{"id": "caBreu_abstractive_625", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi.\nEl cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.\nEn dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder.\nSi voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.\nLa invasió russa d’Ucraïna s’ha comès en un moment en què la situació de la covid al país era crítica, amb un pic de 677.794 casos actius el 20 de febrer, la xifra més alta registrada fins ara a Ucraïna.\nEn un conflicte bèl·lic, i amb tan sols un 35% de la població vaccinada, això serà un problema afegit.\nThe New York Times assenyala que els refugiats són especialment vulnerables perquè, com és previsible, en un soterrani, en un refugi antiaeri o en un tren ple de passatgers, la distància de seguretat i la màscara no són prioritaris.\nPer això es preveu que els casos de covid i la tensió hospitalària augmentin.\nPau Spiegel, director de Salut Internacional de la Universitat Johns Hopkins, explica que s’atendran pacients covid juntament amb ferits de guerra, i que els qui s’infectin greument es trobaran els hospitals plens i amb un dèficit de subministrament d’oxigen, cosa que és important per a molts ingressats, no tan sols per als malalts de covid: “Hi haurà una UCI limitada i, a més, hi haurà molts més pacients amb trauma, de manera que el tractament real es podrà veure greument obstaculitzat”; fins i tot, encara que no requereixin ingrés hospitalari, molts pacients tindran dificultats per a fer el tractament, perquè hi ha medicaments, com ara els anticossos monoclonals o el remdesivir, que requereixen una connexió intravenosa, i això és més difícil de gestionar enmig d’una guerra.\nLa tensió hospitalària també pot afectar Polònia, Moldàvia i Romania, a causa del flux de refugiats.\nCom a precedent, la guerra del Karabakh del 2020 va tenir aquests mateixos efectes: van augmentar els casos de la covid, els sanitaris no s’aïllaven i continuaven tractant els pacients de guerra i hi havia dificultats per a proveir assistència mèdica, seguir els contactes i contenir la propagació del virus.\nMés enllà de l’afectació de la covid en la guerra a Ucraïna, i centrant-nos ara en la pandèmia a casa nostra, convé esmentar una novetat en relació amb les restriccions.\nUna mesura que entrarà en vigor dissabte, 5 de març.\nAls Països Catalans s’han registrat 4.061.878 casos i 37.648 morts, i actualment hi ha 336 pacients a les UCI.\nCliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials .\nA tot el món, les darreres xifres són de 437.845.518 casos confirmats i 5.978.624 morts.\nDel total de casos, 369.575.569 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.\nEls cinc estats més afectats en aquest moment són:\n–Els Estats Units d’Amèrica, amb 80.649.244 casos i 975.301 morts;\n–L’Índia, amb 42.931.045 casos i 514.054 morts;\n–El Brasil, amb 28.787.620 casos i 649.443 morts;\n–L’estat francès, amb 22.702.815 casos i 138.367 morts;\n–Regne Unit, amb 18.886.701 casos i 161.361 morts.\n–A l’estat espanyol hi ha 11.036.085 casos i 99.883 morts.\n–The Guardian: El vaccí de Pfizer és significativament menys efectiu en nens de cinc anys a onze (en anglès)\n–The Straits Times: El vaccí de Novavax mostra una eficàcia a llarg termini en l’assaig del Regne Unit (en anglès)\n–CNN: La demanda de proves de la covid-19 disminueixen, però els experts adverteixen que és més important que mai (en anglès)\n–Infobae: Òmicron: les cinc preguntes que encara inquieten la comunitat internacional respostes per experts (en castellà)\nCom demanar hora?\n–On i quan cal mostrar el passaport covid?\n–Canvis en les quarantenes dels contactes estrets\n–Quines són les restriccions al País Valencià?\n–Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?\n–La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?\nTelèfon d’informació: 900 300 555\nTelèfon d’informació: 061\nTelèfon d’informació: 061\nTelèfon de cita prèvia: 821 955", "response": "A Ucraïna només el 35% de la població està vacunada i es troba en un pic amb més de mig milió de casos positius. La guerra amb Rússia complica la situació i fa que no es puguin mantenir unes mesures sanitàries adequades. A més, els casos i els hospitals són més complicats de gestionar.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1159", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "Els pagesos han tallat la C-31 a l'alçada de Torroella de Fluvià per reclamar els 2 MEUR que el Govern els deu per les expropiacions.\nFoto: Xavier Pi.\nMig centenar de pagesos han tallat la carretera C-31 a l'alçada de Torroella de Fluvià (l'Alt Empordà) per reclamar els 2 milions d'euros que se'ls deuen per les expropiacions de l'obra.\nLa carretera ja fa dos anys que es va inaugurar i, segons assegura Unió de Pagesos, els propietaris de 158 finques afectades encara no han vist ni un euro.\nEls pagesos han entravessat els tractors a la carretera i, per fer sentir la seva indignació, han plantat tomàquets al bell mig de la calçada.\n\"Només demanem el que és just, que ens paguin d'una punyetera vegada el que ens deuen\", ha dit el coordinador nacional del sindicat, Joan Caball.\nEls afectats amenacen amb més mobilitzacions si el Govern no els escolta.\nLes obres de millora de la C-31 van abraçar un tram de disset quilòmetres a cavall de les comarques del Baix i l'Alt Empordà.\nEn total, els treballs van tenir un cost de 63,2 MEUR i la nova carretera, que s'estén entre la Tallada d'Empordà i Torroella de Fluvià, va entrar en servei per Setmana Santa del 2010.\nTot i haver passat dos anys, però, el cert és que molts dels pagesos que van veure com se'ls expropiaven els camps encara no han cobrat ni un euro.\nLes expropiacions van començar el 2008 i van afectar unes 400 finques.\nDe les 300 que representa Agroxarxa, els propietaris de més de la meitat -158, en concret- encara tenen pendent rebre els diners per part de la Generalitat.\nPer fer sentir la seva indignació, aquest matí mig centenar de pagesos han tallat la C-31 a l'alçada de Torroella de Fluvià.\nConvocats pel sindicat Unió de Pagesos, han entravessat els tractors al mig de la carretera i han plantat tomàquets en una mena d'hort improvisat a la calçada.\nA més, també han penjat pancartes on reclamaven al Govern que els pagui els diners de les expropiacions.\nEn total, el sindicat denuncia que es deuen més de 2 MEUR, i critica que la situació ja s'arrossega des de l'anterior tripartit.\n'Volem cobrar ja!!!' o 'Entre Nadal i Recoder els pagaments per fer' han estat els lemes que han presidit les pancartes de la protesta.\nUnió de Pagesos ha escollit el tram de la C-31 al seu pas per Torroella de Fluvià perquè, com assegura, aquí és on les obres de la carretera van afectar més camps agrícoles i on hi ha més propietaris que encara no han cobrat.\n\"Apart del traçat, amb molts ponts i rotondes, des d'aquí també és d'on es van extreure la majoria dels àrids\", ha explicat el coordinador del sindicat a l'Alt Empordà, Miquel Vilardell.\n\"Al municipi hi ha explotacions que han vist com se'ls expropiaven fins al 50% dels terrenys; si a això hi sumem que els propietaris no han cobrat, això deixa els pagesos en una situació de vulnerabilitat total\", ha criticat Vilardell.\nI ha afegit: \"És inhumà i il·lògic\".\nCobrar \"d'una punyetera vegada\"\nEl coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, ha dit que la protesta d'avui no és res més que \"reclamar un acte de justícia\".\nPer Caball, el que cal \"és que els afectats cobrin d'una punyetera vegada\".\nPer això, el sindicat reclama al Govern que, abans de continuar executant obres en altres punts de la demarcació, \"primer pagui el que deu\".\nA més, el coordinador nacional també assegura que \"no entén\" com és que la Generalitat va començar a pagar algunes expropiacions, però després va aturar el procés i ja no ha continuat ingressant els diners per a la resta dels propietaris afectats.\n\"La darrera resposta que hem rebut de la Generalitat és que no s'ha consignat cap partida pressupostària aquest 2012 per fer front a les expropiacions de la C-31; per tant, reclamem és que primer paguin el que deuen\", ha ressaltat Joan Caball.\nEls pagesos ja han anunciat que, si el Govern no els escolta i no mou fitxa, continuaran portant a terme més mobilitzacions.\n\"Després de dos anys, ja se'ns ha acabat la paciència i, si el Govern no ens escolta, anirem a més\", ha conclòs Joan Caball.", "response": "50 pagesos han tallat amb tractors, pancartes i tomàquets la carretera C-31, per reclamar els 2 milions d'euros que els deuen per les terres que se'ls han expropiat a causa de les obres. Els pagesos han mostrat així la seva indignació i amenacen amb més mobilitzacions si el govern no fa res.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_859", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "Tarragona acull d’avui a divendres el 1r Congrés Català de Dret Ambiental amb la participació d’un centenar d’experts.\nEl canvi climàtic centra la primera edició d’aquest congrés, impulsat des de la Universitat Rovira i Virgili.\nDurant el congrés, amb ponents d’alt nivell, des de geòlegs a biòlegs i físics, s’abordarà la qüestió del canvi climàtic des de molts aspectes, com ara transports, boscos, justícia ambiental, mitigació de les emissions, etc.\nA part de constatar que es tracta d’una prioritat a afrontar en l’àmbit mundial, durant la sessió inaugural del congrés s’han posat de manifest els diferents ritmes de Catalunya i d’Espanya en relació a aquesta matèria i, especialment, sobre la legislació.\nAixí, s’ha fet esment de la llei del canvi climàtic aprovada pel Parlament i tombada pel Tribunal Constitucional espanyol.\nEl certamen, que neix amb voluntat de continuïtat, vol ser un espai de trobada entre l’acadèmia, les administracions, empreses i organitzacions socials, amb participació internacional.\nL’acadèmic Michel Prieur, considerat el pare del dret ambiental a França, és només un exemple d’un dels conferenciants en aquest congrés, organitzat pel Centre d’Estudis de Dret Ambiental (CEDAT), un centre de recerca i ensenyament superior vinculat a la Universitat Rovira i Virgili dedicat al dret ambiental en totes les seves facetes.\n‘Volem iniciar una sèrie de congressos catalans que esperem que esdevinguin un espai de debat per debatre periòdicament els temes de medi ambient a Catalunya, i, en relació a aquest congrés, abordar diversos aspectes sobre el canvi climàtic, així com la llei aprovada pel Parlament’, ha dit el director del CEDAT, Antoni Pigrau.\nDurant tres dies s’han organitzat nombroses conferències al Campus Catalunya de la URV.