\nAixí mateix, CiU i ERC n’han aprovat set en solitari, mentre que CiU i PPC, una altra.\nD’entre les lleis tirades endavant destaquen la de consultes, que volia donar aixopluc a la celebració del 9-N; la de mesures urgents per combatre l’emergència en matèria d’habitatge i pobresa energètica, que és fruit d’una iniciativa legislativa popular; la de lluita contra la homofòbia; la dels horaris comercials a Catalunya, que està pendent d’un recurs d’inconstitucionalitat del govern espanyol; la de creació de la comarca del Moianès; la de la Formació Professional; la reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC); la llei d’acció exterior de la Generalitat; la de l’Agència Tributària de Catalunya; la llei de casinos per afavorir el macrocomplex Barcelona World; la de transparència; la de l’impost sobre emissions contaminants; i la de modificació del Codi de Consum de Catalunya.\nEn canvi, la llei electoral no ha prosperat malgrat que la ponència va obrir-se al principi de la legislatura i es va allargar fins a l’últim mes.\nFinalment, la manca de consens van impedir portar el text al ple.\nLegislatura prolífica en matèria de comissions\nEn total, s’han constituït quatre comissions d’investigació, que han aprovat les seves conclusions: sobre frau fiscal i corrupció política, entitats financeres, sanitat i la fallida de Spanair.\nD’aquesta manera, la X legislatura s’ha convertit en la segona més prolífica en aquesta mena de comissions.\nEl Parlament ha estat focus d’atenció mediàtica durant les sessions de les creades arran del ‘cas Pujol’ i el rescat financer, ja que han vist comparèixer destacades personalitats polítiques, gestors públics i responsables d’entitats financeres.\nAixí mateix, s’han celebrat sis comissions d’estudi: sobre el dret de decidir, el ‘fracking’, l’ús de material antiavalots, l’economia col·laborativa i la reforma horària.\nEl ple també ha aprovat les conclusions del de revisió del model dels centres d’internament d’estrangers (CIE).\nLa darrera sessió d’aquesta legislatura, el ple va aprovar la llei provinent d’una ILP sobre l’emergència d’habitatge i la pobresa energètica.\nPer a l’onzena legislatura es mantenen en tràmit set ILP més.\nQuatre de les quals, ja han superat el debat de totalitat.\nRecursos d’inconstitucionalitat\nD’altra banda, el Tribunal Constitucional tramita vint recursos promoguts pel govern espanyol contra lleis del Parlament.\nDe la seva banda, el Parlament ha interposat sis recursos davant del TC contra lleis estatals.\nEs tracta de la llei de garantia de la unitat de mercat, la LOMQE, la del sector elèctric, la de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL), la de mesures urgents amb relació al sistema gasista i la titularitat de les centrals nuclears, i la de seguretat ciutadana.\nProposicions de llei presentades al congrés espanyol\nLa cambra catalana ha defensat davant del Congrés dels Diputats espanyol cinc proposicions de llei: la proposició de llei orgànica de delegació a la Generalitat de la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya; la de mesures contra el sobreendeutament personal i familiar, que establia la dació en pagament; una per crear un fons per a l’homogeneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció de peatges; una que tenia per objectiu que el català fos requisit per als jutges i fiscals que exerceixen a Catalunya, i una que demanava la rebaixa de l’IVA cultural.\nTotes han estat rebutjades per la cambra espanyola.", "response": "El Parlament tanca la X legislatura amb 47 lleis aprovades, 17 decrets lleis convalidats i 4 comissions creades. Entre les lleis que han tirat endavant destaquen la de consultes, la de transparència, la de la lluita contra l'homofòbia o les mesures contra la pobresa energètica i la manca d'habitatge. També s'han aprovat comissions sobre el frau fiscal o la corrupció política.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1904", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "La Direcció General de Protecció Civil (DGPC) de la Generalitat ha activat, a les 18.20 hores, la fase d’alerta del pla especial d’emergències per incendis forestals de Catalunya INFOCAT,per la previsió meteorològica, marcada per l’entrada de vents, la sequera acumulada i les altes temperatures de les darreres setmanes.\nDemà, les zones amb el risc més alt seran les comarques de l’Anoia, Conca de Barberà, Alt Camp, Priorat, Terra Alta i Baix Ebre.\nEl risc d’incendi forestal també serà alt a la Catalunya Central, Barcelona, Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida (excepte les comarques de Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Garrotxa), i Girona (excepte) Cerdanya, Ripollès i Garrotxa.\nRecordem que el risc d’incendi es manté elevat des del passat dimecres 17 d’agost, en que la DGPC va emetre una prealerta del Pla INFOCAT.\nDivendres, 19 d’agost va passar a fase d’alerta, coincidint amb l’Onada de Calor.\nDes del passat dimarts, 23 d’agost, quan es va desactivar la fase d’alerta, el pla ha estat en situació de prealerta.\nL’activació en fase d’alerta s’ha decidit en la reunió, d’aquesta tarda, del Comitè de Seguiment de l’INFOCAT, al Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (CECAT), de la Direcció General de Protecció Civil, presidida pel Director General de Protecció Civil, Manel Pardo, i amb l’assistència de la Subdirectora de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat, Rosa Torres , comandaments de la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, , i comandaments del Cos d’Agents Rurals, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil, Servei Meteorològic i Diputació de Barcelona.\nTot i que el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) no preveu que la situació obligui a emetre un avís de situació meteorològica per risc de vents, s’espera l’entrada de vents de ponent i Mestral (divendres i dissabte) i la Tramuntana (dissabte) que podrien assolir ratxes de 50 a 60 km/h i que bufaran de forma sostinguda entorn als 30 km/h.\nAquests vents, tot i que no arribin a superar el llindar per emetre una situació de risc per vent, sí que suposen un component de risc molt elevat en cas de que es produís un incendi forestal.\nLa Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat ha informat que no faran el tancament d’espais a la ciutadania.\nAmb tot, es demana a la ciutadania que, en la mesura del possible, eviti els desplaçaments a les zones de més risc i sobre tot, eviti comportaments que puguin ser de risc i puguin derivar en perill d’incendi.\nD’altra banda, la DG de Medi Natural i Biodiversitat ha suspès els permisos i altres treballs habituals del seu personal i dedicaran els efectius de guàrdia dels Agents Rurals i els Mitjans Aeris d’aquest cos a tasques de vigilància.\nEls Bombers de la Generalitat han denegat festes i permisos, per demà i dissabte, i començaran a fer el desplaçament de recursos i personal a les zones de risc, així com la mobilització de les Columnes Mòbils cap a llocs estratègics.\nDes del Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya (CECAT), la Direcció General de Protecció Civil, fa seguiment de l’evolució de la situació i de qualsevol incident que es pugui produir.\nEs demana a la població extremar les precaucions.\nEn cas de detectar indicis d’incendi forestal truqueu al 112 i allunyeu-vos de la zona.\nTot i això, si us veieu sorpresos per un incendi seguiu els Consells d’Autoprotecció enfront els incendis forestals.\nConsells preventius\nNo feu mai foc al bosc ni al voltant.\nNo llenceu llumins ni cigarretes, ni feu focs d’artifici en zones properes al bosc.\nSobre tot, no llenceu burilles des del cotxe, tot i que us sembli que estan perfectament apagades.\nNo circuleu amb el vehicle fora dels camins autoritzats.\nSi un incendi us sorprèn a camp obert\nAllunyeu-vos en direcció oposada al vent i, si podeu, entreu en zona ja cremada.\nSi sou al cotxe, atureu-vos i tanqueu els vidres.\nMulleu un mocador i tapeu-vos la cara per evitar el fum.\nNo us refugieu en pous o coves.\nSi sou a prop del mar o rius, acosteu-vos a l’aigua i, si cal, fiqueu-vos a dins.\nSi un incendi arriba a l’habitatge on us trobeu\nTruqueu al 112 i seguiu sempre les indicacions de les autoritats.\nRemulleu les parts que puguin estar amenaçades.\nSi us fan desallotjar, tanqueu els interruptors de llum i gas, agafeu les coses imprescindibles (documentació, diners i medicaments) i marxeu on us diguin els serveis de seguretat el més ràpid possible.\nSi el foc envolta la casa, refugieu-vos a dins, tanqueu les portes i finestres i tapeu qualsevol forat.\nCol·loqueu tovalloles molles sota les portes, i, si el fum és intens, deixeu els llums encesos i respireu arran de terra.\nPreneu consciència del risc i extremeu les mesures d’autoprotecció.\nEscolteu la ràdio i la televisió i consulteu el mapa de risc d’incendis i els webs d’informació meteorològica i viària.", "response": "Protecció Civil de la Generalitat activa la fase d’alerta per incendis forestals a Catalunya, el pla INFOCAT. Es preveuen vents que, sumats a la sequera acumulada i a les altes temperatures registrades, posen moltes comarques en risc. Es demana a la població evitar desplaçaments a les zones afectades i comportaments de risc que puguin provocar incendis.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1888", "instruction": "Fes un resum d'aquest text:", "context": "La Fiscalia Anticorrupció, que ha ordenat la nova operació policial contra el presumpte finançament irregular de CDC considera que el cas 3% estava basat en concursos \"manegats\" i \"controlats\".\nAixí ho afirma el ministeri públic en un comunicat en el qual sosté que els concursos ja estaven \"atorgats prèviament\", tot i la seva \"aparença de regularitat\", amb l'objectiu de finançar irregularment CDC a través de donacions a les fundacions.\nLa Fiscalia assegura que un nou informe de la Guàrdia Civil posa de manifest \"diversos supòsits més\" que responen a aquesta dinàmica, motiu pel qual s'ha posat en marxa l'operació policial d'aquest dijous.\nEn total, s'han fet 24 escorcolls i 18 detencions, entre les quals la de l'extresorer Andreu Viloca, qui la Fiscalia creu que controlava tant les licitacions i adjudicacions d'obra pública de les administracions governades per CDC com els suposats \"suborns sota l'aparença de donacions\".\nEl director del Port de Barcelona, Sixte Cambra, ha estat posat en llibertat després de tot un dia retingut al seu despatx.\n\"Hi ha una clara intencionalitat política\", ha determinat Cambra, que ha definit com a \"impecables\" els processos de contractació del Port.\nJosep Maria Bassols, ex-marit de Núria Bassols, comissionada per la Transparència quan Artur Mas era president de la Generalitat, també ha estat detingut.\nBassols és directiu de l'empresa Oproler.\nSet dels detinguts han estat traslladats a dependències policials.\nSón Viloca, Rosell, Bassols i Xavier Tauler, exconseller delegat de Copisa.\nTauler també està esquitxats pels negocis sota investigació judicial de Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l'expresident de la Generalitat.\nFrancesc Sànchez, Antoni Vives i l'empresari Fèlix Pasquina han estat tralladats a les dependències policials al llarg del dia.\nDiversos delictes imputats\nEl ministeri públic conclou que, amb tot el que s'ha investigat fins ara, els fets serien constitutius dels delictes d'organització criminal, suborn, tràfic d'influències, prevaricació, finançament il·legal de partits, blanqueig de capitals i malversació de fons públics.\nAixí mateix, la Fiscalia assenyala que les detencions, des del \"contacte directe i estret amb la Guàrdia Civil\", responen a les directius de la Fiscalia General de l’Estat expressades en la instrucció número 2 del 2008 -ja avançades a la Circular número 1 del 1989- i a la necessitat d’assegurar les proves i \"calibrar la necessitat de sol·licitar del jutjat noves mesures cautelars de caràcter personal\".\nArran de la primera detenció per part de la Guàrdia Civil, es va obtenir \"informació fonamental\" que va desembocar l’execució de diligències per aclarir contractacions presumptament manegades i \"encaminades a la distracció de diner públic, amb perjudici del patrimoni dels ciutadans, particularment, dels catalans\".\nPer a la Fiscalia, aquesta \"mecànica\" s’ha repetit cometent els presumptes delictes de tràfic d’influències, suborn i prevaricació, entre d’altres.\nObres en el punt de mira\nL’obra dels túnels viaris de les Glòries és una de les que estan sent investigades en el marc de l’operació per presumpte finançament irregular de l’antiga CDC, segons han explicat a l’ACN fonts de la investigació.\nAquesta obra va ser adjudicada pel consell d’administració de BIMSA el febrer del 2015 a una UTE formada per les empreses Romero Gamero, Benitó Arnó e Hijos, Copisa i Comsa.\nAquest dijous la Guàrdia Civil està escorcollant la seu de BIMSA i almenys algunes de les constructores que formen part de l’UTE, com la seu de Comsa al carrer Numància de Barcelona o bé la d’Arnó a Lleida.\nTambé s'han escorcollat les casetes de l'obra a la mateixa plaça de les Glòries.\nAquestes obres van ser adjudicades per un import de 49,6 milions d'euros.\nÁngel Sánchez Rubio, director de Bimsa, és un vell conegut del món immobiliari.\nEs tracta d'una empresa que es va crear fonamentalment per les obres del Fòrum, que segons la Sindicatura podrien haver albergat irregularitats.\nSánchez Rubio va ser situat al càrrec per Ramón García Bragado, ex-responsable d'urbanisme de l'ajuntament en temps del PSC que va veure's esquitxat pel cas de l'hotel del Palau.\nPel que fa al registre de la seu d’Arnó a Lleida, un portaveu de l’empresa ha explicat que la Guàrdia Civil s’hi ha presentat a primera hora per demanar documentació sobre l’obra de les Glòries i també sobre la construcció del dic est del Port de Barcelona, una altra de les obres sota sospita.\nL’empresa assegura que els ha facilitat la documentació, que els agents ja s’han emportat, i s'han declarat \"tranquils\".\nL’adjudicació que BIMSA va fer al febrer del 2015 va ser el d’una primera fase dels túnels entre els carrers Badajoz i Castillejos, amb una longitud de 508 metres.\nFonts de l'Ajuntament de Barcelona assenyalen que també estan sota sospita altres projectes del mandat anterior com les obres al Paral·lel, la urbanització del carrer Luca, el carril bici Bac de Roda i Felip II i les obres al passeig mirador de la carretera de les Aigües.", "response": "La Guàrdia Civil ha realitzat 24 escorcolls i 18 detencions en la investigació pel cas 3%. La Fiscalia Anticorrupció troba indicis de concursos controlats i adjudicacions d’obra pública per finançar CDC a través de donacions a fundacions. Entre els detinguts per tràfic d’influències, suborn i prevaricació hi ha Sixte Cambra, Andreu Viloca, Josep Maria Bassols, Antoni Vives i Fèlix Pasquina .", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2790", "instruction": "Fes un resum d'aquest text:", "context": "Casa Amatller, Casa Vicens, Museu Pau Casals, Museu del Cau Ferrat, Món Sant Benet, Museu Duran i Sanpere, Mas Miró i Casa Masó i el projecte Cases Singulars han constituït l'entitat Cases Icòniques de Catalunya per establir sinèrgies i guanyar visibilitat.\nAquestes cases museu comparteixen el seu lligam amb personalitats culturals rellevants de la història del país, sigui aquest el seu arquitecte o qui la va habitar.\nAmb aquesta aliança, les fundacions que gestionen els edificis també contribuir a una \"lectura territorial\" de la història i les expressions culturals catalanes.\nPer això l'entitat crearà un \"passaport cases icòniques\" que estimuli i faciliti la visita a les diverses cases.\nDe moment, els fruits de la unió són un web amb informació compartida i una trobada al Món Sant Benet, el proper 25 de maig.\nLes Fundacions de vuit cases museu de Catalunya vinculades a un geni creatiu, artístic i cultural, juntament amb l'entitat Cases Singulars, s'han associat sota la marca Cases Icòniques de Catalunya.\nL'associació és el fruit de quatre anys de contactes i treballs previs, que van arrencar amb una trobada informal l'any 2013 i va prendre forma l'any 2015 en la Primera Jornada Cases Icòniques de Catalunya.\nEl nucli impulsor estava format per la Fundació Casa Amatller (Casa Museu Amatller), la Fundació Catalunya-La Pedrera (Món Sant Benet), la Fundació Pau Casals (Museu Pau Casals9, la Fundació Rfael Masó (Casa Masó), el Consorci del Patrimoni de Sitges (Museu Cau Ferrat) i Cases Singulars, l'empresa de Laura Pastor i Isabel Vallès dedicada a obrir al públic patrimoni arquitectònic barceloní que està majoritàriament en mans privades.\nDurant el 2016 es van incorporar, també com a membres fundadors, la Fundació Mas Miró, la Casa Museu Duran i Sanpere i finalment també la Casa Vicens.\nEls reptes dels edificis representats són, en primer lloc, guanyar visibilitat respecte altres equipaments patrimonials més grans, ben posicionats o amb més mitjans, alguns dels quals són, també, cases museu relacionades amb personalitats rellevants de la cultura.\nSegons explica el director de la Fundació Casa Ametller, Santiago Alcolea, els edificis residencials que de moment s'han lligat a Cases Icòniques de Catalunya comparteixen \"un denominador comú de qualitat i voluntat de servei\" que les distingeix, així com el fet que generalment són cases \"molt viscudes i amb molts elements\".\nL'associació vol promoure \"accions conjuntes\", ha anunciat la seva presidenta, Núria Ballester, que es duran a terme en paral·lel a l'activitat pròpia de cada casa.\nUn dels projectes a mitjà termini és posar en marxa un 'Passaport Cases Icòniques', a l'estil del que ja fa l'entitat Cases Singulars a Barcelona, a manera d'itinerari i preu ajustat per visitar les diverses residències vinculades.\nEl que ja s'ha fet és activar una pàgina web de Cases Icòniques de Catalunya on es recull la informació de cada una de les –per ara- vuit institucions associades, s'explica la naturalesa de la nova associació i, en un futur, es recolliran les activitats i promocions que es duguin a terme.\nD'altra banda, el proper 25 de maig, al Món Sant Benet, se celebrarà la Segona Jornada de Cases Icòniques de Catalunya (la primera des de la constitució de l'Associació).\nUna cita que vol ser una trobada entre totes les cases museu implicades i alhora un espai de debat sobre els espais patrimonials.\nL'associació està oberta a la incorporació d'altres cases, sempre que es guiïn per \"la qualitat i el rigor\".\nA parer d'Alcolea, a Catalunya hi ha multitud de cases museu i per això la categoria de col·leccions obertes el públic sol ser un \"calaix de sastre\".\n\"Cal que hi hagi un geni creatiu al darrere\", ha recordat, tot i que l'entitat es fixarà també en el nivell d'excel·lència de les cases que es postulin tant en la qualitat de la visita com en els serveix addicionals que puguin oferir.\n\"La voluntat és créixer, i de fet això ja s'ha produït durant el procés de gestació de l'entitat\", ha remarcat Alcolea, en referència a la recent incorporació de la Casa Vicens de Barcelona al projecte.", "response": "Es crea l’associació \"Cases Icòniques de Catalunya\", que aplega vuit cases museu lligades a genis artístics i culturals del país. Són Casa Amatller, Casa Vicens, Museu Pau Casals, Museu del Cau Ferrat, Món Sant Benet, Museu Duran i Sanpere, Mas Miró i Casa Masó i el projecte Cases Singulars. Comparteixen el lligam amb una personalitat, sigui l’arquitecte o l’habitant. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2301", "instruction": "Fes un resum d'aquest text:", "context": "Ferran Bel demana el vot per CDC el 26-J perquè pugui ser una força \"determinant\" a Madrid a l'hora de reivindicar els \"greus incompliments\" del govern espanyol amb Tarragona i el conjunt de la demarcació.\nEl cap de llista dels convergents ha denunciat aquest dilluns que \"la inacció\" i el \"poc compromís\" del govern espanyol amb els Jocs Mediterranis estan posant \"en risc\" l'esdeveniment esportiu del 2017.\nBel ha carregat contra \"l'espectacle electoralista\" de la vicepresidenta Sáenz de Santamaria, divendres passat, en què va anunciar 3 MEUR més per a la cita esportiva i ha reclamat el suport de totes les institucions amb els Jocs.\nSegons Bel, CDC ha demostrat que compleix amb l'esdeveniment des dels governs de la Generalitat i de la Diputació.\nEntre els incompliments de l'executiu espanyol amb la ciutat de Tarragona, Bel també ha esmentat la situació de l'estació de trens i de la xarxa ferroviària, o la manca de finançament per al Mercat Central.\nEl cap de llista de CDC al Congrés ha opinat que, malgrat que l'acció del govern espanyol amb Tarragona \"sempre ha estat minsa\", les inversions han arribat quan els convergents han sigut \"veritablement determinants\" a les corts espanyoles.\nPer aquest motiu, Bel ha demanat el suport de la ciutadania i ha garantit que seguiran reivindicant i denunciant a les Corts els greuges que pateix el territori i que treballaran per resoldre'ls si aconsegueixen tenir un pes rellevant a Madrid.\nFerran Bel ha apuntat que un dels incompliments més \"greus\" de l'executiu espanyol amb Tarragona és la seva \"inacció\" amb els Jocs Mediterranis.\nEl també alcalde de Tortosa ha retret al PP que, fa uns mesos, anunciés una inversió \"insuficient\" de 3,5 MEUR per als Jocs a través de la recaptació de les apostes esportives i que, divendres, \"el primer dia de la campanya electoral\", ha remarcat Bel, la vicepresidenta anunciés 3 MEUR més.\n\"L'Estat ha de fer les aportacions que toca i no només promeses electorals\", ha reclamat.\nBel ha criticat que, a poc més d'un any del tret de sortida dels Jocs Mediterranis, no es pot discutir si hi haurà les aportacions econòmiques necessàries ni si es planteja renunciar-hi.\n\"S'estan posant en risc els Jocs per la inacció i el poc compromís de les institucions espanyoles\", ha denunciat.\nFerran Bel ha defensat també que, a més de l'Ajuntament, qui sí que ha complert amb els Jocs són la Diputació i el Govern.\n\"Els convergents som gent de fets i no de paraules\", ha reblat.\nEn una compareixença de premsa des del Mercat Central de Tarragona, encara en obres, la candidatura de CDC ha recordat que una altra promesa electoral per part de l'aleshores ministra Chacón (PSOE), en què garantia finançament per a la remodelació de l'equipament comercial, ha quedat en no res.\n\"L'aportació ni ha arribat, ni se l'espera\", ha lamentat el cap de llista, qui també ha retret a l'Estat la manca d'inversió a la Catedral o al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).\nEn matèria ferroviària, Ferran Bel ha denunciat les mancances de l'estació de Tarragona i, per extensió, de la xarxa convencional de tota la demarcació, i ha explicat que l'executiu espanyol només preveu poc més de 2 MEUR en inversions al territori en aquest àmbit.\n\"Amb aquest import és impossible fer l'estació de Tarragona que tants cops s'ha promès, ja que també cal suprimir passos a nivell, mantenir la catenària i les infraestructures\", ha avisat.\nEn la mateixa línia, el cap de llista de CDC ha acusat el govern espanyol d'haver incomplert el compromís de desviar el tràfic de camions de la carretera N-340 a l'autopista AP-7, seguint el model de l'N-II a Girona.\nBel ha recordat que, més enllà de reclamar la construcció de l'autovia A-7, CDC aposta per la gratuïtat immediata de l'autopista i que no calgui esperar al venciment de la concessió, tal com defensa la ministra de Foment, Ana Pastor.", "response": "Ferran Bel demana el vot per CDC el 26-J per ser determinant a Madrid i reivindicar els compromisos del govern espanyol amb Tarragona. Denuncia que els Jocs Mediterranis estan en risc per la inacció del govern espanyol. També recorda els incompliments en la xarxa ferroviària, l’estació de trens i el Mercat Central. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1537", "instruction": "Fes un resum d'aquest text:", "context": "L'eurodiputat del PDECat, Ramon Tremosa, assegura que si l'estat espanyol entra \"en la línia repressiva més pròpia de dictadures que de democràcies avançades\" i impulsa \"embargaments de béns\" pel referèndum facilitarà \"el reconeixement futur\" de la independència.\nEn una entrevista amb l'ACN, Tremosa admet que aquesta possibilitat genera \"autèntica al·lucinació i estupor\" a la Unió Europea perquè \"està molt fora de la normalitat democràtica\".\n\"Si el govern espanyol avorta l'1-O, no sabem com ni de quina manera, no haurà acabat el problema català, al contrari, potser l'haurà fet més gran\", defensa.\nL'eurodiputat català diu que a Europa l'independentisme \"no és un suflé\" sinó una carpeta que \"segons què passi l'1-O\" esdevindrà \"la primera\" sobre la taula.\nTremosa destaca el \"caràcter pacífic, alegre, festiu i clarament intergeneracional i interclassista\" del moviment independentista, que recorda que s'ha manifestat durant 5 anys \"sense ni un vidre trencat\".\n\"L'Europa política la gran pregunta que fa és: tot això es canalitza a les urnes o no?\", explica l'eurodiputat del PDECat, que constata que Brussel·les nota un \"canvi tectònic a la política catalana\", amb unes \"persistències de fons\" a favor del sobiranisme, especialment \"en el vot jove\".\n\"La política europea és molt freda, mira vots en urnes\", recorda l'eurodiputat, que creu que si l'1-O \"hi ha una participació de 3 milions de persones o més\" s'entrarà en un nou escenari en què \"el dossier català\" arribarà al capdamunt de tots.\n\"Jo soc de l'opinió que, si el dia 1 hi ha urnes, el govern espanyol ja haurà perdut\", destaca Tremosa, que indica que precisament per això Madrid intenta bloquejar amb tots els mitjans possibles la celebració de la consulta.\n\"L'1-O serà un test d'estrès per veure fins on porten els catalans la voluntat d'independència.\nUna cosa és fer una manifestació, una cosa és dir que volem la independència, i una altra començar-la a fer efectiva\", afirma.\nPer Tremosa, a Brussel·les i la resta d'Europa ja hi ha una \"consciència\" que a Catalunya \"estan passant coses grans\" i que \"l'Estat espanyol està reaccionant molt malament i pot passar de tot\".\nUn \"cordó sanitari\" contra Catalunya\nTremosa també assegura que és \"molt lamentable\" que el govern espanyol \"imposi\" un \"cordó sanitari\" al català perquè no tingui reunions a la Comissió Europea.\n\"Diu molt poc de la Comissió Europea que cedeixi a les pressions d'un estat, qualsevol, castigant un govern regional perquè no pensa com el central\", lamenta l'eurodiputat del PDeCAT.\nTremosa, que ha estat nomenat coordinador d'Afers Econòmics del grup liberal, ha mantingut recentment reunions amb comissaris com el francès Pierre Moscovici o la danesa Margrethe Vestager, entre d'altres.\n\"A mi no em poden vetar, tot i que se sap prou bé de quin partit sóc i quina postura tinc\", destaca.\nTremosa admet que en les trobades amb els comissaris \"també hi ha preguntes sobre la situació política europea i catalana\".\n\"No pots amagar un castell dalt d'una muntanya\", indica, citant l'Evangeli.\nI afegeix: \"El govern espanyol potser pot aturar l'1-O, però l'aigua la pots aturar una estona, si té molta força s'acaba escolant\".\nL'eurodiputat del PDECat també descarta en la conversa amb l'ACN que Catalunya sigui expulsada de la Unió Europea.\n\"Això de sortir de la UE ja hem vist amb el cas anglès que serà molt complicat, perquè no hi ha precedents\", afirma.\n\"Cada nova multinacional que ve a Catalunya i s'instal·la aquí fa molt més difícil que Catalunya pugui ser expulsada de res: ni de la moneda única, ni de la lliure circulació, i tampoc li interessa ni a França, ni a Alemanya ni a Espanya\", destaca.\nSegons Tremosa, a Europa no li interessa que Catalunya \"pugui ser com un Singapur del sud d'Europa, que pugui fer com Noruega, agafar el que més li convingui de la UE\" i fer \"dumping fiscal i normatiu\".\n\"Qui no ens deixarà marxar si ens independitzem són precisament els espanyols, francesos i alemanys i italians perquè tenen moltes multinacionals aquí, que serien les primeres perjudicades de qualsevol amenaça\", afegeix.\nI conclou: \"Tota aquesta pirotècnica verbal, aquesta mena de terrorisme verbal i amenaça que busca que el català acabi votant per la por és falsa i cada dia resisteix menys el pes de l'evidència\".", "response": "L’eurodiputat Ramon Tremosa (PDeCAT) declara que el fet que l’Estat espanyol embargui béns per haver celebrat el referèndum es considera poc democràtic a la Unió Europea. Assegura que si es posen les urnes l’1-O ja serà un triomf de l’independentisme català. A Brussel·les, el govern espanyol posa traves al català perquè no tingui reunions a la Comissió Europea.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2469", "instruction": "Fes un resum d'aquest text:", "context": "Un lladre d'uns 40 anys va robar aquest divendres passat, 3 de juny, a una anciana de 85 anys que acabava de treure diners d'una oficina bancària situada a la Rambla de Figueres.\nEls fets van succeir pels volts de la una del migdia quan l'entitat bancària estava en ple funcionament, repleta de gent, i al carrer també hi passaven ciutadans.\nLa víctima acaba de treure diners per passar el mes i els va posar dins d'un sobre que va introduir a la seva bossa de mà.\nQuan es disposava a sortir del local, un home d'uns 40 anys – ben arreglat amb una camisa clara i pantalons foscos- que estava fora de l'oficina, va obrir-li la porta de l'establiment.\nMentre amb una mà aguantava la porta perquè la dona sortís, amb l'altra li va treure el sobre amb els diners de l'interior de la bossa.\nAixí es va poder comprovar posteriorment gràcies a les imatges de les càmeres de seguretat.\nDesprés de sostreure els diners, el lladre va fer veure que accedia a l'interior del local però va marxar ràpidament.\nNou robatori a una persona d'edat avançada a les comarques gironines.\nEn aquest cas, la víctima no va patir cap agressió física però va quedar-se espantada i desfeta en adonar-se del que li havia succeït.\nAcabava de treure una petita quantitat de diners per passar el mes a l'oficina del banc Santader, situada al número 21 de la Rambla de Figueres, i es disposava a sortir de l'establiment.\nA la porta, un home d'uns 40 anys, que anava arreglat – amb una camisa de color blanc o blau cel i uns pantalons foscos- va obrir-li la porta per deixar que sortís.\nEl que no sabia la víctima és que la seva amabilitat era interessada i que darrere el bon gest només hi havia la voluntat d'emportar-se els diners.\nMentre amb una mà aguantava la porta, amb l'altra, el lladre va agafar-li el sobre amb els diners que la víctima havia introduït dins la seva bossa de mà.\nAl cap de pocs segons la dona, de 85 anys, va tenir la sensació que no havia tancat bé la cremallera del seu bolso i en comprovar-ho va adonar-se que li acabaven de robar.\nPer la seva banda, el lladre va fer veure que entrava al local però no havia fet ni dos passos que va sortir ràpidament de l'establiment i va marxar tranquil·lament del lloc dels fets.\nTot el procés va quedar enregistrat per les càmeres de seguretat del banc.\nEn aquest sentit, els mateixos treballadors van adonar-se que hi havia determinades persones que passaven diverses vegades per davant de l'oficina.\nAixò fa pensar als Mossos d'Esquadra que el lladre no anava sol, actuava en grup, i que aquesta no és la primera vegada que roben utitlizant aquest mètode.\nRàpidament, la víctima va explicar-ho a una familiar que l'esperava a l'exterior del banc amb el cotxe mentre ella feia les gestions.\nPosteriorment van dirigir-se a la comissaria dels Mossos d'Esquadra per posar la denúncia.\nAra els agents investiguen els fets i esperen localitzar l'autor del robatori.\nDos robatoris a ancians a Girona\nAra fa poc més de tres setmanes, els Mossos d'Esquadra van detenir un camioner de 25 anys, veí de València, que va atracar i malferir dos persones d'edat avançada a Girona.\nEn el primer cas, el jove va agredir un home de 82 anys prop de l'avinguda Santa Eugènia de la capital gironina.\nEl lladre va seguir l'ancià fins al portal de casa seva i un cop allà va clavar-li diversos cops de puny.\nQuan l'home va caure malferit a terra, el lladre va robar-li la cartera.\nPosteriorment, va agredir una anciana de 76 anys per robar-li la bossa de mà.\nEl jove la va abordar al portal de casa seva i, com en l'anterior ocasió, va donar-li diversos cops de puny fins que l'anciana va caure al terra.\nLlavors va agafar-li la bossa de mà i va fugir del lloc.\nLes dues víctima va resultar ferides.\nEn el cas de l'anciana, la dona va haver de ser ingressada a la UCI de l'hospital Josep Trueta de Girona.", "response": "Un home d’uns quaranta anys va ser enregistrat per les càmeres del banc mentre obria la porta a una dona de vuitanta-cinc anys i li robava els diners que ella havia tret del banc. La dona no se’n va adonar fins després, quan el lladre ja havia marxat, i va denunciar-ho als Mossos d’Esquadra, que confien localitzar-lo.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1536", "instruction": "Fes un resum d'aquest text:", "context": "\"M'inspira escoltar i mirar\", confessa Marta Romagosa.\nEs nota.\nI no només per una llarga i reeixida trajectòria professional com a periodista –coronada el 2011 amb el premi Ràdio Associació de Catalunya a la millor professional del mitjà–, sinó també per la faceta com a escriptora, sempre atenta als detalls i a tot allò que passa al seu voltant.\nAquesta era l'essència de Tots els noms del desig, uns relats intimistes on explorava la passió des del punt de vista de les dones, i així torna a ser a 22 homes i un desig, on ho fa des del punt de vista masculí.\n\"Per a mi, era un repte saber si seria capaç de parlar en boca dels homes, i fer un llibre diferent al primer\", explica, d'entrada.\nPer fer-ho possible, la fórmula literària ha hagut de patir algunes variacions.\n\"M'he hagut d'obligar a ser una mica més gamberra, perquè al principi tot em sortia massa tràgic.\nPerò tampoc no em volia quedar en la típica història superficial\".\nI això l'ha portat a fer-se preguntes: què pensen els homes de la rutina, la infidelitat, el sexe, l’amor, el compromís, o el dol?\nTenen pors?\nDubtes?\nCom se senten quan es perd el fill esperaven?\nAspectes que l'han obligat a fer l'exercici de posar-se a la pell –i al cap– d'una gran diversitat d'homes, tots diferents i amb motivacions i problemes particulars.\n\"També he pogut comprovar les diferències entre homes i dones.\nLa principal?\nQue nosaltres ens ho xerrem tot, i els homes no tant.\nÉs una qüestió força cultural i, en el fons, una mancança.\nDe fet, quan un home té l'emotivitat treballada se li diu té un 'toc femení'.\nEl mateix passa amb l'empatia, que crec que és molt més habitual en les dones\", assegura.\n\"I també he descobert que hi ha tòpics que són falsos, com per exemple, aquell que diu que les dones no som infidels\".\nEls atemptats de la Rambla, \"sense sucar-hi pa\"\nEl nou llibre traça una línia de continuïtat amb el seu debut, tot i que s'endinsa en temàtiques forçosament diferents, amb dos relats que tenen un pes molt especial.\nEl primer, fet a partir dels atemptats de la Rambla, el 17 d'agost.\n\"Tot va començar perquè volia fer un conte sobre Barcelona.\nQuan va passar l'atemptat, vaig voler parlar-ne, però estava molt afectada i tenia clar que no volia fer un conte de sucar-hi pa.\nSi el llegeixes, veuràs que no saps mai per on va, només surt la data, al final\".\nEl conte és cru, especialment contingut.\n\"Ve a dir que pots trobar l'amor de la teva vida, i que la casualitat és el motor de tot, per molt que facis plans.\nEl conte em va quedar com jo volia, sense sang, que fos una història bonica\".\nUn altre dels relats que més crida l'atenció és el que mostra la vivència d'un avortament des de la perspectiva d'un home.\n\"Ningú li pregunta a l'home com se sent, en aquests casos\", rebla.\n\"Moltes vegades, les dones ens hem de reivindicar, però en aquest aspecte, t'asseguro que ningú no es preocupa pel pare\".\nEl relat ofereix una manera d'oferir llum a un patiment que és molt humà, com passa a la resta de narracions, escrites amb la intenció de mantenir un fil que les uneixi.\n\"El desig és el fil conductor, però no en tenia prou.\nPer això vaig posar com a colofó el conte Maria, l'únic on una dona és la protagonista\".\nUna manera de tancar on veiem el \"desig\" d'una dona que vol tenir els amics, en un conte on surten pràcticament tots els protagonistes dels altres relats.\n\"Ella fa repàs, munta la festa, els convida a l'hotel de Mallorca\", com si posés un llaç, amb l'objectiu comú de sacsejar.\n\"He intentat que hi hagi un ordre compensat, amb uns relats que facin riure, d'altres plorar, etc. Però m'agrada molt que hi hagi principi i final, també amb un vincle entre un dels contes i el primer llibre\".\nÉs la manera d'escriure de Romagosa: com un joc, per fer passar una bona estona.\nUna manera de gaudir que va d'autor a lector, i viceversa.", "response": "Marta Romagosa, periodista i escriptora, presenta “22 homes i un desig”, unes narracions en clau masculina després dels contes femenins de “Tots els noms del desig”. Al nou llibre, Romagosa retrata les pors i dubtes dels homes, amb motivacions concretes. Hi tracta la infidelitat, el compromís, el dol, amb el desig com a fil conductor.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_131", "instruction": "Fes un resum d'aquest text:", "context": "El Pi de les Tres Branques ha recuperat el seu aspecte original i podrà presidirà l’Aplec del proper diumenge 19 de juliol en plenes condicions.\nAvui s’han realitzat els treballs per recuperar l’estètica de l’arbre monumental després que uns brètols tallessin una de les seves branques el mes de maig de l’any passat.\nUna grua de grans dimensions ha mogut la branca de més de dues tones de pes per tornar-la a col·locar al seu lloc habitual.\nL’operació va començar fa uns mesos amb la instal·lació d’uns nervis d’acer per recuperar l’estructura de la branca i aquest dimarts s’ha completat tot el procés amb uns treballs que es preveu que s’allarguin tot el dia amb l’objectiu que totes les parts de l’arbre quedin ben ajustades.\nDes de primera hora del matí d’aquest dimecres, els operaris de l’empresa encarregada de la reconstrucció han preparat la branca per poder fer el trasllat amb total seguretat.\nEls treballs previs han estat més laboriosos que l’operació que s’ha realitzat amb la grua de grans dimensions i que ha consistit en elevar la branca de més de dues tones i traslladar-la uns metres per situar-la al seu punt original.\nUn altre dels moments més delicats i que ha necessitat més dedicació ha estat la unió amb la part de l’arbre que va quedar dempeus.\nAmb aquesta operació s’ha tornat a recuperar l’aspecte original del Pi de les Tres Branques, que va ser víctima d’una bretolada el mes de maig del 2014.\n‘Semblava que aquest moment no arribaria mai’, explicava l’alcalde de Castellar del Riu, Adrià Solé.\nEl batlle també ha manifestat que els darrers mesos està ‘amb l’ai al cor’ per si hi torna a haver una bretolada i, de fet, fa poques setmanes el Pi Jove també ha estat víctima d’un atac.\nDavant d’aquesta situació, Solé ha reclamat a la Generalitat la instal·lació d’un sistema de càmeres de seguretat a la zona per ‘garantir la integritat dels arbres monumentals’.\nLa recuperació del Pi de les Tres Branques ha tingut un cost de 35.000 euros finançats a parts iguals pel Govern la Generalitat i la Diputació de Barcelona.\nEduard Parés, cap de la secció de Gestió d’Espais Naturals de la Generalitat, ha explicat que, després d’un estudi es va optar per ‘fer una reconstrucció fidel de l’original’ i ha reconegut que aquest és l’arbre monumental que ‘ha portat més feina’ dels 200 que hi ha a tot Catalunya.\n‘La nostra lluita és que els arbres morts es vegin com un testimoni i no com a llenya’, ha afegit Parés.\nL’empresa encarregada de la reconstrucció farà un seguiment els propers dies per comprovar l’estabilitat de l’arbre i ajustar l’estructura en cas que sigui necessari.\nA l’Aplec que se celebrarà el proper diumenge 19 de juliol ja es podrà comprovar el resultat final de l’operació.\n‘Esperem poder fer una gran festa’, ha explicat el batlle de Castellar del Riu, qui també espera que aquell dia hi hagi ‘molta afluència de gent’.\nLa simbologia del Pi de les Tres Branques\nEl mes de maig de 2014 uns desconeguts van serrar una de les tres branques del Pi de les Tres Branques del Pla de Campllong, al terme municipal de Castellar del Riu (Berguedà).\nEls Mossos que van investigar els fets van atribuir-ho a una bretolada, ja que ningú va reivindicar l’acció.\nTot i això, el batlle del municipi, Adrià Soler, va apuntar que podia tenir relació amb el procés sobiranista que viu el país, ja que l’emblemàtic pi ja havia patit amb anterioritat algunes pintades.\nEl Pi de les Tres Branques, de 25 metres d’alçada, es troba situat al terme municipal de Castellar del Riu i simbolitza la unió dels tres territoris que formen els Països Catalans: Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.\nCada any, el tercer diumenge de juliol s’hi celebra un acte politicocultural al seu voltant i Mossèn Cinto Verdaguer li va dedicar un poema.", "response": "Acaben els treballs de recuperació de la branca tallada del Pi de les Tres Branques. Una grua ha traslladat la branca de més de dues tones per encaixar-la en una estructura d’acer. El pi monumental, de 25 metres d’alçada i que representa la unió entre Catalunya, València i les Illes, presidirà l’Aplec del 19 de juliol amb el seu aspecte original.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_877", "instruction": "Fes-me un resum del text següent:", "context": "El CaixaFòrum acaba d’inaugurar la primera gran exposició sobre Velázquez que es pot veure a Barcelona.\nLa col·lecció barroca del Museu del Prado de Madrid nodreix la mostra, que proposa un diàleg entre set obres mestres del pintor sevillà i una cinquantena de llenços d’altres grans artistes del seu temps, entre els quals hi ha Rubens, Ribera, El Greco, Zurbarán, Giordano i Van Dyck.\nLes obres de Velázquez ofereixen una visió àmplia de la paleta estilística i temàtica del pintor i proposen un joc de comparacions i correlacions amb alguns dels pintors espanyols i internacionals amb els quals es va relacionar i de la producció dels quals estava al corrent.\nL’exposició, que conviu al CaixaFòrum amb una altra gran mostra dedicada a Toulouse Lautrec, es podrà visitar fins al 3 de març de 2019.\nTicià, El Greco, Ribera, Antonio Moro, Rubens, Murillo, Giordano, Brueghel, Guido Reni, Van Dyck, Zurbarán, Claudio de Lorena i Stanzione són la constel·lació d’artistes l’obra dels quals acompanya set grans pintures de Velázquez a l’exposició ‘Velázquez i el Segle d’Or‘ al CaixaFòrum.\nLes set obres mestres del pintor sevillà són Felipe IV, Juan Martínez Montañés, Isop, Adoració dels Reis Mags, Bufó amb llibres, El príncep Baltasar Carlos a cavall i Mart.\nLes peces han estat escollides pel comissari Javier Portús Pérez –cap de conservació de pintura espanyola del Museo del Prado– i volen donar una descripció de l’autor com més detallada millor.\n‘La intenció és que, amb aquestes set obres, s’entengui qui va ser Velázquez, l’afany d’originalitat, la singularitat narrativa i les extraordinàries virtuts tècniques que el converteixen en un dels cims de la pintura’, diu el comissari.\nI afegeix: ‘Va ser un dels artistes espanyols més versàtils i que va cultivar més varietat de temes, cosa que ha volgut reflectir l’exposició.’\nLa representació del saber, la religió, la reflexió sobre l’art, la cort, la mitologia i el paisatge són els àmbits temàtics que proposa l’exposició per a mostrar aquest ventall temàtic de Velázquez.\nPer a cada qüestió, un llenç de Velázquez.\nI al seu voltant, obres d’altres artistes que permeten de comparar la seva feina amb la que feien altres artistes del Segle d’Or de la pintura de l’estat espanyol i també l’europea i que permeten que el visitant situï Velázquez en un lloc més concret.\n‘Des de ben jove, Velázquez buscava la singularitat amb una voluntat de distingir-se, des de les seves primeres obres a Sevilla: uns bodegons que no s’assemblen a res conegut fins aleshores’, explica Portús.\nMés endavant, va començar a treballar al servei de la cort reial espanyola, un espai competitiu i on singularitzar-se, i des d’on tenia accés a la producció que es feia a Europa.\nLes corts dels diversos estats europeus van fer aquesta funció de promoció artística i van contribuir a l’observació, la comparació i les influències entre els diversos creadors del moment.\nEn aquest sentit, el comissari de la mostra admet que, si bé estem acostumats a escriure la història de la pintura en termes d’escoles estatals, la realitat no sempre va ser tan compartimentada, perquè la pintura és un llenguatge que no en sap, de fronteres.\n‘El joc d’estímuls i influències era extraordinàriament variat, i una de les coses que mostra aquesta exposició és fins a quin punt en aquella època la pintura era un llenguatge internacional que no coneixia fronteres’, conclou Portús.\n‘Velázquez i el Segle d’Or’ és la tercera exposició organitzada conjuntament entre CaixaFòrum i el Museo del Prado, després de ‘Goya.\nLlums i ombres’, i ‘La bellesa captiva.\nPetits tresors del Museo del Prado’.\nEn aquest cas, la nova exposició a Barcelona se suma als actes de celebració del bicentenari de la pinacoteca madrilenya.\nAquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana.\nSi voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes", "response": "El CaixaFòrum inaugura la tercera col·lecció organitzada amb el Museo del Prado, que versarà sobre set obres de Velázquez i una cinquantena dels seus contemporanis barrocs, entre els quals Rubens, Ticià, El Greco, Zurbarán o Brueghel. “Velázquez i el Segle d’Or” estarà disponible fins al 3 de març de 2019 per apreciar les característiques tècniques i l’originalitat de Velázquez. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1890", "instruction": "Fes-me un resum del text següent:", "context": "El telèfon 112 d'Emergències ha rebut 1.148 trucades durant el temporal de pluja.\n22 al Gironès, 16 al Vallès Occidental i 11 al Maresme.\nAlhora, 3.355 clients s'han quedat sense llum durant la passada nit a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), però Endesa ha localitzat i reparat l'avaria durant la matinada.\nLa Direcció General de Protecció Civil manté la fase d'alerta del Pla INUNCAT activada per les pluges que continuen caient al Principat i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) adverteix del creixement del Fluvià i del Ter a la seva part alta.\nEs demana a la població que eviti els accessos a la llera d'aquests rius i també a la del Besòs, que baixa molt ple i amb força.\nEl riu Besòs porta un cabal alt a tota la conca i al seu pas per Santa Coloma de Gramenet ha assolit nivells alts.\nEs demana es vigili els accessos a la llera del riu, guals i punts baixos als municipis de : Montornès del Vallès, Martorelles, Mollet del Vallès, La Llagosta, Sant Fost de Campsentelles, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramanet, Barcelona i Sant Adrià del Besos.\nEls municipis han estat avisats.\nHi ha també situació de risc hidrològic al Fluvià per creixement del riu aigües avall d'Esponellà.\nEs recomana evitar accessos a la llera, punts baixos, guals i creuaments de riu a nivell als municipis de Esponellà, Cabanelles, Vilademuls, Navata, Pontós, Bàscara, Garrigàs, Vilaür, Palau de Santa Eulàlia, Sant Mori, Sant Miquel de Fluvià, Ventalló, Torroella de Fluvià, l'Armentera i Sant Pere Pescador.\nS'ha passat avís a tots els municipis mencionats.\nTambé situació de risc hidrològic a la conca de l'Alt Ter per cabal molt alt al seu pas per Ripoll.\nEs recomana evitar accessos a la llera, punts baixos, guals i creuaments de riu a nivell als municipis de Ripoll, Les Llosses, Santa Maria de Besora, Montesquiu, Sora, Sant Quirze de Besora, Orís, Sant Vicenç de Torelló, Torelló, Les Masies de Voltregà, Manlleu, Gurb, Les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles, Santa Maria de Corcó i Tavertet.\nS'ha avisat des de Protecció Civil de la Generalitat a tots els municipis mencionats.\nCarreteres tallades i amb cadenes\nLa carretera C-240a està tallada per esllavissades des de Riva a Vilaverd (Alt Camp).\nTambé és obligatori circular amb cadenes a Naut Aran, a la C-142b per accedir al Pla de Beret i a la C-28 fins a Alt Àneu, inclòs el Port de la Bonaigua.\nTambé està tallada la carretera GIV-6226 per inundacions a Garrigàs (Alt Empordà), i s'ha de circular per anar de Castellar de N'Hug (Berguedà) cap a La Molina.\n132 avisos als bombers\nEls Bombers de la Generalitat, per la seva banda, han rebut 132 avisos per pluja.\nSobretot, per inundacions de cases i de carrers, cables elèctrics amb guspires i arbres caiguts.També han ajudat algunes persones a sortir dels seus vehicles, on havien quedat atrapats per culpa de l'aiguat.\nEls serveis més destacables s'han fet a Sabadell, al Masnou i a Tortosa.\nA Sabadell s'han evacuat tres blocs de pisos amb 92 veïns a la Ronda Santa Maria 46 i 48 i Església 97, degut a l'acumulació d'aigua a la teulada i a les filtracions que hi ha causat la pluja.\nLa Policia Local i els Bombers van assistir els veïns, 79 dels quals s'han reallotjat en cases de familiars o coneguts i la resta en un hotel.\nHi han treballat tres vehicles dels Bombers, que van ser avisats pel telèfon 112 a les 20.36 h.\nAl Masnou, va caure anit un mur al carrer Sant Miquel, 67, trencant una canonada de gas i abonyegant tres vehicles estacionats a la via pública.\nA Tortosa, els Bombers de la Generalitat, amb membres del Grup D'actuacions Especials (GRAE ) han localitzat una parella (una noia de 22 anys i un noi de 35) que havia sortit a fer una excursió al Caro i ja no va tornar a casa, on se'ls esperava ahir.\nS'han localitzat sans i estalvis al refugi de la Mola, on dissabte els va sorprendre una nevada i hi havien quedat totalment incomunicats.\nEls joves han estat traslladats al parc de Bombers d'Amposta, on els esperava la família.", "response": "Es manté la fase d’alerta del pla INUNCAT per les pluges que cauen a Catalunya, que han provocat 1.148 trucades al 112 i 132 avisos als Bombers. L’Agència Catalana de l’Aigua alerta dels alts cabals al Fluvià, el Ter, el Besòs. Més de tres mil usuaris d’Endesa han quedat sense llum per una avaria que ja s’ha reparat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_834", "instruction": "Fes-me un resum del text següent:", "context": "L’aviació turca ataca les tropes kurdes del nord de l’Irac.\nAprofitant l’activitat de l’anomenat Estat Islàmic (ISIS), els turcs han començat a bombardar posicions a Síria i a l’Irac.\nTanmateix, per cada atac contra els grups gihadistes de l’ISIS, se’n fan uns quants als campaments kurds.\nAixí doncs, la fràgil treva que s’havia instaurat al Kurdistan perilla.\n1.\nUn poble entre diversos estats\nHi ha prop de quaranta milions de kurds, que viuen dividits entre uns quants estats.\nA Síria, habiten algunes zones del nord del país, separades geogràficament, que reben el nom de Rojava.\nFinalment hi ha també kurds en zones de l’Iran, Armènia, l’Azerbaitjan i Geòrgia.\nEls kurds resten units per una intensa solidaritat, siguin de la regió que siguin, i tots consideren les seves lluites una sola lluita.\nMalgrat les diferències polítiques entre els partits, defensen la causa pròpia independentment de l’estat on visquin.\nEls kurds són la minoria nacional més important de Turquia.\nAl mapa es veu la distribució de la població kurda en l’estat turc actual.\nSón majoritaris a les províncies orientals, però hi habiten en un nombre significatiu en més indrets del país, especialment a Istambul, on hom calcula que n’hi ha prop de dos milions.\nEls kurds han estat severament reprimits pels governs turcs successius, que han negat la seva existència i àdhuc han arribar a prohibir el mot ‘kurd’.\nLa guerrilla comunista kurda del PKK ha mantingut durant dècades la lluita armada contra els turcs.\nLes autoritats turques havien anat obrint la mà, havien permès una tímida presència de la llengua kurda i havien acceptat la presència de partits polítics kurds.\nEn contrapartida, el PKK havia anunciat una treva.\nEl líder de la formació, Abdul·là Ocallan, presoner a Turquia, havia establert converses amb els governants per normalitzar la situació.\nPerò els atacs d’aquesta setmana han fet que el PKK suspengués la treva: ha comès atemptats que han causat la mort de dos policies turcs.\nEls kurds de Síria, que anomenen el seu territori Rojava, han estat molt actius en la lluita contra l’ISIS, igual com ho han estat els de l’Irac.\nEn els quatre cantons històrics que controlen han activat un procés revolucionari en què l’organització de la societat es guia per principis molt oberts, per exemple quant al paper de la dona o la col·lectivització dels serveis.\nLa crisi actual ha estat causada per un atemptat contra grups kurds o pro-kurds que acudien a defensar la ciutat de Kobanê, bastió de la resistència contra el gihadisme.\nL’atemptat, fet dins Turquia, ha servit de justificació al govern turc per a permetre atacs aeris dels Estats Units des de les bases turques, però també per a escomeses de l’aviació turca.\nHan estat atacs polèmics, perquè s’han adreçat a les bases que els guerrillers kurds de Turquia tenen a les muntanyes de l’Irac.\nEls guerrillers kurds de Turquia, d’ençà que es va proclamar la treva, han lluitat contra l’ISIS a l’Irac i Síria, i ara veuen com Turquia, amb l’excusa de lluitar contra el mateix enemic, els ataca a ells.\n4.\nLes muntanyes Qandil, la base estratègica dels kurds de Turquia i l’Iran\nLes muntanyes Qandil, situades dins l’actual regió autònoma kurda de l’Irac, han estat tradicionalment la base de rereguarda dels grups kurds que lluiten contra Turquia i contra l’Iran.\nSón d’un accés molt complicat, fins al punt que quan els Estats Units van envair l’Irac no van arribar a controlar-les.\nPer als kurds, experts muntanyencs, les Qandil ofereixen un recer segur des d’on poden transitar cap a Turquia, fer els atacs i tornar.\nAquestes bases de l’Irac són les que ara bombarda Turquia amb l’excusa de la lluita contra l’ISIS.\n5.\nDurant la guerra freda, Turquia va adquirir un gran valor per als Estats Units i l’OTAN, perquè era l’únic país veí de l’URSS on els americans podien desplegar l’exèrcit.\nAixò va fer que Anatòlia s’omplís d’instal·lacions militars que més tard van ser usades en el conflicte de l’Orient Mitjà i en les guerres de l’Irac.\nAlgunes d’aquestes bases són conjuntes entre els exèrcits de l’OTAN i Turquia i ara serveixen de punt de partida dels atacs contra les bases kurdes.\nAixò ha portat un notable malestar en alguns aliats, conscients que els guerrillers kurds (peixmergues) són la principal força militar que atura l’avanç dels grups gihadistes a l’Irac i a Síria.", "response": "Aprofitant l'activitat d'ISIS, l'aviació turca ataca les tropes kurdes. Els kurds, estiguin al país que estiguin, senten cada batalla que els impliqui com una de tots, ja que han viscut molts anys sota la repressió. A poc a poc, la repressió ha anat acabant, fins que la mort de dos policies turcs ha acabat amb la treva del PKK.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_214", "instruction": "Fes-me un resum del text següent:", "context": "Iñigo Iruin (Sant Sebastià, 1953) és el nou advocat de Meritxell Serret, que ha prescindit de Gonzalo Boye.\nIruin és força desconegut al nostre país, però ha estat un dels lletrats més destacats de l’esquerra abertzale i dels seus dirigents, entre els quals Arnaldo Otegi.\nUn històric que ara s’ha implicat en la defensa de Serret, provisionalment en llibertat i citada a prestar declaració davant el jutge Pablo Llarena el 8 d’abril.\nIruin és llicenciat en dret penal i en ciències empresarials.\nActualment exerceix d’advocat, però també ha estat polític.\nFou militant d’Herri Batasuna, diputat al Parlament del País Basc entre el 1984 i el 1990 i entre el 1998 i el 2001, i senador per Guipúscoa.\nTambé va ser membre de la mesa nacional de Batasuna des de final dels anys vuitanta fins a mitjan anys noranta.\nA principi de segle, va deixar d’exercir càrrecs polítics per dedicar-se a l’advocacia.\nTambé és membre del consell d’administració d’Orain S.A., que editava el diari Egin abans que l’Audiència espanyola n’ordenés arbitràriament el tancament.\nEl seu activisme polític l’ha dut a exercir l’advocacia amb el compromís irrenunciable amb la causa de la llibertat del País Basc.\nSegons que assegurava Vozpópuli aquesta setmana, Iruin és un advocat respectat per jutges i fiscals del Tribunal Suprem espanyol, on ha participat en molts judicis, per la seva alta qualitat tècnica.\nHa defensat membres d’ETA i militants de l’esquerra abertzale jutjats per acusacions de terrorisme a l’Audiència espanyola.\nTambé ha participat en les converses entre ETA i el govern espanyol, i el 2007 va mostrar-se crític amb l’estratègia de Batasuna respecte del procés de pau.\nIruin pot presumir de dues victòries destacades contra el Suprem espanyol en la defensa de l’esquerra abertzale.\nÉs un dels pares de Sortu, l’organització hereva de Batasuna, integrada a EH Bildu.\nEl Suprem espanyol va voler il·legalitzar Sortu perquè entenia que els estatuts no condemnaven fermament la violència, però Iruin va guanyar la partida i el Tribunal Constitucional espanyol va avalar-ne els estatuts.\nLa fórmula que va trobar, i que va irritar el Suprem, deia que la nova organització rebutjava “l’ús de la violència, o l’amenaça de la seva utilització, per a aconseguir objectius polítics.\nAixò inclou la violència d’ETA, si n’hi hagués”.\nUn altre triomf important fou la consecució de l’empara del Constitucional espanyol contra la condemna del Suprem contra els membres de la mesa nacional de Batasuna el 1997.\nUn altre dels seus grans èxits és la condemna a presó contra l’ex-general de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, mort fa poques setmanes a causa de la covid-19, pel cas de Lasa i Zabala.\nTambé va aconseguir la desclassificació de documents del CESID sobre els GAL.\nEn una entrevista a EITB el 2014, Iruin desgranava la implicació del PSOE en el terrorisme d’estat.\n“Els GAL són l’estat fent terrorisme.\nFuncionaris de l’estat fent terrorisme.\nLa primera generació del terrorisme d’estat eren bàsicament mercenaris fent terrorisme .\nLa dada nova d’aquesta segona generació és que a aquest terrorisme mercenari s’hi incorpora terrorisme executat directament per funcionaris policíacs, és a dir, per policies i guàrdies civils”, resumia.\nL’advocat abertzale ha participat en més casos destacats.\nEntre el 2005 i el 2007 va formar part de la defensa al macrojudici del sumari 18/98 durant setze mesos a l’Audiència espanyola contra cinquanta-sis acusats vinculats a ETA, dels quals quaranta-sis foren condemnats, i també va implicar-se en el cas Egunkaria, que va acabar el 2010 amb l’absolució de Martxelo Otamendi, Ignacio María Uria, Juan María Torrealdai, José María Auzmendi i Javier Oleagalos malgrat el tancament arbitrari del diari set anys abans.\nDarrerament, Iruin ha defensat Arnaldo Otegi, Arkaitz Rodríguez, Rafa Díez Usabiaga, Miren Zabaleta i Sonia Jacinto en el cas Bateragune.\nTot i que els dirigents abertzales foren condemnats a penes de presó per l’intent de reconstruir la mesa nacional de Batasuna, l’advocat va obtenir un triomf contundent contra Espanya al Tribunal Europeu els Drets Humans, que va anul·lar el judici contra Otegi i els altres condemnats.\nEl Suprem espanyol va trigar dos anys a fer complir la sentència d’Estrasburg –va anul·lar definitivament les condemnes després de les eleccions del País Basc el juliol del 2020, de manera que privà que Otegi en fos candidat– i n’ha ordenat la repetició.\nIruin ja ha presentat un recurs contra la decisió del Suprem al Constitucional, i espera de tornar a guanyar.\nEl 1992 va defensar-se a si mateix en un procés judicial en què era acusat d’actuar com a mediador d’ETA en el cobrament de l’anomenat impost revolucionari.\nAl sumari, el magistrat de l’Audiència espanyola Carlos Bueren va arribar a acusar-lo de ser un dels principals dirigents d’ETA.\nUn altre element biogràfic remarcable és la seva presència a l’assalt a l’hotel on eren reunits els diputats i senadors de Batasuna el 20 de novembre de 1989, el dia abans de la investidura de Felipe González al congrés espanyol.\nUns encaputxats van irrompre amb trets i van assassinar Josu Muguruza.\nMés tard, l’ex-policia espanyol Ángel Duce fou condemnat per aquells fets.", "response": "Íñigo Iruin és el nou advocat de Meritxell Serret. Es tracta d'un expolític i advocat actual, motivat per la llibertat del País Basc. És un advocat molt respectat pel Tribunal Suprem de Justícia, ja que ha participat en casos importants, com a mediador d'ETA, en el cas Bateragune, o en la condemna d'Enrique Rodríguez Galindo.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1140", "instruction": "Fes-me un resum del text següent:", "context": "El debat obert a Barcelona sobre la massificació turística també ha arribat a la síndica de greuges de la capital catalana, Maria Assumpció Vilà.\nLa defensora dels barcelonins ha vist el 2016 com es disparaven les queixes sobre el turisme, bàsicament pel lloc web que va posar en marxa el govern d'Ada Colau per delatar els pisos turístics il·legals.\nNo es descarta que com a mínim una part siguin dels propietaris.\nDurant l'any passat va rebre 123 queixes sobre turisme, quan en tot el 2015 van ser-ne 28.\nEn total, l'any passat, el primer sencer del govern de Colau, la síndica va realitzar 3.344 actuacions, de les quals 1.735 van ser consultes i assessoraments legals i 1.609 queixes, amb un lleu repunt d'aquestes últimes en relació a l'any anterior.\nPer àmbits, en els primers llocs de les reclamacions dels barcelonins hi ha el transport públic i la mobilitat (232 queixes), l'activitat econòmica (200, entre les quals hi ha les de turisme), medi ambient (152, on hi ha el soroll), serveis socials (150) i l'habitatge (137).\nEn el de l'emergència social –com els desnonaments-, ha notat un descens de queixes perquè ara hi ha \"més solucions\".\nLa síndica té dues demandes per a l'Ajuntament en l'àmbit de la seguretat.\nD'entrada, que s'ampliï la plantilla de la Guàrdia Urbana, ja que ha avisat del fet que hi ha \"desatenció\" a la ciutadania, ja que ha rebut denúncies de persones que truquen la policia barcelonina de nit per soroll o aldarulls al carrer però no hi acudeix perquè \"els diuen que tenen coses més importants a fer\".\nLa policia no va acudir a un cas de violència masclista\nLa manca de resposta de la Urbana se sol donar en trucades nocturnes per soroll, però Vilà també ha explicat el cas d'una comunitat de veïns de Nou Barris que va denunciar que cap cos policial va fer acte de presència davant d'un cas de violència masclista després d'alertar el telèfon 112.\nSegons Vilà, que fa pocs dies ha rebut la resposta municipal, existeix un protocol d'actuació per aquests casos, però \"semblar ser que hi va haver un error de la trucada\", si bé no ha pogut aclarir si de qui la va fer o de la tramitació posterior.\nFonts municipals han detallat a l'agència Europa Press que la trucada va ser directament transferida als Mossos d'Esquadra, per la qual cosa la Urbana no va arribar a tenir coneixement del cas, que corresponia a la policia catalana.\nHan afegit que els Mossos col·laboren amb la policia barcelonina, cos que treballa amb la Regidoria de Feminismes i LGTBI per millorar la coordinació i actualitzar els procediments interns.\nL'altra petició de la síndica al consistori fa referència a l'ordenança del civisme, norma que el govern municipal ja està en procés de revisar.\nVilà reclama que es substitueixi aquesta regulació per un codi de bones pràctiques per a la convivència, que inclogui multes menors i que suposi \"no criminalitzar col·lectius vulnerables\", com els sensesostre, les prostitutes i els nens que juguen al carrer.\n\"Hi ha d'haver un ordre però ha de ser ponderat\", ha defensat.\nPreguntat per la proposta sobre l'ordenança del civisme, el tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, ha afirmat que el govern està \"en la línia\" del plantejament de la síndica.\nAsens ha explicat que pròximament informaran del full de ruta que seguiran per revisar la regulació, i ha afegit que pretenen treballar en mesures alternatives per als col·lectius més vulnerables, \"rebaixar el rigor punitiu o excloure'l en determinats casos\".\nEls Serveis Socials tenen \"sobrecàrrega\"\nPel que fa als Serveis Socials, Vilà ha defensat que \"hi ha una sobrecàrrega\" a causa de la crisi, i espera que l'augment de plantilla previst en els Pressupostos municipals del 2017 sigui suficient per revertir-ho.\nS'ha tornat a posar al costat de Colau pel que fa a la demanda de limitar els preus del lloguer per la bombolla, i li ha reclamat que insisteixi a la Generalitat i l'Estat per regular-ho.\nEn relació als transports públics, ha demanat diferenciar entre qui no valida el bitllet i qui ho ha fet però duia una targeta de transport falsificada sense saber-ho.", "response": "S'han disparat les queixes per la massificació de turisme, fins al punt d'arribar a tenir-ne 123 l'any passat. La síndica Vilà demana a l'Ajuntament que s'augmenti la plantilla de la Guàrdia Urbana, a fi de millorar la seguretat a la ciutat. També espera que amb els pressupostos per al 2017 es pugui revertir la sobrecàrrega dels serveis socials.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2445", "instruction": "Fes-me un resum del text següent:", "context": "El ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha explicat aquest divendres a la tarda que està previst el tren entre l'estació de Sants i la terminal 1 de l'Aeroport del Prat entri en funcionament a partir del 2021 en període de proves.\nDurant una visita a les obres de la nova estació intermodal a la T2, el ministre ha detallat que l'estiu que ve finalitzarà la primera fase del projecte i que a partir d'aleshores s'iniciarà la segona, que consisteix en la instal·lació de les vies, els elements de seguretat i la construcció de l'estació intermodal a la T2.\nÁbalos ha destacat que es tracta d'una \"gran envergadura\" xifrada en uns 400 milions d'euros i ha detallat que la tuneladora només li falten 300 metres per perforar, uns treballs que finalitzaran al desembre.\nEl túnel pel qual transcorrerà el nou tren té una longitud de 3.385 metres, dels quals 2.830 s'han hagut de perforar per sota la pista de la T2 a una profunditat d'uns 25 metres.\nEn aquest sentit, el ministre ha destacat que tot i que aquesta pista ha hagut de tancar des de fa més de 20 dies sense que el funcionament de l'aeroport s'hagi vist afectat.\nSegons Ábalos, tant aquest projecte, en el qual s'hi destinaran 400 milions d'euros fins el 2021 dels 620 milions que rebrà l'Aeroport del Prat, com l'edifici satèl·lit de la Terminal 1 per al període 2022-2026 -una inversió de 38 MEUR- són dues obres paral·leles però que comparteixen l'\"objectiu comú d'augmentar la connexió de Barcelona amb la resta del món\".\nA més, ha situat l'Aeroport del Prat com \"una de les principals portes d'entrada al segon país amb més turisme del món\".\nÁbalos ha assenyalat que l'Aeroport del Prat porta des del 2011 batent el seu propi record de passatgers i que és el segon aeròdrom europeu amb major creixement a la Unió Europea.\nA més, ha recordat que fa una dècada \"molts polítics catalans van reclamar que l'Aeroport del Prat fos una \"entitat pròpia i no supeditat a Barajas\" i ha afirmat que ara \"aquest anhel és una realitat\".\nEn aquest sentit, ha assegurat que ocupa el sisè lloc en el rànquing europeu, amb un 72% dels vols internacionals i un 28% domèstics i que de deu rutes intercontinentals que hi havia als 2005 s'ha passat a les 45 de l'any passat.\nEl ministre també ha indicat que l'edifici satèl·lit a la T-1 i l'adequació de l'Aeroport de Girona com a \"quarta pista\" del Prat suposarà una inversió total de 2.000 milions d'euros amb ens 7-8 propers anys entre les dues infraestructures.\nD'aquesta quantitat, 360 MEUR correspondrien a l'aeroport de Vilobí, que passaria a estar connectat amb l'alta velocitat.\n'BCN a punt', iniciativa per optimitzar el Prat\nD'altra banda, José Luis Ábalos ha anunciat que el Ministeri de Foment assistirà a la propera reunió del Comitè de Coordinació Aeroportuària de Catalunya presentant la iniciativa 'Barcelona a punt', un document que té com a objectiu \"abordar el proper estiu amb millors condicions que l'últim any\".\nEl ministre ha lamentat els retards i cancel·lacions acumulades a l'aeroport del Prat el darrer estiu i ha defensat que és \"responsabilitat\" del Ministeri \"posar tots els mitjans de què disposa per evitar que aquestes situacions es repeteixin\".\nDe cara al nou document, Ábalos ha instat totes les administracions i els agents econòmics i socials a \"buscar sinèrgies i complicitats\" per optimitzar el funcionament de l'aeroport en puntes de trànsit aeri.\nEl Pla de Rodalies 2017-2025, a punt per l'any que ve\nD'altra banda, el ministre de Foment ha explicat que aquest divendres s'ha reunit també l coordinador de Rodalies a Catalunya, Pere Macias, i que espera que el Pla de Rodalies 2017-2025 estigui a punt per l'any que ve un cop finalitzada la fase de diagnòstic.\nÁbalos ha reafirmat el compromís de destinar més de 3.900 milions d'euros en inversions durant els pròxims anys.", "response": "El projecte de la unió entre la terminal 1 de l'Aeroport del Prat i l'estació de Sants s'espera que entri en funcionament el 2021. L'objectiu és connectar la ciutat amb la resta del món, ja que Barcelona compta amb un 72 % dels vols internacionals. Ábalos també s'ha volgut disculpar pels retards i les cancel·lacions de vols de l'estiu anterior.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_475", "instruction": "Fes-me un resum del text següent:", "context": "El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha presentat en roda de premsa el document elaborat pel Departament de Salut i el d’Educació per tal de fer front a un retorn a les escoles segur a partir del setembre, amb l’assignació d’un CAP i d’un sanitari de referència a cada centre com a mesures principals, i intentant mantenir la presencialitat.\n‘No podem tenir una generació de joves amb aquesta desconnexió constant de l’escola’, ha dit el conseller.\n‘El protocol que presentem avui serveix a l’objectiu d’obrir les escoles i fer-ho de manera segura per a tots.\nHi ha i hi haurà incidències en el dia a dia i hem d’estar preparats per afrontar-les’.\nEl conseller ha explicat que els centres rebran l’assignació d’un CAP de referència, d’una persona del personal sanitari per poder assessorar professors i alumnat, d’un manual de criteris de gestió de casos i d’una formació específica (en format no presencial abans del 14 de setembre) dirigida als directors.\nDe fet, les direccions dels centres educatius seran les encarregades d’actuar en cas d’incidència relacionada amb el coronavirus, també en cas de sospita.\nSegons que s’ha establert en el document, si hi ha un cas positiu al centre, s’haurà d’aïllar durant quinze dies i fer prova PCR al grup de convivència estable de la persona infectada; és a dir, els seus contactes més estrets (l’aula sencera).\n‘L’alumne que estigui separat d’un altre amb una distància de 1,5 metres al menjador no formarà part del contacte estret’, ha aclarit Bargalló.\n‘Si hi ha dos casos positius de grups estables diferents d’un mateix bloc o d’un mateix edifici, es posa en quarantena tot el bloc o edifici 14 dies’, ha explicat Bargalló.\n‘A partir de dos casos positius de diferents grups en diferents parts del centre, l’autoritat sanitària pot plantejar a l’autoritat educativa el tancament de tot el centre durant 14 dies’.\nD’aquesta manera es preveu controlar casos en els grups de convivència, tot i que si la transmissió es dispersa es pot arribar a tancar el centre.\nPel que fa als pares, només caldrà que facin els catorze dies d’aïllament si el seu fill ha donat positiu a la prova, no si ha donat positiu un contacte del seu fill.\nEn aquesta línia, un fill d’un pare que hagi donat positiu també haurà de fer aïllament.\nPel que fa a l’aula, tots els alumnes no hauran de fer aïllament fins que no hi hagi un cas confirmat, i per tant no s’aïllaran a partir d’una sospita de cas.\nJosep González, director general de Centres Públics del Departament d’Educació, ha destacat la importància de ‘l’actuació precoç’ en la gestió dels casos, quelcom que només s’aconsegueix si tothom sap què ha de fer en cada moment.\nHa dit que els familiars han de donar informació als centres si l’infant té símptomes.\n‘Un infant no ha d’anar a l’escola si es troba en aïllament, si espera un resultat d’una PCR (des del moment en què se li fa la prova fins a conèixer els resultats), si viu amb una persona amb covid o si es troba en quarantena’.\nGonzález també ha anunciat la creació d’una aplicació informàtica, Traça Covid, que facilitarà el seguiment dels casos sospitosos i de les proves PCR i actualitzarà dues vegades al dia les dades i la informació sobre els contagis.\nMarc Ramentol, director general de professionals de la Salut, ha explicat que, durant aquest curs, s’intentarà mantenir ‘tant com es pugui’ la presencialitat a les aules.\n‘L’impacte de la covid en nens i joves té un patró diferencial al dels adults, especialment en els menors de deu anys, en què l’afectació clínica és molt més lleu i hi ha un gran percentatge de casos asimptomàtics’, ha explicat.\n‘S’accepta de manera majoritària que els centres educatius no s’han comportat com uns amplificadors de la transmissió comunitària del virus, tot i que han rebut l’impacte d’aquesta transmissió comunitària en els entorns on estan ubicats’.\nHa parlat també de la figura del gestor covid, que activara els serveis de vigilància epidemiològica territorial.\n‘Quan hi hagi una sospita es demanarà un test PCR’, ha explicat.\nPel que fa a altres mesures sanitàries, Bargalló ha explicat que la màscara s’utilitzarà per entrar i sortir de l’aula, per moure’s pels passadissos i, en definitiva, per circular pel centre escolar.\nTot i que, per tant, a l’interior de l’aula la màscara no serà obligatòria, el Departament no tanca la porta a què ho sigui, tenint en compte la situació epidemiològica del territori on és l’escola, i especialment a partir de determinades edats, perquè a partir dels deu o dotze anys la transmissió del virus és més gran.\nEl conseller ha defensat que l’experiència d’aquest estiu en els casals, amb 200.000 infants que hi han assistit, han ajudat en aquesta preparació, perquè el volum d’incidències ha estat ‘petit’ i se n’ha fet una valoració ‘positiva’ de la gestió.", "response": "El Departament d'Educació i de Salut han elaborat un document per abordar la tornada a l'escola al setembre de manera presencial i segura. S'assignarà un CAP de referència a les escoles per assessorar i, quan un alumne doni positiu, haurà d'aïllar-se durant 15 dies. La resta d'alumnes de la classe se sotmetran a una prova PCR.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1415", "instruction": "Fes-me un resum d'aquest text:", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha traslladat aquest diumenge al matí a Pedro Sánchez, en el marc de la conferència de presidents, que \"fins que no tinguem totes les competències, ens oposarem a la pròrroga de l’estat d’alarma\".\nEl govern espanyol pretén allargar-lo un mes més relaxant el comandament únic que fins ara ha exercit.\nA la darrera votació al Congrés tant ERC com JxCat van votar en contra de la pròrroga però ara els republicans negocien amb el govern espanyol canviar el sentit del seu vot a canvi de compartir la gestió del desconfinament.\nDe les declaracions de Torra se'n podia inferir el posicionament dels partits al Congrés, però fonts de Presidència han volgut aclarir a aquest diari que les afirmacions del mandatari català en cap cas vinculen el que han de fer JxCat i ERC al Congrés, on es decidirà prorrogar o no l'estat d'alarma.\nTorra expressava doncs una opinió, caldrà veure si compartida per tot el seu govern, en l'intent de condicionar la posició dels partits.\ncoronavirus\nSánchez planteja una última pròrroga de l'estat d'alarma d'un mes per guiar el desconfinament\nEl president espanyol demana el suport de les forces polítiques, insisteix que el pla de la Moncloa \"ha funcionat\" i pretén que Sanitat continuï centralitzant competències\n\"Catalunya porta gestionant la seva sanitat des de fa 37 anys.\nConeixem perfectament com volem gestionar aquestes competències i creiem que l’autoritat competent hem de ser nosaltres\", ha defensat el presidents segons que ha explicat Presidència.\nTorra també ha entrat en les qüestions de gestió sanitària i i aquest sentit ha reclamat que l'ús de mascaretes sigui obligatori arreu, i no només als transports i altres àmbits: \"Hem d’aconseguir que ningú surti al carrer sense posar-se una mascareta.\nÉs fonamental perquè entrem en una fase molt important de conscienciació dels hàbits de salut, higiene i distanciament social\", ha afirmat.\nPel que fa a les qüestions econòmiques, Torra ha criticat que milers de treballadors encara no hagin cobrat les prestacions dels ERTOS i ha anunciat que, \"davant l’allau de critiques i queixes, la Generalitat farà una reclamació conjunta a l’estat dels impagaments o no pagats\".\nHa afirmat també que \"les administracions s'han de fer càrrec d'aquesta crisi i no els treballadors ni els empresaris\".\nHa exigit el pagament a Catalunya de 4.000 milions pel cost extraordinari de la Covid-19 per Catalunya i augmentar el dèficit autonòmic i la capacitat dels ajuntaments per gestionar els seus superàvits.\nTorra també ha demanat s'aprovi ja la Renda Bàsica Universal, que també prioritza Podem, així com un subsidi per les persones que hagin d'anar a treballar i tinguin persones dependents a càrrec.\ncoronavirus\nMAPA Així es divideix Catalunya en regions sanitàries\nTot Catalunya està ja en fase 3\nCoronavirus: Guia\nQuè puc fer (i què no) en la fase 0,5 del desconfinament?\nA Barcelona i a les regions metropolitanes, el comerç funcionarà sense cita prèvia i els museus i biblioteques recuperaran l'activitat, però les terrasses continuaran tancades i no es podran visitar familiars\ncoronavirus\nAixí hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús\nEl lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar\ncoronavirus: FAQS\nQuè es pot fer i què no en aquests moments a Catalunya\n122 preguntes amb resposta sobre la situació actual, tant pels que ja estan a la fase 3 com pels que es troben a la fase 2\nTornar a les aules\n«Tornar a les aules»: un especial de NacióDigital\nTota la informació de l'incert retorn a l'escola aquest curs i el vinent\ncoronavirus\nGRÀFICS INTERACTIUS Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia\nCatalunya supera les 11.000 víctimes mortals per la Covid-19\nMinut a minut\nEN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus\nInformació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món\ncoronavirus\n«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital\nFacilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies", "response": "Quim Torra comunica a la conferència de presidents que Catalunya s'oposarà a la pròrroga d'un mes més de l'estat d'alarma, ja que volen gestionar la sanitat i les competències com han fet durant 37 anys. Demana, a més, que les mascaretes siguin obligatòries en tot moment i que es paguin a Catalunya els 4.000 MEUR dels costos de la covid-19.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1089", "instruction": "Fes-me un resum d'aquest text:", "context": "La direcció de l'escola dels Maristes de Sants-Les Corts no va comunicar a les famílies dels alumnes que l'exprofessor Joaquim Benítez havia abusat d'un noi a l'escola l'any 2011 perquè la família de la víctima va demanar discreció.\nEn el judici contra el professor a l'Audiència de Barcelona per haver abusat de quatre nois, el vicari provincial, Pere Ferré Jodrà, responsable de les escoles Maristes a Catalunya i altres zones d'Europa, ha explicat que van comunicar els fets als professors, ho van denunciar a la Fiscalia de Menors, i van explicar a les famílies que Benítez deixava l'escola, però sense citar el motiu real.\nDurant la primera sessió del judici, Pere Ferré Jodra, ha testificat que a ell els fets els hi va explicar la cap d'estudis.\nL'escola va apartar el professor, però al cap de molts pocs dies ell mateix va renunciar a la feina.\nLa cap d'estudis va explicar al vicari que Benítez li havia admès parcialment els fets, dient que havia tingut un \"moment de debilitat\" i se li \"havia anat el cap\", però sense arribar a masturbar-se.\nDesprés de conèixer els fets, no van comunicar-los a la DGAIA, perquè el menor no estava desemparat per la família, i tampoc a la Conselleria d'Educació, sinó que van aplicar la normativa de les escoles concertades.\nSí que es va comunicar al claustre de professors, i la petició de discreció de la família va fer que no expliquessin a la resta de famílies els motius pels quals Benítez deixava la feina.\nDe fet, Benítez es va acomiadar de la comunitat en una carta en la que no feia cap referència als fets.\nL'escola va investigar una mica més i no van conèixer cap denúncia anterior, ha explicat el testimoni.\nA partir d'aleshores, el servei psicopedagògic del centre va estar amatent a possibles nous casos, el 2012 es va començar a fer un protocol propi i el 2013 es va començar a treballar amb els alumnes la prevenció, detecció i comunicació de situacions similars.\nUna llitera al despatx\nEl vicari ha explicat que desconeixia que Benítez tenia una llitera al seu despatx, i que el despatx es va retirar quan va deixar la feina.\nEn tot cas, ha dit que Benítez no era el massatgista de l'escola ni el metge, perquè no existeix aquesta figura.\nEls dos mossos d'Esquadra que van investigar els fets han explicat que van rebre una vintena de denúncies, a partir de la del 2011, i que totes seguien un \"patró\" similar, tot i que procedien d'homes nascuts entre els anys 70 i 90: comesos entre l'any 1986 i 2011, en el moment dels fets eren nois d'entre 13 i 14 anys, a qui Benítez citava al seu despatx, on tenia una llitera, per fer-los un massatge per alguna lesió.\nEn dues de les denúncies, a més, els van explicar que algú havia vist Benítez cometent els abusos al despatx.\nSobre la investigació del primer cas conegut, el denunciat amb una nota manuscrita el 2011 per l'escola a la Fiscalia de Menors, han explicat que el jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona els va ordenar investigar-ho.\nL'Oficina de Relacions amb la Comunitat va demanar al director de l'escola que els facilités les dades de Benítez, però només els va donar els noms i cognoms, i no els va voler facilitar l'adreça ni el DNI.\nEls Mossos ho van comunicar al jutjat, i com que la família de la víctima no volia seguir endavant amb la denúncia, el cas va quedar aturat.\nPer la seva banda, les quatre víctimes han declarat a porta tancada.\nFonts jurídiques han explicat que han explicat força bé l'experiència viscuda.\nEl judici seguirà aquest dimarts amb la declaració dels pèrits i forenses i la del propi acusat.", "response": "Després dels abusos a un menor el 2011, Joaquim Benítez, exprofessor de Maristes de Sants-Les Corts, va deixar el seu lloc de treball. Només van ser informats dels fets el claustre de professors, ja que la família de la víctima va demanar discreció. En el curs de la investigació, els Mossos d'Esquadra van rebre un gran nombre de denúncies.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_656", "instruction": "Fes-me un resum d'aquest text:", "context": "El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha descartat de desdoblar grups el curs vinent i ha proposat de fer ‘grups estables’ on els alumnes puguin ‘interactuar’.\n‘La idea no és que tinguem un nen que no toca cap altre nen sinó un grup de nens que entre ells es toquen’, ha dit a Catalunya Ràdio.\nHa reconegut però que seran grups ‘més reduïts que les ràtios tradicionals’ -ha posat com a exemple de 15 a 22- i que s’entendran ‘com una família’, per això ‘no serà necessari’ respectar les distàncies de seguretat.\nL’objectiu és ‘garantir la traçabilitat’, ha insistit.\n‘És possible que en algunes escoles de dos grups en surtin tres’, ha dit.\nNo ha concretat els docents que es contractaran però ha dit que parlar de milers és una bona apreciació.\nEscolteu ací l’entrevista:\nHa afegit, però, que no pot concretar la xifra perquè està acabant d’analitzar escola per escola l’aplicació dels criteris i perquè ‘forma part de la negociació’ amb els sindicats, que haurà de començar la setmana vinent.\n‘Contractarem aquell personal que l’anàlisi del centre per centre indiqui que és necessari perquè el centre tingui una vida normal l’any vinent’, ha manifestat.\nHa dit que el professorat que es contracti de manera addicional no serà directament per atendre nous grups que es puguin crear, sinó per donar una atenció educativa ‘més especialitzada, més concreta i més competencial’, segons les necessitats de cada alumne després de sis mesos sense escola presencial.\nPer fer-ho, ha calculat que dels 2.000 milions d’euros que l’estat espanyol transferirà a les autonomies, uns 300 milions haurien de ser per Catalunya en aplicació del percentatge de població escolar que té.\nTot i això, ha dit que si es fan servir altres criteris, com les línies de transport escolar, ‘potser és una mica menys’.\nEl conseller ha explicat que està acabant de tancar amb el Departament Salut un document sobre les mesures sanitàries i d’higiene i que s’establiran diferents característiques segons el tipus d’ensenyament i nivell.\nBargalló ha afirmat que es treballa perquè el cursi ‘sigui normal’ i per tenir capacitat de reacció immediata si hi ha un brot de la covid-19.\nEn aquest sentit, ha afirmat que la presencialitat s’ha de garantir en la primària i la secundària obligatòria i a partir d’aquest nivell ha afirmat que no els preocupa si aquesta presencialitat no es pot garantir cada dia.\nEntre algunes de les mesures que es proposarà, ha reiterat la de prendre la temperatura als alumnes abans d’accedir als centres i ha posat com a exemples les llars d’infants.\nBargalló ha explicat que per evitar haver de tancar un centre i confinar els alumnes cada vegada que un nen té febre, es plantegen prendre la temperatura a la porta i que el nen no hi pugui accedir si en té.\nPel que fa a la mascareta, ha descartat l’ús generalitzat en els professors, tot i que ha dit que cal veure com s’aplicarà en el cas dels primers nivells i en algunes situacions en les quals el contacte entre el professor i l’alumne és més directe.\n‘Però la imatge del professor amb mascareta a l’aula no serà la normal’, ha resumit.\nD’altra banda, ha dit que el curs vinent ‘ni es trauran ni es posaran’ barracons, tot i que abans de la pandèmia la previsió era treure’n alguns.\nHa afirmat però que hi pot haver ‘algun cas molt excepcional’ on sí sigui necessària d’una actuació en aquest sentit.\nBargalló ha insistit però que s’està treballant amb els ajuntaments per trobar espais per aquells centres que no puguin garantir les mesures necessàries en els seus edificis habituals.\nHa explicat també que s’intensificarà el pla digital per tal que tant centres, com alumnes com professors estiguin preparats davant de qualsevol eventualitat.\nEducació calcula que hi ha uns 1.200 centres que no estan preparats digitalment i que es necessitarien uns 300 milions d’euros per completar el pla.\nSobre la moció que va aprovar ahir el parlament per garantir les ajudes a l’alimentació als menors vulnerables durant l’estiu, ha explicat que no serà allargar les beques menjador, sinó que es treballa en diferents fórmules per tal que tots els menors en situació de vulnerabilitat tinguin garantida l’alimentació durant l’estiu.\nBargalló ha augurat també que la quantitat d’infants que necessitaran aquests ajuts ‘segurament serà superior’ als que perceben les beques menjador perquè hi haurà més necessitats.\nPer últim, ha destacat que durant la pandèmia hi ha hagut co-governança amb el ministeri d’Educació espanyol, i que ha estat ‘molt estreta’.\n‘Quan s’ha parlat de co-governança, dels pocs casos en què ha estat real ha estat a educació, en altres casos ha volgut manar’, ha dit.", "response": "Bargalló encara està aclarint amb Salut les mesures sanitàries pertinents per al pròxim curs escolar. Ell és partidari d'acabar amb la distància de seguretat a les aules, a través de la reducció dels grups, cosa que proporcionaria normalitat als centres. Segons ha calculat, Espanya hauria de transferir 300 MEUR a Catalunya per la quantitat d'escoles que té.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2950", "instruction": "Fes-me un resum d'aquest text:", "context": "El ple de l'Ajuntament d'Amposta té previst aprovar definitivament aquest dilluns al vespre la protecció de l'antic edifici del \"col·legi de les monges\" com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per preservar la integritat de la part antiga del conjunt.\nActualment, l'immoble, que va ser adquirit per una empresa que volia construir allí una promoció d'habitatges, es troba en fase d'execució hipotecària.\nEl consistori confia poder-lo adquirir a la SAREB –l'anomenat banc dolent- un cop surti a subhasta.\nAmb tot, i davant la possibilitat que alguna altra societat pugui acabar comprant-lo, la protecció com a BCIL evitarà l'enderroc i protegeix els elements destacats de la part antiga –com l'escala i les baranes amb motius florals-, més enllà d'una possible utilitat privada o comercial.\nLa idea del govern municipal d'ERC és, en el futur, rehabilitar l'edifici antic, enderrocar la part més nova i reobrir-lo a la ciutadania com a equipament cultural i educatiu.\nConstruït a principis del passat segle XX, diverses generacions d'alumnes de la ciutat van conèixer les instal·lacions, situades en ple centre de la ciutat, entre el mercat i el passeig del Canal.\nAl conjunt original, en forma d'U, se li va afegir posteriorment un altre immoble que tanca l'espai, sense valor arquitectònic, d'acord amb els informes tècnics del consistori.\nActualment, i després de ser adquirit anys enrere per una societat que volia construir-hi pisos, es troba tancat al públic i, segons ha reconegut el regidor d'Urbanisme, Tomàs Bertomeu, el seu estat és \"lamentable\".\nEntre els elements arquitectònics originals destacats i que encara es conserven figuren les escales que donen accés al patí central, amb baranes d'art floral.\nEl procediment per declarar-lo com a BCIL s'ha tancat amb el dictamen favorable del Departament de Cultura i sense cap al·legació per part dels particulars afectats.\nEl consistori va posar en marxa el procés a finals del passat 2015, amb la idea d'evitar un possible enderrocament i preservar-lo per fer-lo més interessant per a tercers.\nDe fet, Bertomeu no descarta encara que, un cop la SAREB l'acabi expropiant i el torni a subhastar, alguna empresa pugui acabar pujant i adjudicar-se l'edifici per a usos com l'hoteler.\nD'entrada, però, la recuperació era un dels compromisos electorals assumits per ERC, amb l'objectiu d'ubicar-hi equipaments i serveis culturals i educatius, com l'Escola d'Art i Disseny (Esardi), l'Escola Oficial d'Idiomes o l'Escola d'Adults.\nAquest dilluns, però, el regidor no ha volgut anar més enllà de precisar els usos com a \"culturals\".\n\"L'ús l'anirem definint\", assenyala.\nDins dels plans del govern municipal, segons ha reconegut Tomàs, figura l'enderroc de l'edifici més nou que tanca la \"U\" de l'immoble original, obrint l'espai al carrer, així com la rehabilitació del conjunt i, en especial, de les escales.\nTambé a la part superior, on es troben les vidrieres, cabria la possibilitat d'un \"possible desenvolupament\" constructiu de caràcter \"tou\", segons ha apuntat.\n\"Pensem que des del punt de vista urbanístic, turístic i econòmic, quan pugui ser adquirit per l'Ajuntament, enderrocar una part de l'edifici i lluir les escales, un cop restaurades, el centre de la vila guanyarà molt.\nLi donarem un valor: l'edifici està enllaçat amb la zona del canal i podrà ser obert.\nLluir-lo, crear un atractiu més, un espai exterior que sigui visitable\", ha argumentat.\nD'altra banda, el ple ordinari d'aquest mes de gener preveu també aprovar una modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per a permetre la instal·lació de serveis turístics i hotelers a la zona costanera dels Eucaliptus.\nSegons Bertomeu, el consistori ha detectat que existeixen \"problemes de tipus legals\" per donar \"certes llicències\".\nLa modificació ha de servir perquè \"certs sectors\" de la zona puguin prestar serveis turístics, tant des de l'àmbit públic com privats.\n\"Aquí teníem una mancança i ho anem a cobrir\", ha afegit.\nTambé s'ampliarà l'ús hoteler.\n\"Fem actuacions per impulsar el dinamisme econòmic\", ha subratllat.\nPer últim, el ple debatrà una moció conjunta de tots els grups municipals, proposada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre, demanant l'arribada fins al delta de l'Ebre dels sediments retinguts als embassaments de Riba-roja i Mequinensa per evitar la regressió de l'espai.", "response": "L'Ajuntament d'Amposta vol aprovar la protecció del col·legi de monges com a bé cultural d'interès local. El consistori espera recuperar l'edifici quan surti a subhasta i poder rehabilitar-lo i reobrir-lo per a la ciutadania. No es descarta l'opció que, una vegada arribada la subhasta, una empresa compri l'edifici amb finalitats hoteleres.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_355", "instruction": "Fes-me un resum d'aquest text:", "context": "Sense cap sorpresa.\nAda Colau ha revalidat la batllia de Barcelona amb el suport de Barcelona en Comú, el PSC i Manuel Valls.\nPer primera vegada, el candidat de la llista més votada no assolirà la batllia de la capital catalana.\nColau ha consumat el tomb que va començar l’endemà del 26-M i continuarà quatre anys més al capdavant de l’ajuntament.\nPerò el ple al Saló de Cent ha estat marcat per la presència de Joaquim Forn, pres polític, els crits de llibertat i la concentració de suport a la plaça de Sant Jaume.\nUna multitud solidària amb Forn també ha protestat contra Colau pel pacte amb el PSC i Valls.\nA la plaça també hi havia, en minoria, un grup de suport a la batllessa dels comuns.\nUn ampli dispositiu de la Guàrdia Urbana s’ha desplegat per a evitar qualsevol incident.\nColau i Collboni: torna a Barcelona el tàndem trencat pel 155\nAl seu discurs, Colau ha tornat a lamentar que no hi hagi hagut un tripartit entre els comuns, ERC i el PSC.\nHa agraït el suport dels socialistes i els tres vots de Valls, ‘uns vots que no hem anat a buscar i que no hem amagat que ens incomodaven’.\nHa dit que és conscient que s’haurà d’esforçar per ser ‘més dialogant i accessible’ aquesta legislatura i ha criticat qui qualifica els comuns d’equidistants.\n‘No seré en cap cas alcaldessa independentista ni alcaldessa antiindependentista.\nM’esforçaré per a fer l’alcaldessa de tots els barcelonins’, ha afegit, cosa que també ha demanat a tots els regidors.\nColau s’ha compromès a continuar combatent la judicialització de la política.\nDirigint-se a Forn, ha desitjat que arribi a ell i als presos polítics ‘una alenada’ d’aire fresc de Barcelona.\n‘No tindrem descans col·lectivament fins que no sigueu a casa en llibertat’, ha assegurat.\nTambé s’ha compromès a mantenir un contacte regular amb Forn per parlar sobre la ciutat i a mantenir el llaç groc a la façana de la casa de la vila si ho decideix la majoria de la junta de portaveus, on els comuns poden ser majoria amb ERC i JxCat.\nForn ha fet un discurs dur amb Colau.\nEnmig d’un saló de cent dempeus, amb crits de llibertat i una gran ovació a la plaça de Sant Jaume, ha començat felicitant-la, però tot seguit li ha dit: ‘Crec que heu comès un gran error no respectant la llista més votada; tothom sap com heu aconseguit els vots.\nHo sou gràcies a un partit que ha situat com a primer objectiu que Barcelona no tingui un batlle independentista, i vós ho heu facilitat.\nSabeu que responeu a una pressió política dirigida; heu estat l’instrument útil d’aquests poderosos, que tant us agrada criticar en campanya.’\nHa continuat així: ‘Vós dieu que ajudeu a desmuntar la política de blocs.\nMés aviat penso que així està més consolidada i clarifica la posició del vostre partit, que sempre s’ha mogut en l’equidistància.\nI em dol el menyspreu sobre el meu partit; la discrepància és respectable, però no em complau que digui que ni tan sols seureu a parlar amb nosaltres quan dieu que voleu governar per a tothom.’\nDesprés hi ha intervingut Valls, que s’ha vantat del suport a Colau i d’haver barrat el pas a l’independentisme.\nHa defensat el vot d’ell mateix i dos regidors més de la seva candidatura a Colau per ‘sentit d’estat’ i per la necessitat de barrar el pas a Maragall.\n‘No s’ha de fugir la responsabilitat: és sí o no.\nEl més important era evitar que Barcelona tingués un alcalde independentista’, ha dit.\nHa estat escridassat per la majoria del públic del Saló de Cent quan, durant el discurs, s’ha dirigit a Joaquim Forn i li ha dit a l’estat espanyol no hi ha presos polítics ni exiliats.\nA Ernest Maragall, el candidat d’ERC, l’han deixat amb la mel a la boca, i al seu discurs s’ha mostrat agraït per haver pogut ‘tornar a estimar Barcelona’.\nS’ha compromès a ser la veu dels seus votants a l’ajuntament en el paper que li toca.\nMaragall també ha dit que prendran la iniciativa a l’oposició i que seran exigents amb el govern municipal.\n‘Que ningú no es permeti presumir de progressisme si no assumeix el compromís de llibertat dels presos polítics, i de conquerir la plenitud democràtica per decidir el nostre futur’, ha dit.\nMaragall també ha tingut un record per Oriol Junqueras, que va proposar-li d’encapçalar la candidatura d’ERC de la presó estant, i pel seu germà, l’ex-batlle i ex-president Pasqual Maragall.\nDirigint-se a Forn, ha dit que sabran llegir el significat del fet que avui hi fos present i del fet que d’ara endavant hi fos absent.\nL’acte ha acabat amb el cant d’Els Segadors i les fotografies oficials i el desplaçament de la nova corporació municipal al Palau de la Generalitat per tal de saludar el president, Quim Torra.\nUn trajecte que Forn ja no ha pogut fer, perquè se l’han endut de tornada a la presó de Soto del Real.", "response": "Ada Colau tornarà a ser alcaldessa de Barcelona durant quatre anys més, de la mà del PSC i Valls. Ha lamentat no poder formar tripartit amb ERC, però promet lluitar per portar de tornada a la llibertat els presos polítics. Forn ha felicitat Colau, encara que en el seu discurs també ha criticat els actes.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2123", "instruction": "Fes-me un resum d'aquest text:", "context": "El nou servei d'Urgències de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell entrarà en funcionament l'estiu de 2019.\nAixí ho han anunciat els responsables del centre sanitari, del CatSalut i de l'Ajuntament de la ciutat en la roda de premsa de presentació de l'inici de les obres que s'ha celebrat aquest dimecres.\nEl projecte contempla la construcció de dues noves plantes a sobre l'actual bloc d'urgències que donaran lloc a un espai addicional de 2.114 metres quadrats, 18 habitacions per pis i 72 llits nous.\nLa previsió és que els nous equipaments entrin en funcionament de forma progressiva.\nAixí, inicialment obrirà portes la primera planta i uns mesos més tard la segona.\nL'objectiu d'aquests treballs és donar resposta a una llarga reivindicació d'aquest territorper i resoldre els problemes de col·lapse reiterat que es donen a l'hospital sabadellenc.\nAmb la reforma s'espera poder reduir el temps d'espera dels pacients i agilitar el procés per assignar llits.\nL'obra tindrà un cost de 4,4 MEUR i es destinarà un milió més a abastir el nou edifici dels equipaments tècnics necessaris.\nEl projecte contempla un nou edifici de dues plantes que s'aixecarà a la façana de l'hospital que dona a la Gran Via de Sabadell, just a sobre l'actual bloc del servei d'Urgències.\nAquestes obres compten amb un pressupost de 4,4 MEUR aportats per l'Ajuntament, i que una suma afegida de 1,08 MEUR en concepte d'equipaments, que assumirà l'Institut Català de la Salut.\n\"Aquest és un projecte que hem visionat conjuntament\", ha destacat el gerent de l'Àmbit Metropolità Nord de la Regió Sanitària Barcelona del Servei Català de la Salut, Lluís Franch que ha agraït el compromís econòmic de l'Ajuntament i ha lloat la feina de lideratge que està duent a terme la Corporació Sanitària Parc Taulí.\nDe fet es tracta de l'obra més gran que es fa al centre hospitalari des de l'any 1996, i que permetrà dotar l'equipament de 18 noves habitacions amb un total de 72 llits, 36 per planta, tot plegat en una superfície total de 2.114 metres quadrats.\nLes primeres grues ja s'han instal·lat, i es preveu que els treballs no acabin fins a finals del primer semestre de 2019, per obrir de manera progressiva el nou equipament.\n\"Estem treballant perquè la primera planta pugui entrar en funcionament de forma segregada de la segona\", ha apuntat l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, que ha assegurat que pocs mesos després s'obrirà la segona.\nAcord a dues bandes\nLes obres han esdevingut una realitat gràcies a l'acord a què l'exalcalde de Sabadell, Juli Fernàndez (ERC), i l'exconseller de Salut, Toni Comín (ERC), van arribar l'any 2016.\nUn cop tancats els comptes de la ciutat, es va detectar un superàvit, motiu pel qual es va optar per acordar una cessió de 4 MEUR a la Generalitat per poder dur a terme l'ampliació de les instal·lacions sanitàries.\n\"En aquell moment es va arribar a la conclusió que la millor inversió que podia per la ciutat era aportar aquells 4 MEUR per aquesta ampliació\", ha recordat Serracant que ha assenyalat que l'executiu local va prioritzar les necessitats de la ciutat i també de la comarca.\nAquesta aportació es va fer en concepte patrimonial, de manera que l'edifici serà de propietat municipal.\nEn aquesta línia Serracant ha recordat que l'acord que va signar-se amb la Generalitat i la Corporació, també va contemplar beneficis per la ciutat.\n\"Vam guanyar en l'acceleració d'altres compromisos, com el del nou CAP a Can Llong o el compliment del Pla Director de Salut que ha de començar al 2020\", ha explicat l'alcalde.\nEl batlle ha tingut unes paraules de record per l'exconseller de Sanitat, Toni Comín, assegurant que hauria de ser ell qui fes aquest anunci com a impulsor en part del projecte.\nLa previsió és que hi hagi afectacions parcials mentre es duen a terme les obres, fet pel qual en moments puntuals s'originaran molèsties de sorolls.\nDe la mateixa manera es preveu aïllar les parts afectades en moments concrets per poder dur a terme certes accions, com ara la instal·lació de la caixa de l'ascensor del nou edifici.", "response": "L'Ajuntament de Sabadell destina 4'4 MEUR, a més d'1'08 MEUR, per a la construcció de dues plantes més a l'edifici d'urgències de l'hospital Parc Taulí. Afegirà 2.114 m2 més a les urgències, a més de 36 habitacions noves. Primer obrirà la primera planta i progressivament obrirà la segona. Això reduirà el temps d'espera dels pacients i l'assignació de llits.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_463", "instruction": "Fes-me un resum d'aquest text:", "context": "Durant tres anys s’ha provat al delta de l’Ebre la viabilitat de cultivar quinoa com a cultiu complementari a l’arròs.\nEl pseudocereal té una tolerància alta a la salinitat dels sòls deltaics i els resultats preliminars confirmen que es podria alternar la plantació de quinoa a l’hivern, amb la de l’arròs, a l’estiu.\nL’estudi forma part del projecte ImproRice de la Universitat de Barcelona, AgroServeis.cat i l’IRTA que acaba enguany.\nLa recerca destaca que la rotació de cultius frenaria la dinàmica de les males herbes, que és un dels “grans maldecaps” i una important despesa per als arrossaires, que la quinoa es podria cultivar en secà, i que les cooperatives i indústries podrien processar-lo amb la maquinària que fan servir per a l’arròs.\nDins del projecte ImproRice per trobar les millors varietats d’arròs per a la producció ecològica i les més resistents als efectes del canvi climàtic al delta de l’Ebre, s’ha estudiat la viabilitat de plantar quinoa als arrossars, com a alternativa i complement al monocultiu de l’arròs al Delta.\nPer primera vegada, s’ha identificat i demostrat que la plantació d’aquest pseudocereal podria complementar la de l’arròs, amb una rotació estiu-hivern que tindria beneficis que van més enllà de la diversificació del sector.\nLa quinoa és un pseudocereal amb una demanda a l’alça, considerat com un “superaliment” pel seu alt contingut de proteïna, de ferro (més del doble que altres cereals), d’omega 3 i d’àcids aminoàcids, i perquè no conté gluten.\nEl consum a Catalunya s’abasteix amb importacions, sobretot des de l’Amèrica Llatina i la producció a l’estat espanyol es concentra principalment a Andalusia, on es cultiven unes 2.000 hectàrees anuals.\nEn un camp experimental a la finca del Capità de Deltebre (Baix Ebre) s’han plantat durant tres campanyes 15 varietats de quinoa per estudiar quina s’adapta millor a les condicions agronòmiques dels sòls deltaics.\nAquest mostreig s’ha fet amb planter de cultiu hidropònic (mètode de conreu de plantes dins de l’aigua, sense terra), seleccionat prèviament als hivernacles de la UB i conreat allí durant un mes.\nLa quinoa s’ha fet créixer al camp durant 90 dies, aproximadament.\nCom ha explicat Alfred Palma, director tècnic d’Agroserveis.cat, la quinoa ha demostrat una “bona tolerància a la salinitat del sòl”, un dels principals “limitants” dels terrenys del delta de l’Ebre, però a més a més, la rotació d’aquest cultiu amb el de l’arròs permetria “trencar la dinàmica de les males herbes, que és un dels grans mals de cap” del cultiu d’arròs al Delta.\n“S’inverteixen molts recursos econòmics per al seu control sense que els resultats satisfacin del tot”, ha apuntat Palma.\nEl cultiu no es podria estendre per tota la plana deltaica.\nTot i que la quinoa s’adapta bé als terrenys salinitzats té dificultats per desenvolupar-se en terrenys pesats i argilosos.\n“Els terrenys més arenosos serien els més idonis per afavorir el cultiu i instaurar-ho”, ha apuntat el director tècnic.\nAra bé, l’estudi ha provat la plantació de quinoa amb reg i amb secà i s’ha demostrat que les plantes tenen una “alta resistència a l’estrès hídric” i que es podria plantar a l’hivern, aprofitant els fenòmens de pluja “prou intensos” del Delta, sense suport de reg, i per tant, sense costos afegits per al productor.\nAquesta recerca, que va començar el 2019 i acaba enguany, permetrà fixar “les bases” perquè els agricultors interessats puguin desenvolupar el cultiu.\nTot i que, de moment, el cas concret de la quinoa no hagi despertat “un especial interès” entre els agricultors, la iniciativa d’Agroserveis.cat, la UB i l’IRTA, sí que forma part d’un projecte ampli per dar resposta “a la necessitat d’augmentar la competitivitat” del sector arrossaire al Delta.\n“Si el cultiu de la quinoa ajuda o empeny a què l’arròs funcioni millor, estic segur que els arrossaires i el sector ho veuran amb bons ulls, però no hi ha un clar interès encara, no s’ha despertat una inquietud perquè els resultats són preliminars i les proves són anecdòtiques”, ha apuntat Palma.\nI és que el projecte no mor aquí.\nLa intenció és poder replicar amb noves experiències les proves durant els pròxims anys i animar la indústria arrossera a implicar-s’hi per garantir el processament del fruit.\n“Una de les bondats és que el sistema de processament de la quinoa és molt adaptable o pràcticament igual, amb la mateixa maquinària i logística, que el processament de l’arròs.\nSeria qüestió d’organització dins de la indústria i les cooperatives i que es fes una aposta clara en aquest sentit per acabar d’acompanyar el pagès”, ha esperonat Palma.\nEl trinomi UB, IRTA i Agroserveis.cat ja treballen per donar continuïtat a aquesta recerca, ampliant el projecte ImproRice o proposar-ne un de nou per seguir buscant cultius alternatius i rotatoris a l’arròs.", "response": "ImproRice estudia la possibilitat de plantar quinoa als arrossars del Delta, ja que una rotació estiu-hivern entre l'arròs i la quinoa podria donar molts beneficis. S'han plantat 15 varietats de quinoa per veure quina s'adapta millor al terreny, però en general han mostrat una gran tolerància a la salinitat del sòl deltaic.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1912", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "L'Audiència Provincial Secció 8 Penal de Barcelona, ha absolt finalment Josep Anglada, president de Som Identiaris (SOMI) i actual regidor de Plataforma Vigatana (PLVI) a l'Ajuntament de Vic, d'un presumpte delicte contra la integritat moral i de dues faltes de lesions.\nD'aquesta manera, es desestima el recurs d'apel·lació interposat per l'acusació, al que s'hi va afegir el fiscal.\nEls fets objecte de disputa es remunten a la primavera del 2012 quan presumptament Josep Anglada hauria insultat tres joves i n'hauria agredit dos a la plaça Major de Vic.\nLa sentència de l'Audiència Provincial ratifica així l'auto emès el 16 de desembre de 2015 que va absoldre Anglada.\nEl jutge considera més creïbles les declaracions d'Anglada i els seus testimonis que les dels denunciants, per falta de solidesa.\nLa resolució judicial també considera que amb les proves presentades en el judici oral per l'acusació no s'ha destruït la presumpció d'innocència d'Anglada (en no haver-se acreditat que va ser ell qui causés les lesions sofertes pels joves, ni que el denunciat hagués escopit a terra insultant-los).\nAnglada, en un comunicat, ha mostrat la seva satisfacció i ha manifestat que després de gairebé cinc anys la justícia ha restablert \"la seva honorabilitat i la seva innocència\" davant d'uns fets que ell mai havia comès.\n\"Ha quedat demostrat que tot era una caça de bruixes per intentar desprestigiar-me davant l'opinió pública\", conclou.\nEl litigi s'ha allargat perquè, l'abril del 2016, la part demandant va presentar un recurs al·legant que no s'havia tingut en compte l'informe del forense que va inspeccionar les dues presumptes víctimes.\nL'Audiència de Barcelona li va donar la raó i va anul·lar la sentència que declarava l'absolució d'Anglada.\nDesprés, l'acusat va presentar un recurs que va tornar a donar-li la raó, donant per vàlida la primera sentència.\nLa presumpta agressió del 2012\nEls fets objecte de disputa es remunten a la primavera del 2012 quan presumptament Anglada va insultar tres joves i en va agredir dos a la plaça Major de Vic.\nLlavors, la part demandada hauria etzibat cops de puny i de cap, la qual cosa va provocar que els nois fossin traslladats a l'hospital.\nPer la seva banda, l'expresident de PxC va denunciar als Mossos d'Esquadra que els nois havien intentat agredir-lo.\nEn el seu moment, la jutgessa del penal número 1 de Manresa va donar com a vàlids els tres testimonis que anaven amb l'expresident de PxC perquè van donar \"una versió clara, rotunda i coincident en tots els extrems\".\nPer contra, la magistrada va considerar que els denunciants dels fets van donar versions totalment diferents com els propis insults que suposadament va rebre l'acusat o la manera en què van ser agredits.\nPrecisament, un altre dels motius que van portar la magistrada a absoldre Anglada va ser que ni les acusacions ni el Ministeri Fiscal van aportar un informe pericial mèdic que hagués permès acreditar l'existència real de les lesions que es denunciaven, així com l'origen defensiu i agressiu de les mateixes.\nEl ministeri fiscal durant el judici demanava per Anglada una pena de deu mesos de presó per un presumpte delicte contra la integritat moral i una multa de 900 euros per les lesions, a més d'indemnitzar amb 340 i 240 euros les dues víctimes.\nDe la seva banda, l'acusació particular li demanava una pena d'un any i nou mesos de presó.\nLa presumpta agressió va generar un fort rebuig a la ciutat de Vic i, fins i tot, es va organitzar una manifestació amb el lema \"cohesió social, contra el racisme\", que va congregar més d'un miler de persones i en la qual es van cridar consignes contra Josep Anglada.\nLa concentració va rebre l'adhesió d'unes 130 entitats d'arreu del territori i unes 400 persones a títol individual.", "response": "L'Audiència Provincial ha absolt Josep Anglada, president de SOMI i regidor de PLVI, de les acusacions d'un presumpte delicte per haver colpejat i insultat tres joves a la plaça Major de Vic al 2012. Anglada s'ha mostrat satisfet, ja que ell sabia que era innocent, i que tot s'havia fet per desacreditar-lo.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1903", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Diversos antics dirigents de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC) han demanat aquest dimarts que l'actual junta directiva de l'entitat es personi com a acusació particular en el procediment obert en un jutjat de Barcelona contra l'expresident Francisco García Prieto i diverses persones més pel suposat desviament de fons de l'entitat i presumpte frau en les subvencions.\nLa setmana passada la fiscalia va presentar un escrit a un jutjat de Barcelona acusant García Prieto, dos dels seus fills i set persones més, entre elles empresaris, per irregularitats comptables a la FECAC i la Fundació FECAC, sobretot en l'organització de la Feria de Abril.\nMiguel Terrino, exvicepresident de l'entitat i denunciat per la fiscalia, s'ha mostrat convençut de la seva innocència, recordant que ell mai ha estat tresorer ni ha gestionat factures, i alhora feliç perquè el cas arribi finalment al jutjat.\nHa recordat que fa molts anys que es denunciaven irregularitats i que fins ara les investigacions sempre s'havien arxivat.\nDes que fa un any i mig ell, Joaquín Moreno, Manuel Espinosa i Eduardo Mejías van començar a investigar les irregularitats s'han enfrontat a bona part de l'actual junta directiva i han rebut pressions per abandonar el procés.\nAra que la fiscalia els ha donat parcialment la raó, en veure indicis de delicte, els quatre exdirectius estan satisfets.\nTot i així, volen deixar-ho en mans de la fiscalia i demanen a la FECAC que es personi.\nSi no ho fes, potser es plantejarien portar directament ells l'acusació particular.\nLa fiscalia va denunciar García Prieto, dos fills seus, Terrino, la secretària de l'entitat i diversos empresaris per un delicte continuat d'apropiació indeguda, frau en l'obtenció de subvencions i falsedat documental.\nDe moment les investigacions abasten del 2008 al 2013, ja que els anteriors exercicis estarien prescrits, però els denunciants han aportat documentació des de l'any 1983, quan es va crear la FECAC.\nGarcía Prieto, segons la denúncia, s'hauria embutxacat quantitats milionàries en conxorxa amb diversos empresaris, falsificant factures per a l'obtenció de subvencions, o directament desviant als comptes de la família diners provinents dels ingressos de la Feria de Abril.\nLa fiscalia entén que García Prieto es va lucrar de manera il·lícita aprofitant el seu càrrec al capdavant de la Fundació FECAC, encarregada de la Feria de Abril, com de la pròpia FECAC -entitat sota el paraigües de la Fundació i a través de la qual s'estableix la relació amb les entitats andaluses establertes a Catalunya-.\nL'advocat dels denunciants, Albert Antolín, ha dit que de moment es posa \"punt final\" a la implicació d'aquests exdirigents en la investigació, però es pot convertir en un \"punt i a part\" si la FECAC no col·labora en el cas.\nDetalls de la denúncia\nEn la denúncia es detallen diverses pràctiques, com el desviament d'ingressos provinents de la gestió de les begudes de la Feria d'Abril.\nGarcía Prieto s'hauria embutxacat prop de mig milió d'euros dels descomptes que Damm donava a la FECAC i 1,2 milions d'euros desviats directament dels beneficis de les barres de les guinguetes.\nTambé hi ha innumerables casos de facturació fraudulenta per a l'obtenció de subvencions dels Ajuntaments de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet, la Diputació de Barcelona, la Generalitat o la Junta d'Andalusia.\nL'import total de les subvencions obtingudes de manera il·lita, segons la fiscalia, supera els 600.000 euros.\nD'altra banda, s'apunta a transferències no justificades entre els comptes de la FECAC i de la Fundació FECAC per valor de prop de mig milió d'euros, realitzats entre 2008 i 2013.\nTambé destaca una transferència que es va fer ell mateix l'any 2011 de 7.800 euros en concepte de \"robatori\" durant la Feria de Abril, un incident que tampoc es va justificar.\nLa denúncia detalla també l'ús fraudulent de la targeta de crèdit de la FECAC, que García Prieto hauria utilitzat per pagar despeses personals de més de 2.000 euros.\nEn el seu relat dels fets, la fiscalia acaba subratllant que en el moment que es va produir el relleu al capdavant de la FECAC i la Fundació FECAC, el novembre de 2013, es van trobar a la caixa forta de la federació més de 59.000 euros en efectiu que no figuraven a la comptabilitat i que García Prieto hauria \"ocultat\".", "response": "García Prieto i nou persones més queden acusades per la Fiscalia per irregularitats comptables a la FECAC. Han cobrat quantitats milionàries els darrers anys, a través de desviaments d'ingressos de la Feria d'Abril i falsificació de factures. Quatre exdirectius feia mesos que denunciaven aquestes irregularitats i la Fiscalia per fi ha vist indicis de delictes.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_137", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "La secció tercera de la Sala Penal de l’Audiència espanyola ha confirmat la presó sense fiança per a l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell perquè considera que persisteixen els riscs de fuga, d’ocultació de proves i de reiteració delictiva.\nEn una interlocutòria, els magistrats desestimen un recurs de la defensa de Rosell i sostenen que els fets atribuïts a Rosell poder ser constitutius d’un delicte d’emblanquiment de capitals a través d’una organització criminal que s’hauria servit, entre els anys 2007 i 2011, d’un entramat de societats per apoderar-se i aconseguir que altres investigats s’apoderessin de quantitats de diners pels drets de 24 partits amistosos de la selecció del Brasil en perjudici de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF).\nEn el seu recurs, la defensa de Rosell sostenia la inexistència de rellevància penal dels fets que se li imputen, que no hi havia risc de fuga per arrelament familiar, professional i patrimonial a Barcelona, ni de destrucció de proves, ja que la investigació s’ha desenvolupat durant diversos anys.\nLa secció tercera de la Sala Penal de l’Audiència espanyola, però, ha rebutjat aquest recurs i han confirmat l’ingrés a presó dictat per la jutgessa Carmen Lamela el passat 25 de maig.\nSegons els magistrats, a través d’aquesta operativa, Rosell hauria emblanquit entre el 2007 i el 2011 un total de 14,9 milion, ja sigui directament a través de la seva dona, Marta Pineda, que s’haurien ingressat en els dos casos en comptes espanyols i d’Andorra, ‘procedents de comissions il·lícites derivades de la venda per part de Ricardo Teixeria (en representació de la CBF) dels drets de la selecció de futbol de Brasil a ISE’.\nEls magistrats consideren que ‘de moment, aquest fets tenen aparença de delicte, sense perjudici de quina sigui la qualificació jurídica exacte que mereixin’.\nSegons afegeixen, ‘es descriu un concert entre persones per apropiar-se de quantitats de diners que no els pertanyen ni els corresponen, ja que justifiquen la seva recepció en la prestació de serveis que no resten i en perjudicis a un tercer, la CBF’.\n‘El perjudici es produeix perquè la CBF va vendre una cosa que el comprador va comprar per molt més diners de la que aquesta va percebre, i aquesta diferència se la van apropiar altres, presumptament els investigats, sense el seu coneixement ni consentiment’, afirma la resolució.\nPel que fa a l’absència de risc de fuga que argumenta la defensa de Rosell, els jutges assenyalen que la gravetat dels fets que se li imputen i les penes que comporten fa que ‘el risc de substracció de l’acció de la justícia no sigui menyspreable’.\nTambé tomben l’argument que fugir suposaria allunyar-se de la seva família, ja que els magistrats consideren que podrien traslladar-se amb ell.\nEls riscos d’ocultació de proves i obstaculització de la investigació es justifiquen per l’entramat de societats creades fora de l’estat espanyol, segons diu el tribunal, així com per l’abundant documentació intervinguda en els registres que ha de ser analitzada i que podria donar lloc a l’obertura de noves línies d’investigació.\nFinalment, pel que fa a la reiteració delictiva, el tribunal sosté que els arguments de la jutge Lamela no són ‘inversemblants’, ja que Rosell està acusat en un altre procediment obert en un jutjat de la mateixa Audiència espanyola, el ‘cas Neymar’, ‘per actuacions portes a terme en el mateix marc de l’esport’.\nTambé manté en presó Joan Besolí\nD’altra banda, en una altra interlocutòria, la mateixa sala també rebutja el recurs de Joan Besolí, soci de Rosell, contra el seu ingrés a presó.\nLa sala entén que la conducta de Besolí va fer ‘essencial’ per ajudar a Rosell i Teixeira en l’entramat d’empreses a través de les quals a l’advocat andorrà se li imputa un delicte de blanqueig de capitals.\nSegons el tribunal, Besolí hauria desenvolupat una funció determinat per al cobrament de comissions ocultant el seu origen, ‘i el seu posterior desviament a països tercers on la localització del diner és difícil, pròxim a l’ocultació’.\nAixí, consideren que ‘la seva actuació es revela transcendent’ i la seva ‘conducta’ va ser ‘essencial’.", "response": "A causa del risc de fugida, l'ocultació de proves, la creació de societats a l'estranger i la reiteració delictiva, Sandro Rosell tindrà presó sense fiança. Està imputat per blanquejar un total de 14,9 MEUR. També es manté a la presó el seu soci, Joan Besolí, encarregat d'amagar el cobrament de les comissions i el desviament dels diners a altres països.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_149", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "El secretari tercer de la mesa del parlament i ex-regidor de la CUP a Lleida, Pau Juvillà, ha defensat durant el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no van retirar els llaços grocs dels despatxos municipals de la Paeria de Lleida perquè l’ordre de la junta electoral vulnerava la seva llibertat ideològica.\nJuvillà ha dit que l’assemblea local va decidir de no autocensurar-se i no treure símbols que no són partidistes, “sinó àmpliament compartits”, com ara llaços grocs i estelades.\nLa fiscalia demana una condemna de vuit mesos d’inhabilitació i 1.440 euros de multa per desobeir la junta electoral el març del 2019.\nJuvillà ha dit que es va prendre els tres requeriments que va rebre com si anessin dirigits a tot el grup municipal, i no solament a ell, que n’era el president.\nDe fet, el primer requeriment va arribar a nom de Francesc Gabarrell, també regidor.\nL’assemblea local va decidir de recórrer tots els requeriments i de no obeir-los perquè, entre més motius, el logotip mateix del partit té una estelada.\nA més, Juvillà ha recordat que els llaços estaven penjats d’ençà de la tardor del 2017, quan van empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i a les eleccions catalanes del desembre del 2017 no van rebre cap requeriment per retirar-los.\nEn canvi, a les eleccions espanyoles de l’abril del 2019 la CUP no s’hi va presentar, però sí que van rebre el requeriment.\nPau Juvillà: “No vam obeir perquè era just de desobeir”\nEls requeriments de la junta electoral van arribar després de la denúncia de la regidora de Ciutadans Ángeles Ribes contra tots els grups municipals independentistes.\nJuvillà creu que Ciutadans va denunciar els grups i no la institució perquè, a la pràctica, tenia un pacte de govern amb el PSC i no volia que el batlle, Àngel Ros, pagués el cost polític d’haver d’ordenar la retirada dels llaços grocs i estelades.\nRibes ha dit que això no era cert.\nVam mantenir els llaços, ho defenso sense escletxes | Article de Pau Juvillà\nSegons Juvillà, als despatxos dels grups municipals hi tenien accés els serveis tècnics i de neteja municipals i la policia local.\nAixò no obstant, abans de resoldre’s el recurs contra el tercer requeriment, els Mossos d’Esquadra van entrar a les dependències municipals de la CUP i van retirar la simbologia independentista.\nDos dels mossos encarregats de la retirada han explicat que van entrar al despatx de la CUP quan no hi havia ningú amb una clau facilitada pel consistori.\nEn el seu informe final, la fiscalia ha recordat l’última jurisprudència del TSJC mateix i del Tribunal Suprem espanyol pels delictes de desobediència contra resolucions de la junta electoral, com en el cas del president de la Generalitat Quim Torra per no haver retirat una pancarta a favor dels presos polítics del balcó de la plaça de Sant Jaume de Barcelona.\nTambé ha recordat que Juvillà va expressar a Twitter i a la premsa que desobeiria la resolució.\nPer la seva banda, la defensa ha demanat l’absolució al·legant que el requeriment es va fer al grup municipal, no pas a Juvillà específicament, i que es va fer en un període que no hi havia cap campanya electoral en què es presentés la CUP.\nAl final del judici, Juvillà ha fet ús del seu dret a l’últim torn de paraula i ha dit que la CUP va decidir de respectar allò que és just, i no la llei.\nPer això, considera que no es pot limitar la llibertat ideològica de cantants, que els catalans puguin decidir el seu futur, i que els diputats i partits puguin debatre de tot al parlament i defensar la seva ideologia clarament.\nPodeu recuperar a continuació el seguiment en directe de l’acte de suport que s’ha fet a les portes del TSJC:", "response": "Pau Juvillà afirma que no van retirar els llaços grocs després de l'ordre de la junta electoral perquè van considerar que era una violació de la llibertat ideològica i d'expressió. Per aquest motiu, ha rebut una inhabilitació de vuit mesos i una multa de 1.440 euros. Juvillà assegura que els llaços hi eren des de l'empresonament de Sánchez i Cuixart.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_48", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Junts pel Sí ha posat sobre la taula de negociació amb la CUP un pla de xoc de vint mesures.\nUnes mesures que ha avançat el diari Ara i que inclouen àmbits diversos: des de garantir el cent per cent de l’alimentació dels infants i combatre la pobresa energètica fins a mesures més polítiques, com ara fixar un salari mínim interprofessional de 1.000 euros mensuals o retirar els concerts educatius que caduquin als centres d’educació que separin els alumnes per sexe.\nEl document també proposa d’instaurar la dació en pagament i establir una renda mínima d’inserció.\nEn l’àmbit de la salut, es proposa de reduir d’un 50% les llistes d’espera per a la primera visita a l’especialista i garantir la prestació de dependència a tothom.\nTres de les vint propostes de Junts pel Sí es podrien aplicar en un escenari de pròrroga pressupostària.\nEs tracta de la plena cobertura de l’alimentació per als infants; garantir l’accés al subministrament d’aigua, gas i electricitat per a les famílies en situació de pobresa i finançant un fons contra aquesta xacra i l’aplicació d’una llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en matèria d’habitatge per al reallotjament de persones desnonades.\nAltres mesures, que ja necessitarien l’aprovació d’uns nous comptes, són la reducció a la meitat per a la primera visita a l’especialista i per a proves diagnòstiques complementàries i un 10% en les operacions quirúrgiques no greus; l’aplicació de la renda mínima d’inserció i retallar-ne les restriccions; una prestació de dependències per a totes les persones que en tenen reconegut el dret; tenidor a cobrir la demanda de places a escoles bressol i igualar els percentatges de parc públic d’habitatge a la mitjana europea recuperar la Llei de Barris, on s’impulsarien projectes proposats pels Ajuntaments.\nEn matèria política i fiscal, la coalició nacionalista proposa aprova fixar una salari mínim de 1.000 euros, un 60% del salari mitjà, tal com recomana ala Carta Social Europea; la creació d’un banc públic a partir de l’Institut Català de Finances i d’una policia fiscal que persegueixi el frau (en el marc d’una Hisenda pròpia) i fomentar l’economia social i cooperativa, entre d’altres.\nPer últim, també proposa reformes fiscals com reinstaurar l’impost a la banca i els tributs verds frenats pel Tribunal Constitucional, primar l’autoconsum de les renovables i impulsar un pacte per assolir un 100% de producció d’energies renovables el 2050, i retirar els concerts educatius dels centres d’educació no mixtos quan caduquin i no atorgar-ne de nous.\nAcord abans del dia 25\nArran d’aquestes propostes, el diputat de la CUP Benet Salellas ha dit a TV3 que Junts pel Sí s’havia ‘posat les piles’ i que la intenció és que hi hagi un acord abans del 25 de desembre, perquè la CUP tingui temps de debatre la proposta d’acord a l’assemblea nacional del 27 de desembre.\nSalellas ha defensat que el pla de xoc ha d’incloure mesures que es puguin començar a aplicar amb la situació actual i ha lamentat que el document no inclogui una moratòria de les privatitzacions, tal com reclamen els cupaires.\n‘Demanem que es congelin fins que s’obri el procés constituent, no pot ser que mentrestant venem patrimoni públic perquè sinó quan arribem al procés constituent no quedarà gairebé Generalitat’, ha argumentat.\nEl diputat cupaire ha valorat positivament que s’hagi acordat una ‘metodologia concreta’ per continuar negociant i ha revelat que un dels acords és registrar el contingut de les converses i que la presidenta del Parlament custodiï les gravacions.\nSalellas ha atribuït aquesta decisió a una manera de demostrar que la CUP va ‘en serio’ i que està disposada a ser molt rigorosa.\nAixí mateix, ha negat que es vulguin gravar les converses perquè hi hagi malfiança entre els negociadors.\n‘Té més a veure amb el rebombori i el soroll de fora de les taules de negociació’, ha explicat Salellas per després afegir que a banda de l’unionisme també hi ha un sector de CDC que no té interès en l’acord i que vol forçar unes eleccions.\nUna taula única\nSegons fonts de la CUP, JxSí ha acceptat d’entrada la proposta de reduir la negociació a una única taula i establir un calendari i un índex de treball, de tal manera que hi hagi una proposta tancada.\nLes últimes trobades entre els uns i els altres coincideixen amb la publicació d’un article de David Fernández favorable a facilitar la investidura d’Artur Mas en canvi d’un pla de xoc en condicions.", "response": "JxSí presenta un pla de xoc de 20 mesures a la CUP. Entre les mesures, n'hi ha algunes com la garantia d'aliments als nens, l'augment del salari mínim a 1000 euros, fomentar l'economia social i també les energies renovables. JxSí espera que amb aquest pla s'aconsegueixi un acord amb la CUP abans del 25 de desembre.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2216", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "El Karoliska Institute i SciLifeLab, juntament amb investigadors clínics de set centres europeus liderats pel Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), han desenvolupat una nova tecnologia per interpretar el perfil genòmic dels tumors i informar sobre els tractaments més adequats en cada pacient.\nActualment, els equips mèdics han d'interpretar les alteracions moleculars detectades en els tumors dels pacients i seleccionar el tractament més apropiat d'acord amb l'evidència científica més recent.\nAquesta eina pretén ajudar en aquesta presa de decisió.\nLa plataforma ha estat descrita recentment en un article a la revista 'Nature Medicine'.\nEls dos investigadors que han descrit científicament la nova eina són el doctor David Tamborero, investigador sènior al Karoliska Institute, i el doctor Rodrigo Dienstmann, investigador principal de l'Oncology Data Science Group del VHIO.\nDienstmann ha apuntat que amb aquesta eina el que es busca és \"donar suport als clínics en un context en què el procés de la presa de decisions cada vegada és més complex i sovint requereix l'ús de bases de dades i eines computacionals que no són fàcilment accessibles per a tots\".\nEls investigadors apunten que a mesura que el nombre de biomarcadors continua creixent, cada vegada és més necessari l'ús de noves tecnologies que facilitin la interpretació de dades genòmiques i l'intercanvi d'informació per donar suport a la planificació del tractament.\nPensant en això, el consorci Cancer Core Europa (CCE) , on estan agrupats els set centres, va desenvolupar el 'Molecular Tumor Board Portal', eina que combina una varietat de mètodes bioinformàtics d'avantguarda per classificar la rellevància biològica de les variants genètiques i la seva accionabilitat clínica.\nAquesta plataforma la fa servir una xarxa col·laborativa de set centres europeus integrals contra el càncer, que inclou el VHIO.\nEl portal ha analitzat més de 500 pacients en el context de l'assaig 'Basket of Baskets', un estudi de diversos braços per a pacients amb tumors definits d'acord amb les seves característiques genòmiques que no responen a les teràpies estàndard.\n\"El portal automatitza la interpretació de les dades, la qual cosa elimina possibles errors deguts a processos manuals i proporciona una anàlisi sistemàtica basada en criteris clínics consensuats entre experts, explica Tamborero.\nL'investigador líder del projecte afegeix que l'ús d'aquesta plataforma també evita retards en el lliurament dels resultats, \"quelcom que pot ser crític per a pacients la condició dels quals pot deteriorar-se ràpidament\".\nEl portal permet compartir els resultats de manera segura en una aplicació web a través d'informes personalitzats que integren tota la informació molecular de cada pacient.\nEls informes són documents interactius rics en dades que es discuteixen durant reunions virtuals setmanals, en què representants d'equips multidisciplinars de cada centre de la xarxa defineixen les accions clíniques més indicades.\nEn aquest sentit, Dienstmann apunta que el portal ofereix fàcil accés al coneixement més actualitzat sobre les mutacions del tumor rellevants per a cada pacient i poden discutir els casos amb experts dels set centres d'una manera \"veritablement col·laborativa\".\nD'altra banda, l'eina té també una corba d'aprenentatge molt ràpida.\nEl sistema presenta els resultats de manera completa i estructurada en una interfície interactiva per als oncòlegs, que necessiten prendre decisions clíniques amb molta confiança.\nAmb aquesta plataforma, el temps dedicat a discutir cada cas poques vegades excedeix uns minuts, cosa que resulta clau per poder escalar l'ús d'aquestes dades a un gran nombre de pacients.\nA més, s'ha desenvolupat una versió d'accés obert per als investigadors fora del CCE.\n\"Creiem que l'ús d'aquest portal en l'entorn clínic és clau per accelerar la translació de nous descobriments d'investigació a al rutina assistencial.\nEl nostre objectiu és crear una plataforma d'oncologia digital que serveixi per avaluar nous biomarcadors de manera fiable per tal de millorar encara més la selecció de tractaments personalitzats i el desenvolupament d'assajos clínics\", finaltiza Dienstmann.", "response": "Els científics David Tamborero i Rodrigo Dienstmann expliquen l'eina que ha desenvolupat el CCE. Es tracta del “Molecular Tumor Board Portal”, una pàgina web que permet compartir els resultats del perfil genòmic dels tumors que pateixen els pacients. Aquesta eina ajuda a prendre la decisió sobre quin tractament és el més adequat per a cada cas.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_366", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "El diari The Guardian passa per alt el procés independentista en l’editorial d’anàlisi de les eleccions espanyoles.\nTotalment.\nConcentra l’editorial a explicar les condicions en què un partit com Podem ha acabat obtenint tan bon resultat en tan poc temps de vida.\nI posa èmfasi en el trencament del bipartidisme clàssic entre PP i PSOE des de la transició.\nUna transició que el diari britànic considera que ja és lluny per a unes generacions joves perjudicades per uns alts índexs de desocupació i per unes perspectives de futur negres.\nAra, considera que PP i PSOE no són pas patits acabats, tenint en compte que entre tots dos concentren més de la meitat dels vots.\nI apunta que ‘les noves formacions veuran diluït el programa quan es vegin forçades a comprometre’s a forjar una coalició o una aliança en l’oposició’.\nEl Financial Times\nEn canvi, el Financial Times sí que situa el procés català al centre de l’anàlisi que fa a l’editorial que publica avui.\nDiu això: ‘A Espanya la desil·lusió dels votant amb els principals partits té menys a veure amb la incompetència econòmica i més amb el disgust per la percepció de corrupció oficial en un període d’alta desocupació i d’austeritat.\nLa pèrdua del respecte públic envers els principals partits encara no és terminal .\nMentre Espanya encara uns desafiaments greus, sobretot pel creixent moviment secessionista a Catalunya, els dirigents han de reflexionar sobre què han de fer per guanyar respecte.’\nI afegeix que l’única opció del PP és entendre’s amb el PSOE, però que aquest pacte seria vist com ‘un intent d’apuntalar el sistema de patronatge esquerdat i d’excloure les noves forces polítiques’.\nEl diari suggereix que Rajoy pacti amb Ciutadans un govern en minoria i que cerqui el suport de més forces per a tirar endavant iniciatives legislatives diverses.\n‘Els socialistes haurien de donar suport tàcit al programa econòmic del PP.\nEn canvi d’això, el centre-dreta ha d’obrir la qüestió de la reforma de la constitució espanyola, cosa que han rebutjat fins ara, per ajudar a alleujar la crisi del secessionisme català.’\nI acaba avisant que els dirigents polítics espanyols haurien de vigilar de no apregonar més les divisions polítiques, ‘i de manera més preocupant entre Catalunya i el centre’.\nReuters\nHem vist que el diari The Guardian no tenia en compte en cap moment el factor català per a explicar el bon resultat de Podem.\nSí que ho fa en certa manera l’agència britànica Reuters, en aquesta anàlisi del resultat de les eleccions.\nApunta a la possibilitat d’una coalició d’esquerres entre el PSOE i Podem, a més dels partits independentistes, que ‘farien impossible que Rajoy pogués governar’.\nI afegeix que ‘el resultat magnifica la importància dels petits partits separatistes de Catalunya, que podrien provar d’obtenir concessions com la promesa d’un referèndum sobre la independència en canvi del seu suport.\nWall Street Journal\nEl Wall Street Journal nord-americà, en aquest report d’anàlisi, també esmenta la possibilitat d’un acord entre PSOE i Podem, que requeriria el suport dels independentistes per a tenir la majoria.\nI destaca que Podem posa la condició d’un referèndum sobre la independència i ‘de dotar de més autonomia les regions d’Espanya’.\nThe Economist\nI el setmanari econòmic The Economist, que va donar suport explícit a Ciutadans poc abans de la jornada electoral, i fins i tot a Twitter el dia de les eleccions mateix, diu ara que els electors ‘hauran de viure amb les conseqüències’ dels resultats.\nAfegeix que la coalició més estable seria la de PP i PSOE, però que seria un suïcidi polític per als socialistes.\nIndica la possibilitat d’un pacte entre PSOE, Podem i Ciutadans, però hi veu la incompatibilitat entre Podem i Ciutadans pel que fa a Catalunya i al programa econòmic.\nDe fet, The Economist recorda que les reformes que vol fer Podem, inclosa la proposta d’un referèndum sobre la independència, toparan amb la majoria absoluta que té el PP al senat.\nFinalment diu: ‘Els votants es van venjar diumenge.\nAra han de viure amb aquests resultats.’", "response": "A les algunes editorials estrangeres han analitzat els resultats de les eleccions espanyoles. The Guardian assegura que els vots de Podem han augmentat i s'acaba amb el bipartidisme. Financial Times ho associa al procés i a la decepció dels votants amb els polítics. Reuters i Wall Street Journal ho han atribuït també al procés.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2356", "instruction": "Explica breument les idees principals del text següent:", "context": "L'Ajuntament de Sitges comptarà el 2019 amb el suport extern d'agents d'una empresa de vigilància privada que ajudarà la Policia Local a combatre el fenomen del 'top manta'.\nEls agents de seguretat privada patrullaran amb els policies a les zones de més afluència de manters amb un objectiu dissuasiu.\nA més, faran tasques informatives quan altres serveis que puguin sorgir al municipi impossibilitin la presència policial.\nAmb tot, es pretén garantir la presència d'agents d'un o altre cos de manera permanent a la façana marítima perquè els manters no ocupin l'espai públic.\nEl consistori també ha presentat un estudi socioeconòmic dels venedors ambulants que conclou que el menter tipus a Sitges és un home senegalès d'entre 18 i 28 anys que vol deixar la venda ambulant il·legal i regularitzar la seva situació.\nLa Policia Local de Sitges ja ha fet dues proves pilot del funcionament dels dispositius conjunts aquest passat mes de desembre.\nVa ser pel pont de la Puríssima i durant l'últim cap de setmana de l'any.\nLes dades, asseguren, són molt positives, ja que la vintena de manters que hi havia aquells dies a la façana marítima de Sitges van acabar marxant \"definitivament\" del lloc.\nAquesta és la principal diferència amb els dispositius anteriors que feia, en exclusiva, la Policia Local.\nInicialment els manters també marxaven, però la impossibilitat del cos de mantenir agents permanentment a la façana marítima controlant el 'top manta' feia que els venedors reapareguessin sempre poca estona després.\nAmb els agents privats s'aconsegueix aquest objectiu, ja que els agents contractats estaran permanentment patrullant a les zones de més afluència de manters, com la platja de Sant Sebastià, el passeig de la Ribera o la zona dels museus.\nQuan estiguin sols, però, no podran actuar i només faran tasques informatives.\nSegons estableix la normativa, els agents de seguretat privada només poden intervenir si estan supervisats per almenys un agents d'algun cos oficial.\nTot i això, des de l'Ajuntament confien que la mesura tindrà èxit i ja s'ha compromès una partida de més de 230.000 euros per contractar seguretat privada durant 149 dies de 2019.\nL'alcalde de Sitges, Miquel Forns, explica que l'objectiu és recuperar l'espai públic per a les persones i treure-hi la venda ambulant il·legal sense que generar cap desordre.\nForns recorda que el fenomen del 'top manta' és un problema \"global\" i reclama una resolució a nivell europeu.\nA nivell local, també es volen establir polítiques conjuntes amb la resta de municipis de la comarca, d'on provenen la majoria dels manters que operen a Sitges.\nAixí ho revela, de fet, un estudi de l'Ajuntament de Sitges sobre el perfil socioeconòmic de les persones dedicades a la venda ambulant.\nEl manter tipus és un home (94%) senegalès (71%) d'entre 18 i 28 anys (42%).\nL'estudi descobreix també algunes dades sorprenents, com el fet que la majoria de manters, un 55%, ha arribat en avió a Espanya; que el 74% ja treballava als seus països d'origen en altres oficis i que el 77% vol ara deixar la venda ambulant il·legal.\nTot i això, són pocs els que acaben abandonant aquest estil de vida.\nDes de l'Ajuntament alerten d'un problema de \"cronificació\" del fenomen, ja que un 32% dels manters fa més de 10 anys que s'hi dedica.\nEn total es calcula que a Sitges operen entre 40 i 50 venedors, però només una desena viuen al municipi.\nLa resta arriben sobretot de Vilanova i la Geltrú, però també d'altres municipis de la comarca, com Cubelles, i també de Barcelona.\nD'altra banda, i en paral·lel a l'actuació policial per erradicar la venda ambulant de Sitges, l'Ajuntament impulsa també polítiques socials i d'ocupació per oferir una sortida a manters i col·lectius amb un perfil similar.\nEnguany s'incrementarà un 30% la partida pressupostaria destinada a plans d'ocupació, destinats sobretot a joves sense feina.", "response": "Una empresa de vigilància ajudarà la Policia Local a combatre el \"top manta\". Els agents privats aconsegueixen que els venedors no tornin a aparèixer una vegada se n'han anat, cosa que amb la policia no passa. S'han destinat 230.000 euros per contractar aquesta seguretat privada durant 149 dies, tot esperant acabar amb la venda ambulant.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2121", "instruction": "Explica breument les idees principals del text següent:", "context": "El ple del Parlament ha tramitat aquest dimecres la proposició de llei de C's de protecció dels denunciants i altres mesures de lluita contra la corrupció, després que cap grup hagi presentat esmena a la totalitat.\nLa iniciativa proposa que les persones físiques o jurídiques que denunciïn casos de corrupció tinguin dret a la indemnitat jurídica plena, llevat que tinguin implicació en els fets que es denuncien.\nLa proposta també recull que si la denúncia es fa davant l'Oficina Antifrau de Catalunya, també tinguin dret que les seves dades persones es mantinguin en secret.\nLa resta de grups han coincidit en la necessitat de legislar aquest aspecte però han considerat que la proposta de Cs està buida de contingut, amb aspectes imprecisos i han assegurat que treballaran per introduir-hi millores.\nEl diputat de Cs Fernando de Páramo ha denunciat que a Catalunya s'han protegit els corruptes i no els que s'atreveixen a denunciar i, en aquest sentit, ha defensat que \"ha arribat el moment de protegir-los i castigar els que roben\".\nEn el seu discurs per presentar la proposició de llei, De Páramo ha demanat a la resta de partits que \"no disparin al missatger\" i ha estès la mà a totes les formacions per treballar conjuntament contra la corrupció.\nSegons De Páramo, l'objectiu de la iniciativa presentada pel seu grup és que \"no se surtin amb la seva els de sempre\".\nEn concret, la proposició estableix mesures per tal de protegir aquelles persones que denunciïn casos de mala praxis o irregularitats.\nA banda de la indemnitat jurídica plena i el secret de les dades personals, Cs atorga dret a assessorament legal gratuït i lliure de conflicte d'interès.\nUna segona mesura de la proposició és l'impuls de plans de detecció i persecució de la corrupció.\nAixí, estableix que els poders públics hauran de promoure i adoptar programes de detecció i persecució de males praxis, irregularitats, fraus o qualsevol tipus de fet il•lícit.\nAquests programes hauran de contemplar canals i procediments de denuncia que garanteixin la confidencialitat del denunciant.\nA més, els responsables dels programes hauran de tenir càrrec que garanteixin la no dependència respecte les persones o òrgans implicats.\nL'Oficina Antifrau haurà de rendir comptes periòdicament de les denúncies anònimes rebudes, els expedients subsegüents i totes les actuacions que s'hagin adoptat en la Comissió de Matèries Secretes o Reservades.\nUn cop que les actuacions puguin ser públiques, l'OAC haurà d'elaborar un informe \"exhaustiu\" dels fets i les actuacions més rellevants en comissió parlamentària.\nEls grups aposten per millorar el text en el tràmit parlamentari\nLa resta de partits han coincidit en criticar que la proposició estava buida de contingut, que hi havia confusió de termes i que no havien presentat esmena a la totalitat per tal de poder treballar-hi i millorar-la en la tramitació parlamentària.\nEl més crític ha estat el diputat de la CUP Benet Salellas qui ha qualificat la proposta de \"brindis al sol\" i ha considerat que \"no supera un mínim rigor\" des de la perspectiva jurídica.\nD'altra banda, diversos grups com el PPC i JxSí han alertat també sobre que la proposició tal i com la planteja Cs suposa una invasió de competències.\nEn aquest sentit, el diputat de JxSí Gerard Gómez del Moral l'ha alertat De Páramo en to irònic d'aquest aspecte \"no fos cas que acabi imputant\" per \"intentar saltar-les\" les competències estatals.\nDes del PPC, Esperanza García ha apel•lat a desenvolupar una norma al conjunt de l'Estat ja que és on resideixen la major part de les competències implicades.\nEn termes similars s'ha expressat el diputat del PSC Jordi Terrades que ha apuntat a la necessitat d'una normativa estatal que faci de \"paraigües\".\nAl seu torn, el president del grup parlamentari de CSQP, Lluís Rabell, ha afirmat que la proposta és \"benvinguda\" per necessària però ha avançat que intentaran introduir millores en la tramitació.", "response": "Aquest dimecres el ple del Parlament de Catalunya ha tramitat una proposició de llei presentada per Ciutadans per a protegir jurídicament els denunciants dels casos de corrupció. Tot i que cap grup ha presentat una esmena a la totalitat, molts partits han coincidit en criticar la manca de rigor, l’absència de contingut i la imprecisió de termes de la proposició.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_843", "instruction": "Explica breument les idees principals del text següent:", "context": "El Bloc Nacionalista Gallec (BNG) aspira a recuperar el suport perdut en les darreres cites electorals i pot ser novament, després de vint anys, la principal alternativa al Partit Popular.\nTanmateix, segons tots els sondatges, el president gallec del PP, Alberto Núñez Feijóo, té assegurada la reelecció.\nEn terme de blocs, la situació gairebé no varia.\nEl PP mantindria amb comoditat la majoria absoluta al parlament, que és de 38 escons, i podria millorar els 41 diputats que va assolir ara fa quatre anys.\nEn canvi, sí que hi ha novetats entre els tres partits de l’oposició.\nEl BNG, que actualment té sis escons, pot obtenir-ne més de tretze.\nEl partit s’ha recuperat de l’escissió d’Anova del 2012, i ara encapçala de nou el sobiranisme i serà la força més votada entre els menors de trenta anys.\nEl sobiranisme pugnarà per la segona posició amb el PSOE, que va aconseguir catorze parlamentaris el 2016 i ara en podria aconseguir un parell més i tot.\nEn canvi, la coalició En Marea, que va obtenir catorze escons, ara s’ha fragmentat i tindrà un resultat més modest: Podem, Esquerra Unida i Anova ara han format En Común, que pot obtenir uns cinc escons, mentre que el nucli d’En Marea, juntament amb els partits Compromiso por Galicia i Partido Galeguista Demócrata, es presenten sota la marca de Marea Galeguista, i no es preveu que aconsegueixin cap escó.\nPer tant, difícilment es repetirà la situació de les eleccions del 2005, quan per única vegada el PP es va quedar a un escó de la majoria absoluta i es va poder formar un govern alternatiu del PSOE i el BNG.\nUna de les peculiaritats del sistema polític gallec és l’hegemonia del PP, que ha guanyat totes les eleccions d’ençà de l’establiment de l’autonomia.\nEl partit té unes característiques diferenciades en aquest país respecte a la resta de l’estat espanyol, amb un suport molt transversal dins de la societat.\nEl PP a Galícia té més votants que tenen el gallec com a llengua materna (46%) que no pas el castellà (36%).\nDe la mateixa manera, un 23% se sent més gallec que espanyol, o només gallec, i un 30% és partidari de més autonomia o del dret d’independència.\nEl perfil és molt diferent del votant del PP de la resta de l’estat, o el votant que trobem al País Basc i als Països Catalans, on la formació destaca pel seu perfil espanyolista.\nAixò fa que Feijóo oculti tant com pot les sigles del partit, marqui un perfil propi respecte de la direcció de Madrid i que hagi defensat mesures polèmiques a la resta de l’estat espanyol com l’adhesió del territori a la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa.\nEl suport que obté a les eleccions al parlament contrasta amb els resultats a la resta de comicis.\nLa ciutat més gran on governa el PP és Arteixo, de 32.000 habitants.\nA les municipals de Vigo, per exemple, el PSOE va guanyar amb 101.000 vots (68%) i el PP va aconseguir-ne 20.500 (14%).\nEn canvi, a les eleccions al parlament del 2016, el PP va assolir 80.000 vots (37%) i el PSOE 46.000 (21%).\nAixò obliga Feijoó a atraure en aquesta votació una part dels votants de centre que trien els socialistes en altres comicis.\nLa gran divisió a Galícia és principalment entre esquerres i dretes.\nTot i que el PP té vora el 50% dels vots, només un 4% dels seus votants s’ubica a l’esquerra (entre un 1-4 sobre 10), però en canvi té gairebé tot el vot de centre i de dreta, fet que deixa sense espai formacions com Ciutadans i Vox.\nLa resta de partits amb presència parlamentària es disputen l’espai restant.\nAquí, el PSOE té uns votants més d’esquerres.\nSi a l’estat espanyol, el 38% dels socialistes són de centre (s’ubiquen en un 5 sobre 10) i només un 8% se situa en la posició més d’esquerres (1 sobre 10), a Galícia, només un 28% s’ubica al centre i un 19% se situa en la posició més escorada de l’espectre ideològic.\nA la comarca d’A Mariña l’epidèmia del coronavirus és especialment intensa i s’hi ha decretat un confinament.\nEl 90% dels prop de dos-cents casos actius es troben en tres localitats (Burela, Foz i Xove) i els afectats són principalment joves amb pocs símptomes, cosa que fa molt difícil de controlar el brot.\nEn aquest context, una desena de batlles del PSOE i del BNG han demanat que se suspenguin les eleccions de demà, mentre que batlles i regidors del PP són partidaris de continuar endavant amb els comicis, que s’havien d’haver fet el 5 d’abril i ja van ajornar-se a causa de la situació sanitària i el confinament.\nL’abstenció que pugui comportar ara la covid-19, amb una incidència difícil de quantificar, és justament l’únic factor que podria fer perillar una victòria del PP, la qual ara mateix sembla garantida.", "response": "Segons les enquestes, el Bloc Nacionalista Gallec podria obtenir tretze escons a les pròximes eleccions gallegues, set més dels que té ara. Això els permetria recuperar el rol de principal alternativa al PP, que tornaria a guanyar les eleccions amb majoria absoluta. Només una abstenció elevada arran de la Covid-19 podria truncar les bones expectatives del partit liderat per Feijóo.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1475", "instruction": "Explica breument les idees principals del text següent:", "context": "Pocs minuts abans que el nou Govern celebrés la primera reunió, el Tribunal Suprem ha fet públic l'informe en el qual s'ha oposat a la concessió de l'indult als presos polítics, condemnats per sedició a penes que arriben fins als tretze anys de presó.\nUn cop acabada la primera trobada oficial de l'executiu, el president Pere Aragonès ha comparegut acompanyat de tots els membres del Govern, una imatge simbòlica per traslladar que aquest gabinet arrenca amb voluntat de funcionar \"com una pinya\", en paraules del nou president.\nLa solució al conflicte polític, ha indicat, ha de passar per l'amnistia i l'autodeterminació, prioritats que traslladarà a Pedro Sánchez quan aquesta setmana mantinguin el primer contacte telefònic de la nova etapa.\nEls indults, en tot cas, serien ben vistos pel Govern, perquè suposarien acabar amb el \"patiment\" de les famílies.\nEl posicionament de l'alt tribunal, segons Aragonès, respon a la \"línia repressiva\" de la \"causa general\" contra l'independentisme.\n\"Per això hem posat l'amnistia al davant\", ha ressaltat el president, que ha encarregat als seus consellers que preparin les principals mesures per resoldre amb urgència els problemes del país, especialment els relacionats amb les conseqüències de la pandèmia.\nL'informe del Suprem, d'onze pàgines, rebutja \"qualsevol forma d'indult -total o parcial- als 12 condemnats\" pel Suprem i argumenta que no han mostrat penediment.\nAquest element no és obligatori, segons la llei de l'indult.\nEls magistrats consideren que no hi ha raons de justícia, equitat i utilitat pública que justifiquin la concessió d'aquesta mesura de gràcia.\nNova legislatura: interactiu\nInteractiu | Qui és qui en el Govern de Pere Aragonès\nL'executiu està format per 14 conselleries -8 dones i 6 homes- i només tres repeteixen de l'anterior Govern\nEl ponent de l'informe ha estat el president de la sala segona i ponent també de la sentència de l'1-O, Manuel Marchena.\nAssenyala que els arguments per demanar l'indult perden qualsevol justificació quan els dirigents independentistes \"es presenten coma presos polítics\" -terminologia que fa servir la Generalitat- i no com a autors d'una mobilització \"encaminada a subvertir unilateralment l'ordre constitucional\".\nEl Suprem fa especial referència a Jordi Cuixart en l'informe.\nConcretament s'agafa al lema \"ho tornarem a fer\" que el president d'Òmnium ha repetit diverses vegades, i també al posicionament que va enviar a la sala segona fa uns dies rebutjant l'indult perquè no havia comès cap delicte.\n\"Aquestes paraules són la millor expressió de les raons per les quals l'indult es presenta com una solució inacceptable per a l'anticipada extincióde la responsabilitat.\nDe fet, expressen una actitud antidemocràtica\", diu l'informe, que acusa Cuixart de sentir-se \"autoritzat a pulveritzar les bases de la convivència, a convertir en ineficaces les resolucions judicials d'un territori i a vulnerar els drets fonamentals d'aquells que no comparteixen els seus principis o la seva consciència individual\".\nEl president d'Òmnium ha estat protagonista en les últimes hores per la seva salutació amb el ministre Miquel Iceta a la presa de possessió.\nsentència de l'1-O\nCarlos Lesmes, president del Suprem: «Un indult quan no hi ha concòrdia és difícil d'acceptar»\nLesmes recorda que el perdó és \"controlable a nivell judicial, però de forma limitada\"\nEls indults es van començar a tramitar al setembre però han quedat bloquejats fins ara al Suprem.\nL'alt tribunal no ha tingut pressa i malgrat que el govern espanyol ha demanat \"respecte\" per als tempos de l'estat de drets, no són poques les veus que han vist intencionalitat política en el retard.\nLes eleccions catalanes del febrer i les de la comunitat de Madrid, ara fa poques setmanes, han condicionat els terminis del Suprem.\nEl posicionament de la sala penal contrari al perdó era esperable, tenint en compte que fins ara sempre que s'ha hagut de pronunciar sobre la possibilitat de flexibilitzar la condemna dels presos -amb l'article 100.2 o amb el tercer grau- s'hi ha oposat.", "response": "El Tribunal Suprem ha rebutjat en un informe la idea que el govern espanyol pugui concedir indults als presos independentistes. La cambra ha al·legat que els 12 empresonats no han mostrat penediment, tot i que no és un requisit obligatori. Aquesta setmana, el president català acabat d'investir Pere Aragonès reclamarà per telèfon l'amnistia i l'autodeterminació a Pedro Sánchez.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_320", "instruction": "Explica breument les idees principals del text següent:", "context": "El grup Compromís en la Diputació d’Alacant ha presentat davant la Fiscalia Anticorrupció indicis de la presumpta manipulació de l’adjudicació de contractes en el Patronat de Turisme per 3,2 milions d’euros i ha anunciat que investiga possibles ramificacions en grans municipis i en altres institucions governades pel PP entre 2004 i 2009.\nLa coalició ha portat este dimecres a Fiscalia les 70 factures i “diferents expedients de contractació” per les “sospites de clars indicis” per la presumpta “manipulació de contractes per a afavorir dues empreses”.\nLa denúncia es referix a les contractacions per l’estand de Fitur del Patronat de Turisme de la Costa Blanca per als anys de 2004 a 2009.\nA la seua manera de veure, s’han comès els delictes de malversació i frau “i aportem més de tres proves de cadascun”.\nLes suposades irregularitats es van conéixer durant la Comissió d’Investigació pels últims 12 anys de governs del PP en la institució i afecten els anys al capdavant de la institució de José Joaquín Ripoll i del seu diputat provincial de Turisme, Sebastián Fernández.\nEl portaveu de la coalició valencianista, Gerard Fullana, ha mantingut, en atenció als mitjans a les portes de l’Audiència d’Alacant, que es tracta d’un calc de l’estratègia que s’ha vist en Gürtel i en Fitur a València, però a Alacant”.\nFullana, acompanyat pels altres dos diputats José Manuel Penalva i Lluís Pastor, ha relatat que el presumpte trepijoc s’hauria comès pel fraccionament de contractes, per concursos oberts “manipulats” o per “convidar dos empreses propietat d’un matrimoni”.\nAixí mateix, ha relatat que a Anticorrupció se li ha posat en coneixement de suposats casos de “sobrecostos”.\nEl portaveu de Compromís en la Diputació ha avançat que “la presumpta trama que capitaneaba el PP” en la institució “podria tindre una extensió en municipis”, per a açò s’ha sol·licitat la col·laboració dels ajuntaments per a “veure si des d’altres institucions també es feia este modus operandi”.\nA eixe respecte, ha desvetlat que es busca informació en “grans municipis” de la província “governats en eixa època pel PP”.\nPreguntat sobre si tenia constància que eixes empreses hagueren treballat per a altres diputacions, Gerard Fullana ha explicat que “són empreses del País Basc, que mai havien treballat en Turisme i la seua funció era immobiliària sense precedents en 2004”.\n“Això convida a pensar si este modus operandi s’estava fent en altres diputacions espanyoles, i que ningú dubte que hem iniciat mecanismes per a associar-nos amb altres partits per a sol·licitar la informació en els corresponents parlaments”, ha desvetlat.\nCISCAR, SÁNCHEZ I DOLÓN\nSegons el parer de Fullana, el PP provincial insistix en la seua intenció de “regenerar-se” i “canviar”, però “res de res”.\nAixí ha explicat que “des de desembre, el número 2 del PP en la Diputació –Eduardo Dolón–, té el llistat de factures i quan van creure que no anàvem a traure cap conclusió, fa una setmana, van afirmar en la Comissió d’Investigació, i consta en acta, que vista tota la documentació s’havia obrat correctament”.\nA eixe respecte, ha reclamat la dimissió de Dolón per “ocultar esta informació i per mentir en dir que Compromís no havia denunciat en la comissió que hi havia 3,2 milions d’euros baix sospita”, i ha dit que es va posar sobre la taula de la Comissió a la fi de gener.\nEl portaveu valencianista ha considerat que es tracta d’una afirmació “molt greu”, ha denunciat que s’ha intentat “silenciar l’existència d’estes factures” i ha etzibat: “Afirmen que col·laboraran amb la Justícia, només faltaria això”.\n“Ací a Alacant, els mateixos que estaven des de 2005 i 2006, José Ciscar i César Sánchez, en primera línia política quan estaven passant estos fets, ara tenen la informació des de desembre i no han dit res, sinó tot el contrari”, ha opinat.\nA més, ha lamentat que Sánchez, com a president provincial, va imposar a Dolón com a president de la Comissió “i encara no ha dit gens” i “va anar el número 3 del PPCV durant eixe temps en el qual han anat eixint casos com Taula i el mateix que Ciscar”.", "response": "El grup Compromís de la Diputació d'Alacant ha presentat davant la Fiscalia Anticorrupció indicis de manipulacions de contractes al Patronat de Turisme per 3,2 milions d'euros. Els fets haurien tingut lloc entre el 2004 i el 2009, i podria tenir ramificacions en altres institucions i municipis governats pel PP. Entre altres tripijocs, s'haurien fraccionat contractes i manipulat concursos oberts.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_364", "instruction": "Explica breument les idees principals del text següent:", "context": "El nou parc de la plaça de les Glòries està obert a la ciutadania des d’avui a Barcelona.\nAmb aquestes obres finalitza la primera fase del projecte de la Canòpia Urbana, el futur gran parc de les Glòries.\nAquest primer àmbit correspon a la Clariana, que comprèn la superfície que queda entre els carrers de la Independència i de Cartagena, entre el carrer del Consell de Cent, i el vial provisional de la Gran Via.\nLes obres han durat un any i han suposat una inversió de 17,2 milions d’euros.\nEl parc té un total de 20.400 m2 de superfície verda, més de 400 arbres, 1,10 km de circuit esportiu i 175 seients, entre bancs i cadires.\nLa tinent de batlle d’Urbanisme, Janet Sanz, s’ha mostrat satisfeta de veure acabada una obra que ‘semblava un somni’ però ha reconegut que ‘queda molta feina per fer’.\n‘Ara el que hem de fer és finalitzar definitivament el parc’, ha exposat Sanz, una fase coordinada amb les obres del túnel de les Glòries on ha exposat que volen ‘prioritzar el bus interurbà i urbà i garantir que la mobilitat que avui va en superfície també vagi per sota’ amb l’objectiu d’aconseguir ‘la millora de la connexió dels barris de l’entorn’, així com ‘de la qualitat de l’aire’.\nAl parc enllestit hi ha diversos espais.\nLa Gran Clariana és una gran esplanada de gespa d’una hectàrea, la rambla dels Encants és un passeig per vianants i bicicletes, també hi ha una zona dedicada als jocs per als infants, una àrea per a gossos, una zona esportiva amb un espai multi usos i un centre de treball de la brigada de jardineria.\nEn la mateixa plaça, continua avançant la construcció dels túnels viaris que permetran soterrar el trànsit de la Gran Via.\nEls treballs avancen per finalitzar l’obra civil el desembre del 2020 i posar tota la infraestructura en funcionament el primer trimestre del 2021.\nLes obres es van reprendre el març de 2018 després d’un procés en el qual es va rescindir l’anterior contracte i es va tornar a adjudicar l’obra en cinc lots i allargant-la fins a la Rambla de Poblenou per un import pressupostat de 100,9 milions d’euros per diversificar les empreses constructores i impedir baixes excessives que posessin en risc la posterior execució dels treballs.\nCoincidint amb l’entrada en servei del parc, hi ha preparades accions i activitats per atraure la ciutadania i animar-la a conèixer el nou espai.\nEntre aquestes activitats hi ha l’exposició Mirades del verd, que s’ubicarà a la cantonada entre Diagonal i la nova rambla dels Encants del 6 al 14 d’abril on s’explicarà l’evolució de la infraestructura.\nEl mirador de Glòries seguirà obert tots els primers dissabtes de mes, de manera que s’hi pot accedir el primer dissabte de servei del parc.\nEl Museu del Disseny celebra una jornada de portes obertes aquest dissabte de 10 a 20 hores, amb entrada gratuïta a les exposicions permanents.\nTambé s’han preparat activitats dirigides a col·lectius específics com els infants i la gent gran.\nAl voltant de les Glòries, els dies vinents acabarà la reforma del tram comprès entre la plaça de les Glòries i el carrer de Mallorca.\nEs preveu que durant la primera quinzena d’abril s’enllesteixin els últims acabats.\nEl primer àmbit de la reurbanització de l’avinguda haurà comptat amb una inversió d’11 milions.\nLa secció que s’ha implantat en la reforma de la Meridiana entre les Glòries i el carrer de Mallorca varia al llarg del traçat.\nEn el tram Independència-Aragó hi ha més arbres, vegetació, bancs i cadires i aviat hi haurà també un espai lúdic.\nEntre Aragó i València l’espai central inclou el carril bici bidireccional, arbres i vegetació.\nEl tram València-Mallorca també incorpora el carril bici bidireccional central, però amb una franja d’arbrat i vegetació en una de les bandes.", "response": "Des d'avui, la ciutadania ja pot accedir al nou parc de la plaça de les Glòries. L'espai compta amb 20.400 m² de superfície verda, més de 400 arbres, 1,10 km de circuit esportiu i 175 seients. La tinent de batlle d'Urbanisme, Janet Sanz, s'ha mostrat satisfeta, tot i que ha reconegut que encara queda molta feina per fer.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2467", "instruction": "Explica breument les idees principals del text següent:", "context": "El XXI Saló del Manga de Barcelona, que se celebrarà del 29 d'octubre a l'1 de novembre, tindrà com a protagonistes els 30 anys de Super Mario Bros, l'arquitectura i Antoni Gaudí, així com el 70è aniversari dels bombardejos atòmics a Hiroshima i Nagasaki.\nEl certamen segueix creixent en espai fins els 60.000 m2, un 20% més que el passat any.\nEn concret, el certamen ocuparà el Palau 1, les dues plantes del Palau 2, el Palau 4 i la Plaça Univers, on estarà situat l'escenari.\nPilar Gutiérrez, director del Saló del Manga, confia en superar la xifra de visitants del passat any que estava situat en 130.000.\nLa Plaça Univers acollirà l'escenari, on tindran lloc els concursos de Cosplay, l'anime song contest, exhibicions de balls asiàtics i actuacions musicals.\nEl Palau 1 estarà dedicat a la gastronomia japonesa amb els estands de restauració i el taller de cuina japonesa, i un megaespai de videojocs de Nintendo; la planta baixa del Palau 2 acollirà els expositors, el taller de manga, la zona infantil i exposicions; la planta superior del Palau 2, anomenada 2.1, acollirà l'espai l'Esperit de Japó amb activitats relacionades amb la cultura tradicional japonesa, l'espiritualitat i les teràpies natural, i el Palau 4 acollirà la sala de projeccions, exposicions, tallers de jocs japonesos, espais per a cosplayers, entre altres activitats.\nL'exposició destacada d'aquesta edició és 'Manga en construcció' sobre la influència de Gaudí i el modernisme al Japó i les edificacions d'arquitectes japonesos a Barcelona.\nOriol Estrada, comissari d'exposicions del Saló del Manga, ha dit aquest dijous que volen posar el focus en els escenaris que dibuixen els mangakas de les ciutats de Tokio i Kyoto als seus treballs.\n\"També hem volgut parlar de la relació entre Gaudí i Japó\", ha explicat.\nUna de les altres exposicions estaran dedicades a dracs, una altra dedicada a Super Mario que compleix 30 anys i una de les altres exposicions serà 'Kôsen: després el somni oriental' dedicada al manga de les autores espanyoles Aurora García i Diana Fernández.\nPer la seva part, Yolanda Cabo, cap de producte de consoles domèstiques en Nintendo Ibérica S.A., ha ressaltat que Super Mario Bros ha transcendit durant tots aquests anys per la seva senzillesa.\n\"És un joc on s'hi poden divertir famílies i és un personatge amb el que un s'hi pot identificar en certa manera perquè dia a dia s'han d'anar superant obstacles\".\nEl Saló del Manga també dedicarà una exposició titulada 'Mangas nuclears' i diverses activitats com conferències, activitats per a grups escolars i projeccions audiovisuals al 70è aniversari dels bombardejos atòmics a Hiroshima i Nagasaki.\nL'exposició 'Mangas nuclears' mostrarà algunes obres claus centrades en l'atac nuclear de 1945.\nEl certamen compta amb la col·laboració de l'Hiroshima Peace Memorial Museum, un centre situat a uns metres de l'epicentre d'on va impactar la bomba, que porta ja fa dècades que explica les terribles conseqüències de la bomba atòmica sobre la població.\nEl Saló també comptarà amb la participació d'un supervivent de l'atac nuclear a Hiroshima.\nDestaca el manga 'Pies descalzos, una historia de Hiroshima' de Keiji Nakazawa, publicat a l'Estat per Random House.\nL'autor, supervivent del bombardeig d'Hiroshima, retrata amb realisme descarnat i un clar anti-militarisme el que ha passat a la ciutat japonesa.\nAquest manga va ser adaptat a l'anime en dos llargmetratges titulats 'Hiroshima I' i 'Hiroshima 2'.\nYoshihiro Tatsumi, el mestre del gènere gekiga o manga per a adults, va retratar a 'Infierno' (Edicions La Cúpula) la seva pròpia visió sobre Hiroshima.\nPer la seva part, Patrici Tixis, president de FICOMIC i del Gremi d'Editors de Catalunya, ha ressaltat que una de les coses que més els entusiasma del còmic i el manga és la seva capacitat de ser una porta de lectura de molta gent.\nPilar Gutiérrez confia en superar les xifres de visitants del passat any que es van situar en 130.000 persones davant l'ampliació de l'aforament.\n\"Tenim dissabte venut i diumenge pràcticament, esperem una bona resposta també dijous i divendres\".\nGutiérrez ha explicat pel que fa els horaris que el primer dia s'obrirà a les deu del matí i la resta a les nou.\nEl primer i darrer dia es tancarà a les vuit i divendres i dissabte a les nou del vespre.", "response": "El XXI Saló del Manga de Barcelona se celebrarà enguany del 29 d'octubre a l'1 de novembre. Les exposicions més destacades d'aquesta edició seran les dedicades a Super Mario Bros, que compleix 30 anys, a la influència de l'arquitectura d'Antoni Gaudí al Japó (\"Manga en construcció\") i al 70 aniversari dels bombardejos nuclears a Hiroshima i Nagasaki (\"Mangas nuclears\").", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1019", "instruction": "Explica'm breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Oriol Pujol, en una cursa.\nFoto: OPF\nUna raó de pes tenint present que l'estructura de Convergència Democràtica de Catalunya havia estat l'aixoplug de set anys de dura travessa del desert.\nCom assegura un dels dirigents més veterans de la nova Convergència, \"el militant ens va aguantar el partit\".\nAixí es va aplicar la doctrina més missaire: no desvestirem un sant per vestir-ne un altre.\nPerò el poder institucional que ha acumulat CiU, i de CDC com a majoritari de la federació, gràcies al resultat de les darreres tres contesses electorals obliga al politburó convergent a la cautela.\nEls terrenys conquerits, Generalitat, Ajuntament i Diputació de Barcelona són caça major i cal conservar-los però sense abaixar la guàrdia al quarter general de Còrsega.\nLa divisa és evitar confondre el poder institucional, la terra conquerida, amb el poder real arreu del territori de la força del partit.\nPer tant, com assegura un dels integrants de l'estat major del partit: \"Ens toca anar al gimnàs\".\n\"Una nova organització per a una nova etapa\"\nAmb aquesta premissa, Oriol Pujol, futur líder del partit, ha encomanat una ponència organitzativa de cara el proper congrés amb el títol \"Una nova organització per a una nova etapa\" per evitar que CDC pugui patir el mal d'altures del PSC.\n\"El partit no pot ser engolit, ni esclavitzat pel poder institucional ni per la feina del dia a dia\", assegura Oriol Pujol, assemblea comarcal rere assemblea comarcal.\nAmb aquesta intenció vol enfortir el partit, muscular-lo i generar capacitat de xarxa.\nUn antídot contra confondre el poder institucional amb el poder real del partit.\nAixí mateix, Pujol, reclama no perdre \"la cosa convergent\" que permet a CDC ser un edifici on sobiranistes, liberals, nacionalistes, socialdemòcrates o social-cristians s'hi sentin còmodes.\nDe fet, Pujol ja sap el pa que s'hi dóna alhora de fer canvis estructurals en el partit ja que no és la primera vegada que refà el model de partit.\nDesprés de la batalla amb Miquel Roca, que havia bastit un partit a la seva mida, la nova fornada de dirigents van articular una formació més adient als temps i a la nova concepció de CDC.\nSia com sia Pujol insisteix en el caràcter \"d'actiu pel país\" del president Mas per justificar la cuirassa del partit.\nL'equip de la ponència\nLa ponència està presidida per un autèntic veterà, tot i que jove, del poder municipal de CDC així com parlamentari, Lluís Corominas, que compta amb figures com l'ugetista Neus Munté, que aquesta legislatura apunta més que maneres a la cambra catalana, i Jordi Torra, anoeinc, Maite Fandos i Joan Mora, l'informàtic que ha sabut conquerir la plaça de Mataró.\nS'hi afegeixen com a vocals: Cesca Domènech; Joan Ramon Casals; Bea Obis; Miquel Àngel Vallès; Jordi Roig; Xavier Crespo; Roger Albinyana; Maite Rivero; Mercè Santmartí; Jordi Jané; Pere Martínez; Maria Rosa Pujol i donaran fe de les esmenes i els debats Laura Costa i Carles Oriach.\nD'aquesta ponència en sortirà com haurà d'actuar la tripulació d'una nau, que si bé per naturalesa és gran, ara ho és molt més.\nAixí, si cap sorpresa ho espatlla - i a CDC les sorpreses són l'excepció- Oriol Pujol, encapçalarà un partit, amb dos lloc tinent de primera fila.\nLluís Corominas com a Vicepresident de relacions institucionals i Francesc Homs com a gran guru polític de la formació.\nS'afegeix aquest primer pinyol de la futura direcció com a enginyer en cap, el terrassenc Josep Rull, el futur secretari d'organització, -càrrec nou-, i l'encarregat fins ara de rebaixar els fums del primer secretari del PSC, Pere Navarro, a l'Ajuntament de Terrassa.\nTambé s'incorpora a aquest cercle l'eficient Jordi Turull, portaveu de CiU al Parlament i altres noms com la diputada Neus Munté, i el nom d'una altra dona que Pujol encara té per decidir.\nPer descomptat, que en la futura direcció Meritxell Borràs, Mercè Conesa, Francesc Sancho, Ima Mis, Cesca Domènec, Víctor Terradellas o Imma Juan.\nAixí doncs, CDC en el proper congrés de finals de març a Reus, a més del conclave també anirà al gimnàs.", "response": "A finals de març, Convergència Democràtica de Catalunya celebrarà un congrés a Reus amb l’objectiu de reestructurar el partit de cara a una nova etapa. Segons el futur líder del partit, Oriol Pujol, ara que Convergència governa a la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, CDC s’ha d’enfortir i no deixar-se engolir per la feina institucional.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2135", "instruction": "Explica'm breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Prop d'un miler de taxistes han marxat durant aquest mati des de la Plaça Catalunya fins a la seu de la delegació del govern espanyol a Catalunya, al carrer Mallorca amb Roger de Llúria, col·lapsant la circulació del centre de Barcelona.\nA l'arribar a la seu de la delegació, 9 dotacions dels Mossos d'Esquadra protegien amb tanques l'entorn de la delegació, tallant completament el carrer Mallorca.\nUn petit grup de representants dels taxistes, majoritàriament del sindicat 'Élite', s'han reunit amb membres de la delegació del govern entre els que estava com màxima autoritat el subdelegat, Emilio Ablanedo.\nEn la reunió, els taxistes han transmès les reivindicacions del sector que bàsicament passen per demanar que els nous actors de les plataformes de mòbil tinguin la mateixa regulació que els taxistes.\nLa mobilització de taxistes que s'ha convocat aquest dimecres ha estat una crida d'àmbit estatal.\nLa manifestació ha transcorregut sense incidents pel centre de la ciutat.\nEls manifestants han marxat cridant diferents consignes a favor de la unitat del sector en la lluita contra els nous actors de les plataformes de mòbils que s'estan incorporant al sector aprofitant l'escletxa legal que s'ha obert a partir de les concessions de les noves llicències VTC (lloguer de cotxes amb conductor).\nIvan Sesma, portaveu del sindicat 'Èlite', ha denunciat que mentre els taxistes de Barcelona estaven aturats entre les 10 del mati i les 2 del migdia, diferents plataformes de mòbil oferien vehicles a passatgers a uns preus més elevats.\nEn concret, ha dit Sesma, un recorregut entre el centre de Barcelona i l'aeroport del Prat, que un dia normal pot suposar una tarifa d'uns 27 a 30 euros, aquest dimecres al mati les plataformes l'oferien a preus entre 43 i 60 euros.\nEl portaveu d'Èlite ha reconegut que tant l'Ajuntament de Barcelona com la Generalitat estan actuant en benefici del sector, mentre que l'actuació del ministeri de Foment està provocant incerteses entre els diferents tribunals que han de dirimir sobre judicis que els arriben en matèria de llicències VTC.\nSesma ha demanat que el Ministeri aclareixi el contingut de la llei als tribunals amb l'objectiu que hi hagi una actuació homogènia.\nEls taxistes demanen una regulació que afecti a tots els actors que ofereixen serveis de transport de passatgers a les ciutats i que sigui igual per tots.\nEl que no pot ser, diu Sesma, és que mentre els taxistes han de pagar impostos i estan regulats en tota la seva activitat, hi hagi nous actors que irrompen en el sector que no estiguin regulats i no paguin impostos.\n''Per nosaltres'', ha dit Rosa Díaz, de l'Associació de Taxi Companys, ''els usuaris dels taxis són els nostres clients mentre que per les empreses que estan rere de les plataformes de mòbil són els grups inversors que inverteixen en borsa''.\nEl portaveu d'Élite ha destacat la unitat del sector que va començar el 6 d'abril passat en la celebració del 'Congrés Nacional del Taxi' i en el que van participar més de 60 associacions del sector del conjunt del territori espanyol.\nDiferents intervencions de taxistes en el transcurs de la marxa han reclamat passar a un punt més radical en les mobilitzacions i s'han presentat propostes de manifestacions en cotxes en marxa lenta per diferents punts de la ciutat per col·lapsar la circulació.\nA l'inici de la manifestació una parella de gent gran que necessitava anar a la clínica Barraquer i no sabia que hi havia vaga de taxis, han vist com els organitzadors de la manifestació han penjat una bandera del sindicat 'Élite' en una de les finestres del taxi i han permès que el taxista trenques la convocatòria de vaga per donar servei aquestes dues persones grans.\nUn dels moments més intensos que s'ha registrat durant la marxa de la manifestació s'ha produït a la confluència dels carrers Passeig de Gràcia i València, on han coincidit la marxa de taxistes amb un grup del col·lectiu de la PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca) que estaven ocupant una oficina de CaixaBank situada en aquesta cruïlla.\nAmb crits de ''sí que es pot'' els taxistes i els membres de la plataforma de la PAH s'han ajuntat i cridat consignes.", "response": "Aquest matí, gairebé un miler de taxistes han col·lapsat la circulació al centre de Barcelona mentre es dirigien a la seu de la delegació del govern espanyol. Reclamen la regulació de les plataformes que han irromput al sector a partir de les concessions de les noves llicències VTC. Un grup de representants s'ha reunit amb Emilio Ablanedo, subdelegat del govern.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1718", "instruction": "Explica'm breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Els Jocs Olímpics del 1992 van suposar un abans i un després a Barcelona.\nLa ciutat es va modernitzar completament i l'esdeveniment va deixar com a llegat infraestructures clau per á la mobilitat, el soterrament de vies de tren, l'obertura al mar o el barri de la Vila Olímpica, entre d'altres.\nEl que no és tan sabut, però, és que paral·lelament a aquests canvis tan visibles, per sota dels nostres peus es construïa una gran obra: unes galeries subterrànies per fer-hi passar els subministraments de llum, aigua, gas i telefonia.\nEls 41 km de túnels semblen una picada d'ullet als Jocs Olímpics que es preparaven uns metres més amunt\nEls 41 quilòmetres d'aquests túnels –construïts entre el 1989 i el 1992- semblen una picada d'ullet als Jocs que es preparaven uns metres més amunt.\nDe fet, aquestes galeries de serveis i les rondes de Barcelona estan tan a prop que, en alguns punts, els vehicles circulen a només 60 centímetres de la paret interior dels túnels.\nLes galeries es van anar instal·lant a la vegada que es construïen les rondes, aprofitant que s'obria el terreny.\n41 quilòmetres plens d'energia\nEls túnels fan dos metres d'ample per 2,5 d'alt, i la il·luminació s'encén per trams per estalviar energia.\nNacióDigital els ha pogut visitar, acompanyats de Fabián Gamarra, administrador de les Comunitats d'Usuaris de les Galeries de Serveis, i de Julián Mateos, responsable de línies d'Alta Tensió al Barcelonès i Vallès d'Endesa.\nLa companyia elèctrica és el principal usuari de les galeries, ja que disposa del 60% de l’espai en la majoria de trams, per fer transitar el cablejat de mitja i alta tensió i distribuir l'energia als domicilis i edificis de serveis de Barcelona.\nEn total, Endesa hi té instal·lats 550 quilòmetres de cablejat connectats a diverses subestacions o centres de transformació.\n\"L'objectiu de la planificació d'aquests túnels era racionalitzar el subministrament de llum, aigua i telèfon, facilitant-ne el manteniment i reduint-ne l'impacte sobre la ciutat, ja que ens evita haver d'obrir forats cada dos per tres per fer-hi reparacions\", explica Mateos des del centre de control de les galeries.\n\"Aquí dins pots treballar-hi tot l'any, sigui de dia o de nit.\nTenim un sistema de ventilació que ho possibilita, i a més no hi fa mai calor ni fred\", afegeix Gamarra.\nUn altre avantatge és que el personal de manteniment pot preveure petits desperfectes abans que el cablejat o les canonades es facin malbé i hi hagi una incidència.\nEl centre de control, peça clau de les galeries\nEl centre de control és un dels aspectes que fan que aquestes galeries de serveis siguin especialment valuoses.\nVetlla les 24 hores del dia durant els 365 dies de l'any per la seguretat del túnel.\nSi algun operari vol accedir a les galeries per alguna de les seves 150 entrades, el centre de control ho ha d’autoritzar prèviament, i un complex sistema de seguretat anti-intrusisme comprova que la persona que hi entra està autoritzada.\nLes galeries també compten amb detectors d'incendi (hi ha fins a 1.920 detectors de fum), de fuites de gas, de temperatura, comportes tallafocs i bombes d’aigua (per si rebenta una canonada o s'hi filtra aigua freàtica).\nTots aquests sistemes de seguretat estan gestionats també des del centre de control, en el qual sempre hi ha dos operaris i que des del 1992 s'ha modernitzat en tres ocasions.\nLes galeries també compten diàriament amb quatre treballadors de manteniment i dos d'administració, a més del personal propi de les companyies operadores que hi entren puntualment quan ho necessiten.\n\"Aquestes galeries són úniques al món pel seu centre de control i pel model de gestió, ja que funcionen com una comunitat d'usuaris\", explica Gamarra.\n\"Per això cada any tenim visites d'arreu del món, en especial quan es fan esdeveniments mundials i les ciutats tenen l'oportunitat de fer grans canvis urbanístics\", afegeix.\nCom una comunitat de veïns\nEl model de gestió de les galeries és idèntic al d'una comunitat de veïns.\nLa propietat de les galeries és municipal, i les companyies usuàries (de llum, aigua, telèfon i el propi ajuntament) paguen els costos de manteniment i d'administració en funció de l’espai que tenen assignat per operar.\nA més, la presidència és rotatòria, i cada any li toca a un dels actors ser-ne el president.\nCom en una comunitat de veïns, però, els usuaris a vegades tenen interessos contraposats.\nAquí entra en joc Fabián Gamarra: \"La meva tasca com a administrador de la comunitat d'usuaris és ser neutral entre les parts i facilitar que es posin d'acord\", apunta.\nEl model de comunitat d'usuaris ha demostrat ser un èxit, assegura el responsable d'Alta Tensió d'Endesa.\n\"Com a usuaris de les galeries podem saber en tot moment què s’hi està fent i fins i tot qui hi entra.\nSom uns veïns ben informats\", explica Julián Mateos.", "response": "Paral·lelament als canvis visibles que van suposar els Jocs Olímpics de Barcelona l'any 1992, com ara la Vila Olímpica o el soterrament de les vies del tren, es van construir 41 kilòmetres de túnels subterranis que avui dia encara garanteixen la distribució de llum, aigua i telèfon a tota la ciutat. El principal usuari d'aquestes galeries és Endesa.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1869", "instruction": "Explica'm breument les idees principals d'aquest text:", "context": "L'Associació de Vigilants de Seguretat de l'Aeroport de Barcelona (AVSAB) va presentar una denúncia el passat 24 de novembre als jutjats del Prat de Llobregat contra Ilunion Seguridad S.A, empresa del grup ONCE encarregada de la seguretat a l'aeròdrom català, per donar ordres directes als seus treballadors de \"fer la vida impossible\" a la vintena de persones sense sostre que habitualment viuen a les dues terminals sota amenaça d'acomiadar-los.\nEls membres del sindicat asseguren que la pressió sobre aquest col·lectiu, als que internament anomenen \"codi índia\", s'ha intensificat des de l'arribada del metro a l'aeroport.\nAixí, segons consta a la denúncia, a la que ha tingut accés l'ACN, l'empresa ha donat ordres ocultes als vigilants perquè \"assetgin\" aquestes persones traient-los les seves pertinences, o despertant-los aleatòriament a la nit, per exemple, amb l'objectiu de fer-los fora.\nA més, els denunciants recorden que fruit o no d'aquesta pressió, l'endemà de rebre una de les comunicacions internes en aquest sentit el passat mes d'octubre, tres vigilants de seguretat van agredir suposadament un sense sostre pels que la Fiscalia demana penes de dos anys de presó.\nMembres del comitè d'empresa d'Ilunion i d'AVSAB asseguren que des de l'arribada del metro a l'aeroport del Prat han rebut moltes queixes de vigilants alertant que els responsables de l'empresa els obliguen a fer fora de les terminals els sense sostre que hi passen el dia.\nSegons consta a la denúncia, l'empresa també obliga els vigilants a portar un registre, seguiment i identificació d'aquestes persones sense \"cap raó d'ordre públic\" per fer-los fora de les instal·lacions \"per qualsevol mitjà\".\nEn aquests sentit, els membres d'AVSAB denuncien que aquestes ordres són \"discriminatòries\" perquè s'apliquen a persones que no fan un ús indegut de les instal·lacions per l'únic fet de la seva condició social.\nA tall d'exemple, apunten que si als viatgers se'ls permet dormir al terra o als bancs de les terminals, també s'hauria de deixar que ho fessin la vintena de sense sostre que ocasionalment passen el dia a l'aeroport \"sense molestar a ningú\".\nMés enllà de qüestions morals, els representants dels treballadors recorden també que els vigilants de seguretat no poden fer fora ningú, ni legalment ni estatutàriament, d'un establiment obert al públic que no tanca mai quan no infringeixen les normes d'ús de les instal·lacions.\nSobre les ordres que la direcció de l'empresa ha fet arribar als vigilants en diversos correus que s'adjunten a la denúncia, els membres del comitè d'empresa expliquen que s'obliga els treballadors, sota amenaça d'acomiadar-los si no ho fan, a assetjar i fer la vida impossible a les persones sense sostre requisant-los les seves pertinences, traient-los la roba d'abric a les nits, o despertant-los aleatòriament quan dormen per molestar-los i obligar-los a marxar.\nPer últim, els membres de l'associació recorden que la Fiscalia demana dos anys de presó per tres vigilants que suposadament van agredir un sense sostre el passat 9 de març, l'endemà que els treballadors rebessin un dels correus on la direcció de l'empresa els obligava a fer fora aquestes persones.\n\"Més enllà de l'actitud dels treballadors, que és injustificable des de qualsevol punt de vista, la pressió que l'empresa ha exercit també hauria de ser sancionable\", apunta José Francisco Montero, membre del comitè d'empresa d'Ilunion i de l'AVSAB.\nAl seu torn, el president de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, explica que tot i que no ha rebut cap queixa concreta dels sense sostre que viuen a l'aeroport del Prat, si que es habitual que es faci fora d'estacions d'autobús, trens o aeroports aquestes persones.\nEn aquests sentit, Busquets ha recordat que ningú viu al carrer per gust i que és \"inacceptable\" voler fer fora aquestes persones en comptes d'oferir-los solucions a mig i llarg termini \"perquè recuperin els drets perduts\".", "response": "L'Associació de Vigilants de Seguretat de l'Aeroport de Barcelona ha denunciat l'empresa Ilunion Seguridad S.A per obligar-los a fer fora els sensesostre que viuen a l'aeroport sota amenaça d'acomiadar-los. El passat mes d'octubre, l'endemà de rebre una comunicació interna en aquest sentit, tres vigilants van agredir una persona sense llar. La Fiscalia demana dos anys de presó per a ells.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_805", "instruction": "Explica'm breument les idees principals d'aquest text:", "context": "La Universitat de València fa avui un altre acte per a commemorar el quarantè aniversari del Departament de Filologia Catalana.\nA les sis del vespre, a la sala d’actes Manuel Sanchis Guarner de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, s’hi podrà escoltar la ponència ‘Paraules en l’espai’, a càrrec del doctor Joan Veny, catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i prestigiós lingüista mallorquí, expert en dialectologia.\nTambé hi intervindrà Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat, i serà presentat per Antoni Ferrando.\nEl podreu seguir en directe des d’ací.\nEl cantant Pau Alabajos, encarregat de la clausura i ex-alumne de Filologia Catalana, ha explicat a VilaWeb que per a ell és un honor de participar en un acte d’aquestes característiques, per la importància tant històrica com cultural del Departament de Filologia Catalana: ‘Part del que sóc i part de la meua feina creativa s’inspira en tot el que he après en l’etapa acadèmica.’\nPer a celebrar el quarantè aniversari, s’han organitzat un seguit d’actes: conferències, actuacions musicals i teatrals, la presentació d’un documentari i l’elaboració d’un llibre commemoratiu.\nLa sessió inaugural fou el 14 de setembre i la commemoració s’allargarà fins al 30 de juny de l’any vinent.\nHi participaran noms cabdals de la llengua i la cultura del País Valencià, com ara Feliu Ventura, Xavi Sarrià i Eva Dénia.\nLa primera pedra per a la normalització de la llengua i la cultura\nEl Departament de Filologia Catalana fou impulsat pel filòleg, historiador i escriptor Manuel Sanchis Guarner l’any 1976.\nDurant el franquisme ja s’havien fet intents clandestins per a enfortir la llengua i la cultura valencianes.\nSanchis Guarner mateix promogué cursos extracurriculars de català i també seminaris i més iniciatives, moltes de les quals foren prohibides per la dictadura.\nAmb la mort del dictador, es va poder crear un departament competitiu, amb un gran cos de docents, que avui dia és referència.\nD’aquesta manera es posaven les bases de la normalització de la llengua i la cultura al País Valencià i el departament es convertia en ‘far de la valencianització de la universitat i part de la història de la llengua del nostre poble’, segons paraules de qui n’és director, Emili Casanova.\nCom diu Francesc Martínez, vice-degà de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, el Departament de Filologia Catalana al País Valencià ha estat fonamental per a la recuperació de la llengua i el retrobament del país amb la cultura.\nRecorda que Sanchis Guarner vinculava la creació d’aquest nou departament amb el fenomen del cosmopolitisme.\n‘Vivim una etapa que ens demana ser poliglots combatent el monolingüisme i el monolitisme’, deia.\nEl departament, doncs, naixia de les ganes de superar una etapa fosca per a la llengua i la cultura, ‘amb les condicions del resistent’, diu Martínez.\nI quatre dècades més tard manté intacte ‘l’esperit combatiu per la llengua pròpia i alhora l’esperit cosmopolita i científic de Sanchis Guarner’.\nL’impacte sobre les noves generacions\n‘En un moment tan dur de repressió i de poc compromís amb la cultura, la creació del departament ha fet una tasca importantíssima: formar els docents que ara ensenyen llengua a les noves generacions de valencians’, explica Alabajos.\n‘Aquests professors són els que han anat normalitzant la llengua valenciana i han permès que, avui dia, ja puguem dir que hi ha generacions que han viscut plenament en valencià gràcies a les línies en valencià de l’ensenyament obligatori.’\nAixí mateix, gent com ara Feliu Ventura, Xavi Sarrià, Josep Nadal… han cursat aquests estudis, que també han influït les noves fornades de poetes, dramaturgs i escriptors del País Valencià.\nReivindicació, investigació i amor a la llengua\nÉs difícil de separar el component de lluita i el component acadèmic inherents al Departament de Filologia Catalana.\n‘Molts dels qui hem estudiat filologia ho hem fet per una qüestió d’implicació social i cultural –diu Alabajos–, però també hi ha una part acadèmica.’\nA banda de reivindicar la llengua i la cultura, al Departament de Filologia Catalana hi ha recerca i aprofundiment filològics.\nTot perquè els docents puguin ensenyar millor la llengua del País Valencià.\n‘La filologia té una part d’amor a la llengua: des d’aquest amor hem d’aprofundir en el coneixement de la llengua per tenir-ne cura.\nCom més la cuides més la sents pròpia i més orgullós te’n sents.’", "response": "El Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València celebra quaranta anys d’existència. Per aquest motiu, i per a celebrar un departament que ha estat fonamental en la normalització lingüística i cultural al País Valencià, la universitat ha organitzat un seguit d’actes que inclouen conferències, la presentació d’un documentari, actuacions musicals i teatrals i l’elaboració d’un llibre commemoratiu.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1471", "instruction": "Explica'm breument les idees principals d'aquest text:", "context": "L'endemà del debat parlamentari sobre la gestió del Govern a les residències durant la fase crítica del coronavirus, el president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha sotmès a la sessió de control a la cambra, marcada encara per la pandèmia.\nTorra ha hagut de respondre sobre la gestió del Govern al Segrià i també pel paper de la Generalitat a les residències.\nEn aquest sentit, ha respost a les crítiques del PSC amb l'argument que l'Estat no ha estat cap exemple en els últims mesos.\n\"A Espanya hi haurà el doble de morts per Covid-19\", ha afirmat Torra sobre la situació als geriàtrics espanyols.\nEl líder del PSC al Parlament, Miquel Iceta, havia recriminat a Torra el canvi de criteri en el confinament del Segrià, el descontrol en el rastreig dels casos, la falta d'un relleu a la direcció l'Agència de Salut Pública des de l'adeu de Joan Guix i la gestió a la residències en els dies àlgids de la crisi sanitària.\nEl president de la Generalitat ha recordat a Iceta que les enquestes apunten que el Govern ha gestionat \"millor\" la pandèmia que l'executiu estatal i ha lamentat que el dirigent socialista critiqui la resposta en les residències catalanes i no es fixi en el que va passar al conjunt d'Espanya.\n\"No en tenim ni idea de què ha passat a les residències espanyoles.\nCom em pot parlar sobre residències quan Espanya encara no ha donat les dades dels morts a les residències espanyoles?\", s'ha preguntat.\nEn la sessió de control al Parlament, Torra ha anunciat que a partir d'aquest dijous serà obligatori portar mascareta sempre, encara que es pugui mantenir la distància social.\nHo aprovarà aquest dimecres el Procicat per tal d'evitar més contagis i posar fre al \"relaxament\" que l'executiu veu en part de la ciutadania.\nCoronavirus\nPortar mascareta serà obligatori en tot moment a Catalunya a partir de demà\nAquest dimecres ho aprovarà el Procicat, segons ha anunciat el president Quim Torra al Parlament\n\"Si els experts ens ho recomanen, ho farem\", ha assenyalat Torra en resposta a Miquel Iceta, primer secretari del PSC.\nDurant la sessió de control als consellers, tant els socialistes com el PP han estat crítics amb el paper de la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha defensat que ja s'estaven rastrejant contactes a Lleida abans que proliferessin els positius.\nLes dues primeres preguntes, de la CUP i Catalunya en Comú Podem, han estat crítiques amb el rol del Govern en relació a la situació dels temporers a Lleida.