\nAvui al matí, en la sessió inaugural, Pigrau ha remarcat que, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, la temperatura mitjana de Catalunya de l’any passat va ser 0,5 graus superior a la mitjana climàtica del període del 1961 al 1990.\n‘I la comunitat científica internacional adverteix de la necessitat de mantenir la temperatura global del planeta per sota de l’augment de 2 graus des de l’era preindustrial; això requereix l’establiment de reduccions significatives en les emissions de gasos d’efecte hivernacle’, ha dit.\nEn aquest context, Pigrau ha destacat la llei que el Parlament va aprovar al juliol.\n‘Però lamentablement ha estat impugnada també davant del Tribunal Constitucional espanyol, pel govern espanyol, en aquesta dinàmica d’impugnacions gairebé automàtiques en què els interessos de la política partidista sembla que deixen en segon pla la necessitat apressant d’afrontar els problemes de les persones’, ha etzibat el director del CEDAT.\nEn la mateixa línia s’ha expressat la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Marta Subirà, deixant clar que l’ampli debat que va suposar la llei, en un procés llarg amb nombrosos agents implicats, no quedarà en va.\n‘Malgrat la impugnació, estem totalment decidits a treballar en el seu desenvolupament; perquè la llei no és fet menor’, ha declarat.\nDe fet, una de les taules rodones del Congrés espanyol aprofundirà en la nova llei catalana, així com el debat del pacte nacional per a la transició energètica cap a un model de país que no depengui dels combustibles fòssils, que és l”altra pedra angular’, segons Subirà, centrarà una de les taules rodones del congrés.\n‘I tot això demostra la maduresa de la societat catalana’, ha afegit.\nEn l’opinió de Subirà, cal superar tots aquests anys marcats per la ‘voluntarietat’ i apostar per ‘elements vinculants’, davant un fenomen climàtic que els experts titllen d”urgent’ i ‘inaplaçable’.\n‘Som favorables a acords voluntaris, però la voluntarietat ha de servir per anar més enllà, i com a Govern creiem que calen uns mínims obligatoris’, ha dit.\nLa implicació de Catalunya, en comparació amb l’estat espanyol, en el tema del canvi climàtic -sense voler aprofitar les oportunitats de la descarbonització, segons Subirà-, i també l’anunci de Trump de retirar els Estats Units de l’Acord de París han ocupat bona part de la sessió inaugural d’aquest 1r congrés, titulat ‘El canvi climàtic: una mirada des de Catalunya’.", "response": "El primer Congrés Català de Dret Ambiental tindrà lloc aquest divendres a Tarragona i durarà tres dies. Durant aquest període, s'afrontaran temes relacionats amb el canvi climàtic i també es debatrà sobre la llei del canvi climàtic que va aprovar el Parlament o el pacte nacional per a la transició energètica.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2133", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "La consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, i el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, han acordat la Declaració de Palma per la qual es comprometen \"a enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura\".\nAixí ho han manifestat després de la reunió mantinguda entre els tres consellers i els seus respectius equips al Museu de Mallorca, on s'ha escenificat la voluntat de treballar conjuntament i reforçar els projectes compartits, aprofitant el moment històric favorable entre les tres administracions, segons ha apuntat el Departament de Cultura.\nEntre d'altres aspectes, la Declaració de Palma preveu la consolidació de l'Institut Ramon Llull com a organisme de promoció exterior.\n\"Hem d'aprofitar els vents favorables que ens ha brindat aquesta etapa política per crear sinergies que ens permetin reforçar els projectes comuns, tant a dins com defora dels nostres territoris, perquè junts tenim més oportunitats d'obrir-nos al món\", ha afirmat la consellera Ruth Mateu.\nPer la seva banda, el conseller Santi Vila ha destacat la necessitat d'\"intensificar\" els vincles entre els tres territoris perquè és \"impossible\" entendre la cultura del país, segons ha assenyalat, \"sense les aportacions dels creadors baleàrics o valencians\".\nVila considera que la Declaració de Palma és una \"oportunitat\" per definir la interrelació cultural entre els tres territoris i ha apostat per seguir potenciant l'Institut Ramon Llull com a \"eina per internacionalitzar els nostres autors i creadors més enllà dels nostres territoris\".\nPer la seva banda, el conseller Vicent Marzà ha explicat que aquest acord és \"un pas més\" per potenciar les indústries culturals i creatives de cada territori, \"la primera pedra per a construir ponts i no murs a un vertader i eficaç corredor mediterrani cultural\".\n\"Estic segur que aquesta acció repercutirà en positiu als nostres sectors culturals tant pel que fa a l'ampliació de circuïts de programació com al rendiment econòmic de les propostes creatives\", ha sentenciat Marzà.\nPel que fa als principals projectes concrets, dins la Declaració de Palma, es contempla la necessitat de reforçar el mercat interior cultural entre els tres territoris, impulsant circuits d'Arts Escèniques, Visuals, Música, Literatura, Audiovisual i Cultura Popular o Tradicional.\nEl Departament de Cultura ha destacat que l'objectiu de crear aquests circuits és facilitar el moviment entre els tres territoris a les indústries culturals i els creadors, i el funcionament serà acordat per grups de treball de les tres institucions.\nAquesta declaració preveu pels sectors de les arts musicals, les arts visuals, i les escèniques, l'establiment de criteris de participació conjunta a fires i festivals, creació de circuits per compartir.\nPel que fa a la promoció de la creació literària i la indústria editorial, es coordinaran tasques de promoció de la literatura i es promouran programes d'intercanvi d'autors.\nEn l'àmbit de llengua, la Declaració de Palma es marca assolir un sistema d'acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible, garantint la coherència, la transparència i la màxima informació pública, segons el Departament.\nEntre altres compromisos, els tres consellers han acordat impulsar iniciatives conjuntes envers les polítiques estatals lesives envers la llengua compartida.\nLligant els àmbits de la llengua i la cultura i com a plataforma per donar a conèixer les creacions fora del territori, la Declaració de Palma també preveu la consolidació de l'Institut Ramon Llull com a organisme de promoció exterior i internacionalització.\nEn aquest sentit, cal remarcar el reingrés del govern de les Illes Balears a l'Institut, i la col·laboració de l'IRL amb la Generalitat Valenciana dintre del Pla Estratègic Cultural 'Fes Cultura'.\nTotes les accions plantejades per la Declaració de Palma es concretaran mitjançant grups de treball que reuniran a representants dels tres territoris.\nA la trobada entre els tres consellers també hi han assistit el director general de Cultura del Govern de les Illes Balears, Jaume Gomila; la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balear, Marta Fuxà; la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa; el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona; i el director de l'Institut Ramon Llull, Manel Forcano.", "response": "El Departament de cultura català, balear i valencià s'uneixen per reforçar la llengua i la cultura que tenen en comú. Això s'ha aconseguit amb la consolidació de l'Institut Ramon Llull com a organisme de promoció exterior i d'internacionalització de la cultura dels tres territoris. També impulsaran iniciatives conjuntes per defensar el català en les polítiques estatals.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1320", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "L'excomissari José Manuel Villarejo diu que té proves que acrediten els vincles del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) amb l'atemptat de Barcelona del 17 d'agost de 2017.\nAquestes proves, però, són informació secreta de l'Estat que serà confidencial per sempre.\nPer sempre?\nSí.\nAixí ho estableix la llei de secrets oficials, una llei franquista de 1968 que no s'ha modificat mai -els diferents governs del PP i el PSOE ho han impedit sistemàticament- i que, a diferència del que passa en altres països, no posa un termini concret en què la informació classificada es desclassifiqui automàticament.\nA dia d'avui, només el govern espanyol pot ordenar desclassificar una informació secreta.\nSense voluntat política per fer-ho, tot allò que l'Estat sap sobre l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, es guardarà amb pany i clau per sempre més.\nVa ser menys d'un minut i gairebé de passada, però Villarejo va deixar anar dimarts a l'Audiència Nacional unes acusacions greus que assenyalaven els vincles de l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán amb els atemptats del 17-A.\nEl comissari jubilat de la Policia Nacional, en el marc del judici contra ell pel cas Tàndem, va dir que l'atac havia estat un \"greu error\" de Sanz Roldán, que no va calcular bé les conseqüències de fer un \"petit ensurt\" a Catalunya quan faltaven poques setmanes pel referèndum de l'1-O.\nVillarejo, com ha estat habitual en tota la seva declaració, va llançar les acusacions sense proves concretes, però el cert és també que fins ara no hi ha hagut voluntat real, ni política ni judicial, d'arribar al fons de la qüestió i confirmar o desmentir el paper del CNI en l'atemptat, que va deixar 17 morts.\nL'excomissari, que s'enfronta a 109 anys de presó i té una guerra oberta de fa temps amb Sanz Roldán, ja va parlar dels serveis secrets i l'atemptat fa un any, en un altre judici.\nEn aquella ocasió va dir que el CNI tenia informacions que apuntaven a un atac a Barcelona, però no en va fer cas perquè no va considerar fiable la font.\nNo va anar més enllà.\nAquest dimecres, ha matisat les seves paraules, si bé ha insistit en els vincles del CNI amb l'atemptat.\nEs volia, ha dit, generar \"sensació de risc\" a Catalunya i la necessitat de \"protecció\" de l'Estat, no pas provocar un atemptat.\nI les proves?\n\"Si volen proves, vagin als meus arxius\", ha dit.\nEl problema és que aquest alguns d'aquests arxius s'han declarat secrets i, per tant, secrets, a no ser que el govern espanyol decideixi el contrari.\n\"Desclassificar informació depèn del govern espanyol\", assenyala a NacióDigital el periodista Fernando Rueda, expert en espionatge espanyol i autor de diversos llibres sobre el CNI.\nTot allò que fa referència a noms, fets o situacions relacionades amb els serveis secrets de l'Estat és considerat informació secreta i, per tant, no es pot fer pública.\nLes proves que assegura Villarejo que té per acreditar els vincles del CNI amb l'atemptat de Barcelona són, doncs, material classificat.\nD'acord amb l'actual llei espanyola, no es desclassificarà mai si no ho vol l'autoritat competent, en aquest cas el govern espanyol que ara presideix Pedro Sánchez.\n\"Ara com ara, els secrets d'estat són eterns\", constata Rueda.\nLa Moncloa ha esquivat les paraules de Villarejo.\nNomés la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha demanat \"no fer el joc\" a l'excomissari.\nUna llei de secrets \"anòmala\"\n\"Com més secret, menys memòria.\nEl secret d'estat pot portar a pensar que hi ha un estat secret i incontrolable\", apunta.\nEl PP i el PSOE han bloquejat sistemàticament les reformes de la llei i Espanya encara funciona amb una llei franquista, a la qual se li han fet alguns matisos.\nHi ha hagut diversos intents de reformar la llei, sovint a instàncies del PNB, que sempre han topat amb el bloqueig dels principals partits de l'Estat.\nA dia d'avui, només el govern espanyol pot decidir classificar una informació.\nAmb l'esborrany, hi hauria més titulars que podrien convertir una informació en confidencial.\nÉs significatiu també que s'establirien terminis de desclassificació.\nLa llei actual fa que la classificació del secret tingui un caràcter indefinit.\nPel que fa a la competència per desclassificar informacions, la llei actual diu que ho pot fer aquell òrgan que la classifica, és a dir, el govern espanyol.\nL'esborrany que treballa l'executiu estatal no descarta crear un òrgan específic encarregat d'aquesta qüestió.\nSigui com sigui, encara no hi ha res tancat.\nMentrestant, els secrets continuaran sent secrets.", "response": "Villarejo va acusar dimarts davant l'Audiència Nacional el CNI, advertint que té proves que el vinculen amb els atemptats del 17-A. Una llei del 1968 només permet al govern accedir a aquesta informació secreta classificada. El govern treballa en un esborrany per modificar aquesta llei i que es puguin establir terminis de desclassificació.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2969", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "El MNAC inaugura divendres la primera gran exposició retrospectiva sobre el fotògraf barceloní Oriol Maspons (1928-2013), l'arxiu del qual custodia el Museu Nacional des de l'any 2011.\nL'exposició comissariada per Cristina Zelich recorre les seves quatre dècades de dedicació a la fotografia amb fins a 530 imatges, algunes d'inèdites o poc conegudes, més enllà dels icònics treballs sobre el Somorrostro o els retrats de la Gauche Divine barcelonina.\nMaspons va defensar la fotografia aplicada o \"útil', com recorden tant el títol de l'exposició com l'associació de les imatges seleccionades amb les publicacions o àmbits per les quals van ser concebudes o publicades.\nReportatgisme, retrat, moda i publicitat, Maspons va abastar un ampli camp fotogràfic fins a confegir un arxiu de més de 7.000 imatges.\nA través de 530 imatges l'exposició '1949-1995.\nOriol Maspons.\nLa fotografia útil' recorre més de quaranta anys d'activitat fotogràfica en els camps del reportatge, el retrat, la moda i la publicitat.\nDigitalitzat i inventariat gràcies a la Fundació Nando i Elsa Peretti i l'empresa Agrolimen, l'arxiu del fotògraf conservat al MNAC ha estat escrutat per Cristina Zelich, la comissària de l'exposició.\nL'àmplia selecció que n'ha fet inclou imatges inèdites, moltes d'elles tractades i inventariades en una etapa recent de treball a l'arxiu.\nDavant l'ingent material que tenia entre mans, la comissària va optar per dividir l'exposició en dos àmbits: el Maspons \"amateur\" i el fotògraf professional.\nEn tots dos àmbits, però, hi ha un mateix fil conductor, la idea de la fotografia com a fet \"útil\" i una creació \"aplicada\" que sempre va defensar Maspons.\n\"Va defensar la fotografia en tant que notari del seu temps, i la finalitat de la qual era la pàgina impresa\", explica Zelich a l'ACN.\nProva d'això són les múltiples instantànies que el fotògraf va publicar en mitjans gràfics i revistes com 'Destino', 'Triunfo', 'Interviú', 'Paris-Match', 'Bocaccio'.\nEn coherència, la comissària ha contextualitzat diverses imatges al costat del mitjà on van ser publicades.\nDe la mateixa manera, es reprodueixen les portades dels àlbums musicals pels quals va cedir o fer fotografies, o els diversos volums de la col·lecció 'Palabra e imagen', de l'editorial Lumen amb la qual va col·laborar des de l'inici degut a la seva amistat amb Esther Tusquets.\nAl parer de la comissària, més que un avantguardista, Maspons va ser un \"renovador del llenguatge\" –ell i els seus companys de generació com Miserachs o Colom- en el sentit que es va oposar a la fotografia com a objecte de contemplació estètica i com a creació artística \"bonica\", que aleshores imperava en associacions fotogràfiques com l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, de la qual va formar part des del 1952 fins que en va ser expulsat el 1958.\nL'exposició recull també la faceta d'escriptor i teòric de Maspons, amb una sèrie de textos com el conegut article 'Salonisme', publicat a la revista 'Arte Fotográfico' el 1957 i que va suposar una dura crítica al món conservador agrupacionista.\nDe fet, va ser l'article el que li va costar l'expulsió de l'AFC.\nTambé hi són alguns dels nombrosos llibres que va il·lustrar, entre els quals destaca 'Arquitectura gótica' (Lumen, 1968), d'Alexandre Cirici.\nI tot i que la comissària no ha volgut que l'exposició fos un recull de les fotografies més icòniques de Maspons, tampoc ha obviat alguns dels treballs on aquestes imatges s'insereixen, com els seus reportatges sobre la vida al Somorrostro, o els retrats i altre tipus d'imatge que il·lustra la 'Gauche Divine' barcelonina, de la qual ell mateix en formava part.\nSobre la disparitat de temes d'interès del fotògraf (també va fotografiar arquitectura i paisatge urbà a París o Londres, i va testimoniar per la Creu Roja Internacional el terratrèmol a Manàgua del 1973, entre altres), Zelich opina que Maspons era una persona \"molt curiosa, que s'interessava per molts temes i que acceptava tots els encàrrecs que li arribaven a l'estudi\".", "response": "Aquest divendres s'inaugura l'exposició retrospectiva d'Oriol Maspons (1928-2013), dividida en l'etapa amateur i la professional. L'exposició inclou 530 imatges, algunes de les quals són inèdites, textos seus de la seva etapa com a escriptor i teòric, alguns dels llibres i treballs que va il·lustrar, i reportatges sobre la vida al Somorrostro.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_174", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "El pes de la distància.\nMàrius Torres suposa que les cartes que ha enviat recentment a Joan Sales poden suscitar malentesos i fa per manera d’aclarir-los.\nPerò, com sempre, va més enllà i ofereix reflexions, aquesta vegada sobre l’esperança i l’ambició.\nLa carta conté també dues referències a la poesia: un elogi de Carles Riba a la qualitat literària de Torres i l’anunci d’una carta –interessantíssima– on comentarà un conjunt de poemes de Joan Sales.\nSerà la que publicarem demà passat.\n«Poc després de tirar la meva carta de darrers de juliol, vaig rebre la vostra del 23 de juny.\nAbans havia rebut el plec dels poemes d’en Joan.\nTanmateix, si us escric avui és perquè ahir, amb la carta d’en Joan a l’Esperança, vaig veure ben clar el que ja temia, i és que alguns fragments de la meva carta anterior havien d’irritar fortament en Joan.\nÉs cert que potser nosaltres no imaginem prou el que és viure a Macorís.\nPerò si alguna cosa que diem nosaltres us sembla fora de lloc i estúpida, penseu que potser tampoc vosaltres teniu una idea molt precisa de l’ambient en què es viu aquí.\nDéu sap que la meva intenció era bona, i que no us voldria veure pas convertits en exemplars de l’alta societat dominicana, tal com ens la descriu en Joan.\nPerò sap també, i seria per tant inútil que volgués dissimular-li-ho, que no tinc cap mena de prejudici ‘antifilisteu’, i que tan honorable em sembla viure del comerç com de la pedagogia.\nEn la carta que violàrem ahir, en Joan no fa cap al·lusió als vostres plans ni a possibles canvis de residència.\nHo heu deixat córrer?\nComprenc que parlar de tot això us faci poca il·lusió, tan poca com me’n pugui fer a mi parlar de la meva salut.\nI, diantre!, d’ençà que m’ho vau demanar, no deixo de parlar-vos de la meva salut a cada carta. | És ben cert que més que el clima, l’ambient, l’enyorament, les taràntules i l’alta societat, és el no veure una finalitat clara a la nostra vida que ens neguiteja i ens posa de mal humor.\nHom accepta amb goig el martiri quan està cert que procura la glòria del cel; hom s’irrita d’una picada de mosquit quan la pròpia existència sembla tan ridícula com una picada de mosquit.\n¿Recordeu un sonet de Milton que una vegada vaig provar de traduir?\nEl darrer vers és d’una concisió romana:\nThey also serve who only stand and wait.\nAguantar ferm, i esperar, és també una manera de servir Déu –la sola finalitat de l’home en la Terra, sigui poeta o adroguer.\nHi ha qui es consagra a l’exercici de la fe, hi ha qui es dóna a la caritat, ¿per què Déu no ha d’estimar igualment aquells que es donen tots a l’esperança?\nNo demano pas que us poseu una bena als ulls, però com que la fe de les persones intel·ligents ens sembla més profunda que la dels carboners, i la caritat envers els enemics és més noble que cap altra, l’esperança ‘a consciència’ és tant més divina com més difícil.\nPotser la finalitat que trobem a faltar en la nostra vida és aquesta: potser Déu ens ha fet només perquè exercitéssim amb tota l’ànima aquesta bellíssima virtut.\nNo siguem ‘reacis’ i esperem, encara que tota la vida no hagi de ser res més que això: esperar.\nJo no trobo la menor dificultat a esperar que algun dia esperarem plegats, sense que un oceà ens separi.\nN’estic cada dia més segur –i no he estat mai un optimista per les coses que desitjo vivament.\nCal que us convenceu que la vostra vida actual és un episodi sense importància, i que l’únic que importa és treure’n tot el suc possible com a experiència vital.\nTinc ganes d’escriure’t un comentari llarg i ben mesurat dels teus poemes, Joan.\nEls hem acabat de transcriure, amb la Maria Planas.\nPerò necessito molta calma i llegir-los encara moltes vegades.\nHi ha coses que fan una impressió fortíssima –i no pas precisament aquelles que volen suggerir horror.