\n\"Ens neguem a criminalitzar la pagesia i els temporers.\nAquesta no és la causa de tot el que està passant allà.\nAquest missatge el vull deixar clar des de bon inici del debat\", ha ressaltat Torra en resposta tant a Natàlia Sànchez, diputada anticapitalista, i Jéssica Albiach, cap de files dels comuns al Parlament, que també han reclamat explicacions al president sobre el rastreig de contactes de les persones que donen positiu per coronavirus.\nDades: coronavirus\nMAPES On es concentren els brots del Segrià i quins hi ha a la resta del país?\nL'augment de la mobilitat no incrementa de forma rellevant els contagis fora de Lleida i tan sols n'hi ha algunes petites concentracions al Barcelonès o la Catalunya Central\nEstiu 2020\nA quins països es pot viatjar aquest estiu?\nMolts punts del planeta tenen les fronteres tancades als turistes de l'Estat, que si volen marxar hauran de triar entre una llista força limitada\nTornar a les aules\nPati per torns i menjadors més reduïts: així s'organitzaran les escoles a partir del setembre\nL'entrada als centres serà per franges horàries amb intervals de deu minuts i que les famílies hauran d'esperar-se a la porta\ncoronavirus\nAixí hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús\nEl lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar\nCoronavirus\nLes cicatrius de la pandèmia\nEl coronavirus lesiona el teixit productiu i obliga a obrir l'aixeta de recursos a costa de l'endeutament mentre es constaten reformes pendents del sistema de salut i afloren tensions polítiques després de tres mesos d'estat d'alarma", "response": "El president de la Generalitat, Quim Torra, s'ha sotmès a la sessió de control parlamentari. Miquel Iceta, líder del PSC, ha criticat la gestió de les residències durant la fase crítica de la pandèmia. Torra ha respost que les enquestes indiquen que la Generalitat ha gestionat millor aquest assumpte que el govern estatal, que no ha facilitat encara les dades.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_409", "instruction": "Explica'm breument les idees principals d'aquest text:", "context": "En l’última dècada s’ha detectat un augment notable de la incidència d’escabiosi (més coneguda popularment com a «sarna») a l’estat espanyol, sense que estiguen encara clares totes les raons que poden haver contribuït a això.\nLa pandèmia de la covid-19 ha empitjorat encara més la situació i els dermatòlegs assenyalen que estan veient molts més casos que abans de la crisi sanitària.\nResulta complicat conéixer quina és la magnitud exacta d’aquest increment de la sarna a l’estat, ja que aquesta malaltia no és de declaració obligatòria per part dels metges.\nA més, la saturació dels serveis sanitaris i la por a acudir al metge pel risc de contagi al SARS-CoV-2 va endarrerir els tractaments oportuns per a l’eliminació del paràsit, augmentat així les probabilitats de contagi a partir dels pacients afectats.\nL’àcar responsable de la sarna sol necessitar un contacte directe, pell amb pell, entre persones per a la seua transmissió i, per això, l’amuntegament és un factor de risc.\nNo obstant això, també és possible la infecció a través de peces de roba, roba de llit, etc. El contagi a partir de provadors de roba no és impossible, però sí molt poc probable pel temps limitat d’exposició i perquè aquest paràsit només pot viure uns 2-4 dies fora del cos humà i sol tindre hàbits nocturns.\nL’escabiosi és una vella coneguda de l’ésser humà.\nEl seu tret més representatiu és una intensa picor a la pell, que predomina ala nit.\nLes primeres referències a aquesta malaltia es remunten a l’any 482 a.C. en l’antic Egipte, encara que amb tota seguretat afectava les persones des de molt abans.\nPersonatges il·lustres com Aristòtil van documentar en el seu moment la presència d’un «poll» que sortia de certes lesions de la pell.\nNo obstant això, haurien de passar molts segles fins que la causa de la sarna quedara completament clara.\nAquests animals amb quatre parells de potes (a la fase adulta), redons, blanquinós i amb gran quantitat d’espines estan especialitzats a parasitar única i exclusivament l’ésser humà, l’únic lloc on poden completar el seu cicle vital.\nLes femelles (de 300-450 micres) i els mascles (150-250 micres) copulen en xicotets caus a la superfície de la pell i, després d’aquesta etapa, els mascles moren i les femelles excaven la capa més externa de la pell (l’estrat corni) per crear túnels d’uns 1-10 mm de longitud.\nÉs a aquests diminuts solcs on les femelles depositen els ous (30-50) durant 4-6 setmanes, fins que moren una vegada finalitzada la posta.\nEls ous eclosionen en tan sols 3-4 dies en forma de larves, passen per la fase de nimfa i arriben a la fase adulta en 12-15 dies.\nEn general, a una infecció típica solen haver-hi al voltant de 10-15 femelles excavadores.\nEl llaurador de la sarna té preferència per zones amb plecs com els espais entre els dits, els canells, els colzes, les aixelles, la zona al voltant del melic, les natges… En si, la picor i les erupcions de la pell no són provocades pels danys directes que provoquen els diminuts àcars, sinó per la reacció inflamatòria que desencadena la presència de femtes i les proteïnes d’aquest aràcnid a l’interior dels túnels.\nPer aquesta raó, les persones que s’infecten per primera vegada poden tardar entre 5 i 15 dies a manifestar la característica picor (algunes poden tardar a sentir-ho fins a un mes), ja que és el temps que necessita la resposta immunitària.\nNo obstant això, les persones que ja han passat la infecció anteriorment pateixen els símptomes tan sols 1-4 dies després del contagi, per ser una reacció inflamatòria molt més precoç.\nAfortunadament, els tractaments farmacològics, si s’apliquen de manera correcta (a totes les persones infectades i que convisquen juntes) i durant prou de temps, són molt efectius contra els citats paràsits.\nEntre ells destaquen la permetrina al 5% aplicat a la pell, la ivermectina oral i la loció de benzoat de benzil al 10-25%.\nAquells teixits que no puguen netejar-se poden guardar-se en bosses de plàstic hermèticament tancades durant un mínim de quatre dies per assegurar la destrucció dels àcars.\nEsther Samper és Doctora en Medicina Regenerativa i comunicadora.\nAquest article ha estat publicat a la secció «Medtròpolis» a la Revista Mètode.\nPots llegir més articles de la secció ací.", "response": "La sarna ha experimentat un gran creixement en l'última dècada a Espanya. La pandèmia provocada per la covid-19 ho ha agreujat a causa de la saturació dels serveis mèdics i la por a acudir al metge. Per sort, existeixen tractaments molt efectius per a combatre el culpable d'aquesta malaltia dermatològica, un diminut paràsit que excava túnels en la pell dels infectats.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1366", "instruction": "Explica'm breument les idees principals del text següent:", "context": "El director i actor teatral i professor d’art dramàtic Hermann Bonnín ha mort als 84 anys segons ha confirmat la seva filla, l'actriu Nausicaa Bonnín a través del seu compte de Twitter.\n\"Avui, l'Hermann ha fet un mutis tan elegant i discret com ha sigut la seva vida... sense fer soroll...\n'Escolteu aquest silenci' deia el seu estimat Joan Brossa...\", ha assenyalat.\nEn la seva llarga trajectòria, Bonnín va rebre el premi ADB a la millor trajectòria artística (1981), el Premi Ciutat de Barcelona en l’apartat de teatre (2003) i el Premi Nacional de Cultura del CoNCA (2013).\nDes del 2011 és membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i el 2019 va ser nomenat acadèmic d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.\nGraduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, ha estat director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid (1968-70), de l’Institut del Teatre (1971-80), del Centre Dramàtic de la Generalitat (1982-88), i des del 1998, de l’Espai Escènic Joan Brossa, del qual també va ser cofundador, que el 2010 es va refundar com La Seca-Espai Brossa, Fabrica de Creació de l’Ajuntament de Barcelona.\nMembre del Consejo Nacional de Teatro del Ministeri de Cultura d’Espanya (1985-97), ha estat president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (1997-2005).\nCom a director escènic ha estat al capdavant de muntatges com La gavina, de Čekhov, amb traducció de Joan Oliver; L’ombra d’un copalta damunt de l’asfalt, obra d’homenatge a l’avantguarda escènica, amb textos de J.V. Foix (1979); El guant negre (1981), d’August Strindberg; La pregunta perduda (1985), de Joan Brossa; Savannah Bay (1986), de Marguerite Duras; És així si us ho sembla (1987), de Luigi Pirandello; La gran il·lusió (1988), d’Eduardo De Filippo; Para Federico un son (1999), sobre textos de Federico García Lorca, amb el qual va guanyar el premi Sebastià Gasch del FAD a la millor direcció; La mà de mico (2000), de Salvador Vilaregut, premi Butaca a la millor direcció escènica; La confessió (2001) i Mots de ritual (2003), de Josep Palau i Fabre; El far del maleït (2001), de Paul Autier, Paul Cloquemin i Rachilde, en versió de Sabine Dufrenoy; El fabricant de monstres (2003), de Max Maurey, Paul Coste i Charles Moitrier; La intrusa (2005), de Maurice Maeterlinck; Nausica (2005), de Joan Maragall; Don Juan, príncipe de las tinieblas (2008), de Palau i Fabre, al Teatro Español de Madrid; Retorn a Andratx (2010), de Baltasar Porcel; El comte Arnau (2011), de Joan Maragall, i La meva Ismènia (2013), d’Eugène Labiche, entre d’altres.\nHa participat també com a actor en nombroses obres teatrals (El banquet, Qui té por de Virgínia Woolf? o Electra), de cinema (La senyora, de Jordi Cadena, on va debutar al cinema el 1987; Un negre amb un saxo, 1988, Rateta, rateta, 1989 i Monturiol, el senyor del mar, 1993, de Francesc Bellmunt; És quan dormo que hi veig clar, 1988, de Jordi Cadena; Entreacte, 1988, de Manel Cussó-Ferrer; El llarg hivern, 1991, de Jaume Camino; La ciudad de los prodigios, 1999, de Mario Camus; Volverás, 2003, d’Antoni Chavarrías; I figli strappati, 2005, de Massimo Spano) i també de televisió (La febre d’or, 1993, de Gonçal Herralde).\nJuntament amb Sergi Casamitjana va dirigir Andrea (1995), que també va protagonitzar.\nHa estat coguionista de films com Els papers d’Aspern, d’Henry James, dirigit per Jordi Cadena (1991), i com a historiador és autor d'Adrià Gual i l’escola catalana d’art dramàtic.\nVa rebre el Premi Nacional de cinematografia i vídeo pel curtmetratge Refugiats i fugitius (1994).\nVa rebre, també, el premi ADB a la millor trajectòria artística (1981), el Premi Ciutat de Barcelona en l’apartat de teatre (2003) i el Premi Nacional de Cultura del CoNCA (2013).\nDes del 2011 és membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i el 2019 va ser nomenat acadèmic d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.", "response": "Ha mort el director teatral i actor Hernan Bonnín als 84 anys. Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, Bonnín va tenir una llarga trajectòria com a director escènic i actor. També va ser director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, del Centre Dramàtic de la Generalitat i de l’Espai Escènic Joan Brossa.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_744", "instruction": "Explica'm breument les idees principals del text següent:", "context": "‘Descobrir i sancionar les conductes irregulars i delictives comeses dins el partit’.\nÉs un dels objectius del Codi de Conducta que el Consell Nacional d’ERC va aprovar divendres i que desgrana en una vintena de pàgines el Codi Ètic, el document que fins ara reglava internament els republicans.\nEl Codi de Conducta, al qual ha tingut accés l’ACN, concreta normes i llista exemples sobre conflictes d’interessos, regals, transparència o finançament, que poden derivar en sancions, segons els estatuts d’Esquerra.\nJa en vigor i de caràcter vinculant, el document també preveu l’elecció els pròxims dies del Responsable de compliment, una figura independent dels òrgans de govern del partit que vetllarà perquè s’apliquin els valors del codi ètic.\nDes de militants fins a càrrecs orgànics i públics hi estan subjectes i poden fer-li arribar a través del Canal Ètic denúncies, queixes o preguntes de forma confidencial.\nQue ERC és un partit ‘net’ és una de les idees que més han repetit els dirigents republicans en discursos, articles i mítings els darrers mesos.\nAra, els republicans posen per escrit un Codi de Conducta, una norma d’autoregulació interna amb caràcter vinculant.\nTé per objectius fomentar una gestió pública transparent i eficient, descobrir i sancionar les conductes irregulars i delictives comeses dins el partit i alhora establir un sistema per evitar-ne.\nPer això posaran en marxa els pròxims dies un Canal Ètic perquè tant internament com externament es puguin denunciar sospites d’irregularitats o d’activitat delictiva així com vulneracions de conducta interna –el Codi ho recull com un deure ‘obligatori’.\nAra bé, els republicans preveuen aplicar mesures disciplinàries contra qui faci acusacions falses.\nGaranteixen també tracte confidencial a qui denunciï o consulti amb el Responsable de Conducta, la figura que recollirà les queixes, els dubtes i les sospites; que vetllarà pel compliment i assessorarà el dia a dia, i que pot proposar l’inici d’investigacions internes, formular denúncies o plantejar modificacions dels sistemes de control de l’ètica i la legalitat en el partit.\nLluita contra la corrupció\n‘Cap resultat electoral, avantatge polític o estratègia pot justificar pràctiques corruptes’, afirma el document.\nI per això: ‘les conductes de corrupció constitueixen sempre una infracció disciplinària molt greu amb independència de la seva transcendència penal i poden donar lloc a la suspensió automàtica de la condició de militant o simpatitzant’.\nÉs un dels blocs que preveu el Codi de Conducta, que també exigeix ‘evitar’ qualsevol situació que impliqui un conflicte d’interessos.\nTambé es llista, a tall exemplificatiu, quins regals són inacceptables: diners en efectiu o equivalents com ara xecs, targetes de regal, certificats i qualsevol títol amb valor econòmic; articles de luxe o d’alt valor o entrades d’alt preu per assistir a esdeveniments exclusius o sobrevinguts com inauguracions de museu, esdeveniments esportius o produccions artístiques exclusives, sempre que l’assistència no sigui inherent al càrrec.\nBloc a part per al finançament: els republicans deixen clar que ‘les estratègies electorals, la recerca de major suport ciutadà i representació política mai no poden servir d’excusa per a l’obtenció irregular de fons i ingressos pel partit’.\nTambé es fa referència al tracte als mitjans de comunicació i a la relació amb l’Administració: el Codi de Conducta no accepta cap ‘ús partidista’ de les institucions públiques i prohibeix ‘apropiar-se o malversar els béns públics, ja sigui a través de la seva sostracció, ús indegut o destrucció, així com sol·licitar el cobrament de dietes indegudes, el rescabalament de despeses fictícies, o perjudicar de qualsevol forma l’erari públic de manera indeguda, improcedent o contrària a la llei’.\nLes sancions\nEl nou Codi de Conducta no especifica sancions per si sol, sinó que remet a la penalització que ja preveuen els estatuts republicans.\nEl document només estipula que vulnerar el Codi es pot traduir en una infracció disciplinària.", "response": "Aquest divendres, el Consell Nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya ha aprovat el seu Codi de Conducta. El document, a través de normes i eines de detecció internes, servirà per a identificar i sancionar qualsevol actitud irregular i delictiva dels membres del partit. També garanteix la confidencialitat dels denunciants que facin servir el Canal Ètic i es castigaran les denúncies falses.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1865", "instruction": "Explica'm breument les idees principals del text següent:", "context": "PublicatalDOGC1: Subvencions estructurals als mitjans de comunicació\nCreate column charts\nEntre elles hi ha les subvencions estructurals a l'edició de mitjans de comunicació privats en català o aranès en format digital i paper, emissores de ràdio i cadenes de televisió.\nEls diaris de paper són els majors beneficiaris d'aquest tipus d'ajuda.\nCom estableixen les bases reguladores d'aquesta línia de subvencions en la seva exposició de motius, el seu fonament és que els sector privat de la comunicació \"contribueix dia a dia a la construcció de l'espai català de comunicació\".\n\"Aquest sector s'ha d'enfrontar, tanmateix, a una situació de desavantatge competitiu respecte a d'altres mitjans fets en altres idiomes amb moltes més expectatives de mercat\", subratllen.\nPerò, de què depèn la quantia exacta d'aquestes ajudes?\nCriteris per a determinar els imports\nEls criteris que han de determinar la quantia concreta de les subvencions a les quals que té dret cada mitjà s'estableixen semestralment en una Ordre del departament de la Presidència.\nEn el cas dels diaris de paper, si el seu abast és nacional, les bases reguladores de 2015 establien un import de 300 euros per número i 0,043 euros per exemplar difós.\nA més, per als diaris amb edicions territorials, s'atorgava una subvenció complementària de 100 euros per número per al conjunt de les edicions.\nAquests criteris es mantenen si l'abast de la publicació és local però amb variacions de quantia: 175,00 euros per número, 0,043 euros per exemplar difós i complement de 50 euros per a entre dues i tres edicions territorials.\nL'import total no pot superar el 30% de les despeses subvencionables.\nPel que fa a diaris digitals, cada mitjà rep una quantia fixa de 1.500 euros.\nA partir d'aquí, es paguen 3.000 euros per redactor/locutor i ENG, 2.000 euros per ajudant de redacció i 2.500 euros per altres professionals (corrector, lingüista, documentalista i/o dissenyador gràfic) amb un límit de 7 treballadors.\nAmb un límit de 2, es concedeixen 2.500 euros per cap de sistemes, realitzador, productor o guionista, i 2.000 euros per tècnic informàtic, tècnic de so, tècnic d’emissions, ajudant de producció, ajudant de realitzador o muntador.\nAmb límit d'una persona, 2.000 euros per agent comercial o promotor.\nTambé es paguen 0,12 euros multiplicats pel nombre mitjà mensual d’usuaris únics certificats per entitats certificadores externes amb dades públiques i auditades.\nLa subvenció a la difusió i el suport a la producció pròpia no pot superar en cap cas el 75% de les despeses acreditades, imputables al mitjà objecte de l’ajut.\nDe manera similar, les subvencions a les emissores de ràdio es calculen en base a la seva audiència i treballadors, però també segons hores d'emissió.\nAixí, a les emissores amb una audiència potencial de fins a 100.000 oients els correspondrà una quantitat de 6.000 euros, 4.000 per a les que puguin tenir entre 100.001 i 200.000 oients i 2.000 en el cas d'entre 200.001 i 600.000 oients.\n11 euros per hora d'emissió de programes de producció pròpia, per a les emissores que han fet públiques les seves dades d’audiència.\nPel que fa als treballadors, 2.500 euros per redactor locutor, 1.500 per ajudant de redacció o locutor (límit de 3), 2.000 euros per tècnic d’emissions (límit d'1) i 1.500 euros per agent comercial (límit d'1).\nEs multiplicarà per 0,05 euros el nombre d'audiència acumulada dels últims 30 dies.\nL'import de la subvenció per suport a la producció pròpia i difusió no pot superar en cap cas el 30% de les despeses acreditades, imputables al mitjà objecte de l’ajut.\nFinalment, les cadenes de televisió poden rebre 7.000 euros si tenen una audiència potencial inferior als 100.000, 5.000 si l'audiència pot situar-se entre 100.001 i 200.000 espectadors, 3.000 en el cas d’entre 200.001 i 500.000, i 1.000 si l'audiència supera els 500.000 espectadors.\nEn el supòsit d’emissores de televisió d’àmbit nacional no s’estableix cap quantitat fixa.\nTambé es concedeixen 28 euros per hora d'emissió de programes de producció pròpia i 500 euros per treballador de les categories de redactor, realitzador, operador de càmera i agent comercial.\nEl màxim és de 5 treballadors i l'import de la subvenció no pot superar el 30% de les despeses acreditades.", "response": "El departament de Presidència de la Generalitat estableix els criteris que han de complir els mitjans de comunicació privats en català o aranès per a accedir a subvencions estructurals. Els mitjans en paper encapçalen la llista de beneficiaris, per davant dels digitals, les ràdios i les televisions. Aquestes ajudes s'atorguen perquè els mitjans contribueixen a construir l'espai català de comunicació.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1367", "instruction": "Explica'm breument les idees principals del text següent:", "context": "El 3 de novembre, els nord-americans elegiran un ticket, una candidatura de president i vicepresident.\nAquest cop, l'atenció s'ha posat molt més sobre els segons del que és habitual, ja que Donald Trump té 74 anys i Joe Biden 77.\nMike Pence, el segon republicà, o Kamala Harris, la companya de viatge de Biden, tindrien molt a dir.\nQuè passaria si el nou president mor en l'exercici del seu càrrec o ha de dimitir?\nQuan es parla de la figura del vicepresident, als Estats Units se sol explicar el que va dir un d'ells, Thomas Marshall, a inicis del segle XX: \"En una família hi havia dos nois que van marxar a construir la seva vida.\nUn es va fer a la mar i l'altre va arribar a la vicepresidència.\nI no se'n va tornar a saber res de cap d'ells\".\nEn diverses ocasions, el vicepresident ha acccedit a la presidència, sigui per l'assassinat del president (Abraham Lincoln el 1865, James Garfield el 1881, William McKinley el 1901 i John Kennedy el 1960) o per la seva mort natural, o bé per l'únic cas en què un president ha dimitit, Richard Nixon, el 1974.\nEn algun cas, el vicepresident ha exercit més poder del previst, com va ser el cas de Dick Cheney amb George W. Bush.\nLa Constitució estableix que en cas de mort, incapacitat o dimissió del president, el vicepresident ocupa el seu lloc.\nAixò és el que succeiria si Trump o Biden surten d'escena.\neleccions EUA 2020: anàlisi\nSón aquestes les pitjors eleccions de la història dels Estats Units?\nDos candidats septuagenaris competeixen pel poder enmig d'una de les pitjors crisis que ha viscut el país, però els EUA han viscut moments més dramàtics\nMike Pence és un polític de 61 anys.\nVa establir la seva base de poder a Indiana, com a governador, un estat que és una terra fèrtil per dirigents conservadors.\nPossiblement sigui dels estats més republicans del país.\nDins del seu partit, Pence està situat en l'ala més dretana i vinculada als sectors evangèlics fonamentalistes.\nVa ser col·locat al costat de Trump per una maquinària republicana que desconfiava del magnat de Nova York.\nPence seria una garantia d'ortodòxia i estaria allí pel cas que passés \"alguna cosa\".\nA la dreta de Trump i mut i a la gàbia\nCom quasi tots els vicepresidents, Pence ha estat mut i a la gàbia, fent esforços per mostrar-se el més lleial possible a Trump.\nMai ha escenificat discrepàncies i espera el seu moment.\nPerquè aquesta és una altra: sempre ha somiat en la presidència.\nTambé és un polític de format molt clàssic, poc previsible.\nSi Trump fos reelegit però no acabés el seu mandat, Pence garantiria la seva línia ultraconservadora del govern, això sí, sense els estirabots del seu patró\nSi Trump fos reelegit però no acabés els eu mandat, per defunció o per un impeachment, Pence garantiria la línia ultraconservadora del govern.\nAixò sí, sense els estirabots del seu patró, de qui es pot dir que està encara més a la dreta.\nNi que només sigui que Trump, més que a la dreta, està amb Trump.\nEl nou Partit Demòcrata\nSi Biden és elegit, moltes mirades seguiran amb interès tots els moviments polítics de Kamala Harris, senadora de Califòrnia de 56 anys que acaba de fer.\nFilla de jamaïcà i d'índia tamil, Harris expressa les forces hegemòniques del nou Partit Demòcrata: dones, minories ètniques i una mirada cap a l'esquerra.\nTot i que tampoc massa en el seu cas.\nHarris representa forces que ara són hegemòniques en el seu partit: minories, dones i activistes que miren a l'esquerra, en el seu cas sense excessos\nEn cas de guanyar, el repte per Harris és consolidar la seva posició i fer-se una imatge presidencial.\nLes eleccions del 2024 seran la seva hora i haurà de demostrar que una dona de color, californiana i d'idees avançades pot reunir una majoria del país entorn seu.\nTampoc li faltaran adversaris interns que batallaran pel ceptre presidencial.\nTot això a no ser que un Biden encara actiu sorprengués tothom i anunciés als seus 81 anys que vol anar a la reelecció.", "response": "En les pròximes eleccions als Estats Units, el paper dels candidats a vicepresident, Mike Pence i Kamala Harris, serà especialment decisiu, tenint en compte que Donald Trump i Joe Biden ja passen dels setanta anys. En cas que el president morís, el país quedaria en mans de la ultradreta més conservadora de Pence o la mirada progressista de Harris.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1648", "instruction": "Explica'm breument les idees principals del text següent:", "context": "Les formacions independentistes han arribat finalment a un acord per votar aquest dijous al Parlament una moció impulsada per la CUP que ratifica l'objectiu de culminar el procés implementant la independència.\nMalgrat que JxCat i ERC havien anunciat que intentarien retirar la referència inicial a la resolució de ruptura del 9-N del 2015, però finalment no només es manté aquest element, sinó que es reforça fent referència als resultats de l'1-O i de les eleccions del 21-D.\nLa CUP es va negar a oblidar la resolució del 9-N, anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC), i, després de \"dures negociacions\", ha aconseguit que les altres formacions acceptin ratificar-ne els objectius, els quals passen per l'inici del procés per proclamar la República catalana i per implementar les lleis socials aprovades pel Parlament i vetades per l'Estat.\nEls tres grups han registrat aquesta tarda el text de la moció transaccionada, que es votarà dijous a la tarda.\nEn el redactat definitiu, s'hi manté el compromís de respondre als embats judicials de l'Estat ratificant la \"ferma voluntat de dur a terme les actuacions necessàries previstes i aprovades per aquest Parlament, per a assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya\" i reiterant \"els objectius polítics\" que conté la resolució del 9-N, els quals considera ara \"legitimats pels resultats del referèndum de l'1-O i de les eleccions del 21-D\".\nPer vies democràtiques i pacífiques\nUn dels afegits al redactat original és un paràgraf que recorda el suport al dret a decidir i l'autodeterminació expressats pel Parlament \"i en conseqüència, com a dipositari de la sobirania de poble de Catalunya i amb fidelitat a la seva voluntat, reitera el seu compromís a assolir els objectius polítics anteriorment expressats per vies democràtiques i no violentes\".\nLa moció també instava inicialment el Govern a fer efectiu els articles tombats de deu lleis, entre les quals les d'emergència habitacional, igualtat, canvi climàtic, universalització de l'assistència sanitària o de l'Agència de Ciberseguretat, als quals ara hi suma quatre lleis més, incloent la del llibre sisè del codi civil català, la de l'impost als actius no productius o la de modificació de la presidència de la Generalitat.\nPlans per restablir les lleis vetades\nFinalment, el text manté el mandat a l'executiu perquè presenti en tres mesos el pla d'execució de les mesures per fer efectiu el contingut d'aquestes lleis, però allarga de tres a sis mesos el termini perquè presenti projectes de llei per recuperar \"els drets i llibertats que afecten de forma directa a la millora de la qualitat de vida de les persones\" frenats per vetos del TC a normes catalanes.\nLa votació i aprovació d'aquesta moció previsiblement tensionarà el ple, ja que pretén ratificar una resolució anul·lada que crida a la desobediència directa al TC.\nCiutadans, PSC i PP, de fet, ja van fer peticions de reconsideració de la tramitació del text, ja que entenien que vulnerava els límits del Parlament, cosa que podria obrir un nou capítol de xoc de la mesa de la cambra amb l'alt tribunal, com ja va ocórrer amb Carme Forcadell la legislatura passada.\nPer altra banda, el Parlament aprovarà també una moció del PSC que instarà el president de la Generalitat, Quim Torra, a crear \"un espai de diàleg\" amb tots els grups parlamentaris per buscar acords en els grans temes que afecten Catalunya.\nEl PSC ha arribat a un acord amb JxCat, ERC i els comuns perquè la seva moció tiri endavant, i a aquest espai de diàleg estaran convocats tots els líders dels grups i subgrups del Parlament, segons el text de la iniciativa.\nLa moció també instarà el Govern a \"obrir una etapa de diàleg amb el govern d'Espanya per arribar a pactes i acords que donin sortida a les necessitats polítiques, econòmiques i socials de la població de Catalunya\".", "response": "Aquest dijous, JxCat, ERC i CUP han arribat a un acord per a ratificar les resolucions del 9-N i de l’1-O per a assolir la independència. Tot i que JxCat i ERC volien eliminar les referències a la declaració de ruptura, la CUP ha aconseguit mantenir-les. Ciutadans, PSC i PP s’han mostrat contraris a la votació al ple de la moció.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2503", "instruction": "Explica'm breument les idees principals del text següent:", "context": "La magistrada de l'Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela ha deixat en llibertat amb mesures cautelars l'exsecretari general d'Interior i número 2 del conseller destituït Joaquim Forn, Cèsar Puig.\nHa declarat durant una hora davant de Lamela, que l'ha citat com a investigat per dos delictes de sedició pels fets a la conselleria d'Economia del 20 de setembre i pel referèndum de l'1-O.\nPuig ha declarat després de l'exdirector de la policia, Pere Soler, que també ha sortit en llibertat de l'Audiència.\nLa fiscalia havia sol·licitat per a ell la mateixa fiança de 100.000 euros però la magistrada ho ha rebaixat les mesures cautelars: retirada de passaport, compareixences quinzenals al jutjat i prohibició de sortir de l'Estat sense el preceptiu permís.\nTant Soler com Puig estan investigats dins la mateixa causa que l'excap dels Mossos, el major Trapero, i la intendent del cos Teresa Laplana.\n((Aquesta actualització inclou fonts properes a Puig i la interlocutòria de Lamela))\nSegons fonts presents a l'interrogatori, els dos excàrrecs d'Interior han al·legat que ells no dirigien operatius policials.\nDurant la declaració, Puig –assistit pel lletrat Jaume Alonso-Cuevillas- ha insistit en que la seva tasca com a secretari general va recaure, especialment, en qüestions pressupostàries i tècniques sense relació amb l'organització dels operatius.\nAixí, Puig només assistia a les reunions quan afectaven temes pressupostaris, com hores extraordinàries dels agents.\nAlgunes fonts han explicat a l'ACN que les incriminacions es basen en \"suposicions\".\nDe fet, han explicat que en alguns correus de Trapero, Puig estava en còpia per si l'afectaven els temes pressupostaris.\nPuig no va detectar cap il·legalitat ni en aquests correus ni en cap reunió, han explicat aquestes fonts.\nL'exsecretari general d'Interior també ha explicat les seves funcions i atribucions i ha recordat que ell no formava part de la cadena de comandament policial.\nLa Fiscalia, però, considera que ambdós van ser contribuir a \"facilitar\" que el referèndum es celebrés.\nDurant la declaració de Soler, les mateixes fonts asseguren que el ministeri públic ha remarcat que Soler era un comandament important del cos i un responsable polític i que era \"pública\" la seva \"inclinació\" en favor del referèndum.\nA més, considera que l'exdirector dels Mossos va \"fer veure\" que es actuaven per evitar el referèndum per \"eludir imputacions penals als Mossos\".\nBasant-se en la gravetat de les acusacions i en el fet que considera que hi ha risc de fugida i de reiteració delictiva, la Fiscalia ha demanat a Lamela que fixés una fiança de 100.000 euros per a cadascun dels investigats (el doble que per a Trapero, que va demanar que fos de 50.000 euros).\nTanmateix, Lamela ha rebaixat la mesura cautelar sol·licitada pel ministeri públic.\nHa dictat la retirada del passaport per a tots dos, compareixences periòdiques al jutjat més proper, un telèfon per tenir-los localitzats i la prohibició de sortir de l'Estat sense autorització judicial.\nLamela ha recordat que tots dos s'han presentat als requeriments judicials tot i saber els greus delictes imputats i les mesures cautelars contra altres investigats.\nA més, considera que el fet que altres investigats hagin fugit del país, com Puigdemont o Anna Gabriel, no implica que ells ho hagin de fer.\nTambé al·lega que ja no tenen càrrecs públics, que la investigació està molt avançada i per tant no poden dificultar-la, i que tenen arrelament social, familiar i laboral a Catalunya.\nEn una llarga interlocutòria de 26 pàgines, Lamela repassa molts dels indicis de la causa contra el Govern destituït i la cúpula d'Interior com el document 'EnfoCATs', comunicacions interceptades als Mossos i altres.\nAixí, conclou que la direcció política dels Mossos pretenia simular que s'havien intentat parar les votacions de l'1-O, però en realitat, segons Lamela, la policia catalana hauria col·laborat perquè es poguessin fer i fins i tot hauria \"obstaculitzat\" la feina de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, no hauria evitat algunes agressions de votants a policies i s'hauria enfrontat i increpat als antiavalots espanyols.\nLa magistrada també assegura que el pla proposat per Trapero a policia espanyola i Guàrdia Civil per aturar el referèndum va ser esmenat pels cossos policials espanyols i el comandament únic, Diego Pérez de los Cobos, però Trapero no el va canviar.\nA més, la policia catalana hauria anunciat els seus criteris d'actuació per avançat amb la intenció de prevenir els votants, als quals també va avisar dels moviments policials espanyols, diu la jutgessa.\nTampoc haurien fet res per evitar l'ocupació dels col·legis electorals dos dies abans de les votacions.\nSobre el dia del referèndum, diu que les ordres eren \"genèriques i ambigües\", donant molt marge d'actuació al criteri de cada patrulla.\nA més, el sistema de comunicacions va \"alentir-les\", perquè estaven molt centralitzades.\nTambé es van \"infrautilitzar\" les unitats d'ordre públic, la Brimo i l'ARRO.\nLamela també recorda tuits i declaracions públiques de Soler a favor del referèndum quan ja era director general dels Mossos.", "response": "La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela deixa en llibertat Cèsar Puig, número 2 de l’ex conseller Joaquim Forn i ex secretari general d'Interior, després de citar-lo com a investigat per dos delictes de sedició pels fets a la conselleria d'Economia del 20 de setembre i l'1-O. La Fiscalia demanava una fiança de 100.000 euros, però Lamela ha imposat mesures cautelars.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_553", "instruction": "Explica'm breument les idees principals del text següent:", "context": "Cinc homes i dues dones a les presidències dels grups parlamentaris.\nI quatre dones i tres homes als càrrecs de portaveus.\nEn general, aquesta legislatura hi ha hagut una renovació.\nAlbert Batet (JxCat), Jéssica Albiach (CatECP) i Carlos Carrizosa (Cs) són els únics que repeteixen com a presidents dels respectius grups, tot i que en el cas de JxCat és una situació provisional, i podria canviar tenint en compte que la negociació per a formar govern continua oberta.\nTots els portaveus són nous en el càrrec, tot i que coneixen bé el parlament perquè ja han estat diputats, tret el de Vox, partit que hi té representació per primera vegada.\nERC, Junts i la CUP topen amb el paper del Consell per la República en la negociació\nAquesta legislatura és la més paritària de la història, amb una mesa que, per primera vegada, té la presidència i les dues vice-presidències ocupades per dones.\nQuant als grups parlamentaris, hi ha majoria de dones als càrrecs de portaveus, i els homes són majoria a les presidències dels grups.\nHi ha vuit partits que tenen representació a la cambra catalana i tots tenen grup parlamentari tret del PP, que amb tres diputats és al grup mixt.\nLa CUP torna a tenir grup parlamentari propi després d’una legislatura amb només quatre diputats.\nEl partit més votat el 14 de febrer, el PSC, ha situat Alícia Romero com a portaveu del grup parlamentari i Raúl Moreno com a portaveu adjunt.\nLa portaveu dels socialistes en la legislatura anterior, Eva Granados, és ara vice-presidenta segona de la mesa; i qui n’era portaveu adjunt, Ferran Pedret, també és ara a la mesa com a secretari primer.\nEls trenta-tres diputats del PSC, setze més que la legislatura anterior, seran liderats per Salvador Illa, que és president del grup en substitució de Miquel Iceta.\nFins ara, Romero ha exercit de portaveu dels temes econòmics i és diputada des del 2012.\nEl diputat d’ERC i president del consell nacional del partit, Josep Maria Jové, serà el president del grup d’ERC al parlament i la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, serà la nova portaveu del grup.\nJové, investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l’1-O, substituirà en el càrrec Sergi Sabrià, fins ara president dels republicans a la cambra.\nTant Jové com Vilalta formen part de l’equip negociador d’ERC per a pactar la investidura de Pere Aragonès amb JxCat i la CUP.\nJxCat manté Albert Batet com a president del grup i Gemma Geis com a portaveu de manera provisional.\nAmb les negociacions obertes per a formar govern, els de Junts no descarten que Batet s’hi pugui acabar incorporant i, per tant, deixaria la presidència del grup parlamentari.\nAixí doncs, fons pròxims apunten que fins que no es tanqui la negociació del govern, els rols de president i portaveu no seran definitius.\nDolors Sabater serà la presidenta del grup parlamentari de la CUP-Un nou cicle per guanyar, que amb nou diputats és el cinquè grup en nombre de vots de la cambra.\nEulàlia Reguant en serà la portaveu.\nReguant va ocupar el número 3 de la llista per Barcelona a les eleccions del 14-F i ja va ser diputada del parlament del 2015 al 2017.\nVox ha designat el president de la formació a la província de Barcelona, Juan Garriga, com a portaveu a la cambra catalana.\nA les eleccions del 14 de febrer anava de número tres a la circumscripció de Barcelona i és cosí d’Ignacio Garriga, que encapçalava la candidatura i serà el president del grup parlamentari.\nEl portaveu adjunt de Vox al parlament serà el diputat Manuel Acosta.\nMalgrat aquests nomenaments, fonts de Vox han indicat a l’ACN que previsiblement el pes comunicatiu i el protagonisme del grup parlamentari recaurà en Ignacio Garriga.\nEl grup parlamentari d’En Comú Podem ha designat portaveu el diputat David Cid.\nEn la legislatura passada, aquest càrrec requeia en Susanna Segovia, que ara passarà a ser portaveu adjunta.\nTambé assumirà aquest càrrec el diputat Lucas Ferro.\nFins ara, la portaveu adjunta de CatECP havia estat Marta Ribas, que no va repetir a la candidatura dels comuns per al 14-F després d’haver estat parlamentària durant vuit anys.\nEl grup parlamentari continuarà presidit per Jéssica Albiach amb el mateix nombre de diputats: vuit.\nCarlos Carrizosa es manté de president del grup parlamentari de Cs, que ha passat de trenta-sis diputats a sis.\nNacho Martín Blanco serà el nou portaveu de la formació, ocupant el càrrec que abans de la campanya electoral havia exercit Lorena Roldán, qui va deixar el partit a final de desembre.\nFins ara, Martín Blanco era portaveu adjunt al parlament, paper que a partir d’ara desenvoluparà Marina Bravo, que és també secretària general de Cs en l’àmbit estatal.\nEl PP serà aquesta legislatura al grup mixt perquè només té tres diputats: Alejandro Fernández, Eva Parera i Lorena Roldán.\nEl líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, exercirà de president-portaveu.", "response": "Després de les eleccions del 14 de febrer, la nova legislatura que comença al Parlament comportarà una majoria d'homes a la presidència dels grups parlamentaris i una majoria de dones portaveus. Albert Batet (JxCat), Jéssica Albiach (CatECP) i Carlos Carrizosa (Cs) són els únics que repeteixen com a presidents de grup, mentre que tots els portaveus són nous al càrrec.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_8", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "L’Hospital Clínic de Barcelona ha portat per primera vegada al món la visió 3D a la cirurgia endoscòpica, aquella que utilitza els orificis naturals del cos. La tecnologia 3D s’ha aplicat en cirurgies d’hiperplàsia benigna de pròstata, amb vint-i-tres casos d’èxit de moment.\n‘En endoscòpia, ens estàvem quedant parats amb un visió 2D, que és com treballar amb un ull tapat’, destaca el cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Clínic, el doctor Antonio Alcaraz.\nLa tecnologia 3D s’utilitza en la cirurgia laparoscòpica -que té una visió de la cavitat abdominal a través de petites incisions- i en la robòtica, però encara no s’havia provat en endoscòpies.\nAquesta tècnica consisteix en l’exploració a través de les cavitats internes; per exemple, en Urologia, els cirurgians entren per la uretra o els digestòlegs aprofiten l’obertura de la boca per arribar a l’estómac.\nAquestes exploracions han estat fins ara en 2D i, per primera vegada, el Clínic ha entrat a través d’una cavitat veient-hi en tres dimensions.\nPer portar la tecnologia 3D en aquest camp fins ara inexplorat, el Clínic va escollir la cirurgia d’hiperplàsia benigna de pròstata.\nEs tracta de l’operació més habitual de la pròstata.\nUn de cada deu homes passaran per aquest procés quirúrgic.\nDesprés de 23 operacions exitoses per engrandiment benigne de la pròstata, el Clínic aplicarà de forma sistemàtica la tecnologia 3D en aquestes intervencions, segons han explicat avui en conferència de premsa els seus impulsors.\nLa nova tècnica es presentarà per primera vegada davant la comunitat mèdica al Congrés Europeu d’Urologia que se celebrarà el març a Holanda.\nEn una operació aprofitant la cavitat natural, els cirurgians insereixen l’endoscopi en el cos d’una persona, en aquest cas s’introdueix pel penis.\nLa majoria dels endoscopis són tubs prims amb una potent font de llum i una càmera miniatura a l’extrem.\nUn endoscopi té un canal a través del qual el metge insereix eines per recol·lectar teixit o proporcionar tractament.\nPer explicar l’operació per engrandiment benigna, el doctor Alcaraz compara la pròstata amb una mandarina o una taronja: ‘Seria com buidar-ne la polpa i deixar la pell perquè l’orina surti millor.\nSi podem veure aquesta esfera en tres dimensions és un pas endavant’.\nEl desenvolupament per aplicar la tecnologia 3D a les endoscòpies, de patent xinesa, consisteix en un sistema informàtic que duplica la imatge en temps real i la separa amb uns graus d’angulació perquè el cervell interpreti profunditat.\nLa nova tècnica aporta una major precisió en el procés quirúrgic mitjançant una endoscòpia que es pot visualitzar en tres dimensions i en la qual s’utilitza làser en gran part del procés.\nAquesta tècnica aporta més seguretat, menys complicacions, menys sagnat, menys temps d’hospitalització (un o dos dies) i una millor recuperació per al pacient.\nTambé afavoreix que la incontinència sigui pràcticament zero.\nEl doctor Javier Sánchez, del Servei d’Urologia, ha assenyalat que portar la tecnologia 3D a les endoscòpies és ‘un camp de possibilitats que ara s’obre’ i s’ha mostrat convençut que cirurgians d’altres especialitats voldran aplicar-la: ‘Quan els digestius puguin tenir a l’abast aquesta tecnologia, n’estic segur que voldran provar-la.\nPer a un cirurgia digestiu, poder veure un pòlip en tres dimensions significarà una major facilitat de diagnòstic i tractament i minimitzar el risc de sagnat o perforació’.\nA mesura que la glàndula prostàtica augmenta, obstrueix el flux d’orina a la uretra.\nAixò augmenta la funció de la bufeta per eliminar l’orina.\nAmb el temps, el problema s’agreuja i amb freqüència la bufeta no arriba a buidar tota l’orina.\nLa meitat dels homes tindran en algun moment de la seva vida una hiperplàsia benigna de pròstata, amb diferents nivells d’intensitat.\nEn les persones amb engrandiment de pròstata, la gravetat dels símptomes varia, però tendeixen a empitjorar gradualment amb el temps i per això en alguns casos cal intervenir quirúrgicament.\nQuan els pacients no s’operen, han de prendre medicació durant tota la vida.\nAlguns símptomes freqüents de la hiperplàsia prostàtica benigna són la necessitat d’orinar amb freqüència o urgència; dificultat per començar a orinar o flux d’orina dèbil o que s’atura i torna a començar.", "response": "Per primera vegada al món, l’Hospital Clínic de Barcelona ha començat a utilitzar la tecnologia 3D en operacions de cirurgia endoscòpica, on es fan servir els orificis naturals del cos i on fins ara s’utilitzava tecnologia 2D. De moment, s’han realitzat sobretot cirurgies per a l'engrandiment de la pròstata, en les quals s’han obtingut 23 casos d’èxit.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2449", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "Roses naturals, fetes de paper pinotxo, en origami o de roba han florit aquest dissabte a la plaça Llibertat de Reus, punt on es desenvolupa l'activitat 'Una rosa per la Llibertat'.\nDiverses entitats i col·lectius de la ciutat han organitzat la jornada i han animat a tothom a portar la seva rosa –símbol de la ciutat- per reivindicar la cultura com a vincle amb la ciutadania i element de cohesió social.\nDes de les nou i fins a les vuit de la tarda, l'espai, anomenat jardí participatiu, s'anirà omplint de flors mentre es desenvolupen tallers diversos.\nAquesta activitat forma part de la programació de la Capital de la Cultura Catalana Reus 2017.\nCèsar Compte, de l'organització de l'activitat, ha explicat que aquesta és la primera vegada que diversos col·lectius s'uneixen per impulsar una acció participativa \"i contaminar aquesta acció a tota la gent de Reus\".\nEl missatge que llencen és clar: \"les entitats són ben vives, amb ganes de participar i demostrar que es pot treballar colze a colze per crear accions\".\nLa intenció amb 'Una rosa per la Llibertat' és que tots els reusencs participin \"coneguin la cultura i estimin la ciutat\".\nDe fet, aquesta estima pel municipi és un dels valors que volen demostrar havent escollit la rosa, emblema de la ciutat, com a protagonista de la jornada.\nCompte ha animat tothom a acostar-se a la plaça de la Llibertat: \"poden venir a crear la rosa, a comprar-la o a agafar-la del jardí\", ha suggerit.\nDues de les que han participat han estat l'Ona i l'Ariadna, de l'Àliga Petita, que han optat per asseure's una estona a una taula per crear una rosa feta de paper Pinotxo.\n\"Ens han ensenyat a fer la part de dalt de la rosa\", ha explicat l'Ona, mentre que l'Ariadna ha dit que \"és una mica difícil fer la part dels pètals\", trenant el paper, però un cop enganxat el pal que funciona com a tija \"ja és més fàcil\".\nLa Lluïsa Crusells, d'Origami Art&Teràpia, ha treballat perquè es pogués llegir el nom de la plaça amb unes roses fetes en origami, de diferents colors: \"qui es vulgui acostar a fer roses, camèlies i tot el que sàpiga fer, que ho faci i ho enganxarem aquí\", ha explicat quan només faltava una lletra feta en origami per completar el mot 'Llibertat'.\nLa jornada s'ha iniciat amb una classe de ioga a primera hora del matí i la plaça s'ha anat omplint d'activitat a poc a poc, amb un repunt a la una del migdia, quan s'ha celebrat un vermut solidari, els beneficis del qual es destinaran a la Fundació Bara.\nA la plaça hi ha diversos punts identificats com a jardins dedicats a àmbits diferents –gastronòmic, literari, escènic i artístic.\nDurant el dia s'han organitzat tallers amb les entitats de l'activitat i d'altres col·laboradores, com la coordinadora de Dansa de Reus, que ha fet tallers de clàssic, contemporani, hip hop i Ball de Valencians.\nDurant tot el matí, el CRAC ha fet ballar l'Àliga petita i a la tarda serà el torn del Cor Mestral i Safareig poètic, que faran tallers creatius.\nTotes les activitats són gratuïtes.\nParticipació\nLa proposta ha estat impulsada per VaporLAB, Safareig Poètic, Orquestra Camerata XXI, Jove Companyia de Dansa del Centre de Lectura, Cor Mestral i amb la col·laboració del CRAC, Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals i Origami Art&Teràpia i la participació de la Coordinadora de Dansa de Reus, 15 escoles de la ciutat, els sis Centres Cívics, Myosotis Arts Floral i l'Agrupament Escolta Misericòrdia.\nDurant els mesos d'abril i maig s'han visitat les escoles Maria Rosa Molas, Mowgli, Montsant, Arce, Teresa Miquel i Pàmies, General Prim, Presentació, Cèlia Artiga, Pompeu Fabra, CPEE Alba, Joan Rebull, Pi del Burgar, Rubió i Ors i Sant Josep per mostrar com es pot construir aquesta flor i convidar els alumnes a aportar el seu gra de sorra al final de l'acció que es durà a terme a les set de la tarda.", "response": "Aquest dissabte, diverses entitats i col·lectius de Reus han organitzat l'activitat \"Una rosa per la Llibertat\". Amb l'objectiu de reivindicar la cultura com a element de cohesió social, s'han organitzat diverses activitats i s'ha animat a tots els reusencs a acostar-se a la plaça de la Llibertat a crear o comprar una rosa, símbol de la ciutat de Reus.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2464", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "ERC-MES-MDC-Avancem-AM ha oficialitzat, aquest dijous, la seva entrada a l'equip de govern de l'Ajuntament de Reus.\nUn govern municipal en minoria que suma, en total, onze regidors –set de CiU, dos d'Ara Reus, que s'hi van incorporar el passat 25 de gener, i dos més d'ERC–, i que haurà de continuar negociant amb els grups de l'oposició per arribar a acords.\nEl pacte determina que Noemí Llauradó assumirà la segona tinença d'alcaldia i l'Àrea de Salut, mentre que Montserrat Flores s'encarregarà de l'Àrea de Participació, Ciutadania i Transparència.\nEls tres grups que ara formen el govern han qualificat l'acord de positiu i han continuat deixant la porta oberta a possibles noves incorporacions.\nTot just un mes després de l'entrada al govern dels dos regidors d'Ara Reus, aquest dijous s'han incorporat a l'equip les dues regidores d'ERC-MES-MDC-Avancem-AM de l'Ajuntament de la capital del Baix Camp.\nSegons ha detallat l'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, és un pacte que \"es basa en un model compartit de ciutat\" i que \"persegueix una millor qualitat de vida per a les persones\".\nEn aquest sentit, i després dels resultats de les eleccions municipals del 24 de maig, el batlle ha remarcat que \"la cultura del pacte esdevé més imprescindible que mai a la nostra ciutat\", ja que dóna estabilitat al govern, i ha celebrat que amb l'acord rubricat aquesta tarda s'aconsegueix una \"majoria reforçada\" –que no absoluta– que permet al consistori tenir \"una actitud molt més positiva\".\nPer la seva banda, la portaveu del grup municipal republicà, Noemí Llauradó, ha mostrat la seva satisfacció per l'acord al qual s'ha arribat amb CiU i Ara Reus.\n\"És un molt bon pacte de govern per a la ciutat i per a la coalició\", ha afirmat.\nLa nova regidora de l'Àrea de Salut ha destacat la seva voluntat de tirar endavant \"polítiques transformadores\" i d'apostar per \"la transparència i el bon govern\".\nPel que fa al procés sobiranista, Llauradó ha manifestat que aquests propers mesos cal, des del municipalisme, \"empènyer el procés d'independència\".\nAixí mateix, i tal com també ha fet Pellicer, ha estès la mà a la resta de formacions polítiques que conformen el ple municipal.\nFinalment, la regidora ha puntualitzat que \"en qüestions supramunicipals i ideològiques\" poden tenir punts de vista diferents als dels companys de consistori, cosa que cap dels grups veu com un problema.\nEl portaveu d'Ara Reus, Jordi Cervera, s'ha felicitat pel \"sentit de la responsabilitat\" dels republicans, alhora que ha qualificat l'acord de \"fita important\" i de \"garantia d'estabilitat\".\nLa portaveu de CiU, Montserrat Vilella, ha desitjat que \"aquest govern no sigui una il·lusió òptica, sinó que sigui el motor per poder dur endavant la ciutat\".\nSalut, ocupació i economia\nPel que fa als objectius del pacte, Pellicer n'ha detallat quatre: d'una banda, la contribució a una millor qualitat de vida dels reusencs; d'altra banda, el reforç de l'acció del govern municipal; també l'activació de l'acció municipal en aquells àmbits més urgents, com l'atenció a la salut i el benestar a les persones, l'ocupació, el rellançament econòmic i el rellançament de la imatge de la ciutat; i, finalment, l'aposta per la transparència, el diàleg i la participació com a mètode de treball en cadascuna de les accions de govern.\nReferent als compromisos que han acordat executar les tres formacions, hi ha una desena de punts.\nEntre ells, destaquen un pla urgent d'acció contra la pobresa, un pla de salut de la ciutat, un pla d'acció cultural, un pla d'infraestructures o l'activació de les polítiques d'ocupació.\nTots els grups han incidit especialment en la constitució d'una Comissió de Seguiment del pacte, que vetllarà pel seu bon funcionament, a més de comprometre's a establir un protocol de publicació i control de l'execució de les decisions preses per cadascun dels òrgans municipals, per tal de contribuir a la transparència de la gestió.", "response": "Aquest dijous, Esquerra Republicana de Catalunya ha oficialitzat la seva entrada a l’equip de govern de l’Ajuntament de Reus, el qual governa en minoria i que fins ara estava format per Convergència i Unió i Ara Reus. Els republicans assumiran la cartera de Salut, s'encarregarà l'Àrea de Participació, Ciutadania i Transparència i es quedarà amb la segona tinença d'alcaldia.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1058", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "La legislatura no estarà centrada, com ha passat els darrers anys, en el procés cap a la independència.\nLa qüestió nacional no s'ha resolt: fa tan sols una setmana més de 100.000 persones sortien al carrer per exigir al Govern fer passos ferms cap a la independència, i dimecres va tenir lloc la reunió de la taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa.\nEl procés tindrà un pes, però hi haurà altre carpetes que caldrà abordar.\nEls organitzadors han xifrat l'assistència a la manifestació en 90.000 persones, una xifra gens menyspreable tenint en compte que el projecte d'ampliació de l'aeroport -eix central de la protesta- s'ha aturat.\nLes 300 entitats ecologistes i socials que han donat suport a la mobilització, però, no se'n refien, i han deixat clar Pedro Sánchez i Pere Aragonès que vetllaran perquè aquest macroprojecte no \"ressusciti\".\nLa data clau és el 30 de setembre i ara com ara res fa pensar que es pugui desbloquejar la inversió de 1.700 milions d'euros que vol fer Aena per ampliar el Prat.\nLa jornada ha començat de bon matí amb desenes de columnes de manifestants que han arribat des d'arreu del país per confluir a Barcelona.\nUna de les més importants, per raons evidents, ha estat la que ha sortit del Baix Llobregat i, concretament, del Prat.\nA la manifestació hi han participat diverses entitats d'arreu de Catalunya tot i que la reivindicació abraça els Països Catalans i altres territoris de l'Estat.\nDes de Zero Port i Xarxa per la Justícia Climàtica, passant per SOS Baix Llobregat, SOS Costa Brava, la Unió de Pagesos o l'Assemblea de Barris pel Decreixement, la crida ha estat clara: tot això va més enllà de salvar la Ricarda -ara ha transcendit que els seus propietaris es volen vendre la zona a Aena- i passa per un canvi de model econòmic que posi \"la vida\" de les persones i \"els límits\" del planeta al centre.\nLa mobilització ha tingut un to festiu però no ha faltat fermesa en el missatge de denúncia cap a un projecte d'inversió que afecta el \"model del país\" i que és \"pur negacionisme climàtic\".\nL'acció ha servit per posar al centre del debat un problema que la pandèmia de la Covid-19 va allunyar de l'agenda: l'emergència climàtica.\nNo han estat pocs els portaveus que, des de l'escenari, han insistit en el fet que \"el canvi climàtic és una realitat\" i projectes com l'ampliació del Prat, diuen, suposen anar \"en direcció contària\" a allò que demana el planeta i aprofundir en un model centrat en el turisme, que precaritza, i que és \"responsable de les desigualtats que viu Barcelona\".\n\"Cal aparcar l'especulació i posar al centre polítiques de recuperació econòmica que facin front a l'emergència climàtica.\nNo a l'ampliació; sí als 1.700 milions\nUna de les pancartes que s'ha vist a la manifestació deia \"Menys avions i més carbassons\", en defensa dels camps de conreu del Baix Llobregat responsables de subministrar aliments a l'àrea metropolitana.\nLa manifestació, però, no ha anat contra \"els avions\".\nHo ha explicat la filòsofa Marina Garcés, encarregada del discurs central: \"Volem avions per anar lluny a conèixer, per acompanyar persones estimades, per cooperar, perquè puguin arribar aquells que necessiten refugi.\nAquest és el futur i la riquesa que ens prometen els que volen ampliar l'aeroport?\".\nEl clam no ha estat, tampoc, en contra dels 1.700 milions, ara per ara bloquejats.\nAra bé, s'ha exigit que aquests diners no vagin a l'ampliació del Prat, sinó que serveixin per reforçar el servei de Rodalies i enfortir els sistema ferroviari en general, i també per comprar sol i protegir-lo.\n\"Ni un pam de terra a l'especulació urbanística\", han reclamat els portaveus.\nUna carpeta que tensa governs\nLa defensa de la vida, la lluita contra les desigualtats, la necessitat d'un canvi de rumb i la fi de l'especulació urbanística han estat els eixos centrals dels parlaments en una manifestació sense representants del Govern.\nNo hi ha hagut consellers d'ERC, malgrat que en algun moment va semblar que hi podrien ser, però sí representants del partit, així com membres dels comuns i de la CUP.\nHi ha hagut missatges als polítics: el més dur, el de Garcés, que els ha \"agraït\" no ser-hi.\n\"Ens feu vergonya; deixeu les lluites per qui se les cregui\", ha etzibat des de l'escenari davant dels milers de manifestants.\nÉs un fet, constatat aquestes últimes setmanes, que la carpeta del Prat tensa els governs, a Madrid, a Catalunya i a Barcelona.\nA la Moncloa, el PSOE impulsa l'ampliació del Prat mentre Podem i la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, visita la Ricarda amb l'alcaldessa de Barcelona per rebutjar frontalment el projecte.\nA Catalunya, Junts va pactar verbalment amb Foment l'ampliació i ERC manté un discurs erràtic sobre la inversió.\nEn tot cas, la carpeta ara com ara està aturada i sense perspectives de reactivar-se.\nSi això passa, ha quedat clar aquest diumenge a Barcelona, el carrer estarà mobilitzat.", "response": "300 entitats ecologistes i veïnals han aplegat 90.000 persones a Barcelona per a demanar a la Moncloa i la Generalitat que aturin completament el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat. Els convocants han denunciat els riscos mediambientals del projecte i han exigit que els 1.700 milions que costaria l’ampliació es destinin a reforçar el sistema ferroviari i a protegir el sòl.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_895", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "L’ACA i l’AMB han acordat posar en funcionament la depuradora del Prat de Llobregat per reutilitzar la seva aigua per a usos agrícoles, ambientals i també per abastir les llars de Barcelona i l’àrea metropolitana.\nAquesta instal·lació, construïda fa més de 10 anys i que actualment està pràcticament en desús, té capacitat per a tractar 300 milions de litres d’aigua al dia, un 25% de la que es consumeix entorn de la capital catalana i a un preu tres cops inferior a les dessaladores.\nLa depuradora podria entrar en funcionament en dos mesos per a injectar aigua als aqüífers del Llobregat i frenar la salinitat i, en cas que s’activi la fase d’excepcionalitat per sequera, situació a la qual es podria arribar a l’abril, començar a bombar aigua riu Llobregat amunt per ser potabilitzada a la planta de Sant Joan Despí en un termini de quatre o cinc mesos.\nPer a l’ACA, la posada en marxa de la depuradora del Prat és una eina més, en aquest cas ‘econòmica, de proximitat i de qualitat’, per lluitar contra futurs episodis de sequera.\nL’explotació de la depuradora tindrà un cost inicial de 2,5 milions d’euros que aportarà l’ACA amb la possibilitat d’incorporar 1 milió més en cas que s’hagués d’incrementar el volum d’aigua i un altre milió per actuacions de millora de les instal·lacions.\nDes que es va inaugurar l’any 2007, la depuradora del Prat funciona a l’1% de la seva capacitat tractant en mode de manteniment 60 milions de litres d’aigua al mes que aboca al mar quan en podria tractar 300 milions al dia.\nAmb l’acord entre l’ACA i l’AMB la infraestructura començarà a operar per tal que l’aigua regenerada sigui un recurs hídric més per garantir el subministrament en cas de necessitat.\nPer Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, la reutilització de les aigües de la depuradora del Prat suposa una alternativa més per lluitar contra futurs episodis de sequera amb una aigua de qualitat.\nUna alternativa, ha afegit, que se suma a les dessaladores que avui dia treballen fregant la màxima capacitat davant l’episodi de sequera que viu Catalunya.\nPer Eloi Badia, vicepresident de l’Àrea de Medi Ambient de l’AMB, activar el terciari de la depuradora del Prat és ‘una solució Km0’ que allunya escenaris com transvasaments o vaixells portant aigua que suposarien un desequilibri territorial.\nUn nou recurs, ha destacat, que se suma a la major consciència de la ciutadania que en 10 anys ha reduït dràsticament el consum d’aigua situant-lo en els actuals 107 litres persona i dia que és un dels més baixos d’Europa.\nEn funció de les reserves d’aigua, la depuradora del Prat té tres models de funcionament.\nEn situació de normalitat injectarà aigua als aqüífers de la Vall Baixa del Llobregat per frenar la salinitat.\nEn la situació actual, és a dir, en fase de pre-alerta i alerta (entre el 70% i el 35% de les reserves) l’aigua es farà servir per regar o per netejar carrers, per exemple.\nSerà en situacions d’excepcionalitat (25%) o d’emergència (20%) quan l’aigua depurada a la planta es portarà amb una canonada riu amunt a l’altura de Molins de Rei per ser depurada a la planta de Sant Joan Despí.\nEl director de l’ACA, Jordi Agustí, ha explicat que les reserves dels pantans catalans es troben al 44% i que de seguir amb l’actual manca de pluges a l’abril es podria entrar en fase d’excepcionalitat.\nEn cas d’arribar a aquest extrem, Agustí ha assegurat que l’aigua que s’injectaria al riu per ser tractada a Sant Joan Despí seria d’alta qualitat, inclús superior a la de l’aigua que porta el Llobregat en aquell punt.\nL’acord entre l’ACA i l’AMB contempla també la creació d’un grup d’experts (ACA, Departament de Salut i AMB) amb l’objectiu de planificar el full de ruta que determini el funcionament de la planta i per analitzar la possibilitat d’avançar l’aportació d’aigua en el tram final del riu Llobregat en continu i no únicament en els períodes d’excepcionalitat de la sequera.", "response": "L’ACA i L’AMB han acordat reactivar la depuradora del Prat de Llobregat, que està pràcticament en desús des de fa deu anys. L’objectiu és reutilitzar l’aigua per a usos agrícoles i ambientals. En cas de sequera, que podria arribar a l’abril, es retornarà l’aigua al riu Llobregat per a garantir el subministrament de les llars de Barcelona i l’àrea metropolitana.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2904", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "De mitjana, els estudiants de 6è de Primària i 4t d'ESO han millorat el coneixement de l'anglès en les proves de competències bàsiques del Consell d'Avaluació del Sistema Educatiu.\nMalgrat que aquest 2018, els resultats han millorat a 6è i patit un petit retrocés a ESO, encara és de les matèries que deixa més alumnat en un nivell baix.\nConcretament, a 6è, no assoleixen les competències el 15,9% dels alumnes, els mateixos que el 2014.\nA Secundària, aquest percentatge era del 20% el 2014 aquest curs s'ha situat al 13,7%.\nPer aquest motiu, Ensenyament vol donar un impuls a la presència de l'anglès en matèries no lingüístiques, i estendre el programa AICLE, que ja es du a terme en algunes escoles i instituts.\nAmb aquesta mesura, que ja s'implanta en moltes escoles i instituts, el Departament també vol lluitar contra el condicionant socioeconòmic que s'ha detectat en el domini i coneixement de l'anglès, ja que és la matèria on més pes té el reforç que se'n fa en base a activitats extraescolars, colònies o altres iniciatives fora del sistema.\nPitjors resultats en matemàtiques a ESO\nEls resultats de les proves de 4t d'ESO són tots molt similars als de l'any passat.\nHi ha un lleuger increment en totes les matèries excepte en matemàtiques, que ha baixat 2 punts.\nJoan Mateo, president del Consell d'Avaluació del Sistema Educatiu, ha augurat que l'any vinent tornarà a pujar i ha destacat que no hi ha estudiants ''excel·lents en aquesta matèria.\nTo i això, els pitjors resultats de Secundària se'ls endú la competència cientificotecnològica, una prova incorporada el 2016, i que s'ha quedat als 66 punts.\nPer Mateo, l'assoliment d'aquest examen queda curt perquè no té una matèria de referència al darrere, sinó que depèn de diferents matèries, com ara física, química o matemàtiques i per tant, també fa més difícil la preparació per part del docent.\nEn aquest sentit, els alumnes que només cursaven tecnologia han tret pràcticament 15 punts menys que els qui també feien física, química, geologia, biologia a més de tecnologia.\nEn aquest cas, han arribat a un 74,8 de puntuació, sobre 100.\nConsolidació dels resultats de Primària\nMatemàtiques és en canvi, la competència amb millor puntuació a Primària.\nEnguany s'ha enfilat fins al 79,2 punts, 2 pers obre que l'any passat.\nLa segueixen llengua castellana, llengua anglesa i llengua catalana.\nAquestes darrers són les matèries que han baixat lleugerament.\nPer primera vegada, els alumnes de sisè es van examinar de medi natural, de la qual, de mitjana, s'ha aconseguit superar també els 70 punts.\nPer Mateo, aquests resultats demostren que les proves estan plenament consolidades.\nLleida i Barcelona encapçalen les puntuacions\nPel que fa als territoris, Lleida i Barcelona superen la mitjana en pràcticament totes les matèries i tant a 6è com a ESO.\nLes Terres de l'Ebre també han tret resultats per sobre en matemàtiques i medi natural de 6è, i en ciències de 4t d'ESO.\nEn canvi els serveis territorials de Tarragona i Barcelona –Comarques són les àrees que menys bons resultats han aconseguit.\nJoan Mateo ha destacat l'equilibri i l'equitat territorial i ha assenyalat que les zones amb pitjors resultats poden ser zones més industrialitzades, com Tarragona, i amb una concentració més gran de complexitat.\nEn canvi, ha defensat que les escoles més petites més presents a la demarcació de Lleida, han facilitat els bons resultats.\nEn les zones urbanes com Barcelona, Mateo ha apuntat a la presència de la concertada.\nEn aquest sentit, el secretari de Polítiques Educatives ha assegurat que es continuarà treballant per l'equitat i per dotar amb més recursos els centres de més complexitat per a què puguin fer front a les diferències socials que inclouen.\nI és que les diferències de resultats en funció de la complexitat del centre són elevades en totes les matèries, sobretot en anglès.\nEl resultats en funció del sexe també ha donat diferències entre noi si noies però més petites.\nMalgrat tot, es consolida que les noies treuen millors resultats en llengües i àmbits socials, i els nois són més bons en matemàtiques o ciències.\nPel que fa a la influència de repetir curs, segons Mateo, els resultats avalen que no és un bon recurs metodològic.\nEls centres no poden fer publicitat dels resultats\nEnsenyament ha tornat a recalcar que els centres disposen de la informació pròpia i la comparativa amb Catalunya i els centres similars, però ha recordat que no poden donar publicitat d'aquestes dades ''necessàriament protegides'' precisament per evitar la competència de centres i l'elaboració de rànquings.\nMartínez ha assegurat que si es detecta que hi ha alguna filtració, la inspecció educativa actuarà.", "response": "Malgrat que aquest 2018, els resultats en anglès han millorat a 6è i han patit un lleuger retrocés a l’ESO en les proves de competències bàsiques del Consell d'Avaluació del Sistema Educatiu, aquesta matèria continua sent de les més febles. Per aquest motiu, Ensenyament ha decidit ampliar l’ús d’aquesta llengua a matèries no lingüístiques a partir dels cursos vinents.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1728", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "\"D'entrada, no\".\nEl lema del PSOE sobre l'OTAN serà la resposta dels socialistes a Mariano Rajoy.\nPedro Sánchez trencarà aquest dissabte un silenci de quinze dies iniciat des de les eleccions del 26-J en un comitè federal que fixarà la posició inicial del partit sobre la investidura del líder popular.\nLa direcció del PSOE defensa el \"no\" de la formació a la investidura de Mariano Rajoy, però el seu criteri no és unitari al partit i alguns secretaris generals, com Susana Díaz, han donat mostres de disconformitat.\nLa trobada d'aquest dissabte servirà per certificar aquest \"no\", tot i que s'hi espera també el debat entre els sectors del partit que aposten per la via que va assenyalar Felipe González –la de facilitar amb una abstenció el govern de Rajoy- i els que mantenen no només el vot en contra del líder del PP, sinó la possibilitat que Sánchez encapçali una alternativa un cop fracassi, un fet que, en principi, només defensen Miquel Iceta (PSC) i Francina Armengol (PSIB).\nLa cita començarà amb un discurs en què Sánchez farà un anàlisi del resultat de les eleccions i de la situació a la que ha conduit les estratègies de Rajoy i Iglesias per afeblir les opcions electorals del PSOE, segons ha avançat Ferraz.\nTambé anunciarà \"de forma clara i sense ambigüitats\" la posició del Grup Socialista a la investidura de Rajoy.\nReunions amb tots els barons\nSánchez ha preparat aquest comitè federal escoltant abans tots els secretaris generals.\nEls ha rebut un a un a la seu de Ferraz.\nL'última ha estat la presidenta andalusa, Susana Díaz, que contràriament a les mostres gairebé unànimes de suport al criteri de la direcció de votar en contra de Rajoy ha afirmat a la sortida que abans d'opinar espera escoltar la valoració del secretari general per saber quin és el seu full de ruta.\nL'aparell de Ferraz assenyala que tots els secretaris generals que han passat pel despatx de Sánchez han coincidit a assenyalar la necessitat de votar \"no\" a la investidura de Rajoy.\nFonts del partit avancen que al seu discurs Sánchez denunciarà la paràlisi del líder del PP que \"continua esperant que altres li solucionin els problemes\".\nEntre els que aposten per una abstenció que faciliti la governabilitat de Rajoy hi ha el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, que va defensar la possibilitat de fer una \"abstenció mínima\" per permetre la investidura del líder del PP.\nAquesta via implicaria que un mínim de diputats socialistes s'abstinguessin en segona votació perquè Rajoy obtingués més vots a favor que en contra al Congrés.\nPer contra, la presidenta de les Balears, Francina Armengol, i també el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, apunten a la possibilitat que Sánchez presenti una candidatura si Rajoy és incapaç de sumar prou suports.\nTots dos apunten que ha de ser Rajoy qui intenti buscar suports en altres formacions, i recorden que en democràcia un cop fracassa la primera opció cal que la segona prengui l'alternativa.\nEl president d'Extremadura, Guillermo Ferández Vara, també ha passat pel despatx de Sánchez i a la sortida ha afirmat que els socialistes espanyols han de dir \"no\" a la investidura de Rajoy.\nAmb tot, i fidel al que ja va apuntar després de les eleccions, ha deixat oberta una porta a l'abstenció i ha apuntat que el PSOE només podria acudir a \"resoldre\" els problemes de Rajoy si aquest es mostra \"actiu\".\nSánchez també ha rebut aquest divendres a Ferraz el secretari general del PSOE a Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, que ha insistit que els socialistes no poden facilitar per cap via un govern del PP perquè \"és el que és coherent amb els nostres votants, amb la nostra organització i els nostres principis\".\nHa assegurat que el PP ha de buscar suports en altres formacions conservadores.\nEl sisè comitè federal en sis mesos\nEl d'aquest dissabte serà el sisè comitè federal que el PSOE celebra en només sis mesos.\nEs tracta del màxim òrgan del PSOE entre congressos i servirà per analitzar els resultats del 26-J i l'estratègia immediata dels socialistes.", "response": "Aquest dissabte, el PSOE celebrarà un comitè federal en què Pedro Sánchez decidirà de quina manera afrontarà el partit la investidura de Mariano Rajoy després de les eleccions del 26-J. S’espera que se certifiqui el “no”, tot i que veus com la de Susana Díaz o Felipe González aposten per facilitar la formació del govern del PP amb una abstenció.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_352", "instruction": "Sintetitza el text següent:", "context": "La defensa de la consellera Dolors Bassa ha presentat un incident de nul·litat contra la sentència del Tribunal Suprem que la condemna a 12 anys de presó per sedició.\nUn dels arguments principals és que el tribunal li atribueix erròniament la titularitat del Departament d’Ensenyament, quan Bassa era consellera de Treball, Afers Socials i Famílies.\nQui ocupava aquella conselleria era Clara Ponsatí.\nPer tant, continua la defensa, Bassa no era la responsable dels punts de votació de l’1-O, que en gran mesura eren escoles.\nRemarca que no només va posar a disposició del referèndum els centres que depenen del Departament d’Ensenyament, sinó que la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la seva conselleria va recordar que calia complir les ordres judicials, de forma que els centres cívics que volguessin obrir durant el cap de setmana havien de tancar el dia 1 d’octubre a les 6 del matí.\n‘No es tracta aquest d’un mer error material, sinó determinant per establir la responsabilitat de Bassa, ja que la seva condemna s’ha basat en fets d’altre, de la titular real del Departament d’Ensenyament’, continua l’escrit de la defensa de la consellera.\nLa sentència apunta literalment que Bassa va ‘retirar als funcionaris d’Ensenyament i de Treball, departaments dels quals era titular, la competència sobre els centres de votació, assegurant-se la disponibilitat dels centres’.\nPel que fa a la campanya ‘Escoles Obertes’, considera que no s’ha provat la participació de Bassa en la mateixa, i insisteix que era una iniciativa popular aliena al govern.\nLa defensa subratlla que tampoc va signar les ordres relatives als serveis mínims de les jornades de vaga general, tot i que recorden que eren convocatòries legals.\nInsisteix que la vaga general va ser convocada per la Taula per la Democràcia, no pel govern, i que després altres institucions es van adherir a l’anomenada ‘Aturada de país’, però no a la vaga.\nPer aquests arguments, l’escrit reclama una nova sentència que absolgui Bassa del delicte de sedició o com a mínim una rebaixa de la pena.\nLa defensa també es queixa que s’ha vulnerat el dret a un procés amb totes les garanties, ja que una de les proves que van demanar i que es van acceptar, la informació per part del govern del projecte ‘Connecta’t al Voluntariat’, finalment no es va arribar a executar per un error del tribunal, que es va dirigir erròniament a un departament de la Generalitat que no n’era el competent.\nAquesta prova, continua, hagués demostrat que Bassa no era la responsable de cap plataforma de voluntaris com a instrument al servei del referèndum.\nEn general, l’escrit es queixa que el Suprem no ha tingut en compte diverses proves i testimonis aportats, com ara el correu que es va enviar des del departament de Bassa recordant que calia complir amb les ordres judicials i policials l’1-O.\nL’incident també posa en dubte que el que va succeir el 20-S i l’1-O es pugui emmarcar en el delicte de sedició.\nNega cap alçament violent i que les accions dels membres del govern tinguessin aquest objectiu.\nEn aquest sentit, subratlla que les crides dels consellers a participar en el referèndum mai incloïen incitacions a realitzar cap acte violent.\nTambé reivindica els drets de reunió i manifestació, i recorda que la mobilització va ser eminentment pacífica.\nIndica, en aquest punt, que el Tribunal Europeu de Drets Humans entén que els incidents esporàdics o aïllats de violència no poden privar les persones del seu dret a la llibertat de reunir-se pacíficament.\nAixí, considera desproporcionada la pena imposada a l’exconsellera, i assenyala que és comparable amb un homicidi tot i que no es va produir violència ni es van esgrimir armes.\nPel que fa al delicte de malversació, considera que l’apartat de fets provats de la sentència no atribueix a Bassa l’execució de cap encàrrec, i afegeix que el fet que existeixi una factura proforma sense prova del concepte al que respon no acredita la prestació d’un servei ni el seu encàrrec.", "response": "La defensa de Dolors Bassa reclama la nul·litat de la sentència del Tribunal Suprem, que l'ha condemnat a 12 anys de presó per un delicte de sedició. L'argument principal és que la sentència li atribueix erròniament la titularitat d'Ensenyament, quan ella consellera de Treball, Afers Socials i Famílies i, per tant, no era responsable dels punts de votació de l'1-O.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2152", "instruction": "Sintetitza el text següent:", "context": "Els últims assajos de l'institut d'investigació IRTA han mostrat interessants resultats sobre la sembra en sec de l'arròs, una tècnica que permet reduir la inundació dels camps entre 4 i 6 setmanes.\nAixò representa un estalvi de l'aigua i també del 30% de la dosi de sembra perquè redueix els danys dels quironòmids i dels ànecs i ajuda a mantenir la supervivència del cultiu de l'arròs en els camps infestats amb caragol maçana.\nCom el caragol no es menja els brots tendres de la planta perquè no surt si no hi ha aigua, la producció ha estat superior en les parcel·les sembrades en sec que en les sembrades de forma convencional amb tractaments de saponina contra la plaga.\nL'IRTA també està testant el sistema de reg per degoteig als arrossars, que reduiria més del 45% l'ús d'aigua, i la inundació intermitent que s'ha començat a aplicar en el conreu de l'arròs en les zones litorals tradicionals del sud-est asiàtic.\nLa Comunitat de Regants del Molí de Pals (Baix Empordà), la de la Dreta de l'Ebre i l'ADV Arròs de Pals constitueixen un grup operatiu, amb els centres de l'IRTA de Mas Badia i de l'Ebre, el grup d'enginyeria del reg de la Universitat de Girona i tres empreses del sector, per introduir tècniques agronòmiques i processos innovadors al sector productiu que permetin l'estalvi d'aigua en el cultiu de l'arròs.\n\"Es tracta de provar a nivell de camp, estratègies que ens permetin reduir l'ús de l'aigua\", ha remarcat Francesc Camps, investigador de l'IRTA de Mas Badia (Baix Empordà).\nPerò a més de l'estalvi d'aigua, n'hi ha una que permet incidir en la lluita contra la plaga del caragol maçana que infecta tot el marge esquerra del delta de l'Ebre i comença a estendre's al dret.\nEs tracta de la sembra en sec o sembra enterrada.\nEnlloc de sembrar-se l'arròs amb els camps inundats -que es fa per rentar les sals dels sòls hidromorfs-, es sembra com qualsevol altre cereal, sense aigua.\nQuan ja ha germinat, passat un mes aproximadament, es fa la inundació.\n\"Així afavoreix la regularitat de la sembra perquè l'arròs, mentre tingui humitat al sòl, pot viure sense aigua\", ha assenyalat Camps.\nUn dels principals avantatges que obre esperances en el sector a les Terres de l'Ebre és que permet esquivar el caragol maçana, els ànecs o els quironòmids –les larves de mosquits o dípters-.\nAmb la sembra enterrada, \"quan la planta és més feble, el caragol no surt i no té tanta facilitat d'alimentar-se de les plàntules petites de l'arròs.\nMoltes vegades també a la pròpia fauna, com els ànecs, els és molt apetitosa i poden fer grans estralls\", ha dit el tècnic de l'IRTA.\n\"Com comences a inundar el camp quan la planta té 5 o 6 dits i 2 i 3 fulles, el dany és en aquest sentit menor\", ha afegit.\nEls caragol ja no arriba, els ànecs no van tant a menjar-hi i els quironòmids no hi viuen ni poden alimentar-se de les llavors perquè no hi ha aigua.\nEl handicap\nLa tècnica té una debilitat.\nCom són camps amb un elevat nivell de salinitat, \"quan germina la llavor, la sal perjudica el desenvolupament i el creixement de la planta i la llavor pot perdre viabilitat\".\nPer aquest motiu, paral·lelament, l'IRTA també està col·laborant en el desenvolupament de varietats d'arròs tolerants a la salinitat, dins del projecte europeu Neurice, liderat per la Universitat de Barcelona.\nDues tècniques d'estalvi d'aigua més\nL'IRTA i els regants i arrossaires també estan provant el cultiu aerobi de l'arròs, amb presència d'oxigen al sòl, una pràctica de conreu emprada en algunes zones amb escassetat d'aigua o de difícil aplanament.\nPer fer-ho es fa servir el sistema de reg gota a gota.\nL'any passat a Pals (Baix Empordà) es van produir estalvis del consum d'aigua de més del 45%.\nPerquè sigui viable cal mantenir la reserva utilitzable d'aigua de la zona superficial, on creixen les arrels de l'arròs els 30 primers centímetres, al 80% de la capacitat de camp.\nFinalment, es treballa amb el reg a regons o inundació intermitent és un reg per inundació a tandes en comptes de la inundació permanent.\n\"És anar fent regades però l'arròs, a diferencia amb un blat de moro és més sensible al dèficit d'aigua i es pot traduir en menys producció.\nCal un sistema fàcil per a l'agricultor per predir quan ha de tornar a regar el camp d'arròs\".\nPer saber-ho es fa servir un minipiezòmetre, una petita boia.\nAquest sistema de reg també s'està estudiant a l'IRTA en el marc del projecte europeu Greenrice.", "response": "L'institut d'investigació IRTA ha obtingut bons resultats en els assajos de sembra d’arròs en sec, que permet reduir l’ús d’aigua per inundació i limita l’impacte nociu del cargol maçana, els ànec i els quironòmids. També està testant el sistema de reg per degoteig i la inundació intermitent, un sistema que s'ha començat a aplicar en zones litorals del sud-est asiàtic.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1923", "instruction": "Sintetitza el text següent:", "context": "El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha exigit a Mariano Rajoy que \"estengui l'article 155\", tot dient que ja sap que això no és el que volen el PP i el PSOE.\n\"El que és lleial ara és actuar\", ha assegurat, fent-se fort en el discurs de Ciutadans de reclamar més mà dura contra el sobiranisme.\nRivera ha exigit també un control radical sobre els Mossos i sobre TV3, que és \"pagada per tots els catalans\" i ha de dedicar-se a \"informar\" i no a fer propaganda \"contra l'Estat\".\nSobre la policia catalana, ha afirmat que ha d'estar dirigida per persones que compleixin amb la legalitat i \"estiguin al servei de la Constitució i la ciutadania\" i no al servei \"d'un cop d'estat\".\nAlhora, ha demanat que s'intervingui sobre l'acció exterior de l'executiu català per impedir la posada en marxa \"la xarxa d'ambaixades i de propaganda internacional\".\n\"Ja no és moment de contemplacions\", ha clamat el líder de Ciutadans, afirmant que si el govern espanyol decideix \"actuar\" en la línia que propugna Cs, tindrà el suport del seu partit.\nTambé s'ha adreçat als \"catalans que se senten espanyols\" perquè sàpiguen\nque \"no estan sols\" i ha assegurat, amb to solemne: \"No sortirem corrent del nostre país\" i ha dit que els catalans no mereixen un Govern com el que presidirà Quim Torra.\nRivera ha dit que continuar aplicant el 155 és \"fer política\".\n\"En aquests moments, no hi ha res més polític que tornar a aplicar el 155\".\nRivera ha afirmat que els catalans que se senten espanyols \"no esperen que mirem cap a un altre costat\".\nEn un discurs maniqueu, ha parlat de \"bons\" i \"dolents\".\nTambé ha demanat a Rajoy que doni suport a la seva proposta de reforma de la llei per impedir que algú que un \"pròfug de la justícia\" o que no estigui en territori espanyol -en referència a Carles Puigdemont- no pugui ser candidat altre cop, en el supòsit de noves eleccions a Catalunya.\nEn aquesta mateixa línia, ha demanat que es retiri el sou als diputats electes que no assisteixin als plens.\nEn la reunió a la Moncloa, també s'ha tractat de la decisió de la justícia belga de rebutjar les peticions d'extradició dels consellers del Govern.\nAlbert Rivera ha defensat revisar l'euroordre després de la decisió judicial belga perquè \"no pot servir perquè els delinqüents es moguin per Europa\".\nAtac al PNB\nEl president de Cs ha etzibat contra el PNB, demanant a Rajoy que triï entre el nacionalisme basc i el seu principal aliat al Congrés, que és Ciutadans.\nRivera ha acusat el PNB de defensar que no s'actuï a Catalunya.\nLa voluntat d'arraconar Rajoy\nAquests darrers dies, Ciutadans ha escenificat una posició d'extrema duresa contra el sobiranisme, amb la intenció de presentar un PP com a dubitatiu i feble a l'hora de defensar la unitat d'Espanya.\nLa formació taronja ha apostat perquè l'executiu de Rajoy prengui mesures per controlar els mitjans públics catalans, impedir la restitució de l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i evitar que els líders independentistes destinin diners públics a finalitats il·legals.\nRivera troba \"inadmissible\" que el proper president de la Generalitat pugui ser algú com Quim Torra, a qui ha descrit com un \"racista\" que \"va contra la meitat de Catalunya\", pretén restituir en els seus càrrecs exconsellers \"pròfugs de la Justícia\" i \"rendeix comptes\" a l'expresident Carles Puigdemont.\nDesprés de recordar que Torra ja \"ha advertit que es saltarà la llei\", el líder de Cs va posar en dubte aquest dimarts que el proper executiu que es formi pugui ser \"un Govern constitucional i democràtic\".\nDavant d'aquesta situació, va instar Rajoy a \"no sortir corrent de Catalunya\" perquè no es pot \"abandonar els catalans que rebutgen la secessió.\nL'eix PP-PSOE\nRajoy va obrir una ronda de trobades amb els líders dels partits constitucionalistes, després de la investidura de Quim Torra.\nEl president espanyol es va reunir dimarts amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, per dissenyar un front comú de cara al nou president català.\nPerò alhora, delimitant també el terreny de joc a un Albert Rivera cada cop més desmarcat de l'acció del govern Rajoy, al qual dona suport al Congrés.\nEl president espanyol i el líder socialista van acordar donar una resposta \"ferma, proporcionada i pactada\" a tot moviment del nou Govern català que sigui considerada il·legal des de l'Estat.\nTambé van acordar mantenir el control de les finances de la Generalitat tal i com es va acordar l'any 2015, i evitar la creació d'estructures paral·leles per part de la Generalitat.\nPerò en la insistència a donar una resposta \"proporcionada\" i \"pactada\" als futurs moviments de Quim Torra, es llança un avís a Rivera perquè no es desmarqui del bloc central constitucionalista.", "response": "El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha exigit al president espanyol, Mariano Rajoy, que estengui l'aplicació de l'article 155 a Catalunya. També ha demanat augmentar el control sobre els Mossos d'Esquadra i TV3, a la qual acusa de fer propaganda contra l'Estat. Igualment, ha exigit reformar la llei per a impedir que els polítics exiliats es presentin a les eleccions.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2897", "instruction": "Sintetitza el text següent:", "context": "El president del grup parlamentari de JxCat, Jordi Sánchez, ha tornat a rebutjar els delictes que se li imputen i pels que està en presó provisional, especialment tots aquells que fan referència a actes violents.\nEn una entrevista a Eldiario.es, el dirigent independentista i expresident de l'ANC manté que si la nova fiscal general de l'Estat, María José Segarra, vol ser \"coherent i deontològicament honesta amb la seva funció\" hauria de retirar el càrrec de rebel·lió contra els encausats per l'1-O.\n\"I no solament amb el delicte de rebel·lió, també amb el de sedició.\nMirin, hi ha hagut més violència en la vaga dels taxistes en un cap de setmana que en tot el procés.\nInclòs l'1 d'octubre, on l'única violència va ser per part de la Guàrdia Civil i la Policia espanyola\", ha sentenciat, recordant així els incidents que s'han enregistrat durant els dies de la mobilització dels taxistes per la regulació de les VTC.\nA l'entrevista, Sánchez reflexiona sobre el tractament dels delictes que se'ls imputen i demana \"preguntar-se per quin motiu el dia que el Tribunal Europeu dels Drets Humans anul·li la causa i deixi a Espanya i el prestigi del seu màxim tribunal pel terra, els fiscals i magistrats que han intervingut en la causa no hauran d'assumir cap responsabilitat\".\n\"Amb un irresponsable en el sistema, com l'és el Rei, crec que és suficient.\nSi hi hagués conseqüències, estic convençut que actuarien amb més atenció al dret, tant jutges com a fiscals del Suprem\", etziba.\nAmb tot, espera que \"la professionalitat i el rigor s'imposin en la Fiscalia amb l'impuls de la nova fiscal general de l'Estat\".\nEl president del grup de JxCat i impulsor de la Crida Nacional és ara a la presó de Lledoners, després de mesos a Soto del Real.\nEn aquest sentit, assegura que el trasllat de centre penitenciari \"és un canvi més emocional que regimental\", però ha celebrat que \"el gran avantatge\" passi per \"saber que la família no ha d'invertir gairebé 12 hores per poder comunicar-se 40 minuts després de fer-ho per un vidre una vegada a la setmana\".\n\"Aquest maltractament per a la família ha finalitzat.\nI això a mi em produeix una gran tranquil·litat\", ha afirmat.\nA més, Sánchez assegura que té el convenciment que no podrà aconseguir la llibertat provisional abans que arribi el seu judici.\n\"He deixat de creure en un tracte ajustat a dret.\nElls, fiscals i magistrats del Suprem, han creat un relat fantasiós, fals, en el qual han arribat a escriure expressions que delaten els seus prejudicis i animadversió contra els ideals que defensem democràticament\", explica, tot demanant que \"ningú es cridi a engany\" perquè tant ell com la resta de polítics estan \"a la presó per evitar que siguin diputats en actiu\".\n\"Llarena i el Suprem tenen i usen el seu poder per mantenir-nos a la presó, però que siguin honests i dignes de la posició que ocupen i diguin la veritat\", reclama.\nParlant precisament del possible resultat del judici, Jordi Sánchez ja ha avisat que no acceptarà tancar cap pacte amb la justícia espanyola per rebaixar la pena acceptant delictes concrets.\n\"No acceptaré res més que la retirada de l'acusació de rebel·lió i sedició.\nNo mercadejaré amb el dret a la llibertat d'expressió i de manifestació.\nQue ningú cregui que si ens demanen 5 anys després d'amenaçar-nos amb demanar-nos 30 jo els vaig a aplaudir i agrair.\nAquest és un procés on el que es jutja, pel que a mi i a Jordi Cuixart es refereix, són els drets de manifestació i expressió.\nNo és cap ironia, en aquesta causa s'amenacen els drets per a qualsevol ciutadà de Múrcia, Salamanca, Toledo o Sevilla\", comenta a l'entrevista.\nPer últim, el president del grup de JxCat mostra el seu convenciment que la seva carrera política ha finalitzat, si més no, de moment.\nAixí, davant unes possibles noves eleccions, Jordi Sánchez creu que ni tan sols podria presentar-se per les conseqüències judicials que impulsen des de l'Estat.\n\"Lamentablement crec que el Suprem vetllarà per la meva suspensió i posterior inhabilitació\", diu.", "response": "En una entrevista a Eldiario.es, el president de JxCat i expresident de l'ANC Jordi Sánchez ha rebutjat el delicte de rebel·lió que li imputen, i ha dit que la recent vaga de taxistes a Barcelona ha generat més violència que tot el procés independentista. També s'ha mostrat pessimista pel que fa a l'obtenció de la llibertat condicional abans del judici.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_941", "instruction": "Sintetitza el text següent:", "context": "“El 10 d’abril de 2018, l’Adri, un noi de vint-i-cinc anys, amb ideals, actiu i compromès, saltava pel balcó de casa, escapant-se de les urpes de la gran bèstia repressora.\nMés de mil dies després, entra per la porta, amb el cap ben alt, amb els ideals enfortits, actiu i compromès, format i amb l’experiència viscuda dins la motxilla.\nQue bèstia tot plegat.”\nNúria Tarrés, mare d’Adrià Carrasco, s’ha adreçat a l’estat espanyol –”als que moveu els fils d’aquesta maquinària del terror”– en un discurs emotiu, durant la conferència de premsa pel retorn de l’exili del seu fill.\n“Si les vostres mares sabessin de debò què feu, s’avergonyirien de vosaltres.\nI si inculqueu als vostres fills i néts aquest odi i aquesta maldat, en el fons els esteu fent desgraciats.”\n“Moltes vegades l’estratègia d’inocular la por no funciona”, els ha dit.\nI ha afegit: “Ens feu més forts i convençuts i tot el dolor que sembreu són llavors de futures generacions, no ressentides, sinó molt més compromeses i convençudes encara.”\nInsistint en la idea de l’odi, ha exclamat: “Us vull dir que les veritables víctimes sou vosaltres, atrapats en l’odi que us genera qui pensa diferent.\nUs vull dir que els qui vivim amb coherència amb els nostres ideals, sempre a favor de la dignitat humana i el respecte, som uns privilegiats.”\nDesprés d’admetre que l’estat és molt poderós i ho té tot a favor ha dit: “Si desplegueu tots els tentacles sobre nosaltres, és perquè sabeu que tenim la força de la raó.”\nI ha acabat amb una referència a la por: “Feu molta por, perquè ara us sabem capaços de tot, capaços d’arruïnar la vida de qualsevol de manera gratuïta.\nPerò la por ja no ens paralitza.\nEns heu convertit en enemics d’una manera barroera.\nNosaltres no pararem.”\nA banda, s’ha adreçat també a la gent no mobilitzada: “La repressió, l’observeu, la calleu, la justifiqueu i us quedeu ben arrupits a la vostra zona de confort.\nQui observa la injustícia i no li remou l’ànima, és que és mort per dintre.”\nParlant de la seva experiència, ha dit que després de viure “les esgarrapades de la bèstia ferotge” en la pròpia pell, sap que ningú no és lliure de perill.\n“Mirar cap a una altra banda no serveix de res i, de vegades, quan no et queda més remei que girar el cap, ja és massa tard.”\nTarrés ha dit que l’exili d’Adrià Carrasco havia estat “mil dies d’un orgull infinit, com a pares” i de gratitud.\n“Gràcies per posar-nos-ho tan fàcil, malgrat tot, de saber que te’n sortiries, d’aprendre de tu, de valorar la teva serenitat i de saber aprofitar, fins i tot, aquesta merda que t’ha tocat viure i t’ha fet, encara, més bona persona.”\nI ha remarcat: “Mil dies de dignitat, de saber-nos amb la raó i de no claudicar, d’estar convençuts que no hi ha cap altre camí que seguir lluitant per millorar aquest món pervers, malgrat saber que som un petit David contra un poderós, gran i malvat Goliat.”\nPer tot això, ha demanat que no li diguin que ara s’ha fet justícia amb el cas del seu fill: “No em parleu de justícia, no crec en aquesta justícia, una justícia a favor del fort i no de la veritat.\nAvui solament es posa fi a una aberració que no havia d’haver succeït mai, com tantes altres, que hi han estat, que hi són i que, malauradament, seguiran.”\nFinalment, Tarrés ha agraït el suport a la família; al grup de suport Adri et Volem a Casa; a Tamara Carrasco i la resta de represaliats –”amb qui hem compartit patiment, vivències i suports”–; a Dan Ortínez, documentalista de Dormir amb les sabates posades; als amics i coneguts que els han ajudat, als veïns d’Esplugues; als advocats Gonzalo Boye i Cristopher Marchand; als catalans que els han donat suport; a “la família de l’exili” i a les múltiples associacions que els han fet costat.", "response": "Núria Tarrés, la mare d'Adrià Carrasco, el jove activista independentista d'Esplugues de Llobregat exiliat a Brussel·les, ha celebrat el retorn del seu fill i ha carregat contra la justícia espanyola en un emotiu discurs. Acusat de terrorisme, el 10 d'abril del 2018 Carrasco va fugir pel balcó quan la policia es va presentar a casa seva per a detenir-lo.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1211", "instruction": "Sintetitza el text següent:", "context": "El MNAC estrena aquest dijous una gran exposició dedicada a Antoni Gaudí, preparada durant quatre anys i que vol fugir de \"tòpics\" sobre l'obra i figura d'un arquitecte \"complex\" i connectat al seu temps.\nA través de 650 obres, alguns dels seus fons i també préstecs de fins a 74 institucions, el Museu Nacional fa una revisió crítica de Gaudí tot repassant la seva trajectòria, des dels anys de formació i fins a la seva mort.\nLa mostra té especial cura de situar el context temporal i social on Gaudí va desenvolupar la seva obra, i a més el posa en relació amb altres arquitectes i artistes de l'època per ajudar a entendre millor la seva dimensió.\nL'exposició és una coproducció amb el Museu d'Orsay de París, on viatjarà a la primavera.\nGaudí (1852-1926) ja disposa d'una presència molt destacada dins la col·lecció del MNAC, però no se li havia dedicat una exposició monogràfica d'aquesta magnitud.\nBona part de les obres que habitualment s'exposen a les sales de modernisme del museu han baixat a la sala gran d'exposicions temporals per alimentar aquesta gran mostra, que compta amb fins a 650 objectes arquitectònics, de disseny i mobiliari, obres d'art, documentació, plànols i fotografies.\nEntre els elements més destacats per inèdits o rarament vistos hi ha dos mobles de la família Güell (un tocador i una chaise-longue) dissenyats per Gaudí per al Palau Güell; la reconstrucció del vestíbul del pis principal de la Casa Milà (la Pedrera), amb mobiliari que estava dispers i el museu ha recompost; un dels tapissos que Josep Maria Jujol va fer per encàrrec de Gaudí pels Jocs Florals de 1907, ara restaurats; o un intent de transmetre com era el taller de l'artista, amb tots els seus guixos de cossos, plantes i animals, maquetes i objectes geomètrics.\nMés enllà de l'encant d'aquestes peces, el MNAC s'ha esforçat en oferir un relat diferent sobre la figura de l'arquitecte.\nL'intent, segons manifesta el seu comissari, Juan José Lahuerta, ha estat mostrar un Gaudí \"que no és el personatge desconegut, l'artista incomprès ni l'artista que treu les seves idees d'una imaginació caiguda del cel\".\n\"Gaudí va ser algú completament integrat en una sèrie de contextos molt complexos\", començant per l'internacional, del qual estava perfectament al cas, subratlla.\n\"Va treballar influït i en competència amb alguns d'aquests arquitectes\".\nL'altre context, el barceloní, el va convertir en l'arquitecte de l'alta burgesia i l'església, per bé que també va ser un personatge conegut, fins i tot \"molt popular\", diu Lahuerta, de qui es van fer mils de targetes postals, que apareix caricaturitzat en les revistes de l'època, etc.\nPer tot plegat, el comissari creu que aquesta exposició és \"diferent\" de totes les anteriors sobre l'arquitecte.\n\"Aquí no ens basem en un Gaudí tòpic, en la idea de la seva alegria, de la llum, del color, del Mediterrani...\nEn certa manera seria l'altra cara, la d'un Gaudí extraordinàriament complex i per això molt més ric\", argumenta.\nEn aquest sentit Lahuerta conclou que \"a part de gaudir dels mobles, objectes i dibuixos, l'exposició farà pensar sobre la seva obra i sobre la mateixa història de Barcelona en la qual ell juga un paper tan determinant\".\nEl bust de la Font d'Hércules del jardí del Palau de Pedralbes; els guixos que van servir per modelar les escultures de la Sgarada Família, les fotografies del Park Güell que van formar part de l'exposició de París del 1910 i que no s'han tornat a exposar, són altres peces d'interès de la mostra, que es pot visitar al MNAC fins al proper 6 de març.\nUna de les novetats de la visita és l'audioguia que ha preparat l'equipament i que compta amb la narració de l'actor Josep Maria Pou.", "response": "El MNAC estrena aquest dijous una gran exposició sobre l’arquitecte modernista Antoni Gaudí, des dels seus inicis fins a la seva mort. Segons el comissari, Juan José Lahuerta, la mostra inclou 650 obres provinents del fons del museu i de préstecs externs i pretén oferir un relat diferent sobre l’arquitecte, evitant els tòpics de la llum, l’alegria i el Mediterrani.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1700", "instruction": "Sintetitza el text següent:", "context": "M’expliquen que ahir al vespre una presentadora del canal TV5 Monde va dir que les imatges de l’incendi de Notre-Dame li semblaven d’una bellesa colpidora, terribles i boniques alhora”.\nQuina manera tan precisa d’explicar-ho, tan paradoxal i dolorosa, tan certa.\nLes imatges del foc devorant el sostre i l’agulla de la catedral han de ferir la sensibilitat de tothom amb un mínim de cultura, de coneixement de l’art, de la historia, de la civilització.\nTambé és cert que una imatge de destrucció, de les flames acarnissant-se amb un monument d’aquesta categoria és capaç de deixar-te captivat, commogut, immòbil, mig hipnotitzat.\nEstà molt estudiat això, l’horror i la destrucció com a experiència estètica, vivència del sublim, capacitat de fascinació.\nPura paradoxa.\nDoncs sí, avui sabem que Nostra Senyora de París ha patit un incendi horripilant, que la seva agulla ha caigut i que el sostre també.\nExpliquen que l’estructura pot estar danyada i que unes quantes marques comercials han donat ja un grapat de milions d’euros per a la seva reconstrucció.\nVull pensar que Notre-Dame ressorgirà de les cendres, que tornarà a lluir esplendorosa, que el seu Gòtic –ja retocat al llarg dels anys tal i com expliquen els historiadors de l’art entesos- encara que inevitablement tunejat esdevindrà de nou bell.\nVoldria pensar també que la demagògia barata s’esvairà algun dia.\nLa demagògia d’aquells que afirmen que Notre-Dame només és una catedral, un monument, un símbol religiós, que hi ha coses molt més importants al món, com ara la fam, els refugiats i el drama dels qui moren a alta mar.\nAssenyala els que estem preocupats com uns “culturetes” elitistes i pedants que es preocupen més per unes pedres que pels nens que moren de gana.\nSón arguments que no cal rebatre perquè es rebaten sols.\nQui relativitza la importància i el valor de l’art, qui qüestiona que l’incendi de Notre-Dame és una catàstrofe mundial –que podria haver estat pitjor, més destructiva i devastadora- demostra el mateix nivell d’ignorància i egoisme congènit que aquell que relativitza la importància dels mestres a l’escola i que confia cegament en el mercat com a veritat absoluta de totes les coses.\nUn és un ultraliberal i l’altre un representant de l’esquerra més caducada.\nDues cares de la mateixa moneda.\nÉs cert que la morterada que Luis Vuitton posarà sobre la taula per a reconstruït Notre-Dame estaria molt bé que també la posés sobre la taula per a contribuir a evitar que milers de persones creuin el mar amb pastera i per a incrementar la investigació per la cura definitiva de la Sida.\nLa doble moral, la hipocresia i els valors interessats existeixen en aquest món podrit per tantes i tantes coses.\nDe fet, no costa gens i ve a tomb atrevir-se a interpretar –també interessadament, s’ha de reconèixer- com a símbol de la profunda crisi humanística i humanitària que viu el món.\nNotre-Dame cremant-se és símbol del menyspreu pel passat, per la cultura, pel cultiu del criteri, el bagatge i el més elemental sentit comú, per l’enteniment entre les persones.\nEn un món en què es premia més que mai l’individualisme i l’egoisme, en què els rastres del passat són aniquilats de les nostres ciutats, en què tot es pot arreglar i explicar amb una simple transacció econòmica entre particulars, l’incendi d’ahir casa a la perfecció.\nDonald Trump fent un tuit en què reclama que els avions cisterna sobrevolin la catedral i llancin tones d’aigua per sobre.\nTones d’aigua que esfondrarien la pedra anciana i la catàstrofe seria irreparable.\nAquesta és la imatge del món d’avui.\nCelebrem que la destrucció no ha sigut devastadora.\nCelebrem que es podrà reconstruir.\nCelebrem El geperut de Notre Dame i les pel·lícules que l’han portat a la pantalla i que fixen la personalitat i l’imaginari de la catedral, que la rescaten del pas del temps.\nCelebrem que Picasso deixés en la seva pintura tantes versions diferents de Notre-Dame.\nCelebrem que Chagall, Matisse, Utrillo, Dalí i Diego Rivera l’escollissin en algun moment de la seva vida com a motiu inspirador.\nCelebrem Notre-Dame, celebrem París, celebrem la intel·ligència.", "response": "Les imatges de l'incendi de la catedral de Notre-Dame han commocionat el món sencer. Les imatges, esfereïdores i boniques alhora, han colpit la sensibilitat de molta gent i d'empreses que ja han anunciat donacions milionàries per a reconstruir el temple. També hi ha qui ha relativitzat la importància de l'incendi enfront d'altres desgràcies presents al món, com la fam al món.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2130", "instruction": "Sintetitza aquest text:", "context": "El Gran Teatre del Liceu ha viscut aquest divendres l'esperat homenatge a Montserrat Caballé amb amics i figures de la lírica que van marcar la trajectòria de la soprano catalana.\n'El somriure de Montserrat Caballé' s'ha fet coincidir amb el dia en què la soprano hauria fet 86 anys, i ha reunit figures com Josep Carreras, Jaume Aragall, Joan Pons, Saioa Hernández, Begoña Alberdi o Al Bano.\nAltres artistes de primera línia properes a l'artista, com Plácido Domingo, Ainhoa Arteta o Zubin Metha, han estat presents a l'homenatge a través de vídeos amb càlids missatges en record de l'artista.\nEl concert ha estat dirigit i presentat pel director de teatre i amic de la família, Lluís Pasqual, i ha omplert les parets de la \"casa de la Montserrat\" amb el \"record del seu somriure\", ha dit el president de la Fundació del Liceu, Salvador Alemany.\n\"No ho hem de fer amb tristor.\nÉs un moment pel record i per la celebració\", ha avançat Alemany en començar el concert, que s'ha acompanyat amb fragments de vídeo de Caballé cantant, oferint entrevistes, assajant o ensenyant a joves cantants.\nUn recorregut per la seva trajectòria que ha dirigit musicalment Guillermo García Calvo amb l'Orquestra Simfònica del Liceu.\n\"Gràcies per rebre'ns al teu teatre.\nSom a les teves mans\", ha dit Pasqual, després d'explicar que va cantar amb la soprano en el quart bis d'un concert el 1988 al Teatre Fortuny de Reus.\nVells amics de l'artista i algunes veus emblemàtiques de la història de la lírica, com Josep Carreras, que ha inaugurat les actuacions, han ofert un concert d'aproximadament dues hores.\nCarreras, qui considerava Caballé \"com una germana gran\", ha entonat la cançó napolitana 'Digues-li tu per mi' de Rodolfo Falvo, que ha ressonat per les parets del Liceu com ho ha fet els aplaudiments del públic.\nEntre els espectadors, el ministre de Cultura i Esport del govern espanyol, José Guirao, així com la consellera de Cultura, Mariàngels Vilallonga.\nPersonalitats del món de la cultura, com Isabel Coixet, Frederic Amat o cantants a qui Caballé va marcar en la seva trajectòria artística, com Mónica Naranjo o Ruth Lorenzo, han volgut estar presents en un homenatge que ha mostrat també la vessant més humana de la soprano.\nTambé ha permès als seus admiradors recordar-la i conèixer-la mitjançant les interpretacions dels seus companys de vida.\nTambé hi ha assistit l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, qui ha entregat abans del concert la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona a títol pòstum a la cantant.\n\"Avui celebrem el somriure de la Montserrat\", ha dit la filla de la soprano, Montserrat Martí, al Saló dels Miralls del Liceu.\nUn somriure que ha estat present en els vídeos que s'han projectat de la cantant, així com en els missatges que han enviat amics propers com Plácido Domingo, Ainhoa Arteta, Zubin Metha, Roberto Alagna, Juan Diego Flórez o Richard Bonynge.\nDomingo ha recordat \"tantes nits\" que van viure junts al Liceu, i ha reconegut que el que més admirava d'ella era el seu \"fiato prodigiós\".\n\"No sabies quan anava a respirar.\nSe n'oblidava de respirar perquè no ho necessitava.\nEra una veu extraordinària\", ha dit el cantant.\nD'altres, com el director Giancarlo del Monaco ha assegurat que \"mai\" l'havia vist \"trista\".\nHomenatge internacional\nL'homenatge ha comptat amb la complicitat, a més de la família i amics de Caballé, de grans teatres d'òpera del món que van tenir el plaer d'acollir la soprano sobre el seu escenari, com la Royal Opera House-Covent Garden, el Teatro alla Scala de Milà, l'Opera de París, la Wiener Staatsoper, el Metropolitan Opera House de Nova York o el Teatro Real de Madrid, entre d'altres.\nLa soprano catalana Begoña Alberdi ha pujat a l'escenari juntament amb el tenor barceloní Carlos Cosías per interpretar el duo del primer acte de 'La Traviata' de Giuseppe Verdi, una de les obres insígnies de la cantant.\nEl baríton menorquí Joan Pons ha escollit un fragment de l'òpera 'Il tabarro' de Giacomo Puccini i el tenor Jaume Aragall ha interpretat 'Non ti scordar di me' d'Ernesto de Curtis.\nAprenents i alhora companys d'escenari, com Jordi Galán, o l'últim deixeble, el jove cantant de 19 anys Anthony Harutian, que ha entonat notes de 'Rinaldo' de Händel.\nSaioa Hernández, amb 'Un ballo in maschera' de Verdi, el cantant italià Al Bano, o un duet de 'Faust' amb María Gallego i Josep Bros han teixit un repertori nostàlgic intercalat amb actuacions de Caballé.\nAgostina Smimmero i Pene Pati, guanyadors del Primer Premi del Concurs Internacional de Cant Montserrat Caballé, han tancat el concert amb fragments de 'La Gioconda' i de 'Roméo et Juliette', respectivament.\nHi ha hagut temps per rememorar un dels moments més recordats de la seva trajectòria, l'actuació amb Freddy Mercury de 'Barcelona', l'himne dels Jocs Olímpics del 92.\nMés de tres minuts d'aplaudiments han tancat la nit en què el Liceu ha celebrat la vida de Montserrat Caballé.", "response": "Aquest divendres, el dia que hauria fet 86 anys, el Gran Teatre del Liceu ha homenatjat la figura de la soprano catalana Montserrat Caballé. El concert, titulat “El somriure de Montserrat Caballé” ha estat dirigit pel director de teatre Lluís Pasqual i hi han participat grans figures de la lírica com Josep Carreras, Saioa Hernández o Begoña Alberdi.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2570", "instruction": "Sintetitza aquest text:", "context": "L'aposta per la digitalització s'està convertint en un instrument per millorar la competitivitat dels comerços urbans i de proximitat.\nAixí ho ha explicat la directora general de Comerç de la Generalitat, Munta Vilalta, qui ha destacat que les jornades i tallers que estan organitzant darrerament per a comerços urbans i de proximitat van encaminats a \"conscienciar de la necessitat de ser presents a la xarxa\".\nVilalta s'ha mostrat sorpresa de la bona acollida que ha tingut la jornada sobre Amazon en la qual han participat uns 300 propietaris de negocis interessats en les oportunitats que els pot oferir aquesta plataforma d'eCommerce.\nEl responsable del Programa de Logística d'Amazon, Lucas Villanueva, ha destacat la nova finestra que obre la plataforma per a molts petits comerços, \"que sense deixar la botiga física, amplien mercat no només a l'Estat espanyol, sinó a altres països del món i d'aquesta manera es fan un lloc com a empreses exportadores\".\nSegons dades de la Fundació.cat, encara hi ha molt camp per recórrer ja que només tres de cada deu microempreses catalanes disposen de pàgina web.\nLa jornada 'Amazon, una oportunitat al servei del comerç català' es contextualitza en un seguit d'accions arreu de Catalunya que impulsa la Direcció General de Comerç, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, orientades a conscienciar el sector de la importància de la transformació digital de les empreses comercials, apropar les darreres tendències en comerç digital, i oferir noves oportunitats de negoci a través de la xarxa.\nLa directora general de Comerç, Munta Vilalta, ha assenyalat que la transformació digital és \"imprescindible\" per la modernització i millora de la competitivitat del comerç català.\nEn aquest sentit, s'estan implementant un seguit d'accions a través de la Direcció General de Comerç orientades a la digitalització del petit comerç i del comerç urbà com a peça fonamental del model comercial de Catalunya.\nEntre les propostes hi ha jornades formatives arreu del territori sobre digitalització comercial, adreçades a botiguers i comerciants, com per exemple la jornada 'Comerç online: per on començo?', inclosa dins la iniciativa 'Comerç Futur'.\nAquests tallers formatius ja s'han impartit a Barcelona, Girona, Tortosa, Lleida i Manresa amb una participació de més de 300 persones.\nAmb la jornada sobre Amazon organitzada a Vic, l'objectiu és apropar al petit comerç les darreres tendències en venda online.\nTambé s'han presentat les oportunitats de comercialització que ofereix aquesta plataforma.\nPer il·lustrar-ho, en la sessió s'ha utilitzat l'experiència de Joguines Gaspar, de Palau-solità i Plegamans, una empresa familiar dedicada a la fabricació i comercialització de joguines de fusta que ha acabat exportant a països tan llunyans com el Japó.\nEl responsable del Programa de Logística d'Amazon, Lucas Villanueva, ha explicat que en el darrer any s'ha multiplicat per quatre el nombre d'empreses catalanes que es troba disponible a la seva plataforma.\nSense donar dades detallades, Villanueva ha destacat l'interès progressiu que va agafant aquest tipus de venda entre el petit comerç a Catalunya.\nLes empreses ja no només veuen la xarxa com un avantatge per ampliar el seu mercat, sinó que l'exportació representa un factor crida per complementar les seves vendes o com a mode de supervivència, ha explicat.\nVillanueva creu que la nova planta logística de Catalunya farà augmentar encara més l'interès per aquest tipus de comerç online.\nA banda de les jornades formatives i informatives, Muntsa Vilalta ha explicat que també s'ha impulsat el programa Comerçlocal.CAT. El programa vol impulsar una major presa de consciència de la importància de tenir presència en línia i les oportunitats que internet ofereix als comerciants per a desenvolupar el seu negoci.\nOrientant a microempreses, Comerçlocal.CAT ofereix a la petita empresa la possibilitat de tenir presència a internet mitjançant una pàgina web.\nDesprés de registrar el seu domini al .cat per un preu de vuit euros, els tècnics proporcionen de manera gratuïta un web al comerciant.\nDe moment aquesta iniciativa es troba en fase de prova pilot a Girona i una setantena de comerços gironins ja tenen el seu web.", "response": "Muntsa Vilalta ha destacat que la digitalització és essencial per millorar la competitivitat dels comerços. La iniciativa \"Amazon, una oportunitat al servei del comerç català\" s'ha organitzat per conscienciar els propietaris de negocis sobre les possibilitats que ofereix la venda en línia. La transformació digital del petit comerç és una peça fonamental del model comercial de Catalunya.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1813", "instruction": "Sintetitza aquest text:", "context": "El govern d'Ada Colau continua les negociacions amb la CUP per aprovar la modificació pressupostària, segons ha afirmat al ple d'aquest divendres el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello.\nEl ple municipal ha tombat una proposició del PP que demanava que Colau hi presentés el pressupost i, en cas de no prosperar, que el tornés a presentar vinculat a una qüestió de confiança.\nPisarello ha dit que no s'ha arribat a necessitar aquest mecanisme.\n\"El pressupost s'està discutint; no estem en una situació apocalíptica\", ha afirmat.\n\"Entenc que li faci perdre la son que les forces d'esquerres puguin eventualment aprovar una modificació pressupostària com aquesta\", ha destacat Pisarello.\nTambé ha reconegut que amb el principal grup de l'oposició, en referència a CiU, seria \"molt més fàcil\" negociar \"si la interlocutora no fos regidora d'UDC\".\nLa regidora de la qual parlava, Sònia Recasens, li ha replicat que és la mateixa que va pactar amb les forces d'esquerra el pressupost prorrogat sobre el qual el govern busca ara aliats per ampliar-lo.\nLa regidora de la CUP María José Lecha ha afirmat que la proposició del PP \"és una pèrdua de temps\", ja que no respecta els temps que s'han donat els grups per arribar a un acord.\n\"Abans de donar lliçons democràtiques dins les institucions haurien de netejar de corrupció i males pràctiques el partit\", ha defensat, i ha ironitzat: \"Segueixin mirant MTV i Gandia Shore\".\nDesprés de fer-se públic un vídeo d'una parella tenint sexe al metro, Alberto Fernández Díaz (PP) va demanar a l'alcaldessa, Ada Colau, que no convertís la ciutat en Gandia Shore.\nLa proposició del PP ha rebut l'abstenció de C's i el vot en contra de tots els altres grups.\nFernández Díaz ha defensat que si prosperava es tindria no més tard del juliol un pressupost com pretén Colau, o un nou alcalde que no sigui ella.\nHa criticat que l'alcaldessa \"no ha tingut el coratge polític ni la responsabilitat de govern necessària\" per presentar-lo vinculat a una qüestió de confiança.\nEls altres grups han considerat que ara no és el moment de plantejar-ho, i Pisarello ha avisat els populars del fet que s'han reduït molt els seus votants a la ciutat, el que els \"podria conduir a la marginalitat més absoluta\".\nEl govern torna a refusar les pantalles gegants al carrer per l'Eurocopa\nEl tinent d'alcalde Jaume Asens i la mateixa Colau han refusat els precs del PP i C's d'instal·lar pantalles gegants a l'avinguda Maria Cristina per veure la selecció espanyola de futbol durant l'Eurocopa, tot i que mantenen la porta oberta a negociar-les en un espai tancat.\nSegons Colau, les pantalles no són un problema, sinó els grans esdeveniments futbolístics: pel mundial de Sud-africà es van registrar 74 ferits, 21 detinguts i un noi va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma.\nAmb ironia, l'alcaldessa s'ha mostrat \"encantada\" de veure la final amb Fernández Díaz en un bar \"com s'ha fet tota la vida\".\nEl govern ha presentat el pla de recursos humans del mandat al ple, el qual ja havia explicat als mitjans.\nJoaquim Forn (CiU) ha plantejat que aquest any no hi ha convocatòria de bombers i s'ha preguntat què passarà amb la de la Guàrdia Urbana.\nEl regidor de Presidència i Territori, Eloi Badia, ha dit que la convocatòria de la Guàrdia Urbana estudien fer-la interadministrativa per reposar les places del cos. Segons ell, amb aquesta convocatòria i el centenar d'agents que s'incorporaran aquest any serà suficient per aconseguir que no decreixi la plantilla.\nEl ple també ha ratificat amb el suport de tots els grups excepte la CUP, que s'ha abstingut, el pagament que ja es va executar aquest dijous de l'1% de l'increment salarial del 2007 i el 2008, en compliment d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).\nEl regidor Josep Garganté ha justificat l'abstenció \"cupaire\" amb el fet que també han cobrat els directius i el personal de confiança de l'Ajuntament.\nSegons ell, en el cas del gerent municipal, que cobra 159.000 euros anuals, podria suposar que aquest any en guanyi 30.000 més.\nMedalla d'Or a la Federació Catalana d'Atletisme\nA més, s'ha aprovat atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu a la Federació Catalana d'Atletisme per la seva tasca com a motor de l'atletisme català, i per la seva dedicació a la promoció de l'atletisme a la ciutat.\nLa CUP hi ha votat en contra perquè, segons la regidora Maria Rovira, prefereixen el suport diari a les entitats esportives de la ciutat.\n\"Els criteris de competitivitat i meritocràcia no són els que s'haurien de donar en el govern de BComú\", ha defensat.", "response": "El govern d'Ada Colau continua negociant amb la CUP per aprovar una modificació pressupostària. El ple municipal va rebutjar una proposta del PP que demanava la presentació d'un pressupost vinculat a una qüestió de confiança. El tinent d'alcalde ha dit que no s'ha necessitat aquest mecanisme i que \"no estem en una situació apocalíptica\".", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_450", "instruction": "Sintetitza aquest text:", "context": "El Ral.li de la Ceràmica, que recorrerà divendres i dissabte les carreteres de Castelló, ha estat presentat a l’Ajuntament de la ciutat.\nLa prova celebra la seua vint-i-huitena edició, consolidada com una de les competicions més importants del calendari i puntuable per al campionat regional de ral·lis de la Comunitat Valenciana.\nEl divendres es dedicarà a les verificacions administratives i tècniques mentre que el dissabte se celebrarà la competició com a tal.\nAmb una etapa i quatre seccions que es recorren dues vegades cadascuna, el ral·li cobrirà un total de 389,5 quilòmetres, 115 d’ells cronometrats, i congregarà a més de 40 participants.\nEl regidor d’Esports, Enric Porcar, que ha estat acompanyat en l’acte de presentació per Emilio Marmaneu, director de la prova, i Javier Martínez, president del Rallye Club Castelló, entitat organitzadora, ha reiterat el suport del consistori a una carrera “amb una tradició indiscutible, com ho demostren l’expectació que suscita i la gran quantitat de públic que congrega a les carreteres per on transcorre”.\nPorcar ha destacat la bellesa del paisatge que travessa el ral·li.\n“Es nota que els organitzadors coneixen a fons la nostra província perquè els trams escollits són preciosos”, ha dit el regidor.\nEl recorregut és el mateix que el de l’any passat i travessa tres comarques: la Plana, l’Alt Millars i l’Alcalatén.\nArgelita-Llucena, Cedramán-Lludient, Pantà del Sitjar i Costur-Vilafamés són els trams contra el rellotge.\n“El traçat és molt variat, es barregen trams amb pujades i baixades ràpides al costat d’altres més tècnics”, ha assenyalat Emilio Marmaneu, qui ha apuntat que “el Rallye de la Ceràmica és molt exigent, els pilots han de donar el millor de si mateixos per tenir opcions de triomf”.\nL’organització d’aquest tipus de competicions té molt presents les mesures de seguretat.\n“Intentem que cada any siguen més estrictes perquè es puga compaginar la diversió dels aficionats amb l’absència de riscos innecessaris”, ha assegurat el director del ral·li, qui treballa estretament amb la Guàrdia Civil de Trànsit, que destinarà a la prova una quinzena d’agents.\nSeran algunes de les prop de 300 persones que treballen perquè l’esdeveniment siga un èxit, des de comissaris, cronometradors i radioaficionats a membres de Protecció Civil, bombers, grues, ambulàncies, metges i personal sanitari.\nTant Martínez com Marmaneu han recalcat que la major part del pressupost, atés que no hi ha premis en metàl·lic, es destina a mesures de seguretat per intentar que no hi haja cap accident ni entre els pilots ni entre el públic.\nPer aquesta raó, abans de cada tram es repartirà entre els aficionats un tríptic amb les mesures de seguretat que cal observar durant la carrera.\n“El més important és col·locar-se en una posició elevada respecte a la carretera.\nRomandre junt a la carretera és molt perillós”, han advertit.\nEl Rallye de la Ceràmica arrancarà a les 8.30 a la seu del Patronat d’Esports, on també conclourà al voltant de les 20 hores.\nEn el pavelló poliesportiu Víctor Cabedo, a Onda, estarà instal·lat el parc d’assistència, on els cotxes seran sotmesos a les reparacions i revisions necessàries.\nDotze hores després de la sortida, Castelló coneixerà el nom dels guanyadors d’una de les seues competicions més senyeres.\nEntre els favorits no faltarà una de les llegendes de la prova, guanyador en diverses ocasions i un pilot al qual sempre cal donar entre els favorits.\nEs tracta de Santi Carnicer, que conduirà el seu inseparable Ford Fiesta R5 amb l’objectiu de treure’s l’espina de l’última edició, quan se li va escapar el triomf per només un segon.\nLa nota anecdòtica serà la presència de Santi Cañizares, ex porter internacional del Real Madrid i Valencia CF, i fervent aficionat a la velocitat, al volant d’un dels Porsche en competició.\nCañizares no serà l’únic participant de fora de la província.\nSegons ha informat Javier Martínez, president del Rally Club Castelló, “hi ha 15 inscrits vinguts de Catalunya, el País Basc i Madrid, senyal que el Rallye de la Ceràmica manté el seu poder de convocatòria”.", "response": "El Ral·li de la Ceràmica celebra la seva vint-i-vuitena edició a Castelló. El recorregut cobreix un total de 389,5 quilòmetres, 115 d'ells cronometrats, i es realitza en 4 seccions que es recorren dues vegades cadascuna. La prova és puntuable per al campionat regional de ral·lis de la Comunitat Valenciana i es presentarà a l'Ajuntament de Castelló.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2534", "instruction": "Sintetitza aquest text:", "context": "El Govern ha reprès l'activitat arreu del territori per copsar la progressiva \"reactivació del país\" i \"de les obres públiques que van quedar aturades a causa de la covid-19\".\nEl conseller de Territori, Damià Calvet, ha estat el primer en recuperar aquesta dinàmica i ho ha fet visitant la planta de tractament de residus de Can Barba de Terrassa.\nHa recordat que els treballs per modernitzar aquesta instal·lació van quedar aturats a causa de la pandèmia.\nAlhora ha indicat que aquesta intervenció dotarà l'equipament d'un innovador sistema de deshidratació tèrmica que permetrà produir un compost de millor qualitat i un 30% més d'electricitat.\nL'actuació disposa d'un pressupost de 4,5 MEUR i està finançada per l'Agència de Residus de Catalunya.\nDesprés que la setmana passada el Govern aprovés el decret per reactivar les obres públiques, aquest dimecres l'executiu català ha reprès l'activitat arreu de Catalunya amb la visita que el conseller de Territori, Damià Calvet, ha fet a la planta de residus de Can Barba, a Terrassa.\nCalvet ha explicat que la recuperació de les polítiques que s'impulsen des de la conselleria permeten \"dinamitzar l'economia mantenir l'ocupació i fins hi tot generar-la\".\nAixí mateix ha posat en valor que en una situació com l'actual \"s'iniciïn projectes i obres noves\" i ha destacat la necessitat que els consellers tornin a desplaçar-se arreu del territori per copsar com van evolucionant les actuacions que tornen a posar-se en marxa.\nUn exemple d'aquesta progressiva tornada a la normalitat és la planta de tractament de residus de Can Barba de Terrassa, on el mes de desembre de 2019 van començar els treballs per modernitzar la instal·lació.\nCalvet ha detallat que a causa de l'estat d'alarma aquestes obres van aturar-se i ha indicat que en els darrers dies s'han tornat a posar en marxa.\nAquesta intervenció, que disposa d'un pressupost de 4,5 MEUR i està finançada per l'Agència Catalana de Residus, dotarà l'equipament d'un innovador sistema de deshidratació tèrmica que permetrà obtenir un compost de millor qualitat i un 30% més d'electricitat.\nLa previsió és que acabi en les properes setmanes i que a partir de l'1 de junt el centre pugui anar absorbint de nou i de forma progressiva els residus orgànics dels disset municipis als quals dona servei.\n\"La idea és que primer recuperem els que ara estem traslladant a l'Ecoparc 4, ubicat a Hostalets de Pierola, perquè està més lluny i el trasllat fins allà té un cost elevat\", ha comentat la directora tècnica del Consorci de Residus del Vallès Occidental, Concha Zorrilla.\nHa afegit que en una segona fase Can Barba tornarà a absorbir els que ara van a l'Ecoparc 2 de Montcada i la petita part que es deriva al Bages.\nA banda d'aquesta obra pública, en la darrera setmana també s'han reprès altres projectes destacats pel Vallès Occidental com l'ampliació de la C-58.\nCalvet ha assegurat que es mantindrà el calendari previst i que la tercera fase estarà enllestida a finals de 2020 tal i com s'havia dit.\nEl que per ara no s'ha pogut fer, són les proves pilot de la tecnologia sense contacte de la T-Mobilitat en autobusos i trens.\n\"Com no s'ha provat s'endarrerirà l'entrada en vigor del nou sistema tarifari\", ha reiterat Calvet.\nEl conseller també ha aprofitat per referir-se al tractament de residus sanitaris i ha assegurat que tot i que la xifra d'aquesta tipologia de deixalles s'ha disparat en els darrers mesos, \"s'estan gestionant amb rapidesa, seguretat i seguint els criteris que dicten les autoritats sanitàries\".\nHa recordat que a Catalunya hi ha tres abocadors – dos al Vallès i un a Tarragona – que poden tractar aquests materials i ha afegit que diverses plantes de valorització energètica com la de Mataró, també s'han habilitat per poder-los gestionar.", "response": "El govern ha reprès l'activitat per a la progressiva reactivació del país i les obres públiques, que es van aturar a causa de la covid-19. Damià Calvet ha visitat la planta de tractament de residus de Can Barba de Terrassa, on s'efectuarà una intervenció que dotarà l'equipament d'un sistema de deshidratació tèrmica per produir un compost de millor qualitat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1076", "instruction": "Sintetitza aquest text:", "context": "La 37a edició del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló posa el focus en els territoris poc coneguts d'Alaska i el Yukon.\nEl nou format, que posa l'accent en un indret desconegut del planeta, ja es va iniciar l'any passat amb la Patagònia com a fil conductor de moltes projeccions i activitats.\nSense deixar de banda la part esportiva, la sessió inaugural de divendres va voler anar més enllà de l'alpinisme i va combinar fragments cinematogràfics amb el testimoni, entre d'altres, de l'escriptor Jordi Canal-Soler o el fotògraf Oriol Alamany, que han relatat les vivències a la zona a través dels seus viatges.\nAquest any l'alpinista català Òscar Cadiach serà guardonat amb la Flor de Neu d'Honor per la seva carrera alpinística i per la seva trajectòria com a realitzador de documentals, el proper 21 a les 9 del vespre al teatre Cirvianum.\nEntrevista\nÒscar Cadiach: «L'alpinisme ha perdut el seu punt més romàntic»\nL'alpinista català rebrà el premi Flor de Neu d'Honor al Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, que arrenca aquest divendres\nLa proposta Alaska i el Yukon.\nL'última frontera va inaugurar aquest divendres al vespre la primera jornada del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló, que s'allargarà fins el proper 24 de novembre.\nA través de vídeos, fotografies i entrevistes, l’acte d’obertura es va centrar en el territori d'Alaska i el Yukon, l'exploració de la zona per part d'aquells que l'han visitat i la història i la cultura d'aquesta regió del planeta.\nEn declaracions a l'ACN, el fotògraf Oriol Alamany explicava que tot i la vessant més salvatge que tothom pugui tenir al cap sobre Alaska i el Yukon, es tracta d' un lloc \"tremendament explotat per l'home durant la febre de l'or o la colonització\".\nCom Alamany, l'escriptor Jordi Canal va viatjar fa deu anys a la zona i en va escriure un llibre: Terres del nord.\nAllà Canal hi explica el seu viatge a través d'entrevistes amb la gent que hi viu.\nA Alaska i el Yukon hi conviuen inuits, cercadors d'or i treballadors de petrolieres.\nHi ha dies que no veuen el sol o que poden estar perfectament a 40 graus sota zero, explicava Canal perquè el públic es fes una lleugera idea de tot el que comporta viure a la zona.\nEl director del festival, Joan Salarich, destacava la defensa que vol fer el certamen de territoris com Alaska i el Yukon, llocs que, com en altres parts del món, pateixen per culpa de la pressió humana.\n\"Alaska és un país ric i immens, però la riquesa es troba sota terra.\nQualsevol que vulgui explotar la terra, l'ha de maltractar\", deia Salarich.\nExposició sobre la febre de l'or\nL'exposició central del festival posa la mirada en una de les grans problemàtiques que han castigat les regions d'Alaska i el Yukon.\nEl 1896, en descobrir que al fons del riu Klondike s'hi amagava or, milers de persones van deixar-ho tot i de manera desfermada van anar a la recerca d'aquest metall amb unes condicions molt dures.\nL'exposició \"L'Or del Klondike\", produïda per la Fundació del Festival i ubicada al foyer del teatre Cirivanum, recopila fotogrames i fragments d'aquest material iconogràfic, però també fotografies històriques d'aquell viatge.\nPer la seva part, la biblioteca Dos Rius de Torelló manté el programa d'activitats paral·leles durant els dies del certamen, amb propostes diàries.\nEntre les activitats, destaquen les conferències de l'escriptor Jordi Canal-Soler i el fotògraf Oriol Alamany.\nNovetat festival \"off\"\nEn l'espai \"off\" del festival, el certamen posa en marxa una mostra de vins amb l’objectiu de donar a conèixer cellers que tenen en comú una particularitat: el cultiu de varietats de raïm amb una viticultura gairebé heroica condicionada pel terreny, ja sigui per l’alçada, com pels costers o per la impossibilitat que el procés sigui mecanitzat.", "response": "La 37a edició del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló se centra en Alaska i el Yukon, destacant la defensa del festival per aquestes zones. El festival es va inaugurar amb l'exploració de la zona per part d'aquells que l'han visitat i, en aquesta edició, reconeixerà la trajectòria del director i alpinista català Òscar Cadiach.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1744", "instruction": "Sintetitza aquest text:", "context": "\"Va caure en què planificar la vida era més insensat que no fer-ho i que no havia de tenir por per llançar-se al que de veritat volia fer\".\nAixí reflexiona l'escriptora i periodista Ana Basanta (Barcelona, 1975) sobre Oscar Vega, que va decidir fer la volta al món després de més de vint anys en la gran empresa i el món de les finances, i de patir un sotrac vital: la pressió de la feina i que les seves dues filles marxessin a Mèxic a viure amb la seva exparella.\nBasanta incorpora aquesta i nou històries més en el llibre Decididos.\n10 experiencias de vida fuera de un entorno competitivo (diëresis, 2016), amb el qual relata el cas de persones que s'han pres la llibertat d'agafar les regnes d'allò que realment volen fer, de manera que, segons l'escriptora, \"han fet un gir a la seva vida, s'han reinventat i s'han desmarcat de l'opinió majoritària\".\nCanviar la direcció vital no és gens fàcil, ja que a vegades no es té el suport familiar o es cau en contradiccions, però molts dels que ha entrevistat Basanta reconeixen que ho tornarien a fer encara que els hagi anat malament.\nÉs el cas de l'Ester Ferrando, que el 2003 va deixar de fer de secretària en el gabinet de Presidència de la Generalitat quan Artur Mas ocupava el càrrec de conseller en cap, i amb el seu marit van comprar la rectoria d'un petit poble del Pirineu, Guàrdia de Noguera, i la van reconvertir en un hotel rural.\nAquella aventura no els va funcionar, però s'han quedat al Pirineu i, si reculessin, tornarien a deixar la ciutat.\n\"Si tornessin tretze anys enrere i es plantegessin seguir amb la vida de Barcelona o aventurar-se en un entorn rural, tornarien a marxar.\nEstan segurs.\nEs quedarien amb el que tenen.\nPerò no muntarien un negoci\", ressalta Basanta, que treballa a l'agència de notícies Europa Press.\nRelats que semblen de pel·lícula\nEl llibre sorprèn amb històries que semblen extretes d'una pel·lícula, com la de Santiago González, Mayi Errazkin i els seus fills Urko i Zigor, que van salpar d'Hondarribia (Guipúscoa) el 14 d'agost del 1983 amb un veler autoconstruït per fer la volta al món.\nVan tardar 17 anys, durant els quals van enfrontar-se a un exèrcit d'abelles assassines, taurons, un cocodril i la burocràcia.\nEls nens tenien uns coneixements altíssims en comparació amb altres de la seva edat, tot i que molts cursos els van fer per correspondència.\nBasanta incorpora alguns passatgers de les memòries que va publicar González sobre el perible al llibre Aventura a toda vela: \"Vam aprendre que la vida és molt simple, que no val la pena complicar-la (...).\nVam aprendre a tenir seguretat i confiança en nosaltres mateixos.\nVam aprendre, sobretot, la gegant grandesa de la senzillesa\".\nEn conversa amb l'escriptora, ell insisteix en la idea: \"Si estàs a gust amb tu mateix, si estàs en pau, no fa falta molt més\".\nFer el que ve de gust també pot suposar caure en contradiccions, com bé saben a Cal Cases, una masia de Santa Maria d'Oló, a 90 kilòmetres de Barcelona, on un grup de joves activistes es va establir el 2007 per viure en comunitat convençuts del fet que hi ha alternatives reals al capitalisme.\nAbans, quan vivien a la capital catalana, molts es desplaçaven en bicicleta, i ara una part ha hagut de treure's el carnet de cotxe.\n\"És precisament el tema del cotxe el que consideren més contradictori amb la seva forma de vida ecològica\", explica Basanta.\nLa idea del llibre va sorgir de l'editor, i ella va aconseguir reunir fins a 17 històries, però en va haver de seleccionar 10.\nPer trobar-les, reconeix a NacióDigital que \"ha ajudat el fet de ser periodista des de fa molts anys\".\nBasanta afirma que l'actitud vital que es desprèn del llibre \"s'encomana\", i empeny a actuar, encara que sigui en les petites coses de la vida quotidiana.\n\"Et dóna el petit coratge de per què no he de fer les coses que vull fer\", subratlla.\nBasanta també és autora dels llibres Halcón de los Andes (2010), Líbano desconocido (2012) i Inconformistes (2013), aquest últim coescrit amb la també periodista i activista social Silvia Torralba.", "response": "Ana Basanta reflexiona sobre la necessitat d'agafar les regnes de la pròpia vida i fer el que realment es vol fer. A través de deu històries, Basanta presenta persones que han fet un gir a la seva vida, s'han reinventat i s'han desmarcat de l'opinió majoritària per seguir els seus somnis.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_86", "instruction": "Sintetitza'm el text:", "context": "L’Institut Valencià d’Art Modern continua les celebracions del trentè aniversari i per això acaba d’inaugurar la mostra ‘Temps convulsos.\nHistòries i microhistòries en la col·lecció de l’IVAM’.\nConté 375 obres que han estat seleccionades minuciosament entre les més de 12.000 peces que componen els fons artístics del museu.\nÉs, doncs, una exposició pensada per fer lluir la col·lecció de l’IVAM que ocupa deu sales de les galeries 4 i 5 i que es podrà visitar fins al 19 d’abril de l’any vinent.\nRobert Rauschenberg, Equipo Crónica, Carmen Calvo, Jasper Johns, Claes Oldenburg, Antoni Muntadas, Cindy Sherman, Esther Ferrer i Rogelio López Cuenca són alguns dels noms dels artistes que hi participen.\nEn total n’hi ha 125, de tot el món, i un 45% de l’obra que s’hi exposa és inèdita o s’ha exhibit molt poques vegades.\nVeient la llista de noms, és ben clar que el centre ha triat un dels nuclis fonamentals de la seva col·lecció: el pop art, especialment el britànic, i els realismes espanyols.\nLa mostra posa en relació el context històric, que va dels anys trenta a l’actualitat, i el paper crític que va adoptar l’art amb relació amb els fets polítics, socials i econòmics del moment.\nEn són alguns exemples les dues guerres mundials, la guerra del 1936-39, la industrialització i la societat de masses vista des dels mitjans de comunicació de masses, i també l’aparició del feminisme, la teoria de gènere i les migracions.\nLa visita comença amb una selecció sobre ‘Violència i poder’.\nA l’entrada, l’escultura Prometheus de Jacques Lipchitz rep el públic com a preàmbul de la mostra.\nEn aquesta primera sala, Equipo Crònica representa el poder econòmic i ideològic, mentre que una escultura de Juli González retrata el patiment quotidià de la violència.\nEduardo Arroyo aborda el control i la vigilància i Robert Rauchensberg explora el control social en democràcia per denunciar comportaments repressius dels Estats Units en la Guerra Freda.\nUn segon espai recorda totes les guerres com una forma més de violència.\nEn són exemples el conflicte de Palestina, amb l’artista Rula Halawani, i les imatges de la turca Gülsun Karamustafa.\nRobert Smithson trasllada l’espectador a Egipte com una demostració de la destrucció de la natura.\nLa mostra també inclou ‘Mons ocults’, una secció que explora les reaccions humanes enfront del trauma i la manera com els artistes creen art en resposta a l’amenaça o per lluitar contra les injustícies.\nAquest apartat recull la creació de Darío Villalba en record dels marginats i la gent que ha estat apartada; les màquines psicològiques de Gordillo, que trasllada al paper els moviments de l’ànima o intervencions sobre fotografies de Carmen Calvo.\nEl recorregut continua amb ‘Duchamp i el món dels objectes’, una selecció de peces que qüestionen l’objecte com a mercaderia.\nHi ha creacions de Duchamp, però també dibuixos de John Cage, obres d’Yves Klein, Katharina Fritsch, Joan Brossa, Victoria Civera, Robert Rauschenberg, Tony Cragg, Eduardo Arroyo i la ironia de Richard Hamilton, entre més.\nLa parada següent és titulada ‘El qüestionament de les imatges’.\nAcí ens adonem de quina manera la informació que rebem és filtrada pels mitjans de comunicació.\nÉs en aquest espai on s’ha instal·lat l’obra Socialité, cedida pel Museu Reina Sofia.\nÉs un llenç de 1984 sobre el qual Warhol va abocar titulars de premsa i Basquiat va afegir les seves màscares tan característiques.\nAl costat, conflueixen peces d’Alberto Corazón, Equipo Crònica, John Baldessari, Antoni Muntadas i Richard Prince.\nA ‘Cossos dissidents’ es concentra bona part de les peces adquirides aquests darrers anys per pal·liar l’absència de dones artistes en la col·lecció.\nHi ha mirades feministes que es qüestionen els estereotips associats al masculí i femení i la bellesa normativa.\nTambé s’hi poden trobar peces que aborden el silenci de la sida, amb noms com ara Balie Export, Gillian Wearing, Esther Ferrer i Cindy Sherman.\nFinalment, ‘Perifèries urbanes’ recull les mobilitzacions socials, les protestes dels carrers i els mecanismes de control del poder, amb artisHacques Lipchitztes com ara Collado, Apòstol, Kuitca i López Cuenca.", "response": "L'Institut Valencià d'Art Modern ha inaugurat la mostra \"Temps convulsos. Històries i microhistòries en la col·lecció de l'IVAM\", en commemoració del seu trentè aniversari. La mostra connecta el context històric i els fets polítics, socials i econòmics, amb el paper crític de l'art. La mostra es pot visitar fins al 19 d'abril de l'any vinent.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_518", "instruction": "Sintetitza'm el text:", "context": "La gran festa del mar Escala a Castelló, a més de recreacions històriques i un gran Mercat Mariner, permetrà visitar un total de 9 embarcacions.\nA més dels tres velers d’època –la Nau Victoria, el Galeó Andalucía i la fragata tsarina Shtandart– es podrà pujar a l’embarcació ràpida de rescat Salvamar Sabik, a un patruller de la Guàrdia Civil, a l’embarcació de Creu Roja Pandora, a una barca de pescaturisme, fer una passejada en Golondrina per l’interior del port; i veure des del moll al remolcador d’altura Sar Mesana.\nDel 5 al 8 d’abril, el Grau serà escenari d’un esdeveniment únic fins ara a Espanya.\nLes recreacions històriques de dos campaments militars d’època; el gran Mercat Mariner, amb quasi un centenar de llocs; i altres activitats pensades per a gaudir en família estaran complementades amb la possibilitat de visitar nou embarcacions de diferents tipologies.\nEn 2004, per a commemorar aquella gesta i difondre la labor descobridora dels marins espanyols, va repetir el mateix trajecte circumvalant la Terra en 26.894 milles nàutiques i visitant 17 països.\nPodrà visitar-se de divendres a diumenge, d’11.00 a 21.00 hores.\nAquest nou Galeó ha realitzat més de 48.000 milles nàutiques pels grans oceans i mars del món, fent escala en un centenar de ports de quatre continents.\nLes visites, de divendres a diumenge, tindran lloc d’11.00 a 21.00 hores.\nLes visites a la Nau Victoria i al Galeó Andalucía tenen un preu conjunt de 7 euros (adults), 4 euros (menuts 5-10 anys) i 20 euros (famílies, 2 adults i fins a 3 xiquets).\nAmb ella, en la guerra amb Suècia, es va aconseguir l’accés al mar Bàltic.\nEl buc va rebre el seu nom en honor a l’estendard imperial.\nAquesta fragata combina la part històrica, amb mètodes antics de construcció naval –en coberta: mastelers, eixàrcia, cabestrant, canons, timó– amb les més modernes tecnologies, en el celler: menjador, cuina i allotjaments.\nLa visita és gratuïta; el divendres, d’11.00 a 20.30 hores, i el dissabte, d’11.00 a 15.00 hores, ja que té prevista la seua partida a les 18.45 hores.\nTé 39,7 metres d’eslora (llarg) per 12,50 metres de màniga (ample) i pot aconseguir una velocitat de 13 nusos (24 km/hora).\nS’utilitza per a labors de salvament en la zona del llevant espanyol.\nAquest vaixell solament podrà ser vist a distància des del port Azahar del Grau, dissabte i diumenge.\nEstarà amarrada en un pantalà del Reial Club Nàutic de Castelló i podrà ser visitada en el seu interior, de forma gratuïta, el dissabte i diumenge, d’11.00 a 13.00 i de 15.00 a 17.00 hores.\nTé 20 metres d’eslora per 4,9 metres de màniga, una velocitat de 30 nusos (55 km/hora) i pot portar fins a vuit ocupants.\nParticiparà el divendres 6 en la benvinguda als velers i podrà visitar-se de forma gratuïta el dissabte 7, de 10.00 a 14.00 hores.\nAmarrada al costat de la resta de vaixells en el moll.\nAquesta embarcació estarà amarrada en un pantalà del Rieal Club Nàutic de Castelló i podrà visitar-se gratuïtament de divendres a diumenge, d’11.00 a 13.00 i de 15.00 a 17.00 hores.\nA més, el dijous acompanyarà les embarcacions pesqueres i d’esbarjo que rebran als tres velers d’època.\nTé 28 metres d’eslora per 7,90 metres de màniga i la seua velocitat és de 12 nusos (22 km/hora).\nPodrà visitar-se de forma gratuïta el divendres 6, de 18.00 a 20.00 hores, i dissabte 7 i diumenge 8, d’11.00 a 20.00 hores.\nEfectuarà minitravessies de mitja hora per l’interior del port, divendres i dissabte, d’11.00 a 19.00 hores, per 6 euros.\nA més, hi haurà un cicle de 5 conferències ‘Escala Sostenible: Cercle de xarrades’, en l’Edifici Morú (plaça del Mar, el Grau).\nEl divendres 6, ‘Com sobreviure en el mar sense aigua dolça i amb menjar gelat’ (13.00) i ‘El valor educatiu de la vela’ (19.00); el dissabte 7, ‘Shtandart, un somni fet realitat’ (13.00) i ‘Travessies transoceàniques, l’altre costat de la vela’ (19.00); i el diumenge, 8, ‘Stella Maris, projectes amb cor mariner’ (13.00).", "response": "Se celebrarà la gran festa del mar Escala a Castelló, on es realitzaran recreacions històriques i es podrà visitar un total de nou embarcacions. També hi haurà altres activitats per a tota la família, com el mercat mariner, amb gairebé un centenar de llocs i la possibilitat de fer una passejada en barca pel port.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1570", "instruction": "Sintetitza'm el text:", "context": "Rep El Despertador cada matí al teu correu\nDefensaven Oriol March i Joan Serra Carné en una entrevista recent a Núvol, a tomb del llibre Enemics íntims (Pòrtic), que durant els anys del procés s'han rebregat les paraules, perquè han perdut el significat original.\nI posaven com a exemple la \"unitat\", tan reivindicada en els moments de recerca d'una estratègia compartida de l'independentisme com en aquests dies de represa del curs polític, en què els socis del Govern -ERC i Junts- no són capaços d'aportar coherència a la coalició per la discordança en relació a la taula de negociació.\nLa paraula \"unitat\" ha tornat a aparèixer al Parlament, en el marc del debat de política general.\nEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar dimarts a Junts \"màxima unitat d'acció\" per fer transitable la via del diàleg i enfortir la posició de la part catalana.\nAlbert Batet, en nom del partit de Carles Puigdemont, li va respondre que el que calia per viable la legislatura era la \"cultura d'unitat\" al Govern.\nEscoltant els socis de l'executiu queda clar, com apuntaven March i Serra, que l'essència del terme s'ha esfumat, almenys per als dos principals partits independentistes, perquè l'enunciat es repeteix pensant en les deslleialtats.\nLes dues jornades de discursos a l'hemicicle han servit per constatar que a Aragonès no li sobren aliats per a la taula de negociació.\nAls missatges de Junts s'hi van afegir les invectives de la CUP, que la va titllar de \"taula de la vergonya\" abans de reclamar un nou referèndum per al 2025, al qual el president català no es va comprometre amb l'argument que la data no forma part de l'acord d'investidura.\nEl to de la CUP convida a pensar en una negociació complexa dels pressupostos, per bé que al Govern no es conjuguen, per ara, vies alternatives als anticapitalistes.\nEl debat de política general entrarà aquest dijous en la fase resolutiva amb el soroll de fons de la distància entre socis parlamentaris.\nEs votaran les propostes formulades pels grups i el focus es fixarà en les resolucions conjuntes de l'independentisme -no tantes com es plantejaven inicialment-, així com en el desacord que puguin exhibir ERC i Junts davant el text de la CUP en què planteja un nou referèndum, escrutat amb deteniment per la presidència del Parlament i la mesa.\nLes paraules comprometen.\nPer això, hi ha textos que avui es transaccionaran.\nEl problema radica, però, en el fet que fa temps que hi ha mots que, de tant com s'han gastat, són buits de contingut.\nAvui no et perdis\n» La taula de negociació i un nou referèndum tensen la relació de la majoria independentista; per Sara González, Oriol March i Joan Serra Carné.\n» L'aposta de la CUP per un nou referèndum força ERC i Junts a mullar-se sobre la data del 2025; per Sara González, Oriol March i Joan Serra Carné.\n» Opinió: Puigdemont, una pedra a l’estany; per Josep-Lluís Carod-Rovira.\n» Junts apel·la a la «cultura d'unitat» però menysté la via del diàleg d'Aragonès; per Sara González, Joan Serra Carné i Oriol March.\n» El PSC reclama a Aragonès que reactivi el diàleg entre partits catalans; per Sara González i Oriol March.\n» Els comuns veuen «feblesa» al Govern però demanen blindar la taula de diàleg; per Joan Serra Carné i Oriol March.\n» Felip VI torna a Catalunya amb Sánchez... i sense Aragonès; per Pep Martí.\n» Ciència en societat: El volcà, una finestra al centre de la Terra; per Cristina Junyent.\n» L'unionisme evita la reprovació de Colau pels macrobotellots; per Bernat Surroca.\n» Els tres grups que tindran les autovies gratuïtes quan siguin de pagament; per Albert Vilanova.\n» Els supermercats més barats segons l'OCU; per Jordi Velert.\n» Mor Antonio Gasset, referent històric de la crítica de cinema a la televisió; per Víctor Rodrigo.\nFerran Casas i Manresa\nsubdirector de NacióDigital\nFes clic aquí per rebre'l", "response": "Oriol March i Joan Serra Carné afirmen que durant el procés s'ha perdut el significat de paraules com \"unitat\", com es pot veure en el desacord actual entre els socis del govern català. En el debat de política general, Aragonès demana a Junts \"màxima unitat d'acció\" per a la taula de negociació, mentre que la CUP exigeix un nou referèndum.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_448", "instruction": "Sintetitza'm el text:", "context": "L’economista i catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, Vicenç Navarro, i l’ex-regidora del PSC a l’Ajuntament de Barcelona i catedràtica emèrita del Departament de Sociologia de la UAB, Marina Subirats, ocuparan un dels últims llocs de la llista de Catalunya Sí que es Pot a Barcelona.\nHo ha dit el candidat Lluís Rabell en una entrevista a l’ACN, en què també ha anunciat la ‘projecció internacional’ de la campanya electoral, en què seran presents ‘amics’ grecs i portuguesos, a més de Pablo Iglesias i Iñigo Errejón.\nRabell ha ressaltat que el professor Navarro és conegut ‘no solament per la seva projecció acadèmica, sinó perquè és un expert en l’assessorament en uns quants països sobre polítiques públiques’.\nDe Subirats, el cap de llista n’ha ressaltat l’experiència a l’Ajuntament de Barcelona durant molts anys al camp de l’ensenyament.\nEn referència a Junts pel Sí, ha criticat que fes públics els integrants de la candidatura de mica en mica i ha dit que era una estratègia per a ocupar l’escena mediàtica.\n‘El problema de l’estratègia de Junts pel Sí és que necessiten d’ocupar mediàticament amb noms l’actualitat per no parlar del paquet sorpresa que va dins de la llista, que és la pretensió de tornar a fer president Mas’, ha afegit.\nSobre això, ha assenyalat que no solament era un interès publicitari, sinó un maquillatge del contingut veritable d’aquesta altra proposta.\nProjecció internacional de la campanya\nDurant l’entrevista amb l’ACN, Rabell ha avançat que la campanya electoral de Catalunya Sí que es Pot tindria ‘projecció internacional’ perquè hi participarien nombrosos ‘amics’ de l’esquerra portuguesa, francesa i grega.\n‘Esperem amics d’arreu, perquè pensem que la perspectiva d’una Catalunya democràtica i socialment avançada difícilment es pot concebre si no té l’aliança d’una Europa democràtica’, ha expressat.\nSense aventurar-se a donar noms, Rabell ha suggerit que podrien afegir-se als actes electorals de la coalició d’esquerres membres de la Syriza grega, a més de Pablo Iglesias i Iñigo Errejón, que ‘no s’amagaran en plena campanya i estaran a la primera línia de foc’.\nAixí mateix, a l’ex-líder veïnal li agradaria de rebre la visita d’Alberto Garzón, d’IU, per qui sent ‘una simpatia extraordinària’.\nEn canvi, veu difícil que Colau s’impliqui en actes electorals per la seva posició ‘institucional’ al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona.\nPresència a ‘la Catalunya interior’\nSobre l’estratègia territorial de la campanya, Rabell ha anunciat que Catalunya Sí que es Pot se centraria en el territori, en ‘la Catalunya interior’, i no sols en la corona barcelonina.\n‘L’àrea metropolitana de Barcelona és la base social històrica de les formacions que componen Catalunya Sí que es Pot.\nTenim la pretensió de ser força de govern, de manera que la nostra proposta no ha d’oposar una part de Catalunya contra l’altra’, ha reflexionat.\nEn conseqüència, també ha indicat que el programa electoral donaria una importància especial a projectes d’impacte al territori com ara la gestió de l’aigua a les Terres de l’Ebre, el Barcelona World a Tarragona, la política agrícola o qüestions ambientals.\n‘Contundència’ en l’eix nacional enfront de ‘la trampa’ de CDC\nAixí mateix, Rabell s’ha defensat dels retrets de CDC de la ‘manca de contundència’ de Catalunya Sí que es Pot al discurs nacional.\n‘Som contundents quan diem que és necessari de dotar-se del suport d’un sentiment majoritari de la societat catalana, que en un 80% és favorable a una consulta democràtica’, ha reivindicat durant l’entrevista amb l’ACN.\nTambé ha assegurat que allò ‘realment efectiu’ era ‘continuar treballant per cohesionar els catalans al voltant d’aquesta exigència i cercar complicitats a tot l’estat espanyol per fer possible una consulta democràtica que donaria un mandat democràtic clar a l’estat espanyol i el món’.\nRabell considera ‘tramposa’ la proposta de Convergència de convertir les eleccions del 27-S en un plebiscit.\n‘No pot ser un plebiscit quan no ha estat pactat amb un consens suficient per ser llegit per tots els qui hi han de participar’, ha recordat.\nA més, ha acusat el partit d’Artur Mas de voler portar Catalunya a una situació ‘calculada’ de ‘blocatge’.\n‘No volem que hi hagi un empat tècnic en els drets nacionals de Catalunya, sinó que es desbloqui la situació en favor del dret de decidir de Catalunya.\nEls que som contundents som nosaltres.\nElls pretenen una situació de blocatge que no interessa ni les classes populars ni l’aspiració democràtica del país’, ha constatat.\nA més, ha opinat que CDC té una ‘llarga història a gestionar la frustració nacional del país per fer avançar les seves polítiques neoliberals’.", "response": "Navarro i Subirats són els últims candidats a la llista de Catalunya Sí que es Pot. Rabell també ha anunciat la projecció internacional de la campanya electoral, amb la presència d'amics grecs i portuguesos, a més de Pablo Iglesias i Iñigo Errejón. La campanya se centrarà en la Catalunya interior i defensa una consulta democràtica i la cohesió dels catalans.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2616", "instruction": "Sintetitza'm el text:", "context": "L'Eufònic, el festival d'arts sonores i visuals de les Terres de l'Ebre, ha arribat a l'equador de la setena edició aquest dissabte al matí amb la proposta de La Forasteria, al Mercat Municipal d'Amposta.\nEls artistes han aproximat les espècies invasores, com el cranc blau, a través d'un taller de cuina en el qual han experimentat amb els sons.\n\"Les olors, els gustos, les textures... hi ha diferents sentits que entren en la narració de les receptes, però per alguna raó no hi entra el so, quan en realitat reconeixes el soroll del sofregit\", ha explicat Mar Cianuro, una de les artistes del col·lectiu.\nPer la seva part, el director del certamen, Vicent Fibla, ha afirmat que el festival combina propostes que \"aparentment\" no lliguen amb actuacions de pop combinat amb l'electrònica, d'artistes visuals i experimentals i propostes \"delicadíssimes\".\nFibla ha destacat l'actuació \"totalment màgica\" d'aquest divendres a la nit de Lawrence Rothman i de la banda austríaca Avec i Huma previstes per aquest vespre a Sant Carles de la Ràpita.\nEls artistes de La Forasteria han començat a actuar en una de les parades del Mercat Municipal d'Amposta enmig de l'atenta mirada dels clients.\nLa Laia Arqueros i la Mar Cianuro han esmentat el nom d'algunes de les espècies invasores, com el caragol poma, i així, la resta del grup artístic ha cuinat una paella de fesols amb cranc blau que han repartit entre els assistents al finalitzar per esmorzar.\nLa perfomance barreja la cultura gastronòmica, de la saviesa popular de les receptes tradicionals, amb el món sonor.\n\"La proposta intenta obrir un nou sentit, jugar amb els nous sons i fer-nos una mica més conscients\", ha precisat Mar Cianuro.\nPer l'artista, el més interessant és narrar els sons d'una recepta perquè assegura que ingredients, com el pebrot, en un sofregit, els té tothom al cap i els associa amb un soroll concret.\nOliver Mancebo, un altre dels artistes d'aquesta formació, ha bromejat que els membres del col·lectiu són \"l'espècie invasora\".\nDe fet, Mancebo ha explicat que en l'actuació han utilitzat crac blau atès que \"gastronòmicament és el més aprofitable\".\nA més a més, ha afegit que l'acció és un tast del seu treball.\nEls artistes estan elaborant un catàleg multidisciplinari que editaran en format disc.\nD'altra banda, en la jornada d'aquest dissabte al matí, l'espai dels Ullals de Baltasar, ha estat un altre dels escenaris de l'Eufònic.\nEn aquest paratge natural hi ha actuat el discjòquei Diego Armando.\nTot seguit, la banda barcelonina STA ha amenitzat amb ritmes jamaicans, d'electrònica i punk, el vermut dels assistents.\n\"És evident que un vermut a l'aire lliure no és cap invent, hem apostat per mantenir els reptes mediambientals amb una banda tocant als Ullals, i la gent que es queda totalment respectuosa -a l'altra costat-, i amb els instruments a terra, mantenint una mica l'orografia pròpia de l'espai\", ha detallat el director de l'Eufònic, Vicent Fibla.\nSegons el director l'essència del certamen és la combinació de propostes diverses, que comporta una mescla de públics i de diferents activitats.\n\"La perfomance de La Forasteria respon a la idea de quatre artistes treballant en una residència i parlant de les espècies invasores i, altres com l'actuació de Marion Harper, en un escenari totalment musical\", ha argumentat Fibla.\nAmb tot, el director destaca les actuacions d'aquest divendres amb Marion Harper, Los Ganglios i Lawrence Rothman.\n\"Va ser un dia explosiu, però encara queda la segona nit i un dels plats forts és la banda austríaca Avec i Huma, que esperem que faci retronar el que queda del Mercat Vell\", ha detallat Fibla.\nEl festival compta amb 50 artistes, de deu nacionalitats diferents, i una vintena d'espais.\nDesprés de quatre dies clourà aquest diumenge amb el concert de Betacam i el discjòquei Titi Calor, al Xiringuito de la Costa.", "response": "L'Eufònic celebra la seva setena edició. Els artistes del col·lectiu La Forasteria han realitzat un taller de cuina on han experimentat amb els sons, per apropar les espècies invasores a través de la gastronomia i el món sonor. El director del festival destaca la combinació de propostes variades, que aplega públics de diferents perfils.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1081", "instruction": "Sintetitza'm el text:", "context": "Bust de Cèsar August amb la corona cívica.\nFoto: Manel Granell.\nSe’l va considerar un déu i la seva estada a Tàrraco (26-25 aC) va convertir la nostra ciutat en la capital de l’Imperi romà durant un parell d’anys i en la de la Tarraconense pels temps dels temps.\nLa seva relació amb Tarragona, però, no acaba aquí.\nPer la «voluntat dels Déus» o per casualitat, el destí va voler que el jove Gai Octavi nasqués un 23 de setembre —dia de la patrona de Tarragona, santa Tecla— i morís, ja sota el seu nom d’emperador, Cèsar August, un 19 d’agost —dia del patró de Tarragona, sant Magí.\nLes Llegendes de Tarragona , d’Emili Samper, un dels llibres més venuts d’aquest passat Sant Jordi a les parades de la ciutat, recull una anècdota d’aquest amor dels tarragonins cap al seu emperador.\nEs diu que d’un altar que feu construir Cèsar August a Tàrraco va néixer una palmera.\nEn veure que s’havia produït aquest senyal de bon auguri, una delegació de Tàrraco va viatjar cap a Roma per anunciar la bona nova al seu emperador esperant, tot s’ha de dir, una recompensa per a la ciutat on s’havia produït tal prodigi.\nEls tarragonins, acostumats avui en dia a anar a demanar al govern central que ens construeixi la Façana Marítima i el corredor mediterrani; o a la Generalitat que ens reobri completament la Necròpolis i el seu museu o que ens construeixi el Complex Sant Jordi; o a la Diputació de Tarragona que faci alguna cosa amb les ruïnes de l’antic hospital de la Savinosa; no som tan diferents als homes i les dones de Tàrraco que, més de dos mil anys enrere, ja van anar a pidolar a l’emperador, esperant una bona recompensa a canvi d’aquell «miracle».\nLa resposta d’August, segons explica Quintilià, va ser molt més enginyosa que les excuses dels molts governants que han negat a la Tarragona contemporània les millores que ha reclamat.\nL’emperador, lluny de recompensar els tarragonins, els va acusar de no fer servir prou l’altar, raó per la qual hi havien crescut «les males herbes».\nTot i aquesta mofa, Tarragona, 2.000 anys després de la seva mort, considera que deu gran part del seu gloriós passat a August.\nI molt del seu present, ja que gràcies a aquest home, es podria dir que la ciutat és Patrimoni de la Humanitat.\nEnguany l’edició més llarga del Tarraco Viva està dedicada al primer emperador romà.\nAmb tot, el pressupost no té res a veure amb el d’edicions precrisi ni amb el d’altres esdeveniments del país, que acumulen sumes de set dígits per programar concerts durant l’estiu.\nTarraco Viva arriba amb vint dies de programació i més de 700 actes que preveuen superar amb escreix els 106.000 assistents de l’any passat.\nUn festival que ja es pot considerar multitudinari sense perdre el rigor històric que l’ha caracteritzat des del seu inici i que probablement triplicarà els 41.000 espectadors que va rebre l’any passat el Festival de Cap Roig, un d’aquests certàmens amb set dígits de pressupost (2,4 milions en l’edició 2014) que, a diferència de la història viva de Tarragona, sí mereix l’atenció del país.\nL'Ara Pacis serà l’eix sobre el qual pivotaran l’espectacle central i una exposició\nEs tracta d’una rèplica a mida real, ubicada al recinte firal del Palau de Congressos de Tarragona, d’un monument que té «una dimensió simbòlica inabastable», segons el director de Tarraco Viva, Magí Seritjol.\nA l’Ara Pacis, August va fer elaborar un «espot publicitari únic» que inclou fins i tot quina havia de ser la seva línia successòria després de la seva mort.\nPer conèixer moltes de les coses que explica aquest monument i altres que conformen l’exposició August.\nUna civilització mediterrània , es duen a terme visites guiades i tallers per a escolars.\nA banda, l’Ara Pacis tarragoní servirà d’escenari per a l’espectacle central de la XVI edició del Tarraco Viva, August.\nEl poder de la màscara .\nAquesta representació aprofundirà en la vida personal i familiar d’August, la seva obra política i la seva visió de Roma i del món.\nA banda, de l’Espai August del recinte firal, el festival mescla els espectacles de més èxit de les darreres edicions amb noves recreacions històriques emmarcades en l’època de l’emperador: els gladiadors es vestiran de gala per celebrar uns jocs dedicats a August, els fetillers continuaran practicant la màgia tot i les prohibicions de l’emperador i els histrions prepararan, sota l’atenta mirada de Mecenes, una obra que faci les delícies del màxim mandatari de Roma.\nTot això acompanyat per la gent d’August, catorze personatges (Marc Antoni, Octàvia, Agripa, Júlia, Lívia Drusila, Mecenes, Virgili, Horaci, Tiberi, Antònia i més) que explicaran la seva vida i la seva relació amb l’emperador.", "response": "L'emperador romà Cèsar August va fer una estada a la ciutat de Tàrraco fa dos mil anys i hi va fer construir un altar, d'on va néixer una palmera. Cal destacar la celebració del festival Tarraco Viva dedicat a l'emperador romà i l'exposició de la rèplica a mida real de l'Ara Pacis, un monument construït per August, l'eix central del festival.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2920", "instruction": "Sintetitza'm el text:", "context": "L'Arquebisbat de Barcelona ha afirmat que durant els pròxims dies iniciarà \"les accions legals oportunes contra l'arbitrarietat i la indefensió que sofregeixen el dret a la llibertat religiosa i a la llibertat de culte\".\nHo ha dit en relació a les mesures de la Generalitat davant dels rebrots, que prohibeixen en diversos municipis les trobades i reunions de més de 10 persones, incloent els casaments, serveis religiosos, celebracions i cerimònies fúnebres.\nL'Arquebisbat ha recordat que aquests drets es troben \"constitucionalment protegits\".\nLa Sagrada Família acollirà aquest diumenge una missa en record de les víctimes de la covid, en una cerimònia que tindrà un aforament màxim del 23% i on es prendrà la temperatura als assistents.\nEn un comunicat, l'Arquebisbat ha considerat \"injusta i discriminatòria\" la previsió de limitar a 10 persones l'assistència als actes religiosos i ha anunciat que davant del \"poc previsible\" canvi d'actitud de Salut en els propers dies emprendrà les accions legals.\nHa defensat que des de l'església han estat \"molt acurats i respectuosos per mantenir les normes sanitàries exigides per als espais tancats, presentades en tot moment a l'administració, comptant amb el vistiplau dels metges\".\nHan afegit també que per a altres locals interiors més reduïts l'aforament s'ha reduït al 50%.\nPel que fa a la missa d'aquest diumenge per la pandèmia, l'Arquebisbat ha recordat que només podran assistir presencialment a la cerimònia els familiars dels difunts, els representants dels sectors de l'alimentació, de les residències d'ancians, dels tanatoris, dels cementiris, dels periodistes i venedors de premsa, dels hotelers, de les entitats caritatives, de les autoritats que ho desitgin i altres persones que comptin amb la invitació que han rebut les últimes setmanes.\nAixí, ha demanat a les persones que vulguin participar presencialment en la celebració \"que considerin la conveniència d'assistir o participar a través dels mitjans de comunicació.\n\"En tot cas els assegurem que aquesta tarda les mesures aplicades a la Sagrada Família seran, fins i tot, més rígides que les aplicades des d'ahir al matí a les visites de turistes i que l'aforament serà del 23% de l'aforament legal màxim\", ha explicat en un comunicat.\nAquest 23% equival a un màxim de 500 persones.\nL'Església de Barcelona ha defensat el compliment estricte de totes les mesures sanitàries vigents i ha recordat que aquestes han estat \"considerades suficients\" per l'administració pública per a l'obertura aquest dissabte de la Sagrada Família als turistes.\nAddicionalment però s'ha decidit prendre la temperatura a cada persona que entri al temple per a la celebració d'aquesta tarda.\nL'Arquebisbat ha lamentat però que, tot i haver fet la petició el 21 de juliol i que la Sagrada Família s'ha reobert als turistes aquest cap de setmana, no se'ls ha notificat \"una resolució que compleixi els requisits de la legalitat ordinària\".\nHa recordat que el 2 de juliol la Basílica va rebre l'autorització de la Direcció d'Afers Religiosos de la Generalitat per a la celebració de l'eucaristia extraordinària d'aquest diumenge a la tarda.\nL'Ajuntament de Barcelona no enviarà ningú\nL'Ajuntament de Barcelona no enviarà cap representació a la cerimònia d'aquest diumenge a la tarda, segons ha informat el tinent d'alcalde de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle.\n\"Malauradament i després de parlar-ho amb l'alcaldessa, hem acordat no assistir a l'eucaristia d'aquest vespre en record de les persones que han mort durant el període de la pandèmia\", ha dit Batlle a través d'una piulada a les xarxes socials.\nHa afegit que li sabia molt greu per les famílies, per l'Església Arxidiocesana de Barcelona i pels \"esforços\" del cardenal Joan Josep Omella, però ha afirmat que des de les seves \"responsabilitats al govern de Barcelona\" no es poden \"desatendre\" les disposicions del Govern, que ha assegurat que acata \"des del desacord més absolut\".\n\"Seguint la cerimònia des dels canals de televisió ens unirem solidàriament a totes les víctimes\", ha finalitzat.", "response": "L'arquebisbat de Barcelona ha anunciat que emprendrà accions legals contra les restriccions de la Generalitat que limiten la llibertat religiosa i de culte. Ha defensat que han procurat mantenir les normes sanitàries i ha criticat la limitació de 10 persones en els actes religiosos. A banda, la Sagrada Família celebrarà una missa en record de les víctimes del coronavirus.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_162", "instruction": "Sintetitza'm el text següent:", "context": "El papa Francesc ha proposat per a l’any 2017 fer de la “no violència activa” un estil de vida i aplicar-la tant en en la vida quotidiana com en la política, des de l’àmbit local fins al mundial.\nAixí ho desitja en el seu Missatge per a la 50ena Jornada Mundial de la Pau.\n“Que la no-violència es transformi, des del nivell local i quotidià fins a l’ordre mundial, en l’estil característic de les nostres decisions, de les nostres relacions, de les nostres accions i de la política a totes les seves formes”, reclama en el document, publicat aquest dilluns 12 de desembre per la Santa Seu.\nEl papa Francesc posa com a exemple d’aquest estil de no violència activa Mahatma Gandhi i Khan Abdul Ghaffar Khan, pel seu èxit en l’alliberament de l’Índia, i Martin Luther King Jr. per la seva lluita contra la discriminació racial.\nTambé indica que, en especial, les dones són freqüentment líders de la no-violència, com, per exemple, la Mare Teresa, o Leymah Gbowee i milers de dones liberianes que han organitzat trobades d’oració i protesta no violenta en obtenir negociacions d’alt nivell per a la conclusió de la segona guerra civil a Libèria.\nFrancesc recorda el primer missatge per a la pau enviat fa 50 anys pel papa Pau VI en què assenyalava que “la pau és la línia única i veritable del progrés humà, no les tensions de nacionalismes ambiciosos, ni les conquestes violentes, ni les repressions portadores d’un fals ordre civil” i es mostra “impressionat” per l'”actualitat” d’aquestes paraules “que avui són igualment importants i urgents”.\nEn aquest moment, segons precisa el Pontífex, el món pateix “guerres a diferents països i continents; terrorisme, criminalitat i atacs armats impredictibles; abusos contra els emigrants i les víctimes de la tracta; devastació del medi ambient”, cosa que ja ha definit d’altres vegades com una “guerra mundial per parts”.\nTot i això, es pregunta si la violència permet arribar a objectius de valor durador o, per contra, tot el que obté es redueix a “desencadenar represàlies i espirals de conflicte letals que beneficien només alguns senyors de la guerra”.\nFrancesc respon que la violència “no és la solució” i adverteix que respondre-hi amb més violència només genera, en el millor dels casos, emigració forçada, “ja que les grans quantitats de recursos que es destinen a finalitats militars són sostretes de les necessitats quotidianes”; i en el pitjor dels casos, la mort.\nPer aquesta raó, suggereix acceptar la proposta de Jesucrist de la no-violència i cita el papa emèrit, Benet XVI, en apuntar que aquesta violència només es pot contrarestar amb “un plus d’amor i bondat”.\nAlhora, defensa que tant l’Església catòlica com més tradicions religioses s’han compromès en el desenvolupament d’estratègies no violentes per a la promoció de la pau a molts països i insisteix que “cap religió no és terrorista” i que “la violència és una profanació del nom de Déu”.\nERRADICAR LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE\nEn qualsevol cas, puntualitza que el camí de la no-violència ha de començar a recórrer-se en el si de la família i suplica “amb urgència” que es detingui la violència domèstica i els abusos a dones i infants.\nTambé realitza, com en ocasions anteriors, una crida a favor del desarmament i la prohibició i abolició de les armes nuclears.\nCom a programa per a la pau, Francesc proposa als líders polítics i religiosos, responsables d’institucions internacionals, dirigents d’empreses, mitjans de comunicació i, en general, a tothom, el “manual” de les vuit benaurances –benaurats els pobres d’esperit, els mansos, els que ploren, els que tenen fam i set de justícia, els misericordiosos, els nets de cor, els que busquen la pau, els perseguits–.\nFinalment, el papa assegura que l’Església catòlica acompanyarà qualsevol intent de construcció de la pau amb la no-violència activa i creativa.\nEn aquesta línia, l’1 de gener del 2017 començarà a funcionar el nou Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, que s’ocuparà de les qüestions que es refereixen a les migracions, els necessitats, els malalts i els exclosos, els marginats i les víctimes dels conflictes armats i de les catàstrofes naturals, els presos, els desocupats i les víctimes de qualsevol forma d’esclavitud i tortura.", "response": "El papa proposa que la \"no-violència activa\" sigui un estil de vida. En el seu missatge per a la 50a Jornada Mundial de la Pau, posa com a exemple Gandhi, Khan Abdul Ghaffar Khan i Martin Luther King Jr. També destaca que les dones són sovint líders en la no-violència, com la Mare Teresa i Leymah Gbowee.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_99", "instruction": "Sintetitza'm el text següent:", "context": "Podem tancarà diumenge la segona assemblea ciutadana estatal.\nSerà a Vistalegre (Madrid), l’indret on va néixer el partit ara fa tres anys.\nA banda d’escollir el nou secretari general, que serà gairebé segur Pablo Iglesias, la pugna entre ‘errejonistes’ i ‘pablistes’ se centra en l’elecció del consell ciutadà, allò que en els altres partits s’anomena executiva, és a dir, el màxim òrgan de decisió.\nIglesias, Errejón i anticapitalistes, els tres corrents del partit, han presentat sengles llistes, amb la intenció d’encabir el màxim nombre de membres en aquest òrgan.\nAquestes últimes setmanes les pugnes internes s’han exterioritzat de manera vehement, amb sortides de to incloses.\nEn aquesta partida també hi juguen les formacions de Podem a Catalunya, les Illes i el País Valencià.\nTot seguit, expliquem la posició de tots tres equips directius.\nFachin, més acostat a Iglesias\nFins ara Podem Catalunya s’havia mantingut al marge de les disputes estatals, i tenia membres adscrits en candidatures diferents.\nPerò a mesura que s’ha anat acostant la cita de Vistalegre, els moviments dins del consell de coordinació permeten d’intuir un decantament cap a Iglesias.\nEl secretari general de Podem a Catalunya, Albano-Dante Fachin, ja li va fer costat quan es va haver d’escollir el sistema de votació que ha de regir la votació de l’assemblea.\nAquest fou el primer assalt de la batalla pre-congressual entre ‘errejonistes’ i ‘pablistes’.\nPerò aquesta última setmana, l’apropament de la direcció de Podem Catalunya a Iglesias s’ha palesat encara més.\nEl cap de setmana passat Fachin hi va compartir escenari en un acte a Sant Feliu de Llobregat i l’endemà el partit va fer oficials els canvis en el consell de coordinació executiu, l’òrgan executiu de la formació.\nMalgrat que Fachin diu que no és cap ‘purga’, aquest moviment ha afectat membres afins a Íñigo Errejón i del sector anticapitalista, però no els partidaris d’Iglesias.\nJa era previst que plegués de la coordinació executiva Jéssica Albiach , membre de la llista d’Errejón, perquè el programa de la candidatura inclou un compromís de no acumular càrrecs.\nTanmateix, sí que és significatiu que hagin estat rellevats Marc Bertomeu, secretari general de Podem Barcelona i acostat a Errejón –va signar el seu manifest–, i Jesús Sánchez i Alba García, tots dos membres del corrent anticapitalista.\nPaís Valencià, feu ‘errejonista‘\nLa posició més clara és la del País Valencià, on Errejón té un dels feus principals.\nDels onze membres que hi conformen el consell de coordinació, set van signar el manifest que feia costat al número dos del partit.\nSón Àngela Ballester, Sergio González, Fabiola Meco, Violeta Lamanuzzi, Emília Noguera, Juan Carlos Pérez i, al capdavant, el secretari general de Podem al País Valencià, Antonio Montiel.\nAquest gest es pot interpretar com una contrapartida del de les primàries a la direcció valenciana del 2015.\nLlavors Errejón ja era secretari de Comunicació i Estratègia Política i va trencar la neutralitat que li exigia el càrrec per assistir al tancament de campanya de Montiel.\nFou una decisió molt criticada pels altres candidats.\nTambé han signat el manifest membres destacats del partit, com ara els diputats a les corts Marc Pallarès i David Torres i la diputada al congrés espanyol Rosana Pastor.\nLes Illes, de mal classificar\nLa cúpula de les Illes Balears no duu cap etiqueta penjada i els moviments que han fet els principals membres del partit reparteixen joc a totes bandes.\nEl secretari general de Podem a les Illes, Alberto Jarabo, ha descartat que hi hagi friccions en el partit abans del congrés i alhora s’ha identificat amb el projecte de Pablo Iglesias.\nEn canvi, la portaveu del partit, Laura Camargo, i el diputat Carlos Saura donen suport al sector anticapitalista.\nI el diputat al congrés espanyol Juan Pedro Yllanes s’aproxima a Recuperar la il·lusió, la llista d’Íñigo Errejón.\nA les illes aquesta batalla entre ‘errejonistes’ i ‘pablistes’ s’escau enmig de l’estira-i-arronsa amb els socis de govern sobre qui ha d’ocupar la presidència del parlament.\nLa setmana passada Xelo Huertas en fou destituïda i expulsada de Podem.\nAra el partit ha anunciat que el seu candidat a president és Baltasar Picornell i que si els socis de govern, PSIB i Més, no ho accepten hi trencarà la relació.\nEl dirigent de la formació, Alberto Jarabo, assegura que els socis no volen Picornell per la seva biografia, en concret perquè és fuster.\nPSIB i Més s’estimen més que la presidència recaigui en algun dels dos portaveus al parlament, Alberto Jarabo o Laura Camargo.\nTanmateix, han dit que no veten pas ningú, simplement demanen garanties perquè no es repeteixi el cas de Huertas.\nPSIB i Més han assegurat que el pacte no perilla.", "response": "Se celebrarà la segona assemblea ciutadana estatal de Podem a Vistalegre, on es triarà el nou secretari general, que probablement serà Iglesias. Els membres de Podem Catalunya són més partidaris d'Iglesias i hi ha hagut canvis en el consell de coordinació executiu. Els membres de Podem País Valencià estan més a favor d'Íñigo Errejón, i Podem Illes està dividit.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1256", "instruction": "Sintetitza'm el text següent:", "context": "El Govern té en marxa des del curs 2009-2010 una campanya per promoure hàbits d’alimentació saludable entre el més petits.\nEl programa també inclou el repartiment de llet.\nAmb el suport de la Unió Europea, els departaments d’Educació, Salut i Agricultura s’alien en aquesta ocasió per transmetre aquest missatge, que també volen traslladar a les llars, perquè l’alimentació saludable no només estigui present a l’escola.\nAquest curs hi participen, en el cas de les fruites i hortalisses, 1.253 centres educatius i arriba a 305.000 escolars entre 3 i 12 anys.\nEn el cas de la llet, per la seva banda, són 450 centres i uns 70.000 nens i nenes.\nPer què cal (re)introduir fruites, hortalisses i llet a les escoles?\nEls hàbits alimentaris en el nostre país han empitjorat en els últims anys, fins al punt que els experts en salut pública estan alertant que l'actual generació de nens i nenes tindrà una esperança de vida inferior a la dels seus progenitors, a causa de malalties degeneratives lligades a l’obesitat i provocades per un estil de vida no saludable, factors com el sedentarisme i l’alimentació són determinants.\nAquest canvi d’hàbits ha produït un descens del consum de fruites i hortalisses, sobretot en el grup de població més jove, a favor de productes transformats, per tant, és important ensenyar als nens a gaudir de la gran diversitat d’aliments i influir en l’adquisició d’hàbits alimentaris saludables, en aquest context la UE va posar en marxa l’any 2009 el Pla de Consum de Fruita a les escoles.\nDavant la davallada del consum de llet de consum, la UE decideix fusionar l’antic ajut de llet a les escoles amb el Pla de Consum de Fruita, la fusió es fa efectiva al curs escolar 2017/2018 i implica la distribució gratuïta d’aquests productes.\nAixí mateix, tal com es va constatar en l’últim informe d’avaluació dels Programes, hi ha una percepció molt positiva per part de pares i famílies en relació a la utilitat d'aquests programes.\nBranded content\nEl programa, que arriba a uns 450 centres educatius, està destinat a alumnes d'educació infantil i primària\nEls objectius del programa\nRevertir la tendència al descens en el consum de fruites i hortalisses i de llet de consum, a favor d’aliments més elaborats i amb menys qualitat nutritiva.\nA qui va destinat el programa?\nAquest és també el motiu pel qual les mesures educatives d’acompanyament que s’organitzen des del DARP estan especialment dirigides als nens de Primària.\nEl Programa de Llet s’adreça també al primer cicle d’Educació Infantil (0-3 anys).\nBranded content\nUna setmana de fruita gratuïta al mes a les escoles catalanes\nL'objectiu és que la mainada aprengui a l'escola que cal menjar fruita i verdura a tots els àpats\nFruita i llet per quin àpat?\nPer augmentar realment el consum es va considerar convenient triar com a moment de consum l’esmorzar o el berenar, en substitució d’altres productes més elaborats, i molt sovint, amb un alt contingut en sucres, sal, greixos o additius afegits.\nQuins productes es distribueixen?\nSeguint les recomanacions de la normativa comunitària de prioritzar la distribució de productes frescos i de l’autoritat sanitària AECOSAN, actualment a Catalunya només s’estan distribuint fruites i hortalisses fresques i llet líquida.\nCom es complementa el repartiment de fruites, hortalisses i llet?\nSón mesures educatives necessàries per donar efectivitat a la distribució dels productes, es tracta de mesures i activitats orientades a:\nReconnectar als nens amb l’agricultura mitjançant les visites a explotacions agràries.\nEducar als nens en temes com hàbits alimentaris saludables, cadenes alimentàries, producció sostenible o la lluita contra el malbaratament d’aliments, a través de tallers realitzats en centres educatius.\nAfavorir la implicació de pares i mares tant en el desenvolupament dels Programes com en l’adquisició dels hàbits de consum, a través de xerrades dirigides a famílies, concursos de receptes.\nEl fet de consumir fruites i verdures i llet liquida ha de formar part dels hàbits alimentaris de les famílies, i la seva compra hauria d’estar enfocada envers els beneficis que aporten per a la salut de tots els seus membres.\nEn totes les actuacions que es realitzen des del DARP s’inclou la degustació de diferents productes.", "response": "Els hàbits alimentaris han empitjorat en els últims anys, especialment en la població jove. És per això que la Unió Europea ha posat en marxa un pla per a reeducar i reintroduir els hàbits saludables als més joves. Una part important d'aquest pla és el repartiment a les escoles de llet, fruita i hortalisses gratuïtes.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2983", "instruction": "Sintetitza'm el text següent:", "context": "La recuperació d'oliveres centenàries en terrenys del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter ha permès elaborar un oli d'oliva verge extra de qualitat \"premium\".\nS'ha creat una nova marca, Oli Cau del Duc, que es distribuirà a partir de la setmana vinent a través de la cooperativa Empordàlia, un dels socis participants. i amb les certificacions de la DO Empordà i de producció integrada.\nAquesta és una iniciativa que ha comptat amb la participació de nou productors i l'assessorament tècnic de la Fundació Mas Badia que va arrencar fa tres anys .\nLa primera collita ha permès obtenir 3.000 litres amb una superfície d'olivars de 22 hectàrees.\nLa zona, però, té un potencial més gran (fins a 200 hectàrees) i el projecte està obert a més productors interessats.\nLa idea va néixer del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter per recuperar les oliveres centenàries de la zona.\nNou productors de vuit municipis de dins el parc van creure fa tres anys en el projecte i d'aquí uns dies sortiran a la venda les primeres ampolles d'oli amb l'etiqueta d''Oli Cau del Duc.\nLa marca agafa el nom d'una cova prehistòrica molt coneguda que hi ha al massís del Montgrí.\nL'oli, que és de qualitat 'premium' (la màxima categoria d'un oli verge extra), s'ha elaborat amb olives de la varietat argudell.\nEs tracta d'una varietat autòctona de la zona de l'Empordà que està ben adaptada als terrenys de secà.\nFins ara no es treia massa rendiment a aquestes oliveres perquè havien quedat \"envellides\".\nEl que s'ha fet amb el projecte ha estat podar-les per tal que tornessin a brotar i reactivar així la seva producció.\n\"Volíem recuperar el llegat que havíem heretat dels nostres avis i besavis per poder-lo conservar\", ha afirmat un dels productors, Eliseu Muní.\nLa majoria dels productors ja provenen de la producció integrada de fruita i per tant el que han fet ha estat aplicar-ho a les oliveres sota l'atenta mirada dels tècnics de l'IRTA-Fundació Mas Badia.\nDurant aquest temps, s'ha aconseguit una doble certificació: la DO Empordà i la de producció integrada.\nAquesta última es caracteritza per minimitzar l'ús de productes agroquímics i adobs en la producció, respectar la conservació del medi ambient i aprofitar els coneixements científics per aconseguir la viabilitat econòmica.\nA la pràctica, vol dir que els tècnics assessoren els productors de quin és el moment de fer els tractaments o les quantitats d'adobs necessàries entre d'altres aspectes.\n3.000 litres de la primera collita\nLa primera collita s'ha fet amb una superfície d'olivars de 22 hectàrees i una producció de 35 tones.\nAixò ha permès obtenir 3.000 litres d'oli.\nSegons els impulsors, hi ha un potencial molt més gran (calculen unes 200 hectàrees) i subratllen que tots els propietaris que tinguin oliveres a la zona d'aquesta varietat poden afegir-se al projecte.\nHauran de reunir els requisits de la producció integrada i poden ser de fora dels límits del parc.\nLa rendibilitat del projecte, però, depèn en gran mesura del suport dels ajuntaments, d'altres institucions i de la mateixa societat, segons ha subratllat Muní durant la presentació que s'ha fet en un acte a Torroella de Montgrí.\nDefensen que no només es tracta de recuperar unes oliveres sinó un paisatge i un patrimoni que tindrà un impacte positiu en l'economia o el turisme sostenible.\nUn dels experts en oli convidat a la jornada, Francisco Hermoso, que ha dirigit un tast entre els assistents ha elogiat el producte per la seva màxima qualitat.\nI l'ha definit com a un \"oli molt equilibrat, amb gust afruitat, verd però amb notes madures, amb un dolç molt harmònic i també un punt amargat i picant\".\nLa venda de l'Oli Cau del Duc es farà des de la cooperativa Empordàlia a la qual pertanyen els socis productors.", "response": "\"Oli Cau del Duc\" és la nova marca d'oli d'oliva verge extra de qualitat prèmium elaborat mitjançant la recuperació d'oliveres centenàries de Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Nou productors han estat treballant en el projecte durant tres anys i han aconseguit la DO Emportà i la de producció integrada.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_37", "instruction": "Sintetitza'm el text següent:", "context": "El procés participatiu en els barris del Pla General de Castelló ha abordat la seua última reunió amb l’estudi de la zona Raval-Crémor i carretera l’Alcora, on es projecta la reordenació de l’entorn de l’estació intermodal, a la qual es dotarà d’un pàrquing per a més de 250 vehicles; l’ampliació del col·legi Jaume I; el desenvolupament d’un parc de ribera al costat del riu Sec i es dissenyen tres passos que permeten connectar tots dos marges del riu.\nLa reunió ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Castelló, Empare Marque; la consellera d’Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador; la vicealcaldessa, Ali Brancal, i els regidors Rafa Simó, Antonio Lorenzo, Verònica Ruiz i José Luis López.\nQuant a les explicacions tècniques, han sigut Fernando Calduch, coordinador de Desenvolupament de la Ciutat, i Consol Leal, la cap de Planejament Urbanístic els encarregats de realitzar-les.\nL’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha destacat la participació en aquest procés que durant dos mesos i en 17 reunions ha acostat el Pla General als barris.\nMarco ha subratllat la “importància estratègica de la zona Oest para tota la ciutat després d’anys d’abandó” i ha recordat que parteix dels fons europeus de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible (EDUSI) contribuiran a desenvolupar i cosir a la ciutat.\nPer la seua banda, la consellera María José Salvador ha felicitat l’Ajuntament de Castelló pel procés participatiu per a elaborar el Pla General i ha assegurat que “és un espill en el qual mirar-se” perquè contribueix “a compartir amb els veïns quins model de ciutat i de barri es vol”.\nSalvador ha afegit que “demostra la sensibilitat i voluntat del Govern Municipal de compartir el model de ciutat”.\nTant l’alcaldessa com la consellera han coincidit que aquest procés participatiu “ha tret el pla general dels despatxos per a acostar-ho a la ciutadania”.\nEl planejament urbanístic preveu la reordenació de l’entorn de l’estació de ferrocarril des d’un punt de vista urbanístic, d’equipaments i de mobilitat tenint en compte que es tracta d’un enclavament d’interès provincial.\nAixí, es projecta la reserva d’espai per a un aparcament amb capacitat per a més de 250 vehicles al costat del camí Crèmor.\nQuant a la mobilitat, l’avinguda del Pintor Oliet articularà la mobilitat ciclista i per a vianants i de transport públic amb el desenvolupament del conegut com a bulevard de la Plana.\nLa millora de l’entorn de l’estació de tren també inclou l’ampliació de la parcel·la que actualment ocupa el col·legi Jaume I.\nUnes altres de les actuacions destacades en aquest àmbit d’actuació es refereix al desenvolupament d’un parc de ribera al costat del riu Sec, en el marge dret, similar al que ja existeix a l’altre costat “de manera que convertim el llit en un eix vertebrador al llarg del seu recorregut per la ciutat i no d’una barrera natural com ara ocorre”, segons ha destacat el regidor d’Ordenació del Territori, Rafa Simó.\nAmb l’objectiu de vertebrar els barris a banda i banda del riu, afavorir la integració i l’ús d’equipaments i serveis, també es projecten tres nous passos per a connectar tots dos marges: dues passarel·les ciclistes i per a vianants que connectaran la zona verda ja existent i la projectada en el Pla General i un pont.\nEls veïns i veïnes assistents han mostrat opinions diverses sobre aquesta nova connexió, alguns mostrant-se a favor que solament siga ciclista i per a vianants i uns altres reivindicant també el pas de vehicles.\nA més, es defineix una unitat d’execució denominada Crèmor, de 217.771 metres quadrats, en la qual es definirà el seu desenvolupament detallat amb la definició de la xarxa viària i els equipaments per a la zona.\nAquesta unitat inclou un pla especial, ja iniciada la seua tramitació, que permetrà obtenir el sòl per a desenvolupar el parc de ribera del riu Sec i sòl dotacional per a atendre a les necessitats dels barris.\nPrecisament el desenvolupament detallat d’aquest sector i els seus terminis d’urbanització han sigut algunes de les qüestions més repetides al costat de la millora de dotacions dels habitatges ja existents, com a clavegueram, enllumenat o millora de vials.\nTambé s’estableix una altra unitat d’execució denominada Joan de Vora Riu, de 35.146 metres quadrats, que consolida els habitatges existents en la zona i les classifica com a sòl urbà a la qual s’haurà de dotar dels serveis i les infraestructures que requerisquen.", "response": "Castelló, com a part del projecte participatiu dels barris del Pla General d'urbanisme, finalitza amb l'estudi de la zona Raval-Crémor. L'alcaldessa de Castelló pretén projectar un pàrquing per a més de 250 vehicles al voltant de l'estació de tren, ampliar el col·legi Jaume I i crear un part al costat del riu Sec.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1333", "instruction": "Sintetitza'm el text següent:", "context": "Els peatges esquiven la crisi i s'incrementaran.\nFoto: Arxiu ND/ACN\nLa resposta de CCOO i UGT a la campanya #novullpagar, criticant la seva ànima \"política\", i la defensa dels peatges mostrada per les centrals sindicals es poden entendre a la vista del conveni laboral d'Acesa - Abertis (2009-2012).\nDe fet, les condicions laborals que recull el conveni vigent fins aquest 2012 - el passat 24 d'abril es va constituir la comissió negociadora del nou conveni- són molt favorables als treballadors de l'empresa, i especialment, als cobradors de peatges i caps de torn i de servei del peatge.\nUnes condicions que es repeteixen en totes les plantilles de les diferents concessionàries i que ajudarien a entendre la defensa numantina de les centrals sindicals sobre els peatges i els seus atacs a la campanya #novullpagar.\nLa retribució anyal d'un cobrador ras varia dels 21.723 euros bruts als 35.298 euros, un sou brut meritat que inclou el plus de conveni, el salari base i el plus d'activitat.\nA tot això, cal afegir el plus lineal de 360 euros en substitució d'una assegurança mèdica, un plus de vacances de 449,68 euros anuals, i un plus de d'antiguitat que de 604,08 euros que depèn dels biennis, quinquennis així com del prorrateig percentual.\nCal afegir altres conceptes salarials com el plus horari de \"crebant moneda\" -protecció de desfase de caixa- que estreba en una forquilla d'entre 0,92 euros a 0,71 euros hora depèn la categoria i nivell de trànsit del peatge, tenint present una jornada de vuit hores.\nEntre aquests complements, els cobradors de peatge perceben un plus diari de 8,57 euros per \"posada en marxa i tancament de torn\", a més d'una indemnització compensatòria de 8,46 euros al dia.\nSi cobrador de peatge li toca treballar un festiu dins el torn setmanal li serà abonat un complement mínim de 45,02 euros, i si és un diumenge entre 6,68 euros a 7,91 euros depèn la categoria i trànsit del peatge; el plus de nocturnitat és de 7,21 euros dia.\nEl conveni laboral també determina un plus d'experiència de 66,14 euros.\nTenint present que l'antiguitat mitjana de la plantilla és molt elevada, els salaris resulten força galdosos, superant amb facilitat i escreix els 2.500 euros mensuals que s'ha de multiplicar per les pagues extraordinàries, on s'inclou una paga de beneficis.\nVal a dir, que per exemple, concessions més aviat \"recents\" com el tram de la C-32, de Mataró a Palafolls, la majoria de treballadors són propietaris de terrenys expropiats per construir l'autopista que a més de la indemnització cobrada per la cessió de la propietat, mantenen plaça fixa en la nòmina de la concessionària.\nCondicions no salarials\nPer altra banda, entre l'articulat del conveni es troben condicions certament \"interessants\" pels temps que corren.\nCom anècdota, els cobradors de peatges cobren una ajuda superior a 65 euros per renovar el permís de conduir.\nPel que fa les baixes, perceben el 100% de la base reguladora sia causa de malatia comuna o accident laboral així mateix la baixa de maternitat és de 180 dies -(63 dies a càrrec de l'empresa), quan per la resta de mortals és de quatre mesos.\nPoden percebre una indemnització per la retirada del carnet i guanyar un \"premio de asiduedad\", això és, tres dies de permís retribuït si el treballador no fa tard més de 20 hores en tot l'any.\nI si un treballador amb 12 anys d'antiguitat decideix jubilar-se cobrarà 14 mensualitats brutes com a premi de retirada.\nAixí com tenir a la cartera una targeta de servei per l'ús de les carreteres de peatge.\nPer altra banda, els horaris de 1770 hores l'any es reparteixen en espais de descans molt espaiats entre les setmanes de treball continuat.\nERO a la carta\nCuriosament, a més de la negociació del conveni, també està en marxa l'Acord del Pla de Modernització entre Abertis (i les concessions que gestiona) amb els sindicats CCOO, UGT, LAB i USO que preveu l'acomiadament slow -pla de prejubilacions- a través de l'amortització de llocs de treball de 419 PME (Plantilla Mitjana equivalent o treballador a temps complert), dels quals 342 PME correspondrien a personal cobrador de peatges i 77 PME a personal indirecte.\nUn pal motivat pel descens de trànsit, segons els seus fets argumentals.