\nAixí que el meu cervell començarà a funcionar una mica seguit, em posaré a la feina.\nFa unes setmanes, un amic nostre a qui el meu pare havia deixat la còpia a màquina dels meus versos que tu vas enviar-li abans d’embarcar, va llegir-los a Carles Riba, veí de la ciutat del Conqueridor d’ençà de primers d’any.\nSegons sembla, Riba en féu grans elogis i anà a demanar al pare la resta de coses meves, i li prometé una crítica per quan ho hagués llegit tot.\nEstic content per mi, i de pensar que he pogut donar una grossa alegria al pare, justament en aquests moments en què potser no ho hauria pogut fer si gaudís de bona salut.»\nText extret del llibre ‘Les coses tal com són‘ (de l’editorialAcontravent).\nVEGEU TOTA LA SÈRIE DE CARTES PUBLICADA.", "response": "Màrius Torres respon a les cartes de Joan Sales, on comenta el seu estat de salut. Assegura que la finalitat de l'ésser humà al món és esperar, i que espera que algun dia ho facin junts. També comenta que està transcrivint els seus poemes i que pels seus propis ha rebut elogis i ha donat una alegria al seu pare.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_839", "instruction": "Resumeix aquest text:", "context": "L’editorial Proa publica, un any més, el Premi Miquel de Palol de poesia, en aquest cas concedit al poeta Josep Maria Fulquet (Barcelona, 1948) i al seu volum, Morir com un riu, un llibre de poemes molt poderós i fins i tot brutal en algunes de les seves conviccions, eixamplades a partir de la intenció de sacsejar el lector i fer-lo participar de la veu poètica que aquí s’eixampla com una exhalació.\nComentant l’esmentat volum, el poeta Carles Camps Mundó en fa una defensa exaltada i aprofita per atacar algunes de les misèries del sistema literari català actual.\nAmb el tema encara candent, des de Núvol el poeta Jaume C. Pons Alorda entrevista Josep Maria Fulquet per parlar del seu nou llibre i per conèixer més claus de la polèmica.\nJaume C. Pons Alorda: Com a cita d’autoritat per obrir el teu Morir com un riu agafes un text de Nietzsche en què el filòsof alemany assegura que el poeta expressa “pensaments i sentiments” que nosaltres també tenim, i “d’una manera tan bonica”.\nDesprés, en el seu primer poema, el que enceta, un vers ens retorna a “repeticions de coses ja sabudes”.\nPer a vostè la poesia és una lluita contra els tòpics o és parlar del coneixement compartit entre els éssers humans?\nJosep Maria Fulquet: He agafat aquestes paraules de Nietzsche, dels Aforismes concretament, una mica per significar que el poeta no és en cap cas un extraterrestre, un individu “posseït” per la divinitat, com van posar en circulació els romàntics.\nByron, Shelley, Keats, però també Goethe i el seu Werther, van fer molt de mal (potser “mal” no és ben bé la paraula, és simplement una manera d’expressar-ho) en aquest sentit.\nFins i tot —no podia ser altrament— la seva mort (l’un, lluitant per la independència de Grècia; l’altre, ofegat en una platja italiana) va ajudar a crear aquesta aura de personatges únics, irrepetibles.\nI ells potser ho són, però no pas la seva obra, el que van escriure.\nAmb aquest epígraf de Nietzsche he volgut remarcar precisament això que dic parlant del text d’Eliot i del concepte de tradició, concretament la tendència que tenim, al fer l’elogi d’un poeta, a insistir en els aspectes de la seva obra que menys s’assemblen als altres; és a dir, que sovint, al comentar determinats aspectes de la seva obra, hi volem detectar l’individual, l’original, allò que el fa diferent dels altres.\nEn canvi, si ens acostem al poeta sense aquest “parti pris”, sovint ens adonarem que no solament les millors parts de la seva obra, sinó les més individuals, són aquelles en què els seus avantpassats, els poetes ja desapareguts, confirmen amb més vigor la seva immortalitat.\nAixò diu Eliot, i serveix per contestar una mica la seva pregunta.\nFixi’s que Nietzsche diu que la primera alegria que ens dóna un poeta és descobrir en ell un pensament, o un sentiment, que nosaltres també tenim.\n¿No és parlar del coneixement compartit entre els sers humans això?\nMorir… no pretén en cap cas ser un llibre original, per descomptat.\nAl contrari, vol aprofundir en pensaments i sentiments del comú, que ens vénen donats per la tradició, per dos mil anys de plantejar-nos les mateixes qüestions, de manifestar estats d’ànim determinats per factors d’ordre tant moral com intel·lectual o afectiu.\nI per cert, ara que parlem d’això, quan vostè em demana quins són els autors que llegeixo, n’hi he dit molts, tant de catalans com d’europeus, però m’he descuidat de citar-n’hi dos; i més que dos autors, que també, dos llibres que em van impressionar al llegir-los, precisament perquè, cada un en la seva especificitat particular, posaven en relleu això que li deia de compartir sentiments que tots tenim.\nL’un és Sense invitació, de Vicenç Villatoro (Proa, 2011); l’altre, Rere els vidres, de Jaume Huch (Ed. de L’Albí, 2015).\nEn ells, hi descobreixes això: pensaments i sentiments que tu també has tingut i que ells, en funció de la seva capacitat de combinació, de la seva “ars combinatòria”, fan aparèixer com si fossin nous.\nPodeu llegir l’entrevista sencera a Núvol, el digital de cultura.", "response": "El poeta Josep Maria Fulquet ha rebut el premi Miquel de Palol de poesia pel seu llibre \"Morir com un riu\". Durant una entrevista explica que tendim a extreure de les persones el que els diferencia de la resta, però el seu llibre pretén aprofundir en un pensament que tots tenim i que, més que diferents, són comuns.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2460", "instruction": "Resumeix aquest text:", "context": "La retrospectiva 'Apocalypse domani' recollirà títols clau de 'l'exploitation italiana' de ciència ficció\nACN Barcelona.-El Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya 2019, que se celebrarà del 3 al 13 d'octubre, celebrarà el 40è aniversari de 'Mad Max.\nSalvajes de autopista', de George Miller.\nAquesta efemèride ha inspirat el cartell, una retrospectiva i el llibre oficial del Festival.\nEl director del certamen Àngel Sala també ha anunciat la retrospectiva 'Apocalypse domani' que recollirà títols clau de l'exploitation italiana de ciència ficció desenvolupada a finals dels anys 70 com a conseqüència de l'èxit de títols nord-americans com 'Star Wars', 'Alien' o '1997: Rescate en Nueva York', però sobretot de les dues primeres entregues de 'Mad Max'.\nAixí mateix, també s'homenatjaran els 40 anys de la icònica pel·lícula 'Alien, el octavo pasajero', de Ridley Scott,\nSala ha recalcat que 'Mad Max' es va convertir en \"una pel·lícula mítica\" quan es va estrenar 40 anys.\n\"Va ser una sorpresa per a tots els aficionats perquè tenia un contingut de violència i acció molt diferent al que es portaven a l'època i arribava d'Austràlia, una cinematografia emergent\", però que no era molt coneguda.\nEl director ha destaca que volen parlar també del 79 amb pel·lícules de violència urbana com 'The Warriors' o 'Mad Max'.\nEl director del certamen ha recordat l'impacte que va tenir en ell veure 'Mad Max'.\n\"Jo tenia 15 anys i ens va impressionar l'escena d'un nen petit corrent per una autopista i perseguit per cotxes.\nEm va impactar la increïble direcció de les escenes d'acció per part de George Miller\".\nEl Festival de cinema de Sitges dedicarà una retrospectiva als títols clau de 'l'exploitation italiana' de ciència ficció i portarà per nom 'Apocalypse domani'.\nSón títols que van ser influïts per cintes nord-americanes com 'Star Wars', 'Alien', '1997: Rescate en Nueva York' i les dues primeres entregues de 'Mad Max'.\nEl festival ha assenyalat que van ser productes pensats per al mercat internacional, que en alguns territoris van assolir un enorme èxit comercial, dirigits per veterans del cinema de gènere italià com Enzo G. Castellari ('1990, Los guerreros del Bronx', 'Los nuevos bárbaros'), Joe D'Amato ('Bronx lucha final'), Sergio Martino ('2019, tras la caída de Nueva York'), Lucio Fulci ('Roma año 2072: Los gladiadores') o Luigi Cozzi ('Contaminación: Alien invade la Tierra').\nLlibre oficial del Sitges 2019\n'Apocalypse Domani.\nLa década dorada de la exploitation italiana de ciencia-ficción (1977-1990)' és el títol del llibre oficial del Sitges 2019 que, sota la coordinació d'Ángel Sala, veurà la llum el proper mes d'octubre.\nAquesta serà la segona col·laboració entre el Festival i Editorial Hermenaute, després de la publicació l'any passat de l'assaig 'Michele Soavi.\nCineasta de lo macabro'.\nEl llibre analitza el fenomen de 'l'exploitation italiana' des de la perspectiva del gènere de la ciència ficció, repassant els seus precedents, els seus continguts i l'impacte que van suscitar aquest tipus de produccions.\nPel que fa al cartell que s'ha donat a conèixer aquest dimecres, Sala ha recalcat que inclou tots els elements de la saga de 'Mad Max' i a aquest tipus de cinema on hi apareixen cotxes, el desert, l'apocalipsi i la destrucció.\n\"El cartell connecta amb el món de 'Mad Max' i el cinema 'exploitation' italià\".\nEl Festival de cinema de Sitges ha creat Fantastic 7, conjuntament amb el Marché du Film del Festival de Cannes i el fundador de Blood Window, Bernardo Bergeret.\nCom ha recalcat el certamen, es tracta d'un fòrum destinat a fomentar el talent dins de la indústria del gènere i afavorir la seva connexió amb socis comercials potencials.\nFantastic 7 va celebrar la seva primera edició a la passada edició del Festival de Cannes.\nLa sessió, apadrinada pel director J.A. Bayona, va aplegar set festivals internacionals: Bucheon International Fantastic Film Festival (Corea del Sud), el Cairo International Film Festival (Egipte), el Festival Internacional de Guadalajara (Mèxic), l'International Film Festival & Awards de Macao (Xina), el South by Southwest d'Austin (Estats Units), el Festival de Toronto (Canadà) i el Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.\nPer altra banda, Taboo'ks és una iniciativa del Festival de Sitges que acosta la literatura i el cinema fantàstic.\nEl programa, que obrirà el període de presentació de candidatures la primera setmana de juny, selecciona d'entre tots els projectes rebuts quatre obres (novel·la, teatre o novel·la gràfica) i un study-case d'un projecte en vies d'adaptació per presentar-los als productors assistents al Festival, amb la finalitat de promoure els acords d'adaptació d'obres literàries a projectes audiovisuals.", "response": "Del 3 al 13 d'octubre se celebrarà el Festival de Sitges, el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya 2019. El director ha anunciat que es rememoraran els títols imprescindibles de l'exploitation italiana, anomenats \"Apocalypse domani\". A més, s'homenatjaran pel seu 40è aniversari les icòniques pel·lícules \"Mad Max\" i \"Alien, el octavo pasajero\".", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_928", "instruction": "Resumeix aquest text:", "context": "Durant cinc anys va semblar que no hi havia límit per a Donald Trump.\nNi la seva base social minvava, ni l’oposició demòcrata trobava mecanismes per a frenar-lo.\nHo van intentar amb un primer impeachment, o procés de destitució, per a condemnar-lo per abús de poder i obstrucció al congrés.\nPerò va sortir-ne no tan sols absolt sinó probablement reforçat.\nQuan faltaven dues setmanes perquè el seu successor, Joe Biden, fos investit president, tot va canviar de sobte.\nCentenars de seguidors seus van mirar d’assaltar el Capitoli dels Estats Units, a Washington D.C., per impedir que el congrés ratifiqués la victòria de Biden –i la derrota de Trump, per tant.\nLes imatges van congelar l’alè dels Estats Units: cinc morts i la seu de la democràcia del país, tan sacralitzada en el seu imaginari popular, profanada.\nI això sí que va semblar un límit.\nA poc a poc es va anar evidenciant que l’assalt al Capitoli havia originat un sisme dins el Partit Republicà, que havia dut Trump a la presidència.\nDeu representants republicans van donar el vist-i-plau perquè s’engegués un segon impeachment contra Trump, el suport més gran de la història de membres del mateix partit del president a la seva destitució.\nI per uns instants, va semblar que els republicans es llançarien a la piscina i escenificarien una ruptura amb Trump per renovar-se durant els quatre anys vinents.\nEl cap de la majoria republicana, el senador Mitch McConnell, fidel aliat de Trump durant el seu mandat, fins i tot va arribar a especular amb la possibilitat d’accelerar el procés com mai en la història, amb una sessió congressual d’emergència, de manera que Trump pogués ser expulsat abans de la investidura de Biden.\nD’aquí ve, sembla, aquest procés d’impeachment, el primer que es fa contra un president que ja no ocupa el càrrec.\nSi hi ha els disset senadors republicans necessaris perquè la condemna a Trump reïxi, s’interpretarà com un missatge: el Partit Republicà, dominat per Trump fins ara, vol un trencament amb els darrers quatre anys.\nPerò el judici tot just comença.\nÉs un procés legal pensat per jutjar un càrrec públic de rang federal.\nLa constitució nord-americana estableix que el poder legislatiu pot emprendre el procés quan hi ha indicis de “traïció, suborn o més alts crims i males praxis”.\nEl procés té dues fases.\nEn la primera, la cambra de representants acusa el càrrec.\nEn la segona, que avui comença, el senat el jutja.\nEn cas que els senadors el declarin culpable, l’acusat perd el càrrec.\nNomés tres presidents han passat per un impeachment: Andrew Johnson, el 1868, Bill Clinton, el 1999, i ja Donald Trump, el 2019.\nTrump, per tant, serà el primer president a ser jutjat dues vegades.\nPerò cap dels judicis a presidents fets fins ara no va tenir èxit.\nRichard Nixon va dimitir abans de ser processat, preveient una sentència desfavorable.\nAquesta vegada, els congressistes l’acusen d’incitació a la insurrecció, arran de l’assalt dels seus seguidors al Capitoli.\nLa prova principal és el discurs de l’acte que el qui era president va fer a pocs metres de l’edifici, i que els congressistes consideren que va instigar la gent a l’atac.\nEn el discurs, Trump va clamar contra la confirmació de la victòria del demòcrata Joe Biden, adduint sense proves que hi havia hagut frau electoral.\nEls fets van deixar cinc morts, entre els quals un policia.\nEncara no se sap quant durarà l’impeachment, però es calcula que una setmana, si fa no fa.\nLa major part del procés consistirà en l’exposició de proves per l’equip de demòcrates seleccionats per a dirigir l’acusació, i els arguments de la defensa, un equip d’advocats personals de Donald Trump.\nPerquè l‘impeachment prosperi cal que dos terços del senat votin a favor de condemnar Trump del càrrec que se l’acusa.\nEn el procés de fa dos anys, això semblava inviable de totes passades: els demòcrates no tenien ni tan sols majoria a la cambra.\nPerò ara tots dos partits tenen cinquanta senadors.\nCal que els demòcrates convencin disset senadors republicans.\nTres, si més no, ja s’han manifestat a favor de condemnar Trump, però la majoria han dit que s’esperaran que hagi acabat l’exposició de proves.\nSi Trump fos condemnat, la conseqüència més habitual dels impeachments, la destitució, no tindria efecte, perquè Trump ja no és president.\nPerò permetria de votar una possible inhabilitació perquè l’ex-president no pugui tornar a presentar-se d’ací a quatre anys, com ha especulat que faria.\nPer a això només caldria majoria simple.\nGràcies al vot de desempat de què gaudeix la presidenta del senat, la vice-presidenta, Kamala Harris, els demòcrates podrien aprovar-ho fàcilment.", "response": "Trump ha passat per dos impeachments. Al primer se l'acusava d'abús de poder, i al segon, d'incitació a la insurrecció per l'assalt al Capitoli. Durant el judici s'exposen proves per a l'acusació i, en cas de condemnar-lo, encara que ja no se'l podrà destituir, es podrà inhabilitar i evitar que en quatre anys pugui tornar a ser president.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1970", "instruction": "Resumeix aquest text:", "context": "El Govern va recaptar poc més de 18 milions i mig d'euros el 2016 a través de l'impost de pisos buits, gairebé 7 milions més que el 2015.\nLa consellera de Governació, Meritxell Borràs, ho ha anunciat aquest matí en una roda de premsa a la seu del Departament.\nBorràs ha celebrat l'augment de la recaptació i ha avançat que el Govern utilitzarà aquests 18,5 milions a comprar 350 habitatges buits provinents d'execucions hipotecàries per ampliar el parc de lloguer social.\nLa consellera ha reconegut, però, que a Catalunya encara queden més de 44.400 domicilis desocupats.\nL'impost de pisos buits, en vigor des de mitjans de 2015, grava els habitatges propietat d'una entitat financera o d'una societat immobiliària que estan buits des de fa més de dos anys.\nAra bé, la taxa no s'aplica a tot Catalunya: només ha entrat en vigor a 234 municipis, els que el Departament ha identificat com a especialment \"vulnerables\" en matèria d'habitatge.\nL’augment de la recaptació s’explica, precisament, perquè s'ha ampliat el número de municipis afectats per l'impost: el 2015, quan la llei va entrar en vigor, només s’estenia a 74, però la norma es va modificar l’abril del 2016 per ampliar-la fins als 234 actuals.\nSegons Borràs, l'any passat van haver d’abonar aquesta taxa 464 persones jurídiques per un total de 12.460 habitatges.\nLa consellera ha volgut remarcar, però, que no es tracta d’un impost amb \"voluntat recaptatòria\", sinó d'una eina que pretén reduir el nombre de pisos buits.\nLa titular de Governació ha recordat que la norma també contempla bonificacions per a les entitats que ofereixen contractes de lloguer social i ha celebrat que, gràcies a la llei, l'any passat se'n van signar més de 6.000, gairebé el doble que el 2015.\n\"La llei de l'impost de pisos buits està aconseguint el que volíem: ajudar les famílies a accedir a un lloguer assequible\", s’ha felicitat Borràs.\nUn parc públic d’habitatge encara insuficient\nEn aquest sentit, la consellera ha recordat que el parc públic d’habitatge ja supera els 27.000 immobles, un 14% més que el 2012.\nBorràs ha reconegut que aquesta xifra \"queda lluny del que necessita el país\" i ha subratllat que l'objectiu del seu Departament és assolir els nivells de parc d'habitatge públic \"de les societats més avançades\".\nAra bé, la consellera també ha remarcat que el Govern no té marge pressupostari per comprar més habitatges, tot i que sí que ha exercit com a mediador per facilitar l'accés al mercat dels ajuntaments o les entitats socials.\nEl 2016, per exemple, va facilitar la compra de 257 pisos per part d'aquestes institucions.\nBorràs ha fet una crida a col·laborar per ampliar un parc públic que ha reconegut \"insuficient\".\nHa demanat a les administracions municipals i també a les entitats socials que treballen en aquest àmbit que sumin esforços per trobar \"nous instruments que ens permetin augmentar la recaptació\".\nL'objectiu final?\nDisposar de més recursos per continuar adquirint pisos buits que es puguin destinar a lloguer social.\n\"L'habitatge és una qüestió de país que podem abordar des d’un govern, però que cal que afrontem totes les administracions\", ha insistit Borràs.\nUn dard per al govern espanyol\nLa consellera de Governació tampoc s'ha estalviat les crítiques al govern espanyol, que l'any 2015 va presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei de l'impost de pisos buits.\nEls magistrats van aixecar la suspensió cautelar contra la norma, però el seu futur encara continua pendent de la decisió que acabin prenent.\n\"Si fos pel govern de l'Estat, ara no estaríem fent aquesta roda de premsa perquè no hauríem pogut recaptar res\", ha denunciat Borràs, que ha acusat l'executiu del PP d'anar \"contra els ciutadans de Catalunya\".\n\"L'Estat no fa res en matèria d'habitatge, però recorre les lleis catalanes.\nSi fos per ells, aquests 18 milions estarien en mans dels grans propietaris i no en mans de la Generalitat\", ha asseverat la consellera.", "response": "El govern ha recaptat 18,5 milions amb l'impost de pisos buits i comprarà 350 habitatges per ampliar el parc de lloguer social, amb la intenció de reduir el nombre de pisos buits i ajudar les famílies a accedir a una llar assequible. El govern demana ajuda a les administracions municipals i entitats socials per poder comprar-ne més.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2091", "instruction": "Resumeix aquest text:", "context": "Aquest dijous al matí està previst que arribi el Coro Safari, un cor infantil format per 28 nens d'entre 8 i 14 anys procedents d'una escola-orfenat d'Uganda.\nHo faran acompanyats de la directora del centre, Mama Deborah, i dels membres de la fundació Nzuri Daima amb seu a Sant Joan les Fonts (Garrotxa) que han fet realitat aquest projecte solidari.\nEls joves intèrprets faran gira per Catalunya -a diferents festivals com ara el Clownia de Sant Joan les Abadesses o el Festival de Cors Joves de Granollers- per presentar el seu disc 'Joy's Miracle' amb cançons en català, castellà, anglès, francès i la seva llengua materna, el luanda.