\nLes condicions de prejubilació són tan beneficioses que preveu fins i tot en quines condicions poden obtenir el lot de Nadal.", "response": "Les condicions actuals del conveni dels treballadors de les autopistes son molt favorables amb els treballadors, per això els sindicats les volen mantenir en el nou conveni laboral. Entre aquestes condicions trobem el plus en substitució d'una assegurança mèdica, el plus de vacances i el d'antiguitat, la baixa de maternitat de 180 dies o el plus d'experiència.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1620", "instruction": "Sintetitza'm el text següent:", "context": "Aquest dissabte, un seguit d’entitats ebrenques homenatjaran les Brigades Internacionals a la serra de Pàndols, a la Terra Alta, en un dels escenaris de la batalla de l’Ebre, la més llarga i sagnant de la Guerra Civil.\nLa Universitat de Glasgow té un equip d’investigadors dedicats al que s’anomena l’arqueologia del conflicte, que és la recuperació d’espais de la memòria on han tingut lloc batalles emblemàtiques.\nL’acte es fa un 24 de setembre, aniversari de la retirada de les Brigadistes Internacionals decidida pel govern de la República en un intent, al capdavall inútil, de posar fi a la intervenció exterior en la guerra.\nPerò ni l’Alemanya nazi ni la Itàlia feixista van deixar d’ajudar el bàndol feixista fins al darrer moment.\nSerà un dia emotiu.\nEs farà una visita al monòlit que, en plena contesa, la XV Brigada va erigir per recordar els seus soldats morts.\nJoan Sambró, membre de l’associació Lo Riu, explica a NacióDigital la importància de l’acte: “Té una doble rellevància.\nPer nosaltres, significa recuperar un episodi de la nostra història i del territori.\nDe l’altra, és un homenatge a tots aquells que van venir a casa nostra, molts des de terres llunyanes, per lluitar contra el feixisme”.\nXavier Hernández: “La batalla també es va perdre a Munic”\nDel 25 de juliol al 16 de novembre de 1938 van 115 dies que foren de sang i foc entorn l’Ebre.\nL’exèrcit republicà va admirar el món quan va creuar el riu per aturar l’avenç franquista i protegir Catalunya.\nDes de l’abril, la zona republicana havia quedat partida en dos.\nJa no hi havia dubte de per on es decantava la guerra.\nLa batalla de l’Ebre va ser un esforç desesperat i heroic de les tropes republicanes per mirar de capgirar la dinàmica del conflicte.\nPerò la superioritat feixista era enorme.\nLa batalla de l’Ebre, però, tenia un altre escenari molt llunyà.\nHo explica l’historiador Xavier Hernández, responsable de Didpatri, el grup de didàctica del patrimoni de la UB que està duent a terme les excavacions a l’espai de la contesa.\nHernández afirma que “la batalla també es va perdre a Munic”.\nLa guerra a Europa es veia venir des de feia temps.\nLa Conferència de Munic va reunir els líders d’Alemanya, Itàlia, França i Regne Unit.\nEl tema que estava sobre la taula era el destí de la regió dels Sudets (zona de parla alemanya dins de la República Txeca).\nTots els ulls estaven posats a Munic i es donava per feta la ruptura de relacions entre les potències democràtiques i Berlín.\nPerò el cert és que França i Gran Bretanya van claudicar davant les apetències de Hitler.\nEs va evitar la guerra mundial, però només durant uns mesos.\nEls Sudets van ser annexionats per Alemanya i la República Txeca va quedar tocada de mort.\nPerò també els combatents de l’Ebre van perdre a Munic.\nEl setembre de 1938, els membres de les Brigades Internacionals van abandonar la península.\nEls combatents de la XV Brigada que havien sobreviscut van tornar als seus països d’origen.\nLa batalla de l’Ebre es decantava cap al bàndol franquista.\nEl 30 de setembre, es coneixien els resultats de la conferència de Munic, el que conformava un escenari lúgubre pels interessos dels republicans.\nL’endemà, França tancava la frontera i impedia l’entrada de material de guerra.\nXavier Hernández explica que “Catalunya va respondre a l’esforç que va representar la batalla de l’Ebre.\nHo van fer les fàbriques d’armes, les lleves joves, la gent de la rereguarda que veien l’enemic a les portes de casa i eren conscients del que representava l’entrada dels feixistes, l’arribada dels bàrbars.\nL’estrella de David al camp de batalla\nLa batalla de l’Ebre encara guarda molts secrets i episodis a redescobrir.\nXavier Hernández assenyala que en el mateix lloc de comandament de la XV Brigada s’hi havia instal·lat anteriorment el batalló Palafox, que incloïa la companyia Naftalí Botwin, formada exclusivament per jueus compromesos amb la causa republicana.\nEstava formada per més de 150 soldats i van arribar a publicar un butlletí en llengua jiddisch.\nHernández afegeix que més endavant volen preparar un acte d’homenatge a aquests combatents.", "response": "Aquest dissabte 24 de setembre se celebrarà un homenatge a les Brigades Internacionals a la serra de Pàndols. El lloc elegit va ser un dels emplaçaments de la batalla de l'Ebre, la més llarga i cruenta de la Guerra Civil. S'ha elegit també el 24 de setembre com a data per ser l'aniversari de la retirada dels brigadistes.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2099", "instruction": "Sintetitza'm aquest text:", "context": "Els regants dels Canals d'Urgell compten amb unes reserves d'aigua al sistema d'embassaments d'Oliana i Rialb que fan preveure que la propera campanya de reg està garantida.\nEl president de la comunitat de regants, Ramon Carné, ha explicat que hi ha la mateixa reserva d'aigua que l'any passat, 240 hectòmetres útils, és a dir el 50% del total al que se li haurà de sumar l'aigua de la neu del Pirineu i les pluges de la primavera.\nCarné ha assegurat que tot i la sequera no preveuen avançar la campanya i com cada any l'inici se situarà pels volts de Sant Josep, és a dir, passat el 19 de març.\nMollerussa acull aquest divendres la 17a jornada Reg i Futur, que per primera vegada no compta amb presència institucional de cap conseller del Govern per l'aplicació de l'article 155.\nEn aquest sentit, Marc Solsona ha lamentat aquest ''entorn d'anormalitat política'' que té efectes negatius, en aquest cas pel sector agroalimentari.\nEl president de la comunitat de regants dels Canals d'Urgell, Ramon Carné, ha destacat que tot i la sequera que pateix el país, l'any passat van tancar la campanya de reg amb 2 hectòmetres més de quan la van començar.\nEnguany hi ha aigua suficient per fer una campanya similar a la de l'any passat ja que les reserves se situen al 50% i encara falta sumar-hi l'aigua del desgel i les precipitacions que hi haurà durant la primavera.\nEn aquest sentit, Carné ha assegurat que no preveuen avançar la campanya per la sequera ja que ''el cereal pràcticament no ha crescut fins ara i no necessita aigua''.\nSi bé aquest divendres és un dia plujós al conjunt del país, Carné creu que fins passat Sant Josep, com és habitual, no es donarà el tret de sortida a la campanya que ha de permetre regar les 70.000 hectàrees de cultius repartits entre les comarques de la Noguera, l'Urgell, les Garrigues i el Pla d'Urgell.\nLa comunitat de regants ha invertit aquest hivern 5 milions d'euros en obres de manteniment del canal.\nPrincipalment per revestir el túnel de Montclar, a la Noguera, però també al canal auxiliar i per fer el recreixement de diferents punts on hi havia sobreeiximent d'aigua amb la dotació màxima.\nSón 2 milions d'euros més que el que és habitual en aquests projectes de modernització del canal que tenen l'objectiu de poder fer passar més hectòmetres cúbics per segon.\nAl canal d'Urgell li falten uns 140 quilòmetres per revestir i evitar així fugues d'aigua.\nAquests projectes però, de vegades topen amb l'oposició d'entitats ecologistes i ajuntaments perquè impliquen, en molts casos, la tala d'arbres que conformen les banquetes del canal.\nParal·lelament, algunes col·lectivitats han impulsat projectes de modernització del regadiu, com la de Bell-lloc d'Urgell, que està a punt de finalitzar un dels projectes més ambiciosos del canal amb 1.000 hectàrees de reg.\nEncara no està enllestit del tot, ja que s'ha fet arribar l'aigua als hidrants però falta portar-la a les finques.\n17a Jornada Reg i Futur sense presència institucional del Govern\nMollerussa ha acollit aquest divendres la 17 Jornada Reg i Futur organitzada per la comunitat de regants amb diferents ponències i taules rodones que han abordat, entre d'altres, temàtiques com el canvi climàtic i l'afectació en cultius com el panís.\nLa jornada però, ha estat marcada per l'absència de presència institucional del Govern en aplicació del 155 i així ho han destacat i lamentat l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona i el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, durant l'acte inaugural.\n''Per primera vegada no hi haurà la presència del conseller o consellera d'Agricultura a la clausura de la jornada'', ha dit Solsona, que també ha recordat que ja fa 92 dies de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya provocant aquesta ''anormalitat política''.\nSolsona ha destacat que l'any passat, la consellera Serret va anunciar un pla d'aigua de 30 milions d'euros fins al 2020 que per culpa del 155 no s'està desenvolupant.\nÉs per això que ha considerat que la ''imposició del 155'' afecta l'economia productiva i les ajudes al sector agroalimentari ''provocant una situació d'inacció i paràlisi''.\nDe la seva part, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha fet referència a la necessitat que tenen els regants ''d'auto exigir-se respecte'' davant els qui tutelen les polítiques agràries a Europa quan posen traves medi ambientals per desenvolupar polítiques de regadiu com ha passat amb el canal Segarra-Garrigues.", "response": "El president de la comunitat de regants dels Canals d'Urgell ha confirmat que hi ha un reserva de 240 hectòmetres d'aigua per sostenir la campanya de reg d'aquesta temporada. A aquestes reserves s'han d'afegir l'aigua de la neu dels Pirineus i les pluges primaverals. També ha confirmat que no es preveu avançar la campanya de reg per la sequera.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_912", "instruction": "Sintetitza'm aquest text:", "context": "Diverses persones de fora dels Països Catalans han demanat el vot per Carles Puigdemont, candidat de JxCat-Lliures per Europa, a les eleccions europees de diumenge vinent.\nHan publicat un manifest titulat ‘Nosaltres, amb Puigdemont’ en què denuncien l’intent de la Junta Electoral espanyola de vetar Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.\nEs tracta d’una web en català, castellà, gallec i basc gestionada per JxCat que cerca adhesions, donacions i gent que vulgui fer de voluntària.\nS’hi pot afegir tothom, independentment del lloc de residència.\n‘Aquestes eleccions s’han convertit en un plebiscit entre la democràcia o l’autoritarisme.\nPer això defensem i donem suport a la candidatura del president Puigdemont’, diu el manifest.\nTambé denuncia la repressió contra l’independentisme i apel·la als demòcrates espanyols i al respecte pel dret d’autodeterminació: ‘Puigdemont, Comín i Ponsatí representen la desfranquització d’Espanya per aconseguir que Espanya es comporti com una democràcia europea, i és per això que apel·lem a tots els demòcrates d’Espanya’.\nAquest és el manifest:\n«Cap demòcrata pot tolerar que se li impedeixi tenir una llista electoral que els representi i a la que vulguin votar.\nLa cosa ja no va d’ideologia, sinó de democràcia.\nDavant de situacions extraordinàries cal reaccionar, la Junta Electoral Central (JEC) pretenia exloure, per raons polítiques, el cap de llista de Lliures per Europa (Junts), Carles Puidemont, i al número dos i tres de la llista, Toni Comín i Clara Ponsatí, de les eleccions europees, i això no es pot tolerar.\nCal determinar si estem a favor o en contra del “dret a tenir drets” i si aquesta categorització és també aplicable al president Puigdemont i als seus consellers o no.\nEls drets humans i també els civils i polítics són patrimoni del conjunt de la societat i la seva defensa és obligació de tots.\nL’equidistància és complicitat i cap demòcrata hauria de ser còmplice d’aquests abusos.\nNo existirà una societat igualitària, justa i democràtica si a tots no se’ns reconeixen i garanteixen els drets fonamentals.\nEl president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han desafiat el règim del 78 como mai s’havia fet fins ara, posant damunt la taula acabar amb una transció inclonclusa.\nPuigdemont, Comín i Ponsatí representen la desfranquització d’Espanya per aconseguir que Espanya es comporti com una democràcia europea, i és per això que apel·lem a tots els demòcrates d’Espanya.\nQue Espanya respecti el dret a l’autodeterminació suposa que Espanya es comporta com una democràcia plena, i que altres nacions de l’Estat tinguin l’oportunitat futura d’exercir la seva sobirania i decidir lliurement el seu destí.\nI això és d’interès de tots es espanyols, no només dels catalans.\nPuigdemont, Comín i Ponsati estan defensant la democràcia a Espanya.\nImpedir que el president Puigdemont i els consellers Ponsati i Comín es presentessin a las eleccions europees vulnera també el dret de tots els catalans i espanyols a votar lliurement a qui considerin oportú i afecta als drets de totes perquè estem davant d’unes eleccions que són circumscripció única i amb la intenció d’impedir que ni tan sols la llista que ells encapçalaven es puguessin presentar.\nL’objectiu de la Junta Electoral Central era silenciar a una part important dels electors catalans i com a demòcrates ho hem de denunciar.\nAquí la cosa ni va de candidats ni va de partits, simplement va de democràcia sí o democràcia no.\nNosaltres, com a ciudadans de l’Estat espanyol, hem decidit vèncer la por, vèncer la repressió i denunciar aquesta violació de drets fonamentals.\nNosaltres defensem la llibertat.\nLes eleccions europees són circumscripció única, qualsevol ciutadà de l’Estat, visqui on visqui, pot votar la llista del president Puigdemont, la candidatura de Lliures per Europa (Junts).\nAquestes eleccions s’han convertit en un plebiscit entre la democràcia o l’autoritarisme.\nPer això defensem i donem suport a la candidatura del president Puigdemont, és qui més por els hi fa.\nNosaltres, els ciutadans, podem donar veu al president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsati amb els nostres vots.\nÉs fonamental que tinguin veu a Europa, en el Parlament Europeu, per la dempcràcia, per la llibertat.»", "response": "En un manifest anomenat \"Nosaltres, amb Puigdemont\" diverses persones de fora dels Països Catalans demanen el vot per a Puigdemont a les eleccions europees del proper diumenge. El manifest, que es troba en una web feta en català, castellà, gallec i basc gestionada per JxCat, també denuncia la repressió i apel·la al respecte pel dret d'autodeterminació.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2107", "instruction": "Sintetitza'm aquest text:", "context": "El Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge cofinançarà amb 7,7 MEUR un total de set projectes impulsats per les administracions locals del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, a través de la convocatòria del fons FEDER per al període 2014-2020.\nTots els plans tenen com a objectiu afavorir l'eficiència energètica i la protecció del patrimoni natural, cultural i turístic.\nAquest dimecres, el DOGC ha fet pública la resolució amb els projectes que rebran una subvenció dels fons europeus gestionats per la Generalitat.\nLes propostes escollides corresponen a la Diputació de Tarragona, els consells comarcals de l'Alt Camp i la Ribera d'Ebre, i els ajuntaments de Reus, El Vendrell i Vila-seca.\nEn l'eix adreçat a afavorir l'eficiència energètica, la Diputació de Tarragona rebrà 901.629 euros de cofinançament dels fons europeus per impulsar el pla 'Xarxa de calor de proximitat'.\nEl projecte es concreta en la realització de diversos projectes d'inversió en microxarxes de calor en equipaments de nou municipis -Alcover, La Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, El Montmell, Rasquera, La Sénia, Tivissa i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant-, així com en la mobilització de biomassa forestal d'estella.\nPel que fa a l'eix adreçat a la protecció del patrimoni, se'n beneficiaran sis projectes de la demarcació.\nEn primer lloc, l''Operació Baronia d'Escornalbou', impulsada per la Diputació, rebrà 613.908 euros per a la restauració, ordenació i millora dels senders de la Baronia, el foment del turisme i la restauració dels elements del patrimoni arquitectònic.\nL'actuació abasta l'àmbit de la Baronia, que inclou els municipis de l'Argentera, Colldejou, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, Riudecanyes, La Torre de Fontaubella i Vilanova d'Escornalbou.\nEl segon projecte, impulsat pel Consell Comarcal de l'Alt Camp, és 'Història i patrimoni, les arrels d'una terra', que rebrà cofinançament per valor de 890.162 euros.\nEntre d'altres actuacions, el projecte preveu la rehabilitació de dues naus de l'edifici de Ca l'Orga a Picamoixons per a la creació del centre d'interpretació de l'oli; la rehabilitació i museïtzació de la Fàbrica Martí Llopart i Trench, al Pla de Santa Maria; la revalorització de l'entorn del Columbari Romà de Vila Rodona i l'adequació del raval del Carme i l'ampliació del sisè tram de l'itinerari del nucli antic d'Alcover.\nEl tercer projecte és 'Camí de Sirga, camí de riu' amb una subvenció de 629.379 euros.\nEndegat pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, aquest pla té per objectiu la revalorització, la rehabilitació i la promoció turística del seu patrimoni natural, cultural i històric al llarg del GR99 i el riu Ebre en el seu pas per la comarca.\nEl quart projecte correspon a la millora i recuperació del passeig de la Boca de la Mina de Reus, que rebrà 1,5 MEUR de fons europeus, tal com va anunciar dilluns la consellera Meritxell Borràs.\nLa millora de l'espai es completarà amb la creació d'un parc botànic amb cultius tradicionals i una zona d'esbarjo.\nEl projecte també inclou la creació del Jardí Agrari del Camp, una zona verda de quasi 10.000 metres, un Parc de les Olors i rutes teatralitzades al passeig, entre d'altres.\nEl cinquè projecte, dotat amb 1,16 MEUR, està impulsat per l'Ajuntament de Vendrell i preveu diferents actuacions al barri marítim de Coma-ruga per recuperar elements patrimonials arquitectònics i artístics del municipi per ampliar-ne l'oferta turística.\nPer últim, l'Ajuntament de Vila-seca obtindrà 2 MEUR per al desenvolupament cultural del Celler Noucentista del municipi, com també van explicar dilluns la consellera i l'alcalde, Josep Poblet.\nArreu de Catalunya, el Departament de Governació cofinançarà amb 42,2 MEUR un total de 36 projectes impulsats per 31 administracions locals, entre les quals les quatre diputacions catalanes, el Conselh Generau d'Aran, dotze consells comarcals i catorze ajuntaments.\nEl fons FEDER és el principal instrument de la Unió Europea per pal·liar els efectes de la disparitat entre les regions.\nEl Programa operatiu del FEDER Catalunya 2014-2020 té com a objectiu la promoció d'un creixement intel·ligent, sostenible i integrador del territori, en la línia de les directrius de l'estratègia Europa 2020 i la seva transposició a Catalunya.", "response": "El Govern, a través de la convocatòria dels fons FEDER, ha confirmat que cofinançarà amb 7,7 milions d'euros projectes locals del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Aquests projectes tenen com a objectiu millorar l'eficiència energètica i la protecció del patrimoni natural, cultural i turístic de la zona.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1497", "instruction": "Sintetitza'm aquest text:", "context": "EolicCat amenaça de demandar al Govern per inacció i danys patrimonials.\nL'associació d'empreses eòliques ja ha iniciat una reclamació per manca d'acció de la ponència de renovables des del 2019, que es convertirà en un recurs judicial.\nA més, estudien portar a la justícia la retroactivitat del nou decret llei \"més restrictiu\" i que pot \"posar en risc\" els projectes en tramitació.\nLa norma estableix que els nous criteris s'aplicaran als projectes que no han passat a informació pública, cosa que vol dir a tots, denuncien, perquè \"no ha passat ningú\" en dos anys.\n\"Els promotors estem indefensos\", ha denunciat el responsable jurídic de la patronal, Joan Perdigó, que ha xifrat en 150 milions els danys patrimonials a les companyies del sector.\nTot i celebrar que el decret llei 24/2021 no imposi una moratòria al desplegament de renovables, la patronal es mostra molt crítica amb un decret que \"posa traves\" als promotors i \"posa en risc\" la transició energètica.\nA més, EolicCat veu inconstitucional que els efectes retroactius que estableix la disposició transitòria segona del decret llei s'apliquin a tots els projectes que no han superat el tràmit de la ponència.\nPer això, preveu que els promotors iniciïn processos judicials contra el Govern quan s'apliqui a projectes en tràmits restriccions com la distància mínima o minimitzar l'afectació sobre els connectors ecològics i les espècies amenaçades.\nSegons els càlculs de la patronal, els promotors perdran 500.000 euros de mitjana per projecte pel canvi regulador, on s'inclou el cost d'elaboració del projecte tècnic i el cobrament de les taxes per a tramitar.\nEn total, la quantitat s'enfila fins als 30 milions d'euros.\nA més, cal afegir la reclamació per possible pèrdua dels avals dipositats per garantir els drets de connexió a la xarxa i que són de 40.000 euros per megawatt.\nAra mateix, els avals de les iniciatives presentades a la ponència són de 120 milions d'euros.\nEl procediment d'avals està regulat per un decret estatal.\nUn cop feta la sol·licitud, es reserva el punt de connexió i el promotor té un termini determinat per tramitar el projecte.\nEolicCat lamenta que \"aquesta norma estatal xoca amb la inactivitat de la Generalitat a l'hora de demanar expedients\".\n\"El que no pot ser és que tingui el risc que t'executin els avals perquè la Generalitat no fa la seva feina\", ha subratllat el president d'EolicCat, Víctor Cusí.\nLa patronal també adverteix que a banda dels 3.000 MW que han començat el tràmit a la ponència n'hi ha 1.500 més que no van rebre resposta en 90 dies, cosa que s'interpreta com a \"silenci positiu\" i també podrien reclamar una indemnització.\nTot plegat, afegeixen, dificulta encara més el desplegament d'energia renovable i augmenta la dependència energètica a Catalunya quan es tanquin les centrals nuclears, fet que està provocant un augment dels projectes que es volen ubicar a l'Aragó.\nEn total, s'han detectat un total de 8.000 MW eòlics i fotovoltaics que evacuaran a Catalunya a través d'una línia de molt alta tensió d'unes dimensions \"com no se n'ha vist mai\", ha dit el gerent de la patronal, Jaume Morrón.\nAquest escenari demostra que \"hi ha una confiança més gran amb la tramitació a l'Aragó que a Catalunya\", ha dit Morrón.\nPer complir amb l'objectiu de descarbonització del Govern pel 2030, s'haurien de tramitar 1.000 MW a l'any durant una dècada i ara mateix només hi ha 419 MW que han passat a informació pública, ha afegit.\nMorrón ha remarcat la importància que tenen els projectes desenvolupats a l'Aragó que estan \"en competència total\" amb els que es desenvolupin a Catalunya.\nPer tot plegat, EolicCat ha reclamat als grups polítics que pressionin perquè el decret llei –que es troba en tràmit parlamentari- es converteixi en un projecte de llei i es modifiqui substancialment.\n\"Falta un lideratge polític important per tirar la transició energètica endavant\", ha lamentat Cusí.\ntransició energètica\nMés implicació dels afectats: les claus del nou decret de renovables del Govern\nEl vistiplau dels propietaris, l'obligació d'informar i oferir participar la ciutadania i els ajuntaments, o fer projectes a les ciutats són les novetats del marc presentat per Jordà i que substitueix el de 2019", "response": "L'associació d'empreses eòliques, EolicCat, ha començat una reclamació per la manca d'acció de la ponència de les energies renovables des del 2019 i amenaça també amb demandar al Govern per danys patrimonials i portar davant la justícia la retroactivitat del nou decret llei. La patronal, per altra banda, denuncia que el nou decret lleu posa en risc la transició energètica.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2402", "instruction": "Sintetitza'm aquest text:", "context": "L'Audiència de Lleida ha inicial aquest dimecres el judici a un joier de Tàrrega acusat de simular un atracament a l'establiment per tal de poder cobrar de l'assegurança i saldar d'aquesta manera els deutes que acumulava entre crèdits hipotecaris, préstecs i línies de crèdit concedides.\nL'acusat ha assegurat que quan ell era a la botiga va entrar un home, el va apuntar amb una pistola a l'esquena, el va lligar de mans i peus i va fer el mateix amb la treballadora de l'establiment i un client que va entrar moments després.\nL'home ha reconegut que la primera cosa que va pensar quan els lladres van marxar va ser quina sort que tots estaven bé i la segona que sort que tenia una assegurança perquè si no \"seria la meva ruïna\".\nA la fiscalia, però, li ha sorprès que la primera persona a qui va trucar fos al seu agent d'assegurances, abans que als Mossos i que quatre dies abans hagués ampliat la cobertura de la pòlissa contractada.\nEls Mossos d'Esquadra també han declarat aquest dimecres i han dit que, tot i que l'acusat va declarar que abans de l'atracament havia anat al banc, l'home no apareix a les imatges de les càmeres de l'oficina bancària.\nLa fiscalia sospita que l'acusat va simular l'atracament pactant els fets amb els lladres i li demana nou anys de presó.\nEstà previst que demà dijous el judici segueixi amb el visionat de les càmeres de seguretat i la declaració de testimonis.\nL'acusat ha explicat en la primera jornada del judici un lladre li va registrar les butxaques i es va endur els 10.000 euros que duia a sobre, el seu ròlex i que li va arrencar un penjoll.\nHa afegit que es va endur joies dels aparadors, diamants que estaven sobre el mostrador i rellotges per un valor total de 422.000 euros.\nL'acusat ha assegurat en tot moment ser la víctima dels fets i ha lamentat que l'asseguradora només li va pagar 350.000 euros, \"70.000 menys del que li havien de pagar, ha dit.\nSegons l'escrit del ministeri fiscal, aprofitant que una altra joieria de la mateixa localitat havia sofert un atracament per part de dos homes d'origen sud-americà, \"l'acusat hauria orquestrat, en connivència amb altres persones que no han estat identificades, un atac de les mateixes característiques a la seva joieria\".\nAixí, el 27 de desembre del 2011 dues persones no identificades amb la cara tapada amb gorres i bufandes i amb accent sud-americà van entrar a l'establiment amb un objecte que semblava una arma de foc, lligant l'empleada que hi havia en aquell moment, i posteriorment al mateix acusat i a un altre home.\nSegons la denúncia de l'acusat, els suposats lladres s'haurien apropiat de diversos rellotges i joies valorats en 203.942 euros, a més de diamants valorats en 218.370 euros.\nEl maig del 2012 el propietari de l'establiment va cobrar de l'asseguradora la quantitat de 351.560,88 euros.\nL'acusat, sent propietari d'una joieria i soci d'una altra empresa, el novembre del 2011 passava per dificultats econòmiques ja que tenia un deute acumulat entre crèdits hipotecaris, préstecs i línies de crèdit concedides de 232.913,16 euros.\nAixí, segons la fiscalia, l'home, de 55 anys i veí de Guissona (Segarra), \"va idear un pla per cobrar els diners de l'assegurança\" que tenia contractada amb la companyia Generali Seguros per a casos de robatoris i atracaments.\nDavant els fets, la fiscalia sol·licita per a l'acusat cinc anys de presó pel delicte d'estafa en concurs ideal amb el delicte de simulació de delicte, a més de la seva inhabilitació especial pel mateix temps per a l'exercici de la professió comercial de joies i objectes preciosos.\nTambé li demana una pena de quatre anys de presó pel delicte de robatori amb violència.\nAixí mateix, el ministeri fiscal sol·licita que l'acusat i subsidiàriament l'empresa indemnitzin Generali Seguros amb 351,560,88 euros, més els interessos corresponents.\nTambé demana que indemnitzin a l'empleada i a l'home que van patir l'atracament, amb 1.000 euros per a cadascun, pels danys morals que haguessin pogut patir a causa de la situació d'estrès produïda per la simulació del delicte.", "response": "Segons el testimoni del joier de Tàrrega, un home va entrar a la joieria, el va apuntar amb una pistola, li va registrar les butxaques i va agafar els 10.000 que duia al damunt, el seu ròlex i algunes joies més que tenia a l'aparador. Tanmateix la Guardia Civil sospita que el joier va simular l'atracament per cobrar l'assegurança.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1944", "instruction": "Sintetitza'm aquest text:", "context": "Les persones joves són històricament un dels col·lectius més afectats per l’atur i la precarietat laboral.\nAra, la seva situació s’ha vist encara més agreujada pels efectes econòmics i socials de la pandèmia de la Covid-19.\nSegons les dades de l’EPA del segon trimestre de l’any, la taxa d’atur de menors de 30 anys arriba al 24%, enfront del 12,3% de la població general.\nPer reduir aquesta xifra i ajudar les persones joves a inserir-se en el món laboral, el Departament d’Empresa i Treball posa en marxa diferents programes de foment de l’ocupació i la contractació per als joves.\n“Des del Govern hem impulsat la inversió més gran de la història en polítiques actives, un pla de xoc de 917 milions d’euros per fer front a l’atur.\nAquests recursos van adreçats als col·lectius més afectats per aquesta falta de feina, entre ells els joves.\nDurant aquest darrer trimestre, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) oferirà ajuts per un valor total de 125 milions d’euros a empreses, autònoms i cooperatives de treball associat, per a la contractació de persones menors de 30 anys durant un any i a jornada completa.\nLa meitat del pressupost (62,5 milions d’euros) es destinarà específicament a contractes en pràctiques per a joves amb formació (ja sigui títol universitari, cicles formatius de grau mig, superior o equivalents, o certificats de professionalitat), i l’altre meitat, a contractes per a joves que no poden subscriure un contracte de pràctiques.\nEn total, es preveu la contractació de més de 5.500 persones joves aturades.\nLes persones joves en situació d’atur interessades en ser contractades dins d’aquests programes s’han de posar en contacte amb la seva Oficina de Treball a través del telèfon 900 800 046.\nEls requisits són tenir entre 16 i 29 anys i estar inscrit al SOC com a demandant d’ocupació no ocupat.\nTrobareu tota la informació en aquest web.\nPel que fa a les empreses, autònoms i cooperatives de treball associat que vulguin contractar un treballador jove amb l’ajut econòmic del SOC, hauran d’estar constituïdes legalment i amb establiment operatiu a Catalunya.\nLes empreses també podran sol·licitar la bonificació de contractes a joves de manera retroactiva, fins a un mes abans de la publicació de la convocatòria de les subvencions.\nL’ajut es podrà sol·licitar a partir de la publicació de les convocatòries, prevista per a la primera quinzena del mes de novembre.\nLa informació serà consultable al web del SOC.\n216 milions d’euros en polítiques actives d’ocupació per a joves\nEn total, el Departament d’Empresa i Treball destinarà 216 milions d’euros, entre el 2021 i el 2022, a polítiques actives d’ocupació adreçades únicament a les persones joves.\nUns programes específics que es veuen complementats també amb d’altres actuacions del SOC i del Departament dirigides a la població general, on també hi tenen cabuda les persones treballadores joves.\nAquest pressupost històric, procedent en gran part dels fons REACT-EU per tal d’afrontar les conseqüències de la crisi de la covid-19 i sacsejar les xifres de desocupació juvenil, permetrà beneficiar més de 25.000 joves a través dels ajuts a empreses per a la contractació de menors de 30 anys en situació d’atur; dels programes d’orientació, formació i experiència laboral per a joves que necessiten un suport específic, i dels programes de formació professional per a l’ocupació.\nEn definitiva, un conjunt d’actuacions per donar una resposta adequada a les necessitats i realitats laborals de cada jove.\nBranded content\nAixí es provarà a Catalunya la implementació de la Renda Bàsica Universal\nLa Generalitat farà una prova pilot de dos anys per veure com es podria aplicar a tot Catalunya aquesta ajuda universal, individual i no condicionada a cap requisit\nBranded content\nEl període de pagament de l'impost sobre el CO2 dels vehicles comença aquest setembre\nSegons el padró definitiu, que es publica l’1 de setembre, hauran d’abonar el tribut més de 2,2 milions de vehicles, que corresponen a 1,6 milions de contribuents\nBranded content\nQuè cal fer quan l'Agència Tributària de Catalunya ens reclama un deute?\nL'ATC facilita a la ciutadania diversos canals telemàtics per al pagament de deutes: la seu electrònica, l’assistent virtual i el telèfon 012, a més de l’opció d’assistència presencial", "response": "La població menor de 30 anys és un dels col·lectius on més precarietat i atur trobem. Per això, el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya invertirà entre el 2021 i el 2022 un total de 216 milions d'euros en polítiques per aconseguir reduir l'atur en els joves de menys de 30 anys.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1545", "instruction": "Sintetitza'm aquest text:", "context": "Un moment de l'atac feixista a Blanquerna\nEl titular del Jutjat d'Instrucció número 11 de Madrid, Juan Javier Pérez, ha fet pública una resolució per la què atribueix a 15 dels 19 feixistes que van assaltar el Centre Blanquerna l'11 de setembre del 2013 delictes de desordres, atemptat contra l'autoritat, amenaces i danys, a més de tres faltes per lesions.\nEls delictes sumen possibles penes de fins a nou anys de presó.\nEn canvi, arxiva la causa contra quatre dels detinguts perquè no pot acreditar la seva participació.\nEl magistrat identifica els autors dels cops al diputat Josep Sánchez-Llibre i el càmera de TV3, les amenaces al delegat del Govern a Madrid, Josep Maria Bosch Bessa, i la persona que va tirar l'esprai de pebre dins del local.\nSegons el jutge, ho van fer \"amb la finalitat de protestar\" i \"impedir la celebració\" de l'acte, i en el transcurs dels fets van causar danys a les portes i mobiliari del local per un valor superior a 400 euros.\nTambé van cridar al delegat del Govern \"català de merda\" i li van dir que el matarien.\nL'escrit recull que com a mínim un dels detinguts, Jesús Fernando Fernández Gil, va donar un cop al diputat de CiU Josep Sánchez-Llibre, i que un altre, Juan Luis López García, ho va poder fer al delegat del Govern.\nEls assaltants portaven l'esprai de pebre\nMalgrat que les defenses havien sostingut que l'esprai de pebre que va forçar a evacuar el local no havia estat llançat per cap dels assaltants, el jutge també identifica Jesús Fernando Fernández Gil com la persona que el va utilitzar.\nEl gas va provocar picors, irritacions i diverses persones van haver de ser ateses pels serveis sanitaris a les portes de Blanquerna.\nPer aquests fets el jutge atribueix als assaltants un delicte de desordres públics amb un possible agreujant de l'article 557.2 (que permet una pena superior quan el delicte es comet \"en ocasió de la celebració d'esdeveniments o espectacles que congreguin un gran nombre de persones\" o a l'interior de recintes), un d'atemptat contra l'autoritat, un altre de danys i un d'amenaces contra el delegat del govern català a Madrid, Josep Maria Bosch Bessa.\nFins a nou anys de presó\nEls delictes que atribueix als assaltants sumen fins a nou anys de presó.\nEls desordres públics estan castigats a l'article 557.1 amb penes de presó d'entre sis mesos i tres anys i, en aquest cas, el jutge apunta a un possible agreujant perquè van tenir lloc en un acte públic.\nEls atemptats contra l'autoritat (Josep Maria Bosch i Josep Sánchez Llibre) estan castigats amb penes d'entre dos i quatre anys de presó i multa de tres a sis mesos.\nLa pena per danys superiors a 400 euros, com en aquest cas, estan castigats amb una multa de sis a 24 mesos.\nPer últim, el delicte d'amenaces contra Josep María Bosch que el jutge situ a l'article 169 del Codi Penal està castigat amb la pena de presó d'entre sis mesos i dos anys.\nEn canvi, el magistrat també arxiva la causa contra quatre dels 19 detinguts per aquells fets perquè \"no existeixen dades objectives que justifiquin la continuació del procediment abreviat contra ells).\nSegons explica, dues d'aquestes persones neguen que estiguessin al lloc dels fets i no existeixen imatges o fotografies que permetin identificar-los.\nEls altres dos admeten que van ser al carrer, però no a l'interior del Centre Cultural Blanquerna.\n\"Designi comú\"\nEl magistrat recorda que els assaltants van actuar de forma organitzada i tenien un \"designi comú\" per actuar com ho van fer: \"La i interrupció de l'acte i l'exercici d'una violència moderada i controlada contra els qui s'oposessin a la seva actuació\".\nJuan Javier Pérez dóna ara deu dies al Ministeri Fiscal i a les acusacions personades perquè presentin un escrit d'acusació i demanin l'obertura de judici oral o bé l'arxiu de la causa.", "response": "15 del 19 feixistes que van assaltar el Centre Blanquerna el 11 de setembre del 2013 amb esprai de pebre i van atacar a cops el diputat Josep Sánchez-Llibre i el càmera de TV3, han estat acusats de desordre, atemptat contra l'autoritat i amenaces i danys pel Jutjat d'Instrucció 11 de Madrid.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1975", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "La matriculació a les titulacions oficials de la UVic-UCC per al curs 2018-2019 s'ha incrementat un 10%, respecte el curs anterior, i ha passat de 8.174 alumnes als 8.981 actuals.\nAixí ho ha explicat aquest dimarts el rector de la universitat, Joan Masnou, que ha destacat la \"consolidació\" de la federació entre Vic i Manresa que, a més, es veu reflectida en el quart any de matriculació conjunta a l'alça, tot i que la tendència a nivell de Catalunya és al revés.\nConcretament, l'increment global dels estudiants de nou accés és d'un 3%.\nEl rector també ha destacat que per primera vegada des de la federació entre Vic i Manresa, tots els estudiants obtindran un títol expedit sota una mateixa marca unificada.\nLa Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha augmentat un 3% el nombre de matriculats de nou accés en títols oficials aquest curs 2018-19 i un 10% pel que al nombre total d'alumnes.\nAixò inclou els graus de la UVic, UManresa, els màsters oficials i els doctorats de la UVic-UCC, el Campus Professional, els estudiants del Grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades i Logopèdia semipresencial oferts conjuntament amb la UOC, i els centres adscrits BAU, EADA i ESERP.\nAquestes són algunes de les dades de la matrícula del curs 2018-2019 que aquest migdia ha presentat el rector de la UVic-UCC, Joan Masnou, en una roda de premsa que s'ha fet al campus Manresa.\nSegons Masnou, \"la UVic-UCC ha deixat de ser una universitat petita per ser una universitat madura, establerta i reconeguda dins del sistema universitari català, espanyol i europeu.\nS'ha convertit en la universitat de la Catalunya Central\" ha assegurat.\nEl rector també ha destacat que després de l'acord de federació signat el 2014, aquest curs serà el primer que el campus Manresa graduarà la primera promoció d'alumnes amb titulació de la UVic-UCC.\nUManresa: més alumnes, més internacional\nEl campus Manresa ha matriculat, aquest curs, 516 nous alumnes, un 6,6% més que fa un any.\nÉs el quart any consecutiu que augmenta el nombre de nous accessos i consolida així la tendència de creixement iniciada amb la federació el 2014.\nLes dues facultats del campus manresà, tant la de Ciències Socials com la de Ciències de la Salut, creixen en nombre d'estudiants de nou accés, si bé l'increment més important és en aquesta segona, gràcies sobretot a l'atractiu del grau semipresencial en Logopèdia, impartit conjuntament amb la Univeristitat Oberta de Catalunya (UOC).\nInfermeria es consolida com un estudi amb una alta demanda, igual que Fisioteràpia, que va omplir totes les places el mes de juliol, amb una nota de tall de 5,6.\nEn l'àmbit de les Ciències Socials, el grau en ADE ha viscut un increment del 24% en relació al curs anterior.\nUn 35% de l'alumnat de nou accés d'UManresa prové de fora de l'Estat Espanyol, majoritàriament de França i Itàlia per als estudis de Fisioteràpia i Podologia, respectivament.\nTambé hi ha alumnes internacionals als graus de Logopèdia i Infermeria, en una proporció molt menor.\nAl conjunt del campus Manresa, la població internacional entre els estudiants de grau suposa, en aquests moments, el 37% i s'enfila fins al 44,6% en el cas dels nous alumnes.\nEl 66% de les persones que han accedit aquest curs al campus Manresa són dones.\nSón clarament majoria als estudis de Logopèdia (on sumen un 92%) i de Mestre d'Educació Infantil (on suposen el 94%).\nADE i Fisioteràpia són els dos únics graus en què l'alumnat masculí supera el femení.\nD'altra banda, la via d'accés més habitual als estudis de grau del campus Manresa és la superació de les proves d'accés a la universitat, després d'haver cursat el batxillerat, en el 62% dels casos.\nAmb tot, hi ha un 22% que hi accedeix provinent de cicles formatius de grau superior.\nEn el cas de Logopèdia, un 39% dels matriculats de nou accés tenen estudis universitaris previs.\nMasnou ha fet referència al descens en la matrícula dels estudis d'Educació Infantil (tant a Manresa com a Vic) i Primària (a Vic), estretament vinculada als nous criteris d'accés i que ha provocat una davallada general a tot Catalunya.\nEn aquest sentit, el rector ha dit que cal anar més enllà de les dades i entendre que \"el sistema demana a la universitat que formi millors mestres, que prioritzem la qualitat a la quantitat i en això estem d'acord\".", "response": "La universitat  UVic-UCC confirma que la federació entre Vic i Manresa és sòlida, establerta i reconeguda, ja que segons les dades ofertes pel rector, les matriculacions han augmentat un 10% respecte al curs anterior. El rector també ha confirmat que aquest curs per primera vegada tots els estudiants obtindran un títol unificat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_692", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "Fa uns quants dies que circula a les xarxes socials una classificació dels països que tenen més ‘artistes silenciats amb l’empresonament’, i Espanya hi consta en primera posició, amb tretze casos, seguida de la Xina (12), de l’Iran (9), d’Egipte (5), de Turquia (3), de Cuba (1), etc. Són dades certes, incloses en un informe de referència publicat per la Unesco el proppassat mes de març i que porta per títol ‘L’estat de la llibertat artística‘.\nElaborat per un equip internacional independent d’una desena d’experts, documenta mig miler de casos de violació de la llibertat d’expressió artística en setanta-vuit estats, i Espanya és un dels que hi surt més malparat, tant per l’aplicació abusiva de la llei antiterrorista com per la repressió relacionada amb el procés català.\nI així consta a l’informe:\nI encara hi ha més classificacions d’aquesta mena:\nEspanya, juntament amb la Xina, Cuba, l’Índia, l’Iran, Israel, Mèxic, Polònia, Veneçuela i els EUA, és un dels països on hi ha ‘fets alarmants sobre la manera com tracten els artistes i la seva llibertat d’expressió’.\nI d’on surten aquestes dades?\nL’informe indica la persecució i les condemnes de presó contra rapers, que justament ahir van ser motiu de condemna en el Concert per la Llibertat d’Expressió que es va fer a Palma, amb la participació de desenes d’artistes.\n‘Espanya: rapers en el punt de mira’ és el títol d’un dels capítols, que recull la condemna de dos anys i un dia a la presó que va dictar l’Audiència espanyola contra dotze membres del grup La Insurgencia, denunciats després d’una actuació que van fer al carrer, amb cançons que feien referència a atemptats dels GRAPO i que criticaven la família reial espanyola, la policia i el sistema judicial de l’estat.\nI també es fa ressò del cas de Valtònyc, ‘condemnat a tres anys i mig de presó per “greus insults contra la corona, glorificació del terrorisme i humiliació de les víctimes i amenaces”’.\nI arriba a aquesta conclusió contundent: ‘Malgrat que algunes de les lletres de molts rapers espanyols parlen de violència i critiquen el govern espanyol i la monarquia, la proliferació d’empresonaments, persecucions i amenaces contra els rapers és una violació total dels tractats internacionals de què forma part Espanya i genera un ambient de silenciament per als artistes.’\nEspanya-Catalunya\nD’una alta banda, l’informe es fixa en casos de vulneració de drets que tenen relació amb el referèndum a Catalunya i que van afectar Pep Gimeno ‘El Botifarra’ i Cesk Freixas.\nDiu així: ‘La tensió entre Espanya i la comunitat autònoma de Catalunya va créixer arran del referèndum del primer d’octubre de 2017, que va tenir un resultat favorable a la independència del 90%.\nAquest conflicte va tenir impacte en la llibertat d’expressió i en els intents de censurar artistes que havien expressat el seu suport a la independència de Catalunya.’\nAfegeix: ‘Durant el setembre del 2017, el PP va intentar anul·lar uns quants concerts al País Valencià, adduint el suposat suport dels artistes a la independència de Catalunya.\nEl cantant Pep Gimeno “El Botifarra” i Carraixet tenien prevista una actuació el 26 de setembre a Torrevella, organitzat pel govern valencià, i el secretari general del PP a Torrevella, Joaquín Albadalejo, va demanar que s’impedís bo i dient: “En el PP defensem la nostra llibertat d’expressar la nostra llengua materna, que és l’espanyol.”‘\nI un altre cas: ‘El cantant català Cesk Freixas havia d’actuar al setembre a Pinós, però el PP local va publicar un comunicat a Facebook demanant al govern valencià que prohibís el concert .\nL’artista va explicar que el PP ja havia intentar censurar-lo prèviament, quan uns agents de la Guàrdia Civil es van presentar en un concert dient que en tenien queixes i, després d’una breu discussió, els agents van marxar.’", "response": "Un estudi de la UNESCO ha revelat que Espanya està en la primera posició dels països que tenen més repressió de la llibertat d'expressió artística, amb 13 casos d'artistes silenciats, empresonats o amb condemnes. En aquest informe consten els casos de Valtònyc, o el grup La Insurgencia, denunciats per insults contra la corona o la policia.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2955", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El primer secretari del PSC i aspirant a revalidar el càrrec, Miquel Iceta, ha revelat que aquest dilluns al vespre va mantenir una conversa telefònica \"molt cordial\" amb el president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, en què li va transmetre el 'no' del PSC a la investidura de Rajoy i l'aposta per consultar a la militància del PSOE en cas que es canviï de posicionament.\nMalgrat tot, Iceta ha afirmat que no veu aquesta possibilitat i que no contempla que el PSOE ajudi Mariano Rajoy a seguir governant.\nEn roda de premsa des de Tarragona, Iceta ha replicat Javier Fernández, qui aquest mateix dimarts ha opinat que seria pitjor un govern en majoria del PP que un en minoria, que si tots els socialistes estan d'acord que un govern popular és \"una mala notícia\" convindria que no es contribuís \"ni per activa ni per passiva\" a donar-li continuïtat.\nMiquel Iceta ha explicat que Fernández el va trucar enmig d'un debat amb Núria Parlon a Barcelona i que, al vespre, li va tornar la trucada.\nEl primer secretari del PSC ha explicat que va informar el president de la gestora que el posicionament formal dels socialistes catalans li traslladaria una comissió formada per Balmón, Escarp, Ros i Marín i nomenada per l'executiva, atès que tant ell com Parlon tenen suspeses les seves funcions orgàniques amb motiu del procés de primàries.\nMalgrat tot, Iceta ha explicat que li va apuntar la posició \"ja coneguda\" que defensa el PSC: la idea que no s'ha de donar suport al PP, lamentar que no hi hagi un lideratge clar al PSOE i que si s'ha de fer algun canvi en la posició de socialistes espanyols es faci mitjançant una consulta a la militància.\n\"Va ser una conversa molt cordial, en què li vaig apuntar aquestes coses, però li vaig dir que s'haurien de formalitzar de la manera que la direcció executiva del PSC va decidir dilluns\", ha aclarit.\nDesprés que Fernández hagi opinat aquest dimarts que un govern amb majoria del PP seria pitjor que un govern en minoria dels populars, Iceta s'ha refermat en la posició de no investir Rajoy.\n\"Estem tots els socialistes d'acord en què un govern del PP és una mala notícia i, si ho és, convindria que nosaltres no en forméssim part, que no haguéssim contribuït ni per activa ni per passiva a la continuïtat d'un govern que per a tots és una mala notícia\", ha reblat el dirigent del PSC.\nMiquel Iceta ha subratllat que, fins al moment, no ha vist cap intent de canviar la postura de no investir novament Rajoy com a president del govern espanyol.\nEn aquest sentit, ha citat al secretari d'organització del PSOE andalús, Juan Cornejo, qui ha reivindicat la vigència de la resolució del comitè federal que nega el vot a la investidura de Rajoy.\nL'actual primer secretari del PSC ha insistit que si la gestora opta per canviar de parer caldrà l'aval de tota la militància del PSOE.\n\"Respecto molt totes les opinions, que es puguin expressar en llibertat, però cal recordar que el mecanisme de presa de decisió és el que és\", ha afirmat.\nIceta ha afegit que no s'imagina al PSOE ajudant Rajoy a seguir governant.\n\"No veig aquesta possibilitat\", ha sentenciat.\nSobre les primàries: \"Voldria guanyar, i guanyar bé\"\nPreguntat sobre el procés de primàries al PSC, Iceta ha constatat que els més de 7.000 avals recollits per la seva candidatura i per la de Núria Parlon \"hi ha ganes de debatre i de participar\".\nEl candidat a revalidar el càrrec ha cridat a assolir una participació \"molt i molt alta\" el 15 d'octubre i ha admès que el seu desig seria \"guanyar i guanyar bé, i fer-ho de la forma més clara, més transparent i més positiva possible\".\nIceta ha reivindicat que els socialistes catalans demostraran que \"és possible fer un procés competitiu de primàries que, lluny de dividir, uneixi; que lluny de desanimar, impulsi, i que lluny de donar espectacles públics de divisió, doni mostres públiques de cohesió, unitat i empenta\".", "response": "Miquel Iceta ha confirmat en roda de premsa que en una conversa telefònica li va transmetre al president de la gestora del PSOE el no del PSC a la investidura de Rajoy, i opina que s’haurà de consultar a la militància del PSOE en cas que es vulgui canviar de postura respecte a la no investidura.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2777", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "La Seca Espai Brossa ha presentat aquest divendres la seva primera producció de la temporada, 'Diumenge', una comèdia amb referents surrealistes de Joan Brossa dirigida per Hermann Bonnín.\nL'espectacle està protagonitzat per Àngels Bassas, Àlex Casanovas i Abel Folk.\nBonnín ha explicat que \"és aparentment un sainet quotidià on passen coses que deuen passar a totes les família, però amb la mirada del Brossa\" i els seus símbols surrealistes.\nEl director del muntatge ha fet èmfasi en què l'obra li recorda al pintor surrealista belga René Magritte amb \"una construcció i deconstrucció de la paraula\".\nL'espectacle es podrà veure a La Seca Espai Brossa del 19 d'abril al 21 de maig i forma part de l'epicentre Brossa.\nTres personatges, el marit, la muller i l'amic protagonitzen la petita història d'un matrimoni de la burgesia enriquida que estiueja a la Costa Brava.\n'Diumenge' és una comèdia amb referents surrealistes com per exemple els de Magritte, quan desplega en la seva obra telons de vellut, ombres i paraules inflamades.\nL'obra es trasllada als cinemes de barri, la ràdio, les primeres televisions en blanc i negre i els noticiaris, els No-Dos, en els que la presència de Franco era una constant inaugurant pantans, desfilant sota pal·li en les processons del Corpus seguit dels cardenals i bisbes del moment.\nBonnín ha explicat que és una obra escrita l'any 64 i que reflecteix la història d'una família mitja de l'època i els diumenges reben un amic i a partir d'aquí sorgeix una història subterrània entre els tres personatges.\nL'actriu Àngels Bassas ha explicat que el personatge que interpreta al muntatge \"és molt entranyable\".\nElla creu que és important que el públic ubiqui el text a l'any 64 i ha assenyalat que sorprèn veure com el marit parla a la muller, ja que vist des del punt de vista actual seria \"maltractament psicològic, però portat a la comicitat la veritat és que un riu molt\".\nBassas veu en el comportament de la família moltes expressions \"d'un matrimoni burgès català que s'avorreix un diumenge per la tarda i no saben què fer\".\nElla interpreta una dona molt romàntica que \"té una dependència del marit; es parlen molt malament, però no sabrien fer res sense l'altra\", mentre que l'amic, interpretat per Abel Folk, els compensa a tots dos.\n\"És una obra com totes les del Brossa que injecta de forma subterrània el seu món a una història senzilla\", ha dit Bonnín.\nEn aquest context, ha manifestat que \"és aparentment un sainet quotidià on passen coses que deuen passar a totes les família, però amb la mirada del Brossa tot això es converteix en un món en el qual hi està immers Tàpies, Joan Miró i tota aquella generació\".\nBonnín ha dit que \"mentre es parlen de coses del present i conflictes petits i sentimentals, de cop i volta aixequen el vol unes paraules que desconcerten, però a la vegada concerten\".\nEls actors Abel Folk i Àlex Casanovas han reconegut que a l'inici no van entendre el text, però que van anar comprenen el seu sentit.\n\"És un gran contenidor que necessita ser omplert de coses.\nNo és una història, sinó que Brossa explica situacions, instants de la vida dels personatges\", ha apuntat Folk.\nSobre el teatre de Brossa, Bonnín ha destacat que no escrivia teatre, sinó poesia escènica.\n\"Les seves obres s'han de llegir i acceptar, i entendre quin és aquest món estrany, poètic i surrealista\" que presenta, en el que també hi ha \"un gran humor a contracorrent\".\nEl director de l'obra també ha indicat que Brossa tenia els ulls posats en les persones senzilles i en el seu món, i sobre ells hi posava una música i una poètica \"absolutament original\".\nL'espectacle 'Diumenge' no té escenografia, només hi ha un parquet a terra i els espectadors es situen de forma lateral.\n\"Hi ha un joc i es fa l'ullet amb el públic\", ha apuntat el director .\n20 anys del Brossa Espai Escènic\nPer altra banda, ha recordat que el Brossa Espai Escènic va néixer fa 20 anys, molt a prop d'on han celebrat la roda de premsa al barri del Born al carrer Allada-Vermell.\n\"Avui fa 20 anys exacte\", ha recalcat Bonnín.\nEl va inaugurar el mateix Joan Brossa.", "response": "La Seca Espai Brossa ha presentat aquest divendres la primera producció de la nova temporada: \"Diumenge\". Dirigida per Hermann Bonnín, es tracta d'una comèdia que tracta temes quotidians però amb tints surrealistes. El guió original és de Joan Brossa i està protagonitzada per Àngels Bassas, Àlex Casanovas i Abel Folk. L'espectacle no té escenografia.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2751", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El secretari de Treball del Govern, Josep Ginesta, atribueix l'augment de l'atur en 1.500 persones a Catalunya a les mesures de prevenció per frenar l'expansió del coronavirus i la cancel·lació de grans esdeveniments com el Mobile World Congress (MWC).\nGinesta ha argumentat que el nombre d'aturats només ha pujat en el sector serveis (+1.512) i a la demarcació de Barcelona (+2.426), on s'havia de celebrar el congrés.\nEn una atenció als mitjans, Ginesta ha assegurat que \"no es poden descartar\" Expedients de Regulació d'Ocupació arran de la crisi del Covid-19 tot i que ha assegurat que \"a hores d'ara\" no n'hi ha cap sobre la taula que tingui \"com a element troncal\" la crisi del coronavirus.\nL'atur registrat a Catalunya ha pujat en un mes de febrer per primera vegada en sis anys, quan es va registrar un rècord històric de 665.176 aturats.\nDurant el segon mes del 2020 la xifra d'aturats actual, però, és molt més baixa amb 395.214 persones registrades a les llistes d'atur.\nPer Ginesta, l'increment de l'atur no només s'explica per la desacceleració econòmica sinó per la crisi del coronavirus, un element que ha aparegut durant el mes de febrer i que \"condiciona\" les dades.\n\"L'aplicació de mesures de caràcter preventiu, per evitar contagis i la crisi a escala global que ha generat l'aparició del coronavirus acaba tenint un impacte sobre el dinamisme del mercat de treball, especialment a Barcelona amb la no-celebració del Mobile\", ha dit Ginesta.\nAquesta situació ha provocat \"menys mobilitat per part de les persones i empreses\", un fet que afecta Barcelona i Catalunya, \"territoris que acullen molta gent\".\nLa feminització del sector serveis, el més afectat per l'augment de l'atur (+0,5%), ha provocat que el col·lectiu més afectat per la destrucció d'ocupació hagin sigut les dones, amb un comportament negatiu intermensual (+0,8%) i anual (+0,7%).\nDurant el febrer del 2020 a Catalunya hi havia 223.000 aturades.\nL'atur s'ha reduït a totes les demarcacions de Catalunya menys a Barcelona, on aquest indicador ha crescut un 0,9% i on s'han notat més les mesures de prevenció de contagi de coronavirus.\nLa crisi del brot víric i la suspensió del MWC també expliquen la reducció de 15.929 contractes formalitzats en comparació amb el gener i 5.168 menys que fa un any, el primer descens en contractació des del 2013.\nPreguntat sobre si l'epidèmia de coronavirus podria afectar més al mercat de treball, Ginesta ha afirmat que \"no es pot preveure\" amb certesa però ha assegurat que cal tenir en compte que les mesures que han pres les empreses catalanes han sigut en \"l'àmbit de la precaució\" i no perquè hi hagi hagut afectació directa com ara confinaments de treballadors.\nPer aquest motiu, ha assegurat que la situació \"es pot estabilitzar en el curt termini\".\nEl Govern està fent un seguiment diari de la situació i s'està preparant per acompanyar les empreses que ho necessitin, ha assegurat.\nGinesta ha dit que \"pot passar\" que les companyies catalanes necessitin fer Expedients de Regulació d'Ocupació temporals per ajustar la producció tot i que, de moment, no n'hi ha cap que argumenti problemes de subministrament causats per la crisi del coronavirus, com ja ha passat en empreses com la planta de Volkswagen a Navarra.\nAmb tot, el secretari de Treball ha subratllat que les dades d'ocupació són més positives si es comparen amb les registrades durant el febrer del 2019, ja que durant el segon mes d'aquest any hi ha 1.428 aturats menys.\nTambé ha volgut remarcar que la xifra total de persones sense feina inscrits a les oficines del SOC a Catalunya és la més baixa en un febrer des del 2008.\nD'altra banda, ha destacat l'augment de les afiliacions per sisè any consecutiu.\nDurant el mes de febrer s'han registrat 21.300 afiliats més que al gener, un increment del 0,6%.\nEn comparació amb el mateix període de fa un any, el creixement ha sigut de l'1,6%.\nGinesta també ha remarcat que l'atur de llarga durada s'ha reduït fins al 36,6% i que la durada mitjana de permanència a l'atur se situa en 7,6 mesos, una de les més baixes dels últims deu anys.", "response": "S'ha registrat un augment de l'atur en el sector serveis i més específicament a la demarcació de Barcelona. El secretari de Treball del Govern, en una atenció als mitjans, atribueix aquest augment a les mesures de prevenció contra la covid i a la cancel·lació de grans esdeveniments, com ara el Mobile World Congress.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2507", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, ha admès la seva \"preocupació relativa\" pel repunt d'accidents amb víctimes mortals que s'han produït en les darreres setmanes, l'últim dels quals va tenir lloc dilluns quan un motorista va perdre la vida a la carretera C-224 a l'alçada de Capellades (Anoia).\nGendrau afirma que caldrà analitzar les casuístiques que han intervingut en aquests episodis i s'ha mostrat partidari de seguir treballant en la prevenció i la formació en educació viària \"per lluitar contra aquesta xacra\".\nEn aquesta línia ha reiterat que la màxima prioritat del Govern és reduir la sinistralitat a les carreteres.\nAixí mateix ha avançat que la propera campanya que engegarà el SCT està orientada a reduir els accidents de moto.\nGendrau ha fet aquestes declaracions en el marc de la VII Jornada del programa Game Over que impulsa l'Institut Guttmann de Badalona.\nL'objectiu d'aquesta iniciativa és sensibilitzar els joves perquè desenvolupin actituds responsables i prudents quan es trobin al volant.\nEl nou director del Servei Català de Trànsit (SCT), Juli Gendrau, considera que en totes les conductes de risc \"la prevenció és bàsica\" per conscienciar les persones i formar-les.\n\"Hem vist que quan tota una generació que ha rebut formació en educació viària ha accedit a la carretera els accidents s'han disminuït\", ha advertit.\nAmb tot, insisteix en la necessitat de seguir treballant en aquesta direcció, sobretot després dels sinistres amb víctimes mortals que en les darreres setmanes han experimentat un repunt.\nEl cap de setmana passat dues persones van perdre la vida en un xoc frontal entre un cotxe i dues furgonetes a la N-340, a l'Ampolla, i dilluns un motorista de 42 anys va morir en un accident a la C-224 a Capellades.\n\"Estem relativament preocupats perquè hi va havent accidents amb víctimes mortals massa sovint i aquesta és una xacra contra la que hem de lluitar i a la que hem de guanyar\", ha apuntat Gendrau que ha recordat que reduir els sinistres amb morts és la prioritat del nou Govern.\nAlhora ha dit que estan analitzant les diferents casuístiques per determinar els motius pels quals han tingut lloc aquesta fets i si existeix un denominador comú.\nTot i que el cap del SCT ha detallat que properament es desenvoluparà una campanya per combatre els accidents de moto, també ha indicat que treballaran per evitar els episodis en què resulten implicats ciclistes com el que va tenir lloc diumenge a Amer quan una jove de 25 anys va quedar greument ferida a la C-63, o el que va afectar un noi de 14 anys que va perdre la vida després de patir un atropellament a Santa Margarida de Montbui.\n\"En el cas del ciclisme de carretera, al conviure amb vehicles motoritzats, el ciclista és el dèbil\", ha advertit Gendrau que ha considerat que cal fer pedagogia entre els conductors perquè mantinguin la distància de seguretat a l'hora de fer avançaments i també incidir en els mateixos ciclistes perquè evitin situacions de risc.\nVII edició del Game Over\nGendrau ha fet aquestes valoracions en el marc de la VII Jornada del programa Game Over que impulsa l'Institut Guttmann de Badalona.\nAquesta iniciativa té per objectiu conscienciar estudiants de secundària i de Formació Professional sobre els riscos de la conducció i sensibilitzar-los perquè desenvolupin actituds responsables i prudents quan es trobin al volant.\n\"Tenir de primera mà un testimoni real del que pot passar-te és molt important\", ha reconegut Gendrau en referència als 26 monitors que visiten els centres educatius per compartir les seves experiències amb els joves.\nEn aquesta línia destaca la importància d'impartir una formació que emocionalment pugui captar l'atenció dels estudiants perquè recordin aquesta vivència tota la vida.\nAquest curs el programa s'ha dut a terme en 395 centres i se n'han beneficiat 48.108 alumnes.\nEl 93% d'aquests afirma que recorda molt bé el relat de l'experiència personal del monitor i el 88% considera que les xerrades influeixen de forma positiva en la prevenció de les conductes de risc relacionades amb la conducció de vehicles.\nEl 48% dels joves manifesta que gràcies a aquestes sessions ha modificat la seva conducta relacionada amb el trànsit.", "response": "El director del SCT ha traslladat la seva preocupació per l'increment d'accidents a les carreteres amb víctimes mortals. Tanmateix ha confirmat que la prioritat del Govern serà reduir la sinistralitat i ha llançat una campanya per sensibilitzar els joves i aconseguir que tinguin conductes responsables i prudents quan vagin al volant.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_9", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "Així mateix, ha dit que des del govern consideren el polèmic piulet de De Gispert ‘un error desafortunat’ que lamenten.\n‘Volem fer un reconeixement a la llarga trajectòria política i agrair la seva tasca al capdavant del Parlament de Catalunya’, ha dit.\nLa setmana passada, el president de la Generalitat, Quim Torra, va considerar tancada la polèmica, tot i que Sergi Sabrià (ERC) va reprovar De Gispert.\nDe Gispert havia publicat aquesta tarda una carta oberta en què deixava en mans del govern la revocació del guardó després de la polèmica desfermada per un repiulet en què comparava polítics del PP i Cs amb porcs.\nArran d’això, Ciutadans, el PSC i el PP van demanar a Torra que li retirés el guardó.\nDe Gispert va esborrar el piulet i va demanar disculpes, però, veient l’enrenou, ha decidit de posar a disposició del govern la Creu.\n‘Vull manifestar que aquesta campanya política envers la meva persona és profundament preocupant, i cal denunciar-ho: no podem permetre que es restringeixi ni coarti la llibertat d’expressió de tots, siguem qui siguem, si veritablement volem construir una societat avançada democràticament.\nEs tracta d’un valor republicà bàsic, que hem de saber protegir efectivament, perquè ens hi juguem molt’, denunciar a la carta.\nPodeu llegir-la sencera ací:\n«Benvolgudes, benvolguts,\nLa setmana passada vaig rebre una bona notícia: el Govern m’atorgava, junt amb altres persones i entitats, la Creu de Sant Jordi, una distinció creada l’any 1981 que premia una trajectòria vital al servei de Catalunya i de la seva cultura, o també un fet rellevant i especial, haver destacat en un àmbit, una entitat creada….\nNo cal dir que aquesta decisió em va fer molta il·lusió, perquè he estimat i estimo les institucions catalanes, he tingut el goig de servir-les al llarg de la meva vida, crec que he contribuït a consolidar l’autogovern de Catalunya i he tingut l’honor immens de ser la primera dona de presidir el nostre parlament.\nDos dies després, però, i com a conseqüència d’un maleït tweet, va haver-hi un daltabaix exagerat: a la política i als mitjans de comunicació, línies editorials i opinadors de tota mena hi anaven creant un ambient procliu a revertir l’atorgament de la Creu a la meva persona, encara que fos tergiversant el que jo havia escrit i silenciant les meves explicacions.\nTampoc no semblava importar gens que m’hagués disculpat pel tweet, que he reconegut que era desafortunat, ni que l’hagués esborrat, en veure les interpretacions que s’estaven difonent.\nEl mal ja era fet i els professionals de la crispació no estaven disposats a desaprofitar la situació.\nVull manifestar que aquesta campanya política envers la meva persona és profundament preocupant, i cal denunciar-ho: no podem permetre que es restringeixi ni coarti la llibertat d’expressió de tots, siguem qui siguem, si veritablement volem construir una societat avançada democràticament.\nEs tracta d’un valor republicà bàsic, que hem de saber protegir efectivament, perquè ens hi juguem molt.\nVivim temps convulsos políticament i, a més, estem en campanya electoral.\nEl tweet, que no era afortunat, ha estat molt oportú per a tots els qui no perden cap oportunitat d’erosionar un govern i un parlament vulnerables, ateses les circumstàncies polítiques, i per inocular noves dosis de crispació en la política i deteriorar-hi el debat; per als qui, en definitiva, des del cinisme, la deslleialtat i la irresponsabilitat, creuen en el ‘tot s’hi val’ i el practiquen.\nAteses aquestes circumstàncies, per un sentit institucional i perquè crec, a més, que la Creu de Sant Jordi, com a distinció, ha d’estar allunyada de tota polèmica que puguin atiar aquells a qui, sobretot, molesta qualsevol forma de catalanitat expressada de manera normal, pacífica i festiva, assumeixo l’error comès, tot lamentant-lo, i us anuncio que he posat la Creu de Sant Jordi, que encara no he rebut, a la disposició del M. H. President Quim Torra i del seu govern, per al que creguin més convenient.\nPer acabar, i tot agraint al govern de la Generalitat que considerés fa uns dies que era mereixedora de la Creu de Sant Jordi, constato que, en aquests moments de la vida –la meva i la del nostre país–, el que veritablement valoro, em fa feliç i em dóna vida és l’escalf de tanta gent amiga, el talent de tantes dones i de tants homes que ens acompanyen i la il·lusió compartida per un futur de dignitat i de llibertat col·lectives.\nPer això, amb Creu de Sant Jordi o sense, em tindreu al costat i al servei d’aquest poble que ha sofert tant, que ha aguantat tant, però que es rebel·la democràticament i pacíficament per un futur millor.\nVisca Catalunya lliure!\nNúria de Gispert i Català\nPresidenta del Parlament de Catalunya 2010-2015»", "response": "De Gispert va fer un tuit on comparava polítics del PP i Cs amb porcs, cosa que va causar molt d'enrenou, crítiques i polèmica. En vista de l'embolic causat, De Gispert ha publicat una carta oberta on demana disculpes pel tuit desafortunat i deixa en mans del Govern la revocació de la Creu de Sant Jordi.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_711", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "El president de la Comissió d’Afers Europeus del Parlament de Suècia, Carl Schlyter, considera que el debat sobre l’encaix d’una Catalunya independent a la UE no es pot utilitzar com a argument ni com a excusa a la campanya electoral.\nHa dit que ‘Catalunya compliria tots els criteris’ per ser membre de la UE i que Espanya veuria ‘els beneficis de tenir una bona relació amb Catalunya’.\nSchlyter, del partit dels Verds, ha afegit que si els catalans escullen ‘un futur diferent’ els governs europeus hauran de reaccionar.\nAquestes declaracions a l’ACN, les ha fetes al parlament d’Estocolm, on el Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) ha organitzat avui un acte sobre el 27-S.\nA l’acte, organitzat conjuntament amb el partit dels Verds a Estocolm, hi ha assistit també el secretari general del Diplocat, Albert Royo, que ha subratllat que el president català, Artur Mas, podia ser ‘jutjat i empresonat’ ben aviat per haver promogut el 9-N.\nRoyo ha destacat que els catalans havien demanat ‘reiteradament’ un referèndum al govern espanyol, però que aquest s’hi havia negat i que ‘l’última sortida’ era el 27-S.\n‘Seria millor un referèndum real’, diu Schlyter\n‘La democràcia hauria de ser justa’, ha dit Carl Schlyter, que ha lamentat que els catalans hagin de votar sobre la independència ‘de manera complicada’ el 27-S, sense un referèndum vinculant, perquè el govern espanyol el nega.\n‘Seria molt millor que poguéssiu tenir un referèndum real; almenys tothom podria expressar la seva opinió justament, i aquesta és la base perquè tothom respecti la decisió’, ha dit.\nEls governs europeus ‘no voldran interferir en la decisió que prenguin els catalans’, ha dit Schlyter.\n‘Però si els catalans escullen un futur diferent, és clar que haurem de reaccionar –ha observat–.\nSi un nou estat vol entrar a la UE, per què li ho hem de denegar?’\nI ha afegit que Catalunya compliria els criteris democràtics, de drets humans i econòmics.\n‘No es pot utilitzar com a argument, no es pot utilitzar la UE com a excusa en aquest referèndum’, ha advertit.\nAixí mateix, ha dit que si Espanya vetés l’adhesió hi hauria un problema, però que ‘si la conclusió del procés és que hi ha un matrimoni infeliç, val més ser bons amics’.\n‘Estic segur que la gent d’Espanya veurà els beneficis de tenir una bona relació amb Catalunya, es decideixi què es decideixi.\nSempre és millor tenir bones relacions amb el veí’, ha afegit.\nLes conseqüències del 27-S\nSobre el caràcter plebiscitari de les eleccions, ha dit: ‘En diguis com en diguis, si la gent vota una clara majoria de partits que volen un futur diferent per a Catalunya, com ho pots aturar?’\nI encara més: ‘Fins i tot si no ho volen reconèixer com un referèndum, hi haurà una realitat política.\nUn es pot quedar en un racó i dir que no li agrada, però això tant se val: la realitat hi és.’\nSchlyter ha remarcat que la Comissió d’Afers Europeus dóna al ministre d’Afers Estrangers suec un mandat sobre com ha de negociar a la Unió Europea, i no ha descartat que un dia li hagin de donar directrius sobre Catalunya.\n‘Potser haurem de tornar aquí’, ha dit, sobretot ‘si els catalans volen canviar la seva relació amb Espanya’.\nEl debat del Diplocat\nDurant el debat, Bel Olid, presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, ha presentat Catalunya com un lloc divers on un 70% dels ciutadans són ‘xarnegos’, un terme amb què s’ha descrit a si mateixa i que ha volgut reivindicar positivament com a part del país.\nOlid ha explicat al públic d’ Estocolm la transversalitat del procés independentista, i ha mostrat la imatge de l’abraçada entre el president Artur Mas i el diputat de la CUP David Fernàndez com a exemple.\nL’eurodiputada sueca Bodil Valero ha explicat la seva experiència com a observadora internacional a la manifestació de la Meridiana: ‘Qui digui que hi havia poca gent, menteix.’\nValero ha afegit que ella i la resta d’observadors ni tan sols van poder arribar fins a la capçalera, de tanta gent com hi havia als carrers.\nJaume Farguell, ex-diputat i ex-batlle de Berga, ha recordat la relació entre el seu municipi i Suècia.\nFarguell ha remarcat, per exemple, que a Europa hi ha una trentena de pobles anomenats Berga, la majoria en a Suècia.\nTambé berguedà ha recordat la construcció del pavelló suec de l’exhibició universal de Barcelona, de l’any 1929, que finalment va restar a Berga.\nEl diputat suec Valter Mutt, moderador de les jornades, ha assenyalat que el dret d’autodeterminació és reconegut internacionalment.\nDurant l’acte, un representant de l’ambaixada espanyola ha intervingut per defensar la posició del govern espanyol, per dir que el 9-N no seguia la legalitat espanyola i que Madrid ‘no pot autoritzar un referèndum legal’.", "response": "El president de la Comissió d’Afers Europeus del Parlament de Suècia ha declarat que el debat si Catalunya en el cas d’independència pogués formar part o no de la UE no es pot utilitzar com a argument en una campanya electoral. Justifica també que Catalunya tindria tots els requisits per a ser un estat membre de la UE.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1772", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "L'avís per l'incendi s'ha rebut poc abans de les 5 de la tarda.\nFoto: @enricprades\nACTUALITZACIÓ 9:45 hores, diumenge 15.\nFoc controlat i també un a Ginestar\nIntensa tasca dels Bombers de la Generalitat durant esta nit passada, en què els efectius terrestres que van quedar a la zona de Colladetes del Perelló en retirar-se els aeris, han aconseguit controlar l’incendi que crema des d’ahir a les cinc de la tarda.\nLa nit, però, encara s’ha complicat més en declarar-se un altre incendi al Ginestar poc després de les 12, que des de fa uns minuts està també controlat després de cremar unes 12 hectàrees de camps agrícoles abandonats.\nEste matí treballen una vintena de mitjans terrestres a l’incendi de Ginestar i una quinzena al del Perelló, a l’espera de decidir si cal que s’incorporen alguns mitjans aeris per seguir remullant la zona o poden assumir-ho les dotacions que treballen des de terra.\nS’espera que durant el matí comence a bufar el vent de mestrat amb poca intensitat, tot i que la força tendirà a pujar a llarg del dia.\nACTUALITZACIÓ 22.00 hores.\nEstabilitzat\nEls Bombers de la Generalitat han donat per estabilitzat, a les 21.40 hores, l’incendi forestal que des de primera hora de la tarda afecta el paratge de les Colladetes del Perelló.\nUna vintena de mitjans terrestres dels Bombers continuen realitzant les tasques d’extinció i restaran tota la nit a la zona per acabar d’assegurar el perímetre.\nEls set mitjans aeris que han participat en les tasques d’extinció s’han retirat amb l’ocàs, cap a les 21.30 hores.\nSegons les informacions facilitades pel Servei Català de Trànsit, la carretera TV-3022 està tallada en ambdós sentits de la marxa entre el punt quilomètric 1,8 i el punt quilomètric 18,9.\nLes causes de l’incendi no estan determinades, encara que \"molts indicis apunten al foc en un transformador d’un molí eòlic\", segons han informat els Bombers de la Generalitat.\nEls Agents Rurals, cos competent en la investigació dels incendis, ha encetat la línia per esbrinar quin ha estat l’origen exacte del foc.\nAixí mateix, l’extensió cremada serà mesurada pels Agents Rurals un cop extingit l’incendi.\nA hores d’ara, i segons les xifres provisionals dels Bombers, haurien cremat entre 25 i 30 hectàrees de vegetació forestal.\nMolí del parc eòlic de les Colladetes, cremat.\nFoto: Agents Rurals\nDe la seva banda, la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat ha posat en prealerta el pla especial per Incendis Forestals a Catalunya, Infocat.\nACTUALITZACIÓ 19:25.\nEsforços per evitar que el foc salte la carretera\nEls Bombers de la Generalitat estan dedicant esforços en intentar evitar que les flames de l'incendi que crema a la zona del parc eòlic de les Colladetes, al Perelló, salte a l'altra banda de la carretera de Rasquera, que actualment està tallada per facilitar l'operatiu d'extinció.\nTot i que el foc, que s'ha originat on són els aerogeneradors, s'ha dirigit cap a la carreterra, el vent de Ponent, que bufa amb certa intensitat, no l'empeny a hores d'ara cap a la via.\nD'esta manera, les hectàrees potencials de l'incendi es reduixen a unes 40, mentre que si el foc aconseguís passar la via, el potencial de les flames augmentaria molt.\nINFORMACIÓ 18:42.\nUn transformador, possible origen\nEls Bombers de la Generalitat han rebut, minuts abans de les cinc de la tarda, un avís de foc a la zona del parc eòlic de les Colladetes del Perelló.\nEs tracta d’un incendi que afecta vegetació forestal en el paratge situat a prop de la carretera de Rasquera, la TV-3022, que es troba tallada entre el punt quilomètric 1,8 i el 2 per facilitar les tasques de l’operatiu.\nFoto: @enricprades\nEstà previst que un desena més de vehicles terrestres provinents d’altres Regions d’Emergència s’incorporen paulatinament a les tasques d’extinció.\nEls bombers han apuntat que el foc en un transformador en un molí de vent del parc eòlic de les Colladetes ha pogut ocasionar l’incendi, tot i que es tracta d’una hipòtesi per confirmar.\nL'incendi no està controlat a hores d'ara i a la zona hi bufa un vent entre moderat i fort.\nLes primeres estimacions apunten a una afectació potencial de 40 hectàrees, tot i que l'afectacio provisional és d'unes 12.\nEl dispositiu d'extinció també compta amb efectius de les ADF, Agentsrurals, mossos, Policia Local, ProteccioCivil i SEM Foto: Bombers\nL'incendi, a les 22.00 hores, ha cremat entre 25 i 30 hectàrees de vegetació forestal.\nFoto: Agents Rurals\nImatge facilitada per un veí on s'observa un dels molins sense una aspa.\nFoto: @enricprades", "response": "A primera hora de la tarda, un incendi forestal ha afectat el paratge de les Colladetes del Perelló. Els bombers de la Generalitat l'ha donat per estabilitzat vora les 10 de la nit. Els bombers tenen la hipòtesi que pot haver estat causat per un transformador de molí eòlic i estimen que unes 40 hectàrees han estat afectades.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2119", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "El PP celebra aquest divendres, dissabte i diumenge el seu 18è congrés nacional.\nUn cònclau sense pugna pel lideratge –Rajoy va ser l'únic candidat que va presentar els 100 avals necessaris-, on es debatran cinc ponències i on l'única incògnita és el repartiment de poder entre els futurs aspirants a succeir el president del partit.\nEs dóna per fet que Rajoy mantindrà María Dolores de Cospedal com a número dos del PP, malgrat el debat obert sobre l'acumulació de càrrecs, però el president del partit podria variar l'organigrama de la formació per recuperar la figura de coordinador general del PP, un càrrec que havia ocupat Acebes als temps d'Aznar i que ara podria anar a parar a mans del 'sorayo' Fenando Martínez-Maíllo.\nEls populars volen aprofitar aquest congrés per posar de relleu la seva funció de partit d'ordre contraposat a les pugnes internes que amenacen Podem i el PSOE.\nEl Congrés engegarà motors oficialment a les 16:00h d'aquest divendres amb discursos de Luisa Fernanda Rudi i la presidenta del cònclau, Cristina Cifuentes, i poc després ja hi prendran la paraula els portaveus al Parlament Europeu, el Senat i el Congrés, abans que ho faci la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal.\nAl llarg de tres dies s'hi debatran cinc ponències.\nLa de Política i Estatuts, que coordina Fernado Martínez-Maíllo; l'Econòmica i d'Administració Territorial, coordinada per Javier Arenas, la d'Educació, Innovació i Cultura, per Andrea Levy; la Sociel, per Javier Maroto, i la d'Europa, per Pablo Casado.\nS'espera que la qüestió catalana estigui present al congrés, com ho ha estat a l'article de tribunal que el líder de la formació, Mariano Rajoy, ha publicat a El Mundo, on fa una defensa aferrissada de la Constitució espanyola, presenta el PP com \"un partit fiable\", crida a \"superar els cants de sirena del populisme\" i identifica l'independentisme com \"un desafiament a la nostra unitat i a les nostres lleis\".\n\"Un desafiament tan contrari a la nostra història compartida com a la nostra vida democràtica i a un món que avança cap a la supressió de fronteres\", escriu.\nMés enllà de la qüestió catalana, un dels centres d'interès del congrés és la llista que el president espanyol presentarà per als càrrecs del Comitè Executiu i la Junta Directiva, on caldrà veure si continuen o no tots els vicesecretaris generals.\nEl vicesecretari d'Organització del partit, Fernando Martinez-Maíllo, podria ascendir a coordinador del partit, un càrrec que el portaria a assumir alguna de les funcions que fins ara feia la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, que es mantindria al càrrec després de la gestió del YAK-42.\nEn canvi, el PP arriba a aquest congrés sense batalla ideològica de fons.\nMalgrat les 4.000 esmenes presentades a les cinc ponències , només han transcendit debats de fons sobre la gestació subrogada, la custòdia compartida i l'avortament.\nTambé sobre l'acumulació de càrrecs, un debat que afecta directament María Dolores de Cospedal.\nCristina Cifuentes ja va retirar la seva esmena sobre les primàries al PP.\nUna iniciativa que tenia pocs visos de prosperar i que -fruit d'un acord- es traduirà en la possibilitat de fer primàries als congressos locals i regionals, però no per a l'elecció del president del partit, on s'imposa el sistema de doble volta de primàries (militants primer, i delegats després) ideat per Martínez-Maíllo.\nL'oposició a Rajoy no tindrà rostre en aquest congrés.\nLa renúncia de José María Aznar –al qui no s'espera a la Caja Mágica- com a president d'honor del partit i la desvinculació de la Fundació Faes deixen sense cares visibles els sectors crítics amb el lideratge de Mariano Rajoy.\nEls populars volen aprofitar el cònclau –que coincideix amb l'assemblea de Podem- per presentar-se com un partit d'ordre i útil als espanyols que es contraposa amb les pugnes internes del partit de Pablo Iglesias i Íñigo Errejón i que no ha patit la ruptura interna que ha portat el PSOE a estar governat per una gestora.", "response": "Comença aquest cap de setmana el 18è congrés nacional del PP en el qual no s'esperen lluites pel lideratge, ja que Rajoy va ser l'únic que va presentar els avals necessaris. El que sí es revelarà serà el repartiments dels càrrecs de la resta de l'equip. Al congrés es debatran cinc ponències, amb temes com la qüestió catalana o l'avortament.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1615", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "El protagonista\nLa política i la justícia mai no s'havien entremesclat tant.\nI menys en campanya, quan existia el pacte tàcit que les grans causes amb rerefons polític feien un parèntesi, com han criticat alguns dirigents unionistes que no fes el Suprem amb el judici de l'1-O, ja que creuen que això pot mobilitzar el votant sobiranista.\nAquest dijous, però, aquesta coincidència ha anat un pas enllà, ja que, en paral·lel a les declaracions de dirigents com l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, ha sortit a la llum la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei d'educació de Catalunya.\nArriba deu anys després del recurs del PP, però avala la immersió lingüística, malgrat les crítiques dels candidats populars i de Cs a aquest model d'escola catalana durant la campanya, i tan sols anul·la alguns articles menors.\nTot un revés a dues formacions durament bel·ligerants amb un dels grans consensos de la societat catalana.\nLa proposta\nCs va arrabassar dimecres al PP l'expresident de la Comunitat de Madrid Ángel Garrido, però aquest dijous el cap de llista dels populars, Pablo Casado, s'ha fet seva una de les principals propostes d'Albert Rivera i ha promès que, en el primer consell de ministres del que ell sigui president, activarà de nou el 155.\nHo ha escenificat, a més, en un acte a Barcelona, amb el plus de valentia que, fora de Catalunya, això pot aparentar.\nEn el programa electoral, Cs era més contundent a l'hora de proposar la intervenció de l'autonomia de Catalunya, ja que afirmava que ho faria \"d'immediat\", per bé que el PP assegurava també que això era \"inexcusable\".\nEn la recta final per a la pugna pel vot unionista, però, Casado ha premut l'accelerador per intentar avançar per la dreta.\nL'estirabot\nAquest frec a frec per seduir el vot de la dreta recentralitzadora situa el PP i Cs cada cop més a l'extrem ideològic i els obliga a unes gesticulacions impensables fa uns anys, quan el tall de glòria per a les xarxes socials no era l'objectiu central d'un debat per a alguns estrategues de partit.\nEl director de TV3, Vicent Sanchis, ho va patir en pròpia pell durant el debat de TV3 de dimecres, en que les caps de llista popular, Cayetana Álvarez de Toledo, i taronja, Inés Arrimadas, van disparar contra ell de forma totalment descontextualitzada a l'inici del programa.\nLa marquesa va ser la primera en carregar, amb combo contra l'escola catalana, Quim Torra -a qui va titllar de racista i xenòfob- i el periodista, de qui va dir que era una anomalia que, estant processat, dirigís TV3 i que la situés, va afirmar, al \"servei de la propaganda independentista\".\nArrimadas va seguir amb els insults i, a més, va lliurar-li una carta de dimissió (amb aquest títol ben gran imprès, perquè fos ben captat per les càmeres per als seus vídeos virals).\nAmb la vista posada en el vot de la resta de l'Estat, una i altra van donar motius al sobiranisme per anar a les urnes.\nLa dada\nLes peticions de vot per correu han caigut un 8,4% a nivell estatal respecte les eleccions al Congrés del 2016, però, tot i això, la xifra de sol·licituds és molt elevada.\n1.342.725 ciutadans de l'Estat van demanar votar per correu, una quantitat tan elevada que ha obligat a ajornar dues vegades el termini límit per fer-ho, que finalment s'allarga fins al divendres al migdia.\nCal tenir en compte que, en els comicis de fa tres anys, aquests es van fer el 26 de juny, un cap de setmana en què algunes persones ja marxen, aprofitant el bon temps, o que a Catalunya va ser el pont de Sant Jordi.\nAquí, de fet, és el tercer territori on han caigut més les peticions de vot per correu, un 28,8%, només per sota de Madrid (-29,8%) i Aragó (-35%).\nCal recordar, però, que les sol·licituds no van arribar a les 800.000, en les eleccions del 2015, i aquell any ja va ser el que n'hi havia hagut més.\nAixò no implica que després hi hagi d'haver una alta participació a les urnes, però és una bona senyal de l'interès per les eleccions.", "response": "Aquest dijous, en plena campanya, ha sortit la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei d'educació que avala la immersió lingüística a Catalunya. PP i Cs han patit un revés fort ja que ambdues formacions han criticat aquest model d'escola fortament durant la campanya. D'altra banda, Casado ha confirmat que si és president, activarà de nou el 155.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1996", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "La penúltima corrida a La Monumental Foto: Eva Hernàndez\nEl cartell del que pot ser la darrera corrida de toros a Catalunya és de luxe.\nEls organitzadors han fet mans i mànigues per a tancar amb el bo i millor.\nLa gran estrella José Tomás tindrà al seu costat a Juan Mora i el català Serafín Marín.\nLa data d'aquest diumenge 25 de setembre podria ser recordada per posar punt i final als toros al Principat, després que el Parlament de Catalunya aprovés l'any 2010 la prohibició dels toros pel 2012, amb una ajustada votació que es va decantar per 13 vots.\nERC i ICV-EUiA hi van votar a favor i PP i C's en contra.\nTres diputats del PSC i 32 de CiU van decantar la balança.\nEls diaris de Madrid avui van plens de notícies sobre la corrida de la Monumental.\nUn dels que més hi incideix és l' ABC , que no dubta en parlar de psicodrama.\nEn la seva edició de paper, obre la portada amb una entrevista a Serafín Marín, que afirma: \"Els molesta tot allò que fa olor a Espanya\".\nEl Mundo es fa ressò de la openúltima corrida, la d'aquest dissabte, i deixa entreveure que milers de persones van donar suport a la festa mentre només unes quantes van expressar en públic el seu rebuig.\nEl diari també porta l'esdeveniment a la seva portada .\nLa Razón dedica un ampli reportatge a la fi de les corrides a Catalunya i afirma que hi ha un clam dels catalans per evitar que es perdi l'espectacle.\nUna gran foto presideix la portada d'aquests diumenge, on es demana també la necessitat de recuperar la marca \"España\".\nLa Gaceta d'Intereconomía explica que l'actuació de El Juli, Morante y Manzanares en la penúltima corrida va ser l'apoteosi i es van sentir crits de \"Ll¡bertat!\"\nEls representants municipals d'ICV-EUiA i ERC de l'Ajuntament de Barcelona han celebrat que aquest diumenge tingui lloc la que se suposa última corrida.\nEl president del grup municipal d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, encara ha anat més enllà i ha manifestat que ara s'hi ha de sumar la prohibició dels correbous.\nQui s'ha mostrat convençut que hi haurà més festes ha estat el president del grup municipal del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz.\nEl PSC, per la seva part, espera que l'espectacle sigui presidit per la normalitat i el respecte i no pel conflicte.\nL'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha assegurat que la decisió del Parlament té una \"lògica aclaparadora\" en la defensa dels animals.\nTrias, qui ha admès que no és aficionat, ha destacat que la plaça de toros de la Monumental tenia cada vegada menys públic excepte quan ve José Tomás.\nEn aquest context, l'alcalde ha dit que la tasca que no es produeixin incidents a les portes de la plaça de toros la portaran a terme els Mossos d'Esquadra.\nEls protaurins i els antitaurins no estan convençuts que les dues corrides d'aquest cap de setmana a la plaça Monumental de Barcelona siguin les últimes que se celebrin a Catalunya.\nEls aficionats als toros esperen que el Tribunal Constitucional (TC) o la declaració de bé d'interès cultural permetin recuperar la festa properament.\nEls animalistes temen que una decisió judicial o política a nivell estatal tombin la llei que el Parlament va aprovar l'estiu de l'any passat.\nAquest dissabte, en la penúltima corrida, s'hi va viure un ambient especial.\nPancartes amb lemes com \"Stop toros\" o \"Això no és un art\" donaven la benvinguda als aficionats.\nUn reduït nombre d'antitaurins celebrava així la fi de la festa.\nEls protaurins, en canvi, feien l'impossible per poder veure algun dels últims espectacles a la Monumental.\nEls revenedors d'entrades estaven molt actius a la porta de la plaça.\nLa reduïda presència d'antitaurins va acabar sense cap incident i la forta presència policial no va evitar.\nEra l'única opció per als aficionats que s'havien quedat sense passi per veure en directe l'actuació de Morante de la Puebla, El Juli i José Mari Manzanares, que torejaven per última vegada a la plaça.", "response": "Per aconseguir que la darrera corrida de toros a Catalunya sigui memorable, els organitzadors han aconseguir reunir a José Tomás, Juan Mora i Serafín Marín a La Monumental. El Parlament va aprovar el 2010 la prohibició dels toros per al 2012, així que és probable que aquesta sigui una de les últimes que se celebri.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_88", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "Els i les artistes que formen part del programa de residències de creació ‘Cultura Resident’ de la Generalitat han iniciat els seus projectes de recerca, producció i mediació cultural a Castelló, Alacant i València.\nEls primers a fer-ho van ser els residents de Castelló el passat 1 de setembre.\nEl Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana manté un acord de col·laboració amb el Ajuntament de Castelló i la Universitat Jaume I de Castelló per al desenvolupament de les residències de recerca al l Menador Espai Cultural de Castelló que acull les propostes d’Irene Gras, L’Estrident, Mar Reykjavik i Agustín Serisuelo.\nEl director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, la regidora de Cultura del Ajuntament de Castelló, Verónica Ruiz i la Vicerectora de cultura i relacions institucionals l’UJI, Carmen Lázaro, han visitat les instal·lacions per a conèixer de prop els projectes, acompanyats per la diputada de Cultura de la Diputació de Castelló, Ruth Sanz.\nPérez Pont ha assenyalat que “es compleix la tercera edició d’aquest programa de residències de creació de la Generalitat que, en només tres anys, ha creat una àmplia xarxa de col·laboracions que fomenten el desenvolupament dels projectes artístics en diferents contextos i en contacte amb la ciutadania, des de l’àmbit més pròxim, gràcies a la col·laboració amb institucions com el Ajuntament de Castelló o la Universitat Jaume I, fins a vinculacions de caràcter internacional amb altres programes de residències a Hèlsinki, Xile, Praga, Ginebra i Taipei”.\nEl director del Consorci de Museus ha mostrat la seua satisfacció per comprovar la bona marxa de les residències “que han tirat endavant malgrat les dificultats per la pandèmia, comptant amb totes les mesures de seguretat i higiene recomanades i amb un programa d’acompanyament i de trobades que combinen l’activitat presencial amb la virtual”.\nPer a la regidora de Cultura, Verònica Ruiz, aquest projecte representa “una mostra dels assoliments que podem aconseguir gràcies a la col·laboració interinstitucional”.\nL’edil ha remarcat que aquestes aliances entre institucions “multipliquen els recursos per a fer costat als sectors culturals en aquest moment crucial per al seu futur” i permeten “oferir més oportunitats a artistes com els i les que comparteixen ara aquest espai en el Menador, els qui també estem segurs que integraran la seva experiència a la ciutat en les obres que neixin d’aquesta residència”.\nIrene Gras treballa en el seu projecte ‘Dones creadores a Castelló’, un treball que neix de la necessitat d’investigar i crear un arxiu de dones artistes relacionades amb la província de Castelló.\nEl projecte de La Estridente ‘La gota de leche.\nNodrizas y lactancias mercenarias’, és una recerca sobre les representacions visuals de les nodrisses, a partir de registres personals i documents privats de dones que van treballar a la Casa de Maternitat i Expòsits i La Inclusa de l’Hospital General de València, entre altres.\nPer la seva part el projecte de Mar Reykjavik, ‘Mira si he corregut terres’, que es desenvoluparà al llarg de quatre mesos, és una peça escènica que recull un estudi de les tradicions; i ‘Espacio intermedio’ d’Agustín Serisuelo, és una recerca sobre la transformació del paisatge com a element cultural a partir dels terrenys erms i abandonats que es troben en la perifèria de la ciutat de Castelló.\nCultura Resident\n‘Cultura Resident’ és el programa de residències de creació de la Generalitat que compleix amb aquesta la seva tercera edició sent més de 30 les i els artistes que han desenvolupat les seves obres en les convocatòries de producció, recerca i mediació cultural en la Comunitat Valenciana.\nEn total són més de 60 els i les creadores que s’han beneficiat dels diferents projectes de residències, sota el paraigua de ‘Cultura Resident’.\n‘Cultura Resident’ és un projecte desenvolupat per la Direcció General de Cultura i Patrimoni i el Consorci de Museus, amb la finalitat d’impulsar la creació contemporània i enfortir el teixit cultural valencià facilitant temps, espai, acompanyament i recursos econòmics per al desenvolupament del seu treball.\nEls residents comparteixen espai amb els i les creadores seleccionats en el programa CO_NET (Masha Wysocka, Mauro Fontana i Selen Botto) residències que compten també amb el suport del programa ‘Cultura Resident’.", "response": "\"Cultura Resident\" és el programa de residències de creació de la Generalitat Valenciana. En aquest programa poden participar els artistes els projectes dels quals siguin de producció, mediació i recerca cultural. El Consorci de Museus de la Comunitat juntament amb l'Ajuntament de Castelló i la UJI han iniciat l'acord per al desenvolupament d'aquestes residències.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_627", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona ha confirmat que havia deixat d’investigar pels delictes de rebel·lió i sedició la quarantena d’acusats d’haver tingut alguna cosa a veure amb l’1-O i amb el procés d’independència, molts dels quals, alts càrrecs de la Generalitat.\nLa decisió del jutjat arribar després de més d’un any mantenint l’amenaça d’acusar-los d’aquests dos delictes.\nAixí ho han confirmat fonts de la defensa d’alguns dels investigats a VilaWeb.\nLa investigació ha avançat en paral·lel a la que porta el Tribunal Suprem espanyol, que va començar més tard, i ha alimentat la instrucció de Pablo Llarena amb dades obtingudes de manera irregular.\nDurant tot aquest temps, des de començament del 2017, el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer ha anat citant desenes d’investigats per diversos delictes, entre els quals, rebel·lió, sedició, revelació de secrets, malversació, desobediència i prevaricació.\nAra l’acusació de rebel·lió i sedició la manté el Suprem contra els presos polítics, i l’Audiència espanyola contra el major Trapero i la intendent Laplana en el cas de sedició i de pertinença a organització criminal.\nDesprés d’una instrucció voluble i que va començar amb una investigació sobre tots aquests delictes diferents, el jutge ha fet una interlocutòria d’incoació del sumari, en què diu que veu indicis de malversació, ‘entre més’.\nCal tenir en compte que per fer aquest pas d’incoar el sumari, el jutge ha de justificar que té sospites de delictes que superen nou anys de pena.\nAmb la rebel·lió i la sedició n’hauria tingut prou, perquè impliquen penes de trenta anys i quinze, respectivament, però Ramírez només ha fet constar-hi el delicte de malversació, d’un màxim de vuit anys de pena.\nPer a superar el llindar dels nou anys, diu que té proves fefaents que la quantitat defraudada seria de més de 250.000, cosa que és un agreujant.\nEls advocats dels afectats van demanar un aclariment al jutge, perquè de cop i volta veien que havien desaparegut els delictes de rebel·lió i de sedició de la investigació.\nI ara han rebut la resposta del jutge a l’aclariment: ‘De moment i malgrat que en el seu cas no correspondria la instrucció a aquest jutjat, no s’han observat indicis de participació en aquests delictes dels investigats fins ara en aquesta causa.’\nÉs a dir, no tan sols diu que ara no veu indicis d’aquests delictes, sinó també que ell no seria el jutge competent per a investigar-los.\nI això que ha estat mesos investigant els acusats i encarregant diligències a la Guàrdia Civil per la sospita que havien comès aquests delictes.\nUna investigació irregular\nAquesta investigació neix arran d’una denúncia del partit ultradretà Vox contra Lluís Salvadó, Carles Viver i Pi-Sunyer, Carles Puigdemont, Carles Mundó, Oriol Junqueras i l’ex-jutge Santi Vidal, per unes declaracions de Vidal en què, entre més coses, deia que la Generalitat havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans.\nEl TSJC va desestimar l’admissió a tràmit d’aquella querella, però la va derivar al jutjat d’instrucció número 13 perquè decidís sobre els denunciats que no eren aforats, és a dir, Salvadó i Viver.\nRamírez Sunyer no en va dubtar i va acceptar la querella per rebel·lió, sedició –mesos més tard, aquests delictes es van imputar a una part del govern–, revelació de secrets, malversació, desobediència i prevaricació.\nSi en un primer moment, les investigacions es feien arran de les declaracions de Santi Vidal, després es van investigar les estructures d’estat que suposadament es preparaven a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i, finalment, el jutge va centrar-se en el referèndum.\nEl mes de maig, la Guàrdia Civil va començar a citar a declarar càrrecs de l’administració, funcionaris i alts càrrecs de la Generalitat.\nEl jutge va negar qualsevol investigació del referèndum.\nUn any després, va reconèixer que sí que l’investigava.\nMés informació: 20-S: història dels abusos d’un magistrat a l’ombra", "response": "El jutge ha confirmat que s'han deixat d'investigar els delictes de rebel·lió i sedició als 40 acusats d'haver estat implicats amb el 1-O i el procés d'independència. Actualment l'acusació de rebel·lió i sedició la manté el Suprem contra els presos polítics. Els investigats s'han assabentat de la retirada quan els advocats han demanat un aclariment al jutge.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_195", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "Fines, cruixents i lleugeres.\nAixí són les neules, unes de les postres de Nadal més populars que hi ha: cada any en venem i en consumim milions!\nPerò poca gent sap que són una menja nadalenca molt antiga, que fa molts segles que gaudeix d’una estima especial i amb parentes escampades per tot Europa.\nVoleu saber més coses d’aquestes postres amb arrels medievals?\nJaume I ja menjava neules\nExpliquen les cròniques que Jaume I en va servir al banquet de Nadal que va oferir l’any 1267.\nHi havia més de cent convidats i, a més de neules, de postres també es van menjar pinyons i ametlles.\nAixò ens porta a pensar que són unes de les postres de Nadal més antigues que hi ha i que, pel cap baix, es remunten a l’edat mitjana.\nEn són bona prova les moltes receptes documentades als principals llibres de cuina medieval i el fet que també les esmentin autors tan dispars com ara Francesc Eiximenis a Com usar bé de beure e menjar, Ramon Llull a El llibre de les bèsties o Sant Vicent Ferrer en un dels seus sermons.\nUnes postres molt populars del segle XIII ençà\nA més, també són esmentades (juntament amb els torrons, el pollastre i els derivats del porc) en força cançons populars dels segles XIV i XV, segons les historiadores Carme Batlle i Teresa Vinyoles, autores de l’estudi ‘El menjar de Nadal a la Barcelona medieval‘.\nÉs un senyal que eren una menja prou popular entre tots els estaments de la societat medieval.\nÉs a dir, que no eren només de reis perquè és àmpliament documentat que al segle XIII les festes de Nadal ja se celebraven amb àpats extraordinaris.\nNeules planes?\nPerò les neules que van menjar Jaume I i els seus convidats eren una mica diferents de les actuals.\nL’historiador de la cuina Jaume Fàbrega explica en el seu bloc que originalment eren planes.\nAixò vol dir que no es van començar a menjar cargolades després d’uns quants segles i que llavors tenien una forma semblant a una hòstia consagrada o al pa d’àngel.\nEren fetes amb un neuler, una planxa molt pesada, i se solia decorar la fina superfície amb relleus diversos, que podien representar escuts, emblemes, frases…\nSucar les neules al cava, sí o no?\nFàbrega també explica que un costum molt estès al Nadal medieval era sucar les neules amb piment, un vi dolç aromatitzat que era una de les begudes més apreciades de la cuina medieval catalana.\nEs podia fer tant amb vi blanc com negre i a l’hivern se solia prendre calent.\nEntre els ingredients que hi afegien hi ha mel, pebre, romaní, canyella, clavell d’espècia i nou moscada.\nPer tant, si sou de sucar les neules amb cava, penseu que és un costum que ve de molt antic.\nLes neules i les seves cosines europees\nLes neules són molt apreciades, però no són pas una recepta exclusiva dels territoris de parla catalana: Jaume Fàbrega fa un recompte de tot de neules i derivats que es mengen pels volts de Nadal en uns quants indrets d’Europa.\nA més, en força més encara perviuen exemplars que s’assemblen a les medievals, és a dir, plans i amb algun relleu, com ara els Bretzeli suïssos, els wafers anglesos, els Waffeln alemanys, els wafels neerlandesos, els vafler noruecs, els våfflor suecs…\nLes de paper, una altra mena de neules\nPer Nadal en moltes esglésies de Mallorca perviu el costum de guarnir l’altar amb garlandes de paper que també s’anomenen ‘neules’.\nEl més tradicional, tal com explica l’etnòleg Gustau Molas en aquesta entrada al bloc del Fes-ta-festa, és que la Sibil·la, quan ha acabat el cant, talli amb l’espasa el fil que les subjecta i que s’escampin per terra.\nAntigament aquestes neules eren de veritat (comestibles) i la gentada se solia precipitar davant l’altar a recollir-les.\nMolas afegeix que és un costum documentat àmpliament a tot el país del segle XIV ençà i que segurament era una mena d’estrena popular.", "response": "Les cròniques expliquen que Jaume I va servir neules al banquet de Nadal de l'any 1267. També trobem registre de les neules (juntament amb els torrons) en bastantes cançons populars del segles XIV i XV. Pel que fa al costum de sucar-les en cava, també trobem registre que al Nadal medieval es sucaven amb un vi aromatitzat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2137", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "L'equip de govern de la Paeria ha portat a la fiscalia i a l'Oficina Antifrau documentació sobre la gestió del Club Banyetes perquè s'investiguin possibles delictes de corrupció.\nLa regidora Elena Ferré ha explicat que les sospites sobre la gestió d'aquest club infantil creat al 2006 des de l'Ajuntament es basen en delites de tràfic d'influències, apropiació indeguda de la marca del 'Club Banyetes' i també extorsió o suborn.\nSegons Ferré, l'impulsor i responsable del club durant els primers anys, Jesús Costa, hauria rebut entre 2006 i 2019, 810.401,05 euros \"de les arques municipals\".\nAixí mateix, es creu que \"no va actuar sol\" i per això la Paeria vol que \"s'investiguin i aclareixin totes les responsabilitats polítiques\".\nSegons la regidora de Participació i Lluita contra la Corrupció, Elena Ferré, el club acumula un seguit \"d'irregularitats\" que poden ser delictives i per això s'ha registrat una denuncia al ministeri fiscal perquè es puguin investigar i aclarir qualsevol sospita de \"corrupció en l'àmbit de l'administració pública\".\nEn concret, l'equip de govern de la Paeria creu que s'han comès delictes de tràfic d'influències per obtenir un lloc de treball creat específicament el juliol de 2005 a la Paeria des del qual es va gestionar la creació del club.\nLa persona que va ocupar aquest lloc de gestió és el creador del 'Banyetes', Jesús Costa, de qui ara el nou equip de govern creu que és responsable d'una apropiació indeguda de la marca 'Club Banyetes'.\nSegons Ferré, després d'ocupar aquest lloc d'empleat públic, Costa va continuar realitzant la tasca del club des de la gerència de la Fundació del Paisatge Urbà i també la Fundació del Teatre de la Llotja.\nEn aquest sentit, estimen que des del 2006 fins al 2019, el responsable del club ha rebut 810.401,05 euros de les arques públiques municipals.\nAquests sortirien dels dos primers anys que va fer-se càrrec del club, del que va rebre de les fundacions on es va fer càrrec de la gerència, i dels diners que demanava a través de l'explotació de la marca del club ja que cada vegada que es volia fer servir per explotar-la \"exigia 42.000 euros anuals\", a l'única empresa adjudicatària del contracte, la qual cosa, segons Ferré, podria ser un possible delicte \"d'extorsió o suborn\".\nFerré també ha remarcat que estan convençuts que Costa \"no va actuar sol\" i per això volen que s'investiguin i aclareixin totes les \"responsabilitats polítiques que han permès autoritzar o impulsar les actuacions que ara es reproven\".\nEn aquest sentit, la regidora del Comú ha recordat que han entrat a la Paeria per \"aixecar catifes, posar negre sobre blanc i endreçar i denunciar dins i fora les irregularitats\".\nÉs per això, que ha justificat haver posat a les mans de la justícia tota la documentació de que disposa l'Ajuntament sobre el cas.\nLa primera tinent d'alcalde de la Paeria, Jordina Freixanet, ha volgut deixar clar que el nou equip de govern té molts projectes per als nens i nenes de la ciutat que permeten mantenir un sentiment de pertinença a Lleida i promoguin l'esport i la cultura als espais lliures, tal i com es portava fent des del Club Banyetes.\nAixò no obstant, ha matisat que es repensarà l'oferta dels clubs infantils de la ciutat.\nSegons Freixanet, cada setmana els arriben nous expedients en relació a la gestió dels anteriors equips del govern del PSC, però per \"poder dilucidar amb criteri i objectivitat cal revisar-los, demanar opinió jurídica i tècnica i després decidir el que fer\".\nFreixanet ha avisat que aquest n serà el darrer cas que es porti al davant de la justícia i ha assenyalat que estan estudiant i fiscalitzant tot el que els arriba a les mans.\nFa tot just una setmana es va fer públic que el nou equip de govern de la Paeria, format per ERC, JxCat i el Comú, no renovaria el contracte al Club Banyetes pel seu elevat cost de gestió, 286.000 euros anuals, i també per la \"pèrdua del projecte educatiu\" pel qual havia estat pensat.\nEl Club Banyetes es va impulsar a través d'un personatge, el 'Banyetes' que tenia forma de cargol i que participava i organitzava nombrosos esdeveniments i activitats infantils com la tornada al col·legi, la Batalla de Flors, la rua de Carnaval o Sant Jordi.\nEl Club també tenia un programa a Lleida TV i compta amb més de 16.000 socis.", "response": "El govern de la Peria sospita que la gestió del club infantil Club Banyetes, que es va crear el 2006, està basada en delictes de tràfic d'influències, apropiació de la marca del club i fins i tot extorsió i suborn. És per això que ha decidit portar el cas davant la Fiscalia i l'Oficina Antifrau.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1911", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "Òmnium Cultural celebra aquest dissabte la que ha definit com l'assemblea \"més trista\".\nL'entitat fa el cor fort i aprovarà en aquesta trobada un pla estratègic que tindrà com a un dels principals pilars \"ampliar la majoria\" a favor de la República anant \"molt més enllà de l'independentisme\".\n\"Hem constatat que hi ha una majoria a favor de la República, però cal que sigui més sòlida i més àmplia, així com blindar-nos contra el 155\", ha argumentat Mauri.\nUn plantejament que coincideix amb el d'un dels aspirants a liderar l'ANC, David Minoves, president del CIEMEN, que considera que l'ANC hauria de guanyar \"transversalitat\", eixamplar la seva base i no supeditar-se a la voluntat dels partits.\nMinoves competirà amb, entre d'altres, la candidatura del cap de premsa de l'entitat, Adrià Alsina, que aposta per un \"apoderament\" com el de l'1 d'octubre per implementar la República.\nMarcel Mauri: \"Hem constatat que hi ha una majoria a favor de la República, però cal que sigui més sòlida i més àmplia, així com blindar-nos contra el 155\"\nI és que tant Òmnium com l'ANC són conscients que la voluntat de Junts per Catalunya i ERC no és que aquesta legislatura sigui de \"desobediència\", com sí demana la CUP.\nSobretot després d'haver constatat el fracàs del full de ruta de 18 mesos per la repressió de l'Estat, la manca de capacitat per donar-hi resposta, els empresonaments i el 47% de suport que té l'independentisme malgrat haver estat capaç de mantenir la majoria absoluta en escons.\nEl pla de treball per aquest any\nEl pla de treball d'Òmnium, de caràcter anual, recull un total de 10 objectius.\nL'entitat aposta per un \"projecte catalanista que ha de ser transversal, realista, inclusiu i transparent\" i actuar com una mena de \"think tank\" per aconseguir aquesta fita.\nPlantegen, de fet, crear un \"equip professional de perfil acadèmic amb col·laboradors experts\" per treballar en aquest sentit.\nTambé aposten per seguir treballant pel creixement del suport a l'independentisme per \"incrementar la majoria social a partir de compartir els valors que promou l'entitat, valors republicans\", així com seguir sent \"un agent mobilitzador a favor de la democràcia, els drets civils i l'alliberament nacional\" per les vies pacífiques, democràtiques i no-violentes i amb la \"màxima transversalitat\".\nI és que, anar més enllà de l'independentisme per ampliar el suport republicà és el principal objectiu que es fixa l'entitat.\n\"Promoure la creació d’un imaginari compartit de país que no sigui el reflex del sobiranisme sinó que vagi molt més enllà i sigui fruit del treball col·lectiu i d’igual a igual amb els sectors no independentistes\", recull un dels objectius del pla de treball.\nL'entitat considera que cal construir un \"nou relat de país sincer, ampli, compartit\" que representi una majoria de la ciutadania que vagi \"molt més enllà de l'independentisme per recollir els valors republicans\", un postulat amb el qual es busca capacitat per interpel·lar els \"comuns\" i, fins i tot, sectors del PSC.\nÒmnium també impulsarà campanyes de comunicació per reivindicar \"la manca de drets i llibertats\" a l'estat espanyol i de mobilització en defensa de les institucions catalanes.\nDestaquen la importància de Som Escola com a \"punt de trobada del gran consens\" al voltant del model d'escola pública catalana.\nI és que, més enllà de la República, l'entitat busca potenciar fronts socials i culturals.\nDurant l'assemblea, s'ha llegit una carta que Jordi Cuixart ha adreçat als socis de l'entitat.\n\"Recordem que som Òmnium i el nostre objectiu sempre ha estat el de cosir i recosir.\nAbraceu la llibertat i no la deixeu mai més.\nEl millor llegat pels nostres fills\", recull la missiva en la línia del pla estratègic d'eixamplar majories.\nCuixart insta Òmnium a obrir-se a la societat a aprofitar el context de presos polítics \"com a palanca democràtica i de denúncia permanent\" que està posant en risc els drets i llibertats fonamentals.\n\"Siguem ambiciosos; cap retret i tota l'empatia\", conclou la carta.\nUna \"vulneració flagrant\" dels drets dels presos\nJust abans de l'assemblea, Mauri ha fet referència a la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena d'impedir la investidura de Jordi Sànchez.\n\"Estan empresonats injustament i ho seguirem denunciant.\nEl govern de l'estat espanyol està utilitzant les institucions per impedir la normalitat democràtica i això ens situa en l'excepcionalitat\", ha denunciat el vicepresident d'Òmnium, que considera que la \"vulneració flagrant\" de drets fonamentals que s'està produint hauria de fer \"avergonyir\" tots els ciutadans de Catalunya, d'Espanya i d'Europa.\n\"L'estat espanyol acceptarà el resultat de les eleccions del 21 de desembre?\nHem de poder escollir lliurement un president\", ha insistit.\nL'assemblea d'Òmnium, que celebra haver arribat als 100.000 socis, ha arrencat amb l'assistència de 800 persones -l'any passat van ser uns 300- i un clam unànime: \"Llibertat, llibertat, llibertat\".\nMauri ha insistit que, en els pròxims mesos, que aventura difícils, no deixaran de denunciar-ho, de la mateixa manera que seguiran treballant per \"avançar\" cap a la República i la defensa de la cultura, la llengua, la cohesió social i els drets civils.", "response": "Òmnium és conscient del fracàs del full de ruta plantejat a causa de la repressió de l'Estat, l'empresonament i no haver estat capaç de mantenir la majoria absoluta en escons. Per això, ha aprovat un pla estratègic per aconseguir ampliar la majoria a favor de la República i perquè, a més, aquesta sigui més forta i sòlida.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_678", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "El grup dels Verds-ALE al parlament europeu ha fet públic un estudi que detalla com la multinacional BASF ha utilitzat estratgemes fiscals per a evitar de pagar gairebé mil milions d’euros en imposts durant cinc anys, entre el 2010 i el 2014, ambdós inclosos.\nDiu el document que BASF ha fet servir ‘estratègies fiscals agressives’ que s’aprofiten dels desajusts en els sistemes fiscals estatals per mirar d’explotar llacunes o bé aprofitar incentius disponibles en alguns estats com ara Bèlgica, Malta, els Països Baixos i Suïssa.\nSegons l’informe, BASF ha evitat de pagar 923 milions d’euros.\nEl text, al qual ha tingut accés VilaWeb i que ha difós en català alhora que ho han fet Público a Espanya, Le Monde a França, The Guardian al Regne Unit i Süddeustche Zeitung a Alemanya, ha estat elaborat per Marc Auerbach, professor de la Ohio State University, i recull unes quantes d’aquestes ‘estratègies agressives’ que va utilitzar la multinacional.\nPer exemple, segons el document, BASF va utilitzar una xarxa de societats de cartera neerlandeses per evitar l’impost alemany de la renda sobre els dividends.\nI així va evitar de pagar 73,3 milions d’euros.\nO va explotar l’exempció ‘excessivament generosa’ en les participacions dels Països Baixos per evitar de pagar 177,9 milions en imposts sobre els ingressos generats pels ‘préstecs híbrids’ entre empreses del mateix grup.\nMitjançant el ‘holding’ BASF NederlandBV, sembla que el grup es va beneficiar d’unes taxes fiscals extremadament baixes i així va evitar de pagar, només a través dels beneficis que va trobar en la fiscalitat dels Països Baixos, més de tres-cents milions d’euros.\nUn altre exemple: beneficiant-se de l’anomenada ‘Innovation Box’ neerlandesa, BASF va tributar al 5% la propietat intel·lectual, i no al 25% normatiu dels Països Baixos.\nBASF també recorre a les escletxes en la fiscalitat de Malta, on el grup té una filial que fa préstecs per valor de cinc mil milions d’euros en actius a unes altres filials repartides per diversos llocs del planeta.\nA Malta, aquesta filial es beneficia d’un règim fiscal preferent pel qual acaba pagant entre una sisena part i una setena part del que hauria de pagar en taxes.\nTambé va utilitzar, sempre entre el període 2010-2014, uns acords fiscals a Bèlgica que li van permetre d’evitar imposts sobre els beneficis derivats de les operacions de les filials arreu del món.\nL’informe acusa BASF d’haver fet pressió per combatre els esforços de la Comissió Europea i de l’OCDE per combatre justament les maniobres per eludir el pagament d’imposts per part de grans companyies.\nI posa l’exemple de l’oposició de la multinacional a una mesura que va impulsar el parlament alemany per a forçar les empreses a revelar els seus comptes en cada estat justament per evitar l’elusió fiscal.\nAmb dades del 2015, BASF és implantada en més de vuitanta països, i compta amb 112.000 treballadors.\nLa seva activitat abraça molts sectors de la indústria química i dels plàstics: la nutrició, la farmàcia, els cosmètics, els pesticides, els materials de construcció…\nPer una base imposable comuna\nD’aquest informe, n’han parlat els eurodiputats Ernest Maragall i Ernest Urtasun, tots dos membres de la comissió d’investigació del parlament europeu sobre els papers de Panamà.\n‘Aquest informe revela l’extraordinària magnitud de l’elusió i evasió fiscals de les grans corporacions: gairebé mil milions només de l’alemanya BASF.\nLes grans empreses esquiven el pagament dels impostos que tots necessitem per finançar els serveis i la infrastructura necessària i no ens podem quedar plegats de braços’, ha dit Urtasun.\nMaragall ha afegit: ‘Insistim que el rellançament de la proposta per a una base imposable comuna consolidada de l’impost sobre societats per part de la Comissió és un pas molt important, perquè amb aquest element sí que es podria posar fi al gran engany legal, que és considerar que les filials de la mateixa multinacional són entitats completament independents.’\nConsulteu ací el document íntegre:\nEl document vegeu el PDF", "response": "Al Parlament europeu s'ha presentat un informe en el qual es demostra que la multinacional BASF ha evitat pagar quasi mil milions d'euros en impostos durant cinc anys portant a terme estratagemes fiscals. Entre aquestes estratègies, hi ha participacions als Països Baixos per evitar pagar més de 175 milions o l'ús d'escletxes en la fiscalitat de Malta.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2949", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "En una carta conjunta aquest dissabte a Vilaweb i 'El Punt Avui', els nou dirigents independentistes empresonats –Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez, Jordi Turull- fan una crida a la serenor i la fermesa.\n\"De la mateixa manera que podem entendre la necessitat d'esbravar la impotència també hem de dir clarament que això, lluny d'afavorir la nostra causa, la perjudicaria, igual que també perjudicaria els objectius polítics del país que volem i pels quals som aquí empresonats pendents d'un judici polític\", escriuen.\nAsseguren també que afronten el judici al Tribunal Suprem amb \"plena consciència i responsabilitat\" i que quan declarin mantindran \"el cap ben alt\".\n\"No renunciarem, no capitularem, no ens rendirem\", afirmen.\nA l'article, els presos argumenten que ser a les portes del judici de l'1-O \"vol la màxim a fermesa\" per part seva i també \"tota la serenor\".\n\"I també la vol de vosaltres, de tots els qui esteu al nostre costat, dels qui ens veniu a veure de fora la presó estant, dels qui ens escriviu, dels qui us manifesteu, dels qui assistiu a sopars grocs, dels qui ens teniu, en definitiva, presents i heu fet des del primer dia de la nostra injusta situació la vostra causa i també la vostra lluita\", apunten en ple debat sobre la reunió del Consell de Ministres divendres vinent a Barcelona i sobre les mobilitzacions de protesta.\nEls nous dirigents presos diuen que comprenen \"la impotència que provoca tanta injustícia\" a una part de la ciutadania i que algunes veus defensin obrir les presons.\n\"Però de la mateixa manera que podem entendre la necessitat d'esbravar la impotència també hem de dir clarament que això, lluny d'afavorir la nostra causa, la perjudicaria, igual que també perjudicaria els objectius polítics del país que volem i pels quals som aquí empresonats pendents d'un judici polític\", alerten.\nEn aquest context, Bassa, Cuixart, Forcadell, Forn, Junqueras, Romeva, Rull, Sànchez i Turull avisen també que \"la repressió busca desestabilitzar i dividir\" el sobiranisme: \"No hem de permetre, la riquesa del sobiranisme és la seva pluralitat i aquí rau també la seva força\".\nI per aquest motiu apel·len a la \"unitat estratègica granítica\", respectuosa i generosa, detallen, com a eina per \"superar els embats de l'estat espanyol\".\nEl judici\nEls nou dirigents afirmen també que afronten el judici \"amb plena consciència i responsabilitat\" i es reivindiquen innocents.\n\"I és aquesta plena convicció d'innocència la font de la nostra serenor i de la nostra ambició de situar el judici com una gran oportunitat per denunciar les arbitrarietats i la vulneració dels drets civils i llibertats ciutadanes\", apunten.\nA les portes del judici, asseguren també que parlaran \"clar\" davant dels magistrats.\n\"Despullarem el llast de mentides i oprobi que acompanya el nostre captiveri i la volguda inconsistència de les acusacions que se'ns formulen, construïdes sobre els fonaments de la venjança i l'escarment en aquesta causa contra el sobiranisme en el seu conjunt, de la qual nosaltres en som la part més visible\", argumenten.\n\"Ens podran condemnar, perquè tenen la força; [...] el que mai no podran demostrar és que la seva condemna sigui justa i estigui suportada per fets i proves\", afirmen en denunciar una causa política i que les acusacions \"no s'aguanten de cap de les maneres\".\nPer tot plegat afronten el judici com una \"oportunitat\" per al sobiranisme i la defensa \"dels drets civils i polítics\" i hi veuen un \"mirall\" per als poders de l'Estat, \"en particular el judicial\".\n\"Potser ells podran suportar el que vegin, a fi de comptes ja hi estan acostumats, però el que tot el món descobrirà és la fallida de la democràcia a Espanya, la justícia de les nostres reivindicacions i la legitimitat de les nostres ambicions polítiques\", conclouen els dirigents presos, de forma preventiva als centres de Mas d'Enric, Puig de les Basses i Lledoners.", "response": "En una carta conjunta, els nou dirigents independentistes presos demanen serenor i fermesa a la població en un moment en què es troben a les portes del judici de l'1-O. Afirmen que qualsevol altra cosa perjudicaria la causa i els objectius polítics d'independència. Els presos polítics s'enfronten al judici amb responsabilitat i es declaren innocents.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1239", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "Un equip multidisciplinari de l'Hospital Trueta de Girona ha realitzat amb èxit una intervenció pionera a l'Estat.\nEl pacient, de 47 anys, tenia un tumor \"inextirpable\" al pàncrees que ja li havien intentat operar abans sense èxit en un altre centre.\nEl tumor li afectava el tronc celíac, l'artèria que porta la sang al fetge, l'estómac i la melsa.\nL'èxit de l'operació rau en què, prèviament, el pacient s'ha sotmès a un tractament de quimioteràpia i radioteràpia que li ha reduït el tumor.\nA més, s'ha aconseguit taponar el tronc celíac per tal que la sang arribi als òrgans a través d'altres artèries.\nAixò ha permès extirpar completament el tumor.\nEl pacient va estar ingressat només cinc dies i ja fa vida normal.\nEls tumors de pàncrees són dels més agressius que hi ha. Quan es diagnostiquen, només un 10% es poden operar i, d'aquests, passat cinc anys només estan vius el 15% dels pacients operats.\nEl pàncrees està situat en una cruïlla molt important on conflueixen venes i artèries que comuniquen amb òrgans vitals com el fetge, l'estómac o la melsa.\nPer això, els tumors que apareixen al pàncrees ràpidament envaeixen aquestes estructures vitals i són molt difícils d'extirpar.\nAlberto Márquez, un veí de Figueres de 47 anys, va saber fa un any que tenia un tumor al pàncrees.\nPrimer el van intentar operar a un altre centre però no van poder-li extirpar perquè el tumor afectava ja el tronc celíac, que és l'artèria més important de l'abdomen i que porta la sang al fetge, l'estomac i la melsa.\nQuan va arribar a l'hospital Josep Trueta la seva esperança de vida era només de sis mesos.\nDel cas de l'Alberto se n'ha fet càrrec un equip multidisciplinari format per cirurgians, oncòlegs radioteràpics, oncòlegs mèdics i radiòlegs vasculars.\n\"La cirurgia no ha millorat els resultats de curació en els darrers 15 anys, per això cal treballar junts i coordinadament des d'un comitè d'experts que prengui les decisions conjuntament i dissenyi una estratègia\", defensa el doctor Joan Figueras, el cirurgià que ha operat l'Alberto.\nAquest equip va decidir, primer, intentar reduir la mida del tumor del pacient a través de tractaments de quimioteràpia i radioteràpia.\nAquest tractament va començar el novembre passat i va donar bons resultats.\n\"Es tractava d'un pacient amb bon estat general de salut i se li va oferir aquest tractament, que va donar bons resultats i va estabilitzar la malaltia\", ha explicat la doctora Carmen Auñón, oncòloga radioteràpica.\nA continuació, l'estratègia dissenyada per l'equip mèdic passava per \"tapar\" el tronc celíac (del que surten les artèries que van a l'estómac, el fetge i la melsa) per tal de produir una hipertròfia en aquestes artèries i fer que la sang arribi als òrgans a través d'una circulació alternativa.\nAixò va fer que l'equip de cirurgia pogués extirpar el tumor sencer sense danyar cap òrgan vital.\nCinc dies d'hospitalització i vida normal\nA l'Alberto Márquez el van operar el 15 de juny i només va estar ingressat cinc dies.\nAra, ni un mes després, reconeix que fa vida normal, que menja de tot, que es troba molt bé i s'ha pogut reincorporar a la feina.\nA més, no ha de seguir cap tractament.\n\"Si no m'haguessin operat estaria mort, em van dir que no arribaria als 50 anys i cada vegada que em visitaven em retallaven l'esperança de vida fins que vaig arribar al Trueta i sóc testimoni de que continuo viu\", ha manifestat.\nL'Alberto reconeix que està profundament agraït a l'equip mèdic que l'ha tractat i ha destacat que aquesta operació no li volien fer enlloc més ni de l'estat espanyol ni de l'estranger.\n\"A vegades no som conscients que just al costat de casa tenim metges d'aquest nivell\", ha reivindicat.\nUna esperança per als malalts de càncer de pàncrees\nEl cas de l'Alberto Márquez obre una finestra a l'esperança dels malalts de càncer de pàncrees, un dels més agressius i amb una mortalitat més alta.\nEl cirurgià Joan Figueras ha subratllat que el camí a seguir és el del treball coordinat entre els diferents especialistes.\nSegons Figueras, ara només es poden operar el 10% dels càncers de pàncrees i, dels pacients operats, només el 15% sobreviu passats cinc anys.\nAra, amb aquesta via de tractament, espera poder arribar a una supervivència del 35%.\n\"Aquest cas ens obre noves esperances per als malalts que d'entrada no són extirpables, s'ha demostrat que si es fa un tractament complementari disminueix el tumor, millora pronòstic i es pot extirpar\", ha detallat.\nFigueras recorda que, en el cas del tumor de pàncrees, l'únic tractament que garanteix la supervivència del pacient més enllà dels cinc anys és l'extirpació.\nTot i l'èxit de la intervenció, Figueras reconeix que el càncer és \"imprevisible\" i que no poden saber si el tumor -tot i haver-lo extirpat completament- es tornarà a reproduir.", "response": "L'Hospital de Girona és pioner en realitzar una intervenció per extirpar amb èxit un tumor al pàncrees d'un pacient. Aquest pacient ja s'havia sotmès a una operació prèvia a un altre centre sense èxit. L'èxit assolit a Girona es basa en que el pacient es va sotmetre a quimioteràpia i radioteràpia per reduir el tumor abans de l'operació.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1068", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "Amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI –lèsbic, gai, transsexual, bisexual i intersexual-, el dissabte 27 de juny se celebraran dues manifestacions paral·leles a la ciutat de Barcelona, amb només mitja hora de diferència.\nTotes dues convocatòries –la de la Comissió Unitària 28 de Juny i la Pride Barcelona- neixen de la mateixa lluita, si bé el seu plantejament a l’hora de reivindicar-la varia substancialment.\nEugeni Rodríguez, president de l’Observatori contra l’Homofòbia i Portaveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), és també un dels integrants de la Comissió Unitària 28 de Juny.\nAquesta plataforma, que aglutina un ampli ventall d’organitzacions, impulsa des de fa 20 anys una de les dues manifestacions que tenen lloc el cap de setmana del 28 de juny, data assenyalada en honor als fets d’Stonewall del 1969.\nEl primer Orgull post llei contra la LGTBIfòbia\nAmb el lema “El meu cos és un camp de batalla”, aquesta marxa tindrà un tarannà eminentment reivindicatiu i enguany, denunciarà sobretot que se segueixin excloent les dones lesbianes i bisexuals dels tractaments de reproducció assistida.\nCom ja és habitual, per descentralitzar la protesta i reforçar el seu caràcter català, divendres 26 hi ha convocada una primera manifestació a Blanes, a les vuit del vespre.\nLa de Barcelona començarà a les 18.30 de dissabte a la Plaça Universitat i el recorregut clourà a plaça Sant Jaume, “allà on hi ha el poder”, apunta l’activista.\nI és que vuit mesos després que s’aprovés al Parlament de Catalunya la Llei contra la LGTBIfòbia, les diferents associacions es queixen que aquesta no s’ha acabat d’implementar en tots els seus àmbits d’actuació.\nHi ha, de fet, moltes altres qüestions no resoltes i la convocatòria paral·lela, la Pride Barcelona, també ha posat l’accent en una d’elles: el bulling contra el col·lectiu.\nPer denunciar-lo han fet servir la consigna “Stop bulling LGTBI.\nNi a l’escola ni enlloc”.\nInteressos empresarials?\nLes discrepàncies entre les dues organitzacions rauen sobretot en una qüestió més de forma que de fons.\nJoan Igual, director de Pride Barcelona, matisa aquesta perspectiva explicant que de l’esdeveniment hi participen 34 entitats “i són elles les que prenen les decisions i decideixen el seu contingut”.\n“Les empreses són les nostres sòcies i fem que en formin part sense que determinin el programa”, explica, destacant també que tots els acords són traslladats a la patronal, l’ACEGAL, que és la que signa el projecte.\n\"De la visibilitat en fem la punta de llança\"\nL’aposta principal d’aquesta convocatòria ha estat històricament la visibilització i per aquesta raó opten per un format de desfilada.\n“És la nostra prioritat perquè volem tenir presència a quants més mitjans millor i entrar a totes les cases”, afirma Joan Igual, “d’això en fem la punta de llança”.\nL’objectiu subjacent a la Pride Barcelona és posicionar la ciutat a nivell internacional i per aconseguir-ho, hi inverteixen molt temps, molts recursos i compten amb un equip de professionals de la comunicació que hi treballa tot l’any de manera gratuïta.\nL’existència de les dues convocatòries ha catapultat la presència del col·lectiu LGTBI als mitjans de comunicació.\nAixí ho valora el director de Pride Barcelona, qui recorda que el divorci entre les dues organitzacions es va produir l’any 2000, quan un grup de persones que denunciaven tot el negoci que s’havia creat al voltant del col·lectiu va impedir l’entrada de les carrosses a la plaça Sant Jaume.\n“Faltaria més que nosaltres mateixos no poguéssim muntar aquests negocis!”, clama Igual.\nPunts de confluència\nEn qualsevol cas i malgrat les discrepàncies, els representants asseguren que existeix respecte envers els dos projectes i s’intenta evitar la confrontació.\nFins i tot, les entitats que participen de la Pride han acordat canviar la data de la manifestació de cara l’any vinent, perquè no se solapin les dues convocatòries.\n“Al final la lluita és la mateixa i es conflueix en molts punts\", conclou Joan Igual, \"en definitiva, el que tots perseguim és la normalització”.\nGaleries de fotos", "response": "A Barcelona, amb motiu del Dia Internacional de l'Orgull LGTBI, se celebraran dues manifestacions paral·leles amb mitja hora de diferència. Una, organitzada per la Pride Barcelona i l'altra per la Comissió Unitària 28 de Juny. En essència la diferència entre les dues és la participació de empreses dins de l'organització, però ambdues coincideixen que volen evitar la confrontació.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2827", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text:", "context": "'Lluís Llach.\nCom un arbre nu' s'aproxima al centre Arts Santa Mònica als paisatges personal i artístic del músic de Verges amb motiu dels 50 anys de carrera.\nHo fa a través de la mirada de Lluís Danès, l'escenògraf que ha dissenyat una exposició multisensorial que evoca l'imaginari de Llach en vuit ambients que abracen l'espectador un dels quals permet veure una imatge en 3D de l'artista mentre toca al piano la cançó.\nTitulats amb noms de cançons del cantant els espais de l'exposició evoquen la discografia de Llach, la trajectòria musical, els referents vitals i artístics, la relació amb els poetes, l'imaginari del seu cançoner o el recorregut creatiu més enllà de la música.\nDanés afirma que l'exposició és \"un acte d'amor\" cap a Llach.\n\"Soc admirador del Lluís de tota la vida, i fa tretze anys que vam començar a col·laborar.\nHem fet de tot junts, però em faltava fer una exposició.\nPer mi és un acte d'amor i un plaer\", ha destacat Lluís Danés aquest dijous abans de la inauguració.\nL'escenògraf ha explicat que ha plantejat la mostra \"com un viatge a través dels objectes i els territoris que evoquen moltes de les seves cançons\", i no pas com una exposició cronològica per bé que estigui \"molt ben documentada\".\nEls seus són uns paisatges que sempre l'han atret com a escenògraf, ha confessat, i sense els quals molta de la seva escenografia \"no hi hagués estat\".\n\"Soc fan d'en Lluís.\nDe fet, diria que només soc fan del Lluís; no tinc altres mites\", ha confessat finalment Danés.\nEn efecte no es tracta en d'un recorregut cronològic ni retrospectiu de la seva obra, sinó una invitació als visitants a endinsar-se en els paisatges personals de l'artista.\nL'exposició inclou diversos àmbits, cadascun dels quals porta per títol el nom d'una cançó però sense que aquesta en sigui la protagonista (amb excepció de l''Estaca', una sala amb les múltiples traduccions de la cèlebre cançó de Llach adossades –lletra i música- a grans estaques clavades al terra).\nL'origen de l'exposició es remunta a l'any 2016, un any abans que Llach complís els 50 anys de trajectòria, segons ha recordat el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau.\nImpulsors de la idea, Enderrock van sumar el suport dels ajuntaments de Porrera i Verges i finalment del departament de Cultura.\nEs va decidir aleshores dedicar-li una exposició a l'Arts Santa Mònica, un espai que els últims anys ja ha homenatjat d'aquesta manera a Serrat, Raimon, el pop català o el Grup de Folk.\nLluís Llach ha deixat \"fer amb llibertat total\" als organitzadors perquè ideessin l'exposició que volguessin, ha dit Gendrau, sempre i quant no el fessin participar, \"perquè no li agraden els homenatges\".\nL'altra condició que va posar Llach va ser que la mostra no s'inaugurés mentre ell era diputat al Parlament de Catalunya.\nEls 'paisatges' de l'exposició\nA 'Amor particular' s'hi poden reviure els concerts mítics que ha fet al llarg de la seva trajectòria; a 'L'estaca' també es coneixen alguns dels secrets de la cançó, com va lluitar contra la dictadura franquista; a 'El cafè antic' s'hi troben els poetes que ha cantat Lluís Llach, amb un espai especial per a Miquel Martí i Pol; a 'Viatge a Itaca', l'exposició descobreix algunes de les persones que han guiat la vida musical del cantant de Verges; a 'Alè' es proposa un recorregut sonor i visual per l'interior de les cançons; i a 'Rar' es recupera un Llach diferent, que s'endinsa en altres disciplines artístiques que no són les pròpies d'un cantautor.\nUn altre àmbit repassa la discografia completa del músic i, finalment, hi ha un espai interactiu en el qual el visitant troba un Llach fet en realitat virtual tocant al piano 'Com un arbre nu'.\nEs tracta d'una experiència immersiva amb una tecnologia pionera a Europa desenvolupada per l'empresa catalana Labsid, i que només s'havia aplicat fins ara per recrear la imatge de Leo Messi, David Bowie o Chaka Khan.", "response": "L'escenògraf Lluís Danès ha dissenyat una exposició multisensorial per commemorar els 50 anys de carrera de Lluís Llach. L'exposició es pot veure al centre Arts Santa Mònica i consta de vuit ambients amb diferents escenaris, per exemple, a una de les sales es pot veure una imatge 3D de Llach mentre toca el piano.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1961", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text:", "context": "\"El fet ens sembla una barbaritat, però també seria una barbaritat que algú acabés davant d'un jutge per la crema d'un ninot\".\nAixí ha valorat el candidat efectiu d'ERC a les eleccions del 28 d'abril, Gabriel Rufián, la crema i simulació d'afusellament d'un ninot de Carles Puigdemont al poble de Coripe, Sevilla.\nEn tot cas, Rufián ha emplaçat a reflexionar sobre què hagués passat si la crema del ninot s'hagués fet a Catalunya amb la figura de Pablo Casado o Albert Rivera.\n\"Estaríem tots camí de l'Audiència Nacional\", ha argumentat, tot afegint que cal denunciar aquesta \"salvatjada\" però tenint present que la llibertat d'expressió és \"sagrada\".\nJunts per Catalunya va anunciar ahir que pensava presentar una denúncia davant la Fiscalia.\nUna \"llei d'emergència democràtica\"\nPrecisament aquest dilluns, els republicans han presentat davant de la conselleria d'Economia, escenari de la manifestació del 20 de setembre del 2017, el que han batejat com una \"llei d'emergència democràtica\", una bateria de mesures legislatives destinades a \"garantir el reconeixement i la protecció\" dels drets civils, socials i polítics.\nEntre els 13 punts que plantegen, hi ha: la penalització de l'enaltiment del franquisme i el feixisme, la despenalització de les injúries a la Corona i ultratges a Espanya, la derogació de la llei mordassa, l'eliminació de les devolucions en calents i treure les concertines de la valla de Ceuta i Melilla, la derogació de la presó permanent revisable, la despenalització del dret de vaga, la recuperació de la justícia universal i la derogació de la reforma del Tribunal Constitucional aprovada pel PP.\n\"Volen interpel·lar tothom, però sobretot aquesta llei interpel·la el PSOE.\nÉs una oportunitat enorme per dignificar la democràcia i la llibertat i per ser un partit de fiar i d'esquerres.\nSegurament no ho faran i quedarà retratat\", ha dit Rufián, que ha admès les poques expectatives que té de què els socialistes donin suport a aquesta llei que els republicans s'han compromès a presentar al Congrés.\n30.000 euros per un tuit sobre un exministre de Franco\nPrecisament aquest dilluns Rufián havia d'afrontar un judici per un tuit que va fer fa un any recordant que el 2 de març de 1974 a Salvador Puig Antich \"li van trencar el coll amb un garrot vil\" i que qui va signar la seva sentència de mort va ser José Utrera Molina, exministre de Franco.\n\"Les clavegueres de l'Estat es mantenen des del franquisme legitimades per la permanent impunitat\", ha denunciat Rufián, que ha assenyalat \"l'espionatge i persecució a la dissidència política\" que es fa des del ministeri de l'Interior.\n\"S'han dut a terme reformes legislatives per legalitzar els abusos policials i les violacions de drets que ens encaminen cap a un estat repressiu i repressor\", ha lamentat.\nLes reaccions del PSC i de Ciutadans sobre el ninot cremat a Coripe\nLa cap de llista del PSC al 28-A, Meritxell Batet, ha condemnat també la simulació de l'afusellament i crema de Puigdemont a Coripe, uns fets que ha descrit \"en absolut adequats\".\nAra bé, ha afegit que aquesta és \"una tradició\" que \"pot agradar més o menys\" i ha considerat que \"especialment en campanya cal tenir una cura extrema\" i que \"mereix una condemna\".\n\"Podríem començar a parlar de les Falles o altres tradicions, a cada ciutat en tenen diverses que ens poden agradar més o menys\", ha insistit.\nCom ja ha fet en repetides ocasions, Batet ha fet una crida a \"expressar respecte\" per \"totes les forces polítiques, candidats i dirigents\".\nPreguntada per si seria partidària d'aplicar alguna mesura disciplinària contra l'alcalde de Coripe, el socialista Antonio Pérez, Batet ha afirmat que el fet de condemnar-ho ja \"és prou exemplar\".\nLa seu dels socialistes, al carrer Pallars de Barcelona, s'ha despertat amb pintades en referència a Coripe.\n\"No és bo que no ens puguem expressar i defensar de manera plural les nostres idees; avui li ha tocat al PSC\", ha declarat Batet des de la seu, on ha celebrat el Dilluns de Pasqua compartint una mona amb els mitjans de comunicació.\n\"Condemno amb tota la rotunditat aquestes accions d'intolerància\", ha afegit.\nIgualment, la número cinc de Cs per Barcelona al Congrés, Carina Mejías, considera que la denúncia a Fiscalia que ha anunciat Quim Torra per la simulació d'afusellament és una \"sobreactuació\".\nMejías retreu a Torra que no condemni atacs \"molt pitjors\" contra altres partits a Catalunya \"quan s'ataquen seus, es desinfecten carrers o es cremen fotos del rei\".\nSobre els fets al municipi sevillà de Coripe, la candidata taronja ha acabat dient que estaven \"fora de lloc\" i eren \"absolutament inapropiats\" després que li preguntés fins a quatre vegades sobre aquesta qüestió i una vegada i una altre recentrés la seva resposta en el posicionament de Torra.\n\"Li demanem que sigui conseqüent i condemni també altres atacs\", ha repetit Mejías.", "response": "Tot i que és una barbaritat la crema d'un ninot de Puigdemont, també ho és que algú fos jutjat per això, opina Rufián. En relació amb aquests fets, Junts per Catalunya ha presentat una llei d’emergència democràtica amb la qual es pretén reconèixer i protegir els drets civils, socials i polítics.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_940", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text:", "context": "L’aprenentatge profund és un tema indiscutiblement candent, no sols entre acadèmics i indústria, sinó també en la societat i en els mitjans de comunicació.\nLes raons d’aquesta popularitat creixent són múltiples: una disponibilitat sense precedents de dades i potència de càlcul, l’aparició d’algunes metodologies innovadores, trucs tècnics menors però significatius, etc. No obstant això, és curiós que l’èxit actual i la pràctica de l’aprenentatge profund pareixen no estar correlacionats amb la comprensió més teòrica i formal d’aquest camp.\nA causa d’això, l’avantguarda tecnològica de l’aprenentatge profund presenta una sèrie de propietats o situacions poc intuïtives.\nEn aquest text es ressalten algunes d’aquestes propietats poc intuïtives, i es tracta de mostrar treballs recents rellevants i de posar de relleu la necessitat de saber més sobre la matèria, ja siga mitjançant mètodes empírics o formals.\nEn els últims anys, les xarxes neuronals han ressorgit de les seues cendres i han produït resultats impressionants en tasques per a les quals el rendiment dels mètodes tradicionals era sistemàticament inferior (LeCun, Bengio i Hinton, 2015).\nN’hi ha moltes, de raons d’aquest èxit, i continuen sent tema de debat.\nPer descomptat, la contribució de certes dades i components tecnològics, com la disponibilitat de volums de dades sense precedents i l’accés generalitzat a una major potència de càlcul, ha estat decisiva.\nNo obstant això, a més d’aquests components més pràctics, podríem dir amb seguretat que un dels principals facilitadors de l’èxit actual de les xarxes neuronals ha estat la introducció d’alguns «trucs de l’ofici» menors però significatius.\nAlguns exemples van ser la inicialització dels pesos de les neurones mitjançant entrenament previ no supervisat, la substitució de les activacions sigmoides per unitats lineals rectificades per a alleujar el problema de la desaparició dels gradients, o l’ús sistemàtic i ampli d’arquitectures convolucionals per a abordar les traduccions reduint el nombre de pesos entrenables.\n«En els últims anys, Les xarxes neuronals han ressorgit de les seues cendres i han produït resultats impressionants»\nCuriosament, la majoria d’aquests trucs útils no sorgeixen d’una teoria unificada de xarxes neuronals ni de desenvolupaments matemàtics rigorosos.\nAl contrari, sorgeixen de la intuïció, de la investigació empírica i, en última instància, de l’assaig i error (o de cerques per força bruta).\nEn aquest sentit, la investigació en aprenentatge profund sembla que segueix el paradigma de Wolfram d’«un nou tipus de ciència», que indica que «només podem acostar-nos al disseny òptim dels sistemes mitjançant una cerca combinatòria entre la ingent quantitat de configuracions possibles » (Wolfram, 2002).\nDe fet, alguns investigadors han abraçat aquest mantra directament i han començat a buscar guiats parcialment per metodologies automàtiques o estructurades.\nPer exemple, Zoph i Le (2016) descobreixen noves configuracions de xarxa utilitzant estratègies evolutives.\nPerò l’avenç empíric de la disciplina no hauria d’evitar el desenvolupament de teories més formals (o prototeories) que ens permeten entendre què està ocorrent i, amb el temps, proporcionen una comprensió més holística d’aquest camp d’investigació.\nEn particular, aquesta comprensió podria arribar gràcies a una sèrie de qüestions obertes o propietats poc intuïtives de les xarxes neuronals que desconcerten la comunitat d’investigadors (Larochelle, 2017).\nEn la resta de l’article presentaré i intentaré explicar breument algunes d’aquestes propietats.\nAra és ben sabut que les xarxes neuronals poden generar resultats completament inesperats a partir d’entrades amb canvis perceptivament irrellevants, coneguts habitualment com a exemples adversaris.\nEls humans també es poden veure desconcertats per «exemples adversaris»: tots hem vist imatges que identificàvem com una cosa (o com a part d’una cosa) i que després hem descobert que eren una altra distinta.\nNo obstant això, la qüestió ací és que els exemples adversaris humans no es corresponen amb els de les xarxes neuronals perquè aquests últims poden ser perceptivament iguals.\nSzegedy et al.\n(2014) van mostrar que una xarxa pot classificar erròniament una imatge només aplicant-li «una certa pertorbació a penes perceptible».\nNo sols això, també van descobrir que la mateixa pertorbació d’aquella imatge en particular provocava l’error de classificació fins i tot quan la imatge no estava en el grup d’entrenament; és a dir, quan s’havia entrenat a la xarxa amb un subconjunt d’imatges diferent.\nLlig l’article sencer al web de Mètode\nJoan Serrà, investigador de Telefónica R&D a Barcelona, on treballa en qüestions relacionades amb l’aprenentatge automàtic i l’aprenentatge profund.\nQuè és Mètode?", "response": "Actualment, tenim accés a més dades que mai i la tecnologia ha aconseguit una gran potència de càlcul. Però sembla que cada vegada tenim menys comprensió teòrica de l’aprenentatge. De fet, alguns investigadors es deixen guiar per la intuïció, la investigació empírica i l’assaig i error, en detriment d’elaborar teories més formals que ens permeten entendre què està passant.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1715", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text:", "context": "L'exentrenador del Barça i actual tècnic del Manchester City, Pep Guardiola, ha posat veu aquest diumenge al manifest de l'ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) per defensar la celebració del referèndum, davant d'unes 30.000 persones, segons la Guàrdia Urbana.\n\"Votarem encara que l'estat espanyol no ho vulgui\", ha asseverat Guardiola, que ja llegit el text en català, castellà i anglès amb algun dels seus clàssics galls inclòs, malgrat que havia ironitzat que intentaria no fer-ne.\nEl futbolista també ha denunciat que els catalans són \"víctimes d'un estat que ha posat en marxa una persecució política impròpia d'una democràcia a l'Europa del segle XXI\" i que \"persegueix fins i tot el debat polític\", afectant \"tots els demòcrates\", tant a les institucions com a \"la funció pública\" i els \"empresaris que es veuen pressionats per la fiscalia i la policia judicial\".\nPer això, ha reclamat: \"Demanem a la comunitat internacional que ens ajudi\".\nHa apel·lat així a \"tots els demòcrates d'Europa i del món\" per defensar drets com el de la llibertat d'expressió política i el de vot i \"a fer front als abusos d'un estat autoritari\".\nAixí mateix, ha afirmat que el Govern \"no estarà sol\" l'1 d'octubre, ja que \"ara que la veu de la democràcia vol ser segrestada, més que mai\" s'acudirà a les urnes per defensar \"la democràcia i els nostres representants\".\n\"Hi estem compromesos.\nNo defallirem!\", ha conclòs, arrencant un llarg aplaudiment dels concentrats.\nLes entitats fan costat al Govern\nEl president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha defensat que el referèndum interpel·la a tots els catalans: \"Som els demòcrates, els que actuem en legítima defensa, els del \"sí\", els del \"no\", un sol poble com deia Candel.\".\n\"És inajornable, volem votar i votarem\", ha asseverat, i ha reclamat posar fi a \"les campanyes de la por\" i les \"mentides\" com que Catalunya sortiria de la Unió Europea i ha assegurat que \"a Catalunya mai més no hi haurà eleccions autonòmiques\" i ha avisat l'Estat, en castellà: \"No teniu prou presons per posar-hi tots els ciutadans de Catalunya\".\nFinalment, ha cridat a aixecar la bandera de la democràcia.\nEn aquesta línia, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha asseverat que \"les urnes mai no es negocien\" i aventurat que l'1 d'octubre hi haurà \"centenars de milers de persones fent cua, amb la papereta, els del \"sí\" i els del \"no\"\".\nDe fet, ha afirmat que \"a Barcelona també podrem votar, també tindrem col·legis electorals oberts\", ja que \"cap demòcrata pot deixar de posar les urnes\" .\n\"Tindrem col·legis electorals, garanties democràtiques i junt electoral, tot el que cal tenir!, ha subratllat, ja que \"el Govern s'hi ha compromès\".\nI com Cuixart, ha acabat: \"No hi ha prou presons per tancar tot un país prou jutges per portar tot un poble als tribunals, prou policies per impedir que les urnes surtin al carrer\".\nAl seu torn, la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, ha celebrat que Carles Puigdemont anunciés la data i la pregunta d'un referèndum \"amb totes les garanties i vinculant\" i ha posat a disposició de l'executiu el suport del món local, ja que els ajuntaments tenen el dret a vot \"en el seu ADN\".\n\"Els alcaldes i alcaldesses estarem al costat del Govern i assumirem les responsabilitats que ens pertoqui per a l'organització del referèndum\", ha afirmat, i ha afegit que \"la força de tot un poble és imparable\".\nTot just dos dies després de l'anunci de la data i la pregunta, aquest diumenge les entitats sobiranistes han tornat a fer una demostració de força.\nDe fet, mitja hora abans de l'acte, els voluntaris ja no deixaven pujar més persones, perquè milers d'assistents ocupaven tot l'espai reservat i els que arribaven més justos s'havien de quedar als nivells inferiors, darrere l'escenari, malgrat que no han defallit a l'hora de cridar i aplaudir.\nL'acte ha començat amb intervencions breus d'alguns del centenar d'alcaldes de municipis catalans presents, com els d'Igualada, Sant Vicenç dels Horts, Argentona o Santa coloma de Farners.\nTot seguit, representants de diversos col·lectius socials també han pres la paraula breument, entre els quals hi havia alguns noms coneguts, com els exdiputats de la CUP David Fernàndez i Julià de Jòdar, l'activista i pacifista Arcadi Oliveres, l'escriptora Isabel Clara Simó, el periodista Miqual Calçada, l'exconseller d'ERC Joan Manuel Tresserras o el pagès Pep Riera.\nAixí mateix, han protagonitzat les intervencions musicals Gemma Humet i Toni Xuclà, Cesk Freixas, Francesc Ribera \"Titot\" i cantaires de diversos cors i orfeons, que han clos amb el \"Cant de la senyera\" i \"Els segadors\".", "response": "Pep Guardiola ha llegit el manifest a favor del referèndum de l’1-O davant de 30.000 persones. L'exentrenador del Barça ha afirmat que la votació és inajornable i que es farà. També hi ha sigut present Jordi Sànchez, que ha assegurat que \"les urnes mai no es negocien\". Neus Lloveras, presidenta de l’AMI, ha refermat el suport dels alcaldes i alcaldesses.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_931", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text:", "context": "L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha posat en valor les ajudes directes i indirectes posades en marxa per l’Ajuntament de Castelló per a pal·liar els efectes socials i econòmics de la covid-19 a la ciutat, per valor de 11,5 milions d’euros, que demostren els esforços realitzats per l’administració municipal per a contribuir a la recuperació de la ciutat.\nUna reactivació a la qual ara se sumaran altres 5,5 milions del Pla Resistir, per als quals l’Ajuntament ja està preparant el desplegament tècnic i administratiu amb l’objectiu que arriben com més prompte millor a la ciutadania.\n“L’Ajuntament de Castelló ha estat al costat dels sectors més afectats per la pandèmia des del primer moment, mantenint reunions i escoltant les seues necessitats, i els 11,5 milions activats en ajudes directes i indirectes, amb l’aplicació de mesures fiscals i l’impuls a accions que fomenten la generació de llocs de treball, són un clar exemple”, ha recalcat Marco.\nAl detall, aquests 11,5 milions d’euros d’ajudes municipals directes i indirectes, es desglossen en 3,5 milions d’emergència social (un 54% més que en 2019); 1,4 milions en ajudes directes al comerç minorista, autònoms, microempreses i petites empreses titulars de comerços, bars, cafeteries, restaurants i locals d’oci nocturn; 1,5 milions del Pla d’Inversions de Reactivació econòmica i social (Pirecas); i 2,3 milions del Pla Contracta.\nA més, cal afegir el milió d’euros que els castellonencs no han hagut de pagar per la rebaixa de l’IBI i altres 1,8 milions d’euros d’estalvi a les famílies, autònoms i pimes amb mesures fiscals; com l’anul·lació de la taxa de fems a activitats no essencials durant l’estat d’alarma, les suspensions de les taxes de cadires i terrasses, de llicències d’activitat, de mercats extraordinaris i de concessió de quioscos, a més de modificacions de les ordenances fiscals per a 2021, com la baixada del ICIO i les bonificacions de l’impost de vehicles.\nL’alcaldessa, a més, ha abordat la situació epidemiològica a la ciutat i les mesures per a frenar la propagació del coronavirus a Castelló: “Entenem que les restriccions establides per les autoritats sanitàries són dures, però són necessàries per a frenar l’avanç de la pandèmia.\nEstem travessant la tercera ona i cal aconseguir que els nivells de contagi continuen baixant i que la pressió assistencial en centres de salut i hospitals es reduïsca”.\nEn aquest sentit, ha especificat que les últimes mesures per a frenar la propagació de la covid-19 a la ciutat, han sigut més restrictives en aquest últim tram de la pandèmia, en plena tercera ona, però han demostrat ser efectives, ja que hi ha hagut un clar canvi de tendència a la baixa des que van entrar en vigor, a mitjan gener, fins ara.\n“Quan es van aprovar aquestes restriccions estàvem en tendència ascendent i es va aconseguir el pic màxim d’incidència acumulada a Castelló dues setmanes després: 1060, el 31 de gener.\nA partir d’aqueixes dues setmanes des de l’aplicació de les mesures, hem vist descendir a poc a poc els nivells de contagi, i hui mateix l’última dada publicada per la Conselleria de Sanitat és de 665 d’incidència acumulada a Castelló”, ha especificat l’alcaldessa.\nL’alcaldessa també ha abordat la recent reunió amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, en la qual va traslladar els reptes de la ciutat i va reforçar l’aliança institucional per a afrontar reptes i impulsar projectes de ciutat que contribuïsquen al fet que l’Ajuntament siga motor per a rellançar Castelló després de la crisi sanitària.\nSobre aquest tema, Marco ha reiterat l’oferiment d’espais municipals on realitzar vacunacions massives a la població i la disposició per a prestar com fins ara qualsevol altre tipus de col·laboració per a atendre les necessitats plantejades per les autoritats sanitàries.\nAixí mateix, la primera edila ha ressaltat la importància que la Generalitat contribuïsca a aprovar el Pla General “que ens ajudarà a recuperar la normalitat econòmica i serà pol d’atracció d’inversions i generador d’oportunitats, ajudant-nos a reactivar la ciutat després de la covid-19”.\nEn aquesta línia, Marco ha recordat la preocupació traslladada al cap del Consell quant a sòl industrial, i la necessitat de recuperar a través de l’al·legació al Pla d’Acció Territorial (PAT) el sòl logístic que va ser reduït per la Declaració Ambiental Territorial i Estratègica (DATE).\nUn altre dels assumptes als quals s’ha referit Marco, és la comissió mixta de patrimoni, que va acordar activar amb Puig com més prompte millor per a posar en comú el patrimoni i les necessitats de l’Ajuntament, la Generalitat i la Diputació amb l’objectiu d’impulsar els projectes que resulten prioritaris per a la ciutat, baix criteris de reciprocitat i col·laboració institucional.", "response": "Les accions de l’Ajuntament de Castelló per pal·liar les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia tenen un valor d’11,5 milions d’euros, que se sumen als 5,5 del Pla Resistir. Segons l’alcaldessa, Amparo Marco, l’Ajuntament ha estat al costat dels sectors més afectats. Per això, aquestes ajudes es destinaran a emergències socials, entre altres sectors.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2728", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text:", "context": "Dues torres circulars, un capitell romànic i un tram de muralla medieval són les principals troballes que han aparegut en una prospecció arqueològica al subsòl d'uns terrenys a tocar del Monestir de Sant Esteve de Banyoles, concretament al pati de darrere on fins ara hi havia només un camp.\nEls arqueòlegs han treballat durant dues setmanes per documentar les estructures que hi podien haver conservades de cara a usos futurs del terreny.\nJa hi havia documentació del segle XIX que indicava la construcció d'un edifici contigu utilitzat com a estances dels monjos a tocar de la muralla i que va ser enderrocat però el que no comptaven és trobar elements defensius amb tant bon estat.\nTambé han constatat la concentració i superposició d'estructures medievals amb època moderna del segle XVIII.\nLa zona on els arqueòlegs s'han dedicat a fer l'avaluació de les possibles restes -al pati de darrere del Monestir de Sant Esteve de Banyoles- té uns 1.000 metres quadrats de superfície i està just al costat d'on l'any 2010 ja es va fer una diagnosi amb la descoberta de part del fossat i la muralla del segle XIII.\nEn aquell cas, però, el seu estat de conservació era molt més precari que el descobert ara.\n\"La gran expectativa era trobar el sistema defensiu de l'època medieval, per continuar el que ja havíem localitzat\", assenyala la responsable dels treballs, Almudena Garcia, en declaracions a l'ACN.\nL'aparició de les dues torres circulars ha estat tota una sorpresa.\nSegons explica, \"n'hi ha una de gran que en talla una altra que hi ha al costat que és més petita i que intuïm que és més antiga\".\nTot i tenir estructures més modernes al damunt, la forma circular s'aprecia a simple vista.\nEn aquest punt s'ha excavat a més de quatre metres de profunditat.\nPel que fa al tram de muralla medieval, aquest està en molt més bon estat de conservació que el descobert l'any 2010.\nAixí mateix, també han trobat estructures modernes que es juxtaposen a la zona del fossat i que podrien datar del segle XVIII.\nTambé hi ha indicis de que aquest espai podia tenir un soterrani.\nUn edifici documentat el segle XIX per l'exèrcit francès\nEn aquest sector han aparegut unes delimitacions del que havien estat les estances d'un edifici del monestir.\nLa seva existència ja se sabia perquè es conserva un document topogràfic que va elaborar l'exèrcit francès el segle XIX que encaixa amb el que ha aparegut.\nL'edifici es va enderrocar l'any 1849 i per tant els arqueòlegs ja sabien que existia però desconeixien el seu abast, i el més important, l'estat de conservació.\nGarcia subratlla que el que s'ha fet no es pot considerar una excavació arqueològica perquè s'ha netejat el terreny amb maquinària i manual i només s'han fet tres sondeigs estratègics, que han tret a la llum restes de ceràmiques i una moneda de l'època d'Isabel II del 1849.\nUn capitell romànic encastat en un mur modern\nDurant els treballs, va aparèixer un capitell de travertí romànic encastat en un mur modern com si fos una pedra més que s'ha extret per seguretat i s'ha portat a analitzar.\nEstà fet de travertí i té decoració floral.\nAquesta troballa aporta una pista més ja que podria tractar-se d'una peça del segon claustre del monestir de Sant Esteve, el més antic, que a dia d'avui continua desaparegut.\nSegons Garcia, \"els capitells coronen les columnes dels claustres i per tant és una pista\" tot i que en altres llocs del monestir també se n'han trobat.\nEls arqueòlegs creuen que l'antic claustre es podria situar en el pati interior que ja apareixia als plànols de l'exèrcit francès.\n\"Pensem que encaixa just al lloc on hi podia haver el claustre: és una zona on no hi ha estructures conservades del que se sap a dia d'avui\".\nEl següent pas serà analitzar i catalogar les troballes.\nL'Ajuntament de Banyoles i la Fundació Bisbe Lorenzana (propietària de la finca) hauran de decidir quin ús se'n farà en un futur i si s'aposta per la seva restauració.\nEl Monestir de Sant Esteve de Banyoles es va fundar el segle IX i ja gairebé des del seu començament estava fortificat perquè es trobava en un punt estratègic.", "response": "Durant dues setmanes, diversos arqueòlegs han estat treballant en una prospecció arqueològica en uns terrenys propers del Monestir de Sant Esteve de Banyoles. S’hi ha localitzat dues torres circulars, un capitell romànic i un tros de muralla medieval. El 2010 es va descobrir, just al costat, part del fossat i la muralla del segle XIII.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_89", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text:", "context": "La diputada de la CUP al parlament Laia Estrada ha avisat que si el govern no fa realitat l’estratègia de confrontació en aquesta legislatura i continua en la línia de l’anterior, la seva formació no hi podrà continuar donant suport.\nEn declaracions a Catalunya Ràdio, ha dit que és ‘un “error majúscul” que el president d’ERC, Oriol Junqueras, hagi qualificat d’indesitjable qualsevol via cap a la independència que no sigui pactada amb l’estat espanyol.\nSegons ella, l’acord entre ERC i CUP per investir Pere Aragonès com a president de la Generalitat “gira entorn de la confrontació amb l’estat”.\nEstrada considera que dir que és possible una sortida del conflicte amb la taula del diàleg i amb consens de l’estat espanyol és “enganyar” la població i ho ha comparat amb quan es va dir a la gent dient que s’aniria “de la llei a la llei” per transitar de l’autonomia a la independència.\nJunqueras | Editorial de Vicent Partal\nLa diputada ha valorat així la resposta de la CUP al missatge de Junqueras amb un nou article, també publicat al diari Ara i titulat “Un futur sense renúncies”, en què el partit diu que no es pot renunciar a la unilateralitat i es manifesta preocupat, malgrat reconèixer-li “l’audacitat del gest”.\nA més, avisa que el govern espanyol “vol tancar un cicle de lluita amb els indults”.\nI afegeix que dir que vol resoldre el conflicte polític català amb diàleg dins el marc de la constitució espanyola és “com obrir un pany amb la clau equivocada”.\nLa CUP cita el llibre Tornarem a vèncer que van publicar Junqueras i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en què es defensa que “no es pot renunciar a cap forma de lluita democràtica per guanyar la llibertat, tampoc la unilateralitat”.\nPer al grup parlamentari de la CUP, la via del diàleg dins la constitució espanyola no treu cap a res.\n“No té sentit, ni més recorregut que el gest d’intentar obrir-lo”, afegeixen, encara servint-se de la metàfora del pany.\nA parer seu, la taula del diàleg s’aconsegueix amb les mobilitzacions de Tsunami Democràtic i és una manera de “baixar la tensió”.\nEn aquest context, afirmen que ara el govern espanyol “pretén rematar l’estratègia i tancar un cicle de lluita i d’organització amb els indults als presos de l’1-O”.\nLa CUP, que va pactar amb ERC la investidura de Pere Aragonès, també fa referència a l’escenificació d’ahir d’Aragonès i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en favor “d’una aposta institucional per l’entesa entre governs”.\nI posa l’accent en el fet que els amfitrions fossin Foment del Treball i La Vanguardia: “Són dos dels noms propis que, juntament amb La Caixa i d’altres grans corporacions, van oposar-se públicament –amb paraules i amb gestos– a la voluntat del nostre poble de decidir el seu futur.\nDe l’1 d’octubre hem après que l’oligarquia sempre es posa de part dels més forts i no dels més justos.”\nEls amos de sempre bategen Aragonès | Crònica de l’acte d’homenatge al comte de Godó a Foment del Treball\nEn el seu article, Junqueras defensava la via escocesa i, sobre aquesta qüestió, la CUP remarca que l’estat espanyol, “malgrat el gest de Pedro Sánchez de passejar-se pels salons del poder”, no deixa marge per a res.\nI afegeix que el fet que els partits “autoanomenats progressistes” també “demonitzin” el referèndum, no fa més que normalitzar “el marc dels qui aixequen tots els fantasmes d’un passat trist i autoritari”.\nD’una altra banda, la CUP reclama al govern que sigui una “eina de defensa dels drets i les llibertats de la gent treballadora” davant la “sordesa” d’un PSOE “atemorit” per les amenaces de la dreta i d’uns jutges que fan de “govern escombrant drets”.\nEn aquest context, la CUP creu que la Generalitat “ha de ser lleial a les necessitats i voluntats del poble i fer honor al títol de republicana”, posant-se al costat “dels que no tenen més futur que el país que puguem construir amb les nostres mans”.\nSegons que diuen, ara que les institucions no estan a l’altura, la gent hi torna.\nI posa d’exemple la desobediència civil contra els desnonaments.", "response": "Laia Estrada, diputada de la CUP, ha definit d’error majúscul que Junqueras qualifiqui d’indesitjable qualsevol manera d’obtenir la independència que no sigui pactada amb el govern central. Segons Estrada, si no ho esmenen, el seu partit deixarà de donar suport al govern. La CUP cita del llibre de Junqueras per apuntalar els seus arguments.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2016", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "El portaveu adjunt de JxCat al Parlament Eduard Pujol ha explicat que el PDeCAT presentarà una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat divendres, quan acaba el termini, si el govern de Pedro Sánchez no accepta un diàleg sobre l'autodeterminació amb mediadors internacionals.\nEn roda de premsa des del Parlament, Pujol ha assegurat que es tracta d'una posició \"consensuada\" amb el partit de David Bonvehí, però el partit demòcrata ha assegurat que encara no ha pres cap decisió sobre aquesta qüestió.\nPujol ha defensat que és bo donar aquest marge de dies a Sánchez per posar sobre la taula un \"últim punt de confiança\" i ha afegit que respecta els terminis d'ERC, que avui ha anunciat l'esmena a la totalitat als comptes de l'Estat.\nA diferència d'ERC, JxCat creu que s'ha de donar de termini fins divendres per veure si el govern de Pedro Sánchez té \"sentit d'Estat\" o no en té i per posar un \"últim punt de confiança\" amb qui el Govern ha estat parlant en les últimes setmanes.\nI ha afegit que respecta els terminis que ha decidit ERC de la mateixa manera que espera que ERC respecti els terminis marcats per JxCat.\n\"Ja sap Sánchez què ha de fer per evitar l'esmena a la totalitat.\nHo hem dit moltes vegades: diàleg, terminis, facilitadors internacionals i parlar del dret a l'autodeterminació.\nÉs molt fàcil, si volen, podem\", ha explicat posant les condicions que farien que no es presentés una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat.\nSegons Pujol, si el PSOE és capaç de presentar una \"autoesmena a la seva covardia política\" i a la \"negació al diàleg exhibida fins ara\", llavors caldria repensar la presentació de l'esmena a al totalitat.\nEn aquest context, ha advertit que si el PSOE fa de PSOE, Cs, PP i Vox a la vegada, divendres a les 12 hores, quan acaba el termini, el PDeCAT entrarà una esmena a la totalitat.\n\"Ja saben què han de fer per frenar el que va directe a la barraca, que és l'esmena a la totalitat\", ha conclòs deixant la decisió en mans del president Sánchez.\nEl fet que Eduard Pujol com a portaveu adjunt de JxCat s'hagi manifestat en aquests termes sobre els pressupostos de l'Estat ha molestat el PDeCAT, que és qui té representació al Congrés i que avui dilluns no té prevista cap roda de premsa.\nSegons el partit de Bonvehí, el partit demòcrata encara no ha pres una decisió sobre aquesta qüestió i recorda que hi ha temps fins divendres.\nA més, fonts del partit han afegit que en nom del PDeCAt parlarà el PDeCAT quan toqui i de la manera que consideri.\nDavant d'aquest malestar, Eduard Pujol ha assegurat que la seva intenció no era parlar en nom del PDeCat tot i insistir que la posició que ha exposat en la roda de premsa és \"el que s'està treballant, pactant i consensuant amb el PDeCat\".\nInvestidura Puigdemont\nPujol ha replicat a la consellera de Justícia, Ester Capella, que el que és un \"desgast inassumible\" per una democràcia és veure com la voluntat dels catalanes a les urnes no és respectada.\nD'aquesta manera, ha replicat les paraules de Capella que en una entrevista a Catalunya Ràdio d'aquest diumenge ha qüestionat que s'hagi de tornar a intentar la investidura de Puigdemont.\nPujol ha defensat que respectar el resultat a les urnes hauria de ser una \"obsessió\" no només per a JxCat sinó per als 135 diputats del Parlament.\nTot i reiterar que investir Puigdemont forma part del compromís polític de JxCat ha evitat entrar en calendaris.\nInsta Sánchez a aplicar a Catalunya la fórmula per a Veneçuela\nSobre el reconeixement del president del govern espanyol a Juan Guaidó com a \"president encarregat\" de Veneçuela, Pujol ha preguntat si és capaç d'anar a Catalunya i dir el mateix que diu sobre Veneçuela.\n\"Seria capaç de venir a Catalunya, aquí al Parlament, i dir que treballaran perquè la democràcia plena torni, no hi hagi presos polítics i hi hagi unes eleccions lliures?\", ha preguntat.\nD'altra banda, el portaveu adjunt de JxCat ha afirmat que no li agraden els presidents autoproclamats ni els règims amb presos polítics i exiliats.\nEn aquesta línia, ha considerat que Veneçuela necessita resoldre els seus problemes amb \"diàleg, negociació i mediació internacional, si pot ser a càrrec de l'ONU\".", "response": "Segons Eduard Pujol, portaveu de JxCat, el PDeCAT presentarà una esmena als pressupostos de l’Estat divendres, just quan finalitza el termini. Esperar fins divendres dona l’oportunitat a Sánchez de demostrar el seu “sentit d’Estat”. Ara bé, ERC no comparteix aquest punt de vista, ja que segons aquesta formació, no caldria donar “un últim punt de confiança”.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1876", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "Els membres de l'AEB-Tona Bilingüe, a la Canal de Tona, aquest dissabte Foto: AEB-Cataluña\nFrancisco Ribas, representant local del PP a Tona i pare d’una alumna de l’escola Era de Dalt d’aquesta població, continua la seva ofensiva contra la immersió lingüística i en defensa de l’educació “equitativa” del castellà i el català.\nEl dirigent popular ha donat un pas més i, tal com ja va avançar Osona.com fa unes setmanes, ha impulsat la creació d’una agrupació territorial de l’AEB (Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña), que porta per nom AEB-Tona Bilingüe.\nLa nova entitat s’ha constituït aquest dissabte a la Canal de Tona, en el marc de la trobada de la coordinadora gestora de l’AEB Cataluña.\nA l’acte hi ha assistit una cinquantena de persones, inclosos nens, moltes d’elles de fora de la comarca.\nL’Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña es va fundar a Barcelona el 2014 i té com a objectius promoure i difondre els avantatges del bilingüisme i del trilingüisme a la societat, tal com recullen els seus estatuts.\nEn aquest marc, la seva tasca es concentra sobretot a les escoles, on reclama que s’imparteixi l’ensenyament en les “dues llengües oficials i en una llengua estrangera”.\nTambé defensa la neutralitat política i ideològica dels centres educatius.\nUn cop constituïda la secció local de Tona, l’AEB Cataluña ha emès una nota (llegiu, a sota) on reclama la dimissió de Marc Peñarroya, director de l’escola Era de Dalt de Tona, per la seva “irresponsable actuació”, enviant una carta a totes les famílies del centre “desqualificant a un pare per haver demanat l’ensenyament trilingüe per a la seva filla”, posant així “en perill\" la convivència a l’escola.\nAquest pare és Francisco Ribas.\nL’AEB ha anunciat que farà arribar la petició a la consellera d’Ensenyament.\nEl representant del PP va portar les seves demandes a les altes instàncies del partit, a la diputada al Parlament de Catalunya, Maria José García Cuevas.\nDesprés que es fes pública la petició de Ribas als mitjans de comunicació, Peñarroya va enviar una carta a les famílies de l'escola, que també va publicar Osona.com, i al web de l’Ajuntament de Tona, desmentint algunes de les declaracions del representant local del PP.\nAra, l’AEB Cataluña ha fet pública una carta posterior de Ribas adreçada a Peñarroya, on recrimina l’actuació del director de l’Era de Dalt.\nA més, li demana que faci arribar la missiva a totes les famílies del centre, de la mateixa manera que va fer ell.\nL’entitat també ha “lamentat” que l’Ajuntament publiqués l’escrit de Peñarroya al web municipal i li ha demanat que faci el mateix amb la carta de Ribas.\n---------------------\nNOTA DE PREMSA\nAEB DE CATALUÑA\nLa AEB de Cataluña informa que este sábado ha celebrado una reunión de la Coordinadora Gestora en el municipio de Tona en la que se ha analizado la situación en la escuela catalana, en general, y en esta ciudad ha adoptado los siguientes acuerdos:\nPRIMERO.- La AEB de Cataluña muestra su solidaridad con todos los padres que han solicitado la escuela bilingüe en Cataluña y pide a las Administraciones educativas catalanas que asuman sin demora y sin generar conflictividad innecesaria la evidente realidad bilingüe de Cataluña que hace aconsejable una enseñanza vehicular trilingüe (de los dos idiomas oficiales y de una lengua extranjera) con una buena dotación de recursos materiales y personales.\nSEGUNDO.- Aprobar la constitución de la agrupación territorial de Tona que se denominará AEB-TONA BILINGÜE que tiene como finalidad asegurar una presencia equilibrada del catalán, del castellano y del inglés en los centros educativos.\nSe acuerda ratificar la propuesta de la asamblea de asociados de Tona y nombrar Coordinador de la Agrupación Territorial a Francisco Rivas y secretario a Aurelio Páez.\nTERCERO.- Dada la irresponsable actuación del director de la Escola Era de Dalt, Marc Peñarroya, que ha dirigido un escrito a todas las familias del centro educativo descalificando gravemente a un padre por haber solicitado la escuela trilingüe para su hija, consideramos conveniente que presente la renuncia al cargo de director por poner en peligro la convivencia en la escuela y, con tal finalidad, se elevará una petición a la Consejera de Enseñanza.\nCUARTO.- Lamentar que el Ayuntamiento de Tona haya comunicado la carta del director del centro educativo en la página oficial del consistorio.\nAEB de Tona reclama a los responsables municipales que den el mismo tratamiento a la carta que el padre afectado ha dirigido al director de la Escola Era de Dalt.", "response": "Francisco Ribas, del PP de Tona, ha fundat l'agrupació territorial de l\"Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña\". A més, ha emès un comunicat per demanar la dimissió de Marc Peñarroya, el director de l’Escola Era de Dalt, on estudia la seva filla, per desacreditar-lo davant de tota l'escola per haver demanat l’ensenyament trilingüe.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1402", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "El PDECat resoldrà d'una vegada per totes aquest dissabte l'afer de les incompatibilitats.\nEl punt quart de l'ordre del dia del consell nacional que se celebra demà servirà per votar els informes que ha elaborat la comissió per a la qualitat democràtica, la transparència, el compliment ètic i de garanties de la formació sobre la continuïtat a la direcció executiva d'Elsa Artadi, Montserrat Candini, Lluís Guinó i Albert Batet.\nEn els quatre casos, l'organisme que presideix Xavier Trias ha dictaminat que les circumstàncies dels quatre afectats pel règim estatutari avalen que el consell nacional -si així ho decideixen 3/5 parts dels seus membres- doni llum verda a les excepcions.\nEntre el 6 i el 13 de març, els quatre membres de la direcció que encapçalen Marta Pascal i David Bonvehí van dirigir-se a la comissió per tal que es pronunciés sobre si podrien seguir a la direcció.\nLa resposta és la mateixa en tots els casos: un 85% dels consellers nacionals van votar a favor de trobar la via per tal que ningú hagués de deixar la cúpula.\nAixò, argumenta l'organisme intern, és una \"circumstància suficientment motivada per poder sotmetre a votació l'excepcionalitat de la incompatibilitat\" en què es troben Artadi, Candini, Batet i Guinó.\nEls arguments dels afectats\nAquests dos últims -responsables de nous sectors i del món local, respectivament- fan servir la mateixa argumentació en la seu recurs a la comissió de garanties.\nEls dos defensen les \"circumstàncies d'excepcionalitat política\" que viu Cataunya i destaquen que el partit viu \"mesos de creixement i consolidació\".\nEn el cas d'Artadi -directora general de coordinació interdepartamental del Govern- i de Candini -diputada i alcaldessa de Junts pel Sí-, els raonaments són més extensos.\nAquesta última, per exemple, destaca que si hagués renunciat com a parlamentària, hagués entrat un representant d'ERC al grup de Junts pel Sí, fet que valora com \"molt preocupant\" en la mesura que el PDECat \"perdria representativitat\" en aquesta legislatura.\nCandini, responsable de coordinació institucional de la formació, assenyala que la seva feina com a alcaldessa de Calella i com a diputada \"de ben segur\" que la pot \"ajudar a estar molt al dia\" en relació amb l'àmbit que gestiona dins de la formació.\nEls arguments d'Artadi introdueixen una variable nova: l'econòmica.\n\"Sóc directora general de coordinació interdepartamental, sent aquesta la meva única feina retribuïda.\nPer tant, no és una possibilitat deixar aquest càrrec per dedicar-me només al partit donat que la direcció executiva no és una posició remunerada\", argumenta la dirigent.\n\"Tampoc seria aconsellable, donades les circumstàncies d'excepcionalitat d'aquesta legislatura, realitzar canvis en l'estructura del departament [de Presidència\", sosté, al mateix temps que indica que la feina al partit -comanda estudis i programes- és compatible amb la seva tasca a l'administració que lidera Carles Puigdemont.\nLa decisió estarà demà en mans dels vora 300 consellers nacionals que es reuniran a la Universitat Pompeu Fabra, que ja s'ha convertit en l'enclavament habitual d'aquestes reunions.\nLes incompatibilitats es van tractar en els dos primers consells nacionals, celebrats el 29 d'octubre i el 28 de gener, respectivament.\nVa ser aquest últim dia quan les intervencions dels qyadres del partit va fer reconsiderar a la direcció l'anunci de Batet, Artadi, Candini i Guinó de plegar per complir amb les incompatibilitats, que exigeixen no acumular més de dos càrrecs institucionals i orgànics.\nOrdre del dia\nEn aquest consell nacional hi intervindrà el cap de files del PDEcat a Madrid, Francesc Homs, que repassarà l'activitat parlamentària a Madrid.\nTambé s'hi farà un informe sobre el procés nacional i un de polític, que sempre va a càrrec de Marta Pascal.\nUn dels punts d'interès és el debat i votació dels pressupostos del partit per al 2017, any al qual hi ha arribat després de pactar amb els treballadors un expedient de regulació d'ocupació.\nEl reglament de la vegueria de Barcelona -que permet als independents presentar-se a les primàries per triar candidat a la ciutat- també serà avalat pels quadres del partit, que tindran a les mans les nomres generals per escollir caps de llista a les eleccions municipals.\nEl consell d'acció municipal, l'organisme que aglutina tot el poder local del PDECat, exposarà la normativa interna.", "response": "Elsa Artadi, Montserrat Candini, Lluís Guinó i Albert Batet, del PDeCAT, van demanar entre el 6 i el 13 de març si podien continuar a la direcció del partit a causa de les incompatibilitats, que exigeixen no acumular més de dos càrrecs institucionals i orgànics. El 85% dels consellers va votar-hi a favor, però la decisió final es prendrà aquest dissabte.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2328", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "El grup parlamentari PSC-Units proposa, a través de 347 esmenes, reassignar 202 MEUR dels pressupostos de la Generalitat per al 2020 i destinar-los a salut, educació i polítiques de dones, entre altres.\nEn una roda de premsa des del Parlament, la diputada i portaveu d'economia de PSC-Units, Alícia Romero, ha dit que encara que el Govern accepti totes les seves esmenes \"no serà suficient\" perquè els comptes siguin adequats pel país.\nI ha explicat que el reglament de la cambra catalana dona un marge limitat als grups a l'hora de fer esmenes als pressupostos i que no es poden fer canvis substancials.\nRomero també ha retret al Govern que demani responsabilitats als socialistes quan sempre han prioritzat als comuns per als pressupostos.\nPel que fa a la reassignació dels 202 MEUR, el PSC-Units proposa treure la partida més gran, 125 MEUR al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).\nRomero considera que aquest organisme està sobredimensionat i que, a més, es fan contractes a terceres empreses.\nI davant d'una situació de \"manca de transparència\" ha considerat que caldria fer una auditoria.\nDe fet, els 125 MEUR que els socialistes volen treure al CTTI suposa entre un 20% i un 25% del total de pressupost d'aquest organisme.\nEls socialistes proposen destinar aquests 202 MEUR principalment a l'escola inclusiva, la lluita contra la segregació escolar, a reduir les llistes d'espera a la sanitat, a mesures per protegir el Delta de l'Ebre, a polítiques de dones i a la indústria del coneixement, entre d'altres.\nRomero ha explicat que el seu grup no ha rebut \"cap trucada\" del Govern per pactar esmenes als pressupostos i ha considerat que seria \"estrany\" que ara els sembli perfecte el que planteja el PSC-Units.\n\"No estem d'acord amb les prioritats ni compartim com s'han fet les coses.\nNo ens agraden els pressupostos, no reverteixen les retallades\", ha insistit reafirmant el rebuig dels socialistes als comptes del 2020.\nEn aquest sentit, ha afegit que encara que s'aprovessin totes les esmenes del seu grup no es resoldrien els \"greus problemes\" dels comptes.\nSegons ha explicat, el reglament del Parlament limita molt les modificacions que es poden fer a través d'esmenes i això ha fet que només hagin pogut reassignar 202 MEUR del total de 29.000 MEUR de despesa que contemplen els pressupostos.\nEn canvi, Romero sí que ha obert la porta a aprovar alguns aspectes concrets de la llei de mesures fiscals i financeres.\nConcretament els socialistes han presentat 347 esmenes per reassignar recursos, 24 esmenes més a l'articulat de la llei i 74 més a la llei de mesures fiscals i financeres, anomenada llei d'acompanyament als pressupostos.\nAixí mateix, Romero ha destacat que el seu grup ha presentat un 51% del total d'esmenes de tots els grups parlamentaris.\nLa diputada ha considerat que al Govern tampoc li satisfan els pressupostos ja que JxCat i ERC han presentat 77 esmenes als pressupostos i a la llei d'acompanyament, incloent una modificació a l'impost de successions.\n\"Sembla que o no estan molt convençuts del que fan o van modificant sobre la marxa.\nNo són maneres de legislar.\nHem de ser rigorosos en com legislem\", s'ha queixat Romero.\nCatalunya com a nació, \"excuses de mal pagador\"\nPreguntada per la petició de l'eurodiputat de JxCat Carles Puigdemont, que vol que en la pròxima taula de diàleg es reconegui Catalunya com a nació, Romero ha considerat que són \"excuses de mal pagador\" per \"mantenir viu un debat que no existeix\".\nEn aquest sentit, ha subratllat que l'Estatut ja diu que Catalunya és una nació i que la Constitució estableix que hi ha nacionalitats.\nLa diputada de PSC-Units ha instat Puigdemont a demanar als seus delegats a la taula de diàleg que li plantegin aquesta proposta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, tot i que ha posat en dubte que confirmar que Catalunya és una nació serveixi per canviar les coses.", "response": "PSC-Units presenta 347 esmenes per reassignar 202 milions d’euros dels pressupostos de la Generalitat. Malgrat això, Alícia Romero, portaveu del grup parlamentari, ha afirmat que aquestes esmenes no serien suficients. La proposta inclou treure la partida més gran, 125 milions d’euros, del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1734", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "Sanchis, ni cent dies de gràcia.\nI si ahir la tensió era a Madrid avui serà a Barcelona.\nEl ple del Parlament debatrà una moció de Catalunya Sí que es Pot per reprovar el nou director de TV3, Vicent Sanchis.\nEl PP i els seus socis de C's, que mantenen de director de TVE a Eladio Jareño, que fins fa poc era cap de premsa del partit a Catalunya i de gabinet d'Alícia Sánchez-Camacho, els faran costat com si res.\nCaldrà veure si es confirma que els segueixen el PSC i la CUP deixant en minoria a Junts pel Sí.\nLa forma en què es va triar Sanchis, i a tots els altres directius de la CCMA, és més que millorable i cal crítica, autocrítica i actuar per part de tots els partits.\nMés després que hores abans del nomenament la coalició governamental carregués contra la cobertura que la cadena havia fet dels escàndols de corrupció que sacsegen l'antiga CDC.\nEl que no és qüestionable, al marge del que passi aquest migdia, és el perfil professional de Sanchis i la seva vàlua per dirigir TV3.\nVist i llegit\nSi no ho sabíeu, llegint aquest article descobrireu que hi ha gent que ha fet de penjar fotos a la xarxa, i més concretament a Instagram, un mitjà de vida.\nA Twitter també hi ha qui cobra.\nÉs una mena de publicitat encoberta que, lluny de presentar-se com el que és, passa com un fenomen cool.\nA Icon, el suplement masculí de El País, ho explicava Begoña Gómez en un article sobre els influencers.\nLa Generalitat va licitar fa uns mesos la vigilància privada del Palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges, la del Palau de Pedralbes i el Palau Robert, i la del Centre Cultural Blanquerna, on hi ha també la seu del govern a Madrid.\nTot plegat per 882.000 amb IVA inclòs.\nEl de Madrid va quedar desert.\nEl Govern català pagava poc i cap empresa s'hi va interessar.\nPer un any de seguretat en horari de la botiga, que ha estat atacada en diverses ocasions per grups feixistes, oferia 34.000 euros.\nDesprés que quedés desert Presidència el va tornar a licitar i fa uns dies es va adjudicar per 35.800 euros a Compañía Integral de Seguridad (CIS).\nAixò sí, només entre l'1 de maig i el 31 de desembre.\nA Madrid no regalen res.\nTal dia com avui de l'any 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya, que és la primera experiència d'autogovern després de la pèrdua de les llibertats nacionals consumada just 200 anys abans.\nLa Mancomunitat, que va durar fins que la dictadura de Primo de Rivera la va dissoldre el 1925, era la simple agrupació de les quatre diputacions catalanes però va implicar el primer reconeixement de la unitat política del país.\nVa ser fruit de l'empenta catalanista de finals del segle XIX i principis del XX i el primer president va ser Enric Prat de la Riba.\nLa seva obra en matèria d'infraestructures va ser notable.\nEn motiu del seu centenari TV3 va emetre aquest documental.\nUn 6 d'abril de 1945 va nàixer a Avinyó, a l'exili francès, l'economista Muriel Casals, que va fer classes a la Universitat Autònoma de Barcelona i va militar al PSUC i a diverses entitats i associacions.\nLa seva faceta més coneguda és, però, la d'activista independentista.\nFins a la seva mort, el 14 de febrer de 2016 després de ser atropellada per una bicicleta a Barcelona, va ser diputada al Parlament.\nHi va arribar com a diputada de Junts pel Sí, on ocupava el número tres per Barcelona en tant que presidenta d'Òmnium Cultural.\nSota el seu mandat, que va començar el 2010, l'entitat va clarificar la seva posició i es va comprometre intensament per la causa de la independència.\nEls seus companys de Junts pel Sí la van homenatjar fa unes setmanes.\nFerran Casas i Manresa\nsubdirector de NacióDigital\nFes clic aquí per subscriure't-hi", "response": "Catalunya Sí que es Pot reprova el nou director de TV3, Vicent Sanchis, no per la seva vàlua com a periodista sinó per com va ser escollit. S’aprova la licitació per a la seguretat del Centre Cultural Blanquerna. El 6 d’abril del 1914 es va constituir la Mancomunitat i el mateix dia, però de 1945, va néixer la independentista Muriel Casals.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_44", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "‘Té gràcia estudiar en una universitat que es diu Pompeu Fabra i no fer cap classe en català’, es queixava una estudiant d’humanitats de la UPF a Twitter la setmana passada.\nEn declaracions a VilaWeb, Queralt Penedès lamentava que les quatre assignatures que feia aquest trimestre fossin totes en castellà.\nI, a més, en una assignatura el professor havia canviat al castellà després d’haver fet la introducció en català perquè una sola alumna ho havia demanat.\nAlguns altres alumnes es van queixar i van fer arribar la protesta al deganat.\nAra, arran de la publicació d’aquesta notícia, la UPF ha activat ‘un protocol per a atendre problemes que es detectin i per a informar els alumnes’.\nAquest protcol preveu la mediació d’una Coordinadora de Gestió pel Multilingüisme un cop la universitat rep una queixa per una qüestió lingüística.\nLa universitat s’ha posat en contacte amb VilaWeb i ha explicat que disposa des de fa deu anys d’un Pla d’Acció pel Multilingüisme, ‘que és l’instrument de què s’ha dotat la universitat per garantir una convivència harmònica de les llengües’.\nDiu la UPF que ‘el concepte essencial’ d’aquest pla de multilingüisme és el de ‘seguretat lingüística’, és a dir, que les classes es faran en la llengua en què s’ha anunciat i s’ha comunicat a l’alumne que es farien.\nAfegeix que això no es pot modificar ‘sota cap concepte’ i que la llengua d’ús a la classe no pot ser ‘objecte de negociació entre estudiants i professors’.\nDoncs bé, justament d’això es van queixar alguns alumnes de primer d’humanitats a l’assignatura d’art antic i medieval.\nL’autora del piulet viral explicava: ‘Ens hem trobat aquest trimestre que un professor va fer la presentació en català i tenia tots els materials de classe en català.\nI quan havia de començar la classe va canviar d’idioma i va passar al castellà, perquè va dir que li havien dit que l’havia de fer en castellà.\nDels tres grups que hi ha d’aquesta assignatura, el professor va dir que el meu, el grup 1, l’havia de fer en castellà.\nPerò a nosaltres no ens havia dit ningú res ni ens havien deixat triar.\nI va preguntar: si faig classe en català, hi haurà algú que no m’entengui?\nUna alumna va alçar la mà i per això la fem en castellà.’\nSobre aquest cas particular, el d’aquesta assignatura, la universitat diu a VilaWeb que s’havia comunicat amb antelació als alumnes que hi hauria un grup en castellà i dos en català.\nPerquè ha de ser així, diuen: ‘La llengua de la docència és una informació pública i vinculant que tothom ha de conèixer amb prou antelació.’\nEls alumnes que es queixen, en canvi, asseguren que no els ho havia fet saber ningú.\nLa situació del català als graus i el compromís del rector\nTot amb tot, aquests estudiants diuen que, més enllà d’aquesta assignatura, hi ha una situació de retrocés del català a les classes.\nA primer d’humanitats, quan s’acabi el curs present, només una tercera part de les classes les hauran fetes en català, lamentava Queralt Penedès.\nEl rector de la UPF, Jaume Casals, reelegit fa poc, proposava en el programa electoral aquesta mesura: ‘Dur a terme accions per incrementar el percentatge d’assignatures de grau que tenen com a llengua de docència el català, així com la presència del català en totes les activitats acadèmiques fora de les aules.’\nI signava també amb la Plataforma per la Llengua un compromís per a potenciar el català a la universitat amb diverses mesures.\nL’objectiu de Casals és notable, si tenim en compte no únicament els testimonis dels alumnes, sinó les xifres que fa públiques la universitat mateix.\nSegons aquestes dades, la presència del català en els estudis de grau ha anat minvant de mica en mica des de l’aprovació del Pla d’Acció pel Multilingüisme: s’ha passat del 59,5% de les classes en català del curs 2009-2010 fins al 46,5% del curs passat; el castellà s’ha mantingut durant aquests anys per damunt del 30% i l’anglès ha pujat del 5% al 22%.\nÉs a dir, l’augment de la presència de l’anglès a les classes, en virtut de la ‘vocació internacional’ de la universitat, ha anat en detriment del català.", "response": "Queralt Penedès, alumna de la UPF, ha piulat una queixa expressant que \"Té gràcia estudiar en una universitat que es diu Pompeu Fabra i no fer cap classe en català\". Com a conseqüència, la UPF ha activat un protocol per atendre problemes lingüístics i compta, des de fa deu anys, amb un pla per garantir la seguretat lingüística de les classes.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_523", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "En les últimes dècades hem viscut un fort ressorgiment de l’antisemitisme i el racisme als països occidentals, impulsat, entre altres coses, per l’arribada d’un gran nombre de refugiats i uns altres migrants no europeus a Europa.\nL’ultranacionalisme, el racisme i l’homofòbia prevalents en l’extrema dreta recorden la ideologia nazi (i altres ideologies feixistes).\nNo obstant això, el creixent antisemitisme, a vegades redactat en termes d’antisionisme i prevalent en les organitzacions esquerranes, també planteja interrogants sobre els seus orígens ideològics.\nSis anys després, Max Delbrück, un físic i genetista alemany que llavors residia als Estats Units, preparava una visita a Alemanya.\nEl genetista americà Hermann Muller li va demanar que esbrinara quins genetistes alemanys no havien ajudat voluntàriament el règim nazi en cap moment.\nAquesta informació, va suggerir, «seria molt útil per al nostre Comitè d’Ajuda als Genetistes a l’Estranger, perquè molts dels seus membres no volen que s’utilitzen els seus diners per a ajudar gent que haja participat en la prostitució de la ciència o en el moviment que podria haver destruït els valors que hauria de representar la civilització» (Deichmann, 1996, p.\n312).\nPensaven que la ciència no està, ni hauria d’estar, influïda ideològicament, sinó que hauria d’actuar d’acord amb les seues pròpies normes i preceptes; per tant, el suport ideològic i pràctic dels científics a la política racial nazi es podria qualificar de prostitució.\nTambé consideraven la universalitat, és a dir, la independència de qualsevol afiliació nacional o ètnica, un principi científic fonamental.\n«Els científics de l’Alemanya nazi van violar els principis ètics existents i van donar suport als objectius racistes i imperialistes nazis de múltiples maneres»\nEncara que puguen semblar idealistes avui dia, aquests punts de vista estan relacionats amb principis que, al costat de metodologies i epistemologies especials, han permès que la ciència es convertisca en l’autoritat del coneixement, molt superior i més fiable que la generada per qualsevol altra activitat humana.\nEl fet que, al llarg dels segles, els científics, particularment en els règims totalitaris, no s’ajustaren exclusivament a principis científics, sinó que foren influïts també per les ideologies imperants, no ha impedit la generació d’un cos creixent de coneixements científics universals i ben fonamentats.\nEl descobriment de la fissió nuclear i la síntesi dels gasos nerviosos tabun i sarín a l’Alemanya nazi són exemples del potencial de les activitats científiques també en els règims totalitaris.\nPer aquesta raó, la tendència actual de considerar que totes les ciències estan arrelades en la ideologia política i de negar el seu estatus privilegiat com a generadores de coneixement és perillosa.\nRelativitza el poder real dels resultats científics en mans d’enginyers i polítics, especialment en règims inhumans, i exculpa els científics que donen suport voluntàriament a ideologies i pràctiques immorals amb el seu treball i prestigi.\nCom s’ha documentat àmpliament, els científics de l’Alemanya nazi, sovint sense pressió política, van violar els principis ètics existents i van donar suport als objectius racistes i imperialistes nazis de múltiples maneres, per exemple com a milloradors de plantes que perseguien el desenvolupament de varietats de cultius que s’adaptaren a les condicions dels territoris ocupats en l’«Est» (a Polònia o la Unió Soviètica); psiquiatres que van decidir assassinar pacients per mitjà de l’eutanàsia; antropòlegs que es van pronunciar com a experts en matèria de pertinença a grups «racials» en el marc de la Llei de Nuremberg (en molts casos basant-se només en fotografies dels presumptes pares); químics que realitzaven investigacions amb aplicacions bèl·liques, entre aquestes la guerra química; i doctors que duien a terme experiments, amb freqüència fatals, sobre els reclusos als camps de concentració, amb el propòsit d’aportar nous tractaments o vacunes als seus militars, per mencionar només alguns dels exemples.\nPer tant, encara que mesures individuals com l’esterilització forçada dels «no aptes genèticament» es basaven en la ciència, els marcs racistes i antisemites de la ideologia i la pràctica nazis certament no ho estaven.\nPerò la llei d’esterilització eugenèsica, encara que fora extrema en la seua aplicació en comparació amb lleis similars en altres països, incloent-hi els Estats Units, no estava dirigida a races particulars, i no era, com afirmava, per exemple, l’historiador Robert W. Sussman (2014), la raó de ser de la deportació i l’extermini dels jueus.\nLlig l’article complet al web de Mètode\nUte Deichmann.\nDirectora del Centre Jacques Loeb per a la Història i la Filosofia de les Ciències de la Vida de la Universitat Ben-Gurion del Negev (Israel) i professora adjunta en la mateixa universitat, així com en la Universitat de Colònia (Alemanya).\nLa seua investigació se centra en l’origen i el canvi de conceptes en la biologia moderna i en l’impacte de diverses ideologies en la ciència.\nQuè és Mètode?", "response": "Malauradament, la història ha connectat massa vegades la ciència amb ideologies polítiques, com ara l’Alemanya nazi. Tot i això, existeix un cos creixent de coneixements científics universals i ben fonamentats, amb normes i preceptes propis, aliens als pensaments ideològics. Per exemple, l’esterilització forçada dels “no aptes genèticament” era científica, però la ideologia en què s'emmarcava no.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_221", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "Contemplar competicions de cavalls –morfològiques, de funcionalitat i de salt–, passejar-se pels boxes on estan els animals, gaudir de diferents espectacles i demostracions eqüestres o visitar les instal·lacions de l’Institut Mollerussa són algunes de les possibilitats que ofereix el cap de setmana del 3 al 5 amb el segon certamen EquiMollerussa.\nUna aposta que suma esforços de la Fira de Mollerussa, l’Institut Mollerussa, l’Ajuntament de la capital del Pla d’Urgell, la Diputació de Lleida i l’associació ANCCE, a més de la col·laboració de nombroses empreses i entitats, per posicionar Mollerussa com a referent català en l’àmbit de l’equitació i de l’hípica.\nAixí ho han transmès el director de l’ens firal, Poldo Segarra; el director de l’Institut Mollerussa, Antoni Reig, i el representant del col·lectiu de ramaders i col·laborador en l’organització, Jordi Pifarré, en la roda de premsa de la presentació de la segona convocatòria d’aquest certamen.\n200 cavalls\nUna convocatòria que aplegarà de l’ordre de 200 cavalls que competiran en els dos concursos que es faran, un, amb proves morfològiques i de funcionalitat en aquesta 2a Fira del Cavall P.R.E., i una segona competició de salt territorial.\nEn total es preveu que una setantena de ramaderies hi participin, ramaderies que procedeixen de Catalunya, Mallorca, Castella – la Manxa, França i Guatemala, segons ha explicat Jordi Pifarré.\nRuc català\nEl representant del col·lectiu de ramaders ha indicat també que una de les novetats d’enguany serà una exposició d’exemplars del ruc català, una raça que està en procés de recuperació.\nPer la seva part, el director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, ha estat l’encarregat de detallar el programa d’activitats, el qual arrencarà ja dijous amb l’arribada dels animals, si bé fins divendres a les 10 del matí no començaran les proves de morfologia del Concurs de Cavalls P.R.E, les quals es prolongaran fins a les 19.15 hores, quan tindran lloc els primers dos espectacles eqüestres previstos: un, amb una demostració de doma vaquera i alta escola, a càrrec de Caballos Zamora Villa, i, a continuació, el número Aina, la nena que xiuxiueja els ponis.\nHomenatge\nLa jornada de dissabte s’iniciarà a les 9 del matí amb l’esmorzar Memorial Manolo Ferra i José Miguel Gan, un homenatge a títol pòstum a dos professors del centre i que, en paraules del director, Antoni Reig, van ser els impulsors de l’hípica a l’Institut.\nA més de la segona fase, amb proves de funcionalitat del Concurs del Cavall P.R.E durant tot el dia, dissabte tindrà lloc també –de 10 del matí a 3 de la tarda- el Concurs de salt territorial, a més d’una demostració de doma natural a càrrec de Horsemanship Colt Starting, Carlos Fabregat –a les 12.30 del migdia- així com a tres espectacles a partir de les 19 hores: Equinatur, demostració doma vaquera i alta escola de Caballos Zamora Villa i l’espectacle Santi Serra Camps, Sercam Shows.\nPer últim, diumenge es desenvoluparà la tercera fase del Concurs del Cavall P.R.E., a primera hora del matí, per continuar a partir de les 10.30 amb l’elecció de premis especials i posterior lliurament de premis.\nPer tancar, al voltant de les 12.30, està prevista una Demostració eqüestre a càrrec d’alumnes de l’Institut Mollerussa, activitat que realitzaran estudiants que han acabat el cicle de tècnics esportius i que Reig ha valorat de forma especial perquè serveix per donar a conèixer “el nivell que s’està impartint aquí a Mollerussa”.\nRecordar també que, igual que l’any passat, el centre farà coincidir el certamen amb les jornades de portes obertes de l’Institut.\nD’altra banda, el director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, ha celebrat aquesta segona convocatòria alhora que ha agraït també l’esforç i l’acollida de l’esdeveniment a l’Institut, l’organització del concurs a l’ANCCE, així com el suport de la Diputació de Lleida i la col·laboració d’empreses i entitats.\nUn certamen amb entrada gratuïta i que l’any passat va aplegar 8.000 visitants\nEn aquesta mateixa línia s’ha expressat el director del centre, en agrair el paper institucional i també el de les empreses i entitats col·laboradores en aquest projecte, del qual ha destacat l’èxit de l’any passat amb una afluència d’uns 8.000 visitants, una xifra que, segons ha afegit, s’espera superar enguany.\nLa convocatòria comptarà a més amb diferents exposicions d’empreses col·laboradores així com amb parades amb productes d’alimentació i servei de restauració “per a aquells que es vulguin quedar a dinar o a sopar”, ha afegit Segarra.", "response": "L’EquiMollerussa, que se celebrarà del 3 al 5 d’aquest mes, comptarà amb 200 cavalls que competiran en dos concursos. La novetat d’enguany serà la presència de rucs catalans. Aquesta fira compta amb la col·laboració de la Fira de Mollerussa, l’Institut Mollerussa, l’Ajuntament de la capital del Pla d’Urgell, la Diputació de Lleida i l’associació ANCCE, entre altres.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2662", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "El Govern calcula que la crisi de la covid-19 tindrà un impacte pressupostari d'almenys 4.972 milions d'euros, una xifra que representa el 2,31% del PIB català.\nEn una compareixença al Parlament, el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha dit que espera rebre 3.225 milions dels 16.000 milions que l'Estat transferirà a fons perdut a les autonomies, una dotació que \"no serà suficient\" per cobrir les pèrdues de la pandèmia.\nI és que, segons les estimacions del titular d'Economia, un cop rebudes aquestes transferències encara li quedaran per cobrir 1.747 milions.\nPer això, ha reclamat que el fons extraordinari s'incrementi fins als 25.000 milions i que se situï l'objectiu de dèficit del 0% a l'1% aquest exercici.\nEl Departament d'Economia calcula que la pandèmia provocarà una caiguda de la recaptació de 2.407 milions d'euros i un augment de 2.565 milions d'euros en l'apartat de despeses de la Generalitat.\nEn una intervenció a la Comissió d'Economia i Hisenda, Aragonès ha xifrat en 1.742 milions el sobrecost destinat al sistema sanitari i els serveis socials durant l'emergència, mentre que les despeses indirectes, on es compten el pagament a proveïdors, la compensació a operadors de transport, els ajuts a les persones i empreses o les despeses del curs escolar, s'han enfilat fins a 1.076 milions d'euros.\nEl forat de recursos públics que deixarà la pandèmia es compensaran amb els fons de contingència, amb modificacions pressupostàries internes i amb el fons extraordinaris que s'habilitin per combatre la covid-19, ha dit Aragonès.\nJustament aquest dimecres el Congrés dels Diputats ha aprovat la partida de 16.000 milions d'euros addicionals a fons perdut que el govern espanyol transferirà a les comunitats autònomes.\nSegons el conseller, a la Generalitat li tocaran 3.225 milions d'euros, el 20,2%.\nEl titular d'Economia espera rebre 1.853 milions del fons sanitari, 1.249 dels quals s'haurien d'abonar aquest juliol, mentre que 604 s'esperen pel mes de novembre.\nEl Govern va anunciar ahir que havia aprovat la generació de crèdit per ampliar en 1.230 milions d'euros els pressupostos, una quantitat inferior als 1.249 milions que han d'arribar al juliol per si finalment hi ha un \"càlcul a la baixa\", ha dit Aragonès.\nEl Departament ha allargat la mà a l'oposició per pactar la distribució d'aquests recursos, que ha dit que vol que serveixin per a reforçar els sistemes de salut, sociosanitàri i residencial; també a un pla d'educació digital per afrontar el curs vinent \"amb garanties\" i situar recursos en \"sectors estratègics\".\nAixí doncs, el conseller creu que pla de xoc espanyol \"no serà suficient\" per compensar l'impacte pressupostari de l'emergència sanitària i ha tornat a reclamar que s'incrementi fins als 25.000 milions.\nA més, ha criticat que la composició d'aquests fons s'assembla més a un \"sistema de finançament\" que a uns recursos extraordinaris per l'alt pes que es dóna a la població a l'hora de distribuir-los.\nSegons l'estimació d'Aragonès, els fons extraordinaris deixaran un marge de 1.747 milions d'euros per a cobrir que s'haurà d'eixugar amb un augment del dèficit.\nEn aquest punt, Aragonès ha tornat a reclamar al govern espanyol un augment de l'objectiu de dèficit del 0% a l'1%.\nEl vicepresident ha dit que \"no té sentit\" que no es permeti un increment de l'endeutament de les autonomies ni es relaxi la regla de despesa pels ajuntaments quan l'Estat acabarà l'any amb un dèficit de més del 10%.\nUn increment d'aquest llindar pressupostari és \"imprescindible\" per poder afrontar les modificacions pressupostàries, ha dit.\nPer això, ha fet una crida als ajuntaments del país per exigit conjuntament la flexibilització d'aquests paràmetres que permetin als consistoris fer servir el superàvit que generen.\nPreguntat per quines reorientacions ha fet la Generalitat per adequar-se a la pandèmia, ha detallat que el Govern ha reprioritzat 104 milions d'euros i ha aprovat modificacions internes dels Departaments per valor de 86,1 milions d'euros.\nL'oposició també ha acusat la conselleria d'\"enganyar\" i introduir els 350 milions d'euros de la disposició addicional tercera o el deute del finançament de Mossos en la caiguda d'ingressos.\nEl conseller d'Economia ha contestat que el seu equip fa constar tot el que esperava rebre amb uns nous pressupostos generals de l'Estat, \"que no es van aprovar per la pandèmia\".\nAragonès ha respost a les acusacions de no donar explicacions i de manca de control dels contractes signats durant el confinament després que el PSC reclamés que a la Sindicatura de Comptes que fiscalitzi la despesa de la Generalitat durant els últims mesos.\n\"Si volen que la Sindicatura de Comptes ho revisi perfecte, portes obertes.\nLa feina s'ha fet bé en un moment altament complicat\", ha insistit el conseller.", "response": "Segons el Govern, l’impacte pressupostari de la covid-19 gairebé arribarà als 5.000 milions d’euros, és a dir, el 2,31% del PIB català. Pere Aragonès, vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, ha expressat en una compareixença al Parlament que l’Estat transferirà 3.225 milions, però que aquesta quantitat no serà suficient per a cobrir les despeses de la pandèmia.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1283", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "Duran critica que reflecteixen la política d'aparador social que ha presidit les actuacions del Govern en aquesta Legislatura ja que la despesa social no és una prioritat i ja que l'IPREM creixerà un 2%, per sota de la inflació per quart any consecutiu\nEl Grup Parlamentari Català (CiU) en el Congrés presentarà aquest matí en el Registre de la Cambra Baixa una esmena a la totalitat de devolució al Projecte de Llei dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2008 perquè menysprea Catalunya, per la baixa inversió pressupostada; perquè menysprea el propi sistema democràtic, en incomplir els mandats de lleis aprovades per les Corts Generals; i perquè menysprea els ciutadans, en aquest cas per la publicitat enganyosa que amaga la seva falta de caràcter social.\nEl Portaveu de CiU en el Congrés, Josep A. Duran i Lleida, explica que en primer lloc, el Projecte de Llei de Pressupostos per al 2008 \"no compleix amb Catalunya, ni incorpora les inversions que correspon invertir en el 2008, ni compensa per les que hauria d'haver fet el 2007\".\nEn segon lloc, afirma Duran, \"la gravetat dels incompliments fa que el Projecte de Llei de Pressupostos per al 2008 qüestioni el propi funcionament del sistema democràtic\".\nEl dirigent de CiU explica que sempre resulta reprovable que el Govern no compleixi les seves promeses, però \"és absolutament inconcebible que el Govern no compleixi les seves lleis aprovades por aquesta Cambra i més encara que no compleixi les aprovades per la seva pròpia majoria parlamentària en aquesta legislatura\".\nPer això, diu que \"el Govern ha de complir l'Estatut de Catalunya\".\nEn tercer lloc, CiU considera que el Projecte de Llei de Pressupostos per al 2008 \"és censurable des de la seva perspectiva social\".\nEl Projecte de Llei \"reflecteix la política de socio-aparador que ha presidit les actuacions del Govern en aquesta Legislatura\".\nDuran y Lleida esmenta dos exemples bàsics d'aquesta afirmació: D'una part i en contra de les afirmacions del Govern, \"la despesa social no és una prioritat dels Pressupostos 2008\", el seu creixement (6,8%) és el mateix que el creixement global de la despesa pública i també és molt inferior al de l'augment dels ingressos pressupostats (8,3%).\nD'altra banda, l'indicador bàsic de referència per a la determinació de pensions i prestacions socials en els pressupostos públics, que afecta milions de pensionistes i persones que perceben ajudes socials, beques, ajudes por habitatge i altres prestacions, \"l'IPREM, creixerà el 2008 un 2%, per sota de la inflació por quart any consecutiu\".\nUn altre exemple, segons el Portaveu de CiU, és la política d'habitatge, en la qual les \"mesures aparador anunciades improvisadament\" pel Govern en les últimes setmanes \"no respecten les competències autonòmiques en matèria d'habitatge i, a més, tenen un reflexa pressupostari sorprenentment reduït\".\nAmb aquest pressupost \"el Govern supleix la falta de millores del conjunt de polítiques socials amb l'aprovació de mesures singulars i d'aparador, i això no deixa de significar una falta de respecte als ciutadans\", argumenta.\nEl Grup parlamentari d'Esquerra Republicana ha formalitzat aquesta tarda al Congrés dels Diputats l'esmena a la totalitat als Pressupostos Generals dels Estat per a 2008.\nEl portaveu de Esquerra al Parlament de Catalunya i cap de llista a les eleccions espanyoles, Joan Ridao, ha considerat 'clarament insuficient el blindatge de l'acord assolit en matèria d'inversions en infraestructures de l'Estat a Catalunya en compliment de la disposició addicional tercera del Estatut.\nReclamem garanties que l'acord polític entre governs es complirà'.\nEn aquesta línia, Ridao ha afegit que les partides destinades a polítiques socials es queden curtes i són clarament insuficients, ja que la despesa social s'incrementa només en un 6'8% respecte al 2007, mentre que el PIB nominal ha augmentat un 6,7%.\nM'estic referint a la Llei de recuperació de la Memòria històrica, el retorn definitiu de tots els Papers de Salamanca, així com per la lentitud dels traspassos del Govern espanyol i la indefinició en el model de gestió dels aeroports'.\n- Text de l'esmena a la totalitat d'ERC", "response": "CiU i ERC presentaran esmenes als pressupostos generals de l'Estat. Duran i Lleida, portaveu de CiU, ha explicat el perquè. Primer, perquè menyspreen Catalunya a causa de la baixa inversió. Segon, perquè menyspreen el sistema democràtic i finalment, perquè menyspreen els ciutadans. Un exemple d’aquest últim factor és en la política d’habitatge, ja que “tenen un reflex pressupostari sorprenentment reduït”.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2700", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "Més de 150 establiments s'han sumat a la campanya de promoció 'Vine a Barcelona.\nAra és el moment' organitzada pel consorci Turisme Barcelona amb el suport de l'Ajuntament de la ciutat i les organitzacions empresarials per omplir el buit que ha deixat la suspensió del Mobile World Congress (MWC).\nEntre el 21 de febrer i l'1 de març, els museus i edificis històrics oferiran una entrada 2x1, les botigues tindran descomptes del 20%, el mateix percentatge de rebaixa que aplicaran els apartaments turístics.\nEls hotels aplicaran descomptes lineals a totes les reserves i els restaurants oferiran un menú a preu tancat durant tota la setmana.\nA més, Renfe posarà a la venda bitllets un 35% més barats en trajectes estatals amb destinació Barcelona.\nEn una roda de premsa, el primer tinent d'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha fet una crida a hotels, restauradors i comerços a formar part de la 'Barcelona Opportunity Week', una campanya adreçada a aquelles persones que tenien reserves fetes durant la setmana en la qual s'havia de celebrar el congrés de telefonia mòbil, que s'ha suspès després que algunes de les empreses es neguessin a venir a la capital catalana per la por a un contagi de coronavirus.\nDe moment, 150 empreses i operadors han confirmat que participaran en la campanya, segons ha dit el director general de Turisme Barcelona, Joan Torrella, l'encarregat d'explicar el programa de descomptes.\nTurisme Barcelona espera que aquesta xifra s'ampliï en els propers dies i fins l'1 de març.\nEl consorci ha habilitat el web www.visitbarcelona.com/barcelonaweek on es podrà consultar l'oferta, que anirà variant dia a dia segons les noves incorporacions.\nEn la primera onada de propostes hi predominen els equipaments culturals i relacionats amb patrimoni i lleure perquè són ofertes que no requereixen una proposta \"a mida\", com la dels restaurants o hotels, segons el representant de Turisme Barcelona.\nMuseus municipals, consorciats i equipaments com la Casa Batlló, el Recinte modernista de Sant Pau, el CaixaForum, la Casa de les Punxes, la Fundació Tàpies, el MNAC, el MACBA o el Palau de la Música s'han posat d'acord per oferir entrades 2x1.\nTambé s'han sumat a la proposta botigues i comerços que oferiran un 20% de descompte en alguns articles seleccionats o la xarxa de mercats de la ciutat.\nPer exemple, el Mercat de la Concepció que farà un tast de productes de mercats el divendres 28 i 29 de febrer.\nA banda d'oferir descomptes per habitacions, els hotels també oferiran menús a preu tancat que poden rondar els 20 euros i faran alguna jornada de portes obertes, ha explicat Torrella.\nPel que fa al transport, s'està estudiant incloure descomptes amb preus especials per anar a Barcelona des de Londres, París i Roma.\nLes pèrdues d'hotels, restaurants i comerços, no quantificades\nEls hotels, restaurants i comerços no tenen quantificades les pèrdues que ha suposat la cancel·lació del Mobile, una de les millors setmanes de l'any per aquests sectors, segons han explicat els representats gremials.\nEn una atenció als mitjans, el director general del Gremi de Restauració, Roger Pallarols, ha admès que \"no hi ha setmana que pugui compensar la pèrdua\" del congrés de telefonia mòbil, que genera 500 milions d'euros a la ciutat.\nEls hotelers esperaven rebre uns 100 milions d'euros i els apartaments turístics uns 14 milions.\nD'altra banda, els bars, locals de restauració i oci nocturn preveien facturar uns 120 milions.\nPer mirar de compensar aquesta \"pèrdua irreversible\", segons Pallarols, les associacions que representen el sector de la restauració instaran les empreses a fer una proposta de menú especial durant la setmana que \"demostri la qualitat gastronòmica\" barcelonina.\nUna oferta que no només ha de tenir com a objectiu pal·liar el \"desenllaç tràgic\" del Mobile sinó \"connectar\" amb el públic local, ha insistit.\nDe moment, les organitzacions no han consensuat preus i deixen aquesta decisió a cada local.\nLa mateixa política seguiran els comerciants, segons ha dit el director de Barcelona Comerç, Alfons Barti.\nEn una atenció als periodistes, Barti ha rebutjat marcar \"descomptes generalitzats\" i ha defensat que les diferents tipologies de comerços han de triar rebaixar els productes que mes els convingui.", "response": "Més de 150 establiments s'han unit a la campanya \"Vine a Barcelona. Ara és el moment\" per compensar la cancel·lació del Mobile World Congress. Hi haurà ofertes a museus, botigues, hotels i restaurants, així com descomptes en bitllets de Renfe. Els hotels esperaven una pèrdua de 100 milions, els apartaments turístics uns 14 milions i la restauració uns 120 milions.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_237", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "Nombroses entitats i partits han fet una crida a una manifestació que es farà el 10 de juny a València amb el lema ‘Retirada del pressupost.\nEntre els convocants hi ha Intersindical Valenciana, Escola Valenciana, Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Unida del País Valencià, Plataforma pel Dret a Decidir, Assemblea per les llibertats contra la repressió-València sense mordassa, Plataforma de les persones en situació de dependència del PV/CV, Podem, Plataforma per la Llengua País Valencià, Poble Lliure, les CUP de Biar i Almàssera, POSI, 15M, L’Ullal-L’Or dels valencians, BEA, JODaD, SEPC, Societat Coral El Micalet…\nEn l’acte de convocatòria de la manifestació, els organitzadors han remarcat que els valencians han de suportar des de fa dècades una situació de mal finançament per part de l’estat espanyol, que afecta l’equilibri social i la competitivitat del país.\nPer això reclamen un gran mobilització de la ciutadania ‘que diga prou’.\nEl contingut del manifest presentat avui és el següent:\n«CRIDA PEL FINANÇAMENT VALENCIÀ\nLes últimes setmanes s’han fet públiques les dades dels pressupostos generals de l’estat de l’any 2017.\nMentre la inversió mitjana de l’estat espanyol es situa en 185 euros per habitant, algunes comunitats autònomes, com Castella i Lleó en reben 405.\nNosaltres, els valencians i les valencianes, rebem 119 euros per habitant, la xifra més baixa de tot l’Estat espanyol; és a dir, que la inversió, respecta la ja minsa de l’any 2016, baixa un 33,8 %.\nDavant aquesta situació, que es porta repetint els últims 15 anys, i davant la manca de recursos i infraestructures al nostre territori fruit, en gran part pel maltractament financer sostingut a què ens sotmet els governs espanyols, any darrere any, hem de donar una resposta social contundent per a fer-nos escoltar com a poble maltractat que som.\nEls valencians i les valencianes no volem pagar i callar.\nVolem cridar PROU!\nLa situació actual del nostre autogovern, és crítica, i cal revertir la situació sense esperar un moment més.\nEstem davant d’un estat d’emergència social i de falta de recursos per al nostre territori, a causa d’un sistema finançament profundament injust que ens castiga com a societat i que augmentarà la precarietat que ja sofreixen, especialment, els nostres sectors més desfavorits.\nMoltes són les necessitats del nostre país, i molts els anys que portem denunciant-les:\nSense corredor mediterrani, ni infraestructures adients per al creixement, sense sistema financer propi i demanant els nostres diners a Madrid, a tornar amb interessos (en forma del pervers FLA), no podem cobrir les necessitats del nostre territori i de les persones que hi vivim.\nPer això cal que s’escolte la nostra veu com a poble ací, a Madrid i on calga, per denunciar l’espoli sistemàtic, que patim històricament, i no ens deixa avançar.\nSom ací, perquè volem un futur de benestar i llibertat per a la societat valenciana.\nI som conscients que el problema del finançament valencià, que afecta a tothom qui vivim en aquest territori, necessita de la implicació de tots els estrats de la nostra societat: món empresarial, treballadors i treballadores, gent aturada, depenent, jubilada, desnonats, estudiants, organitzacions sindicals, polítiques, socials, Govern, administracions públiques, càrrecs electes, etc.\nPer tot això, les organitzacions convocants volem fer una crida a la societat valenciana per eixir al carrer massivament, prendre el protagonisme, i manifestar el nostre rebuig als Pressupostos Generals de l’Estat d’enguany, denunciar l’espoli sostingut que sofrim i declarar que volem tindre accés a les claus de la caixa.\nFem una crida pel finançament valencià i vos convidem a tothom a sumar-vos al manifest i manifestació que tindrà lloc a València el 10 de juny a les 18 hores, des del Parterre fins la Plaça de l’Ajuntament , amb el lema:\nRETIRADA DELS PRESSUPOSTOS.\nCONTRA L’ESPOLI, VOLEM LES CLAUS DE LA CAIXA»", "response": "Es convoca una manifestació el 10 de juny a València per reclamar la retirada dels pressupostos generals de l'Estat, que contemplen un finançament insuficient per a la comunitat. Els convocants afirmen que el mal finançament que pateixen afecta l'equilibri social i la competitivitat del país i reclamen una mobilització ciutadana a fi de fer-se escoltar com a poble maltractat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2249", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "El portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, ha reivindicat que correspon a tothom gestionar \"l'immens\" suport al referèndum pactat que s'ha tancat amb la recollida de 500.000 signatures.\n\"Tenim aquest enorme patrimoni a les nostres mans que no és propietat de ningú, de tots els que som aquí i, en darrer terme, del poble de Catalunya.\nPreservem-lo, mimem-lo i fem ús d'aquest anhel col·lectiu\", ha defensat Elena en el seu discurs en l'acte que ha celebrat el Pacte Nacional pel Referèndum per posar punt i final a la recollida de suports a favor d'un referèndum pactat.\nElena també ha fet una crida a la unitat recordant que Catalunya és un país plural en què els ciutadans pensen diferent però ha remarcat que \"sempre ha estat i serà un sol poble\".\nEn un acte celebrat al Palau de Congressos de Catalunya, Elena ha considerat que és al propi Pacte a qui correspon definir el seu futur i la seva continuïtat així com els propers passos que s'han d'anar seguint.\nHa definit el Pacte com un \"gran instrument de la unitat del catalanisme molt potent\" i, en aquest sentit, ha fet una crida a preservar-lo i protegir-lo malgrat les \"legítimes diferències\".\nElena ha reivindicat que Catalunya és una nació, no perquè es cregui millor ni perquè vulgui més privilegis.\n\"Som nació perquè així ho sentim la majoria dels catalans\", ha proclamat aixecant els aplaudiments dels assistents que han omplert la sala.\nEl portaveu del Pacte s'ha basat en què Catalunya és una nació per defensar el dret a decidir en un referèndum que, segons ha apuntat, és ara la \"nova centralitat política\" que aplega més del 80% dels ciutadans.\nI és que ha admès que no era així fa uns anys perquè \"molts no hi érem\", ha afegit incloent-se a ell mateix.\n\"Per avui ha esdevingut una reivindicació majoritària del poble i el més important és que hi hem arribat junts i plegats\", ha celebrat.\nDurant l'acte, Elena ha donat la xifra final de les 500.000 signatures que s'han recollit a favor d'un referèndum pactat des del febrer.\nAmb l'aval d'aquestes signatures, Elena s'ha dirigit a l'Espanya \"moderna\" per tal que es reveli contra la foscor, el silenci i la por.\nI també s'ha adreçat al govern espanyol per demanar-li que es tregui la \"vena dels ulls\" tot avisant-lo que sinó queda en una \"posició ridícula\".\nEn aquest context, ha demanat al govern de Rajoy que escolti l'anhel de Catalunya i dialogui tenint en compte que les ofertes del diàleg sempre seran ateses si són \"sinceres\".\nElena ha argumentat que el referèndum no és una qüestió d'independència sinó de democràcia.\n\"Els que parlen d'uns i altres són els que diuen que el referèndum divideix, són ells els que volen dividir aquest país\", els ha retret.\nI és que, segons el portaveu del Pacte, Catalunya viu una \"revolta democràtica\" de la que formen part també aquells que volen votar 'no' en un referèndum.\n\"Una revolta de milers i milers de ciutadans que volen votar no i que dubten però que volen sentir un debat i volen votar.\nQue diuen alt i clar que no volen ser tutelats, que el 'sí' i el 'no' no divideix, que el que divideix és que els tractin com a menors d'edat, les mentides i la manipulació\", ha conclòs.\nL'acte ha acabat amb una fotografia de família des de dalt l'escenari, on han pujat nombrosos els membres del pacte: el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, consellers de l'executiu, representants de partits polítics del PDeCAT, ERC, la CUP i del comuns; així com representants d'entitats que formen part del Pacte Nacional pel Referèndum.\nEls assistents a l'acte han exhibit pancartes en català, castellà i anglès on es podien llegir missatges com 'Perquè és el meu dret' o 'Perquè sóc demòcrata'.", "response": "El Pacte Nacional pel Referèndum ha celebrat l'èxit de la recollida de 500.000 signatures a favor d'un referèndum pactat. El portaveu del Pacte ha cridat a la unitat en un país plural i ha defensat el dret a decidir en un referèndum com a nova centralitat política. L'acte ha comptat amb membres del govern i de partits polítics.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_250", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "La taxa d’incidència de la grip s’ha situat en l’última setmana en els 258,4 casos per 100.000 habitants i es manté en un nivell epidèmic moderat, lleugerament inferior respecte a l’anterior setmana, quan va fregar els 300 casos per 100.000 habitants.\nD’aquesta manera, la grip supera per tercera setmana el llindar epidèmic, establert per aquesta temporada en els 109,4 casos per 100.000 habitants (basat en les dades d’incidència provinents dels períodes epidèmics d’onze temporades anteriors).\nDurant la darrera setmana l’activitat dels centres d’atenció primària ha incrementat un 73%, mentre que les urgències als hospitals han disminuït un 9,9%.\nLa taxa d’incidència de la grip presenta un descens en tots els grups d’edat, mentre que s’incrementa la incidència en els adults de 15 a 64 anys (202,7 casos per 100.000 habitants).\nPel que fa als ingressos hospitalaris greus pel virus de la grip, del 8 al 14 de gener se n’han registrat 64 en els hospitals de la xarxa sentinella i des de l’inici de la temporada, a principis d’octubre, un total de 494.\nEl 64,4% de les persones ingressades greus als hospitals pel virus de la grip no estaven vacunades.\nAquestes són algunes de les dades recollides al Pla d’Informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC).\nActivitat als centres sanitaris\nEls professionals sanitaris dels hospitals han atès en la setmana del 8 al 14 de gener un total de 67.979 urgències, 8.362 de les quals han requerit ingrés hospitalari (12,3% del total).\nRespecte a la setmana anterior, les urgències ateses als hospitals han disminuït un 9,9% mentre que els ingressos hospitalaris s’han reduït un 10,2%.\nEn comparació amb la mateixa setmana de l’any 2017, l’activitat urgent ha augmentat un 0,2% i el nombre d’ingressos ha disminuït un 6%.\nDel total de les urgències ateses als hospitals, el 83,3% són pacients adults (56.601), mentre que el 16,7% correspon a població pediàtrica (11.361).\nEn relació amb la setmana anterior, ha disminuït un 2,4% el pes dels pacients pediàtrics i ha augmentat el de la població adulta amb el mateix percentatge.\nDurant aquesta setmana, els hospitals han atès un total de 26.194 visites de major gravetat, que representen un 38,5% del total de les urgències, un 1,1% més que la setmana anterior.\nPel que fa als equips d’atenció primària, durant la setmana del 8 al 14 de gener s’han atès un total de 736.783 visites, un 73% més que la setmana anterior.\nDel total de visites, 709.326 s’han realitzat als centres d’atenció primària i 27.457 al domicili del pacient.\nPer grups d’edat, el 15% de les visites han estat d’infants de fins a 15 anys; el 47% d’adults d’entre 15 i 65 anys i el 38% de persones majors de 65 anys.\nEn comparació amb la mateixa setmana de l’any anterior, els equips d’atenció primària han registrat un 2% més de visites.\nPel que fa als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP), durant la setmana del 8 al 14 de gener han atès un total de 24.300 visites, un 14% menys que la setmana anterior.\nEl 061 Catsalut Respon ha atès 38.539 casos, dels quals 2.828 han requerit l’atenció d’un metge a domicili.\nEn relació amb la setmana anterior suposa una disminució dels casos d’un 14,4% i una reducció de les visites domiciliàries d’un 27%.\nMesures de prevenció\nLa millor manera de protegir-se i evitar la propagació de la grip és la vacunació i el manteniment d’unes bones pràctiques d’higiene, com rentar-se les mans de manera regular.\nPer a més informació, es recomana trucar al 061 CatSalut Respon, operatiu les 24 hores de tots els dies de l’any, i consultar la web de Canal Salut.\nEl Departament de Salut recorda la importància que la població utilitzi el dispositiu assistencial més adequat per al seu problema.\nLa major part dels processos virals respiratoris remeten espontàniament, amb pocs dies de durada i amb símptomes d’intensitat lleu o moderada, i habitualment no requereixen atenció sanitària, si bé alguns casos es poden complicar.", "response": "La taxa d'incidència de la grip es manté en un nivell epidèmic moderat. La incidència en adults de 15 a 64 anys s'incrementa, mentre que disminueix en altres grups d'edat. Les visites als centres d'atenció primària han augmentat un 73 %, mentre que les urgències als hospitals han disminuït un 9,9 %. La millor prevenció és la vacunació i la higiene.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_478", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "Les xifres definitives del vot exterior per correu indiquen que l’independentisme és l’opció majoritària.\nI, de fet, hauria tingut efectes en els resultats totals de les eleccions.\nSi s’hagués facilitat l’exercici del vot exterior per correu, el percentatge total de l’independentisme —que voreja el 48%— s’hauria aproximat més al 50%.\nUn de cada tres residents a l’estranger que van sol·licitar el vot per correu no ha pogut votar finalment, perquè quasi 7.000 paperetes es van quedar pel camí.\nUna participació més elevada des de l’exterior fins i tot hauria pogut repercutir en el repartiment d’escons, i Junts pel Sí hauria pogut guanyar dos diputats, un per Barcelona i un altre per Tarragona.\nTan sols un sol diputat més hauria estat molt important per a Junts pel Sí, perquè amb 63 Artur Mas hauria pogut ser investit president de la Generalitat amb majoria simple i no hauria hagut de dependre dels diputats de la CUP.\nTanmateix, ara, amb el recompte final, el nombre d’escons de cada partit no canvia.\nJunts pel Sí té 32 diputats a Barcelona i necessitava 15.000 vots més per a sumar-ne un altre en aquesta circumscripció.\nPerò el total de votants des de l’estranger d’aquesta demarcació ha estat de 16.402, dels quals finalment 5.678 han donat suport a la coalició.\nBorràs: ‘Impedir els vots no és democràcia’\n‘En democràcia el vot és sagrat.\nImpedir-ne molts no és democràcia’, va dir.\nI demanà a Europa que prengués nota de la situació.\nEn total, únicament el 7,5% del cens estranger ha participat en aquestes eleccions.\nLa Generalitat portarà al Tribunal Suprem aquestes incidències i estudiarà després totes les vies de defensa davant les instàncies internacionals.\nTé dos mesos per a presentar aquest primer recurs.\nEl Departament de Governació ja ha obert un canal per tenir coneixement de tots els entrebancs amb què s’han trobat els catalans a l’exterior a l’hora de votar.\nA hores d’ara ja té moltes incidències comptabilitzades.\nEl govern ha pres aquesta decisió ‘per protegir al màxim un dret fonamental i inviolable’, tenint en compte que la junta electoral no va acceptar d’ampliar el termini de votació a l’exterior.\nLes xifres\nJunts pel Sí ha estat l’opció majoritària per als votants a l’exterior, amb 7.894 paperetes de les 21.771 emeses des de l’estranger, el que suposa un 53,72%.\nLa CUP és la segona candidatura amb més suports dels residents de fora de l’estat espanyol, amb 1.526 vots (10,39%).\nAixò significa que el 64,11% dels que han participat aquest 27-S des de l’estranger han apostat per opcions independentistes, segons es desprèn de les dades facilitades aquest dimecres pel departament de Governació.\nDarrere de la llista unitària i l’esquerra independentista, C’s és la formació que atresora més vots (1.429, un 9,73%), seguida de Catalunya Sí que es Pot (8,38%), el PSC (6,98%), el PPC (5,81%) i Unió (2,89%).\nA la demarcació de Barcelona, 11.065 persones del total de 151.549 del cens estranger, han votat el 27-S.\nD’aquestes, 5.678 han optat per Junts pel Sí, 1.189 a la CUP, 1,159 a Ciutadans, 1.027 a Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), 815 al PSC, 629 al PPC i 297 a UDC.\nDel total de vots estrangers vàlids a Tarragona (1.726), el 61% han anat a parar a les dues formacions independentistes.\nEn concret, 29 sufragis han anat a parar a Unió, 80 al PSC, 511 a Junts pel Sí, 83 a la CUP, 70 al PP, 101 a C’s, 63 a Catalunya Sí que es Pot i 29 a Unió.\nPel que fa a Girona, el cens de residents a l’estranger era de 15.266 persones, de les quals 1.967 van demanar el vot i 1.421, finalment, van acabar comptats a les urnes.\nJunts pel Sí s’endú la majoria dels vots (848), seguida de la CUP (146), C’s (100), PPC (88), PSC (80), CSQEP (68), UDC (50).\nFinalment, 1.313 persones han votat a l’estranger per la demarcació de Lleida, sobre el total de 14.623 que tenien dret a fer-ho.\nD’aquest nombre de votants, 857 van escollir Junts pel Sí, 108 la CUP, 69 Ciutadans, 73 CSQEP, 50 PSC, 66 PPC, 49 Unió.", "response": "El vot exterior indica que l'independentisme és majoria. Tanmateix, un de cada tres residents a l'estranger que van sol·licitar el vot no va poder fer-ho, perquè es van perdre 7000 paperetes. La Generalitat portarà aquesta qüestió al Tribunal Suprem i estudiarà vies de defensa. Una participació més alta hauria pogut canviar el repartiment d'escons.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_348", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "Els professionals Luis Demano i Joan Quirós han sigut seleccionats per un jurat consensuat per l’equip de govern de l’Ajuntament de València i tres associacions del sector de la il·lustració, el disseny i la publicitat per a executar el cartell i la imatge gràfica de les Falles 2017, segons ha informat este divendres el consistori en un comunicat.\nL’Ajuntament, a través de la Regidoria de Cultura Festiva, ha realitzat per segon any consecutiu una crida oberta a professionals per a encarregar la realització del cartell de Falles i de tota la campanya gràfica d’esta festa per a l’edició de 2017.\nEl regidor de Cultura Festiva i president de la Junta Central Fallera (JCF), Pere Fuset, ha comentat “la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco suposa una oportunitat per a buscar l’excel·lència en tots els àmbits de la nostra festa gran” i ha apuntat també en esta direcció “la imatge que la presentem i promocionem” les Falles “és fonamental”.\n“Per això, l’any passat ja realitzem una crida oberta a professionals del sector i davant del d’èxit resultat hem repetit la fórmula enguany”, ha indicat l’edil.\nAlhora, ha afirmat que “arran de la declaració aconseguida ja fa gairebé un mes” per part de la Unesco “l’interès per a fomentar una imatge de qualitat i professional de les Falles no ha fet més que reforçar-se”.\nLes bases per a concórrer a esta convocatòria han sigut consensuades com altres vegades per la Regidoria de Cultura Festiva amb diverses associacions professionals del sector, en concret, l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana, l’Associació Professional d’Il·lustradors de València i l’Associació d’Empreses de Comunicació Publicitària de la Comunitat Valenciana, ha precisat el consistori.\nEl jurat seleccionat per a decidir els responsables de la campanya gràfica de les pròximes Falles ho han integrat, al costat de Fuset, Àngel Martín Soriano, per part de l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana; Paula Pérez de Lanuza, per part de l’Associació Professional d’Il·lustradors de València, i Ibán Ramón, com a guanyador de la convocatòria de 2016, i José Martínez Tormo, secretari general de la Junta Central Fallera.\nA este procés s’han presentat 24 professionals i estudis, una xifra que segons Fuset “demostra l’encert que ha suposat esta fórmula tant per a incentivar la participació com per a aconseguir resultats excel·lents”, ha afirmat Fuset, que ha agraït “la col·laboració de totes i tots per a fer, amb el seu treball, que les Falles siguen encara millors”.\nFuset ha manifestat que “els cartells de Falles no han de guardar-se en un calaix com passava fins ara sinó que han de complir una funció molt important” perquè amb ells “es promociona la festa i es posa en valor a artistes gràfics” valencians.\nPer esta raó, ha destacat, la campanya gràfica de les Falles de 2016 va arribar als carrers de Madrid i Barcelona i es va exposar en diverses estacions de Renfe i en la seva web.\nA més, va estar present també la Fira Internacional de Turisme de Madrid, Fitur.\n“EXPERIÈNCIA ACREDITADA”\nEl jurat ha destacat dels professionals seleccionats, Luis Demano i Joan Quirós, “l’experiència acreditada al camp del cartellisme, la conjunció d’il·lustració i cal·ligrafia i la connexió del seu treball amb l’humor característic de la festa fallera” com a “elements que garantixen originalitat i creativitat en els resultats”.\nL’Ajuntament ha explicat que Demano “prové d’una família d’artistes” i que “des de xiquet va mostrar la seua inquietud artística des del seu propi llar”.\nEste professional, ha apuntat, treballa com a il·lustrador professional des de 2007 i completa el seu treball impartint classes en el màster d’Il·lustració de l’Escola Internacional de Comunicació Coco School.\nA més, és membre de l’equip organitzador del Festival d’Autoedició Sonogràfic Paradeta.", "response": "Demano i Quirós han estat seleccionats per dissenyar el cartell de les Falles 2017. La selecció l'ha fet un jurat consensuat per l’Ajuntament de València i tres associacions del sector. El jurat ha destacat l'experiència en el camp del cartellisme dels professionals seleccionats i la connexió del seu treball amb l'humor característic de la festa fallera.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_319", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "JxCat, ERC i la CUP s’acosten a la votació al parlament de la proposta de resolució contra la sentència del Tribunal Constitucional sense haver consensuat el text per a respondre a l’amenaça del Tribunal Constitucional.\nJxCat ha registrat diverses esmenes que busquen recuperar la part suspesa pel TC amb una fórmula que evita desobeir obertament el tribunal, utilitzant una fórmula similar a la que recollia una esmena prèvia de la CUP, que consisteix a refusar la censura del Constitucional i que evita reintroduir el punt afectat en els termes en què estava.\nERC, que no presentarà esmenes segons fonts del partit, es manté de moment al marge sobre com repescar l’incís retallat i ha lamentat ‘els moviments individuals i partidistes’ davant d’un text conjunt, presentat per les tres forces, que ‘buscava des de l’inici la unitat estratègica’.\nEls tres grups tenen marge per a negociar transaccions al text fins a poc abans de la votació.\nÉs previst que el ple comenci dimarts a la tarda.\nFonts d’ERC assenyalen la voluntat del partit d’estirar ‘a dreta i esquerra’ i de practicar la seva voluntat d’acord fins dimarts.\nLa fórmula de JxCat per a recuperar el text retallat pel TC és fer explícita la ‘censura prèvia’ que el TC va fer al parlament del punt suspès, que cita tot seguit.\nEvita, per tant, introduir-lo tal i com estava.\nÉs a dir, no es referma explícitament, com sí que ho feia la part suspesa, sobre les tres qüestions de les quals el Constitucional considera que el parlament no pot parlar: l’autodeterminació, la monarquia i la sobirania de Catalunya.\nL’incís retallat de la resolució, que formava part del punt onzè, deia que el parlament ‘reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats la reprovació de la monarquia, la defensa del dret d’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per a decidir el seu futur polític’.\nLa CUP va registrar una redacció molt similar en la seva esmena.\nLa proposta rebutja literalment la suspensió acordada pel TC el 5 de novembre i copia tot seguit la part suspesa.\nJxCat hi afegeix, en una de les seves esmenes, un refús a les ‘reiterades ingerències’ del TC i ‘reivindica poder debatre i votar sobre les tres qüestions vetades pel tribunal.\nEl text es pot modificar fins poc abans de la votació definitiva de la resolució, i cal que els tres grups proposants hi estiguin d’acord.\nFonts d’ERC han criticat les decisions de JxCat i la CUP de presentar esmenes en solitari a la resolució conjunta després dels emplaçaments que s’havien fet per a treballar plegats en la recuperació del punt afectat pel TC.\nEl que va fer el Constitucional, concretament, va ser suspendre la tramitació que havia fet la mesa del punt polèmic, ja que no pot suspendre una resolució que no ha estat aprovada.\nEls serveis jurídics del parlament van acceptar després la retallada, publicant la suspensió al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC).\nPer tant, la tramitació de la resolució ha continuat sense l’incís.\nEl ple del parlament votarà la resposta dels independentistes a la sentència la setmana vinent\nDe fet, la negociació de la proposta de resolució va ser complicada des del principi entre JxCat, ERC i la CUP.\nFormava part de l’acord que no es tramités per la via d’urgència, cosa que va fer impossible que es pogués votar abans de les eleccions espanyoles del 10-N i que va donar més marge temporal al govern espanyol i al TC per a suspendre’n la part que desobeïa una altra prohibició prèvia d’aprovar iniciatives sobre aquestes qüestions a la cambra.\nEn aquell moment, JxCat va culpar la CUP de l’ajornament.\nFonts d’ERC han atribuït avui aquesta decisió a la voluntat dels altres dos grups independentistes d’esperar, tot i que ERC va buscar els suports per agilitzar els tràmits parlamentaris per la via d’urgència.\nDesprés de la suspensió del punt polèmic, els membres de la mesa, amb Roger Torrent al capdavant, van ser notificats i advertits de les responsabilitats penals en què poden incórrer si no compleixen la seva ‘obligació’ d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa ‘que impliqui menystenir o eludir’ les resolucions del TC.\nTambé va ser avisat el secretari general de la cambra, Xavier Muro, responsable de la publicació de la suspensió al BOPC.\nA més, la fiscalia ja va anunciar investiga les actuacions dels membres de la mesa, de manera que, si aprovessin el text suspès pel Constitucional, se’ls podria acabar obrint un procés judicial per desobediència.", "response": "JxCat, ERC i la CUP es preparen per a la votació d'una proposta de resolució contra la sentència del TC, però encara no han consensuat el text. JxCat ha presentat diverses esmenes que busquen recuperar la part suspesa. ERC no presentarà esmenes i encara no s'ha manifestat. La CUP ha presentat una esmena molt similar a la de JxCat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1265", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "Elena, Geli, Ventura i Martí a la segona assemblea d`Avancem.\nFoto: QS/ND\nAbans que es consolidi com a espècie de la biosfera política catalana “l'excrític del PSC”, aquest divendres totes les famílies socialistes crítiques amb la deriva de la direcció del partit celebraran un conclave a les Cotxeres de Sants de Barcelona.\nAmb el títol “La represa d’un espai socialista de vocació majoritària i les seves implicacions” , els crítics socialistes passaran comptes i tornaran a debatre una estratègia que malgrat els matisos siguin més o menys unitària.\nAvancem\nAixí, cal distingir els diferents corrents, com s'enquadren i qui és lideren.\nEl col·lectiu més organitzat i més reglamentari és Avancem, que assumeix plenament el discurs sobiranista .\nAmb el diputat proscrit Joan Ignasi Elena al capdavant acompanyat de Jordi del Río i Fabián Mohedano, que també ha estat apartat de la direcció.\nAvancem té estructura, coixí i una pedrera d'oficials al llarg del territori.\nDe fet, no descarten abandonar ordenadament el partit el mes de juny si les coses no canvien diametralment.\nPer exemple, un dels seus exponents és l' alcalde de Sant Feliu de Codines, Pere Pladevall, que guanya eleccions sense baixar de l'autocar en un poble de forta ascendència convergent.\nDe fet, Pladevall ja ha anunciat que no es presentarà més amb les sigles del PSC.\nNúria Ventura, l'altra diputada castigada al galliner de la cambra també està adscrita a aquest moviment reconegut per la direcció del partit seguint el mandat acordat en el congrés que va entronitzar Pere Navarro com a primer secretari.\nAvancem ja ha celebrat tres assemblees.\nL'altra moviment organitzat és Fòrum Cívic-Agrupament Socialista, nascut el passat estiu als Caputxins de Sarrià i bastit del tot en una trobada a Torroella de Montgrí setmanes després.\nFins ara el liderava l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i la diputada gironina Marina Geli, però la juguesca de Ros d'abandonar l'escó abans de votar la transcendental petició a Madrid del referèndum va deixar tocat el seu lideratge.\nPerSumarCanviar\nPerSumarCanviar és el moviment crític impulsat per Montserrat Tura, Antoni Castells, Martí Carnicer que va néixer la mateixa tarda que els tres díscols van trencar la disciplina de vot.\nUn corrent que no amaga la intenció de forjar una altra força política fora del PSC i que va sorgir del Manifest Crida Socialista pel Referèndum que criticava de manera dura l'alienació del PSC amb PP i C's.\nCatalunya, Socialisme i Llibertat\nPer altra banda, existeix el col·lectiu Catalunya, Socialisme i Llibertat.\nUn moviment de “Socialistes sense PSC” que va esperonar Toni Comín, qui, de fet, ja ha estripat el carnet.\nCrítics i outsiders\nA més d'aquestes agrupacions s'ha de comptar amb els outsiders que no s'enquadren ben bé en cap d'aquests corrents però són obertaments crítics amb l'aparell.\nEn aquest apartat s'hi compta l'actual cap de llista del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, que va abandonar la direcció del partit i es vanta de ser un sobiranista convençut.\nDe fet, ha mobilitzat un corrent solidari que el posiciona amb serioses opcions a les enquestes per ser escollit com alcaldable en les primàries del PSC a la ciutat.\nEl lema de la seva campanya és clar: “Comença a Decidir, Barcelona capital d'Estat”.\nÉs habitual veure el nucli dur d'Avancem en els seus actes, hi ha participat en alguna assemblea i també va ser present en la fundació d'Agrupament.\nEn aquest grup també s'hi pot incloure l'altra candidata a les primàries, Laia Bonet, que també va renunciar al seu escó de diputada si eren expulsats els crítics.\nL'exconseller Quim Nadal també s'incorpora en aquest concepte malgrat que lluny d'entrar en el frec a frec polític tot i que ha mostrat complicitats amb tots els grups de crítics -va assistir a la posada de llarg d'Agrupament i va demanar a Laia Bonet que presentés el seu llibre en plena precampanya de primàries-.\nO bé Raimon Obiols que fa bondat amb la direcció i es permet de tant alguna estirada d'orelles a la direcció.", "response": "Diferents agrupacions crítiques amb la direcció del PSC celebraran una assemblea per buscar una estratègia que promogui l'espai socialista de vocació majoritària. Els corrents es diferencien per l'organització, el lideratge i el discurs. Catalunya, Socialisme i Llibertat és un moviment de \"Socialistes sense PSC\", segons Comín. Hi ha crítics outsiders com Martí.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_763", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "Els tentacles metàl·lics de l’alta velocitat espanyola fa temps que donen voltes a la idea de connectar Madrid i Lisboa, la cirereta del model radial d’infrastructures.\nDe fet, el projecte fa més d’una dècada que es cou a la Moncloa, però arran de la crisi econòmica del 2008, el govern portuguès se’n va desmarcar completament.\nEn la darrera cimera hispano-portuguesa, Pedro Sánchez va insistir novament en l’execució d’aquesta obra faraònica.\nEn aquest sentit, Costa va recordar que el seu executiu prioritzava el corredor Atlàntic: Lisboa – Porto – Vigo.\nI així ho va deixar palès en la conferència de premsa posterior, en la qual no es va voler mullar públicament a favor del TGV Madrid – Lisboa.\n‘Estic segur que un dia Portugal no estarà apartat de la península ibèrica d’alta velocitat’, va ser el seu únic missatge.\nEn la declaració de la cimera, ambdós governs es van comprometre a continuar treballant en la connexió Madrid – Lisboa, però també en l’enllaç entre Porto i Vigo.\nEn quins terminis?\nNo es va especificar.\nD’ençà de la cimera, el govern portuguès s’ha oblidat de les ambivalències i ha deixat clara la seva prioritat: el corredor Atlàntic.\n“La nostra prioritat no és la connexió entre Madrid i Lisboa, perquè a Madrid hi anem en avió.\nJa tenim connexió.\nLa nostra prioritat, efectivament, és l’eix Atlàntic, Lisboa, Porto i Vigo El govern del Regne d’Espanya ens va posar en una situació que no és fàcil quan gairebé ens va imposar la connexió entre Madrid i Lisboa, tenint en compte que no és la nostra prioritat El govern portuguès no vol que la solució sigui imposada.\nI així ho vam transmetre en la cimera ibèrica, això és molt important”, ha explicat Abrunhosa en unes jornades.\nPerò no tot són paraules, l’executiu de Costa també ha fet passos determinats per a fer possible la connexió amb Galícia.\nEn el programa d’inversions 2030, el govern detalla que vol finalitzar el projecte abans d’acabar aquesta dècada.\nA més a més, el pla obté consens més enllà de l’executiu, i el Partit Socialdemòcrata, la principal formació de l’oposició, hi ha donat el vist-i-plau.\nLisboa mira cap a Galícia com qui mira un germà.\nEls lligams culturals, sentimentals i econòmics superen amb escreix la frontera que els separa.\nPreguntat per aquests vincles, el ministre portuguès d’Infrastructures, Pedro Nuno Santos, va respondre: “Crec que per a qualsevol portuguès del nord i per a qualsevol gallec és fàcil d’entendre.\nAmb qui tenim més relacions econòmiques i d’afinitat els portuguesos?\nQualsevol a qui ho demanis respondrà ràpidament: amb els gallecs i amb Galícia.”\nI mentrestant, el corredor Atlàntic va agafant forma sobre el paper.\nEl govern de Costa ja ha pressupostat bona part de la línia: la connexió d’alta velocitat entre Lisboa i Porto es preveu que costi uns 4.500 milions d’euros, i entre Braga i Valença en costarà un 900 més.\nResta pendent, doncs, de pressupostar la connexió entre Porto i Braga.\nUna volta hagin acabat les obres, el recorregut entre Vigo i Porto es podrà fer en menys d’una hora –poc més de dues fins a Lisboa–, molt per sota de les dues i mitja actuals.\n“Serà una autèntica revolució a una banda i una altra de la frontera”, assegura Nuno Santos.\nEl gruix de la inversió l’haurà de fer Lisboa –es podrà cobrir amb fons europeus—, però del govern espanyol en depèn una obra clau: la sortida sud de Vigo, que ha de permetre d’escurçar considerablement el trajecte.\nL’obra consisteix en un túnel de manera que la connexió d’alta velocitat amb La Corunya, en comptes d’acabar-se a l’estació d’Urzáiz, travessi Vigo i es dirigeixi cap a Valença (ara els trens han de recular fins a Redondela abans de baixar cap a Portugal).\nLa Moncloa fa anys que té el projecte de la sortida sud sobre la taula, però mai no ha volgut posar-la en marxa, tot i que la Junta i el batlle de Vigo ho han reclamat de manera reiterada.\nEl cost de l’obra és d’uns 200 milions i previsiblement es podria finançar amb fons europeus.", "response": "El govern portuguès prioritzarà el corredor Atlàntic que connectarà Lisboa, Porto i Vigo. El govern espanyol continua insistint en la necessitat de construir la línia que uneixi Madrid i Lisboa, però el seu homòleg portuguès no vol que sigui imposada. El pla per a la connexió Atlàntica ja està pressupostat i es preveu que estigui acabat abans d'acabar la dècada.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_230", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "Fotografies, objectes, cartells, mapes, portades de diaris i documents audiovisuals conformen la mostra ‘Tot està per fer.\nValència, capital de la República (1936-1937), presentada aquest dilluns en roda de premsa al centre cultural La Nau de la Universitat de València, el mateix dia en què es compleix el 80 aniversari del trasllat a València del govern republicà, assetjat per les tropes franquistes a Madrid.\nL’exposició, que es podrà visitar fins el 19 de febrer, té com objectiu acostar la ciutat a la societat actual, amb la ciutat com a protagonista, segons que ha explicat un dels comissaris de l’exposició, Toni Morant, que ha incidit en els aspectes quotidians d’una València en guerra.\nAl respecte, es poden veure a l’exposició les cartilles de racionament, dibuixos de bombardejos fets per nens de l’època o cartells.\nAixí mateix s’ha recreat un plànol de la ciutat en grans dimensions que mostra els 85 carrers que varen ser rebatejats seguint l’ideari republicà, com per exemple l’actual Avinguda Blasco Ibañez, que va rebre el nom d’avinguda de la Unió Soviètica, o la gran via Marquès del Túria, rebatejada com gran via Buenaventura Durruti.\nEsdevenir un nexe d’unió amb les noves generacions és un altre dels objectius d’aquesta exposició, segons que ha explicat la professora d’història de l’art i comissària Mireia Ferrer.\nSegons que ha exposat, aquesta no és una exposició que s’ha de llegir en passat sinó que el que vol és que el visitant es posi en la pell de la gent que va viure aquella realitat.\nFerrer ha indicat que l’exposició és un homenatge als ciutadans d’aquella València però també està adreçada a les noves generacions.\nLa professora ha indicat que la major part del alumnes de la Universitat de València ja no tenen un lligam directe amb la Guerra Civil a través dels seus avis o pares i, per aquest motiu, volien que aquesta nova generació pogués sentir-se part d’una història compartida i d’una manera didàctica i pedagògica.\nEn aquell període, València va esdevenir la ciutat d’acolliment de refugiats de tot l’Estat, un aspecte menys conegut, que, segons que ha exposat un altre dels comissaris de la mostra, Javier Navarro, ‘desmunta també l’estereotip del Llevant feliç, utilitzat per la premsa madrilenya per a definir la situació de la ciutat’.\nL’exposició s’estructura en vuit seccions que mostren el canvi a la ciutat a través del protagonisme polític, les dones i la guerra, la vida quotidiana de València, la salut i la sanitat, l’art i la cultura visual, l’activitat cultural, l’educació i la Universitat.\nL’apartat del protagonisme polític reflecteix el paper institucional que va exercir València.\nLa ciutat va ser seu del govern de la Segona República i del Congrés.\nAquest, per exemple, es va instal•lar a l’edifici de l’Ajuntament i va celebrar sessions plenàries a la seu municipal i també a la Llotja.\nAixí mateix, la ciutat va acollir diversos ministeris i el conjunt de dependències de l’administració central.\nL’exposició també mostra el protagonisme polític i social de les dones en aquest període, que es van incorporar als sindicats obrers CNT i UGT, o la seva arribada al govern.\nAixí, per primera vegada en la nostra història, una dona, la catalana Frederica Montseny, va ser nomenada ministra i va ocupar la cartera de Sanitat i Assistència Social en el govern presidit pel socialista Largo Caballero.\nL’educació va ser un àmbit especialment destacat de l’activitat de les institucions i les organitzacions republicanes.\nEl Ministeri, instal•lat a València, va incrementar el nombre d’escoles i de programes d’alfabetització gràcies a un sorprenent augment del pressuposat de més d’un 40%, fet insòlit en temps de guerra.\nA l’apartat cultural es dediquen dues seccions: l’art i la cultura visual, i l’activitat cultural, en general, que reflecteixen la intensa activitat que es va desplegar a València.\nAquesta mostra acosta al públic episodis com el de les quatre falles antifeixistes que van cobrir el buit que deixà la supressió de la festa en 1937, l’arribada del patrimoni artístic espanyol al Col•legi del Patriarca i a les torres dels Serrans o el segon Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, que va aplegar a la ciutat intel•lectuals de la talla d’André Malraux, Tristan Tzara, Octavio Paz, Alejo Carpentier o Pablo Neruda, entre altres.\nL’exposició, el títol de la qual, Tot està per fer, formen les paraules que va pronunciar l’artista i intel•lectual Rafael Pérez Contel, està organitzada pel vicerectorat de Cultura de la Universitat de València amb la col•laboració de l’Ajuntament de València, Culturarts-IVAC, l’Arxiu Gràfic d’ABC, la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, la Fundació General de la Universitat de València i diverses biblioteques, arxius i hemeroteques, entre altres institucions.", "response": "\"Tot està per fer. València, capital de la República\" és una exposició que inclou fotografies, objectes, cartells, portades de diaris i documents audiovisuals. La mostra té com a objectiu acostar la ciutat d'aquell moment a la societat actual i mostrar aspectes quotidians d'una València en guerra, així com la ciutat com a centre d'acollida de refugiats.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1891", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "Pedro Sánchez no ha aconseguit els suports suficients per ser investit en la primera votació del debat al Congrés.\nTampoc els ha buscat.\nEn les dues sessions a la cambra baixa ha desplegat un programa de govern calculadament progressista -feminisme, lluita contra el canvi climàtic i inversió en educació-, però en els marges en els quals es troba còmode el PSOE.\nHa estat incapaç d'anar més enllà.\nLi han faltat gestos cap a Unides Podem -mentre hi negociava un executiu de coalició, reclamava l'abstenció de PP i Ciutadans- i ha menystingut la carpeta catalana, qüestió nuclear de la legislatura.\nNo s'hi va referir en el seu discurs de dilluns i, quan ha desplegat argumentari per la interpel·lació dels grups, ha construït un relat imprecís i pla que converteix el PSOE en un problema que en una solució.\nPablo Iglesias i l'independentisme buscaven raons per votar-lo, però Sánchez no n'ha proporcionat ni una.\nVol arribar a la Moncloa com sigui.\nUna altra cosa serà governar.\nEl debat d'investidura, fins ara fallit, deixa aquest escenari.\nSánchez i l'oportunisme.\nEl candidat ha tret tot el suc a la màxima, repetida pel PSOE, que és l'únic aspirant a la presidència amb possibilitats reals de sumar.\nPer això, no ha fet concessions discursives i ha provat d'abaratir la investidura.\nDe tots els Sánchez que coneixem -el del \"no és no\" a Mariano Rajoy, el del socialista de base convençut de l'Espanya plurinacional, i el del president compromès amb el diàleg i la Constitució- ha aparegut el Sánchez més real, el que vol instal·lar-se a la Moncloa.\nEl moviment d'Iglesias de fer un pas al costat va moure el tauler de joc, però és el líder socialista qui continua portant la iniciativa.\nEl PSOE mira amb desconfiança Unides Podem perquè l'objectiu sempre ha estat empetitir l'amenaça que representava per al bipartidisme, encara que això impliqui jugar amb el botó vermell de la repetició electoral.\nL'oferta de govern de coalició podria millorar en les pròximes hores -hi ha temps fins dijous i s'esperen negociacions-, però a Ferraz no acceptaran mai que aquest sigui un executiu plenament bicolor.\nPer això l'equació és tan difícil de resoldre.\nSánchez i \"el problema de convivència\" a Catalunya.\nA l'espera de la sentència del Suprem i amb els seus principals dirigents empresonats, l'independentisme havia fet un esforç d'anàlisi que superés la visceralitat.\nQuins elements són imprescindibles per justificar l'abstenció, es preguntaven a ERC i Junts per Catalunya?\nUn pacte del PSOE amb Unides Podem, primer, i un discurs de Sánchez mínimament comprensiu amb el plet català eren ingredients indispensables.\nPerò el desacord públic entre l'esquerra espanyola i les llacunes del candidat a l'hora de diagnosticar la realitat catalana han dibuixat un terreny massa àrid.\nCom ja va fer Miquel Iceta, Sánchez continua diagnosticant la proposta sobiranista com un \"problema de convivència\" entre catalans.\nSi el conflicte és domèstic, l'Estat no hi té responsabilitat.\nEl líder del PSOE no es creïble perquè ja va admetre a Pedralbes que aquest era un conflicte polític.\nA Catalunya no ha fallat la convivència, a Catalunya li ha faltat sempre el reconeixement.\nEl dèficit d'atenció va tenir com a última expressió la sentència de l'Estatut, punt de partida d'un procés que ha estat llegit a Madrid amb una incomprensió creixent.\nQuina solució aspira a aportar Sánchez sense atendre la base de la discrepància?\nNomés el to singularitza el PSOE de les receptes de PP i Ciutadans?\nSánchez i els cooperadors necessaris.\nSón precisament Pablo Casado i Albert Rivera qui millor entenen el candidat socialista.\nTots dos buscarien les mateixes dreceres per accedir a la Moncloa si fos al seu abast.\nNomés cal comprovar les seves aliances amb l'extrema dreta en ajuntaments i comunitats autònomes per comprendre les fronteres difuses dels principis polítics.\nPer això i per la coincidència en situar la Constitució com un mur, Sánchez els ha demanat insistentment una abstenció en la investidura, un vot de concessió a Rajoy que el líder del PSOE es va negar a emetre en el passat.\nEl problema per a l'independentisme és que només Pablo Iglesias parla un llenguatge empàtic amb la diferència perifèrica de l'Estat.\nI ja sabem que Iglesias i l'artefacte desgastat de Podem són avui en mans d'un PSOE inflexible.\nEn mans de Sánchez, l'obtús.", "response": "Sánchez no ha aconseguit el suport suficient per ser investit en la primera votació al Congrés. El candidat ha desplegat un programa de govern progressista, però dins dels marges còmodes del PSOE, i ha menystingut la carpeta catalana. El PSOE mira amb desconfiança Unides Podem i l'objectiu sempre ha estat empetitir l'amenaça que representa per al bipartidisme.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2113", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "Els treballadors de Saint-Gobain de l'Arboç (Baix Penedès) s'han manifestat aquest diumenge per denunciar el tancament de la divisió Glass de la cristalleria.\nLa protesta, que ha aplegat unes 400 persones, ha arrencat davant de la planta i ha recorregut un tram de l'N-340 al seu pas pel municipi de l'Arboç.\nLa mobilització ha rebut el suport dels alcaldes i diputats de la comarca que s'han sumat a la marxa en una segona capçalera.\nEl president del comitè d'empresa, José Alberto Garcia, ha celebrat que tota la plantilla hagi secundat la vaga indefinida, iniciada aquesta matinada.\n\"Ens enfrontem a l'empresa amb molta més força i amb un missatge clar: que els treballadors estan disposats a lluitar\", ha defensat.\nLa lluita dels treballadors de Saint-Gobain continua.\nPer segon diumenge consecutiu, s'han manifestat per a aturar el tancament de la planta de Glass, dedicada a la fabricació de vidres plans per a cotxes.\nEls manifestants s'han aplegat a les sis de la tarda a les portes de la fàbrica, on han rebut el suport dels alcaldes de la comarca, com ara el del Vendrell, de Banyeres del Penedès o el de l'Arboç.\nTambé han intervingut en els parlaments el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Quim Nin, o les diputades al Parlament d'ERC i de Podem, Lluïsa Llop i Yolanda López, respectivament.\nTot seguit, els manifestants han marxat direcció a l'N-340 al crit de 'No al tancament' de la planta, amb pancartes i cartells reivindicatius, al ritme d'una batucada.\nEls treballadors han tallat aquesta via i han recorregut uns tres quilòmetres al llarg de la marxa.\nLa protesta, que ha durat unes dues hores, l'han encapçalat els representants sindicals, seguits dels alcaldes i diputats en una segona capçalera.\nEl president del comitè d'empresa, José Alberto Garcia, ha defensat que la divisió Glass és viable i ha denunciat la postura de la direcció de la multinacional.\n\"Segons el departament tècnic de l'empresa a aquest forn encara li queda un any i mig de vida, això vol dir que fins a final d'any del 2021 i fins i tot del 2022 es podria allargar; ens volen tancar abans d'hora.\nDemanem que continuï durant la via útil i la reconstrucció del forn\", ha reclamat.\nGarcia també ha denunciat que el cessament de l'activitat de la divisió Glass no només suposaria l'acomiadament de 122 treballadors directes, sinó dels treballadors i empreses subcontractades.\nA més, ha apuntat que el tancament parcial acabaria posant en dubte la continuïtat de l'altra planta de l'empresa a l'Arboç, la divisió Sekurit, on treballen 260 persones.\n\"Parlem de mil treballadors amb les seves respectives famílies\", ha indicat Garcia.\n\"Estem disposats a seguir la lluita\"\nA banda de la mobilització, la totalitat de la plantilla ha secundat el primer dia de la vaga indefinida, tal com han assegurat des del comitè d'empresa.\nLa vaga està prevista que s'allargui fins que es resolgui el conflicte laboral o almenys durant els 30 dies previstos en el període de negociació.\nGarcia ha explicat que s'han complert amb els serveis mínims establerts, fixats en set i dos treballadors en les divisions de Glass i Sekurit, respectivament.\nHabitualment, treballen onze i 33 persones en cada torn els diumenges.\n\"L'inici de la vaga ha anat molt bé, el 100% de la plantilla s'ha plantat.\nEns enfrontem a l'empresa amb molta més força i amb un missatge clar: que els treballadors estan disposats a seguir la lluita\", ha valorat Garcia.\nEls representants sindicals es reuniran aquest dilluns amb el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, i amb representants del Ministeri d'Indústria per trobar una solució al conflicte laboral.\nA la reunió, que es farà per via telemàtica, també hi participaran els alcaldes de l'Arboç i de Banyeres del Penedès.\nPel que fa a les manifestacions, continuaran la setmana vinent i ja s'ha convocat una altra protesta el pròxim diumenge.", "response": "Unes 400 persones s'han manifestat davant la planta de Saint-Gobain de l'Arboç per protestar contra el tancament de la divisió Glass. Els treballadors de la planta s'han declarat en vaga indefinida. El president del comitè d'empresa ha afirmat que la divisió és viable i que el cessament de l'activitat no només suposaria l'acomiadament dels 122 treballadors directes, sinó també dels subcontractistes.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2161", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "Brauli Duart ha anunciat aquest dilluns en un ple extraordinari del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que deixa temporalment la presidència d'aquest òrgan per motius de salut.\nEl fins ara president de l'ens, però, es mantindrà com a conseller.\nDuart ha renunciat al càrrec després de tancar la nova estructura de la CCMA i l'exercici pressupostari 2015.\nA partir d'ara, Núria Llorach exercirà les funcions de presidenta, després que en el mateix ple hagi estat nomenada vicepresidenta de la CCMA.\nTot i deixar la primera línia en la gestió executiva de la CCMA, Brauli Duart ha explicat centrarà esforços a \"col·laborar en el disseny de les estratègies de futur dels mitjans de la Corporació i, especialment, a potenciar les relacions de col·laboració i reciprocitat per fer realitat un espai comú de comunicació amb els pobles amb els que compartim llengua, història i cultura\".\nEn el consell extraordinari, Brauli Duart ha presentat els eixos bàsics de la gestió i resultats dels quatre anys en què ha estat al capdavant de la Corporació, un període que ha qualificat de \"difícil, convuls en ocasions, però sempre apassionant i compromès\".\nEl fins ara president ha remarcat que la realitat d'una profunda crisi econòmica que ha reduït en una tercera part els recursos de la CCMA \"ha obligat la Corporació, per primera vegada en la seva història, a fer un esforç de contenció de la despesa i d'optimització de recursos d'una dimensió inèdita\".\nDuart també ha assegurat que la gestió adequada d'aquesta complexitat ha permès tancar l'exercici 2015 assolint l'estabilitat pressupostària de la Corporació i amb deute zero.\nPel que fa als resultats, el fins ara president ha precisat que, malgrat els ajustos i la fragmentació de l'audiència, TV3 ha mantingut el lideratge durant els darrers sis anys, uns resultats inèdits en la seva història, sent la televisió generalista més ben valorada pels catalans i amb uns informatius líders en credibilitat, confiança i imparcialitat.\nAl seu torn, Catalunya Ràdio ha tancat el 2015 amb el rècord històric anual d'audiència des de la seva creació i és referència informativa indiscutible.\nDuart ha instat el Consell a continuar treballant en la línia estratègica fixada el 2011 per garantir el futur i assolir l'eficiència dels mitjans de la Corporació: \"No ens podem limitar a aplicar criteris d'austeritat i reducció pressupostària sinó que cal continuar impulsant els canvis necessaris per aconseguir la millora de la productivitat i l'optimització de la despesa.\nI això sense renunciar a continuar sent un referent d'innovació i capdavanters en l'àmbit audiovisual\".\n\"No adaptar-se adequadament a la nova realitat -ha afegit-, pot comportar que els mitjans de la Corporació deixin d'interessar l'espectador i que el seu cost social i econòmic pugui acabar sent insostenible, com hi ha exemples recents més enllà del nostre territori\".\nEn la seva primera intervenció davant del consell de govern, Núria Llorach, ha agraït els bons resultats de gestió i el compromís assumit aquests anys per Brauli Duart, en una etapa extremadament complexa, i ha valorat la capacitat que ha demostrat per generar consensos en el si d'un consell de govern amb procedència molt plural però on pràcticament el 100% dels acords que s'han adoptat durant el seu mandat s'han assolit per unanimitat.\nNúria Llorach ha expressat la seva voluntat de \"treballar per mantenir l'alt nivell de qualitat del servei de comunicació que presten els mitjans de la Corporació, com a mitjans nacionals de Catalunya\".\nEn aquesta línia, Llorach, que és membre del consell de govern de la CCMA des de gener de 2008, ha anunciat la seva intenció de continuar el procés d'implantació d'un nou projecte empresarial que té com a objectiu essencial garantir l'èxit de l'actual model de servei públic i contribuir a la viabilitat futura de la Corporació.\nUn projecte basat en un canvi de concepció cap a la simplificació organitzativa, la potenciació de la visió integral de creació i distribució de continguts i l'eficàcia en la gestió.", "response": "Duart ha anunciat que deixarà la presidència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per motius de salut. Núria Llorach assumirà el càrrec de presidenta. Duart ha presentat els eixos bàsics de la gestió i els resultats dels quatre anys en què ha estat al capdavant de la corporació, destacant que TV3 ha mantingut el lideratge durant els darrers sis anys.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1818", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "El govern espanyol afirma que l'aplicació del desviament obligatori de camions de l'N-340 cap a l'AP-7 no ha variat ni un sol centímetre però destaca que encara \"s'estan ultimant alguns detalls\" per tal de poder aplicar-ho.\nEnric Millo, delegat a Catalunya, ha explicat en una visita a Tarragona que \"hi ha una complexitat de tipus administratiu i financer que s'ha d'acabar de tancar i posar en pràctica al més aviat possible\".\nEl representant del govern liderat per Rajoy ha apuntat que totes les mesures es portaran a terme quan es resolguin aquests detalls que afecten els ministeris de l'Interior, Foment i també a la DGT i l'empresa concessionària.\nMillo ha explicat, l'endemà que es produís un accident amb tes víctimes mortals al Vendrell, que també hi ha una certa complicació perquè es traspassen \"límits provincials\", ja que es vol aplicar que els camioners puguin accedir de forma voluntària des de Castelló.\nSobre això, ha puntualitzat que es vol implementar aquesta mesura perquè \"el nus d'entrada a l'AP-7 per Tarragona té un problema de capacitat d'accés\", que cal recordar que serà l'accés obligatori.\nDe la mateixa que va fer el ministre de Foment, Íñigo de la Serna en la seva vista a Tarragona el passat mes de desembre, ha dit que s'està abordant el tema però sense calendaris, no vol posar terminis.\nEn aquest sentit, ha dit que \"no s'ha parat de treballar, les coses no van al ritme que ens agradaria però la realitat és que s'està acabant de treballar\".\nPer altra banda, Millo ha lamentat les tres morts que es van produir a l'altura de Coma-ruga i ha volgut solidar-se amb les famílies.\nEl delegat del govern espanyol ha carregat contra aquells que han fet unes \"lamentables vinculacions\" de l'accident i la política.\n\"No hi ha cap causa de caràcter polític, no té res a veure amb l'aplicació del 155 ni mot menys amb qualsevol altre interès\" i ha afegit que \"lamento que alguns hagin volgut fer política quan hi ha vides humanes que s'han perdut\".\nA Millo li sembla \"poc afortunat que algú vulgui treure rendiment polític\" d'aquest accident mortal.\nEls alcaldes del territori tornen a exigir celeritat al govern espanyol\nAquest matí, diversos alcaldes del Pacte de Berà s'han concentrat a l'Arboç per denunciar la mort de tres persones a l'N-340, al seu pas per Coma-ruga.\nEls batlles han fet tres minuts de silenci per les tres víctimes, veïnes del municipi, que van perdre la vida en un accident múltiple i han tornat a exigir celebritat al govern espanyol en l'aplicació del desviment obligatori dels camions cap a l'AP-7.\nAquest diumenge, cap a les quatre de la tarda, un camió va fer la tisora i va col·lidir amb dos turismes.\nA conseqüència del xoc, els tres ocupants d'un dels dos turismes, tots veïns de l'Arboç, van morir.\nPel que fa a l'altre turisme, els tres ocupants van resultar ferits menys greus i van ser traslladats a l'hospital comarcal del Vendrell.\nLes mesures que s'han d'executar per reduir la sinistralitat i la perillositat\nEl 4 de setembre, el llavors conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va afirmar que els camions que circulen per la carretera N-340 s'haurien de desviar obligatòriament cap a l'autopista AP-7 a partir de l'1 de gener per reduir la perillositat de la via i que hi hagi més accidents.\nAquest anunci es va fer després de reunir-se amb els alcaldes del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i el Penedès afectats pel pas d'aquesta via.\nLes mesures que estan previstes, a banda de l'entrada voluntària a l'autopista a Castelló, són que es bonificarà el 42,5% del preu del peatge per als camions de pas, el 50% per als camions que facin desplaçaments locals i el 100% per als vehicles lleugers.\nEn aquest darrer cas, els conductors dels cotxes hauran d'entrar i sortir per un dels accessos de l'AP-7 entre Alcanar i Vilafranca Sud en un termini de 24 hores.", "response": "El govern espanyol diu que segueix en peu la decisió d'obligar els camions a utilitzar l'AP-7, però que encara s'estan ultimant alguns detalls. Els alcaldes del Pacte de Berà li han exigit més rapidesa en l'aplicació d'aquesta mesura, després de la mort de tres persones en un accident. També inclou una bonificació del 42,5 % del preu del peatge.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_153", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "L’article 155 de la constitució espanyola permet al govern espanyol de suspendre l’autogovern d’una comunitat autònoma per mitjà de la retirada de competències.\nLa invocació d’aquest article és el fantasma recurrent al qual apel·len l’extrema dreta i els sectors més durs del PP i de Ciutadans quan volen espantar la Generalitat i la ciutadania de Catalunya.\nEl 155 s’ha brandat per intimidar, però fins ara ha resultat més una amenaça que no pas una possibilitat real, perquè per aprovar-lo al senat espanyol s’ha de recórrer un procediment feixuc i llarg que a la pràctica és inaplicable.\nAhir, de nou, el PSOE va obrir la porta per primera vegada a imposar el 155.\n‘No sabem què passarà.\nPronunciar-nos-hi de manera categòrica seria imprudent.\nI ahir a la tarda mateix, els socialistes van matisar-ho per rebaixar la polèmica creada al matí.\nSegons fonts consultades per l’ACN, el PSOE va assegurar, de nou, que no s’havia mogut de la seva proposta inicial.\nMalgrat haver-lo descartat oficial fa ja setmana fa uns quants dies, el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, també va repescar la possibilitat del 155.\n‘Sense renunciar a res és sense renunciar a res’, va dir, fent referència a les mesures que podia prendre el seu govern per provar d’impedir el referèndum del primer d’octubre.\nL’executiu espanyol va filtrar la setmana passada que es podia activar en només cinc dies.\nI tot plegat, malgrat que a mitjan agost el portaveu del PP al congrés espanyol, Rafael Hernando, havia descartat l’aplicació de l’article.\nUn procediment feixuc\nAra, el 155 ha de menester almenys quatre mesos per a aplicar-se.\nHo explicava el catedràtic espanyol de dret Jorge Esteban, en un article a El Mundo.\nEsteban és un ferm partidari d’aquesta mesura dràstica, però lamenta que calgui l’acord del senat espanyol i que l’article 189 de la cambra n’alenteixi el procediment.\nEl PP hi té majoria absoluta, al senat, i podria forçar el reglament i avançar els terminis, però el procediment és feixuc igualment.\nEl primer pas és que el govern espanyol reclami a la Generalitat que no faci el referèndum, de manera oficial.\nNo hi ha cap termini per a la resposta del govern a aquesta demanda.\nEl segon pas és que el govern espanyol comuniqui al senat que vol aplicar el 155, i també l’abast, i que provi que la Generalitat ha desobeït la seva ordre.\nEl tercer pas és un escrit de la mesa del senat a la Comissió General de les Comunitats Autònomes, que al seu torn podria demanar estudis i opinions o encarregar informes.\nEn aquest cas, el procés s’endarreriria més temps.\nMentrestant, el president del senat ha de demanar al president de la Generalitat que respongui a les acusacions del govern espanyol i que nomeni algú que el representi en tots els tràmits que farà el senat.\nDesprés hi ha previstes les deliberacions, en les quals participen tots els senadors, el govern espanyol i la Generalitat.\nL’últim pas és la formulació de la proposició de la ponència i l’enviament al ple del senat per a sotmetre-la a votació.\nJorge Esteban també va dir que, a parer seu, la mesura més adequada és l’estat d’excepció, que ha de ser aprovada pel congrés espanyol.\nDe fet, les actuacions que aquests últims dies han dut a terme la fiscalia espanyola i la Guàrdia Civil ja han estat denunciades pels partits independentistes com un estat d’excepció encobert.\nAlternatives al 155\nEl govern espanyol té sobre la taula algunes alternatives a l’article 155.\nLa llei de seguretat permetria de mobilitzar els Mossos d’Esquadra.\nTanmateix, Esteban descartava aquesta via.\nAixí mateix, el jurista Josep Costa també desmuntava l’argumentació de l’extrema dreta per a invocar l’aplicació d’aquesta llei.\nSembla que la via que ha triat el govern espanyol és la repressió individual mitjançant el poder judicial: citacions judicials, amenaces d’inhabilitacions, la possibilitat d’haver de respondre amb el patrimoni… En definitiva, sancions econòmiques als càrrecs electes catalans.\nAixò, sumat a l’estat d’excepció encobert que només el sobiranisme i Podem han denunciat públicament.\nAl marge dels instruments que l’estat espanyol tingui a les mans per a evitar el referèndum de l’1 d’octubre, el poder judicial espanyol també pot emprendre un camí paral·lel per a entrebancar al full de ruta: inhabilitacions ràpides i sancions econòmiques a càrrecs electes.", "response": "El PSOE ha obert la porta a imposar l'article 155 per primera vegada. Aquest article permet suspendre l'autogovern d'una comunitat autònoma retirant les seves competències. Tot i que la seva aplicació és complicada, el PP i Ciutadans sovint l'han invocat per espantar la Generalitat i la ciutadania catalana, i a fi d'evitar que se celebri el referèndum.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_62", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "La manca de semiconductors i microxips que aquesta setmana ha obligat a aturar la producció a la planta de Seat a Martorell es fa notar als concessionaris.\nL’espera per comprar un cotxe nou s’ha disparat, amb retards que en alguns casos superen els vuit mesos, i ha enfonsat les matriculacions de l’agost a un 34%, el pitjor nivell d’aquests darrers deu anys o quinze.\nCom a alternativa, molts consumidors opten pels vehicles d’ocasió, però la patronal Fecavem avisa que l’estoc també va minvant.\n“Si a final d’any no tenim una recuperació ràpida de subministraments de peces, tindrem una baixada d’estocs important.\nÉs un perill que esperem que se solucioni com més aviat millor”, avisa Jaume Roura, president de Fecavem i l’UPM.\nA les comarques gironines, la falta de microxips ja afecta les vendes, amb caigudes entre un 20% i un 30%.\nL’associació d’empresaris de comerç i reparació de vehicles i embarcacions (CORVE) de Girona diu que el problema creixerà a partir d’aquest darrer trimestre de l’any.\nEl president de l’entitat, Jordi Solà, explica que els retards més grans són de vehicles que tenen molts sistemes multimèdia.\nPer la seva banda, Jaume Roura indica que la dificultat més gran per a entregar els cotxes és en els entre deu mil euros i vint-i-cinc mil, els més utilitaris.\nDiu que, per a un cotxe nou, hom es pot haver d’esperar entre deu setmanes i vint, segons cada vehicle.\nEl temps d’espera per a rebre un vehicle configurat a la carta s’ha duplicat a les comarques gironines.\nFins ara, podia tardar un mes a arribar i ara en passen tres, pel cap baix, segons que explica Solà.\nEn els que porten més microxips al sistema, el retard pot arribar als vuit mesos.\n“No tenim xifres exactes perquè és una situació molt variable”, explica Roura, i afegeix que el retard afecta totes les marques.\nDiu que la incertesa sobre la data d’entrega origina “moments delicats i preocupants” per als venedors, que volen donar el millor servei possible, però es troben amb limitacions.\nJordi Solà diu que les marques europees són les que acumulen més retards en les entregues de vehicles.\nDe tota manera, puntualitza que aquests darrers les marques asiàtiques també han notat la manca de microxips i comencen a haver-hi retards.\nTants mesos d’espera han fet que molts consumidors cerquin cotxes d’ocasió.\n“Els preus d’aquest mercat creixen”, diu Solà, atès que garanteix una transacció més ràpida que no en els fets a mida.\nRoura també ho ha destacat: “En el pitjor agost de la història en vendes de cotxe nou, les de vehicle d’ocasió han augmentat.”\n“Hi ha més estoc, més disponibilitat, i el client té una oferta de preu més bona”, diu.\nTot i això, alerta que l’estoc del vehicle d’ocasió també baixa per la crisi dels microxips.\nPer una altra banda, els concessionaris també han detectat que hi ha conductors que opten per reparar avaries costoses per estalviar-se els mesos d’espera.\nEn canvi, fa uns mesos, molts conductors optaven per canviar el vehicle, explica Solà.\nRoura diu que la renovació del parc és bàsica en l’àmbit seguretat i reducció de les emissions i reclama al govern espanyol que subvencioni també la compra de vehicles amb motor de combustió.\n“A efectes de contaminació, avui es pot comprar tranquil·lament un dièsel o benzina, que no són cotxes contaminants perquè les tecnologies s’han adaptat al segle XXI”, sosté.\nLa crisi mundial de manca de semiconductors i microxips afecta totes les marques de vehicles, i no és solament al mercat de l’automòbil.\nDe fet, segons Roura, que també és el president de la patronal de la metal·lúrgia UPM, la falta de matèries primeres com ara coure, acer, alumini i equips tancats que vénen de països asiàtics causa una situació preocupant que amenaça la continuïtat d’empreses i llocs de feina.\nRoura avisa que la situació es pot agreujar a final d’any, i exigeix una actuació contundent de les administracions.\nCoincidint amb la primera reunió del Pacte Nacional per la Indústria, diu que cal potenciar el sector al màxim.\nTambé ha reclamat d’allargar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i ajudar econòmicament la indústria metal·lúrgica, que té un pes del 30% de tota la indústria catalana.", "response": "La falta de semiconductors i microxips a la indústria de l'automòbil està afectant la producció de cotxes. Els concessionaris registren una caiguda del 34 % en les matriculacions a l'agost, la pitjor xifra de la dècada. Davant d'aquesta situació, molts consumidors opten per la compra de vehicles de segona mà, però també s'està reduint el seu estoc.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1741", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "\"Està còmoda, molt còmoda\".\nCol·laboradors d'Ada Colau descriuen el moment polític que es respira als despatxos d'alcaldia en els primers dies del 2020, encetats amb la configuració del nou govern espanyol, de melodia agradable per als comuns.\nL'alcaldessa ha encetat l'any amb un canvi d'escenari a l'Estat que li facilita desplegar objectius programàtics, a Madrid i Barcelona, perquè alguns estan vinculats a canvis legislatius a l'Estat i d'altres depenen d'aliances polítiques a l'Ajuntament que ara són més factibles.\nDesprés d'un 2019 complex, amb una investidura discutida pel suport extern de Manuel Valls, un inici de mandat agitat -la seguretat va ser el debat estrella- i els carrers inflamats per la sentència del Tribunal Suprem, Colau troba avui el terreny aplanat i es disposa a marcar perfil polític.\nLa felicitat política de l'alcaldessa es palpa i contrasta amb la incomoditat transmesa en la investidura i les setmanes posteriors.\nEls barcelonins, de fet, la van suspendre per primer cop en l'últim baròmetre municipal del 2019.\nEl context, però, ha fet un tomb.\nEl govern de coalició de comuns i el PSC a la capital catalana té ara un executiu germà a Espanya.\nI Colau espera receptivitat de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias en reformes tan rellevants com la regulació estatal del preu dels lloguers, una promesa que el líder del PSOE va fer a l'alcaldessa i que fins ara no ha complert.\nEmergència climàtica\nBarcelona declara l'emergència climàtica i la combatrà amb restriccions al cotxe i més superilles\nL'Ajuntament contempla també reduir la carn vermella als menus escolars i estudiarà una zona d'\"ultrabaixes emissions\"\nEl programa de govern firmat pels socialistes i Unides Podem recull l'objectiu de posar fre als increments \"abusius\" dels preus del lloguer.\nEl compromís sembla fet a mida de Barcelona, perquè especifica que es permetrà als ajuntaments regular els increments en les zones prèviament declarades tenses.\nColau també vol fer camí en l'agenda climàtica, una altra matèria de la qual ha fet bandera.\nHa posat en marxa la Zona de Baixes Emissions, i aquesta setmana ha presentat la declaració d'emergència climàtica, després de mesos de contacte amb agents socials, i ha obert discussió amb Aena per l'ampliació de l'aeroport del Prat, a qui retreu la contradicció entre reduir emissions i planificar ampliacions.\nL'alcaldessa entén que s'ha d'aprofitar les coordenades favorables i s'ha implicat en la composició del govern espanyol.\nAls comuns, per l'aliança amb Iglesias, els pertocava una cadira i va ser l'alcaldessa qui va fer l'oferiment a Manuel Castells, nou ministre d'Universitats.\nAcompanyada per Castells, Colau va seguir des de la tribuna del Congrés la investidura de Sánchez, facilitada per ERC.\nEls republicans, que van guanyar-li les eleccions a Barcelona i després es van sentir ultratjats quan van comprovar que Ernest Maragall perdria l'alcaldia, han passat d'adversaris a aliats.\nEl rumb pragmàtic fixat pels republicans i l'etapa de diàleg que volen obrir amb el PSOE encamina altres enteses.\nL'alcaldessa manté una relació cordial amb Pere Aragonès, més que no pas amb Quim Torra, amb qui es limita al contacte protocolari.\nPotser l'expressió més clara d'aquesta distància es va fer evident el 19 d'octubre, quan Colau va desestimar assistir a reunió a Palau convocada per Torra amb els alcaldes de la capitals de demarcació per instar Sánchez a obrir una negociació amb la Generalitat després de la sentència del Suprem i en plenes protestes ciutadanes.\nL'alcaldessa, que ja havia mantingut un contacte privat amb el president, va ser advertida que la compareixença posterior ja tenia un missatge cuinat.\nL'avís el va rebre de les pròpies files, però també de dirigents independentistes coneixedors de l'activitat al Govern i allunyats de l'estratègia de Palau.\nEl paper negociador de Jordi Martí\nLa relació amb ERC ha millorat.\nNo és estrany, doncs, que Colau hagi encarrilat l'aprovació dels pressupostos per la via ordinària per primer cop des del 2015.\n\"Ell és l'encarregat de fer la maionesa\", sostenen fonts pròximes a l'alcaldia.\nAquest divendres mateix Colau li va agrair en públic el seu esforç negociador per fer possibles els pressupostos municipals.\nLa influència de Martí fins i tot arriba al grup parlamentari dels comuns.\nQue és un negociador hàbil ho subscriuen diverses veus al a l'Ajuntament.\n\"Vostè i jo tenim una trajectòria que fa difícil fer creure que estem gaire distants\", li va dir Martí a Maragall el 13 de novembre de 2019 en una comissió municipal, quan ERC es va abstenir en la tramitació inicial dels pressupostos.\nDes de llavors, va llaurar l'acord amb els republicans per poder aprovar els comptes.\nEls comuns fa temps que, en públic i en privat, pressionen ERC per obrir una etapa de noves aliances a Catalunya, que passa per una convocatòria electoral llargament reclamada.\nL'estratègia, sostenen, no és incompatible amb la validació dels pressupostos que tenen entre mans.\nAnhelen un govern d'esquerres també a la Generalitat, de reminiscències tripartites, ara que la boira de la tardor de l'any passat s'ha dissipat.\nColau viu un moment de felicitat política i mira endavant.", "response": "Col·laboradors d'Ada Colau descriuen el moment polític que es respira als despatxos de l'alcaldia en els primers dies del 2020. L'alcaldessa ha encetat l'any amb un canvi d'escenari a l'Estat que li facilita desplegar objectius programàtics, a Madrid i Barcelona, perquè alguns estan vinculats a canvis legislatius a l'Estat i d'altres depenen d'aliances polítiques a l'Ajuntament, que ara són més factibles.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_973", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "L’advocat de Joaquim Forn ha fet públic l’escrit de defensa del conseller, en què en demana l’absolució i argumenta que la Generalitat no va donar ordres polítiques als Mossos d’Esquadra ni el 20-S ni l’1-O.\nTambé diu que Forn no va participar en el disseny dels dispositius policíacs d’aquells dies i cita diverses declaracions del conseller en què deia que els Mossos acatarien les resolucions judicials.\n‘El responsable polític no va interferir en cap decisió operativa’, diu.\nL’escrit també explica que no va fer cap canvi a la cúpula de la policia catalana quan va accedir al càrrec el juliol del 2017.\n‘El relleu en la cúpula política de la conselleria no va implicar un gir insurreccional imprès pel meu representat, sinó una simple continuïtat’, afirma.\nTambé nega que es cometés rebel·lió.\n‘No es pot usar el delicte de rebel·lió per reprimir el dissentiment polític expressat de manera pacífica’, diu.\nI afegeix que va mantenir amb èxit el ‘delicat equilibri’ entre ser lleial al govern i ser el principal responsable del cos.\nLa defensa de Forn, exercida per Xavier Melero, també desmunta l’acusació de passivitat dels Mossos durant l’1-O i explica les actuacions que aquell dia la policia catalana va requisar urnes i va tancar col·legis electorals, tal com havia ordenat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.\nLa defensa també argumenta que Forn no va donar ordres als Mossos l’1-O i que els agents van actuar seguint els criteris de l’ordre judicial.\nEn el cas de la concentració del 20-S, defensa que va ser un exercici del dret a la manifestació i que no es van produir ni detinguts ni afectacions a la integritat física de ningú.\nApunta, doncs, que els ‘excessos’ que s’hagin pogut produir són ‘reconduibles’ a danys, desordres públics i, en el seu cas, resistència a l’autoritat.\nTambé nega que com a conseller ‘incités a les masses’ a oposar ‘resistència violenta’ a l’actuació de la comitiva judicial i nega que hi hagués cap ‘alçament o insurrecció tumultuària’ dels concentrats.\nSobre l’1-O, manté el mateix criteri.\nAssegura que en cap cas va participar en l’operatiu ni va interferir des d’un punt de vista polític.\n‘No va interferir en l’operatiu des del punt de vida polític, ni menys encara tècnic, ni tant sols va estar presents a la sala de coordinació dels Mossos, ni va emetre cap directriu als responsables de la mateixa’, recull l’escrit de defensa.\nEn aquesta línia, també sosté que no va ordenar cap actuació per obstruir la tasca de la policia espanyola o la Guàrdia Civil desplegada a Catalunya.\nA més, nega que hi hagués cap ‘infradotació’ policíaca per part dels Mossos el dia del referèndum i apunta que va ser el dispositiu més nombrós portat mai a terme per part de la policia catalana.\nTambé apunta que en les reunions de coordinació prèvies al referèndum –amb participació de Guàrdia Civil i policia estatal i sota la batuta de Diego Pérez de los Cobos– es va aportar el pla dels Mossos d’enviar una parella d’agents a cada punt de votació.\nI que Pérez de los Cobos no va suggerir cap canvi ni cap modificació concreta.\nForn aporta com a documental la declaració que va fer als treballadors el 26 d’octubre, hores abans que se li comuniqués oficialment la seva destitució en aplicació del 155.\nLlavors, va dir que només hi havia dues alternatives: o convocatòria d’eleccions o aplicació del 155, sense referir-se, doncs, a la possibilitat de declarar la independència.\nMelero sol·licita 38 testimonis, entre els quals el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, el president Carles Puigdemont, l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i el coordinador policíac de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos.\nTambé l’ex-conseller d’Interior Jordi Jané i el màxim responsable de la policia espanyola a Catalunya, Sebastián Trapote.\nTambé sol·licita portaveus de sindicats per sostenir que no va fer ingerències polítiques al cos, diversos agents del cos, dos veïns de Dorius (Maresme) i dos treballadors de la conselleria d’Interior.\nA més, vol que compareguin funcionaris de la Guàrdia Civil autors de diversos atestats policials i de la prefectura superior de la policia a Catalunya que van elaborar el document ‘Pla d’actuació 1 d’octubre’.\nEn l’escrit, ja apunta que les informacions incloses en els atestats que han servit al jutge per a la instrucció de la causa són ‘esbiaixades i parcials’.\nLlegiu ací l’escrit de defensa de Forn.", "response": "L'advocat de Forn ha fet públic l'escrit de defensa del conseller, on en demana l'absolució. Nega que la Generalitat donés ordres polítiques als Mossos d'Esquadra el 20-S i l'1-O, i argumenta que Forn no va donar ordres als Mossos l'1-O; sinó que els agents van actuar seguint els criteris de l'ordre judicial.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_171", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "Dos agents de la Guàrdia Civil que van participar en l’operatiu de l’1-O a Fonollosa han declarat aquest matí a Manresa davant la jutgessa que investiga les càrregues policíaques que hi va haver aquell dia a cinc punts de votació del Bages.\nSón els dos primers agents a tot Catalunya que han donat explicacions per la violència de l’1-O.\nConcretament són els individus que es van endur l’urna.\nUn dels advocats de l’acusació, David Casellas, ha explicat, gràcies a la declaració dels agents com a testimonis, s’havien ‘pogut aclarir alguns extrems’.\nPer exemple, els agents han identificat la persona que va actuar com a màxim responsable de l’operatiu a Fonollosa, i també han confirmat que els dies previs es van fer reunions ‘al màxim nivell’ per a preparar les actuacions amb la presència d’un tinent coronel.\nEn canvi, segons Casellas, els agents no han aclarit què van veure exactament, en relació amb la violència, ni tampoc si van sentir les ordres que es donaven sobre l’ús de la força.\nSegons les explicacions que ha donat David Casellas a la sortida dels jutjats, els guàrdies civils han dit que l’1-O van anar a Fonollosa perquè van rebre l’ordre d’interceptar el material electoral del referèndum que hi havia en aquest municipi del Bages.\nL’urna no era pas dins el punt de votació, sinó que els agents han relatat que, gràcies a la informació d’un altre agent, la van poder trobar amagada en un camp proper.\nUn cop van haver confiscat l’urna, van entrar dins el consistori (el punt de votació) a recollir la resta de material electoral, com ara portàtils, paperetes i fulls de constitució de mesa.\nEls agents han admès que els veïns feien resistència pacífica, però tot i això els antiavalots van carregar contra ells i van causar diversos ferits.\nSobre l’ús de la força, els dos agents no han aclarit què van sentir ni veure exactament.\nTot i que l’advocat de l’acusació s’ha mostrat satisfet per les declaracions dels agents, ha retret que fessin servir ‘una memòria selectiva en algunes situacions’.\nPer exemple, hauria de ser ‘raonable’ que, des del punt on eren, haguessin pogut sentir les instruccions que donava el cap del dispositiu, ‘però han dit que no ho recordaven’.\nEls agents que han declarat són de la Unitat de Recollida de Material, un fet que David Casellas ha lamentat perquè els ha eximit de no ser més concisos sobre les càrregues.\nSegons Casellas, ha quedat acreditat, amb aquests testimonis, que no hi va haver coordinació sobre el terreny entre els diferents cossos policíacs.\nSegons el relat, quan la Guàrdia Civil va arribar a Fonollosa, ‘en cap moment es van dirigir cap a la parella de mossos que hi havia prèviament’.\n‘Semblaria lògic que, si ja hi havia policia, els haguessin demanat quina era la situació i si requerien ajut’, ha assenyalat.\nEls agents també han identificat un tinent coronel de la comandància de Sant Andreu de la Barca, que sembla que va ser la persona de màxim nivell que va preparar el dispositiu amb diverses reunions uns dies abans de l’1-O.\nLa citació dels dos guàrdies civils ha estat arran de les denúncies que va presentar, a final d’octubre, seixanta advocats voluntaris del Col·legi d’Advocats de Manresa per la cinquantena de ferits que hi va haver en cinc punts de votació de la comarca: Fonollosa, Castellgalí, Callús, l’Institut Quercus i l’Institut Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada.\nEn aquestes denúncies presentades, el Col·legi d’Advocats de Manresa instava la magistrada que demanés a la delegació del govern espanyol que identifiqués els guàrdies civils que havien participat en aquests fets.\nEn total, es preveu que declarin, les setmanes vinents, una desena d’agents.\nSi així s’estima, els advocats també podrien demanar la declaració del responsable màxim de l’actuació a Fonollosa, ara que ja s’ha pogut identificar.\nLa jutgessa que ha citat a declarar els deu guàrdies civils és la magistrada del jutjat d’instrucció número 2 de Manresa, María Teresa Rodríguez, la mateixa que també ha citat a declarar com a investigats el batlle de Fonollosa, Eloi Rodríguez, el regidor d’ERC de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, i el batlle de Callús, Joan Badia –qui ha comparegut aquest matí però s’ha negat a declarar.\nEls guàrdies civils han entrat en cotxe pel garatge dels jutjats de Manresa, sense que els mitjans que hi havia a la porta poguessin enregistrar la seva entrada.", "response": "Dos agents de la Guàrdia Civil que van participar en l'operació de l'1-O han declarat davant la jutgessa que investiga les càrregues policials que va haver-hi aquell dia. Els agents van confiscar l'urna en un camp proper, van entrar dins del punt de votació a recollir la resta de material electoral i van causar diversos ferits.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2676", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "L'obra 'El col·leccionista absent III', de l'artista Rafel G. Bianchi (Olot, 1967), ha estat la guanyadora del Premi BBVA de Pintura Ricard Camí que convoca la Fundació Antigues Caixes Catalanes amb el suport de BBVA.\nEl guardó, valorat en 20.000 euros, consisteix en una remuneració econòmica per a l'artista i la promoció i projecció de la seva obra a través de l'elaboració d'un catàleg i d'una exposició individual al Centre Cultural Terrassa.\nL'acte de lliurament del premi ha tingut lloc aquest dimarts al vespre a Terrassa i ha comptat amb una performance al voltant dels artistes finalistes d'aquesta edició.\nLes vint obres finalistes del concurs, la pintura guanyadora inclosa, s'exposaran al Centre Cultural Terrassa fins al 6 d'octubre.\nLa pintura premiada neix de la trobada de Bianchi amb l'obra 'El col·leccionista d'estampes' del reconegut pintor Mariano Fortuny (1838-1874).\nL'obra original, de la qual Fortuny en va fer tres versions, representa un intercanvi comercial entre un venedor i un col·leccionista en una habitació plena de peces artístiques que formen part de la seva col·lecció personal.\nBianchi interpreta i actualitza l'obra original, de la qual Fortuny en va fer tres versions, amb la seva pintura 'El col·leccionista absent III', una adaptació \"crítica i irònica\" a partir de nous enfocaments al fet de col·leccionar.\nEs tracta d'una acció conceptual que no sorgeix tant de la seva posició d'artista col·leccionista, sinó més aviat des d'una lectura capaç de suggerir un relat específic, el que Bianchi denomina com la seva \"particular genealogia de l'art català dels segles XX i XXI\".\nTal com l'artista assenyala, la pintura es construeix a partir de la idea de \"collage\" o \"retallable\", perquè substitueix els elements originals de l'obra de Fortuny per referències artístiques contemporànies.\nPer aquest motiu, a 'El col·leccionista absent III' s'hi poden observar obres pròpies de Joan Miró, Antonio Ortega, Joan Brossa, Regina Giménez, Pere Jaume o Antoni Tàpies, entre d'altres.\nEn definitiva, un conjunt d'elements que configuren la \"cosmogonia\" de Bianchi.\nD'altra banda, la directora de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Belén Latorre, ha celebrat la participació d'enguany, mostra que el Premi \"és interessant\", ha assegurat.\nD'entre els 138 artistes presentats al concurs, el jurat ha premiat l'obra de Rafel G. Bianchi per \"la forma en què l'artista adopta i reactualitza la idea de 'col·leccionar' art per crear una genealogia de creadors del context artístic català que sustenten la seva obra en una pintura nítida i ben tramada\".\nEn aquesta 16a edició, l'organització ha optat per un jurat format per professionals del món de l'art, que són Cèlia del Diego (presidenta de l'Associació Catalana de Crítics d'Art), Teresa Blanch (historiadora d'art, crítica i comissària), Montse Badia (directora artística de Cal Cego), Adrià Fornés (director del Centre Cultural Terrassa) i l'artista Pere Llobera.\nA més, per donar més impuls al concurs, enguany s'ha comptat amb la col·laboració d'Art Barcelona i del Gremi de Galeries d'Art de Catalunya, que han donat suport en la difusió entre els artistes.\nSobre l'artista guanyador\nRafel G. Bianchi és artista i professor, i des del 2015 ha estat treballant en aquest projecte.\nVa presentar una altra versió d'aquesta mateixa obra fa dos anys, en el marc de la 15a edició del concurs, en què va quedar finalista.\nEnguany, però, l'artista ha reformulat la pintura i ha integrat nous elements cromàtics i figuratius en la composició.\nÉs per això que assegura que fa un treball narratiu i no visual en què la seva obra \"canvia\", motiu pel qual no se'l reconeix \"visualment\".\nEn aquest sentit, l'artista ha confessat també que li agrada més fer exposicions que no pas produir-les, perquè amb el procés de muntatge es pot \"reescriure el relat\" i sempre ha defensat l'obra com \"un exercici de comissariat\".\nMalgrat que encara no s'ha engegat la producció de l'exposició personal del guanyador, Bianchi ha avançat que el seu desig és que el projecte sigui \"un desplegament narratiu en 3D\".\nEl Premi BBVA de Pintura Ricard Camí, amb una llarga trajectòria\nEl Premi BBVA de Pintura Ricard Camí és un dels vuit premis que la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA, impulsen arreu de Catalunya en temàtiques tan diverses com la literatura, el dibuix, la música, les arts escèniques i plàstiques, el cinema o l'associacionisme cultural.\nAl llarg de les 16 edicions d'aquesta biennal, més de 5.300 artistes participants han presentat un total de 6.400 obres, de les quals 505 han estat exposades, un fet que des de la direcció del Centre Cultural Terrassa és \"atractiu\" i dóna \"continuïtat\" al concurs.", "response": "L'artista Rafel G. Bianchi ha estat guardonat amb el Premi BBVA de Pintura Ricard Camí pel seu quadre \"El col·leccionista absent III\". El premi inclou 20.000 euros i la promoció de la seva obra a través d'un catàleg i una exposició individual al Centre Cultural Terrassa. La seva obra guanyadora és una adaptació de l'obra \"El col·leccionista d'estampes\", de Fortuny.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2093", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "L'Audiència de Girona ha condemnat a 10 anys de presó Ckeylis Monet, l'acusat d'obrir foc contra un cotxe al recinte fira de Figueres en el qual viatjaven tres ocupants la matinada del 5 de novembre del 2017.\nLa sentència conclou que només ha quedat provat que l'acusat va disparar contra el vehicle amb la intenció de matar un dels joves que hi viatjaven.\n\"Desconeixia el nombre de persones que hi havia dins el cotxe, a banda del conductor\", subratlla la sentència.\nL'Audiència el condemna per un delicte d'intent d'assassinat perquè va disparar fins a set trets contra el cotxe, sis a boca de canó i un darrer quan el vehicle ja fugia, i per tinença il·lícita d'armes.\nEl tribunal també li imposa una multa de 180 euros per un delicte lleu de danys pels desperfectes que va causar al cotxe.\nS'enfrontava a 43 anys de presó per tres intents d'assassinat i tenir armes sense permís.\nLa sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona de la qual ha estat ponent el magistrat Víctor Correas recull que cap a tres quarts de quatre de la matinada l'acusat estava aparcat en doble fila a la ronda sud de Figueres, a l'alçada d'una discoteca.\nDe forma \"inesperada\", el vehicle en el qual viatjaven els tres joves va impactar contra el seu cotxe.\nLa sentència es basa sobretot en les imatges d'una càmera de videovigilància que va captar el moment i conclou que no s'ha pogut acreditar que les víctimes topessin amb el cotxe de l'acusat de forma intencionada, tal com sostenia la defensa encapçalada per l'advocat Carles Monguilod.\nNi tampoc que ho fessin perquè es van \"espantar\" quan van veure el processat, que era el que sostenia l'acusació particular liderada pel lletrat Joaquim Bech de Careda.\nSegons subratlla la sentència, en el moment del xoc l'acusat \"desconeixia el nombre de persones que hi havia al vehicle\", a banda del conductor amb qui feia temps que tenia mala relació.\nPer això, apunta el tribunal que el processat \"ignorava\" que hi hagués dos joves més a dins.\nCom a resultat de la topada els dos vehicles van quedar aturats \"cara a cara\" a la carretera.\nVa ser llavors quan Ckeylis Monet va baixar del seu cotxe de forma \"immediata, sobtada i inesperada\" i va obrir foc contra al conductor del vehicle.\nPer fer-ho va ser servir una arma curta de calibre 9 mm parabellum, per a la qual no tenia llicència.\nLa sentència conclou que va disparar sis trets a \"boca de canó\", a una distància d'entre un metre i mig i dos metres dirigits al conductor.\nUn dels projectils van impactar al vidre del parabrises, a l'alçada del cap del seu objectiu, i els altres cinc contra el capó del cotxe.\nAleshores, el conductor del cotxe que estava rebent la pluja de trets va donar marxa enrere uns metres per tenir marge per poder maniobrar.\n\"Va reprendre la marxa envestint l'acusat en la maniobra de fugida\", apunta la sentència que afegeix que el processat va \"persistir en la seva intenció\" d'acabar amb la vida del conductor i va disparar un últim tret contra la part posterior del vehicle.\nLa fiscalia i l'acusació particular acusaven Monet de tres intents d'assassinat però el tribunal conclou que només ha quedat demostrat que volia matar un dels ocupants del cotxe i que ignorava que els altres dos joves també fossin dins el vehicle.\n\"Els trets es dirigeixen clarament a la posició del conductor del vehicle\", argumenta la sentència que afegeix que era fosc i que els ocupants es van ajupir quan el processat va començar a disparar.\nA traïció\nEl tribunal exposa que l'atac va ser a traïció: \"Per molt que existissin conflictes previs entre l'acusat i la víctima, no podia preveure que dos segons després de la col·lisió d'escassa entitat, l'acusat dispararia una arma de foc a curta distància\".\nLa sentència, a l'hora de considerar provat que es va tractar d'un intent d'assassinat i no d'homicidi, també posa el focus en què la víctima estava dins un \"espai reduït\" i no tenia cap capacitat de defensar-se.\nLa defensa de l'acusat al·legava que Monet va actuar amb legítima defensa perquè la víctima va xocar contra el seu cotxe primer.\n\"No es pot reconèixer de cap manera que hi hagi elements d'agressió legítima per part de la víctima\", conclou la sentència que exposa que no ha quedat provat que el xoc fos intencionat.\nL'Audiència de Girona recull, finalment, que el processat va utilitzar una arma per a la qual no tenia llicència i que va causar desperfectes al cotxe on viatjava la víctima, que a més li havia deixat un conegut.\nPer això, li imposa una pena de 9 anys de presó per l'intent d'assassinat, 1 per la tinença il·lícita d'armes i una multa de 180 euros per un delicte lleu de danys.\nNo es podrà apropar a menys de 200 metres de la víctima durant 12 anys.", "response": "L'Audiència de Girona ha condemnat Ckeylis Monet a 10 anys de presó per obrir foc contra un cotxe a la fira de Figueres. Se'l condemna per un delicte d'intent d'assassinat i tinença il·lícita d'armes. La sentència conclou que només va intentar matar un dels ocupants del vehicle i no tots tres.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1157", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan (la Terra Alta) ha demanat un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per comprovar l'estat de conservació de la pintura mural que presideix la façana renaixentista del consistori.\nEl fresc es va tapar l'any 1981 amb una còpia del dibuix original sobre un plafó que, aquest dimarts, s'ha retirat provisionalment, per veure com es conservava i prendre-li mostres.\nSegons els tècnics, l'estat de conservació no és òptim però es podria recuperar molt bé perquè més de la meitat de la pintura original ha aguantat el pas del temps i ha resistit a les inclemències meteorològiques.\nEs tracta d'un mural de Ferran VII, al·legoria a les Corts de Cadis, que s'hauria pintat a molts ajuntaments entre 1812 i 1814, tot i que se'n desconeix l'autoria.\nD'entrada, a Catalunya, en exterior, només es conservaria el fresc d'Horta de Sant Joan i podria ser que fos únic també a la resta de l'estat espanyol.\nAquest dimarts, els tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, i alguns veïns curiosos, han pogut veure la pintura mural original de la façana de l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan.\nEl fresc fa més de 35 anys que està tapat i s'ha tornat a mostrar, durant unes hores, amb l'objectiu que els experts prenguessin mostres i el poguessin avaluar in situ per fer un informe que determinarà la viabilitat de la seva restauració.\nCom ha explicat l'alcalde d'Horta de Sant Joan, Joaquim Ferràs, el consistori vol incloure la recuperació del fresc en una línia d'ajuts de la Generalitat a la recuperació de patrimoni, de manera que, aquest projecte fos un complement i el colofó de la reforma de les dues places del nucli antic —la plaça de Sant Salvador i la de l'Església, on hi ha l'edifici de l'Ajuntament—, que s'inclou en la tercera fase de rehabilitació dels carrers del municipi.\n\"Acabaria de donar encara més valor a la plaça Renaixentista que és una joia de l'arquitectura del nostre país\", ha destacat el batlle.\n\"Esperarem la valoració tècnica i, a partir aquí, prendrem la decisió sobre si val la pena invertir en la restauració de l'obra o és molt complicat\", ha dit Ferràs.\nValoració positiva dels tècnics\nLa primera impressió dels tècnics ha estat realment molt positiva.\nPere Rovira, tècnic de pintura mural i escultura en pedra del Centre de Restauració de Béns Mobles, ha assegurat que la pintura està suficientment conservada per ser recuperada.\n\"Queda una part molt important del mural que s'ha de netejar, conservar, fixar i consolidar per a què tingui una presència important a la plaça.\nQueda una part important de pintura per a què es pugui fer visible i es pugui fer entenedora des de baix\", ha explicat Rovira.\nAquest dimarts s'han pres mostres de pigment i es farà un estudi organolèptic per valorar l'estat de conservació.\nS'avaluarà com està cohesionat el morter a la paret, es verificarà la tècnica del fresc, si hi ha esquerdes, o com es va fer la fixació del pigment sobre la capa de calç i sorra.\n\"Valorarem que hi hem de fer i podrem desenvolupar un projecte de concessió de restauració per retornar-li l'estabilitat a la pintura mural\", ha dit el tècnic del centre de restauració.\nRovira ha destacat que \"és molt difícil\" trobar pintures conservades com la d'Horta en parets exteriors, i ha assenyalat que la mateixa tècnica del fresc i els anys que s'ha mantingut tapada han estat claus per a la seva conservació.\n\"Fresos d'aquests no en queden.\nConservar aquest i exposar-lo a la vista de tothom serà una meravella.\nSerà posar en valor una pintura que semblava que no existia o donàvem per perduda\", ha destacat Rovira.\n\"No se sap per què es va conservar aquí i no altres llocs, on es van retirar per ordre del mateix rei Ferran VII quan es va carregar la Constitució de Cadis de 1812.\nAquí no es va complir i no es va parar esment a retirar-ho\", ha explicat l'alcalde d'Horta de Sant Joan.\nTampoc es coneix l'autoria però, a menys que no aparegui algun escrit o signatura o algun indici sobre qui ho va fer, serà difícil esbrinar-ho amb aquests estudis que s'han engegat aquest dimarts.\n\"Devien ser alguns artistes de l'època però que sapiguem, no està documentat\", ha explicat Ferràs.", "response": "Horta de Sant Joan ha encarregat un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles per a la conservació del fresc de la façana del consistori. L'estat de conservació no és òptim, però quasi tota la pintura original ha aguantat el pas del temps. El consistori vol incloure la recuperació del fresc en una línia d'ajuts de la Generalitat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_768", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "L’1 de gener, el Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua de Terrassa assumiran l’activitat que actualment té concertada l’Hospital General de Catalunya i per això, el Departament de Salut ja està negociant, amb totes les parts, els termes del trasllat per evitar l’acomiadament de cap treballador i garantir la qualitat de l’assistència sanitària.\nAixí ho ha explicat el conseller de Salut, Toni Comín, en una entrevista a l’ACN.\nComín no ha avançat el número de treballadors que es veuran afectats per aquest trasllat però s’ha mostrat optimista a l’hora de culminar el procés, ja que el procediment jurídic és el mateix que ha acabat amb ‘èxit’ a la Clínica del Vallès cap al Consorci Sanitari de Terrassa i el Parc Taulí de Sabadell.\nDesprés de traslladar l’activitat derivada a la Clínica del Vallès cap al Consorci Sanitari de Terrassa i l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, el Departament de Salut ja està treballant per fer el mateix procés amb l’Hospital General de Catalunya.\nEl contracte acaba el 31 de desembre i, a partir de l’1 de gener, seran el mateix Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua de Terrassa els centres que assumiran aquesta activitat assistencial.\nDe moment, s’han engegat les negociacions perquè el procediment jurídic, el mateix que ja s’ha fet a la Clínica del Vallès, acabi amb el mateix ‘èxit’.\nAixí ho ha explicat el conseller de Salut, Toni Comín, en una entrevista a l’ACN.\nComín està convençut que el procediment es resoldrà positivament depenent de ”l’actitud de l’empresa”.\nEl conseller ha recordat que, en el cas de la Clínica del Vallès, es va obrir un diàleg entre totes les parts, els comitès d’empresa i les direccions de les empreses emissores i les empreses receptores.\nPer Comín és una ”sort” que una d’aquestes empreses, el Consorci Sanitari de Terrassa, ja hagi participat d’aquest procés en una ocasió i hagi fet una rebuda ‘extraordinària’.\nComín no ha donat les xifres dels treballadors que es veuran afectats per aquest trasllat de l’activitat l’Hospital General de Catalunya, però reconeix que si no es fa, la viabilitat del Consorci Sanitari de Terrassa, per exemple, ‘estaria en situació de risc’ a causa d’un ‘deute històric’ i un ‘infrafinançament’.\nEl conseller ha recordat que Salut ja està fent plans d’ajustament que el facin viable gràcies a aquesta activitat que li vindrà de l’Hospital General de Catalunya.\nPer Comín, cal preocupar-se primer dels hospitals públics, responent així a les reticències que en alguna ocasió ha mostrat l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.\nEl conseller ha recordat al consistori que hi ha treballadors de tots els centres implicats que viuen a Sant Cugat i a Terrassa.\nPer això, insta a preocupar-se ‘de tots els treballadors’.\nClínica del Vallès: 1 milions d’euros d’estalvi\nEl conseller de Salut ha xifrat en 1 milions d’euros, entre un 12 i un 14 %, l’estalvi que ha suposat per les arques públiques el trasllat d’activitat de la Clínica del Vallès al Parc Taulí de Sabadell i al Consorci Sanitari de Terrassa.\nComín ha defensat que no sempre un proveïdor privat és més eficient que un operador públic i que en grans equipaments com l’Hospital Parc Taulí, treballen amb economia d’escala, cosa que afavoreix l’estalvi de costos.\nAltres processos en cartera\nEl Departament de Salut vol acabar aquest procediment abans de posicionar-se respecte altres derivacions actuals com és la Clínica de Ponent o la Clínica de Girona.\nComín, en aquests dos darrers casos, reconeix que la infraestructura pública no pot assumir l’assistència que es deriva i per aquest motiu, no la traslladarà ara per ara.\nPel que fa al Sagrat Cor, Comín tampoc no vol abordar-lo fins que no estigui acabat el trasllat de l’Hospital General de Catalunya.\nEn l’àmbit dels equipaments sociosanitaris i de salut mental, Toni Comín, aposta per seguir comptant amb els proveïdors privats perquè la sanitat pública no té prou oferta per respondre a la demanda.\nEn aquest sentit, Comín, prioritza els proveïdors privats sense ànim de lucre que han nascut amb la finalitat de servei públic.", "response": "El Consorci Sanitari de Terrassa i la Mútua de Terrassa assumiran l’activitat concertada que té actualment l'Hospital General de Catalunya. El Departament de Salut està negociant els termes del trasllat per garantir la qualitat assistencial i evitar l'acomiadament dels treballadors. El conseller de Salut, Toni Comín, espera culminar el procés sense acomiadaments.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1290", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "L'Escola Bloom és un lloc que convida a entrar, a ser-hi, a passar-hi molta estona.\nPetit oasi de complicitats, d'escriptura i de creativitat, l'èxit de la proposta formativa i de totes les iniciatives que hi graviten té nom i cognoms: Lana Bastašić i Borja Bagunyà.\nElls dos són els responsables del dia a dia de l'escola i de tot l'entusiasme que l'ha convertit en un centre ineludible de la literatura catalana actual.\nActivitats a les quals ara sumen Carn de cap, una revista de disseny exquisit on 14 autors reinterpreten el conte El meu germà, de Quim Monzó.\n\"La revista és una extensió de l'escola\", asseguren, amb l'orgull d'un projecte que té ànima, identitat i un objectiu clar.\n\"La idea era fer una escola petita, que evités la fórmula: l'Escola Bloom no només és transmissió de sabers, sinó producció de sabers\".\nPerquè la literatura \"és una cosa seriosa, i això no vol dir avorrida, sinó apassionant\".\nEn aquest sentit, el centre i la revista tenen la mateixa funció: \"pensar la literatura des de tots els seus aspectes i disciplines, i trencar la idea que de literatura només en poden parlar qui ha fet la carrera de teoria literària.\nAquí en parlem, pensem, discutim, i introduïm un temps diferent, en un espai per la literatura que no ve dictat per la novetat, la urgència o la immediatesa\".\nEn aquest encreuament de ments creatives, curiositats, ganes de saber i aprendre, és on apareix Carn de cap. Una revista concebuda com una obra d'art, com alguna cosa més que un llibre o una publicació a l'ús.\n\"Cada número pot tenir un format diferent, com el concepte, ja sigui crítica, periodisme o assaig, convertint-la en un objecte interdisciplinari.\nL'únic que no variarà és el nom\", explica Bagunyà.\n\"El disseny és molt important, volíem que fos una relectura més del conte\", continua Bastašić.\n\"Per això hem posat el nom de la la dissenyadora als crèdits, Júlia Francino, de l'Estudi Bicoté\".\nQuim Monzó: del mestratge a l'homenatge\nCarn de cap mostra a 12 escriptors i escriptores, un fotògraf i una dissenyadora que \"reescriuen, interpreten o intervenen\" en el primer conte del llibre El millor dels mons (2001), de Quim Monzó.\nEl meu germà com a punt de nexe simbòlic entre generacions literàries, amb tot el pes de l'homenatge a un mestre.\n\"Qui és la persona més rellevant del conte català?\"\nLa resposta: el darrer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.\n\"Vam pensar que el millor homenatge que pots fer a un escriptor és homenatjar-ne l'obra, no la persona.\nEn aquest cas, El meu germà ens va fascinar perquè es podia llegir de moltes maneres, també com el de l'escriptor que carrega un llegat, un pes\".\nLa tria d'autors que hi participen va ser el proper pas.\n\"Volíem anar a la generació següent, no a la de Jordi Puntí o Sergi Pàmies.\nLa 'generació Monzó' ja porta molts anys parlant-ne i rellegint-lo.\nLa idea era fer un exercici per a una generació nova, sobre com aquesta generació es relaciona amb el llegat.\nÉs una idea que sempre ens arriba, quan escrivim: per poder escriure què fem amb el cànon?\nQuè fem amb els nostres antecessors?\"\nPer això, amb aquesta base clara, la idea proposada als autors va ser \"coses que tots sabem que són mortes però fem passar per vives\".\nLa llista és llarga –\"l'amor romàntic, la democràcia liberal, o la salut del planeta\"–, tan llarga com els noms dels escriptors que hi col·laboren: Borja Bagunyà i Lana Bastašić, Max Besora, Lucia Pietrelli, David Gálvez, Adrià Pujol Cruells, Joan Jordi Miralles, Víctor García Tur, Mar Bosch, Juan Diego Valera, Anna Gual, Rubén Martín Giráldez, Jaume C. Pons Alorda, Cristina Morales i Carles Rebassa.\nEl volum arriba amb una reproducció de l'original de Monzó en llibret independent, que es pot moure amunt i avall, tal com el narrador del propi conte mou el cadàver del seu germà.\nUn detall més d'una revista que val la pena llegir i degustar.", "response": "L'Escola Bloom és una escola de literatura catalana. Els seus fundadors han creat la revista d'art \"Carn de cap\", on 14 autors reinterpretaran el conte d'en Quim Monzó \"El meu germà\". La revista busca pensar la literatura des de tots els seus aspectes i disciplines, i establir un espai per a la literatura allunyat de la novetat i la immediatesa.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1335", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "L'ultimàtum de Quim Torra a Pedro Sánchez també té a veure amb els pressupostos generals de l'Estat.\nEn aquests termes s'ha expressat aquest dimarts la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior al consell executiu.\n\"El que anomeneu [des dels mitjans] com a ultimàtum té molt a veure amb els comptes de l'Estat\", ha apuntat Artadi, que ha lamentat la manca d'ofertes i de moviments de l'executiu que lidera Pedro Sánchez per aconseguir el suport de l'independentisme.\nEn el discurs pronunciat en el debat de política general, Torra va vincular aquest ultimàtum -que caduca a finals de mes- al fet que Sánchez plantegés una oferta sobre el dret a l'autodeterminació.\n\"Si no hi ha aquesta proposta per exercir l'autodeterminació de manera pactada, vinculant i reconeguda internacionalment damunt de la taula abans de novembre, l'independentisme no podrà garantir cap mena d'estabilitat al Congrés dels Diputats al senyor Pedro Sánchez.\nRepeteixo, l'independentisme no podrà garantir cap mena d'estabilitat al Congrés dels Diputats al senyor Pedro Sánchez\", va dir textualment.\n— Govern.\nGeneralitat (@govern) 23 d’octubre de 2018\n\"Necessitem que parli clar\", ha apuntat Artadi, que ha lamentat que no hi hagi hagut \"cap pas\" per resoldre el conflicte de manera política.\n\"Tenim menys esperances de les que teníem al principi.\nEstà passant el temps i no hi ha cap oferta.\nSeguirem lluitant pel diàleg i la negociació?\nSempre, és la nostra obligació.\nPerò no s'està donant resposta\", ha manifestat la consellera de la Presidència.\n\"Esperem que entenguin on som.\nAmb la repressió i l'exili\", ha resumit posteriorment la dirigent independentista.\n— Jordi Pu1gnerO 🎗 (@jordiPuignero) 23 d’octubre de 2018\nArtadi ha estat dura a l'hora de valorar el \"veto\" de l'Estat al conseller Jordi Puigneró en un acte internacional, i ha afegit que les relacions entre alguns departaments i alguns ministeris -com ara el de Puigneró, Polítiques Digitals i Administració Pública amb el de Meritxell Batet- no són bones.\n\"Hi ha haver una intransigència més dura que la de Cristóbal Montoro\", ha ressaltat la consellera de la Presidència.\nEl desmarcatge de la CUP\nPel que fa al futur de la legislatura, marcat aquests dies per la decisió de la CUP de \"bloquejar\" la majoria independentista, Artadi ha confiat que es pugui arribar a acords amb ells malgrat el desmarcatge envers el Consell de la República i la posada en marxa del consell assessor del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent.\nAquest organisme es posarà en marxa en els propers dies, tindrà entre deu i vint membres i que liderarà Lluís Llach.\nL'encàrrec, en tot cas, no és redactar cap Constitució catalana.\nTorra, en la presentació del nou organisme i en resposta a les preguntes dels periodistes, ha indicat que no pensa en convocar eleccions anticipades.\nA partir del dia 28 d'octubre, el president de la Generalitat recupera la possibilitat de signar el decret per anar a nous comicis autonòmics.\nUn \"escàndol\" hipotecari\nArtadi ha considerat \"escandalós\" el buit legal creat pel Tribunal Suprem en relació a la revisió de la sentència sobre el pagament dels impostos associats a les hipoteques.\n\"És improcedent, deixa en un buit legal la qüestio i provoca inseguretat jurídica\", ha apuntat.\nEl Suprem decidirà definitivament sobre l'impost hipotecari el 5 de novembre, fet que suposa una marxa enrere respecte el posicionament inicial, que feia recaure en els bancs el pagament de les actes jurídiques i documentals.\nUn impost, per cert, cedit a la Generalitat.\n— Govern.\nGeneralitat (@govern) 23 d’octubre de 2018\n\"Hi ha prioritats en els organismes de l'Estat que es veuen distorsionades en funció de qui afecta la situació\", ha apuntat la consellera en referència a la banca, tenint en compte que aquesta mateixa decisió es va prendre en relació a impostos creats per la Generalitat en l'anterior legislatura.\nArtadi ha alertat que aquesta circumstància pot impactar en la signatura de noves hipoteques durant els quinze dies que queden per arribar al 5 de novembre.\nL'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i l'Agència Catalana de Consum estan en contacte permanent amb els consumidors per oferir assesorament, ha dit.\nAcords sectorials\nEl conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha comparegut per explicar tres qüestions: el projecte de llei d'ordenació del litoral -que crea un nou cànon recaptat per la Generalitat-, un acord per destinar 30 milions d'euros a l'adquisició de pisos provinents d'execucions hipotecàries i la constitució de la Taula del Ter, un òrgan col·legiat que persegueix el compromís de reduir gaire bé a la meitat les derivacions d'aigua del riu cap a Barcelona.\nPel que fa al primer punt, Calvet ha indicat que hi ha \"molt a fer\" al litoral, i que la Generalitat \"necessita recursos\" per aconseguir-ho.\n\"Necessitem aixecar recursos per impulsar mesures que protegeixin el litoral del nostre país\", ha apuntat el conseller de Territori.\nHi ha 70 municipis costaners a Catalunya, en els quals hi ha 596 trams de platges, 260 dels quals són naturals i, la resta, urbans.", "response": "Elsa Artadi ha explicat que l'ultimàtum de Torra a Sánchez està relacionat amb els pressupostos generals de l'Estat. Ha criticat la manca d'ofertes per part del govern espanyol per aconseguir el suport independentista, i ha lamentat les males relacions entre alguns departaments i ministeris espanyols. S'ha mostrat confiada a arribar a acords amb la CUP, malgrat el seu desmarcatge.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1542", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "Un ple, minuts abans de saltar.\nFoto: Estefania Escolà\nTothom qui vulgui pot fer de ple a la Patum de Berga?\nNo i sí.\nCada any, pels volts de la Patum, ressorgeix un viu debat sobre si tal persona no ha pogut fer mai saltar a plaça i demanar-ho insistentment, si tal altre ho ha aconseguit a la primera...\nLa situació genera tensions tant entre el conjunt de patumaires com entre els propis membres de la comparsa, entre la suposada gent afectada...\nEl gerent del Patronat Municipal de la Patum, Albert Rumbo, aclareix a NacióLaFlama.cat : \"Hi ha 400 salts de plens, 200 el dijous i 200 el diumenge.\nNi un més, ni un menys.\nPer tant, són números tancats, hi ha els que hi ha, i sí que és cert que té la seva dificultat aconseguir fer de ple, però no és una cosa impossible.\"\nEls titulars dels salts de plens són els propis membres de la comparsa, la plantilla, conformada per un total de 22 berguedans.\nCadascun d'ells té quinze salts en propietat -vuit per un dia i set per l'altre-, és a dir, un total de 330.\nEls 70 restants els gestiona l'ajuntament.\n\"Cadascun dels membres de la comparsa, aquella gent que perd hores i hores perquè tot funcioni correctament, gestiona com vol els salts que li pertoquen\", explica Rumbo.\n\"De fet, passa a tot arreu, que els membres d'una colla siguin els qui ballin a plaça, no?\nNo ballaràs pas els gegants de Tarragona per Santa Tecla si no ets de la colla!\", s'exclama.\nTot amb tot, cadascun dels 22 integrants de la comparsa acostuma a reservar-se només un o dos salts, i reparteix els 13 o 14 restants entre amics i coneguts.\n\"Aconseguir un d'aquests salts no és la cosa més fàcil del món, però hi ha gent que ha buscat camins i els ha trobat.\nÉs evident que no pots anar el dia abans i dir-los que vols saltar, s'ha de fer amb temps.\nPerò hi ha força gent que s'ha mogut i ho ha trobat, i hi ha molta gent de fora de Berga que salta amb un certa assiduïtat\", concreta.\nI, tot i que la comparsa de plens podria semblar la més llaminera per a qui no és membre de cap colla, exposa: \"Els plens generen una certa moguda, però no és res que no passi amb d'altres comparses...\nTambé hi ha qui, sense ser de cap colla, ha intentat saltar amb els Turcs i Cavallets, o portar la Guita, o fins i tot ballar l'Àliga, i ho ha aconseguit.\"\nQui pot ser membre de la colla?\nCadascuna de les comparses de la Patum té el seu propi reglament de funcionament intern.\nConcretament, el dels plens estableix que, quan algun dels 22 membres vol deixar la colla, pot cedir el seu lloc al seu fill o nét.\nSi no, el conjunt de la colla també pot decidir atorgar la plaça a algun dels ajudants de la comparsa.\nJa sigui per successió o per cooptació, els 22 berguedans que formen part de la comparsa són els titulars dels salts, i són els qui decideixen si regalen i a qui regalen el privilegi de participar de la festa de Corpus berguedana des del moll de l'os.\nDes del 2008, el patronat porta un registre de tota la gent que participa a la Patum, ja sigui com a membre d'una de les comparses, ja sigui col·laborant-hi desinteressadament, ja sigui simplement saltant com a ple o amb alguna altra comparsa.\nI, en base a aquestes dades, Rumbo sosté que la rotació de protagonistes a la plaça de Sant Pere és prou notable.\nI, si a algú no li convenç aquest sistema, també pot provar sort amb la CUP, que sorteja els salts que pertoquen als seus regidors , acaba apuntant el gerent del patronat.\nTot un ventall de possibilitats, doncs, per revestir-se de vidalba.\nUn dels plens, entrant a la plaça de Sant Pere plena de gom a gom.\nFoto: Joan Parera/NacióLaFlama.cat.", "response": "La Patum de Berga té 400 salts de plens i 70 són gestionats per l'Ajuntament. La comparsa de plens té el seu propi reglament de funcionament intern i decideix qui en pot ser membre i qui pot rebre els salts en propietat. El Patronat Municipal de la Patum porta un registre de tots els participants.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_547", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "El Circuit Cultural Valencià integra ja 69 poblacions de tot el País Valencià i dues universitats –la d’Alacant i Jaume I de Castelló- i ha augmentat el seu pressupost d’un 163% des de 2015.\nEntre els nous membres que s’hi han adherit hi ha Ontinyent, que ha participat aquest dilluns per primera volta en la reunió ordinària d’aquesta xarxa cultural, celebrada a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia, que enguany celebra el 30 aniversari.\nEs tracta d’una sessió de treball que es fa cada sis mesos en alguna de les poblacions pertanyents al circuit, a la qual han assistit en representació de Cultura de la Generalitat el secretari autonòmic Albert Girona; el director general de l’IVC, Abel Guarinos; i els nous directors adjunts de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), Marga Landete, de Música i Cultura Popular, José Luis Moreno d’Audiovisuals i Cinematografia i Roberto García, d’Arts Escèniques.\nEls altres membres nous que hi ha acudit per primera vegada són la Universitat d’Alacant i Corbera, Morella, Petrer i Xest.\nSi el 2015 hi pertanyien 46 municipis, en el 2016 van arribar als 63, fins arribar a la xifra actual de 69 municipis i dues universitats que s’han adscrit per ara durant 2017.\nEl pressupost destinat al Circuit Cultural Valencià ha augmentat d’un 163 % des de 2015, passant dels 475.000 euros en 2.015 a 1.250.000 euros del pressupost de 2017.\nEl director general de l’IVC, Abel Guarinos, ha manifestat ‘la gran satisfacció que és que el projecte del Circuit Cultural Valencià vaja recollint cultura per les comarques i que en poc temps haja obtingut grans resultats.\nVolem, a més, ampliar progressivament la xarxa de poblacions que formen part d’aquestes programacions conjuntes que realitzem des de Cultura de la Generalitat amb les localitats valencianes’.\nPer la seua banda, el secretari autonòmic, Albert Girona, ha destacat que s’està fomentant ‘la incorporació de més i més municipis al Circuit per programar cultura d’una manera interinstitucional i descentralitzada, tal com marca el pla estratègic cultural “Fes Cultura” i així complir l’objectiu de cohesionar, democratitzar i aproximar la cultura als valencians i valencianes mitjançant programacions atractives als seus municipis’.\nProgramació professional i cofinançada\nLa incorporació al Circuit permet als municipis d’acollir-se a una àmplia oferta de programació professional i cofinançada, sempre que disposen d’un gestor o programador cultural que s’encarregue de les tasques de programació, difusió i tramitació.\nA més, també han de disposar d’un pressupost mínim per assumir els costos derivats de la programació, entre els quals figura l’assumpció de la meitat dels caixets que formen part del conveni de col·laboració.\nEl Circuit facilita als ajuntaments d’acollir-se a cinc tipus de modalitats per accedir a les programacions corresponents.\nAixí, la modalitat de teatre, dansa i circ es divideix en dues que permeten la programació d’un mínim de deu espectacles en el cas de la modalitat A i un mínim de sis espectacles a la de la modalitat B, mentre que la modalitat de lírica facilita la programació d’un mínim de dos espectacles de sarsuela o òpera en format escènic i representada per companyies professionals valencianes.\nEn el cas de la modalitat de música, que es va incorporar el 2016, permet d’acollir una programació d’un mínim de cinc concerts de grups professionals valencians en els quals, com a mínim, hi figurarà un grup que cante en valencià.\nPer la seua banda, la modalitat de cinema i audiovisual garanteix l’accés a una programació d’un mínim de dues sessions de curtmetratges valencians del catàleg que ofereix l’IVC.\nLa presència al Circuit permet de compartir els costos dels concerts de música, mentre que en el cas dels curtmetratges, els consistoris adherits hauran d’assumir els costos de reproducció o d’autor i, en cas de sol·licitar-los, el cost del viatge del director o intèrprets de la projecció per facilitar la seua participació en la presentació de l’audiovisual i el col·loqui posterior.", "response": "El Circuit Cultural Valencià ja inclou 69 pobles de tot el País Valencià i dues universitats, amb un pressupost que ha augmentat un 163 %. Els nous membres que s'han afegit són Ontinyent, la Universitat d'Alacant, Corbera, Morella, Petrer i Xest. El Circuit ofereix una programació professional i cofinançada, amb cinc modalitats que van des del teatre fins a la música.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_45", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "La xarxa d’escoles de La Bressola, que ofereix una escolarització en català a la Catalunya Nord, creu que l’actual falta d’espais els impedeix de créixer.\nLa directora general, Eva Bertrana, ha assegurat que si bé ara han arribat als 1.000 matriculats, ‘aquesta xifra s’hagués pogut duplicar’ si al llarg de la història d’aquesta escola haguessin tingut les instal·lacions que requerien.\nBertrana ha apuntat a la falta d’entesa amb les administracions locals com a principal factor.\nDe fet, la directora ha detallat que a finals dels anys 70 es podia obrir un centre educatiu en un local que no fos ‘purament escolar’, però actualment les noves normatives de seguretat impedeixen aquesta situació.\nAixò fa que la majoria d’ajuntaments no disposin d’instal·lacions aptes per a l’obertura de nous centres.\nActualment, La Bressola ha aconseguit arribar a la ‘fita’ dels 1.000 alumnes matriculats.\nDe tota manera, la directora general dels centres, Eva Bertrana, ha dit que ‘aquesta xifra s’hagués pogut duplicar’ si les administracions haguessin cedit els locals que La Bressola necessitava.\nBertrana ha assegurat que ‘any rere any’ han de refusar noves inscripcions perquè les aules ja estan plenes i no hi ha cabuda per a nous alumnes.\nDavant d’aquesta necessitat, La Bressola ha anat demanant nous espais a les administracions locals, que són les competents en aquest àmbit.\nLes negociacions, però, no sempre arriben a bon port i això els ha impedit que avui dia La Bressola estigui ‘festejant els 2.000 alumnes’.\nLa direcció general assegura que es conformen amb escoles en barracons perquè ‘l’escola no és les parets que la formen, sinó qui la fa’, detalla Bertrana.\nAixí i tot, les normatives de seguretat els impedeixen obrir nous centres en locals que no són ‘purament escolars’ tal com passava ‘a finals del 70’, quan va engegar la iniciativa educativa a la Catalunya Nord.\nLa directora ha assegurat que estan ‘en negociacions’ amb diversos municipis per obrir nous centres, però ha lamentat que mentre ‘no es concreten les mesures, perdem mainada i locutors del català’.\nA més, Eva Bertrana ha reblat que precisament això va en contra dels principis de La Bressola, ja que ‘l’objectiu no és refusar nins, sinó eixamplar al màxim la base’.\nL’educació secundària és prioritària\nUn dels problemes que preveu patir a curt termini La Bressola és amb les matrícules del col·legi –l’edifici on els alumnes estudien la secundària obligatòria segons el sistema educatiu francès – perquè ‘s’ha quedat petit’.\nBertrana indica que volen ‘desdoblar’ aquest centre per tal de donar resposta a totes les sol·licituds actuals per seguir estudiant la secundària en català.\nEn cas en què aquest nou centre no es pugui aconseguir aviat, afirma que de cara a l’any que ve hauran de refusar matrícules de nens que han estudiat ‘tota la seva vida’ a La Bressola.\nEn segon terme, la Bressola també es plantegen la ‘creació d’un liceu’ per tal que els alumnes puguin estudiar el batxillerat francès en català i d’aquesta manera ‘tancar el cicle’ abans no vagin a la facultat.\nL’espina del centre a Vallespir\nPer altra banda, la directora general assegura que en molts casos l’entesa amb les administracions locals no es produeix perquè els municipis no tenen equipaments per les necessitats de l’escola o no poden afrontar la despesa en personal i material que suposa.\nEl que sí que lamenta Bertrana és que en 40 anys no hagin pogut obrir cap escola en català al Vallespir, perquè ‘és una de les comarques que més ha preservat el català’ i per això s’ha convertit en una ‘espina clavada’ per a la direcció.\nLa Bressola: una escola moderna, vertical i en català\nEl model d’escolarització de La Bressola pretén ser modern i vertical, ja que les classes estan formades per nens de diferents edats en què uns s’ajuden als altres a consolidar tot el coneixement adquirit.\nSegons expliquen des de la mateixa escola, aquest és un model d’èxit, ja que per comunicar-se els nens utilitzen el català.\nAixò comporta que comencin a socialitzar-se en aquesta llengua i obrin la porta a seguir utilitzant el català fora de les aules, una situació insòlita per l’alta imposició del francès.", "response": "La Bressola es veu limitada per la manca d'espais per créixer. La directora destaca la falta d'entesa amb les administracions com a principal factor. Malgrat arribar als 1000 alumnes, hauria pogut assumir-ne el doble, si haguessin disposat dels espais necessaris. Ha anat demanant nous espais, però les negociacions no sempre han anat bé.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1558", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "El teixit pulmonar de pacients que van patir la Covid-19 de forma greu mostra una bona recuperació en la majoria dels casos.\nAixí ho va revelar un estudi realitzat pel centre mèdic universitari de Radboud que ara s'ha publicat a la revista Clinical Infectious Diseases.\nUna conclusió cridanera d'aquesta investigació és que el grup que va ser derivat per un metge de capçalera no es va recuperar tan bé com els pacients que van ingressar a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'hospital.\nL'estudi, dirigit pel pneumòleg Bram van den Borst, va incloure a 124 pacients que s'havien recuperat d'infeccions agudes per Covid-19.\nVan visitar la clínica de cures posteriors de coronavirus del centre mèdic de la universitat de Radboud, als Països Baixos.\nEls pacients van ser examinats per tomografia computeritzada i una prova de funció pulmonar, entre altres anàlisis.\nDesprés de tres mesos, els investigadors van fer un balanç, que va revelar que el teixit pulmonar dels pacients s'estava recuperant bé.\nEl dany residual en el teixit pulmonar va ser generalment limitat i s'observa amb més freqüència en pacients que van ser tractats a l'UCI.\nLes queixes més comunes després de tres mesos són fatiga, dificultat per respirar i dolors de pit.\nMoltes persones també experimenten limitacions en la seva vida diària, així com una qualitat de vida disminuïda.\nL'investigador principal i pneumòleg Bram van den Borst explica: \"Els patrons que veiem en aquests pacients mostren similituds amb la recuperació després d'una pneumònia aguda o síndrome de dificultat respiratòria aguda (SDRA), en el qual s'acumula líquid en els pulmons durant molt de temps.\nÉs encoratjador veure que els pulmons després de les infeccions per Covid-19 exhibeixen aquest nivell de recuperació\", postil·la.\nEls pacients es van dividir en tres categories per a l'estudi: un grup amb pacients que van ingressar a l'UCI, un grup de pacients que van ingressar en una sala d'infermeria a l'hospital i, finalment, un grup amb pacients que van poder quedar-se a casa, però van experimentar símptomes persistents que finalment van justificar una remissió del seu metge de capçalera.\nL'estudi va avaluar com els va anar als pacients després de tres mesos i va revelar que els pacients que van ser remesos a la clínica de posttractament pel seu metge de capçalera van mostrar la pitjor recuperació en el període següent.\nPer descomptat, aquest últim grup de pacients va ser derivat a causa de la persistència dels símptomes.\n\"No obstant això, sembla que hi ha un subgrup clar de pacients que inicialment van experimentar símptomes lleus de Covid-19 i després van seguir experimentant queixes i limitacions persistents a llarg termini --explica Bram van den Borst--.\nEl més sorprenent és que amb prou feines trobem anomalies en els pulmons d'aquests pacients.\nAtesa la varietat i gravetat de les queixes i la mida plausible d'aquest subgrup, hi ha una necessitat urgent de realitzar més investigacions sobre les explicacions i les opcions de tractament\".\nEl centre mèdic de la universitat de Radboud va establir la clínica de cures posteriors de coronavirus en la ubicació de Dekkerswald com a reacció a un augment observat en els senyals que una quantitat substancial de pacients amb Covid-19 experimentaven queixes a llarg termini, que anaven des de tos, fatiga i dificultat per respirar fins ansietat i limitacions físiques.\nAltres notícies que et poden interessar\ncoronavirus\nOriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi\nLa variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen\ncoronavirus\nQuins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa\nEl subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit\ncoronavirus\nPer què algunes persones no es contagien de Covid?\nEls experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica\ncoronavirus\nLa UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació\nLa incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada\ncoronavirus\nÉs hora de tractar la Covid com una grip?\nLa situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: \"La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran\"", "response": "Un estudi de Radboud mostra que la majoria dels pacients amb covid-19 greu recuperen bé el teixit pulmonar. Els pacients derivats per metges de capçalera tenen una pitjor recuperació. Els símptomes més comuns després de tres mesos són fatiga, dificultat per respirar i dolors de pit. Els pacients que experimenten símptomes a llarg termini requereixen més investigació.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1900", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "Combatre el discurs homofòbia amb les seves mateixes armes.\nAquest és l'objectiu que s'ha marcat l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat per contrarestar els \"missatges d'odi\", que segons el consistori, han difós campanyes com la de l'associació ultraconservadora Hazte Oír.\nL'alcaldessa de la ciutat, Lluïsa Moret, ha presentat aquest matí un autobús contra l'homofòbia que pretén \"posar en qüestió el sistema ideològic patriarcal que ens ha imposat només una identitat de gènere\".\nDavant una de les parades de bus del municipi, Moret ha lluït el triple missatge de la campanya, que \"utilitza imatges provocadores i valentes per fomentar la reflexió entre els ciutadans\".\nEls promotors de la iniciativa, de la cooperativa Apòstrof, han agafat tres frases fetes per \"donar-los un nou sentit que les alliberi de les seves connotacions habituals\", segons l'alcaldessa.\nSón \"carn o peix\", \"pit o cuixa\" i \"blau o rosa\"; tres comentaris \"binaris, de blanc o negre, que no reflecteixen la ciutat amb tots els colors que nosaltres defensem\", en paraules de Moret.\nUn dels busos urbans de Sant Boi ha incorporat els tres missatges a la carrosseria.\nL'Ajuntament ha col·locat tres vinils repartits entre els laterals del vehicle i la part del darrere.\n\"Quan planificàvem la campanya pensàvem quines eren les millors eines per fer-la córrer i vam entendre que els autobusos eren un bon instrument per projectar un determinat missatge\", ha apuntat l'alcaldessa.\nNomés un dels deu autocars urbans de la ciutat llueix els cartells, però des de l'Ajuntament asseguren que \"serà molt visible perquè volta molt\".\nPer una banda, la difusió, a través del bus urbà, dels tres missatges dissenyats i, de l'altra, l'elaboració d'un pla local que revisi els protocols d'atenció de l'administració \"per incloure la perspectiva del col·lectiu LGTBI\".\nAquesta segona part de la iniciativa també contempla una fase de diagnòstic per analitzar, a través d'una enquesta, l'opinió que tenen els veïns de Sant Boi de Llobregat sobre la situació de les persones lesbianes, gais, transexuals, bisexuals i intersexuals.\nUna campanya que \"ve de lluny\"\nMoret ha assegurat que la campanya no és una \"resposta directa\" al missatge transfòbic que va posar en circulació, també a través d'un autocar, l'associació Hazte Oír.\nEl missatge del grup ultraconservador va generar una gran controvèrsia i va obligar l'entitat a traslladar el vehicle a Nova York.\nL'alcaldessa explica que l'objectiu de la campanya de Sant Boi és \"fer voltar uns eslògans que no generin ni odi ni discriminació, sinó igualtat\", però insisteix que la van començar a planificar tres mesos enrere, abans de la polèmica oberta per Hazte Oír.\nL'objectiu del consistori és \"construir una ciutat amb tots els colors de la diversitat i lliure de LGTBfòbia\", en paraules de l'alcaldessa, que ha reconegut la seva \"satisfacció\" per ser el primer ajuntament de Catalunya que posa en marxa una iniciativa d'aquestes característiques.\nLa campanya es desenvoluparà al llarg de tot el mes d'abril i els resultats de l'enquesta es començaran a recollir abans de l'estiu.\nLa fita de Moret és tenir a punt el pla local abans d'acabar l'any.\nEls passatgers, escèptics\nEntre els passatgers i els usuaris del transport públic de Sant Boi es respirava un cert escepticisme.\nJust al costat d'on tenia lloc la presentació de l'autocar hi ha el bar de l'estació de tren, un local molt concorregut a primera hora del matí.\nAlguns dels clients no acaben d'entendre què s'estava donant a conèixer i d'altres preguntaven als mitjans de comunicació si per allà hi havia de passar Mariano Rajoy, que aquest cap de setmana va assistir al congrés del PP català i que demà torna a Barcelona.\n\"Això em sembla una tonteria més d'aquestes que fan els polítics\", deixava anar, entre molest i encuriosit, un dels vianants que s'ha acostat a les càmeres per veure què generava tanta expectació.\nPerò les cares de sorpresa més sinceres les han lluït els passatgers de l'autobús, que ni tan sols s'havien fixat en el missatge de la campanya.\n\"Però si em pensava que era un anunci de pollastres!\", s'excusava una de les usuàries que baixaven del vehicle, en referència al vinil amb l'eslògan \"Pit o cuixa\", que va acompanyat de la fotografia de dues gallines.\nEl temps per captar imatges del vehicle i les sensacions dels passatgers ha estat molt limitat.\nL'autobús estava en ruta i s'ha parat davant dels periodistes només durant un minut.\n\"No poden fer esperar els veïns\", s'excusava l'alcaldessa davant la mirada desesperada de càmeres i fotògrafs.\nLa vintena de periodistes s'ha dissipat tan ràpid com el bus, que ha fet acte de presència a la concorreguda roda de premsa amb un pit stop de tot just 60 segons.", "response": "L'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat ha presentat un autobús per combatre l'homofòbia. La cooperativa Apòstrof ha agafat tres frases fetes per \"donar-los un nou sentit que les alliberi de les seves connotacions habituals\". Aquesta campanya es vol utilitzar com a eina per a la lluita contra els \"missatges d'odi\" i posar en qüestió el sistema ideològic patriarcal.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2982", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "'La filla esborrada' de la vallenca Margarida Aritzeta ha estat un dels títols locals més venuts a Tarragona en un Sant Jordi en el qual les vendes han estat força repartides.\nA la capital de la demarcació 'Reencarnacions miserables' d'Olga Xirinacs ha estat també un dels més sol·licitats, així com un recull de fotografies 'Revolució i Guerra Civil a Tarragona', amb imatges, algunes d'elles inèdites, d'Hermenegild Vallvé.\nA Reus, a més d'Aritzeta, 'El retorn de l'Àngela', de la reusenca Maria Lluïsa Amorós, ha estat el títol local més exitós.\nCom ja ha passat en anys anteriors, a les Terres de l'Ebre la xertolina Francesca Aliern, aquest any amb 'Negre Estalzí', ha estat una de les autores locals amb més èxit.\nTambé s'ha venut bé 'Tortosa 1936-1939' de Ramon Miravall.\nAcompanyats d'un dia assolellat i d'una temperatura suau, la Rambla Nova s'ha omplert de gom a gom a partir de les onze del matí fins al migdia i a la tarda es tornava a omplir a partir de dos quarts de sis.\nAixí, el president del Gremi de Llibreters de Tarragona, Josep 'Pitu' Rovira, ha explicat a l'ACN que la sensació és que l'afluència de gent ha estat \"extraordinària\" i que ha estat plena tot i ser un diumenge.\n\"Hi havia el dubte si, per ser diumenge, seria un Sant Jordi més tranquil o no, i de moment sembla un Sant Jordi normal\", ha explicat Rovira, que assenyala que si es compara amb la diada d'ara fa dos anys, quan va caure amb divendres, sembla que porta la mateixa dinàmica.\nEntre els autors locals més venuts a Tarragona destaca 'La filla esborrada', de Margarida Aritzeta, que relata la història d'amor entre una jove i un maqui durant la postguerra i que ja estava a totes les travesses per formar part del llistat dels més sol·licitats.\nD'altra banda, el títol que recull les imatges, algunes de les quals inèdites, d'Hermenegild Vallvé s'ha venut amb rapidesa, amb l'anècdota que els exemplars van arribar just dissabte a les llibreries.\nUn cop més, Olga Xirinacs ha estat també entre les autores més venudes de la ciutat.\nAmb tot, Rovira assenyala que, tot plegat, són percepcions i que les dades oficials no les tindran fins d'aquí a uns dies.\n\"Potser després la cosa canviarà\", reconeix.\nEncara en clau local, ha destacat també 'Un regal per al Führer', de Francesc Valls-Calçada.\nEn termes generals, el títol més venut a la demarcació ha estat, com a tot Catalunya, 'Nosaltres dos', de Xavier Bosch; seguit dels relats d'Òscar Andreu amb 'Com es bull una granota' i la novel·la de Rafel Nadal 'La senyora Stendhal'.\nEn castellà, els que han tingut més sortida a Tarragona han estat 'Tierra de Campos', de David Trueba; 'Todo esto te daré', de Dolores Redondo i 'El laberinto de los espíritus', de Carlos Ruiz Zafón.\n'El retorn de l'Àngela', de Maria Lluïsa Amorós, protagonista a Reus\nA la capital del Baix Camp, 'El retorn de l'Àngela', de la reusenca Maria Lluïsa Amorós, ha estat el títol local més exitós, segons ha destacat el gerent de la Llibreria Galatea, Joan Peña.\n'La filla esborrada', de la vallenca Margarida Aritzeta, també s'ha situat entre els més demanats d'entre els autors del territori.\nEn l'àmbit català, Xavier Bosch, Sílvia Soler, Pilar Rahola, Jaume Cabré, Jordi Basté i Albert Espinosa s'han venut a un bon ritme.\nA Reus, la diada de Sant Jordi també s'ha viscut de forma multitudinària i festiva, amb epicentre a la plaça del Mercadal.\nFrancesca Aliern i Ramon Miravall, un èxit a l'Ebre\nA les Terres de l'Ebre, la xertolina Francesca Aliern, enguany amb 'Negre Estalzí', s'ha tornat a situar al capdamunt del rànquing de vendes aquest Sant Jordi.\nSegons Rosa Cubeles, de la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, també han destacat el roquetenc Ramon Miravall amb 'Tortosa 1936-1939' i la tortosina Montserrat Boldú amb la proposta infantil 'El gripau Estanislau'.\nAltres publicacions destacades d'autors ebrencs han estat 'Sense Cadàver', de la periodista Fàtima Llambrich; 'La vida darrere de l'aparador', de Jesús Maria Tibau; 'Li deien Lola', de Pilar Romera, i el recull fotogràfic 'Terres de l'Ebre i Matarranya', de Vicent Pellicer.\nPel que fa a les vendes, la responsable de la llibreria tortosina ha destacat l'elevada afluència de persones que hi ha hagut durant tot el matí, malgrat que aquest dissabte ja van registrar una gran activitat.\n\"Ahir va ser una prèvia molt forta i pensàvem que estaria més repartit, però avui ha sigut desbordant i, entre les deu i les dotze, un col·lapse.\nHi ha hagut molt d'ambient, molta gent i s'han acabat molts títols\", ha indicat Cubeles.\nPel que fa a les novetats d'autors de fora del territori, Xavier Bosch, Pilar Rahola, Rafel Nadal, Jaume Cabré i Sílvia Soler se situen entre els més venuts en llengua catalana a les Terres de l'Ebre, mentre que Fernando Aramburu, Javier Cercas i Carlos Ruiz Zafón encapçalen el rànquing de vendes en llengua castellana.", "response": "El diumenge de Sant Jordi a Tarragona va ser molt exitós, amb moltes vendes repartides entre diversos títols locals. Les vendes van ser \"extraordinàries\", segons el president del Gremi de Llibreters de Tarragona. El títol més venut a Catalunya va ser \"Nosaltres dos\", de Xavier Bosch. En castellà, \"Tierra de Campos\", de David Trueba.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_177", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "Els consellers Josep Rull i Jordi Turull han presentat sengles recursos d’apel·lació a l’Audiència espanyola contra l’ordre de presó incondicional dictada per la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela.\nPer a argumentar que no hi ha risc de reiteració ni d’ocultació de proves, la defensa de tots dos, que és en mans de l’advocat Jordi Pina, argumenta: ‘Els querellats actualment no tenen cap càrrec en el govern de la Generalitat.\nI això és així perquè, fins i tot discrepant-ne, han acceptat l’aplicació de l’article 155 de la constitució per part del govern espanyol.’\nConcreten que ‘el risc de reiteració delictiva és avui completament nul’.\nI afegeixen: ‘Fixeu-vos, en primer lloc, que tots els querellats, fins i tot discrepant políticament del contingut i la legitimitat, han acatat expressament les mesures decretades a l’empara de l’article 155 de la constitució sense haver fet ni promogut cap mena de resistència a l’aplicació.’\nDiuen també que ho demostra el fet que, ‘després de l’aplicació de l’article 155 ja no s’ha adoptat cap acord ni dictat cap disposició de cap classe ni per part del govern, que es va reunir en acabar la sessió parlamentària del 27 d’octubre sense adoptar cap acord, ni tampoc cap ordre per part de cap dels consellers destituïts’.\nArguments de l’apel·lació\nEls dos recursos recorden que la presó provisional és considerada com una mesura excepcional i destaquen que l’Audiència espanyola no és l’òrgan competent per a jutjar aquest cas.\nA més, al·leguen que s’ha vulnerat d’una manera ‘gravíssima’ el seu dret a la defensa perquè la jutgessa no va deixar prou temps per a preparar les declaracions i perquè les acusacions es basen en part en documents que ni tan sols són objecte d’investigació en aquest procés.\n‘L’adopció de la presó provisional per al nostre representat s’ha produït amb una clara vulneració dels drets de defensa i de disposar d’un procés just amb totes les garanties’ perquè hi ha hagut ‘una palmària indefensió cap a l’investigat’, sostenen les defenses.\nTambé recorden que s’ha vulnerat l’article 6.3 del Conveni Europeu dels Drets Humans i el 14.3 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.\nA més, les defenses sostenen que no es compleix cap dels requisits necessaris per a dictar presó incondicional.\nNo hi ha risc de fugida, addueixen, perquè tots dos tenen arrelament personal i familiar a l’estat espanyol i tenen famílies a càrrec, com tampoc risc d’ocultació ni de destrucció de proves, perquè els departaments que governaven són ara sota la direcció del govern espanyol i perquè tots els expedients administratius són a disposició de la justícia.\nTampoc no hi ha risc de reiteració delictiva, segons la defensa: ‘Després de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola cap dels querellats no ha optat per oferir ni promoure resistència al nou escenari.’\nPer contra, han anunciat ‘el seu propòsit de concórrer a les urnes’.\n‘No hi ha voluntat, ni risc, de reiteració delictiva, sinó el compromís de mantenir les legítimes aspiracions polítiques en el marc de la confrontació democràtica electoral, amb ple respecte al pluralisme polític que ha de regir la convocatòria electoral’.\nEn aquest sentit, reiteren que no es pot atribuir als membres del govern haver comès un delicte de rebel·lió ni de sedició, perquè tots dos requereixen que existeixi un alçament ‘violent’, tal com va voler estipular el poder legislador quan va reformar el codi penal.\n‘En cap lloc de l’extens relat fàctic de la interlocutòria no es descriu cap fet que pugui ser constitutiu d’alçament violent o públic que exigeix el tipus penal analitzat’, diuen.\nSegons la defensa, tampoc no hi ha elements que permetin de sustentar una acusació de malversació adduint la signatura de l’acord marc per a l’adquisició d’urnes, perquè aquest acord no es va arribar a complir i perquè, en tot cas, aquesta qüestió és sota investigació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya\nLes defenses es queixen també que la jutgessa Lamela no individualitzés els comportaments de cada conseller en la seva interlocutòria i que els acusés globalment de voler impulsar el procés sobiranista, quan això, precisament ‘no constitueix cap delicte’.", "response": "Rull i Turull han presentat recursos d'apel·lació a l'Audiència espanyola contra la presó provisional. Argumenten que no hi ha risc de reiteració ni d'ocultació de proves, ja que no ocupen càrrecs al govern i han acatat l'article 155 de la Constitució espanyola. Les defenses afirmen que no se'ls pot atribuir un delicte de rebel·lió o sedició.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_614", "instruction": "Fes un resum curt del text següent:", "context": "VilaWeb ha demanat a diverses personalitats independentistes què cal fer, després d’haver constatat la divisió que hi ha dins el govern de Catalunya, tal com es va veure al parlament.\nAquesta sèrie especial vol ser una contribució al debat que, sens dubte, cal fer entre tots en un moment tan delicat com el present.\nAl final de la sèrie, publicarem una selecció dels comentaris que ens hagin enviat els nostres subscriptors.\nParlem amb Dolors Sabater, ex-batllessa de Badalona i candidata electa de Badalona Valenta.\n—L’independentisme s’ha dividit en dos blocs?\nQuin significat té això si penseu que sí?\n—No, l’independentisme és plural i transversal ideològicament, i això és una de les seves fortaleses; una altra cosa és que els partits polítics que representen aquesta pluralitat independentista tinguin estratègies diferents, proposin tàctiques contraposades i s’enfrontin amb una òptica partidista, sovint de manera molt lamentable.\nAixò causa dolor i molta desorientació, desànim i sensació de feblesa entre la gent convençuda, que persisteix mobilitzada i disposada.\nLa gent és plural i diversa, i lluita i col·labora en espais conjunts votant diferent, perquè al carrer, a les lluites compartides, la gent és transversal i pateix per aquesta manca de rumb i sobretot per la manca d’empatia o sensació de fer-se la traveta per partidisme.\nQue no hi hagi una estratègia compartida àmpliament i que no es proposi unitat d’acció divideix el conjunt de la població sobiranista, sí, la divideix en la manera de viure-ho, en la manera d’encarar el malestar, en el fet de dominar l’optimisme o el pessimisme, l’entusiasme o el desencís.\n—Què cal fer per tornar a agafar la direcció del procés i deixar d’anar a remolc de la repressió de l’estat espanyol?\n—Cal afegir a la lluita antirepressiva la construcció de la República, des de baix, fer visible quines millores significa per a la vida quotidiana de la majoria viure en una república catalana i no en un regne borbònic.\nConstruir alternativa.\nEn el terreny antirepressiu, cal augmentar el to i la dimensió de la denúncia pública, i el de l’acció per contrarestar la repressió.\nLa causa antirepressiva ha d’anar molt més enllà de l’independentisme, cal enfortir xarxes de suport a tot l’estat i en l’àmbit internacional.\nPerquè la persecució policial i jurídica contra la llibertat de pensament i acció política, contra la llibertat d’expressió i contra el dret de protesta són una vulneració de drets humans d’una magnitud inacceptable en una societat democràtica.\nD’una altra banda, cal combatre la criminalització expressa que s’ha fet de l’independentisme, que ha arrelat en moltes persones que són víctimes d’una manipulació informativa constant.\nCal introduir elements a partir de l’emocionalitat, humanitzant el conflicte.\nPerò l’independentisme no es pot encallar en l’acció antirepressiva, i ha d’articular la proposta, concretar les millores que duria a la vida diària de les veïnes i els veïns viure en una república catalana.\nCal donar valor al sobiranisme i totes les sobiranies per si mateixes, pel que impliquen d’alliberament.\nCal avançar en el debat del procés constituent.\nI sobretot cal fer república en les accions que milloren la vida de les persones, en la sanitat, les polítiques d’habitatge, en l’educació, en la seguretat.\nQue es noti amb fets quina és la diferència entre viure en un regne monàrquic i viure en una república.\n—Expliqueu una mesura urgent que proposaríeu al govern, als partits, a les associacions o a la gent, per reactivar el procés d’independència.\n—Al govern li proposaria de prendre decisions republicanes valentes i significatives, que demostrin que tenir un país propi també significa tenir un estil propi que millora la vida de la majoria.\nSeria un canvi amb un gran impacte social d’abast nacional i internacional.\nI no cal esperar per a fer-ho.\nAls partits i a les associacions els proposaria una única mesura: establir espais de treball conjunt que permetin d’acordar una estratègia compartida, unitària, i mecanismes de participació des de baix.\nQue l’estratègia sigui compartida i unitària no significa que tothom hagi de fer exactament el mateix.\nPrenguem exemple de la lluita del moviment antimilitarista d’objecció de consciència i insubmissió, una mobilització multitudinària des de la desobediència no violenta, articulada i coordinada a tot l’estat des de centenars de barris, pobles i ciutats, i des d’espais polítics i opcions personals ben diversos.\nSostinguda durant anys, fins a la victòria (amb relació al servei militar obligatori).\nSaber per què fem les coses, quins són els objectius i els passos, preveure situacions i respostes, preparar-se… És més eficaç i ajuda a acceptar els ritmes o fins i totes les tàctiques discrepants.", "response": "Dolors Sabater argumenta que l'independentisme és plural i transversal ideològicament, i que els partits polítics que el representen tenen estratègies diferents. Cal construir una república des de baix, combatre la criminalització de l'independentisme i augmentar la denúncia pública de la repressió. Sabater suggereix al govern prendre decisions republicanes valentes i significatives, per demostrar que la independència millora la vida.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1658", "instruction": "Fes un resum curt del text següent:", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, assistirà finalment a la inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona i hi coincidirà amb Felip VI.\nAixí ho ha anunciat en una declaració institucional en què ha tingut paraules molt dures contra el monarca.\n\"No ha expressat cap paraula de suport cap als represaliats de l'1-O.\nHem demanat ser escoltats.\nHem obert portes i finestres, però els esforços només han vingut del nostre costat\", ha recalcat.\nTorra ha exigit diàleg i negociació per fer efectiu el \"mandat democràtic\" i la \"recuperació de les llibertats\".\n\"Volem dignitat, i no fotografies.\nSegons ell, el 21-D van guanyar \"els republicans\".\n\"No som súbdits, som ciutadans.\nAixí ens vam comportar la tardor passada.\nI així ens comportarem des d'ara endavant\", ha apuntat.\nÉs en aquest punt quan ha volgut justificar una sèrie de mesures relacionades amb la monarquia que es mantinran vigents durant la legislatura.\nTorra ni cap membre del Govern assistirà a actes organitzats per la Casa Reial, i que no es convidarà Felip VI en cap esdeveniment.\nAvui mateix, a banda, li entregarà l'informe del Síndic de Greuges sobre la violència de l'1-O i renunciarà, de passada, al càrrec de vicepresident de la Fundació Príncep de Girona, que Torra ostenta de manera simbòlica.\nPresos i exiliats\n\"He esperat fins a l'últim moment perquè el rei reflexionés i escoltés tot el que ara els explico.\nAquesta espera ha estat en va\", ha destacat Torra, que ha constatat l'existència de nou presos polítics \"perseguits i castigats per haver demanat que els ciutadans poguessin votar\".\nTambé ha destacat la presència de Carles Puigdemont, Anna Gabriel, Meritxell Serret, Lluís Puig, Marta Rovira i Toni Comín a l'exili, on també hi ha emmarcat el cas del raper Valtònyc.\nSegons el president, es \"persegueix\" gent per la seva ideologia.\n\"Les ideees de llibertat són perseguides, a l'Estat.\nI això genera un patiment injustificat als presos i als exiliats.\nAvui, com cada dia, ens sentim interpel·lats per tant dolor.\nTenim el deure de cuidar i atendre les famílies, que ens sentim sempre al seu costat\", ha apuntat.\nDavant de tot plegat, el rei \"no ha demanat perdó\".\nA mig matí, RAC1 ha avançat que Torra plantava el rei, però al cap d'una estona fonts de Presidència han indicat que tots els escenaris estaven \"oberts\" i que la decisió encara no era ferma.\nDe fet, els efectes de fer-se públic que no coincidiria amb el monarca han motivat el replantejament de la situació.\nLa declaració institucional s'ha anunciat a les deu del matí a través d'un comunicat de la Generalitat.\nÉs la primera d'aquest tipus que fa Torra des que va accedir al càrrec.\nReunió i carta\nDesprés de la reunió que van mantenir ahir Torra i Puigdemont a Berlín, el president de la Generalitat va assenyalar que no comunicaria la decisió fins aquest mateix divendres.\n\"Des del 3 d'octubre no hi ha hagut cap mena de disculpa ni excuses per part del monarca espanyol\", va recalcar el dirigent independentista.\nLa possibilitat de plantar el rei està damunt la taula des de dimarts, quan la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va indicar que no hi haurà relació \"protocol·lària\" si no hi havia un canvi de to.\nEl president va enviar dimecres una carta conjunta amb Puigdemont i Artur Mas en la qual reclama al monarca obrir un període de negociació per tancar la ferida del discurs del 3-O, i de passada li reclamava una reunió aprofitant la visita a Catalunya.\nAquesta cita, però, no es produirà: el govern espanyol no l'autoritza amb l'argument que les qüestions polítiques urgents ja s'abordaran en la trobada Torra-Sánchez, prevista per al 9 de juliol i de la qual se'n treballa l'ordre del dia.\n\"Volem diàleg o no volem diàleg?\", es preguntava el president de la Generalitat a través de Twitter un cop conegut el veto.", "response": "Torra assistirà a la inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona, on coincidirà amb Felip VI. Tanmateix, en una declaració institucional ha tingut paraules molt dures contra el monarca. Torra ha anunciat que ni ell ni cap membre del govern assistiran a actes organitzats per la Casa Reial, i que no convidarà el rei a cap esdeveniment.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_179", "instruction": "Fes un resum curt del text següent:", "context": "Fa un any es publicava al BOE el decret llei del govern espanyol per a exhumar les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos.\nAleshores el PSOE deia que era una qüestió ‘d’urgència democràtica’ perquè una proposició no de llei del 2017 demanava retirar de seguida les restes.\nEl decret llei justificava l’exhumació per a corregir la ‘incongruència’ que significa que Franco sigui enterrat al Valle de los Caídos, teòricament construït com un memorial als morts durant la guerra del 1936-39.\nLa portaveu socialista, Adriana Lastra, explicava que la data de l’exhumació no es faria pública per evitar protestes feixistes, i que es faria ‘amb molta prudència i sense escarafalls’.\nTanmateix, 365 dies després el dictador continua on era.\nSi bé el juny de 2018 el president espanyol Pedro Sánchez insinuava als periodistes que l’exhumació era imminent, el decret aprovat dos mesos després comportava que, com d’hora, el trasllat fos a l’octubre o al novembre.\nEl motiu era el blindatge legal per impedir que la família Franco bloquegés el procés.\nTanmateix, els familiars del dictador van oposar-s’hi al·legant que el decret era inconstitucional.\nVan amenaçar Sánchez amb la via penal, per prevaricació i profanació de tomba.\nTot i això, el president espanyol assegurava que la determinació del govern espanyol era ‘ferma.’\nPoc després la família presentava un recurs en què demanava que Franco fos enterrat amb honors militars a la catedral de l’Almudena de Madrid.\nDe fet, hi havien comprat una cripta el 1987.\nEl govern espanyol va passar la responsabilitat a l’Església espanyola, tot dient que dins el temple regia el dret canònic.\nL’arquebisbat de Madrid va reiterar que la família hi tenia dret i no ho podia impedir.\nPerò a final d’octubre el govern espanyol va canviar de parer: ara considerava que la llei de memòria històrica sí que li permetia impedir l’enterrament del dictador a l’Almudena.\nL’argument és que la llei impedeix l’enaltiment del franquisme, fet que podia ocórrer a la catedral.\n‘No som responsables de l’exhumació, som responsables que les restes siguin en un lloc on no puguin ser enaltides.\nAixò és el que diu la llei’, afirmava aleshores la vice-presidenta espanyola Carmen Calvo després d’una reunió amb el número dos del Papa.\nEl govern espanyol canviava el to i negava improvisació.\nAra bé, al decret d’agost no s’hi havia pas fet constar que les restes havien d’anar a parar en algun indret on no fossin enaltides.\nSánchez pretenia corregir aquest error amb una modificació de la llei de memòria històrica que deixés clar que Franco no podria ser enterrat en un lloc d’accés per al públic general.\nPP i Ciutadans van maniobrar per allargar el termini i endarrerir una possible exhumació.\nAl novembre el president espanyol ja admetia que l’exhumació podria endarrerir-se al gener d’enguany.\nI un mes després deia que no era necessària modificar la llei per impedir l’enterrament del dictador a l’Almudena, perquè el seu executiu ja tenia ‘eines’ per impedir-ho.\nAra bé, aquesta vegada Sánchez ja no posava terminis.\nL’excusa era que el procediment d’exhumació havia de ser molt garantista.\nCom a mínim el líder socialista rebia alè des del Tribunal Suprem, que rebutjava aturar cautelarment l’exhumació com demanaven els familiars.\nA mitjan febrer el govern espanyol finalitzava el procediment administratiu per exhumar el dictador i aprovada tirar endavant el procés.\nDonava quinze dies als néts de Franco per decidir on l’enterraven sempre que no fos a l’Almudena.\nPerò dues setmanes després un jutjat de Madrid paralitzava l’exhumació, a petició d’un veí de San Lorenzo del Escorial; amb l’actuació de rerefons de la Fundació Francisco Franco.\nEl govern espanyol va recusar el jutge per les seves opinions contra la memòria històrica.\nAnimat per la desestimació d’altres demandes similars, al març el consell de ministres espanyol aprovava formalment l’exhumació per dur les restes al cementiri d’El Pardo, i la planificava pel deu de juny.\nI restava pendent d’un altre recurs que la família havia presentat al Tribunal Suprem.\nPrecisament el Tribunal l’aturava cautelarment el sis de juny, quatre dies abans de la teòrica data de trasllat.\nÉs l’últim episodi d’un any d’anuncis, matisacions, errors, recursos i ajornaments.\nMentrestant, el dictador segueix reposant al costat de moltes de les seves víctimes.", "response": "Un any després, les restes de Franco continuen sense ser exhumades del Valle de los Caídos. El decret del govern ha estat impugnat per la família Franco. El govern ha canviat de parer diverses vegades i ha maniobrat per endarrerir l'exhumació. Diversos problemes han portat a contradiccions sobre la possibilitat d'enterrar les restes a la catedral de l'Almudena.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2569", "instruction": "Fes un resum curt del text següent:", "context": "El PIB espanyol va caure un 4,1% interanual durant el primer trimestre de l'any, que ja recull l'impacte generat per la crisi sanitària del coronavirus, segons les dades avançades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).\nAquesta forta davallada contrasta amb el creixement de l'1,8% del trimestre precedent.\nSi es compara amb el quart trimestre del 2019, la caiguda s'ha accentuat fins al 5,2% en termes de volum.\nEs tracta de 5,6 punts menys que la taxa registrada durant el quart trimestre.\nLa contribució de la demanda interna a la variació interanual del PIB ha estat del -4,3 punts i cau 5,6 punts respecte el quart trimestre, mentre que la demanda externa presenta una aportació de 0,2 punts, tres dècimes menys que el trimestre anterior.\nEn termes d'hores treballades, el PIB registra un descens del 5% respecte al trimestre anterior.\nAquesta taxa és de menor magnitud que la dels llocs de treball equivalents a temps complet (-1,9%) per la reducció que s'ha produït en les jornades mitjanes a temps complet, del 3,1%.\nQuant a la diferència respecte al mateix període de l'any passat, les hores treballades cauen un 4,2%, és a dir, 5,6 punts menys que el quart trimestre del 2019.\nEn termes interanuals, l'ocupació va presentar una taxa del -0,6%, 2,6 punts inferior a la registrada en el trimestre precedent, és a dir, l'equivalent a 102.000 treballadors a temps complet durant un any.\nPer branques, a taxa de variació interanual de l'ocupació en la industrial es va situar en el 0,8%, xifra que suposa un descens d'1,1 punts respecte el trimestre precedent.\nEn el cas de la construcció, la variació interanual de l'ocupació és del 3,9% menys i en la dels serveis cau 2,5 punts en la seva variació interanual respecte el trimestre anterior.\nEn les branques primàries, la variació és del 7,2%, amb un descens de 2,7 punts respecte el trimestre anterior.\nPel que fa la demanda interna, la despesa de consum final cau un 4,1% respecte el primer trimestre del 2019, 5,6 punts menys que a al taxa del quart trimestre.\nA les llars, la despesa en consum final de les llars experimenta una taxa interanual del -6,7%, 7,9 punts menys que en el trimestre passat.\nPer la seva part, la despesa en consum final de les administracions públiques presenta un creixement del 3,6%, 1,2 punts més que en el trimestre precedent.\nLa inversió en actius fixes materials va presentar una variació interanual del 8,8%, és a dir, 8,7 punts menys que en el trimestre precedent.\nPer components, la inversió en habitatges i altres edificis i construccions cau 9,7 punts i passa del -2,2% al -11,9%, mentre que la inversió en maquinària, béns d'equip i sistemes d'armament va retrocedir 7,2 punts després de passar del 2,6% al -4,6%.\nPer contra, la inversió en productes de la propietat intel·lectual experimenta una variació del 4,3%, amb un increment de tres dècimes respecte al trimestre passat.\nQuant a la demanda externa, les exportacions de béns i serveis presenten una variació anual del -6,3% respecte el primer trimestre del 2019, això són 9,6 punts menys que en el trimestre anterior.\nAquesta variació es produeix per un descens de les taxes interanuals de les exportacions de béns, del 2% al -4,7%, i de les exportacions de serveis ( del 6% al -9,6%).\nDins d'aquest apartat, la despesa de no residents en el territori econòmic va baixar 20,4 punts, des de l'1,2% al -19,2%.\nD'altra banda, el valor afegit brut de les branques industrials baixa un 2,2% respecte el mateix trimestre del 2019, amb un descens de 3,4 punts respecte la variació interanual registrada en el trimestre anterior.\nLa indústria manufacturera presenta una taxa del -2,8%, xifra que representa un descens de 3,5 punts respecte el trimestre precedent.\nEl valor afegit brut de la construcció va caure un -8,6% respecte el mateix trimestre del 2019, 9,5 punts menys que en el trimestre anterior.\nEn els serveis, el valor afegit brut en el primer trimestre és del -4,1%, taxa 6,5 punts inferior que la del trimestre precedent.\nPer últim, les branques primàries registren una variació interanual del -2,5% aquest trimestre davant el -5,4% el trimestre anterior.\nL'INE ha precisat que les diverses implicacions que les restriccions imposades a la circulació de persones i a algunes activitats econòmiques després del decret d'estat d'alarma durant la segona quinzena de març pot fer que en les futures revisions del PIB els resultats puguin ser \"d'una magnitud major\" a l'habitual.", "response": "El PIB espanyol va caure un 4,1 % en el primer trimestre de 2020 pel coronavirus, segons l'INE. Les hores treballades van disminuir un 5 %, l'ocupació va disminuir un 0,6 % i les exportacions es van reduir un 6,3 %. La despesa de consum final de les llars va caure un 6,7 %, mentre que la inversió en actius fixes va disminuir un 8,8 %.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2436", "instruction": "Fes un resum curt del text següent:", "context": "La líder de l'oposició, Inés Arrimadas, ha acusat aquest dijous el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de \"prendre el pèl\" al conjunt dels catalans tornant a la \"pantalla passada\" del referèndum.\nDurant la segona jornada del debat de la qüestió de confiança, la presidenta del grup parlamentari de C's ha comparat el procés amb una \"roda de hàmster\" i una \"bicicleta estàtica amb què no s'avança\".\n\"Hi ha molta gent vivint del procés, per això els va bé que no avanci.\nBaixin de la bicicleta estàtica i passegin per la realitat del carrer\", ha reclamat tot recordant les llistes d'espera en sanitat i serveis socials i els impagaments a les farmàcies.\nArrimadas també ha criticat que Puigdemont \"allargui l'agonia\" i \"segueixi fent perdre\" el temps als ciutadans amb el full de ruta independentista.\nAllau de crítiques de C's al procés sobiranista.\nL'endemà del discurs de Puigdemont al Parlament, la cap de l'oposició ha equiparat l'aposta secessionista del Govern amb una \"roda d'un hàmster\" que gira sense avançar i una \"bicicleta estàtica\" amb què, malgrat \"cremar energies i malbaratar recursos\", no s'aconsegueix anar endavant.\nSeguint amb la metàfora, la cap de l'oposició ha exigit al president de la Generalitat que surti al carrer per palpar la realitat dels catalans, que tenen dificultats per arribar a final de mes, ha recordat.\nArrimadas ha estat especialment dura amb la proposta de Puigdemont de celebrar un referèndum la segona quinzena de setembre del 2017 perquè suposa \"tornar a la casella de sortida\" i recuperar \"una pantalla del passat\".\n\"Ens ha fet perdre tres mesos més, per què no va plantejar-ho al juny si no ha fet cap canvi ni correcció?\nPer què va allargant l'agonia?\", s'ha preguntat.\n\"Posen i treuen del calaix el referèndum com si tinguéssim amnèsia.\nAixò no és un referèndum, és el 'neverendum', que mai serà la solució\", ha afegit en to irònic entre aplaudiments de la bancada 'taronja'.\nContradiccions pel referèndum\nA parer seu, el Govern cau en contradiccions tornant a apostar pel referèndum ja que tant Artur Mas com el propi president de la Generalitat ho donaven per superat.\n\"A l'octubre del 2015, Mas deia que ja havien fet el referèndum i ridiculitzava la gent que en proposa un d'acordat.\nAl juny d'aquest any, Puigdemont assegurava que l'opció que l'Estat acceptés un referèndum era vagar per l'espai sideral\", ha rememorat.\nTot plegat, en opinió d'Arrimadas, és una \"presa de pèl\" per al conjunt dels catalans.\nTant per als que no creuen en la via secessionista com per a la \"gent de bona fe\" que \"confia\" en l'aposta independentista del Govern.\nI és que l'oferta del referèndum, ha prosseguit, \"desacredita\" els mesos que portem de legislatura.\n\"El mandat democràtic al que tant apel·len va mutant en funció dels seus interessos, igual que els acords que tanquen amb la CUP\", ha etzibat.\nSortida de la UE i bloqueig d'Espanya\n\"Vostè podrà fer les qüestions de confiança i les pròrrogues que vulgui però ni ara ni mai tindrà l'autoritat moral, política ni social per treure els catalans d'Espanya i Europa\", ha advertit tot exigint al president de la Generalitat que sigui \"coherent\" i \"clar\" admetent que la independència de Catalunya comportaria la sortida de la UE.\nEn aquest sentit, li ha demanat que no s'emmiralli en el 'Brexit' o el cas de Kosovo i impulsi la \"connexió\" amb l'Estat en lloc de la \"desconnexió\".\nEn aquesta línia, la líder de C's al Parlament ha retret a Puigdemont que no hagi plantejat cap negociació amb l'Estat ni cap proposta de reforma i hagi preferit alimentar el \"bloqueig\".\n\"Què farien vostès si Espanya funcionés bé?\nEl seu projecte no tindria cap mena de recorregut\", ha recriminat.\n\"Com pitjor va Espanya, millor els va a vostès\", ha sentenciat.\nCrítiques a la nova CDC\nLa dirigent 'taronja' també ha assegurat que el seu partit defensa al Congrés reivindicacions històriques de Catalunya com la millora del finançament i ha lamentat que CDC –ara, el Partit Demòcrata Català- hagi deixat de fer-ho.\nA més, ha criticat que els convergents hagin abandonat la \"centralitat\" i la \"moderació\" aliant-se amb els cupaires.\n\"Qui ha vist i qui veu a CDC\", ha dit amb sorna.", "response": "Arrimadas ha criticat Puigdemont per allargar l'agonia del procés sobiranista, el qual ha comparat amb una roda de hàmster i amb una bicicleta estàtica. Arrimadas ha exigit al president que surti al carrer per palpar la realitat dels catalans que tenen dificultats per arribar a final de mes. A parer seu, el govern cau en contradiccions tornant a apostar pel referèndum.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2186", "instruction": "Fes un resum curt del text següent:", "context": "El Centre de Negocis i Convencions, SA, encarregarà un nou informe jurídic per tal de disposar de més informació abans de prendre qualsevol decisió encaminada a demanar la reversió del solar annex al palau de congressos, la Llotja, tal com s'ha acordat durant el consell d'administració extraordinari de la societat municipal CNC celebrat aquest dimecres.\nAixí mateix, els consellers delegats també han acordat no concedir cap nova pròrroga al propietari dels terrenys, el BBVA, perquè pugui construir-hi les dues torres de pisos projectades.\nEn aquest sentit, cal recordar que la darrera pròrroga concedida a la propietat venç el 18 d'abril.\nA la vegada, el CNC també sol·licitarà la taxació externa del solar per poder conèixer el valor que té actualment.\nDurant la reunió, el conseller delegat Rafael Peris ha presentat l'informe encarregat pel CNC, el qual posa en dubte que el Centre de Negocis i Convencions pugui recuperar a cost zero els terrenys, tal com estableixen les clàusules de compravenda en cas que el propietari no hi construeixi les dues torres previstes.\nEls representants al consell d'administració del CNC han optat per la \"prudència\" abans de prendre cap decisió, al menys fins al 18 d'abril, respecte a plantejar sol·licitar la reversió del solar annex a la Llotja per tal de conèixer amb certesa les conseqüències reals que podria comportar per al CNC en cas d'executar-se i que el propietari –el BBVA- acabés recorrent la clàusula de compravenda establerta en el contracte en considerar-la abusiva i la justícia li acabés donant la raó.\nAquesta clàusula del contracte estableix que el solar revertiria en favor del CNC, \"amb totes les seves accessions i edificacions, sense indemnització, així com amb la pèrdua de la fiança i de totes les quantitats abonades en concepte de preu de compra\".\nEn aquest sentit, l'informe jurídic encarregat pel CNC i que s'ha donat a conèixer durant la reunió qüestiona que la societat municipal pugui recuperar els terrenys sense haver de pagar res, ja que existeix jurisprudència de casos similars en què finalment la part que ha demanat la reversió d'un terreny o immoble s'ha vist obligada a indemnitzar els anteriors propietaris, segons ha explicar Rafael Peris.\n\"Algú va pagar 49 milions d'euros per aquest solar, que són els que van servir per construir la Llotja, i si ara es demana una reversió algú es pot sentir perjudicat en els seus drets i, per tant, no es descartable que es demani una indemnització\", ha remarcat el conseller delegat.\nPeris ha recordat que a més de les conseqüències econòmiques \"importants\" que podria suposar per al CNC, i per extensió per a l'Ajuntament de Lleida –que té una participació del 80% en aquesta societat-, també es podria exigir una responsabilitat patrimonial als membres del consell d'administració.\nDavant dels dubtes, durant el consell d'administració extraordinari del CNC, celebrat a petició del PDeCAT-Unió, ERC-Avancem i la Crida-CUP, s'ha acordat encarregar un segon informe jurídic que permeti als consellers delegats disposar de més informació abans de prendre qualsevol decisió al respecte de demanar la reversió del solar.\nAixí mateix, s'ha acordat que el CNC demanarà una taxació externa del solar i que concedirà cap nova pròrroga al propietari del solar perquè pugui construir-hi les dues torres previstes en el contracte.\nPer la seva banda, el representant d'ERC-Avancem, Carles Vega, ha remarcat que \"fa set anys que el CNC hagués pogut demanar exercir la clàusula de reversió del solar annex a la Llotja, o al menys tenir clar si se'n podia o no fer-ne ús\".