\nLa seva primera parada a Catalunya és l'abadia de Montserrat, on hi ha prevista una trobada amb els escolans del monestir.\nS'ha obert una campanya de micromecenatge perquè empreses i particulars els ajudin a millorar les condicions d'aquests infants i se'ls garanteixi l'educació.\nDels 270 nens que tenen a l'escola, només 80 estan apadrinats.\nDesprés de molts mesos de preparatius i de tot tipus d'entrebancs burocràtics, el Coro Safari arribarà a Catalunya aquest dijous per començar la seva gira.\nVénen després de passar uns dies a Madrid on han actuat en diferents espais.\nLa primera parada serà l'abadia de Montserrat, on hi ha previst que intercanviïn experiències amb els escolans del monestir i que cantin per a ells.\nLa gira per terres catalanes continuarà a La Roca del Vallès (Vallès Oriental) el 27 de maig a les nou de la nit a l'Auditori Centre Cultural la Roca.\nEn total, hi ha previstes més de quinze actuacions del Coro Safari, com ara al Festivalot de Girona, el Clownia Festival de Sant Joan de les Abadesses o el Festival de Cors Joves de Granollers, entre d'altres.\nS'han programat fins a mitjans de juliol i els permetrà visitar poblacions com ara Girona, Olot, Figueres, Roses o Barcelona.\nL'objectiu final d'aquesta gira solidària, que compta amb el suport de diferents col·lectius i entitats, és recollir fons per poder millorar les instal·lacions bàsiques de l'escola-orfenat a Entebbe (Uganda) dels 270 nens que hi ha actualment a i garantir la seva escolarització.\nActualment només una vuitantena tenen padrins.\n\"Com que creiem que l'educació és la manera que puguin tenir un futur millor, quants més padrins millor\", afirma Loli Rubio, membre de la fundació.\nUn disc amb música que \"cura\" les ferides\n\"Quan un nen canta, es toquen molts cors\".\nHo afirma la directora del centre i del cor, Mama Deborah, que des de sempre ha utilitzat la música per \"curar\" les ferides emocionals produïdes per situacions com ara abandonaments, abusos, violència o pobresa extrema que han patit els seus alumnes.\nLa Fundació Nzuri Daima, que porta anys treballant perquè aquest centre pugui continuar amb les millors condicions possibles, va animar-los a crear el Coro Safari.\nLa paraula 'safari' en swahili, la llengua oficial de tota l'Àfrica de l'est, significa 'viatge'.\nLa idea de la gira solidària, segons els seus impulsors, és demostrar que \"els nens de qualsevol lloc del món són nens i que, amb més similituds que diferències, només les circumstàncies polítiques, econòmiques i socials els distancien\".\nI la música és una gran plataforma per fer arribar la seva alegria i les ganes de cantar i ballar.\nEl disc, titulat 'Joy's Miracle', inclou temes en català – 'Sense tu' de Teràpia de Shock i 'Quan tot s'enlaira' de Txarango-, en castellà –'Looking for Paradise' d'Alejandro Sanza, que també dóna suport al projecte- anglès, francès i també amb la seva llengua materna, el luanda.\nA més a més, una de les membres del cor, la Joy, composa cançons des que tenia 7 anys.\nUna campanya de micromecenatge\nDe forma paral·lela, s'ha posat en marxa una campanya de micromecenatge perquè empreses i particulars donin suport a aquesta gira solidària, ja sigui per fer aportacions econòmiques com també col·laboracions amb el lliurament de material de roba, oferiment d'espais on actuar o transport dels nens.\nDe moment han recollit 16.304 euros però voldrien arribar als 21.000 euros per poder cobrir les despeses de la gira.\nEl web és corosafari.org/crowdfunding\nNzuri Daima és una organització amb seu a Sant Joan les Fonts (Garrotxa) que des de l'any 1999 realitza projectes de cooperació i voluntariat arreu del món, en països com Uganda, Tanzània, o Índia, Perú, Equador, entre molts altres.\nEstan destinats sobretot als infants, a les dones i a les persones grans.\nA més, porta a terme tasques de sensibilització i conscienciació a l'estat espanyol.", "response": "El cor Safari està format per 28 nens orfes d'Uganda. Arriben dijous a Catalunya per fer una gira solidària amb què recaptaran fons, que es destinaran a la millora d'instal·lacions de l'orfenat i la seva escolarització. També fan una campanya de micromecenatge, perquè es facin aportacions econòmiques, roba o transport per als nens.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1719", "instruction": "Resumeix aquest text:", "context": "El 03473, primer premi de la Grossa de Cap d'Any Foto: Jordi Borràs\nEl número 03473 ha estat el guanyador del primer premi del sorteig de la Grossa de Cap d'Any, la nova loteria gestionada per la Generalitat, que en la seva primera edició ha dut la sort a Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental), on s'han venut 30 dècims en un establiment de la cadena Bon Preu.\nEl segon premi ha estat per al 77879, venut a l'Escala (Alt Empordà) i Tarragona, mentre que el tercer premi ha correspost al 88297 i s'ha venut a Cardona (Bages) i Barcelona.\nEl primer premi, venut al supermercat Esclat, al número 142 de la carretera de Caldes a la localitat de Lliçà d'Amunt, està dotat amb 100.000 euros, és a dir, 20.000 euros per cada euro jugat.\nSe n'ha venut una sèrie de trenta dècims, mentre que els altres trenta, no han estat consignats, segons ha informat la directora general de Jocs i Tributs, Elsa Artadi.\nPel que fa a les aproximacions, els apostants que tinguin els números anterior i posterior al 03.473 rebran 10.000 euros, és a dir, 2.000 per cada euro jugat.\nEls que hagin encertat les dues últimes xifres d'aquest primer premi de la Grossa de Cap d'Any cobraran 5 euros, si són les tres últimes xifres el premi serà de 50 euros i si coincideixen les darreres quatre, 2.500 euros.\nPel que fa al segon premi, el 77.879, s'ha repartit a parts iguals entre la Botiga del Cafè de Tarragona i una estació de servei de l'Escala.\nAquest segon premi deixa 32.500 € per bitllet.\nMontserrat Almazan, encarregada de la Botiga del Cafè de Tarragona, no ha amagat la seva alegria per haver venut una part del premi, segons informa NotíciesTarragona.cat.\nPel que fa les aproximacions, els apostants que hagin encertat les dues últimes xifres obtindran un premi de 15 euros, si són les tres últimes xifres el premi serà de 150 euros i si coincideixen les darreres quatre, 1.500 euros.\nPer als números immediatament anteriors i posteriors al 77.879, els premis pugen fins a 3.250 euros per a cada una de les butlletes.\nFinalment, el tercer premi de la Grossa de Cap d'Any és el 88.297 i ha caigut a Barcelona i Cardona.\nEn concret, de la sèrie 1 a la 30 s'ha venut en un estanc del carrer Pere del Miracle, número 57; i de la 31 a la 60 al Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya, al carrer Mallorca, número 272.\nEl tercer premi de la Grossa de Cap d'Any està valorat amb 15.000 euros, és a dir, 3.000 euros per cada euro jugat.\nPel que fa les aproximacions, els apostants que hagin encertat les dues últimes xifres obtindran un premi de 10 euros, si són les tres últimes xifres el premi serà de 50 euros i si coincideixen les darreres quatre, 500 euros.\nPer als números immediatament anteriors i posteriors al 88.297, els premis pugen fins a 1.500 euros per a cada una de les butlletes.\nUna loteria viable\nLa Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, plena de gom a gom, ha acollit aquest dimarts al matí la celebració del sorteig, presentat per Helena García Melero i Xavier Graset i que ha comptat amb l'assistència dels consellers Mas-Colell, Puig i Munté.\nLa gala ha anat precedida de molta expectació i il·lusió, un cop la Grossa de Cap d'Any ha assolit el repte de demostrar que es tracta d'una loteria viable després de vendre més de 25 milions d'euros dels 30 previstos.\nDe fet, la venda supera el 80% de l'emissió mentre que, a tall d'exemple, el sorteig de Nadal de Lotería y Apuestas del Estado ha superat just el 70% enguany.\nEls dos presentadors de la gala, Helena García Melero i Xavier Graset Foto: Jordi Borràs", "response": "El sorteig de la Grossa de Cap d'Any ha premiat el 03473, venut al supermercat Esclat de Lliçà d'Amunt, amb 100.000 € per bitllet. El segon premi, dotat de 32.500 € per bitllet, es va vendre a Tarragona, amb el número 77879. Finalment, el tercer, dotat de 15.000 €, en aquest cas del número 88297, ha caigut a Barcelona i Cardona.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2351", "instruction": "Resumeix aquest text:", "context": "El PSC i CiU-FUPS han rubricat aquest dilluns un pacte de govern a l'Ajuntament de Salou fins a finals de mandat.\nUn acord \"generós\" que prioritza \"l'interès general per damunt del dels partits\", segons ha subratllat l'alcalde, Pere Granados.\nEl portaveu del PSC, Antoni Brull, ha detallat que el pacte pivota sobre els principis de lleialtat, transparència, diàleg i participació ciutadana.\nEl nou govern, que ha situat les polítiques socials com un dels principals eixos d'actuació, s'ha posat ja a treballar en l'elaboració d'un nou Reglament Orgànic Municipal (ROM), un de participació de ciutadana i un Pla d'Acció Municipal.\nL'entrada dels socialistes al govern ha suposat la creació de grans sis àrees transversals i canvis al cartipàs.\nEl PSC assumeix les competències d'Hisenda, Seguretat Ciutadana, Acció i Benestar Social, Ocupació, Esports i Joventut.\nCom una \"signatura històrica\" ha definit l'acord amb els socialistes l'alcalde, Pere Granados.\nEl pacte prioritza \"millorar la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans, l'impuls de l'economia productiva i la creació de llocs de treball\".\n\"És un pacte generós perquè hem posat per davant els interessos de la ciutadania.\nTenim la millor opció pel futur i pel progrés de la nostra ciutat, hi ha un llarg recorregut a fer i amb la voluntat de construir superarem qualsevol discrepància\", ha manifestat Granados, qui ha afirmat que \"amb els socialistes ens uneixen més coses que no pas ens separen\".\nEl portaveu dels socialistes, Antoni Brull, ha destacat que el pacte \"ens ha de permetre caminar amb estabilitat política i davant la responsabilitat dels nostres veïns i veïnes i que ha de servir per tirar endavant grans reptes de present i de futur com BCN World, el barranc de Barenys o la transformació urbanística de la nostra ciutat\".\nBrull, que ha reiterat que l'acord es basa en el principi de \"lleialtat\" i col·laboració, ha defensat que la decisió ha estat \"ha estat analitzada, debatuda i meditada\" i que \"el passat no ha de condicionar el present ni el futur\", ha afegit.