\n\"Sempre que s'ha parlat de la qüestió s'ha manifestat que hi havia dubtes al respecte i ara es presenta un informe jurídic que acaba dient el mateix i el que volem és tenir la qüestió ben clara\", ha remarcat.\nDes d'ERC-Avancem mantenen que \"és possible la reversió sense cap mena d'indemnització però també volem estar-ne segurs\" i exigeixen que \"d'una vegada per totes es prengui una decisió\".\nEl representant de la Crida per Lleida-CUP, Ferran Dalmau, ha criticat que l'informe encarregat pel CNC \"apunti cap a no exercir la reversió del solar\" i ha insistit en què \"el que diu el contracte és molt clar, tal com ha reafirmat després la Fiscalia Anticorrupció, en el sentit que la reversió ha de ser a cost zero\".\nPer això, des de la formació segueixen exigint \"el retorn a la ciutat d'aquest solar a cost zero\".\nAltrament, alguns grups de l'oposició també han criticat la filtració a la premsa del primer informe encarregat pel CNC en relació amb el solar annex a la Llotja, abans que es presentés en la reunió d'aquest dimecres.", "response": "El CNC ha acordat encarregar un segon informe jurídic i sol·licitar una taxació externa del solar annex al palau de congressos La Llotja per conèixer el seu valor actual. El conseller delegat ha presentat un informe que qüestiona la possibilitat que el CNC pugui recuperar els terrenys sense indemnització, si el propietari recorre la clàusula de compravenda considerada abusiva per alguns.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2206", "instruction": "Fes un resum curt del text següent:", "context": "La Paeria de Cervera ha presentat la 41a edició de l'Aquelarre a Barcelona aquest dimarts a la Fàbrica Estrella Damm de Barcelona.\nLa festa del foc i la música de les terres de Ponent se celebrarà del 26 al 28 d'agost i comptarà amb els seus elements més característics com el Mascle Cabró, l'Escorreguda del Mascle, el Ball de la Polla i el Foqueral.\nL'espectacle infernal enguany transformarà la capital de la Segarra en un camp de batalla submarí de lluita entre el foc i l'aigua on es veurà, entre altres coses, com els déus castiguen i enfonsen la ciutat llegendària de l'Atlàntida.\nL'acte central serà una suma de foc, música, teatre, espais adaptats i innovacions artístiques i tècniques que any rere any donen un caràcter especial a la cita aquelarrenca.\nD'altra banda i un més i mig abans de la celebració, Els elements tradicionals de la festa del foc i les bruixes sortiran per primer cop de Cervera per a actuar durant el Festival Cruïlla el 13 de juliol.\nL'Atlàntida és una illa llegendària situada en algun lloc desconegut al mar Mediterrani.\nDesprés d'expandir- se i conquerir diversos territoris, els habitants de l'Atlàntida van provar de conquerir Egipte i Grècia, i van entrar en batalla amb Atenes.\nEls déus, enfadats pel comportament superb dels seus habitants van castigar la gran illa i, mitjançant un terratrèmol i forces volcàniques, van enviar la seva ciutat principal al fons marí, ben a prop de les tenebres, han recordat els responsables de la festa.\n\"L'Aquelarre la tenim tipificada amb l'element primari que és el foc.\nEl joc d'aquest any és agafar l'embrió de la temàtica de l'Atlàntida i del context del Mediterrani per emprar-hi també l'element de l'aigua.\nL'espectacle girarà entorn de com conviuen, es relacionen i confronten el foc i l'aigua, ha dit el director artístic de l'Aquelarre de Cervera 2018 Albert Parra.\nEntre les entitats cerverines que col·laboren i ajuden a fer de l'Aquelarre un esdeveniment singular hi haurà la Colla de diables de Cervera Carranquers, \"els reis del foc des de fa vint-i-quatre anys\".\nTal com passa de manera tradicional, els acompanyaran dues colles de diables convidades, que en aquesta edició seran els Diables Voramar del Serrallo de Tarragona i Els Diabòlics de Roquetes del Garraf.\nTots plegats seran els encarregats de fer les enceses, cercaviles i correfocs, i esdevindran els autèntics responsables que a plena nit es faci de dia.\nEls diables cremaran més de 380 quilos de pólvora i unes 12.000 carretilles mentre ballaran al ritme de les percussions dels tabalers.\n\"La màgia i originalitat de l'Aquelarre rau en la col·laboració dels cerverins, organitzats en entitats i associacions, una intensa manifestació cultural del teixit associatiu que aplega centenars de voluntaris\", ha dit Parra.\nDes dels Geganters fins a les bandes de percussió Bombollers i el grup femení Band Tokades, la companyia Grepp Teatre o els professionals d'Alea Teatre.\nA més, també col·laboren a l'ambientació l'street art de Fadunito i el taller plàstic La Gàrgola.\nEls centenars de voluntaris que treballen en la festa estan regits per un protocol únic que marca l'acte central de l'Aquelarre, un espectacle que cada any es teatralitza de nou i que té tres actes molt definits i que cap director artístic es pot saltar.\nSegons Parra, la \"màgia\" i \"originalitat\" de la festa se centra en el Mascle Cabró, protagonista d'una dramatúrgia que cada any es dissenya de nou, seguint el protocol de l'encesa de la Universitat, el ball de la Polla, la invocació del Boc, l'escorreguda del Mascle Cabró i el Foqueral.\nLa introducció parteix de l'Encesa de la Universitat de Cervera que obre la festa, un espectacle amb foc i pirotècnia a la façana de l'històric edifici, que enguany tindrà els músics de la Companyia Elèctrica Dharma com a convidats especials.\nA continuació, s'inicia una gran cercavila que arriba fins a Cal Racó i es caracteritza per un correfoc i una baixada amb les entitats participants.\nA més, l'Aquelarre de Cervera tindrà una celebració prèvia de foc i música el divendres 13 de juliol com a part del cartell del Festival Cruïlla de Barcelona 2018 amb una gran representació de 150 cerverins entre diables, percussionistes i geganters – acompanyats de música i algunes bèsties –.\nEstructures de més de 12 metres d'alt, pirotècnia, xanquers, i foc fred en aquesta ocasió, degut a les mesures circumstancials d'esdeveniments.\n\"És la primera vegada que elements tradicionals de l'Aquelarre surten fora de Cervera\", ha dit Parra.\n\"Festival amb cartell internacional però amb ànima local i aquesta ànima es transmet defensant la cultura pròpia, la pop, la dels músics però també la popular i tradicional.\nSempre havíem volgut incorporar elements de foc però no ens veiem capaços perquè no som especialistes.\nLa gent de l'Aquelarre és el soci ideal per portar-ho a terme\", ha dit Jordi Herreruela, director del Festival Cruïlla.", "response": "La 41a edició de l'Aquelarre de Cervera girarà entorn de la llegenda de l'Atlàntida, amb elements d'aigua i foc. Els diables cremaran 380 quilos de pólvora i hi participaran diverses colles convidades. També tindrà una actuació durant el Festival Cruïlla el 13 de juliol. La festa és una col·laboració dels cerverins, organitzats en entitats i associacions, que aplega centenars de voluntaris.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1846", "instruction": "Fes un resum curt d'aquest text:", "context": "Diuen que els nens i nenes d'ara ja no són com els d'abans... i els pares i mares tampoc.\nI és que en els darrers anys ha anat guanyant terreny un model basat en la sobreprotecció dels fills.\nEs tracta de la hiperpaternitat, un terme que a casa nostra ha popularitzat la periodista Eva Millet, autora de llibres com Hiperpaternidad i Hiperniños.\n¿Hijos perfectos o hipohijos? i del popular blog educa2.\nAquesta manera de criar, procedent dels Estats Units, ha suposat en paraules d'aquesta periodista el fet de passar de tenir \"fills mobles\" a tenir \"fills altar\" o, el que és el mateix, de no fer-los cas a venerar-los.\nLa conseqüència de sobreprotegir-los acaba sent que no tinguin autonomia i que els sigui molt difícil desenvolupar-se fora d'aquesta xarxa de suport.\nTots els experts coincideixen en assenyalar que no hi ha ni famílies ni models perfectes i que, com sempre, el sentit comú i l'equilibri acostuma a ser la millor guia.\nTanmateix, una bona alternativa per sortir d'aquesta situació poden ser les colònies, una activitat que no per tradicional –qui no hi ha anat quan era un nen- deixa de ser molt efectiva a l'hora de viure un estiu diferent.\nSegur que hi ha molts pares i mares que al principi no ho veuran clar: per si és la primera vegada que marxen de casa, per si els hi costa fer nous amics, pel menjar, per si passen por a les nits...\nPerò, tal i com afirma la veu “merlinesca” de l'actor Francesc Orella al seu espot d'enguany: “Tendiu a sobreprotegir-los, però Rosa dels Vents també”.\nAixò sí, sempre deixant-los el seu espai per crèixer.\nTota l'oferta de colònies Rosa dels Vents estiu 2019\nL'amplíssima oferta de Rosa dels Vents\nRosa dels Vents és una empresa catalana amb més de 40 anys d'experiència oferint colònies amb els màxims certificats de qualitat i seguretat.\nL'oferta és absolutament variada tant per temàtica –amb anglès, d'aventura, nàutiques, d'equitació, de motor, de futbol...- com per ubicació geogràfica: des de la Costa Brava al Pirineu passant pel Montseny, la Noguera, la Garrotxa i les Gavarres, entre altres.\nAquest estiu ve carregat de novetats.\nPer exemple el programa Canya Empordà al Pou del Glaç de la Bisbal que inclou conduir una handbike, superar proves de max cross i jugar amb el tragaballs.\nEl Tot Aventura, al Castell de Fluvià de Sant Esteve Palautordera, inclou activitats com ponts, tirolina, jump extrem... i n'afegeix de noves com el paintball, karting i unes olimpíades aquàtiques.\nTambé s'estrenen unes colònies per a adolescents de 14 a 17 anys a l'Hotel Condes del Pallars de Rialb amb activitats com l’hidrospeed i el gran circuit de ponts i tirolines al Pirineus Parc Aventura, entre altres.\nFinalment, destaca el combinat Beach & Horses, dues setmanes en anglès repartides entre les activitats marítimes a la Fosca de Palamós i les eqüestres a Mas Pinsach de la Garrotxa.\nPer aquest estiu s'han programat fins a 32 programes.\nUn cercador permet filtrar-los per temàtica, edat, sobre l'ús de l'anglès, la data, la durada i el preu, entre altres.\nUna vegada escollit, la reserva es pot fer directament a través del web o resoldre qualsevol dubte a través del telèfon (93 409 20 71) o per correu electrònic (informacio@rosadelsvents.es).\nCercador dels programes de colònies Rosa dels Vents 2019\nEls monitors, la garantia de Rosa dels Vents\nEls monitors de Rosa dels Vents són la garantia que els nens i nenes estaran com a casa.\nA totes les estades de colònies hi ha un director de lleure i un monitor per cada grup de 10 nens o joves.\nL'equip de monitors vetlla en tot moment per la seguretat i la diversió dels participants actuant com a animadors i responsables des de la recepció fins al comiat.\nEs tracta de presones entre 21 i 30 anys titulades en monitoratge de lleure i/o en modalitats esportives (INEFC, tècnics d’esport i/o animadors socioculturals…).\nA més, els programes específics d'anglès estan dirigits per especialistes titulats (Advanced i Proficiency).\nPer altra banda, els equips de les colònies d'esports nàutics, les encapçala un director de lleure, titulat en vela lleugera i creuers per l’escola de vela de l’Estartit, i estan formats per equips de monitors especialistes en les diferents modalitats de mar, riu i lleure.\nRosa dels Vents tindrà aquest estiu un equip d'uns 200 monitors amb experiència, el 70% els quals han treballat anys anteriors i el 60% ho han fet durant la temporada escolar.", "response": "La hiperpaternitat, un model de criança basat en la sobreprotecció dels fills, ha generat conseqüències com la falta d'autonomia dels nens. Les colònies d'estiu poden ser una bona alternativa, perquè els nens desenvolupin la seva independència i es diverteixin. Rosa dels Vents és una empresa catalana que ofereix una àmplia varietat de colònies d'estiu, amb certificats de qualitat i seguretat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_53", "instruction": "Fes un resum curt d'aquest text:", "context": "Fa cent anys que el famós quadre de Ramon Casas La càrrega va ser cedit al Museu de la Garrotxa d’Olot i, per celebrar-ne l’efemèride, el museu ha impulsat la mostra ‘La càrrega o la violència de l’estat contra el poble’.\nEs podrà veure a partir de dissabte i fins al 18 d’agost i està comissariada per l’historiador i periodista Enric Calpena i Joan Carreras.\nPerò lluny de crear una exposició de caràcter històric, Calpena i Carreras han optat per fer una reflexió sobre l’evolució de les càrregues policíaques des del segle XVIII fins a l’actualitat.\nLa mostra es divideix en dues parts i la primera parteix del quadre de Ramon Casas i se centra a contextualitzar i divulgar detalls poc coneguts d’aquesta obra.\nPer exemple, s’explica que el quadre no ha sortit des del 1997 perquè hi ha risc que es malmeti.\nEl procés de restauració a què es va sotmetre l’any 1957 va donar massa rigidesa a la tela i això fa que sigui impossible de desmuntar-la sense riscos.\nA la segona part, el visitant s’endinsarà en el concepte de càrregues policíaques al llarg de la història.\nI ho farà, primer, obrint una cortina amb la imatge de persones manifestant-se amb les mans enlaire per, després, topar-se amb una segona cortina amb tot d’antiavalots en primer pla.\nEn aquest espai també hi ha una selecció de treballs artístics i fotogràfics de diferents càrregues des del segle XVIII fins avui.\nEl missatge que es vol transmetre és que les tècniques repressives han anat evolucionant –des dels sabres fins als gasos lacrimògens– però que el concepte de càrrega continua essent el mateix.\nAixí, per exemple, hi ha instantànies del xoc entre policies i manifestants a Irlanda, Sud-àfrica, Veneçuela, Turquia, Itàlia i França en diferents moments de la història, arribant fins i tot a les protestes de les Armilles Grogues.\nDe Catalunya, s’han inclòs fotografies de les càrregues a Barcelona del 1970 i d’una càrrega dels Mossos d’Esquadra a la plaça Catalunya de Barcelona el 2011.\nEn una projecció audiovisual, també hi ha alguns fragments de les càrregues de l’1-O.\nSegons Enric Calpena, no és cap exposició sobre els fets de l’1-O, però sí que s’ha volgut recollir aquell moment perquè formen part de l’imaginari de la ciutadania al marge de qualsevol lectura política.\nLa mostra inclou també la representació volgudament naïf d’una trentena d’antiavalots dibuixats amb els respectius uniformes en funció de cada país.\nSón representats amb una imatge similar a una joguina de Playmobil.\nL’objectiu final, segons Calpena, és que el visitant reflexioni sobre el concepte de càrregues i les diferents formes artístiques amb què s’ha representat.\nEl 17 de desembre de 1919, es va autoritzar per Reial Ordre la cessió en dipòsit del quadre ‘La càrrega‘ del pintor olotí Ramon Casas al Museu Biblioteca d’Olot, que és com s’anomenava aleshores.\nAquell quadre i tres més d’autors catalans van poder tornar a la capital de la Garrotxa perquè l’escultor olotí Miquel Blay i l’Ajuntament d’Olot van saber aprofitar el poc interès que l’emblemàtic quadre de Casas havia despertat al Museu Nacional d’Art Modern i al govern espanyol.\nAixí ho recorda la directora dels Museus d’Olot, Montse Mallol, quan explica que l’obra havia generat tanta incomoditat a Madrid per la temàtica que no s’havia arribat a exposar mai al públic.\nCent anys després, el quadre de Casas s’ha convertit en una imatge iconogràfica de la lluita de les classes, si bé no va ser mai la intenció de l’autor, a qui s’ha reconegut sobretot pels retrats que va fer a la burgesia catalana.\nSegons Mallol, el va pintar des de la neutralitat ideològica i agafant com a temàtica les grans mobilitzacions a Barcelona del 1902.\nEn primer pla, es veu un Guàrdia Civil dalt del cavall amb un sabre a la mà i als peus de l’animal un home estirat a terra.\nI en segon pla, una protesta amb alguns agents més en posició de carregar.", "response": "El Museu de la Garrotxa celebra el centenari del famós quadre \"La càrrega\" amb una mostra que reflexiona sobre l’evolució de les càrregues policíaques al llarg de la història. La primera part contextualitza detalls poc coneguts del quadre, mentre que la segona tracta el concepte de les càrregues a través d'una selecció de treballs des del segle XVIII.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2848", "instruction": "Fes un resum curt d'aquest text:", "context": "Viticultors, empresaris turístics i entitats socials de la Terra Alta han traslladat aquest dijous a la tarda al president de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera d'Empresa i Ocupació, Àngels Chacón, el seu rebuig a la implantació de noves centrals eòliques a la comarca i els han demanat que el Govern actuï en conseqüència.\nEls opositors a la massificació eòlica han recordat al president l'ampli \"consens\", tan econòmic i social, però també polític, en contra de noves implantacions a la comarca i a favor de fomentar un model basat en l'agricultura i el turisme sostenibles.\nSatisfets davant la receptivitat mostrada pel president i la consellera, els opositors a la massificació eòlica confien en una resposta satisfactòria de la Generalitat dins d'un termini de temps que no han revelat.\n\"Els hem traslladat la realitat de la comarca.\nHan escoltat i, en principi, entomaran el problema que tenim a la Terra Alta amb la massificació eòlica i deixarem aquest termini temps perquè ens tornin una resposta sobre quins passos s'han de seguir de cara el futur.\nPerò en principi, la reunió ha estat molt positiva: tant president com consellera s'han mostrat molt posats amb el problema de la massificació eòlica a la Terra Alta i a les Terres de l'Ebre\", ha valorat, satisfet, el president de la DO Terra Alta, Joan Arrufí, acompanyat per representants del sector turístic, de la restauració, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta i l'Ateneu Popular la Pastora.\nEls opositors a la massificació eòlica ja es van reunir fa unes setmanes a Barcelona amb la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, per abordar la qüestió.\nAquest dijous ho han fet directament amb el president.\nDesprés de repassar la cronologia de la implantació eòlica a la comarca, aportant dades sobre l'escàs impacte que haurien tingut sobre l'evolució de l'economia i la demografia de la comarca, han posat sobre la taula el gran argument del \"consens\" existent, tant en l'àmbit social com empresarial, però també polític, en contra de la implantació de nous projectes eòlics a la comarca.\nDe fet, el passat 20 de desembre, els alcaldes terraltins es van comprometre políticament a aturar la proliferació de projectes eòlics i reclamar una moratòria indefinida.\n\"Hi ha un canvi –en la sensibilitat de la Generalitat- per la unitat que hi ha a la Terra Alta en contra d'aquesta massificació.\nNo es podria entendre de cap manera que no ens fessin cas\", ha indicat Arrufí.\nLa recent aprovació, per part de la Generalitat, de tres nous projectes a la comarca 30 nous aerogeneradors, que se sumarien als 184 de les deu centrals ja en marxa actualment, ha posat de nou en marxa el moviment contra la proliferació indiscriminada de centrals.\nArrufí, de fet, creu que encara és possible aturar aquests parcs i, en aquest sentit, ha situat la negociació oberta amb el Govern.\nCanvi del model eòlic a tot el país\n\"Volem que es paralitzin aquests tres parcs: amb ells no arribarem ni al 50% de l'energia aprovada al territori.\nNo són només aquests parcs sinó el futur de l'energia eòlica a les Terres de l'Ebre\", ha insistit, tot remarcant la necessitat de modificar la planificació eòlica en l'àmbit nacional per evitar que casos com el de la comarca es repeteixin a altres punts de Catalunya.\n\"La Terra Alta som el 0,15% de la població del país i aportem el 26% de tota l'energia eòlica.\nHem estat prou solidaris amb aquesta aportació al país i creiem que cal dir prou\", ha sentenciat.\nNi Torra ni Chacón han volgut fer declaracions a la finalització de la reunió.\nDe fet, a el president de la Generalitat ha abandonat la trobada estona abans de finalitzar per reunir-se, a porta tancada, amb diversos alcaldes i regidors contraris a l'abocador de Riba-roja.\nSegons ha explicat el batlle de la Torre de l'Espanyol, Joan Juncà, l'executiu s'ha compromès a \"intervenir\" i a parlar amb l'empresa promotora \"per deixar aquest projecte en 'stand by' i replantejar-se'l\".\nJuncà ha apuntat que, per al territori, replantejar-se el dipòsit de residus industrials significa \"no fer-ho\".\nAquest divendres a les cinc de la tarda es farà una reunió monogràfica del consell d'alcaldes de la Ribera d'Ebre per abordar la qüestió de l'abocador.\n\"Tenim ganes d'escoltar els motius de l'alcalde de Riba-roja per tirar endavant un projecte d'aquest nivell, que trenca amb la política marcada fa anys a la Ribera, i nosaltres d'exposar-li els motius pels quals no el volem\", ha tancat Juncà.", "response": "Viticultors, empresaris turístics i entitats socials de la Terra Alta han expressat el seu rebuig a la implantació de noves centrals eòliques a la comarca i han demanat a Torra que el govern actuï en conseqüència. Aquest dijous, els opositors a la massificació eòlica es van reunir directament amb el president.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1013", "instruction": "Fes un resum curt d'aquest text:", "context": "Txarango es va envoltar d'amics en el concert culminant del segon Clownia, el festival que el grup del Ripollès organitza a Sant Joan de les Abadesses.\nDani Rifà de Tremendamente, els 9 Son –un dels grups que es van donar a conèixer a la primera edició- i, especialment, la veterana Companyia Elèctrica Dharma van acompanyar Alguer Miquel i companyia en un recital que va fer petit el recinte de l'antiga fàbrica Cotolla del municipi santjoaní.\nL'any vinent, com ja s'havia anunciat a la prèvia, hi haurà tercer Clownia però sense els Txarango a l'escenari.\nI és que el tercer disc es farà esperar fins a finals del 2016 o, fins i tot, a inicis del 2017.\nEl concert dels Txarango –tot i ser tot just el segon de la segona nit- era la cirereta del Clownia.\nHo vol el municipi –“Estem aconseguint posar Sant Joan al mapa de la música catalana”, explicava Jordi Caparrós, regidor de Cultura i Festes i una de les ànimes del Clownia- i també el grup.\nDe fet, l'“aturada creativa” dels Txarango per l'any vinent no impedirà que hi hagi festival i l'objectiu és que continuï durant molts anys.\nLa segona i darrera jornada del festival es va completar amb els suecs Hoffmaestro, els valencians Zoo i els punxadiscos Calavera Collective.\nAbans, l'espai Àgora va vibrar amb la presència d'Amparo Sánchez –ànima d'Amaparanoia- en un dels concerts de major qualitat del certamen.\nMenció a part mereix un DJ OGT, l'encarregat d'enllaçar els temps morts entre grups i que en la segona jornada punxant va tenir la curiosa col·laboració dels japonesos Caribbean Dandy.\nUn dels darrers cinc concerts al país\nTxarango va arrencar el concert després que el festiu Niño de la Hipoteca es dediqués a escalfar l'ambient quan encara clarejava.\nEl recital va tenir una estructura similar a la de la primera edició del Clownia on van presentar per primera vegada “Som riu”, el segon disc de la banda del Ripollès.\nPrecisament, el fet que fos un dels darrers cinc concerts al país –aquest estiu giraran sobretot a Europa i el Japó- el feia força especial.\nUna de les novetats va ser recuperar el “Welcome to Clownia” –cançó que formava part de la primera gira, quan el grup encara no havia gravat cap llarga durada-.\nAlguer Miquel, des de l'escenari, va recordar aquell primer concert de l'actual etapa del grup el desembre de 2010 a Ripoll.\n“En cinc anys han canviat moltes coses”, va assegurar i també en va fer una lectura política.\n“Moltes de les places –en referència al 15-M i altres moviments socials- han entrat als ajuntaments.\nI el que ens queda encara...”, va afirmar.\nUna de les primeres col·laboracions de la nit va ser la de 9 Son, grup que va sorprendre l'any passat en un dels concerts matinals a la plaça Major i que en aquesta ocasió va acompanyar els Txarango precisament amb “El meu poble”.\nDani Rifà, el carismàtic líder de Tremendamente, va ser l'encarregat de portar el reggae a Sant Joan mentre que l'Elèctrica Dharma, en la seva primera col·laboració amb els del Ripollès, van ser els convidats més especials.\nUn festival també pensat per als més petits\nEl Clownia ja va néixer el 2014 pensat com un festival on, a banda del jovent, té una clara vocació familiar i intergeneracional.\n“Ho veiem arreu d'Europa on també hi ha concerts de nit però les activitats de matí i tarda també són molt importants”, explicava un satisfet Alguer Miquel en acabar el concert.\n“La mainada acaba escoltant el què posen els seus pares i els agrada molt poder ser en un festival com aquest”, afegia.\nDe fet, malgrat augmentar l'aforament fins a 5.000 abonaments, el Clownia no ha perdut aquest caràcter singular.\nEls espais específics per als més petits han augmentat amb zones de joc a l'interior del recinte així com un curiós espai d'atraccions realitzades amb material reciclat a l'exterior.\nEs tracta d'un muntatge de la companyia catalana Antigua i Barbados que els Txarango van conèixer a Suècia.\nUna de les característiques és que per fer-les funcionar –des d'una nòria de vàters a uns cavallets de bicicletes antigues- cal la col·laboració dels adults per fer moure els engranatges.\n“L'any vinent vindré amb les meves nétes”, explicava Joan Fortuny, el mític saxo de la Dharma en acabar el concert dels Txarango.\n“Me n'havien parlat molt bé però la realitat ha superat les expectatives”, afegia tot admetent que “hi ha molts festivals però pocs que aportin els valors del Clownia”.\nEs tractava de la primera col·laboració amb el grup del Ripollès amb qui Fortuny explica que “tenen una gran relació” tot i la “diferència generacional”.\nLes cròniques del Clownia 2015\nGaleries de fotos del Clownia", "response": "Txarango va actuar en la segona edició del festival Clownia a Sant Joan de les Abadesses. El festival està pensat per a les famílies i compta amb activitats per a nens durant tot el dia. Els organitzadors del festival pretenen situar Sant Joan en el mapa de la música catalana i l'any que ve continuarà, però Txarango no hi actuarà.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2280", "instruction": "Fes un resum curt d'aquest text:", "context": "Després que la Fiscalia de Catalunya hagi ordenat aquest dilluns que els Mossos identifiquin i prenguin declaració als responsables dels col·legis de l'1-O, la secretària primera de la Mesa del Parlament, Anna Simó, els ha volgut tranquil·litzar des del míting que Esquerra Republicana ha celebrat a Tarragona.\n\"No us poden acusar de res ni us poden cridar a declarar perquè vosaltres no sou els amos dels col·legis, ho és el Departament d'Ensenyament i el Govern de Catalunya, que dona la cara pel país\", ha dit Simó.\nLa secretària primera de la Mesa del Parlament ha afegit que \"estar a meses, anar a votar, ni és il·legal ni està prohibit\".\nD'altra banda, Simó també ha assenyalat que \"res ni ningú impedirà el referèndum\", \"on ells posen traves, nosaltres posem alternatives\".\nLa pluja que ha caigut aquest vespre a Tarragona ha obligat a posar el punt i final a correcuita al míting que s'estava celebrant al Camp de Mart.\nSimó ha denunciat que amb les intrusions a la Generalitat i detencions arran de l'organització del referèndum de l'1-O s'està convertint l'estat en un \"estat policial\".\nLa diputada s'ha preguntat que amb totes aquestes accions, \"a qui volen espantar?, Perquè a nosaltres no ens espanten\".\nLa situació, segons Simó, \"obliga tots els demòcrates a actuar amb consciència\".\n\"Ara no hi ha alternativa a votar, cap ni una, o votarem o votarem, o referèndum o referèndum\", ha etzibat Simó al públic que l'escoltava atentament i que ha respost amb crits de 'Votarem'.\nD'altra banda, Anna Simó ha criticat el PP perquè els diuen que deixin de fer política i es dediquin a \"gestionar bé allò que a la gent li interessa, sota criteris econòmics i socials\".\nSímó ha acusat de \"cíniques\" aquestes demandes com també la multa de 5 MEUR a Artur Mas i s'ha preguntat, en canvi, sota quins criteris econòmics construeixen \"AVES sense passatgers\".\n\"Això són criteris econòmics o polítics?\", s'ha interrogat retòricament.\nDavant d'aquells que no saben gestionar un estat, \"ens autogovernarem\".\nEl míting d'ERC a Tarragona també ha comptat amb la presència de la diputada Marta Vilalta i del conseller de Salut, Toni Comín.\nEl conseller ha destacat que la repressió a què han sotmès als càrrecs del Govern després de la macrooperació policial de la setmana passada demostra que \"ja estem guanyant, perquè ells cada vegada tenen més por i nosaltres menys\".\nPer Comín, la qüestió de la independència ja no va d'identitats, de catalans o castellans, \"al revés, estem farts, estem en contra del nacionalisme\".\n\"Estem en contra dels nacionalismes i com que l'espanyol és el més estúpid de tots els nacionalismes ens n'anem d'Espanya perquè no volem seguir sota aquest marc mental\", ha assenyalat.\nEl conseller també ha comparat el moment actual amb la lluita antifranquista i ha valorat que \"en aquell moment se la van jugar molt més que nosaltres, però ara és la mateixa lluita davant els mateixos adversaris\" .\"Igual de fexistes\", ha afegit davant el públic del Camp de Mart de Tarragona que l'ha aplaudit decididament.\nRecordant el seu pare, Alfonso Comín, que fou empresonat, el conseller ha dit que en aquests moments, \"si cal pagar el preu de presó el pagarem, perquè no tenim por\".\nPer Comín, \"a davant hi tenim la mateixa cultura política espanyola que ha unit d'una manera indestriable nacionalisme espanyol i autoritarisme, que ha imposat les seves idees per l'ús de la força\".\n\"Només saben imposar-les per la via de les armes, però des de fa unes quantes dècades poden fer menys coses de les que podien fer\".\n\"Per això estan perdent\", ha dit Comín, \"perquè el seu marge per la pressió, amb repressió de drets civils, és molt petit\".\nPer Comín, el PP amb el recurs de l'Estatut va dinamitar el pacte constitucional l'any 2010 i es van carregar el Tribunal Constitucional.\nComín ha assenyalat que el grau de sordesa de la política espanyola \"és realment inquietant\".\nI irònicament ha dit que enviaria una brigada \"d'otorrinos\" al Congrés, \"també oftalmòlegs, perquè estan cecs\", \"però si amb això no n'hi ha prou, també psiquiatres, però deixem-ho perquè si seguim per aquí, acabarem malament\".\nTant Simó com Comín han coincidit a assenyalar la victòria que significa que la gent aquests dies sigui al carrer donant suport a les institucions.\n\"Gràcies a això molt probablement les detencions no van anar a més o el major Trapero està aguantant la pressió\", ha destacat.\nAl final, \"la victòria dependrà que les institucions siguin valentes, però també del poble, aquesta valentia és l'arma invencible\", ha etzibat.", "response": "La secretària primera de la mesa del Parlament ha defensat als responsables dels col·legis de l'1-O, afirmant que no poden ser acusats de res ni cridats a declarar, perquè els col·legis estan sota el Departament d'Ensenyament i el govern. Ha denunciat les accions policials i ha afirmat que la situació obliga els demòcrates a actuar amb consciència i votar.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2270", "instruction": "Fes un resum curt d'aquest text:", "context": "Un de cada tres joves gironins que han seguit un programa de Garantia Juvenil aconsegueixen trobar feina.\nAquesta iniciativa europea, que té com a objectiu reduir l'atur, es dirigeix a nois d'entre 16 i 29 anys.\nEl ventall de programes que s'ofereixen, i que aquí tutela la Generalitat, es divideixen en tres grans grups: impulsar l'educació i la formació, oferir competències professionals o fomentar l'emprenedoria.\nDels 3.958 joves gironins que fins ara han pres part en algun dels programes, 1.372 han aconseguit trobar feina.\nTot i això, els requisits que fixa el Ministeri de Treball per participar als programes a vegades es converteixen en un fre.\nPer això, la directora del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), Mercè Garau, reclama a l'Estat que \"tregui entrebancs i elimini obstacles\" per permetre que molts més joves puguin accedir a la Garantia Juvenil.\nLa Garantia Juvenil és un programa impulsat per la Unió Europea amb l'objectiu de reduir l'atur en aquest tram d'edat.\nSe'n poden beneficiar els joves d'entre 16 i 29 anys, independentment de quin sigui el seu nivell d'estudis.\nA Catalunya, el programa el tutela la Generalitat a través del Departament de Treball, Afers Socials i Família.\nEls inscrits que superen els requisits (en aquest cas, aquí qui els fixa és el Ministeri en ser una iniciativa europea) reben ofertes de formació, feina, pràctiques laborals o emprenedoria.\nPer part de la Generalitat, se'ls hi envien durant un termini de quatre mesos d'ençà que van acabar la formació o bé van començar l'atur.\nA les comarques gironines, fins ara 4.316 joves s'han inscrit als programes de Garantia Juvenil.\nPer trams d'edat, gairebé la meitat tenen entre 20 i 24 anys.\nEn concret, el 43% (1.858 nois i noies).\nI pel què fa a formació, set de cada deu tenen un nivell d'estudis que com a molt arriba a l'ESO (3.017).\nDe tots els joves gironins que han demanat entrar als programes de Garantia Juvenil, 3.958 han superat els requisits i s'han beneficiat d'alguna de les iniciatives.\nI d'aquests, un de cada tres (1.372) ha aconseguit trobar una feina.\nEl ventall de programes que s'ofereixen, i que aquí tutela el Departament, es divideix en tres grans blocs.\nPer una banda, aquells que impulsen l'educació i la formació.\nPer una altra, aquells que fomenten l'emprenedoria.\nI finalment, aquells que ofereixen determinades competències professionals.\nA la demarcació, per exemple, la Garantia Juvenil ofereix dos cursos innovadors.\nUn se centra en el món de les impressores 3D i l'altre, en restauració de mobles.\nEls nois que segueixen aquest darrer, precisament, estan treballant ara en l'escenografia d'una òpera que es podrà veure al Festival Castell de Peralada (Alt Empordà).\n\"Eliminar obstacles\"\nLa directora del SOC, que avui ha passat balanç dels programes a les comarques gironines, ha lamentat que els requisits que fixa el Ministeri de Treball, a vegades massa restrictius, es converteixen en un fre perquè els joves puguin accedir a la Garantia Juvenil.\nPer exemple, hi ha programes ocupacionals que no admeten aquells joves que, ni que sigui un sol dia, hagin treballat durant el darrer mes.\nPer això, Mercè Garau ha aprofitat per fer una crida a l'estat espanyol perquè \"elimini obstacles i flexibilitzi requisits d'inscripció al programa de Garantia Juvenil\".\nAixí, la directora del SOC ha reclamat a la ministra Fátima Báñez que \"apliqui la normativa europea, que únicament restringeix l'accés a la Garantia Juvenil a aquells joves d'entre 16 i 29 anys que no estiguin treballant ni estudiant, i res més\".\n\"Per unanimitat, el Consell de direcció del SOC, amb el suport del Govern, els sindicats UGT i CCOO, la patronal Pimec i les entitats municipalistes FMC i ACM, hem instat la ministra Báñez perquè tregui tots els entrebancs de la inscripció; d'aquesta manera, serien molts més els joves que es beneficiarien de la Garantia Juvenil\" ha afirmat.\nMercè Garau ha pres part aquest dilluns a Girona a la jornada 'Present i futur de la Garantia Juvenil a les comarques gironines'.", "response": "La Garantia Juvenil, que té com a objectiu reduir l'atur entre joves, ha permès que un de cada tres gironins inscrits a aquest programa aconsegueixi trobar feina. El programa es dirigeix a nois i noies d'entre 16 i 29 anys, i ofereix programes que impulsen l'educació i la formació, fomenten l'emprenedoria i ofereixen competències professionals.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2110", "instruction": "Fes un resum curt d'aquest text:", "context": "La candidata a primera secretaria del PSOE Susana Díaz ha assegurat que si és escollida en el càrrec serà \"molt activa\" en la cerca d'una \"solució\" al conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol.\nEn declaracions als mitjans abans de reunir-se amb membres de la seva campanya a Catalunya i posteriorment amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta; Díaz ha dit que actuaran davant d'aquells que o bé \"no tenen intenció de moure's\" o aquells altres que segueixen un camí \"que porta al precipici\".\nLa socialista ha dit que el marc on s'ha de resoldre el conflicte és en una comissió d'estudi al Congrés dels Diputats sobre el debat territorial.\nDíaz ha assegurat venir amb \"il·lusió\" a Catalunya i ha dit que el vot que l'interessa és el de l'\"esperança\" i no el de la \"rancúnia\".\nDíaz ha visitat aquest dijous Barcelona per preparar la seva campanya de cara a les primàries del 21 de maig a Catalunya.\nLa socialista ha tingut una trobada amb membres de la UGT, entre ells el seu líder Matias Carnero; i posteriorment s'ha dirigit a la seu del PSC, on tenia prevista una reunió amb activistes de la seva campanya –amb força de la federació del Baix Llobregat- i posteriorment una reunió amb el líder dels socialistes catalans.\nSobre el procés català, Díaz ha assegurat que tant el PSOE que ella pugui liderar com el PSC no només seran \"capaços\" de trobar una solució al conflicte Catalunya-Estat espanyol sinó que seran \"molt actius en donar la solució que mereixen els ciutadans de Catalunya i de la resta d'Espanya\".\nHa afegit que presentaran aquesta solució davant dels que \"ja és evident que havien d'aportar molt poc\".\nDíaz, que s'ha mostrat \"convençuda\" que serà escollida secretària general, ha declarat que aquesta solució passa pel \"diàleg, negociació i pacte\" -que repeteix Iceta- i ha apel•lat a la creació de la comissió al Congrés que també reclamen des del PSC com a marc per trobar aquesta solució al debat territorial.\nSobre les primàries i el pes que pot tenir el seu suport a Catalunya, Diaz ha dit que el vot \"és lliure i no és ocult ni públic\" i ha afegit: \"Jo el vot que demano és el de l'esperança, no vull el de la rancúnia, vull el d'aquells que passin pàgina i que pensin en el futur\".\nHa assegurat sentir que té \"estima i suport de milers de companys al conjunt del territori\", també a Catalunya, ja que ha explicat que així ho ha pogut notar en les converses i trobades a distància que hi ha mantingut.\nDíaz també s'ha referit al principi d'ordinalitat al finançament pel que aposta el PSC i ha contestat que la seva proposta és un model on es garanteixin els serveis públics al conjunt del territori i es tinguin en compte aspectes com la insularitat, el despoblament d'algunes zones, l'envelliment, la necessitat de major integració o cohesió a les aules o si hi ha més persones en situació de vulnerabilitat, entre d'altres.\nHa afegit que tot això permetrà un nou model \"que sigui just, que garanteixi la igualtat i permeti posar rumb definitivament a la recuperació\", al temps que ha dit que \"tot és compatible\".\nPressupostos \"infumables\"\nLa candidata a liderar el PSOE també ha contestat diverses qüestions en clau estatal.\nEn primer lloc, ha acusat el govern espanyol de \"mentir\" sobre la recuperació econòmica i de presentar uns pressupostos \"infumables\", que \"provoquen enfrontament\" entre territoris i no responen a la recuperació de la que el govern espanyol \"feia gala\".\nHa afegit que els comptes estan \"maquillats\" i \"disfressen el forat de la seguretat social amb el risc profund per al sistema de pensions\".\nD'altra banda, ha acusat el portaveu del PP al Congrés, Fernando Hernando, de ser \"irrespectuós\" amb Andalusia i ha lamentat que \"no és el primer cop que insulta als andalusos\", en al·lusió a les paraules del popular assegurant que hauria d'estar satisfeta perquè els pressupostos permetran que els nens andalusos deixin d'estudiar en barracots.\n\"Malament anem si per defensar uns pressupostos s'ha d'insultar i humiliar un territori\", ha manifestat.\nPer últim, ha demanat a la banda terrorista ETA que no només entregui les armes sinó que anunciï la \"dissolució definitiva\", a banda de destacar la gestió feta per l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i de l'exministre d'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba.", "response": "Díaz s'ha compromès a ser \"molt activa\" en la cerca d'una solució al conflicte entre Catalunya i l'estat espanyol si resulta guanyadora. Va afirmar que el marc per resoldre el conflicte ha de ser una comissió d'estudi sobre el debat territorial en el Congrés. Díaz va visitar el dijous Barcelona a fi de preparar les primàries del 21 de maig.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_918", "instruction": "Fes-me un resum curt del text següent:", "context": "El dolor crònic és la causa més comuna de discapacitat a Europa, segons un estudi de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) en què han participat 13.666 persones d’entre 18 i 64 anys de deu països europeus.\nEl treball, publicat a la ‘Gaceta Sanitaria’, sosté que aquesta és ‘la principal causa i l’única que mantenen en comú les tres regions’ estudiades.\nConcretament, els investigadors han constatat que aproximadament el 15% dels europeus que van presentar algun episodi de discapacitat parcial o total durant l’últim mes va manifestar patir dolor crònic.\nPer regions, en els països del Centre-Oest i Sud d’Europa, els trastorns mentals són la principal causa de discapacitat i en els del Centre-Est ho són les malalties cardiovasculars i les cefalees i migranyes.\nA l’estat espanyol la principal malaltia associada a la discapacitat total és la depressió, seguida de l’artritis i l’ansietat.\nEl treball es va realitzar en 10 països europeus que es van agrupar en tres regions diferents: Centre-Oest (Bèlgica, França, Alemanya, Holanda i Irlanda del Nord), Sud (Portugal, Espanya i Itàlia) i Centre-Est d’Europa (Bulgària i Romania).\nGairebé un de cada deu europeus (el 9,5%) va declarar haver patit almenys un dia de discapacitat total l’últim mes, és a dir, sentir-se incapacitat totalment per realitzar les seves tasques diàries, mentre que el 18% va manifestar haver patit alguna limitació parcial.\nEls resultats mostren que els trastorns mentals i físics van contribuir en el 62,6% dels casos de discapacitat total i en el 46,6% de la discapacitat parcial dels europeus.\nSegons Jordi Alonso, investigador de l’IMIM, i Gabriela Barbaglia, investigadora de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), ‘és important millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties mentals en la població en edat de treballar, ja que van associades a un major risc de desenvolupar malalties físiques cròniques i a una proporció molt important de discapacitat total i parcial’.\nEls resultats d’aquesta macroenquesta revelen diferències significatives entre les diferents regions europees.\nAixí, mentre el dolor crònic, l’ansietat i la depressió expliquen al voltant de la meitat dels casos de limitació total en el Centre-Oest (46,3%) i al Sud d’Europa (53,8%); al Centre-Est del continent les principals causes, en un 48% dels casos, són el dolor crònic, les malalties cardiovasculars i la migranya o mal de cap. La diferència més gran entre les tres regions s’observa en la petita proporció de discapacitat total per desordres mentals al Centre-Est (del 9,8%) en comparació amb les altres dues regions (del 27,5% al Centre-Oest i del 36,3% al Sud d’Europa).\nPer regions, al Centre-Oest d’Europa la principal causa de discapacitat total és l’ansietat, present en el 21,8% dels casos reportats pels participants en aquest estudi.\nEl segueixen el dolor crònic (15,6%) i altres dolències físiques (17,9%).\nEn el cas del Sud del continent, on es troba l’estat espanyol, la principal malaltia associada a la incapacitat total és la depressió, present en un de cada quatre casos (24,4%), seguida de l’artritis (16,9%) i l’ansietat (16,8%).\nBulgària i Romania, els dos països que representen al Centre-Est d’Europa, són els que més es desmarquen de la resta d’integrants de la Unió Europea pel que fa a les malalties causants de la incapacitat total.\nEn tots dos, la causa principal és el dolor crònic, present en un 18% dels casos, seguit de les malalties cardiovasculars (17,5%), la migranya o el mal de cap (12,5%) i altres dolors físics (12,9%).\nEls desordres mentals presenten molt poca influència en la incapacitat total de búlgars i romanesos: l’ansietat només representa el 6,7% i la depressió el 3,5% del total de casos.\nEls investigadors expliquen que hi ha pocs estudis sobre discapacitat autoreportada a Europa.\nAmb aquest treball volen reiterar la necessitat de realitzar més estudis prospectius que permetin conèixer com s’avança en polítiques de salut pública mental a Europa.", "response": "Un estudi de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques ha revelat que el dolor crònic és la causa més comuna de discapacitat a Europa. Els trastorns mentals i físics són les principals causes de discapacitat total i parcial. Els investigadors insten a millorar la prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties mentals, a fi de prevenir malalties físiques cròniques i discapacitat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1451", "instruction": "Fes-me un resum curt del text següent:", "context": "Celestino Corbacho ha pogut tirar endavant la reforma laboral.\nLa reforma laboral ha superat aquest dijous l'últim tràmit a les Corts espanyoles després d'una votació en què els grups han eliminat del text algunes de les esmenes més dures introduïdes al Senat.\nEl ministre Corbacho ha assegurat que la reforma laboral generarà confiança i adaptarà el model laboral als reptes del futur.\nEl PP ha destacat la \"soledat\" del govern espanyol, mentre ERC, i ICV han fet una crida a la vaga general per \"obligar Zapatero i Corbacho a rectificar\".\nEls sindicats han engegat aquest dijous la maquinària de la vaga general en un acte a Madrid on han assistit 15.000 delegats sindicals de tot l'Estat.\nL'última votació al Congrés abans de l'aprovació definitiva ha permès eliminar del text algunes de les esmenes que hi havia introduït el Senat, com les que apuntaven a l'acomiadament per absentisme laboral.\nQueden intactes els eixos bàsics del projecte així com la disminució de 100 a 30 dies del període en què els aturats que reben prestació poden rebutjar rebre cursos de formació.\nLa reforma s'ha aprovat en una sessió en què el ministre de Treball ha comptat amb el suport del president espanyol, present al debat i a la votació.\nTotes les formacions excepte el PSOE han rebutjat una reforma que consideren inadequada per resoldre els problemes actuals del mercat de treball, i que asseguren que no contribuirà de forma decisiva a crear llocs de treball.\nPer contra, el ministre Corbacho ha afirmat que es tracta d'una reforma \"equilibrada i ambiciosa\" que planta cara a la temporalitat i que facilita la contractació per part de les empreses.\nEl ministre ha destacat que la reforma reforça la flexibilitat interna de les empreses i incrementa les oportunitats dels desocupats de trobar feina, especialment els joves.\nERC i ICV han criticat durament una reforma que, al seu entendre, es decanta clarament per l'abaratiment dels costos de l'acomiadament i no crea les bases per a un mercat laboral de qualitat.\nEl diputat d'ERC Joan Tardà ha afirmat que després de la votació d'aquest dijous tan sols queda \"sortir al carrer per fer rectificar Zapatero\".\n\"Una vaga té un cost social\", ha dit, però \"encara és més costós\" trencar les bases de l'Estat del benestar.\nEl diputat de CiU Carles Campuzano ha qualificat la reforma \"d'oportunitat perduda\", perquè tot i els \"avenços\" en algunes de les propostes de la seva formació no introdueix la \"claredat\" que necessitava el mercat laboral.\nSegons CiU, aquesta reforma laboral no proporciona la \"confiança\" que necessiten les empreses.\n\"Amb aquesta reforma no tindrem un mercat de treball més eficient per les empreses ni més just per als treballadors\", ha dit.\nEl PP també ha criticat durament la reforma i ha destacat la \"més absoluta soledat\" del govern espanyol en la seva aprovació.\nSegons el PP, la reforma no permet introduir al mercat de treball la flexibilitat que demana, i és obra d'un govern que \"ha destrossat el país, ha trencat totes les costures de l'estat del benestar, ens ha fet més pobres, i ha traït l'esperit dels pensionistes i treballadors\".\nLa vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, també ha defensat la reforma en declaracions radiofòniques on ha apuntat que les modificacions permetran que l'economia espanyola millori la seva competitivitat i una major flexibilitat en el mercat laboral.\nPròrroga dels 426 euros\nEl Congrés també ha convalidat amb el vot de totes les formacions la segona pròrroga de l'ajuda dels 426 euros als desocupats de llarga duració que han esgotat la prestació d'atur.\nEn aquesta ocasió es tramitarà també com a projecte de llei després que els grups ho hagin sol·licitat.\nSegons el ministre Corbacho, en els 13 mesos en què ha estat el marxa, la mesura ja ha beneficiat 190.000 persones.\nEls sindicats escalfen motors del 29-S\nCCOO i UGT han escalfat els motors de la vaga general en una concentració al pavelló de Vista Alegre on han assistit prop de 15.000 delegats sindicals.\nL'acte forma part de la campanya d'informació i sensibilització de la vaga general que els sindicats esperen que forci una rectificació per part del govern espanyol.", "response": "La reforma laboral ha estat aprovada després de passar el tràmit final al Congrés espanyol. Malgrat les crítiques d'Esquerra Republicana, ICV i el Partit Popular, la llei ha eliminat algunes esmenes dures del Senat i manté la disminució del període de formació per als aturats que reben prestacions i l'augment de l'oportunitat de contractació per part de les empreses.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1417", "instruction": "Fes-me un resum curt del text següent:", "context": "Si alguna tendència han marcat les enquestes les darreres setmanes és que la victòria de Pedro Sánchez és cada cop més clara i folgada.\nUna de les novetats detectada sobretot pels darrers sondejos, però, és un lleuger desgast de Cs, que podria quedar per sota de les expectatives de fa unes setmanes i fins i tot posar en perill una possible majoria amb el PSOE.\nEn paral·lel, Vox podria recuperar alguns dels escons que inicialment preveia i que, enquesta rere enquesta, semblava que anava perdent.\nEl PP, en canvi, tindria força estabilitat, ballant entre els 85 i els 83 escons, per bé que darrerament sembla que en podria perdre algun més.\nPodem tampoc no variaria massa, amb 33 o 34 diputats en totes les mitjanes elaborades.\nEn canvi, Cs, que semblava que no es movia dels 53 diputats, en l'última actualització en perdria tres, mentre que encara podria caure algun més, si es posa el focus en les enquestes més recents.\nEn el cas de Vox, els primers sondejos el disparaven amb 33 seients, però ràpidament van rebaixar-li el sostre a uns 26, però les últimes setmanes n'hauria recuperat alguns.\nEn el cas d'ERC, no es mouria dels 12/13, i JxCat estaria clavat en els cinc escons.\nDIPUTATS MITJANS EN LES ÚLTIMES ENQUESTES, SEGONS DATA DEL CÀLCUL\nSi el càlcul es fa tenint en compte uns intervals de confiança del 95%, les previsions de les darreres enquestes per al PSOE són d'entre 122 i 129 escons, molt per sobre dels 78-87 del PP.\nCs quedaria ben lluny i, malgrat que fa uns mesos els sondejos el situaven com a possible vencedor, ara li atorguen entre 47 i 52 diputats, per davant, això sí, de Podem, que es queda amb 32-35, amb Vox enganxat, amb 25-32.\nERC es mouria entre 12 i 14, i JxCat, entre quatre i cinc.\nCal tenir en compte, però, que l'impacte de la campanya electoral és limitat, ja que aquest agregador usa per als càlculs enquestes de fins a un mes abans.\nTot i això, com s'ha comentat, sembla que els darrers sondejos aprofundeixen en les tendències assenyalades d'ascens de PSOE, caiguda de Cs i estabilitat de PP, Podem, ERC i JxCat, amb Vox sense una variació clara.\nPROJECCIÓ D'ESCONS A LES ENQUESTES\nA nivell de possibles aliances de govern, les esquerres són ara més fortes que fa un mes, especialment gràcies a la crescuda del PSOE, ja que l'aliança entre aquest i Podem guanya nou diputats més dels previstos inicialment, fins als 159 de mitjana, tot i que lluny de la majoria de 176 escons.\nSumant-hi nacionalistes i independentistes, aquesta s'assoliria clarament (181-191).\nPer contra, el tripartit de dretes ha passat a tocar la majoria amb 170 diputats de mitjana, a quedar-se amb 160.\nL'ascens del PSOE semblava que permetia una altra majoria alternativa amb Cs, però la caiguda de darrera hora d'aquest la fa perillar.\nPROJECCIÓ D'ESCONS I POSSIBLES ALIANCES (LA MAJORIA ABSOLUTA SÓN 176)\nPel que fa a la projecció de vots, aquesta respecta força la classificació anterior per escons, amb el PSOE cada cop més capdavanter (28,4%-29,7%), seguit del PP (19,5%-21,1%) i Cs (14,9%-15,9%).\nAmb aquesta magnitud, Podem sí que se situaria clarament en quart lloc en solitari, amb el 12,7%-13,2% de vots, per sobre dels 10,3%-11,6% de Vox.\nCom amb diputats, ERC doblaria JxCat, amb 2,8-3,4% i 1,3%-1,4% de vots, respectivament.\nEn relació als primers càlculs de l'agregador, el PSOE ha crescut en 1,4 punts en intenció de vot.\nUn ascens molt rendibilitzat, ja que li permetrien sumar vuit escons més.\nDe fet, tot i perdre escons, el PP creixeria lleugerament en vots (0,4 punts respecte les primeres anàlisis).\nEn canvi, Cs preveu ara un punt menys de vot, Vox, mig punt, i Podem, ERC i JxCat pràcticament no varien.\nPROJECCIÓ DE VOT A LES ENQUESTES\nLa majoria d'esquerres i sobiranistes assoliria segurament la meitat dels vots, ja que aglutinaria entre el 50,8% i el 53,5% dels suports, no tant lluny de les dretes com en diputats, ja que PP, Cs i Vox tindrien la confiança d'entre el 45,6% i el 47,7% dels electors.\nDe fet, tot i tenir a prop la majoria en escons, l'aliança entre PSOE i Cs tan sols representaria entre el 43,9% i el 45% dels votants.\nPer damunt, però, d'una entesa només de socialistes i Podem, que tindria entre el 41,3% i el 42,7% dels suports.\nPROJECCIÓ DE VOT A LES ENQUESTES, PER POSSIBLES ALIANCES\nFuncionament d'aquest agregador d'enquestes\nPer fer les mitjanes d'enquestes d'aquesta notícia, s'han tingut en compte els sondejos publicats durant el darrer mes, amb un màxim de dos per mitjà (en cas que alguns n'hagin publicat més, es tenen en compte els seus dos últims).\nEls marges inferiors i superiors són els que es deriven de restar i sumar, respectivament, 1,96 cops l'error estàndard a la mitjana de resultats.", "response": "Les enquestes de les últimes setmanes mostren que Sánchez és el favorit per a les eleccions vinents. Cs perd terreny, amb una previsió de 47-52 escons, i Podem es manté estable en 33-34 escons. ERC i JxCat mantindran els seus escons actuals i, si s'uneixen amb altres partits independentistes, podrien aconseguir la majoria.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_759", "instruction": "Fes-me un resum curt del text següent:", "context": "El Departament de Salut ha posat en marxa un programa per a reduir les infeccions quirúrgiques als hospitals, aquelles adquirides durant l’estada del pacient en un centre sanitari i que en gran part són provocades per bacteris resistents als antibiòtics.\nA Catalunya, cada any es produeixen uns 10.000 casos que afecten un 7% dels pacients ingressats, dels que un 30% corresponen a infeccions quirúrgiques.\nEs calcula que un 70% del total d’infeccions es podrien prevenir aplicant mesures de control.\nD’acord amb una prova pilot que va reduir un 25% les infeccions quirúrgiques en cirurgies colorectals l’any 2016, Salut està aplicant un programa amb mesures com ara fer una correcta descontaminació de la pell on es farà la incisió, un ús correcte del maneig del pèl cutani o l’administració d’antibiòtics profilàctics.\nEl programa també incideix en l’educació del pacient i la seva família per tal que arribi amb la pell el màxim de neta al quiròfan o que en el postoperatori pugui identificar quan una ferida està infectada.\nL’Hospital de Bellvitge ha acollit aquest divendres la III Jornada de la Prevenció de la Infecció Quirúrgica on el Departament de Salut ha presentat als més de 400 professionals presentes el programa PREVINQ-Cat de sis mesures que s’ha començat a aplicar per reduir el nombre d’infeccions quirúrgiques als hospitals catalans.\nJosep Davins, subdirector general d’ordenació i qualitat sanitària i farmacèutica del Departament de Salut, ha destacat que a Catalunya en els darrers 10 anys s’han reduït a la meitat les infeccions quirúrgiques i que avui dia la taxa ‘és bona’ i està al mateix nivell que la de països del nostre entorn.\nDavins, però ,ha recordat que encara hi ha molt camí per millorar perquè el 70% de les infeccions que es registren cada any als hospitals catalans es podrien prevenir aplicant mesures de control.\nLes infeccions relacionades amb l’assistència sanitària provoquen un increment de la durada de l’estada hospitalària, així com un augment de costos de salut per als pacients, les famílies i el sistema de salut.\nS’estima que a Catalunya el cost econòmic d’aquestes infeccions representa uns 30 milions d’euros cada any per al sistema sanitari.\nLes bacterièmies de catèter venós central i les infeccions de localització quirúrgica en la cirurgia colorectal són les infeccions que comporten més cost.\nDonats els bons resultats de la prova pilot realitzada amb les intervencions colorectals l’any 2016, una de les que registren més infeccions quirúrgiques, Salut aplicarà el mateix paquet de sis mesures al conjunt d’intervencions.\nAquestes són la dutxa preoperatòria amb sabó antisèptic; l’administració de la profilaxi antibiòtica adequada; l’ús correcte del maneig del pèl cutani afaitant el necessari amb una maquineta elèctrica de capçal rebutjable; la correcta descontaminació de la zona de la pell en què es fa la incisió; un bon control de la glucèmia perioperatòria; i l’aplicació de mesures per mantenir la temperatura corporal del pacient en 36 °C durant tot el procediment operatori.\nDurant el 2018, es preveu fer un seguiment i control de l’aplicació d’aquestes mesures en altres intervencions, com són les de traumatologia i cirurgia cardíaca.\nAmb el programa PREVINQ-CAT, es vol aconseguir la reducció de les infeccions relacionades amb l’assistència sanitària d’un 50% respecte a les dades de 2017.\nA banda d’aquestes mesures, Josep Maria Badia, cap del servei de cirurgia a l’Hospital de Granollers, també ha destacat la importància que tant els pacients com les seves famílies disposin de tota la informació per tenir un millor preoperatori i postoperatori.\nAquí, ha assenyalat que és important que coneguin, per exemple, com preparar-se per entrar a quiròfan o a identificar quan una ferida està infectada o alguna cosa no va bé.\n‘Com més educat està el pacient i la seva família en el procés de cirurgia millor sortiran les coses’, ha reblat.", "response": "Salut ha llançat el programa PREVINQ-CAT per reduir les infeccions quirúrgiques als hospitals. A Catalunya, cada any es produeixen al voltant de 10.000 casos que afecten un 7 % dels pacients ingressats. S'està aplicant un programa amb mesures com ara una correcta descontaminació de la pell on es farà la incisió, l'ús correcte del maneig del pèl cutani i l'administració d'antibiòtics.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_907", "instruction": "Fes-me un resum curt del text següent:", "context": "ACTUALITZACIÓ: El TEDH refusa de pronunciar-se sobre el fons del cas Aturem el Parlament\nDesprés de quatre anys d’espera, avui el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) decidirà si el blocatge al Parlament de Catalunya el 15 de juny de 2011 per part de centenars de manifestants s’emparava en el dret de protesta.\nConcretament, es pronunciarà sobre el cas d’Olga Álvarez Juan, una de les vuit persones condemnades pel Tribunal Suprem a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l’estat i que va recórrer al tribunal europeu quan el Tribunal Constitucional va desestimar-ne el recurs d’empara.\nLa sentència afectarà els altres set acusats, alguns dels quals encara tenen el recurs d’emparar encallat al TC pendent de resoldre’s.\nAquell dia, el 15 de juny de 2011, el moviment 15-M va convocar una concentració al voltant del parc de la Ciutadella amb el propòsit d’impedir el ple del parlament.\nEls manifestants volien protestar pel desallotjament de l’acampada de la plaça de Catalunya poques setmanes abans i també contra l’aprovació inicial del pressupost prorrogat de la Generalitat en un context de retallades.\nAquell matí del 15 de juny hi va haver enfrontaments intensos entre els Mossos d’Esquadra i alguns concentrats.\nTothom recorda algunes imatges que n’han quedat, com la del president Artur Mas i la presidenta del parlament Núria de Gispert accedint al parc de la Ciutadella amb helicòpter, o la de l’ex-consellera d’Interior, Montserrat Tura, amb la gavardina pintada i caminant entre els concentrats.\nEls fets van ser jutjats per l’Audiència espanyola, que el 2014 va absoldre els divuit acusats.\nUn dels jutges era Fernando Grande–Marlaska, actual ministre d’Interior, qui defensava el dret de protesta dels acusats.\nLa sentència recordava que la manifestació havia estat comunicada, que tenia un lema clar i que no es podia condemnar per un delicte contra les institucions de l’estat perquè els fets entraven dins la llibertat de manifestació i d’expressió, tot i que n’admetia un cert abús.\nPerò les acusacions, entre les quals hi havia el sindicat d’ultradreta Manos Limpias, a més de la Generalitat, van recórrer en contra de l’absolució al Suprem.\nAllà van trobar una selecció de magistrats que sí que van acceptar el delicte contra les institucions de l’estat recollit a l’article 489 del codi penal i van revocar la sentència de l’Audiència espanyola.\nDe resultes, dels divuit acusats, vuit van ser condemnats a tres anys de presó cadascun.\nEl ponent d’aquella sentència condemnatòria era Manuel Marchena, que va signar-la conjuntament amb Luciano Varela i Juan Ramón Berdugo.\nTots tres van formar part del tribunal del judici contra el procés.\nDe fet, el ponent d’aquella sentència havia de ser Perfecto Andrés, que es decantava per mantenir l’absolució, però va quedar sol davant la resta de magistrats, els quals van fer servir atributs com ‘violència i intimidació’, ‘clima coactiu’, ‘atmosfera intimidatòria’ i fins i tot ‘entorn tumultuari’ per a descriure els fets del parlament i justificar la condemna dels manifestants a tres anys de presó.\nLa doctrina de la violència ambiental, la carta de Marchena per a condemnar-los\nAquesta situació tumultuària i de violència ambiental de la qual parlava la sentència es va veure reflectida anys més tard en el judici contra el procés, especialment en les declaracions que van passar per la sala del Suprem.\nAquelles declaracions, de la mà de la instrucció que havia preparat Pablo Llarena, finalment van servir al tribunal, amb Marchena, Varela i Berdugo al capdavant, per a avalar la condemna per sedició als nou dirigents independentistes.\nLa defensa d’Olga Álvarez Juan i la resta d’afectats denuncia a Estrasburg que no tan sols els van vulnerar el dret de protesta, sinó també el dret d’un judici just.\nDefensen que en el procediment al Suprem no es va fer cap audiència pública i, per dictar la sentència condemnatòria, el Suprem va convocar les parts a una vista en què les defenses van exposar els seus arguments, però els acusats no van poder ser escoltats directament pel tribunal.\nLes sentències d’Estrasburg poden anar acompanyades d’indemnitzacions, però el seu valor rau en el fet que són un aval o una desautorització al criteri judicial utilitzat pels tribunals sentenciadors.\nEl pronunciament que faci el TEDH sobre el cas d’Olga Álvarez Juan tindrà un efecte directe sobre els altres tres condemnats que ja han arribat a Estrasburg.\nI també sobre els quatre condemnats que tenen els recursos d’emparar encallats al TC.", "response": "Avui, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) decidirà si ratifica la sentència del Tribunal Suprem, que va condemnar a vuit persones per un delicte contra les institucions de l’estat pel blocatge del Parlament el 15 de juny del 2011. Inicialment, l’Audiència Espanyola va absoldre els divuit acusats inicials, però la Generalitat i Manos Limpias van recórrer davant el Suprem.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2768", "instruction": "Fes-me un resum curt del text següent:", "context": "La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha garantit \"màxima transparència\" i s'ha compromès a informar de tots els nous casos de víctimes de la xarxa pedòfila que es vagin identificant i que tinguin -o hagin tingut- alguna relació amb la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).\nFins ara, s'havien detectat set casos.\nAquest dimarts, la DGAIA va comunicar que s'havien identificat sis noves víctimes.\nD'aquestes, quatre ja són adultes i havien estat tutelades per la Generalitat abans del 2012 i les dues restants havien tingut algun expedient obert.\nPer tant, la xifra total d'identificat puja fins a tretze.\nL'operació policial ha detectat 80 víctimes arreu de l'Estat i, segons indica Bassa, tenen coneixement que 28 són catalans, tinguin o no relació amb la DGAIA.\nPer acabar d'identificar totes les víctimes cal revisar un milió de documents, entre fotografies i vídeos.\nBassa defensa que s'han reforçat els protocols per evitar que casos així es tornin a repetir.\nEl maig de 2015 es va desmantellar una xarxa de pornografia infantil que operava a tot l'Estat i que també va actuar a Catalunya.\nAquesta xarxa es va destapar gràcies a la col·laboració de part dels educadors d'un centre de protecció de menors de Tortosa i es calcula que hi ha 80 víctimes arreu de tot l'estat espanyol.\nD'aquestes, segons confirma la consellera, n'hi ha 28 que són catalans, hagin estat o no vinculats a la DGAIA.\nQuan es va destapar el cas, es va comunicar que hi havia set menors que, en el moment dels fets, estaven tutelats en centres de Tortosa i Amposta.\nAquest dimarts, la DGAIA ha confirmat que gràcies a les imatges que s'estan revisant s'ha aconseguit identificar sis noves víctimes.\nLa consellera ha destacat que el personal d'atenció a la infància està fent \"un gran treball\" perquè hi ha un milió d'imatges i vídeos que cal revisar per tal de determinar si entre les víctimes hi ha menors que haguessin estat sota la tutela de la Generalitat.\n\"És una feina que porta molt de temps perquè s'ha de desgranar la informació que apareix a totes les fotografies i vídeos\", ha destacat.\nDels sis nous casos, Bassa ha confirmat que quatre ja són persones adultes i havien estat tutelades per la Generalitat abans del 2012, i les dues restants havien tingut algun expedient obert (ja sigui de risc o informatiu).\nPer tant, la xifra total arriba a 13 persones identificades i que havien tingut alguna vinculació amb la DGAIA.\nLa Generalitat ha obert un nou expedient informatiu per analitzar aquests casos i la consellera ha subratllat que aquest procediment el repetiran a tots els centres on hi hagi menors que s'hagin vist captats per aquesta xarxa pedòfila.\nSortiran més casos\nLa consellera ha reconegut que aniran sortint més casos a mida que es vagin analitzant les imatges i tot el material comissat per la policia.\nPer això, ha ofert \"màxima transparència\" i ha assegurat que s'anirà informant de totes les víctimes que es vagin identificant, sempre que tinguin relació amb la DGAIA.\nLa responsable d'Afers Socials i Famílies ha detallat que dels 28 casos de menors catalans no tots són de nens vinculats a la DGAIA, sinó que també hi ha víctimes que no estaven tutelades per la Generalitat sinó que vivien amb les seves famílies.\nD'altra banda, la consellera ha assegurat que des que es va desmantellar la xarxa el maig del 2015 \"no ha passat absolutament res més\" i ha defensat que s'han reforçat els protocols per evitar que un cas així pugui tornar a passar.\nPer exemple, ha recordat que es crearà la figura del delegat de protecció contra la victimització infantil que serà la persona referent a cada centre per estar alerta d'aquest tipus de casos.\nPer últim, Bassa ha remarcat que el dret dels infants \"està per sobre de tot\" –estiguin o no sota la tutela de la Generalitat- i que estan treballant per garantir \"al màxim\" aquests drets.\nMalgrat que reconeix que no poden assegurar 100% que aquests casos es tornin a repetir, assegura que estan reforçant mesures i protocols per evitar-los i detectar-los ràpidament.", "response": "La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, informarà dels nous casos vinculats a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) que sorgeixin arran de la investigació de la xarxa de pornografia infantil desmantellada el maig del 2015. De les 80 víctimes identificades a l'Estat, 13 eren menors sota la tutela de la DGAIA.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1775", "instruction": "Fes-me un resum curt del text següent:", "context": "Quim Torra i Pedro Sánchez han trencat el gel institucional que feia mesos que planava sobre la relació entre tots dos arran del veto de la Moncloa al president de la Generalitat.\nEn una trucada que ha arrencat a les 9.19 del matí, Torra li ha proposat una reunió, i Sánchez s'hi ha mostrat disposat \"com més aviat millor\", segons fonts de Presidència.\nEl contacte ha durat un quart d'hora i el líder del PSOE, segons les mateixes fonts, ha \"tornat a reconèixer la naturalesa política del conflicte.\nPortaveus de la Moncloa, en tot cas, han insistit que la trobada no serà fins que el candidat socialista superi la investidura -en mans d'ERC- i pugui formar govern a l'Estat.\nEl dirigent de Junts per Catalunya li ha exposat que la solució del conflicte \"passa per l'exercici del dret d'autodeterminació i la fi de la repressió\", així com la llibertat dels presos polítics.\nEl cap de l'executiu català ha retret a Sánchez la \"duresa\" de la seva \"campanya contra l'independentisme\", moment en el qual el president en funcions ha apuntat que \"cal avançar\".\nTorra, a banda, s'ha queixat per les trucades no ateses en el pic dels aldarulls al carrer motivats per la sentència del Tribunal Suprem.\nLa versió de la trucada que ha difós la Moncloa és diferent, en la mesura que Sánchez li ha assegurat al president català que la trobada entre tots dos es farà quan hi hagi govern a Espanya -el més probable és que això no passi fins al gener-, en el marc de més trobades amb dirigents autonòmics.\nPel que fa a les demandes de Torra sobre autodeterminació i llibertat dels presos, el líder del PSOE ha apuntat que Espanya és un \"estat democràtic i de dret\" i que confia plenament en la \"independència\" de la justícia.\nSánchez li ha dit a Torra que es necessitarà temps, però que el diàleg i la consecució d'un govern i uns pressupostos \"faran possible abordar qüestions clau per a la vida de milions de catalans i catalanes\", com la sanitat, l'educació, les infraestructures i els transports, la dependència o la indústria.\n\"Ha de ser la legislatura del diàleg\", ha recalcat el president espanyol en funcions al llarg de la trucada.\nEn contra dels \"gestos buits\"\nEl líder del PSOE, després de ser nomenat pel rei com a candidat a president, va anunciar en una compareixença a la Moncloa que es posaria en contacte amb tots els presidents autonòmics i amb el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Abel Caballero.\nAl seu torn, Adriana Lastra, portaveu parlamentària socialista, es reunirà amb tots els portaveus al Congrés -inclòs Vox- per explorar el suport a la investidura.\nSánchez aspirava a ser escollit aquesta setmana, però la negociació amb els republicans encara està encallada a l'hora de bastir una mesa de diàleg institucional que serveixi per trobar una sortida al \"conflicte polític\".\nFonts de Presidència, quan es va conèixer la intenció de Sánchez de trucar, van assenyalar que el contacte no solucionava res i que calia \"respecte institucional i bilateralitat\" entre Catalunya i Espanya.\nLes mateixes fonts van apuntar, a banda, que era necessari un \"reconeixement dels subjectes polítics\" i posar damunt la taula una proposta \"democràtica\" per \"donar sortida a l'autodeterminació i la fi de la repressió\".\n\"Cal que tothom estigui a l'altura del moment polític i encari el conflicte amb valentia i coratge, i no amb gestos buits i eixorcs\", destacaven des de Palau.\nUn any de Pedralbes\nLa trucada ha coincidit pràcticament amb el primer aniversari de la cimera de Pedralbes, en la qual hi va haver dues reunions: una entre presidents i una altra amb membre dels dos governs -Meritxell Batet, Carmen Calvo, Elsa Artadi i Pere Aragonès-.\nDe la trobada en va sortir un comunicat conjunt en el qual es coincidia en assenyalar l'existència d'un \"conflicte sobre el futur de Catalunya\" i, a pesar de les coincidències, les dues administracions es proposaven \"avançar en una resposta democràtica\" dins de la \"seguretat jurídica\", terme que Sánchez va tornar a fer servir divendres passat.\nLes negociacions posteriors a Pedralbes es van torçar i Espanya es va dirigir cap a unes noves eleccions després del fracàs dels pressupostos de Sánchez al Congrés, i la relació no ha millorat des d'aleshores.\nLa cimera del'any passat és considerada com un \"bon punt de partida\" per al Govern a l'hora de reprendre una mesa de diàleg institucional que, segons la Generalitat, ha d'estar comandada per Torra i el líder del PSOE.", "response": "Aquest matí, el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i el president català, Quim Torra, han mantingut una trucada de quinze minuts en la qual han acordat trobar-se un cop hagi passat la investidura. Durant la trucada, Torra ha defensat l’autodeterminació i l’alliberament dels presos polítics, mentre que Sánchez ha assegurat que la pròxima legislatura serà la del diàleg.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_921", "instruction": "Fes-me un resum curt d'aquest text:", "context": "L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa avui la cinquena assemblea general ordinària al Palau d’Esports de Granollers en un ambient més plàcid que l’any passat.\nDe fet, s’hi arriba sense cap esmena viva al full de ruta polític que els membres de l’entitat han d’aprovar.\nEl document final preveu que la proclamació efectiva de la independència arribi com a conseqüència d’una majoria a favor del sí en un referèndum o de manera directa des del poder legítim de Catalunya, el parlament o l’Assemblea d’Electes de Catalunya (AECAT), en cas d’impediment coercitiu de fer el referèndum.\nSense esmenes vives a la ponència política, doncs, tota l’atenció se centra en la proposta que el secretariat de l’entitat sobiranista farà a les bases de cara a l’Onze de Setembre.\nPer ara, només n’ha transcendit que la intenció és retornar l’acte a Barcelona, segons que va avançar La Vanguardia, just el contrari de l’acte descentralitzat de l’any passat.\nLa presentació de l’Onze de Setembre serà el plat fort d’un acte polític que pretén convertir-se, també, en el tret de sortida a la campanya del sí de l’entitat sobiranista de cara al referèndum i servirà per a posar sobre la taula les mobilitzacions que ja auguren per als mesos vinents, incloses fins i tot al full de ruta.\nLa ponència política s’aprovarà previsiblement sense problemes.\nLes esmenes que s’hi han incorporat no modifiquen substancialment el full de ruta: d’entrada, se n’hi van presentar 107, de les quals 60 s’han acceptat directament, 30 s’han acordat per transacció i 17 s’han retirat en el moment d’acceptar la justificació de la ponència.\nPrecisament, la negociació entre els qui van presentar les esmenes i el secretariat es va allargar més enllà dels terminis previstos per intentar trobar posicions de consens.\nSegons fonts de l’ANC, arribar-hi sense esmenes vives per primera vegada dóna a l’entitat sobiranista molta força i solidesa i unitat per a marcar el full de ruta.\nTres hipòtesis\nL’ANC posa sobre la taula tres hipòtesis polítiques per als mesos vinents.\nLa primera inclou fer un referèndum sense condicionants, organitzat per les institucions catalanes, i en cas de victòria del sí, això s’hauria de traduir en una proclamació d’independència per part del parlament.\nEn les altres dues hipòtesis, l’ANC entén que s’han de preveure possibles ‘ingerències’ per part de l’estat espanyol.\nEn cas que la ingerència a les institucions arribi abans que s’aprovi la llei de transitorietat jurídica i la convocatòria del referèndum, l’ANC defensa que es reconeguin únicament les institucions catalanes i s’organitzin mobilitzacions perquè el parlament aprovi igualment la llei de transitorietat i proclami la independència.\nEn aquest cas, el referèndum arribaria després per ratificar la decisió.\nÉs en aquest punt que l’ANC ja vol que es doni molt pes polític a l’Assemblea d’Electes de Catalunya.\nDe fet, avisa que, davant d’inhabilitacions o intervencions de l’autonomia, caldrà que aquest ens, impulsat per l’AMI, es reuneixi.\nLa tercera de les possibilitats preveu que la ingerència arribi una vegada aprovada la llei de transitorietat jurídica.\n‘L’ANC només considerarà com a vigent la legislació sortint de la llei de transitorietat jurídica, en farà obediència, farà costat a les institucions democràticament escollides pel poble de Catalunya’, afirmen.\nI en aquest context, deixa en mans del parlament o l’AECAT novament la proclamació d’independència.\nEn qualsevol dels casos, el full de ruta que preveu d’aprovar fixa que treballaran pel reconeixement de la legalitat catalana i la defensa de les institucions, la mobilització ciutadana i la internacionalització de la proclamació del nou estat.\nPuigdemont i Forcadell, a l’assemblea\nEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, intervindrà aquest dissabte en la cloenda de l’assemblea general ordinària de l’ANC.\nTambé hi serà la presidenta del parlament, Carme Forcadell, que va liderar la primera etapa de l’entitat sobiranista abans de Jordi Sánchez.\nForcadell hi assistirà però no intervindrà.", "response": "L’Assemblea Nacional Catalana celebrarà avui la cinquena assemblea general ordinària al Palau d’Esports de Granollers. L’entitat aprovarà les mobilitzacions de la Diada i el referèndum a partir d’un full de ruta que arriba sense esmenes. El document preveu que la proclamació de la independència arribi a conseqüència d’un resultat positiu del referèndum o d’una proclamació des de les institucions.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_432", "instruction": "Fes-me un resum curt d'aquest text:", "context": "«En el camp de l’observació, l’atzar només afavoreix les ments preparades.»\nLa frase la va pronunciar en 1854 Louis Pasteur, però ben bé podria haver-la signat William Henry Perkin (1838-1907).\nI això que la Setmana Santa de 1856, als seus divuit anys, no passava de ser un simple estudiant del Royal College of Chemistry de Londres.\nI el seu laboratori, una cambra ben senzilla en l’últim pis de la casa dels seus pares a l’East End.\nAllí havia instal·lat una rudimentària col·lecció d’instrumental i reactius amb els quals s’afanyava durant les hores lliures.\nNo sembla molt, però, amb aquestes armes tan humils i la ingenuïtat de la joventut com a únic aval, estava a punt de fer un dels descobriments científics més importants de la seua època.\nLa seua meta desbordava ambició: ni més ni menys que la síntesi de la quinina.\nEl director del seu institut, l’alemany August Wilhelm von Hofmann, havia fantasiat a classe amb la idea de produir aquest antipalúdic essencial per a l’expansió de l’Imperi britànic a partir de quitrà d’hulla, un residu molt abundant en aquells dies perquè s’originava en l’elaboració del gas per a l’enllumenat.\nAixí que allí el tenim, en el seu paper d’alumne avantatjat, emportant-se els deures a casa sense més premi que l’obtenció d’una pasta fosca en la qual no s’albirava la menor petjada del fàrmac.\nPerò no anava a donar-se per vençut, i ací detectem la primera de les seues múltiples virtuts.\nEncara tindria perseverança suficient per a dissoldre la mescla en alcohol etílic i manipular-la pacientment fins a descobrir que tenyia de violeta la seda (Garfield, 2001).\nNo era aquesta una troballa qualsevol.\nDurant la seua llarga història, l’ésser humà havia depès de tints procedents de la naturalesa per a fer més lluïdores les seues peces de roba.\nEls millors, aquells que confereixen a la vestimenta una coloració vistosa resistent a les rentades, resultaven enormement cars i per tant font d’abundants beneficis.\nPerkin, a més, s’havia topat amb un compost capaç de proporcionar una tonalitat de particular significació.\nLa de la porpra de Tir, un dels majors símbols de grandesa del món antic.\nLa passera malva\nLa seua primera decisió va consistir a abandonar els utòpics experiments per perseguir la quinina i concentrar-se en la troballa inesperada i sondejar la seua utilitat real.\nPer a fer-ho, i després de millorar el procés de síntesi del seu malva, va enviar una peça de seda tenyida d’aquest color a una prestigiosa tintoreria escocesa.\n«Si la seua invenció no encareix excessivament els articles, serà sens dubte una de les més valuoses en molt de temps.»\nNo li calia major esperó.\nLa resposta obtinguda va avivar de tal manera l’esperit emprenedor del jove britànic que no va dubtar a renunciar als seus estudis i llançar-se a una aventura empresarial que arrossegaria la resta de la seua família.\nEl seu pare va aportar el capital necessari per a posar en marxa la companyia de nou encuny Perkin & Sons, en la qual també va entrar a treballar el seu germà.\nI com que la sort afavoreix els audaços, l’entrada en el mercat del tint dels Perkin va coincidir amb una circumstància afortunada que el catapultaria a l’èxit.\nDe sobte, el violeta es va fer moda.\nPrimer, la dona que en aquell moment marcava tendències a Europa, l’emperadriu Eugènia de Montijo, en aquell temps esposa de Napoleó III, va decidir que aquest color combinava bé amb el dels seus ulls.\nDesprés, la mateixa reina Victòria d’Anglaterra seguiria el seu exemple i va assistir d’igual to a les noces de la seua primogènita.\nI, després d’ella, una multitud de cavallers i dames galants al llarg del continent, en allò que les malicioses cròniques londinenques de l’època van descriure com una sobtada «passera malva».\nLlig l’article complet al web de Mètode\nDavid Sucunza.\nProfessor titular interí del departament de Química Orgànica i Química Inorgànica de la Universitat d’Alcalá (Madrid).\nQuè és Mètode?", "response": "Quan encara només era un estudiant del Royal College of Chemistry de Londres, William Perkin va desenvolupar el primer tint sintètic mentre intentava sintetitzar la quinina. Aviat patentaria la idea, i el seu tint de color malva es convertiria en tota una revolució social. Juntament amb el seu pare i el seu germà, va crear la companyia Perkin & Sons.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2674", "instruction": "Fes-me un resum curt d'aquest text:", "context": "Agents Rurals i operaris de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) prospecten i retiren de la llera de l'Ebre diversos focus de jacint d'aigua, una planta invasora originària d'Amèrica del Sud que prolifera intermitentment des de fa 20 anys al tram final del riu en situacions de baix cabal.\nAquest estiu s'ha tornat a detectar la seva presència en el tram de 20 quilòmetres riu avall d'Amposta, especialment, als braços que formen les illes de Gràcia i Sapinya, on la baixa velocitat de l'aigua ajuda a fer créixer aquestes plantes invasores per sobre del que és habitual.\nConsiderada una de les 100 espècies invasores més agressiva, els responsables del parc natural del delta de l'Ebre matisen que el corrent i, sobretot, la salinitat de l'aigua ajuden a limitar la seva presència a la zona, on no ha generat afectacions importants.\nReiteren, però, que cal retirar-la per evitar la seva expansió.\nAgrupacions d'entre 70 i 80 exemplars han aparegut aigües avall d'Amposta en punts on l'aigua es canalitza i redueix considerablement la seva velocitat, com és el cas de les esmentades illes fluvials deltaiques de Gràcia i Sapinya.\nDe moment, s'està prospectant i retirant els exemplars més localitzats.\nEn el cas de les catifes més àmplies s'estudiarà la seva extracció de forma eficaç i segura al llarg d'aquesta tardor.\nInclòs dins de les cent espècies invasores més problemàtiques del món, el jacint d'aigua (Eichlornia crassipes) arriba a formar catifes sobre l'aigua poden arribar a provocar seriosos problemes obturant les canalitzacions de regadiu o dificultant la navegació.\nAl delta de l'Ebre no és, en absolut, una espècie desconeguda.\nFa dues dècades que se'n troben exemplars de forma aïllada.\nPuntualment, van aparèixer també als ullals de Baltasar, d'on es va eliminar.\nDe fet, és als espais aquàtics tancats on es sol comportar com una invasora.\nA la llera del riu, en canvi, \"no es donen les condicions perquè es comporti com un invasor\", segons precisa el director del parc natural, Francesc Vidal.\nAixò és degut, especialment, al corrent i la salinitat de l'aigua.\nDe fet, explica, en alguns casos que es va detectar focus puntuals, aquests van desaparèixer mesos després fruit de les riuades que s'emportaven les plantes al mar.- \"En les circumstàncies del delta de l'Ebre ens fa pensar que no serà problema\", conclou el mateix Vidal.\nUn grup de tècnics de la Confederació Hidrogràfica del Guadiana va donar l'alarma aquest passat setembre mentre navegaven per l'Ebre ha posat en alerta les diferents administracions competents, com la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).\nÉs per això que el Departament de Territori i Sostenibilitat ha elaborat i desplegat un pla d'eradicació en el qual participen també, a banda del parc natural, Agents Rurals i l'Idece, Forestal Catalana i el Servei de Fauna i Flora del Departament.\n\"És bo que la traguem per evitar que es pugui expandir a altres zones i pugui donar més problemes que els que produeix aquí al delta de l'Ebre\", certifica Vidal.\nMés enllà d'això, el fet, però, que hagin aparegut de forma puntual i esporàdica, especialment al tram entre Amposta i la desembocadura, planteja incògnites importants sobre el seu origen.\nÉs el que ara estan investigant els Agents Rurals.\nVidal no descarta que, ateses aquestes circumstàncies, el jacint d'aigua hagi pogut arribar al riu des d'un jardí o una instal·lació particular situada prop de la llera.\nA banda del delta de l'Ebre, el jacint d'aigua també s'ha trobat puntualment a Girona, i al delta del riu Llobregat, i sempre s'ha controlat, segons la Generalitat.\nPrové de la conca del riu Amazones.\nHabita medis aquàtics amb temperatures càlides (15-30oC) i provoca canvis en el medi, pel seu creixement i per la descomposició de la seva biomassa.\nAixò afecta greument les espècies que hi habiten.\nA més, el seu caràcter invasor i colonitzador de nous espais provoca problemes a l'activitat humana, augmenta la població de mosquits o disminueix la pesca.", "response": "Agents Rurals i l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre han retirat de la llera de l’Ebre diversos focus de jacint d’aigua. Es tracta d’una planta invasora originària d’Amèrica del Sud que prolifera al riu intermitentment des de fa 20 anys. La seva presència afecta les espècies autòctones, disminueix la pesca i augmenta la població de mosquits.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2761", "instruction": "Fes-me un resum curt d'aquest text:", "context": "Després d'una reunió maratoniana de cinc hores de durada a la seu del Departament de Treball els sindicats CCOO i UGT han arribat a un principi d'acord amb el Grupo Jorge per \"ajornar\" la vaga indefinida que hi havia convocada a l'empresa a partir de dilluns vinent.\nEls sindicats han explicat a l'ACN que el principal acord al qual han arribat és que l'empresa s'ha compromès a \"laboralitzar\" el conjunt dels treballadors, és a dir, a passar-los del règim cooperatiu al règim general.\nEn aquest sentit, el secretari general de Treball, Josep Ginesta, ha celebrat que és una \"fita històrica al sector de les càrnies a Catalunya\".\nPer part del Grupo Jorge, el seu portaveu i advocat, Francesc Sánchez, ha dit que es comprometen a \"entrar a negociar la regularització de les persones que estan en règim cooperativista\" i ha afirmat que l'empresa es quedarà a Catalunya \"sempre i quan els plans d'inversió que té plantejats siguin possibles\".\nA partir de dilluns es reprendran les negociacions a la seu de Treball per avançar en la negociació.\nFa tot just una setmana que el Grupo Jorge –propietari dels escorxadors Le Porc Gourmet, a Santa Eugènia de Berga, i The Fortune Pig, a Mollerussa– va amenaçar amb traslladar la producció a fora de Catalunya, motiu pel qual els sindicats CCOO i UGT van convocar una vaga indefinida.\nDes del moment en què els sindicats van registrar la convocatòria de vaga, Treball ha fet de mediador entre empresa i sindicats perquè es pogués arribar a un principi acord, que finalment s'ha materialitzat aquest dijous al vespre després d'una reunió de més de cinc hores.\nLa responsable del sector d'alimentació de la UGT, Alícia Buil, ha explicat que han decidit \"ajornar\" la vaga després d'arribar a diversos acords.\nEl principal és, segons Buil, que l'empresa \"s'ha compromès a la laboralització de totes les persones que estan en règim cooperatiu, és a dir, que són falsos autònoms\".\nDe fet, aquesta era la principal reivindicació que els dos sindicats posaven la taula per desconvocar la vaga.\nEn aquest sentit, Jesús Ribera, secretari de política industrial de CCOO, ha dit que el Grupo Jorge s'ha compromès a \"acordar un encaix dins del conveni col·lectiu\" de tots els treballadors que ara estan en règim cooperatiu.\nAltres acords que s'han segellat aquest dijous són, segons els sindicats, que l'empresa \"es compromet a donar oportunitats laborals\" a aquelles persones que han perdut la feina fruit del conflicte laboral.\nDe fet, segons la plataforma Càrnies en Lluita, un centenar de treballadors de diferents cooperatives s'han quedat sense feina arran de les mobilitzacions.\nA més, la companyia càrnia també s'ha compromès a \"aportar un pla concret de mesures de flexibilitat\" així com també a \"garantir l'estabilitat en l'ocupació i a romandre a Catalunya si pot executar el seu pla d'inversions\", segons ha detallat Alícia Buil.\n\"Sempre hem manifestat que volíem romandre a Catalunya si era possible\"\nEl portaveu i advocat del Grupo Jorge a Catalunya, Francesc Sáchez, ha assegurat que la companyia \"sempre ha manifestat que volíem romandre a Catalunya si era possible, i que estàvem oberts a qualsevol possibilitat sempre que fos viable\".\nSánchez ha dit que aquest dijous s'ha acordat que l'empresa \"entrarà a negociar la regularització de les persones que estan en règim de cooperativistes\" i també \"mirarem si podem fer tot el pla d'inversions que l'empresa té a Catalunya per poder millorar la producció i garantir la laboralització i al viabilitat\".\nD'altra banda, el portaveu de l'empresa ha assegurat que el Grupo Jorge \"es quedarà a Catalunya sempre i quan els plans d'inversions que té plantejats siguin possibles i es puguin realitzar\".\nAl mateix temps, Sánchez ha dit que els compromisos adquirits per l'empresa amb els sindicats són \"ferms\" i \"importants per un col·lectiu molt important de treballadors del país i per unes zones, Osona i Mollerussa, molt necessitades de tenir un sector productiu\".\n\"El sector carni dona una producció al rerepaís i és important que aquest sector pugui respirar i sàpiga que tenim la voluntat de seguir aquí\", ha reblat Sánchez.\nJosep Ginesta: \"És una fita històrica al nostre país i al sector de les càrnies\"\nEl secretari general de Treball, Josep Ginesta, s'ha mostrat optimista a la sortida de la mediació amb l'empresa i els sindicats i ha dit que \"tenim una primera fita en aquest procés de negociació que serà complex\".\nGinesta creu que aquest principi d'acord és un \"primer pas molt rellevant\", tenint en compte que el carni és un sector que ha costat molt que s'assegués a la taula de negociacions.\nEl compromís de l'empresa de laboralitzar els treballadors és, segons Ginesta, una \"fita històrica al nostre país i al sector de les càrnies a Catalunya\".\nGinesta ha dit que les negociacions continuaran a partir de dilluns de la setmana que ve per \"arribar a un acord final\".", "response": "Després d'una reunió de cinc hores entre els sindicats CCOO i UGT i Grupo Jorge al Departament de Treball, s'ha arribat a un acord per a ajornar la vaga indefinida convocada dilluns vinent. Grupo Jorge s'ha compromès a regularitzar els treballadors en règim cooperatiu i a donar oportunitats laborals a qui hagi perdut la feina arran del conflicte laboral.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2052", "instruction": "Fes-me un resum curt d'aquest text:", "context": "La setmana Barcelona Poesia 2019 acollirà del 8 al 16 de maig més d'una quarantena d'actes i un centenar de participants entre poetes, editors, músics i actors.\nEl Museu Frederic Marès serà un any més l'epicentre del certamen que aquest any té \"com a obsessió\" la diversitat de gènere, lingüística i d'estil.\n\"Celebrem un dels festivals més importants d'una ciutat que se sent tan híbrida i plural com ho és la poesia actual\", ha dit aquest dimarts una de les directores del festival, Àngels Gregori, en la presentació de la programació.\nAquesta \"força i riquesa\" l'han volgut posar sobre la taula amb una trentena de poetes provinents d'arreu del món, a més d'artistes catalans com Perejaume.\nL'acte central al Palau de la Música el protagonitzaran Rita Dove, Lebogang Mashille, Luis García Montero, Antònia Vicens i Burhan Sönmez.\nAquest any també hi haurà homenatges i festes per celebrar la vigència d'autors com Joan Brossa, Víctor català, Pere Quart i la colla de Sabadell, Màrius Torres, Mary Oliver i la vessant poètica de Pepe Rubianes.\nSílvia Pérez Cruz o Lluís Homar participaran de l'espectacle que reivindicarà els 'Poemas africanos' de l'humorista.\nRecitals, però també obres de teatre, performances, monòlegs, conferències, debats, concerts, tallers o una batalla poètica a dalt d'un ring s'allargaran durant nous dies a espais diversos de la ciutat, com la plaça de Sant Felip Neri, biblioteques, el Saló de Cent o el mateix Palau de la Música.\nCom a novetat, se suma aquest any el Palau Güell per acollir l'espectacle de Perejaume, 'Xilema', que combinarà música, ball, i el recital de l'artista.\nLa diversitat de la qual el certamen \"vol fer bandera\" se centra també en la pluralitat de gèneres i estils, així com l'origen dels poetes.\nUn any més hi haurà diàlegs entre poetes protagonitzats per Antoni Clapés i Denise Desautels; Gemma Gorga i Sjata Bhatt; Manuel Forcano i Esther Zarraluki; Andrea Montoya i Mary Jo Bang; i Izaskun Arretxe i Rita Dove.\nPoetes, doncs, provinents de països com el Canadà, l'Índia o els Estats Units.\nTambé viatjaran a Barcelona poetes de l'Argentina, de Palestina, del Congo o del Regne Unit.\nPer potenciar les sinergies, hi haurà col·laboracions amb altres festivals de la ciutat, com el Festival Alcools, que té lloc a la Sala Beckett i on la poeta palestina rafeef Ziadah farà un recital amb l'integrant dels Mishima Dani Vega.\nTambé amb el festival Sonhoras o el Vociferio Festival de Poesa Oral i Escènica de València.\nMúsica i poesia\nGregori ha assegurat que Poesia Barcelona 2019 ha volgut \"reforçar\" el binomi poesia i música amb propostes com 'Intocables', en el qual Gerard quintana fa un recorregut per cançons censurades de la història, des de Lennon a Bowie.\nRefree i Niño de Elche faran un espectacle a través de poetes tan diversos com Thomas Merton o San Juan de la Cruz, a 'Ectasis', i l'espectacle 'Mushaira intercultural: Àsia a Barcelona' reunirà poetes i músics amb versos en urdú.\nUn dels actes destacats és 'Breaking Ground Barcelona: l'ascendència conscient\", amb poetes com Agnès Agboton i Jay Bernard que reflexionaran sobre l'entrecreuament entre el cos, l'origen cultural o el gènere.\nDa'ltra banda, dues de les protagonistes de l'acte final al palau de la Música, Rita Dove i Lebogang Mashile, s'endinsaran en la defensa dels drets humans, el feminisme o la lluita del racisme a través de la poesia.\nActe central al Palau de la Música\nEl punt i final de la setmana, l'acte conegut com a Festival Internacional de Poesia de Barcelona que quest any arriba a la seva 35a edició, té com a fil conductor autors \"fortament compromesos amb la llibertat, el seu país, amb el moment que els ha tocat viure i amb la lliure circulació de les idees\", ha assegurat Gregori.\nAixí, el Palau de la Música rebrà Rita Dove, una de les poetes més reconegudes als Estats Units, premi Pulitzer de Poesia l'any 1987.\n\"És un referent en la lluita pel feminisme i els drets humans\", ha assegurat la directora.\nLa poeta, actriu i activista Lebogang Mashille, guanyadora d'un dels premis més importants de la literatura africana, el NOMA, portarà la força dels seus recitals en els quals combina música amb poesia per parlar de gènere i sexualitat amb una perspectiva crítica.\nLuis García Montero, director de l'Instituto Cervantes, Antònia Vicens, creu de Sant Jordi i Burhan Sönmez completaran la nit que compta amb la direcció artística de la companyia Baró d'Evel i amb el quartet establert a Suïssa Lassus Quartett.", "response": "Del 8 al 16 de maig, la setmana Barcelona Poesia 2019 acollirà una quarantena d’actes amb la participació d’un centenar d’artistes, entre els quals hi haurà una trentena de poetes internacionals i catalans. El festival se centrarà en la diversitat de gènere i lingüística i tindrà lloc en espais diversos de Barcelona, amb el Museu Frederic Marès com a epicentre.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2726", "instruction": "Fes-me un resum curt d'aquest text:", "context": "El Departament de Cultura engega el proper dimarts, 2 de maig, la campanya 'Fas 6 anys.\nTria un llibre', que vol estimular els hàbits de lectura dels infants de 6 anys.\nMitjançant la campanya, l'infant que fa o hagi fet 6 anys durant aquest 2017 rebrà a casa un targeta que el convidarà a anar a la llibreria més propera.\nAllà podrà bescanviar la targeta pel llibre que més li agradi, per un import de fins a 13 euros.\nSi l'import és superior, caldrà abonar la diferència.\nTambé hi haurà la opció de poder fer la compra en línia a través del portal www.libelista.cat.\nEn aquesta segona edició, la campanya arribarà a 80.941 nens de tot Catalunya, que podran anar a més de 200 llibreries d'arreu del país.\nCom a novetat, aquest any s'ha arribat a un acord amb l'ONCE per tal d'adaptar la targeta al sistema de lectura i escriptura tàctil, el Braille.\nD'aquesta manera, els infants amb discapacitat visual podran participar en la campanya des de l'inici.\nDe fet, el Departament de Cultura intentarà adaptar, en la mesura del possible, tots aquells materials de difusió necessaris perquè la campanya arribi a tots els col·lectius amb discapacitat i, més concretament, als infants amb discapacitat visual.\nD'altra banda, també es donarà cobertura als infants residents a l'estranger gràcies a l'acord del Govern amb la Secretaria d'Afers Exteriors de la Unió Europea, que, exercint les seves competències de relacions amb les comunitats catalanes a l'exterior, oferirà la possibilitat de beneficiar-se d'aquesta campanya dins la seva cartera de serveis.\nEls infants inscrits al Registre de catalans a l'exterior podran bescanviar la targeta amb el codi de barres personalitzat a la plataforma en línia Libelista.cat i escollir el seu llibre, que se'ls enviarà al seu domicili.\n'Fas 6 anys.\nTria un llibre' és una iniciativa del Gremi de Llibreters, amb el suport del Departament de Cultura i la col·laboració del Gremi d'Editors de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència; del Departament d'Ensenyament; d'IDESCAT, i de l'ONCE.\nLa campanya també té com a objectius que els nens descobreixin les llibreries amb un adult; que comencin a crear la seva pròpia biblioteca; donar valor al llibre i reforçar les vendes de llibres infantils.\n31.914 nens, el 38,3% del total, participen en la primera edició\nL'any 2016, en la primera edició, 31.914 nens van bescanviar la seva targeta per un llibre, per la qual cosa van participar en la campanya el 38,3% dels infants catalans que complien 6 anys el passat 2016.\nLes enquestes fetes pel Gremi de Llibreters de Catalunya van avalar l'impacte positiu de la campanya, ja que el 83% dels llibreters van detectar públic nou als seus establiments, que, en un 33% dels casos, eren usuaris que anaven per primer cop a una llibreria, deixant de banda la compra de llibres de text.\nTanmateix, el 57% dels llibreters va assenyalar que es va generar compra creuada, és a dir, que els participants a la campanya van adquirir més d'un llibre en la mateixa compra.\nEls nens del Solsonès i del Pla de l'Estany, els més participatius\nLes comarques de la Catalunya Central van ser les que van obtenir una taxa de participació més gran, amb el 40,6%, seguides de les de l'àrea de Barcelona (39,5%), Ponent (38,6%), Camp de Tarragona (36,6%), Girona (33%), Terres de l'Ebre (31,3%) i Alt Pirineu i Aran (27,2%).\nPer comarques,, les cinc de més alt nivell de participació van ser el Solsonès (61,6%), el Pla de l'Estany (57,9%), el Pallars Jussà (55,5%), el Pla d'Urgell (49,2%) i el Vallès Oriental (46,2%).\nPel que fa a les llibreries participants, adherides al Gremi de Llibreters de Catalunya, les independents van acumular el 53% de les vendes, mentre que les cadenes de llibreries van sumar el 47% restant, sent els dissabtes el dia de la setmana que es va registrar la quantitat més alta de bescanvis de vals.\nEn total, es van vendre més de 5.800 títols diferents de 470 editorials, el 62,2% dels quals en català.", "response": "El Departament de Cultura ha engegat la segona edició de \"Fas 6 anys. Tria un llibre\", una iniciativa del Gremi de Llibreters dirigida a 80.941 nens i amb la qual es vol fomentar, mitjançant una targeta regal, la lectura en els infants que facin els 6 anys durant el 2017. Enguany s'ha intentat adaptar la campanya als infants amb discapacitat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_419", "instruction": "Fes-me un resum curt d'aquest text:", "context": "El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) torna a oferir al públic una proposta contemporània vinculada a les falles, a través de l’univers immersiu creat per l’artista d’Ontinyent Dulk, amb la qual Antonio Segura torna a sumar forces a la lluita contra l’emergència climàtica a través de dues instal·lacions que donen continuïtat a la reivindicació de la Falla Municipal, sota el títol ‘Dulk.\nProcés natural’.\nEl monument faller de la plaça de l’Ajuntament de València, ‘Protegeix allò que estimes’, prendrà forma per a visibilitzar la degradació dels ecosistemes i l’afecció a les espècies: un ecosistema fragmentat ha provocat la separació d’una família d’óssos polars i la mare, eix de la Falla Municipal, sosté el llegat de la natura sobre el seu llom, mentre els cadells, desorientats pel desglaç, deambulen pels carrers de València fins a arribar al Claustre Renaixentista del Centre del Carme.\n“La història que ens proposa Dulk no és puntual: l’emergència climàtica requereix una actuació urgent.\n‘Procés natural’ ens ajuda a comprendre aquesta realitat, però també a conéixer més de prop un artista que ens mostra el poder de la creació artística per a reivindicar-nos com a agents actius, fonamentals per al canvi”, ha assenyalat el director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) i del CCCC, José Luis Pérez Pont.\n“Sens dubte, aquestes dues instal·lacions tornen a posar de manifest el nostre compromís per a vincular les falles amb la creació contemporània i la renovació dels llenguatges visuals d’una festa que, després de ser declarada patrimoni immaterial de la humanitat, no sols ha de vetlar per la seua història, sinó continuar obrint camins que la connecten amb la cultura del present i del futur”, ha indicat el director.\nPérez Pont ha presentat la mostra amb l’artista i la comissària, Isabel Puig, qui ha manifestat que es tracta de la seua primera mostra com a comissària “i per a mi ha estat tot un regal treballar de la mà de Dulk, un artista que destaca per la netedat, però sobretot per la capacitat de transmetre’ns tots aquests problemes mediambientals de la mà de la pintura i instal·lacions”.\n‘Dulk.\nProcés natural’ consta de dues instal·lacions que ofereixen narratives diferents, però entrellaçades pel treball de creació de Segura; d’una banda, la Sala Zero obrirà al públic la instal·lació ‘site-specific’, que permet de conéixer l’artista a través del seu procés creatiu, que dóna nom al projecte i, per un altre, els cadells d’ós continuaran la història de la Falla Municipal, quan ja serà plantada, al Claustre Renaixentista, amb ‘Óssos’.\nL’exposició brinda l’oportunitat única de conéixer Dulk, un artista de projecció internacional, no sols a través del projecte específic de la falla, sinó també a través del seu treball més conegut com a muralista.\nAixí, mostrarà com pensa i entén la pintura Antonio Segura, quin és el seu llenguatge artístic i les inquietuds que el mouen, les múltiples facetes i el procés creatiu que defineix qui és Dulk.\nAl llarg del recorregut, s’hi anirà dibuixant el camí cap als seus acolorits universos plens de càrrega reivindicativa, advocant sempre pel proteccionisme de la naturalesa i amb una especial sensibilitat envers les espècies en perill d’extinció, que desgraciadament, en són cada dia més.\nEl cor o nucli és una composició de gran format amb esbossos originals fets per l’artista al llarg de la seua carrera, que es mostren per primera vegada, i entre els quals es troben els dibuixos originals de ‘Rondalla del fang’ del CCCC en 2021, i dibuixos preparatoris de murals, entre més.\nAmb l’objectiu de conscienciar sobre els canvis que pateix el nostre planeta, Isabel Puig i Antonio Segura proposen una instal·lació específica per al Claustre Renaixentista del CCCC, ‘Óssos’, que posa en relleu una dramàtica realitat que afecta centenars d’espècies que veuen com els seus entorns i hàbitats naturals s’esvaeixen.\nLa nova proposta de Dulk, en col·laboració amb l’Ajuntament de València, obrirà les portes al públic divendres que ve a les 19.00 a la Sala Zero.", "response": "El Centre del Carme Cultura Contemporània presenta \"Procés Natural\", una exposició de l'artista d'Ontinyent Dulk que consta de dues instal·lacions que fan reflexionar sobre la degradació dels ecosistemes. D'una banda, la Sala Zero acollirà una instal·lació sobre el procés creatiu de l'artista, i per una altra, al Claustre Renaixentista s'instal·larà el monument faller \"Protegeix allò que estimes\".", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2057", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "La cap de llista del PSC per Barcelona, Meritxell Batet, ha assegurat que la voluntat dels socialistes és poder governar en solitari amb \"majories parlamentàries més o menys estables\".\nEn entrevistes a Catalunya Ràdio i Rac 1, Batet s'ha dirigit a ERC per demanar-li que els seus 15 diputats siguin útils i no serveixin per \"bloquejar\" polítiques.\nPer la seva banda, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Rufián ha dit que Pedro Sánchez ha de decidir si \"respecta o traeix\" els votants del PSOE, en referència a un pacte entre socialistes i PSOE.\nEl número 2 d'ERC ha reiterat que els republicans demanen una taula de negociació per parlar del referèndum i d'iniciatives per aixecar les causes judicials contra líders independentistes.\nPreguntada directament per si el PSOE descarta un pacte amb Cs, Batet ha respost que ella no és qui per descartar o no descartar res i ha dit que es Sánchez \"qui ha de marcar el rumb\".\nPerò ha subratllat que haver guanyat 40 diputats més respecte a les últimes eleccions del 2016 fa que el govern de Sánchez \"surti molt reforçat\".\nLa cap de llista per Barcelona s'ha dirigit a ERC per advertir-los que quan es treuen bons responsabilitats \"la responsabilitat es duplica\".\n\"Ara més que mai han de pensar per què van a Madrid i què ofereixen els 15 diputats d'ERC\", ha afegit.\nPel que fa a la majoria absoluta del PSOE al Senat i preguntada per si aquesta circumstància descarta una nova aplicació del 155 a Catalunya, Batet ha respost que \"si no hi ha trencament del marc constitucional, aplicar el 155 seria inconstitucional\".\nA primera hora del matí, Rufián ha dit que encara no havia parlat amb Pedro Sánchez però ha donat per fet que ho faran en els propers dies i ha apostat per la \"discreció\" en els contactes postelectorals.\nPreguntat si ERC donarà suport a la investidura de Sánchez, Rufián ha respost que la pregunta \"crucial\" no és tant què farà ERC sinó què farà el PSOE amb Catalunya.\nI, en aquest sentit, ha reiterat que la demanda del seu grup és que hi hagi una negociació amb totes les sensibilitats per parlar d'un referèndum i d'iniciatives per \"aixecar les causes judicials\".\nTal com ERC ha anat dient durant la campanya, Rufián assegura que no seran \"mai\" els responsables de l'entrada de l'extrema dreta a la Moncloa i, per tant, descarta provocar amb els seus vots una repetició de les eleccions ja que, segona Rufián, \"seria posar el perill sobre la taula una altra vegada\".\nLa número 2 de JxCat per Barcelona, Laura Borràs, també ha interpel·lat Sánchez i ha dit que la posició del seu grip dependrà de com vulgui governar.\n\"Hem de saber la cara que vol adoptar Sánchez, si és el rostre del 155 o té alguna altra sensibilitat que de moment no li hem sabut veure\", ha afegit.\nDe fet, ha considerat que \"la possibilitat que hi hagi un referèndum sobre la taula amb el PSOE és força difícil\".\nPel que fa als resultats de JxCat, que ha perdut un escó situant-se en 7, Borràs ha parlat de \"fer autocrítica\" i assumir les responsabilitats que calgui si no s'han complert les expectatives així com analitzar què vol Catalunya en aquest moment.\nAsens exigeix \"alçada de mires\" davant una \"segona oportunitat\"\nPer la seva banda, el cap de llista dels comuns, Jaume Asens, ha reclamat a Sánchez que escolti el mandat de les urnes i els seus militants a l'hora de fer acords postelectorals, tot defensant que els ciutadans volen un govern de coalició que \"permeti avançar i no retrocedir\".\nPel que fa a la demanda d'ERC d'una negociació sobre el referèndum i per acabar amb la judicialització de la política, Asens considera que és assumible però que cal veure ara com es concreta aquesta demanda perquè, segons ha dit, \"hi ha coses que depenen del poder judicial i no de l'executiu\".\nSegons Asens, ara hi ha una \"segona oportunitat\" per seure a la taula i ha exigit \"alçada de mires\" per part de tothom.", "response": "En declaracions a RAC1, Meritxell Batet, del PSC, ha expressat la seva preferència per un govern espanyol del PSOE en solitari amb majories parlamentàries estables. També ha demanat a ERC que no utilitzi els seus 15 diputats per a obstruir. Gabriel Rufián, d’ERC, ha exigit al PSOE un referèndum d’autodeterminació i ha assegurat que el partit no facilitarà una repetició d’eleccions.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2509", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "El supercomputador MareNostrum 5 que acollirà Barcelona inclourà una plataforma experimental per crear processadors europeus i allunyar-se així de la dependència del mercat nord-americà i asiàtic.\nAixí ho ha explicat el director del Barcelona Super Computing (BSC), Mateo Valero, en la presentació oficial de l'elecció de Barcelona com una de les seus dels nous supercomputadors.\nValero ha detallat que l'objectiu és desenvolupar una tecnologia europea \"per tal que el MareNostrum6 pugui fer servir només processadors europeus\".\nEl director general de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologies de la Comissió Europea (CE), Roberto Viola, ha dit que s'estan posant els fonaments i que preveuen una inversió de 3.000 milions per al proper pressupost per assolir màquines \"entre cinc i set vegades més poderoses\".\nEl Barcelona Super Computing Center ha acollit aquest dilluns al matí la presentació oficial de Barcelona com a una de les tres noves seus dels nous supercomputadors que la Comissió Europea (CE) va decidir el passat divendres.\nL'acte ha comptat amb la participació de representants de totes les institucions participants: catalanes, europees, estatals, portugueses i turques.\nDes del BSC, Valero ha posat en valor la importància que Barcelona aculli una infraestructura com aquesta, que ha afirmat que és necessària per al futur de la societat amb àrees tan important com la medicina personalitzada i la intel·ligència artificial.\n\"Volem ser el Messi de la supercomputació\", ha ironitzat.\nEl director ha reivindicat que Europa \"necessita desenvolupar tecnologia\" i és per això que el projecte de Barcelona incloïa la creació d'una plataforma experimental per tirar endavant aquesta tecnologia.\n\"Europa necessita desenvolupar hardware si volem ser sobirans i independents\", ha declarat.\nEn aquest sentit, ha explicat que l'objectiu és poder crear processadors europeus per tal que el MareNostrum6, que podria arribar el 2025, pogués funcionar \"íntegrament\" amb tecnologia europea i no hagués de dependre de comprar-ne d'estrangera.\nPer fer-ho possible seria necessària una inversió de 200 MEUR.\nA més, ha dit que el MareNostrum5 i aquest projecte és \"una oportunitat única perquè Barcelona creï empreses\" i atraure talent i inversions.\n\"Hem d'aprofitar per fer empreses que puguin liderar el desenvolupament d'aquests processadors i el software associat\", ha declarat.\nDe la seva banda, Viola ha posat en valor el treball \"conjunt\" de totes les institucions per assolir aquest projecte, que ha destacat que ara per ara és \"el més gran\" que hi ha. Ha reconegut però que no es poden conformar perquè Amèrica o Xina intentaran superar els supercomputadors europeus i per això ha instat a continuar treballant en la mateixa línia.\nHa reconegut que la inversió actual, de 840 MEUR al conjunt d'Europa, \"no és suficient\" però és el punt de partida de la \"cursa\" en supercomputació.\nHa explicat que després d'avaluar els projectes es van decantar per Barcelona perquè va obtenir una puntuació \"excel·lent\", destacant el \"treball conjunt\" dels governs.\nDe la seva banda, la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha posat en valor la feina feta per tots per aconseguir el nou supercomputador i ha coincidit en la necessitat d'apostar per la tecnologia pròpia en un marc de \"polarització\" entre els Estats Units i Àsia.\n\"Una infraestructura com aquesta ens dona competitivitat territorial però també empresarial\", ha afirmat.\nLa secretària d'Estat d'Universitats, Investigació, Desenvolupament i Innovació, Ángeles Heras, ha incidit en la \"importància de la col·laboració entre les diferents administracions i països\" i ha afirmat que Europa té el capital humà, el coneixements i els centres per assolir tecnologia pròpia.\nTecnologia heterogènia\nEl futur MareNostrum 5 tindrà una potència pic de 200 Petaflops, el qeu vol dir 200 mil bilions d'operacions per segons i serà un superordinador heterogeni per donar resposta a problemes amb necessitats computacionals diferents.\nAixí, oferirà una arquitectura heterogènia, probablement amb dos grans clústers amb característiques diferents, per optimitzar el temps de resposta i el consum energètic en els diferents treballs que haurà de computar.\nLa previsió és que el nou supercomputador de Barcelona estigui en producció l'últim trimestre del 2020 i completament operatiu l'1 de gener del 2021.\nAra es posarà en marxa un concurs públic a nivell europeu per a la seva construcció.\nEl MareNostrum5 tindrà un cost de 223 MEUR, pressupost previst per a la seva adquisició, instal·lació i per mantenir-lo operatiu durant cinc anys.\nLa meitat del pressupost estarà finançat per la Unió Europea (UE) i l'altra meitat pels estats que formen part del consorci.\nEn l'elaboració de la candidatura, el BSC va comptar amb el suport polític i financer dels governs espanyol, portuguès, turc i croat.\nIrlanda està estudiant incorporar-se, segons el BSC.", "response": "El Barcelona Super Computing Center ha celebrat aquest dilluns al matí la presentació del MareNostrum 5, un dels tres supercomputadors assignats per la Comissió Europea divendres passat. El MareNostrum 5, que costarà 223 milions d’euros i podrà realitzar 200 mil bilions d'operacions per segon, servirà per a dissenyar processadors que permetin superar la dependència europea del mercat nord-americà i asiàtic.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_398", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "L’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) a la ciutat de Barcelona ha publicat uns resultats que han generat molt debat perquè observant les diferents dades que aporta, es poden extreure més d’una conclusió.\nLa principal dada que destaca l’estudi és que la majoria de la població de 15 anys i més de la ciutat de Barcelona declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el català, en unes proporcions ‘lleument superiors’ al conjunt de l’àmbit metropolità, però menors que a la mitja de Catalunya.\nEn nombres absoluts, a la ciutat de Barcelona, 1.313.700 persones de 15 anys i més entenen el català, 1.107.400 el saben parlar, 1.199.300 el saben llegir i 852.000 persones el saben escriure.\nSi bé Barcelona ciutat se situa per sota la mitjana catalana, se situa per sobre de la mitjana de l’àmbit metropolità, malgrat que és el lloc amb més moviments residencials i més pressió demogràfica.\nLa directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha destacat que per primer cop, l’enquesta analitza les zones més poblades de Catalunya amb la desagregació de l’àmbit metropolità, on viu el 63,8 % de població catalana.\nHa recordat que l’enquesta ‘ofereix una fotografia amb el focus als coneixements, usos i actituds lingüístiques dels ciutadans’ de totes les poblacions de l’àrea metropolitana, on els darrers anys hi ha hagut un ‘configuració demogràfica’ arran de la immigració.\nPel que fa a la tendència en l’ús del català, Franquesa ha afirmat que ‘progressivament el català suma parlants amb persones que tenen el català com a llengua d’adopció, moltes són nascudes fora de Catalunya’.\nDels 7.600.065 habitants de Catalunya, del 2003 fins a 2018 s’ha registrat un creixement de 491.332 persones de la població nadiua; un decreixement de 352.186 de persones nascudes a la resta de l’estat, i un creixement de 756.773 de persones procedents de la resta del món.\nAquesta evolució és ‘molt significativa’ a l’àmbit metropolità, ja que la població nascuda a l’estranger ha passat del 9,5% al 18,4%, mentre que el pes de la població nascuda a la resta de l’estat ha caigut del 27,4 % al 18,9%.\nA la ciutat de Barcelona el 2003 la població nascuda a l’estranger ha crescut del 12,5% al 24,2 %, mentre que la població nascuda a la resta de l’Estat ha passat del 24,1% al 17,1%.\nTenint en compte això, en l’evolució dels coneixements de català en el període de 1986 a 2018 s’observa un increment en l’habilitat de llegir i escriure, tant en les dades per a tota la població (1981-2011) que provenen del cens de població, com per a la població adulta de 15 anys i més, amb dades provinents de l’EULP 2013 i 2018.\nL’habilitat de parlar i entendre pateixen una disminució a partir de l’any 2001 que és quan es produeix el canvi demogràfic més important a Barcelona.\nEntre les dades negatives s’observa que al llarg d’un dia qualsevol, el 74% de la població adulta de la ciutat de Barcelona usa el català.\nEl castellà, en canvi, l’utilitza el 97,9% de la població adulta.\nEl 23% de la població fa ús d’alguna altra llengua.\nAquests percentatges són similars als del conjunt de l’àmbit metropolità en el cas de l’ús del català (72,6%) i del castellà (97,4%).\nA Barcelona el percentatge de població que usa altres llengües és més alt que el de l’àmbit metropolità (18,4 %).\nA banda, un 44,1% de la població adulta de Barcelona (620.811 persones) usa el català al llarg del dia tot i que no és la seva llengua inicial.\nLes dades de coneixements de català també mostren que hi ha camí per recórrer.\nQuan es pregunta a la població adulta si “vol aprendre o millorar els seus coneixements de català”, un 35,6 % de la població de Barcelona respon afirmativament.\nEn nombre absoluts 500.900 persones tenen interès a aprendre català o millorar-ne els seus coneixements al 2018.\nD’aquestes, 218.700 (60%) són nascudes a l’estranger.", "response": "L’Enquesta d’usos lingüístics de la població ha revelat que l’estat del català a Barcelona, tot i ser el lloc amb més moviments residencials i pressió demogràfica, és lleugerament superior al de l’àrea metropolitana. No obstant això, l’habilitat de parlar, entendre i escriure el català dels majors de 15 anys a Barcelona és inferior al de la resta de Catalunya. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_199", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "La proposta, novedosa en format i objectius, s’ha articulat en base a dos vessants diferents: per un costat, una sèrie d’activitats dirigides als col·lectius de la cultura popular i al món científic i de l’antropologia, per tal que puguin interactuar i aprendre els uns dels altres.\nPer altra banda, la proposta ha ofert un seguit d’activitats obertes al públic general, fent especial atenció als infants i a les famílies.\nDesprés d’un divendres centrat principalment en les trobades adreçades als professionals i als tallers per a les escoles de Sant Andreu, dissabte es va intensificar notablement el nombre de visites a la Mostra, en bona part gràcies a les actuacions, totes elles de caràcter gratuït.\nD’entre el més seguit destaquem, a la tarda i a Can Fabra, l’audició de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, el Ball de Rams de Sant Andreu del Palomar a càrrec de l’Esbart Maragall o la demostració de les Festes de l’Ós que van portar directament des de l’Alt Vallespir una representació dels artífexs d’aquesta festa que se celebra durant el mes de febrer a les poblacions d’Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans.\nTambé a Can Fabra va tenir molt seguiment l’actuació dels Versots infernals – Diables del Clot i el taller de ball de bot de Mallorca i ballada popular a càrrec de Ballugall.\nPel que fa a les presentacions i debats, una de les grans apostes de Som Cultura Popular, han estat especialment seguits els celebrats al Casal de Barri – Ateneu L’Harmonia, d’entre els quals destaquem els dos de temàtica castellera: el primer sobre el concurs de Tarragona vist per colles que no aspiren a guanyar-lo i un segon sobre mitjans i informadors castellers digitals.\nDissabte al matí, però, el debat sobre cultura popular, infància i carrer a càrrec de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà va posar sobre la taula aspectes d’interès no únicament per als practicants habituals.\nA la tarda, ja amb l’estudiós Manuel Delgado com a ponent, el mateix Observatori va fer un salt en el temps apel·lant a l’època en què els carrers i places ‘eren de la canalla’ així com ‘les fogueres i altres formes d’apropiació insolent de l’espai públic’, rubricant el programa de tarda amb la xerrada ‘Sant Joan com a festa ingovernable’.\nTot i que no van faltar les opinions contraposades, el debat va ser respectuós i intens.\nDe fet, les conclusions de l’àmbit de presentacions i debats estaran consultables aviat al canal de Youtube de la Mostra del Patrimoni Immaterial.\nTambé els geganters van tenir el seu protagonisme a la Mostra: va ser dissabte a la tarda, amb la presentació del catàleg de gegants centenaris de Catalunya, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat.\nLa presentació es va fer a la mateixa Fàbrica de Creació, amb les 43 exposicions que configuren el Museu Nòmada com al millor dels marcs.\nIgualment va ser molt seguida la presentació del cens de mitjans d’informació sardanistes, celebrat a l’espai Josep Bota, una eina imprescindible per al sector.\nPer la seva banda, les entitats de Barcelona van posar sobre la taula en el marc de la presentació que versava sobre l’ús de l’espai públic en actes de cultura popular, la problemàtica amb què es troben per desenvolupar al carrer la seva activitat.\nEn aquest sentit, poder comptar en breu amb un recull de les conclusions de la Mostra serà útil per extreure’n propostes d’actuació concretes.\nAquest diumenge les activitats continuen amb un flux intens de visitants, principalment públic familiar.\nDestaquem el debat sobre gènere titulat ‘¿Por qué la igualdad no goza de popularidad en la cultura popular?\nEl caso de los Alardes de Irún y Hondarribia’, amb una representació vinguda des del País Basc per tal d’explicar la problemàtica d’algunes festes tradicionals que denuncien la manca de presència femenina en les seves manifestacions.\nAbans, però, en el marc de la taula de coordinadores de ciutat de Barcelona, s’ha anunciat la creació d’una taula estable de coordinació entre les diferents coordinadores i federacions de Barcelona Ciutat.\nEls màxims responsables de cultura popular de l’Ajuntament i la Generalitat han posat de relleu la importància de la Mostra i el seu èxit de convocatòria.\nUn cop valorats els resultats de les enquestes de satisfacció que han realitzat els assistents, així com el resum de les conferències, debats i presentacions, faran una proposta de continuïtat consensuada amb el sector.", "response": "La Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona, celebrada al barri de Sant Andreu, ha tancat l'edició d'enguany amb més de 13.000 assistents. La proposta, que ha tingut lloc durant el cap de setmana, ha ofert conferències i debats dirigits als col·lectius de la cultura popular, la ciència i l'antropologia, a més d'activitats gratuïtes orientades a les famílies i als infants.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_634", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "El supercomputador MareNostrum 5 que acollirà Barcelona inclourà una plataforma experimental per crear processadors europeus i allunyar-se així de la dependència del mercat nord-americà i asiàtic.\nAixí ho ha explicat el director del Barcelona Super Computing (BSC), Mateo Valero, en la presentació oficial de l’elecció de Barcelona com una de les seus dels nous supercomputadors.\nValero ha detallat que l’objectiu és desenvolupar una tecnologia europea ‘per tal que el MareNostrum6 pugui fer servir només processadors europeus’.\nEl director general de Xarxes de Comunicació, Contingut i Tecnologies de la Comissió Europea (CE), Roberto Viola, ha dit que s’estan posant els fonaments i que preveuen una inversió de 3.000 milions per al proper pressupost per assolir màquines ‘entre cinc i set vegades més poderoses’.\nEl Barcelona Super Computing Center ha acollit aquest matí la presentació oficial de Barcelona com a una de les tres noves seus dels nous supercomputadors que la Comissió Europea (CE) va decidir el passat divendres.\nL’acte ha comptat amb la participació de representants de totes les institucions participants: catalanes, europees, estatals, portugueses i turques.\nDes del BSC, Valero ha remarcat la importància que Barcelona aculli una infraestructura com aquesta, que ha afirmat que és necessària per al futur de la societat amb àrees tan important com la medicina personalitzada i la intel·ligència artificial.\n‘Volem ser el Messi de la supercomputació’, ha ironitzat.\nEl director ha reivindicat que Europa ‘necessita desenvolupar tecnologia’ i és per això que el projecte de Barcelona incloïa la creació d’una plataforma experimental per tirar endavant aquesta tecnologia.\n‘Europa necessita desenvolupar hardware si volem ser sobirans i independents’, ha declarat.\nEn aquest sentit, ha explicat que l’objectiu és poder crear processadors europeus per tal que el MareNostrum6, que podria arribar el 2025, pogués funcionar ‘íntegrament’ amb tecnologia europea i no hagués de dependre de comprar-ne d’estrangera.\nPer fer-ho possible seria necessària una inversió de 200 milions d’euros.\nA més, ha dit que el MareNostrum5 i aquest projecte és ‘una oportunitat única perquè Barcelona creï empreses’ i atraure talent i inversions.\n‘Hem d’aprofitar per fer empreses que puguin liderar el desenvolupament d’aquests processadors i el software associat’, ha declarat.\nPer la seva banda, Viola ha reivindicat el treball ‘conjunt’ de totes les institucions per assolir aquest projecte, que ha destacat que ara per ara és ‘el més gran’ que hi ha. Ha reconegut però que no es poden conformar perquè Amèrica o la Xina intentaran superar els supercomputadors europeus i per això ha instat a continuar treballant en la mateixa línia.\nHa reconegut que la inversió actual, de 840 milions d’euros al conjunt d’Europa, ‘no és suficient’ però és el punt de partida de la ‘cursa’ en supercomputació.\nHa explicat que després d’avaluar els projectes es van decantar per Barcelona perquè va obtenir una puntuació ‘excel·lent’, destacant el ‘treball conjunt’ dels governs.\nPer la seva banda, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha remarcat la feina feta per tots per aconseguir el nou supercomputador i ha coincidit en la necessitat d’apostar per la tecnologia pròpia en un marc de ‘polarització’ entre els Estats Units i Àsia.\n‘Una infraestructura com aquesta ens dóna competitivitat territorial però també empresarial’, ha afirmat.\nLa secretària d’Estat d’Universitats, Investigació, Desenvolupament i Innovació, Ángeles Heras, ha incidit en la ‘importància de la col·laboració entre les diferents administracions i països’ i ha afirmat que Europa té el capital humà, el coneixement i els centres per assolir tecnologia pròpia.\nEl futur MareNostrum 5 tindrà una potència pic de 200 Petaflops, el que vol dir 200 mil bilions d’operacions per segons i serà un superordinador heterogeni per donar resposta a problemes amb necessitats computacionals diferents.\nAixí, oferirà una arquitectura heterogènia, probablement amb dos grans clústers amb característiques diferents, per optimitzar el temps de resposta i el consum energètic en els diferents treballs que haurà de computar.\nLa previsió és que el nou supercomputador de Barcelona estigui en producció l’últim trimestre del 2020 i completament operatiu l’1 de gener del 2021.\nAra es posarà en marxa un concurs públic a escala europea per a la seva construcció.\nEl MareNostrum5 tindrà un cost de 223 milions d’euros, pressupost previst per a la seva adquisició, instal·lació i per mantenir-lo operatiu durant cinc anys.\nLa meitat del pressupost serà finançat per la Unió Europea (UE) i l’altra meitat pels estats que formen part del consorci.\nEn l’elaboració de la candidatura, el BSC va comptar amb el suport polític i financer dels governs espanyol, portuguès, turc i croat.\nIrlanda està estudiant incorporar-se, segons el BSC.", "response": "El Barcelona Super Computing Center ha celebrat aquest matí la presentació del MareNostrum 5, un dels tres supercomputadors assignats per la Comissió Europea divendres passat. El MareNostrum 5, que costarà 223 milions d’euros i podrà realitzar 200 mil bilions d'operacions per segon, servirà per a dissenyar processadors que permetin superar la dependència europea del mercat nord-americà i asiàtic.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1074", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Josep Anglada, envoltat dels seus regidors al ple de Vic.\nFoto: Adrià Costa\nL’Ajuntament de Vic celebrarà un ple extraordinari aquest dijous o divendres per tal de donar compte de la decisió del grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) d’expulsar l’actual portaveu Josep Anglada i la regidora Marta Riera del partit per no obeir les decisions de la direcció nacional de la formació.\nAixí ho han demanat els altres tres regidors del grup municipal de PxC –Joan Carles Fuentes, Maria Pilar Catalan i Cristina Gayoso-, que conformen la majoria necessària per fer una petició d’aquest tipus, i l’alcalde, Josep M. Vila d’Abadal, ha acceptat.\nLa convocatòria del ple es va decidir ahir el vespre en una reunió informativa urgent dels portaveus de tots els partits del consistori (menys PxC, ja que l’alcalde així ho va considerar per tal de poder parlar amb més llibertat).\nUn cop oficialitzada la decisió, Riera i Anglada esdevindran regidors no adscrits i hauran de deixar els despatxos municipals destinats a PxC.\nEs dóna la circumstància que només ells dos tenen les claus d’aquestes dependències i els altres tres regidors no poden accedir en aquests moments ni als ordinadors ni a la documentació del partit.\nAquesta és una de les raons de la urgència de la celebració del ple.\n“Quan entrem, però, ja ho trobarem tot tipus Bàrcenas”, ironitza Joan Carles Fuentes, en declaracions en aquest diari.\nEl ple culminarà una polèmica, que encara està per veure si tindrà continuïtat.\nEl passat dissabte, per sorpresa, el consell executiu de PxC va destituir Josep Anglada del càrrec de president del partit.\nEn les següents hores, s’han succeït un munt de declaracions creuades entre el mateix Anglada i la direcció del partit que apuntava que el conflicte s’hauria de resoldre als tribunals.\nPxC, segons ha pogut saber Osona.com, ja ha iniciat els tràmits per expulsar Anglada del partit.\nAra, amb el posicionament de la majoria de regidors del consistori vigatà, que sempre s’havien mostrat fidels al seu líder, el tema dóna un tomb.\nAnglada s’ha quedat sol i sense partit.\nLa gran incògnita de tot plegat són els “problemes derivats de la gestió del partit” que han provocat la destitució d’Anglada.\n“No estic autoritzat a parlar d’aquest assumpte però són coses molt greus”, ha assegurat Fuentes.\n“Però el que està clar és que si en una trobada del consell executiu els 15 presents decideixen la destitució per unanimitat, sense cap veu dissident, això dóna peu a pensar”, argumenta el regidor i futur portaveu del partit a l’Ajuntament, un cop s’hagi celebrat el ple extraordinari.\nDes de fonts properes a PxC s’ha apuntat la compra d’un cotxe Mercedes de gamma alta per part d’Anglada com el detonant de la polèmica.\nFuentes ni ho ha desmentit ni ho ha confirmat.\nUna nit molt llarga\nEls fets es van precipitar ahir a la tarda.\nL'oficina de premsa de PxC va emetre un comunicat on anunciava que la majoria dels regidors (tres de cinc) havien pres la decisió d’expulsar Anglada del grup municipal per “la seva negativa a sotmetre's a la disciplina del partit, desafiar públicament les decisions del consell executiu i arrogar-se el càrrec de president un cop rellevat de la presidència\".\nEl primer en conèixer la decisió dels regidors de PxC va ser el mateix alcalde.\nDavant la gravetat dels fets, que com ja hem dit no han transcendit, va organitzar una reunió urgent amb la resta de portaveus dels grups municipals i va decidir convocar un ple “el més aviat possible”, segons Fuentes.\nVila d’Abadal estava disposat a celebrar la sessió aquest mateix dimarts, però la malaltia de la secretària titular l’ha obligat a posposar-la fins a finals de setmana.\nEstà per veure si l’alcalde decidirà aprofitar el ple per afegir-hi algun punt més a l’ordre del dia.\nEn tot cas, si no ho fa, la sessió podria durar menys d’un minut, ja que només es donaria comptes de la decisió de PxC.\nL’alcalde, si ho considera oportú podria donar veu als regidors, però no té cap obligació.\nUn cop celebrada la sessió, Anglada i Riera ja no formaran part del grup municipal de PxC i Fuentes passarà a ser el portaveu de la formació.\n“A partir d’ara, comencem una nova etapa, amb una organització diferent i més llibertat”, diu Fuentes.\nD'altra banda, segons ha pogut saber Osona.com, els advocats de Josep Anglada i de PxC estarien portant a terme una negociació per resoldre l'enfrontament produït des de dissabte passat a la cúpula del partit.\nNotícies publicades\nJosep Anglada.\nFoto: Adrià Costa", "response": "Aquest dijous o divendres, l’Ajuntament de Vic celebrarà un ple extraordinari per a donar comptes de l’expulsió de Plataforma per Catalunya del portaveu Josep Anglada i la regidora Marta Riera. El motiu de l’expulsió hauria estat la desobediència de les decisions de la direcció nacional de la formació i també la compra d’un Mercedes de gamma alta per part d’Anglada.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2241", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Ja hi ha més d'un centenar d'autobusos confirmats arreu de Catalunya per portar ciutadans fins a Barcelona per participar en la concentració del 13-N en defensa de les institucions.\nLes entitats organitzadores (AMI, Òmnium Cultura i ANC) fan una crida a la participació i demanen a la societat civil que faci palès el seu suport a les institucions.\nActualment, hi ha més de 400 causes obertes a municipis catalans contra regidors i alcaldes independentistes.\n\"Ha arribat el moment de dir prou\", ha declarat el president de l'ANC, Jordi Sànchez.\nA la concentració de diumenge està confirmada l'assistència de diversos representants polítics investigats com l'expresident Artur Mas i els exconsellers Rigau, Ortega i Homs i també la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.\nQuin no assistirà serà el president del Govern, Carles Puigdemont, que donarà suport a l'acte des d'Amer (Selva), el seu poble natal que el nomena fill predilecte.\nAquest dimarts, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, l'alcaldessa de Girona i membre de l'AMI, Marta Madrenas, i el president d'Òmnium Gironès, Sergi Font, han fet una crida a la participació del diumenge a les fonts de Montjuic.\nSegons defensen, la societat civil va ser la impulsora del moviment independentista (amb manifestacions massives com la de l'Estatut, el juliol de 2010) i ara ha de demostrar \"la seva força\" novament al carrer.\nEl motiu de la convocatòria és fer costat a les institucions públiques catalanes i als representants electes que estan investigats per diferents causes, sempre per donar suport al dret d'autodeterminació.\nA l'acte està previst que hi assisteixi la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, o el regidor de Vic Joan Coma.\nTambé hi seran l'expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs (ara diputat al Congrés), tot ells imputats per organitzar el 9-N.\nAixí com membres de la societat civil també encausats, com el president de Catalunya Acció, Santiago Espot.\nPuigdemont no hi serà, però donarà suport des d'Amer\nQui no hi serà present és el president del Govern, Carles Puigdemont, que diumenge és nomenat fill predilecte a Amer, el seu poble natal.\nSegons el president de l'ANC, Jordi Sàchez, és \"normal\" que el president de Catalunya no estigui permanentment a totes les mobilitzacions.\n\"La normalitat i la fortalesa del país fa que el 13 de novembre coincideix amb un altre acte d'un marcat caràcter reivindicatiu com és que l'escullin fill predilecte del seu poble\", ha valorat.\nDe moment, tampoc està confirmada l'assistència d'altres membres de l'executiu català.\nMobilització des de tots els racons de Catalunya\nEl president de l'ANC ha anunciat que ja hi ha confirmats més d'un centenar d'autobusos que portaran ciutadans d'arreu del país (una vintena sortiran des de diferents punts de les comarques gironines) i ha demanat als ciutadans que siguin diumenge a Barcelona per mostrar una imatge d'unitat entre la societat civil i les institucions.\n\"No acceptem de manera passiva que l'Estat es negui a asseure's a parlar de com i quant hem de fer el referèndum i que només es dediqui a traslladar l'assumpte al món judicial\", ha valorat.\nSegons Sànchez, ha arribat el moment \"de dir prou\" perquè, segons alerta, el que està en joc són els fonaments d'un sistema democràtic.\nEl president de l'ANC recorda que, actualment, hi ha més de 400 causes oberts a diferents municipis i institucions del país per haver aprovat mesures i facilitat acords en favor del procés.\nPer la seva banda, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha assegurat que Catalunya és \"víctima d'una ofensiva judicial intensa\" i ha demanat als ciutadans que es mobilitzin diumenge massivament.\n\"Hem de donar una imatge d'unitat per demostrar que no tenim por\", ha reclamat.\nEl president d'Òmnium Gironès, Sergi Font, ha afegit que diumenge és el moment \"de donar la cara\" i posar-se al costat de les institucions que treballen per aconseguir la república catalana.", "response": "L’AMI, Òmnium Cultura i ANC han organitzat una concentració a Barcelona el 13-N en defensa de les institucions catalanes i per a protestar contra les 400 causes obertes a municipis catalans contra regidors i alcaldes independentistes. Més d’un centenar d’autobusos portaran ciutadans d’arreu de Catalunya i també hi assistiran l’expresident Mas i els ex consellers Rigau, Ortega i Homs.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2941", "instruction": "Llegeix aquest text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Ràdio Banyoles, emissora municipal del Pla de l'Estany, celebrarà el proper 11 de març el seu 25è aniversari.\nPer commemorar l'efemèride, l'emissora ha organitzat tres rutes radiofòniques que permetran una revisió històrica dels darrers 25 anys a la ciutat i a la comarca.\nEls itineraris es faran els dies 11, 12 i 13 de març.\nLes activitats són gratuïtes, amb invitació, i els participants hauran de portar una emissora de ràdio per a poder-les seguir.\nSegons la regidora de Comunicació de Banyoles, Clàudia Massó, és transmetre una \"radiografia sonora i història\" de tots aquests anys alhora que reivindica el paper de l'emissora en els moments més importants.\nEn cadascun dels itineraris, es recorrerà l'arxiu sonor de Ràdio Banyoles per explicar, per exemple, la relació de l'Estany amb la ciutat, inclòs a l'itinerari amb la barca La Tirona, o per fer un recorregut històric per esdeveniments que han marcat la història de Banyoles com la polèmica pel boiximà del Museu Darder o el robatori, recuperació i restauració de l'Arqueta de Sant Martirià del Monestir de Sant Esteve o l'Operació Estany.\nCaminant pel Barri Vell es podran escoltar notícies i fragments de veu recollits pels serveis informatius de l'emissora i es podran recuperar entrevistes, retransmissions i programes especials.\nLa ruta en Tren Pinxo es dedicarà especialment a les persones que en aquests 25 anys han col·laborat a l'emissora de manera voluntària per a participar en programes o esdeveniments especials.\n\"Ràdio Banyoles no seria el que és sense els seus col·laboradors, que són la peça indispensable de l'emissora i que han aportat punts de vista molt diversos a la programació de l'emissora\", ha explicat Esteve Codony, coordinador de l'emissora.\nActualment, col·laboren a Ràdio Banyoles més d'una cinquantena de persones que participen setmanalment en la programació.\nLes activitats del 25è aniversari de Ràdio Banyoles es tancaran el diumenge amb l'itinerari a peu amb un vermut musical al Claustre del Monestir de Sant Esteve on actuarà la formació Comanecci, formada expressament per l'ocasió per Ramon Prats, Dani Comas i Albert Cirera, que oferirà la seva particular revisió musical, en clau de jazz, a aquest darrer quart de segle de la ciutat.\nA més, els participants podran veure l'Arqueta de Sant Martirià que es custodia al Monestir de Sant Esteve.\nImprescindible portar una ràdio amb auriculars\nEls tres itineraris són gratuïts però per poder-hi participar serà indispensable una invitació que es pot recollir ja a l'Oficina de Turisme de l'Estany, a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà de l'Ajuntament de Banyoles i a la mateixa ràdio.\nEs lliuraran dues entrades per persona i activitat.\nA més de la invitació, els participants hauran de portar també un aparell de ràdio amb auriculars que els permeti seguir l'activitat, que es retransmetrà des dels estudis de l'emissora.\nAnna Noguer ha explicat que \"la ràdio és un punt indispensable de la història d'aquest últim quart de segle a Banyoles i, per tant, també serà necessària per a seguir l'activitat\".\nLes rutes radiofòniques es faran el divendres 11 de març -just el dia del 25è aniversari de l'emissora- i continuaran també el dissabte 12 i el diumenge 13.\nCada itinerari es farà en un mitjà de transport diferent: la barca La Tirona, el Tren Pinxo i a peu pel Barri Vell.\nCom va començar el projecte\nRàdio Banyoles, emissora municipal del Pla de l'Estany, va iniciar les seves emissions regulars l'11 de març de 1991.\nAmb l'emissora es donava resposta a les demandes d'un moviment de persones que durant els anys vuitanta i, fins i tot abans, van demostrar el seu amor pel món radiofònic amb diverses experiències de ràdio a la ciutat.\nDes d'aquells inicis i fins a l'actualitat, Ràdio Banyoles s'ha consolidat com a un mitjà de comunicació local de referència a tota la comarca, com a espai de participació ciutadana i com a 'escola de ràdio', complint els tres objectius fundacionals de l'emissora i que encara en són el pilar de la programació.\nAl llarg d'aquest quart de segle, Ràdio Banyoles ha estat present i ha informat dels grans esdeveniments que ha viscut el Pla de l'Estany des d'inicis dels anys 90.\nHa realitzat programes especials en motiu de les eleccions municipals, les eleccions al Parlament i les Generals; els Jocs Olímpics de 1992, el Campionat del Món de Rem de 2004, o La Sardana al Voltant de l'Estany del 1998, entre molts altres.\nA més de fer un seguiment informatiu de la polèmica del boiximà del Museu Darder o del naufragi de la barca de l'Oca i d'emetre anualment programes especials per Sant Jordi o per a retransmetre el Pregó de la Festa Major de Sant Martirià.", "response": "El pròxim 11 de març, Ràdio Banyoles celebrarà el seu 25è aniversari. Per aquest motiu, els dies 11, 12 i 13 s’oferiran tres rutes radiofòniques que permetran recordar la història de la ciutat i la comarca a partir de l’arxiu sonor de l’emissora. Les activitats seran gratuïtes amb invitació, i els participants necessitaran una ràdio per a poder seguir els recorreguts.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_622", "instruction": "Llegeix aquest text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "El MNAC afegeix tres noves sales a les dues que hi havia dedicades a l’art durant la guerra del 1936-1939, a la col·lecció permanent d’art modern.\nA partir del primer de juliol es mostraran cent vuit peces entre pintures, dibuixos, gravats, fotografies, escultures i paper moneda; obres de quaranta-tres artistes, alguns dels quals mai s’havien exposat a les sales del museu, ha explicat Eduard Vallès, conservador del museu, en declaracions a l’ACN.\nCinquanta-set obres de les reserves s’exposen per primera vegada a les sales de la col·lecció permanent.\nTambé es mostraran per primera vegada obres procedents de dipòsits particulars, així com alguna adquisició recent.\nDestaca un nou espai dedicat al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937.\nEl director del museu, Pepe Serra, ha manifestat que es posa de relleu que el MNAC, que és conegut per les col·leccions de l’art romànic, el gòtic i modernista, té un gran col·lecció de la guerra del 1936-1939, “potser la més important de l’estat, Guernica a banda”.\nHa remarcat que es passa de dues a cinc sales dedicades a aquell període i es renova el contingut.\n“Són sales amb molt pes històric”, ha afegit.\nEduard Vallès ha dit que les sales se centren en la guerra del 1936-1939 a partir de registre iconogràfics molt diversos amb imatges de bombardeigs, grans massacres i la figura dels herois i de les heroïnes, els soldats i exèrcits.\nEntre les principals novetats que ara es presenten destaca un nou espai dedicat al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937, on es va exposar el Guernica de Pablo Picasso, ‘La Montserrat’ de Juli González o el ‘Pagès català en rebel·’lia, de Joan Miró, entre d’altres.\nMoltes de les obres que van participar en aquell pavelló es van considerar perdudes durant molts anys, malgrat que, un cop desmuntat el pavelló el 1938, havien retornat a l’estat espanyol.\nA mitjan dels anys vuitanta es va donar a conèixer que s’havien conservat ocultes al Palau Nacional, en un fons que constava de prop de dues-centes setanta obres entre pintures, escultures, dibuixos i gravats pertanyents bàsicament al període 1937-1938.\nEn aquest conjunt d’obres de temàtica de guerra hi havia, entre d’altres, les obres procedents del Pavelló de la República.\nUna selecció important d’aquest fons trobat al Palau Nacional va ser exposat a Barcelona i Madrid el 1986 i el 1987, al Palau de la Virreina i al Museu Reina Sofia, respectivament.\nAra s’ha incorporat a la col·lecció permanent un nombre important de peces d’aquest fons procedent de les reserves, i es dedica un espai específic al Pavelló de la República, que incorpora la projecció de fotografies de l’interior on es poden veure algunes de les obres exposades, en un exercici de contextualització.\nEl museu exposa una de les escultures que es van exhibir a l’exterior del Pavelló de la República, concretament ‘La banyista’, de Francisco Pérez Mateo.\nEntre les novetats que es podran veure destaca també l’oli ‘Al·legoria de la mort de Federico García Lorca’, de Fernando Briones, una obra en clau simbòlica que evoca l’afusellament del poeta, l’agost de 1936, i que suposa un magnífic exemple de l’art realitzat durant el conflicte, a mig camí entre l’homenatge i la denúncia.\nSobre això, Elena Llorens, conservadora del museu, ha destacat aquesta obra de Fernando Briones que representa “la mort del poeta, que porta les mans darrera perquè està lligat i una bèstia feixista l’està empenyent cap a l’eternitat”.\nLes noves sales compten també amb un important nombre d’obres que representen els efectes de la guerra.\nDestaquen les que representen víctimes civils, especialment pels efectes dels bombardejos indiscriminats.\nDe gran importància simbòlica, segons ha remarcat Vallès, és l’oli de grans dimensions ‘Afusellaments de la plaça de toros de Badajoz’, de Martí Bas.\nEntre les escenes de bombardeigs aeris, morts, evacuacions i terror, emergeixen les figures de combatents que són glorificats a través de pintures, escultures o cartells.\nEntre les peces més emblemàtiques hi ha l’escultura de gran format del milicià ‘El Madriles’, de Josep Viladomat, o el retrat de la miliciana Lina Ódena.\nCom han remarcat els conservadors i el mateix Serra ressalta la presència de les dones com a protagonistes en nombroses obres, ja sigui en el paper d’heroïnes o víctimes.\nLa propaganda i el fotoperiodisme són també dos eixos temàtics que aborda la nova presentació.\nD’una banda, l’apartat dedicat al cartell, amb imatges emblemàtiques que han transcendit el moment històric en què van ser creades.\nDe l’altra, l’apartat dedicat al fotoperiodisme amb treballs de fotògrafs com Agustí Centelles, Antoni Campañà i Josep Compte, i l’icònic fotomuntatge de Pere Català Pic Aixafem el feixisme.\nTambé es renova l’espai dedicat al cinema amb l’exhibició de noves pel·lícules, en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya.", "response": "El MNAC ha afegit tres noves sales sobre l'art durant la Guerra Civil Espanyola. Les noves sales, que s'inclouen dins de la col·lecció d'art modern, se sumen a les dues que ja hi havia dedicades a la mateixa temàtica. Una de les addicions més destacades és l'espai dedicat al pavelló de la República Espanyola a l'Exposició Internacional de 1937.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_566", "instruction": "Llegeix aquest text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Castelló presentarà en la Fira Internacional de Turisme (Fitur), que acollirà Madrid del 19 al 23 de gener, una oferta turística sota el lema “Castelló.\nTenim molt per compartir,” que posa en valor els atractius que té la ciutat.\n“Una oferta turística durant tot l’any i per a tots els públics que reforça a Castelló com a destí segur, sostenible i de qualitat després de dos anys en què hem aconseguit adaptar amb èxit la nostra programació turística a la situació epidemiològica”, segons ha destacat l’alcaldessa, Amparo Marco, durant la presentació sobre Fitur que ha realitzat hui juntament amb la regidora de Turisme de l’Ajuntament de Castelló, Pilar Escuder.\n“Gastronomia, patrimoni, naturalesa, experiències, benestar, festes i esports coparan les nostres propostes, encapçalades per la presentació de la V edició d’Escala a Castelló, un esdeveniment mariner ancorat a Castelló de la mà de Sète que ens ha fet referents en l’àmbit internacional”, ha detallat Marco.\nRespecte a la pròxima edició d’Escala que es presentarà en Fitur, tindrà lloc del 21 al 25 d’abril, i si la situació epidemiològica ho permet, comptarà amb un major nombre de vaixells participants i més activitats que en anys anteriors.\nAixí, es preveu recuperar el mercat mariner, el mercat gastronòmic, actuacions musicals, recreacions històriques, activitats en el club nàutic, espectacles pirotècnics i una gran desfilada, a més de les justes de Sète.\nLa pròxima edició, com ha recordat l’alcaldessa, serà la segona que compta amb el patrocini de la Unesco.\n“Un suport que reforça la projecció a nivell internacional”, ha ressaltat.\nCastelló també portarà a Fitur el SOM Festival, que tindrà lloc en el Varadero del Club Nàutic de Castelló del 4 al 21 d’agost amb artistes de renom en el panorama nacional i internacional.\nUn cicle de concerts que contribueix any rere any a posicionar a Castelló dins del mapa de les grans ciutats musicals i que destinarà una jornada a bandes locals consolidades i emergents; a més d’organitzar activitats que potencien la gastronomia i el comerç de l’entorn, perquè siga un revulsiu econòmic per a la ciutat.\nLa Ruta de la Ceràmica també tindrà el seu espai en la Fira de Turisme Internacional.\nDissenyada després de l’adhesió de Castelló en la Ruta Europea de la Ceràmica, posa en valor la riquesa del patrimoni ceràmic de la ciutat, amb un itinerari per la ciutat amb 15 punts que visitar (parc Ribalta, Casa de les Cigonyes, edifici de Correus, Casa de les Quatre Cantonades al carrer Enmig, Església de la Puríssima Sang, decoració del ficus de Mª Agustina, Casa dels Caragols, carreró del Ecce-Homo, plaça Na Violant, Fàbrica Diago, al·legoria de la ceràmica i del treball del carrer Asensi, el Palau de la Festa, parades del Tram, l’àgora de l’UJI i el joc de l’Oca de la plaça Hort dels Corders\nDesprés de dos anys sense poder celebrar-les, i sempre estant pendents de l’evolució de la situació epidemiològica, Castelló recuperarà aquest 2022 les festes de la Magdalena, que tornaran a ocupar un espai en l’oferta turística que porta Castelló a Fitur.\nUnes festes fundacionals, declarades d’interés turístic internacional, que se celebraran del 19 al 27 de març, i s’estan remenant diferents escenaris en la programació, per a adaptar-les a la situació epidemiològica i a les mesures de prevenció davant la covid.\nDurant la fira, es faran showcooking de la gastronomia local, en concret del Arrocito de Castelló.\nUna recepta ideada amb l’objectiu de potenciar a la capital de la Plana com a referent del turisme gastronòmic.\nTambé es donaran a conéixer les rutes gastronòmiques i altres activitats relacionades amb el producte local i de proximitat.\nCastelló tornarà a posar en valor en Fitur el patrimoni natural, com els més de 4 quilòmetres de costa, amb les platges de la Pineda, el Gurugú i el Serradal; així com les rutes senderistes que es poden realitzar pel terme municipal.\nLa regidora de Turisme, per part seua, ha explicat la imatge que engloba l’oferta turística que porta Castelló a Fitur, amb el lema Castelló.\nTenim molt per compartir, i el text que li acompanya Quan tens molta gastronomia, molta cultura, molta muntanya i molta mar, el normal, és voler compartir-lo.\n“Una oferta que proposa plans amb encant, diversió i experiències a través d’una imatge en la qual es pot veure una mà que ofereix de manera pròxima i amable tota una oferta variada de sol, mar i muntanya, esports, ceràmica i naturalesa”, ha detallat Escuder.\n“Castelló té una oferta turística per a tota mena de públic, variada i desestacionalitzada que volem compartir com a destí segur”, ha apuntat la mateixa regidora.", "response": "Del 19 al 23 de gener, Castelló portarà a la Fira Internacional de Turisme de Madrid la seva proposta turística. Sota el lema “Castelló. Tenim molt per compartir”, la ciutat es reivindicarà com una destinació segura, sostenible, de qualitat i per a tots els públics. També hi portarà el SOM Festival i les festes de la Magdalena, declarades d’interès internacional.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1381", "instruction": "Llegeix aquest text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Els partits independentistes catalans fa dies que reclamen que les mesures del pla de xoc econòmic presentat pel govern espanyol per fer front a la crisi és insuficient.\nAquest dimecres, al Congrés dels Diputats, això ha quedat palès per veu dels diputats d'ERC i la CUP, Gabriel Rufián i Mireia Vehí.\nLes dues formacions han coincidit a demanar més exigència fiscal a les grans fortunes i empreses, a reclamar la suspensió del pagament dels lloguers mentre duri la crisi i a prohibir els acomiadaments durant aquesta etapa.\nTot i les crítiques, els republicans votaran a favor de les mesures del govern espanyol, mentre que els cupaires ja han anunciat que hi votaran en contra.\nRufián ha presentat una bateria de tretze propostes per fer front al coronavirus i ha demanat deixar al marge les picabaralles polítiques.\n\"Ha de prevaldre la millor política que doni resposta a la misèria que vindrà després\", ha advertit el diputat d'ERC.\ncoronavirus\nEl govern espanyol defensa que el pla de xoc econòmic serveix per frenar acomiadaments estructurals\nLa vicepresidenta Nadia Calviño demana a les empreses que \"mirin de mantenir\" els llocs de treball i reclama la col·laboració dels bancs\nRufián ha dit també que les propostes tenen per objectiu ajudar els autònoms i que cap treballador perdi la feina.\n\"Fa dotze anys no es va dubtar per rescatar els bancs per valor de 60.000 milions d'euros.\nAra demanem que no es dubti en rescatar la gent\", ha insistit el diputat d'ERC.\nMireia Vehí, portaveu de la CUP, també ha lamentat que les mesures proposades pel govern espanyol són insuficients i que la sortida de la crisi no pot dependre \"de la bona voluntat dels espanyols i els empresaris\".\nLa diputada també ha dit que amb el rascat bancari es van mobilitzar més recursos públics que amb l'actual crisi i ha reclamat que siguin els bancs, les grans fortunes i les grans empreses qui \"es responsabilitzin\" de la situació a través d'un increment de les mesures de recaptació.\nL'augment de la recaptació derivada d'aquestes propostes, ha dit Vehí, s'hauria de posar al servei de la sanitat pública.\nEn aquest sentit, ha recordat que les retallades en sanitat \"maten\" i ha instat la ministra de Sanitat a nacionalitzar empreses i \"reorientar la producció nacional de les fàbriques\".\nUnes mesures per evitar perdre llocs de treball\nObtenir l'aval del Congrés tant a la pròrroga de l'estat d'alarma fins a l'11 d'abril com al pla de xoc per fer front a les conseqüències que la crisi sanitària en l'àmbit social i econòmic.\nAquests són els dos objectius amb els quals el govern espanyol afronta la sessió extraordinària al Congrés d'aquest dimecres.\nMinut a minut\nEN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus\nInformació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món\nFamílies confinades: «Tot anirà bé»\nNacióDigital dedica un espai per als més petits de la casa i els seus pares i mares\ncoronavirus: FAQS\nQuè es pot fer i què no a Catalunya amb l'estat d'alarma?\n115 preguntes amb resposta actualitzades sobre les restriccions per aturar el coronavirus\ncoronavirus\nSet bones notícies sobre el coronavirus\nDes de la força de la tecnologia fins als primers fruits del confinament: la cara més positiva de la pandèmia aquestes últimes hores\ncoronavirus\nGRÀFICS INTERACTIUS Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia\nCatalunya supera les 11.000 víctimes mortals per la Covid-19\ncoronavirus\n«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital\nFacilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies\nEls fogons de la Mercè (1)\nCuinar en temps de confinament...\nArriba «Del rebost al plat: la recepta de la Mercè»\nMercè Brunés, de la Masia el Folló, ensenyarà els lectors de NacióDigital a preparar diversos plats ideals per fer durant la crisi del coronavirus", "response": "Gabriel Rufián (ERC) i Mireia Vehí (CUP) han exigit al govern espanyol un pla de xoc econòmic més contundent contra la crisi del coronavirus. Tot i que ERC hi votarà a favor i la CUP en contra, ambdós partits han demanat més pressió fiscal per a les grans empreses i fortunes, prohibir els acomiadaments i suspendre el pagament dels lloguers.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_424", "instruction": "Llegeix aquest text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "En 1844 es va publicar al Regne Unit un llibre sorprenent.\nAprofitant el gran cabal de coneixements que la ciència moderna començava a generar, en aquell tractat escrit amb una narrativa accessible als no experts s’oferia una visió bastant coherent sobre la manera com la matèria s’havia organitzat i havia produït, al llarg de vastos períodes de temps, els estels, els planetes, la vida en la Terra, l’evolució de les diferents espècies animals i vegetals i l’activitat mental.\nEs titulava Vestiges of the natural history of creation i el seu autor va romandre anònim durant quaranta anys.\nCalgué esperar fins que Robert Chambers morira perquè els lectors d’una obra que va ser tot un best-seller de l’època conegueren quina ment havia teixit aquesta història.\nChambers no era un científic –la seua dedicació principal era l’edició de llibres i d’un periòdic–, i és molt probable que el seu atreviment es deguera en part a aquest amateurisme que l’alliberava de la rigidesa i els compartiments estancs que s’havien anat creant en la ciència, dividida en disciplines cada vegada més especialitzades.\nEl llibre tenia, per descomptat, alguns errors i, a falta de dades científiques, tractava alguns temes amb certa lleugeresa, la qual cosa va generar crítiques feroces per part de l’acadèmia, incloent-hi Thomas H. Huxley, que no desaprofitava cap ocasió per a esmolar les seues agudes urpes.\nNo obstant això, al públic li va agradar, i molt.\nI també a alguns científics i naturalistes, entre els quals Alfred Russel Wallace, que veia l’obra com un interessant compendi que podia servir com a esperó per a l’exploració científica.\nLlegits en l’actualitat, els Vestiges sorprenen per algunes brillants espurnes de clarividència i per l’habilitat amb què Chambers va filant la història de l’univers.\nS’explica l’evolució còsmica a partir de formes simples de la matèria, que s’organitzen guiades per les lleis de la física; la formació del sistema solar a causa de l’agregació de la matèria entorn d’un estel; la situació de la Terra en el cosmos («There is nothing at all singular or special in the astronomical situation of the earth»); l’agitada vida geològica del nostre planeta; l’evolució biològica –sense arribar a destriar el concepte de selecció natural, encara que hi va caminar a prop– i la idea que l’ésser humà és una espècie nouvinguda a aquest món; la relació de la ment amb l’encèfal i el fet que els fenòmens mentals són producte de l’encèfal i que, per tant, s’han d’estudiar com qualsevol altre fenomen orgànic («The human constitution is merely a complicated but regular process in electro-chemistry»).\n«Llegits en l’actualitat, els Vestiges sorprenen per l’habilitat amb què Chambers va filant la història de l’univers»\nUn any després de la publicació dels Vestiges, Alexander von Humboldt començava la publicació de la seua obra magna Cosmos.\nL’enfocament –i la magnitud– que Humboldt va donar a la seua obra és diferent del de Chambers, però la idea de fons és la mateixa: oferir una història universal teixida pel coneixement científic.\nFins que a la fi dels anys vuitanta del segle passat David Christian, un historiador de la Universitat Macquarie de Sydney, va decidir armar un curs universitari sobre el que ell va denominar big history.\nNo tots els anys sorgeix una nova disciplina acadèmica.\nEn aquest cas el terreny estava ben adobat i a partir d’ací han florit cursos sobre gran història en un grapat d’universitats del planeta.\nL’objectiu no pot ser més fascinant: transitar des del Big Bang fins a la ment de Beethoven sense abandonar mai la cadena de coneixement.\nA Espanya hi ha un grup pioner en la Universitat d’Oviedo, impulsat per Olga García Moreno.\nJa sabeu, pròximament en les millors universitats: la gran història.\nLlig més articles al web de Mètode\nXurxo Mariño.\nNeurofisiòleg i comunicador científic.\nDepartament de Medicina de la Universitat de la Corunya.\nQuè és Mètode?", "response": "L'any 1844 es va publicar al Regne Unit \"Vestiges of the natural history of creation\", un tractat escrit accessible que donava una visió general de la història de l'Univers. El seu autor era Robert Chambers, que no era científic, sinó editor de llibres. Tot i els errors i la falta de dades científiques, l'obra sorprèn per la clarividència de Chambers.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2605", "instruction": "Llegeix aquest text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquest dimarts que \"Espanya necessita econòmicament més a Catalunya, que no pas Catalunya a Espanya\", si és té en compte que l'economia catalana aporta el 25% de les exportacions, el 25% de la producció industrial estatal, el 22% de tots els ingressos tributaris, a més dels 15.000 milions d'euros nets, que corresponen al dèficit fiscal català.\nAixí ha volgut respondre a les paraules del president espanyol, Mariano Rajoy, i del ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, als quals ha acusat \"d'intoxicar\" i \"desinformar\" durant les darreres Jornades del Cercle d'Economia celebrades a Sitges, en assegurar que una Catalunya independent perdria entre el 25 i el 30% del seu PIB.\nMas els ha recordat que \"perquè Catalunya surti de la Unió Europea, Espanya l'hauria de reconèixer com a estat independent\" ja que \"a efectes europeus seguiríem formant part de l'estat espanyol\".\nPerò en el cas d'acabar-la reconeixent, l'expresident ha sostingut que \"el tema queda resolt\".\nDavant les \"amenaces\" pronunciades per Mariano Rajoy i Luis de Guindos en durant les Jornades del Cercle d'Economia, l'expresident Artur Mas els ha recordat que la \"realitat\" és que \"Catalunya no pot sortir de la UE si l'estat espanyol no la reconeix com a estat independent\" perquè \"a efectes europeus seguiríem formant part de l'estat espanyol\".\nPerò en el cas que finalment Espanya acabés reconeixent una Catalunya independent, Mas ha dit que \"el tema queda resolt\".\nA més, s'ha mostrat convençut que \"hi ha tants interessos econòmics que tothom buscarà les millors solucions per protegir millor les seves economies\".\nEn aquest sentit, ha remarcat que \"a qui menys interessa una frontera o una duana és a Espanya perquè necessita ha de passar un munt de coses per Catalunya\".\nEn resposta a les afirmacions dels dirigents espanyols que una Catalunya independent perdria entre un 25 i un 30% del seu PIB, l'expresident català ha assegurat que darrera aquestes paraules \"s'amaga una altra realitat\", tenint en compte la tendència i inèrcia d'aquests darrers anys.\n\"Nosaltres estem cada vegada més internacionalitzats i cada vegada depenem més de fora i menys d'Espanya\", ha sentenciat Mas, tot preguntant-se si \"no serà que Espanya necessita més a Catalunya, que no pas Catalunya a Espanya?\"\nAixí, ha recordat que l'economia catalana aporta el 25% de la producció industrial del conjunt de l'Estat, el 25% de l'exportació, el 27-28% de la importació, el 26% de tots els ingressos del turisme estranger, el 22% de tots els ingressos tributaris, a més de 15.000 MEUR nets cada any, que corresponen al dèficit fiscal català.\nArtur Mas ha assenyalat que darrere les paraules de Rajoy i de Guindos a Sitges \"d'intoxicació, deformació de la realitat i la campanya de la por perquè la gent no vagi a votar o voti que no, tot i que ells preferirien que no anéssim a votar\".\nEn aquest sentit, ha advertit que \"un futur en el qual no fem res, està amenaçat a hores d'ara\".\nDavant un centenar d'empresaris lleidatans, Mas ha recordat el \"dèficit històric\" en inversions en infraestructures de l'Estat a Catalunya, tot destacant que els diferents governs espanyols han invertit \"menys del que tocava\" en aquest àmbit a Catalunya.\nL'expresident de la Generalitat ha fet aquestes afirmacions durant la cloenda de la segona conferència del cicle 'Els empresaris volem saber' que ha organitzat el Fòrum Empresarial Creiem en Catalunya aquest dimarts a la Llotja de Lleida.\nAquest cicle de conferències que va començar a Girona el 4 de maig i que continuarà a Tarragona i Barcelona, proposa un diàleg entre representants d'organitzacions empresarials i experts professionals de diferents àmbits per analitzar els reptes i les oportunitats de futur de l'economia i empresa catalanes.\nL'acte ha comptat amb les intervencions dels economistes Francesc Reguant, Josep M. Vázquez Zacarías i Joan Tristany; i de l'enginyer i president de la fundació ICIL, Ignasi Sayol.\nAixí mateix, també hi ha intervingut els presidents de sis organitzacions empresarials de les comarques lleidatanes: Joan Horaci Simó, president de la Cambra de Comerç de Lleida; Delfí Robinat, president de la Cambra de Comerç de Tàrrega; Jaume Saltó, president de PIMEC-Lleida; Maria Rosa Eritja, presidenta de la FECOM; Pere Roqué, president d'AEALL-ASAJA; i Josep Maria Gardeñes, president de la COELL.", "response": "Aquest dimarts, Artur Mas ha participat en el cicle \"Els empresaris volem saber\" a la Llotja de Lleida. L'ex president de la Generalitat ha assegurat que Espanya depèn econòmicament més de Catalunya que no pas a l'inrevés, ja que Catalunya aporta el 25% de les exportacions, el 25% de la producció industrial estatal i el 22% de tots els ingressos tributaris.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2326", "instruction": "Llegeix aquest text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Tres intents de robatori a entitats bancàries de Llagostera (Gironès) en tres dies consecutius.\nLa Policia Local ha tornat a detenir aquesta matinada el lladre que durant les darreres tres nits s'ha dedicat a rebentar caixers automàtics i a forçar l'accés a les oficines trencant vidres a cops de martell i escarpa.\nEn aquesta ocasió, l'objectiu ha estat la sucursal del BBVA-Caixa Catalunya situada al número 3 de la plaça Catalunya.\nL'alarma de l'entitat ha saltat pocs minuts abans de les dues de la matinada i, a través de les càmeres de seguretat, han vist que a dins l'oficina hi havia un home amb un martell.\nLa Policia Local s'ha traslladat fins al lloc i l'han detingut.\nEs tracta del mateix delinqüent arrestat dimecres i dijous per dos intents de robatori més.\nAra, el jutjat de guàrdia haurà de decidir si l'envia a presó o, per contra, torna a quedar en llibertat.\nLa Policia Local de Llagostera ha tornat a detenir, per tercera nit consecutiva, el lladre que es dedica a fer destrosses per intentar robar a entitats bancàries de la localitat.\nDesprés de provar-ho en dues ocasions a l'oficina del Banc Popular, aquesta passada matinada ha accedit a l'interior de l'oficina del BBVA- Caixa Catalunya, que està situada també a la plaça Catalunya.\nL'home ha rebentat el vidre que comunica la zona del caixer automàtic amb les oficines però no hi ha entrat.\nEls cops i la fressa han despertat els veïns que, novament, han trucat a la Policia Local.\nTambé ha sonat l'alarma del banc.\nLa policia creu que pateix algun trastorn\nEl cap de la Policia Local de Llagostera, el sergent Joan Linde, ha explicat que l'home fa poc que resideix al municipi, on hi té familiars.\nPer tant, no tenia antecedents ni estava fitxat per la policia.\nDesprés de la segona detenció, la policia es va posar en contacte amb l'alcalde, Fermí Santamaria, i també amb els Serveis Socials del municipi perquè sospita que l'home podria patir algun tipus de trastorn mental.\n\"Pensem que pot haver-hi algun problema psicològic de fons i per això ho vam comunicar als Serveis Socials però la nostra sorpresa és que aquesta matinada hi ha tornat\", ha relatat Linde.\nEn tots els casos, la Policia Local el deté per un delicte de robatori amb força en grau de temptativa i el posa a disposició dels Mossos d'Esquadra, que fan el trasllat al jutjat.\nEn les dues ocasions anteriors, després de declarar ha sortit en llibertat.\nEl cap de la Policia Local de Llagostera creu que si surt lliure tornarà a actuar.\nLinde ha explicat que l'home, un ciutadà d'origen gambià de 43 anys, no s'ha resistit en cap moment a la detenció.\nEn les tres ocasions, els agents l'han enxampat encara a l'entitat mentre causava destrosses.\n\"En el moment de la detenció no explica res que ens doni informació sobre què li passa\", afegeix.\nEl cap de la Policia Local reconeix que, després de la primera detenció, hi havia \"certa inquietud\" entre els veïns però que ara, després de tres cops consecutius i vist el modus operandi que fa servir, tothom coincideix en pensar que \"té algun problema\".\nConseqüències de les destrosses\nLes destrosses que ha causat a les dues entitats encara són visibles.\nA la primera sucursal, la del Banc Popular, la primera nit el lladre va destrossar el caixer automàtic i la segona va trencar els vidres de dins de l'entitat.\nDes de llavors, l'oficina compta amb seguretat privada les 24 hores.\nDe fet, aquesta nit el vigilant ha observat com l'home s'acostava a l'oficina però en veure que hi havia llum i que hi havia seguretat ha girat cua.\nAquest matí, a l'oficina treballaven encara per reparar el caixer automàtic, que està inutilitzat des del dimecres.\nEn el cas de l'oficina del BBVA-CX, situada a l'altre costat de la plaça Catalunya, el lladre ha trencat a cops de martell el vidre interior que dona accés a les oficines.\nEls responsables de l'entitat estan fent els tràmits aquest matí per denunciar els fets i en les properes hores es tornarà a reposar el vidre.\nTambé hi ha vigilància privada per evitar nous successos.", "response": "Aquesta matinada, la Policia Local de Llagostera (Gironès) ha detingut per tercera nit consecutiva un home que intentava rebentar el caixer automàtic d’una sucursal bancària. La policia sospita que l’home, de 43 anys, i que no ha presentat resistència a la seva detenció, podria patir algun tipus de trastorn psicològic, i ja s’ha posat en contacte amb els Serveis Socials. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2866", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "El sindicat Unió de Pagesos (UP) ha protestat, aquest divendres, a Gandesa per les retallades del Departament d'Agricultura als ajuts agroambientals de la producció integrada, l'agricultura eclògica i l'apicultura, però sobretot per la reducció de les indemnitzacions compensatòries (IC) de les zones amb limitacions naturals.\nUna marxa lenta de tractors, acompanyats per una cinquantena de pagesos, ha tallat durant una hora la principal avinguda de la capital de la Terra Alta.\nRepresentants d'UP han acabat la protesta entregant un document demanat una rectificació a l'Oficina comarcal d'Agricultura, a Gandesa.\nLa pagesia de la Terra Alta pot perdre uns 507.000 euros d'ajuts que afecten entre 537 i 574 beneficiaris.\nEl coordinador comarcal d'UP a la Terra Alta, Miquel Bosch, ha reclamat que es reestructuri el pressupost del Programa de Desenvolupament Rural complint amb els compromisos assolits pel Departament.\nCarles Vicente, responsable d'Estructures i Desenvolupament Rural d'UP, ha defensat que les protestes arreu del país és fan per quantificar \"l'efecte econòmic\" que tenen les retallades però \"sobretot perquè a la conselleria li arribi l'emprenyament que hi ha al territori\".\n\"És indigne i injustificat i ens costa acceptar una cosa no justificada\", ha dit Vicente.\nPer al membre d ela permanent nacional del sindicat agrari els arguments del Departament són \"excuses de mal pagador\".\nVincente ha defensat que ni hi ha més perceptors per als ajuts agroambientals ni \"falten diners\". ·Tenim garantida la mesura pressupostària per a tot el període.\nÒbviament fora desitjable que n'hi hagués més però si els que tenim els prioritzem i els gestionem correctament anirem a les prioritats marcades\", ha apuntat.\nVicente ha recordat que han començat a treballar \"el tràmit legislatiu\" perquè es reconegui el deute en les propers pressupostos i es retorni els diners retallats a la pagesia.\n\"Volem que sigui així perquè les resolucions serveixen per parlar-ne i posar els problemes sobre la taula però no són vinculats.\nAquí ens hi juguem molt econòmicament però sobretot ens juguem no fer un pas enrere\", ha defensat.\nEl coordinar comarcal d'UP de la Terra Alta, Miquel Bosch, ha advertit que si les retallades s'allarguen en tot el període del Pla de Desenvolupament Rural, fins al 2020, els pagesos de la comarca perdran \"molts diners\".\nD'entrada, les retallades de 2014 i 2015 poden suposar una reducció dels ajuts de més de mig milió d'euros a la comarca.\n\"És una tocada molt forta a la butxaca dels agricultors.\nElls posen unes condicions que hem de complir i, si no, tenim sancions, i llavors ells amb el seu pressupost no compleixen allò que els pertoca.\nDemanem que reestructurin els diners que hi ha, no que en posin més\", ha apuntat Bosch.\n\"Que compleixin el que han promès.\nAnirem parlant amb tots els parlamentaris i polítics perquè compleixin\", ha afegit.\nLes retallades impliquen que les 33 explotacions beneficiàries de l'ajut del 2015 de producció integrada de la Terra Alta deixaran de percebre 22.558 euros, la meitat dels quals haurien provingut dels fons comunitaris i estatals.\nPel que fa a l'agricultura ecològica, la pèrdua és de 18.358 euros per a 21 explotacions.\nLa reducció dels ajuts agroambientals en apicultura afecten dues explotacions amb pèrdues de 1.674 euros.\nPel que fa a la retallada del 48% de l'ajut d'indemnització compensatòria (IC) de 2014, a la Terra Alta suposa una pèrdua de 323.210 euros per a 574 beneficiaris.\nAquesta situació s'agreuja més per la sorprenent retallada de l'ajut de les IC del 2015 anunciada per la direcció general de Desenvolupament Rural, que suposaria pèrdues de 141.240 euros per a 537 beneficiaris.\nEls productors de fruita seca també han patit una davallada molt important de les ajudes directes amb la darrera reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) i amb la pèrdua de l'ajuda de l'Estat.\nLa reducció ha estat de 115 euros per hectàrea permanent en l'avellaner professional (un 30% menys), de 82 euros per hectàrea en l'avellaner no professional (un 23% menys), de 105 euros per hectàrea en l'ametller professional (un 37% menys), i de 72 euros per hectàrea en l'ametller no professional.", "response": "Aquest divendres, Unió de Pagesos (UP) ha tallat durant una hora la principal avinguda de Gandesa amb una marxa lenta de tractors. El sindicat denuncia la retallada del Departament d’Agricultura de 507.000 euros dels ajuts agroambientals de la producció integrada, l'agricultura eclògica i l'apicultura i també protesta contra la reducció de les indemnitzacions compensatòries de les zones amb limitacions naturals.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2601", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "El director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, ha anunciat que la capital catalana acollirà el mes de maig un nou saló especialitzat en el finançament de les inversions per lluitar contra el canvi climàtic.\nEn una conferència aquest dimarts organitzada pel Fòrum Europa, Serrallonga ha avançat que el certamen s'anomenarà Innovate for Climate i serà un punt de trobada internacional d'inversors privats i agents públics, per tal que les administracions puguin trobar el finançament per complir amb els Acords de París sobre el canvi climàtic.\nEl certamen, que es farà en col·laboració amb el Banc Mundial, se celebrarà al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona entre el 22 i el 26 de maig i s'espera la participació d'un miler d'assistents.\nL'Innovate for Climate comptarà amb ponents de la indústria, el sector financer, les consultories i comptarà amb una part congressual i una altra d'exposicions.\nS'espera la participació d'empreses especialitzades en la lluita contra el canvi climàtic (com puguin ser companyies de rehabilitació d'edificis o de foment de l'eficiència energètica), que oferiran les seves solucions al sector públic.\nA l'esdeveniment hi haurà representació del sector financer com fons d'inversió, que oferiran finançament als governs per afrontar les inversions exigides pels acords de París en matèria de canvi climàtic.\nA banda d'aquest certament, el dirigent de Fira de Barcelona ha recordat que els recintes de Montjuïc i Gran Via acullen altres congressos de primer nivell mundial com el de l'European Society of Cardiology, el IOT Solutions, el Saló de l'Automòbil, el Smart City Expo, el Saló Alimentaria o el Mobile World Congress.\nSobre el MWC, Serrallonga ha assenyalat que es tracta \"d'un gran esdeveniment, que exigeix molt a la Fira i que ens ajuda a situar-nos en el 'top ten' del recintes europeus.\nSerrallonga ha comentat que \"cal mantenir-se aquí.\nÉs extraordinari el que el MWC genera per a la Fira.\nÉs un projecte de país, que ha convertit Barcelona en un pol d'atracció d'empreses del sector\".\n\"Benvingut el problema de dependre del MWC.\nSense aquesta congrés, la Fira no estaria en la seva bona situació econòmica actual.\nDit això, cal seguir treballant per créixer i que el pes d'aquest esdeveniment representi un percentatge inferior en l'activitat anual de Fira de Barcelona\", ha sentenciat Serrallonga.\nPer mantenir aquest esdeveniment, el director de l'entitat firal ha promès que es \"treballarà dur\" per \"no donar excuses als expositors\" per tenir queixes.\nEn aquest sentit, s'ha mostrat esperançat que enguany no hi haurà problemes amb el transport públic de la ciutat.\nUn impacte de 2.600 milions d'euros\nDurant la conferència, Serrallonga ha citat un estudi d'Esade que xifra l'impacte econòmic de la Fira de Barcelona en 2.600 milions d'euros, repartits en 1.000 milions en despesa directa, 1.400 milions en el valor de l'activitat que generen els salons i la resta en l'impacte positiu en la promoció de la marca Barcelona i en la generació de valor en coneixement, tecnologia, mobilitat o connectivitat, entre d'altres.\nSerrallonga ha destacat el paper \"accelerador\" que la Fira té per l'economia catalana en un moment de canvi a nivell global.\nEl director de l'entitat firal ha assenyalat que els bons resultats econòmics es basen en \"la col·laboració públic-privada, en un gran equip de professionals, en el treball amb les associacions empresarials, i en l'estreta vinculació amb les administracions\".\n\"Tots som conscients de la importància estratègica que té la Fira per a Barcelona i per a Catalunya\", ha sentenciat.\nEl director de l'entitat ha afirmat que \"les fires del món són palanques de creixement econòmic i Barcelona no pot quedar al marge d'aquest fenomen.\nBarcelona és un element essencial de l'èxit de la Fira i la Fira és un element de promoció de la ciutat al món\".\nSerrallonga ha citat que els tres vectors estratègics de la Fira de Barcelona són la \"màxima competitivitat com a pol d'atracció dels principals esdeveniments globals, la màxima exigència en l'elaboració del producte propi i el treballar per exportar l'activitat pròpia de Fira a l'exterior\".", "response": "El director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, ha anunciat que aquest maig el recinte de Montjuïc acollirà l’Innovate for Climate, un saló especialitzat en el finançament de les inversions per a lluitar contra el canvi climàtic. El saló comptarà amb una part de congressos i una altra d'exposicions, amb la participació d'empreses especialitzades i del sector financer.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2341", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Vist per a sentència el judici contra l'acusat d'intentar violar una noia al replà d'un bloc de pisos abandonat del carrer Peralada de Figueres i amenaçar-la amb tallar-li el coll amb un tros de vidre.\nEl cas, que es va començar a jutjar a l'Audiència de Girona el 19 de desembre, es remunta a la matinada de l'11 de març del 2017.\nLa víctima ha detallat que va conèixer l'agressor aquella mateixa nit en un bar perquè tenien amics en comú.\nVan continuar la festa junts al pis abandonat i va ser allà on, relata, l'acusat la va intentar violar.\nLa noia va aconseguir fugir fins al replà, on una veïna va sentir els seus crits d'auxili i va avisar la policia.\nEl processat nega els fets.\nAssegura que no la va intentar forçar i que la noia es va posar \"histèrica\" quan es va acabar la droga i es va posar a cridar sense motiu.\nLa fiscalia manté la petició de 8 anys de presó i multa de 1.350 euros per delictes d'agressió sexual i lesions.\nAquest dilluns, durant la segona jornada del judici que va començar el 19 de desembre, han declarat la víctima i l'acusat.\nLa noia ha detallat que la nit del 10 de març va anar a un bar de Figueres, on es va trobar una parella d'amics.\nL'ara processat anava amb ells.\nPer això, van estar prenent unes copes plegats i, també, consumint cocaïna.\nDesprés d'estar un parell d'hores tots quatre junts al bar, van decidir marxar i van anar a casa de l'altra parella.\nSegons ha declarat la denunciant, allà van continuar prenent alcohol i drogues fins que \"es van acabar\".\nAleshores, ja de matinada, l'acusat i la víctima van deixar els amics comuns i van decidir anar a buscar més cocaïna.\nL'home la va portar fins a un bloc de pisos abandonat del carrer Peralada de Figueres.\nLa noia ha explicat que van estar fent-se alguna ratlla més quan el processat li va començar a fer tocaments.\n\"Jo no volia i vam començar a forcejar\", ha exposat i ha afegit que l'acusat va aconseguir trencar-li botó i bragueta dels pantalons.\nLa víctima va poder treure's de sobre l'acusat i fugir fins al replà però, segons ha relatat, el processat havia tancat la porta amb clau i no podia sortir.\nPocs segons després, el processat va arribar on era ella.\n\"Duia un tros de mirall trencat, amb una mà em subjectava el coll i a l'altra hi tenia el vidre apuntant cap a mi\", ha explicat.\nLa noia recorda que va \"cridar molt\" i gràcies a això una veïna la va sentir i van poder avisar la Guàrdia Urbana.\nLa fiscalia sosté que quan els agents van arribar, van haver de trencar la porta amb una pota de cabra per alliberar la dona.\nL'home, en veure's sorprès, va fugir escales amunt i es va trencar el peu saltant pel teulat.\nEls agents el van detenir poc després.\nL'acusat ha negat l'agressió sexual i les lesions.\nSegons ha assegurat al judici, al pis ocupat hi van anar amb la parella d'amics però, quan es va acabar la droga, ells van marxar a buscar-ne més.\n\"Trigaven molt i els vam estar trucant perquè no venien\", ha dit.\nL'home sosté que la víctima es va posar \"histèrica\" perquè no tenien més cocaïna i es va posar a cridar sense motiu.\nL'acusat afirma que va fugir quan va veure arribar la Guàrdia Urbana per la \"paranoia\" provocada per les drogues.\n\"Pensava que ens venien a detenir perquè havien arrestat els nostres amics amb les drogues\", ha afegit.\nEl processat no ha sabut explicar per què la Guàrdia Urbana el va veure subjectant un tros de vidre trencat.\n\"Jo no en vaig agafar cap\", ha dit i, per demostrar-ho, ha dit que no tenia cap lesió ni tall a les mans.\n\"Només em vaig fer mal al peu\", ha conclòs.\nLa fiscalia ha mantingut la petició de 8 anys de presó per agressió sexual i multa de 1.350 euros per lesions lleus.", "response": "La fiscalia manté la petició de 8 anys de presó i 1.350 euros per l’acusat d’intentar violar una noia a Figueres l'11 de març del 2017. La víctima assegura que el detingut li va fer tocaments mentre consumien cocaïna i que quan va intentar fugir l’home la va amenaçar amb un tros de vidre, fets que ell nega.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1884", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "— Mossos.\nGeneralitat (@mossoscat) 29 de marzo de 2016\nEls Mossos d’Esquadra han desarticulat un grup criminal d'entre 19 i 36 anys, que estava especialitzat en assaltar amb gran violència dones d'edat avançada als seus domicilis, i operava a l'Hospitalet de Llobregat i a Barcelona.\nEls detinguts, que ja han ingressat a presó, van agredir una dona de 84 anys el desembre del 2015, que va acabar morint tres setmanes més tard a l'hospital, a conseqüència de les ferides.\nEl pis estava regirat, amb la porta d'accés tancada de cop i les claus per dins.\nEn conseqüència, els Mossos van iniciar la investigació.\nEls membres del grup es feien passar per captaires que demanaven almoina a les esglésies per així seleccionar les dones que duien posades joies o d'altres objectes de valor que cridessin l'atenció.\nHi parlaven per guanyar-se la seva confiança i saber el seu grau de vulnerabilitat, (si vivien soles, si tenien alguna malaltia, etc.), i les seguien discretament fins al seu domicili.\nAllà, les assaltaven amb agressivitat, les feien entrar al pis i sostreien tots els objectes de valor, preferentment joies.\nHematomes i pèrdua de pròtesi dental\nEn un altre dels casos, que va tenir lloc el passat 5 de gener també a l’Hospitalet, una dona de 81 anys estava dormint al seu dormitori i es va adonar que algú li estava obrint el calaix de la tauleta de nit.\nDavant la situació inesperada va fer un crit i el lladre li va donar diversos cops de puny a la cara.\nL'individu va utilitzar un alt grau de violència cap a la víctima.\nCom a resultat de l'agressió la dona va perdre la seva pròtesi dental i presentava diversos hematomes a tota la cara.\nEn aquest punt de la investigació els agents van aconseguir identificar com a possibles autors dels dos assalts un grup de persones d'origen romanès veïns de l'Hospitalet.\nParal·lelament, la investigació va confluir amb una altra que estaven duent a terme agents de la unitat de robatoris violents de Barcelona que indagaven un grup de persones per diversos assalts de característiques similars a Barcelona ciutat.\nEs dóna la circumstància que tant en els assalts d'Hospitalet com en els de Barcelona, les víctimes sempre eren dones d'edat avançada i amb mobilitat reduïda.\nEls quatre fets que investigava la unitat de robatoris violents de Barcelona s'havien produït entre el 29 de juliol del 2015 i el 21 de gener del 2016.\nTots els robatoris seguien un mateix patró: la víctima era una dona d'entre 83 i 87 anys, que vivia sola en un domicili del barri de Sants i que tenia un alt grau de vulnerabilitat derivat de la mobilitat reduïda o d'altres circumstàncies com la deficiència visual.\nA partir de la informació recopilada pels investigadors en el decurs de les indagacions van poder determinar la presumpta autoria dels fets.\nLa inspecció ocular realitzada en els domicilis de les víctimes per part dels agents de la policia científica va proporcionar nous elements per a la investigació.\nEn aquest sentit, un dels factors clau va ser la verificació del positiu de les restes d'ADN d'un dels investigats trobades al pis de la víctima que va acabar morint.\nGrup de quatre membres i escorcoll d'un pis\nLa investigació va arribar a un punt en què els membres del grup volien marxar del país i volien obtenir una gran quantitat de joies amb noves víctimes.\nDavant dels indicis que els situaven fent un seguiment a un home i dues dones amb les mateixes característiques de vulnerabilitat, els agents van decidir finalitzar la investigació i posar en marxa l'operatiu per poder detenir els autors dels robatoris.\nEl dia 22 de març es va realitzar una entrada i registre al pis dels investigats i van arrestar un home i una dona.\nEls altres dos implicats en els robatoris ja estaven a presó per impagaments de multes penals.\nDurant l'escorcoll els agents hi van trobar un abric de bisó i prop de 50 joies entre les quals hi havia anells, polseres, arracades o rellotges.", "response": "Els Mossos d’Esquadra han detingut un grup criminal de quatre membres que operava a l’Hospitalet de Llobregat i a Barcelona i que es dedicava a assaltar amb violència dones d’edat avançada als seus domicilis. Els detinguts, que van provocar la mort d’una dona de 84 anys, es feien passar per captaires per guanyar-se la confiança de les dones.  ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2539", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Coincidint amb els 44 anys de la creació de Comediants, el Palau Robert acull una exposició antològica dedicada al grup teatral sota el títol 'Comediants, inventors d'un nou llenguatge'.\nLa mostra està comissariada pel membre fundador de la companyia, Joan Font, i l'arquitecte Dani Freixes, i recorre tota la trajectòria d'un grup que va marcar un abans i un després en la història del teatre popular català amb un llenguatge propi i la innovació per bandera.\nComediants ha dut les seves creacions pels cinc continents i ha viscut moments àlgids com la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, el naixement de la Fira de Tàrrega o el seu pas pel Carnaval de Venècia, tots ells recollits a l'exposició.\nJoan Font admet que ha volgut fer de l'exposició sobre Comediants al Palau Robert \"un espectacle\", com si fes un cop més de director d'escena.\n\"Volia transformar tot aquest món nostre perquè la gent s'hi submergeixi, el descobreixi o redescobreixi\", explica en declaracions a l'ACN.\nEl resultat és un recorregut per la segona planta del Palau Robert que embolcalla el visitant des de l'entrada, on se'l convida a passar de la grisor del Règim als anys 70 a la llum, la música i el color que representa la irrupció de Comediants.\nLa mostra està farcida d'elements escenogràfics de la companyia ( ja siguin màscares, vestuari, miniatures de les seves creacions de personatges i altres elements) així com de documents que refresquen la memòria de 44 anys de trajectòria (vídeos, fotografies, arxius d'àudio, etc.).\nI tot, en un recorregut segmentat en quatre eixos (Un temps gris, Pròleg, Grans Moments, El rebost de l'escena), que el visitant recorre trepitjant una moqueta estampada amb els noms dels moltíssims treballadors que han passat per la companyia en aquests anys.\nFont recordava aquest matí la grisor dels anys en què el grup va començar a funcionar, entre 1971 i 72.\n\"Teníem ganes de cridar, era tot com una rebel·lió\", rememora, sense oblidar que \"acabaven la meitat de les actuacions\" a comissaria.\nEn aquell context advers, la seva aparició era una \"subversió\" i un intent de recuperació de l'espai públic, el carrer, \"la nostra segona casa\", destaca Font.\nPosar al dia la tradició ha estat una de les premisses de Comediants des d'aleshores.\n\"Hi ha elements de la tradició que són brutals, i es tracta de no apalancar-se, de no fer-ne un museu sinó treure-ho al carrer i/o canviar-ho de dimensió\", perquè les desproporcions i els canvis d'escala donen una nova visió sobre les coses, assegura l'escenògraf reflexionant sobre la idiosincràsia de la companyia.\nCom recull l'exposició, l'any 1992 va marcar un punt d'inflexió a Comediants, que van rebre l'encàrrec de crear la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i també van produir un espectacle per a l'Expo de Sevilla.\nVa ser el pas de l'adolescència a la maduresa, considera Font.\nI amb aquest, l'adéu a la versió més comunitària de Comediants (que havien viscut en comuna durant anys a Canet de Mar) i la professionalització.\nJoan Font creu que avui cal reivindicar aquesta professió davant la precarització de les condicions en què moltes companyies es veuen abocades a treballar.\nParadoxalment, la falta de mitjans actual recorda a la situació dels anys en què Comediants va començar, i això porta a una austeritat i un \"retorn als orígens\".\nPerò per Font, això hauria de servir no per empobrir sinó per trobar noves vies a la creació.\n\"Hem de lluitar una altra vegada i reivindicar la professionalitat, perquè això és un ofici molt important.\nI s'ha de tornar a conquerir el fet que a cada municipi passin coses importants amb gent creativa, que és el que fa avançar el pensament i el món, amb risc i aventura\", conclou.", "response": "El Palau Robert de Barcelona acull “Comediants, inventors d'un nou llenguatge”, una exposició que repassa els 44 anys de la companyia teatral Comediants des de la seva fundació a Canet de Mar l'any 1972. La mostra, que es troba a la segona planta de l’edifici, presenta tota mena d’objectes escenogràfics com màscares i vestuari, a més de documents audiovisuals.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_542", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Barcelona (ACN).- L’Ajuntament de Barcelona condonarà el 80% de la multa als propietaris de pisos turístics il·legals amb expedients sancionadors al districte de Ciutat Vella si accepten cedir-lo al consistori per a lloguer social per un període mínim de 3 anys.\nPassat aquest temps, el propietari podrà allargar el lloguer o pagar el 20% la sanció en efectiu.\nÉs una prova pilot que posa en marxa l’Ajuntament a Ciutat Vella per començar a canviar el model turístic de la ciutat.\nParal·lelament, el consistori requerirà a les plataformes digitals les dades identificatives de tots els habitatges de lloguer que ofereixen i les multarà tant si no les facilita i com per cada pis que no tingui el registre de la Generalitat.\nEls propietaris de pisos turístics il·legals a Ciutat Vella que ja tinguin expedients sancionadors oberts es podran acollir a un conveni que engega l’Ajuntament de Barcelona a mode de prova pilot que els permetrà condonar el 80% de la multa sempre i quan cedeixin el pis a la Taula d’Emergències Socials per a lloguer social a famílies vulnerables.\nLa regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ho ha explicat aquest dimarts i ha xifrat en uns 330 els propietaris que d’entrada s’hi podrien acollir.\nLa mesura, es completa amb el pagament del 20% restant de la multa en efectiu o allargant el període de lloguer a la família.\nEs calcula que la multa, de mitjana, és de 15.000 euros.\nL’Ajuntament es compromet a lliurar al propietari el pis en les mateixes condicions.\nÉs una de les mesures que s’han impulsat des del consistori barceloní per poder lluitar contra els apartaments turístics il·legals a la ciutat, sobretot als barris amb més pressió turística.\nL’objectiu és fer desaparèixer els habitatges que operin sense llicència i regular l’activitat turística per enfortir ”el dret a l’habitatge”.\nAixí ho ha explicat el tinent d’alcalde de Treball, Economia, i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello, que ha recalcat que volen evitar que Barcelona es converteixi ”en el bressol d’una nova bombolla especulativa després de la del totxo”.\nLa segona mesura que es posa en marxa a Ciutat Vella és una campanya de comunicació perquè siguin els mateixos turistes que puguin denunciar els apartaments il·legals si descobreixen que s’hi han allotjat.\nD’aquesta manera es vol conscienciar als turistes dels problemes i inconvenients que pot suposar per la ciutadania de Barcelona el fet d’allotjar-se en pisos i per ells mateixos ja que per exemple, perden el dret de reclamació en el cas que tinguin qualsevol problema amb l’allotjament.\nFer desaparèixer pisos il·legals de les plataformes digitals\nEn una mesura més àmplia i que afecta tota la ciutat, l’Ajuntament començarà aquesta setmana a enviar els requeriments a les plataformes digitals que ofereixen allotjaments a la ciutat, les més conegudes són Airbnb o Booking, perquè els faciliti les dades dels pisos que es publiciten a les seves pàgines web.\nEn el cas que no les lliurin, l’Ajuntament les sancionarà, i si entre les dades facilitades hi ha pisos sense el registre de la Generalitat de Catalunya en regla, es multarà per cada pis anunciat que no s’hagi retirat de l’oferta.\nGala Pin ha recordat que demanar aquestes està previst a la Llei del Turisme i l’objectiu, a banda de lluitar contra els apartaments il·legals és demostrar a aquestes operadores que fan d’intemediàries i que generen grans beneficis amb el turisme a la ciutat, que han d’estar subjectes a la legislació vigent.\nGerardo Pisarello ha afegit que hi ha voluntat del govern municipal a tenir ”lideratge públic” en el model turístic de la ciutat, i ha criticat que fins ara, s’ha trobat en una situació de ”desgovern i opacitat”.\nLa transparència és l’objectiu final de les mesures que pretén ”fer emergir una situació que ara no és clara”.", "response": "L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat una prova pilot a Ciutat Vella per a canviar el model turístic. Condonarà el 80% de les multes als pisos turístics il·legals si se cedeixen per a lloguer social a famílies vulnerables per un període de 3 anys. Un cop finalitzat aquest període, els propietaris poden allargar el lloguer o abonar el 20% de la multa.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2405", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "El portaveu parlamentari del PPC, Enric Millo, ha criticat aquest dilluns el \"festeig\" entre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el paper \"còmplice\" de C's, amb el referèndum com a contrapartida.\nEl dirigent popular s'ha mostrat convençut que Puigdemont busca la manera de \"justificar\" el seu possible suport a una investidura del líder socialista i que, per la seva part, Sánchez està disposat a \"trair\" els seus principis i els \"fonaments democràtics\" per ser president proposant un referèndum independentista.\nA més, Millo ha acusat el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, d'atiar l'\"odi\" contra els populars i \"els que pensen diferent\" per haver suggerit que Xavier Garcia Albiol podria alegrar-se que Catalunya rebi menys recursos dels que li pertoquen.\nEl dirigent popular ha criticat que el president de la Generalitat \"hagi obert la porta\" aquest diumenge, en una entrevista a 'El Periódico', a donar suport a la investidura de Sánchez sempre i quan aquest proposi un referèndum per Catalunya.\n\"Queda clar que Puigdemont busca la manera de justificar un suposat suport a Sánchez a canvi de la celebració d'un referèndum independentista, que sap que no es pot fer\", ha afirmat.\nAlhora, Millo ha carregat amb duresa contra el secretari general del PSOE, que creu que \"de manera desesperada\" busca fórmules per ser president, \"encara que sigui traint els seus principis i fonaments democràtics\".\n\"Fins i tot està disposat a cedir davant dels independentistes per aconseguir les seves pretensions\", ha afegit tot acusant Sánchez de ser \"extremadament ambiciós\" i de posar la institució de la presidència del govern espanyol \"a subhasta\".\nTot plegat, ha prosseguit el portaveu parlamentari popular, \"amb la mirada còmplice\" de Ciutadans, a qui ha demanat que reflexioni sobre l'acord d'investidura amb els socialistes.\nMillo ha recordat que diversos dirigents del partit taronja han apostat per traslladar el pacte estatal a Catalunya i, per tant, trobar formes d'entesa estables amb el PSC.\nEl líder del PPC, Xavier Garcia Albiol, va aprofundir en aquestes idees en una entrevista amb l'ACN, en què va donar per fet que Puigdemont i Sánchez havien arribat a \"pactes ocults\" en la seva reunió al Palau de la Generalitat, i en què també va acusar C's de virar cap al nacionalisme.\nRetrets a Junqueras\nD'altra banda, Millo ha lamentat les paraules del vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, aquest dilluns en una entrevista a Catalunya Ràdio.\nSegons el portaveu parlamentari popular, Junqueras difon que Xavier Garcia Albiol \"s'alegra\" pel fet que Catalunya pugui percebre menys diners dels que li pertoquen.\n\"No cal utilitzar l'engany ni el llenguatge pervers per dir coses que no són veritat i que, a més, contribueixen a generar odi als que pensem coses diferents\", ha opinat tot demanant a Junqueras que demostri \"respecte\" per als seus adversaris polítics.\n\"Defensem i estimem Catalunya exactament igual que ell, ni més ni menys\", ha reblat.\nAixí mateix, ha emplaçat el Govern a fer un ús \"responsable\" dels recursos propis i \"a no gastar més del que es té\", perquè \"la mala gestió\" és el que genera dèficit, endeutament i acaba provocant l'\"ofec\" de les finances públiques catalanes, ha etzibat.\n\"A Catalunya arriben els recursos que han d'arribar d'acord amb la legalitat vigent.\nSi el Govern no sap gestionar bé, que plegui\", ha conclòs.\nPonències conjuntes\nMillo ha recordat que el PPC no assistirà a cap de les ponències conjuntes sobre les tres lleis de la desconnexió, per les quals \"només desfilaran persones i entitats independentistes que es dedicaran a satisfer les orelles dels que volen sentir que la independència és possible, malgrat que la legalitat democràtica no ho permet\", segons ha vaticinat.\nTambé ha augurat que les ponències no acabaran donant lloc a cap text legislatiu ni cap concreció sobre els projectes de l'agència tributària, la seguretat social o la transitorietat jurídica.\n\"Generaran fum i boira baixa\", ha dit tot acusant Junts pel Sí i la CUP de \"ridiculitzar\" la cambra catalana.", "response": "El portaveu parlamentari del PPC, Enric Millo, ha criticat la possibilitat que el president Carles Puigdemont doni suport a una investidura de Pedro Sánchez a canvi d’un referèndum d’autodeterminació i que el líder socialista traeixi els seus principis i accepti la proposta. També ha acusat Ciutadans d’adoptar un paper còmplice amb el nacionalisme arran de l’acord d’investidura amb el PSOE.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1679", "instruction": "De qué tracta aquest text?", "context": "L'Ajuntament de Berga ha fet pública una decisió històrica: qualsevol ciutadà que ho desitgi podrà optar a saltar als plens de la Patum, un fet que fins ara estava restringit.\nLes persones interessades participaran en un sorteig.\nTots els ciutadans que ho vulguin, ha destacat la regidora de Patum, Mònica Garcia, podran optar al sorteig a través d'una instància genèrica, que podran entrar electrònicament a través de la pàgina web o a l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) des d'aquest divendres a les 00:01 hores i fins dimarts a les 15.00 hores.\nEn aquest formulari s'haurà d'indicar el motiu de la instància i, a més, s'haurà d'acompanyar d'un escanejat o fotocopiat del DNI.\nEl sorteig, ha especificat la regidora, es farà a partir del número de la primera instància entrada al registre.\nEl sistema es dividirà en dues fases.\nEn primer lloc, se sortejaran els dos salts de dijous, i després els de diumenge.\nPer fer-ho, s'utilitzaran 10 boles numerades del 0 al 9.\nAquestes s'introduiran en una bossa i, posteriorment, se'n trauran quatre de forma consecutiva.\nAquestes formaran el número de registre corresponent a una sol·licitud.\nA partir d'aquest número, doncs, es calcularan 74 salts, que seran els que saltaran dijous, i 75 més, que seran els que sortiran diumenge.\nEls propers números a partir de l'últim -havent comptat 74 o 75-, quedaran en reserva, per si hi ha renúncies o baixes d'última hora.\nEn aquest cas, les persones que entrarien serien les correlatives als números de registre següents.\nSi al sorteig no s'hi apuntessin 149 persones, ha especificat Garcia, els salts s'adjudicarien directament i per ordre d'entrada.\nÉs a dir, la primera persona apuntada saltaria al primer salt de dijous.\nLa resta de salts, ha explicat, s'entregarien als vestidors de la comparsa, a qui es repartirien equitativament.\nEl sorteig es realitzarà de forma pública i oberta el proper dimarts 13 a les 19.00 hores a la sala de plens de l'Ajuntament de Berga, amb diversos membres i tècnics del consistori, així com responsables del Patronat de la Patum.\nPer altra banda, els salts es repartiran el mateix dia de la Patum completa, i les persones hauran d'anar a buscar el tiquet amb el DNI a la zona dels vestidors de plens, de les 19.00 a les 20.00 hores.\nAquest val, (que portarà el seu nom i serà intransferible), també s'haurà d'entregar, conjuntament amb el DNI i amb l'acompanyant a la taquilla on es va a buscar la roba, en el moment de vestir-se.\nUn procediment legal\nSegons l'alcaldessa, s'ha escollit un sistema \"que pugui garantir l'accés a aquelles persones que vulguin participar a la festa\".\nUn procediment, ha especificat, que s'havia d'adaptar als requisits legals demanats a l'administració pública, i que s'ha presentat aquest mateix dijous a la resta de grups municipals, en una reunió de junta de portaveus.\n\"Esperem anar fent avenços significatius al llarg dels anys\", ha declarat Garcia.\nDe moment, però, aquesta mesura és un primer salt per la democratització de la festa, tot i que, tal com ha indicat Venturós, l'objectiu seria que cada comparsa pogués gestionar els seus salts d'una manera equitativa, i permetent l'accés d'aquests a la ciutadania.\nAquesta decisió s'ha pres després que, durant el ple de l'Ascensió, l'Ajuntament informés que es feia càrrec de la gestió de la comparsa, deixant fora de lloc, temporalment, la figura del cap de colla.\nUnes traves legals que també van haver d'assumir en el darrer ple municipal, on es van estimar les sis impugnacions realitzades pels caps de colla dels plens, de la Guita Grossa i del Tabal, així com dels tres nous vestidors que entraven a la plantilla per substituir els expulsats, per declarar nuls els acords del Patronat de la Patum extraordinari, que demanaven que els tres expulsats es reincorporessin a la comparsa dels Plens, i que totes les colles haguessin de redactar nous reglaments de règim intern, fent una ratificació, també dels caps de colla.", "response": "L’Ajuntament ha decidit democratitzar la Patum i permetrà a qualsevol ciutadà que ho desitgi saltar als plens de la festa. A través d’un sorteig a la pàgina web o a l'Oficina d'Atenció Ciutadana, es concediran 149 salts. En un futur, l’objectiu és que cada comparsa pugui gestionar els salts equitativament a la vegada que es fomenta la participació ciutadana.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1676", "instruction": "De qué tracta aquest text?", "context": "El ple del Parlament ha arrencat de manera agitada.\nNomés començar, el portaveu parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha demanat la paraula per tal de reclamar la votació de la petició de compareixença del president de la Generalitat, Quim Torra, per les seves paraules sobre la via eslovena.\nRàpidament s'hi han afegit el PP -per veu de Santi Rodríguez- i el PSC -Ferran Pedret-, però el ple ha rebutjat l'alteració de l'ordre del dia per 57 vots a favor i 61 en contra, amb 7 abstencions.\nD'aquesta manera, la jornada ha començat com estava previst, amb les preguntes als consellers.\nUna sessió de control al Govern marcada per la situació dels Mossos d'Esquadra arran de les càrregues de la setmana passada i les accions dels CDR.\nXavier García Albiol, ara diputat ras del PP, ha demanat explícitament per la \"purga\" a la policia demanada per Torra des d'Eslovènia, i ha demanat al conseller d'Interior, Miquel Buch.\n\"Ni el president va tenir una ingerència política vers els Mossos, ni em va donar cap ultimàtum.\nEls puc confirmar que en cap cas el cos va tenir ingerències polítiques\", ha recalcat Buch.\n\"Li demano rigorositat [sic]\", ha indicat Albiol.\n\"Cada paraula en relació als Mossos és una humiliació a la dignitat de la policia de Catalunya\", ha afegit.\nL'exlíder del PP ha carregat amb duresa contra Torra, i el conseller li ha respost indicant que Pablo Casado, cap de cartell dels populars a l'Estat, es vulguin \"carregar les institucions del país\" amb el 155.\nBuch ha parlat de Vox, del comissari Villarejo i del \"relat de falsa violència\" a Catalunya.\n\"Aquest país és pacífic, no violent.\nProu d'atacar aquest poble i les institucions catalanes\", ha apuntat.\nCarlos Carrizosa, de Ciutadans, li ha preguntat directament a Buch si està \"capacitat\" per seguir en el càrrec, i ha demanat al govern espanyol que \"apliqui la Constitució\", és a dir, el 155.\n\"Mai ens hem vist igual d'indefensos i de preocupats per l'acció d'un Govern al capdavant dels Mossos.\nVostès van prometre purgues i va dir que no els tremolaria el pols\", ha expressat el dirigent de Ciutadans.\nEl conseller d'Interior ha recriminat a Carrizosa que ara critiqui el Govern i no ho fes durant l'aplicació del 155, moment en el qual també es van produir protestes dels CDR i els Mossos van desplegar el mateix protocol d'actuació: \"Quan aquí hi havia el 155, els Mossos van actuar de la mateixa manera.\nAl ministre Zoido no li va dir el que em diuen a mi\", ha reblat Buch.\n\"Deixadesa de funcions\"\n\"Vostès s'estan carregant el cos. Hi ha pressió i humiliació per qüestions estrictament polítiques\", ha destacat Carles Castillo, del PSC.\n\"Nosaltres volem que li vagi bé, però ens trobem amb episodis de clara utilització política dels Mossos.\nVostès mateixos els posen a l'ull de l'huracà\", ha reflexionat Castillo, que s'ha referit a les afirmacions de Laura Borràs sobre una investigació en marxa i la \"purga ordenada per Torra\" al cos, segons Castillo.\nBuch ha carregat contra els socialistes, en primer lloc, per no haver fet costat al Govern a l'hora de demanar més agents en plantilla.\n\"Deixadesa de funcions és no pagar els 500 milions d'euros que li corresponen al cos. Deixadesa de funcions és no preocupar-se perquè tenim presos que han fet escrits de recusació al Tribunal Constitucional (TC) que s'han de resoldre en trenta dies.\nDeixadesa de funcions és tenir camioners tirats pel país [per les armilles grogues] i que el ministre d'Exteriors no faci res\", ha reflexionat Buch.\nA França, entre 20 i 30 persones, ha dit, s'ha tallat la frontera, i han deixat \"tirades\" moltes persones.\n\"Jo em dec al cos i vostès l'únic que fan és parlar\", ha indicat el conseller d'Interior, molest.\nConsell per la República\nEl Consell per la República és una \"entitat privada\", que actua dins \"l'espai lliure de Brussel·les\", i està emmarcat dins la \"societat civil\".\nAixí l'ha definit la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, després d'una pregunta del PSC.\nEl diputat Pedret ha recordat que el Consell es va presentar al Palau de la Generalitat, i que bona part del Govern va assistir a l'arrencada al Teatre Reial Flamenc de Brussel·les.\n\"Ens preocupa com defensen el paper del Parlament, de l'executiu i de la presidència de la Generalitat davant d'un ens que pretén fer el procés constituent en plena connivència amb el poder executiu català.\nAixò és motiu de preocupació\", ha recalcat Pedret.\nArtadi ha defensat que hi ha \"moltes entitats\" que poden fer actes al Palau de la Generalitat, i ha indicat que el Consell \"representa una part\" de la societat catalana.\nLa consellera ha apuntat que el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, no pot actuar contra el nou organisme presidit per Carles Puigdemont.", "response": "Durant la sessió de control al Govern celebrada al Parlament, Ciutadans, PSC i PP han acusat el Govern d’ingerències polítiques vers els Mossos d’Esquadra arran de les càrregues de la setmana passada. El conseller d’Interior, Miquel Buch, s’ha defensat dient que el president Quim Torra no li va demanar mai realitzar purgues a la policia autonòmica des d’Eslovènia.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2781", "instruction": "De qué tracta aquest text?", "context": "Ecologistes en Acció ha criticat aquest dilluns la Generalitat per no activar els protocols per episodi greu de contaminació com, suposadament, és el que es produeix aquests últims dies d'anticicló a bona part de la península Ibèrica.\nPer això, lamenten que només Madrid i Valladolid hagin pres mesures concretes per reduir el trànsit rodat privat.\nEn un comunicat, l'entitat assegura que \"si bé els ajuntaments de Madrid i Valladolid van adoptar mesures de restricció de la circulació i estacionament de vehicles a les seves àrees centrals, per reduir les emissions de contaminants a l'atmosfera, ampliant les accions informatives i de reducció de la velocitat engegades el divendres i dissabte, la realitat a moltes altres ciutats amb problemes similars durant aquests dies ha estat el més absolut silenci\".\nAixí, a les ciutats de Barcelona, Getafe, Guadalajara, Salamanca, Sevilla i Saragossa s'ha superat igual que a Madrid el valor límit horari de diòxid de nitrogen, establert per la normativa en 200 micrograms per metre cúbic, sense que per part de les autoritats locals i autonòmiques respectives s'hagi adoptat cap mesura, ni informativa ni de limitació del trànsit urbà, en mancar de plans d'acció a curt termini o no haver-los engegat malgrat haver-se aconseguit els nivells de referència.\nEn el cas de Catalunya, \"la Generalitat ha omès l'activació de l'avís preventiu per NO2 el divendres passat quan diverses estacions van superar els 160 ug/m3 de NO2 (Sarrià, L'Eixample, Poblenou i Gracia, aquesta última per sobre de 200 ug/m3).\nMés preocupant, segons els ecologistes, és la situació de les partícules inferiors a 10 micres de diàmetre (PM10), contaminant més perillós el valor del qual límit diari, establert en 50 micrograms per metre cúbic, s'ha vingut superant fins a ahir de forma recorrent a les ciutats de la Corunya, Avilés, Bailén, Barcelona, Granada, Huelva, Lleida, Madrid, Múrcia, Puertollano, Santander, Sevilla, Talavera de la Reina, València, Valladolid o Saragossa, entre les quals només la de Valladolid ha avisat a la població i ha adoptat mesures sobre el trànsit.\nAixí, l'avís preventiu establert al protocol vigent de la Generalitat, s'ha omès també per PM10 el dijous i el divendres, amb diverses estacions per sobre de 50 ug/m3 (Gràcia, Granollers, Sant Vicenç dels Horts i Terrassa).\nÉs especialment \"significatiu\" el cas de la ciutat de València, que malgrat haver aprovat recentment un protocol de mesures a adoptar durant episodis d'alta contaminació per partícules PM10, ha acumulat una setmana duplicant el valor límit diari, sense que l'Ajuntament hagi declarat l'episodi ni hagi engegat les mesures previstes per reduir-lo, com la restricció de l'estacionament i el trànsit per matrícules parells i imparells, en atribuir-ho a factors com a obres en la via pública o la crema de palla d'arròs a l'Albufera.\nAquest episodi d'elevada contaminació s'està produint, a diferència d'altres ocasions, en absència d'intrusió de pols procedent del nord d'Àfrica, per la qual cosa els alts nivells de partícules registrats a les grans ciutats tenen el seu origen en fonts urbanes pròpies, segons Ecologistes en Acció.\nA part de \"l'escassa sensibilitat\" de la major part de les autoritats locals i autonòmiques enfront d'un problema que ocasiona milers de defuncions prematures cada any a Espanya, Ecologistes en Acció crida l'atenció sobre la disparitat de criteris entre els plans d'acció a curt termini existents, i especialment sobre el fet que amb l'excepció d'Avilés, Barcelona, Gijón, Madrid, València o Valladolid, el 2017 la major part de les àrees metropolitanes espanyoles encara no té aquest tipus de protocols de protecció de la salut.\nPer això, i davant la persistència de l'anticicló en l'inici de la setmana, Ecologistes en Acció demana que s'estenguin a totes les àrees urbanes afectades les mesures de reducció del trànsit motoritzat adoptades pels ajuntaments de Madrid i Valladolid, advertint a les persones més sensibles a la contaminació atmosfèrica, com a nens, ancians, dones embarassades o persones amb problemes respiratoris o cardiovasculars, que es protegeixin evitant l'exposició a l'aire lliure a última hora de la tarda, quan la contaminació és més alta.\nAixí mateix, insta els consistoris de les ciutats grans i mitjanes i a les comunitats autònomes amb àrees metropolitanes al seu territori a redactar plans d'acció a curt termini que permetin adoptar les mesures de lluita contra la contaminació necessàries enfront d'episodis de mala qualitat de l'aire com el dels últims dies.\nLa contaminació atmosfèrica és responsable de fins a 30.000 defuncions prematures anuals a Espanya, 23.000 per inhalació de partícules i 7.000 causats pel diòxid de nitrogen, segons l'últim informe sobre la qualitat de l'aire publicat per l'Agència Europea de Medi ambient, citant estudis de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).", "response": "L'entitat Ecologistes en Acció ha criticat la Generalitat per no haver activat els protocols per episodis greus de contaminació a Barcelona, com sí que s'ha fet a Madrid i Valladolid. L'anticicló que domina la península Ibèrica els darrers dies ha provocat un episodi d'elevada contaminació atmosfèrica a Barcelona, on s'han detectat concentracions altes de partícules de NO2 en diversos punts.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2715", "instruction": "De qué tracta aquest text?", "context": "Els preus a Catalunya aquest agost han pujat dues dècimes i han deixat una taxa d'inflació interanual del 0,1%, cosa que suposa trencar una tendència de sis mesos en negatiu, segons dades facilitades per l'Institut d'Estadística espanyol.\nMentre que Catalunya recupera el signe positiu en l'IPC, el conjunt de l'estat espanyol es manté encara en zona negativa per vuitè mes consecutiu amb una taxa del -0,1%.\nA l'Estat, els preus van pujar una dècima en relació amb el juliol.\nLa inflació a Catalunya es mantenia en negatiu des del mes de febrer, mentre que a l'estat espanyol l'IPC manté el signe negatiu des que va començar l'any.\nLa taxa interanual de Catalunya aquest mes d'agost del 0,1% se situa cinc dècimes per sobre de la registrada al juliol que va ser negativa en el -0,4%.\nEn el conjunt de l'estat espanyol, la taxa d'inflació anual del -0,1% està cinc dècimes per sobre de la taxa registrada al juliol que va ser del -0,6%.\nLes dades facilitades aquest dimarts per l'INE referents a la taxa d'inflació del conjunt de l'Estat coincideixen amb les avançades per aquest mateix organisme el 30 d'agost passat.\nL'Institut Nacional d'Estadística (INE) explica que el comportament a l'alça dels preus s'ha vist condicionat de nou per la cistella del transport, on estan inclosos els carburants i els lubricants derivats del petroli.\nEls preus de les gasolines van baixar a l'agost però ho van fer menys que el mateix mes de l'any passat.\nL'INE també identifica en l'alça de preus l'augment del cost dels automòbils com a conseqüència de la finalització de la bossa d'ajuts del pla PIVE, tot i que amb una influència ''menor'', reconeix.\nL'altre cistella que també ha condicionat a l'alça l'IPC ha estat l'habitatge, on es recullen els preus de les factures dels proveïdors d'energia a les llars (gas i electricitat).\nEn el cas de la factura elèctrica, la tarifa aquest agost es va incrementar mentre que l'any passat va baixar.\nLa bona evolució del turisme, que acumula rècord rere rècord, ha tingut el seu reflexa en la cistella de l'oci i la cultura, on els viatges organitzats han pujat més els preus que a l'agost de l'any passat.\nPer contra, els grups que han ajudat a retenir l'alça de preus han estat la cistella d'aliments i begudes no alcohòliques, on s'ha registrat una baixada de preus dels llegums, les verdures i les fruites fresques i els olis.\nLa taxa de la inflació subjacent, que no té en compte el preu dels aliments frescos i dels productes energètics, es va situar a l'agost en el 0,9%, dues dècimes més alta que el juliol.\nPer demarcacions, Barcelona va veure com els preus es van incrementar en dues dècimes i van deixar una inflació anual del 0,2%, quatre dècimes més alta que la registrada al juliol que va ser del -0,2%.\nAmb aquest resultat, Barcelona abandona la inflació negativa que ha encadenat durant un període de sis mesos.\nA Girona els preus van pujar a l'agost dues dècimes en relació amb el mes de juliol deixant una inflació anual del 0%, sis dècimes més alta que la registrada al juliol que va ser del -0,6%.\nAmb aquest resultat, Girona trenca un període de set mesos d'inflació en negatiu, des que va començar l'any.\nA Lleida, els preus a l'agost van augmentar de dues dècimes en relació amb al juliol i van deixar una inflació anual negativa del -0,2%, cinc dècimes més alta que la registrada al juliol que va ser del -0,7%.\nAmb aquest resultat, Lleida acumula 8 mesos d'inflació en negatiu.\nFinalment, a Tarragona, els preus a l'agost es van estabilitzar en relació amb el mes de juliol i la taxa d'inflació anual es va situar en el -0,4%, cinc dècimes més alta que la registrada al juliol que va ser del -0,9%.\nAmb aquest resultat, Tarragona acumula 13 mesos seguits d'inflació negativa.", "response": "Segons dades de l'institut d'Estadística espanyol, després de mig any en negatiu, la inflació a Catalunya s'ha situat aquest agost en 0,1 punts i els preus han pujat dues dècimes. Els principals condicionants de l'alça dels preus són els carburants i lubricants derivats del petroli i l'habitatge. Mentre que l'IPC és positiu a Catalunya, a Espanya es manté en negatiu", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1644", "instruction": "De qué tracta aquest text?", "context": "L'Ajuntament de València serà el primer del País Valencià a aplicar la disposició de la llei de Policies Locals, aprovada el passat mes de desembre, que regula la reserva a dones en el cos de Policia Local, davant la seva \"infrarepresentació històrica\".\nA partir d'ara, el 30% de les places seran exclusivament per a dones, segons explica el Diari la Veu.\nAixí ho estableixen les bases de la Policia Local que han estat aprovades en la primera Junta de Govern Local del 2018.\nL'Ajuntament també ha donat llum verda al procediment per a incorporar la comissió de serveis a agents de la Policia Local d'altres municipis valencians, detalla el consistori en un comunicat.\nEn concret, les 40 noves places d'agent de Policia Local corresponen a l'Oferta Pública d'Ocupació (OPE) del 2017.\nA aquestes cal sumar les 30 de l'oferta de l'any anterior, \"el primer procés opositor en una dècada\", actualment en marxa.\nD'aquestes 40 aprovades aquest divendres per la Junta de Govern, 28 són pel torn lliure i 12 pel de mobilitat.\nAmbdues estableixen una reserva de huit i quatre per a dones, respectivament.\nLa regidora de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato, ha destacat que, \"per primera vegada\", s'estableix aquesta reserva al País Valencià, per la qual cosa l'Ajuntament és \"pioner\" en l'aplicació de la disposició de la normativa autonòmica dels cossos de seguretat municipals.\nAquestes bases van ser prèviament negociades en les Taules Tècniques de Policia i de Bombers entre la regidora de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato, i els sindicats.\nUna vegada aprovades, van ser ratificades en la Taula General de Negociació fins a passar per la Junta de Govern Local.\n29 places de bombers\nD'altra banda, la Junta de Govern Local també ha aprovat les bases de les 29 places de bombers corresponents a l'acumulació de les places de les ofertes d'ocupació del 2016 (18) i del 2017 (11 places més).\n\"Seran les primeres en una dècada i suposaran un reforç molt important de la plantilla, actualment infradotada\", ha subratllat la regidora de Govern Interior, Sergi Campillo.\nLes dos convocatòries contenen una novetat pel que fa a la introducció de mesures per a garantir l'objectivitat i la transparència en la prova teòrica, la primera que es fa.\nConsisteix que cada membre del tribunal haurà d'aportar preguntes prèviament elaborades, que se sortejaran el mateix dia de l'examen.\nDes de l'Ajuntament ressalten així el \"compromís inequívoc\" del Govern de la Nau amb el reforç de les plantilles de Protecció Ciutadana, \"malgrat la taxa de reposició que ens imposa el Govern central amb el suport parlamentari de Ciutadans\".\nComissió de serveis des d'altres municipis valencians\nTambé de cara a reforçar la plantilla d'agents de la Policia Local, el govern local ha aprovat el procediment per poder sol·licitar la comissió de serveis a agents d'altres municipis valencians.\nEl procediment, ja publicat com a edicte en la seu electrònica municipal, estableix que qualsevol agent que vulgui optar a això pot consultar com fer-ho.\nEl sistema de selecció serà objectiu i està basat en els punts atorgats al currículum en el torn de mobilitat d'una oposició.\nL'Ajuntament valorarà així aspectes com l'antiguitat, els cursos realitzats o si els efectius tenen premis, distincions o condecoracions, a més de la titulació acadèmica o el nivell de valencià.\nLa possibilitat de tenir agents en comissió de serveis es va sol·licitar per part de la regidora de Protecció Ciutadana, Anaïs Menguzzato, davant la necessitat de reforçar la plantilla de la Policia Local, sobretot durant el període de les festes de Falles i la gran afluència de visitants a la ciutat.\nNo obstant això, no és una possibilitat restringida al mes de març i s'utilitzarà \"en cas que s'estableixi des de la Regidoria i hi haja disponibilitat pressupostària\".\nEl termini per presentar les citades sol·licituds finalitzarà dins d'un mes, el dilluns 5 de febrer.\nA continuació se sol·licitarà la conformitat de l'Ajuntament on presta servei l'interessat i, una vegada obtinguda la conformitat, s'efectuarà el nomenament en comissió de serveis.", "response": "València serà pionera al País Valencià a l’hora d’aplicar la disposició de la llei de Policies Locals. Aprovada el desembre passat, aquesta regula la presència de dones per a compensar la seva infrarepresentació històrica als cossos de seguretat municipals. En la primera Junta de Govern Local del 2018 s’ha establert que el 30% de les places estiguin reservades a dones. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1382", "instruction": "De qué tracta aquest text?", "context": "El futur Centre Pau Casals se situa en un edifici de principis del segle XX.\nFoto: Jordi Palmer / Nació Digital\nL'antiga casa residencial de la família Marty a Prada de Conflent, un edifici construït el 1924 com a rèplica d'un altre immoble existent a l'avinguda del Tibidabo de Barcelona, serà a partir del mes de gener la seu permanent de la Fundació de la Universitat Catalana d'Estiu, que comptarà amb un equipament per desenvolupar activitats al llarg de l'any, centrades bàsicament en “estades i intercanvi d'estudiants d'arreu dels Països Catalans”, segons assegura Joan Maluquer, secretari de l'UCE.\nLa nova seu, coneguda popularment com a Vall-Roc i oficialment com a Centre Transfronterer d'Estudis Pau Casals, o, per fer-ho més curt, Centre Pau Casals, està actualment en la segona fase de rehabilitació, que ha de dur a la finalització de les obres aquest mes de novembre.\nTot i que encara no hi ha data oficial d'inauguració, Maluquer apunta que “a partir del gener ja es podrà inaugurar”.\nTot i això, la Universitat Catalana d'Estiu no es traslladarà al Centre Pau Casals, ja que no té prou cabuda -a l'UCE enguany hi han participat 591 alumnes-, sinó que amb tota probabilitat, seguirà realitzant-se al Liceu Charles Renouvier, una instal·lació que la UCE lloga cada estiu.\nModel de gestió pendent de definir\nA falta encara de definir el model de gestió i explotació, la intenció és “aprofitar l'experiència de l'UCE” per fomentar les estades i intercanvis d'estudiants de secundària i batxillerat.\nLa seva localització a Prada de Conflent és, segons el secretari de la UCE, “una bona manera de que els joves tinguin una visió més àmplia del seu país”, ja que la zona inclou una sèrie de referents nacionals, com el massís del Canigó, la població de Rià -on es diu que va néixer Guifré el Pilós-, el monestir de Sant Miquel de Cuixà -consagrat per l'abat Oliba- i la tomba de Pompeu Fabra al cementiri de Prada de Conflent entre d'altres, a més del fet que en la masoveria de la finca hi va viure durant un temps Pau Casals.\nLa idea amb la que treballa actualment el patronat és la de “fomentar intercanvis i que la gent conegui una altra dimensió de la cultura”, amb projectes com ajuntar al mateix centre grups escolars de diferents punts dels Països Catalans.\nÉs a dir, fer coincidir al Centre Pau Casals un grup del Principat amb un altre del País Valencià per descobrir els punts culturals i lingüístics comuns a través de diferents activitats.\nA ple rendiment, el centre podrà acollir uns 2.500 adolescents l'any, tot i que en principi no estarà obert tot l'any.\nL'obertura del centre serà la fi d'un vell projecte que va començar a gestar-se el 1986 però que no va començar a prendre forma fins el 1996, tot i que les obres, que han durat més de 10 anys, van començar el 2002 i s'han elaborat en dues fases, la primera amb un cost de 2,7 milions d'euros i la segona de 2,15 milions d'euros.\nFinançament europeu\nLa finca s'ha pogut rehabilitar gràcies principalment a Fons Europeus\nde Desenvolupament Regional -fons FEDER-, que financen un 65% de l'obra, mentre que la resta correspon a la Generalitat de Catalunya 14,06%; Regió Llenguadoc Rosselló, 5,22%; Consell General dels Pirineus Orientals, 4,18%; Diputació de Barcelona, 2,78%; Diputació de Lleida, 2,78%, Diputació de Tarragona, 2,78%; Diputació de Girona, 1,39%; Vila de Prada de Conflent, 1,04%; Consell de Mallorca, 0,54% i Consell d'Eivissa, 0,23%.\nLa propietat queda repartida, amb un indivís, de la següent manera, un 69% per a la Generalitat de Catalunya, i un 31% repartit entre la Regió Llenguadoc Rosselló, Consell General dels Pirineus Orientals i Vila de Prada, i el seu ús està cedit al patronat de la Fundació UCE per un període de 40 anys.\nEl manteniment es finançarà a partir de l'explotació que es faci del centre.\nEl Centre Pau Casals però, no és l'únic projecte de la Fundació de l'UCE, sinó que s'està estudiant la possibilitat també d'encarregar-se en un futur pròxim, de gestionar “l'hostatgeria de Sant Miquel de Cuixà”, un equipament que podria tenir funcions semblants al Centre Pau Casals, però “destinat a la gent adulta”, segons afirma Maluquer.\nJoan Maluquer, secretari de l'UCE, presenta les obres del Centre Pau Casals Foto: Jordi Palmer / Nació Digital", "response": "A partir del gener, l’antiga casa residencial de la família Marty a Prada de Conflent, coneguda com a Centre Pau Casals, es convertirà en la seu permanent de la Universitat Catalana d’Estiu. L’equipament, que es troba actualment en la segona fase de rehabilitació, tindrà capacitat per a acollir fins a noranta alumnes i organitzarà activitats al llarg de tot l'any.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_395", "instruction": "De qué tracta aquest text?", "context": "Projecte Home Catalunya ha advertit que la pandèmia de la covid-19 ha agreujat la situació en la qual arriben les persones amb addiccions a l’entitat, alhora que la crisi econòmica i social derivades dificulten encara més el procés de reinserció.\nEn un any marcat pel confinament domiciliari i les restriccions de mobilitat, l’entitat ha atès 1.279 persones a Catalunya, mentre que el 2019 en van ser 1.520.\nEls usuaris, però, han arribat en situacions més greus.\nEn la presentació de les dades d’atenció de l’entitat durant el 2020, el director de Projecte Home Catalunya, Oriol Esculies, i la directora tècnica de l’ONG, Cristina Vidal, han destacat que les dones presenten perfils d’addiccions més greus i s’han vist més perjudicades per l’emergència sanitària.\nLes dades revelen que les dones amb addiccions afronten situacions de més dependència econòmica, menys suport familiar, més estigma social i més invisibilitat que els homes.\n“A dia d’avui les persones arriben pitjor.\nLes dones arriben pitjor que els homes, però en el global totes les persones arriben pitjor.\nSobretot a nivell econòmic, amb situacions més empobrides que abans i també amb entorns més tensionats”, ha explicat Esculies, que ha assenyalat que abans de la pandèmia les famílies exercien una major protecció i podien oferir més ajuda que ara, a causa de la crisi econòmica.\nSobre l’evolució de les addiccions, Esculies ha subratllat que les dades presentades mostren “estancament i cronificació”, ja que malgrat les dures restriccions van atendre gairebé 1.300 persones, i ha pronosticat que la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia mantindrà o fins i tot augmentarà la tendència actual.\nDel conjunt de les persones adultes en programes de tractament, el 84,9% són homes i el 15,1%, dones, mentre que la mitjana d’edat se situa en els 39,8 anys.\nBona part dels usuaris es troben en situació de risc d’exclusió social: només un 41,3% té en la feina la principal font d’ingressos en el moment d’iniciar el tractament; un 37,1% depèn de l’atur, pensions i altres prestacions socials; un 16,9% de la família o amics i un 2,1%, d’activitats il·legals.\nQuant a la substància principal de consum, predomina la cocaïna en el 50,8% dels casos, un percentatge que es manté elevat des de fa més d’una dècada i que té una tendència creixent en els últims anys.\nD’altra banda, un 35,2% de les persones que van demanar ajuda a Projecte Home Catalunya durant el 2020 ho va fer per addicció a l’alcohol.\nEn menor mesura consten l’heroïna (4,5%), el cànnabis (3,6%) i les ludopaties o altres conductes addictives (2,2%).\nAixí mateix, un 25,5% de les persones ateses pateix algun tipus de patologia dual, és a dir, que sofreixen un trastorn mental i una addicció alhora.\nEn la presentació, Vidal ha emfatitzat les diferències de perfil entre homes i dones i ha destacat que les dones ateses, entre les quals predomina el consum d’alcohol i inicien el tractament en una edat més avançada, estan en situacions més greus.\nAixí, les dades mostres que les dones amb addiccions afronten situacions de major dependència econòmica -l’atur i altres prestacions és la principal font d’ingressos pel 51,2% i la feina ho és solament en el 24,4 % dels casos-, menys suport familiar, major estigma social i més invisibilitat que els homes.\nA més, el 57,8% de les dones ateses per l’ONG sofreixen patologia dual, mentre que en els homes solament es dóna en el 19,8% dels casos.\n“El consum d’alcohol en les dones està associat en l’àmbit domèstic i per tant són consums invisibles.\nSón difícilment detectables per l’entorn i està molt integrat en les dinàmiques i celebracions familiars.\nA més, l’alcohol és una substància depressora i en el patró de les dones estaria associat amb la solitud i la insatisfacció personal”, ha subratllat Vidal.\nLa presentació ha comptat amb la participació de la Rocío i la María, dues dones ateses per Projecte Home que estan finalitzant el seu tractament, que han agraït el suport rebut pel personal de l’entitat durant tots els mesos de la pandèmia i que han reclamat a la ciutadania que col·labori en la reinserció de les persones addictes eliminant els prejudicis sobre elles i entenent que és una malaltia i ha de ser tractada com a tal.", "response": "Projecte Home Catalunya ha advertit de l’estancament i la cronificació de la situació de les persones addictes durant la pandèmia, sobretot en el cas de les dones. Durant el 2020, l’entitat ha atès gairebé 1.300 persones tot i les restriccions de mobilitat i ha pronosticat que la crisi econòmica i social derivada de la Covid-19 empitjorarà la tendència actual.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_104", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "L’Apollo 17 va ser l’última missió tripulada a la Lluna, el 1972, fa quaranta-nou anys i, d’ençà d’aquell moment, l’exploració espacial va restar relegada durant dècades.\nEl programa compta amb la col·laboració de socis i companyies privades i té tres missions programades en pocs anys, cada una més complexa que l’anterior.\nLa primera, l’Artemisa I, es durà a terme a final d’enguany i és un vol no tripulat que orbitarà la Lluna.\nL’objectiu és provar, sense posar vides en perill, el coet de llançament SLS (Space Launch System) i la càpsula Orion, els nous components desenvolupats per l’agència espacial.\nLa segona, l’Artemisa II, és prevista a final del 2022 o del 2023, i serà tripulada.\nSerà la primera vegada d’ençà del 1972 que els humans deixaran l’òrbita terrestre.\nEn aquest cas és un viatge preparatori, que orbitarà el satèl·lit, però sense allunar-hi, com va fer l’Apollo 8 el 1968, un any abans de trepitjar la Lluna.\nFinalment, el 2024 arribarà la gran fita, amb l’Artemisa III, que ha de tornar a portar la humanitat a la superfície lunar, amb la primera dona a bord.\nL’objectiu de la missió no és tan sols de tornar a la Lluna i recol·lectar-hi roques, sinó que té el punt de mira posat en el pol Sud lunar.\nL’any passat es va confirmar que allà hi havia aigua, que potencialment es podria purificar i utilitzar per beure, refredar equips i fins i tot per respirar i fabricar combustible.\nÉs un pas fonamental per a la colonització.\nTambé ho és per a tenir un assentament a Mart, on també hi ha aigua congelada i seria clau per a la supervivència d’una colònia permanent.\nLa NASA avança en els preparatius de la primera missió tripulada a la Lluna d’ençà del programa Apollo\nEls primers elements, el mòdul de propulsió i el mòdul d’habitatge, es podrien llançar el 2023 i l’estació estaria enllestida el 2028, moment en què l’Estació Espacial Internacional podria quedar en desús.\nDesprés de les tres primeres missions, entre el 2025 i el 2029, hi hauria missions encara més complexes, de llarga durada, amb mòduls d’habitatge sobre la superfície lunar.\nEs farien experiments i es provarien sistemes de reutilitzar aire i aigua i de conrear plantes, per exemple.\nTot això serviria per a fer la presència cada vegada més permanent i també com a preparació per a Mart.\nNo obstant això, són propostes que encara no s’han programat, i en gran part depenen dels nous descobriments tecnològics, els resultats dels experiments i l’èxit de les primeres missions.\nEl Perseverance comença a cercar vida, després d’arribar a la superfície de Mart\nLa NASA vol portar-hi humans durant la dècada del 2030, amb la vista fixada al 2035 o al 2038, un bon moment tenint en compte que cada vint-i-sis mesos tots dos planetes s’alineen a una distància més curta, fet que facilita els viatges interplanetaris.\nTanmateix, l’empresari Elon Musk encara és més optimista i fa pocs mesos que va dir: “És molt probable que els humans trepitgin Mart el 2026”, si no abans.\nL’impuls definitiu de les missions podria ser la competició entre estats, com va passar ara fa mig segle entre l’URSS i els EUA.\nLa Xina ha impulsat en poc temps el seu programa espacial, amb fites importants aquests darrers anys.\nL’any passat va ser el segon estat del món a plantar la bandera a la Lluna, enguany la sonda Tianwen-1 ha aterrat a Mart –també el segon estat a fer-ho, si s’exceptua la sonda de l’URSS, que es va quedar sense comunicació segons després d’aterrar– i té previst de fer una estació espacial exclusivament xinesa que seria operativa el 2022.\nPer una altra banda, l’agència espacial russa, Roscosmos, té previst de llançar una missió no tripulada a la Lluna el 25 d’octubre de 2021, amb el mateix objectiu dels nord-americans d’estudiar l’aigua del pol sud lunar.\nMés tard, té marcat al calendari d’establir una estació espacial pròpia, operativa el 2030.\nI, entre les futures missions, vol fer un aterratge tripulat a la Lluna el 2035 i construir elements d’una base lunar el 2040.\nDe fet, la Xina i Rússia han signat un acord per a desenvolupar instal·lacions conjuntes tant a la superfície com en òrbita de la Lluna.\nLes missions semblen, ara com ara, un pas enrere de les de la NASA, però no seria estrany que aviat hi hagués una pugna entre estats per a crear la primera colònia permanent a la Lluna, enviar el primer astronauta a Mart o les futures fites que s’aniran definint.\nÉs la cursa espacial del segle XXI.\nLa conquesta espacial: la pugna directa entre l’URSS i els EUA en plena Guerra Freda", "response": "La NASA té previst reprendre l'exploració espacial amb tres missions que culminaran el 2024 amb el retorn de la humanitat i la primera dona a la Lluna a bord de l'Artemisa III. L'objectiu és fer un pas cap a la colonització lunar. La Xina i Rússia també planegen desenvolupar instal·lacions tant a la superfície com en òrbita de la Lluna.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2180", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El fill gran de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol Ferrusola, reitera en un recurs presentat a l'Audiència Nacional que no hi ha cap indici de suposada corrupció política contra el seu pare.\nAixí, considera que no hi ha proves que el primogènit de Jordi Pujol cobrés comissions irregulars d'empresaris per tal d'afavorir-los amb adjudicacions públiques.\nA més, assegura que la investigació judicial hauria de provar aquestes adjudicacions irregulars abans d'investigar els ingressos de Jordi Pujol Ferrusola.\nEn aquest sentit, afirma que la investigació judicial hauria de provar primer un suposat delicte de corrupció política i després investigar la suposada comissió irregular corresponent, i no pas al revés, partint de l'ingrés de diners per intentar arribar al suposat delicte de prevaricació o tràfic d'influències.\nTambé recorda que el delicte d'enriquiment il·lícit no existeix al Codi Penal espanyol, encara que sí que hi és en alguns països llatinoamericans.\nEn un sentit similar recrimina al jutge instructor que sigui la Udef qui proposi proves i diligències a practicar, cosa que legalment haurien de fer les parts personades, la fiscalia, l'advocacia de l'estat i el propi magistrat, però no pas la policia judicial.\nSegons diversos escrits del seu advocat presentats al magistrat José de la Mata, als quals ha tingut accés l'ACN, la causa judicial contra ell, la seva exdona i els seus germans Pere i Josep està \"edificada\" sobre la base que els ingressos del seu client procedeixen de la \"bastarda funció de retorçament de la funció pública en benefici dels seus pagadors\".\n\"No obstant, aquesta afirmació de partida no té cap substrat probatori\", afegeix rotundament.\nEl recurs també diu que Jordi Pujol Ferrusola va fer \"distribucions sistemàtiques de fons\" entre els seus germans com a gestor dels comptes a Andorra, però aquestes distribucions es van fer abans que les seves empreses tinguessin diners al principat pirinenc.\nDe fet, els ingressos de les empreses de Pujol Ferrusola a Andorra es van fer, segons el seu advocat, quan el seu pare ja no era president de la Generalitat.\nNul·litat dels escorcolls\nTambé considera que el que es buscava al despatx i al domicili temporal de Pujol Ferrusola, a casa dels seus pares, es podria haver obtingut a través dels contractes públics de les empreses adjudicatàries, i que en tot cas els documents acreditatius de les feines de Pujol Ferrusola per a les empreses no estarien al despatx tants anys després dels treballs realitzats.\nPer això, demana la nul·litat dels escorcolls del passat 27 d'octubre i de totes les proves obtingudes allà.\nEn un sentit similar van els recursos presentats pels seus dos germans també imputats pel magistrat José de la Mata, Josep i Pere,en considerar que van limitar els seus drets fonamentals sense necessitat, ja que la documentació decomissada es podia obtenir d'altres maneres.\nAixí, el lletrat diu que el jutge hagués pogut fer requeriments als bancs, a les notaries, a les empreses o a l'Agència Tributària, perquè la documentació és accessible.\nEls seus advocats recorden que tant Pere com Josep Pujol Ferrusola ja van regularitzar per la via administrativa els seus fons ocultats a Andorra durant anys i que per això no se'ls pot perseguir penalment.\nTampoc veuen penalment reprovable la compra d'accions del laboratori farmacèutic General Lab a la família Sumarroca, ja que es van fer a preu de mercat i ningú dels que tenia dret a tempteig les va voler comprar.\nLa posterior revalorització de les accions és comparada, pels advocats, amb les de Zara o la farmacèutica Grífols.\nPer la seva banda, l'exesposa de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès, al·lega que molts dels moviments de capitals fets el 2012 els va fer arran del divorci i per tal de separar les propietats dels dos cònjuges més fàcilment.\nTots els moviments, segons l'advocat de Gironès, van ser comunicats a l'Agència Tributària i van tributar l'impost corresponent.\nEn el mateix sentit s'argumenta la donació d'un pis a la seva filla.\nIgualment, assegura que l'any 2002 va demanar al seu marit que la desvinculés dels comptes bancaris familiars a Andorra, cosa que el fill gran de l'expresident no va fer fins el 2012, quan ja s'havia obert la investigació judicial.\nPer tot això, Gironès reclama que s'aixequi el bloqueig dels seus comptes i del pis donat a la seva filla.", "response": "Jordi Pujol Ferrussola, el primogènit de l'ex president de la Generalitat, ha presentat un recurs a l'Audiència Nacional explicant que no existeixen indicis de corrupció contra el seu pare. També considera que el registre del seu despatx el passat 27 d'octubre va ser innecessari i que la documentació es podria haver obtingut a través dels contractes públics de les empreses adjudicatàries.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1798", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El Dia de la Memòria engega la seva tercera edició, que culminarà amb el 8 de juny a les 7 de la tarda amb el repic de campanes arreu del país.\nEnguany, la celebració es centrarà a la població d'Olost de Lluçanès i es dedicarà a la natura i el món rural, amb noms com Josep Maria de Segarra, Jacint Verdaguer, Josep Pla o Guerau de Liost.\nLa iniciativa va comptar l’any passat amb l’adhesió d'uns 250 campanars d’esglésies, monestirs i ajuntaments de tot Catalunya.\nLa comissió organitzadora vol seguir mantenint la importància que tenen els campanars i els seus repics de campanes en el Dia de la Memòria.\nTot i això, l'organització creu que la diada ha d'anar creixent i mantenint-se en diferents capes de la societat, ha de ser una festivitat de la qual tothom se'n senti partícip.\nPer aquest motiu, en l'edició d'enguany, qualsevol persona s'hi podrà adherir, des d'una persona a títol personal com una empresa o els ja citats ajuntaments o esglésies.\nEn l'edició d'aquest any, les escoles tindran un paper destacat.\nMés enllà de les diverses activitats que es duran a terme en la data indicada i en la mesura que la seva voluntat és la d’homenatjar la llengua catalana, des de la comissió es convida a treballar, amb els alumnes de les escoles, el motiu de la celebració d’enguany: la natura i el món rural.\nPartint d’aquest tòpic, des de l'organització es pretén que les escoles fessin arribar breus poesies o proses (d’entre 100 i 150 paraules) fetes pels alumnes i que seran penjades a la pàgina web www.diadelamemoria.cat.\nPer tal que tots els textos arribin puguin ser publicats, la comissió impulsora necessitaria que facin arribar les peces dels alumnes al correu electrònic diadelamemoria@diadelamemoria.cat acompanyats del nom del mateix i de la població.\nSeria convenient que enviessin un mínim de 3 o 4 poemes per de fer-ne una mostra diversa, atractiva i plural.\nTotes les escoles que hi participin rebran un exemplar del llibre de ‘L’home que plantava arbres’ de Viena Edicions i es tracta del segon llibre més venut a França.\nEl Dia de la Memòria és una proposta que sorgeix de la societat civil, com un homenatge a la llengua i a la memòria dels patriotes.\nEl dia elegit és el 8 de juny perquè s'escau l’aniversari de la mort del poeta nacional mossèn Cinto, a qui es va dedicar la primera edició.\nLa intenció dels promotors és que la diada i els materials editats es dediquin a d'altres grans autors de la literatura catalana, mantenint, això sí, la data simbòlica del 8 de juny.\nAixí, pels volts de les 7 de la tarda, seran molts els campanars que tornaran a repicar per honorar la memòria de tots els qui ens han precedit en la defensa de la nostra llengua.\nLa iniciativa en algunes localitats anirà acompanyada d’activitats paral·leles al peu dels campanars, com ara interpretacions per part de grups corals o lectures de rapsodes.\nEls promotors del Dia de la Memòria fan una crida als ajuntaments, escoles, esglésies, campanars, patronats, entitats, associacions, empreses i a qualsevol col·lectiu de Catalunya perquè s’adhereixin al Dia de la Memòria.\nPoden adherir-s'hi aquí.\n----------------------------------\nCARTA DE PRESENTACIÓ 2014\nBenvolguts/des,\nAquest any se celebra per tercera vegada el DIA DE LA MEMÒRIA , una iniciativa cívica que vol homenatjar els defensors de la llengua catalana coincidint amb l'aniversari de la mort, el 1902, del nostre poeta nacional Jacint Verdaguer.\nAmb ell, a més volem recordar tots els qui han estimat Catalunya i han treballat per engrandir la seva llengua i cultura.\nEnguany, i com a principal novetat, el DIA DE LA MEMÒRIA tindrà un punt de referència geogràfic molt definit que per dir-ho d'alguna manera serà el cor de la diada, a la població d'Olost, dins la comarca en procés de reconeixement del Lluçanès, i actualment a Osona, just al mig de l'espai que defineixen Manresa, Berga i Vic.\nAquesta població, de 1.200 habitants, amb el seu Ajuntament al front, acollirà diverses activitats durant tot el diumenge 8 de juny .\nI que facin arribar al correu electrònic diadelamemoria@diadelamemoria.cat aquesta adhesió, la informació de quin campanar tocarà i si s'organitzen actes a l'entorn de la diada, com ara cants corals, actuacions musicals, lectures de textos, etc.\nLa promoció de la revista literària que cada any ha publicat la comissió promotora, i que va especialment dirigida a les escoles, enguany s’editarà en format informàtic.\nEl tema que relligarà els textos és la natura i el món rural.\nDes de la pàgina web www.diadelamemoria.cat s'anirà informant de les adhesions rebudes i de la preparació de la diada.\nMoltes gràcies a tothom!\nDIA DE LA MEMÒRIA\nComissió organitzadora 2014", "response": "Enguany, el Dia de la Memòria, una iniciativa que vol homenatjar els defensors de la llengua catalana, celebra la seva tercera edició. Se centrarà al municipi d’Olost de Lluçanès i es dedicarà a la natura i al món rural. Com a novetat, qualsevol persona s'hi podrà adherir i les escoles hi tindran un paper destacat amb l’aportació de poemes.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2443", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "La cinquena edició del festival Internacional de Fado de Lleida, l'Interfado, comptarà amb les actuacions musicals de formacions de fado de Portugal, Alemanya i França.\nL'esdeveniment tindrà lloc del 17 al 23 d'octubre i es desenvoluparà en diferents espais de la capital del Segrià com el Cafè del Teatre, el cinema Screen Box Funatic, la Sala Sunka i l'Espai Orfeó.\nEls portuguesos Fado em Trio obriran el certamen amb una innovadora proposta que incorpora instruments poc convencionals com el vibràfon i la percussió, mentre Deutsche Fado Quartet i Lizzie, que actuaran dissabte i diumenge respectivament, seran les propostes més internacionals i mestisses d'aquesta edició del festival.\nA més, en el marc de l'Interfado també es podrà gaudir de diferents activitats paral·leles relacionades amb l'art, la gastronomia i el cinema.\nL'Interfado, organitzat per la Fundació Orfeó Lleidatà i l'Ajuntament de Lleida i dirigit per la fadista lleidatana Carolina Blàvia, arriba aquest enguany a la cinquena edició i es consolida com un festival de fado de referència a l'estat espanyol.\nEl certamen també té l'objectiu de ser una plataforma per a fadistes portuguesos i no portuguesos que han escollit opcions no tradicionals i que estan experimentant i explorant nous camins musicals sense allunyar-se de l'estil que els caracteritza.\nEl grup portuguès Fado em Trio obrirà el festival el divendres 21 d'octubre a les 22.30 hores al Cafè del Teatre, mostrant el seu treball on ha explorat el llenguatge del fado i la música portuguesa amb instruments poc convencionals com ara el vibràfon i la percussió.\nAquest 2016 la formació musical ha editat el seu primer disc anomenat també 'Fado em Trio'.\nEl grup està encapçalat per la cantant i actriu Flora Miranda, que ha actuat en els teatres més importants de Portugal i també ha participat en projectes a nivell internacional, a Nova York, Toronto, Cap Verd, Angola i Moçambic.\nBernardo Soares, al piano, i Ricardo Casaleiro, al vibràfon i la percussió, són la resta de components de 'Fado em Trio'.\nDes d'Alemanya, visitaran l'Interfado la formació Deutsche Fado Quartet el dissabte 22 d'octubre a la nit, també al Cafè del Teatre.\nAquest quartet compta amb una llarga trajectòria internacional que els va dur l'any 2005 a actuar a Armènia i en 22 ciutats de la Renània.\nDesprés de diversos concerts per Europa, els seus integrants comencen a preparar el seu segon disc, anomenat 'Portolisboa' que va ser presentat a la Filharmònica de Berlín i també a les Filharmòniques de les ciutats russes de Ekaterinburg, Ufa i Khavarovsk.\nEls intèrprets de Deutsche Fado Quartet són la cantant Maria Carvalho, el guitarra Daniel Pircher, el violista i guitarrista Antonio de Brito i el violoncel·lista Benjamin Walbrodt.\nEl diumenge 23 a les 19 hores l'Espai Orfeó acollirà l'actuació de la fadista francesa Lizzie.\nEnamorada del fado, la música popular i la cançó francesa, presentarà el seu primer disc 'Navigante', fruit de la feina musical que ha realitzat fins a l'actualitat i que li ha permès crear el seu propi univers musical.\nLizzie va començar a escriure les seves pròpies cançons quan era una adolescent i quan el fado va arribar a la seva vida als 17 anys, li va canviar la vida: aprendre portuguès, traslladar-se a Lisboa i viure a Alfama van ser algunes de les seves decisions.\nActivitats paral·leles\nLa cinquena edició del Festival Internacional de Fado de Lleida comptarà amb una combinació entre música, gastronomia, cinema i arts visuals.\nAixí, el 17 d'octubre s'inaugurarà al Cafè del Teatre l'exposició 'Fado visual-Fadografia', una mostra de diferents artistes amb el fado com a eix inspirador de la seva obra.\nEl dimarts 18 d'octubre al vespre tindrà lloc el curs de cuina portuguesa amb el Xef Ramon Tudela del Restaurant BOnum, a la Sala Sunka.\nAltrament, el cinema Screen Box Funatic projectarà durant l'Interfado el film documental 'José i Pilar', del cineasta Miguel Gonçalves Mendes que retrata la relació entre José Saramago i Pilar del Río.\nEnguany el certamen també comptarà amb la mostra gastronòmica abans i durant els concerts del divendres 21 i dissabte 22 al Cafè del Teatre de Lleida, on els participants podran gaudir del menjar portuguès més autèntic.\nCom a novetat, Marcio Barradas, un dels responsables de l'empresa de càtering internacional Food Ink, mostrarà com elaborar una recepta portuguesa amb una impressora 3D.\nFestival d'interès internacional\nDes de l'any 2011 el fado té el reconeixement de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, i entre els suports institucionals, l'Interfado compta amb el de de Camões-Instituto da Cooperação e da Língua i de la Mostra Portuguesa.\nEl festival, a més, compta amb el suport de la Diputació de Lleida i l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el Departament de Cultura, l'Obra Social 'La Caixa', Plusfresc i Catalana Occident.\nTambé té la col·laboració de la fundació Artecittà, del Cafè del Teatre i del cinema Screen Box Funatic.", "response": "Del 17 al 23 d’octubre se celebrarà a Lleida la cinquena edició del festival Interfado. L’esdeveniment tindrà lloc en diversos espais, com el Cafè del Teatre, el cinema Screen Box Funatic, la Sala Sunka i l'Espai Orfeó. Hi participaran formacions de Portugal, com Fado em Trio, d’Alemanya, com Deutsche Fado Quartet, o de França, com la fadista Lizzie.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1199", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Fins al 1998, Cerdanyola del Vallès mirava els castells des de la barrera.\nAquell any, però, un grup de persones va decidir que la ciutat mereixia entrar a la família d’una de les tradicions culturals catalanes per excel·lència, i va ser així com van néixer els Castellers de Cerdanyola.\nAquest any celebren el seu 20è aniversari per partida doble: amb la família que els ha vist créixer com a col·lectiu i participant per primer cop al Concurs de Castells.\n- Ja fa vint anys que corren per les places de tot el país, com neix una colla castellera a Cerdanyola?\n- Un grup de joves es va reunir amb la inquietud de crear-la, i va ser tot un èxit: la de Cerdanyola va ser la primera colla en presentar-se fent castells de 7.\nAbans de presentar-se, van fer un 2d7 a Hostalric, i el dia oficial, pel Roser de Maig, es va fer el castell de 7 a la plaça.\nVam començar molt forts.\n- Set pisos són set pisos!\n- Si, però després vam tenir una petita davallada.\nMolta gent entusiasta dels castells va marxar a colles grans, i va quedar un ambient més familiar.\nEns vam haver d’adaptar a les possibilitats que teníem, que eren més de colla de 6.\nEra una colla de resistència, i sense local propi.\nDepeníem dels horaris del pavelló, no teníem mitjans de seguretat ni per assajar, i ho fèiem tot de bona bé, però precàriament.\n- Així quanta gent són ara?\n- Al principi rondàvem els 130, però en els moments baixos vam arribar a ser-ne 60.\nActualment sóm uns 170, el món casteller és oscil·lant.\nAls dinars hi ha molta gent, i als assajos poca… i quan s’ha d’anar a embrutar el local menys, en som uns 15!\n- Però ben avinguts, segur!\nAra, però, és un moment dolç.\n- Sí, estem en un dels millors moments de la nostra història.\nFa sis anys que tenim local estable, amb una xarxa de protecció, mitjans d’assaig amb espatlleres, cascos, terres atenuants, i una petita barra de bar que fa d’àrea social, que mobilitza molta gent.\nEn els últims anys hem anat creixent i estem fent els millors castells que mai no hem fet.\nPuntualment si que es fan alguns 5d7, com el que vam descarregar en la Festa de Tardor, i castells de gamma de 7, però ara en fem tres cada diumenge i som més constants.\n- I a tot això, arriba el gran premi que és anar per primer cop a la Tarraco Arena.\n- Sí, aquest cap de setmana anem al Concurs de Castells.\nÉs el concurs de les colles grans, i nosaltres hi anem dissabte, estem en la posició número 28.\nHem fet una crida al poble, per això, per escalfar motors, vam fer una Festa de Tardor a la plaça Sant Ramon.\n- Què hi duran a la plaça pel concurs?\n- L’objectiu ideal és un 3d8 i la torre de 7.\nEl 3d8 l’hem intentat algun cop, la torre de 7 diverses vegades.\nPerò estem treballant a fons, anem al límit, i depèn de les mans i les camises que ens ajudin.\nEl pas a vuits és la nostra aspiració.\n- I ara que faran 20 anys, com ho celebraran?\n- Els vam fer el dilluns 1 d’octubre, i el dia 6 anem a la Tarraco Arena, així que millor celebrar-ho més tard.\nHo farem el dia 20, amb una diada especial.\nHem fet una campanya amb vint actes, i ara mateix estem en el tram final de la campanya, que ha consistit en “enfaixar la bèstia”, on hem empaperat el poble de verd.\nEl jovent hi ha posat plàstics en fanals, al monument de la “C”, als arbres… alguns deien que \"los de los lacitos se han equivocado de color\", però no és això, era per commemorar l’aniversari, perquè nosaltres anem de verd.\nA la diada ja haurem fet el 3d8, així que intentarem repetir-lo, depenent de les mans.", "response": "Aquest any, els Castellers de Cerdanyola celebren el seu 20è aniversari. Actualment, disposen de local propi i compten amb uns 170 integrants, tot i que en moments baixos han arribat a ser només 60. Aquest cap de setmana aniran al Tarraco Arena per a participar per primera vegada al Concurs de Castells, on intentaran completar un 3d8.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2531", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "La Paeria podrà tramitar les sancions d'infraccions lleus per incompliment de mesures per la covid-19.\nFins ara la Guàrdia Urbana podia aixecar les actes però les havia de traslladar a la Generalitat perquè les executés.\nEl cos policial ha exposat aquest dimecres a la Comissió de Seguretat i Civisme que ha emès 151 sancions aquest estiu per incompliments davant el virus, sobretot per no portar mascareta (89) i per infraccions en establiments públics (54).\nD'altra banda, la implantació de la zona 30 a la ciutat podria entrar en vigor aquest setembre, si no hi ha al·legacions quan acabi el termini per presentar-ne el dia 16.\nLa Comissió Informativa per les polítiques de gestió de la Seguretat i el Civisme ha informat sobre les actuacions de la Guàrdia Urbana de Lleida en relació amb la covid-19.\nLa policia local ha emès 151 denúncies al juliol i agost per infraccions davant les mesures aplicades per la crisi sanitària.\nDel 4 al 29 de juliol, període en què es van aplicar a la ciutat, i altres localitats del Segrià, mesures més restrictives pels increments dels rebrots i contagis, es van tramitar 57 denúncies per no portar mascareta i 36 en establiments públics, per desenvolupar activitat dins l'establiment quan no es podia fer.\nEn 4 casos es va denunciar per desplaçaments injustificats a l'entrar o sortir de la ciutat.\nFinalitzat el període de confinament però, continuant amb les mesures restrictives mitjançant Resolució de la Generalitat per la pandèmia del coronavirus, s'han posat 32 denúncies per no dur mascareta a l'agost, i 18 a establiments públics, majoritàriament pels vetlladors.\nEn aquests dos mesos també s'han obert 4 expedients per reunions de més de 10 persones en habitatges.\nEl paer en cap, Miquel Pueyo, ha explicat a la comissió que els agents han intensificat la vigilància i la divulgació de les normes de protecció i sanitàries per la covid-19, com també ho han fet els agents cívics i els voluntaris de Protecció Civil.\nEn aquest sentit, han fet actuacions per reforçar la seguretat, amb el trasllat d'informació, recomanacions i advertiments a la ciutadania.\nSobretot han fet referència a la importància de l'ús segur i correcte de la mascareta, a evitar els grups de més de 10 persones, i a informar a establiments comercials i de restauració sobre la normativa.\nUn cop s'ha fet les gestions i les publicacions corresponents en l'àmbit institucional, el departament de Seguretat Ciutadana ha assumit la tramitació dels expedients corresponents a les actes que els agents de la Guàrdia Urbana aixequin davant infraccions lleus per la crisi de la covid-19.\nFins ara, el cos policial ja podia multar, però després havia de traslladar l'expedient al Departament de Salut per executar-lo.\nA partir d'ara, no caldrà que els derivi, pel que s'agilitzarà el procés.\nEl Govern, en l'article 14.3 del Decret Llei 30/2020, de 4 d'agost, dona l'opció de delegar als ajuntaments que ho sol·licitin la competència sancionadora en casos d'infraccions lleus, d'acord amb la normativa de règim local vigent.\nAquestes són actuacions com l'incompliment de no dur la mascareta o l'ús inadequat d'aquesta, l'incompliment de l'horari d'obertura i tancament d'establiments i activitats per les autoritats competents o no seguir les mesures d'higiene i prevenció determinades per les autoritats corresponents en espais oberts o tancats, púbics i privats.\nLes lleus poden ser sancionades amb multa de fins a 3.000 euros.\nActuacions de Protecció Civil\nEntre les actuacions que ha desenvolupat el departament de Protecció Civil, cal remarcar la col·laboració amb la Guàrdia Urbana en els mercats de fruites i verdures, i de roba i complements, pel que fa a la vigilància del compliment de les diferents mesures sanitàries.\nS'ha donat suport en la distribució de mascaretes infantils, que s'ha fet als centres cívics de diferents barris de la ciutat i en punts concrets amb els agents de la Guàrdia Urbana.\nAlhora, han participat en els dispositius per fer els cribratges amb les proves PCR.\nZones 30\nLa Comissió ha tractat també la modificació de l'article 29 de l'Ordenança de circulació de vianants i vehicles de Lleida, sobre la implantació de zona 30 a la ciutat. aquest mes de setembre ja podria aplicar-se.\nEl període d'al·legacions acaba el 16 de setembre i, si no n'hi ha cap, la modificació de l'ordenança ja entraria en vigor.\nD'aquesta manera, es convertiran en zones 30 gran part dels carrers de la ciutat, invertint la situació actual en què majoritàriament són zones 50.\nLa reducció de la velocitat comportarà que moltes vies comparteixin la calçada amb bicicletes i patinets elèctrics.\nD'aquesta manera, es vol ampliar els espais segurs per a persones que vagin a peu, en bicicleta i en VMP (vehicles de mobilitat personal), tal com es fa amb els talls de carrers els caps de setmana.\nA més, la vianalització dels carrers s'aprofita per part dels restauradors per ampliar els seus espais de terrasses.", "response": "D'acord amb l'article 14.3 del Decret Llei 30/2020 del 4 d'agost, la Paeria de Lleida podrà tramitar les sancions per infraccions lleus de les mesures contra la Covid-19 sense haver de traslladar-les a la Generalitat perquè les executi, com passava fins ara. Durant l'estiu, la Guàrdia Urbana ha interposat 151 sancions, sobretot per no utilitzar mascareta.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_351", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "L’Ajuntament de Castelló, a través de l’Empresa Mixta Nou Cementeri, ha establit un protocol d’actuació en els cementeris davant la pròxima festivitat de Tots els Sants per a minimitzar el risc de contagi davant la covid-19.\nEl protocol preveu, des del 26 d’octubre i fins a l’1 de novembre, una ampliació d’horaris i un sistema de control d’accessos i aforaments, entre altres mesures, per a incentivar una assistència escalonada.\nAixí mateix, també s’ha establit la suspensió dels actes commemoratius de caràcter privat, públic i religiós al llarg de tota la setmana que comporte una concentració de persones.\n“Enguany es fa necessari fixar nous procediments, prendre mesures extraordinàries i realitzar recomanacions a la ciutadania per a garantir que es puga acudir als cementeris de Castelló no sols el dia 1 de Novembre, sinó també en dies previs i evitar una afluència massiva als recintes”, ha explicat l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco.\nDe fet, enguany s’ha ampliat el dispositiu a tota la setmana i no únicament als dies previs a la festivitat de Tots els Sants.\nL’alcaldessa, i també presidenta de l’Empresa Mixta Nou Cementeri, ha destacat que enguany la celebració de Tots els Sants comptarà amb un horari ampliat des del dilluns 26 d’octubre i fins a l’1 de novembre de manera que els recintes s’obriran una hora abans, a les 8.00 hores del matí i tancaran a les 18.00 hores.\n“Des de l’Ajuntament, fem una crida a la ciutadania perquè aprofiten aquesta ampliació d’horari al llarg de tota la setmana i puguen visitar els cementeris de manera escalonada”, ha indicat.\nPer part seua, la regidora de Cementeris, Isabel Granero, ha explicat que el protocol s’ha establit de manera que en cap moment es concentren alhora més de 500 persones en el Cementeri de San José ni més de 150 persones en el Nou Cementeri.\nA més, es recomana als visitants no romandre en els recintes més d’una hora, per a poder permetre l’accés de més persones.\nGranero ha detallat el protocol dissenyat per l’Empresa Mixta Nou Cementeri, en compliment de totes les mesures de seguretat davant la covid-19, encara que ha apuntat que queda supeditat a possibles variacions que puguen ser determinades per les autoritats sanitàries.\nAixí, en el cementeri de San José s’habilitaran 4 punts d’accés i eixida per a facilitar el trànsit de la ciutadania i evitar aglomeracions que estaran situats en l’entrada principal, la part posterior (quadra Borriolenc) i les dues portes laterals.\nS’habilitarà cada accés amb un carril d’entrada i un altre d’eixida.\nEn cada accés es permetrà l’entrada de 125 persones.\nLa duració recomanada de la visita s’ha fixat entre els 40 minuts i una hora.\nEn el Nou Cementeri, hi haurà un únic accés i queda anul·lada la zona de pàrquing interior.\nEfectius de la Policia Local, Protecció Civil i AMUS controlaran la zona externa als cementeris, mentre que el control d’accessos i interior dels recintes es realitzarà a través de seguretat privada que vetlarà pel compliment de les recomanacions i control de l’aforament.\nQuant a les mesures higièniques i de prevenció, es procedirà a la contractació de personal extra de neteja per a desinfeccions, el control de la temperatura en els accessos i la ubicació de dispensadors automàtics de gel hidroalcohòlic en tots els accessos.\nTambé es facilitaran guants per als qui hagen de manipular elements comuns com a escales d’accés a nínxols en altura i estarà prohibit fumar en tot el recinte.\nD’altra banda, enguany no es realitzaran actes commemoratius públics ni privats, així com els de caràcter religiós, al llarg de la setmana del 26 d’octubre a l’1 de novembre per a evitar majors afluències.\nAquesta mesura implica la suspensió de la tradicional missa a l’esplanada de l’accés al cementeri de San José i de la cerimònia civil.\nTampoc es realitzaran misses en la capella del cementeri de San José per a evitar que, donada la seua ubicació, es col·lapse l’entrada principal necessària per al control de l’aforament.\nIgualment, se suprimeix l’habitual acte militar del 2 de novembre.", "response": "L’Ajuntament de Castelló ha activat un protocol anticovid per a reduir l’afluència als cementiris de la ciutat durant el dia de Tots Sants. Amb l’objectiu de reduir el risc de contagi, la celebració de Tots Sants començarà el 26 d’octubre, s’ampliaran els horaris dels cementiris, i efectius de la Policia Local, Protecció Civil i AMUS controlaran les zones externes.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_972", "instruction": "Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sánchez, diputats de Junts per Catalunya, han enviat una carta als mitjans per a mostrar el desacord amb el pacte entre ERC i el PSC d’impedir el vot per delegació com ho han fet fins ara.\n‘Entenem que la nostra delegació del vot en el portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya és perfectament ajustada al dret’, diuen en la carta, escrita a mà per Josep Rull.\nTots quatre renuncien a votar i demanen respecte per la decisió que prenen: ‘Estem convençuts que la majoria de 61 escons permetrà de mantenir el govern actual i seguir impulsant el projecte republicà.’\nI afegeixen que recorreran a instàncies europees: ‘Treballarem perquè la vulneració del dret a la representació política i l’alteració de les majories resultants del 21-D siguin preses en consideració per part dels organismes i tribunals internacionals.\nUn altre cop anirem a Europa i al món a trobar la justícia que l’estat espanyol ens nega i es nega a si mateix.’\nAcí teniu la carta manuscrita.\nI a continuació, la transcripció:\nLlegiu ací la carta transcrita:\n«La nostra condició de diputats s’ha vist alterada per la decisió del Tribunal Suprem de mantenir-nos a la presó.\nTenim el convenciment que avui encara estem a la presó per no haver renunciat a l’acta de diputat.\nEls esforços del Suprem per alterar la normalitat democràtica emanada de les urnes el 21-D han estat ben visibles.\nEl darrer episodi el tenim en la decisió de mantenir-nos privats de llibertat acusats de rebel·lió amb l’únic objectiu d’aplicar-nos l’article 384 bis de la Llei d’enjudiciament criminal per promoure la nostra suspensió com a diputats.\nTanmateix, Llarena, en una decisió inaudita en un estat de dret que respecti la separació de poders, va plantejar la possibilitat que poguéssim designar diputats substituts per a exercir suposadament els nostres drets.\nPretenia de manera maldestra blanquejar una decisió manifestament injusta i d’una gravetat sense matisos en termes democràtics.\nLlarena sap que no hi ha hagut violència i sap que és impossible alterar impunement les majories parlamentàries en el marc del Tribunal d’Estrasburg i en el context de les democràcies solvents i homologables.\nEl passat dimarts el Parlament va rebutjar per majoria absoluta la nostra suspensió.\nVa ser un acte de normalitat democràtica i de sobirania en compliment escrupolós d’allò que estableix el reglament.\nEn conseqüència, entenem que la nostra decisió de mantenir la delegació de vot en el portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya és perfectament ajustada a dret.\nConsiderem que aquesta delegació només pot ser rebutjada des d’una argumentació supeditada a les possibles reaccions d’un òrgan aliè al poder legislatiu.\nSi finalment la decisió de la mesa és impedir l’exercici del nostre vot, hem de manifestar que nosaltres assumirem la decisió i els nostres vots deixaran de ser comptabilitzats.\nLa nostra voluntat ha estat i segueix essent la de preservar la sobirania plena del Parlament i mantenir la majoria de govern actual.\nEn coherència amb aquesta voluntat, manifestem i demanem respecte per la decisió que els altres diputats encausats pel Suprem hagin pogut prendre.\nDe la mateixa manera demanem que la nostra decisió sigui també respectada.\nEstem convençuts que la majoria de 61 escons permetrà de mantenir el govern actual i seguir impulsant el projecte republicà.\nTreballarem perquè la vulneració del dret a la representació política i l’alteració de les majories resultants del 21-D siguin preses en consideració per part dels organismes i tribunals internacionals.\nUn altre cop anirem a Europa i al món a trobar la justícia que l’Estat espanyol ens nega i es nega a si mateix.\nEncoratgem a seguir treballant amb adhesió als valors democràtics i des del compromís i la mobilització ciutadana i els principis de la no-violència.\nCarles Puigdemont i Casamajó\nJordi Sánchez i Picañol\nJordi Turull i Negre\nJosep Rull i Andreu»", "response": "Després que ERC i PSC hagin acordat deixar sense efecte la delegació de vot dels diputats de JxCat, l’ex president Carles Puigdemont, Jordi Sánchez, Josep Turull i Josep Rull renuncien al seu vot. En una carta als mitjans, també han avisat que recorreran a instàncies europees per a denunciar una presumpta vulneració del dret a la representació política a l’Estat espanyol.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2459", "instruction": "Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El PSC de Terrassa ha decidit posar punt i final al pacte de govern amb el PDeCAT.\nEls socialistes ho han anunciat a través d'un comunicat en què han indicat que tots els regidors de la formació han acordat la mesura \"per unanimitat\" i sota la presidència de l'alcalde de la ciutat, Jordi Ballart.\nEn aquest sentit atribueixen la decisió \"a les profundes discrepàncies en qüestions de política catalana i especialment pel que fa al procés que ha conduït a una fallida declaració d'independència de Catalunya i la traumàtica aplicació de l'article 155 de la Constitució\".\nEl trencament d'aquest acord tindrà efectes immediats que comportaran que l'alcalde porti a terme una redistribució de les competències de les regidories que composen el govern local.\nEl PDeCAT i el PSC governen a Terrassa des de l'estiu de l'any 2015.\nEls Demòcrates han ocupat fins ara una tinència d'alcaldia i dues regidories.\nEn el comunicat, els socialistes recorden que en diverses ocasions, l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha destacat que la relació entre les dues formacions ha estat \"de cooperació lleial i de gran responsabilitat en el treball diari des de l'Ajuntament al servei dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa, a través d'un pacte en el qual s'acordava el respecte mutu en cas de diferències en qüestions de política nacional i estatal\".\nTanmateix, els regidors i regidores socialistes terrassencs han analitzat \"les profundes discrepàncies en qüestions de política catalana i especialment pel que fa al procés que ha conduït a una fallida declaració d'independència de Catalunya i la traumàtica aplicació de l'article 155 de la Constitució\".\nAixí, afirmen que aquestes discrepàncies, en el context de la difícil situació política que es viu a Catalunya, \"han esdevingut finalment un obstacle insalvable\".\nAlhora indiquen que \"a partir d'ara, s'obre un període de reflexió -amb la màxima serenitat i sense presses- per estudiar la nova situació política a la ciutat i les diferents possibilitats existents per garantir l'estabilitat política i el bon govern a l'Ajuntament de Terrassa\".\nEn el text, els socialistes transmeten \"l'agraïment i reconeixement\" de Ballart als regidors i regidores del PDeCAT per la tasca desenvolupada en els darrers dos anys.\nDiscrepàncies insalvables\nEl portaveu del PSC a Terrassa, Alfredo Vega, ha explicat a l'ACN que el pacte havia funcionat bé fins ara i diu que la decisió es deu únicament a les discrepàncies relacionades amb la política nacional que sempre havien existit entre les dues formacions polítiques i que fins ara s'havien resolt a través del diàleg.\n\"Ha arribat un moment en què les coses estaven molt tensionades\", ha explicat Vega que ha dit que tot i que la decisió l'ha pres el PSC, els Demòcrates també tenien previst posar punt i final a l'acord de govern: \"Ells celebraven una assemblea dijous per votar si trencaven el pacte\", ha comentat Vega.\nAixí, ha assegurat que es tracta \"d'un tema que estava anunciat per les dues bandes\".\nEl portaveu dels socialistes ha defensat la postura de l'alcalde Jordi Ballart, que fa unes setmanes va dir que si el PSOE donava suport a l'aplicació de l'article 155 estriparia el carnet i que finalment ha pres una altra decisió.\n\"A vegades les declaracions que un fa són en uns termes diferents del que expressen els titulars\", ha indicat Vega que ha dit que Ballart sempre ha insistit que \"ni DUI ni 155\".\nEn aquest sentit ha revelat que el Batlle se sent \"molt incòmode\" amb tot aquest conflicte.\nEl PSC buscarà noves aliances\nPel que fa a la situació en què queda el PSC de la ciutat al consistori, Vega ha reconegut que l'executiu local ja estava en minoria i que ara es queda en una minoria més accentuada \"que serà difícil de mantenir sobretot en una situació política tan radicalitzada i tensionada com la d'aquests moments\".\nVega afirma que el PSC intentarà buscar suports per poder tirar endavant el seu projecte de ciutat.\n\"Volem buscar primer aliances amb els que tinguin primer afinitat ideològica amb nosaltres de forma que podem donar continuïtat a les polítiques socials que hem impulsat però no depèn només de nosaltres\", assegura.\nEn aquesta línia afirma que un dels primers candidats serà Terrassa en Comú, el principal partit a l'oposició amb 6 regidors.", "response": "Mitjançant un comunicat, el PSC de Terrassa ha anunciat que trenca el pacte de govern a l'Ajuntament amb el PDeCAT. Tots els regidors han acordat la mesura unànimement sota la presidència de l'alcalde, Joan Ballart. La raó de la ruptura són les diferències pel que fa a la política nacional, sobretot després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2448", "instruction": "Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El Pla de Mobilitat del Vallès no contempla el Quart Cinturó entre Sabadell i Granollers.\nHo ha explicat el conseller de Territori, Damià Calvet, en la presentació del document davant els alcaldes d'aquest territori.\n\"Hi ha una mobilitat per resoldre, si convé amb projectes complementaris\", ha apuntat.\nAlhora ha advertit que el pas d'una \"infraestructura pesada\" per aquesta zona \"és inacceptable\".\nAmb tot, ha indicat que sí existeix un consens per \"acabar el que ja està començat\", referint-se al tram entre Terrassa i Abrera, i per connectar les dues capitals del Vallès Occidental amb una via \"que no sigui de pas\".\nEl pla, que es troba en exposició pública, inclou 72 propostes, un pressupost de 2.500 MEUR i una temporalitat fins el 2026.\nDesprés que el passat 4 de febrer s'iniciés el període d'informació pública del Pla de Mobilitat del Vallès, aquest divendres el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presentat el document als alcaldes, representants municipals i membres d'algunes entitats econòmiques d'aquest territori.\n\"Es tracta d'un instrument clau per resoldre un aspecte imprescindible per la vida de les persones i per les mercaderies d'aquest territori\", ha apuntat Calvet, que ha explicat que el document inclou 72 propostes, un pressupost de 2.500 MEUR i una temporalitat d'execució fins el 2026.\nUn dels aspectes més controvertits del pla, és el Quart Cinturó.\nCalvet ha expressat que existeix un \"consens\" entre els diferents agents d'aquest territori per \"acabar el que està començat\", en referència al tram entre Terrassa i Abrera.\nEn aquest sentit, ha demanat al ministeri de Foment celeritat i que es compleixi el calendari previst.\nSegons el conseller, també existeix un acord entre les dues capitals del Vallès Occidental, Sabadell i Terrassa, per millorar la seva connexió creant la ronda Vallès.\nTot i això, adverteix, que aquest projecte no ha de ser una \"via de pas\".\nPer aquest motiu, explica que \"en les solucions concretes de projecte de la B-40 en aquest tram, el pla fa èmfasi en la bona connexió amb la ronda Oest de Sabadell i la resolució amb la carretera de Castellar\".\nPer contra, el responsable de Territori i Sostenibilitat, diu que es descarta crear una \"infraestructura pesada\" que uneixi Granollers amb Sabadell i insisteix que aquest extrem és \"inacceptable\".\nReconeix que en aquests àmbit hi ha \"una mobilitat que cal resoldre\" però aposta per fer-ho amb \"projectes complementaris\".\nRecorda que s'ha obert un període per presentar al·legacions al pla que finalitzarà el 6 d'abril.\n\"Ja s'ha obert un debat per escoltar totes les sensibilitats\", ha assenyalat el conseller que ha dit que també es faran sessions de treball arreu del territori.\nPel que fa al finançament d'aquesta infraestructura, Calvet s'ha mostrat convençut que ha de ser el govern espanyol qui n'assumeixi el cost.\nEn l'àmbit ferroviari, el pla valora la necessitat de crear un segon túnel en la línia de FGC al Vallès Occidental, que permetria incrementar el volum de trens semidirectes.\n\"Aquesta és una infraestructura amb una magnitud que superaria la temporalitat que ens hem fixat\", ha reconegut Calvet.\nAixí mateix, el document aposta per tirar endavant el túnel d'Horta i millorar l'R-8.\nMajor ús del transport públic\nUn dels principals objectius passa per reduir l'ús del vehicle privat un 10% i incrementar el del tren un 35%.\nA més fixa una estratègia per augmentar les quotes modals de mobilitat amb Barcelona i també dintre del propi Vallès.\n\"En la diagnosi hem vist que la quota de mobilitat amb Barcelona és del 42% i volem incrementar-la fins el 50%, mentre que la interna és baixa, del 13% i volem que pugi fins el 21%\", detalla Calvet.\nEs calcula que el pla estalviaria deu milions d'hores de congestió de la xarxa viària i permetria reduir un 9% les emissions de gasos contaminants.", "response": "El conseller de Territori, Damià Calvet, ha explicat el nou Pla de Mobilitat del Vallès davant els alcaldes del territori. El document preveu 72 propostes, un pressupost de 2.500 milions d'euros i un termini d'execució fins al 2026. Calvet diu que no contempla una infraestructura pesada entre Sabadell i Granollers i que prioritza una via que no sigui de pas.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2652", "instruction": "Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El diputat de Junts pel Sí (JxSí) Lluís Llach ha volgut tancar la polèmica generada per les seves afirmacions assegurant que la Generalitat sancionarà els funcionaris que no acatin la llei de transitorietat jurídica.\nDurant un acte a Girona, Llach ha tirat d'ironia per treure importància a l'afer i ha dit, literalment: \"Últimament dius una cosa i brr, brr, brr!\", en referència al rebombori polític que s'ha generat.\nLlach, que a la seva arribada ha refusat atendre els periodistes, s'hi ha referit durant el torn de preguntes amb el públic del #BirresCrítiques, organitzades pel mitjà independent El Crític.\nDurant la seva intervenció, el diputat i cantautor també ha assegurat que si en el referèndum guanya el 'Sí', el Parlament no es dissoldrà automàticament, sinó que continuarà treballant per implementar la independència.\n\"I serà aleshores quan entre tots haurem de decidir el país que volem\", ha subratllat.\nLa casualitat ha volgut que Lluís Llach fos aquest vespre a Girona, poques hores després de la polèmica que s'ha generat quan s'han publicat fragments de conferències organitzades per Òmnium Cultural i l'ANC.\nEn especial, la de Sant Sadurní d'Anoia, on el diputat de JxSí afirmava que la Generalitat sancionarà els funcionaris que no acatin la llei de desconnexió.\nA Girona, Llach ha participat en una de les #BirresCrítiques organitzades pel mitjà independent català El Crític.\nL'acte d'avui s'ha fet als Jardins de la Mercè i, tot i que girava sobretot al voltant de les crisis socials a la Mediterrània, novament, l'actualitat política catalana no hi ha estat aliena.\nEl diputat de JxSí, només d'arribar, ha declinat respondre les preguntes dels periodistes.\nHo ha fet assegurant que desitjava tancar el tema pel rebombori que havien generat les seves afirmacions.\nPerò durant l'acte, més en concret durant el torn de preguntes amb el públic, sí que s'hi ha referit (tot i que de manera indirecta).\nQuan li han preguntat sobre quin seria el seu full de ruta ideal, abans de respondre, Lluís Llach ha dit que parlava \"com a Lluïset bum bum\" (deixant clar que era una opinió personal).\n\"Perquè últimament dius una cosa i brr, brr, brr!\", ha dit, fent servir l'onomatopeia i acompanyant-la d'un moviment de braços simulant un ventilador, en una referència velada a la polèmica per les sancions als funcionaris.\n\"El Parlament no es dissoldrà\"\nSobre el procés sobiranista, i durant la conversa amb els assistents, Llach també ha avançat que si en el referèndum guanya el 'Sí', això no suposarà que automàticament el Parlament es dissolgui, sinó que la cambra catalana continuarà treballant per implementar la independència.\n\"I serà aleshores quan, entre tots, haurem de definir el país que volem\", ha dit, subratllant \"l'empoderament de la gent\" en el camí cap a l'estat propi.\nDurant la seva intervenció, Llach s'ha mostrat crític amb les esquerres, dient que actuen \"amb els paràmetres viciats de sempre\".\n\"I el Parlament n'és un bon exemple\", ha afegit.\nPerò sobretot, allà on ha llançat la crítica més àcida és cap a la CUP.\n\"El pal de paller el porta JxSí\"\nEl diputat de JxSí ha recordat que, a les passades eleccions al Parlament, tant l'antiga Convergència, com \"allò que quedava d'Unió\", ERC i els independents que van confluir a JxSí van presentar-se als comicis \"fent renúncies descomunals a la nostra ideologia\".\nCosa que no va passar amb els cupaires, que van anar a les urnes \"amb tots els principis indemnes\".\nLluís Llach ha dit que, a l'hora de pactar, a JxSí són conscients que els cal prendre \"tranquimazins\".\nPerò que la \"crítica més gran\" que ha de fer a la CUP és que \"les esquerres radicals han d'entendre que el pal de paller de la independència el porta JxSí, i que la coacció té uns límits\".\n\"I si no els acceptes, pots parar el funcionament\", ha conclòs, en referència al procés.", "response": "En un acte organitzat pel mitjà El Crític, el diputat de JxSí Lluís Llach ha tret ferro de la polèmica generada per les seves declaracions assegurant que la Generalitat sancionaria els funcionaris que no acatessin la llei de desconnexió. També ha assegurat que el Parlament no es dissoldrà automàticament en cas que guanyi el sí en un referèndum d'autodeterminació.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2707", "instruction": "Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El Tribunal Constitucional (TC) ja ha posat a mans dels lletrats i els seus serveis jurídics els preparatius del debat d'aquest dijous on decidirà si admet a tràmit o no els tres recursos que C's, PSC i PPC han presentat contra l'acord de la Mesa del Parlament sobre la declaració de ruptura, i també si adopta les mesures cautelars i cautelaríssimes (sense escoltar les parts) que li reclamen C's i PPC perquè suspengui els acords i, per tant, impedeixi que la declaració es pugui debatre el ple del Parlament de la setmana que ve.\nFonts del TC han explicat que la jurisprudència es decanta per permetre la celebració de debats parlamentaris .\nD'aquesta manera malgrat que el TC podria admetre a tràmit els recursos –partint de la seva adequació formal- també es podria decantar per no acceptar les mesures cautelars.\nDesprés que els presidents dels grups parlamentaris de C's, PSC i PPC hagin registrat davant les càmeres els seus recursos contra la decisió de la Mesa del Parlament de permetre el debat en ple, els magistrats han trigat poc menys de dues hores a fer pública una nota on anunciaven la seva determinació de debatre la qüestió aquest mateix dijous.\nUna celeritat poc habitual –però no inaudita perquè s'ha donat en casos de custòdia de menors- que el TC justifica per la necessitat d'esvair abans de dilluns –data prevista per a la celebració del ple al Parlament- si adopta o no les mesures cautelaríssimes que demanen C's i PPC.\nEl ple comença a les 10 i els magistrats hauran de decidir si admeten els recursos a tràmit, cosa que habitualment es produeix si no hi ha defectes de forma.\nTambé si apliquen o no la suspensió cautelar dels acords de la Mesa, tal com demanen C's i PPC.\nSiguin quines siguin aquestes decisions les justificaran en una providència on exposaran els arguments jurídics que els porten a concloure que cal estudiar el cas i suspendre, o no, el debat de la declaració independentista al ple.\nLes mesures cautelaríssimes que demana, per exemple, el PP, implicarien que els magistrats adoptessin la decisió de suspendre els acords de la Mesa i el debat en ple sense escoltar les partís, i tampoc la Fiscalia.\nEn tot cas, si es decantessin per aquesta solució sí que obririen un termini breu de temps perquè totes les parts presentessin les seves al·legacions, malgrat que la decisió ja estaria presa.\nEn tot cas, fonts del TC assenyalen que els precedents són favorables a que es permeti el debat de qüestions polítiques als parlaments.\nCom a referència, la declaració de sobirania del Parlament del 2013, que es va poder debatre a la cambra catalana i que posteriorment va ser suspesa per unanimitat pel mateix Tribunal Constitucional.\nEn aquella sentència, malgrat que considerava que la declaració era inconstitucional, també afirmava que existia una \"interpretació constitucional\" del dret a decidir entès com una \"aspiració política a la que s'arribi mitjançant un procés ajustat a la legalitat\".\nEl TC encara tindria oberta una altra possibilitat per resoldre la qüestió abans de dilluns, que és la data en que es preveu que tingui lloc el ple del Parlament.\nConsisteix en la convocatòria d'un ple extraordinari per abordar únicament aquesta qüestió.\nTindria lloc, si es produís, entre divendres i dissabte, però ara per ara no es confirma aquesta possibilitat.\nPer últim, en el cas que el ple se celebri i s'hi aprovi la declaració de sobirania els magistrats tindran sobre la taula l'endemà de la seva aprovació un recurs del govern espanyol, tal com ha reiterat aquest dimecres Mariano Rajoy.\nAquest recurs portaria incorporada la petició de suspensió cautelar que recull l'article 161.2 de la Constitució, de manera que la declaració independentista quedaria automàticament suspesa per un termini de cinc mesos ampliable a criteri del TC.\nEls magistrats volen evitar que el debat sobre la declaració independentista transmeti de nou una imatge de divisió al sí de la seva institució, tal com va passar durant els debats de l'Estatut, i això implica no elevar decisions sobre qüestions on existeixen diferències de fons, com podrien ser les mesures cautelars que demanen PPC i C's.\nPer contra, el PSC no ha introduït al seu escrit de 34 pàgines cap petició en aquest sentit, i només reclama que el tribunal declari nul·la –quan pertoqui- l'acord de la Mesa del Parlament.", "response": "Aquest dijous, els magistrats del Tribunal Constitucional decidiran si admeten a tràmit els recursos de C’s, PSC i PPC contra l'acord de la Mesa del Parlament sobre la declaració de ruptura. C’s i PPC demanen la suspensió cautelar dels acords de la Mesa, tot i que segons fonts del tribunal, la jurisprudència és favorable a permetre la discussió política.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1488", "instruction": "Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha quedat sotmesa des d'aquest divendres a una qüestió de confiança per aprovar els pressupostos del 2017 davant la seva incapacitat per acordar-los amb l'oposició.\nColau ha retret a ERC i la CUP que arribin a pactes \"amb la dreta catalana\" a la Generalitat –en referència al PDECat- tot i que \"no estan d'acord amb la fiscalitat\", i no puguin acordar els pressupostos a Barcelona amb el govern de BComú i el PSC.\n\"Amb aquell govern es poden posar d'acord amb un pressupost i aquí no.\nSincerament, no s'entén\", ha ressaltat.\nL'oposició en bloc ha rebutjat els comptes en tres votacions\nL'oposició en bloc ha tornat a votar en contra dels pressupostos.\nA més, es tracta del tercer revés per a Colau en la recta final d'aquest any, després que també s'hagi quedat sol en les ordenances fiscals del 2017 –impostos i taxes-, de manera que s'hauran de prorrogar les vigents, i tampoc ha pogut aprovar el Pla d'Actuació Municipal (PAM) del mandat, el guió de les polítiques que pretén aprovar el govern.\nUn cop el ple ha rebutjat els comptes aquest divendres, l'oposició disposa d'un mes per presentar una moció de censura amb un candidat a alcalde i uns pressupostos alternatius.\nNo hi ha cap element que faci pensar que l'oposició pugui presentar-la per la seva manca de consens, de manera que transcorreguts els 30 dies Colau quedarà ratificada com a alcaldessa i els comptes, aprovats.\nAixí mateix va ocórrer amb Trias a punt d'acabar-se el 2013.\nCom quan va fer una última crida al diàleg després del primer revés pressupostari, Colau ha reiterat que hagués convocat eleccions si no fos perquè la llei no li ho permet, i creu que el veto de l'oposició va més enllà de la proposta i es deu a les \"importantíssimes discrepàncies\" entre els grups municipals sobre el model de ciutat.\nColau ha insistit en el fet que veu motius polítics i no programàtics en el \"no\" d'ERC.\nEl soci de govern de l'alcaldessa, el socialista Jaume Collboni, ha afegit que \"no s'entén\" el rebuig de l'esquerra i veu al líder republicà a Barcelona, Alfred Bosch, \"supeditat\" als designis del líder del partit, Oriol Junqueras.\nERC i la CUP: Colau perd \"el nord\" i arriba \"al seu sostre\"\nBosch ha reiterat la seva posició per l'incompliment del govern dels acords sobre el transport públic i el trasllat de la Model, però també perquè els \"comuns\" \"van perdre el nord\" en rebutjar \"als pressupostos més socials de Catalunya\", i l'esquerra quan van pactar el govern amb qui van arribar a titllar de \"màfia\", el PSC.\nLa seva homòloga de la CUP, María José Lecha, ha dit que els \"cupaires\" encara no han decidit donar suport als pressupostos del Govern, i ha avisat a BComú que ha arribat al seu \"sostre polític\".\nSegons ella, el revés dels comptes és \"la constatació del fracàs absolut de la retòrica del canvi que pregonaven\".\nDes de la resta de l'oposició, el principal grup, CiU, ha avisat que no renuncien a explorar una majoria de govern alternativa, voluntat que va anunciar el seu portaveu, Joaquim Forn, en el ple de l'octubre.\nForn ha advertit aquest divendres a Colau que amb altres temes de ciutat \"no podrà fer el mateix\" que amb els pressupostos, i imposar el pla d'allotjaments turístics (PEUAT) o el tramvia per la Diagonal.\nCarina Mejías (C's) ha criticat el tarannà \"profundament antidemocràtic\" del govern municipal per recórrer a una qüestió de confiança i Alberto Fernández (PP), que són \"els pressupostos de la imposició\".\nEls dos han subratllat que això contradiu el canvi que va prometre Colau en entrar a l'Ajuntament.\nEl precedent de la qüestió de confiança de Trias\nLa qüestió de confiança és un mecanisme previst per l'article 197 bis de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, de Règim Electoral General, i no és el primer cop que s'hi recorre a l'Ajuntament.\nS'hi va sotmetre a finals del 2013 el predecessor de Colau, Xavier Trias (CiU), per aprovar els pressupostos del 2014.\nEn el ple on es va vincular l'aprovació dels comptes a una qüestió de confiança, els pressupostos van obtenir el suport de 15 dels 41 regidors: 14 de Trias i un dels dos del grup d'Unitat per Barcelona (UpB), el qual integrava ERC.\nEn aquell ple es va produir una anècdota, i és que Trias s'havia assegurat el suport dels dos regidors d'UpB però només votar a favor un d'ells, Joan Laporta (Democràcia Catalana).\nL'altre, el llavors líder d'ERC, Jordi Portabella, era fora del ple quan tocava votar perquè estava atenent necessitats fisiològiques, segons va relatar ell mateix als mitjans de comunicació, i va afegir que havia oblidat que la votació era nominal.", "response": "Colau ha sotmès els pressupostos a una qüestió de confiança, per la seva incapacitat per arribar a acords amb l'oposició, que ha rebutjat els comptes en fins a tres votacions. Si no s'aproven els pressupostos, l'oposició disposa d'un mes per presentar una moció de censura, amb un candidat a alcalde i uns pressupostos alternatius.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2442", "instruction": "Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "La líder dels comuns, Jéssica Albiach, s'ha mostrat partidària que es pugui portar l'amnistia a la taula de diàleg.\n\"Hem de poder parlar de tot\", ha defensat Albiach en una entrevista amb l'ACN.\nLa líder dels comuns ha dit que en aquest espai \"de negociació\" s'ha d'aconseguir la resolució del conflicte polític i la llibertat dels presos i que s'ha d'arribar a un acord sobre quina és la millor manera de fer-ho.\nAmb tot, Albiach situa com a prioritària la reforma del delicte de sedició del Codi Penal com a via per alliberar els presos, per davant d'altres opcions, com l'amnistia o l'indult.\nDesprés de la suspensió del tercer grau d'alguns dels presos independentistes, Albiach ha exigit al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que faci una proposta amb data i hora per a reprendre la taula de diàleg, i que JxCat deixi de \"bloquejar-la\".\nLa dirigent dels comuns reivindica que des de les seves files s'ha \"arrossegat\" els socialistes a negociar, i que és el president del Govern, Quim Torra, qui posa pals a les rodes per posposar la trobada.\nAlbiach inclou en el bloc \"d'excuses\" per \"impedir\" aquesta reunió la demanda d'incloure-hi un mediador -que ha resorgit de nou des de JxCat i per boca de la portaveu Budó aquesta setmana després de la suspensió del tercer grau.\n\"Tindria sentit quan tens una contrapart no disposada a negociar, i no és el cas\", ha conclòs.\nLa suspensió del tercer grau després d'un recurs de la fiscalia \"només fa encallar el conflicte\", per a Albiach, que ha carregat contra la cúpula judicial, \"profundament conservadora i que no ha fet net des del franquisme\" i que té \"les seves pròpies dinàmiques\".\nDe fet, des de les seves files reclamen una reforma del sistema judicial, que inclouria escollir el fiscal al Congrés, i que no sigui nomenat per l'executiu.\nDe totes maneres, assegura que la fiscalia no té res a veure amb el govern espanyol: \"S'equivoca Torra quan fa acusacions de que els comuns som responsables d'aquesta decisió de la fiscalia.\nAixò és mala fe o no saber com funciona l'Estat\", ha acusat Albiach.\nCom a prova, ha fet referència a les declaracions de Sánchez en què deixava entreveure que la fiscalia depèn del govern -unes paraules que ha titllat de \"fantasmada\"-, i ha recordat que \"al cap de dos dies va haver de rectificar\".\nPer això Albiach defensa que davant la decisió \"injusta\" de la fiscalia només cap \"tirar endavant amb la via política\", i que això passa per la taula del diàleg.\nL'indult, l'amnistia i la reforma del delicte de sedició del Codi Penal són camins \"complementaris\", cadascun amb els seus 'tempos' i vinculats a la correlació de forces.\nPrecisament per aquest darrer factor, els comuns dediquen \"tots els esforços\" en la modificació del delicte de sedició, una tasca en què està centrat el líder dels comuns a Madrid, Jaume Asens.\nTambé subratlla que si fossin el soci majoritari d'aquesta coalició, assumptes com aquests tindrien més velocitat.\nAlbiach diu que una reforma de l'Estatut no seria \"suficientment engrescadora\"\nLa presidenta de Catalunya en Comú Podem al Parlament vol que de la taula de diàleg -una proposta que recorda que portaven ells al programa electoral- en surti una reforma del sistema de finançament, un blindatge del català o avanços en l'autogovern.\nI és que Albiach assenyala que en els darrers 10 anys Catalunya no ha crescut ni en recursos ni en autogovern, i que ara aquesta \"oportunitat\" hi és.\nPerò tot això no quedaria emmarcat en la reforma d'un nou Estatut, un concepte en què Albiach hi veu ja \"massa negativitat\".\nCreu que això hauria tingut sentit fa deu anys però que, després de la \"judicialització del conflicte\" probablement no reuniria suficient consens ni seria \"suficientment engrescador\" en la situació actual.", "response": "Albiach ha afirmat que és partidària que l'amnistia sigui discutida a la taula de diàleg i ha instat Sánchez a proposar una data per reprendre la trobada. Albiach considera que la reforma del delicte de sedició és una via més efectiva per alliberar els presos independentistes, però també creu que l'amnistia, l'indult i la reforma del Codi Penal són opcions complementàries.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2626", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "El cinquè Forum Edita, coorganitzat pel Gremi d'Editors de Catalunya i la UPF, se celebra aquest dijous a Barcelona, marcat per la crisi del coronavirus.\nSense públic presencial -retransmès en streaming per gairebé 500 inscrits- però amb els ponents a la sala, la jornada debat, precisament, el futur del llibre després de la pandèmia.\nL'arrencada del Forum ha comptat amb les intervencions del Ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga i el primer tinent d'alcaldia de Cultura, Joan Subirats.\nUribes ha avançat que aviat es convocarà la Taula del Llibre d'àmbit estatal i Vilallonga li ha recordat que Catalunya te plenes competències en Cultura i que el que cal és finançament.\nL'arrencada del cinquè Forum Edita ha estat protagonitzada per les intervencions dels representants de les administracions estatal, catalana i municipal de Barcelona.\nEn representació d'aquesta última, Joan Subirats, ha aprofitat el context per confirmar que tant l'Ajuntament com la família de Joan Marsé, mort recentment, preparen un homenatge a l'escriptor barceloní, tan aviat com ho permetin les circumstàncies de la pandèmia.\nDe la seva banda, el Ministre de Cultura ha dit que segueix treballant per dur a terme un \"gran pacte per la cultura\" que impulsi l'activitat cultural, que estaria \"en sintonia\" amb el Pla Nacional de Recuperació que dissenya el govern espanyol en el seu conjunt.\nApropant-se més al món de l'edició, ha fet l'\"anunci\" que properament es convocarà la promesa Taula del Llibre, amb representants de tota la indústria i la creació d'un pla estatal de lectura entre els seus objectius.\nLa consellera Vilallonga ha recelat dels diversos anuncis del Ministre, i hi ha contraposat que el Govern \"treballa\" per declarar la cultura com a bé essencial.\nEn aquest sentit, ha calculat que \"en els propers dies\" hi haurà notícies al respecte.\nA més, ha recordat al titular espanyol de cultura que Catalunya té \"competència plena\" en cultura, i li ha suggerit que el que es necessita del seu Ministeri és finançament: \"Que ens ajudi econòmicament, perquè estem necessitats, i nosaltres ja sabrem com els hem de repartir\", li ha etzibat.\nPatrici Tixis\nEl paper de les llibreries, les tendències en la distribució o les particularitats de l'edició literària seran objecte de reflexió durant la jornada d'avui.\nUna trobada que ha obert Patrici Tixis, president del Gremi d'Editors de Catalunya i codirector del fòrum juntament amb el periodista Sergio Vila-Sanjuán i el catedràtic Javier Aparicio Maydeu (Director del Màster en Edició de la UPF).\nOptimista, Tixis ha valorat que durant els mesos més durs de pandèmia, \"quan semblava que tot s'ensorrava, els lectors seguien allà\".\nL'editor ha analitzat la fortalesa del sector malgrat l'adversitat, ha recordat com les vendes es van recuperar amb certa rapidesa des del moment que les llibreries van tornar a obrir, i ha informat que hores d'ara la caiguda global de facturació a l'Estat és del 12% (és a dir, que s'ha venut el 88% de l'any passat en aquest període).\n\"Sense perdre de vista que és una caiguda sense precedents i amb la mirada posada en l'últim trimestre de l'any\", ha assumit, el món de l'edició i en aquest cas el Forum Edita \"posarà la mirada en veure què cal aprendre de la pandèmia i quines conclusions cal treure'n\", ha apuntat Tixis a manera de benvinguda.\nUn Tixis que, d'altra banda, ha tornat a demanar a les administracions que declarin el llibre \"bé essencial\", sobretot davant l'evolució incerta de la pandèmia i els seus efectes en la mobilitat i el consum.\nL'editor també ha reiterat la vella petició de dotar Barcelona d'una \"gran estructura\" que pugui albergar i representar el món de l'edició.\nEls ponents del Forum Edita\nConcentrat en una única jornada i sense públic a la sala, la cita ha convocat ponents com Jesús Badenes (del grup Planeta) i Núria Cabutí (de Random House), que posaran sobre la taula alguns dels reptes, però també de les oportunitats, als quals hauran de fer front els grans segells, així com les múltiples característiques de cada especialització.\nTambé participarà Miguel Barrero (del grup Santillana i president de la Federación de Gremios de Editores de Espanya), per parlar de l'edició educativa.\nEva Congil (d'Anagrama) i Fernando Fagnani (de Riverside i Edhasa Argentina), oferiran una perspectiva americana de l'edició espanyola.\nMontse Ayats (de l'Editorial Eumo i presidenta d'Editors.cat) compartirà els grans desafiaments que, a partir d'ara, afronta l'edició en català.\nLa sessió ha arrancat amb l'anàlisi dels consultors Rüdiger Wischenbart i Iñigo Palao, inclourà la intervenció dels llibreters Carme Ferrer i Paco Goyanes, i dels editors Piero Salabe i Sol Salama.\nTambé comptarà amb una ponència sobre distribució de José Manuel Anta.\nLa trobada es tancarà amb una conferència sobre la propietat intel·lectual d'Hugo Setzer, el president de l' Associació Internacional d'Editors, i amb un diàleg entre els editors Richard Charkin i Jordi Nadal, que intentaran definir les \"deu coses sobre edició que mai més seran el mateix\".", "response": "El cinquè Forum Edita se celebra a Barcelona, amb els ponents a la sala i sense públic presencial. Aquest esdeveniment debat sobre el futur del llibre després de la pandèmia. La jornada també abordarà el paper de les llibreries i les tendències en la distribució. Les administracions espanyoles i catalanes han expressat diferents punts de vista respecte a la cultura.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2529", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, vol traslladar la taula de negociació a Europa si La Moncloa continua sense pactar l'autodeterminació.\nAixí ho ha explicat en una entrevista a l'ACN, després de \"constatar\" que el diàleg amb Madrid fins ara només s'ha traduït en \"fotos\".\n\"Prou d'enganyar-nos.\nEstan disposats a negociar l'autodeterminació?\nSi no, anirem a negociar a Brussel·les i no perdrem més el temps\", ha afegit.\nPer altra banda, el president demana a l'independentisme una \"reflexió\" més programàtica que de noms, i insta els partits a compartir punts als programes electorals per \"clarificar\" el 'Ho tornarem a fer'.\nTorra també assegura que la justícia espanyola no limitarà \"mai\" la seva decisió sobre la data de les eleccions.\nTorra ha tornat a exigir al govern espanyol un ordre del dia de la taula bilateral on consti \"clarament\" que es parlarà de les condicions per a un referèndum d'autodeterminació i de l'amnistia.\n\"Si no ho veiem en un paper no anirem a la taula de negociació, i l'anirem a buscar a Europa, si cal, com la justícia\", ha advertit.\nEn aquesta línia, el cap del Govern ha instat La Moncloa a respondre si està \"disposada\" o no a negociar l'autodeterminació: \"Si no, que ens ho diguin, i ja anirem a negociar a Brussel·les.\nAlmenys no perdrem més el temps\".\n\"Oi que hem arribat a la conclusió que és impossible que un independentista sigui jutjat amb neutralitat a l'Estat?\nI que estan a punt d'inhabilitar un president per posar una pancarta per la llibertat d'expressió?\nAmb el diàleg ens passarà igual, i només trobarem negociació fora de l'Estat\", ha asseverat.\nEleccions\nEl cap de l'executiu manté que té \"molt pensada\" la data de les eleccions -que manté en secret-, i ha insistit que la prioritat és ara la salut i la vida de la ciutadania.\nTorra ha reiterat que no prendrà la decisió en funció de \"cap interès personal ni partidista\".\n\"No em limitarà mai en absolut cap data que fixi la justícia espanyola\", ha subratllat.\nAixí, Catalunya anirà a les urnes quan Torra consideri que és \"el millor moment\" per al país, tenint en compte la situació \"complicada\" derivada del coronavirus.\nDe fet, Torra ha demanat que s'acabi el debat sobre la data electoral perquè creu que allunya l'atenció cap a l'epidèmia.\nEl president alerta que cal centrar-se en el retorn de les vacances i la tornada a la feina i, sobretot, en l'inici del curs escolar: \"El país funcionarà si les escoles funcionen\".\nEl president ha relatat que va demanar un informe a la comissió jurídica assessora que expliqués els drets essencials de la ciutadania en la situació d'epidèmia.\nA Torra el té \"molt preocupat\" el dret a vot, i apunta que farà \"tot el possible\" per garantir-lo.\nUnitat programàtica\nTorra és optimista de cara a les properes eleccions.\nDurant l'acte polític de la fundació de JxCat ja es va mostrar \"confiat\" que l'independentisme arribés al 50% dels vots -encara no l'ha assolit mai.\nA l'entrevista a l'ACN, Torra ha afegit que superar aquesta xifra donaria \"una legitimitat immensa\" al moviment.\nEl president creu que l'independentisme ha de fer una \"reflexió\" més de programa i estratègia, que no pas de noms i lideratges.\nI amb la fórmula de l'1-O com a pal de paller.\n\"El que espero dels partits és una clarificació en els seus programes electorals sobre com tirem endavant el salt col·lectiu que requereix la república catalana\", ha explicat.\nEn aquesta línia, Torra ha recordat que el crit del 'Ho tornarem a fer' es va \"alçar\" per damunt de tothom com a resposta a la sentència de l'1-O.\nI que ell mateix va tornar a proposar l'aposta del \"referèndum o referèndum\" al Parlament, per retrobar la \"complicitat necessària\" entre institucions, partits, entitats i ciutadania per fer el \"salt col·lectiu\".\n\"Aquest hauria de ser el gran debat en l'independentisme\", ha reflexionat.\nAl mateix temps, Torra també ha demanat a l'unionisme català que faci la seva pròpia autocrítica, amb propostes sobre com afrontar la situació actual: \"Com pensen abordar el fet que a l'Estat l'importi molt poc o gens parlar dels fons comunitaris que corresponen a Catalunya?\", ha preguntat.\nCandidata Borràs?\nTorra, que no es farà militant del nou partit de JxCat però que hi dona suport, considera que l'exconsellera del seu Govern i actual líder de l'espai a Madrid, Laura Borràs, seria una bona candidata \"efectiva\" de la llista electoral: \"Suposo que hi ha altres noms però ella ha demostrat una gran solvència a tots els nivells\".\nAmb tot, Torra ha deixat clar que no té un nom preferent i que, en cas de ser preguntat per altres possibilitats, segurament podria parlar-ne igual de bé.\nEl president insisteix que seran les bases del partit les qui prendran la decisió en unes primàries.", "response": "Torra vol traslladar la negociació per l'autodeterminació de Catalunya a Brussel·les, si Madrid continua sense pactar. Ha demanat a l'independentisme reflexionar més programàticament que per noms, i ha exigit un ordre del dia per la taula bilateral que inclogui el referèndum. Sobre les eleccions, no pren una decisió en funció de cap interès personal i manté la data en secret.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1298", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "El Departament de Justícia ha lliurat aquest dissabte la nul·litat de 45 judicis franquistes a Taradell (Osona).\nLa consellera Lourdes Ciuró i l'alcaldessa Mercè Cabanas han entregat els documents de reparació jurídica a familiars de 45 represaliats nascuts o residents a la població osonenca.\nEl document acredita la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses pel règim franquista.\nEs tracta de víctimes que van ser jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a duríssimes penes de presó o condemnades a mort i executades després d'un judici sumaríssim.\n\"Reivindiquem el dret a la veritat, a la justícia i al reconeixement de les víctimes\", ha apuntat Ciuró.\n\"Aquests judicis van ser un instrument repressiu per atemorir i sotmetre la població al pensament únic\", ha continuat la titular de Justícia, que també ha remarcat la importància de reparar històricament les víctimes.\n\"Encara avui hi ha qui defensa i blanqueja aquella dictadura i aquell cop d'Estat contra la legítima segona República, i no ho podem permetre\", ha recordat Ciuró.\n\"Davant la persistència del feixisme, nosaltres reivindiquem i exercim el dret a la veritat, a la justícia, al reconeixement i a la reparació de les víctimes\", ha insistit la consellera de Justícia, que ha animat totes les famílies que van patir aquestes causes a sol·licitar el document de nul·litat de judicis sumaríssims i de sentències franquistes.\n\"A dia d'avui ja hem rebut i tramitat 5.641 sol·licituds de nul·litat, però encara queden milers de persones que ho poden demanar\", ha constatat Ciuró, que igualment ha destacat que l'acte de reparació es faci el dia en què \"fa justament 46 anys que va morir l'ideòleg d'aquella ignomínia, el general colpista que durant 36 anys va instaurar i mantenir una dictadura amb un poder repressor implacable\".\nL'acte de lliurament dels documents de nul·litat ha comptat amb l'assistència de familiars dels 45 represaliats, a més del director general de Memòria Democràtica, Toni Font, i s'ha organitzat en el marc de les V Jornades de Memòria Democràtica d'Osona Repressió, Resistència i Clandestinitat, 1936-1975.\nLes víctimes de Taradell: una desena de condemnats a mort\nEntre les quaranta-cinc víctimes de Taradell, n'hi ha una desena que van ser condemnades a mort, vuit de les quals van morir afusellades al Camp de la Bota, a Barcelona.\nEntre aquest grup hi havia l'exalcalde de la població, Ramon Blasi, que va morir executat l'any 1939, després de ser acusat d'adhesió a la rebel·lió militar amb responsabilitats polítiques i condemnat en un consell de guerra sumaríssim.\nPel que fa a la resta de víctimes, la majoria van ser condemnades a llargues penes de presó, que anaven des dels dotze, quinze o vint anys de reclusió temporal fins a la reclusió perpètua.\nEn una primera instància, els processats van ser conduïts a la presó de Vic, des d'on van ser traslladats més tard a la Model de Barcelona.\nAlguns d'ells, després, van ser derivats a les presons de Santander o València.\nÉs el cas del mestre de Taradell, Anastasi Aranda.\nVa ser jutjat dos cops, va complir pena a València i, posteriorment, se li va treure el títol de mestre i va ser exclòs del servei educatiu.\nTambé van complir penes de presó l'exalcalde Adolf Roca i l'agutzil de la localitat, Fulgenci Sánchez.\nA Taradell hi va haver unes vuit víctimes més de judicis franquistes, les famílies de les quals encara no s'han pogut localitzar.\n5.641 sol·licituds d'anul·lació, el 70% fetes per correu electrònic\nA Catalunya, es van fer més de 69.000 processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l'Arxiu Nacional de Catalunya.\nD'ençà de l'aprovació de la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, l'any 2017, 5.641 persones han sol·licitat l’anul·lació de judicis sumaríssims i sentències franquistes.\nAquest document el poden demanar les víctimes dels tribunals franquistes des de 1938 fins a 1978, els seus familiars i altres persones interessades, a través del web del Departament de Justícia o a través del telèfon 012.\nEl 70 % de les sol·licituds s'ha fet per correu electrònic i la resta, presencialment a les oficines d'atenció ciutadana de tot Catalunya.\nLa Direcció General de Memòria Democràtica fa difusió de la possibilitat d'obtenir l'acte d'anul·lació i dona suport als ajuntaments i les entitats que decideixen fer un acte públic de lliurament de documents de reparació a les famílies de les persones processades.\nEl document ‒on consta el nom i els cognoms de la persona processada pels tribunals militars il·legals de la dictadura‒ acredita la nul·litat del judici i restableix l'honor, la dignitat i la memòria de les víctimes dels tribunals franquistes.", "response": "El Departament de Justícia ha lliurat la nul·litat de 45 judicis franquistes a Taradell. El document acredita la nul·litat de les sentències i resolucions de les causes instruïdes pel règim franquista. Les famílies que van patir aquestes causes poden sol·licitar el document de nul·litat de judicis sumaríssims i de sentències franquistes.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1981", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "\"No pot ser que algú d'Osona Nord que agafi el tren per anar a treballar a Barcelona no pugui arribar abans de les 8 del matí\".\nAixí de contundent es mostra el portaveu del col·lectiu Perquè no ens fotin el tren, Oriol Capdevila, satisfet de tota la feina que la plataforma ha realitzat durant aquests tres anys de vida, però també amb moltes ganes de seguir endavant amb les reivindicacions.\nEn aquest sentit, una de les principals fites que els resta per aconseguir és que s'estableixi una correcta racionalització dels horaris a tota la línia 3 de Rodalies, per fer que la mobilitat sigui més efectiva per als usuaris.\nManllevant les paraules del nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, qui va dir que volia ser un \"corcó\" per a Renfe, Rodalies i Adif, la plataforma assegura que, \"si realment fa el que diu\", estaran al seu costat.\nUn cop al mes, el col·lectiu Perquè no ens fotin el tren es reuneix amb cassoles i xiulets en diverses estacions de la línia R3 per fer sentir les seves reivindicacions.\nEl grup va néixer ara fa tres anys a Torelló amb motiu de l'anunci que es volia prescindir del personal de l'estació de la capital del Ges.\nCapdevila ha explicat a l'ACN que gràcies a les concentracions mensuals que es van produir, finalment no es va tancar i l'estació segueix oberta amb personal que atén els usuaris.\nMirant enrere i fent balanç, Capdevila s'ha mostrat molt satisfet d'haver aconseguit també la tarifació integrada de les poblacions d'Osona Nord i el Ripollès a les zones 6 i 7, tot i que al Ripollès \"ens hauria agradat que fos més\".\nEl portaveu també ha assenyalat que l'autobús exprés que va posar en marxa la Generalitat aquest estiu, \"nosaltres no ho buscàvem\", però admet que ha estat un guany pels usuaris del transport públic en general.\nEl cavall de batalla del grup per als propers mesos serà seguir reclamant una racionalització dels horaris, \"perquè tenim uns horaris a la línia eficaçment discutibles\".\nCapdevila troba \"absurd\" que una persona que viu a Torelló o a Ripoll i que vulgui anar a Barcelona a treballar no hi pugui arribar abans de les 8 del matí, però algú que visqui a Barcelona i vulgui anar a treballar a Ripoll sí que pugui fer-ho.\nUna altra de les reivindicacions que el col·lectiu està decidit a aconseguir és que si es vol convertir Torelló en una estació de \"referència\" per a Osona Nord i la Garrotxa, caldria un pàrquing de cotxes degudament dimensionat a tal fi.\nCapdevila ha explicat que en breu s'iniciaran els primers contactes amb l'Ajuntament.\nL'accessibilitat a les estacions de tota la línia serà un dels punts forts en les futures reivindicacions.\nEn aquest sentit, Capdevila ha explicat que l'R3 té \"greus problemes\" que provoquen que persones amb mobilitat reduïda trobin impediments per pujar o baixar del tren.\nPer exemple, hi ha estacions adaptades per a persones que van en cadira de rodes, però no s'avisa els usuaris per megafonia que està a punt de passar un tren adaptat.\nO també es dóna el cas que hi ha andanes petites que, quan acullen un tren de llargues dimensions, els usuaris que volen baixar dels vagons que queden fora de l'andana ho han de fer salvant un important desnivell.\n\"Rull nosaltres també som uns corcons, volem solucions\" serà el lema reivindicatiu de la concentració que aquest divendres a les 7 del vespre ha convocat la plataforma Perquè no ens fotin el tren a l'estació de Torelló.\nLa concentració, oberta a tothom, servirà per celebrar el tercer aniversari del grup amb un pastís, però sense deixar de banda les reivindicacions.\nCom a cada trobada, els assistents faran sonar les cassoles i els xiulets al pas del tren.", "response": "\"Perquè no ens fotin el tren\" és un col·lectiu que pretén millorar els serveis de Rodalies de la comarca d'Osona, ja que actualment no és possible arribar a Barcelona abans de les 8 del matí. El seu portaveu, Oriol Capdevila, manllevant les paraules del conseller Rull, ha dit que també seran un \"corcó\" fins a millorar el servei.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_115", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha avançat que la Generalitat Valenciana estudia denunciar davant de la Junta Electoral, l’anunci de l’arribada de 991,2 milions d’euros, procedents del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), per part del ministre d’Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, perquè considera que el Govern ha utilitzat estos fons com “un argument electoral”.\nA més, Soler ha criticat que, malgrat l’anunci del ministre, els diners no ha arribat a la Comunitat, tot i que espera que siga a partir de la setmana que ve quan es comencen a pagar les factures de proveïdors de la Generalitat.\nAixí ho ha indicat Soler als mitjans de comunicació abans de participar a la presentació del llibre ‘Per una nova via valenciana.\nBases i propostes econòmiques per al futur’, acompanyat pel conseller d’Economia Sostenible, Rafa Climent, i del president de la patronal Cierval, José Vicente González, en ser preguntat per la visita de Cristóbal Montoro a València.\nPer a Soler, Montoro “senzillament volia fer del FLA un argument electoral” a tan sols quatre dies dels comicis d’este diumenge 26 de juny.\n“Què volia vindre quatre dies abans de les eleccions per dir que arribaven 990 milions?, s’ha preguntat Soler per a recalcar que l’anunci del ministre és “patètic i un insult a la intel·ligència dels valencians” perquè “amb els diners de tots no es pot jugar de la manera tan increïble”.\nAlhora, Soler ha criticat que atribuïra al Consell el retard de l’arribada dels diners per no presentar el pla d’ajust “en temps i forma” ja que ha subratllat que el seu departament va pujar les factures a la plataforma de pagaments del FLA el 10 de juny, quan Hisenda va establir de límit fins al dia 13.\n“Fins i tot ens avancem”, ha remarcat Soler, qui ha incidit que el desembre també la Generalitat va complir amb el termini estipulat per Hisenda.\nPer tant, creu que els arguments que va donar este dimecres Montoro a València per a justificar la demora de l’arribada de crèdit a la Comunitat són “esperpèntics” i “no tenen res a vore amb la realitat”.\n“Són una raó sense raó”, ha sostingut Soler.\nA més, ha considerat que les paraules del ministre en funcions són “un desmèrit” a la tasca que desenvolupen els funcionaris valencians que “són els mateixos que l’any passat i fan el mateix que l’any passat”, quan era conseller el popular Juan Carlos Moragues.\n“HO FEM TOT”\nVicent Soler ha reprovat que Hisenda haja estat durant este temps fent exigències conforme la Generalitat anava “complint el que es demanava”.\nAixí, ha explicat que el Ministeri ha demanat negociar el pla d’ajust del Consell, que en un va principiar va establir en 1.300 milions, i que, després de “llargues negociacions”, va quedar en 78 milions de fons d’acord de no disponibilitat i 92 milions de retencions de crèdit.\n“Això té un cost de temps, però així i tot el 3 de juny presentem el pla ajustat a esta negociacions que havíem fet”, ha defensat el conseller qui ha explicat que “simultàniament” se’ls va requerir l’adhesió a un contracte amb Farmaindustria, l’establiment de relacions informàtiques amb un programa i una nova versió del Pla Econòmic Financer (PEF) i tot es va complir i es va enviar en temps.\n“Ho fem tot”, ha reivindicat Soler.\nPer tant, segons la seua opinió és tot “un procés boirós” i “Montoro sol volia quedar-se a quatre dies de les eleccions i anunciar això”, ha reiterat per a agregar que l’any passat la Generalitat per estes dates havia rebut “gairebé 3.000 milions” de liquiditat, mentre que este 2016 “sol 500 milions”.\n“Amb això està tot dit”, ha afirmat.\nHa recalcat que la liquiditat cal per a disposar de tresoreria per a pagar a famílies, empresaris i proveïdors i ha lamentat que si el Consell no tenen recursos econòmics és perquè “ell –Montoro– no dota de liquiditat a la Generalitat”.\n“És d’una perversitat inimaginable”, ha tancat Soler.", "response": "Vicent Soler, conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana, planteja una possible denúncia davant de la Junta Electoral. La Generalitat considera que el ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, ha anunciat l'arribada de 991,2 milions d'euros del Fons de Liquiditat Autonòmic per usar-lo com a \"un argument electoral\" només quatre dies abans dels comicis del 26 de juny.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_154", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, s’ha reunit aquest diumenge a la tarda amb dos congressistes nord-americans.\nSón el republicà de Califòrnia Dana Rohrabacher, president del Subcomitè d’Europa de la Cambra de Representants, i Brian Higgins, membre del Partit Demòcrata, i representant per Nova York a la mateixa institució.\nMillo ha assegurat que la lluita contra el gihadisme ha centrat la trobada a la delegació del govern.\nI ha apuntat que ‘cap al final’ de la reunió, Rohrabacher ha exposat el seu punt de vista sobre el dret a decidir i el referèndum a Catalunya.\nPer Millo es tracta d’una ‘opinió personal, simpàtica, com la que té amb altres qüestions vinculades a altres temes molt peculiars i singulars’, ha afegit referint-se implícitament sobre unes declaracions sobre el canvi climàtic del republicà.\nMillo ha assegurat que el congressista li ha dit que entén que el referèndum d’independència és ‘il·legal’ però que defensa que ‘estaria bé fer-lo perquè quedi clar que guanya el ‘no”.\nMillo li ha reiterat la posició del govern espanyol ‘no té res a veure’ amb un resultat potencial sinó amb la ‘legalitat democràtica vigent’.\nPel delegat del govern espanyol, el congressista republicà defensa el referèndum perquè ‘potser seria millor fer-lo per acabar amb aquest debat’.\nSobretot i el ‘no’ ha de guanyar.\nMillo ha assegurat que Rohrabacher li ho ha traslladat des del respecte a la legalitat i des d’una posició ‘de no ingerència’ en la política catalana i espanyola, i sense representar ni l’opinió del seu partit ni del govern dels Estats Units.\nEl congressista republicà va defensar el dret a decidir de Catalunya, després d’una compareixença a Washington del Secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana.\n‘No veig cap raó per la qual la gent de Catalunya no pot decidir sobre si vol ser part d’Espanya, com qualsevol altre poble, té el dret a decidir’, va asseegurar Rohrabacher en declaracions a la premsa.\nMillo ha afirmat que Rohrabacher també s’ha mostrat ‘sorprès’ quan la delegació espanyola li ha explicat les competències de Catalunya en ‘educació, cultura i fiscalitat’: ‘Ha reconegut que estem molt ben organitzats’, ha afirmat.\nSegons Millo, el congressista Higgins no s’ha posicionat sobre la qüestió.\nEn atendre els mitjans després d’una hora i mitja de reunió, el delegat del govern espanyol ha assegurat també que la visita de la delegació nord-americana té ‘bàsicament finalitat de caràcter europeu’.\nAixí, han posat sobre la taula les ‘mesures i accions que emprèn el govern espanyol en la lluita contra aquest fenomen i sobre els elements de cooperació entre els diferents països que afavoreixen el resultat d’èxit en aquesta lluita’.\nMillo ho ha exemplificat amb dades sobre detencions, mecanismes de control i la ‘satisfacció fins a dia d’avui per l’èxit assolit’ des del 2004.\nEl delegat del govern espanyol ha explicat també que els congressistes han exposat, al seu torn, la política del president dels EUA, Donald Trump, ‘en aquests moments’.\nLes dues parts han valorat l”excel·lent relació de cooperació’ entre els serveis d’intel·ligència dels dos estats: ‘És un repte compartit, de caràcter global’.\nPer tot plegat, Millo ha assegurat que la reunió ha estat ‘cordial, positiva i respectuosa’.\nLa trobada s’ha produït dues hores abans que els dos congressistes es reuneixen al Palau de la Generalitat amb el president català, Carles Puigdemont.\nDe fet, Rohrabacher es va reunir amb Puigdemont el passat 29 de març al Capitoli de Washington en el marc del viatge oficial del president de l’executiu català als EUA.\nA la trobada a la delegació del govern espanyol també hi havia el general de divisió cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo; el cap regional d’operacions comissari principal de la Policia espanyola, José Jiménez Lacasta; i el subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo.", "response": "La trobada d'Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya, amb dos congressistes nord-americans s'ha centrat en la lluita contra el gihadisme. Al final de la reunió, el congressista li ha dit que el referèndum és il·legal, però que estaria bé fer-lo perquè quedi clar que guanya el \"no\". Millo ha matisat que és una \"opinió personal\" del congressista.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_29", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "Les dues organitzacions han informat d’aquest procediment en un comunicat emès després que els Mossos desallotgessin ahir la nau en la qual se celebrava la festa des del 31 de desembre, acció en la qual van detenir dos dels organitzadors, van imputar-ne a cinc i van identificar 215 assistents de diverses nacionalitats.\nLes patronals dels locals d’oci nocturn avancen en la nota que exerciran l’acusació popular per un delicte de desobediència, en el marc de les restriccions per la pandèmia del coronavirus, ja que, segons afirmen, “el Codi Penal no preveu com a delicte les conductes relacionades amb la propagació de malalties i epidèmies”.\nLa conselleria d’Interior va requerir ahir a la fiscalia que determini si els organitzadors de la festa van poder cometre també un delicte contra la salut pública, assumpte sobre el qual encara no s’ha pronunciat.\nLes patronals avancen també que demanaran al govern espanyol que impulsi la modificació del Codi Penal per castigar aquelles conductes com a delicte, com passa en altres països, ja que, asseguren, les sancions econòmiques que s’imposen ara per fets similars “no es cobren mai”.\nAmb l’actual legislació, raonen les entitats patronals, si de la festa es deriva alguna infecció greu o la mort d’una persona, no es podria acusar els organitzadors d’un delicte de lesions o d’homicidi, i subratllen que, en qualsevol cas, si es donessin aquestes eventuals, les circumstàncies de la festa farien “molt difícil demostrar la relació causa-efecte”.\nSegons les dues organitzacions, amb l’actual legislació els organitzadors només s’hauran d’enfrontar a un any de presó per un presumpte delicte de desobediència i una multa de fins a 600.000 euros.\nEls Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Dosrius han desallotjat avui onze caravanes amb gent que venia de la ‘rave’ de Llinars del Vallès.\nDesprés d’acabar la festa a Llinars, les caravanes es van instal·lar a la zona del Pou de Glaç de Canyamars, ha informat l’Ajuntament de Dosrius en un piulet que ha recollit Europa Press.\nEn conèixer el succés, el regidor de Seguretat Ciutadana, Lluís Farrerons, es va posar en contacte amb el director general dels Mossos, Pere Ferrer, per alertar del cas.\nLa policia local d’Arenys de Mar també ha desallotjat una vintena de vehicles que provenien de la ‘rave’ de Llinars i que s’havien instal·lat a la platja d’Arenys.\nSegons fonts municipals, cap a les 11 del matí han rebut avisos de veïns del municipi que alertaven que hi havia diverses furgonetes i camions arribant a la zona.\nPoc després el cos policíac ha identificat i denunciat els propietaris dels vehicles –onze en total– i els ha convidat a marxar.\nTot i això, han anat arribant escalonadament més assistents de la festa de Llinars i en una segona i tercera tongada s’han desplaçat a la zona cinc i quatre vehicles més, respectivament, que també han estat desallotjats.\nA quarts de cinc de la tarda el dispositiu policial segueix actiu.\nSegons fonts de l’Ajuntament, la majoria de persones que s’havien intentat instal·lar a la platja són estrangeres.\nSegons fonts dels Mossos, després del desallotjament a Llinars els participants a la macrofesta s’han anat dispersant per altres zones del territori.\nLa policia ha assegurat que ja no els consta cap assentament.\nTot i això, sí que han detectat que alguns dels assistents a la ‘rave’ han ocupat un local privat a Tagamanent, però segons el protocol els Mossos no actuaran fins que no hi hagi denúncia del propietari.\nAquest dilluns és previst que passin a disposició del jutjat de guàrdia de Granollers els dos detinguts per haver organitzat la ‘rave’.\nEs tracta d’una dona de 29 anys holandesa i amb veïnatge a Amsterdam, i un home de 22 anys, de nacionalitat espanyola i amb domicili a Tarragona.\nEn l’operatiu es va identificar 215 persones, que seran denunciades per vulnerar la normativa vinculada a les restriccions sanitàries amb multes de 3.000 euros, mentre que els organitzadors hauran d’afrontar sancions de fins a 600.000 euros.\nSegons han informat fonts dels Mossos d’Esquadra a l’ACN, no es té constància d’antecedents en cap dels dos acusats, que van ser detinguts al mateix lloc on se celebrava la festa i van ser traslladats a la comissaria del cos a Granollers.", "response": "La patronal d’oci nocturn exercirà l’acusació popular per un delicte de desobediència, en el marc de les restriccions per la pandèmia, contra els organitzadors de la festa rave que va aplegar a Llinars del Vallès uns 215 assistents de diverses nacionalitats. Després d'aquesta festa, s'han desallotjat 11 caravanes a Dosrius i una vintena de cotxes a la platja d'Arenys.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_737", "instruction": "Donat aquest text, resumeix els punts principals.", "context": "Aquests darrers mesos desenes de places, carrers i passeigs a Catalunya han pres un altre nom: ara s’anomenen ‘del Primer d’Octubre’ o ‘del Referèndum’.\nAquest canvi ha estat sobretot impulsat per la societat civil, que considera que el referèndum és un fet prou rellevant per a atorgar-li un valor històric.\nSerà, doncs, tot un homenatge que romandrà a la memòria col·lectiva.\nAquests indrets solen ser situats on aquell dia es va votar o hi va haver violència policíaca.\nEn alguns casos, a més, el canvi de nom ha servit, de passada, per a eliminar referències a la dictadura franquista, a la constitució o a la monarquia.\nUn exemple és l’actual plaça del Referèndum de Girona, que fins al 21 d’abril era ‘la plaça de la Constitució’.\nÉs davant el Col·legi Verd, un dels centres electorals assaltats per la policia espanyola.\nEl canvi va ser proposat per algunes iniciatives populars i va tirar endavant gràcies els vots favorables del PDECat, ERC i la CUP.\n‘No hi ha noms neutrals, el fet de tenir-ne un o un altre és una presa de posició’, diu l’historiador Pep Cruanyes.\n‘Darrere aquests canvis hi ha una intencionalitat política: la constitució, que havia de garantir els nostres drets, ha servit com a excusa per a exercir la violència i impedir una votació.\nSubstituir un nom per l’altre té una significació’, analitza.\nPerò aquesta plaça de Girona és només un exemple, i trobem casos semblants a Alcover, Vila-seca, les Planes d’Hostoles, les Preses, Sant Feliu de Pallerols, la Vall d’en Bas, Arbúcies, Fontcoberta, Cadaqués, Cornellà del Terri, Banyoles, Santa Cristina d’Aro, Pals, Jorba, Riudecanyes, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Fonollosa, el Palau d’Anglesola, Tàrrega, Cervera, Balaguer, les Borges Blanques, Móra la Nova, Sant Carles de la Ràpita, Roquetes, Mollerussa o Ripoll.\nAquesta llista ha de créixer més, perquè és previst que les setmanes o mesos vinents siguin aprovats més canvis com aquests.\n‘És normal de voler deixar constància del Primer d’Octubre, perquè la gent considera que és un fet destacat en la història del país’, diu l’historiador.\nI afegeix: ‘Va ser un dia en què la ciutadania es va mobilitzar i en què hi va haver una repressió forta.\nSi es posa el nom a una plaça, es fa evident aquesta reivindicació.’\nL’espai públic no és neutral\nEl nom de l’espai públic no és mai neutral; pot respondre a motius populars o ser fruit d’una decisió política marcada pel poder o bé pels ciutadans, sovint per a commemorar un esdeveniment o un personatge històric.\nAixí i tot, també és possible que l’institucional no coincideixi amb el més estès entre la gent.\nLa disputa pels noms de l’espai públic és palesa si ens fixem en els canvis al llarg de la història.\nDurant el franquisme, el fet d’anomenar un carrer o una plaça pel nom que no era l’oficial ja era tota una oposició, tota una protesta.\nUn bon exemple de la manera com juga el poder a l’hora de provar de crear un relat mitjançant el nomenclàtor és la plaça entre la Diagonal i el Passeig de Gràcia de Barcelona.\nDurant la Segona República espanyola es deia ‘Pi i Maragall’, durant el franquisme va convertir-se en la plaça ‘de la Victòria’; després del cop d’estat fallit del 1981, l’ajuntament va anomenar-la ‘Joan Carles I’.\nFinalment, va rebre el nom de ‘el Circ d’Oros’, com popularment havia estat coneguda sempre.\n‘Cap d’aquests canvis no és banal, és una manera de l’ajuntament de prendre partit’, opina Cruanyes.\nDe la mateixa manera, el nomenclàtor de l’Eixample va ser instaurats durant la Renaixença per a reivindicar la història de Catalunya.\n‘Era una manera de dir: “tinguem memòria d’aquests fets que són importants per a la nostra història”‘, diu Cruanyes.\nPer tant, no és neutral tampoc que encara hi hagi espais públics amb la nomenclatura franquista.", "response": "La societat civil impulsa alguns canvis de nom de places, carrers i passeigs de Catalunya per donar valor històric al referèndum. Aquests canvis també han servit en alguns casos per suprimir al·lusions al franquisme, la Constitució o la monarquia. Un exemple és la plaça de la Constitució de Girona que des del 21 d'abril s'anomena plaça del Referèndum.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_249", "instruction": "Donat aquest text, resumeix els punts principals.", "context": "La número dos de la CUP a les eleccions del dia 27, Anna Gabriel, ha alertat que després de les eleccions pot haver-hi possibles ‘sorpreses’ en els pactes postelectorals.\nCreu que poden arribar a acords polítics amb Catalunya Sí que es Pot ‘si defensa una ruptura amb l’estat’.\nSobre aquesta formació ha dit: ‘Entendríem que, quan defensen obrir un procés constituent, bona part dels vots són partidaris de començar a exercir el dret de decidir en tots els àmbits, també el nacional’.\nD’una altra banda, ha expressat dubtes sobre la voluntat independentista de Junts pel Sí i ha emplaçat aquesta candidatura a aclarir si continuaria treballant ‘pel peix al cove’ i ‘per no posar en joc els seus interessos’.\nI encara ha anat més enllà quan ha dit: ‘Ens fa por que alguns sectors de Junts pel Sí treballin en la direcció d’esperar que passin les eleccions espanyoles, que es refredi l’agitació i oferir una proposta de nou pacte amb l’estat que inclogui més recursos i més competències.’\nGabriel ha dit que en el programa de Junts pel Sí no hi havia trobat res que qüestionés l’obediència a la legalitat espanyola.\n‘Això –ha dit– ens preocupa perquè es plantegen una declaració simbòlica de sobirania per començar a preparar les estructures d’estat, però han perdut un temps preciós per a preparar-les.’\nSegons ella, la declaració simbòlica ‘no té cap conseqüència pràctica’ i, per això, la CUP és partidària de la desobediència després del 27-S en aspectes com la llei Wert, la llei ‘mordassa’ o la de l’avortament.\nPossibilitat de donar suport a un govern de concentració des de fora\nLa CUP donarà suport a un govern de concentració?\nEl cap de llista, Antoni Baños, ha dit: ‘Sí que hi podem donar suport: depèn de qui el formi i de què facin.’\nSi aquest govern ha de ser ‘per la ruptura amb l’estat, per iniciar un procés constituent, per revertir les polítiques d’austeritat i per aplicar un pla de xoc des del minut zero ens hi trobaran’.\nAixò sí, ha volgut aclarir que no entrarien al govern.\nTot dos han remarcat que la CUP no avantposaria res que tingués a veure amb els interessos de partit.\n‘Mai no demanarem res per a nosaltres perquè no ens interessen els càrrecs ni les carreres polítiques.\nHem vingut aquí a servir el clam majoritari del país i això exigirem a la resta de formacions’, han dit.\nAnna Gabriel ho ha reblat així: ‘No facilitarem un nou règim del 78 i no som aquí per a pactar noves transicions ni per a tornar a defraudar tanta gent com sovint han fet les esquerres i les dretes.’\nNo al lideratge de Mas\nAnna Gabriel també ha alertat d’allò que a parer seu és un risc: ‘Que ens oblidem de què han estat els governs de CiU aquests últims anys.’\nI han afegit: ‘No entenem per què Mas només és vist com algú que defensa les llibertats del país i no com algú que ha estat responsable directe polític de privatitzacions, retallades i polítiques antisocials.’\nI ha afegit: ‘No entendríem que s’engegués un procés independentista amb una persona que s’identifica amb això.’\nI ha resumit la posició del partit així: ‘No ens tremolaran les cames per fer possible la independència, però, alhora, no som accessoris ni crossa.\nRepresentem una voluntat popular molt legítima i la gent ens demana que siguem valents davant de la corrupció.’\nAntipatriarcal, anticapitalista, Països Catalans i internacionalista\nBaños ha fet també un resum dels eixos principals del seu programa, que ha sintetitzat en quatre: antipatriarcal, anticapitalista, de Països Catalans i internacionalista.\nEl Principat, ha dit, ‘no és el germà gran ni el centre dels Països Catalans.’\nI ha dit rotundament que la CUP ‘creu en la nació sencera’.\nUn altre dels punts destacats és un pla de xoc immediat per a lluitar contra la pobresa i aconseguir que ‘els catalans puguin menjar tres àpats el dia’.\nEn referència a la llengua, la CUP vol que el català i l’occità siguin ‘llengües comunes i preferents’, tot i que Baños ha especificat: ‘Defensem els drets particulars de totes les llengües i a expressar-se com cadascú vulgui.’", "response": "Anna Gabriel, la número dos de la CUP, avisa que després de les eleccions del dia 27 hi poden haver sorpreses, ja que podrien pactar amb Catalunya Sí que es Pot sempre que aquests defensin una ruptura amb l'estat. També ha expressat dubtes, però, que Junts pel Sí treballi per la independència i ha demanat que s'aclareixin.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1242", "instruction": "Donat aquest text, resumeix els punts principals.", "context": "Els telèfons mòbils s'han convertit en una eina imprescindible com a via de comunicació amb familiars, amics i companys de feina, però alhora són aparells que toquen molt sovint la cara i les mans dels usuaris i es converteixen en un focus de bacteris i virus, amb la qual cosa cal que es desinfectin correctament per evitar contagis.\nLa revista acadèmica Germs va publicar un estudi segons el qual s'han trobat més de 17.000 bactèries als telèfons mòbils, deu vegades més que en una tassa de vàter.\nÉs per això que el Bullit Group, un fabricant de mòbils resistents, destaca la importància de la desinfecció dels aparells ara que la gent ja torna a la feina de forma presencial.\nPerò cada professió o entorn de treball té les seves pròpies particularitats: en algunes, l'exposició a brutícia, gèrmens o substàncies nocives és més elevada, i per això requereixen una desinfecció i neteja a fons més regular, i sempre fer-ho seguint les directrius dels fabricants per tal de no danyar el dispositiu.\nEl Bullitt Group, en associació amb el catedràtic de Microbiologia Cel·lular de la Universitat de Reading, el doctor Simon Clarke, han publicat un seguit de consells per desinfectar els dispositius segons el tipus de feina i l'ús que es fa del telèfon.\nFeines a l'aire lliure\nAquesta mena de feines poden donar una falsa sensació de seguretat, però l'exposició constant a altres persones i a superfícies compartides és un factor de risc per la contaminació dels telèfons mòbils.\nPer exemple, als repartidors se'ls aconsella deixar els seus mòbils a l'interior dels vehicles o de les butxaques sempre que sigui possible, i evitar posar-los de cara avall sobre qualsevol superfície durant el procés d'entrega.\nA més, també cal rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic després de tocar els timbres o poms de les portes.\nAquestes recomanacions també serveixen per a treballadors dels sectors de la logística i la construcció.\nFeines a casa d'altres persones\nHi ha una gran varietat de feines que es fan a casa d'altres persones, amb menor o major grau de contacte tant amb les persones com amb elements de la casa que puguin ser focus de contaminació - per exemple, els lampistes quan desbloquegen canonades.\nEn aquest cas, es recomana reduir l'ús del telèfon personal al mínim i assegurar-se de netejar-lo, igual que les mans, abans de fer-lo servir.\nFeines a primera línia\nEn aquest grup s'inclouen, per exemple, els treballadors d'emergències i sanitaris, que han de mantenir una higiene molt correcta del seu mòbil per evitar que es converteixin en transmissors d'infeccions.\nUn de la Universitat Ondokuz Mayis, a Turquia, publicat a la revista Annals of Clinical Microbiology and Antimicrobials assenyala que el 95% dels dispositius mòbils de metges i personal sanitari tenien bacteris que podien arribar a transmetre malalties greus, i que només un 10% d'aquests professionals netejaven i desinfectaven el mòbil assíduament.\nEn aquest cas, el Bullitt Group aconsella la implementació de protocols per evitar contaminar a través dels telèfons mòbils.\nFeines d'oficina i amb telèfons d'ús compartit\nPel que fa als dispositius compartits, és important netejar-lo només arribar a l'oficina i al final de la jornada de treball, i buscar maneres de fer-lo servir el menys possible: per exemple, instal·lar aplicacions que es puguin fer servir també des de l'ordinador o comprovar-les només en determinats moments de la jornada.\nPer altra banda, es recomana no fer servir els mòbils durant el dinar i no dur-los a àrees comunes on no siguin necessaris, com ara el menjador o els lavabos; i no col·locar-los sobre taules o escriptoris d'altres companys de feina ni permetre que algú aliè toquin o manipulin el telèfon.\nUn cop hagi acabat la jornada laboral, i després de netejar profundament el dispositiu, es recomana guardar-lo en un lloc segur, higiènic i tancat durant la nit.\nTambé es recomana evitar les fundes sempre que sigui possible, ja que són un element que serveix de refugi per a virus i bacteris i que, de vegades, són més difícils de netejar.\nAltres notícies que et poden interessar\ncoronavirus\nOriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi\nLa variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen\ncoronavirus\nQuins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa\nEl subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit\ncoronavirus\nPer què algunes persones no es contagien de Covid?\nEls experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica\ncoronavirus\nLa UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació\nLa incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada\ncoronavirus\nÉs hora de tractar la Covid com una grip?\nLa situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: \"La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran\"", "response": "Segons un estudi publicat a la revista Germs, s'han trobat 17.000 bacteris als telèfons mòbils, deu cops més que en una tassa de lavabo. Per això, el Bullit Group, un fabricant de mòbils, amb col·laboració amb el catedràtic de Microbiologia Cel·lular de la Universitat de Reading, Simon Clarke, han publicat diversos consells per desinfectar-los depenent del tipus de feina de l'usuari.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1029", "instruction": "Donat aquest text, resumeix els punts principals.", "context": "Cobertura sanitària per als refugiats, caminar cap a la renda mínima de ciutadania o la protecció del dret a l'habitatge.\nAquestes són algunes de les propostes que el candidat a la presidència de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet durant el seu discurs d'investidura que s'està fent aquest diumenge al Parlament.\nTreballar per \"un país més just\", en definitiva.\nEl perfil social ha estat molt marcat en una intervenció que, tal com ell mateix ha admès, s'ha hagut de preparar a corre-cuita.\nEl candidat de Junts pel Sí ha fet una exposició que ha ratllat l'èpica.\nNo per les formes, ja que en el seu cas són contingudes, serenes.\nPerò sí pel missatge.\n\"Els prometo que m'hi deixaré la pell\", ha assenyalat Puigdemont.\nI és que, per tirar endavant el procés independentista i culminar-lo, en aquesta legislatura de caire constituent, el fins ara alcalde de Girona assegura que calen \"lideratges irrepetibles\".\nPuigdemont ha estat molt transparent a l'hora de fer el seu discurs.\nHa admès, per exemple, que fins fa \"poques hores\" estava al capdavant de la capital gironina, una ciutat que, segons assegura, té \"al cap\", i no s'havia plantejat estar en la situació en què s'ha acabat trobant.\nAixò, sumat a la seva \"autoexigència\", l'han obligat a demanar comprensió a la resta de diputats perquè hauria volgut preparar-se amb més temps el discurs.\nCoratge davant del repte\n\"No són èpoques per covards, per temorosos ni per fluixos de cames\", ha proclamat Puigdemont, justificant, així, perquè afronta un repte que li ha caigut a sobre de forma imprevista.\nA partir d'aquesta actitud, el que ha intentat aquest fill d'Amer és transformar els condicionants en virtuts.\nHa posat la feina a l'Ajuntament de Girona, un lloc on ha après \"una sèrie de coses que són indispensables per dirigir un país\", com l'aval a l'hora d'assumir un repte com és el d'estar al capdavant de la Generalitat.\nCarles Puigdemont ha mostrat en tot moment orgull pels seus orígens al territori i, concretament, a les terres gironines.\nEn aquest sentit, ha recordat la figura de Berenguer de Cruïlles, el primer president de la Generalitat.\nLa connexió gironina amb el seu predecessor li ha servit de vincle per mostrar la història d'aquesta institució i que els fonaments de l'autogovern no provenen de la constitució espanyola sinó del caràcter nacional de Catalunya.\nEn clau històrica, Puigdemont també ha fet referència a la revolta dels remences, i ha destacat el reconeixement de la UNESCO al que considera la primera mostra d'aixecament per part de les classes populars contra els poders establerts.\n\"Al segle XV ja hi havia gent que es reunia en assemblea per lluitar una gent que els oprimia\", ha sentenciat.\nPallach en la memòria\nA qui també ha fet referència el fins ara alcalde gironí ha estat a Josep Pallach, el líder socialista més enyorat pels que tenien un projecte d'esquerres en clau nacional durant els anys seixanta i setanta.\nLa cita diu moltes coses, ja que Convergència Democràtica, el partit de Puigdemont, té una diversitat ideològica que ha anat oscil·lant d'un extrem a un altre i els propers mesos seran decisius per veure com aquests accents diferents s'articulen a l'hora de refundar el partit.\nLa cita de Pallach lliga amb l'accent social que ha tingut la major part de la intervenció de Carles Puigdemont.\nLes línies mestres del programa de govern que ha dibuixat el candidat de Junts pel Sí.\nDesprés d'agrair la generositat del seu predecessor, Artur Mas, i dels negociadors tant de la seva coalició com de la CUP que no s'han aixecat de la taula, ha combinat les mesures per atendre els \"més desafavorits\" amb l'atenció a les petites i mitjanes empreses, i també als autònoms.\nPossiblement, un element que reflecteix el contrast de mesures que pretén impulsar el nou govern, i la manca de complexos que ha exhibit el candidat és quan ha assegurat que s'ha de tenir en compte \"des dels que venen a gastar els seus diners amb el turisme fins als que hi busquen un refugi digne\".\nSensibilitat social i consciència dels recursos econòmics que ha de tenir en compte el país per tirar endavant un repte tan majúscul com és el de la seva independència.\nAquestes semblen ser les credencials del futur president de la Generalitat.", "response": "Carles Puigdemont ha presentat aquest diumenge el discurs d'investidura al Parlament. Ha estat un discurs de caràcter social en què ha esmentat algunes propostes com la renda mínima i el dret a l'habitatge. Ha afirmat que es deixarà la pell per aconseguir la independència i ha fet referència a Josep Pallach, el líder socialista dels anys seixanta i setanta.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1707", "instruction": "Donat aquest text, resumeix els punts principals.", "context": "El PSC ha tancat la campanya allà on va començar: al cinturó roig de Barcelona.\nAquí és on es juga més en aquestes eleccions del 21-D, perquè és on es pot disputar més vots amb el seu competidor més directe, Ciutadans.\nEl míting final l'ha celebrat a l'auditori de Cornellà de Llobregat, on el candidat socialista, Miquel Iceta, ha fet una darrera apel·lació als indecisos.\nS'ha presentat com la tercera via que supera la dinàmica dels blocs, i com l'únic que pot aconseguir la reconciliació sense defugir del conflicte social.\n\"Defensem un projecte alternatiu on hi ha una gran majoria de catalans que guanyen\", ha ressaltat.\n— NacióPolítica (@naciopolitica) December 19, 2017\nIceta ha optat per posar punt final a la campanya a la ciutat on va començar la seva carrera política com a regidor ja fa 30 anys, i on ha reunit prop de 700 persones.\nEl socialista ha indicat que el seu projecte és \"sòlid i rigorós\", i s'ha erigit com el vot útil per a tots els catalanistes que no són independentistes i la gent d'esquerres que \"no vol riure'ls les gràcies\".\nHa aprofitat per fer \"un darrer crit\" per sumar tots els vots i fer possible el canvi de rumb, ja que sosté que ni la dreta ni els independentistes el faran.\nMalgrat el seu suport a l'article 155 de la Constitució, el candidat del PSC s'ha presentat com \"l'alternativa del PP\", a qui ha responsabilitzat d'estar \"en l'origen de tot l'embolic\" per haver pugnat contra l'Estatut.\nTambé s'ha desmarcat de Cs.\n\"Quina és la diferència entre PSC i Ciutadans?\nEl PSC va votar 'no' a Rajoy i Ciutadans 'sí' a Rajoy\", ha subratllat.\nSegons ell, en algun moment \"hi podia haver algun punt de connexió\", perquè el partit taronja es definia com a socialdemòcrata, però ara ho ha deixat enrere.\n\"No ens hi assemblem gaire\", ha sostingut.\nAls \"amics\" de Catalunya en Comú-Podem els ha retret el trencament \"unilateral\" de l'acord de govern a l'Ajuntament de Barcelona, que pilota Ada Colau, malgrat que \"era d'esquerres i es negava a entrar en la dinàmica d'enfrontaments entre blocs\".\nI als independentistes els ha criticat que no es facin càrrec de les conseqüències del procés català.\n\"Aquests dies han caigut tants mites, tantes coses que no eren certes\", ha asseverat.\nL'exministre Josep Borrell, que s'ha incorporat al tram final de la campanya d'Iceta, ha afirmat que el 21-D els catalans es constituiran en tribunal popular i hauran de jutjar \"els que ens han portat a la situació on estem\".\nI s'ha mostrat convençut del fet que una majoria de catalans pensen que \"no serveix de res donar cops de cap contra la paret\", descartant que la independència pugui prosperar.\n\"Les coses que s'han demostrat que no poden ser, no poden ser\", ha incidit.\nBalmón crida \"traïdors\" contra Puigdemont i Junqueras\n\"D'independències de cap de setmana ja n'hem tingut prou\", ha defensat, i ha argumentat que \"seria quasi ridícul que algú en volgués tenir una altra\", ja que \"això no porta enlloc\".\nHo ha exemplificat amb el fet que un enginyer estaria convençut que \"tindria més oportunitats professionals si Catalunya seguís formant part d'Espanya\".\nL'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, amb qui Iceta ha acabat ballant al final del míting, ha titllat els independentistes de \"traïdors\", i ha retret a Mariano Rajoy, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras no hagin demanat \"perdó\" pels seus \"fracassos\".\nEls socialistes arriben al final de la campanya amb optimisme.\nTotes les enquestes vaticinen que estan en remuntada, i Iceta assegura que fins i tot pot guanyar els comicis.\nEl cert és, però, que al partit estimen que poden treure vint i pocs escons (les enquestes els han arribat a donar algun més), però difícilment ascendiran fins al primer lloc.\nTot i això, serà el primer cop que augmenten suports des del 1999, cosa que els fa pensar que aquí arrenca la carrera per tornar a governar a l'Estat.\nEl partit es juga al cinturó roig amb Ciutadans\nA l'àrea metropolitana és on el partit ha centrat més els seus esforços per recuperar part del terreny perdut a costa de Ciutadans.\nA Barcelona ciutat considera que pot esgarrapar sobretot vots dels \"comuns\", i fins i tot preveu que podrà prendre'n alguns d'electors de l'antiga CiU que en el 2015 van optar per Junts pel Sí confiant en el fet que Artur Mas negociaria amb Mariano Rajoy.\nL'aliança electoral del PSC amb Units per Avançar, el partit que han format exdirigents d'Unió, també hi pot ajudar.\nIceta s'ha presentat com l'única opció del catalanisme moderat, i que pot trobar una solució per sortir de \"l'embolic\" que ha generat el procés independentista.\nAssegura que no farà president a un independentista (ni a Carles Puigdemont ni a Oriol Junqueras), ni tampoc a Inés Arrimadas (Cs) ni Xavier García Albiol (PP).\nSí que demana, en canvi, que Ciutadans, els populars i els \"comuns\" permetin que pugui ser investit president.\nTotes aquestes condicions deixen un escenari posteior al 21-D molt complicat de gestionar.", "response": "En el míting que finalitza la seva campanya, Iceta apel·la als catalanistes que no són independentistes i a la gent d'esquerra que \"no vol riure'ls les gràcies\" amb la intenció de recuperar vots al \"cinturó roig\" de Barcelona. Borrell descarta que la independència prosperi amb la frase: \"Les coses que s'han demostrat que no poden ser, no poden ser\". ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2625", "instruction": "Donat aquest text, resumeix els punts principals.", "context": "La nova Clínica Girona obrirà l'estiu del 2019, triplicarà la superfície de l'actual i potenciarà la cirurgia ambulatòria.\nPer això, el nou centre ampliarà considerablement l'hospital de dia i l'àrea quirúrgica (tindrà fins a vuit quiròfans, tres sales de part i tres més per a endoscòpies).\nEl seu gerent, Carles Espígol, explica que això és \"conseqüència de l'evolució de la medicina\" perquè ara, cada cop hi ha més operacions que no requereixen quedar-se a passar la nit.\nA més, la nova Clínica Girona també serà l'únic centre de la demarcació on es farà una de les proves més efectives per detectar càncers (el PET-TAC).\nLa clínica, que se situarà a l'entrada sud de Girona, serà un edifici diàfan que tindrà fins a vuit plantes d'alçada.\nAixecar-la i equipar-la costarà 52 milions d'euros (MEUR).\nLa nova Clínica Girona, que s'aixecarà a l'entrada sud de la ciutat, va cremant etapes.\nEl projecte ja s'ha entregat aquest juny a l'Ajuntament i, un cop se'n rebi el permís d'obres, la intenció és començar els treballs abans no acabi el 2016.\nLa construcció durarà 26 mesos.\nL'edifici es preveu tenir acabat a principis del 2019, amb l'objectiu de completar el trasllat l'estiu d'aquell any.\nLa clínica ocuparà la parcel·la situada als números 204-206 de la carretera Barcelona.\nEl projecte, obra del despatx d'arquitectes PMMT, costarà uns 52 MEUR, que es pagaran amb recursos propis i crèdits bancaris.\nEl centre tindrà un màxim d'onze plantes (tres de subterrànies i vuit sobre rasant).\nA la part posterior, però, se'n rebaixaran dues.\nLa clínica triplicarà la superfície de l'actual, situada al carrer Joan Maragall, i ocuparà més de 36.000 metres quadrats.\nSerà, com ha explicat el gerent, un edifici diàfan (les façanes aprofitaran la llum exterior i també hi haurà diversos patis interiors).\n\"Tindrà un disseny innovador i funcional; serà un edifici que cura i que renovarà i potenciarà aquesta entrada de la ciutat\", ha subratllat el gerent.\nLa nova Clínica Girona no incrementarà massa els llits d'hospitalització (dels 100 actuals passarà als 116, repartits en 108 habitacions).\nAllò que sí que es farà, però, serà \"potenciar la cirurgia ambulatòria amb les darreres tecnologies\", ha precisat el gerent.\nPer això, el centre ampliarà considerablement l'àrea quirúrgica.\nActualment, als seus vuit quiròfans s'hi fan tant operacions com parts i endoscòpies.\nAl nou centre, això se subdividirà i el número d'espais pràcticament es doblarà, passant a tenir-ne catorze.\nHi haurà vuit quiròfans (tres d'ells, amb revestiment de plom per a operacions amb raigs X), tres sales de parts i tres més d'endoscòpies.\n20 boxes per a hospital de dia\nEn paral·lel, també s'impulsarà l'àrea d'hospital de dia, oncològic i de medicina del dolor.\nAquí hi haurà 20 boxes individuals i una sala de cirurgia menor ambulatòria.\n\"La medicina evoluciona i, ara, cada cop més, els pacients fan menys estades a les habitacions\", ha precisat Espígol.\n\"És a dir, que ingressen al matí i tornen al vespre cap a casa; per això, potenciarem la cirurgia ambulatòria, aquelles operacions que es fan de manera més ràpida i àgil i que són menys agressives per als pacients\", ha subratllat.\nDins aquest grup s'hi inclouen, per exemple, artroscòpies, hèrnies, traumatologia o cataractes.\nÚnic centre a la demarcació\nEl llistat de serveis que oferirà la nova Clínica Girona és extens.\nTindrà una UCI amb vuit boxes, una àrea d'urgències amb deu, una altra d'ambulatòria amb 46 consultoris, oftalmologia, fisioteràpia, una sala d'angiografies, catorze més de diagnòstic per la imatge (entre radiografies, TAC, ecografies, densitometries...), hemodiàlisis, anatomia patològica, una unitat de reproducció humana i diagnòstic genètic, laboratori, banc de sang i farmàcia.\nEl gerent ha destacat que la nova Clínica Girona continuarà essent l'únic centre a comarques gironines que tingui un servei de ressonància magnètica vertical (l'actual fa quatre anys que en disposa).\nA més, l'equipament també disposarà d'un nou servei, el PET-TAC, que és una de les proves més efectives a l'hora de detectar tumors i metàstasis.\nActualment, els pacients als qui se li ha de fer cal que es desplacin a Barcelona.\nA més de totes les àrees de diagnòstic, quirúrgiques i d'hospitalització, el centre disposarà d'altres serveis.\nTindrà 180 places d'aparcament als soterranis, sala d'actes (amb capacitat per a 100 persones), bar-cafeteria i despatxos per al personal, entre d'altres.\nL'edifici vell, en venda\nEl trasllat suposarà que la Clínica Girona deixi el centre de la ciutat (al carrer Joan Maragall) on hi porta des de la seva fundació, al 1934.\nCarles Espígol ha precisat que part de l'edifici se cedirà a l'Ajuntament per a l'ampliació del Col·legi Verd, i que la resta d'espais es vendran (es poden destinar a usos comercials o residencials).", "response": "L'estiu del 2019 s'inaugurarà la nova Clínica Girona, actualment ubicada al carrer Joan Maragall. La nova clínica triplicarà la superfície actual per oferir millor cirurgia ambulatòria, ja que la majoria d'operacions no requereixen passar la nit a l'hospital. Serà l'únic centre de la província on es faran les proves més efectives per detectar càncers, el PET-TAC.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_205", "instruction": "Donat aquest text, resumeix els punts principals.", "context": "El cronòmetre continua avançant, però encara no hi ha acord entre els dos principals partits independentistes sobre la presidència de la mesa del parlament, ni tampoc s’ha començat a parlar de la investidura ni de la configuració del govern.\nAquest és el resultat de la reunió que han tingut a Brussel·les el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i una delegació d’ERC, encapçalada pel secretari d’Economia, Pere Aragonès.\nTambé en formaven part el diputat Roger Torrent i Jordi Bacardit, cap de gabinet de la secretària general d’ERC.\nMarta Rovira no hi ha pogut assistir per motius de salut.\nPer part de Junts per Catalunya, a més del president, hi ha assistit bona part del seu equip de col·laboradors més directes: Elsa Artadi, Jaume Clotet, Eduard Pujol, Albert Batet, Miquel Àngel Escobar i Damià Calvet.\nAquesta tarda tornaven cap a Barcelona amb la sensació que s’havia avançat poc, però amb la tranquil·litat que les reunions continuarien a la capital catalana aquesta setmana i la convicció que finalment hi hauria acord.\nLa presidència de la mesa és la qüestió més urgent, perquè el primer ple de la cambra serà el 17 de gener, data fixada per Rajoy per a fer avançar el cronòmetre.\nHi ha acord sobre el repartiment de les places: dues per a JxCat, dues per a ERC, dues per a Ciutadans i una per al PSC.\nPer tant, en restarien fora Catalunya En Comú, la CUP i el PP.\nTot i que s’havia explorat d’incorporar-hi els comuns en canvi d’un vot favorable seu a la investidura del president de la cambra, s’ha descartat, de la mateixa manera que s’ha descartat que una de les quatre places que corresponen als partits independentistes s’adjudiqui a la CUP.\nTampoc no és clar si en serà presidenta Carme Forcadell, que ha demanat temps al seu partit per a decidir si continua o no, tot i que té el suport de JxCat.\nTothom té coll avall que no continuarà, per poder encarar sense entrebancs el procés judicial que l’espera.\nERC no ha posat cap nom alternatiu sobre la taula durant les negociacions a Brussel·les, tot i que segons algunes fonts el relleu serà Carles Mundó.\nEls republicans esperen que Forcadell faci pública la seva decisió oficialment per moure fitxa.\nLa reunió de Brussel·les tampoc no ha servit per a decidir quins diputats electes han de dimitir per a conservar la majoria a la cambra, tot i que algunes fonts apunten que seran els consellers a l’exili: Clara Ponsatí i Lluís Puig, per part de JxCat, i Meritxell Serret i Toni Comín, d’ERC.\nLa suma de diputats de JxCat, ERC i la CUP va ser de setanta, però tres són ara com ara a la presó i cinc a l’exili.\nPer tant, per garantir la majoria, haurien de dimitir quatre diputats, de manera que l’independentisme es quedaria amb 66 escons, un per sobre de la suma improbable però no impossible dels partits del 155 amb els comuns, que són 65 escons.\nAmb una abstenció dels comuns no caldria que dimitís ningú, però les formacions independentistes ho veuen poc probable, sobretot després dels moviments que han començat els unionistes per a oferir la presidència del parlament a Catalunya en Comú.\nUn oferiment que, ara per ara, ha estat refusat.\nL’únic acord de la reunió de Brussel·les, que ha transcorregut sense tensió malgrat la manca d’acords, és de continuar negociant a Barcelona, amb la presència dels consellers Jordi Turull i Josep Rull, per part de JxCat, i de Marta Rovira, quan s’hagi recuperat.\nNi Turull ni Rull no poden viatjar a Brussel·les perquè els van retirar el passaport.\nEl guió de les negociacions serà aquest: primer la mesa, després la investidura i després la configuració del nou govern.\nDurant la reunió a la capital belga, Puigdemont no ha donat cap pista sobre què pensa fer respecte de la investidura.\nPer una altra banda, ERC confia que Junqueras surti demà de la presó, però ningú no vol posar la mà al foc sobre què decidirà el Tribunal Suprem espanyol.", "response": "JxCat i ERC es reuneixen a Brussel·les per decidir la presidència de la mesa del Parlament, la investidura i la configuració del Govern. No hi ha hagut acord i les negociacions continuaran a Barcelona, tot i que segurament els consellers exiliats dimitiran per tal de conservar la majoria a la cambra.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2046", "instruction": "Donat el següent text, resumeix-me els punts principals.", "context": "El tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, ha posat sobre la taula la possibilitat de fer una consulta sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2026, en la Comissió no permanent d'estudi d'aquest projecte.\nJordi Clausell, de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), ha demanat \"tancar la carpeta\" del projecte perquè hi ha altres \"prioritats\" i ha reptat a consultar els veïns per saber si volen o no els Jocs.\nEls favorables a la candidatura la defensen com una \"oportunitat\" i, fins i tot, com l'\"excusa per tirar endavant unes infraestructures reivindicades pel territori\", en paraules del diputat d'Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona, Jordi Fàbrega.\nEls Jocs tindrien un impacte total sobre l'economia catalana d'uns 7.686 MEUR de producció, 3.589 MEUR de valor afegit i crearien uns 70.000 llocs de treball en set anys, segons un estudi sobre la candidatura del 2022.\nAsens no descarta una consulta sobre una candidatura dels Jocs.\nEl tercer tinent d'alcalde no ha tancat la porta que el debat entre partidaris i contraris a una cita olímpica hivernal es \"converteixi finalment en una proposta d'una consulta\".\n\"Potser anem cap a aquest escenari\", ha apuntat en comissió aquest divendres.\nAsens ha assenyalat que altres ciutats han renunciat a acollir els Jocs d'Hivern després de demanar l'opinió dels ciutadans.\nEl tercer tinent d'alcalde de Barcelona ha explicat en declaracions a l'ACN, acabada la comissió, que el govern municipal no ha detectat \"una demanda ciutadana per acollir els Jocs\".\n\"Si la resta de grups ho veu clar i la situació canvia, potser qui ho haurà de decidir són els veïns de Barcelona\", ha afirmat en declaracions, per afegir: \"Ara mateix no apuntem en aquesta direcció, però no tanquem la porta a estudiar-ho\".\nDurant la comissió, el representant de la FAVB també ha apuntat que \"una fórmula\" per decidir el futur de la candidatura podria ser una consulta, tot i que s'ha mostrat escèptic sobre el suport de la ciutat als Jocs: \"Quan parlem d'aquest tema a les associacions de la FAVB el primer que diuen és que 'a Barcelona no neva i quan ho fa, es col·lapsa tot'\".\nClausell, que ha començat la intervenció subratllant que la política dels grans esdeveniments havia tingut a la ciutat \"el punt final amb el Fòrum de les Cultures\", ha afirmat que per a la FAVB \"és el moment de tancar la carpeta del tema, desestimar els Jocs i deixar de gastar-nos-hi diners\".\nPer contra, els favorables dels Jocs han defensat l'oportunitat que signifiquen a nivell econòmic, per al territori i per dinamitzar el patrimoni natural.\nÒscar Grau, que va ser director de l'Oficina Tècnica dels Jocs 2022, ha instat polítics i administracions a ser \"valents\" i a consultar sobre la candidatura perquè per acollir uns Jocs es necessita, ha dit, una ciutadania \"il·lusionada\".\nEn l'anterior sessió de la comissió, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, ja va demanar una consulta.\nFàbrega ha posat com a exemple de les infraestructures que es podrien desenvolupar amb els Jocs el desdoblament de l'eix ferroviari entre Montcada i Reixac i Puigcerdà.\nEl diputat d'Infraestructures Viàries i Mobilitat ha demanat convertir la candidatura olímpica en una \"oportunitat de país\" i \" social\" i articular-la des de la \"innovació.\n\"\"No volem que siguin els de Sochi, que van ser un espectacle mediàtic i putinià\", ha reblat.\nAra bé, Asens i Clausell han coincidit a assenyalar que si l'oportunitat dels Jocs és per al territori, qui hauria de liderar la candidatura és la Generalitat, en lloc de l'Ajuntament de Barcelona.\nEls defensors de la cita olímpica també han destacat, a part de l'oportunitat econòmica i per vertebrar el territori, altres efectes positius en termes de projecció internacional i promoció de l'esport.\nLa sessió d'aquest divendres de la comissió estava dedicada a debatre el potencial impacte econòmic d'uns eventuals Jocs Olímpics d'Hivern i ha comptat amb l'exposició d'experts i agents implicats en la promoció de la candidatura.\nSegons un informe del 2013 sobre la candidatura del 2022, el volum total de despeses directament relacionades amb els Jocs seria de 2.229 MEUR d'euros.\nL'estudi, que va ser elaborat pel Departament d'Estudis de l'Àrea Econòmica, Empresa i Ocupació i Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona, corresponen a l'impacte previst en la candidatura del 2022 i no es disposen de dades actuals que permetin avaluar la viabilitat d'una nova proposa per al 2026.", "response": "Asens, tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, proposa fer una consulta per presentar la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'hivern del 2026. Per altra banda, Clausell, de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, demana \"tancar la carpeta\" d'aquest projecte i donar pas a altres prioritats. Afegeix que si es fes la consulta, els veïns la rebutjarien.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_906", "instruction": "Donat el següent text, resumeix-me els punts principals.", "context": "La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els quatre membres investigats de la Mesa s’empararan en el principi d’inviolabilitat parlamentària en les seves declaracions davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per haver permès la votació del referèndum unilateral durant el debat de política general.\nAixí ho han explicat Forcadell, la secretària primera, Anna Simó, el vice-president primer, Lluís M. Corominas, la secretària quarta, Ramona Barrufet, i el secretari tercer, Joan Josep Nuet, en declaracions a Catalunya Ràdio.\nEs tracta d’un argument que ja va utilitzar Forcadell en la seva declaració judicial per haver permès la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent.\nEs tracta d’un principi que està recollit al reglament del Parlament i a l’Estatut i protegeix els diputats perquè no se’ls pugui responsabilitzar per les opinions i els vots en l’exercici de la seva feina, segons ha explicat Corominas.\nForcadell ha qualificat de censura preventiva l’actuació del govern espanyol que, segons ha relatat, recorre judicialment el debat de les idees al Parlament.\n‘En cap Parlament ha passat mai abans que es persegueixi penalment el debat de les idees.\nLa inviolabilitat ha d’estar protegida judicialment; per tant, hauria de ser al contrari, que els tribunals ens protegissin perquè poguéssim fer la nostra feina amb total llibertat’, ha argumentat.\nPer la seva banda, Anna Simó ha destacat que ara es vol impedir el que el Parlament ja va fer el 2015, i ha afirmat que la legislació internacional els empara.\nForcadell també s’ha referit a la carta que diputats britànics han adreçat al govern espanyol perquè s’arxivi la causa contra ella i la mesa del Parlament.\nSegons la presidenta, aquesta carta evidencia l’excepcionalitat de la situació.\n‘A tots els diputats que venen d’altres països europeus els costa molt de creure la situació que s’està vivint al Parlament, perquè no poden entendre que et diguin, en un Parlament, què pots debatre i què no.\nAixò és insòlit en democràcia, i aquesta carta és una mostra d’aquesta situació tan extraordinària que estem vivint i que de cap manera hem de normalitzar, perquè al final potser semblarà que això és normal’, ha defensat la presidenta del Parlament, per després remarcar l’excepcionalitat dels fets.\nPer la seva banda, Joan Josep Nuet s’ha queixat que la fiscalia el posés en el focus mediàtic quan va excloure’l de la causa i ho ha qualificat d’interpretació creativa de la legislació vigent.\nSegons que ha dit, precisament aquesta interpretació va evidenciar que els motius de la querella eren polítics.\n‘Aquí l’únic que ens uneix és que tots volem que aquest debat es produeixi, perquè és inconcebible, inimaginable, que al Parlament no es pugui parlar de la independència de Catalunya’, ha afirmat el diputat de CSQP.\nForcadell i Simó declaren al TSJC dilluns que ve, divendres serà el torn de Corominas i Barrufet i el 12 de juny hi anirà Nuet.\nActe conjunt\nEls grups de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot (CSQP) han demanat en bloc al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que arxivi la causa contra els cinc membres de la Mesa del Parlament investigats per haver permès que es votessin les conclusions sobre el referèndum en el debat de política general.\nEn un acte conjunt davant les portes del Parlament, el líder de JxSí al Parlament, Jordi Turull, ha acusat el tribunal de ser còmplice d’un atac a la democràcia, un atac que veu orquestrat en primera instància pel govern espanyol i pel Tribunal Constitucional.\nEl líder de CSQP al Parlament, Lluís Rabell, també ha demanat la nul·litat del procediment judicial per considerar que a Catalunya hi ha un conflicte que mereix una solució política i no judicial, mentre que el diputat Albert Botran ha assegurat que no hi ha procés judicial que freni el procés sobiranista: ‘Volem fer el referèndum i el farem’.", "response": "Carme Forcadell, presidenta del Parlament, i quatre membres de la Mesa són acusats per haver permès el referèndum. Aquests diputats s'emparen en un prinicipi del Parlament que els protegeix de ser acusats per les seves opinions en l'exercici de la seva feina. Turull aprofita per acusar el tribunal de ser còmplice amb el govern espanyol i atacar la democràcia.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1269", "instruction": "Donat el següent text, resumeix-me els punts principals.", "context": "Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC), Raül Romeva (ICV) i Maria Badia (PSC), en roda de premsa al Parlament Europeu.\nFoto: ACN.\nEls eurodiputats liberals i verds de la comissió d'Exteriors del Parlament Europeu votaran plegats, demà dijous, tres dies abans del 20-N, a favor de declarar oficial la llengua catalana a la Unió Europea aprofitant l'ingrés de Croàcia.\nEl convergent Ramon Tremosa, l'ecosocialista Raül Romeva i el republicà Oriol Junqueras demanen ara al socialista Raimon Obiols que faci el mateix i aconsegueixi també el suport dels seus companys de grup perquè l'esmena pugui tirar endavant.\nSense el suport d'almenys un dels dos grups majoritaris de l'Eurocambra, populars o socialistes, la comissió d'Exteriors rebutjarà l'esmena que demana aprofitar l'ingrés de Croàcia a la UE, el 2013, i la incorporació del croat a les 23 llengües oficials per afegir-hi també el català.\nEls populars europeus tenen 27 dels 72 eurodiputats de la comissió, i els socialistes sumen 19 escons, mentre que els liberals i els verds només en tenen 8 i 6 , respectivament.\nLa suma de socialistes, liberals i verds, doncs, dóna un resultat de 33 escons, tres menys dels necessaris per assolir la majoria.\nPerò Tremosa, Junqueras i Romeva haurien aconseguit també el suport d'alguns eurodiputats d'altres grups -per exemple, de l'Esquerra Verda Nòrdica- que podrien possibilitar un resultat positiu.\nJa es descarta que Vidal-Quadras i el grup parlamentari popular puguin donar suport a una esmena que reclama que la llengua catalana tingui el mateix estatus que la castellana.\nVidal-Quadras, de fet, ha titllat públicament de \"provincians\" i de \"fanàtics i incompetents\" tots els intents de CiU, ERC i ICV.\nI el PSC, amb el PSOE, ja va rebutjar el juny passat al Congrés la mateixa proposta.\nAquest cop, però, la votació se celebra només tres dies abans de les eleccions espanyoles.\nA més d'Obiols, el PSOE té cinc eurodiputats més a la comissió, entre membres de ple dret i suplents, que podrien participar en el debat: la mallorquina Teresa Riera, l'asturiana María Muñiz, els andalusos Carmen Romero i Luis Yáñez-Barnuevo i el madrileny Emilio Menéndez del Valle.\nEl PP en té quatre, a més de Vidal-Quadras: Jaime Mayor Oreja, Francisco Millán Mon, Antonio López-Istúriz i José Ignacio Salafranca.\nTremosa podrà votar perquè el liberal britànic Graham Watson li ha cedit el lloc.\nAprofitar \"el govern espanyol més feble de la democràcia\"\nEl tripartit de Brussel·les, l'aliança que sovint formen els eurodiputats de CiU, ERC i ICV per defensar temes de país, torna a fer pinya per demanar a l'Eurocambra el que el govern espanyol rebutja: que s'aprofiti l'ingrés de Croàcia a la UE, el 2013, i la incorporació del croat a les llengües oficials per afegir-hi també el català.\n\"Posats a què la UE segueixi imposant bones pràctiques al centralisme espanyol, com ha passat també amb el corredor mediterrani (el qual pot ser interpretat també com el rescat europeu de les seculars polítiques radials espanyoles en infraestructures), demanem que la UE imposi també bones pràctiques en el terreny dels drets humans i de les llibertats fonamentals individuals, com és ara el dret a fer servir la pròpia llengua a les institucions europees\", reivindiquen Tremosa, Romeva i Junqueras.\nCiU, ICV i ERC recorden que \"el proper govern espanyol, tot i la majoria absoluta, serà possiblement el govern més feble de la democràcia, atesa la possibilitat d'una intervenció exterior de l'Estat espanyol\".\n\"Els catalans hauríem de fer pinya i hauríem de saber aprofitar aquesta situació de debilitat molt gran d'alts funcionaris de l'Estat espanyol, la gestió de la crisi dels quals els ha desacreditat molt considerablement a nivell internacional\", defensen Tremosa, Romeva i Junqueras.\nL'esmena presentada a un informe no vinculant recorda que l'ingrés de Croàcia del país \"requerirà un canvi en el tractat per incloure la llengua croata com a llengua oficial de la UE\".\nLa moció demana que aprofitant la modificació, \"els Estats membres acceptin incloure com a llengua oficial de la UE el català, que és la tretzena llengua més parlada a nivell europeu, amb més de 10 milions de parlants\".", "response": "Els eurodiputats de CiU, ERC i ICV (Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva, respectivament), demanaran a l'Eurocambra que el català, la 13a llengua més parlada a Europa, amb més de 10 milions de parlants, sigui llengua oficial aprofitant la incorporació del croat. Caldrà, però, el suport dels socialistes de Raimon Obiols perquè l'Eurocambra ho aprovi.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2860", "instruction": "Donat el següent text, resumeix-me els punts principals.", "context": "Diversos col·lectius de drets humans i civils han recollit de moment un total de 122 casos de \"violència policial\" durant els aldarulls de la darrera setmana per la sentència del Suprem.\nPer això, han demanat responsabilitat als cossos policials, revisió dels protocols, investigacions judicials i la prohibició tant de les pilotes de goma com els projectils de foam, així com la identificació clara i entenedora per davant i per darrere de tots els agents policials.\nEl dispositiu SomDefensores està format pel centre de drets humans Irídia, la cooperativa d'advocats Iacta, l'Institut Internacional per l'Acció Noviolenta-Novact, Stop Bales de Goma i la Fede, que agrupa entitats de justícia global.\nD'aquests casos, 21 ja han estat atesos amb psicòleg i advocat.\nLa immensa majoria de casos són de la ciutat de Barcelona i l'aeroport del Prat i el 60% són per actuacions dels Mossos d'Esquadra.\nDels 21 casos ja atesos directament, 15 són per cops de porra al cap: set de Mossos, quatre de Policia Nacional i quatre d'origen desconegut.\nTambé hi ha 20 casos de lesions per projectils de foam dels Mossos, dos d'ells al cap i un d'aquests amb ferides de consideració.\nTambé han atès vuit casos per impactes de boles de goma de la Policia Nacional, quatre dels quals han perdut un ull, i dos tenen importants lesions craniofacials.\nTambé han alertat de possibles maltractaments a la comissaria de la Verneda de la Policia Nacional.\nNúria Monfort, de Iacta, ha explicat que durant aquests dies el dispositiu ha atès un centenar de trucades de persones afectades per retencions, identificacions, detencions o escorcolls.\nAixí, cada dia de la setmana passada anava augmentant la pressió policial i creu que això va passar amb una \"intencionalitat política\".\nFinalment van arribar les primeres presons preventives, cosa que els va \"sorprendre\" molt perquè els atestats policials eren molt genèrics i es basaven més en el context social que en l'actuació individual dels empresonats.\nMonfort ha recordat que una mesura cautelar com la presó preventiva no pot tenir una finalitat de prevenció general negativa, sinó que això només ho pot fer la pena de presó definitiva.\nTambé s'ha queixat que algunes interlocutòries judicials asseguraven que les manifestacions volien impedir el compliment de la sentència del Tribunal Suprem, cosa que no està passant perquè ningú ha alliberat els polítics presos.\nIgualment, algunes resolucions judicials criminalitzen, han dit els lletrats, els manifestants que porten la cara tapada o porten ulleres protectores, cosa que Monfort considera normal tenint en compte la retransmissió en directe de les manifestacions, les nombroses identificacions policials i el nombre de ferits per boles de goma.\nPer tot això, considera que s'està \"democratitzant la violència institucional\", que fins ara, segons ella, només afectava col·lectius vulnerables com migrants o joves, però ara \"s'amplia\" a més gent.\n\"Els estan jutjant per qui són, no pel que fan\", ha assegurat.\nAndrés García Berrio, d'Irídia, ha explicat que en diverses ocasions s'han vist cops de porra al cap, prohibits legalment, cops seguits a persones que són a terra o marxen caminant, \"no per dispersar, sinó per castigar, humiliar i atemorir\", trets de foam en zones tranquil·les, o càrregues massives com la de dimarts passat al carrer Mallorca amb Passeig de Gràcia amb milers de persones dispersades quan no estaven fent res.\nCarles Guillot, de Stop Bales de Goma, i amb un ull perdut per un projectil d'aquest tipus, ha recordat que el foam també ha afectat els ulls d'alguns 'armilles grogues' a França.\nSobre la possible responsabilitat de mossos, Guillot ha posat en dubte el conseller d'Interior, Miquel Buch, ja que, segons ell, mai hi ha hagut condemnes policials a agents per actuar de forma negligent.\nHi ha una \"total impunitat\", ha dit, i per això creu que cal crear un organisme autònom que sí que depuri responsabilitats, fora del \"corporativisme sindical\".\nTambé ha demanat que els agents vagin clarament identificats per davant i per darrere, i amb números memoritzables.", "response": "SomDefensores és un dispositiu format per diversos col·lectius de drets humans i civils. Han recollit 122 casos de \"violència policial\" durant els aldarulls de la darrera setmana per la sentència del Suprem. Demanen responsabilitat a Mossos d'Esquadra i a la Policia Nacional, revisió de protocols i la prohibició de les pilotes de goma i els projectils de foam.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2369", "instruction": "Donat el següent text, resumeix-me els punts principals.", "context": "Aquest dijous a les 10h s'esgota el termini que el govern espanyol va donar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, perquè aclareixi si s'ha declarat la independència.\nEs tracta del pas previ a decidir si s'aplica l'article 155 de la Constitució.\nEn les últimes hores, la Moncloa ha posat sobre la taula un nou element: està disposada a no aplicar aquest article, que suposaria la intervenció de l'autogovern, a canvi que es convoquin eleccions a Catalunya.\nFonts del govern català asseguren que no es contempla de moment convocar comicis i resta a l'espera de la posició oficial que el govern espanyol faci pública aquest dijous.\nL'executiu català no aclareix però si Puigdemont respondrà l'última carta de Rajoy, en què el president espanyol tancava la porta a una reunió entre els dos presidents.\nLes últimes hores abans d'acabar el termini de Rajoy per decidir si aplica el 155 han marcat el debat al Congrés dels diputats tant dins de l'hemicicle com als passadissos.\nFonts de la Moncloa han posat sobre la taula que el govern espanyol està disposat a no posar en marxa aquest article si Puigdemont convoca eleccions i renuncia a una declaració d'independència.\nAltres fonts de la Moncloa, poc després, també apuntaven que igualment es podria paralitzar la intervenció de l'autogovern en cas que s'acabi declarant la independència.\nAquestes últimes fonts, donen per fet que el Tribunal Constitucional (TC) anul·laria aquesta eventual declaració d'independència i, per tant, que no tindria efectes.\nL'abast del 155, en cas d'aplicar-lo, i el nombre de conselleries que afectaria no està clar, i hi ha discrepàncies entre veus de l'executiu espanyol.\nAlgunes apunten que podria afectar el Govern en ple i altres que assenyalen que seria limitat a algunes competències.\nEn tot cas, fonts del Ministeri d'Hisenda han apuntat també que en cas de 155 preveuen la substitució del conseller d'Economia, Oriol Junqueras, per una altra persona de perfil \"tècnic\" designada per l'administració espanyola.\nA Madrid, Rajoy està mantenint contactes amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el líder de Cs, Albert Rivera, per acordar les condicions d'una possible aplicació del 155.\nSánchez ha donat suport a la tesi de la Moncloa d'aturar-lo en cas d'eleccions i no ha volgut donar més detalls de les converses.\nEl Govern prefereix mantenir la prudència a l'espera que aquest dijous el govern espanyol anunciï quin pas dona una vegada expiri el termini.\nFonts de l'executiu català asseguren però que avui per avui no contemplen convocar eleccions.\nI afegeixen que el que es contempla és respectar la voluntat dels resultats de l'1-O.\nEn aquesta línia també ho ha expressat el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, des de Brussel·les, negant que la convocatòria d'unes eleccions \"estigui damunt la taula\".\nPer la seva banda, el conseller de l'Interior, Joaquim Forn, ha evitat entrar a valorar a fons aquesta possibilitat i s'ha limitat a dir que \"s'analitzarà i es decidirà el que es cregui més convenient\".\nMentrestant, JxSí i la CUP mantenen contactes per decidir de quina manera i en quin moment s'implanta el mandat de l'1-O i, per tant, s'aixeca la suspensió dels efectes de la independència.\nSegons la CUP, la intenció és proclamar la república en els \"propers dies\".\nEls partits independentistes mantenen la discreció sobre quins seran els passos a seguir i les mirades estan posades en el consell nacional extraordinari que aquest dimecres al vespre celebra el PDeCAT.\nFonts d'aquest partit asseguren que volen que la reunió serveixi per tancar files i tenir una posició unitària.\nAlgunes fonts no descarten que s'avali l'aixecament de la suspensió de la independència però estan a l'expectativa d'escoltar la intervenció de Puigdemont al consell nacional.\nDijous i divendres de la setmana que ve al Senat\nEl calendari que preveu La Moncloa estableix que l'aprovació definitiva de les mesures que contempla l'article 155 de la Constitució tindrà lloc dijous i divendres de la setmana que ve al Senat, és a dir, els dies 26 i 27 d'octubre.\nEs crearia una comissió conjunta de comissions al Senat que evitaria que haguessin de comparèixer al Senat tots els presidents autonòmics.\nUn cop aprovades les mesures en aquesta comissió es convocaria el ple del Senat on s'aprovarien les mesures de manera definitiva.", "response": "Dijous a les 10 hores acaba el temps límit que Rajoy va donar a Puigdemont abans d'aplicar el 155. Rajoy aclareix les condicions de l'article amb Sánchez i Podemos encara que, a la Moncloa, alguns opten per no aplicar l'article si convoquen eleccions a Catalunya i no proclamen la independència. Segons la CUP, la república es proclamarà els propers dies.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_612", "instruction": "Donat el següent text, resumeix-me els punts principals.", "context": "El tinent de Prevenció i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ha admès que Barcelona pateix ‘una crisi de seguretat‘ amb un augment dels fets delictius del 9% que han fet créixer la sensació ‘d’inseguretat’ entre la ciutadania.\nTanmateix, ha volgut fer una crida a la calma i ha dit que els delictes contra les persones, els més greus, havien disminuït un 1,27% el primer semestre respecte del mateix període de l’any passat.\nTambé ha destacat, com a solucions en marxa, l’augment de l’activitat de la policia i les accions per a revertir la ‘insuficiència’ de presència policíaca.\nEl regidor ha posat com a exemple que ‘les coses es fan bé’ l’operatiu conjunt d’avui contra quatre narcopisos, un fenomen que diu que ja és ‘residual’, en què han detingut cinc persones.\nBatlle ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat i ha situat Barcelona als mateixos nivells que ciutats com París, Londres i Roma pel que fa a la seguretat.