\nEn virtut de l'acord, Antoni Brull assumirà l'Àrea d'Hisenda; David González gestionarà l'Àrea de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, la regidoria de Protecció Civil i la d'Ocupació; Dani López s'ocuparà de les regidories de Joventut i Esports i, Estela Baeza, d'Acció i Benestar Social, de la Dona i Igualtat, i de la Gent Gran.\nA més, el PSC ostentarà la tercera i sisena tinences d'alcaldia, i disposarà de dos membres a la Junta de Govern Local.\nPer la seva banda, els integrants de CiU-FUPS mantenen les carteres que ja ostentaven i únicament es traslladen les responsabilitats que portava la regidora María José Rodríguez de Participació Ciutadana a Julia Gómez i de Promoció Econòmica, Comerç, Mercats i Consum a Martina Fourrier.\nRodríguez, per tant, es queda amb Cultura i Festes i Manteniment de la Ciutat.\nAmbdós grups municipals han assegurat que \"és imprescindible que les polítiques socials se situïn en el centre de l'activitat municipal, a més de treballar pel desenvolupament d'un pacte per l'ocupació i contra l'atur\".\nTambé s'aposta per més transparència i més participació, així com per les polítiques socials, promoció econòmica i ocupació, el foment d'un turisme de qualitat, cooperació i participació ciutadana, seguretat, transparència i ètica de l'administració.\nEl resultat de les eleccions municipals del passat 24 mes de maig de 2015, va atorgar vuit regidors a la candidatura de CiU (formada per FUPS, CDC i UDC) i quatre regidors a la candidatura del PSC, la qual cosa permet que, amb la suma de les dues forces, s'assoleixi una majoria àmplia i un govern estable per al mandat 2015-2019.\nEl nou govern, que aquest dilluns ja ha celebrat la seva primera reunió com a tal, preveu aprovar els pressupostos del 2016 al gener.\nA més, els dos grups han acordat crear un Reglament Organització Municipal (ROM) per tal de garantir el bon funcionament del govern municipal.\nA més, l'estructura municipal es crearà en base a sis grans àrees funcionals, que resolguin la transversalitat sectorial d'algunes regidories.\nTambé es redactarà i aprovarà un Reglament de Participació Ciutadana que permeti desenvolupar polítiques i estratègies de participació, informació i proximitat, i la creació de la figura del regidor de proximitat.", "response": "Després de les eleccions del 24 de maig i d'aconseguir majoria entre PSC i CiU-FUPS, aquestes dues forces s'han unit per formar un pacte de govern estable del 2015 al 2019. Asseguren millorar la qualitat de vida, l'estabilitat i el benestar dels ciutadans de Salou. A més a més, impulsaran l'economia i la creació de llocs de treball.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2447", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "La Fiscalia avala l'actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil l'1-O afirmant que no va afectar \"en absolut la convivència ciutadana\" i recrimina al Govern que convoqués \"de forma irresponsable\" els ciutadans en concentracions \"tumultuàries\" en els col·legis electorals.\nEl ministeri públic s'oposa, així, a investigar l'actuació global dels dos cossos i demana que s'indagui només la intervenció dels agents en un local de votació, a l'escola Jesuïtes de Sant Gervasi.\nL'escrit, presentat al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona que va rebre la denúncia de la Generalitat contra les càrregues policials, també assegura que els ferits –la majoria \"molt lleus- representen només un \"0,037%\" dels concentrats a les seus electorals, mentre que l'únic greu només suposa el 0,000042%.\nEn un informe enviat al jutjat sobre la denúncia presentada pel Govern per l'actuació de la Guàrdia Civil i la policia espanyola, el ministeri públic constata que aquest escrit de la Generalitat es dirigents \"amb caràcter general, indiscriminat i inconcret\" contra els agents dels dos cossos policials estatals que van actuar l'1-O.\nPel fiscal Juan Carlos Padín, aquests agents van actuar diumenge \"acatant l'ordre donada per l'autoritat judicial\", mentre que va ser \"l'incompliment\" de la Generalitat de la decisió del TC dirigida a impedir la celebració del referèndum el que va generar aquesta ordre a Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil.\nTal com recull la fiscalia, la denúncia del Govern considera que l'1-O es va actuar \"de forma violenta, desproporcionada, afectant a la normal convivència ciutadana\".\n\"Res més lluny de la realitat\", replica el ministeri públic: \"Les mesures adoptades per la Guàrdia Civil i la policia espanyola en absolut van afectar la normal convivència ciutadana\".\nPer la Fiscalia, aquestes mesures \"van afectar sens dubte als nombrosos grups de persones que de forma irresponsable havien estat convocats pel Govern de la Generalitat coneixedor de la il·legalitat de l'acte i de les mesures judicials adoptades\".\nEs tracta de persones, segons el ministeri públic, que \"de forma voluntària, concertada i coordinada es van amuntegar en determinats llocs de Barcelona, congregant-se a les seves portes per a de forma tumultuosa impedir als agents policials el compliment de la resolució judicial\".\nEl ministeri públic conclou que les persones que estaven concentrades als col·legis electorals \"de forma tumultuària van obstaculitzar\" la tasca dels agents.\nA més, la fiscalia afegeix que l'actuació dels dos cossos policials \"podria estar emparada per la causa de justificació de compliment d'un deure\" i \"en alguns casos, per la legítima defensa davant de les actuacions d'individus no identificats de moment que van actuar violentament contra els agents cometent presumptes delictes d'atemptat i resistència\".\nLa denúncia del Govern també recull que els concentrats volien exercir pacíficament els drets de llibertat d'expressió, participació i reunió i manifestació.\nEl fiscal, però, considera que aquests drets \"s'han d'exercir amb respecte a la llei\" i, en aquest sentit, recorda que el TC ja havia declarat il·legal la celebració del referèndum.\nEl fiscal afegeix que, de l'escrit de la denúncia, \"es desprèn que els únics cossos policials que van obeir l'ordre del TSJC\" van ser la Guàrdia Civil i la policia espanyola, \"encara que l'ordre donada també es dirigia als membres dels Mossos d'Esquadra\".\nEl ministeri públic sosté que és \"impossible respondre a una actuació genèrica que es refereix indiscriminadament a l'actuació de nombrosos agents dels cossos policials al llarg de tota una jornada i a tot el territori de Catalunya\".\nA més, rebla que \"sembla clar també que de cap manera es pot parlar de violència greu i generalitzada\", i ho justifica assegurant que les persones ferides representen el 0,037% del total de votants fet públic per la Generalitat, i que hi ha \"un únic ferit greu\", que suposa el 0,000042%.\nEl fiscal creu que cadascun d'aquests casos \"mereix i obliga a jutges i fiscals a la investigació del que ha succeït\", tot rebutjant el \"caràcter espuri\" de la denúncia de la Generalitat: \"Es vol posar el focus en la presumpta violència de les actuacions dels membres de la policia espanyola i la Guàrdia Civil per deixar a la penombra el greu comportament dels querellats\" que \"irresponsablement i coneixent perfectament la il·legalitat de l'acte de l'1 d'octubre del 2017 i l'ordre judicial donada a les forces i cossos de seguretat de l'estat d'impedir l'acte, no van dubtar en cridar els ciutadans a desobeir i enfrontar-se a les decisions del TC, les ordres del TSJC i l'actuació judicialment ordenada\" a les tres policies.\nLa Fiscalia descarta una investigació global de l'actuació dels dos cossos estatals i no ́mes considera que s'obrin diligències sobre els fets al centre educatiu dels Jesuïtes de Sant Gervasi de Barcelona, ja que la Generalitat afegeix en la denúncia imatges de la intervenció d'agents en aquest col·legi electoral.\n\"Aquest i no un altre és l'objecte d'una investigació judicial: un fet concret presumptament delictiu\", conclou Juan Carlos Padín.", "response": "La Fiscalia assegura que la Generalitat va alterar la convivència entre els ciutadans amb la celebració d'un referèndum il·legal. Ha ridiculitzat les denúncies de la Generalitat per la violència de l'1-O en mans dels cossos policials, afirmant que simplement complien amb el seu deure i que només va resultar ferit el 0,037 % dels votants.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2998", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat aquest dilluns als ciutadans de Catalunya que siguin \"capaços d'enfrontar-se a aquest judici injust i a les sentències injustes\" als polítics independentistes empresonats amb \"el mateix coratge, fraternitat, valentia i solidaritat, i el mateix valor d'autodeterminació que va tenir l'1-O\" de fa precisament un any.\nEn aquest context, ha avisat que \"és impossible que els presos tinguin un judici just i això ho sap Europa\", qui \"ha posat davant el mirall a la justícia espanyola i ha dit que això no és acceptable\".\nEl president de la Generalitat ha fet aquestes declaracions en la inauguració de l'exposició '55 urnes per la llibertat' a l'Arts Santa Mònica.\nLa mostra es podrà veure a l'espai des d'aquest dilluns fins al pròxim 25 de novembre.\n\"Estic segur que davant les sentències injustes hem de ser capaços de respondre amb la mateixa determinació, força i coratge\", ha assegurat el cap de l'executiu català en la seva intervenció aquesta tarda a l'Arts Santa Mònica.\nDe fet, ha declarat que és \"un punt d'inflexió pel país\" i ha demanat als ciutadans lliures del país que \"ho assumeixin com a tal\".\nEl president ha recalcat que reivindica l'1-O \"no només com un acte de repressió i brutalitat, sinó com un acte de victòria perquè el Govern i el poble de Catalunya va decidir determinar-se\".\nTorra, en aquest context, ha alertat davant aquestes \"sentències injustes\" als presos.\n\"És impossible que el judici sigui i just i els presos tinguin les mínimes possibilitats d'encarar un judici com el que tindran les pròximes setmanes\".\n'55 urnes per la llibertat'\nTorra ha estat acompanyat per la consellera de Cultura, Laura Borràs, qui ha visitat aquesta mostra itinerant, que es va inaugurar a Perpinyà i ara arriba a Barcelona, en la qual, a partir de les urnes utilitzades l'1-O, 55 artistes han intentat reflectir el que es va viure aquell dia: una urna engabiada; una urna amb una fotografia de Felip VI i una altra de Roger Espanyol, qui va perdre un ull l'1-O; una urna plena de papers triturats; una urna amb empremtes de mans pintades o una urna amb ales.\nEntre d'altres, hi ha obres de Joan Fontcuberta o Pascal Comelade.