\nPer això ha recalcat que la ciutat era ‘potent i forta’ per a superar amb ‘complicitat’ aquest problema i ha demanat de fer-ne una anàlisi ‘serena i responsable’.\nDesprés d’un tercer apunyalament a la ciutat en dos dies, Batlle ha rebatut les dades i tot i reconèixer un 9% més de fets delictius el primer semestre del 2019, ha dit que els delictes contra les persones havien fet un petit retrocés.\nHa manifestat que no es volia ‘resignar’ a lluitar contra qualsevol delicte, i ha admès que si, fins ara, la preocupació ‘constant’ era per petits delictes i de ‘baixa intensitat’, ara s’havia de posar ‘sobre la taula l’accent d’altres delictes com les agressions’.\n‘Que hi hagi un apunyalament’ és un fet ‘desgraciadíssim’, diu, però creu que l’important és que la intervenció de la policia, si passa, ‘recuperi la confiança de la ciutadania’.\nPer això, ha destacat que en gairebé tots els casos, els Mossos d’Esquadra havien detingut o identificat els autors dels delictes.\nBatlle, doncs, ha posat molt èmfasi en l’augment dels agents de seguretat a la capital catalana i s’ha mostrat convençut que l’augment dels agents de Guàrdia Urbana aquest estiu i dels 300 agents més dels Mossos previstos a la tardor, a més de la creació de 1.000 places més de policia municipal i la incorporació de 200 persones a l’Institut de Seguretat Pública, permetran de superar la situació ‘d’insuficiència de recursos’.\nPer Batlle, l’augment dels delictes ha anat acompanyat d’una acció policíaca més ràpida i s’ha mostrat convençut que els nous efectius contribuiran a millorar la prevenció dels fets delictius, a la percepció de seguretat i al seguiment i la investigació de cada cas.\nEn total, 47 persones han estat víctimes d’homicidis o assassinats a Catalunya des de començament d’any, tretze de les quals a Barcelona, segons dades de Mossos d’Esquadra.\nAmb aquestes dades, ja s’han superat les 44 morts violentes que va haver-hi durant tot el 2018, deu de les quals a Barcelona.\nFins al juny, hi va haver cinc assassinats a Barcelona, però la xifra ha crescut a l’estiu.\nAl juliol, hi va haver un crim mortal a l’Eixample, un altre a Ciutat Vella, un altre al Port Olímpic, un altre a Sarrià i el cinquè al Poble Nou.\nA l’agost hi ha hagut una baralla mortal a Ciutat Vella i dilluns es va localitzar el cadàver d’una dona de 46 anys al passeig de Can Tunis, al districte de Sants-Montjuïc.\nA més, en el conjunt de Catalunya, també es van cometre dos crims més al juliol, un a l’Hospitalet de Llobregat i un altre a Terrassa, tots dos de violència masclista.\nL’11 d’agost, un home de 30 anys va morir per ferides d’arma blanca en el transcurs d’una baralla al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs.", "response": "Albert Batlle afirma que els delictes han augmentat un 9% a Barcelona i, amb això, la sensació d'inseguretat. Assegura que la ciutat és capaç de fer front a aquesta situació. S'ha augmentat el nombre d'agents de seguretat a la ciutat, amb més guàrdia urbana, 300 mossos més, mil places de policia municipal i 200 persones més a l'Institut de Seguretat Pública.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_385", "instruction": "Donat el següent text, resumeix-me els punts principals.", "context": "Les proves paleoantropològiques trobades en el jaciment del plistocè primerenc de Dmanisi (Geòrgia) han revelat que els primers hominins que van eixir d’Àfrica eren més arcaics que les poblacions africanes i asiàtiques coetànies Homo erectus.\nHi ha evidències que suggereixen que aquests hominins habitaven els boscos en compte de viure a la sabana.\nFa entre 1,8 i 1,6 milions d’anys una crisi climàtica va provocar l’expansió de la sabana i altres zones àrides per gran part d’Àfrica.\nCom a conseqüència, les primeres poblacions d’Homo es van dividir; algunes es van adaptar a les noves condicions ecològiques i d’altres van seguir les zones boscoses en recessió.\nLes nostres idees sobre com i quan va tenir lloc la primera dispersió humana des d’Àfrica han canviat dràsticament des de la dècada dels noranta, com a resultat dels descobriments del jaciment de Dmanisi a Geòrgia, que han provat la presència d’homínids extremadament arcaics al Caucas meridional fa quasi dos milions d’anys.\nEn particular, el descobriment d’un crani bastant complet, D2700, va provocar una reavaluació de l’escenari que entenia l’Homo erectus africà i les seues novetats anatòmiques i culturals com la causa per a «eixir d’Àfrica» (Vekua et al., 2002).\nLes dades recents sobre el crani D4500 també confirmen aquest punt de vista (Lordkipanidze et al., 2013).\nIgual com D2700, D4500 presenta característiques que són clarament més arcaiques que l’Homo erectus africà, i la seua capacitat cranial també és menor que la mitjana per a aquesta espècie africana.\nPer tant, les troballes de Dmanisi van refutar la idea que les característiques innovadores d’Homo erectus van ser les que van propiciar el primer èxode d’Àfrica (Lordkipanidze et al., 2007).\n«Les troballes de Dmanisi van refutar la idea que les característiques d”Homo erectus’ van propiciar el primer èxode d’Àfrica»\nEls descobriments de Dmanisi també van refutar escenaris alternatius (Agustí i Lordkipanidze, 2011).\nCarbonell et al.\n(1999), per exemple, van proposar un escenari cultural en què un augment significatiu del Mode 2 o acheulià, amb la innovació tecnològica que va suposar la fabricació de bifaces, va provocar una migració cap a l’exterior d’Àfrica de les poblacions més primitives que encara utilitzaven el Mode 1 o les eines olduvaianes.\nNo obstant això, la primera prova de l’existència d’eines del Mode 2 (en Konso-Gardula, Etòpia) està datada en prop d’1,4 milions d’anys, mentre que els homínids de Dmanisi són de fa aproximadament 1,8 milions d’anys.\nNo obstant això, amb prou feines podríem considerar aquests diferents successos com una «onada migratòria».\nAl contrari, la majoria eren casos de migració aïllats i independents.\nL’expansió de la gran hiena P. brevirostris, per exemple, va tenir lloc fa poc menys de dos milions d’anys, mentre que l’hipopòtam H. antiquus la va seguir quasi 400.000 anys després.\nLa primera evidència del babuí Theropithecus a Espanya és de fa quasi un milió d’anys, 600.000 anys després de l’arribada d’H. antiquus.\nA causa d’això, resulta difícil reconèixer l’existència d’una única onada migratòria que haguera traslladat part dels ecosistemes de la sabana del plistocè inferior des d’Àfrica fins al sud d’Europa, incloent-hi fins i tot els homínids.\nPerò també és complicat detectar l’empremta africana d’aquesta migració a Dmanisi (Agustí i Lordkipanidze, 2011; Tappen, Lordkipanidze, Bukshianidze i Ferring, 2007).\nEls defensors de l’onada migratòria al·ludeixen a la presència d’espècies africanes a Dmanisi (a part dels hominins, per descomptat).\nMencionen la presència del felí dents de sabre M. whitei, el giràfid Paleotragus sp. i l’estruç gegant Struthio dmanisiensis.\nNo obstant això, Vekua et al.\n(2002) atribueixen el Megantereon de Dmanisi a l’espècie europea M. cultridens.\nEl giràfid Paleotragus sp. és més un vestigi del pliocè que no una girafa d’origen africà.\nSabem que alguns representants d’aquest gènere semblen haver sobreviscut a la serralada de l’Himàlaia durant el pliocè, després de l’extinció a Europa al final del miocè.\nEn contrast, una ullada a la resta de la fauna de Dmanisi revela una aclaparadora majoria d’elements comuns a la fauna europea del plistocè inferior: mamuts arcaics (Mammuthus meridionalis), cavalls (Equus stenonis), rinoceronts (Stephanorhinus etruscus), cérvols (Eucladoceros senezensis, Cervus perrieri, Pseudodama nesti), gaseles (Gazella borbonica), ovibovins (Soergelia sp.), dents de sabre (Homotherium latidens) i gossos salvatges (Canis etruscus).\nFins i tot les hienes de Dmanisi pertanyen a la forma típica del pliocè europeu, Pachycrocuta perrieri, i no a la gran hiena P. brevirostris.\nLlig l’article sencer al web de Mètode\nDavid Lordkipanidze, paleantropòleg, director del Museu Nacional de Geòrgia.\nQuè és Mètode?", "response": "El descobriment d'un crani de fa aproximadament 1'8 milions d'anys a Geòrgia rebat les teories de l'èxode d'Africa de l'Homo Erectus. Hi ha teories que creuen que l'espècie es va separar per una crisi climàtica, quedant-se uns a la sabana i altres als boscos. Una altra teoria creu que uns eren més innovadors, i altres més primitius.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2775", "instruction": "Donat aquest text, resumeix-me els punts principals.", "context": "El Govern, a través del secretari d'Administracions Locals, Miquel Àngel Escobar, s'ha compromès ha negociar amb l'Estat, en les comissions bilaterals, la derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (ARSAL).\nHo ha fet davant representants municipals electes de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), en la clausura de la 4a Escola de Governs Locals, al Monestir de Poblet (Conca de Barberà), aquest dissabte, als quals ha agraït l'esforç fet des de les administracions locals amb la crisi econòmica i amb l'ofegament del 155.\nEscobar també ha promès un increment de les inversions per al món local i polítiques territorials que frenin l'envelliment dels pobles.\nPer la seva banda, el president de l'ACM, David Saldoni, ha destacat la importància de la formació dels representants i tècnics municipals que han rebut, en aquesta 4a Escola de formació de l'Associació, eines i estratègies per comunicar millor.\nL'escola ha comptat amb més de 150 inscrits.\nL'ACM ha tancat aquest dissabte al migdia al Monestir de Poblet, la 4a Escola de Governs Locals, centrada en aspectes de la comunicació i amb la vista posada en les eleccions municipals del 2019.\nLes formacions s'han fet durant dos dies amb tallers i ponències sobre eines i tècniques de comunicació que ajudin els representants electes i els futurs candidats locals a arribar millor a la ciutadania.\nLa proposta formativa ha comptat amb més de 150 assistents d'arreu de Catalunya.\nA la cloenda hi ha participat el Secretari d'Administracions Locals i relacions amb l'Aran, Miquel Àngel Escobar, ha agraït als ajuntament el seu compromís amb el país, sobretot durant la crisi econòmica i la paralització institucional amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. \"heu contribuït a mantenir la dignitat de país\", ha apuntat Escobar.\nEl secretari de Presidència ha assegurat als representants municipals que el Departament està compromès en ser \"la porta d'entrada\" de totes les reivindicacions i necessitats dels consistoris.\nEntre els compromisos que ha assumit davant dels present a l'Escola de l'AMC, Escobar ha assegurat que es negociarà amb l'Estat la derogació de la llei LRSAL que ha penalitzat els ajuntaments i els ha convertit en \"gerents\" culpables del deute.\n\"És una penalització que no us correspon i aquest objectiu està incorporat en les bilaterals de l'Estat i intentarem que el canvi que s'ha produït a Madrid ajudi en aquest sentit\", ha apuntat el secretari d'Administracions Locals.\nEscobar també ha assegurat que \"combatran\" per incloure un nou pla d'inversions dignes per als municipis als pressupostos.\n\"Us esperem en aquest combat intern i parlamentari\", ha demanat.\nI finalment, també ha assegurat que es treballarà en noves polítiques territorials per frenar l'envelliment dels pobles i mantenir la cohesió i la diversitat al país.\n\"Que no ens llevem un dia i ens faltin municipis\", ha advertit.\nEscobar també ha celebrat la formació dels representants municipals.\n\"El ciutadà és cada vegada més empoderat, més exigent, amb més criteri i més formació.\nAixò és bo i obliga als representants a tenir també capacitats, i no només màsters, per atendre amb qualitat les exigències de la ciutadania\", ha apuntat.\nTambé el president de l'ACM, David Saldoni, ha tornat a insistir en la importància que el món local i, sobretot, els electes estiguin ben formats per fer millor la seva feina.\nSaldoni també ha destacat que \"l'ACM aposta per la qualitat i per donar eines per apropar-nos i escoltar els nostres ciutadans i donar-los uns millors serveis\".\nL'Escola s'ha tancat amb una taula rodona amb la participació dels periodistes Sara Gonzàlez, Neus Tomàs i Jordi Barbeta.\nAl llarg de dos dies han passat diferents professionals del món de la comunicació com Xavier Peytibí, Pau Canaleta, Albert Saéz o Ferran Ramon Cortés que han destacat la importància de ser proper, cuidar la imatge o tenir una estratègia comunicativa.\nL'ACM té previst iniciar més jornades centrades en la preparació de les eleccions municipals tant a la seu de l'ACM com a les diferents comarques catalanes.", "response": "S'ha tancat la 4a Escola de Governs Locals, dedicada a les eleccions i els candidats. D'aquesta manera rebran una bona formació i s'asseguren de saber connectar amb la ciutadania i exercir bé el seu paper. Han comptat amb més de 150 participants de Catalunya. També es negociarà amb l'Estat l'abolició de la llei LRSAL i un pla de pressupostos municipal nou.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2694", "instruction": "Donat aquest text, resumeix-me els punts principals.", "context": "Barcelona en Comú tornaria a guanyar les eleccions a la capital catalana amb un 16,2% dels vots, seguida d'ERC amb un 12,4%.\nHo recull el baròmetre municipal presentat aquest dilluns, el qual constata que els republicans perden la primera posició obtinguda al sondeig del mes de desembre.\nEn concret, el partit d'Alfred Bosch perd quatre punts respecte l'últim baròmetre, mentre que la formació d'Ada Colau passa del 16,3% al 16,2%.\nPel que fa a la resta de forces, el tercer partit més votat si ara se celebressin eleccions seria el PSC, amb un 6,1% dels vots (-3,2%), seguit del PDeCAT amb el 5,6% (-0,2%) i de Ciutadans amb el 5,2% (-1,2%).\nFinalment, la CUP manté el 3,6% de la intenció de vot ja assolit al darrer baròmetre i el PP obté un 0,6% (-0,4%), mentre que un 35% dels veïns afirma que no sabria a qui votar si ara es celebressin eleccions.\nD'altra banda, el sondeig recull que un 55% dels barcelonins creu que la gestió d'Ada Colau al capdavant de l'ajuntament és bona o molt bona.\nLa valoració que els veïns atorguen a la gestió del govern municipal és la més elevada des del 2002, i suposa un 3,4% més que el baròmetre del mes de desembre.\nEl portaveu del govern i primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, ha celebrat els resultats respecte la intenció de vot i sobre l'aval a la gestió municipal assegurant que constaten que BComú és una força política \"creïble i sòlida\".\n\"Com està passant a altres ciutats del canvi, es veu com els nous ajuntaments han demostrat que es podia governar de forma eficient, i la ciutadania ho valora de manera molt clara\", ha assegurat.\nPisarello ha contraposat els resultats positius de Colau al descens d'Esquerra i Ciutadans, afirmant que \"la ciutadania no premia a aquells que polaritzen el debat polític\".\nA parer del primer tinent d'alcaldia, les formacions polítiques que s'han posicionat clarament a favor o en contra de la independència de Catalunya han estat implícitament penalitzades pels veïns de la ciutat.\n\"El baròmetre demostra que hi ha forces polítiques que no són convincents per a la ciutadania\", ha afegit, vanagloriant-se del fet que BComú sí que ha mantingut el percentatge d'intenció de vot en comparació al desembre.\nPel que fa al 35% de veïns que afirmen que no sabrien quin partit votar si ara se celebressin eleccions, Pisarello també ho ha atribuït a les conseqüències de la política nacional.\nAixí, ha senyalat que \"la ciutadania considera que és important arribar a una solució [sobre Catalunya i Espanya], però no hi ha cap prova empírica que digui que aquell que ofereix solucions polaritzant, acabi sent premiat\".\nAl mateix temps, també ha apuntat que part del percentatge d'indecisos correspon al fet que el sondeig es va fer entre el 4 i el 15 de juny –just després de la presa de possessió del nou govern de la Generalitat i del canvi a l'executiu espanyol-.\nColau i Trias, els més coneguts i valorats\nPel que fa a la puntuació dels líders polítics municipals, Ada Colau (BComú) i Xavier Trias (PDeCAT) se situen com els més ben valorats, tots dos amb una nota del 5,4.\nEls segueix el republicà Alfred Bosch amb un 5,3, mentre que Jaume Collboni (PSC) obté un 5.\nAl seu torn, els veïns suspenen Maria José Lecha (CUP) amb un 4,6, Carina Mejías (Cs) amb un 3,1 i Alberto Fernández Díaz (PP) amb un 2,7.\nFinalment, en relació a la popularitat dels caps de llista dels grups municipals, a Ada Colau la coneixen el 97,5% dels enquestats, seguida de Xavier Trias, amb un 90,4% de popularitat entre els veïns.\nAl seu torn, a Alberto Fernández Díaz el coneixen un 73,9% dels barcelonins, mentre que a Alfred Bosch i Jaume Collboni els identifiquen aproximadament la meitat dels enquestats (52,9% i 51,7%, respectivament).\nEn canvi, a Carina Mejías la coneixen un 27,1% dels consultats, i a Maria José Lecha només un 14,6%.", "response": "Segons el baròmetre municipal, BComú seria el partit més votat, amb un 16'2% de vots, i Ada Colau i Xavier Trias són els més ben valorats. Més de la meitat dels catalans asseguren estar satisfets amb el govern de Colau, però el 35% dels veïns no tenen clar qui votar, probablement a conseqüència de la situació entre Espanya i Catalunya.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_445", "instruction": "Donat aquest text, resumeix-me els punts principals.", "context": "El jutjat de primera instància número 1 de Girona ha decidit que l’exèrcit pugui participar al saló Expojove però manté el vet a l’uniforme militar.\nLa interlocutòria estima dues de les mesures cautelars que demanava el Ministeri de Defensa espanyol i permet que les forces armades puguin tenir estand al saló, que se celebrarà de l’11 al 14 d’abril.\nA més, el jutge resol mantenir aquesta mesura cautelar fins que no hi hagi sentència.\nÉs a dir, que es pot aplicar també en edicions posteriors a la del 2018.\nPer contra, la interlocutòria sí que permet a l’organització ‘excloure la presència de personal uniformat a l’estand’.\nLa batllessa de Girona, Marta Madrenas, diu que la decisió del jutge els satisfà perquè dóna compliment al codi ètic de Fira de Girona i confia que l’exèrcit no participi al certamen.\nPrecisament, perquè les forces armades sempre han defensat la necessitat d’anar-hi amb uniforme, i no fer-ho seria ‘incongruent’ i –segons entén Madrenas- ‘aniria contra els seus principis’.\nLa interlocutòria, que signa el magistrat Joan Marsal, havia de resoldre sobre les tres mesures cautelars que sol·licitava el Ministeri de Defensa.\nLa primera, que les forces armades puguin participar al proper Expojove (que començarà la setmana vinent).\nLa segona, que aquesta decisió es faci extensiva als tres anys de veto.\nI la tercera, que la Fundació Fira de Girona no pugui excloure la presència de soldats uniformats a l’estand.\nEl magistrat agrupa les dues primeres mesures cautelars perquè entén que són ‘les cares de la mateixa moneda’ i l’una és ‘conseqüència’ de l’altra.\nPel què fa a si els soldats poden o no vestir uniforme, però, la interlocutòria ho tracta a part, perquè entén que aquesta mesura, sobretot, es basa en la ‘discrepància’ a l’hora d’interpretar el codi ètic de la Fira.\nEl jutjat conclou que l’exèrcit pot participar a l’Expojove i fixa que aquesta mesura cautelar es mantingui fins que hi hagi sentència.\nA l’hora de fonamentar-ho, la interlocutòria es basa, sobretot, en una qüestió de terminis.\nSegons recull l’escrit, Fira de Girona no va aprovar les normes de participació als diferents certàmens que organitza fins al 26 d’abril del 2017.\nÉs a dir, un mes després que s’hagués celebrat el darrer Expojove.\nEl jutjat recorda que, a l’hora de sancionar l’exèrcit, la Fira es va emparar en aquestes normes.\nI que, per tant, ‘s’aplica al Ministeri de Defensa una clàusula sancionadora que es va redactar i publicar una vegada que el contracte ja s’havia consumat’.\nA més, la interlocutòria subratlla que l’exèrcit no va saber que se li havia obert un expedient sancionador fins al 7 de març d’aquest any, quan va sol·licitar poder participar una altra vegada a l’Expojove.\nEn conseqüència, el jutjat estima la demanda de l’estat i anul·la de manera cautelar la sanció que s’havia imposat a les forces armades, permetent que puguin tornar a tenir estand.\nA diferència del què va reclamar l’advocat de la Fira, la interlocutòria no restringeix la decisió a aquest 2018, sinó que l’allarga fins que hi hagi sentència.\nSabia que no podia dur uniforme\nPel què fa a l’uniforme, el jutjat de primera instància número 1 tomba la demanda que li feia el Ministeri de Defensa.\nEl magistrat entén que Fira de Girona pot vetar la vestimenta militar en base al seu codi ètic.\nUnes normes que ja eren vigents per a l’edició de l’Expojove del 2017, i de les quals l’exèrcit n’estava al càrrec.\nPrecisament, la interlocutòria recorda que abans que se celebrés el certamen, ‘hi ha correus del març de 2017 en què la Fundació Fira de Girona informava el Ministeri de Defensa que la uniformitat militar conculcava el seu codi ètic’.\nEl magistrat no entra en el fons de la qüestió, però sí que argumenta que en cap moment l’exèrcit va manifestar el seu desacord amb aquesta interpretació ni va acudir als tribunals per denunciar-ho.\n‘La inactivitat judicial del Ministeri de Defensa davant d’aquesta interpretació del codi ètic, que li era coneguda des de fa més d’un any, impedeix adoptar la mesura cautelar sol·licitada’, subratlla interlocutòria.\nLa decisió no és ferma i s’hi pot interposar recurs d’apel·lació davant l’Audiència de Girona en un termini de vint dies.", "response": "El Ministeri de Defensa va demanar que s'anul·lés la sanció imposada a l'exèrcit i que no se'ls exclogués per l'uniforme. Finalment, es permetrà a l'exèrcit participar al saló ExpoJove i tenir el seu propi estand, encara que per codi ètic, l'uniforme segueix vetat i, si hi volen participar, no l'hauran de portar posat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2295", "instruction": "Donat aquest text, resumeix-me els punts principals.", "context": "El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decretat presó incondicional per a Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell per risc de reiteració delictiva i per risc de fugida.\nTots cinc han comparegut aquest divendres al tribunal després que el jutge els cités per revisar la seva situació personal.\nTant la Fiscalia com VOX (acusació popular) havien sol·licitat que tots entressin a la presó i el jutge ha seguit el mateix criteri.\nEl jutge també havia citat Marta Rovira, que no ha comparegut i ha anunciat a través d'una carta que opta per marxar a l'estranger.\nAquest mateix divendres, Llarena els ha processat per rebel·lió i malversació (menys Forcadell, que només per rebel·lió).\nAmb la decisió del jutge instructor, ja són nou els empresonats per la causa del procés.\nL'empresonament de Jordi Turull -candidat a la presidència- complica la segona sessió del ple d'investidura prevista per dissabte.\njutge ja els ha processat per rebel·lió.\nFinalment, i després d'un recés, ha comunicat la decisió a les parts aquesta tarda.\nEl magistrat s'ha alineat amb la Fiscalia i VOX i ha decidit que es donen elements suficient per decretar la seva entrada a la presó.\nAmb la decisió del jutge instructor, ja són nou els empresonats per la causa del procés.\nA banda dels empresonats, cal sumar-hi els que estan a l'estranger: Carles Puigdemont, Antoni Comin, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Anna Gabriel i ara també Marta Rovira.\nIndicis \"racionals i ferms\"\nEl jutge considera que, un cop té pràcticament enllestida la instrucció, hi ha un \"risc greu\" de fugida i de reiteració delictiva ja que s'enfronten a un judici per rebel·lió.\nUn delicte que pot arribar als 30 anys de presó.\nLlarena ha comunicat aquest mateix divendres la interlocutòria on processa 25 dels 28 investigats (13 per rebel·lió), A partir d'aquest nou moment processal, el jutge creu que allò que al principi de la investigació \"eren sospites\" ara ja són \"indicis racionals i ferms de la possible perpetració d'uns fets\".\nCreu també que queda acreditada la participació dels processats en tots ells i desconfia de les seves declaracions.\n\"No s'aprecia en la seva esfera psicològica interna un element potent que permeti apreciar que el respecte a les decisions de l'instructor sigui permanent\", ha manifestat.\nTornen a la presó\nTots ells ja havien passat per la presó (en el cas de Forcadell només una nit).\nDe fet, tot tornen a les presons que ja coneixen: els homes a Estremera i les dones a Alcalà-Meco.\nEls consellers destituïts Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull van ingressar a la presó el 2 de novembre per ordre de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.\nPosteriorment, quan la causa va passar a mans del Suprem, el jutge instructor Pablo Llarena els va citar a declarar (4 de desembre) i va decretar llibertat sota fiança de 100.000 euros per a tots quatre (i va mantenir empresonats Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els 'Jordis').\nA banda dels consellers destituïts, l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, també va passar la nit del 9 de novembre a la presó d'Alcalà-Meco mentre reunia els diners de la fiança imposada, en aquest cas, pel mateix jutge Llarena (150.000 euros).\nLa secretària general d'ERC, Marta Rovira, va ser la darrera en declarar al Suprem.\nHo va fer el 19 de febrer i el jutge li va imposar una fiança de 60.000 euros i l'obligació de comparèixer cada quinze dies al jutjat.\nAquest divendres, però, ha decidit no comparèixer i ha comunicat a través d'una carta que marxava a l'estranger.\nComplicacions del ple\nEn el cas de Turull, la seva entrada a la presó complica el ple d'investidura previst per dissabte.\nTurull és oficialment el candidat i, després del primer intent fallit, havia de sotmetre's a una segona votació 48 hores després.", "response": "El Tribunal Suprem ha enviat Turull, Rull, Romeva, Bassa i Forcadell a presó incondicional per risc de fugida. El jutge considera que hi ha possibilitats que, en enfrontar-se a un judici per rebel·lió, hi hagi reiteració delictiva o marxin a l'estranger motivats per la causa independentista. Els acusats ja han declarat que no ho faran.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_571", "instruction": "Donat aquest text, resumeix-me els punts principals.", "context": "L’alcalde del Palau d’Anglesola, Francesc Balcells, va fer dimarts a la nit, la seva primera xerrada «El Palau, present i futur» (vídeo) on va fer balanç del que havia estat el primer mig any de govern municipal, amb les accions empreses per tirar endavant tant els grans projectes, com la resta de programa, i les expectatives pel que resta de mandat.\nL’acte, que va omplir la sala d’actes de l’Edifici Sociocultural, fou presentat i moderat pel delegat de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) a Ponent, Oriol Bosch.\nTambé va recollir i donar a veu a les preguntes formulades pel veïns, tant prèviament per correu electrònic (més d’una dotzena) com qui ho va voler fer per escrit en el mateix acte.\nUn acte que es va poder seguir en directe, en streaming, pel canal de Youtube de l’Ajuntament del Palau i on també es pot veure gravat.\nLes quatre pedres\nBalcells va atendre als mitjans de comunicació, abans de la xerrada, on va explicar en especial els quatre grans projectes de mandat (fent el símil a les quatre pedres que fan falta per assentar qualsevol projecte o estructura), la situació actual i les expectatives.\nL’escola\nLa nova escola pública, que es situaria a tocar de l’actual del passeig de Sant Roc i amb la que es complementaria, és el gran projecte, juntament amb la Llar d’Infants.\nFrancesc Balcells va explicar que està tot a punt per tirar endavant, «entra en el primer plec de convenis», però la seva construcció està condicionada a la situació del país.\nSobretot a que s’aprovi el pressupost de la Generalitat i que no hi hagi eleccions.\nTambé va dir que l’edifici de l’escola de la plaça de la Generalitat es destinaria a acollir entitats locals.\nLlar d’infants\nAnnexa a la nova escola, encara que són dos projectes independents, és la construcció de la Llar d’infants que s’ha de fer amb el PUOSC, motiu pel qual Balcells va dir que ha d’estar enllestida en aquest mandat.\nL’alcalde va recordar que el Palau és l’únic municipi del Pla d’Urgell que no té aquest equipament com a servei municipal.\nI va considerar que és necessari per potenciar el creixement del poble.\nUn creixement que va vincular a comptar amb bons equipaments i ja disposar d’una gran base social, amb 23 entitats (les dos últimes, la del Jovent i una d’Amics del Motor).\nA més de disposar de superfície, tant per empreses i industria al polígon, a tocar de l’autovia, com per habitatges a les diverses zones urbanitzades del poble.\nResidència\nUn altre dels projectes grans és dins la Residència de Ca la Cileta, per la gent gran.\nBalcells va elogiar la gestió del centre per part dels professionals que hi ha envers els seus usuaris, però va dir que cal replantejar la figura de gestió administrativa actual, una empresa de serveis municipal.\nL’alcalde va explicar que si es vol que sigui plenament pública potser caldrà buscar la fórmula d’una fundació o quelcom similar, que doni més operativitat com potser accedir a subvencions, recuperar l’IVA o rebre donacions, que en el format actual no es possible.\nTambé, com una actuació a fer tant aviat som sigui possible, hi ha la instal·lació d’un nou ascensor.\nTambé va recordar que hi ha espai municipal per una possible ampliació del servei.\nPassarel·la\nEl quart gran projecte és la construcció d’una passarel·la per a vianants i bicicletes que salvi l’autovia.\nVa explicar que es un projecte que es fa en conjunt amb Mollerussa i que s’espera comptar amb la complicitat de la Casa Canal, dins dels seu projecte de potenciar les banquetes del Canal.\nVa recordar que és una actuació que ha de comptar amb l’aprovació del que fins ara ha estat ministeri de Foment espanyol i que ja han començat a fer gestions.\nEsglésia\nPreguntat per la situació de l’església parroquial, tancada per un ensorrament parcial d’un trebol, Balcells va dir que s’havien mogut administrativament.\nAixí, esperen que el Bisbat de Solsona, propietari i responsable de l’edifici, pugi rebre una «petita ajuda» de l’IEI.\nTambé s’està insistint amb Cultura de la Generalitat, que ja ha ajudat a altres esglésies caigudes.\nI el que seria una aportació importantíssima com és el 1,5% Cultural del Govern espanyol i que ja s’han iniciat tràmits.\nTot plegat, va dir, «per deixar l’església en condicions».\nTransparència\nBalcells va justificar la xerrada dins de la voluntat del grup de govern de transparència, d’explicar el que fan (també va repassar altres punts com la creació de comissions de treball, entre altres), escoltar les demandes dels veïns i, en la propera, retre comptes dels que s’ha fet.", "response": "Balcells, alcalde de Palau d'Anglesola, va fer dimarts la seva primera xerrada del mandat, on va respondre les preguntes dels veïns. Abans, va comentar als mitjans de comunicació quins eren els projectes més importants previstos en el mandat, com la construcció d'una escola pública i una escola bressol, les reformes de la residència o la construcció d'una passarel·la de vianants.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1248", "instruction": "Donat aquest text, resumeix-me els punts principals.", "context": "La indústria musical del directe ha celebrat aquest dimarts al vespre a la sala Barts de Barcelona els tradicionals Premis ARC, que s'han transformat en un reconeixement a un sector que ha treballat \"intensament\" per reactivar-se durant la pandèmia.\nEntre els guardonats hi ha l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), pels projectes Sala BCN i Sala TGN, que han impulsat la música en directe; l'Auditori de Girona per haver recol·locat la programació musical inicialment prevista abans de la Covid-19; l'Ajuntament de Barcelona per a transformar el BAM i la Música Mercè en un aparador de la música local; el Cruïlla XXS per la programació durant l'estiu; el periodista Jordi Bianciotto; o els Stay Homas per partida doble.\nEls Premis ARC han volgut fer visible els artistes, empreses i entitats que han treballat per tirar endavant en una situació d’incertesa i en un context \"crític i de crisi social i econòmica mundial\".\nLa gala ha volgut donar visibilitat al sector i reivindicat l’esforç de creadors, artistes, grups de música, empreses i professionals de tot el sector musical que van omplir de continguts els mesos de confinament i que, posteriorment, han seguit treballant per a la represa de l’activitat durant la desescalada.\nDurant la cerimònia, en què hi han actuat artistes com Blaumut, Ladilla Rusa, Mazoni i Aiala i que ha estat presentada pel músic i guionista Ferran Aixalà, també s'ha reconegut Ixent Sampietro d’Èxits Management & Produccions amb el reconeixement al mànager d'ARC que ha destacat per la seva tasca professional; Iban Orobitg d’OA2 Produccions amb el guardó al representant que ha destacat en l'organització d'esdeveniments; i Rosa Galbany de Taller de Músics i Xavi Pascual de Promo Arts Music com a promotor d'ARC que ha destacat en l'organització d'esdeveniments.\nEl premi a la trajectòria professional com a soci se l'ha endut Martín Pérez, responsable de Concert Studio.\nReivindicacions i urgències del sector\nEl president de l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), Jordi Gratacós, constata a l'ACN que amb la situació actual era \"difícil\" plantejar uns guardons a l'ús, i per això han volgut reconvertir-los excepcionalment en uns \"reconeixements\" a tot el sector de la música en viu.\nUn àmbit, aquest, que considera el més perjudicat per la covid-19 si més no quant a les limitacions a l'activitat.\nAmb aquesta redefinició dels premis la gala ha servit també per expressar reivindicacions i urgències del sector en vistes a l'any 2021, i per \"fer pedagogia\" sobre la importància de la música, \"percebuda a vegades com un esbarjo\".\nGratacós reclama a les \"estructures polítiques\" que \"s'adonin\" del pes específic de la música en viu, i que no faltin les ajudes i \"canvis legislatius\" per protegir-la ara i en el futur.\nEl president de l'ARC recorda que els Ajuntaments són \"els grans promotors\" i a la vista del que ha passat enguany demana \"canvis legislatius\" i fins i tot \"recuperar la idea de festes de pagament\" perquè el 2021 no es repeteixi la mateixa situació.\nI és que Gratacós augura que la crisi s'allargarà \"més d'un any i de dos\".\nPer això reclama més \"claredat\" legislativa i una reestructuració general del sector, \"de cap a peus\".\n\"Després d'una gran crisi hem d'aprofitar i fer net\", rebla.\nDesprés de la gala Gratacós s'ha mostrat molt crític amb les institucions polítiques i culturals durant la crisi del coronavirus i ha remarcat que \"la d'avui més que una nit de premis és una nit de reconeixements\".\nVisiblement preocupat també ha valorat la feina del sector cultural i l'ambició \"per trobar solucions\" en aquests moments excepcionals, on ha afirmat que la cultura \"necessita replantejar els seus fonaments i planificar el futur de cap a peus\".\n\"Necessitem i demanem un pla de viabilitat per al 2021.\nEls de la música i les arts, abans que professionals, som amateurs, amants.\nEns estimem la feina, estem a punt per al futur\", ha sentenciat.\nPer la seva banda, els Stay Homas, triomfadors de la nit amb dos premis, han manifestat la sorpresa que ha estat el 2020 per a ells.\n\"Estem recollint un premi de música en un any on hi ha hagut menys música que mai\", ha dit Guillem Boltó, un dels membres del grup.\n\"Sense suport de la gent no arribem enlloc i estem frisant perquè surtin mesures amb les quals puguem fer concerts com Déu mana\", ha afegit.\nMés de 40 anys gestionant música en directe\nARC és l’associació degana de professionals del sector de la indústria musical amb més antiguitat de l'Estat.\nL'Associació Professional d’Agents, Promotors i Mànagers de Catalunya, amb 40 anys d'història, té associades més de 70 empreses del sector de la música en viu, que representen un 80% de les empreses del sector.\nARC coedita l’Anuari de la Música, des de fa 20 anys i és una referència pel sector i institucions.", "response": "Els Premis ARC han tingut lloc a la sala Barts aquesta nit, dedicats a la indústria de la música en directe. S'ha donat reconeixement als artistes, empreses i entitats que han lluitat per tirar endavant el sector després de la pandèmia. Jordi Gratacós demana ajudes i canvis legislatius per al sector després d'haver estat dels més copejats per la pandèmia.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1524", "instruction": "Donat aquest text, resumeix-me els punts principals.", "context": "La recta final del judici de l'1-O ja està en marxa.\nLes defenses, des de primera hora d'aquest dimarts, s'encarreguen de rebatre els arguments exposats la setmana passada per les acusacions.\nEl primer en parlar ha estat Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras -considerat el \"motor\" de la rebel·lió per la Fiscalia- i Raül Romeva, que ha denunciat una \"causa general\" contra l'independentisme que neix el 2015 arran d'una ordre de la Fiscalia de l'Audiència Nacional prèvia a la declaració de sobirania del 9 de novembre d'aquell any, votada per Junts pel Sí i la CUP.\nA partir d'aquí, \"es comença a investigar el Govern de la Generalitat\", ja a principis de 2016.\nDe fet, ha dit, aquest document és una “fantasia de màrqueting” utilitzat per les acusacions com a prova de càrrec.\n\"S'està investigant el moviment independentista\", ha reflexionat Van den Eynde, que ha denunciat un \"procés paral·lel\" per part de la Fiscalia als marges de la norma i una \"persecució\" de les ideologies.\nVan en Eynde ha indicat que els \"drets fonamentals\" estan en joc, especialment pel rol de les acusacions i també per la manera com s'ha investigat la causa, marcada per l'actuació de Daniel Baena, tinent coronel de la Guàrdia Civil que ha bastit el relat de l'acusació i a qui l'advocat ha situat al centre del seu discurs.\nTambé ha negat la violència en la manifestació del 20 de setembre, una de les principals tesis que assenyalen les acusacions.\nTambé s'ha referit a la causa oberta al jutjat número 13 de Barcelona, on hi ha processats fins a una trentena d'alts càrrecs de la Generalitat, i segons la qual no ha tingut accés cap dels advocats de les defenses, malgrat que les proves derivades per aquest jutjat al Suprem han servit a les acusacions.\nAlgunes d'aquestes proves, ha recalcat Van den Eynde, s'han obtingut de la \"monitorització\" generalitzada de l'Administració catalana, i ara els correus estan \"en mans d'un diari\".\n\"Hi ha hagut molt soroll, estridències i exageracions.\nUn soroll de fons ensordidor que ens ha apartat de la melodia dels fets, que és on el tribunal pot anar a buscar què ha passat en aquesta sala\", ha assenyalat l'advocat de l'exvicepresident i de l'exconseller d'Afers Exteriors.\nSegons ell, la sentència servirà per situar els límits de l'acció política i la resposta \"penal\" a un parlament amb \"diputats inviolables\".\nLes bases de l'acusació\nEl lletrat ha posat de manifest que hi ha un \"desacord\" en les bases de l'acusació, perquè la Fiscalia planteja la rebel·lió i l'Advocacia de l'Estat se centra en la sedició.\n“La tesis és antitètica entre la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat.\nI abans que comencin a parlar les defenses ja hi ha un desacord monumental entre les bases de l’acusació”, ha declarat.\nDe fet, l’advocat de Junqueras i Romeva ha avisat que la Fiscalia, més que ningú, hauria de ser “neutral”, i ha dit que “no estaria de més que es disculpés” per l’ús que ha fet del llenguatge, utilitzant paraules com “barricades”, “setge”, “atrinxerats” o “devastació”.\nSegons Van den Eynde, els fiscals “tenen dos cotxes trencats i parlen d'apocalipsis, i quan parlen de terrat, és una teulada”.\n\"Ens costa trobar referències a la prova\", ha afegit Van den Eynde, que també veu \"difús\" el paper dels Mossos en la presumpta rebel·lió.\nEntre les omissions, ha indicat, hi ha els drets fonamentals i l'anomenada \"última ràtio\".\nEl que està en joc, ha dit, és la \"resposta penal a la mobilització ciutadania\", és a dir, el seu dret a manifestació, i ha avisat al Tribunal Suprem que allò que resolgui, “generarà dret”.\n“No és un cas en què haguem d’anar a buscar precedents, és un cas que crearà el codi penal aplicable a la dissidència política\", ha recordat.\nPel que fa a Vox, el seu paper és el de dotar d'un \"marc ultra\" a tota la causa, impregnada per l'extrema dreta.\nA l'espera de les últimes paraules\nEls lletrats disposen d'una hora per defensar cadascun dels acusats que patrocinen.\nAixò vol dir, per exemple, que Van den Eynde disposarà de dues hores per defensar Junqueras i Romeva, mentre que Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, en tindrà tres.\nQuan acabi el torn dels responsables de la defensa, els acusats tindran quinze minuts cadascun per a les últimes paraules abans que Manuel Marchena proclami el judici vist per a sentència.\nHauran estat quatre mesos de procés judicial que s'han barrejat amb eleccions al Congrés, a Europa i als municipis.", "response": "L'advocat Van den Eynde denuncia una \"causa general\" contra l'independentisme i una persecució ideològica per part de la Fiscalia. Assegura que algunes proves són absurdes, i demana a la Fiscalia que sigui neutral. Abans que Marchena proclami el judici per a sentència, cada acusat tindrà 15 minuts per parlar, i els advocats 1 hora per cada defensa de cada acusat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_867", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "Feia mesos que hi treballaven i avui, amb Àngels Chacón al capdavant, n’han fet la presentació pública.\nCentrem es defineix com el “primer partit post-procés” que vol trencar la polarització i ocupar un espai polític de “centre” que consideren que ha quedat orfe.\nChacón, que fa uns dies va deixar la secretaria general del PDECat per a impulsar el nou projecte polític, encapçala aquest nou intent de refundació del vell espai convergent, esmicolat i transformat amb el procés.\nMalgrat que el PDECat no va aconseguir obtenir representació en les darreres eleccions al parlament, els fundadors de Centrem estan convençuts que aquesta vegada sí que podran aglutinar prou electors per a ser presents a les institucions.\nPerò no serà fins a l’any vinent, en les eleccions municipals, que els entorns del PDECat, Convergents, Lliures i la Lliga Democràtica ho posaran a prova.\nFins llavors, transitaran cap a la nova marca, amb una primera parada clau, el 12 de març, amb el congrés fundacional.\nCentrem aprovarà els seus estatuts, la ponència ideològica i una executiva encapçalada per Chacón.\nPer facilitar el trànsit dels associats de tots aquests partits a Centrem, Chacón s’ha mostrat partidària de permetre temporalment la doble militància.\nLa clau serà què faran els batlles i les bases del PDECat, les més nombroses i que sustenten l’única marca del nou espai que té drets electorals.\nChacón prova d’arrossegar-los a Centrem en un moment especialment complicat econòmicament per al partit en què militen Artur Mas i Andreu Mas-Colell i que va fitxar Joana Ortega com a número dos per Barcelona.\nEl PDECat està pendent de resolucions judicials molt rellevants: l’Audiència de Barcelona ha de determinar si és successora de Convergència, com reclama el Palau de la Música al PDECat i Junts; el cas del 3% no s’ha resolt i el partit té oberta una disputa judicial amb JxCat per la marca Junts per Catalunya.\nChacón ha donat per fet que Mas no s’afiliarà al nou partit, que es quedarà al PDECat i reforçarà el seu perfil d’ex-president de la Generalitat.\nMas, de fet, tampoc va voler fer el pas a Junts quan es van constituir com a formació política, després d’haver fracassat en l’intent d’evitar el trencament definitiu del seu espai polític en dues sigles electoralment irreconciliables.\nCentrem es fonamenta en un acord programàtic que era especialment difícil de sargir pel fet que aglutina sensibilitats autonomistes, federalistes i independentistes no partidaris de la unilateralitat.\nMés fàcil, era, en canvi, l’acostament ideològic des del centredreta.\nPrecisament, tal com va explicar VilaWeb, la base de l’acord va ser el respecte a la legalitat i la premissa que qualsevol canvi “només pot fer-se en el marc i en compliment de l’ordenament jurídic”, cosa que podria incloure tant una tercera via dins del sistema autonòmic actual com un “referèndum sobre la independència o sobre l’encaix de Catalunya a Espanya”.\nChacón s’hi ha referit en la presentació que han fet de Centrem als mitjans al World Trade Center, i ha remarcat que Catalunya és una “nació que té el deure i el dret d’incrementar el seu autogovern”.\nDe fet, a la direcció del PDECat li incomodava que s’associés l’opció de Centrem amb sectors pròxims a Societat Civil Catalana pel fet que Josep Ramon Bosch, de la Lliga, va ser un dels fundadors de l’entitat espanyolista i també en fou president.\nFonts de la direcció del PDECat van assegurar a VilaWeb que Bosch no seria al nou partit, i l’aliança amb Convergents tampoc no implicarà que hi sigui Germà Gordó, investigat pel cas del 3%.\nÉs una empresa complicada, però Chacón persisteix en l’intent de salvar un espai polític que fins ara ha naufragat sota unes noves sigles.\nPer aconseguir-ho marca perfil propi.\nDiu que es vol allunyar dels populismes “tant d’esquerres com de dretes” i defensarà la col·laboració público-privada.\nCentrem neix amb un ull posat a Barcelona.\nEls resultats a la capital catalana poden marcar el futur del partit en les pròximes municipals.\n“Barcelona ha de tornar a ser aquesta ciutat viva, atractiva, referent per a moltes ciutats del món”, ha dit Chacón.", "response": "Centrem és el nou partit d'Àngels Chacón, l'exdirigent del PDECat que vol representar la política de centre, allunyar-se dels populismes i defensar la unió publicoprivada. Esperen aconseguir suficients electors per tenir un lloc a les institucions. Chacón vol intentar afiliar el seu partit amb el PDECat, i al principi permetrà la doble militància.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_439", "instruction": "Resumeix aquest text:", "context": "L’autora Maria Carme Roca ha guanyat el 51è Premi Prudenci Bertrana de novel·la amb l’obra El far.\nEl llibre arrenca amb una celebració familiar en què la Diana descobreix que ‘la seva mare no és qui sembla’.\nA partir d’aquí comença una recerca pels secrets d’una possible infidelitat de la mare amb el seu tiet que porta la Diana als seus orígens, a l’illa de Buda del Delta de l’Ebre i al seu emblemàtic far que va caure el 1961.\nSegons Roca, en El far també hi tenen un paper clau els morts que ‘intentaran parlar amb els vius’, perquè l’autora creu que moltes vegades aquells que ja no hi són ‘tenen moltes coses a dir’.\nA la novel·la també hi ha un viatge en el temps des de finals del segle XIX, passant pel segle XX i fins al present.\nHi agafa especial rellevància el far de l’illa de Buda, que va caure la nit de Nadal de 1961, després que les onades el desfalquessin.\nLa guanyadora del premi ja compta amb una llarga trajectòria en el món editorial amb una cinquantena de llibres publicats en diferents gèneres com ara la narrativa curta, la literatura juvenil i infantil o l’assaig.\nDe tota manera, la barcelonina assegura estar especialitzada en el gènere de la novel·la històrica.\nEl premi Prudenci Bertrana està dotat en 30.000 euros.\n‘No parlem d’esquerra o dreta, unionistes o independentistes, sinó que demana que el lector completi el llibre i hi projecti les coses que viu’, ha afegit.\nVillatoro defensa que Maquiavel i Savonarola van ser ‘dues figures colossals i contradictòries’: ‘Un crema i l’altre creu que es pot canviar tot a través de la política’.\nDe fet, sosté que, d’acord amb l’assaig, es pot analitzar i situar cada polític al llarg de la història segons si es mou pels inputs d’un o de l’altre.\nDe fet, la primera idea per escriure-la li va donar el seu fill el 1990, quan tenia 2 anys i li va dir ‘Adéu papa, paperet’ i, posteriorment, li va proposar que escrivís una història sobre un home de paper.\nD’aquí surt la novel·la juvenil en què una llibreria de Praga es veu abocada a tancar perquè els propietaris no tenen fills a qui deixar-la.\nDavant del dilema, un ocell de paper ‘parla amb els millors llibres’ perquè ajudin els amos i aquests fan néixer un nen de paper que quan plora treu confeti.\nPosteriorment aquest nen aprèn a fer papiroflèxia i es converteix en diferents objectes com un avió o un vaixell per viatjar per tot el món.\nFolck és escriptor, dramaturg i actor i ja compta amb 28 novel·les publicades i ha guanyat nou premis literaris.\nEl premi Ramon Muntaner té una dotació de 6.000 euros.\nL’esquerda entre el llenguatge i la realitat\nEl llenguatge ajuda a explicar la realitat o la buida.\nAquest és el rerefons de la poesia de Marc Rovira a Cap vespre, l’obra guanyadora del 41è premi Miquel de Palol.\nRovira ha explicat que el seu objectiu és atrapar el lector, que la seva poesia faci ‘d’esquer’ i que, a partir d’aquí, comenci a aprofundir en el significat dels versos.\nEl mateix títol de l’obra ja és una declaració d’intencions.\n‘Cap vespre ja és una negació, nega una realitat que s’afirma i mostra la dualitat entre les paraules i les coses’, ha detallat.\nAquesta dualitat avança en els seus poemes i es va ‘corporitzant’ en diferents discursos sobre, per exemple, la vida, la relació entre ser adult i ‘la pàtria de l’ésser humà que és la infància’ o el sexe com a mitjà de comunicació més enllà de les paraules.\nMarc Rovira és llicenciat en filologia catalana, hispànica i teoria de la literatura.\nNo és el primer premi que rep, el 2009 va guanyar el premi de poesia Amadeu Oller amb Passejant a l’ampit d’una parpella Maula i el 2014 es va endur el XXII Premi de poesia Talúries de l’IEI amb Els ocells de la llum.\nA més, tradueix la poesia de Stéphane Mallarmé, tot un referent per a ell.\nLa cantautora Judit Nedderman s’ha emportat el premi Cerverí a la millor lletra de cançó editada del 2018 amb el tema No volem més cops.\nLa cançó fa referència a la repressió policíaca, especialment la que hi va haver durant l’1 d’octubre.\nTambé està pensada per a altres operatius policíaques com el desallotjament de Plaça Catalunya del moviment 15M el 2011 o després de la vaga general del 2012.\nNedderman ja havia aconseguit altres premis al llarg de la seva carrera com ara un Premi Enderrock el 2016 o el de Millor Disc de 2016 organitzat per La Tornada.\nEl premi Cerverí de música està organitzat per la Fundació Prudenci Bertrana i Catalunya Ràdio i compta amb la col·laboració de Vilaweb i la revista Enderrock.", "response": "Maria Carme Roca ha rebut el 51è Premi Prudenci Bertrana amb la seva obra \"El Faro\". Vicenç Villatoro ha rebut el premi Carles Rahola pel millor assaig amb \"Massa foc\" mentre Jordi Folck ha rebut el premi Ramon Muntaner. Marc Rovira ha guanyat el premi Miquel de Palol de poesia i Judit Nedderman ha guanyat el premi Cerverí.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1251", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "La renúncia del bisbe de Solsona, Xavier Novell, segueix aixecant polseguera.\nEl sector eclesiàstic critica \"les formes\" i segueix exigint a Novell que doni les explicacions pertinents.\n\"Molts el tenien com a referent, i ara deuen estar decebuts i patint, ha deixat a molta gent penjada\", lamenta mossèn Fermí Manteca, membre del Fòrum Ondara i rector de Torà.\n\"Si hagués donat les explicacions pertinents no et quedaries així de descol·locat i no obriries la porta a tantes especulacions\", opina mossèn Climent Capdevila, de l'Agrupació Parroquial de Mollerussa i rector consultor del Bisbat de Solsona.\n\"M'hauria agradat saber-ho en comunitat i no per la premsa\", lamenta el mossèn de Mollerussa, Alfons Busto.\nEl Bisbat de Solsona va anunciar el passat 23 d'agost a través d'un comunicat que Xavier Novell havia presentat la seva renúncia al càrrec per motius \"estrictament personals\".\nUna decisió, segons s'assegurava en el comunicat, que havia pres \"després d'un període de reflexió, discerniment i oració\", però no donava més detalls.\n\"Malauradament ho hem sabut per la premsa i després ho he pogut corroborar\", explica a l'ACN mossèn Fermí Manteca, membre del grup d'opinió del Bisbat de Solsona, el Fòrum Ondara, i rector de Torà.\nTot i que el mateix mossèn reconeix que sovint divergia amb la manera de fer de Novell, creu que se li ha de retreure la seva manera de marxar.\n\"Com a mínim s'hauria d'haver reunit amb els capellans perquè oficialment seguim sense saber res\", lamenta.\nNo ha estat l'únic religiós al qual Novell ha descol·locat.\n\"És una tristesa com ho ha fet, no m'ho esperava i crec que no s'ha gestionat gens bé\", diu mossèn Jordi Orobitg, rector consultor del Bisbat.\n\"Respecto a la persona, ha decidit, però m'hauria agradat saber-ho en comunitat i no pels mitjans de comunicació\", lamenta el mossèn de Mollerussa, Alfons Busto.\nTambé mossèn Climent Capdevila, de l'Agrupació Parroquial de Mollerussa i rector consultor del Bisbat, opina que aquesta manca d'informació el que ha generat són més especulacions.\nEn aquest sentit, mossèn Eduard Ribera, membre també del Fòrum Ondara, assegura que malgrat que no li sap greu que plegui, \"ho ha fet d'una forma poc humana i menys cristina\".\n\"Per mi ha deixat la gent penjada\", diu.\nTambé des de l'Associació d'Amics de mossèn Huguet, el seu president, Ramon Segués, segueix amb incredulitat el succeït: \"Sap molt greu que plegui sense donar explicacions, deixant a treballadors i gent propera a ell d'aquesta manera\".\nConsidera que hauria d'haver donat explicacions, tot i que creu que \"ara és cada cop més complicat que ho faci\".\nRenúncia com a bisbe, però no com a sacerdot\nNovell va presentar la seva renúncia a Roma d'acord amb el cànon 401/2 del Codi de Dret Canònic, que se sol aplicar quan hi ha una situació greu o malaltia.\nSegons aclareix mossèn Manteca deixa de ser bisbe, però es manté com a capellà.\nPer a deixar de ser-ho hauria de presentar una sol·licitud de reducció a estat laïcal, un fet que el dispensaria del celibat i l'obediència.\nNi els religiosos consultats ni el mateix bisbat, però, tenen constància que Novell hagi iniciat a hores d'ara cap tràmit en aquest sentit.\nExclusiva\nNovell es va reunir diverses vegades amb el Papa abans de renunciar\nEl bisbe emèrit de Solsona ha assegurat que la Santa Seu li va ordenar no donar explicacions mentre s'alcen veus diocesanes que apunten a una \"possessió demoníaca\" i aconsellen \"exorcitzar-lo\"\nESGLÉSIA\nNovell va plegar de bisbe de Solsona per una relació sentimental amb una surienca\nL'exprelat està aparellat amb una escriptora del Bages divorciada, mare i especialitzada en temes eròtics i satànics, fet que fa més gran encara la \"perplexitat\" en entorns eclesials\nEsglésia\nEl silenci de l'Església davant del cas Novell clama al cel\nFins ara, ni la Conferència Episcopal, ni la Tarraconense ni el bisbat de Solsona han donat cap explicació sobre la renúncia del prelat\nesglésia\nEl bisbat de Solsona evita parlar de la relació sentimental de Novell i «prega» per ell\nLa diòcesi, administrada en aquests moments pel bisbe de Vic, Romà Casanova, assegura que no li correspon la corroboració de les informacions aparegudes", "response": "El sector eclesiàstic demana explicacions a l'exbisbe, Xavier Novell, que ha renunciat al càrrec per una relació sentimental. Ho va anunciar el 23 d'agost en un comunicat, i se li retreu no haver-se reunit amb els capellans per informar-ho en comunitat. Mossèn Fermí Manteca aclareix que Novell deixa de ser bisbe, però continua sent capellà.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1409", "instruction": "Fes un resum d'aquest text:", "context": "La quantitat de residus a les platges de València després de la celebració de la nit de Sant Joan s'ha reduït un 14%, situant-se en 32.060 quilos de cendres, segons les primeres estimacions fetes per l'Ajuntament aquest dilluns, 24 de juny, i 29 tones de residus sòlids, una xifra que creix respecte al 2018 en vora un 4%.\nAixí ho explica el Diari la Veu.\nUna vegada conclosos els treballs principals de neteja i recollida de residus a les platges de la ciutat per recuperar la seva imatge i el seu servei habitual, les celebracions de la nit de Sant Joan a València s'han saldat amb una reducció del 14% de la quantitat de cendres recollides, un lleuger augment dels residus arreplegats i un augment de la col·laboració ciutadana en haver fet un ús correcte de forma majoritària de les bosses distribuïdes per l'Ajuntament de València durant les hores prèvies a les celebracions, ha assenyalat el consistori en un comunicat.\nEnguany els quilos de cendres arreplegats arriben, segons les primeres estimacions, fins als 32.060, més de cinc tones per davall de la quantitat real recollida l'any passat.\nLes dades són així \"gràcies a la conscienciació ciutadana per respectar les platges de l'entorn del Parc Natural de l'Albufera, on no estan permeses les fogueres i cada any es registra una reducció d'aquestes\", ha ressaltat l'Ajuntament.\nEnguany, aquesta disminució ha estat \"notable\" en passar de les més de 10 tones de cendres de l'any passat a les poc més de 2 enguany.\nPer la seva part, a les platges urbanes les fogueres han deixat 30.000 quilos de cendres, per les 27.440 del 2018.\nPel que fa a la recollida de residus, enguany ha destacat l'augment de la col·laboració ciutadana.\nD'una banda, s'han recollit al voltant de 6.400 envasos amb què la gent ha contribuït en la campanya \"Ara Pots\" de reciclatge d'envasos en les platges urbanes de la ciutat on es van repartir 2.500 tiquets per al sorteig d'una bici.\nD'aquesta forma \"la gent ha respost a l'entrega de bosses de reciclatge per part del consistori\".\nEnguany s'han recollit 29 tones de residus sòlids aproximadament, segons l'estimació realitzada, un 3,9% més que l'any passat.\nLa major part dels residus s'han arreplegat a les platges urbanes –vora 24.000 quilos–, mentre que a les del sud s'estima una lleugera reducció respecte a l'any passat –5,2 tones–, pels vora 5.000 quilos recollits en les darreres hores.\nL'alcalde de València, Joan Ribó, ha agraït el treball de tot el personal municipal, de diversos serveis durant el dia d'ahir i el d'avui.\n\"Hi ha hagut un treball de coordinació eficient entre els diferents serveis municipals per a possibilitar que es restablirà de forma ràpida i eficaç l'ús normal de les platges i del passeig marítim a primera hora del matí\".\nRibó també ha posat en valor el paper de tots els veïns que han col·laborat seguint les recomanacions indicades per l'Ajuntament.\nEl dispositiu iniciat a les 4 de la matinada per netejar totes les platges de la ciutat ha conclòs a les 9 del matí.\nHi han intervingut 226 treballadors municipals, sumant-se així a tots els que des d'ahir participaren en el repartiment de bosses, de llenya i en la neteja del passeig marítim.\nA tots aquests se sumaran uns altres 34 operaris amb tres màquines per a netejar la zona d'arena i un camió recol·lector per a platges de caixa oberta que participaran en les tasques de repassada durant la jornada de demà.\nTot l'operatiu de neteja urbana i gestió de residus sòlids ha comptat amb un pressupost total de més de 38.000 euros.\nCelebracions en àrea urbana\nPel que fa a les celebracions organitzades per comissions falleres i associacions veïnals als dos darrers caps de setmana, per a les quals es varen repartir 77 contenidors metàl·lics per a la recollida de cendres, s'estima que s'han arreplegat vora 6.000 quilos de cendres.\nA més, s'han inspeccionat desenes de celebracions realitzades per tot el nucli urbà.\nUn home cremat a Torrevella\nPer altra banda, un home de 83 anys ha estat traslladat a l'Hospital General d'Alacant amb cremades i una intoxicació etílica després de caure en una foguera durant la celebració de la nit de Sant Joan a Torrevella (el Baix Segura), segons han informat des del Centre d'Informació i Coordinació d'Urgències (CICU).", "response": "Les cendres recollides després de la nit de Sant Joan fan un total de 32.060 kg, un 14% menys que l'any anterior. En canvi, la quantitat de residus ha augmentat lleugerament amb un total de 29 tones. Joan Ribó felicita la ràpida actuació dels serveis i veïns que hi han col·laborat. Només un home de 83 anys ha estat hospitalitzat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2182", "instruction": "Fes-me un resum del text següent:", "context": "Les 16 estacions d'esquí de Catalunya han generat els cinc últims anys de la crisi un impacte econòmic de 2.342 milions d'euros, dels quals, els 70% s'han quedat a les comarques de muntanya lleidatanes, segons un estudi elaborat per Esade i la Universitat Pompeu Fabra amb motiu de la presentació de la temporada 2015-2016.\nEl conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha presentat la temporada afirmant que el bon comportament de les estacions d'esquí del Pirineu català consolida l'estratègia del Govern de diversificar geogràficament la indústria turística a la vegada que ajuda a desestacionalitzar la temporada turística.\nL'objectiu per aquesta temporada és augmentar un 7% el nombre d'esquiadors.\nEn l'acte de presentació també ha intervingut Xavier Nolla, president de l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí i Activitats de Muntanya (Acem), i Xavier Espasa, director de l'Agència Catalana de Turisme (ACT).\nEl conseller ha destacat que les 16 estacions d'esquí catalanes (10 d'esquí alpí i 6 d'esquí nòrdic, són els principals motors econòmics de desenvolupament de les comarques del Pirineu català i una ''peça clau'' a l'hora de potenciar el turimse de les comarques d'interior i de muntanya.\nNolla ha destacat que en aquesta temporada les 16 estacions d'esquí han invertit 13 milions d'euros, un milió més que el paquet d'inversions que es va registrar la temporada passada.\nAquesta inversió d'aquest any és la més elevada des de l'any 2010.\nDel total d'inversions, 5,5 milions s'han destinat a la millora de pistes, accessos i màquines, 4,5 milions a producció de neu i 3 milions a remuntadors.\nDe les inversions realitzades aquesta temporada, 4,8 milions s'han desemborsat per part de les pistes de Girona i la resta, 8,2 milions s'han invertit a Lleida.\nTres instal·lacions obertes aquest cap de setmana\nNolla ha començat la seva intervenció dient que els gestors de les pistes d'esquí ''estan contentíssims'' per les nevades i el fred dels últims dies que ha permès que les pistes de Masella hagin pogut obrir aquest dimarts, La Molina que obrirà aquest divendres i les tres zones de Baqueira que obriran durant aquest cap de setmana.\nLa previsió és que el Pont de la Puríssima estiguin en funcionament les 16 estacions d esquí catalanes.\nEl president de la patronal de les pistes d'esquí catalanes ha recordat que aquestes més bones perspectives que tenen els empresaris del sector es basen tant per les previsions de fred que hi ha per a l'inici de la temporada com pel fet que aquest any ja s'han obert instal·lacions per les nevades de la tercera setmana de novembre, contràriament a l'any passat que la primera nevada va caure el 6 de desembre.\nUn de les novetats d'aquest any és que les pistes de Tavascan obriran el 4 de desembre i suposa recuperar aquestes instal·lacions que la temporada passada van haver d'estar tancades per problemes en la infraestructura.\nEl preu de forfait en la gran majoria es manté i hi ha instal·lacions a 49 euros a Baqueira, 42 euros Masella i 41 euros La Molina però quan afegeixes les promocions i els descomptes que ha dissenyat cada instal·lació el preu mig baixa a la meitat, ha destacat Nolla.\nTot i això, entre l'any passat i aquest el preu s'ha intentat mantenir per aprofitar la millora de la situació econòmica i aconseguir arribar als 2 milions d'esquiadors que és el topall que es va obtenir abans de la crisi, segons ha explicat Nolla.\nLa presentació de la temporada 2015-2016 ha servit per presentar també l'estudi d'impacte econòmica de l'activitat de l'esquí al Pirineu català.\nEntre les xifres presentades, Nolla ha destacat que per cada euro de despesa en forfet es genera una despesa de 6 euros.\nA més, per cada lloc de treball que es contracte en un remuntador es generen 5 llocs de treballs més a la resta del sector.\nEls últims cinc anys, coincidint en el període de crisi, l'activitat de l'esquí ha generat 2.342 milions d'euros, dels quals 1.645 milions s'han quedat a les comarques lleidatanes, el 70% del total, i 697 milions a les comarques gironines.\nL'estudi indica que per cada euro de despesa en forfait es generen 12,37 euros en el conjunt del territori.\nFelip Puig ha anunciat que el Govern destinarà 800.000 euros a reforçar la temporada amb una campanya de publicitat protagonitzada pel jugador de futbol Xavi Hernàndez i la nedadora i medallista olímpica Gemma Mengual.\nEl Govern ha fet una ''adaptació'' de la campanya de començament d'any 'Catalunya és casa teva'.", "response": "Després d'una facturació a les estacions d'esquí de 2.340 MEUR en els darrers 5 anys, s'invertiran 13 MEUR per a aquesta temporada. L'esquí és el motor econòmic principal del Pirineu català, i aquests diners s'invertiran en la millora de pistes, accessos i materials. Es vol augmentar el 7% el nombre d'esquiadors i recuperar les xifres prèvies a la crisi.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_74", "instruction": "Fes-me un resum d'aquest text:", "context": "El batlle de Berga, Ivan Sànchez, ha avançat la seva intenció que els ciutadans de la capital berguedana puguin dir la seva sobre els Jocs Olímpics d’Hivern prevists el 2030.\n“Si no ens fan una consulta oficial, la farem extraoficial”, ha dit.\nD’aquesta manera, “sigui en una consulta feta des de la Generalitat, o des del territori, la gent del Berguedà ha de tenir dret a dir si vol Jocs Olímpics o no en vol”.\nSànchez ha lamentat que comarques com la seva, però també el Ripollès i el Solsonès, quedin excloses de la presa de decisions.\n“D’entrada ho rebem amb sorpresa, perquè no es pot pensar que si es fan uns Jocs Olímpics al Pirineu no ens afectarà; és clar que ens afectarà”, ha exclamat el batlle.\n“Només cal veure cada cap de setmana el trànsit al Ripollès i el Berguedà i tots els col·lapses que hi ha”, ha afegit.\nPer Sànchez, si el govern català té clar que un projecte com els Jocs Olímpics afavorirà el país, no ha de tenir por de consultar la gent.\n“Si el projecte dels Jocs ja genera dubtes, hi afegeixes més dubtes perquè no consultes part del territori afectat, ja no és que el projecte neixi coix, sinó que neix gairebé mort”, ha puntualitzat.\nEn aquest sentit, segons el batlle de Berga, és bàsic preguntar als veïns si volen un projecte d’aquestes característiques.\n“La gent del Berguedà tindrà dret de decidir”, ha subratllat.\nDe moment, no hi ha més detalls sobre el com o el quan, ni tampoc si la consulta s’estendrà a tota la comarca.\nD’altra banda, el conseller comarcal del Solsonès Joan Subirana ha assenyalat que la comarca no descartava una consulta com la que vol fer Berga, si bé primer s’hauria de discutir en el consell.\nEncara que els Jocs no acabin tenint un impacte directe en el Solsonès, Subirana s’ha mostrat decebut que no se’ls pregunti i ha dit que els hauria agradat que com a mínim els demanessin l’opinió.\n“Al Prepirineu ens sentim una mica en terra de ningú.”\nPerquè, sigui com sigui, encara que els Jocs no se situïn en aquestes comarques, hi ha diverses actuacions relacionades que obliguen a destinar-hi recursos, com ara diverses infrastructures i o l’ajut per a revertir el despoblament que afecta la zona des de fa anys.\nEl president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer, entén que cal que hi hagi un avantprojecte “molt clar” que digui què pot passar al territori i què no.\n“Ara com ara, encara no ho hem vist ni ho tenim sobre la taula”, ha lamentat.\n“Per poder opinar, i abans que es faci la votació, a mi m’agradarà saber què votarà la gent.”\nPer Colomer, el projecte que hi hauria d’haver sobre la taula hauria d’especificar, entre més, on es faran les proves d’esquí, “si a la Vall d’Aran, a Masella o a la Vall de Núria”, i si “el patinatge sobre gel es farà a Barcelona o a Puigcerdà”.\nQüestions com aquestes s’haurien de tenir clares, ha dit.\nA més, no vol que es prioritzi una millora d’infraestructures centralitzada, sinó que es “reparteixi joc”, cosa que hauria de revertir en l’economia de totes les comarques afectades.\nPer la seva banda, el batlle de Ripoll, Jordi Munell, ha lamentat que el projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern es comenci a allunyar del projecte inicial que s’havia presentat, el qual tenia el tren, una infrastructura clau, com a element vertebrador d’una iniciativa sostenible.\nMunell diu que se senten decebuts perquè darrere hi ha molts sectors implicats, no solament el turisme, sinó també tots els que viuen de la muntanya, com els de lloguer de material d’esquí, per exemple.\n“No ens han deixat ni tan sols l’opció d’opinar, de decidir ni de votar”, ha lamentat.", "response": "Ivan Sánchez defensa l'oportunitat que els veïns de Berga, Ripollès i Solsonès decideixin si volen que hi hagi JJOO d'Hivern al Pirineu, per les conseqüències que aquests jocs causarien a les ciutats esmentades. Els veïns demanen un avantprojecte que mostri tots els efectes que podrien portar al territori i als sectors implicats.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1973", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Els governs de Pedro Sánchez i de Quim Torra segueixen fent d'artificiers per desactivar la tensió del 21-D.\nLa jornada d'aquest dilluns ha estat farcida d'intercanvis de declaracions per aplanar el terreny i arribar a divendres amb una fotografia dels dos presidents donant-se la mà.\nA banda i banda admeten que no servirà per res més que per visibilitzar que, malgrat la discrepància absoluta, els ponts no estan trencats.\nQue l'epicentre de moltes decisions és Lledoners ho demostra els missatges que en els darrers dos dies han fet arribar el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i el president de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez.\nA més de fer crides a la serenor i a les protestes pacífiques, han subratllat que les mobilitzacions han de poder ser compatibles amb una reunió del consell de ministres a Barcelona i una trobada entre presidents, una tesi que ha defensat també el socialista Miquel Iceta.\n\"És perfectament compatible la reunió del consell de ministres amb la mobilització de la gent que discrepa\", ha dit el líder del PSC, que ha advertit Torra que si no es reuneix amb Sánchez això voldrà dir que \"no vol diàleg\".\nAquest escenari, ha dit Iceta, \"afebliria\" les relacions institucionals quan el que es pretén és, en paraules de la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, una \"normalitat institucional\".\nAquesta definició, però, en un context amb presos polítics -alguns d'ells en vaga de fam- i exiliats incomoda l'òrbita sobiranista, que segueix insistint que precisament és la repressió el primer element que situa la política catalana i espanyola en l'excepcionalitat.\nPedro Sánchez: \"No es posen d'acord ni per la vaga de fam\"\nPrecisament, enmig de l'intent dels dos governs per facilitar una reunió, ha estat Sánchez qui ha trencat la dinàmica de fugir de les declaracions altisonants.\nL'estira-i-arronsa pel format: Moncloa només vol reunió entre presidents\nPer part de la Generalitat, a més del president hi assistirien el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de Presidència i portaveu, Elsa Artadi.\nI és que la fórmula que segueix preferint la Moncloa és el d'una trobada entre presidents per no donar una imatge diferencial respecte a altres territoris.\nMenys encara amb un PP i Ciutadans que assenyalen el simple fet de reunir-s'hi com una concessió a l'independentisme.\n\"No hi ha reunions de govern a govern ni cimeres, això es fa amb executius d'altres països, el format natural és que es faci entre els dos presidents\", ha insistit Batet.\nERC ha criticat la data triada pel desembarcament del govern espanyol a Barcelona -just farà un any de les eleccions convocades sota el 155- i ha titllat Sánchez d'\"irresponsable\" per no afavorir un clima de diàleg.\nAmb tot, la portaveu, Marta Vilalta, ha subscrit que es produeixi una reunió per parlar de la situació dels presos i del referèndum.\nMiquel Iceta: \"Faci la proposta que faci, la resposta negativa per part del Govern està preparada.\nJo no gastaria aquesta possibilitat\"\nAl mateix temps que s'han pronunciat a favor de la reunió entre presidents, tant JxCat com ERC han animat l'independentisme a mobilitzar-se per protestar per la reunió del consell de ministres a Barcelona, fet que els socialistes consideren un \"error\" si realment es pretén aprofitar la \"finestra d'oportunitat\".\nTot i això, ha estat el mateix Iceta qui ha defensat que Pedro Sánchez no hauria de fer en aquests moments una proposta concreta per resoldre el conflicte amb Catalunya: \"Faci la proposta que faci, la resposta negativa per part del Govern està preparada.\nJo no gastaria aquesta possibilitat\".\nSi s'acaba finalment agendant, la reunió de Sánchez i Torra es faria divendres.\nLa nit de dijous, però, el president espanyol i alguns ministres podrien assistir a la gala de Foment del Treball.\nEl president de la Generalitat no ha confirmat per ara la seva assistència en un acte la fotografia del qual podria ser l'avantsala de la trobada de l'endemà.\nA quatre dies pel 21-D res està tancat, però sí que es constata una modulació en les interpel·lacions entre els dos governs.\nHi ha massa elements en risc i dues legislatures en joc.", "response": "La trobada entre Sánchez i Torra espera calmar les tensions causades per l'independentisme. Torra demana que no es deixi influenciar per les opinions de la dreta i que dialogui. A més, demana l'alliberament dels presos i la tornada dels exiliats del procés. Iceta assegura que sigui quina sigui la proposta de Sánchez per solucionar el conflicte, la resposta catalana serà negativa.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_689", "instruction": "Explica breument les idees principals del text següent:", "context": "El vice-president del govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha proposat que l’executiu abandoni la idea de les subvencions i pensi més en una entrada de capital conjunt per tal de tenir més capacitat d’incidència en les multinacionals.\nEn una entrevista a RAC1, ha posat d’exemple que el govern francès és propietari d’una part de Renault.\nUn element que, segons Aragonès, condiciona les decisions de l’empresa.\n‘Normalment quan una multinacional necessita una inversió financera molt gran, demana suport públic.\nJa que fem aportacions públiques hem de mirar que siguin molt més vinculants.\nAbandonar la idea de la subvenció i pensar més en una entrada de capital conjunt per tenir capacitat d’incidència sobre la decisió de multinacionals, ja que demanen que hi hagi aportació pública’, ha defensat.\nEn aquest context, ha recordat que el govern, en els últims anys quinze anys, ha donat subvencions a Nissan per valor de 25 milions d’euros.\nD’altra banda, el vice-president ha admès que és ‘molt difícil’ revertir la decisió de Nissan de tancar les tres plantes a Catalunya, però afegeix que ‘hi ha partit’ i que es lluitarà ‘fins a l’últim minut’.\n‘El que no farem mai és renunciar’, ha dit.\nTot i ser conscients de les ‘dificultats’, Aragonès ha insistit que no es donaran per vençuts i que no abaixaran els braços.\nI ha celebrat la unitat amb els agents socials més representatius, en referència al posicionament conjunt amb patronals i sindicats sobre el tancament de Nissan.\nSobre si el govern ha fet alguna cosa malament per no haver evitat la decisió de la multinacional nipona, Aragonès ha respost que ‘amb el temps es podrà veure quina decisió podia tenir una alternativa’ però ha remarcat que quan es prenen decisions ‘no es fa amb una bola de vidre sobre el futur’.\nPer la seva banda, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha parlat a Catalunya Ràdio sobre la possibilitat de nacionalitzar les plantes de Nissan, una proposta que ha posat sobre la taula alguns partits i sindicats com la CUP o la CGT.\nSegons Chacon, la Generalitat no té marge ‘ni en els millors dels casos’ per nacionalitzar-les.\nHa dit que és una opció més i que no la descarta, tot i que l’ha qualificat ‘d’un xic demagògica’.\n‘El que no faré és enganyar al conjunt de treballadors que ara es queden en situació de precarietat laboral’, ha dit la consellera, que ha insistit que és una ‘qüestió de pressupost’.\nChacón ha explicat que la setmana que ve es reunirà amb el govern espanyol per consensuar les pròximes accions a seguir després de l’anunci de la marca nipona d’abandonar les plantes catalanes.\nChacón ha admès que s’ha sentit enganyada per la direcció de Nissan i que així li va traslladar al president de la marca a Europa, Gianluca De Ficchy, quan ahir al matí li va traslladar personalment la decisió de marxar de Catalunya.\nLa consellera ha criticat que la multinacional japonesa no respongués als plans de competitivitat i d’ajudes que els governs català i espanyol li van fer arribar i que sumaven 100 milions d’euros o com en la darrera visita al Japó la direcció va deixar entreveure que la planta de pintures –que va comprometre a canvi d’un ERO a més de 600 treballadors- es faria.\nLa consellera ha reiterat que el govern no posarà ‘fàcil’ la marxa de l’empresa i lluitarà ‘fins al final’ perquè la decisió de Nissan sigui reversible.\nEn cas contrari, ha dit, farà que a la marca els surti ‘el màxim de car i difícil’ i ha apuntat, per exemple, a la possibilitat que hagin d’abonar un fons que serveixi per consolidar futures inversions.\n‘Una empresa que ha estat tan deslleial amb els treballadors i les administracions no li pot sortir com si no passés res’, ha remarcat.\nChacón ha insistit que ara la prioritat és ‘intentar revertir’ l’anunci de la marca però ha dit que ‘és obvi’ que la Generalitat ha estat treballant amb ‘plans A,B i C’.\n‘Sinó seríem uns irresponsables’, ha comentat.\nPel que fa les ajudes que ha rebut la marca, ha detallat que en els darrers 20 anys ha rebut 14 milions d’euros indirectes, per exemple en forma de bonificació d’interessos si demanaven préstecs, però també 18 milions d’euros directes.\nEs tracta d’imports, com en tots els casos, vinculats a projectes concrets i que si la marca demostra que han estat per automatitzar la producció o treballar en un prototip, per exemple, es consideraran ‘ben utilitzats’ ja que ‘en el fons donen viabilitat i competitivitat’.", "response": "La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, s'ha sentit enganyada amb el tancament de Nissan i assegura que el Govern no els ho posarà fàcil. Pere Aragonés afirma que lluitaran per evitar-ho, i que s'haurien de fer aportacions i entrades de capital conjunt en les multinacionals per poder tenir un paper en les decisions d'aquestes.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2279", "instruction": "Explica'm breument les idees principals d'aquest text:", "context": "La comissió gestora de Medinyà ha rebut \"com un gerro d'aigua freda\" el recurs d'inconstitucionalitat que el govern espanyol ha presentat al TC contra la creació del municipi.\nLa presidenta, Montse Garcia, admet que, amb la llei espanyola a la mà, no compleixen \"amb cap requisit\" per constituir-se com a nou poble.\n\"Però és que nosaltres no estem creant un municipi nou, estem restituint una condició que ja teníem fins el 1972\", ha argumentat Garcia.\n\"Esperem que el TC entengui que és una situació excepcional\", ha afegit la presidenta de la comissió gestora que assegura que, mentrestant, seguiran fent passos per constituir-se, de nou, municipi independent.\nEl Consell de Ministres d'aquest divendres ha aprovat presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei aprovada pel Parlament al juny per crear el municipi de Medinyà (Gironès) i, per tant, segregar-lo del terme municipal de Sant Julià de Ramis.\nLa raó que s'argumenta és que la norma catalana vulnera la Llei de Bases de Règim Local, que estableix que els nous municipis hauran de tenir, com a mínim, 5.000 habitants.\nLa impugnació no suposa una suspensió de la llei i això evita, de moment, que el municipi de Medinyà es quedi a la pràctica sense Ajuntament.\nLa comissió gestora de Medinyà ha rebut la decisió de l'estat espanyol de recórrer la llei catalana al TC \"com un gerro d'aigua freda\".\n\"Fa molt temps que treballem molt per aconseguir restituir el municipi i obrint un nou camí, que ara en arribi això ens deixa en una situació com incerta\", ha afirmat la presidenta de la comissió, Montse Garcia.\nLa presidenta sosté que amb l'aprovació de la llei del Parlament, Medinyà \"és municipi amb totes les de la llei\" i, per això, han anat fent tots els passos per constituir-se com a tal.\n\"La comissió bilateral encara no s'havia pronunciat i l'arribada del recurs es ha sobtat, tot i que sabíem que el termini acabava el dia 15\", ha explicat Garcia que celebra, però, que la presentació del recurs no suspengui la llei.\n\"Això ens permet continuar treballant, no ens atura com a municipi, ens hem d'acabar de separar de Medinyà i podem continuar fent passos\", ha detallat.\nMedinyà sabia que no compleix amb els requisits que fixa la legislació espanyola per constituir-se com a nou municipi però Garcia defensa que és una situació excepcional.\n\"Demanem la restitució del municipi, no estem creant-ne un de nou\", ha afirmat.\nA més, Medinyà compta amb el suport del municipi de qui s'independitza, Sant Julià de Ramis.\nEl seu alcalde, Marc Puigtió, ja ha anunciat que aniran de la mà amb Medinyà i la Generalitat fins que la segregació sigui una realitat.\nDe moment, han convocat un ple extraordinari per dissabte a les sis de la tarda per donar suport a la llei aprovada pel Parlament de Catalunya.\nA més, diumenge la consellera de Governació, Meritxell Borràs, es reunirà amb la comissió gestora de Medinyà per traslladar-los el suport del Govern arran del recurs.\nPassos per crear el municipi\nEl passat mes de juny, el Parlament va aprovar la llei per a la segregació de Medinyà amb 118 vots a favor i vuit en contra.\nAquest era el pas clau perquè Medinyà pogués iniciar oficialment el procés per convertir-se en el 222è municipi de la demarcació de Girona.\nMedinyà es va integrar a Sant Julià de Ramis el 1972 seguint una normativa franquista.\nActualment té 890 veïns i el moviment per separar-se de Sant Julià de Ramis feia molts anys que perseguia aquest objectiu.\nAl gener es va celebrar l'acte de constitució de la comissió gestora que, des de llavors, fa les funcions d'ajuntament.\nPer exemple, per a la setmana vinent hi ha previst un ple extraordinari.\nAquesta gestora es mantindrà fins al proper 2019, quan es tornin a convocar eleccions municipals i els veïns puguin votar i decidir els regidors de Medinyà.\nLa comissió gestiona el 25% del pressupost de Sant Julià de Ramis que aquest 2016 puja a 2.600.000 euros i funciona com una entitat municipal descentralitzada (EMD)\nEncara hi ha alguns serrells pendents per acabar de tancar la segregació.\nPer exemple, la comissió bilateral entre l'Estat i la Generalitat per debatre sobre la segregació encara ha de presentar les seves conclusions i també s'espera encara l'assignació d'un NIF per poder conformar-se com un nou municipi.", "response": "La comissió gestora de Medinyà demana al Tribunal Constitucional que entengui la seva intenció de recuperar el municipi, que porta unit a Sant Julià de Ramis des del 1972. Tot i saber que no compleix els requisits i la legislació per convertir-se en municipi, és una situació excepcional. La llei de segregació es va aprovar al juny amb 118 vots.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_605", "instruction": "Explica'm breument les idees principals del text següent:", "context": "Malgrat que l’opinió majoritària dels ajuntaments socialistes de les comarques de la Catalunya Central és la de seguir les directrius del partit i no col·laborar en el referèndum si no té garanties legals, alguns batlles se n’han desmarcat per diferents motius.\nÉs el cas de Vallbona d’Anoia (Anoia), on governa el PSC en coalició amb CiU i el grup Units per Vallbona-Veïns amb Veu.\nLa seva batllessa, Maribel Ferrer, ha admès a l’ACN que no es pot oposar al referèndum perquè ‘dins del govern guanyen els que hi estan a favor’ i, per tant, si fos necessari, cedirien locals municipals.\nEn el cas de Castellbell i el Vilar (Bages), la batllessa Montse Badia ha exposat que, donat el cas que el govern demani un local municipal per fer les votacions, el consistori ‘no hi posarà cap inconvenient’ i ‘seguirem el mateix procediment que fem amb qualsevol altra entitat que ens demana un espai’.\nA les comarques centrals l’opinió majoritària dels batlles socialistes és de restar a l’espera que es convoqui oficialment el referèndum i, tot seguit, demanar un informe jurídic al secretari municipal per decidir quin marge d’actuació tenen els ajuntaments.\nA Osona, el batlle de Masies de Voltregà i secretari dels socialistes a la comarca, Sergi Vilamala, ha assenyalat que en el moment que es convoqui oficialment el referèndum es demanaran informes al secretari municipal i al Consell de Garanties Estatutàries, tot i que ha expressat que no vol parlar sobre ‘casos hipotètics’.\nPer la seva banda, la regidora de Manlleu, Marta Moreta, que està a l’equip de govern juntament amb ERC i MES, ha explicat que abans de fixar cap posició esperaran la convocatòria oficial i, tot seguit, demanaran un informe perquè dictamini si el referèndum té ‘conformitat amb la llei vigent’.\nDes del Bages, el primer secretari del PSC al territori i batlle de Castellgalí, Cristòfol Gimeno, ha deixat clar que des del partit no donaran suport ‘a tot allò que no sigui legal’ i ha explicat que ‘no es pot posar contra les cordes segons quina gent’.\nAmb tot, Gimeno ha afirmat que des del consistori prendran una determinació quan el govern ‘signi el decret de convocatòria’ perquè ‘fins ara l’únic que han fet és una comunicació mediàtica, però ni ells mateixos s’atreveixen a signar el decret de convocatòria’.\nPer la seva banda, el batlle de Borredà (Berguedà), Joan Roma, ha explicat que un cop es convoqui formalment el referèndum demanaran un informe jurídic als tècnics del consistori i, si cal, ‘també ho demanarem a la Diputació de Barcelona’.\n‘Hem d’estar segurs que qualsevol pas es faci amb tota la legalitat per protegir els funcionaris’, ha aclarit Roma.\nA l’Anoia, el primer secretari dels socialistes i batlle d’Òdena, Francisco Guisado, ha dit que les directrius del partit ‘són clares’ i ha deixat clar que ‘no es pot tornar a repetir un 9-N, sinó que ha de ser un referèndum pactat i legal’.\n‘Si la convocatòria té legalitat, farem el què ens toca com a administració, però si no és legal, no l’avalarem’, ha aclarit Guisado, que també expressat que si la convocatòria ‘no és legal’ el consistori no cedirà cap local municipal.\nDe la mateixa opinió són els batlles de Cabrera d’Anoia i Hostalets de Pierola, Salustià Monteagudo i Daniel Vendrell, que han assegurat que seguiran els criteris que dicti l’informe jurídic del secretari municipal.\nAmb tot, hi ha dos consistoris del territori, el de Vallbona d’Anoia (Anoia) i el de Castellbell i el Vilar (Bages), que asseguren que no s’oposaran a la celebració del referèndum.\nEn el primer cas, la batllessa Maribel Ferrer, que governa juntament amb CiU i un grup independent, ha explicat a l’ACN que no es pot oposar al referèndum perquè ‘dins del govern guanyen els que hi estan a favor’.\nEn aquest sentit ha dit que, si fos necessari, cedirien locals municipals per fer les votacions.\nPer la seva banda, la batllessa de Castellbell i el Vilar, Montse Badia, ha explicat que, en cas que el govern demani un local de propietat municipal per celebrar el referèndum ‘seguiríem el mateix procediment que fem qualsevol altra entitat que ens demana un espai i no hi posaríem cap inconvenient, però ens ho han de demanar prèviament’.\nTot i això, Badia ha expressat que en les comtesses electorals a Castellbell i el Vilar ‘sempre es fan servir espais propietat de la Generalitat on nosaltres no tenim competències’.", "response": "Tot i que alguns ajuntaments socialistes no col·laborin amb el referèndum, uns altres admeten que no es poden oposar i, si fos necessari, cedirien locals municipals per a les votacions. D'altres esperen que hi hagi una convocatòria oficial, i uns altres afirmen que no recolzaran res que no sigui legal, ja que no es pot repetir el 9-N.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2758", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "El vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha valorat per primer cop aquest dilluns, en una entrevista a Rac1, les declaracions que el fins ara senador d'ERC Santi Vidal havia anat fent a diverses xerrades explicant que el Govern aconseguia dades fiscals il·legalment o que feia tractes amb estats no europeus i amb l'OTAN per quan Catalunya assoleixi la independència.\nJunqueras, que ha negat que res del que assegurava Vidal sigui cert, ha considerat, a més, que l'exjutge \"s'ha explicat molt malament\", i ha evitat anar més enllà en la valoració de les seves paraules.\nEl que sí ha volgut és comparar com Vidal ha plegat de senador \"assumint les seves responsabilitats\" i, en canvi, \"altres que han fet coses infinitament pitjors, no dimiteixen ni ningú els força a dimitir\", apuntant a l'exministre i diputat Jorge Fernandez Díaz i al jutge i ex director de l'OAC, Daniel de Alfonso.\nA més, Junqueras ha afirmat que no coneixia el contingut de les xerrades de l'exsenador, i ha volgut animar a que els organismes de protecció de dades investiguin la Generalitat si ho desitgen per deixar clar que no es comet cap irregularitat.\nLa dimissió de Santi Vidal es va produir en menys de 24 hores després de fer-se públiques les declaracions de les seves conferències.\nPerò cap dirigent d'ERC havia valorat els fets i la decisió del fins ara senador.\nEl primer a fer-ho ha estat el vicepresident del Govern i president d'ERC, Oriol Junqueras, i ho ha fet des dels estudis de Rac1.\nDesprés de recordar que l'exjutge Santi Vidal ha estat \"perseguit injustament per dedicar-se a l'estudi i redacció\" d'una constitució catalana, Junqueras ha lamentat i ha admès que ara l'exsenador \"s'ha explicat molt malament\".\nEl vicepresident no ha volgut qualificar més les declaracions de Vidal, més enllà d'insistir que \"no són certes\", com ja havia apuntat la portaveu del Govern, Neus Munté, la setmana passada.\nAmb tot, Junqueras ha intentat destacar que Vidal \"ha reconegut\" que no havia obrat bé i ha volgut posar en valor que \"ha assumit la seva responsabilitat, personalment\".\n\"En canvi, altra gent, havent fent coses infinitament pitjor, no ha dimitit, ningú els ha fet dimitir, i continuen fent de les seves\", ha dit en referència a Fernández Díaz i De Alfonso, que segueixen un de diputat i presidint una comissió del Congrés i l'altre fent de jutge.\nEn aquest sentit, Junqueras ha denunciat la \"diferent vara de mesurar\" que assegura que s'aplica al Govern de Catalunya i a altres estaments, institucions o partits polítics.\n\"Ens mesuren molt diferent\", ha dit.\nRepassant els fets, Junqueras ha assegurat que no va ser ell qui va parlar amb Santi Vidal en fer-se públic el contingut de les seves xerrades, sinó qe ho va fer la secretària d'Organització d'ERC, Marta Rovira.\nA més, el vicepresident afirma contundent que \"no sabia\" què era el qe anava explicant l'exsenador a les conferències.\n\"En tot cas, algú ens havia dit que potser s'expressava amb molt entusiasme\", s'ha limitat a admetre.\nPel que fa a les acusacions concretes que feia Vidal, apuntant a la recollida il·legal de dades fiscals per part del Govern, a la creació de serveis de contraespionatge al sí dels Mossos, a la confecció de jutges independentistes i contraris al procés, o a les negociacions de la Generalitat amb països de fora d'Europa a qui demanar crèdits o pactes internacionals després d'assolir la independència, Junqueras no ha volgut \"entrar al detall\" de tots ells i simplement ha negat \"que sigui cert\" el que deia Vidal.\n\"Curt i ras: la Generalitat no ha comés il·legalitats\", ha sentenciat.\nTot i això, ha reconegut que la Generalitat \"té dades fiscals dels catalans\", però només aquelles \"que són legals\" i que corresponen a la feina que fa la Generalitat en matèria tributària.\nDe fet, ha volgut animar els estaments que ho desitgin a esbrinar i investigar el Govern per comprovar que no s'està cometent cap irregularitat.\n\"Que investiguin el que vulguin.\nQue vingui l'agencia de protecció de dades i faci l'auditoria del que vulgui.\nConfiança plena en que el que fem, ho fem bé, que fem el que pertoca, i que ho fem sense donar excusa ni motiu perquè algú ens ho impedeixi fer\", ha comentat.\nI és que per a Junqueras, \"que apliquin una vara de mesurar més curta al Govern és l'oportunitat per aprendre a fer-ho cada dia millor\".", "response": "Vidal va acusar el Govern d'aconseguir dades fiscals de manera il·legal i de fer tractes amb l'estranger quan arribés la independència. Junqueras ha desmentit les seves paraules i assegura no tenir constància del que Vidal deia sobre el Govern a les seves conferències. Després de fer-se públiques les acusacions, Vidal ha dimitit i n'ha assumit la responsabilitat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1235", "instruction": "Sintetitza el text següent:", "context": "En la sessió fotogràfica per a la portada de El Periódico de Catalunya del 20-N, el candidat del PP, Jorge Fernández Díaz, ajuda a la cap de llista del PSC, Carme Chacón, a asseure's en un arbre.\nA la imatge també hi són Duran, Coscubiela i Bosch.\nFoto: ACN\nEls cinc caps de llista catalans per a les eleccions del 20-N han invertit el matí d'aquest dissabte en la sessió fotogràfica per a la portada dels diaris que sortiran aquest diumenge.\nEn concret, El Periódico ha volgut recrear una cita distesa dels candidats amb deu ciutadans -subscriptors del rotatiu-, fent un cafè i conversant en la terrassa d'una plaça que podria ser de qualsevol municipi costaner.\nL'aposta de El País ha donat tot el protagonisme a Chacón, Duran Lleida, Fernández Díaz, Bosch i Coscubiela, situant-los davant un fons completament blanc i sense cap artifici.\nLa jornada s'ha desenvolupat en un to distès entre els polítics i amb expectació per part dels mitjans de comunicació.\nGradualment han anat arribant els deu lectors subscriptors de El Periódico que també havien d'aparèixer a la fotografia amb els candidats.\nEntre ells, cap dona.\nHan parlat amb els polítics presents de l'actualitat i els han preguntat sobre la campanya.\n\"El millor de la campanya és que ja s'ha acabat\", ha dit divertit Fernández Díaz.\nAmb un to punyent, un dels assistents ha agraït que per un dia els candidats \"es barregessin amb els del poble baix\".\nUna expressió que ha discutit per al·lusió Coscubiela \"jo ara mateix vinc de comprar al Lidl\", ha respost l'exlíder de CCOO a Catalunya.\n\"És que a mi ni m'ha donat temps a barrejar-me amb res ni ningú\", ha afegit irònicament Bosch per també desvincular-se d'una suposada \"elit\" política que apuntava el lector.\nFernández Díaz, Coscubiela i Bosch han hagut d'esperar gairebé mitja hora abans de l'arribada dels altres dos caps de llista que faltaven: Josep Antoni Duran Lleida, que ja havia avisat i justificat que vindria una mica més tard, i la socialista Carme Chacón.\nLa ministra de Defensa ha aparegut amb un vestit jaqueta de color negre i amb semblant seriós després d'assistir al funeral de la mare del secretari d'organització i director de campanya del PSC, José Zaragoza.\nChacón ha saludat als seus companys de fotografia amb dos petons a cada galta.\nI asseguts o bé drets -en el cas de Chacón- rere tres taules de bar, s'ha iniciat la sessió, on es volia que els candidats conversessin amb els seus possibles votants.\nUna foto que volia mostrar \"naturalitat\", tot i que a les tasses no hi havia cafè.\nI és que l'únic establiment de restauració que està a la plaça té màquina de cafè \"però no és un bar\", segons ha respost a una periodista un dels responsables del local.\nSortosament, al cap d'uns deu minuts han portat cafè, cosa que han agraït els protagonistes de la fotografia.\nJulio Carbó, fotògraf de El Periódico, ha volgut aprofitar la presència d'un imponent arbre de tronc recargolat situat també a la plaça Prim per situar després els cinc candidats en solitari.\nJorge Fernández Díaz ha ajudat a Carme Chacón -que portava sabates de taló-, a enfilar-se a l'arbre, mentre que Joan Coscubiela ha demostrat el seu bon estat de forma i flexibilitat pujant-hi sense cap problema.\nUns minuts després, polítics, comitiva i mitjans es dirigien cap a la següent sessió fotogràfica.\nEscenari neutre i sense artificis\nA la cita de El País en un estudi fotogràfic del Poblenou, Duran i Fernández Díaz han estat dels primers en arribar.\nHan aprofitat l'espera per repassar els diaris d'aquesta jornada de reflexió i veure la cobertura feta en els actes de tancament de campanya de cada partit.\nAl cap de poc, i una vegada arribats tots els altres caps de llista, el fotògraf del diari Joan Sánchez ha començat a donar instruccions.\nLa primera de totes: que tots els candidats, excepte Chacón, es traguessin l'americana.\nL'objectiu de la imatge, feta davant un fons completament blanc i exquisidament il·luminat, era mostrar els candidats sense artificis i sense res del fons que pogués destorbar l'atenció del lector.\nUna manera simbòlica d'expressar a través de la imatge la situació actual, marcada per la contenció i la manca de necessitat d'elements superflus.\nUna vegada finalitzada la sessió, la primera a marxar ha estat Chacón.\n\"Bona sort a tothom!\", ha dit en veu alta la socialista.\n\"Me'n vaig perquè m'espera el meu fill\", ha afegit mentre acabava de posar-se la jaqueta.\nTots s'han desitjat sort per al 20-N i s'han retirat per passar les darreres hores de jornada de reflexió descansant i estan una estona amb els seus.", "response": "Aquest dissabte s'ha fet una sessió de fotos als cinc candidats del 20-N. Se'ls ha barrejat conversant amb la ciutadania per obtenir com a resultat una sessió natural. El diari El País ha optat per una sessió amb un fons blanc, de manera que tota l'atenció es focalitzi en els polítics. Després, s'han desitjat sort per a les eleccions.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2444", "instruction": "Sintetitza aquest text:", "context": "Unes 350 persones s'han manifestat aquest diumenge per rebutjar el projecte del dipòsit de residus industrials no perillosos que s'està construint al municipi de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) des de fa uns mesos.\nLes plataformes Ribera Digna i Almatret Net, conjuntament amb alcaldes i veïns del territori, s'han concentrat a Móra La Nova i han marxat fins al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, ubicat a Móra d'Ebre, per demostrar la cohesió i l'oposició del territori, segons ha explicat el seu portaveu Àlex de la Guia.\nEn contraposició, més d'un centenar de veïns de Riba-roja d'Ebre també han protestat a les portes de l'Ajuntament per defensar el projecte.\nEls partidaris asseguren que l'abocador suposarà una alternativa laboral i permetrà revertir la despoblació.\nEls detractors del projecte de l'abocador de Riba-roja s'han concentrat aquest diumenge al matí al Pavelló d'Esports Municipal de Móra la Nova i, des d'aquest punt, han marxat uns dos quilòmetres fins al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, on s'ha llegit un manifest.\nDurant la manifestació s'han cridat consignes contràries a la instal·lació del dipòsit de residus acompanyats de lemes com 'Prou agressions al territori', 'la brossa és una nosa' i 'més pagesia, menys porqueria'.\nEl portaveu de la Plataforma Ribera Digna, Àlex de la Guia, ha recordat que els alcaldes de la zona estan treballant amb un contenciós administratiu i que la Generalitat està revisant les llicències ambientals.\n\"Ens toca mobilitzar-nos per demostrar a les empreses i a l'alcalde de Riba-roja l'oposició del territori\", ha defensat de la Guia.\nEn la manifestació hi han participat càrrecs electes com l'alcalde de la Torre de l'Espanyol, i portaveu dels batlles que s'oposen al projecte, Joan Juncà, i la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim.\nPer la seva banda, Juncà ha subratllat que no estan en contra de la reindustrialització de la comarca, però ha assenyalat que volen un altre tipus de model.\n\"Un abocador no és una indústria, com s'està venent\", ha argumentat.\nComparteix parer Carim, que ha afirmat que el dipòsit de residus és un \"atemptat més\" contra el territori.\n\"El desenvolupament de la comarca no passa per tenir més porqueria, que no ve ni tan sols de Catalunya; els abocadors són negocis per a uns quants, però no desenvolupen els pobles\", ha denunciat la presidenta del Consell Comarcal.\nProtesta dels veïns de Riba-roja en defensa de l'abocador\nMés d'un centenar de veïns del municipi de Riba-roja d'Ebre s'han concentrat passades les dotze del migdia a les portes de l'Ajuntament i han llegit un manifestat per demanar que s'escolti la seva opinió.\nEls veïns són partidaris del projecte perquè apunten que revertirà la despoblació que pateix la vila.\nSegons l'alcalde, Antonio Suarez, viuen en un poble on ara mateix ja hi ha dos jubilats per cada persona que es troba en situació activa, i on enguany no es preveu cap naixement.\nEn aquest sentit, ha sostingut que Riba-roja és una de les zones del país amb un \"fort\" despoblament rural.\nDes de la Plataforma Riba-roja Decideix han remarcat que els residus que s'hi emmagatzemaran no són perillosos.\nLa seva portaveu, Maria Torres, ha lamentat que el president Quim Torra hagi cancel·lat diverses reunions programades amb el moviment veïnal i ha acusat el Govern de vetar-los.\n\"Tenim clar que hi ha una trama política i econòmica, Riba-Roja ha de tenir la seva veu i lluitarem per no quedar silenciats\", ha avisat Torres.\nLes contraprestacions econòmiques del projecte\nPer poder explotar durant 21 anys el dipòsit de residus i els centres de valorització, l'Ajuntament rebrà una inversió inicial d'uns 10 milions d'euros, amb mínims anuals de 240.000 euros els tres primers anys, i de 265.000 euros a patir del quart.\nEls veïns també deixaran de pagar la taxa municipal de la brossa a partir d'enguany, i s'invertiran 4 milions d'euros en un vial d'accés al camí de Maials que convertirà aquesta via d'evacuació del Pla d'Emergències Nuclear (PENTA).\nA més, generarà 44 llocs de treball.", "response": "350 persones i les associacions de Ribera Digna i Almatret Net s'han unit en una manifestació per mostrar la seva oposició al dipòsit de residus no perillosos a Riba-roja d'Ebre. Ells el qualifiquen d'atemptat al territori, però, en canvi, els veïns de Riba-roja d'Ebre estan a favor del projecte perquè creuen que podria revertir els problemes de despoblació de la zona.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1831", "instruction": "Sintetitza'm el text:", "context": "La fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, ha decretat l'arxivament de les diligències incoades el 23 de març del 2020 a conseqüència d'una informació periodística referent a la situació d'algunes persones grans ingressades en residències.\nLa fiscalia del Tribunal Suprem va centralitzar la informació derivada de la intervenció de la Unitat Militar d'Emergències (UME) durant els primers moments de la crisi a les residències de l'estat espanyol i l'ha derivat a les fiscalies provincials perquè són les \"úniques competents territorialment per qualsevol presa de decisió en relació amb la investigació dels fets que poguessin tenir una eventual rellevància penal\".\nHa estat el cas de fiscalies provincials de Catalunya i Castella i Lleó.\nEl decret argumenta que el motiu de les diligències era \"aplegar informació urgent i centralitzada en relació amb els fets coneguts a través d'una informació periodística difosa per l'emissora de ràdio Cadena Ser\" on es feia referència al fet que en algunes residències de gent gran membres de l'exèrcit o de l'UME \"havien detectat l'existència de persones grans, algunes malaltes, vivint en molt males condicions de salubritat\".\nL'escrit de la fiscalia, signat aquest dimarts, indica que la informació arribava \"fins i tot a afirmar, citant fonts de Defensa, que hi ha escenes duríssimes en algunes residències, de gent gran morta als seus llits i el personal desaparegut\".\nEl decret diu que la informació \"no concretava, ni mínimament, la ubicació de les residències de gent gran on s'haurien produït els fets\".\nLa fiscalia indica que es va decidir designar com instructor a un fiscal del Tribunal Suprem per aconseguir la \"urgent obtenció i centralització de la informació que es pogués obtenir en la fase embrionària de la investigació\".\nAquesta informació ha comportat l'obertura de diligències d'investigació a fiscalies provincials de Castella i Lleó i Catalunya com les de Valladolid i Manresa \"perquè són competents per investigar l'eventual rellevància penal de determinats fets, una vegada s'ha pogut precisar on han passat\".\nPer aquest motiu les diligències de la Fiscalia General de l'Estat \"han de ser arxivades sense perjudici de mantenir d'ara endavant i amb les fiscalies territorials investigadores el canal de comunicació previst\", conclou l'escrit.\nInvestigació a partir de les informacions de l'exèrcit\nLa Fiscalia General de l'Estat va obrir una investigació sobre les morts d'ancians en algunes residències espanyoles que s'han fet públiques aquest dilluns.\nEl Ministeri de Defensa va corroborar el passat dilluns que membres de l'exèrcit van trobar cadàvers i residents en situacions “extremes” i males condicions de salubritat en diversos centres.\nDavant d'aquesta situació “alarmant”, la Fiscalia va acordar obrir diligències d'investigació “per determinar la gravetat dels fets i la possible rellevança penal”.\nRobles va afirmar que serien “implacables” i “contundents” amb el tracte que es doni a la gent gran en aquests centres.\nEn els últims dies, l’exèrcit ha intensificat la seva presència en aquests espais començant per la Comunitat de Madrid on van fer tasques de desinfecció i diumenge es va decidir que podrien actuar en qualsevol residència on fos necessari.\nA més, a Madrid els efectius també es fan càrrec del trasllat de cadàvers a crematoris i cementiris.\nMinut a minut\nEN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus\nInformació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món\ncoronavirus: FAQS\nQuè es pot fer i què no a Catalunya amb l'estat d'alarma?\n115 preguntes amb resposta actualitzades sobre les restriccions per aturar el coronavirus\ncoronavirus\nSet bones notícies sobre el coronavirus\nDes de la força de la tecnologia fins als primers fruits del confinament: la cara més positiva de la pandèmia aquestes últimes hores\ncoronavirus\nVÍDEO Com fer una mascareta casolana en tres senzills passos\nUna xarxa de voluntaris de Terrassa ha elaborat un vídeo on s'explica el procediment en dos minuts\ncoronavirus\nAixí funciona l'app de Salut per controlar els símptomes del coronavirus\nPermet fer un seguiment dels afectats, veure com evoluciona la pandèmia a Catalunya i prendre les millors decisions en cada moment\nFamílies confinades: «Tot anirà bé»\nNacióDigital dedica un espai per als més petits de la casa i els seus pares i mares\ncoronavirus\n«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital\nFacilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies", "response": "Dolores Delgado arxiva les diligències iniciades al 2020 després de rebre informació del personal de la UME on informava que es van trobar en algunes residències persones grans en molt mal estat, mortes i sense personal disponible. La Fiscalia General de l'Estat ha corroborat la informació dels membres de l'exèrcit de la UME, encara que no es concretava quines residències eren.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_958", "instruction": "Sintetitza'm el text següent:", "context": "L’exposició ‘Puig i Cadafalch.\nArquitecte de Catalunya‘ és la més gran de les que s’han organitzat amb motiu de la commemoració de l’Any Puig i Cadafalch i s’acaba d’inaugurar al Museu d’Història de Catalunya.\nRepassa les diverses facetes professionals i artístiques del personatge.\nEn destaca el paper com a arquitecte, però va més enllà per mostrar-ne també l’activitat com a urbanista, periodista, arqueòleg, estudiós de l’art, polític, governant, gestor cultural i periodista.\nL’exposició, que permet de contemplar una selecció del seu fons personal, es podrà visitar fins al 15 d’abril.\nEl 2017 ha estat designat Any Josep Puig i Cadafalch per la Generalitat de Catalunya, en commemoració del 150è aniversari del seu naixement i el centenari del seu nomenament com a president de Catalunya des del govern de la Mancomunitat, primera forma d’autogovern català del segle XX.\nEduard Riu-Barrera, cocomissari de l’exposició, ha explicat que la mostra resumeix i condensa aquesta celebració.\n‘És important de conèixer i examinar la seva trajectòria, que va començar la darrera dècada del segle XIX, s’allarga fins a mitjan anys cinquanta i travessa les grans convulsions europees i catalanes’, diu.\nEn aquesta línia, Mireia Freixa, cocomissària de l’exposició ‘Puig i Cadafalch.\nArquitecte de Catalunya’, destaca que era un personatge molt ric i que explica la història de Catalunya del 1892 fins al 1956, quan es va morir.\n‘Són anys molt convulsos, en què va tenir un paper protagonista: va ser president de la Mancomunitat, va viure la dictadura de Primo de Rivera, la guerra de 1936-1939 i l’exili.\nÉs tota una història de Catalunya que sorgeix a partir d’aquest personatge, que a més va ser un gran arquitecte i urbanista.’\nEl fil conductor de l’exposició és la seva biografia, de manera que en el recorregut es pot apreciar com es perfilen i combinen les diverses facetes durant el període històric complex i dramàtic que va viure.\nA més, sempre va encarar la realitat amb una gran voluntat de superació i de servei públic.\nRiu-Barrera remarca que la mostra vol ser una antologia de la seva figura i sortir del que s’havia fet fins ara.\nReconeix que la figura de Puig i Cadafalch s’havia relacionat bàsicament amb l’arquitectura, però la mostra també en destaca l’activitat com a urbanista, periodista, arqueòleg, estudiós de l’art, polític, governant i gestor cultural.\nEn el camp de l’obra arquitectònica, la mostra també fa èmfasi que la seva producció va més enllà de la més coneguda, adscrita al corrent modernista.\nS’hi poden veure, per exemple, els treballs classicistes inscrits en el noucentisme, sobretot en l’aspecte urbanístic i de construcció d’una Barcelona moderna i capital, com els fets per l’Exposició de Montjuïc o la plaça de Catalunya.\nObres i peces destacades\nL’obra que s’exposa és bàsicament de Puig i Cadafalch, sobretot de treballs en arquitectura i materials relacionats amb les creacions en què ell va intervenir.\nEntre les obres i els espais de l’exposició, es destaca la reconstrucció de l’estudi i el despatx personal de Josep Puig i Cadafalch, que ocupa la zona central de l’espai expositiu.\nA més del mobiliari, s’hi han pogut incorporar alguns dels seus estris de treball personals.\nUn gruix important de peces són materials gràfics de la seva obra arquitectònica i urbanística, des dels inicis fins al final de la seva vida.\nEn aquest sentit, es destaquen els dibuixos arquitectònics, de gran bellesa i interès, que procedeixen majoritàriament del seu arxiu personal.\nD’aquest fons, hi ha un nombre important de peces que o bé no havien estat mai mostrades o bé només s’havien pogut veure fa trenta anys a Barcelona, en l’exposició precedent més important feta sobre l’obra arquitectònica de l’autor.\nLa mostra també inclou una tapa de claveguera de Mataró que ell mateix va dissenyar; mobles i objectes de la taverna dels Quatre Gats, de la Casa Ametller i de la Casa de les Punxes; i fins i tot troballes del jaciment d’Empúries.\nS’hi exposa així mateix documentació política força desconeguda, com ara les amenaces de mort rebudes des de posicions polítiques contràries, les mostres dels contactes internacionals que la Mancomunitat maldava per establir amb les nacions europees lliures i els escrits relacionats amb els conflictes que va mantenir amb Eugeni d’Ors.", "response": "Aquest dijous s'inaugura al Museu d'Història de Catalunya l'exposició Puig i Cadafalch en el 150è aniversari del seu naixement. Commemora l'arquitecte i repassa les diferents facetes professionals i artístiques des del principi fins al final de la seva vida. També fa un repàs a la seva trajectòria professional, no només com a arquitecte, sinó també com a periodista, polític o arqueòleg.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2357", "instruction": "Sintetitza'm aquest text:", "context": "El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, espera que les mesures en vigor des d'aquest dilluns a la Comunitat de Madrid funcionin, però diu que estan \"preparats\" per a \"altres escenaris, si fos necessari\".\nDurant la roda de premsa posterior a la reunió entre les dues administracions, Sánchez ha anunciat que posarà a disposició de la comunitat efectius de les Forces Armades, cossos policials i rastrejadors per fer front a la situació actual i ha fet una crida a la \"unitat\", abandonant \"lluites partidistes\".\nSánchez ha admès que el país es troba immers en la \"segona onada\" de la pandèmia i ha demanat col.laboració a la ciutadania.\nAyuso, per la seva banda, ha reivindicat una llei orgànica per a pandèmies que serveixi de \"paraigua\" a les CCAA i ha atribuït a la idiosincràsia de la comunitat la situació que pateix.\nDesprés de dues hores de reunió, els dos presidents han fet una roda conjunta per detallar els acords a què han arribat per frenar l'expansió del virus a la comunitat i entre els quals hi ha la creació d'un Grup Covid-19 per coordinar les mesures.\nEn aquest sentit, Sánchez ha donat ple suport a les actuacions impulsades per la comunitat i ha dit que espera, \"de tot cor\", que siguin efectives, però ha dit que estan \"preparats\" per si fes falta afrontar altres \"escenaris\".\nEl president del govern espanyol ha demanat unitat i deixar de banda les lluites \"partidistes\" i ha dit que no ha ofert l'estat d'alarma perquè ja ho va oferir a tots els presidents autonòmics.\nEn relació a això, ha dit que el confinament total no és l'única eina disponible i que en el seu moment es va adoptar per frenar el contagi entre els col·lectius més vulnerables.\nTambé ha dit que posarà a disposició tots els recursos que necessiti la comunitat en relació a personal per fer rastrejos, efectius policials i de les Forces Armades.\nLes xifres, però, es decidiran en el marc del grup de treball, que es reunirà aquesta mateixa tarda.\nPla \"especial\" per a Madrid\nSánchez ha admès que les característiques de Madrid obliguen a crear un pla \"especial\" per fer front a la segona onada de la pandèmia.\n\"Venim a ajudar i com a president li he dit que podrem aportar els mitjans que el govern autonòmic consideri necessaris per doblegar la corba\", ha insistit.\n\"La pandèmia és seriosa, no és un joc i estem davant d'una segon onada amb característiques diferents\", ha afegit.\nEn aquest sentit, ha admès que s'acosten \"unes setmanes complicades\" però s'ha mostrat convençut que \"units\" ho aconseguiran.\nPer la seva banda, Ayuso ha celebrat que finalment la reunió s'hagi produït i ha afirmat que \"només amb accions conjuntes amb un paraigua nacional podrem combatre la situació\".\n\"Madrid té des del març la seva pròpia estratègia però sense el paraigua és impossible perquè hi ha àmbits en què no tenim competències\", ha insistit.\nLlei orgànica per a pandèmies\nLa presidenta de la Comunitat de Madrid s'ha mostrat convençuda que les mesures que han entrar en vigor aquest dilluns tindran resultats en les properes dues setmanes i ha dit que treballaran per elaborar una llei orgànica per lluitar contra pandèmies.\nTambé ha demanat que es facin testos a les persones que entrin a la capital a través de Barajas per \"protegir-nos\" i una estratègia de mobilitat a nivell estatal.\nLa falta de personal mèdic\nAyuso també s'ha mostrat preocupada per la falta de metges i personal d'infermeria i ha dit que és un problema a què s'enfronten totes les CCAA.\nA més, ha fet una crida a la \"solidaritat\" ciutadana i a complir les quarantenes.\n\"No podem tirar per la borda tot el que hem aconseguit\", ha dit.\nEn aquest sentit, ha insistit en la importància d'evitar de totes totes un confinament total o aplicar l'estat d'alarma, que ha qualificat de \"mort\" per a la comunitat.\n\"Hem d'aprendre a conviure amb el virus\", ha afegit.\nAmb tot, Ayuso ha dit estar convençuda que si apliquen \"amb fermesa\" aquest pla, \"hi haurà resultats aviat i no caldran altres escenaris\".\nSense crítiques per la situació actual\nNi Sánchez ni Ayuso han volgut entomar un 'mea culpa' per la situació de l'epidèmia a la comunitat.\nPer la seva banda, Ayuso ha assegurat que des del mes de març el govern regional no ha parat de treballar, tot i que ha admès que sempre es pot fer més.\nSánchez, per la seva banda, ha dit que la disposició del govern espanyol és \"total\" i que \"qui vulgui veure confrontació, se n'anirà amb les mans buides\".\n\"Estem aquí per ajudar perquè tenim com a únic objectiu defensar la salut pública\", ha dit.\nA més, el president espanyol ha dit que la segona onada està afectant tot Europa i que, a diferència del mes de març, ara s'està \"detectant més\".\n\"El mes de març detectaven un cas de cada deu i ara un mínim de sis de cada deu\", ha recordat.", "response": "Sánchez demana a la resta de partits que deixin de banda les diferències i s'uneixin per fer front a la segona onada de la pandèmia. Assegura que proporcionarà el personal i els recursos necessaris per frenar la corba. Ayuso afirma que el resultat de les mesures es veurà en dues setmanes, i que un nou confinament és inviable.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_247", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat celebra aquest any el seu 50è aniversari.\nConstruït a partir dels anys 60 per acollir els habitants de les barraques de Montjuïc i de les poblacions més afectades pels aiguats dels anys 1962 i 1967, és un exemple del que la lluita veïnal, amb el suport de les administracions, pot aconseguir.\nSergi Alegre, tinent d’alcalde del Pla d’Actuació del Barri de Sant Cosme, ho qualifica ‘d’història d’èxit’, perquè un barri que des dels seus inicis ‘ha arrossegat un passat conflictiu’ ha estat capaç de superar tots els entrebancs per encarar el futur amb optimisme.\nEn vista al futur, Alegre apunta que el repte prioritari és seguir treballant per millorar la integració d’una part de la comunitat gitana que viu al barri i fer realitat el projecte que preveu urbanitzar dos nous carrers amb 1.000 habitatges que ‘portaran nova vida al barri’.\nEn aquests 50 anys, Sant Cosme ha superat grans desafiaments tant socials com urbanístics.\nPel que fa als segons, Sergi Alegre destaca que el barri és l’únic de Catalunya on el 100% dels seus habitatges originals han estat enderrocats en diferents fases per construir-ne de nous.\nAixí, a dia d’avui, els blocs que per les presses i el seu caràcter provisional tant ràpid es van deteriorar, han deixat pas als actuals, en el que ha estat una transformació radical que ha convertit l’antic polígon residencial en un barri amb present i futur.\nA nivell urbanístic, el repte pendent és reprendre el projecte aparcat en el seu moment per la crisi econòmica de construir dos nous carrers al barri amb un total de 1.000 habitatges de protecció oficial.\nUn projecte associat a una Àrea Residencial Estratègica (ARE) que suposaria incrementar un 10% la superfície de Sant Cosme i, el que és més important, donar ‘una nova vida al barri’ amb l’arribada de nous veïns.\nAlegre explica que el fet que el 100% dels habitatges del barri hagin estat sempre de protecció oficial ha fet que majoritàriament els veïns siguin els mateixos que van arribar al barri fa 50 anys.\nUna realitat positiva per una banda, perquè ha enfortit el sentiment de pertinença al barri, i també negatiu perquè ha evitat que s’hagi regenerat la població perpetuant els seus trets positius al barri però també els negatius.\nUna de les conquestes més importants i la més recent ha estat l’arribada del metro al barri.\nNi la polèmica pel nom de la parada, Parc Nou en comptes de Sant Cosme com reclamaven els veïns, ha enfosquit el que per Alegre ha estat ‘la cirereta del pastís’ i l’element definitiu per demostrar als veïns ‘que l’administració segueix apostant pel barri’.\nAquí, el tinent d’alcalde destaca que el consistori es podia haver conformat amb una parada al centre del municipi que l’unís amb Barcelona i amb l’aeroport, i que en canvi va ‘batallar’ per aconseguir dues parades més: una al polígon Mas Blau i la de Sant Cosme.Una parada de metro, afegeix Alegre, que a banda de millorar la mobilitat dels veïns, ha servit també per atreure inversions de primer ordre com la nova seu d’Amazon, La Fundació Catalana de l’Esplai, amb els seus 200 treballadors, i hotels lligats al boom turístic i a la proximitat amb la capital catalana.\n‘Sense la perspectiva de tenir metro a la zona cap d’aquestes inversions hauria estat possible’, destaca.\nSi bé és cert que les millores urbanístiques han suposat un gran esforç, Alegre assenyala que les principals conquestes en aquests 50 anys han estat en matèria social.\nRecorda que quan es va construir, Sant Cosme no comptava amb els equipaments més elementals com ara escoles i centres mèdics, i que mig segle després compta amb centres educatius, sanitaris, seus judicials i comissaries de diferents cossos de seguretat, entre d’altres.\nUns equipaments dels que en gaudeixen la resta de veïns del Prat i que, de retruc, ha permès trencar la línia imaginària que aïllava Sant Cosme.\nPer Alegre, en matèria social el repte principal passa per seguir millorant la integració d’una part de la comunitat gitana que viu al barri, especialment a la zona de l’anomenada setena fase on viuen unes 600 persones.\nUna zona, reconeix, ‘difícil de transformar’ amb greus problemes d’absentisme escolar i ‘control de lo públic’, perquè bona part dels seus veïns ‘volen viure segons els seus costums’ encara que alguns d’ells els perjudiquin.\nMalgrat les dificultats però, assegura que el missatge dels serveis socials en aquesta zona és que ‘estan a disposició de tothom quan els necessitin’.", "response": "El barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat vol construir dos carrers nous amb 1.000 habitatges de protecció oficial. Això se sumaria a les renovacions ja fetes al barri, que en conjunt donarien pas a nous veïns. Hi ha una parada de metro que permet més mobilitat entre els ciutadans i també compta amb escoles, comissaries i centres mèdics.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1487", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "La conselleria de Salut preveu arribar a la xifra de 30.000 proves PCR per detectar el coronavirus a partir de la setmana vinent.\nAixí ho ha assegurat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon -nomenat avui mateix- en una roda de premsa al costat d'Alba Vergés.\nArgimon ha indicat que ara la Generalitat només és capaç de fer 8.000 tests al dia, de manera que la xifra a la qual s'espera arribar la setmana vinent suposa més que triplicar aquesta capacitat en tan sols unes quantes jornades.\n\"Si mirem la situació epidemiològica podríem pensar que estem com a mitjans de febrer.\nPerò de mitjans de febrer cap aquí han passat coses.\nNomés fèiem 4.000 o 5.000 PCR perquè costava trobar-ne; avui en fem 8.000.\nEstem identificant els casos molt abans gràcies als tests en l'atenció primària.\nLa sanitat pública, avui, té una capacitat de fer 24.000 PCR diaris, i la setmana que ve serà de 30.000 perquè estem instal·lant petits robots en diferents centres catalans, i si comptem la capacitat privada seran 40.000\", ha assenyalat Argimon en una roda de premsa en la qual també ha insistit que, mentre no hi hagi vacuna, les úniques eines disponibles són la mascareta i la higiene.\n\"L'única vacuna que nosaltres tenim són les mesures de prevenció: el rentat de mans, la mascareta i la distància física.\nSurten notícies prometedores d'un parell de vacunes que comencen la fase 3, però com a molt aviat ens parlen de finals d'any.\nDurant mesos estarem convivint amb el virus\", ha pronosticat el número dos de Salut.\nAhir es van fer públics resultats esperançadors sobre la vacuna que s'està elaborant a Oxford, i aquest dimarts també s'ha conegut que a Rússia hi ha grups que ja la tindran preparada al setembre i que, fins i tot, ja s'ha administrat a l'elit del país.\nArgimon també ha recalcat que hi ha 214 persones que començaran demà la formació per sumar-se a la xarxa de rastreig de la Covid-19, una de les mancances que ha anat arrossegant Catalunya des que va entrar en la fase de represa.\nFins fa tan sols uns dies, només treballaven en aquest àmbit 180 persones, una xifra minsa tenint en compte que el virus torna a tenir transmissió comunitària a Barcelona i a l'àrea de Lleida, que és on hi ha les mesures més restrictives de tot el país.\nEls hospitals de la capital catalana i la primera corona metropolitana es troben \"vigilants\" a l'augment de contagis de coronavirus en aquesta àrea.\nDe moment, atenen un \"degoteig constant\" de pacients que ingressen per covid-19; un \"augment progressiu\", si bé la corba es manté \"bastant plana\".\nAixí explica la situació a l'Hospital del Mar la directora d'Infermeria, Lourdes García Zaldívar, a l'ACN.\nEls hospitals deixen clar que la situació no té res a veure amb la del març i l'abril i estan fent les operacions, consultes i proves diagnòstiques previstes.\nEls centres tenen els plans de contingència a punt per si calgués activar-los i remarquen que la principal dificultat seria que els professionals, que encara no han fet vacances, necessiten descansar.\nDurant les primeres setmanes de pandèmia, els centres d'atenció primària (CAP) i els hospitals van modificar per complet l'activitat davant l'elevat nombre de pacients greus.\nEls hospitals van transformar-se i van passar de ser centres d'especialitats a pràcticament monogràfics de covid-19 i van esgarrapar espais d'on fos per atendre els pacients que hi arribaven -de 600 llits d'UCI com a capacitat basal a Catalunya es va passar a un màxim de 2.081, més del triple-.\nMAPES\nMAPES La cinquantena de punts calents del coronavirus a Catalunya\nConsulta en mapes interactius quins municipis o àrees bàsiques de salut han tingut més de 100 positius recents per cada 100.000 habitants, des del 10 de juliol\ncoronavirus\nQuè es pot fer i què no amb les noves restriccions del Govern?\n25 preguntes amb resposta sobre la nova situació que afecta desenes de municipis a Catalunya\ncoronavirus\nAixí hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús\nEl lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar\nEl món després del coronavirus (16)\nReconstruir el contracte social després del coronavirus: entre la regressió i la por de les elits\nL'expresident de Justícia i Pau Arcadi Oliveres, la catedràtica de la UAB Miren Etxezarreta, el secretari general de la Cecot David Garrofé i Emili Ferrer, d'Economistes Davant la Crisi, analitzen el panorama que deixa la pandèmia\nTota l'actualitat, minut a minut\nSegueix, en directe, el que està passant a Catalunya i al món", "response": "A partir de la setmana que ve, s'espera triplicar la xifra actual de PCR diàries i arribar a les 30.000. Tot i que la corba es manté i la situació als hospitals és més favorable que a l'abril, fins que no hi hagi una vacuna, l'única forma per prevenir el contagi és fer ús de les mesures sanitàries.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2657", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "El president de la Generalitat, Quin Torra, s'ha compromès davant el sector cooperatiu del país a dotar d'eines la pagesia, en una dècada que serà vital per al futur agrari, però sobretot a desplegar un pla de \"País Viu\" que vol frenar el despoblament de les zones rurals i que es treballarà sobre les necessitats específiques de cada comarca.\nTorra ha clos la 36a assemblea de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) a Santa Bàrbara, al Montsià.\nLa FCAC ha presentat un nou quadre de comandament, el Dashboard.coop, amb dades històriques sobre l'evolució del sector des de fa sis anys.\nLa FCAC ha convidat al president de la Generalitat, Quim Torra, a la clausura de l'assemblea general que ha celebrat amb la participació de 300 cooperativistes a Santa Bàrbara, al Montsià.\nTorra ha mostrar \"gran admiració\" per l'esperit cooperativista, per la feina conjunta i l'associacionisme, i els valors igualitaris i fraternals que representa el sector.\n\"Em, sento molt proper a aquesta filosofia i a la manera de ser que representeu\", ha dit durant al clausura de l'assemblea general.\nTorra ha defensat que projecta un país sense territori \"de primera i de segona\", on qualsevol part \"sigui tan important com una altra\", i on tothom pugui escollir \"on vol viure i tirar endavant i tingui les mateixes possibilitats per fer-ho\".\nEl president de la Generalitat s'ha compromès des del Montsià a desplegar un Pla de \"País Viu\" contra el despoblament.\n\"Ens juguem el país en els propers deu anys, ho sento així\", ha advertit.\n\"Sento que vivim un moment extraordinàriament vital per a la pagesia i per al sector agrari\", ha afegit.\nEl projecte de dinamització local que ja ha engegat el Govern, preveu la creació d'una comissió coordinada pel Departament de Presidència que integrarà les nou conselleries i que ha de treballar amb els agents econòmics, polítics i socials de cada territori les estratègies concretes a desenvolupar a cada comarca.\n\"Ha de tenir visió especialitzada per comarques perquè la millor solució per a la Terra Alta no ho serà per al Pallars Jussà\", ha exemplificat Torra.\n\"No vull país bonic que no sigui viu.\nQuan em diuen que han marxat del seu poble perquè no s'hi poden guanyar la vida o perquè no els funciona la connexió a Internet se'm trenca l'ànima.\nNo ens ho podem permetre\", ha lamentat el president.\n\"El país ha d'adonar-se que el territori que volem no és per a què els barcelonins hi passin el cap de setmana sinó per a què la gent que hi viu s'hi pugui guanyar la vida amb tota la dignitat\", ha dit.\nBona salut cooperativista\nEn la 36a assembla general de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha presentat un nou quadre de comandament, el Dashboard.coop, que proporciona dades històriques i analitza l'evolució del sector des de diferents perspectives.\nConsta de 41 taules amb 62 variables i s'estrena amb una sèrie temporal dels últims 6 anys.\nLa facturació anual de les 194 cooperatives de la FCAC ha crescut un 3,2% i la facturació se situa en 1.658 milions d'euros.\nLes cooperatives ebrenques són les que més l'han incrementat respecte a la mitjana dels últims quatre anys.\nEl centenar de cooperatives tarragonines i ebrenques han facturat el 2018 més de 445,4 MEUR.\nLa facturació mitjana de les entitats ha estat de 8,1 milions d'euros, amb un increment del 8,3%.\nLes cooperatives tenen una participació en la producció final agrària del 35% i representa 1 de cada 3 euros que s'ha generat en el sector.\nLa fracció augmenta a 2 de cada 3 euros, si es contempla únicament el sector agrari, sense el ramader.\nLes xifres de les cooperatives ebrenques\nA les Terres de l'Ebre, les 36 cooperatives –que representen el 10,5% de la FCAC- han augmentat la facturació un 12,6%, amb 173,4 milions d'euros.\nFent ús ja de les dades del Dashboard.coop, les cooperatives ebrenques són les que més han augmentat la facturació en relació a la mitjana dels últims quatre anys, que havia estat del 10,1%.\nEl quadre de comandament reflecteix que la dimensió de les cooperatives catalanes creix, com també la facturació i la creació dels llocs de treball – que han augmentat un 11% en cinc anys-.\nEl president de la FCAC, Ramon Sarroca, ha assenyalat que cal posar accent en el paper de les dones al sector agrari, que ja representen el 51,6% dels llocs de treball de les cooperatives-, i també en el relleu generacional.\n\"Hem de treballat perquè la gent es pugui guanyar la vida al camp i pugui desenvolupar la seva qualitat de vida\", ha dit.", "response": "Quim Torra s'ha compromès amb l'assemblea de la FCAC en proporcionar eines al sector agrari perquè tingui les mateixes possibilitats que la resta de sectors. El president de la FCAC assegura que, després de l'augment notable de facturació de les cooperatives catalanes, cal continuar treballant i lluitant perquè la gent pugui guanyar-se la vida en aquest sector.", "category": "Summarization"}
{"id": "m47_360", "category": "Summarization", "instruction": "¿Puedes sintetizar las claves de que Alice Madness Returns tenga buenas críticas?", "context": "Alice Madness Returns es una locura, nunca mejor dicho y en el mejor de los sentidos. Consiguió superar con creces a su primera entrega, American McGee's Alice, y tomó el relevo para presentarnos una historia llena de demencia. Y no, no os preocupéis, no es necesario haber jugar a la primera parte.\n \n El resultado fue un juego que nos enseñaba la parte más oscura de Alicia en el País de las Maravillas, mostraba un Wonderland que parecía salido de la mente de Tim Burton y presentaba una jugabilidad frenética y variada. Por ello, ahora que se encuentra por apenas 5 euros en oferta para PC, no podemos dejar escapar esta oportunidad de hacernos con una joya que merece mucho la pena.\n \n En Alice Madness Returns volvemos a la piel de una Alicia totalmente ida y desequilibrada. Está en un sanatorio, pero su mente vuela al País de las Maravillas para tratar de salvarlo una vez más. Con un doblaje en castellano, podremos observar como la locura consume a la niña cada vez más...o no. ¿Está realmente Alicia loca? Esa es la premisa con la que el juego nos hará dudar en todo momento.\n \n Sin embargo, lo importante es el camino y viajaremos por toda clase de niveles y entornos a cada cual más creativo. Alicia ya ha estado allí y en todo momento se nos explica sus anteriores hazañas para que no nos volvamos locos nosotros también. Personajes clásico como Cheshire hacen su acto de aparición, pero, si en algo se caracteriza esta entrega es en enseñarnos la versión oscura de todo. Además, es increíble cómo empezamos en un lugar artísticamente precioso y los entornos van degenerando conforme nos adentramos en la locura.\n \n Y esto es así porque la Ruina está devorando Wonderland, haciendo que muchos enemigos consumidos por ella aparezcan y se enfrenten a nosotros. Por suerte, vamos armados con un gran cuchillo conocido como La Espada Vorpal. Alicia no temblará en ningún momento en ponerse a atravesar enemigos y encontrar sus puntos débiles, haciendo uso también de otras armas como el Pimentero o el Caballito de Madera, los cuales podemos mejorar si recogemos dientes.\n \n Sin embargo, el juego no se conforma tan solo con ponernos a apuñalar a los enemigos, sino que también presenta mucha variedad al ponernos una buena cantidad de plataformeo distinto, persecuciones o secretos de exploración que nos permitirán obtener toda clase de coleccionables. Además, teniendo en cuenta que hablamos de un juego de hace varios años, podemos decir que los entornos no son pequeños precisamente, teniendo que buscar bien si queremos completar todo el juego.\n \n Esto nos llevará cerca de unas 20 horas si decidimos bucear en todo el contenido. Merece la pena si tenemos en cuenta que Alice Madness Returns no solo es un juego creativo, sino también totalmente cuidado a nivel artístico. Desde las cinemáticas en forma de representación teatral, hasta el cambio estilístico entre la realidad y el sueño, pasando por el diseño de las zonas, todo es un viaje del que rara vez te cansas. Lugares como la zona de los juguetes o el viaje bajo el mar son simplemente increíbles, además de que, al ser tan diferenciadas, ayudan a que el jugador no sienta hastío a las pocas horas.", "response": "Algunos de los motivos por los que Alice Madness Returns tiene tan buenas críticas son, en primer lugar, una jugabilidad frenética y variada y un diseño que parece sacado del imaginario de Tim Burton, artísticamente cuidado y cinemáticamente muy trabajado. Además, se construye a partir de varios niveles y entornos muy creativos e incluye personajes clásicos como Cheshire. Finalmente, en cuanto a la jugabilidad, el desarrollo del juego permite mucha variedad en persecuciones y secretos de exploración, lo que hace de este videojuego una experiencia muy entretenida con cerca de 20 horas juego."}
{"id": "m47_346", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me haces un resumen de la temática de este fragmento?", "context": "En una fresca mañana en la isla de Oʻahu, los inquietos alumnos de la escuela primaria Pū'ōhala se reúnen en un campo mientras las exuberantes montañas a sus espaldas asoman entre la bruma. Su jornada comienza con cánticos en 'ōlelo Hawái, la lengua nativa de las islas, reiterando los valores de respeto y justicia que sus profesores esperan que les guíen a lo largo de su educación, y durante toda su vida.\n \n Como la mayoría de los niños de su edad, no les preocupa su gran legado ni la importancia de la lengua que están aprendiendo. Aun así, tienen una misión de peso: recibir la antorcha y garantizar la seguridad del 'ōlelo para las generaciones futuras.\n \n Hace sólo 50 años que la lengua se asomó al borde de la extinción. Aunque la situación ha mejorado mucho, en bastantes aspectos el 'ōlelo sigue con respiración asistida. Los profesores afirman que existe un enorme entusiasmo por que los escolares de todas las etnias aprendan la lengua, pero a medida que crecen se les anima a centrarse en asignaturas \"más útiles\" y a utilizar el inglés. En 2016, había 18 610 hablantes de hawaiano en las islas.\n \n \"100 000 es la cifra aproximada de hablantes necesaria para considerar la lengua segura\", dice N. Ha'alilio Solomon, profesor adjunto de lengua hawaiana en la Universidad de Hawái en Mānoa. \"La idea es que haya suficientes personas transmitiéndola a la siguiente generación, socializando a sus hijos para que usen la lengua en todos los dominios de la vida, para expresar todos los pensamientos y necesidades y deseos.\"\n \n Los niños de Pū'ōhala Elementary heredarán el trabajo de los jóvenes adultos actuales desterrando estigmas en torno al uso del idioma, ampliando el acceso al 'ōlelo en parte a través de TikTok e Instagram, y haciendo del idioma una habilidad viable en la edad adulta. Estos jóvenes, junto con los renovadores de generaciones anteriores, comparten sus esperanzas para el futuro.", "response": "Unos alumnos de la isla de O'ahu cantan en la lengua nativa de sus islas, el 'ōlelo Hawái, para mantenerla viva, ya que hace 50 años esta estuvo a punto de extinguirse. Durante la infancia, los niños son incentivados a aprender esta lengua, pero conforme se hacen mayores este interés pierde fuerza y comienzan a estudiar en otros idiomas más populares, como el inglés. Puesto que se necesitan 100,000 hablantes para considerar una lengua como segura, se está motivando a las generaciones más jóvenes a que la mantengan viva, desterrando el estigma en torno a su uso y ampliando su acceso a las redes sociales."}
{"id": "m47_393", "category": "Summarization", "instruction": "¿De qué habla este fragmento? Señálame las ideas clave.", "context": "Los hombres y mujeres del Siglo de Oro vivían en una sociedad estamental y muy religiosa, sin movilidad social, temerosos de la Inquisición y de las llamas del infierno. Así, la transgresión que permite darle la vuelta al mundo y que se hace carne en las fiestas populares aparece como un necesario desahogo en muchas ocasiones tolerado, aunque no admitido, por los poderes fácticos. Era entonces cuando se desataban los instintos reprimidos y prendían la burla y la parodia grosera de la religión a la que con frecuencia se apuntaban los propios clérigos. Ebrios todos, los hijos pegaban a sus padres, los criados impartían órdenes a sus amos, el pobre daba limosna al rico y el marido sostenía al bebé e hilaba mientras su mujer fumaba con la escopeta en ristre.", "response": "La sociedad del Siglo de Oro era estamental, muy religiosa y socialmente inmóvil, por lo que las fiestas populares permitían ese momento de desahogo y liberación en el que se desataban los instintos reprimidos a partir de la burla y la parodia grosera de temas intocables como, por ejemplo, la religión."}
{"id": "m47_367", "category": "Summarization", "instruction": "¿Puedes hacerme un breve resumen de la temática de este texto?", "context": "Los omega-3 son una clase de ácidos grasos definidos por su estructura química. Se encuentran entre las grasas saludables conocidas por proporcionar energía al organismo, y se han relacionado con una mejor salud del corazón y el cerebro, un sistema inmunitario más fuerte, una presión arterial más baja y una mejora de los niveles hormonales, según la Oficina de Suplementos Dietéticos de los Institutos Nacionales de Salud.\n \n Los tres principales omega-3 son el ácido alfa-linolénico (ALA), el ácido eicosapentaenoico (EPA) y el ácido docosahexaenoico (DHA).\n \n \"Es importante saber que cada omega-3 es diferente tanto química como fisiológicamente\", explica Jill Weisenberger, dietista titulada en Virginia (Estados Unidos) y autora de Prediabetes: Una guía completa. Como nuestro cuerpo no puede producir omega-3, es necesario obtenerlos como parte de una dieta equilibrada o mediante suplementos.\n \n Las buenas fuentes alimentarias de ácidos grasos ALA son los aceites vegetales de origen terrestre que se encuentran en las nueces, las semillas, los huevos enriquecidos, la soja y los aceites de canola. Los ácidos grasos DHA y EPA se encuentran en fuentes marinas como el salmón, el atún, la caballa, las sardinas y el arenque. \"Otros mariscos contienen ácidos grasos omega-3, pero en cantidades mucho menores\", afirma Weisenberger.\n \n Tanto los omega-3 terrestres como los acuáticos son importantes, pero Uma Naidoo, médico y director de psiquiatría nutricional y estilo de vida del Hospital General de Massachusetts (Estados Unidos), afirma que los ácidos grasos de origen marino son más importantes. Y afirma que los vegetarianos o las personas a las que no les gusta el pescado no tienen por qué preocuparse, ya que también se pueden obtener estos omega-3 a través de suplementos derivados de algas o de aceite de pescado. \"Curiosamente, los peces de los que dependemos para obtener estos nutrientes esenciales no producen EPA ni DHA, sino que los obtienen de las algas que comen, que también nosotros podemos comer\", explica.\n \n Obtener estos nutrientes, de una forma u otra, es vital, sobre todo porque la mayoría de la gente no consume lo suficiente. En España, a pesar de ser el cuarto país de Europa en cuanto a consumo de pescado (el 80% de los ciudadanos lo toman al menos una vez por semana), aún estamos lejos de la cantidad ideal recomendada por la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN): tres raciones de pescado a la semana.", "response": "Los omega-3 son un tipo de grasas saludables para el corazón, el cerebro, el sistema inmunitario y los niveles hormonales. Por ello, es importante añadirlos a nuestra alimentación, como parte de una dieta equilibrada. La mejor forma de obtener los omega-3 es a través de frutos secos como las nueces, los huevos, y también pescados como el salmón o el atún, entre otros. En este sentido, el médico Uma Naidoo afirma que los ácidos grasos de origen marino son los más importantes. Por último, según la AESAN, en España todavía estamos lejos de alcanzar la cantidad ideal recomendada, que es tres raciones de pescado a la semana."}
{"id": "m47_76", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me puedes resumir el texto siguiente sobre los chistes?", "context": "En definitiva, muchos chistes presentan una estructura del tipo incongruencia–resolución. Durante su comprensión, en menos de un segundo, detectamos la incongruencia (400ms). Después tratamos de resolverla elaborando diferentes hipótesis hasta encontrar la resolución final (600ms), sorprendente y atractiva a la vez. Este último paso provoca una reacción dopaminérgica subcortical donde participa la amígdala del hemisferio izquierdo, que desata el deleite, así como una recreación del mismo proceso durante los siguientes instantes. La activación de esta red subcortical está altamente relacionada con la valoración de estímulos relevantes para cada persona. Por eso podemos entender un chiste negro que no nos haga ninguna gracia. Además, los rasgos de personalidad condicionan parcialmente nuestro sentido del humor. Por ejemplo, las personas con alta apertura a la experiencia prefieren los chistes absurdos a los chistes tipo incongruencia–resolución. Sin embargo, las personas con rasgos más conservadores muestran el perfil contrario. Asimismo, las personas extrovertidas son más sensibles a la experiencia emocional de los chistes mientras que quienes puntúan alto en neuroticismo son más sensibles al componente cognitivo. Por todo esto, si no te ríes del pésimo juego de palabras que ha soltado tu cuñado en las pasadas Navidades, podrás contestarle con la evidencia de este artículo. Dile que su chiste no ha sido lo suficientemente atractivo para tu circuito mesocorticolímbico. Con esta respuesta es probable que el próximo cuñado seas tú.", "response": "Muchos chistes presentan una estructura de incongruencia–resolución. En menos de un segundo detectamos la incongruencia y después tratamos de resolverla elaborando diferentes hipótesis hasta encontrar la resolución final, sorprendente y atractiva a la vez. Provoca una reacción dopaminérgica subcortical donde participa la amígdala del hemisferio izquierdo, que desata el deleite y recrea el mismo proceso los siguientes instantes. Esa activación está altamente relacionada con la valoración de estímulos relevantes para cada persona, como por ejemplo si no nos hace gracia un chiste negro. Los rasgos de personalidad también condicionan parcialmente nuestro sentido del humor. Asimismo, las personas extrovertidas son más sensibles a la experiencia emocional, mientras que aquellos con altos niveles de neuroticismo son más sensibles al componente cognitivo."}
{"id": "m47_133", "category": "Summarization", "instruction": "Resume de qué trata One Piece Live Action.", "context": "¿De qué trata One Piece Live Action?\n Es la historia de Monkey D. Luffy, quien se embarca en un peligroso viaje para perseguir su sueño: convertirse en el rey de los piratas. Para ello, debe cruzar los mares de Grand Line y encontrar el legendario tesoro escondido por Gold D. Roger: el One Piece. A lo largo de su camino, Luffy se enfrentará a grandes retos y enemigos poderosos. Pero también reunirá, poco a poco, a una tripulación de personas que, como él, buscan cumplir sus propios sueños.", "response": "One Piece Live Action muestra la historia de Monkey D. Luffy, quien inicia un viaje para convertirse en el rey de los piratas. Debe cruzar los mares de Grand Line y encontrar el One Piece. Durante el camino, se enfrentará a grandes retos y enemigos, pero encontrará una tripulación que, como él, quieren cumplir sus sueños."}
{"id": "m47_292", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que me resumas este texto sobre el Mycobacterium tuberculosis.", "context": "Su genoma está secuenciado, desde 1998,​ lo cual permitirá aclarar su relación con las otras especies del complejo Mycobacterium tuberculosis. Concretamente, se publicó el genoma de la cepa H37Rv, que se usa como referencia en múltiples estudios actuales y que tiene un tamaño de 4 millones de pares de bases y 3959 genes, de los cuales se ha caracterizado la función del 40% de ellos.\n \n El complejo de Mycobacterium tuberculosis (MTBC) presenta una diversidad baja, a pesar de ello muestra importantes diferencias biológicas entre cepas y linajes filogenéticos. Por ejemplo, se ha visto una asociación de linajes MTBC con poblaciones específicas. Un artículo publicado en Nature communications en 2019 postula al realizar estudios sobre un conjunto limitado de muestras que las diferencias transcripcionales en el MTBC se deben a la acción diferencial de factores de transcripción, patrones de metilación o expresión de ARN no codificantes.\n \n En 2013 se realizó un estudio sobre el genoma de múltiples cepas de Mycobacterium tuberculosis sensibles a antibióticos, multirresistentes y ultrarresistentes para estudiar la resistencia a antibióticos. Los resultados obtenidos revelan nuevas relaciones entre la resistencia a fármacos y genes previamente no asociados y sugieren que algunos genes y regiones intergénicas asociados a resistencia a fármacos pueden estar implicados en la resistencia a más de un medicamento. Cabe destacar el papel que tienen las regiones intergénicas en el desarrollo de estas resistencias y que la mayoría de los genes que son propuestos en este estudio como responsables de la resistencia a fármacos tienen un papel esencial en el desarrollo de M. tuberculosis.", "response": "El genoma de la cepa H37Rv está secuenciado desde 1998, permitiendo aclarar su relación con otras especies. El complejo de Mychobacterium tuberculosis es poco diverso, pero sus cepas y linajes presentan diferencias, por ejemplo, en factores de transcripción, patrones de metilación o expresión de ARN. En 2013 se realizó un estudio sobre múltiples cepas sensibles a antibióticos, multi y ultrarresistentes, sugiriendo el rol de determinadas zonas genéticas en la resistencia a más de un medicamento, zonas que tienen un papel esencial en el desarrollo de M. tuberculosis."}
{"id": "m47_786", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías sintetizar este texto con consejos para conseguir privacidad en una habitación compartida?", "context": "La mayoría de nosotros consideramos el salón como un espacio social. Pero a veces es bueno apartarse un poco y pasar tiempo a solas mientras lees, miras el móvil o echas una siesta. Con unas cortinas y varios artículos más, convertirás un sillón o chaise longue en un refugio perfecto para pasar tiempo a solas.\n \n Corre las cortinas\n Las cortinas insonorizantes son perfectas para dividir el espacio; te ofrecen privacidad al instante y te aíslan del ruido de alrededor. Si quieres pasar de todo y aislarte del resto del mundo, ponte los auriculares.\n \n Ten a mano todo lo que necesitas\n Siempre viene bien tener un sitio para poner bebidas, aperitivos y otras cosas, como el soporte para tablet para ver películas cómodamente. También viene bien tener sitio para colocar tus cosas mientras no las usas. ¿Dónde hay un enchufe para cargar la tablet?\n \n Un chaise longue acogedor\n No cabe duda de que para crear un rincón cómodo y acogedor es fundamental elegir un buen chaise longue o sillón para poder sentarse y relajarse. Y no nos podemos olvidar de una manta para estar más cómodos aún e incluso dar una cabezada.\n \n Velas y plantas para ayudarte a desconectar\n Puede que se trate de un pequeño y modesto rincón, pero eso no es motivo para no darle la atención que merece. Pon unas plantas y unos adornos, añade unas velas perfumadas y disfruta de una taza de té o de un buen libro. Eso es todo.", "response": "La mayoría considera el salón como un espacio social, aunque también es bueno apartarse un poco y pasar tiempo a solas con unas cortinas aislantes acústicamente. También viene bien tener un sitio para poner bebidas y otras cosas. Una manta y un chaise longue acogedores serán fundamentales para sentarse y relajarse. Velas y plantas podrán ayudarte a desconectar."}
{"id": "m47_456", "category": "Summarization", "instruction": "¿Puedes hacerme un resumen de la descripción de Argelia de este fragmento?", "context": "\"Argelia es uno de los lugares más difíciles de visitar en el mundo y uno de los menos visitados\", afirma Andrew Farrand, responsable de África del Norte en el Atlantic Council, un grupo de expertos en asuntos exteriores. \"De los aproximadamente dos millones de turistas oficiales que llegan cada año, la mayoría son miembros de la diáspora argelina que vuelven a casa para visitar a su familia. Sólo un puñado son visitantes extranjeros\".", "response": "Argelia es un lugar difícil de visitar y la mayoría de turistas anuales son de la diáspora argelina, con pocos extranjeros."}
{"id": "m47_218", "category": "Summarization", "instruction": "Haz un resumen del origen de la Tomatina de Buñol.", "context": "¿Cómo empezó esta singular batalla a tomatazos en el municipio de Buñol? Tuvo lugar por primera vez en 1945 de manera casual, cuando unos jóvenes fueron a la plaza del pueblo viendo el desfile de gigantes y cabezudos y otros actos de las fiestas.\n Decidieron hacerse un hueco dentro de una comitiva, con un ímpetu con el que hicieron caer a un participante. Este les empezó a golpear con todo lo que se encontraba y el caos hizo que la multitud enfurecida comenzara a lanzarse las verduras que había en un puesto de venta en la calle hasta que las fuerzas del orden público lo disolvieron.\n Tuvo su gracia y en los años posteriores los jóvenes repitieron el altercado el mismo día, el último miércoles de agosto, esta vez ya de forma voluntaria, llevando los tomates de su casa. La policía seguía actuando, sin saber que realmente se había gestado el principal atractivo turístico de Buñol.\n De hecho, la Tomatina se prohibió a principios de los años 50, algo que no evitó que se celebrara; algunos participantes llegaron incluso a ser detenidos por lanzarse tomates. En 1957 se hizo un \"entierro del tomate\" a modo de protesta, acompañado de una banda de música que tocaba marchas fúnebres, con gran éxito. Tal fue el clamor popular, que obligó a los dirigentes a aceptar que la Tomatina se instaurara como fiesta oficial.\n A partir de la década de 1980, la televisión ayudó a popularizar una fiesta que antes apenas era conocida entre valencianos. Su vistosidad hizo que cosechara mucho éxito en España y en el extranjero, haciéndose especialmente popular entre el público asiático.\n Tan buena acogida ha tenido con los años, que la primera vez que se decidió limitar el aforo fue en 2013 (antes era libre), ya que ha habido previsiones de superar los 45.000 participantes en alguna edición.", "response": "La Tomatina tuvo lugar por primera vez en 1945 de forma casual. \n Unos jóvenes que estaban en la plaza del pueblo viendo los actos decidieron hacerse un hueco dentro de una comitiva e hicieron caer a un participante. Este les golpeó con todo lo que encontró y con el caos la multitud empezó a lanzarse las verduras que estaban a la venta en un puesto en la calle hasta que la policía intervino.\n Los años siguientes, y ya de forma voluntaria, los jóvenes repitieron el altercado el mismo día, llevando los tomates de su casa. Se había gestado el principal atractivo turístico de Buñol.\n La Tomatina se prohibió a principios de los 50, pero eso no impidió que se siguiera celebrando. En 1957 se hizo un “entierro del tomate” como protesta y tal fue el clamor que los dirigentes acabaron por aceptar la instauración de la Tomatina como fiesta oficial. \n A partir de los años 80, la televisión popularizó esta fiesta, que cosechó mucho éxito tanto en España como en el extranjero, y se hizo especialmente popular entre el público asiático. \n La buena acogida obligó a limitar el aforo en 2013."}
{"id": "m47_525", "category": "Summarization", "instruction": "Resúmeme aún más esta sinopsis del libro \"En el café de la juventud perdida\" de Patrick Modiano.", "context": "\"París, años sesenta. En el café Condé se reúnen poetas malditos, futuros situacionistas, y estudiantes fascinados por la bohemia parisina. Y aunque la nostalgia de aquellos años perdidos parecería ser el tema central de la novela, Modiano le da un giro sorprendente. Porque En el café de la juventud perdida es también una novela de misterio. Todos los personajes, todas las historias, confluyen en la enigmática Louki. Cuatro hombres nos cuentan sus encuentros y desencuentros con la hija de una trabajadora del Moulin-Rouge. Algunos la buscan, otros la aman, y para casi todos ellos la chica encarna el inalcanzable objeto del deseo. Louki, como todos los que la acompañan en su vagabundeo por un París espectral, es un personaje sin raíces, que vive inventando identidades, renaciendo una y otra vez, luchando por construir un presente perpetuo. Modiano recrea alrededor de la fascinante y conmovedora figura de Louki el París de su juventud, al mismo tiempo que construye con su estilo inconfundible una hermosísima novela sobre el poder de la memoria y la búsqueda de la identidad, dos grandes ejes de la obra del escritor francés\".", "response": "En el café Condé se reúne la bohemia parisina, y entre ellos, Louki, una chica misteriosa, hija de una trabajadora del Moulin Rouge. Cuatro hombres nos narran sus encuentros y desencuentros con ella, siendo ella siempre el inalcanzable objeto del deseo de estos. Louki es un personaje sin raíces que vive inventando identidades, siempre luchando para construir un presente perpetuo."}
{"id": "m47_70", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme un resumen del fragmento a continuación.", "context": "La información del tiempo inunda los medios de comunicación y la tecnología, gracias a los grandes avances que hemos realizado en este campo. Se pueden incluso automatizar procesos con las máquinas conectadas a los modelos meteorológicos. En un futuro no muy lejano, es probable que la mayoría de casas activen la calefacción y el aire acondicionado, entre otros, en función a los pronósticos de los modelos numéricos meteorológicos. Hay que diferenciar claramente dos tipos de pronósticos: los automáticos y los realizados por predictores meteorológicos. Un claro ejemplo de este tipo de pronósticos es la aplicación móvil que te dice todos los días el tiempo que vas a tener en tu ciudad. Dicha aplicación extrae los datos directamente desde los modelos numéricos meteorológicos, sin intervención humana. Una aplicación puede llamar a los datos del modelo GFS, otra al modelo ECMWF. Es por ello que puede que tu amigo tenga un pronóstico diferente en su móvil para el próximo fin de semana. Los modelos simulan la evolución atmosférica a partir de los datos actuales de medición que se realizan en todo el mundo. Con complejos algoritmos simulan los movimientos de las masas de aire, pero conforme nos alejamos del punto inicial, los pronósticos se van desviando de la realidad, ya que los modelos matemáticos no son perfectos, además de que no conocemos el estado inicial exacto de toda la atmósfera. Es por ello que los pronósticos a más de tres o cinco días no tienen una buena fiabilidad en la mayoría de ocasiones.", "response": "Gracias a los avances de la tecnología y medios de comunicación se pueden automatizar procesos con las máquinas conectadas a los modelos meteorológicos. Hay dos tipos de pronósticos: los automáticos y los realizados por predictores meteorológicos, como la aplicación móvil que dice todos los días el tiempo de la ciudad, cuyos datos se extraen directamente desde los modelos numéricos meteorológicos sin intervención humana. Los modelos simulan la evolución atmosférica a partir de los datos actuales de medición realizados en todo el mundo. Los modelos matemáticos no son perfectos ni conocemos el estado inicial exacto de toda la atmósfera. Por eso, los pronósticos a más de tres o cinco días no tienen una buena fiabilidad en la mayoría de ocasiones."}
{"id": "m47_720", "category": "Summarization", "instruction": "Resume este extracto sobre la biología del Ikran.", "context": "Aunque es de apariencia reptiliana, el Banshee de Montaña tiene un metabolismo similar al de un pájaro terrícola. Tiene un complejo sistema de enfriamiento para evitar que se sobrecaliente durante un vuelo extenuante. El sistema de respiración es central para este enfriamiento. Las entradas de aire, o espiráculos, miran hacia adelante en la parte delantera de la cavidad torácica, como las entradas del motor de un avión de combate. La inducción de aire es controlada por un opérculo cartilaginoso o válvula de aleta. El pulmón es una estructura tipo fuelle, inflada por el movimiento de las costillas, pero a diferencia de los pulmones de los animales terrestres, tiene un flujo unidireccional, que se ventila a popa a través de hendiduras similares a las branquias.\n \n El Banshee de Montaña tiene dos ojos principales que ven a todo color en aproximadamente el mismo espectro que la visión humana. A popa de los ojos primarios hay ojos secundarios más pequeños, que pueden moverse independientemente o junto con los primarios. Ven en el infrarrojo cercano, para cazar de noche. Además, estos ojos secundarios también son muy sensibles al movimiento y actúan como un sistema de alerta temprana contra el ataque desde la parte trasera. Los cuatro ojos están protegidos por membranas transparentes, como un ojo de águila. Delante de los ojos primarios hay líneas de pozos sensores. Se cree que proporcionan información de flujo de aire en vuelo, como un tubo de Pitot en un avión. Otra hipótesis es que son sensibles al sonido y tienen un papel de ecolocalización. Se recomienda nunca mirar directamente a los ojos de un ikran, aunque no se explica qué sucede si lo hace (lo más probable es que haga que el ikran se sienta amenazado y, por lo tanto, sea propenso a la agresión).", "response": "El Banshee de Montaña parece un reptil, pero tiene un metabolismo similar al de un pájaro terrícola. Posee un sistema de enfriamiento basado en su sistema respiratorio. Las entradas de aire miran hacia adelante en su cavidad torácica, como en un avión de combate. La inducción del aire es controlada por opérculos especiales. El pulmón es de tipo fuelle, pero su salida es trasera. Tiene dos ojos principales que ven a color, y dos secundarios más pequeños que ven en infrarrojo y son muy sensibles al movimiento. Los cuatro están protegidos por membranas transparentes. Además, ante los ojos hay pozos sensoriales que pueden percibir o el flujo del aire o el sonido. Se recomienda no mirar nunca al ikran a los ojos."}
{"id": "m47_382", "category": "Summarization", "instruction": "Resume en una sola frase la opinión de este usuario sobre la Nikon D7500.", "context": "OPINIONES DE LOS USUARIOS DE LA NIKON D7500\n Jorge- 04/02/2019\n Para mi supone un gran cambio y mejora respecto a mi anterior D5200, en cuanto a resolución, ISO aprovechable (desde luego el sensor se merece la fama que tiene), pero también destaco el \"procesado\" y opciones como el HDR o el \"horizonte virtual\". Estoy muy satisfecho con la D7500. Muy adecuada a las necesidades y prestaciones que se le demandan. Calidad. Fiabilidad. Ergonomica. etc.", "response": "Para Jorge, esta cámara representa un cambio respecto a la D5200 en cuanto a resolución, ISO aprovechable, el \"procesado\", HDR y horizonte virtual, con lo que está satisfecho por sus prestaciones, y la ha encontrado adecuada para cubrir sus necesidades."}
{"id": "m47_10", "category": "Summarization", "instruction": "Haz un resumen de qué pasó entre Hailey Bieber y Selena Gomez.", "context": "Gomez se burló de sí misma tras un accidente con el laminado de sus cejas justo antes de que Kylie Jenner hablara de un error en las suyas, además que compartió una imagen junto a Hailey, lo cual conllevó en algunas críticas por parte de los fans de Selena.\n \n “¡Esto no es un insulto hacia Selena y no vi sus publicaciones sobre sus cejas! Están creando algo de la nada. Es una tontería!”, escribió Jenner a lo que la propia Gomez respondió. “Estoy de acuerdo con Kylie, todo esto es innecesario. ¡Soy fan de Kylie!”.\n \n Desde que Bieber y Selena se separaron ha surgido una supuesta rivalidad con la hija de Stephen Baldwin pese a que accedieron a posar juntas en la gala Academy Museum of Motion Pictures en Los Ángeles.", "response": "Hailey Bieber, junto Kylie Jenner, compartieron una imagen hablando de un error en sus cejas justo después de que Selena publicara algo parecido. Pese a que Selena estaba de acuerdo con Kylie de que todo era una tontería, parece que hay una rivalidad entre Hailey y Selena desde que esta se separó de Justin Bieber."}
{"id": "m47_559", "category": "Summarization", "instruction": "Resúmeme esta definición de psicosis en una frase.", "context": "Desde la mirada del psicoanálisis, una corriente que también estudia los estados mentales, se emplea el término psicosis para designar una posición subjetiva. Lo fundamental no son las manifestaciones típicas de psicosis, sino la forma subjetiva de posicionarse en —ante— la vida. Un psicótico puede no manifestar síntomas nunca en su vida, hacerlo en edad avanzada, o en edad temprana. Todo dependerá de las coyunturas que posibiliten o no el desencadenamiento. Jacques Lacan quien incursionó en la investigación de la psicosis como una estructura subjetiva, junto con la neurosis y la perversión, entendidas todas como posiciones subjetivas, donde cualquier persona se posicionaría en una u otra, pero sin posibilidad de un pasaje entre estructuras. Posteriores corrientes del psicoanálisis sí han permitido esto último, al definir estos casos como \"borderlines\", donde la pertenencia a una o a otra estructura dependería de una causalidad significante, lo cual significa que la estructura se expresa en términos de lenguaje. El psicoanálisis es paradigmático en tanto quita la psicosis del campo de lo patológico, de la dificultad o de la imposibilidad, replanteando la psicosis como una forma diferente de vivir.", "response": "Mientras, el psicoanálisis emplea el término psicosis para designar una posición subjetiva, quitándola del campo de lo patológico y replanteándola como una forma de vivir."}
{"id": "m47_60", "category": "Summarization", "instruction": "Haz un resumen del siguiente fragmento.", "context": "Se trata de uno de los planetas más extraños descubiertos hasta la fecha. Según un equipo dirigido por el astrónomo Khalid Barkaoui de la Universidad de Lieja en Bélgica, el planeta recién descubierto orbita una estrella similar al Sol llamada WASP-193. Esta estrella tiene alrededor de 1,1 veces la masa y 1,2 veces el radio del Sol y aproximadamente unos 6.000 millones de años. Nuestro planeta protagonista, WASP-193b, orbita alrededor de la estrella una vez cada 6,25 días.\n \n El planeta es enorme: casi un 50% más grande que nuestro Júpiter, pero es tan ligero y esponjoso que los astrónomos lo han comparado con la densidad del algodón de azúcar. Imagina un planeta con una densidad de poco más del 1 por ciento de la densidad de la Tierra (no es de extrañar que lo hayan comparado con el algodón de azúcar, ya que el planeta tiene una densidad de 0,059 gramos por centímetro cúbico, mientras que el algodón de azúcar pesa alrededor de 0,05 gramos por centímetro cúbico). Su radio es alrededor de 1,46 veces el radio de Júpiter. Pero su masa es increíblemente pequeña en comparación: solo 0,139 veces la de Júpiter. Es, sin duda, un cuerpo celeste único e intrigante. Y su descubrimiento tiene el potencial de mejorar nuestra comprensión de la evolución planetaria.\n \n Planetas como este son extraños de encontrar, de ahí que profundizar en su estudio pueda aportarnos información valiosa sobre cómo se forman y evolucionan los sistemas planetarios. Hay pocos otros ejemplos de un planeta como este, pero su proximidad a una estrella puede dar una indicación de cómo llegó a existir, ya que es probable que su calor haya calentado la atmósfera hinchada del planeta.", "response": "Un equipo de la Universidad de Lieja, dirigido por Khalid Barkaoui, ha descubierto un planeta llamado WASP-139b.\n Es un planeta enorme, un 50% más grande que Júpiter, pero es tan ligero y esponjoso que ha sido comparado con el algodón de azúcar. Su radio es 1,46 veces el radio de Júpiter y su masa es 0,139 veces la de Júpiter. El descubrimiento de este cuerpo celeste tiene el potencial de mejorar la comprensión de la evolución planetaria.\n Planetas como este son muy difíciles de encontrar, pues hay pocos, pero su proximidad con la estrella WASP-193 puede dar una indicación de como llegó a existir: es posible que su calor haya calentado la atmósfera hinchada del planeta."}
{"id": "m47_395", "category": "Summarization", "instruction": "¿Cuál es el tema de este fragmento? Hazme un breve resumen.", "context": "La relación entre padres e hijos es fundamental para el desarrollo emocional y psicológico de los niños. Sin embargo, en ocasiones, los padres pueden experimentar la sensación de que no les caen bien a sus propios hijos. Esta percepción puede generar ansiedad, estrés y sentimientos de rechazo, tanto en los progenitores como en los hijos.\n \n Es importante reconocer que esta situación es más común de lo que se piensa y que no debe interpretarse como un fracaso en el rol parental. Los vínculos afectivos son complejos y pueden verse influenciados por diferentes factores, como la personalidad, la comunicación y las experiencias pasadas.", "response": "Es algo común que algunos padres crean o sientan que no caen bien a sus hijos, lo que provoca cierto malestar y rechazo entre progenitores e hijos. Cabe destacar que estos vínculos afectivos no son sencillos y pueden verse influenciados por muchos factores."}
{"id": "m47_738", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me resumes estas palabras?", "context": "Artemisa, una bruja muy poderosa del futuro, mediante la comprensión del tiempo viene acompañada de un extraño joven muy parecido al jovencito Squall al orfanato de Edea. El misterioso joven que la acompaña se propone a acabar con ella, pero Edea le dice que la bruja ya ha muerto, tan sólo debe pasarle sus poderes a una mujer, y sino lo hace, no podrá desaparecer.\n \n Edea acepta estos poderes convirtiéndose en bruja, y el joven misterioso desaparece entonces… Pero: ¿quién era este joven?.\n \n Aún así, Artemisa va a existir en el futuro y ahora que sabe de la existencia de Eleone usará una máquina diseñada por el Dr. Odine para controlar a Edea en el pasado y así secuestrar a Eleone para fundir el tiempo, futuro y pasado en una sola época donde solo Artemisa existiría y obviamente gobernaría.\n \n De todo esto se entera Edea gracias al misterioso chico que apareció con la bruja que luego desaparece. Edea y Cid preocupados por tal asunto, son apoyados económicamente por un rico empresario Shumí llamado Norg. Entonces se crean 3 jardines: el Jardín de Balamb, el Jardín de Galbadia y el Jardín de Trabia.\n \n Los jardines de Trabia y Galbadia serían creados mediante los artilugios con forma de arco de la civilización Centra exterminada por la \"Lagrima de la luna\". Norg se nombra \"Amo del jardín\" y se afinca en el subterráneo del Jardín de Balamb dejando algunos socios en el interior del jardín (comité disciplinario), para que se aseguren que Cid cumple todo lo que le dice.", "response": "Artemisa, una bruja poderosa, viene acompañada de un joven parecido Squall al orfanato de Edea. Este joven se propone acabar con ella, pero Edea le dice que la bruja ha muerto y que simplemente debe pasarle sus poderes a una mujer para poder desaparecer. Edea acepta los poderes y el joven desaparece. Aun así, Artemisa existirá en un futuro y ahora conoce la existencia de Eleone. Usará una máquina para controlar a Edea en el pasado y secuestrar a Eleone para fundir todo el tiempo en una era que poder gobernar. Edea se entera. Ella y Cid son apoyados por un rico empresario y se crean tres jardines: el de Balamb, el de Galbandia y el de Trabia. Los dos últimos se crean a través de artilugios con forma de arco de la civilización Centra. El empresario se nombra \"Amo del Jardín\" y se afinca en el jardín de Balamb, que es subterráneo, dejando a su comité disciplinario para controlar a Cid."}
{"id": "m47_254", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme un resumen del texto que hay a continuación.", "context": "El primer rotulador práctico lo inventó el japonés Yukio Horie en 1962 de la Tokyo Stationery Company. Resultaba muy adecuado para los trazos de la escritura japonesa, que normalmente se realiza con un pincel puntiagudo.\n La punta está hecha de fieltro o fibras finas de nylon u otro material sintético sujeta al cilindro de la pluma y su tinta fluye hacia la punta mediante un mecanismo capilar. La punta puede tener muy diferentes formas y tamaños; pueden alcanzar hasta los dos centímetros y medio de ancho.\n Las tintas de los marcadores pueden presentar una muy amplia gama de colores. La invención del rotulador de punta acrílica fue comercializado en 1963, por la Sociedad japonesa Pentel. La misma Sociedad Pentel, en 1973 inventó el primer rotulador a bolita: el «Ball Pentel«, y en 1981 presentó en el mercado un rotulador de punta cerámica: el ceramicrón.\n A partir de 1985, la Sociedad francesa Reynolds comercializó el bolígrafo y el rotulador antifraude, que contiene tinta de seguridad, muy resistente a ser borrada. Era destinada especialmente al uso de banqueros y negociantes, para evitar la falsificación de documentación y cheques.", "response": "Yukio Horie, de la Tokyo Stationery Company, inventó en 1962 el primer rotulador práctico, muy adecuado para los trazos de la escritura japonesa.\n La punta, que puede tener formas y tamaños diferentes, es de fieltro o fibras finas de nailon u otro material sintético, está sujeta al cilindro de la pluma y su tinta fluye hacia la punta mediante un mecanismo capilar. \n Las tinta presentar una muy amplia gama de colores. \n La invención del rotulador de punta acrílica fue comercializado en 1963 por la Sociedad japonesa Pentel, que en 1973 inventó el primer rotulador a bolita y, en 1981, un rotulador de punta cerámica.\n A partir de 1985, la Sociedad francesa Reynolds comercializó el bolígrafo y el rotulador antifraude, con tinta de seguridad muy resistente a ser borrada. Estaba especialmente destinada a banqueros y negociantes."}
{"id": "m47_29", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me resumes este texto sobre las tendencias de moda en otoño?", "context": "Es una de las principales tendencias de otoño: ya sea mediante prendas o mediante formas de combinarlas, toca marcar (mucho) la cintura. Hace unas semanas hablábamos en ese sentido del regreso del New Look a nuestras vidas y de ese ideal clásico de belleza femenina que pone el acento en el torso de la mujer. Mientras Prabal Gurung o Jason Wu lo hacen con americanas entalladas (muy en la línea Hourglass de Demna en Balenciaga), otras firmas han hecho del cinturón su mejor aliado para conseguir este efecto. Es el caso, por ejemplo, de Adeam, Proenza Schouler, Louis Vuitton o Alberta Ferretti, que superponen un complemento fino y largo. El dramatismo se consigue contrarrestando los volúmenes de un abrigo potente o de un plumífero ciñéndolo con un cinturón. Así se podía ver en las páginas de Vogue en los años 40 y 50 y así se seguirá llevando, en versión actualizada, en 2023-24 gracias a propuestas como la de Luar.", "response": "Una de las principales tendencias de otoño será marcar mucho la cintura, volviendo al ideal clásico de belleza femenina que resalta el torso de la mujer. Hay firmas que lo hacen con americanas entalladas (como Prabal Gurung o Jason Wu) y otras lo hacen con el cinturón, como Adeam, Proenza Schouler, Louis Vuitton o Alberta Ferretti. El dramatismo se consigue contrarrestando los volúmenes de un abrigo potente o de un plumífero ciñéndolo con un cinturón."}
{"id": "m47_526", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías resumir el siguiente extracto sobre el silencio desde un punto de vista psicoanalítico?", "context": "Utilizando el desarrollo anterior y reteniendo de la perspectiva austiniana sólo el hecho de que el sujeto al hablar, hace lo que dice, o sea que habría acto en el decir, me abocaré a pensar si es posible determinar el hacer de lo no dicho. ¿Hay posibilidad de pensar al silencio dentro de los lineamientos del speech-act.? Forcemos las cosas, dejemos que el performativo nos seduzca, traicionemos la teoría de Austin e incluyamos al silencio (mejor dicho al acto de hacer silencio) también dentro de los actos performativos, que tiene como condición básica la emisión de ciertas palabras. El hecho de hacer silencio consiste también en una actividad que incluye el acto de callarse, y que: “equivale a cumplir una acción, acción que acaso no se podría efectuar de otro modo”. Entonces, la acción de hacer silencio constituye o realiza al acto mismo. Acto que conlleva un compromiso, acto que instaura una realidad que no describe nada, no es ni verdadera ni falsa. ¿A qué enunciación corresponde el silencio que aparece del lado del enunciado? Pareciera que si pensamos al silencio como performativo se disipa la ilusión del aplastamiento entre el enunciado y la enunciación, el considerar al lenguaje como un calco y no como un mapa, la imposibilidad de domesticar al sujeto hablante.", "response": "¿Hay posibilidad de pensar el silencio dentro de los lineamientos del speech-act de Austin? Si traicionamos su teoría sobre los actos performativos, cuya premisa es la emisión de ciertas palabras, el hecho de hacer silencio consiste en el acto de callarse, que también equivale a cumplir una acción. Aunque es un acto que no describe ninguna realidad, ni verdadera ni falsa. Si pensamos el silencio como acto performativo, dejamos de pensar en el lenguaje como un calco, y asumimos la imposibilidad de domesticar el sujeto hablante."}
{"id": "m47_220", "category": "Summarization", "instruction": "¿Puedes reescribir el siguiente fragmento de forma abreviada?", "context": "Desde épocas pretéritas, un artilugio compuesto por un pequeño depósito y un difusor ha sido indispensable para un gran número de plantas. El agua que brota de su interior es sinónimo de felicidad en el hogar. Pocas veces el cine ha reflejado tan bien la alegría que en las escenas donde alguien sale utilizando una regadera. El protagonista derrocha vitalidad al tiempo que baila o tararea una canción. Pero no siempre este sencillo aparato está asociado a connotaciones tan positivas...\n A pocas personas se les escapa que el término también hace referencia a todos aquellos que se dejaron la cordura en algún lugar recóndito. Como bien apunta Pancracio Celdrán en «El Gran Libro de los Insultos», publicado por la editorial La Esfera, «se trata de un sujeto muy peculiar que hace y dice tonterías sin dejar de razonarlas. También comparamos con este objeto al excéntrico o persona que se aparta de la norma y se muestra extravagante en el vestir, el hablar o en la forma de llevarse y traerse por la vida».\n De este vocablo se desprende la expresión popular 'estar como una regadera', en alusión a la persona chiflada o disparatada. En el origen de la comparación se decía que estas criaturas hacían aguas, en referencia a cierto deterioro mental. «Es comparación acaso no anterior al siglo XIX, que equipara los agujeros por donde el agua de este artilugio sale a chorros, con la cabeza de la persona de quien se dice, dando a entender que tanto la cabeza del orate o loco, como la regadera, pierden sustancia y no logran regirse con cordura», señala el autor.\n Pero no es la única teoría. Celdrán remarca que existe la creencia de que la asociación pudo nacer a raíz del estreno de una obra que causaba furor en su época: En 1907 la cupletista Julita Fons estrenó «El Vals de la regadera» en el Teatro Eslava de Madrid .", "response": "Durante muchos años, un artilugio compuesto por un pequeño depósito y un difusor ha sido indispensable para un gran número de plantas. El agua es sinónimo de felicidad en el hogar. El cine refleja muy bien esta alegría en las escenas donde alguien sale utilizando una regadera, con un personaje derrochando vitalidad mientras baila o tararea. Pero este aparato no siempre está asociado a connotaciones positivas. \n El término también hace referencia a personas que se dejaron la cordura en algún lugar recóndito. Como apunta Pancracio Celdrán en «El Gran Libro de los Insultos», «se trata de un sujeto muy peculiar que hace y dice tonterías sin dejar de razonarlas. También comparamos con este objeto al excéntrico o persona que se aparta de la norma y se muestra extravagante en el vestir, el hablar o en la forma de llevarse y traerse por la vida».\n De esta palabra se desprende la expresión 'estar como una regadera'. «Es comparación acaso no anterior al siglo XIX, que equipara los agujeros por donde el agua de este artilugio sale a chorros, con la cabeza de la persona de quien se dice, dando a entender que tanto la cabeza del orate o loco, como la regadera, pierden sustancia y no logran regirse con cordura», señala Celdrán.\n Pero no es la única teoría. Existe también la creencia de que la asociación pudo nacer a raíz del estreno de El Vals de la Regadera en el Teatro Eslava de Madrid en 1907."}
{"id": "m47_215", "category": "Summarization", "instruction": "Explícame, abreviadamente, el origen de las gafas de sol.", "context": "Las primeras gafas de sol de la historia fueron creadas por los esquimales, un grupo indígena que se encontraba en la zona nórtica de Estados Unidos. Como había mucha nieve, la luz que se reflejaba era tanta que incluso podría producir ceguera, así que optaron por crear gafas hechas de huesos, conchas u otros materiales.\n Pero fue en el siglo XIII que comenzaron a crearse las gafas con cristales. Gracias a los chinos, se pudo desarrollar una tecnología que permitiera ahumar los cristales, todo esto para que nadie pudiera ver los ojos de la persona que tenía puestas las gafas.\n Las gafas de sol en ese entonces solo la usaban los jueces. Con ellas, podían esconder sus expresiones durante todo el juicio y así los demás en la sala no podían sacar conclusiones sobre el veredicto que se dictaría al final.\n Luego, en el año 1430, llegaron a China las gafas graduadas desde Italia, así fue como lograron combinar ambas técnicas y como resultado pudieron crear los primeros lentes oscurecidos graduados.\n No fue hasta 1752 que James Ayscout, un óptico muy famoso de Inglaterra, comenzó a diseñar unos cristales tintados con el objetivo de ayudar a las personas que sufrieran de algún problema visual que les causara sensibilidad a la luz.\n Él pudo crear los primeros cristales con tinta verde y azul, algo jamás visto en ese entonces. Una vez que se perfeccionó, comenzó a prescribirse más que todo a enfermos de sífilis, los cuales eran más sensibles a la luz del sol. Sin embargo, la venta de estos estaba completamente prohibida.", "response": "Las primeras gafas de sol de la historia fueron creadas por los esquimales, un grupo indígena de la zona nórtica de Estados Unidos. Optaron por crear gafas hechas de huesos, conchas u otros materiales para protegerse del reflejo de la luz en la nieve.\n En el siglo XXIII se empezaron a crear las gafas con cristales. Gracias a los chinos, se desarrolló una tecnología que permitía ahumar los cristales.\n En aquella época solo las usaban los jueces para esconder sus expresiones durante el juicio.\n En 1430 llegaron a China las gafas graduadas desde Italia, y se combinaron ambas técnicas para crear las primeras gafas oscurecidas graduadas. \n En 1752 James Ayscout, un óptico muy famoso de Inglaterra, comenzó a diseñar cristales tintados para ayudar a las personas con algún problema visual que les causara sensibilidad a la luz.\n Pudo crear los primeros cristales con tinta verde y azul. Se empezaron a prescribir sobre todo a enfermos de sífilis. Pero su venta estaba prohibida."}
{"id": "m47_55", "category": "Summarization", "instruction": "Resume las ideas principales del fragmento siguiente.", "context": "La simple aceptación de una herencia que incluya un bien inmueble, de la que un familiar ostenta el 100% del usufructo, no es equiparable a una aceptación con un incremento patrimonial real, por lo que el heredero mantiene su derecho a la percepción del subsidio por desempleo.\n Así lo dispone el Tribunal Supremo, en su sentencia de 7 de julio de 2023, de la que fue ponente la Magistrada Dña. Rosa María Virolés, al disponer: \"el valor del inmueble no puede considerarse un incremento patrimonial, en tanto que a los efectos que ahora interesan, lo sería el rendimiento del inmueble, lo cual no puede suceder atendiendo a que el padre del demandante ostenta en usufructo el 100% de los bienes de la causante; y en todo caso, el rendimiento sería ínfimo atendiendo a la participación del demandante en la nuda propiedad\".", "response": "El Tribunal Supremo, en su sentencia de 7 de julio de 2023, dispuso que la simple aceptación de una herencia que incluya un bien inmueble donde un familiar ostenta el 100% del usufructo no es equiparable a una aceptación con un incremento patrimonial real, por lo que el heredero mantiene su derecho a la percepción del subsidio por desempleo."}
{"id": "m47_640", "category": "Summarization", "instruction": "¿Puedes resumirme este fragmento del argumento del videojuego Impossible Creatures?", "context": "Se desarrolla en el archipiélago de las Islas Variatas (ficticias) ubicadas en el Océano Pacífico, cerca de Chile, durante 1937 (la historia empieza el 12 de junio), donde el Dr. Chanikov, junto a su \"amigo\" Upton Julius, trabaja en la tecnología Sigma, una tecnología que permite combinar dos animales diferentes en un organismo. Mientras esto sucede, el héroe de la historia, Rex Chance, un intrépido aventurero, que creía que su padre, el Dr. Chanikov, había muerto, recibe una carta de su padre, quien le explica que estaba trabajando en un proyecto en unas islas. En ese momento, Rex viaja hacia las Variatas, y llega a la isla Exsilium, una isla de nieve, donde encuentra un laboratorio, y busca a su padre dentro de este, pero en vez de eso encuentra un \"Tigre Religioso\" un híbrido entre Tigre y Mantis religiosa, asustado, da la vuelta y se da cuenta de que otro híbrido, un \"Escorpiolobo\" (Lobo mitad Escorpión) lo vigilaba. Saltando por una ventana, Rex encuentra a más Escorpiolobos, junto a su amo, Upton Julius, quien le explica la maravilla y terrible tecnología Sigma, y ordena a sus animales que lo ataquen, en eso aparece Lucy Wiling, ayudante del Dr. Chanikov, quien le dispara dardos tranquilizadores a los extraños seres, permitiendo a Rex escapar con ella en el \"Laboratorio\" (un tren volador). A partir de aquí, Rex empieza su aventura con la tecnología Sigma, empezando su recorrido por las islas árticas al sur del archipiélago. Aquí se enfrenta a Whitney Hooten, un peligroso aliado de Julius con un ejército de gran fuerza bruta. Rex, al terminar con su base y obligando a Whitney a escapar en su laboratorio-barco, esta se empieza a hundir, y Whitney muere ahogado.", "response": "El videojuego se desarrolla en una serie de islas ficticias en el Océano Pacífico y trata sobre el desarrollo de la tecnología Sigma, que permite combinar dos organismos. Rex Chance, el protagonista, cree que su padre, uno de los científicos involucrado en dicha tecnología, ha muerto y decide ir en busca de respuestas. Llega a una de las islas, donde encuentra un laboratorio y es atacado por un híbrido. Sobrevive al ser defendido por otra criatura controlada por Lucy Wiling, y ambos escapan abordo del laboratorio. Rex y Lucy comienzan a desentrañar los secretos de la tecnología Sigma y a enfrentarse a varios enemigos."}
{"id": "m47_65", "category": "Summarization", "instruction": "Haz un resumen sobre este descubrimiento en México.", "context": "Arqueólogos del Instituto Nacional de Antropología e Historia (INAH) han desenterrado nuevos restos de un poblado teotihuacano sepultado durante siglos bajo la actual Ciudad de México. Dicho poblado fue identificado por primera vez en la década de 1960, pero las excavaciones recientes han sacado a la luz elementos arquitectónicos, tres sepulturas con ofrendas fúnebres y grandes cantidades de cerámica.\n \n Este poblado se desarrolló aproximadamente entre los años 450 y 650 d.C., coincidiendo con la segunda mitad del periodo clásico, en el que Teotihuacán y otras ciudades alcanzaron su máximo esplendor. Aunque estaba ubicado en una zona rural, los expertos señalan que probablemente tenía relaciones de intercambio y dependencia con centros teotihuanacos de la orilla occidental del lago Texcoco, un ecosistema lagunar que existió hasta mediados del siglo XX al noroeste del valle de México.\n Los nuevos descubrimientos consisten en una serie de canales que delimitaban las chinampas, una especie de balsas hechas con troncos sobre los que se depositaba tierra y materia biodegradable, creando así una especie de huertos flotantes. Enterrados en los canales, los arqueólogos han encontrado numerosos recipientes de cerámica y una escultura en posición sentada a la que le faltaba la cabeza.", "response": "Arqueólogos del Instituto Nacional de Antropología e Historia han desenterrado los restos de un poblado teotihuacano enterrado bajo la actual Ciudad de México. Este poblado fue ya identificado en 1960, pero las recientes excavaciones han resultado en nuevos descubrimientos en cuanto a arquitectura y cerámica. Este poblado se desarrolló en la segunda mitad del periodo clásico, ubicado en una zona rural donde probablemente tenía relaciones de intercambio y dependencia con otros centros teotihuacanos de la orilla del Texcoco. Los nuevos descubrimientos son unas balsas de troncos para crear huertos flotantes, recipientes de cerámica y una escultura a la que le faltaba la cabeza."}
{"id": "m47_158", "category": "Summarization", "instruction": "Sintetiza al máximo el contenido de este texto sobre el significado oculto del color de las flores.", "context": "Uno de los elementos básicos a tener en cuenta a la hora de interpretar el significado de una flor es, sin duda, el color. Una misma planta simboliza emociones diferentes si cambiamos el color de su flor. Volvemos a las rosas: las rojas representan amor y pasión, las rosas, admiración y gratitud; y las blancas, pureza. \n \n Flores blancas:\n Este color es el más puro y simboliza la devoción, la compasión, la humildad. Las flores blancas nos evocan elegancia, sencilla, calma… Son símbolo de luz y de los caminos que están por llegar. También están relacionadas con el amor eterno y son usadas en los funerales. \n \n Flores azules:\n Atípicas, sí. El azul es un color sereno, fresco y relajante. Y las flores de este color son algo misteriosas y enigmáticas. Pero el azul es el color del cielo y del mar y, como tal, regalar flores de este color transmite tranquilidad, paz mental, armonía y confianza. Las flores azules representan la amistad, el apoyo incondicional, la confianza. \n \n Flores amarillas:\n ¡Destierra el mito de la mala suerte! El amarillo simboliza la energía, la amistad y el placer. Este es un color alegre que estimula la memoria, ¡es el color de la luz, del sol, del verano! Así que regalar flores amarillas significa desear felicidad, juventud, energía y vitalidad. \n \n Flores rosas:\n Suave y delicado, este color evoca feminidad e inocencia. Son muy usadas para hacer regalos románticos, pero también para transmitir alegría y felicidad. Las flores rosas simbolizan la ternura, la bondad, la delicadeza y el amor. \n \n Flores rojas:\n Amor y deseo. El más excitante de los colores. Ese con el que representamos nuestro corazón. Las flores rojas evocan pasión, acción, amor y seducción.", "response": "Una misma planta simboliza emociones diferentes si cambiamos el color de la flor.\n Flores blancas: Simboliza devoción, compasión, humildad, evocan elegancia, sencillez, calma. Relacionadas con el amor eterno y los funerales.\n Flores azules: Color sereno, fresco, relajante. Transmiten tranquilidad, paz mental, armonía y confianza, representan amistad, apoyo incondicional.\n Flores amarillas: Simboliza amistad y placer. Significan el deseo de felicidad, juventud, energía y vitalidad.\n Flores rosas: Evoca feminidad e inocencia. Transmiten alegría y felicidad. Simbolizan ternura, bondad, delicadeza y amor.\n Flores rojas: Representan nuestro corazón. Evocan pasión, acción, amor y seducción."}
{"id": "m47_380", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me puedes explicar, en pocas palabras, qué pasó con la copia de la serie The Big Bang Theory que se iba a llevar a cabo en Bielorrusia?", "context": "Mediante el uso de sus tarjetas de vanidad al final de los episodios, Lorre alegó que el programa había sido plagiado por un programa producido y transmitido en Bielorrusia.​ Oficialmente titulado Теоретики (The Theorists), el programa presenta «clones» de los personajes principales, una secuencia de apertura similar, y lo que parece ser una traducción rusa muy cercana de los guiones. Lorre expresó su molestia y describió su consulta con el departamento legal de Warner Bros. sobre las opciones. La empresa productora de televisión y la estrecha relación de la estación con el gobierno de Bielorrusia fueron citadas como la razón por la cual cualquier intento de reclamar una infracción de derechos de autor sería en vano, porque la compañía que copia los episodios es operada por el gobierno.\n \n Sin embargo, no se requirió ninguna acción legal para finalizar la producción del otro programa: tan pronto como se supo que el espectáculo no tenía licencia, los actores renunciaron y los productores lo cancelaron. Dmitriy Tankovich (quien interpreta a la contraparte de Leonard, «Seva») dijo en una entrevista: «Estoy molesto. Al principio, a los actores se les dijo que todos los asuntos legales estaban resueltos. No sabíamos que no era el caso, entonces cuando los creadores de The Big Bang Theory comenzaron a hablar sobre el programa, estaba avergonzado. No puedo entender por qué nuestra gente primero lo hace, y luego lo piensa. Considero que este es el fondo de mi carrera. Y no quiero participar en un espectáculo robado».", "response": "Al parecer, Lorre denunció que el programa había sido plagiado en Bielorrusia. Pese a que no pudo tomar ninguna acción legal contra la serie, cuando se hizo público que el programa bielorruso no tenía licencia, todos los actores (que no sabían que los asuntos legales no estaban resueltos) renunciaron y los productores cancelaron el programa."}
{"id": "m47_776", "category": "Summarization", "instruction": "¿Podrías resumir este texto sobre el iPhone 13?", "context": "El iPhone 13 es un móvil que se siente premium nada más cogerlo. Si de algo sabe Apple es de construir móviles, y se nota. Es agradable al tacto y, a pesar de tener una pantalla relativamente grande, se siente compacto y equilibrado. Es un iPhone bastante ligero y no es pesado usarlo con una sola mano.\n \n Tiene el mismo problema que los modelos anteriores, y es que el módulo de las cámaras sobresale bastante. Eso provoca que se tambalee al dejarlo con la pantalla hacia arriba sobre una mesa. Ahora bien, si tenéis pensado ponerle una funda resolveréis este problema (y el de las huellas).\n \n En cuanto a conexiones y puertos, sin sorpresas. El lateral derecho queda reservado para el botón de inicio (que ya podría ser un lector de huellas, ejem, ejem), el izquierdo aloja los botones de volumen, la pestaña para el modo vibración y la bandeja de la SIM y el marco inferior guarda el puerto Lightning (perfectamente centrado) y los altavoces. El otro altavoz, para el estéreo, está en el notch.\n \n En resumidas cuentas, es un móvil muy bien construido, compacto y perfectamente terminado. Esto, todo sea dicho, es algo exigible si tenemos en cuenta su precio. En materia de diseño, quitando que no tiene jack de auriculares y que la trasera se llena de huellas, no se le puede poner ninguna pega.", "response": "El iPhone 13 es un móvil que se siente premium al cogerlo, se siente compacto, equilibrado y ligero. Algo problemático es que el módulo de cámaras sobresale bastante. En cuanto a conexiones y puertos, en el lateral derecho está el botón de inicio, en el izquierdo el volumen, la pestaña para el modo vibración y la SIM y el marco inferior el puerto Lightning y los altavoces. En resumen, es un móvil muy bien construido, compacto y perfectamente terminado."}
{"id": "m47_705", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que compendies esto.", "context": "Diferentes animales ponen huevos coloreados de distintas maneras. Los pigmentos protoporfirina, biliverdina y quelato de cinc de biliverdina son los responsables de la diversidad de colores en los huevos. Estos pigmentos son secretados por las células de las paredes del oviducto y pueden producir manchas en el cascarón si el color es añadido inmediatamente antes de poner el huevo. Los huevos de los reptiles modernos son todos blancos, y se cree que así era para todos los animales prehistóricos.\n \n Es posible que las manchas de los huevos de muchas aves sirvan de camuflaje. Las aves que anidan en cavidades (tales como los pájaros carpinteros y el martín pescador) no necesitan huevos camuflados. Sus huevos son normalmente de un blanco brillante, de modo que los padres puedan localizarlos fácilmente.\n \n En las especies que anidan en grandes grupos, como el arao común (Uria aalge), los huevos de cada hembra presentan marcas muy diferentes entre sí, facilitando que cada hembra reconozca su propio huevo.", "response": "Los huevos de los animales tienen diferentes colores gracias a diversos tipos de pigmentos, secretados por las paredes del oviducto. Manchan el cascarón si el color es añadido justo antes de poner el huevo. Los reptiles modernos ponen, todos, huevos blancos. En las aves, se cree que las manchas sirven de camuflaje. Las aves que anidad en cavidades ponen huevos blancos y brillantes para que los padres puedan localizarlos. En algunas especies, las marcas son únicas para cada hembra, facilitando el reconocimiento."}
{"id": "m47_755", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que me resumas todo esto.", "context": "Los Tenno son descendientes de una antigua y mística civilización de guerreros perdidos de la era Orokin en la Tierra. Preservados en cámaras criogénicas por siglos, los Tenno ahora despiertan a una nueva guerra, peleando y resistiendo a las facciones en conflicto como los únicos portadores de la creación Orokin: los Warframes. Mientras los recuerdos de los Tenno se han ido perdiendo con el tiempo, sus maestrías con las armas, las espadas y la exo-armadura Warframe prevalecen. Fragmentos de la historia sugieren que esa disciplina y caballería son la base de los valores de los Tenno: ¿Sigue esto siendo cierto? Los Tenno están emergiendo a un mundo desconocido para ellos. Unos ven a un guerrero noble, trabajando sus fortalezas contra un régimen opresivo. Otros ven a un mercenario oportunista, explotando la superioridad de los Warframes para enriquecerse. Independiente de sus futuros, los Tenno se levantan unidos contra un enemigo común, leales solo los unos a los otros.", "response": "Los Tenno descienden de la civilización de Orokin en la Tierra. Preservados criogénicamente, despiertan a una nueva guerra, resistiendo como los únicos portadores de Warframes. Sus recuerdos se han perdido en el tiempo, pero su maestría prevalece. Fragmentos de la historia sugieren que la base de sus valores son la caballería y la disciplina. Hay gente que ve a un guerrero noble, otros a un mercenario oportunista."}
{"id": "m47_30", "category": "Summarization", "instruction": "¿Qué caracteriza a las canciones de serenatas? Resúmelo.", "context": "Lo que caracteriza las canciones de serenatas, nombre que nos ha parecido el más adecuado, por la índole de los versos, para clasificar dicha música, es la simetría de los fragmentos y frases, el casi exclusivo uso de tonos menores, la lentitud de los movimientos y sobre todo el dejo melancólico de que está saturado el pensamiento musical. Estos cantos son siempre acompañados por guitarra haciendo los cantantes un verdadero abuso de las notas tenidas, que casi vienen a ser calderones prolongadísimos.", "response": "Las características de las canciones de serenatas son: la simetría de los fragmentos y frases, el casi exclusivo uso de tonos menores, la lentitud de los movimientos y el dejo melancólico. Estos cantos siempre van acompañados de guitarra, lo cual provoca que los cantantes abusen de notas tenidas."}
{"id": "m47_196", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me puedes resumir el siguiente texto?", "context": "En Madrid todavía podemos ver y subirnos al conocido Tiovivo. Se instalan varios en ocasiones especiales, sobre todo en Navidad, y también los hay permanentes.\n Algunos los conocen con el nombre de Carrusel porque la plataforma gira. Otros como Caballitos, porque las figuras más habituales suelen ser corceles adornados. Y otros como Tiovivo porque… ¿Por qué?\n En el siglo XIX hubo en Madrid un carrusel regentado por Esteban Fernández. Según los historiadores Marco y Peter Besas, era un carrusel modesto, con cuatro caballitos, y se situaba en el paseo de las Delicias. Entonces todavía no se llamaba Tiovivo.\n Su dueño era conocido como el Tío Esteban, un tipo amistoso que con su artilugio entretenía a los niños del barrio. Durante el verano de 1834, en plena epidemia de cólera que asolaba la ciudad, el Tío Esteban enfermó y los niños se encontraron con el carrusel cerrado.\n La noticia se propagó por el vecindario porque el carrusel era muy querido en el barrio y los padres estaban tranquilos dejando a sus hijos divirtiéndose en la atracción.\n A los pocos días una nueva noticia conmocionó a los vecinos. El Tío Esteban había muerto. Los restos mortales de Esteban Fernández se transportaron inmediatamente al cementerio para ser incinerados y evitar contagios.\n Cuando el cortejo fúnebre pasaba delante del carrusel uno de los porteadores del féretro se detuvo. De su interior vio emerger una mano pálida que a duras penas apartó la mortaja que lo cubría.\n Entonces se oyó una voz desde el ataúd: ¡Estoy vivo! ¡Estoy vivo! Los porteadores, asustados, dejaron el ataúd en el suelo y observaron cómo el Tío Esteban se levantaba y repetía ¡Estoy vivo! ¡Estoy vivo!\n El supuesto resucitado fue llevado a su casa y allí estuvo en reposo durante mucho tiempo. Contra pronóstico, el Tío Esteban se fue recuperando hasta sanar del todo.\n La noticia, igual que días atrás la de la muerte, se propagó por el barrio. Y desde entonces ya nadie se refería a él como el Tío Esteban sino como el Tío Vivo.\n Una vez recuperado, Esteban reabrió el carrusel de caballitos. Entonces el negocio creció mucho porque su fama se había extendido por toda la ciudad. De todos los barrios acudían gentes a montar en los caballitos y a ver en persona al resucitado Tio Vivo.\n Esteban, que vio posibilidades comerciales en el apodo, acabó por poner a su atracción el nombre Los caballitos del Tio Vivo. Y con el tiempo, el carrusel fue conocido por Tiovivo.\n La historia del Tío Esteban es muy entrañable, pero hay historiadores que no la creen verídica. Para algunos el origen de la palabra Tiovivo se debe a la viveza del tío que lo inventó, pero esta explicación tampoco parece muy satisfactoria.", "response": "En Madrid todavía podemos subirnos al conocido Tiovivo. Se instalan varios en ocasiones especiales y también los hay permanentes.\n Algunos los conocen como Carrusel porque la plataforma gira. Otros como Caballitos. Y otros como Tiovivo. ¿Por qué?\n En el siglo XIX hubo en Madrid un carrusel regentado por Esteban Fernández. Era modesto, con cuatro caballitos y estaba en el paseo de las Delicias. Entonces todavía no se llamaba Tiovivo.\n Su dueño era conocido como el Tío Esteban, un tipo amistoso que entretenía a los niños del barrio. Durante el verano de 1834, el Tío Esteban enfermó de cólera y los niños se encontraron con el carrusel cerrado.\n La noticia se propagó porque el carrusel era muy querido en el barrio.\n A los pocos días la noticia de la muerte del Tío Esteban conmocionó a los vecinos. Sus restos mortales se transportaron inmediatamente al cementerio para ser incinerados y evitar contagios. Cuando el cortejo fúnebre pasaba delante del carrusel, uno de los porteadores se detuvo. Del interior del féretro vio emerger una mano pálida que a duras penas apartó la mortaja que lo cubría y se oyó una voz desde el ataúd: ¡Estoy vivo! Los porteadores dejaron el ataúd en el suelo y observaron cómo el Tío Esteban se levantaba y repetía ¡Estoy vivo!\n El supuesto resucitado fue llevado a su casa para hacer reposo y se fue recuperando hasta sanar del todo.\n La noticia se propagó por el barrio y la gente pasó a referirse al Tío Esteban como el Tío Vivo.\n Una vez recuperado, Esteban reabrió el carrusel de caballitos, que creció mucho porque su fama se había extendido por toda la ciudad. \n Esteban vio posibilidades comerciales y acabó por poner a su atracción el nombre Los caballitos del Tío Vivo. Y con el tiempo, el carrusel fue conocido por Tiovivo.\n Hay historiadores que no creen que esta historia sea verídica. Para algunos, el origen de la palabra Tiovivo se debe a la viveza del tío que lo inventó."}
{"id": "m47_610", "category": "Summarization", "instruction": "¿Podrías resumir el siguiente texto sobre las habilidades de Once en la serie \"Stranger Things\"?", "context": "Debido a que su madre fue expuesta a diversas drogas durante el embarazo por parte del proyecto MK Ultra, Once desarrolló poderes psíquicos y otros dones especiales. Sin embargo, estas habilidades parecen debilitarla físicamente ya que cada vez que usa demasiado poder, sangra un poco por la nariz. Sus poderes incluyen:\n \n Telequinesis: Once puede mover objetos con la mente. La ira aumenta este poder, siendo capaz de hacer volar una furgoneta y mover un vagón.\n Bioquinesis: Capacidad para controlar la materia orgánica y seres vivos, como causar parálisis muscular, aplastar el cerebro de varias personas.\n Clarividencia: Capacidad de encontrar una persona con tan solo una fotografía, pero también parece ser capaz de hacerlo con objetos. Cuando busca a alguien, ella ve se encuentra en una espacio vacío con agua en el suelo y esa persona u objeto. Para usarlo necesita usar un tanque de privación sensorial.\n Desaparecer: Once es capaz de desaparecer cuando esta muy enfadada.\n Tecnopatía: La habilidad de comunicar lo que dice una persona a través de un aparato de comunicación. Fue el método de comunicación con el que pudo contactar a Will en el otro lado.", "response": "Las habilidades de Once, dada a la exposición de su madre a varias drogas durante el embarazo, son: telequinesis, bioquinesis, clarividencia, desaparecer y tecnopatía."}
{"id": "m47_86", "category": "Summarization", "instruction": "Resume esto:", "context": "Hace poco más de 2.000 años, un soldado e ingeniero jubilado escribió el que es probablemente el libro más influyente en la historia de la arquitectura.\n El nombre del autor: Vitruvio y su obra maestra: \"De Architectura\", conocida también como \"Los Diez Libros de Arquitectura\", el tratado más antiguo de esta disciplina que haya sobrevivido.\n No sólo incluye consejos prácticos para el diseño y construcción de templos y viviendas, la educación y capacitación de arquitectos, pero también una gama fascinante de información sobre ingeniería romana y tecnología, desde maquinarias de guerra hasta acueductos y relojes de agua.\n Las teorías de Vitruvio influyeron el diseño y la construcción a través de los siglos, y sus conceptos sobre la belleza y la armonía fueron particularmente seguidos por los grandes arquitectos del Renacimiento.\n Su discusión sobre la relación entre proporciones perfectas de la arquitectura y el cuerpo humano inspiraron uno de los dibujos más famosos del Renacimiento, el \"Hombre de Vitruvio\" de Leonardo da Vinci.\n Sus ideas siguieron siendo fundamentales para la arquitectura hasta el siglo XVIII y, arguyen algunos, hasta mucho después.\n La mayoría de lo que se conoce sobre Vitruvio es lo que se ha podido inferir de su libro y de algunas menciones hechas por escritores que vivieron poco después de él.", "response": "Hace poco más de 2.000 años, un ingeniero jubilado de nombre Vitruvio escribió el libro más influyente en la historia de la arquitectura: \"De Architectura\", el tratado más antiguo sobre esta disciplina que haya sobrevivido. Incluye consejos prácticos para el diseño y construcción de templos y viviendas, la educación y capacitación de arquitectos, información sobre ingeniería romana y tecnología, desde maquinarias de guerra hasta acueductos y relojes de agua. Los conceptos sobre la belleza y la armonía de Vitruvio fueron particularmente seguidos por los grandes arquitectos del Renacimiento, y su discusión sobre la relación entre proporciones perfectas de la arquitectura y el cuerpo humano inspiraron el \"Hombre de Vitruvio\" de Leonardo da Vinci. Sus ideas siguieron siendo fundamentales para la arquitectura. La mayoría de lo que se conoce del autor es lo que se ha podido inferir de su libro y de algunas menciones hechas por escritores que vivieron poco después de él."}
{"id": "m47_247", "category": "Summarization", "instruction": "Resume la siguiente biografía de Jackson Pollock.", "context": "(Cody, Estados Unidos, 1912- Springs, id., 1956) Pintor estadounidense. Durante su infancia y su adolescencia vivió en Arizona y California, y en 1929 se trasladó a Nueva York para estudiar pintura con Benton en el Art Students League. Durante su período de formación conoció la pintura de los muralistas mexicanos (Rivera, Siqueiros, Orozco), que le impresionó hondamente.\n Comenzó su carrera con obras figurativas, en las que presta ya particular atención a los valores matéricos y el cromatismo. Hacia 1938 empezó a interesarse por la pintura abstracta e irracional, y para las obras de este período buscó inspiración en el mundo de los indios americanos.\n El año 1947 fue decisivo en su trayectoria, ya que fue cuando adoptó la peculiar técnica del dripping: en lugar de utilizar caballete y pinceles, colocaba en el suelo el lienzo y sobre él vertía o dejaba gotear la pintura, que manipulaba después con palos u otras herramientas, e incluso a veces le daba una gran consistencia mediante la adición de arena o fragmentos de vidrio.\n Gracias al apoyo de algunos críticos como Harold Rosenberg, su nombre, asociado a las obras realizadas con la técnica del dripping, se convirtió en uno de los más significativos del expresionismo abstracto y de la action painting, tendencia de la que, con Willem de Kooning, es el representante más típico y destacado. Fue además uno de los primeros artistas en eliminar de sus obras el concepto de composición y en mezclar signos caligráficos con los trazos pictóricos.\n A partir de la década de 1950, Jackson Pollock simultaneó la pintura abstracta con obras figurativas o semifigurativas en blanco y negro, pero su nombre ha pasado a la posteridad, sobre todo, en relación con los grandes lienzos abstractos de vivo colorido, donde los trazos se entrelazan hasta formar una trama densa y compacta (una especie de maraña) de gran impacto. Murió prematuramente en un accidente de automóvil, cuando era ya un pintor de enorme influencia en las jóvenes generaciones.", "response": "Fue un pintor estadounidense que creció en Arizona y California y se trasladó a Nueva York en 1929 para estudiar pintura. Durante su formación, se sintió muy impresionado por la pintura de los muralistas mexicanos. \n Comenzó su carrera con obras figurativas, aunque ya poniendo atención en valores matéricos y cromatismo. Hacia 1938 empezó a interesarse por la pintura abstracta e irracional, inspirándose en los indios americanos. \n En 1947 adoptó la técnica del dripping: colocaba en el suelo el lienzo y sobre él vertía o dejaba gotear la pintura, manipulándola después, e incluso a veces le añadía arena o vidrio. \n Gracias a algunos críticos, como Harold Rosenberg, su nombre y sus obras hechas con dripping se convirtieron en referentes del expresionismo abstracto y de la action painting, tendencia donde destaca Willem de Kooning. Además, fue de los primeros en eliminar el concepto de composición y en mezclar signos caligráficos con trazos pictóricos.\n A partir de la década de 1950, se dedicó a la pintura abstracta y a las obras figurativas o semifigurativas en blanco y negro, pero su nombre quedará siempre asociado a los grandes lienzos abstractos de vivo colorido, donde los trazos se entrelazan hasta formar una trama densa y compacta de gran impacto. Murió prematuramente en un accidente de coche, siendo ya una gran influencia para las jóvenes generaciones."}
{"id": "m47_368", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme un pequeño resumen de la simbología del lirio.", "context": "El lirio, del latín lilium y del griego leirion, también conocida como azucena, del arábico as-susa-na, es una flor conocida ampliamente como un símbolo de la inocencia, la pureza y la virginidad. Esto se debe a su color blanco. Por dicha razón, se regalaban lirios a la novia durante el matrimonio, como una representación de sí misma. Por dicha costumbre, también se conoce como un símbolo del amor, del corazón y de lo femenino. No obstante, puede encontrarse una interpretación bastante distinta dentro del mundo grecorromano. Según contaban, uno de los favoritos de Apolo fue transformado en un lirio rojo como consecuencia de sus amores prohibidos. Una lectura similar se puede encontrar en el mito de Perséfone, la cual toma un hermoso lirio que nace de la tierra, aunque en algunas versiones es un narciso, y por ello es arrastrada al inframundo por Hades, quien la toma por esposa. Así, el lirio vendría a representar la tentación y el paso al más allá.", "response": "El lirio simboliza, por su color blanco, la inocencia, la pureza y la virginidad, aunque también está relacionado con el amor, el corazón y lo femenino. No obstante, a través de la tradición grecorromana y del mito de Perséfone, esta flor también encarna la tentación y el paso al más allá."}
{"id": "m47_568", "category": "Summarization", "instruction": "¿Podrías resumirme este texto sobre el africano Amílcar Cabral?", "context": "El 20 de enero de 2023 se cumplieron 50 años del asesinato de quien es considerado, hasta ahora, uno de los ideólogos africanos más reconocidos en el ámbito internacional (incluida América Latina): Amílcar Cabral. Con este artículo se propone una relectura de su vida y su pensamiento para destacar que ha trascendido su contexto (la guerra en contra del colonialismo portugués) y su momento histórico (la Guerra Fría, cuando la mayoría de los países africanos estaban en proceso de liberarse del yugo colonial o ya habían logrado su independencia).\n \n En las primeras décadas del siglo XXI es más conocido fuera de África entre activistas e intelectuales interesados en cambios sociopolíticos favorables para poblaciones explotadas. Para Davidson (1984, 15, 16), era un verdadero intelectual y líder que tenía como base una extraordinaria práctica con pueblos explotados y que combinaba su rigor-“sin retórica vacía o verbalismo revolucionario”- con una gran habilidad para comunicarse, mediante un lenguaje sencillo, con sectores populares y con universitarios y dirigentes de los continentes europeo, americano-incluido Estados Unidos- y asiático. En África, con la proliferación de regímenes autoritarios, se evita la difusión de su pensamiento, al que se percibe como subversivo.", "response": "El 20 de enero de 2023 se cumplieron 50 años del asesinato de Amílcar Cabral, considerado uno de los ideólogos africanos más reconocidos en el ámbito internacional. A principios del siglo XXI es más conocido fuera de África entre activistas e intelectuales interesados en cambios sociopolíticos favorables para poblaciones explotadas. En África, en cambio, se evita la difusión de su pensamiento porque se percibe como subversivo."}
{"id": "m47_659", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me resumes esto que te doy?", "context": "Los wayús habitan la árida Península de la Guajira al norte de Colombia y noroeste de Venezuela, sobre el mar Caribe. Es una región con un clima cálido, seco e inhóspito, bañada por los ríos Ranchería (Colombia) y El Limón (Venezuela). Presenta unas estaciones climáticas marcadas por una primera temporada de lluvias, denominada wuyapu, que se desarrolla durante los meses de septiembre a diciembre, seguida de una época de sequía, conocida como Jemial, que va desde diciembre hasta abril. Posteriormente, viene la segunda temporada de lluvias, llamada Iwa, para terminar con una larga temporada de sequía que va desde mayo a septiembre.", "response": "Los wayús habitan la Península de la Guajira, en Colombia y Venezuela. Su clima es cálido y seco. La cruzan los ríos Ranchería y El Limón. La península tiene una temporada de lluvias seguida de una seca. Ambas se repiten dos veces al año."}
{"id": "m47_728", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que me resumas estas líneas.", "context": "Carlos Estuardo nació en el palacio de Dunfermline, el 19 de noviembre de 1600, siendo el segundo hijo varón de los nueve vástagos de Jacobo VI de Escocia y I de Inglaterra y Ana de Dinamarca. Fue un niño poco desarrollado que todavía no podía caminar o hablar a la edad de tres años. Cuando la reina Isabel I murió en 1603 y Jacobo VI fue proclamado rey de Inglaterra como Jacobo I, dejaron a Carlos en Escocia bajo el cuidado de enfermeras y criados porque se temía que el viaje dañara su frágil salud. Finalmente, hizo el viaje a Inglaterra en julio de 1604 y fue puesto posteriormente a cargo de Lady Carey, que le enseñó a caminar y hablar. Al llegar a adulto medía 1 m y 62 cm.\n \n Carlos no estaba tan bien visto como su hermano mayor, Enrique Federico, Príncipe de Gales. El propio Carlos adoraba a su hermano e intentaba emularlo. En 1605, como era entonces acostumbrado en el caso del segundo hijo del soberano inglés, Carlos fue nombrado duque de York en Inglaterra. Dos años antes, en 1603, había sido nombrado duque de Albany en Escocia.\n \n Cuando Enrique murió de tifus en 1612, Carlos se convirtió en el heredero del trono y fue nombrado duque de Cornualles. Sin embargo, no fue nombrado príncipe de Gales y conde de Chester, los títulos habituales del heredero al trono inglés, hasta noviembre de 1616. Su hermana Isabel se casó en 1613 con Federico V, elector palatino, lo que dejaba a Carlos virtualmente como único hijo.", "response": "Carlos Eduardo nació en Dunfermline en 1600, como segundo hijo carón de Jacobo IV de Escocia y I de Inglaterra y de Ana de Dinamarca. Su desarrollo fue lento. Al asumir su padre el trono, Carlos se quedó en Escocia al cuidado de enfermeras y criados. Hizo el viaje a Inglaterra en 1604, y fue puesto al cargo de Lady Carey. De adulto medía 1,62 m. No estaba tan bien visto como su hermano mayor, aunque lo adoraba e intentaba emularlo. Recibió los títulos de duque de York y de Albany. Su hermano murió de tifus en 1612, así que se convirtió en heredero y nombrado duque de Cornualles. En 1616 fue nombrado príncipe de Gales y conde de Chester. Su hermana Isabel se casó en 1613 con Federico V, elector palatino, lo que dejaba a Carlos virtualmente como único hijo."}
{"id": "m47_84", "category": "Summarization", "instruction": "Resúmeme este artículo sobre Siberut.", "context": "Los indígenas de la isla de Siberut llevan años siendo presionados por los militares indonesios para llevar a cabo una plantación de palma aceitera de 70.000 hectáreas y un proyecto asociado de transmigración, a pesar de que la isla ha sido declarada reserva de la biosfera por la UNESCO. La industria de aceite de palma está experimentando un auge explosivo en toda Indonesia y en Buttui, una de las pocas áreas vírgenes que quedan en Indonesia, el segundo país con mayor biodiversidad del mundo.\n El último plan ideado por el Gobierno indonesio en colaboración con las autoridades regionales de las islas Mentawai lleva por nombre Trans Mentawai. Se trata de un proyecto cuyo objetivo es construir una red de carreteras que servirán para facilitar la accesibilidad a todo lo largo y ancho de la isla. Hasta el momento, el difícil acceso a las islas había servido de ventaja a los nativos para frenar la avalancha turística a las islas.\n Actualmente la zona no dispone de aeropuerto ni de un circuito de caminos adecuado para poder llegar a las paradisíacas playas de Mentawai, dueñas de uno de los mejores rompeolas del mundo. El proyecto Trans Mentawai supondrá abrir las puertas a este paraje. “El gobierno está enviando colonos cerca de aquí. Les da facilidades para que cultiven las tierras y para que vengan industrias madereras que talan nuestros árboles. Ahora será peor, porque ya no tenemos dónde huir, dónde retirarnos para seguir viviendo de forma tradicional. Estas son nuestras tierras, que busquen otro lugar para los colonos”, concluye Aman Lau Lau, uno de los más importantes sikereis del clan.", "response": "Los indígenas de la isla de Siberut llevan años presionados por los militares indonesios para crear una plantación de palma aceitera de 70.000 hectáreas, a pesar de que la isla ha sido declarada reserva de la biosfera por la UNESCO. El Trans Mentawai, el último plan del gobierno, es un proyecto que pretende construir una red de carreteras para facilitar la accesibilidad de la isla. Actualmente, la zona no dispone de aeropuerto ni caminos adecuados para llegar a Mentawai. Aman Lau Lau, un sikereis del clan, declara que el gobierno quiere colonizar sus tierras para talar sus árboles."}
{"id": "m47_136", "category": "Summarization", "instruction": "Haz un resumen sobre este artículo periodístico sobre la dislexia.", "context": "¿Y si tuviéramos que cambiar nuestra forma de entender la dislexia? Es la duda que ha planteado recientemente un equipo de la Universidad de Cambridge en un artículo publicado en la revista Frontiers of Psychology. Los investigadores proponen pasar de ver la dislexia como una enfermedad a verla como una estrategia evolutiva de especialización.\n \n ¿Qué es la dislexia? La dislexia, tal y como la entendemos hoy por hoy, es un trastorno del aprendizaje que afecta a entre un 3 y un 20% de la población, aunque como deja entender esta gran horquilla, es difícil obtener una estimación precisa de la prevalencia de este trastorno. El rasgo característico de la dislexia es la dificultad para la lectura, el cual no va acompañado de otros problemas en lo que a inteligencia y capacidad visual se refiere.\n \n La dislexia una Dificultad Específica de Aprendizaje (DEA) de origen neurobiológico que se manifiesta en las zonas del cerebro que procesan el lenguaje. Se trata de una enfermedad con fuerte componente hereditario, aunque también aparece vinculada a factores de riesgo ambientales y circunstanciales como los nacimientos prematuros o la exposición a determinadas sustancias como tabaco y alcohol.\n \n Un grupo conformado por dos investigadores británicos, ha propuesto una visión que podría cambiar este marco. Para estos, las personas afectadas por la dislexia simplemente estarían especializadas en la “búsqueda cognitiva exploratoria”, lo cual implicaría no un problema neurocognitivo sino una estrategia adaptativa humana. Los autores explican en su artículo que la mayor parte de la investigación en dislexia ha percibido ésta como un “déficit”. Sin embargo, proponen que ésta también viene acompañada de ventajas que compensaran en buena medida los déficits, lo cual explicaría su alta prevalencia.\n \n Los autores aluden a un “sesgo explorador”. Esto es, que las personas con dislexia tendrían cerebros más enfocados en lo exploratorio en comparación con el resto de personas. Éstas últimas estarían más enfocadas en lo explotativo en contraposición a lo exploratorio. Esto dejaría una sociedad con dos grupos con habilidades complementarias, y otros con un perfil centrado en aprovechar los recursos existentes, y otros con afán por la búsqueda de nuevos recursos, que englobaría a las personas con dislexia.", "response": "Un equipo de la Universidad de Cambridge, publicado en la revista Frontiers of Psychology, propone pensar en la dislexia como una estrategia evolutiva de especialización. La dislexia, tal y como la entendemos hoy, es un trastorno de aprendizaje que afecta a entre un 3 y un 20% de la población. Su rasgo característico es la dificultad para la lectura. La dislexia una Dificultad Específica de Aprendizaje (DEA) se manifiesta en las zonas del cerebro que procesan el lenguaje. Este nuevo estudio propone que las personas afectadas por la dislexia simplemente estarían especializadas en la \"búsqueda cognitiva exploratoria\", que implicaría una estrategia adaptativa humana. Los expertos aluden a un sesgo explorador, es decir, que las personas con dislexia tendrían cerebros más enfocados en lo exploratorio comparado con el resto de personas. Esto dejaría a una sociedad con dos grupos con habilidades complementarias."}
{"id": "m47_244", "category": "Summarization", "instruction": "Explícame brevemente qué es un amigurumi.", "context": "El término amigurumi es de origen japonés, significa literalmente “peluche tejido”. Son pequeños muñecos, generalmente figuras de animalitos, elaborados a través de una técnica denominada crochet o ganchillo. Es así como podemos encontrar figuras de jirafas, ositos, perros, dragones, cerditos, etc., tejidos con hilos de lana o algodón de diferentes colores.\n Más allá de la técnica como hobbie y de los amigurumis como objeto decorativo, tiene un significado. Es así que cuando compras o regalas uno de ellos puedes utilizarlo para expresar amor, amistad, complicidad o compañerismo.\n En casa pueden ser usados como objeto decorativo o juguete para niños. Pero según la tradición japonesa, los amigurumis tienen “alma” que protegen a su dueño y lo acompañan y consuelan en momentos de tristeza o soledad. La idea es despertar o activar el componente infantil que todos llevamos dentro.", "response": "El término amigurumi es de origen japonés y significa “peluche tejido”. Son pequeños muñecos, generalmente figuras de animalitos, elaborados con crochet o ganchillo. Están tejidos con hilos de lana o algodón de diferentes colores.\n Los amigurumis tienen un significado: cuando compras o regalas uno de ellos, puedes utilizarlo para expresar amor, amistad, complicidad o compañerismo.\n En casa pueden servir para decorar o como juguete para niños. Pero según la tradición japonesa, tienen “alma” que protege a su dueño y lo acompañan y consuelan en momentos de tristeza o soledad. La idea es despertar o activar el componente infantil que todos llevamos dentro."}
{"id": "m47_798", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías resumir este artículo científico sobre la teoría de los actos de habla según Austin?", "context": "La teoría de los actos de habla goza de una trascendencia incuestionable al ser considerada el germen de la pragmática lingüística, dado que ha logrado modificar el devenir de los estudios de lingüística desde que irrumpió a mediados del siglo XX de la mano de filósofos del lenguaje, en tanto que “a partir de procesos lógicos observan el proceso de elaboración e interpretación de los enunciados en función de las condiciones contextuales” (Pérez García, 2014, pp. 174-175). Según Escandell (2006), la aparición de estos postulados supone un punto de inflexión en el desarrollo de los estudios referidos a la filosofía del lenguaje, como consecuencia de que los enunciados no descriptivos se han abierto un espacio en el ámbito filosófico. La influencia de esta teoría igualmente afectó al psicoanálisis, la antropología, la sociología o la filosofía (Cuamba Herrejón, 2014). En el ámbito lingüístico, sobre todo en la década de los setenta y los ochenta, este legado ha sido tomado como modelo no solo para ser aplicado a diferentes idiomas, sino también en la enseñanza de lenguas extranjeras e incluso en la explicación de las interacciones interculturales (Placencia y Bravo, 2002). Se ha de tener en cuenta que existe una limitación a la hora de utilizar la taxonomía de los actos de habla, porque ha sido a partir de la lengua inglesa desde donde se han desarrollado las investigaciones filosóficas con un punto de vista analítico (Ainciburu, 2018).", "response": "La teoría de los actos de habla tiene una trascendencia notable en un gran número de disciplinas fuera de la lingüística, como el psicoanálisis, la antropología o la sociología, al interpretarse los enunciados en función de las condiciones contextuales. Aun así, se ha de tener en cuenta las limitaciones de esta taxonomía, pues ha sido elaborada a partir de la lengua inglesa como referencia."}
{"id": "m47_49", "category": "Summarization", "instruction": "Resume el texto siguiente sobre casas en el árbol.", "context": "Tener una casa en el árbol ha dejado de ser una aventura únicamente infantil. Hoy en día esta idea se está llevando a la práctica en Europa, de la mano de grandes arquitectos y diseñadores.\n Con este pequeño sueño se busca encontrar una perfecta armonía con la naturaleza, poder tener tiempo para relajarse, y encontrar un espacio donde no exista preocupación alguna de lo que diariamente te rodea.\n Una de las preguntas que surgen a la hora de plantearte esta práctica es cómo se elige el árbol adecuado para poder construir este gran sueño. No hay problema, existen formas de solucionar este tipo de cuestiones.\n El árbol elegido debe tener grandes dimensiones para crear tu nueva casa. Un principio fundamental es no cortar ninguna rama ni poner un cualquier clavo que pueda perjudicar a la madera de tu nueva vivienda. Debe respetarse el árbol, el ecosistema y siempre utilizar materiales que sean renovables. Nosotros somos los que debemos adaptarnos al árbol no él a nosotros.\n Se han construido casas totalmente habitables, con todas las comodidades que puede tener una casa habitual, no sólo con las necesidades básicas como luz, gas o agua, sino con televisiones, cocinas con todos sus electrodomésticos eléctricos, etc.\n Existen diseños que son grandes maravillas y son utilizados de forma comercial, ya que son utilizados para construir apartamentos o incluso restaurantes de lujo. Muchas de las creaciones son sacadas de un cuento, pero otras muchas son casas de árbol que son construidas con nuevos materiales completamente ligeros y adaptables al ecosistema.", "response": "En Europa, tener una casa en el árbol ya no es una aventura infantil, sino que se está llevando a la práctica de la mano de grandes arquitectos y diseñadores. Se busca encontrar una perfecta armonía con la naturaleza para poder relajarse y dejar de lado la preocupación que causa lo que nos rodea. El árbol escogido deberá tener grandes dimensiones para crear la casa. Un principio fundamental es no cortar ninguna rama ni poner ningún clavo que perjudique la madera de la vivienda. Debe de respetarse el árbol y el ecosistema con materiales renovables. Se han construido casas totalmente habitables y diseños que son grandes maravillas utilizadas de forma comercial, utilizados para construir apartamentos o incluso restaurantes de lujo. Muchas de las creaciones son sacadas de un cuento, pero otras muchas son casas de árbol que son construidas con nuevos materiales completamente ligeros y adaptables al ecosistema."}
{"id": "m47_79", "category": "Summarization", "instruction": "Dime en pocas palabras de qué habla el fragmento siguiente.", "context": "Tajfel planteó que el autoconcepto de una persona está formado en gran parte por su identidad social. Esta es el “el conocimiento que posee un individuo de que pertenece a determinados grupos sociales junto a la significación emocional y de valor que tiene para él/ella dicha pertenencia”. (Tajfel, 1981).\n En sus formulaciones iniciales, el autor planteó que el comportamiento social de una persona varía a lo largo de un continuo unidimensional delimitado por dos extremos: el intergrupal (cuando la conducta está determinada por pertenecer a diferentes grupos o categorías sociales) y el interpersonal (cuando la conducta está determinada por las relaciones personales con otras personas y por las características personales de cada uno).\n En la Teoría de la Identidad Social también se postuló que existe una tendencia individual a la consecución de la autoestima positiva. Esta se satisface en el contexto intergrupal a través de la maximización de las diferencias entre el endogrupo (el propio grupo) y el exogrupo (el “otro” grupo) en las facetas que reflejan positivamente al endogrupo o que lo favorecen.", "response": "Tajfel planteó que el autoconcepto de una persona en gran parte está conformado por su identidad social. En sus formulaciones iniciales, el autor planteó que el comportamiento social de una persona varía a lo largo de un continuo unidimensional delimitado por dos extremos: el intergrupal y el interpersonal. En la Teoría de la Identidad Social también se postuló que existe una tendencia individual a la consecución de la autoestima positiva, la cual se satisface en el contexto intergrupal a través de la maximización de las diferencias entre el endogrupo y el exogrupo en las facetas que reflejan positivamente al endogrupo o que lo favorecen."}
{"id": "m47_796", "category": "Summarization", "instruction": "¿Podrías resumir este texto sobre Jesús de Nazaret?", "context": "Todos los escritos del Nuevo Testamento están marcados por Jesucristo como el punto de partida para la fe y la predicación y son la figura central del cristianismo. El evangelio de Marcos se presenta así: \"Principio del evangelio de Jesucristo, Hijo de Dios\" (Marcos 1:1). Los evangelios hablan de las enseñanzas y obras maravillosas de Jesús; sobre cómo reunió discípulos a su alrededor, entró en conflicto con la sociedad existente, fue acusado de blasfemia; cómo fue crucificado, muerto y resucitado después de tres días. Desde entonces, ha enviado a sus discípulos a predicar el evangelio a todas las naciones. Lo mismo ocurre con las cartas y otros escritos del Nuevo Testamento. Jesucristo juega un papel dominante en los escritos de Pablo. La epístola a los Romanos comienza con: \"el evangelio de su Hijo, Jesucristo nuestro Señor\" (Rom. 3:1). Los escritores del Nuevo Testamento y la Iglesia consideran que Jesús es el cumplimiento de las profecías mesiánicas del Antiguo Testamento. Según ellos, Jesús \"ascendió al cielo, sentado a la diestra de Dios Padre Todopoderoso, de donde vendrá para juzgar a vivos y muertos\".\n \n Las cartas de los apóstoles, según su testimonio de sí mismos, son el intento de realizar el mandato de la misión transmitiendo las enseñanzas de Jesús e interpretando sus enseñanzas. Según Jesús, los apóstoles hablan con su autoridad y sus palabras deben recibir tanta importancia como las suyas.", "response": "Todos los escritos del Nuevo Testamento tienen como punto de partida a Jesucristo. Los evangelios hablan de las enseñanzas de Jesús, cómo cuestionó a la sociedad existente, y fue crucificado, muerto y resucitado. Los escritores del Nuevo Testamento y la Iglesia consideran que Jesús es el cumplimiento de las profecías mesiánicas del Antiguo Testamento. Las cartas de los apóstoles son el intento de realizar el mandato de la misión transmitiendo las enseñanzas de Jesús y transmitiendo sus enseñanzas."}
{"id": "m47_409", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme un resumen de lo que dice este fragmento acerca de las feromonas.", "context": "Las feromonas son sustancias químicas complejas producidas y liberadas por un organismo como medio de comunicación. Permiten que los miembros de la misma especie envíen señales, entre las que se incluyen hacer saber a sus congéneres que están buscando el amor. Desde hace mucho tiempo los agricultores han empleado dispersores de feromonas entre sus cultivos para imitar las señales de los insectos hembra, atrapando o distrayendo a los machos para que no encuentren pareja, como un modo de evitar las plagas. Algunas de estas moléculas se pueden producir mediante procesos químicos, sin embargo, su síntesis química suele ser costosa y genera subproductos tóxicos.\n \n La buena noticia es que ahora, mediante el uso de técnicas de ingeniería genética de precisión, los investigadores del Instituto Earlham en Norwich, en Reino Unido, han podido convertir las plantas del tabaco en fábricas de feromonas sexuales de polilla alimentadas por energía solar empleando varias técnicas de vanguardia para lograr que sean las propias plantas las que produzcan estos y otros valiosos productos naturales.", "response": "Las feromonas son sustancias químicas que permiten que los miembros de una misma especie se comuniquen, como cuando buscan pareja para reproducirse. Los agricultores desde hace tiempo han usado dispersores de feromonas para evitar las plagas. Sin embargo, los procesos químicos de este procedimiento suele ser costoso y tóxico, por lo que algunos investigadores han conseguido emular este proceso empleando las plantas para que produzcan feromonas de polillas."}
{"id": "m47_481", "category": "Summarization", "instruction": "Resume este extracto de la biografía de Janis Joplin.", "context": "Janis Lyn Joplin nació el 19 de enero de 1943 en Port Arthur, localidad industrial de Texas. Sus padres, Seth (1910-1987), que trabajaba en una refinería, y Dorothy (1913-1998), que había destacado cantando en su instituto, habrían querido que Janis fuera maestra. Tenía 2 hermanos menores: Laura (1949) y Michael (1953).\n \n Su familia solía asistir a la Iglesia de Cristo. Los Joplin sentían que Janis siempre necesitaba más atención que el resto de sus hijos. Su madre decía: «Ella era infeliz e insatisfecha. La relación no era la más adecuada».\n \n En su adolescencia se hizo amiga de un grupo de marginados a través de quienes tuvo acceso a discos de artistas de blues afroamericanos como Bessie Smith, Ma Rainey o Lead Belly, a quienes más tarde Joplin acreditó como influencia en su decisión de convertirse en cantante. Al comenzar a participar en un coro, fue conociendo otros cantantes de blues como Odetta, Billie Holiday y Big Mama Thornton. A los dieciséis años, comenzó a manifestar su amor por la música, frecuentando los bares de Luisiana, donde escuchaba música afroamericana, de blues y jazz.\n \n Entre sus compañeros de clase estaban GW Bailey y Jimmy Johnson. Joplin se graduó de la preparatoria en 1960 y asistió a Lamar State College of Technology en Beaumont, Texas, durante el verano, y más tarde, en la Universidad de Texas en Austin, aunque no completó sus estudios. El periódico universitario, The Daily Texan, publicó un perfil de ella en la edición del 27 de julio de 1962, titulado «Ella se atreve a ser diferente». El artículo comenzó: «Ella va descalza cuando se siente como ella misma, lleva Levi's a clase porque son más cómodos, y lleva su Autoharp con ella dondequiera que va por lo que, en caso de que tuviera el impulso de romper a cantar, le será muy útil. Se llama Janis Joplin».\n \n Cuando estudiaba Bellas Artes en la Universidad de Texas en Austin, comenzó a cantar de forma habitual en bares. Participaba frecuentemente con la banda Waller Creek Boys. Allí empezó a tener reputación de ser una fuerte bebedora. En 1963 se trasladó a la ciudad de San Francisco. Dejó Texas para ir a San Francisco «solo para estar lejos de Texas, porque mi cabeza estaba en un lugar muy diferente»,7​ dijo en enero de 1963 viviendo en Playa Norte y más tarde Haight-Ashbury.\n \n Estando allí conoció a muchos músicos con los que más tarde se reencontraría, como su amante Ron Pigpen McKernan (después, miembro de The Grateful Dead). En 1964 grabó un disco casero con Jorma Kaukonen, futuro guitarrista de Jefferson Airplane y Margareta Kaukonen en la máquina de escribir, utilizada como instrumento de percusión, registrando, con ello, una serie de estándares de blues.\n \n Fue en este periodo cuando comenzó a consumir drogas y se sumió, lentamente, en un estado de abandono, llegando a pesar 35 kilos. En 1965 le anunció a su familia que retomaría sus estudios universitarios, y que se casaría con un hombre que había conocido en San Francisco, llamado Peter LeBlanc; sin embargo la pareja no funcionó y Peter LeBlanc la abandonó; esto marcaría aún más su inseguridad afectiva y su sentimiento de soledad.", "response": "Janis Lyn Joplin nació el 19 de enero de 1943 en Port Arthur, Texas, hija de Seth y Dorothy. Tenía 2 hermanos menores: Laura (1949) y Michael (1953).\n \n Su familia solía asistir a la Iglesia de Cristo. Los Joplin sentían que Janis siempre necesitaba más atención que el resto de sus hijos. \n \n En su adolescencia tuvo acceso a discos de artistas de blues afroamericanos, a quienes más tarde Joplin acreditó como influencia en su decisión de convertirse en cantante. A los dieciséis años, comenzó a manifestar su amor por la música, frecuentando los bares de Luisiana, donde escuchaba música afroamericana, de blues y jazz.\n \n Joplin se graduó de la preparatoria en 1960 y asistió a Lamar State College of Technology en Beaumont, Texas, durante el verano, y más tarde, en la Universidad de Texas en Austin, aunque no completó sus estudios. El periódico universitario, The Daily Texan, publicó un perfil de ella titulado «Ella se atreve a ser diferente». \n \n Cuando estudiaba Bellas Artes en la Universidad de Texas en Austin, comenzó a cantar de forma habitual en bares. En 1963 se trasladó a la ciudad de San Francisco. Estando allí conoció a muchos músicos con los que más tarde se reencontraría, como su amante Ron Pigpen McKernan. En 1964 grabó un disco casero con Jorma Kaukonen, futuro guitarrista de Jefferson Airplane y Margareta Kaukonen en la máquina de escribir, utilizada como instrumento de percusión, registrando, con ello, una serie de estándares de blues.\n \n Fue en este periodo cuando comenzó a consumir drogas y se sumió en un estado de abandono, llegando a pesar 35 kilos. En 1965 le anunció a su familia que retomaría sus estudios universitarios, y que se casaría con Peter LeBlanc; sin embargo, la pareja no funcionó."}
{"id": "m47_131", "category": "Summarization", "instruction": "Sintetiza la información más relevante de este fragmento sobre los helechos.", "context": "Aplicando el índice de biodiversidad taxonómica (IB), definido por el número de especies dividido entre el logaritmo natural del área en km2 (Squeo et al., 1998; Ponce et al., 2002), la pteridoflora de Veracruz presenta un IB de 50.3 especies por km2: ocupa el tercer lugar entre los estados mexicanos, sólo superado por Oaxaca y Chiapas (cuadro 2). Esta diferencia se debe a que los dos últimos estados tienen vertientes montañosas que miran a ambos océanos, lo que les da mayor posibilidad de variación ambiental. Sin embargo, hay que considerar que el IB expuesto debe ser un poco más alto dado que probablemente los 562 taxa mencionados sólo equivalen al 90 % de la pteridoflora estatal.\n Algunos estudios de áreas importantes (GómezPompa, 1966; Ramos Álvarez y González Medrano, 1972 y Hietz y Hietz-Seifert, 1994), no consideraron a los licopodios y helechos y aún falta exploración botánica regional; como ejemplo, se puede observar que en la región de Los Tuxtlas, donde ya existían trabajos florísticos (Lira y Riba, 1984; Ibarra-Manríquez y Sinaca Colín, 1999; Riba y PérezGarcía, 1997), Krömer et al. (2007) describieron una especie y reportaron tres nuevos registros de helechos.", "response": "La pteridoflora de Veracruz presenta un índice de biodiversidad taxonómica de 50.3 especies por km², y ocupa el tercer lugar entre los estados mexicanos, dadas las características montañosas de Oaxaca y Chiapas. Algunos estudios no consideraron a los licopodios y helechos, y aún es necesaria exploración botánica regional."}
{"id": "m47_576", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías sintetizar este artículo periodístico sobre la relación entre perros y humanos?", "context": "Los dueños de perros a veces sienten que sus mascotas son buenas captando sus emociones. Esto no es producto de su imaginación. Nuevos estudios demuestran como algunas reacciones de comportamiento y químicas de los humanos pueden afectar a los perros de manera que les permiten no solo distinguir entre el miedo, la alegría o el enfado de sus dueños sino que pueden \"captar\" esos sentimientos de sus compañeros humanos.\n \n Al igual que los bebés miran a sus padres miran a sus padres para saber cómo reaccionar ante las personas y el mundo que les rodea, los perros a menudo buscan señales similares de los humanos. Cuando su gente proyecta sentmientos de calma y confianza, los perros tienden a interpretar su entorno como seguro.\n \n \"La conexión emocional entre los humanos y los perros es la base de la relación\", dice Clive Wynne, un profesor de psicología y director del Colaboratorio de Ciencia Canina de la Universidad Arizona State (EE. UU.) ; \"lo perros son animales sorprendentemente sociales, por lo que se infectan de nuestra calidez y alegría\". Pero esto funciona para todo, por lo que el estrés y la ansiedad de los dueño también puede transmitirse como estrés y ansiedad al perro.", "response": "Los dueños de los perros a veces sientes que sus mascotas son buenas captando sus emociones, y es verdad. Al igual que los bebés miran a sus padres para saber cómo reaccionan ante las personas y el mundo que les rodea, los perros buscan señales similares de los humanos. La conexión emocional entre los humanos y los perros es la base de la relación, puesto que los perros son sorprendemente sociales."}
{"id": "m47_691", "category": "Summarization", "instruction": "¿Puedes compendiar el siguiente texto?", "context": "Los primeros zums surgieron para los telescopios por 1834. Ya entre las primeras patentes de teleobjetivos aparecían aquellos con lentes móviles y la posibilidad de cambiar la distancia focal. Sin embargo, cada vez que variaba la distancia focal era necesario volver a enfocar. Estas lentes se llaman multifocales. En la actualidad se emplean los objetivos multifocales en cámaras digitales y de vídeo donde el enfoque es automático y ello no supone un inconveniente.\n \n El primer objetivo zoom real, que mantenía el enfoque al variar la distancia focal, fue patentado en 1902 por Clile. C. Allen. Pero fue el Bell and Howell Cooke \"Varo\" 40-120 mm para cámaras de cine de 35 mm, introducido en 1932, el primer objetivo producido industrialmente.\n \n El primer objetivo zoom para cámara fotográfica SLR de 35 mm fue el ZOOMAR 1:2,8/36-82 mm que la marca alemana Voigtländer presentó en mayo de 1959. Un objetivo muy luminoso y versátil diseñado por Frank G. Back, quien no solo inventó las lentes, sino también el término zoom. En el mismo año Nikon también presentó un NIKKOR Telephoto-Zoom 85-250 mm f 4,0-4,5/85-250 mm para su nueva SLR Nikon F.\n \n Desde entonces, y en especial a partir de mediados de la década de 1980 con la ayuda de los ordenadores, se ha ido mejorando la técnica consiguiendo mayores variaciones en objetivos más pequeños, siendo habitual a partir de la década de 1990 zums de factor x10 o incluso más. Como ejemplos: Tamron presentó en 1992 su revoluzoom 28-200, un objetivo de bajo coste en un tamaño muy compacto.", "response": "Los primeros zums aparecieron para telescopios, que poseían lentes móviles y la capacidad de cambiar la distancia focal. Era necesario, empero, enfocar cada vez que se cambiaba. Estas lentes multifocales se emplean hoy en cámaras modernas donde el enfoque es automático. El primer objetivo con zum real, fue patentado en 1902, y el primero producido industrialmente se introdujo en 1932. Para cámara fotográfica, el primer objetivo zoom fue el ZOOMAR, producido por Voigtländer, en mayo de 1959. Fue diseñado por Frank G. Black, que acuñó también el término zoom. Desde entonces, se ha ido mejorando la técnica consiguiendo objetivos más pequeños y potentes."}
{"id": "m47_586", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías resumir este extracto del libro \"Una habitación propia\" de Virginia Woolf?", "context": "Durante todos estos siglos, las mujeres han sido espejos dotados del mágico y delicioso poder de reflejar una silueta del hombre de tamaño doble del natural. Sin este poder, la tierra sin duda seguiría siendo pantano y selva. Las glorias de todas nuestras guerras serían desconocidas. Todavía estaríamos grabando la silueta de ciervos en los restos de huesos de cordero y trocando pedernales por pieles de cordero o cualquier adorno sencillo que sedujera nuestro gusto poco sofisticado. Los Superhombres y Dedos del Destino nunca habrían existido. El Zar y el Káiser nunca hubieran llevado coronas o las hubieran perdido. Sea cual fuere su uso en las sociedades civilizadas, los espejos son imprescindibles para toda acción violenta o heroica. Por eso, tanto Napoleón como Mussolini insisten tan marcadamente en la inferioridad de las mujeres, ya que si ellas no fueran inferiores, ellos cesarían de agrandarse. Así queda en parte explicado que a menudo las mujeres sean imprescindibles a los hombres. Y también así se entiende mejor por qué a los hombres les intranquilizan tanto las críticas de las mujeres; por qué las mujeres no les pueden decir este libro es malo, este cuadro es flojo o lo que sea sin causar mucho más dolor y provocar mucha más cólera de los que causaría y provocaría un hombre que hiciera la misma crítica. Porque si ellas se ponen a decir la verdad, la imagen del espejo se encoge; la robustez del hombre ante la vida disminuye. ¿Cómo va a emitir juicios, civilizar indígenas, hacer leyes, escribir libros, vestirse de etiqueta y hacer discursos en los banquetes si a la hora del desayuno y de la cena no puede verse a sí mismo por lo menos de tamaño doble de lo que es?", "response": "Durante siglos, las mujeres han sido espejos que reflejaban la silueta del hombre de tamaño doble del habitual. Sin este poder, los Superhombres no habrían existido. Los espejos son imprescindibles para toda acción violenta o heroica: si Mussolini insiste tanto en la inferioridad de las mujeres es porque sin su inferioridad, ellos cesarían de agrandarse. Por eso a los hombres les intranquilizan las críticas de las mujeres: si ellas se disponen a decir la verdad, la imagen del espejo se encoge, y la robustez del hombre ante la vida disminuye."}
{"id": "m47_140", "category": "Summarization", "instruction": "Sintetiza este texto sobre la economía en China.", "context": "La actividad en la industria manufacturera de China se contrajo en agosto por quinto mes consecutivo, según el índice gerente de compras (PMI, indicador de referencia del sector) que divulgó hoy la Oficina Nacional de Estadística (ONE) del país asiático.\n \n El PMI se situó en julio en los 49,7 puntos, por encima de los 49,3 que había marcado el mes anterior y de lo esperado por los analistas, que pronosticaban que se situaría en los 49,4.\n \n En este indicador, una marca por encima del umbral de los 50 puntos supone un crecimiento de la actividad en el sector en comparación con el mes anterior, mientras que una por debajo representa una contracción.\n \n De los cinco subíndices que componen el PMI manufacturero, los de producción, nuevos pedidos-clave para la demanda- y tiempo de entrega superaron el citado umbral, mientras que los de empleo e inventario de materias primas siguieron por debajo.\n \n Pese a que el indicador se mantiene en la zona de contracción, el estadístico de la ONE Zhao Qinghe quiso destacar la tendencia ascendente que está dibujando desde los 48,8 puntos de mayo.\n \n \"La producción y la demanda repuntaron de manera simultánea. (...) En concreto, el subíndice de nuevos pedidos subió a la zona de crecimiento por primera vez desde abril\", subrayó Zhao, quien, no obstante, reconoció que el principal problema para las empresas del sector es la \"insuficiente demanda de mercado\" y que \"todavía hay que consolidar los cimientos de la recuperación\".\n \n La ONE también publicó hoy su PMI del sector no manufacturero, que mide la actividad en los sectores de servicios y construcción y que siguió ralentizándose en agosto al pasar de los 51,5 a los 51 enteros, marca que mantiene al indicador en la zona de expansión, al igual que durante el resto del año, aunque marca una clara tendencia descendente desde marzo.", "response": "La actividad en la industria manufacturera de China se contrajo en agosto por cinco mes consecutivo según el PMI (índice gerente de compras) que divulgó la ONE (Oficina Nacional de Estadística) del país. Este indicador, si se sitúa por encima de los 50 puntos, supone un crecimiento de actividad respecto del mes anterior, mientras que por debajo es una contracción, y en julio se situó en 49,7 puntos, por encima de los 49,3 del mes anterior. Pese a que se mantiene en contracción, el estadístico Zhao Qinghe quiso destacar la tendencia a la alza que se dibuja desde los 48,8 puntos de mayo. La ONE también publicó el PMI del sector manufacturero, que siguió ralentizándose al pasar de los 51,5 a 51 en agosto, que mantiene al indicador en la zona de expansión, pero marca una tendencia descendiente desde marzo."}
{"id": "m47_444", "category": "Summarization", "instruction": "Resume este fragmento en una frase.", "context": "Hay leyes que parecen caídas en el olvido, pero que realmente siguen su proceso natural. La conocida como 'Ley de Bienestar Animal' fue aprobada en su momento y realmente lo único que falta es que entre en vigor. Su fecha se acerca y será el próximo 29 de septiembre cuando entre en vigor un texto normativo que implicará diversos cambios para adecuar la convivencia entre animales y humanos en una misma vivienda. Tras la polémica inicial, ahora con las aguas más relajadas y ante la casi inminente entrada en vigor, el texto normativo deberá empezar a cumplirse pero para hablar de mascotas prohibidas habrá que esperar aún mucho tiempo. El Gobierno dispone de un plazo muy amplio para determinar el 'Listado positivo'. Esta es la norma que obligará a realizar un cursillo para toda persona que quiera tener un perro en su vivienda.", "response": "La Ley del Bienestar Animal entrará en vigor el 29 de septiembre y obligará a realizar un cursillo a las personas que quieran tener un perro en su hogar."}
{"id": "m47_110", "category": "Summarization", "instruction": "Resume este texto sobre el Nolotil.", "context": "El Nolotil es el analgésico más vendido en España, pero muchas de las personas que lo toman no deberían hacerlo puesto que les causa más perjuicios que beneficios; su uso se ha duplicado en los últimos diez años. El especialista en Salud Pública y Medicina Preventiva, Joan Carles March, ha precisado que no deben consumirlo los que hayan tenido previamente reacciones alérgicas o hematológicas (disminución de glóbulos blancos, glóbulos rojos o plaquetas en sangre) con medicamentos que contienen metamizol u otros compuestos similares.\n Tampoco deben ingerirlo aquellos que hayan «padecido síntomas de asma, rinitis o urticaria (manchas rojizas o habones en la piel que pueden producir picor) durante el tratamiento con otros analgésicos, tales como ácido acetilsalicílico, paracetamol o antinflamatorios no esteroideos. Esto se debe a que también puede existir sensibilidad a metamizol (sustancia activa de Nolotil)», ha avisado March. Otro caso en el que no se debe consumir es si se han tenido reacciones cutáneas muy graves (denominadas, por ejemplo, síndrome de Stevens-Johnson o necrólisis epidérmica tóxica). En el caso de padecer porfiria aguda intermitente (un trastorno del metabolismo de los pigmentos sanguíneos que forman parte de la hemoglobina), el Nolotil no es recomendable; al igual que para los que tienen deficiencia genética de glucosa-6-fosfato-deshidrogenasa. Tampoco lo es si se han sufrido alteraciones de la función de la médula ósea (formadora de las células sanguíneas); por ejemplo, durante o después de recibir quimioterapia antitumoral (antineoplásica) o si ha tenido enfermedades relacionadas con la formación de células sanguíneas. Durante los tres últimos meses de embarazo no se puede tomar.", "response": "El Nolotil es el analgésico más vendido en España, pero muchas personas no deberían hacerlo por sus perjuicios. Joan Carles March ha precisado que no deben consumirlo los que hayan tenido antes reacciones alérgicas o hematológicas con medicamentos que contienen metamizol o similares. Tampoco deben consumirlo los que hayan padecido síntomas de asma, rinitis o urticaria durante el tratamiento con otros analgésicos. Esto es por la posibilidad de sensibilidad a metamizol. No se debe tomar tampoco si se han tenido reacciones cutáneas muy graves. En el caso de padecer porfiria aguda intermitente, el Nolotil no es recomendable, así como para los que tienen deficiencia genética de glucosa-6-fosfato-deshidrogenasa o los que han sufrido alteraciones de la función de la médula ósea. Durante los tres meses de embarazo no se puede tomar."}
{"id": "m47_724", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me resumes estas líneas?", "context": "La tomografía por emisión de positrones o PET (por las siglas en inglés de Positron Emission Tomography), es una tecnología sanitaria propia de una especialidad médica llamada medicina nuclear.\n \n La PET es una técnica similar a la Tomografía Computarizada (TC) en la cual el escáner detecta la radiación usando un anillo detector. Sin embargo se diferencian en que la primera técnica usa una radiación emitida desde dentro del cuerpo mientras que la segunda la radiación se transmite a través del cuerpo.\n \n Otra diferencia fundamental con la TC es que la PET se trata de una técnica de imagen funcional. Esto significa que permite obtener información sobre dónde y cómo está teniendo lugar un determinado proceso metabólico dentro del organismo. Esto es significativamente diferente a la finalidad de la TC, que se trata de una técnica de imagen estructural, es decir, que obtiene información sobre la estructura de los tejidos, no de su función.\n \n La tomografía por emisión de positrones es una técnica invasiva —el radiofármaco se inyecta por vía intravenosa— de diagnóstico e investigación in vivo por imagen capaz de medir la actividad metabólica del cuerpo humano. Al igual que el resto de técnicas diagnósticas en medicina nuclear como la Tomografía computarizada de emisión monofotónica (SPECT), la PET se basa en detectar y analizar la distribución tridimensional que adopta en el interior del cuerpo un radiofármaco de vida media ultracorta administrado a través de una inyección intravenosa. Según qué se desee estudiar, se usan diferentes radiofármacos.", "response": "La tomografía de emisión de positrones o PET es una tecnología sanitaria de la medicina nuclear. Es similar a una Tomografía Computarizada, en la que el escáner detecta radiación con un anillo detector. Se diferencian en que PET usa radiación emitida desde dentro del cuerpo. Otra diferencia es que el PET es una técnica de imagen funcional, que permite obtener información de dónde y cómo determinado proceso metabólico ocurre. La TC es solo estructural. Es una técnica de diagnóstico en vivo invasiva, pues requiere introducir un radiofármaco. Se basa en detectar y analizar la distribución tridimensional que aporta en el interior del cuerpo un radiofármaco inoculado. Pueden usarse varios radiofármacos."}
{"id": "m47_33", "category": "Summarization", "instruction": "Resume el texto a continuación que habla sobre la igualdad ante la ley penal.", "context": "Como la igualdad ante la ley penal ni es una imposición pasajera de un déspota omnipotente ni de la plebe amotinada; como se la ve razonada, crecer, afirmarse á medida que las naciones se ilustran y se constituyen conforme á derecho, puede considerarse como un hecho que[94] permanecerá. Pero todo hecho permanente tiene una causa que lo es también. ¿Y cuál puede ser esta causa en el asunto que nos ocupa? Esta causa no puede ser más que un elemento común, alguna gran semejanza entre esos mismos hombres en que se perciben diferencias tan notables bajo otros respectos, pero que en alguno pueden ser y se consideran como iguales. Esa causa, ese elemento común es el moral; y como todos (los sanos de espíritu) distinguen el mal del bien, pueden realizar el uno ó el otro y son responsables ó beneméritos igualmente con diferencias personales, pero no de clase, se prescinde de ésta para juzgarlos moralmente y se los iguala.", "response": "La igualdad ante la ley se considera como un hecho que permanecerá, que como todo hecho permanente tiene una causa que también lo es. En este caso no es más que un elemento común: el moral. Como todos distinguen el mal del bien, pueden realizar el uno o el otro y son responsables o beneméritos igualmente con diferencias personales, pero no de clase, se prescinde de esta para juzgarlos moralmente y se los iguala."}
{"id": "m47_758", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que resumas este par de párrafos.", "context": "Nacido en el planeta Naboo de los Territorios del Borde Medio alrededor del 84 ABY durante la Era de la República, Sidious poseía una fuerte conexión con la Fuerza y ​​fue entrenado en secreto en los caminos de los Sith por Darth Plagueis. Eventualmente mataría a su maestro Sith para entrenar a su propio aprendiz, Darth Maul, porque la Regla de Dos limitaba sus filas a dos Lores Sith en un momento dado. Como resultado de la Invasión de Naboo, una crisis orquestada por Sidious, el Senado eligió a Palpatine como Canciller Supremo. La Crisis Separatista y las Guerras Clon fueron diseñadas por Sidious y su nuevo aprendiz, Darth Tyranus, en un esfuerzo por lograr el dominio galáctico. Tras un intento de arresto al canciller, la Gran Purga Jedi comenzó con Sidious promulgando la Orden 66.\n \n Con los Jedi al borde de la extinción, Sidious instaló el Nuevo Orden en el lugar de la República, declarándose Emperador Galáctico y poniendo fin a un milenio de democracia. También había tomado otro aprendiz nuevo, habiendo atraído al Caballero Jedi Anakin Skywalker al lado oscuro y transformándolo en Darth Vader. Su reinado fue virtualmente indiscutido durante una generación hasta la formación de la Alianza para Restaurar la República. Durante la Guerra Civil Galáctica, el Emperador buscó reemplazar a Vader con su hijo, Luke Skywalker. No obstante, el plan de Sidious fracasó cuando Vader finalmente renunció al lado oscuro y asesinó a Sidious para proteger a Luke. Por lo tanto, con la destrucción de los Sith, la Fuerza volvió a equilibrarse, cumpliendo el destino de Anakin como profetizado Elegido.", "response": "Nació en Naboo durante la era de la República. Poseía una gran conexión con la Fuerza, y fue entrenado por Darth Plagueis. Mató a su maestro y entrenó a su aprendiz, siguiendo la Regla de Dos. Orquestó la invasión de Naboo, lo que permitió que lo eligieran como Canciller Supremo. Tanto la Crisis Separatista como las Guerras Clon fueron diseñadas por Sidious y su nuevo aprendiz, Tyranus, con el fin de ganar dominio galáctico. Inició la Gran Purga Jedi mediante la Orden 66. Instauró el Nuevo Orden con él como Emperador, y apareció con su aprendiz: Darth Vader, el antiguo Anakin Skywalker. Reinó sin disputas hasta la formación de la Alianza para Restaurar la República. Durante la Guerra Civil Galáctica, el Emperador quiso reemplazar a Vader por su hijo, Luke. Pero sus planes fallaron cuando Vader lo asesinó, restaurando el equilibrio en la Fuerza y cumpliendo la profecía."}
{"id": "m47_608", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías resumir este extracto de la biografía del filósofo David Hume?", "context": "David Hume nació en Edimburgo (Escocia) el 7 de mayo de 1711 en una familia perteneciente a la pequeña nobleza de la frontera con Inglaterra. Fue el menor de tres hermanos. Su padre, abogado, falleció en 1714 cuando David era aún pequeño y su madre se fue entonces a vivir a Ninewells para criar a sus hijos con su cuñado. En 1722 entró en el Colegio de Edimburgo, donde tuvo por profesores a discípulos de Newton y leyó a los poetas latinos y a los escritores ingleses.\n \n Su familia lo destinó a hacer la carrera de Derecho, aunque desde muy joven supo que quería dedicarse a la Filosofía. Él mismo lo relata en su autobiografía My own life, que escribió cuatro meses antes de su muerte.\n \n En la primera carta que se conserva suya, que escribió con 16 años, Hume ya habla de la posibilidad de \"investigar el espíritu humano\". Así que, hastiado por los estudios de leyes, pasó un periodo de crisis en 1734 que evoca en una carta a John Arbuthnot. Se trataba de una «insuperable aversión hacia toda cosa salvo los estudios de filosofía y el saber en general». Rehusando así ser abogado, marchó a Bristol para intentar ganarse la vida con el comercio antes de viajar a Francia y permanecer allí casi tres años, residiendo primero en Reims y luego en La Flèche (actual Sarthe) entre 1735 y 1737. Ya con 26 años acabó de redactar su Tratado de la naturaleza humana. La lectura de John Locke y del obispo y filósofo irlandés George Berkeley y su distinción entre razón y sentidos había despertado su crítica al concepto de causalidad, y Hume llevó aún más lejos sus principios intentando demostrar que la razón y sus juicios son meras asociaciones habituales de diferentes sensaciones o experiencias.", "response": "David Hume nació en Edimburgo el 7 de mayo de 1711 en una familia de la pequeña nobleza. En 1722 entró en el Colegio de Edimburgo, donde estudió con discípulos de Newton y leyó a poetas latinos y escritores ingleses. Su familia lo destinó a hacer la carrera de Derecho, aunque rehusó ser abogado, pues desde joven supo que quería dedicarse a la Filosofía, como relata en su autobiografía My own life. Con 26 años acabó de redactar su Tratado de la Naturaleza Humana. Después de la lectura de John Locke y George Berkeley, intentó demostrar que la razón y sus juicios son meras asociaciones habituales de diferentes sensaciones o experiencias."}
{"id": "m47_591", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías resumir este texto?", "context": "Lavar los platos es mucho menos banal de lo que pensamos, y por eso Peter Miller ha escrito ‘Cómo lavar los platos’, donde además de ofrecer infinidad de consejos, explica las ventajas que podemos obtener al hacerlo.\n \n “Probablemente no obtendrás todo lo que esperabas al lavar los platos, pero hacerlo, adquirirás un hábito que te vendrá bien. Hay algunas ganancias obvias, por supuesto, como disponer de un fregadero limpio y tener los vasos y los trapos ordenados. Es la elegancia de un asunto llevado a su fin. Es como una cama bien hecha, una toalla cuidadosamente doblada, los pinceles limpios y el jardín regado y arreglado. Es una declaración que se traslada a la próxima comida, pero también al tiempo. Supone el recuerdo y la repetición de tareas y detalles”, escribe.", "response": "Según Peter Miller en \"Cómo lavar los platos\", adquirir un hábito de lavar los platos proporciona algunas ventajas obvias como un fregadero limpio y los vasos y trapos ordenados. Es una declaración que se traslada a la próxima comida, pero también al tiempo: supone el recuerdo y la repetición de tareas y detalles."}
{"id": "m47_316", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que resumas este texto que te doy.", "context": "La radiación de Cherenkov (también escrito Cerenkov o Čerenkov) es una radiación de tipo electromagnético producida por el paso de partículas cargadas eléctricamente en un determinado medio a velocidades superiores a la velocidad de fase de la luz en ese medio. La velocidad de la luz depende del medio, y alcanza su valor máximo en el vacío. El valor de la velocidad de la luz en el vacío no puede superarse, pero sí en un medio en el que ésta es forzosamente inferior. La radiación recibe su nombre del físico ruso Pável Cherenkov quien fue el primero en caracterizarla rigurosamente y explicar su producción. Cherenkov recibió el Premio Nobel de Física en 1958 por sus descubrimientos relacionados con esta radiación.\n \n La radiación Cherenkov es un tipo de onda de choque que produce el brillo azulado característico de los reactores nucleares. Este es un fenómeno similar al de la generación de una onda de choque cuando se supera la velocidad del sonido. En ese caso los frentes de onda esféricos se superponen y forman uno solo con forma cónica. Debido a que la luz también es una onda, en este caso electromagnética, puede producir los mismos efectos si su velocidad es superada. Y esto, como ya se ha dicho, solo puede ocurrir cuando las partículas cargadas que viajan en un medio distinto del vacío, lo hacen a velocidades superiores a la de los fotones en dicho medio.", "response": "La radiación de Cherenkov es una radiación electromagnética producida por el paso de partículas cargadas que viajan en un medio más rápido que la velocidad de fase de la luz en ese medio. Dicha velocidad depende del medio, y es máxima en el vacío, donde no puede superarse. Recibe su nombre de Pável Cherenkov, ganador de un Premio Nobel. Es un tipo de onda de choque con un brillo azulado, similar a la onda de choque cuando se rompe la barrera del sonido. Los frentes de onda son esféricos, se superponen y forman un cono. Estas propiedades son posibles debido a que la luz es también una onda."}
{"id": "m47_787", "category": "Summarization", "instruction": "Sintetiza este texto sobre El valle de Ferganá en Uzbekistán.", "context": "Yodgorlik Silk Factory, indispensable en esta guía del valle de Ferganá\n Esta fue una de las principales razones por el cual decidimos viajar al valle de Ferganá. Y la verdad es que la visita a esta fábrica de seda fue todo un aprendizaje. Ante todo debes de saber que se encuentra en la localidad de Margilan, un pueblo muy pequeño a 18 km de Ferganá.\n \n Cómo llegar hasta Margilan\n Nos desplazamos hasta Margilan en un taxi. La distancia es muy poca y llegar en taxi hasta allí es relativamente económico. Pagamos 1,40€ para llegar hasta la fábrica, ¡súper barato! Lo realmente curioso fue que a la vuelta, el taxista no quiso cobrarnos nada porque decía que él no cobraba a los extranjeros, que era su agradecimiento por haber visitado su tierra. La verdad es que en Ferganá nos encontramos con las personas más hospitalarias de todo Uzbekistán, y se muestran muy agradecidos con los que nos decidimos por visitar esta zona del país.", "response": "Yodgorlik Silk Factory fue una de las principales razones por las que decidieron viajar al valle de Ferganá, pues la visita a esta fábrica de seda fue todo un aprendizaje. Se encuentra en Margilan, un pueblo a 18 km de Ferganá, al que se desplazaron en taxi, que costó 1,40 € para llegar hasta la fábrica, y a la vuelta no les cobraron. Allí encontraron a las personas más hospitalarias de Uzbekistán."}
{"id": "m47_432", "category": "Summarization", "instruction": "Resume la anécdota del nacimiento de los bolsos Birkin.", "context": "Nuestra conversación tuvo lugar mientras Jane Birkin esperaba, sentada en la primera fila, a que diera comienzo en la Escuela de Bellas Artes de París el desfile de Christophe Lemaire para la casa francesa (cabe destacar que Lemaire ha hecho algunas de las mejores colecciones de Hermès). Para pasar el rato, me contó amablemente cómo nació, allá por 1981, el bolso más famoso, influyente y deseado de todo el mundo.\n \n “Lo recuerdo perfectamente”, comenzó. \"Air France me subió a clase preferente en un vuelo a Londres y me tocó sentarme junto a un hombre (el visionario Jean-Louis Dumas, de Hermès). No recuerdo qué tipo de bolso llevaba conmigo: hacía varios días que mi marido, Jacques Doillon, había arrollado mi cesta dando marcha atrás con el coche, aplastándola a propósito. Y Dumas pensó que yo merecía más que el bolso en cuestión\".\n \n “Jacques no podía imaginar que en ese viaje en avión, cuando se me cayó al suelo todo lo que llevaba en el bolso, el hombre que estaba sentado a mi lado me diría: ‘Deberías usar uno con bolsillos’”, me contó este icono del cine y de la moda mientras esperábamos a que comenzara el desfile. Y le dijo a Dumas: “Cuando Hermès haga uno con bolsillos lo tendré”. Y él replicó: \"Hermès soy yo, y voy a hacértelo\".\n \n A partir de ahí Birkin hizo un par de sugerencias. “¿Por qué no diseñas un bolso más grande que el Kelly pero más pequeño que la maleta de Serge?”, le dijo a Dumas. Él contestó: “A ver, ¿cómo sería?”. Entonces Jane lo dibujó con el dedo sobre su propio (y fallido) bolso, y Dumas dijo: \"Cuenta con él\".", "response": "Jane Birkin volaba hacia Londres con la compañía Air France, que la puso en clase preferente y la sentó al lado de Jean-Louis Dumas, de Hermès. En un momento dado, a Birkin le cayó el contenido de su bolso al suelo, lo que llevó a Dumas a comentarle que debería usar uno con bolsillos. En ese momento, ella le contestó que llevaría un bolso con bolsillos cuando Hermès lo creara, a lo que Dumas contestó que él era Hermès y que se lo iba a hacer. Intercambiaron algunas sugerencias de diseño y, después de ese vuelo, nació el icónico bolso Birkin."}
{"id": "m47_357", "category": "Summarization", "instruction": "¿Podrías hacerme un resumen de la temática de este texto?", "context": "De acuerdo a las respuestas ofrecidas por millones de personas en los países de los que se tienen datos, el estilo de vida en el mundo desde la década de 1960 es cada vez menos dinámico. Esta es la principal conclusión de una investigación con datos mundiales de encuestas de uso del tiempo en el que han participado científicos de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM) y de la Universitat d'Alacant (UA).\n \n Estos expertos han desarrollado el Índice de dinámica de estilo de vida (Lifestyle Dynamics Index® −abreviado como LDI−), un índice novedoso que captura la dinámica del estilo de vida según la información de actividades proporcionada por los usos diarios del tiempo.\n \n \"A partir de los resultados, la tendencia mostrada por Reino Unido, Países Bajos, España y, especialmente, Estados Unidos es que existe evidencia a favor de una menor dinámica en el estilo de vida en todo el mundo. Esto significa que, desde la década de 1960, un individuo parece estar realizando menos actividades y más rutinas repetidas en las actividades diarias\", apuntan en un comunicado de la UPM.\n \n El Índice de dinámica de estilo de vida podría ser un instrumento eficaz para la toma de decisiones socioeconómicas relevantes. Dicho término se ha utilizado en relación con estudios familiares y ambientales y se refiere a cómo evoluciona con el tiempo, donde el estilo de vida es cómo nos referimos a la forma en que viven las personas. Asimismo, este concepto muestra implicaciones socioeconómicas y domésticas, así como efectos en la salud pública o el consumo de energía de los hogares.", "response": "Este texto plantea, según demuestran unas encuestas sobre el uso de tiempo, que el estilo de vida de las personas es cada vez menos dinámico, sobre todo en países como Reino Unido, Países Bajos, España y Estados Unidos. Además, se explica como el Índice de dinámica de estilo de vida podría ser un instrumento eficaz para tomar decisiones socioeconómicas relevantes."}
{"id": "m47_208", "category": "Summarization", "instruction": "Haz un resumen para explicar por qué varía el valor del dólar.", "context": "Para los países, las variables que determinan de qué depende el precio del dólar pueden ser diferentes. Desde el contexto sociopolítico de una nación hasta imprevistos externos como la caída de los precios de petróleo son algunas de las razones por las cuales varía el tipo de cambio de esta divisa.\n Por ejemplo, en países como México el tipo de cambio peso-dólar no está fijado por el gobierno, sino que está determinado por un régimen cambiario que es de libre flotación, en el cual entran en juego más factores importantes, como lo pueden ser la inflación o la diferencia en las tasas de interés.\n Usualmente, estos factores que determinan el comportamiento de la divisa y de los cuales depende el precio del dólar pueden ser ignorados o pasar desapercibidos, aunque lo más responsable es conocerlos ya que, de esta manera, podrás tener más facilidades cuando tengas que hacer compras en esta moneda, desde pequeñas transacciones hasta operaciones importantes.", "response": "Las variables que determinan de qué depende el precio del dólar pueden ser diferentes, desde el contexto sociopolítico hasta la caída de los precios del petróleo. Por ejemplo, en países como México el tipo de cambio peso-dólar está determinado por un régimen cambiario de libre flotación, en que entraron en juego la inflación o las tasas de interés. Usualmente, estos factores pueden ser ignorados o pasar desapercibidos, aunque es más responsable conocerlos para tener más facilidades a la hora de hacer compras con esa moneda o transacciones grandes y pequeñas."}
{"id": "m47_512", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías sintetizar este texto del prólogo a la edición española de Ética de la diferencia sexual (1984) de Luce Irigaray?", "context": "Finalmente, cabría plantear dos cuestiones que son determinantes para entender tanto la recepción como la actualidad de la obra aquí reseñada. Primero, por qué a pesar de que desde algunos sectores del feminismo el pensamiento de Irigaray haya sido criticado por esencialista no es tan fácil reducirlo a ese lugar o simplemente desecharlo. Segundo, a qué se debe que importantes teóricas del momento como Judith Butler, que se inscriben en un paradigma distinto muy crítico con ciertas formas de entender la diferencia sexual, recurran una y otra vez a sus obras y a sus textos. \n \n En lo que respecta a la primera cuestión, feministas como Gayatry Ch. Spivak o Diana Fuss ya se ha esforzado en demostrar que “esencialismo” y “antiesencialismo” no son subversivos o reaccionarios en sí mismos. El factor que determina el valor político del esencialismo, en última instancia, depende de quién o quiénes lo ponen en práctica, esto es, de la posición de sujeto que habite el gesto provisional de nombrar y/o que lo escuche. En las manos de un grupo hegemónico el esencialismo estratégico puede utilizarse como una poderosa herramienta de dominación ideológica, mientras que en las manos del sujeto subalterno puede representar una repetición desplazante intensa.\n \n En segundo lugar, Butler también explica de manera única que el sentido de la invocación de la filósofa belga no es fundacional. En ningún momento se trata de estructurar una definición de lo femenino, ni de ofrecer una representación esencialista de lo que son las mujeres. Para Irigaray, la diferencia sexual no es un hecho ni una premisa sino la cuestión que moviliza la investigación feminista y que la lleva a rastrear los mecanismos que han determinado su ausencia de los grandes discursos de la historia. Como ha señalado la filósofa estadounidense, la diferencia sexual es el lugar donde se plantea la pregunta por el límite entre lo biológico y lo social, dónde termina uno y comienza el otro. Es difícil determinar su nivel ontológico: ni está totalmente dada ni totalmente construida; es una escisión, una frontera. Pero, sobre todo, es un interrogante que no se puede contestar de manera fija, que se mantiene abierto y sobre el que no podemos dejar de preguntarnos.", "response": "Hay dos cuestiones que habría que plantearse sobre la recepción y la actualidad de la obra de Irigaray. En primer lugar, el pensamiento de Irigaray ha sido criticado por esencialista, pero algunas feministas se han esforzado en argumentar que el esencialismo, en manos del sujeto subalterno, puede representar una repetición desplazante intensa. Por otro lado, Butler explica que el sentido de la invocación de la diferencia sexual en la filósofa belga no es fundacional."}
{"id": "m47_777", "category": "Summarization", "instruction": "Sintetiza este texto sobre el zoroastrismo en la cultura.", "context": "En lo que se refiere a la música, tal vez ningún ejemplo refleje mejor la influencia del legado del zoroastrismo que el \"Así hablaba Zaratustra\", de Richard Strauss, tema musical de la película \"Odisea del Espacio\" de Stanley Kubrick.\n \n La partitura debe su inspiración a la obra magna de Nietzsche del mismo nombre, que sigue a un profeta llamado Zaratustra, aunque muchas de las ideas propuestas por Nietzsche son, de hecho, antizoroastristas.\n \n El filósofo alemán rechaza la dicotomía del bien y el mal tan característica del zoroastrismo, y, como ateo declarado, no le ve ninguna utilidad al monoteísmo.\n \n Hay otros ejemplos del impacto del zoroastrismo en la cultura popular contemporánea en Occidente.\n \n Ahura Mazda, que le da nombre la compañía de automóviles Mazda, sirvió de inspiración para la leyenda de Azor Ahai, un semidiós que triunfa sobre la oscuridad en la serie de novelas convertidas en serie de televisión \"Game of Thrones\", de George R. R. Martin.\n \n Además, se podría argumentar que la batalla cósmica entre la Luz y la Oscuridad de la Fuerza en \"La Guerra de las Galaxias\" lleva, muy ostensiblemente, la marca del Zoroastrismo.", "response": "En lo que se refiere a la música, \"Así hablaba Zaratustra\", de Richard Strauss, y tema de la película \"Odisea en el espacio\" de Kubrik, refleja muy bien la influencia del legado del zoroastrismo. La partitura se inspira en la obra homónima de Nietzsche, que precisamente criticaba las ideas del zoroastrismo de la dicotomía del bien y el mal, así como el monoteísmo. Ahura Mazda, que le da nombre a la compañía de coches Mazda, también sirvió de inspiración para \"Game of Thrones\" de George R. R. Martin. Además, la batalla entre la Luz y la Oscuridad en la \"Guerra de las Galaxias\", lleva la marca del zoroastrismo."}
{"id": "m47_569", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme un resumen de este texto sobre el origen del concepto de ciudadano.", "context": "El concepto aparece en las primeras sociedades sedentarias y estatales, regidas por códigos legales escritos. En esos códigos se establecen una serie de obligaciones y de derechos políticos, civiles o sociales que regulan las relaciones entre individuos y miembros de dicha sociedad. En ellos aparece la noción de ciudadanía, frecuentemente para denotar a cierto conjunto de individuos de una sociedad (generalmente algunos individuos quedaban excluidos y recibían una designación diferente). Los derechos y obligaciones de esos códigos conferían a un individuo la condición de \"ciudadano\". En las sociedades preestatales no existe un análogo claro de este concepto, al ser la mayor parte sociedades relativamente igualitarias y con una organización social simple y sin códigos legales escritos.\n \n Referente a Aristóteles, en su libro III sobre La Política, abordaba la ciudadanía como el sentido de pertenencia de esos derechos. Sin embargo, el autor clásico se hacía dos preguntas: ¿Quién es el ciudadano? y ¿A quién se llama ciudadano? A la primera pregunta, Aristóteles respondía que \"ser ciudadano\" significaba ser titular de un poder público no limitado, permanente: ciudadano es aquel que participa de manera estable en el poder de decisión colectiva, en el poder político. Mientras que se llama ciudadano a todo individuo que sea capaz de ser tal. Se distinguen tres etapas: una \"ciudadanía civil\" en el siglo xviii, vinculada a la libertad y los derechos de propiedad; una \"ciudadanía política\" propia del XIX, ligada al derecho al voto y al derecho a la organización social y política y, por último, en esta última mitad de siglo, una \"ciudadanía social\", relacionada con los sistemas educativos y el Estado del Bienestar.", "response": "El concepto de ciudadano aparece en las primeras sociedades sedentarias y estatales, con códigos legales escritos. Se usa para denotar a un conjunto de individuos de una sociedad, confiriéndoles derechos y obligaciones. Aristóteles, en su libro III sobre La Política, abordaba la ciudadanía como sentido de pertenencia de esos derechos. Para Aristóteles, ser ciudadano significaba ser titular de un poder público no limitado y se llamaba ciudadano a todo individuo que sea capaz de ser tal."}
{"id": "m47_736", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que me resumas este texto sobre Ariel.", "context": "Lo único que fue capaz de alegrar a Ariel fue una estatua del príncipe que se había hundido en el mar, pero cuando el Rey se enteró del amor secreto de Ariel, entró en su guarida y destruyó la estatua. Fue entonces cuando Úrsula regresó e hizo un pacto con la sirena: su voz a cambio de piernas. Ariel aceptó, aún sabiendo que si antes del atardecer del tercer día no recibía un beso de amor del príncipe, volvería a convertirse en sirena y pasaría a ser una de las inmundas criaturas que Úrsula coleccionaba. Tras la transformación, pasaron los días y Ariel parecía feliz al lado de su príncipe, aunque Sora decidió quedarse en el mundo durante ese tiempo para vigilarla. Sin embargo, al tercer día el príncipe había encontrado un nuevo amor, que resultó ser Úrsula disfrazada. No obstante, el engaño sirvió para impedir a la princesa besarse con Eric antes del ocaso, y Úrsula pudo continuar con su pérfido plan: conseguir el tridente del Rey Tritón canjeándolo por su hija. Pero una vez más Úrsula falló y perdió la vida, aunque aquello no serviría para convencer al padre de Ariel para que dejara a su hija estar con un humano.Sin embargo, el amor que el príncipe y la sirena sentían era tan intenso que a Tritón se le ablandó el corazón y dio el visto bueno a la relación, consiguiendo así Ariel aquello por lo que luchaba: la libertad de elección. Al final del juego ella (en su forma humana) y el Eric se casan en un barco y se besan mientras habitantes de mar y tierra los ven felices.", "response": "Ariel se alegró con la estatua del príncipe, pero el Rey la destruyó al descubrirla. Úrsula regresó y pactó con la sirena cambiar su voz por un par de piernas. Ariel aceptó, sabiendo que debía recibir un beso de amor del príncipe tras el tercer día, o se convertiría en una de las inmundas criaturas de la bruja. Sora decidió quedarse en el mundo durante esos días para vigilarla. Al tercer día, el príncipe se había enamorado de Úrsula disfrazada, lo que le permitió robar el tridente al Rey Tritón, canjeándolo por su hija. Úrsula falló y perdió la vida. El amor entre príncipe y sirena era tan intenso que el Rey dio el visto bueno a la relación. Al final del juego, Ariel y Eric se casan."}
{"id": "m47_515", "category": "Summarization", "instruction": "Sintetízame este artículo científico titulado \"El español del Chocó: una lengua afro-hispánica en la frontera española\".", "context": "La parte norte del Chocó fue una de las primeras regiones continentales exploradas por los españoles. Desde las primeras décadas del siglo XVI, los conquistadores sabían que esta región era rica en recursos minerales. Sin embargo, esta región permaneció fuera del control colonial durante más de dos siglos (Sharp, 1976, p. 15). Diversos factores desalentaron el establecimiento español en la zona, como la presencia de poblaciones nativas belicosas, enfermedades tropicales y un clima muy caliente. Aunque el Chocó no era la zona más atractiva para vivir, los españoles trataron de conquistar esta región en varias ocasiones, pero con resultados poco alentadores (Sharp, 1976, capítulo 2). Según Hansen (1991, p. i), le tomó a la Corona casi 300 años someter al Chocó.\n \n La invasión planeada del Chocó tomó un gran impulso a mediados de la década de 1660, procedente de las regiones circundantes de Popayán y Antioquia, que ya en ese momento estaban bajo control español. Durante esta fase, tanto los payaneses como los antioqueños penetraron en el Chocó. Los primeros entraron desde el sur de la región, estableciendo un punto de apoyo entre la nación de los noanamá y posteriormente con los tatamá y chocó, mientras que los segundos avanzaron desde el lado norte, luchando así contra la tribu citará. Poco después de los primeros intentos de conquista exitosos, la gobernación de Popayán y la gobernación de Antioquia comenzaron a disputar por el control jurisdiccional de las áreas recientemente colonizadas. El conflicto entre estas dos gobernaciones sobre el Chocó duró varios años hasta que Popayán tomó efectivamente el control administrativo sobre la región a finales de 1680 (Hansen, 1991, p. 97).", "response": "Chocó fue una de las primeras regiones continentales exploradas por los españoles, que permaneció fuera del control colonial durante más de dos siglos. Además, según Hansen, la Corona española tardó casi 300 años en someter a Chocó. A mediados de la década de 1660, la invasión de Chocó tomó un gran impulso, procedente de Popayán y Antioquia, que estaban bajo el control español. No fue hasta finales de 1680 que Popayán tomó el control administrativo de la región."}
{"id": "m47_570", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías hacer un resumen de este texto sobre el oboe?", "context": "El oboe posee unas llaves que sirven para facilitar la ejecución de cualquier pasaje musical y ampliar su registro. Su existencia se debe a que el ser humano tiene menos dedos que agujeros tiene el oboe, limitación física que se soluciona con este ingenioso sistema que permite, al pulsar una llave, tres cosas: cerrar un agujero, abrirlo o alcanzar agujeros situados lejos de nuestros dedos.\n \n A lo largo de la Historia, el oboe ha ido evolucionando y desarrollándose en el aspecto técnico desde los oboes tradicionales que carecían de llaves. En el Barroco encontramos oboes denominados de dos y tres llaves; posteriormente, a finales del periodo clásico, el oboe ya contaba con siete llaves. En el Romanticismo, el oboe de Joseph Sellner tenía trece llaves. Y así sucesivamente hasta la actualidad. Para hacerse una idea de la evolución sufrida, el oboe actual cuenta con un complejo mecanismo de hasta cuarenta y cinco llaves (platos o anillos), resortes y columnas de metal, dependiendo del sistema que se utilice.", "response": "Las llaves del oboe facilitan la ejecución de cualquier pasaje musical, puesto que al pulsar la llave se puede cerrar un agujero, abrirlo, o alcanzar agujeros lejos de nuestros dedos. En la actualidad, el oboe cuenta hasta de cuarenta y cinco llaves, resortes y columnas de metal, pero los oboes tradicionales carecían de llaves."}
{"id": "m47_210", "category": "Summarization", "instruction": "Escribe, de forma abreviada, la historia detrás de la escultura El Oso y el Madroño.", "context": "Muchos se preguntan por qué la figura de El Oso y el Madroño es un símbolo madrileño. Miles de personas contemplan cada día este emblema de la ciudad y se fotografían a su lado, a veces sin conocer su origen.\n Para algunos es una decepción, porque esperaban verlo más grande. Pero la realidad es que la copa del árbol sube hasta los cuatro metros. Para otros la foto conseguida es un trofeo. Para casi todos es un misterio el motivo por el que, monumento aparte, la figura del Oso y el Madroño es la imagen del Ayuntamiento y aparece en su escudo.\n En los últimos años ha surgido la polémica sobre el sexo del animal. ¿Es oso o es osa? Atendiendo a lo que no vemos entre sus patas podríamos decir que es osa, aunque una tradición de siglos ha dicho lo contrario.\n El Oso y el Madroño a las puertas de la ciudad\n El oso fue desde antiguo un elemento típico de la ciudad de Madrid. En la Edad Media, cuando se fundó la ciudad, este animal todavía abundaba por los montes cercanos. Si uno salía por los caminos se arriesgaba a encontrarse con uno de estos plantígrados.\n El acompañamiento del árbol y la creación del escudo municipal, según los historiadores, fue posterior. Se debe a un acuerdo adoptado por la Villa y la Iglesia en 1222 para repartir las tierras adyacentes. A la Iglesia le correspondían los pastos y a la Villa los bosques.\n No hay explicación histórica de por qué precisamente un madroño, siendo un árbol no tan común como otros en la región. ¿Será que en aquellos tiempos el madroño era mucho más abundante en Madrid? ¿O será por el parecido de la palabra madroño con el nombre de la ciudad?\n El caso es que la estatua de El Oso y el Madroño es una obra realizada en bronce sobre un pedestal de piedra por el escultor Antonio Navarro Santafé. Inaugurada en 1967, mide 4 metros de altura y pesa unas 20 toneladas.", "response": "Miles de personas contemplan cada día El Oso y el Madroño sin conocer su origen. Para algunos es una decepción porque lo imaginaban más grande, para otros hacerse la foto de rigor es un trofeo, pero casi nadie sabe el motivo por el cual esta figura es la imagen del Ayuntamiento y aparece en su escudo.\n En los últimos años, ha surgido la polémica sobre el sexo del animal, pero la tradición dice que es oso.\n El oso es desde hace siglos un elemento típico de Madrid. De hecho, en la Edad Media, cuando se fundó la ciudad, este animal todavía abundaba por los montes cercanos.\n La presencia del madroño y la creación del escudo municipal fue posterior y el resultado de un acuerdo entre la Villa y la Iglesia de 1222 en que a la Villa le correspondieron los bosques. Sin embargo, no hay explicación histórica de por qué precisamente un madroño, ya que no es un árbol tan común como otros en la zona.\n El Oso y el Madroño es una estatua en bronce sobre un pedestal de piedra obra de Antonio Navarro. Se inauguró en 1967, mide 4 metros de altura y pesa 20 toneladas."}
{"id": "m47_199", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme un resumen del siguiente texto sobre Isadora Duncan.", "context": "ISADORA DUNCAN\n Se cuenta de ella que a los cinco años anunció a su familia que quería ser bailarina y revolucionaria. Y las dos cosas las consiguió. Leyenda de la danza, Isadora Duncan sentó las bases de un movimiento muy particular alejado de todo clasicismo. Encontró en la Grecia clásica una fuente inagotable de inspiración. Estudió las danzas griegas y cambió su nombre original, Ángela, por el de Isadora. Su madre la envolvió desde pequeña en un exquisito ambiente de poesía, pintura y música contemporáneas. Y todo ello se refleja en el hacer de Isadora Duncan, reacia a las técnicas de enseñanza tradicional. A los 19 años se marchó a Nueva York y conoció al dramaturgo Augustín Daly, que le brindó la oportunidad de poder actuar en varios escenarios. El escándalo estaba servido. Una Isadora descalza, ataviada con túnica y sin maquillaje, bailando apasionadamente, dejaba atónito a público y crítica. Hubo asombro, pero también éxito. Y la joven revolucionaria de la danza comenzó un periplo por teatros europeos que aumentó su fama y creó escuelas en Francia, Alemania y Rusia. Fue para este país para quien realizó su danza The march slav, inspirada en la revolución bolchevique. Con una vida dedicada casi exclusivamente a la investigación del movimiento, Isadora Duncan se presenta como una pionera en la danza moderna. Murió en 1927 en Niza, donde llevaba recluida unos años y donde escribió su obra póstuma El arte de la danza, cuando conducía su coche y se le enredó en él la bufanda que rodeaba su cuello. Otra obra de la bailarina es Mi vida, publicada en 1926.", "response": "Se cuenta que con cinco años Isadora Duncan dijo que quería ser bailarina y revolucionaria. Y consiguió ambas cosas. Sentó las bases de un movimiento muy particular, alejado de todo clasicismo, inspirada por la Grecia clásica. Estudió las danzas griegas y cambió su nombre de nacimiento, Ángela, por el de Isadora. Desde pequeña su madre la rodeó de un ambiente de poesía, pintura y música contemporáneas, circunstancia que refleja en su reticencia a la enseñanza tradicional. Con 19 años se fue a Nueva York, donde conoció al dramaturgo Augustín Daly, que le ofreció la oportunidad de actuar en varios escenarios. La imagen de Isadora descalza, con una túnica y sin maquillaje, bailando dejó al público y la crítica atónitos. Gracias al éxito, actuó también en teatros europeos, lo cual aumentó su fama y creó escuelas en Francia, Alemania y Rusia. Para este país realizó The march slash, inspirada en la revolución bolchevique. Con una vida dedicada casi de forma exclusiva a la investigación del movimiento, está considerada como una pionera en la danza moderna. Murió en 1927 en Niza, donde llevaba recluida unos años y donde escribió su obra póstuma El arte de la danza."}
{"id": "m47_72", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que me resumas el fragmento siguiente.", "context": "Una de las mayores formas de expresión universal de la cultura de un país es la música, para muchos la música boliviana ha sido catalogada como Música andina, la representación de esta “se convirte en una representación única que va muy ligada con la danza \"expresiva\" que recoge un estilo de vida y un alto relieve cultural” escriben en wikipedia.\n Dentro de este contexto la música boliviana se ha enriquecido, gracias a artistas muy reconocidos a nivel mundial como Los Kjarkas, Savia Andina, Llajtaymanta, Jachá Mallku y Rumillajta entre otros que han llevado a la expresión del folklore boliviano a lo más alto fuera de nuestro país. La música boliviana se toca durante los festivales y las danzas, contiene fuertes influencias españolas. La Diablada, danza primigenia, típica y principal del Carnaval de Oruro. Los grupos de música boliviana más representativos son: Los Kjarkas, Savia Andina, Grupo Femenino Bolivia, Raymi Bolivia, Jacha Mallku, Tupay, Proyección, Amaru, Bonanza, Alaxpacha, Trío Oriental, Dúo Sentimiento, Kalamarka. En Bolivia existe una infinita variedad de danzas folclóricas en los que se interpretan la música boliviana. Una muestra viva de esto es el Carnaval de Oruro, \"Obra Maestra del Patrimonio Oral e Intangible de la Humanidad\" (UNESCO), la Fiesta del Gran Poder y las entradas folclóricas universitarias y religiosas en las grandes ciudades del país. Los instrumentos musicales más comunes con las que son interpretadas la música boliviana son: En la zona Occidental: Zampoña, Siku, Quena, Tarka, Pinkillo, Tambor, Charango; en la zona Oriental: Guitarra, Pinguyo (flauta de taucara), Erke e instrumentos introducidos por las misiones jesuíticas como Bombo, Violín y Arpa. La Revolución de 1952 fomentó y apoyó el desarrollo de una cultura nacional y a la par la difusión de la música boliviana, principalmente la parte aymara y quechua a través de las capas medias de la sociedad. Se llegó a establecer un Departamento de folclore dentro del Ministerio de Educación. El despertar de la cultura se reflejó también en la música boliviana. En 1965 Edgar \"Yayo\" Jofré formó un cuarteto llamado Los Jairas en La Paz. Con el ascenso de la música popular Jofré, junto con Alfredo Domínguez, Ernesto Cavour, Julio Godoy y Gilbert Favre modificaron las formas de la música tradicional, fusionándola con ritmos urbanos y europeos. Posteriormente aparecerán grupos como Wara, Khanata, Paja Brava, Savia Andina y sobre todo Los Kjarkas quienes refinarán esta fusión haciendo conocer la musica boliviana a nivel internacional. Entre los cantautores más destacados de la música boliviana están: José Zapata, Gladys Moreno, Orlando Rojas, Apolinar Camacho, Nilo Soruco, Luzmila Carpio, Ulises Hermosa, Luis Rico, Pepe Murillo, Emma Junaro, Enriqueta Ulloa, Juan Enrique Jurado, Aldo Peña.", "response": "La música boliviana ha sido catalogada por muchos como Música andina, muy ligada a la danza \"expresiva\" que recoge un estilo de vida y un alto relieve cultural. Se ha enriquecido gracias a artistas muy reconocidos como Los Kjarkas, Savia Andina, Llajtaymanta, Jachá Malku y Rumillajta, con fuertes influencias españolas. En Bolivia existe una infinita variedad de danzas folclóricas en los que se interpretan la música boliviana, como el Carnaval de Oruro, calificado por la UNESCO como \"Obra Maestra del Patrimonio Oral e Intangible de la Humanidad\". Los instrumentos musicales más comunes de la música boliviana son: zampoña, siku, quena, tarka, pinkillo, tambor, bombo, violín y arpa. La Revolución de 1952 fomentó y apoyó el desarrollo de una cultura nacional y a la par de difusión de la música boliviana, principalmente la parte aymara y quechua. Se estableció un Departamento de folclore dentro del Ministeri de Educación. Con el ascenso de la música popular, Jofré, junto con Alfredo Domínguez, Ernesto Cavour, Julio Godoy y Gilbert Favre modificaron las formas de la música tradicional, fusionándola con ritmos urbanos y europeos. Posteriormente, aparecerán grupos como Wara, Khanata, Paja Brava, Savia Andina y sobre todo Los Kjarkas quienes refinarán esta fusión haciendo conocer la música boliviana a nivel internacional. Entre los cantautores más destacados de la música boliviana están: José Zapata, Gladys Moreno, Orlando Rojas, Apolinar Camacho, Nilo Soruco, Luzmila Carpio, Ulises Hermosa, Luis Rico, Pepe Murillo, Emma Junaro, Enriqueta Ulloa, Juan Enrique Jurado, Aldo Peña."}
{"id": "m47_621", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías resumir este texto sobre los lagos más peligrosos del mundo?", "context": "La belleza de la naturaleza también contiene peligros. La naturaleza no siempre es un lugar seguro pero, sin duda, siempre será fascinante. Desde lagos a laberintos submarinos, acompáñanos en este viaje por estas arriesgadas aguas.\n \n Los lagos más peligrosos\n \n Lago Natron, Tanzania\n Es uno de los lagos más salados y alcalinos del mundo. De hecho, es un lago muy famoso por ser extremadamente alcalino, con un nivel de pH de 10,5, lo que lo hace letal para la mayoría de las formas de vida. Es prácticamente inhabitable. Es un lugar tan intenso que si un animal entra en el agua sin querer, muere calcificado. Sus aguas están a unos 50 ºC. Apenas unas pocas especies de bacterias y algas pueden sobrevivir en estas aguas tan amenazadoras.\n \n Lago Nyos, Camerún\n También conocido como lago Lwi, el lago Nyos es un lago de cráter que se asienta sobre una bolsa de magma. Es un lago explosivo. En 1986, una liberación masiva de dióxido de carbono del lago provocó la muerte de 1.746 personas por asfixia y 3.500 cabezas de ganado en las aldeas cercanas. Solo seis personas lograron salvarse de tal explosión de CO2 que, según los científicos, fue provocada por un deslizamiento de tierra.", "response": "Los lagos más peligrosos son el Lago Natron de Tanzania y el Lago Nyos de Camerún. El primero es uno de los lagos más salados y alcalinos del mundo, lo que lo hace letal para la mayoría de formas de vida. El segundo es un lago de cráter que se asienta sobre una bolsa de magma que en 1986 provocó una liberación masiva de dióxido de carbono, llegando a matar a 1.746 personas y 3.500 animales por asfixia."}
{"id": "m47_446", "category": "Summarization", "instruction": "Resume la polémica de Polunin.", "context": "Sergei Polunin no deja nunca indiferente. Ni cuando baila, con tal majestuosidad que lo comparan con Nurejev y Barishnikov. Ni cuando exhibe su torso denudo, repleto de tatuajes que incluyen el rostro de Vladimir Putin en el pecho. Ni cuando habla de su admiración por el presidente ruso o critica a los gordos y a las mujeres. Ni cuando se anuncian uno de sus espectáculos en un teatro europeo.\n \n Desde que empezó la guerra de Ucrania, la protesta es casi automática cuando se hace pública la llegada del ‘chico malo’ de la danza clásica, la estrella rebelde, tan brillante como controvertido. La última, estos días en Milán, donde se ha organizado una verdadera movilización pidiendo la cancelación de su Rasputín, programado para el mes que viene en el Teatro Ópera Arcimboldi, el escenario hermano de la Scala.", "response": "Sergei Polunin es un gran bailarín que se ha visto envuelto desde siempre en polémicas debido a sus tatuajes de Putin y a sus comentarios respecto a las personas gordas o a las mujeres. La última protesta en su contra fue en Milán, donde se organizó una movilización en la que se pedía la cancelación de su último espectáculo, Rasputín."}
{"id": "m47_394", "category": "Summarization", "instruction": "Sintetiza las declaraciones de Aznar.", "context": "El expresidente del Gobierno José María Aznar ha tildado este jueves de “ridículo colosal” lo ocurrido con Argelia, que ha suspendido el tratado de amistad con España, y ha advertido de que el país está en una “situación delicada”.\n \n Aznar ha recordado que la zona del norte de África representa “preocupación” para España y ha lamentado el “espectáculo”, afirmando que “es difícil encontrar en la política española un error más grande” que “demuestra, por desgracia, el estado de fragilidad” en el que, a su juicio, está sumido el país.\n \n Según el expresidente, que ha recalcado que España es un país “con enormes responsabilidades”, el papel geopolítico español se sustenta en su relación con Estados Unidos, la Unión Europea (UE), Iberoamérica y el norte de África y todas están relacionadas.", "response": "Aznar ha declarado que la suspensión del tratado de amistad entre Argelia y España es de un \"ridículo colosal\", ya que demuestra el estado de fragilidad del país y, además, porque el papel geopolítico de España está ligado también al norte de África, entre otros territorios."}
{"id": "m47_670", "category": "Summarization", "instruction": "Resume esta noticia sobre la gira de los colaboradores de \"Sálvame\".", "context": "Kiko Matamoros y compañía han cruzado el charco para hacerse con las Américas. Después de despedirse de España con un momentazo en el aeropuerto de Madrid, los colaboradores de 'Sálvame' aterrizaban en Miami donde empezaban su tour por las Américas. Terelu Campos, Kiko Matamoros, Kiko Hernández, Víctor Sandoval y Belén Esteban hacían su primera parada colaborando en el programa de Univisión 'Siéntese quien pueda', un formato novedoso en el que los colaboradores se juegan su sillón cada programa teniendo que llevar información exclusiva. Un formato con el que los de 'Sálvame' se mueven como pez en el agua.\n \n A parte de trabajar, los colaboradores también están disfrutando de todo lo que les ofrece Miami. Belén Esteban y su gran amigo y compañero, Kiko Hernández, aprovechaban sus ratos libres para disfrutar de un baño en una lujosa piscina. \"Después de 14 años…seguimos juntos…y lo que nos queda…\", escribía el colaborador en sus redes con una foto de él y su amiga. No solo ellos están aprovechando sus momentos de descanso. Kiko Matamoros ha sido el más suertudo, ya que su mujer ha ido a verle a Miami.", "response": "Los colaboradores de \"Sálvame\" Terelu Campos, Kiko Matamoros, Kiko Hernández, Víctor Sandoval y Belén Esteban inician su tour por las Américas en Miami, en colaboración con el programa \"Siéntese quién pueda\", un programa de Univisión en que los colaboradores se juegan su sillón cada programa teniendo que llevar información exclusiva. Aparte de trabajar, los colaboradores también están disfrutando de Miami: Belén Esteban y Kiko Hernández disfrutan de baños en la piscina y Kiko Matamoros se encontró con su mujer, que había ido a visitarlo a Miami."}
{"id": "m47_754", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me resumes estos 4 párrafos?", "context": "Los Ascendidos fueron alguna vez humanos, pero transformados mediante un ritual antiguo en el cual el participante es bañado en luz del amanecer, recolectado por un Disco Solar. Antiguas advertencias indican que el ritual solo debe tener lugar como último recurso en los más terribles de los tiempos para Shurima.\n \n Los Ascendidos conocidos más antiguos son Nasus y Renekton, quienes se volvieron seres Ascendidos mucho antes del reino de Azir, tal vez por varios siglos. Pasaron por el ritual con el fin de luchar contra una nueva amenaza misteriosa que era completamente ajena a los Shurimanos en aquel entonces. Nasus describe al Disco Solar, el enorme objeto que se utiliza para promulgar la Ascensión, como \"antiguo incluso entonces\", indicando que el mismo ha sido parte de la civilización Shurimana desde la fundación de la nación, o quizá es anterior por completo.\n \n La biografía de Azir afirma que mientras era emperador de Shurima, fue convencido por su mago, Xerath, de llevar a cabo el ritual, haciendo caso omiso de las advertencias en contra de aquel. Cuando Azir estuvo por ascender, Xerath lo empujó a un lado y ascendió, mientras que Azir fue arrasado, ya sea por el ritual fallido o por Xerath mismo. La civilización Shurimana fue posteriormente tragada por el desierto, posiblemente debido a las acciones de Xerath o por el mismo ritual.\n \n Renekton y Nasus, otros seres ascendidos, presintieron lo que había sucedido y de inmediato se apresuraron a enfrentar a Xerath, pero no pudieron contenerlo ni derrotarlo en su estado ascendido. Intentaron detenerlo sellándolo en un sarcófago, y aunque esto le refrenó parcialmente, el mago se las arregló para destruirlo casi por completo. En un movimiento desesperado Renekton llevó el ascendente traidor dentro de la Tumba de los Emperadores e instó a Nasus a que lo encerrara, con su hermano dentro.", "response": "Los Ascendidos fueron humanos que se transformaron al bañarse en la luz recolectada por un Disco Solar. Este ritual solo tenía lugar como último recurso. Los más conocidos son Nasus y Renekton, ascendidos mucho antes del reino de Azir. Pasaron por el ritual para enfrentarse a una amenaza desconocida. Nasus describe el Disco Solar como \"antiguo incluso entonces\". La biografía de Azir comenta que, mientras era emperador de Shurima, Xerath lo convenció para que ascendiera. En el momento de hacerlo, lo empujó y ascendió él, mientras que Azir fue arrasado. La civilización Shurimana fue tragada por las arenas. Renekton y Nasus lo percibieron, y se enfrentaron a Xerath. No pudieron destruirlo, así que lo encerraron en un sarcófago. Renekton lo llevó a la Tumba de los Emperadores, e instó a Nasus a que lo encerrara con su hermano dentro."}
{"id": "m47_422", "category": "Summarization", "instruction": "Haz una pequeña síntesis del origen de la txalaparta.", "context": "El origen de la txalaparta, se remonta al Paleolítico, cuando los primitivos vascos, utilizaban ese sonido con huesos de animales sobre estalactitas en las diferentes cuevas habitables. Su utilización estaba íntimamente ligada a las labores de fabricación de la sidra. Tras triturar la manzana, se celebraba una cena y la fiesta se podía prolongar hasta altas horas de la madrugada.\n \n Una vez terminada la cena, al oír el instrumento, la gente de los alrededores se iba animando y se acercaba al lugar. Siempre ha estado relacionado su uso con el medio rural y con este modo de vida. También se utilizaba en otra celebración: la boda, bien el mismo día o días antes del festejo. Podemos decir que allí donde se escuchaba tocar la txalaparta había una fiesta, ya que se empleaba para entretener a la gente y para hacer música festiva y juegos rítmicos con improvisación.", "response": "Su origen se remonta al Paleolítico, donde los vascos primitivos hacían ese sonido con huesos de animales y estalactitas, en celebraciones de fiestas relacionadas con la sidra. También se usaba en las bodas."}
{"id": "m47_82", "category": "Summarization", "instruction": "Resume de qué va el Final Fantasy IX.", "context": "Final Fantasy es una saga que, pese a estar numerada, no suele tener relación alguna de historia entre sus entregas principales, más allá de compartir elementos comunes como parte del bestiario o las habilidades de algunos personajes. Sin embargo, podemos distinguir dos vertientes muy diferenciadas en la franquicia: los juegos en los que la magia, la fantasía y las armas blancas están al frente; y otra en la que la tecnología más avanzada muestra todo su potencial. Final Fantasy IX recuperaba la primera para volver a sus raíces tras varias entregas – muy aclamadas – que fueron por la segunda, de forma que así se convirtió en la experiencia de la saga que el creador de la misma siempre quiso hacer, siendo por tanto la convergencia final de todas sus ideas.\n La historia de este juego nos lleva a ponernos en la piel de uno de los integrantes del grupo de teatro Tántalus, Yitán, y a él se unirán por diversos motivos o por el azar otros personajes memorables como el mago negro Vivi o el caballero Steiner. Algunos de ellos reflejan las clases típicas de la franquicia, mientras que otros resultan una mezcla peculiar de ideas. ¿Cuál es el objetivo que les une? Llevar a la princesa Garnet fuera de su país, por motivos oscuros que descubriremos más tarde.\n La historia nos presenta varios dilemas sobre preguntas existenciales y profundiza en cada uno de los personajes, haciendo que les cojamos cariño a todos. Puede que al final haya giros de guion que descuadren un poco, pero el viaje de Yitán y compañía está lleno de momentos que nos harán reir, llorar, gritar y, sobre todo, pasarlo bien y desear ver qué ocurre a continuación o qué le ha ocurrido a otros personajes en algún momento. De hecho el juego a veces nos ofrece la posibilidad de ver lo que alguno de los miembros del equipo que no está con el grupo principal está haciendo.", "response": "Final Fantasy es una saga que donde las diferentes entregas no están relacionadas entre ellas, aunque comparten elementos comunes como parte del bestiario o las habilidades de algunos personajes. Sin embargo, se pueden distinguir dos vertientes en la franquicia: los juegos basados en la magia y las armas, y los que están centrados en la tecnología. Final Fantasy IX volvía a sus raíces tras varias entregas y se convirtió en la experiencia de la saga que el creador de la misma siempre quiso hacer, siendo la convergencia final de todas sus ideas. La historia de este juego está protagonizada por uno de los integrantes del grupo de teatro Tántalus, Yitán, y a él se unirán otros personajes memorables. Algunos de ellos reflejan las clases típicas de la franquicia, mientras que otros resultan una mezcla peculiar de ideas. El motivo que les une es levar a la princesa Garnet fuera de su país. La historia nos presenta varios dilemas sobre preguntas existenciales y profundiza en cada uno de los personajes. El viaje de Yitán y compañía está lleno de momentos emotivos e intriga."}
{"id": "m47_355", "category": "Summarization", "instruction": "¿De qué va este texto? Hazme un resumen.", "context": "Una idea muy desarrollada, y que se ha transmitido de generación en generación, es que las plantas nos roban el oxígeno mientras dormimos, por lo que no se recomienda su compañía por la noche.\n \n La idea de esta creencia surge de los procesos que realiza una planta para sobrevivir: fotosíntesis y respiración. La primera sucede durante el día y a través de ella las plantas consiguen el carbono que necesitan para sobrevivir. Y es que gracias a la clorofila son capaces de fabricar su alimento a partir del agua, minerales y dióxido de carbono, generando el oxígeno que nosotros respiramos.\n \n Por su parte, la respiración tiene lugar en las mitocondrias, en donde los hidratos de carbono que se habían sintetizado durante la fotosíntesis vuelven a convertirse en moléculas inorgánicas: agua y dióxido de carbono. En definitiva, durante la respiración, que sucede por la noche, las plantas absorben oxígeno y emiten dióxido de carbono.\n \n Es precisamente ese punto –el consumo de oxígeno- el que despertó la espita de la duda: ¿son buenas las plantas por la noche o corremos riesgos innecesarios si dormimos junto a ellas?\n \n Como esta cuestión ha suscitado mucho debate fue motivo de estudio por investigadores de la NASA allá por la década de los ochenta. Para ello realizaron un experimento en un invernadero, en donde la concentración de dióxido de carbono debería ser incluso mucho más elevada que un dormitorio con unas cuantas macetas. La evidencia fue abrumadora: a ninguno de los participantes les faltó oxígeno ni tuvieron problemas respiratorios cuando pasaron la noche en el invernadero.\n \n Y es que la cantidad de oxígeno que necesita una planta para respirar es mucho menor que la que requerimos nosotros. Si lo cuantificamos en cifras, se estima que una persona consume una media de 2-3% del oxígeno que hay en una habitación mientras que una planta no necesita ni siquiera un 0.1%. En otras palabras, sería más peligroso compartir nuestra habitación con otro Homo sapiens que con un geranio.", "response": "Que no deberíamos dormir en una habitación con muchas plantas porque nos podrían robar el oxígeno debido a su proceso de respiración nocturno, es una creencia bastante extendida. Sin embargo, algunos investigadores de la NASA han demostrado que no hay ningún peligro en compartir habitación con plantas, ya que la cantidad de oxígeno que requieren es mucho menor a la que necesitamos los seres humanos."}
{"id": "m47_483", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme un resumen de este texto sobre los últimos años de vida del director Charles Chaplin.", "context": "Entre mayo y julio de 1956, en Inglaterra, dirigió la filmación de Un rey en Nueva York. Durante el rodaje fue nombrado miembro de la British Film Academy de Londres. Para esa película, produjo, diseñó los guiones, actuó y dirigió. En 1958, comenzó a escribir su autobiografía y la Cinemateca de Bruselas pidió a 150 historiadores de todo el mundo una lista de los mejores filmes de la historia del cine: Chaplin resultó ser el director más votado por La quimera del oro.23​\n \n En 1962, fue nombrado Doctor Honoris Causa de la Universidad de Oxford, en Inglaterra.75​ En 1964, anunció la aparición de sus memorias y en 1965, comenzó a dirigir La condesa de Hong Kong, con Sophia Loren y Marlon Brando, estrenada en 1966.76​\n \n En 1969, con motivo de su 80.º cumpleaños, tres historiadores de su obra (Maurice Bessy, Pierre Leprohon y Marcel Martin) le otorgaron una carta abierta, en la que le pidieron que reeditara sus filmes permitiendo así que sus películas fueran conocidas por las nuevas generaciones, petición que realizaría en los años siguientes.23​ En 1972, regresó a Estados Unidos y la Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas le rindió un homenaje y le otorgó el premio Óscar Honorífico durante una celebración llevada a cabo en el Pavillion Dorothy Chandler del Music Center de Los Ángeles el 16 de abril de aquel año, día en que cumplía 83 años.22​ Aplaudido de pie durante doce minutos, los aplausos más largos en una celebración de los Premios Óscar, comentó: «Las palabras parecen tan insignificantes, tan inútiles. Sólo puedo decir que... gracias por el honor de ser invitado aquí, y... ¡oh!, son gente maravillosa y dulce, gracias».77​\n \n Entre 1969 y 1976, Chaplin utilizó composiciones musicales y partituras usadas en sus películas, para reeditarlas en otras como La clase ociosa (1971), Día de paga (1972), Un día de placer (1973) o Charlot al sol (1974). También colaboró para El circo (1969) y The Kid (1971). En 1974 se celebró en distintas partes del mundo su octogésimo quinto cumpleaños y en Buenos Aires, se repuso Tiempos modernos.23​ En febrero de 1975 se difundió la noticia de su nueva película: La rareza, que trata sobre la historia de una mujer sudamericana dotada de alas y capaz de volar.78​\n \n El 2 de marzo de 1975, la reina Isabel II del Reino Unido lo nombró Sir otorgándole la Orden del Imperio Británico. Chaplin, ya debilitado, recibió la distinción en silla de ruedas debido a que no podía moverse con demasiada facilidad.79​7​ En 1976, se repusieron algunas de sus películas poco recordadas y se montaron ciclos sobre su extensa filmografía. Su último trabajo fue Una mujer de París, que se concretó en 1976.23​", "response": "Entre mayo y julio de 1956, en Inglaterra, dirigió la filmación de Un rey en Nueva York. Durante el rodaje fue nombrado miembro de la British Film Academy de Londres. En 1958, obtuvo La quimera de oro de la Cinemateca de Bruselas, siendo el director más votado en una lista de los mejores filmes de la historia del cine.\n \n En 1962, fue nombrado Doctor Honoris Causa de la Universidad de Oxford.​ En 1964, anunció la aparición de sus memorias y en 1965, comenzó a dirigir La condesa de Hong Kong, estrenada en 1966.\n \n En 1969, con motivo de su 80.º cumpleaños, tres historiadores de su obra le otorgaron una carta abierta, en la que le pidieron que reeditara sus filmes, petición que realizaría en los años siguientes.​ En 1972, regresó a Estados Unidos y la Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas le rindió un homenaje y le otorgó el premio Óscar Honorífico. Fue aplaudido de pie durante doce minutos, uno de los aplausos más largos en una celebración de los Premios Óscar.\n \n Entre 1969 y 1976, Chaplin colaboró para El circo y The Kid. En febrero de 1975 se difundió la noticia de su nueva película: La rareza.\n \n El 2 de marzo de 1975, la reina Isabel II del Reino Unido lo nombró Sir otorgándole la Orden del Imperio Británico. Su último trabajo fue Una mujer de París, que se concretó en 1976."}
{"id": "m47_78", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que me hagas un resumen del fragmento siguiente.", "context": "Cuando Pablo llegó a Jerusalén, se quedó con un creyente llamado Mnasón, y fue bien recibido por la iglesia. Al siguiente día, Pablo visitó a Santiago que era el hermano de Jesús y el autor del libro del Nuevo Testamento de Santiago. Los ancianos de la iglesia en Jerusalén también se reunieron para encontrarse con Pablo. Probablemente, fue aquí cuando Pablo entregó a la iglesia los fondos de ayuda para los pobres que había colectado durante su tercer viaje misionero. Por las cartas anteriores de Pablo, como la de Romanos y 1 & 2 Corintios, sabemos que Pablo estaba muy interesado con el papel que estos fondos jugarían, no sólo ayudando a los cristianos pobres en Jerusalén, sino también en reconciliar a los judíos creyentes y los gentiles. Pablo esperaba que al recibir este regalo de los gentiles, los judíos cristianos en agradecimiento, estuvieran más ávidos a recibirlos totalmente como hermanos en Cristo. Pero el registro de Lucas en Hechos, no menciona la entrega de los fondos para los pobres, sin embargo, resalta ciertas preocupaciones que la iglesia de Jerusalén tenía con respecto al ministerio de Pablo. Probablemente, esto indica que la iglesia de Jerusalén no valoraba esta ayuda a los pobres tanto como Pablo esperaba que lo hiciera. En lugar de regocijarse de la generosidad del los gentiles cristianos y confirmar el ministerio de Pablo, Santiago y los ancianos le informaron a Pablo que ciertos rumores habían llegado a Jerusalén sobre las enseñanzas y prácticas de Pablo. Específicamente, se rumoraba que Pablo enseñó a los judíos cristianos a vivir entre gentiles para que dejaran las prácticas judías tradicionales, como la circuncisión. Ahora, los judíos cristianos en Jerusalén realmente creían que todos los judíos cristianos debían mantener las prácticas judías tradicionales. Por lo que Santiago y los ancianos estaban preocupados de que los judíos cristianos locales se pudieran oponer a Pablo debido a estos rumores.", "response": "Cuando Pablo llegó a Jerusalén se quedó con un creyente llamado Mnasón y al día siguiente visitó a Santiago, el hermano de Jesús, así como a los ancianos de la iglesia en Jerusalén. Probablemente, fue ahí cuando Pablo entregó a la iglesia los fondos de ayuda para los pobres recolectados en su tercer viaje misionero. Pablo estaba muy interesado con el papel que jugarían esos fondos, sobre todo en reconciliar a los judíos creyentes y los gentiles. Esperaba que al recibir este regalo de los gentiles, los judíos cristianos estarían más ávidos a recibirlos como hermanos en Cristo. No obstante, el registro de Lucas en Hechos no menciona la entrega de los fondos para los pobres, sino que resalta ciertas preocupaciones que la iglesia de Jerusalén tenía con el ministerio de Pablo. La iglesia de Jerusalén, en lugar de alegrarse con la generosidad de los gentiles cristianos, Santiago y los ancianos informaron a Pablo de que se rumoreaba que enseñaba a los judíos cristianos a vivir entre gentiles para que abandonaran sus prácticas tradicionales, como la circuncisión, que creían que todos debían mantener junto a todas las demás prácticas. Santiago y los ancianos se preocuparon de que pudiera haber oposición a causa de estos rumores."}
{"id": "m47_635", "category": "Summarization", "instruction": "¿Puedes sintetizar en una frase este texto sobre maneras de viajar con más sentido en 2023?", "context": "Cultiva tus raíces \n Nunca ha sido tan fácil viajar en busca de la historia y el patrimonio familiar. Cuando el Museo Internacional Afroamericano abra sus puertas en Charleston (Carolina del Sur) el 21 de enero, los visitantes podrán acceder a una base de datos con millones de registros genealógicos en su Centro de Historia Familiar. Ghana sigue acogiendo a viajeros negros para que reafirmen sus vínculos ancestrales con África Occidental. Las compañías de cruceros fluviales ayudan a los viajeros a conocer mejor sus conexiones europeas colaborando con servicios de análisis genealógico. Y destinos como Argelia o la ciudad de Granada pueden ayudar a descubrir la diversidad cultural de la historia de los pueblos del Mediterráneo. Tanto si la exploración de las raíces ha impulsado el aumento de los viajes multigeneracionales como si ha sido a la inversa, esta tendencia es una excelente forma de reunir a las familias.\n \n Aprende algo nuevo\n Los viajeros tienen más oportunidades que nunca de ampliar sus conocimientos al tiempo que establecen auténticos vínculos culturales. Aprende a fabricar joyas tradicionales con una familia polinesia en Bora Bora o perfecciona tu técnica de raquetas de nieve en una ruta histórica de Japón por la que en su día pasaron señores feudales y guerreros samuráis. Colabora para llevar la cena a la mesa en Guatemala, o sigue el camino de los alimentos tradicionales de la granja al plato en una estancia de agroturismo en Tennessee (Estados Unidos). O explora los huertos de montaña mientras aprendes los beneficios para la salud de la cocina ecológica de inspiración rastafari en Santa Lucía. Con experiencias prácticas como éstas, los viajes siguen siendo memorables mucho después de haber terminado.", "response": "La exploración de las raíces ha impulsado el aumento de viajes multigeneracionales, y también han ganado terreno los viajes donde se aprende algo nuevo."}
{"id": "m47_23", "category": "Summarization", "instruction": "Dime resumidamente qué fue la conquista de Granada.", "context": "La conquista de Granada fue uno de los acontecimientos más importantes de la historia de España.\n \n Fue una campaña militar llevada a cabo por los Reyes Católicos, Isabel de Castilla y Fernando de Aragón, con el objetivo de poner fin al dominio musulmán en la península ibérica. La campaña comenzó en el año 1482 y concluyó en 1492 con la rendición de la ciudad de Granada, último bastión del emirato nazarí en España.\n \n La conquista de Granada fue el resultado de un largo proceso de reconquista que había comenzado en el siglo VIII, cuando los cristianos españoles comenzaron a recuperar territorios que habían sido ocupados por los musulmanes desde la época del Califato de Córdoba. Durante siglos, la reconquista fue una lucha constante entre cristianos y musulmanes, en la que ambos bandos sufrieron numerosas bajas y sufrimientos.", "response": "La conquista de Granada fue una campaña militar llevada a cabo por los Reyes Católicos con el objetivo de poner fin al dominio musulmán en la península ibérica. La campaña comenzó en el año 1482 y concluyó en 1492 con la rendición de la ciudad de Granada, último bastión del emirato nazarí en España."}
{"id": "m47_746", "category": "Summarization", "instruction": "Resume esto que te doy sobre los Sentineleses.", "context": "Se cree que estos pueblos viajaron desde África hace unos 60,000 años. Desde entonces han vivido prácticamente sin contacto con otros pueblos, además de resistirse a ello, lo que los convierte en una de las etnias más aisladas y particulares del mundo.\n \n Los sentineleses son una sociedad que se ha mantenido como cazadores-recolectores a lo largo de miles de años. Su subsistencia se debe a la caza, pesca y recolección de plantas silvestres. No hay ninguna evidencia de que practiquen la agricultura o que sepan encender fuego, aunque lo utilizan.​ Su crecimiento demográfico es tal que no supone una amenaza de destrucción de los recursos de la isla debido a las elevadas tasas de mortalidad.\n \n Desde 1967 las autoridades indias de Port Blair iniciaron un programa de contacto progresivo con los sentineleses, con éxito limitado.​ En 1974 atacaron al equipo que intentaba rodar el documental Man in Search of Man. El director acabó herido por una flecha y el grupo desistió de entablar comunicación con los isleños. El programa indio de contactos progresivos fue suspendido en la década de 1990 después de producirse, en el seno de un programa similar, numerosos muertos en encuentros hostiles con los jarawa de las islas Andamán del Sur y Andamán del Medio y por la posibilidad de introducir enfermedades.​ Según Anup Kapoor, antropólogo y académico de la Universidad de Nueva Delhi, el carácter agresivo de esta comunidad sería respuesta a la persecución y exterminio de que fueron víctima hace muchos años por parte de británicos y japoneses, lo que explica el especial rechazo que los sentineleses muestran hacia personas vestidas de uniforme", "response": "Se cree que estos pueblos migraron desde África hace unos 60.000 años, y desde entonces han permanecido aislados. Son cazadores-recolectores, subsistiendo a base de caza, pesca y recolección. No hay evidencia de que practiquen agricultura ni que sepan encender fuego, y su crecimiento demográfico está compensado con su mortalidad. En 1967, las autoridades indias iniciaron un programa de contacto progresivo. En 1974 atacaron al equipo que intentaba rodar un documental. En 1990, debido a situaciones similares, y después de producirse numerosos muertos y por la posibilidad de introducción de enfermedades, el programa fue suspendido. Anup Kapor comenta que el carácter agresivo es una respuesta la persecución por parte de los británicos y japoneses."}
{"id": "m47_174", "category": "Summarization", "instruction": "¿Puedes hacer una síntesis del siguiente texto?", "context": "El pasado miércoles, día 23, un nutrido elenco de actores de entre los que deseo destacar a Esperanza Clares por su versatilidad gestual y vocal, realizó una interpretación de gran impacto sobre un tema universal: las migraciones, centrando su atención en las padecidas por España, como emisora de emigrantes, a finales del siglo XIX, a lo largo del siglo XX e incluso en los momentos actuales. \n El núcleo de la trama corresponde a una familia enraizada en Cartagena que comienza su éxodo hacia Buenos Aires, lo prosigue durante el siglo XX emigrando a Europa, sobre todo a Francia y Alemania, y también a Cataluña. Las diferentes escenas, bien trabadas entre sí, milimétricamente sincronizados los actores que representan a personajes variopintos, constituyen un retablo muy significativo del fenómeno migratorio donde la distancia, el desgarro, la nostalgia, el afecto y el dolor se entremezclan, constituyendo un alegato contra las situaciones de carácter político, social y económico que obligaron a ese desarraigo, en determinadas ocasiones sin posibilidad de retorno. \n La complejidad del montaje y la sincronía de las diversas escenas que conforman las cuatro partes en que se divide la obra, son méritos a resaltar, lo mismo que la ambientación sonora a cargo de Álvaro Imperial. Todo ello con el soporte videográfico de Rubén Pleguezuelos, que ayuda a enmarcar la acción, creando un ambiente envolvente donde la escenografía queda revalorizada. Las gozosas coreografías de Jon Mitó refrescan la trama, ácida por momentos.", "response": "El día 23, un elenco de actores, entre los que se destaca a Esperanza Clares por su versatilidad gestual y vocal, realizó una interpretación sobre las migraciones en España, como emisora de emigrantes. El núcleo de la trama corresponde a una familia de Cartagena que comienza su éxodo hacia Buenos Aires, lo prosigue durante el siglo XX emigrando a Francia y Alemania, y también a Cataluña. Las diferentes escenas constituyen un retablo muy significativo del fenómeno migratorio, donde la distancia, el desgarro, la nostalgia, el afecto y el dolor construyen un alegato contra las situaciones de carácter políticosocial y económico que obligaron a ese desarraigo, en determinadas ocasiones sin posibilidad de retorno. Se destacan la complejidad del montaje y la sincronía de las escenas que conforman las cuatro partes en que se divide la obra, igual que la ambientación sonora."}
{"id": "m47_311", "category": "Summarization", "instruction": "Resume esta noticia jurídica sobre el derecho a huelga.", "context": "Imponer los servicios mínimos de modo intimidatorio y unilateral a los abogados de la empresa, además afiliados al propio sindicato, vulnera el derecho a la huelga, sin que sirva de justificación que estos servicios jurídicos se irroguen como una especie de garante de la tutela judicial efectiva de terceros ya que el sujeto garante son los tribunales y no los sindicatos, cuya actividad principal es la sindical, no la prestación de servicios jurídicos.\n \n En su sentencia, 1704/2023, de 27 de marzo, el Tribunal Superior de Justicia de Galicia incide especialmente en la forma en que fueron impuestos los servicios mínimos: con advertencias de incurrir en responsabilidades profesionales colegiales, laborales y civiles, olvidando la orden empresarial que la responsabilidad profesional en el ámbito colegial no es competencia ni potestad suya, ni tampoco en el ámbito civil.\n \n Tal y como indican los afectados, el requerimiento resultó premeditado y tendente a evitar que los abogados ejercieran su derecho a la huelga. No cabe una vulneración a medias del derecho de huelga, ya que éste se vulnera o no, de modo que da igual el tiempo que estuvieran trabajando como consecuencia del requerimiento, porque no fue un requerimiento razonable ni proporcionado.\n \n En la forma en que el sindicato empleador impuso los servicios mínimos, los letrados se vieron conminados a asumir tareas que, en ejercicio legítimo de su derecho de huelga pudieran, cuando menos, no haber sido realizadas en todo o en parte, siendo precisamente dicha no realización, el modo en que se ejerce legalmente el derecho de huelga.", "response": "En la sentencia 1704/2023, de 27 de marzo, el Tribunal Superior de Justicia de Galicia, el sindicato empleador impuso unos servicios mínimos de mono intimidatorio y unilateral a los abogados de la empresa: con advertencias de incurrir en responsabilidades profesionales colegiales, laborales y civiles si lo incumplían. Tal y como indican los afectados, el requerimiento resultó premeditado y tendente a evitar que los abogados ejercieran su derecho a la huelga."}
{"id": "m47_652", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme un resumen del texto siguiente.", "context": "Paul y su encantadora novia Barbara están celebrando el éxito de su nueva empresa dot.com con Howard, su socio, y Vicki, su glamurosa esposa. Los cuatro están disfrutando de sus vacaciones en el barco de Howard, en la costa de Galicia. Los problemas empiezan cuando el barco choca contra un arrecife dejando a Vicki atrapada entre los restos. Howard se queda con ella mientras Paul y Barbara van hacia el pueblo más cercano en busca de ayuda. Llegan a un decrépito pueblo de pescadores llamado Imboca que parece estar desierto, pero ojos incapaces de parpadear les observan desde las ventanas. Aparecen unos extraños habitantes ofreciendo ayuda, y Paul finalmente convence a unos pescadores para que le ayuden a regresar al barco. Una vez allí descubre con sorpresa que Howard y Vicki han desaparecido. Cuando cae la noche, Barbara es secuestrada en el hotel del pueblo. Al regresar, Paul se ve perseguido por los extraños habitantes del pueblo. Huyendo para salvar su vida, Paul descubre el oscuro secreto de Imboca. Todos adoran a Dagon, un monstruoso demonio del mar. Todos los forasteros son sacrificados; los hombres despellejados vivos y las mujeres ofrecidas como novias para satisfacer a la cruel criatura. El resultado: los Profundos, mitad humano y mitad animal marino habitan el pueblo.", "response": "Paul, Bárbara, su socio Howard y su esposa Vicki celebran el éxito de su empresa con unas vacaciones en el barco de Howard, en la costa de Galicia. El barco choca contra un arrecife, dejando a VIcki atrapada en los restos, y Paul y Bárbara van hacia el pueblo más cercano en busca de ayuda. Es una villa decrépita de pescadores llena de extraños habitantes que acceden a ayudarles. Cuando llegan, Vicki y Howard han desaparecido, y Bárbara es secuestrada en el hotel del pueblo. Paul es perseguido por los habitantes, que adoran a un monstruoso demonio del mar llamado Dagon. Todos los forasteros son sacrificados, los hombres despellejados y las mujeres entregadas a la criatura, de las que nacen los habitantes híbridos del pueblo."}
{"id": "m47_615", "category": "Summarization", "instruction": "Resume esta lista de consejos para preparar una paella.", "context": "Son muchos los trucos y técnicas que existen para preparar una paella ideal, pues cada chef o cocinero tiene sus reglas. Aquí te dejamos algunos de los puntos más importantes para hacer una paella perfecta:\n \n Elige ingredientes de buena calidad, pues mientras más frescos sean, sus sabores se adherirán más intensamente al plato.\n Utiliza siempre arroz tipo bomba o, en su defecto, tipo senia o bahía. Nunca uses arroces largos.\n Intenta preparar la receta en una paella de acero, pues transmiten el calor más uniformemente.\n Prueba el arroz durante la preparación para asegurarte de que el sabor está bien y que no se ha pasado de cocción.\n Por lo general, no mezcles carnes con mariscos.\n El sofrito para paella es muy importante, así que asegúrate de tener todos los ingredientes.", "response": "Para preparar una paella deberías elegir ingredientes de buena calidad; utilizar arroz tipo bomba y nunca largo; preparar la receta en una paella de acero; probar el arroz durante la preparación; no mezclar, por lo general, carne con marisco; hacer un sofrito con todos los ingredientes."}
{"id": "m47_109", "category": "Summarization", "instruction": "Me gustaría que resumieras el texto siguiente.", "context": "Durante todo el siglo XIX, como bien cuenta Mari Carmen Romero en Historia de los Austenitas: Crónica sobre los aficionados en español a Jane Austen hasta el siglo XXI, Jane Austen era una autora que solo conocían los intelectuales. Austen aparecía reseñada en antologías y libros especializados, pero no estaba traducida al castellano y por tanto no estaba a disposición de los lectores (al menos de aquellos que no hablaban inglés y que no podían echar mano de la edición original). Austen apareció en los periódicos en las necrológicas de la reina Victoria, para quien era una de las escritoras favoritas, pero, como nos cuenta XX, eso no implicó que la novelista llamase la atención de los editores españoles.\n Todo cambió en la década siguiente. En la década de los 10 del siglo XX, aparece el primer janite español y las primeras noticias de traducciones. Curiosamente, el primer fan de Jane Austen es nada más y nada menos que Miguel de Unamuno, que en 1914 le dedica unos cuantos artículos a la obra de la autora. “Son tragedias domésticas, tragedias íntimas, de las que nacen en un corazón solitario y en él se mueren sin que acaso nadie se haya de ellas percatado”, escribe Unamuno, como recoge Historia de los austenitas. Unamuno incorpora a Austen a la lista de sus escritores favoritos.\n Poco después de sus artículos, los medios españoles de la época recogen la llegada al mercado de las primeras traducciones. En 1918, se presenta en la Real Academia Española una traducción de Orgullo y Prejuicio aunque Romero nos señala que esa no fue realmente la primera novela de Austen publicada en castellano (esa traducción no llegaría al mercado hasta 1924). La primera novela de Jane Austen que se publicó en España fue Persuasión, que salió en la Colección Universal de la editorial Calpe en 1919. Resulta curioso ver que la escritora se estrenó en España con uno de sus títulos que no es de los más populares hoy en día. La segunda novela de Austen llegó dos años después y en la misma colección: fue La abadía de Northanger.\n La obra completa de Austen, sin embargo, no llegó al mercado español en ese momento ni en la década siguiente. En los años 20, según las investigaciones de Historia de los austenitas, estaban esas tres novelas editadas. Los lectores españoles tuvieron que esperar hasta los años 40 para que llegasen las demás. El éxito de una película basada en Orgullo y Prejuicio, que fue lanzada en España como Más fuerte que el orgullo, hizo que se recuperasen las novelas de la escritora, aprovechando el tirón cinematográfico. Sentido y Sensibilidad y Emma fueron publicadas en 1946 y las otras novelas de Austen que habían sido ya editadas anteriormente (Mansfield Park lo fue en 1943) fueron reeditadas por diferentes editoriales y con distintas traducciones.\n Austen empezó ahí su camino para ser mainstream en España.", "response": "Durante todo el siglo XIX, Jane Austen era una autora solo conocida por los intelectuales. No estaba traducida al castellano, solo aparecía reseñada en antologías y libros especializados. En la década de los 10 del siglo XX aparece el primer janite español y las primeras noticias de traducciones, que fue Miguel de Unamuno. En 1914 le dedica unos cuantos artículos y la incluye en su lista de escritores favoritos. En 1918 se presenta en la Real Academia Española una traducción de Orgullo y Prejuicio, aunque no fue la primera obra publicada en castellano, sino Persuasión, en 1919. La obra completa en español de Austen llegó en la década siguiente. Los lectores españoles tuvieron que esperar hasta los años 40 para que llegaran el resto de obras. El éxito de una película basada en Orgullo y Prejuicio, que fue lanzada en España como Más fuerte que el orgullo, hizo que se recuperasen las novelas de la escritora, aprovechando el tirón cinematográfico. Sentido y Sensibilidad y Emma fueron publicadas en 1946 y las otras novelas de Austen que habían sido ya editadas anteriormente fueron reeditadas por diferentes editoriales y con distintas traducciones. Austen empezó ahí su camino para ser mainstream en España."}
{"id": "m47_314", "category": "Summarization", "instruction": "Resume en un par de frases o menos esta noticia.", "context": "Según un experimento reciente, es menos probable que la gente elija alimentos veganos cuando están etiquetados específicamente como tales (lo que indica que se preparan sin productos de origen animal, como huevos o mantequilla), a pesar de que es mejor para el planeta y para su salud.\n \n El cultivo y transporte de alimentos representa una cuarta parte de todas las emisiones mundiales de gases de efecto invernadero, que están acelerando la crisis climática. De ellos, la inmensa mayoría proceden de procesos vinculados a la producción de carne y lácteos, por lo que los expertos aconsejan a las sociedades un cambio hacia una alimentación más basada en las plantas.\n \n \"Tenemos que hacer grandes cambios en la forma de producir y consumir alimentos si queremos alcanzar los objetivos climáticos\" y alimentar a la creciente población de la Tierra, afirma Richard Waite, experto en política climática alimentaria del Instituto de Recursos Mundiales, organización sin ánimo de lucro.\n \n Pero un estudio del Instituto Tecnológico de Massachusetts de Estados Unidos(MIT, por sus siglas en inglés)) indica que esto puede resultar difícil.\n \n Los investigadores pidieron a unas 150 personas que asistían a varios actos universitarios que encargaran por adelantado su almuerzo y eligieran entre dos opciones, una de ellas vegana. Las opciones incluían raviolis de verduras frente a raviolis de queso y un wrap de hummus vegetal frente a una ensalada griega con queso feta. También se realizó en línea un estudio similar sobre las preferencias alimentarias. La mitad de los encuestados en ambos estudios recibieron aleatoriamente un formulario de pedido en el que se etiquetó el artículo vegano, con la palabra entre paréntesis.\n \n Cuando se utilizaba esta terminología vegana, era menos probable que la gente pidiera el entrante que cuando no se utilizaba. En el caso de los asistentes en persona, unos dos tercios evitaron el plato.\n \n Tras la publicación de la investigación, algunas personas dijeron a la autora principal del estudio, Alex Berke, estudiante de doctorado del Laboratorio de Medios del MIT, que los resultados fueron inesperados. Pero ella se anticipó al resultado.\n \n La propia Berke empezó a comer vegetariano (una dieta basada en plantas que incluye lácteos y huevos) a los 10 años y adoptó una dieta vegana hace tres años para ayudar al clima. \"Cualquiera que lleve un tiempo comiendo vegano o vegetariano no se sorprendería\", dice Berke; \"ven el sesgo en contra de estos alimentos\".", "response": "Un experimento reciente ha constatado que un gran número de gente no elige productos veganos cuando están etiquetados como tales, a pesar de que se haya demostrado que estos son más beneficiosos para la salud y el medio ambiente. Este experimento ha tenido lugar en el MIT y han formado parte de él unas 150 personas a las que se les daba de elegir de un menú con varias opciones, veganas y no veganas."}
{"id": "m47_442", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme un resumen de una frase de esta noticia.", "context": "Barceló Hotel Group continúa su expansión internacional con la apertura del Barceló Whale Lagoon Maldives, un resort de 5 estrellas y 100 villas de lujo ubicado en la isla de Bodufinolhu, a unos 110 kilómetros de Malé, la capital del país.\n \n El resort cuenta con 100 villas y suites, 30 de ellas sobre el agua, dos piscinas y un amplio solárium, según el comunicado. Además, la propuesta gastronómica del establecimiento está compuesta por tres restaurantes, un snack bar y tres bares.\n \n Barceló Whale Lagoon es el primer hotel de la cadena hotelera en Maldivas, donde tiene previsto abrir un nuevo hotel urbano en Malé en 2024, así como desarrollar un complejo de tres hoteles de 5 estrellas en el atolón North Male.", "response": "El Barceló Hotel Group ha abierto su primer resort con 100 villas en la isla de Boudufinolhu y, además, planea abrir un nuevo hotel urbano en 2024 en Malé."}
{"id": "m47_365", "category": "Summarization", "instruction": "¿Puedes resumir las ideas clave de las críticas de Barbie?", "context": "En una reseña de cinco estrellas, Clarisse Loughrey de The Independent, escribió: “'Barbie' es una de las películas para el público general más imaginativas, impecablemente desarrolladas y sorprendentes de los últimos años, un testimonio de lo que se puede lograr incluso dentro de lo más profundo del capitalismo.\n \n “Si bien es imposible que cualquier estudio de cine sea realmente subversivo, especialmente cuando la cultura del consumidor se ha dado cuenta de que el ser consciente es bueno para los negocios, 'Barbie' logra muchas más cosas de lo que te hubieras imaginado fuera posible”.\n \n Robbie Collin, de The Telegraph, también dio una reseña positiva, otorgándole cuatro estrellas y describiéndola como una película “profundamente extraña, conceptualmente resbaladiza y, a menudo, para reírse a carcajadas”.\n \n “Es un placer inesperado reportar que aunque la película de Greta Gerwig es fundamentalmente una comedia de aventuras de verano basada en la línea de juguetes Barbie, está lejos de ser la contundente máquina de dinero que muchos temíamos que fuera a ser”, escribió.\n \n “El ángulo satírico-que seguramente logrará llegar mucho mejor a los espectadores mayores que a los preadolescentes- se exprime con entusiasmo y picardía (hay chistes que con gusto se mofan de algunas comunidades masculinas online).”\n \n Por su parte, Sarah Vine de The Independent se mostró menos satisfecha con la representación que hace el filme de los hombres. Escribió: “Es una película profundamente antihombre, una extensión de todo el feminismo de TikTok que pinta cualquier forma de masculinidad-más allá de la más insignificante- como tóxica y depredadora”.\n \n “Todo personaje masculino es un idiota, un déspota o un perdedor triste y algo patético. Si los roles se intercambiaran y un director masculino hiciera una película sobre cómo todas las mujeres son brujas interesadas histéricas y neuróticas, se ganaría las denuncias-con toda la razón- de ser profundamente ofensiva y sexista”.\n \n Concluyó: “Es desigual, inconexa, la trama no tiene ningún sentido real y la influencia de las corporaciones estadounidenses pesa mucho sobre ella”.", "response": "Las críticas positivas concluyen que es una película imaginativa, bien desarrollada, sorprendente y subversiva. También añaden que se trata de una comedia con toques satíricos y con una fuerte crítica a algunas comunidades masculinas online. Por otro lado, las críticas negativas indican que es una película antihombres y que es desigual e inconexa, con una trama sinsentido."}
{"id": "m47_250", "category": "Summarization", "instruction": "Resúmeme este texto sobre el robo de La Gioconda.", "context": "La Gioconda, también conocida como La Mona Lisa, es uno de los cuadros más famosos de la Historia y que fue realizado por el genio renacentista Leonardo Da Vinci.\n La obra ha pasado por distintas manos (o mejor dicho, por distintas paredes) entre ellas las de Napoleón Bonaparte, pero desde principios del siglo XIX está expuesta en Museo del Louvre, de donde no se ha movido, excepto en las contadas ocasiones en la que ha viajado para formar parte de exposiciones temporales en otros museos y a un periodo de dos años y ciento once días en el que permaneció en paradero desconocido tras ser robada a primera hora de la mañana del 21 de agosto de 1911.\n El autor del robo resultó ser Vincenzo Peruggia, un antiguo empleado del museo, quien con la ayuda de Eduardo Valfierno (auténtico cerebro de la operación) se hicieron con el valiosísimo cuadro, con el fin de venderlo a un coleccionista privado. Pero los primeros sospechosos del robo no fueron los propios autores, sino un grupo de artistas de la época entre los que se encontraba Pablo Picasso.\n El pintor malagueño era sospecho porque ya lo habían pillado en alguna que otra ocasión comprando en el mercado negro un par de obras robadas anteriormente en el Louvre. Finalmente, se comprobó la inocencia de Picasso, así como la de sus amigos. El cuadro fue finalmente recuperado el 11 de diciembre de 1913.", "response": "La Gioconda de Leonardo Da Vinci es uno de los cuadros más famosos de la Historia.\n La obra ha pasado por distintas manos, como las de Napoleón Bonaparte, pero desde principios del siglo XIX está expuesta en el Museo del Louvre, de donde solo se ha movido puntualmente para formar parte de exposiciones temporales en otros museos y durante el periodo de dos años y ciento once días en el que permaneció en paradero desconocido tras ser robada a primera hora de la mañana del 21 de agosto de 1911.\n El autor del robo fue Vincenzo Peruggia, un antiguo empleado del museo, con la ayuda de Eduardo Valfierno (auténtico cerebro de la operación). Pero los primeros sospechosos fueron un grupo de artistas de la época entre los que se estaba Pablo Picasso.\n El pintor malagueño era sospecho porque ya lo habían pillado antes comprando en el mercado negro obras robadas en el Louvre. Finalmente, se comprobó su inocencia y el cuadro fue finalmente recuperado el 11 de diciembre de 1913."}
{"id": "m47_329", "category": "Summarization", "instruction": "Sintetiza este extracto sobre la pasta carbonara.", "context": "Decir «pasta a la carbonara» es aludir a una de las recetas más versionadas y maltratadas de la cocina italiana. Nuestros vecinos mediterráneos, muy suyos cuando de sus platos tradicionales se trata, se echan las manos a la cabeza cada vez que ven una carbonara cocinada con nata o beicon. Es un crimen a la misma altura de la paella con chorizo. Para no seguir provocando infartos a los habitantes de la bella Italia hoy te voy a contar cómo hacer pasta carbonara auténtica. Y te aseguro que está tan buena que te olvidarás de la nata para siempre.\n Yema de huevo, panceta, queso pecorino y un toque de pimienta. Con estos sencillos ingredientes podemos elaborar pasta carbonara italiana, una de las recetas de pasta más tradicionales y ricas. Y no, no es necesario añadir nata para conseguir una salsa carbonara deliciosa, ya que la combinación de huevo y queso le aporta mucho sabor. Además, al prescindir de la nata estamos ante un plato mucho más ligero y saludable.", "response": "Los italianos no aprueban la versión de la carbonara con nata, ya que no es la receta auténtica. La carbonara real lleva yema de huevo, panceta, queso pecorino y algo de pimienta. Prescindir de la nata, además, hará que el plato sea mucho mejor para la salud."}
{"id": "m47_101", "category": "Summarization", "instruction": "Haz un resumen del texto.", "context": "El destino como decisión divina\n Respecto de este tema se han tablado numerosas discusiones a lo largo de la historia; las mismas giran en torno no solo a la existencia del destino como tal sino de que alguien (una entidad, en este caso) tenga la facultad de conocer hacia dónde vamos, es decir que pueda ver ese destino. Según las ideas ortodoxas impuestas por el cristianismo y otras religiones, Dios no solamente puede conocer el futuro, sino también todo el pasado y el presente, ya que se trata de una entidad atemporal.\n \n A lo largo de la historia, los seres humanos se han apoyado en creencias y mandatos para justificar sus acciones y para restarle importancia a sus actos malos. Si el destino como una existencia fija existiera ¿qué sentido tendrían cada una de nuestras decisiones? ¿alguien nos impulsa a escoger uno u otro camino? Puede considerarse que la mejor forma de entender este concepto es sabiendo que somos seres individuales, condicionados por nuestra historia y nuestra vida en sociedad, pero totalmente aptos de escoger una determinada senda y ser consecuentes con ella. Pero, a la vez, reconociendo que muchas cosas que suceden a nuestro alrededor afectarán el resultado de nuestro camino, sin ser necesariamente quienes dirijan nuestros pasos.", "response": "Ha habido muchas discusiones sobre la existencia del destino, especialmente sobre la facultad de alguien de conocer hacia dónde vamos. Según las ideas ortodoxas, Dios no solamente puede conocer el futuro, sino también todo el pasado y el presente, ya que se trata de una entidad atemporal. Puede considerarse que la mejor forma de entender este concepto es sabiendo que somos seres individuales, condicionados por nuestra historia y nuestra vida en sociedad, pero totalmente aptos de escoger una determinada senda y ser consecuentes con ella. Pero, a la vez, reconociendo que muchas cosas que suceden a nuestro alrededor afectarán el resultado de nuestro camino, sin ser necesariamente quienes dirijan nuestros pasos."}
{"id": "m47_594", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías resumir esta reseña de la película Aftersun?", "context": "Aftersun es una película que sale de lo común por varios aspectos, en primer lugar, hay que decir que si no logras conectar emocionalmente con la película y sus personajes podría resultarte bastante aburrida y carente de sentido. Esta película es diferente por cosas que van desde la estructura narrativa que no consta de los típicos 3 actos, hasta la forma de narrarte la historia de forma muy sutil dejando que seas tú el que descubra los detalles, no es muy declarativa o descriptiva sino más bien introspectiva.\n \n Vayamos por partes, la película parte de la premisa de una mujer adulta que en vísperas de su propio cumpleaños recuerda un viaje de vacaciones a Turquía que hizo junto a su padre hace al menos dos décadas cuando ella tenía 11 años.\n \n El recuerdo de ese viaje es muy importante para ella por muchas razones y por ello decide ver las grabaciones de vídeo caseras que tomó junto a su padre para armar en base a retazos de videos y recuerdos una historia que dé respuesta a dudas que posiblemente lleve planteándose casi toda su vida.\n \n El planteamiento de la película es a mi parecer que el espectador haga este viaje a la niñez junto a la protagonista para hurgar entre los recuerdos y ver indicadores, gestos o cualquier detalle que la ayude a encontrar esas respuestas que tan desesperadamente necesita, es decir se trata no sólo de un viaje físico como lo fue en su momento sino que para la Sophie adulta es un viaje emocional a recuerdos de su niñez que contienen no solo momentos alegres y de mucho amor junto a su padre sino algo más de suma importancia para ella.", "response": "Aftersun es una película que sale de lo común, y es que no sigue una estructura tradicional ni consta de 3 actos, pues es muy introspectiva. La película parte del cumpleaños de una mujer adulta que recuerda un viaje que hizo a Turquía con su padre cuando tenía 11 años, a través de grabaciones de vídeo caseras. En realidad está buscando respuestas a dudas que posiblemente lleve planteándose toda su vida. Es un viaje emocional de la Sophie adulta a la niñez para hurgar entre los recuerdos y ver indicadores para dar respuesta a sus preguntas."}
{"id": "m47_532", "category": "Summarization", "instruction": "Resúmeme este texto sobre los instintos del inconsciente colectivo según el psicólogo Carl Gustav Jung.", "context": "La exposición de Jung de lo inconsciente colectivo se basa en el problema clásico de la psicología y la biología relacionado con la naturaleza versus educación. Si aceptamos que la naturaleza, o la herencia, tiene alguna influencia en la psique individual, debemos examinar la cuestión de cómo esta influencia se afianza en el mundo real.\n \n Exactamente una noche en toda su vida, la polilla de la yuca descubre polen en las flores abiertas de la planta de la yuca, forma una bolita con el y luego lo transporta, junto a uno de sus huevos, al pistilo de otra planta de la yuca. Esta actividad no puede ser \"aprendida\"; tiene más sentido describir a la polilla yuca como si experimentase la intuición de cómo actuar.​ Arquetipos e instintos coexisten en lo inconsciente colectivo como opuestos interdependientes, aclararía Jung más adelante.​ Mientras que para la mayoría de los animales el entendimiento intuitivo se entrelaza completamente con el instinto, en los seres humanos los arquetipos se han convertido en un registro separado de los fenómenos mentales.\n \n Los seres humanos experimentan cinco tipos principales de instinto, escribió Jung: hambre, sexualidad, actividad, reflexión y creatividad. Estos instintos, enumerados en orden de abstracción creciente, provocan y constriñen el comportamiento humano, pero también dejan espacio para la libertad en su implementación y especialmente en su interacción. Incluso una simple sensación de hambre puede llevar a muchas respuestas diferentes, incluida la sublimación metafórica. Estos instintos podrían compararse con las \"pulsiones\" discutidas en el psicoanálisis y otros dominios de la psicología.​ Varios lectores de Jung han observado que en su tratamiento de lo inconsciente colectivo, Jung sugiere una mezcla inusual de fuerzas primordiales \"inferiores\" y espirituales \"superiores\".", "response": "Jung expone lo inconsciente colectivo basándose en el problema típico de naturaleza versus educación. Si aceptamos que la naturaleza tiene influencia en la psique, tenemos que ver cómo. Así, explica que la polilla de la yuca actúa instintivamente una noche en toda su vida, y no puede haberlo \"aprendido\". Pero, mientras en los animales el entendimiento intuitivo se entrelaza completamente con en el instinto, en los seres humanos los arquetipos se han convertido en un registro separado de los fenómenos mentales. \n Para Jung hay cinco tipos principales de instinto: hambre, sexualidad, actividad, reflexión y creatividad. Estos instintos se podrían comparar con las \"pulsiones\" discutidas en el psicoanálisis. Varios lectores han apuntado que Jung sugiere una mezcla inusual de fuerzas primordiales \"inferiores\" y espirituales \"superiores\"."}
{"id": "m47_260", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me puedes resumir el siguiente texto?", "context": "A lo largo de la historia se ha divulgado (ya fuese educación escolar, ciencia, religión, arte o cualquier tipo de cultura) y las personas encargadas de hacerlo se las tuvieron que ir ingeniándoselas para realizar sus clases o conferencias y mostrar algunos ejemplos ilustrativos a los presentes.\n Hoy en día es muy fácil gracias a herramientas como PowerPoint (el más popular), Canva o Prezi (por poner tres ejemplos), pero hasta hace unas décadas, cuando todavía no existían ese tipo de presentaciones digitales, los divulgadores usaban métodos mucho más rutinarios pero de gran efectividad.\n El franelógrafo era uno de ellos, el cual consistía en un lienzo (normalmente compuesto por una tabla de madera muy fina) el cual estaba forrado con una tela afelpada (franela) y en la que, a modo de pizarra (colgada en una pared o sobre un caballete) el conferenciante iba colocando unas piezas (también forradas de ese tejido) que representaba lo que quería explicar y que se iban quedando adheridas.\n No se sabe con exactitud cuándo se creó el franelógrafo y quién lo ideó, pero se tiene constancia de su uso ya en los siglos XVIII y XIX, sobre todo por los evangelizadores, quienes trataban de enseñar las escrituras y sus pasajes a una población que era mayoritariamente analfabeta y, haciéndolo de ese modo visual, aprendían fácilmente el mensaje de los religiosos.\n También se ha utilizado (y se sigue haciendo en muchos lugares) para enseñar en las escuelas a los más pequeños, debido a que el aprendizaje visual es mucho más efectivos.", "response": "A lo largo de la historia, las personas encargadas de divulgar se las tuvieron que ingeniar para mostrar ejemplos ilustrativos en sus clases o conferencias. \n Hoy en día es muy fácil gracias a herramientas como PowerPoint (el más popular), Canva o Prezi (por poner tres ejemplos), pero cuando no existían ese tipo de presentaciones digitales, se usaban métodos más rutinarios, como el franelógrafo.\n Consistía en un lienzo (normalmente era una tabla de madera muy fina) forrado con una tela afelpada y en la que el conferenciante iba colocando unas piezas (también forradas) que se iban quedando adheridas.\n Se tiene constancia de su uso en los siglos XVIII y XIX, sobre todo por los evangelizadores, para enseñar las escrituras a una población mayoritariamente analfabeta.\n También se ha utilizado en las escuelas, ya que el aprendizaje visual es mucho más efectivo."}
{"id": "m47_299", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que me hagas un resumen de este párrafo.", "context": "Los autómatas de pila, en forma similar a como se usan los autómatas finitos, también se pueden utilizar para aceptar cadenas de un lenguaje definido sobre un alfabeto A. Los autómatas de pila pueden aceptar lenguajes que no pueden aceptar los autómatas finitos. Un autómata de pila cuenta con una cinta de entrada y un mecanismo de control que puede encontrarse en uno de entre un número finito de estados. Uno de estos estados se designa como estado inicial, y además algunos estados se llaman de aceptación o finales. A diferencia de los autómatas finitos, los autómatas de pila cuentan con una memoria auxiliar llamada pila. Los símbolos (llamados símbolos de pila) pueden ser insertados o extraídos de la pila, de acuerdo con el manejo last-in-first-out (LIFO).", "response": "Los autómatas de pila se pueden usar para aceptar cadenas de un lenguaje definido sobre un alfabeto A, pero pueden aceptar alfabetos que no pueden aceptar los finitos. Tiene una cinta de entrada y un mecanismo de control. Uno de los estados es el inicial, y luego se definen los finales. Cuentan también con una memoria auxiliar llamada pila, que puede introducir y extraer símbolos. Las transiciones de estados dependen de los símbolos de entrada y los de la pila."}
{"id": "m47_28", "category": "Summarization", "instruction": "Resume la primera etapa del ciclo del agua.", "context": "Si te estabas preguntando qué es la evaporacion en el ciclo del agua, debes saber que el proceso hidrológico se inicia con la evaporación del agua que parte desde la superficie hacia la atmósfera. El agua en estado líquido de los océanos y otros cuerpos acuáticos se evapora, pasando de un estado líquido a uno gaseoso mediante la acción de la luz solar y el calentamiento del planeta.\n \n En este proceso de evaporación también intervienen los seres vivos mediante la sudoración (de los animales) y la transpiración (de las plantas y el resto del mundo vegetal).", "response": "La evaporación en el ciclo del agua es el proceso hidrológico que se inicia con la evaporación del agua de los océanos y otros cuerpos acuáticos que parte desde la superficie hacia la atmósfera, pasando de un estado líquido a uno gaseoso mediante la acción de la luz solar y el calentamiento del planeta."}
{"id": "m47_132", "category": "Summarization", "instruction": "Resume las instrucciones que necesito para aprender a colgar unas cortinas.", "context": "Independientemente de los pasos para colgar las cortinas, que es cierto que son sencillos, la cuestión es… ¿sabes cómo colgar cortinas para que queden perfectas? Esto ya requiere más tiempo y tenerlo todo bien medido y calculado. Si buscas la perfección, no puedes dejar nada al azar.\n Es importante que tomes bien las medidas y te bases en la altura del techo y en el ancho de la ventana o puerta para que la instalación de la cortina quede perfecta.\n ¿Cuánto debe medir la barra de sujeción?\n El primer paso para una colocación perfecta de la cortina es tener bien medida la anchura de la ventana o puerta. La cortina debe quedar perfectamente encuadrada con la ventana o puerta donde la vas a poner, por lo que la barra de sujeción debe tener la medida perfecta.\n La barra de sujeción debe medir como el ancho de la ventana o puerta, más 20 centímetros por cada lado. Es decir, si la ventana o puerta mide 2 metros, la barra de sujeción debe medir 2’40 metros. De esta manera, cuando tengas la cortina abierta, esta rodeará el marco sin cubrir el cristal.\n ¿A qué altura debo colocar la barra de sujeción?\n Otro punto importante sobre cómo colgar cortinas es saber a qué altura se debe colocar la barra que sujeta la cortina.\n La barra debe ir por encima del cajón de la persiana para que la cortina lo cubra perfectamente.\n Una vez solucionado este tema, para saber dónde colocar la barra debes tener en cuenta la altura del techo. Cuanto más alta coloques la barra, más atractivo será el resultado y creará el efecto de que el techo se eleva.\n La orientación es dejar como mínimo 10 centímetros por encima del marco. A partir de aquí, subir más la barra ya depende de la altura del techo, de cómo sean de largas las cortinas, y de cómo te parezca que queda mejor. Es recomendable hacer pruebas antes de colocarla de manera definitiva.\n ¿Dónde puedo colocar la barra de sujeción?\n Esta pregunta tiene mucho que ver con el punto anterior. La barra suele instalarse:\n En la pared de la ventana o puerta.\n En el techo, sobre la ventana o puerta.\n Entre dos paredes, sujeta de pared a pared.", "response": "Para colgar unas cortinas es importante tomar bien las medidas y que te bases en la altura del techo y el ancho de la ventana. La barra de sujeción debe medir como el ancho de la ventana o puerta, más 20 centímetros por cada lado. La barra debe ir por encima del cajón de la persiana. Cuanto más alta esté colgada la barra, más atractivo será el resultado. La barra suele instalarse en la pared de la ventana o puerta, en el techo, o entre dos paredes, sujeta pared o pared."}
{"id": "m47_81", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me resumes el siguiente texto?", "context": "La ciudad de Düsseldorf es otro de los lugares más icónicos que visitar en el Norte de Alemania, especialmente en el área metropolitana más grande del país que comprende esta ciudad, Dortmund, Essen, Colonia y Bonn. Dusseldorf es de las ciudades más importantes de Alemania porque aquí se concentra su industria pesada y energética. Aunque es una ciudad industrial, hay varios lugares maravillosos qué ver en Dusseldorf que aquí te voy a explicar.\n La ciudad de Düsseldorf no solo es una ciudad industrial y una de las más importantes de Alemania. También es el centro financiero de Alemania, de negocios y su centro de moda y comercio de todo el país. De todas las ferias de exposiciones y comercio del mundo, una quinta parte se lleva a cabo en este lugar.\n Durante la II Guerra Mundial, Düsseldorf fue el principal lugar donde se refinaban los hidrocarburos. Esto convirtió a la ciudad en la ciudad energética de la Alemania Nazi y, justo por ello, fue el principal blanco de los bombarderos de los países aliados vs. Alemania para detener los planes de guerra y expansión de Hitler.\n Justamente por lo anterior, Düsseldorf fue prácticamente reducida a polvo en su totalidad y, a pesar de ello, casi 80 años después, volvió a levantarse y a convertirse en una de las ciudades más importantes de Alemania. Como dato curioso, el aeropuerto de Düsseldorf es el tercer más importante y transitado de Alemania solo por detrás de Frankfurt y Múnich, respectivamente.", "response": "La ciudad de Düsseldorf es uno de los lugares más icónicos que visitar en el Norte de Alemania. Es de las ciudades más importantes de Alemania donde se concentra su industria pesada y energética. La ciudad de Düsseldorf no solo es una ciudad industrial, sino que también es el centro financiero de Alemania, de negocios y su centro de moda y comercio de todo el país. Durante la II Guerra Mundial, Düsseldorf fue el principal lugar donde se refinaban los hidrocarburos, y se convirtió en la ciudad energética de la Alemania Nazi. Por ello, fue el principal blanco de los bombarderos de los países aliados y posteriormente fue prácticamente reducida a polvo en su totalidad. Después, volvió a levantarse y a convertirse en una de las ciudades más importantes de Alemania, con el tercer aeropuerto más importante y transitado de Alemania."}
{"id": "m47_696", "category": "Summarization", "instruction": "¿Puedes resumir este texto sobre InuYasha?", "context": "Se dice que si un demonio puede tomar la forma de un humano, entonces es verdaderamente poderoso. Es cierto que, si bien los demonios no humanoides, especialmente los demonios con cuerpo de gusano anatómicamente ambiguos que son esclavizados por Naraku , son lo suficientemente fuertes como para ser un problema para los humanos normales, representan una pequeña amenaza para los humanos espirituales, como los monjes o las sacerdotisas. Aquellos que toman forma humana son mucho más formidables. Aún así, incluso muchos de estos yōkai tienen su \"forma verdadera\", como Sesshōmaru, cuya forma verdadera es la de un perro blanco gigante. Otros, como Entei o Espíritu Dragón, no pueden adoptar formas humanas, por lo que conservan una forma animal en todo momento. Entre los demonios vegetales, Kaō es el único en su tipo en asumir una forma humana. Los otros demonios plantas son sedentarios y no pueden cambiar de forma.\n \n El comportamiento social entre los yōkai también es extremadamente variado. Algunos demonios son muy sociales, especialmente los caninos, como el perro o el lobo, el último de los cuales viaja en grandes manadas y se asocia en vastas redes tribales. Otros demonios basados ​​en clanes incluyen a los Gatos Leopardo y el Clan Hyōga . Muchos otros demonios son cazadores solitarios que a veces luchan en pequeños grupos y deambulan por el campo. Los demonios especialmente débiles a veces se congregan por necesidad o miedo, especialmente aquellos que sirven a Naraku.", "response": "Si un demonio puede tomar forma humana, es muy poderoso. Los demonios no humanoides, sobre todo los gusanoides de Naraku, son solo una pequeña amenaza para los humanos espirituales. Pese a todo, muchos demonios con forma humana tienen también una forma verdadera. Otros, no pueden adoptar la humana. El comportamiento social de los demonios es variado. Algunos son muy sociales, otros son cazadores solitarios. Los demonios débiles tienden a congregarse en grupo."}
{"id": "m47_63", "category": "Summarization", "instruction": "Resume en dos frases este texto sobre el origen de los Cárpatos.", "context": "Los Cárpatos se formaron durante la orogenia alpina a lo largo del Mesozoico, principalmente durante el Cretácico y hasta la época del Mioceno, tras la colisión de Europa con fragmentos continentales y la subducción oceánica y de partes de corteza continental. La microplaca de Tisza, la de Dacia y la de Alcapa se desplazaron hasta converger, lo cual levantó la corteza superior y la plegó, formando montañas.\n \n Hay que considerar que el proceso de formación fue gradual, y que no toda la cordillera se elevó al mismo tiempo. Fue a finales del Triásico o a principios del Jurásico cuando los Cárpatos occidentales colisionaron con la microplaca de Tisza.", "response": "Los Cárpatos se formaron durante el Cretácico hasta el Miocénico, tras la colisión de Europa con fragmentos continentales y de partes de la corteza continental, en los que la microplaca de Tisza, la de Dacia y la de Alcapa se desplazaron hasta converger, generando la formación de montañas. Fue un proceso gradual, a finales del Triásico o a principios del Jurásico los Cárpatos occidentales colisionaron con la microplaca Tisza."}
{"id": "m47_486", "category": "Summarization", "instruction": "Resume el siguiente texto de J.L. Pinillos.", "context": "Hasta ahora nos hemos ocupado sobre todo del aspecto adquisitivo del aprendizaje, prescindiendo casi por completo de otros aspectos que, como la retención y el recuerdo, forman parte esencial del mismo, Un aprendizaje cabal comporta, no obstante, la retención de lo adquirido y la posibilidad de poder recordarlo en alguna manera, Nuestros hábitos adaptativos, la vivencia de nuestra identidad personal y la continuidad del mundo que nos rodea, procesos todos ellos relacionados con el aprendizaje, dependen esencialmente de esta capacidad de relacionar el pasado con el presente que se manifiesta en el recuerdo. Básicamente, recordar y olvidar pueden considerarse como el anverso y el reverso de un mismo proceso; el olvido consiste en la diferencia entre lo que se retiene y lo que se aprendió y, aunque no puede medirse de forma directa, no puede ser considerado como-una simple pérdida sino como el resultado de procesos activos, adquiriendo así cierta substantividad frente a la memoria. El recuerdo, a su vez, consiste en la evocación de contenidos fijados en un tiempo pasado, evocación que se apoya básicamente en procesos mentales de reconocimiento y reproducción de dichos contenidos.\n \n Para obtener una visión completa del aprendizaje debemos saber, pues, no solo cuánto retenemos de lo que hemos aprendido, sino también por qué olvidamos el resto, cómo deformamos nuestros recuerdos y por qué olvidamos precisamente unas cosas más que otras.", "response": "Hasta ahora nos hemos ocupado principalmente del aspecto adquisitivo del aprendizaje. No obstante, el recuerdo y el olvido de lo adquirido- procesos de los que dependen la vivencia de nuestra identidad personal y la continuidad del mundo- están íntimamente relacionados con el aprendizaje. Toda explicación del aprendizaje que prescinda de ellos será, pues, incompleta."}
{"id": "m47_423", "category": "Summarization", "instruction": "Explícame de forma resumida cuál es el objetivo de PhotoGuard.", "context": "El equipo del Laboratorio de Ciencias de la Computación e Inteligencia Artificial (CSAIL, por sus siglas en inglés) del MIT Technology ha creado la herramienta ‘PhotoGuard’ que protege a las fotografías de las manipulaciones para evitar el uso indebido.\n \n Este sistema resguarda a las imágenes de las posibles alteraciones, además, Gizmodo explica que la “técnica consiste en introducir en la imagen información que resulta invisible al ojo humano, pero que interfiere completamente con la manera que tienen las IAs generativas de imágenes de analizar los píxeles de una fotografía”.", "response": "PhotoGuard es una herramienta que tiene como objetivo impedir que las IA puedan manipular una fotografía, introduciendo en ella información imperceptible para el ojo humano, pero que interfiere en el trabajo de análisis de píxeles de las Inteligencias Artificiales."}
{"id": "m47_155", "category": "Summarization", "instruction": "Resume cómo y por qué se separó Oasis.", "context": "Oasis fue una banda británica encabezada por los hermanos Noel y Liam Gallagher, quienes por un conflicto, terminarían diluyendo al grupo de rock alternativo. Cada 28 de agosto se recuerda aquel concierto de 2009 en donde no salieron a tocar, pero ¿por qué se separó Oasis?\n El 28 de agosto de 2009 marcó un antes y un después en la historia del rock. La reconocida banda británica Oasis, en pleno apogeo de su gira europea, tenía pautada su actuación en el prestigioso festival Rock en Seine, en París. Sin embargo, lo inesperado sucedió: esa noche, los hermanos Liam y Noel Gallagher no subieron al escenario y no volverían a hacerlo nunca jamás, poniendo fin a la trayectoria de una de las bandas más influyentes de la era moderna.\n ¿Cómo se separó Oasis?\n Noel, el mayor de los hermanos Gallagher, anunció que dejaba la banda a través de un comunicado en MySpace: \"Con un atisbo de tristeza y un profundo alivio, anuncio que esta noche he abandonado Oasis. Se dirá y escribirá de todo, pero la realidad es que no podía seguir trabajando ni un día más con Liam\".\n ¿Por qué se separó Oasis?\n La gota que rebalsó el vaso fue una discusión entre los Gallagher que culminó con Liam rompiendo la guitarra de Noel. Por su lado, Noel en diálogo con el medio Daily Star años después: \"Hubo una confrontación, y al final dije, '¡Al diablo! Me largo, ¡vete al diablo!'\". En contraposición, Liam aseguró que \"Noel abandonó Oasis porque no pudo con la presión y no aguantaba el rock ‘n' roll. Se asustó\". Este no fue el último enfrentamiento, la tensión venía de años anteriores. En septiembre de 1994, tras conquistar el Reino Unido con \"Live forever\", y mientras buscaban replicar ese éxito en Estados Unidos, un concierto en Los Ángeles se tornó caótico por el consumo de metanfetamina de algunos miembros de la banda.\n Liam criticó fuertemente a sus compañeros y arrojó una pandereta a Noel. Después de ese incidente, Noel desapareció por un par de días, regresando con \"Talk tonight\", otro gran hit.\n En 1995, durante la grabación del álbum (What's the story) Morning glory, otra confrontación se desató. Liam, bajo los efectos del alcohol, irrumpió en el estudio con algunos amigos de un bar, lo que llevó a Noel a atacarlo con un bate de críquet. A pesar de la gravedad del suceso, la grabación del álbum concluyó sin mayores contratiempos. A pesar de esta tumultuosa relación, Noel reconoce que tal vez debieron presentarse aquella noche del 28 de agosto. \"Con perspectiva, quizá deberíamos haber hecho el concierto. Habría sido una actuación monumental y descabellada de Oasis, ya que la disputa se habría trasladado al escenario, quizás no con golpes, pero sí con intercambios verbales. Habría sido un show para la historia\".", "response": "Oasis fue una banda británica formada por Noel y Liam Gallagher que se separó el 28 de agosto de 2009, cuando no salieron a tocar en su concierto del festival Rock en Seine.\n ¿Cómo se separó Oasis? Noel anunció que dejaba la banda a través de un comunicado en MySpace en que Noel expresó que no podía trabajar más con Liam.\n ¿Por qué se separó Oasis? La gota que rebalsó el vaso fue una discusión que terminó con Liam rompiendo una guitarra de Noel en una confrontación. Liam, en contraposición, aseguró que Noel no pudo con la presión y se asustó. Esta tensión se había acumulado con los años, pues en el pasado un concierto se volvió caótico por el consumo de metanfetamina de uno de los miembros de la banda. Liam criticó a sus compañeros y arrojó la pandereta a Noel, que desapareció por un par de días. Durante la grabación del álbum (What's the story) Morning glory hubo otra confrontación cuando Liam irrumpió en el estudio bajo los efectos del alcohol y Noel lo atacó con un bate de críquet. Noel reconoce que tendrían que haber tocado en el concierto del 28 de agosto, y habría sido un show inolvidable si hubieran trasladado la disputa al escenario."}
{"id": "m47_235", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme un resumen del siguiente texto.", "context": "Las vitaminas son sustancias que su cuerpo necesita para crecer y funcionar en forma normal. La vitamina D ayuda al cuerpo a absorber el calcio, uno de los principales elementos que constituyen los huesos. La deficiencia de vitamina D puede llevar a enfermedades de los huesos como la osteoporosis o el raquitismo. La vitamina D juega un papel importante en los sistemas nervioso, muscular e inmunitario.\n Puede obtener vitamina D de tres maneras: a través de la piel, de la dieta y de suplementos. Su cuerpo forma la vitamina D naturalmente después de la exposición al sol. Sin embargo, demasiado sol puede llevar al envejecimiento y el cáncer de la piel, así que muchas personas tratan de obtener su vitamina D de otras fuentes.\n Los alimentos ricos en vitamina D incluyen yemas de huevo, pescado de agua salada e hígado. Otros alimentos, como la leche y el cereal, muchas veces están enriquecidos con vitamina D.", "response": "Las vitaminas son sustancias necesarias para crecer y funcionar en forma normal. La vitamina D ayuda al cuerpo a absorber el calcio y la deficiencia de vitamina D puede llevar a enfermedades de los huesos. También juega un papel importante en los sistemas nervioso, muscular e inmunitario.\n Se puede obtener vitamina D a través de la piel, de la dieta y de suplementos. El cuerpo la forma naturalmente después de la exposición al sol, pero, a causa de los riesgos que esto supone, muchas personas tratan de obtenerla de otras fuentes.\n Las yemas de huevo, el pescado de agua salada y el hígado son ricos en vitamina D, mientras que alimentos como la leche y el cereal están muchas veces están enriquecidos con vitamina D."}
{"id": "m47_7", "category": "Summarization", "instruction": "Resúmeme estos pasos para pintar los muebles de IKEA.", "context": "PASO A PASO PARA PINTAR LOS MUEBLES DE IKEA\n Paso 1. Limpia la pieza\n Para pintar este tipo de muebles es imprescindible que no queden restos de suciedad o de grasa. De lo contrario, no se adherirá bien ningún producto. Iserte utiliza el limpiador \"Omniclean\", muy efectivo y fácil de usar. De este modo, vierte en un recipiente una parte del producto por diez de agua y humedece un paño con esta mezcla. Pásalo por toda la superficie hasta que quede bien limpia.\n \n \n Paso 2. Desmonta la pieza y prepárala \n Una vez hayas limpiado toda la pieza, desmonta los cajones y tiradores de tu mueble, en caso de que tengan, como es el caso de la mesita de noche de IKEA de Neus. Antes de pintar, es necesario preparar el producto con la que vamos a trabajar. Cabe la posibilidad, por un lado, de abrir el poro mediante una lija fina.\n \n Otra opción y la recomendada por la experta es emplear un primer y aplicar una capa de imprimación. Con el primer la tarea será mucho más rápida y limpia. No obstante, ambas opciones son igual de válidas para cualquier tipo de superficie.\n \n Paso 3. Aplica el primer\n ¡A pintar! Agarra un rodillo flocado, aquel tipo de rodillo que parece como de terciopelo, para evitar que queden grumos de pintura en la superficie. A continuación, moja de primer el rodillo y empieza pintando los cajones.\n \n Al restaurar muebles antiguos, en los que no suele haber guías en los cajones, puede ser que estos no cierren tras la capa pintura. Si te pasa, hay dos soluciones posibles: no pintar el interior del cajón, solamente la parte frontal y sus laterales; o bienlijar la superficie pintada para intentar que el grosor de la pintura sea el más leve posible, y el cajón pueda abrirse y cerrarse con comodidad. En los muebles modernos, depende de ti pintar el interior de los cajones o solo la parte exterior.", "response": "PASO A PASO PARA PINTAR LOS MUEBLES DE IKEA\n \n 1. Para pintar este tipo de muebles es imprescindible que no queden restos de suciedad o de grasa. Vierte en un recipiente una parte del producto por diez de agua y humedece un paño con esta mezcla. Pásalo por toda la superficie hasta que quede bien limpia.\n \n \n 2. Desmonta los cajones y tiradores de tu mueble. Antes de pintar, es necesario preparar el producto con la que vamos a trabajar. Cabe la posibilidad, por un lado, de abrir el poro mediante una lija fina. Otra opción es emplear un primer y aplicar una capa de imprimación. \n \n 3.¡A pintar! Agarra un rodillo flocado, mójalo de primer y empieza pintando los cajones.\n \n Al restaurar muebles antiguos, puede ser que estos no cierren tras la capa pintura. Si te pasa, hay dos soluciones posibles: no pintar el interior del cajón, o bien lijar la superficie pintada para intentar que el grosor de la pintura sea el más leve posible."}
{"id": "m47_381", "category": "Summarization", "instruction": "Resume brevemente el mito de Perseo.", "context": "Según el mito griego, Perseo era un semidiós, hijo de Zeus y de la mortal Dánae. Polidectes, que se había enamorado de Dánae, pensó que Perseo estorbaba a sus planes y amenazó a este con cortar la cabeza de su madre si no le traía la cabeza de la Medusa, una de las tres gorgonas que habitaban en la isla de Sérifos.\n \n Los dioses decidieron ayudar a Perseo en su difícil empresa, Atenea le dio un escudo que era un espejo, Hades le dio un casco que lo haría invisible cuando lo usara, Hermes le dio unas sandalias que se convertirían en alas para volar, y Hefesto le dio una espada indestructible.\n \n La Medusa era un monstruo que convertía en piedra a todo el que la mirase, por lo que Perseo utilizó el escudo como espejo para no mirar a Medusa directamente y así alcanzó a cortar la cabeza de la gorgona. Perseo pudo escapar haciéndose invisible con el casco que le había dado Hades, dios del inframundo de los muertos.\n \n Después, Perseo, empleando la cabeza de la Medusa convirtió en piedra a Atlas, a Fineo, a Polidectes y a todos cuantos se opusieron contra él.", "response": "Perseo era un semidiós hijo de Zeus y Dánae, a quien Polidectes le amenazó con cortar la cabeza de su madre si no le traía antes la cabeza de Medusa. Atenea le prestó un escudo que era un espejo, Hades le dio un casco que le volvería invisible, Hermes le dio unas sandalias que le permitirían volar y Hefesto una espada indestructible. Perseo utilizó el escudo como espejo para no mirar a Medusa directamente con tal de no quedar convertido en piedra, y así consiguió cortar su cabeza. Después de esto, Perseo convirtió en piedra con la cabeza de Medusa a Atlas, Fineo, Polidectes y a quienes se le opusieron."}
{"id": "m47_641", "category": "Summarization", "instruction": "Necesito que me hagas un resumen de este texto sobre las características y reglas del Senet.", "context": "Es un juego para dos contrincantes y consta de un tablero de tres filas paralelas con diez casillas cuadradas cada una y de un número de piezas, que dependiendo de la variante del juego, pueden ser entre diez y veinte en total. Normalmente las piezas de ambos jugadores eran muy diferentes, siendo las de uno de forma cónica y las del otro de forma cilíndrica entallada y, a su vez, unas de color oscuro y otras de color claro, aunque parece ser que el color dependía más del material del que estaban hechas y era la forma la que distinguía las de un jugador u otro, siendo las cónicas ligeramente más altas. Se han encontrado fichas de color blanco, azul, negro, marrón, rojo, verde, etc. El orden de los cuadrados es del 1 al 10 de izquierda a derecha en la primera fila, del 11 al 20 de derecha a izquierda en la segunda fila y del 21 al 30 de izquierda a derecha en la tercera fila, siendo este el sentido que deben seguir las fichas de los dos jugadores al avanzar, saliendo sus diez fichas de la primera fila colocadas alternativamente y ocupando esta por completo y parte de la segunda en la modalidad de 14 fichas. Existen varias casillas especiales que son la 15, 26, 27, 28, 29 y 30 (estas casillas especiales pueden contener dibujos o símbolos jeroglíficos). Si un peón cae en la casilla 27, debe comenzar desde la casilla 15, como sucede en algunas casillas del Juego de la Oca. Las casillas 26, 28, 29 y 30 son casillas donde las fichas están protegidas pero requieren tiradas especiales para extraer las fichas del tablero. Estas tiradas especiales consisten en que la ficha debe pasar obligatoriamente por la casilla 26. Después tiene un máximo de dos tiradas para salir del tablero. De tal forma, en la casilla 26 puede sacar un 1, 2, 3 o 4. Y la siguiente vez que mueva, tiene que sacar el número exacto para salir. Si no puede hacerlo, esa ficha no se mueve. No se utilizan dados para determinar los avances de las fichas, sino cuatro pequeñas tablillas que, por un lado no tienen nada y por la otra cara son negras o tienen motivos dibujados o tallados para poder distinguirlas bien: según las caras que caigan mirando arriba, se decide el movimiento; si cae una blanca mirando arriba, se mueve un lugar, si caen dos, se mueven dos, etc. Si todas caen boca abajo, se mueven seis. No existe el 5 como resultado de estas tablillas. Se tienen en consideración las caras que quedan hacia arriba y los correspondientes resultados se muestran en la tabla. Siempre que un jugador obtenga como resultado 1, 3 o 6, sigue teniendo turno de juego y, tras mover el peón que desee o pueda, tiene otra tirada y así hasta que saque un 2 o un 4.", "response": "El Senet es un juego para dos contrincantes con un tablero formado por casillas y un número variables de piezas de formas y colores diferentes. Estas fichas se colocan en casillas predeterminadas al iniciar. Algunas casillas son especiales con diferentes efectos, como proteger a las fichas contenidas en ellas. No se utilizan dados, sino cuatro pequeñas tablillas con un lado vacío y otro pintado. En función de la combinación de lados vacíos y pintados en cada tirada, las piezas pueden avanzar una determinada cantidad de casillas."}
{"id": "m47_783", "category": "Summarization", "instruction": "Sintetiza este texto sobre la serie The Big Bang Theory.", "context": "Mediante el uso de sus tarjetas de vanidad al final de los episodios, Lorre alegó que el programa había sido plagiado por un programa producido y transmitido en Bielorrusia.​ Oficialmente titulado Теоретики (The Theorists), el programa presenta «clones» de los personajes principales, una secuencia de apertura similar, y lo que parece ser una traducción rusa muy cercana de los guiones. Lorre expresó su molestia y describió su consulta con el departamento legal de Warner Bros. sobre las opciones. La empresa productora de televisión y la estrecha relación de la estación con el gobierno de Bielorrusia fueron citadas como la razón por la cual cualquier intento de reclamar una infracción de derechos de autor sería en vano, porque la compañía que copia los episodios es operada por el gobierno.\n \n Sin embargo, no se requirió ninguna acción legal para finalizar la producción del otro programa: tan pronto como se supo que el espectáculo no tenía licencia, los actores renunciaron y los productores lo cancelaron. Dmitriy Tankovich (quien interpreta a la contraparte de Leonard, «Seva») dijo en una entrevista: «Estoy molesto. Al principio, a los actores se les dijo que todos los asuntos legales estaban resueltos. No sabíamos que no era el caso, entonces cuando los creadores de The Big Bang Theory comenzaron a hablar sobre el programa, estaba avergonzado. No puedo entender por qué nuestra gente primero lo hace, y luego lo piensa. Considero que este es el fondo de mi carrera. Y no quiero participar en un espectáculo robado».", "response": "Lorre alegó que The Big Bang Theory había sido plagiado por un programa de la televisión bielorrusa llamado \"The Theorists\", aunque Warner Bros no tomó cartas en el asunto. Aun así, no se requirió ninguna acción legal para finalizar la producción del programa, puesto que los actores renunciaron y los productores lo cancelaron."}
{"id": "m47_350", "category": "Summarization", "instruction": "¿Puedes hacerme un resumen de cómo se desarrolló la relación entre C. Tangana y Rosalía?", "context": "Rosalía y C. Tangana, los artistas españoles más representativos de la nueva generación de compositores ibéricos, han puesto en la vitrina mundial la música del país europeo. Ambos han colaborado antes, previo a su explosión como fenómenos mundiales, y también tuvieron una relación amorosa que inició por su gusto por la música del otro.\n \n Se conocieron a mediados de la década del 2010, cuando Rosalía todavía era una relativa desconocida en la industria musical. Tangana la escuchó cantar en redes sociales y quedó impresionado. “Fui yo el que fue a buscarla. La escuché cantar y, desde el primer momento, supe que quería hacer temas con ella. Tuve un poco de labia y la convencí”, contó Tangana en una entrevista al diario español El País.\n \n Aunque terminaron por razones desconocidas en mayo de 2018, su relación fue fructífera para sus carreras: realizaron dos canciones juntos, Antes de morirme y Llámame más tarde. Ambos salen en el video de Antes de morirme.\n \n Además, el rapero fue uno de los grandes motores creativos detrás de El mal querer, el álbum que marcó un hito en la carrera de Rosalía. Tangana co-escribió 8 de las 11 canciones del disco.\n \n A pesar de ser afines creativamente, el fin de la relación no fue del todo pacífica. En una entrevista en el programa de televisión española El Hormiguero, el presentador Pablo Motos le preguntó si alguna vez le había agradecido a alguien por ‘quererla mal’, a lo cual la cantante de Candy respondió: “Claro que sí. De hecho se lo agradezco en el disco”.", "response": "Rosalía y C. Tangana se conocieron en la década de 2010, cuando el madrileño quiso colaborar con ella después de haberla descubierto por redes sociales. Realizaron dos canciones juntos y C. Tangana coescribió varias de las composiciones del álbum que lanzó a la fama a Rosalía, El mal querer. Su relación terminó en 2018 por causas desconocidas."}
{"id": "m47_513", "category": "Summarization", "instruction": "Resume este texto sobre Diane Warren.", "context": "Lo que siempre ha llamado la atención de Warren es su buen perder. En 2021, cuando fue derrotada por duodécima ocasión, colgó un post en sus redes sociales tranquilizando a sus fans. “Ok, perdí de nuevo, pero ¿sabéis cuál fue la mayor victoria? Sentir más amor y apoyo que nunca en mi vida. Gracias a todos los que forman parte de mi comunidad y a los que votaron por esta canción, sois lo mejor de lo mejor y cada vez que nominan una canción mía es un gran honor que no me tomo a la ligera y por el que estoy profundamente agradecida. Gracias a todos por todas las amables y encantadoras palabras de apoyo, eso significa más que cualquier estatuilla”, escribió en Facebook.\n \n El premio honorífico de Diane Warren es inapelable. Aunque muchos no conozcan su rostro, ella es la compositora de varias de las baladas más míticas del cine y de muchas de las canciones más cantadas y destrozadas en los karaokes de todo el mundo. Su primera nominación fue en 1988, y ya fue por una canción que ha quedado para la historia del cine y de las radiofórmulas tipo M80 o Kiss FM. Ella, junto a Albert Hammond, escribieron ese Nothing’s Gonna Stop Us Now que sigue escuchándose a menudo. Era la banda sonora de la canción Maniquí, y su éxito sigue siendo, junto a We Built This City, el más conocido de su banda, Starship. Perdieron frente a The Time Of My Life, otro de los himnos del cine de los años 80.", "response": "Diane Warren, la compositora de algunas de las bandas sonoras más míticas del cine, es conocida por su buen perder en la carrera de los Óscars. Además, su premio honorífico es inapelable."}
{"id": "m47_54", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me puedes resumir el texto a continuación?", "context": "Apoco menos de un año para la disputa de los Juegos Olímpicos de París 2024, Joel Embiid es una de las principales atracciones del torneo de baloncesto. Porque quiere estar, parece que estará... pero no se conoce todavía con qué selección. Pareció encaminado a Francia tras nacionalizarse, pero Estados Unidos también apostó por entregar al de los Sixers un pasaporte y trabaja para convencer al último MVP de la temporada regular de la NBA.\n No ocultan los de las barras y estrellas que tienen fijación en el jugador de origen camerunés. \"La respuesta es sencilla. Sí, hablé con él. Tiene opciones\", reconoció Grant Hill, director ejecutivo de USA Basketball a 'NBA Radio'. Embiid daría un salto más a una plantilla de la que se espera que rompa con el perfil no estelar y lleno de jóvenes con el que Estados Unidos se presenta al Mundial de los meses de agosto y septiembre. El objetivo es el torneo olímpico con sede en Lille para la fase de grupos y Bercy para las eliminatorias. \"Hablamos con él para el próximo verano. Veremos cómo se desarrolla\", agregó Hill. Embiid tiene que decidir entre sus dos pasaportes, el galo o el estadounidense. A las dos se acercó. \"He estado aquí durante mucho tiempo. Mi hijo es estadounidense. Sentí que estoy viviendo aquí y fue una bendición ser estadounidense. Así que dije, ¿por qué no?\", confesó en referencia al la súper potencia.", "response": "Joel Embiid es una de las principales atracciones del torneo de baloncesto, pues todavía no se sabe con qué selección estará. Parecía encaminarse a Francia, pero Estados Unidos también apuesta por él y trabaja para convencerle, ya que tiene fijación en el jugador de origen camerunés. Embiid daría un salto más a una plantilla de la que se espera que rompa con el perfil no estelar y lleno de jóvenes con el que Estados Unidos se presenta al Mundial de agosto y septiembre. El objetivo es el torneo olímpico de Lille para la fase de grupos y Bercy para las eliminatorias. Embiid tiene que decidir entre sus dos pasaportes: el galo o el estadounidense. A las dos se acercó. En referencia a la superpotencia, confesó que ha estado ahí mucho tiempo y que su hijo es estadounidense. Siente que está viviendo ahí y que fue una bendición ser estadounidense, así que se preguntó: ¿por qué no?"}