\nEl comissari de l'exposició, Etienne Sabench ha dit que han donat la veu al món de les arts visuals en una exposició \"col·lectiva d'artistes vinguts d'horitzons diversos i amb visions distanciades i d'experiències viscudes, artistes d'àmbit, expressions i generacions diferents amb una consigna única, l'urna o com a mínim que cada obra porti un tros d'urna\".\n\"El resultat\", ha dit, és \"un clam per la llibertat i la democràcia\".\nSabench ha assegurat que l'exposició a l'Arts Santa Mònica és \"un projecte fidel a l'esperit i la forma de l'1 octubre pel seu contingut i també perquè és un projecte basat en la solidaritat i el voluntariat\".\nAl final del recorregut, es preveu que les obres seran venudes a subhasta i el fons obtingut aniran a l'anomenada caixa de solidaritat dels presos i exiliats.\nEl comissari ha demanat al president Torra i la consellera Borràs que al final de la itinerància la mostra \"faci part de les col·leccions públiques catalanes\", ja que \"és la memòria d'un dia que ens ha fet poble i ens farà país\".\nTorra li ha replicat que evidentment que ho faran.\nEl projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada d'autors, artistes, dissenyadors, fotògrafs, traductors, empreses i tots els professionals que han posat el seus coneixements i treball per aconseguir tirar endavant el projecte.\nBrussel·les i Perpinyà\nL'exposició '55 urnes per la llibertat' es va presentar per primera vegada a l'església de Saint Jean Baptiste de Beguinage de Brussel·les, i després s'ha pogut veure a La Maison de la Catalanité de Perpinyà.\nEstà previst que, un cop clausurada a l'Arts Santa Mònica, segueixi un recorregut itinerant.\n'155 Fotos per la llibertat'\nParal·lelament a aquesta exposició, al Cercle Artístic Sant Lluc es presenta l'exposició '155 Fotos per la llibertat' produïda pel Comitè de Solidaritat Catalana de la Catalunya del Nord.\nAquesta exposició es va mostrar dins el cicle 'Vis a Vis' a Perpinyà.\nCartes\nA l'acte també s'han llegit cartes als presos independentistes o d'ells mateixos.\nUna d'elles ha estat la de l'exconseller Raül Romeva.\nDe fet, aquesta era la carta número 5.000 de Romeva.\n\"Socialment i institucionalment cal concebre la presó preventiva como una mesura extrema, excepcional, de darrer recurs.\nPerquè on impera l'estat de dret, no s'avancen les penes, ni es sanciona abans de condemnar, i on impera la democràcia, per norma general, els judicis s'afronten des de la llibertat.\nNo podem assumir una realitat en què la presó preventiva sigui utilitzada com una forma de justícia sumària\", indica la missiva.", "response": "Torra demana als ciutadans utilitzar la mateixa valentia que van tenir per a l'1-O, per lluitar contra les injustícies que s'han produït després. Assegura que aquell dia el govern i el poble català van parar els peus a l'Estat. També s'ha inaugurat una exposició amb 55 urnes i artistes per denunciar aquests fets i reivindicar la llibertat i la democràcia.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1792", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "Pedro Sánchez té ben clara quina ha de ser la seva estratègia de campanya: transitar pel centre per ampliar la seva majoria especialment a costa de Podem i de Ciutadans.\nEls primers ja van quedar debilitats el 28-A; el segon, està en hores baixes després d'haver patit baixes dels contraris amb el rumb d'Albert Rivera.\nEl secretari d'Organització, José Luis Ábalos, ja ha començat a posar fil a l'agulla a aquest relat i ha proclamat que si els socialistes no tenen \"cap por\" a la desmobilització és perquè el 10-N han de recuperar el vot que l'oposició, amb el seu bloqueig, ha \"robat\".\nUn Sánchez contra tots\n\"El nostre vot no ha estat humiliat, sinó que ens l'han robat.\nEns han usurpat la victòria electoral.\nDefensar la formació que ha guanyat és suficient per mobilitzar\", ha insistit Ábalos, que ha afegit que, per contra, \"l'obstrucció\" ha de ser \"motiu suficient per a la penalització\".\nI per si no havia quedat clar, el dirigent socialista ha rematat el seu argumentari acusant a dreta i a esquerra de \"no reconèixer\" els resultats electorals i preferir deixar Espanya sense govern.\nÁbalos ha tornat a advertir del risc d'un govern de les tres dretes aliades al mateix temps que ha tornat a subratllar que el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha impedit fins a quatre vegades -dues el 2016 i dues el 2019- un govern presidit pel PSOE.\nDe fet, durant la reunió a l'executiva, segons ha avançat La Sexta, Sánchez ha refermat que no pensa negociar un govern de coalició amb Podem després del 10-N perquè és \"inviable\" i que, en tot cas, es tornaria a plantejar la fórmula de la \"cooperació\".\nEl partit tampoc preveu fitxatges estrella de darrera hora.\n\"Ens sobren referents\", ha presumit el dirigent socialista, que ha recordat que cal un govern estable per afrontar un context polític marcat pels indicis de desacceleració econòmica o la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O.\nEl secretari d'Organització del PSOE ha avançat també alguns detalls tècnics de la campanya, que tindrà una durada d'una setmana i una despesa electoral un 30% inferior a la del 28-A.\nPP estrena perfil moderat i Cs suplica el vot dels \"decebuts\"\nTambé el PP i Ciutadans han reunit els seus grups parlamentaris per encarrilar les seves estratègies electorals.\nEl líder dels populars, Pablo Casado, veu en la repetició electoral una oportunitat per consolidar-se internament i corregir errors que el 28-A els van abocar a encaixar el pitjor resultat de la història del partit.\nDel gir a la dreta de fa cinc mesos, Casado passa ara a un to més moderat.\n\"Quan es té la raó, no fa falta cridar o faltar al respecte a l'adversari\", ha dit estrenant nou perfil.\nEl líder dels populars ha defensat que el PP ha estat \"a l'alçada\" en els darrers mesos i ha tornat a insistir en el perjudici que suposa que les tres dretes competeixin entre elles.\nDe nou, ha tornat a posar sobre la taula la coalició Espanya Suma que tant Ciutadans com Vox rebutgen de ple.\n\"No vull el vot de la por ni de la ira.\nVull el vot per a un projecte integrador\", ha sentenciat.\n\"Sánchez és el problema i Ciutadans és la solució\".\nÉs l'eslògan de precampanya d'un Albert Rivera que arriba especialment debilitat al 10-N.\nDe fet, conscient de com pot pagar ara una factura massa cara, ha demanat la confiança dels votants indecisos i \"decebuts\" amb el PSOE que volen una Espanya dins del constitucionalisme, un fet que assegura que Sánchez no pot garantir.\nEl líder de Cs ha aprofitat per carregar contra el PP per no haver acceptat la proposta conjunta d'abstenir-se a la investidura de Sánchez a canvi d'un pacte d'Estat.\n\"Ens sortirà molt car, amb Espanya no es juga\", ha dit.", "response": "Els partits es culpen entre ells de la repetició de les eleccions el 10-N. Sánchez assegura que això és perquè li van robar els vots i, en lloc de reconèixer els resultats, l'oposició va preferir deixar el país sense govern. A més, afirma que no negociarà amb Podem per a una coalició, perquè el país necessita un govern estable.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1112", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "\"La gestió dels atemptats del 17 d'agost es va fer sense poder participar de forma directa al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), i no es pot entendre que no hi estiguéssim\".\nHo ha sentenciat el conseller d'Interior, Miquel Buch, en l'acte d'inauguració de les quartes Jornades d'Intel·ligència, organitzades pels Mossos d'Esquadra, referint-se a l'exclusió dels Mossos de l'organisme estatal de coordinació antiterrorista fins al mes passat.\nEnguany i de forma especial, aquestes tracten sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A.\nDurant diversos dies, doncs, els atemptats van canviar el sentit de la seguretat del país, i la policia va aplicar protocols de prevenció, gestió d'informació, investigació i col·laboració amb la ciutadania i la resta de cossos policials, ha explicat el conseller.\nÉs precisament en aquest punt de les jornades, just a l'inici, quan el conseller ha volgut realitzar un reconeixement a \"a tots i cadascun dels agents del cos\".\nPerò com a màxim responsable, a la figura del major Josep Lluís Trapero -ara acusat de rebel·lió en la causa contra l'1-O a l'Audiència Nacional- i als agents \"que estaven a les rotondes, carreteres o carrers que marcava el dispositiu Cronos\".\nEls radicalisme, una preocupació\nEl radicalisme és una de les preocupacions dels Mossos d'Esquadra des de fa anys, i així s'ha denotat en el contingut de les últimes jornades.\nLes primeres, ha explicat Esquius, es van centrar en els serveis d'intel·ligència davant de la radicalització amb una anàlisi de les organitzacions terroristes clàssiques del segle XX, i l'auge de les noves formes d'extremisme del segle XXI, entre les quals l'anarquisme o el terrorisme global a través d'Internet.\nPrecisament, l'extremisme violent d'arrel anarquista va ser el tema de les segones, mentre que les terceres es van centrar en la radicalització, concretament, en àmbits de la seguretat.\nEl guió de les jornades d'enguany, que duraran tres dies a porta tancada amb la participació de diversos experts, s'aplicarà l'estudi a allò que va passar sobre el terreny fa poc més d'un any.\nD'aquesta manera, diversos experts analitzaran la cèl·lula terrorista que va atemptar a Barcelona i Cambrils per conèixer com va ser el procés de radicalització dels seus membres, per acabar repassant si els plans i protocols que es van desenvolupar van funcionar amb eficàcia, immediatesa i coordinació.\n\"Hem de tenir molt present que l'amenaça continua, i que els Mossos hem de continuar treballant com abans\", ha puntualitzat Esquius.\nPer això, tota la \"mecànica\" dels darrers anys ha de seguir en marxa, ha dit, però amb les \"lliçons apreses per millorar\", i amb \"coordinació i lleialtat recíproca amb els cossos que operen al nostre país\".\nUn \"àngel de la guarda\"\nUn dels moments més emocionants de l'inici de les jornades han estat les paraules d'agraïment i coratge que ha transmès Javier Martínez, el pare del nen de tres anys que va perdre la vida durant l'atemptat a la Rambla de Barcelona.\n\"Durant aquest any i pico de dol, els Mossos sempre han estat al meu costat com a persones\", ha explicat Martínez, sensiblement emocionat, abans de parlar del seu fill.\nEll, ha dit, \"volia ser policia del Barça\" i \"ja de petit tenia aquest neguit\".\nPer això, i adreçant-se a tots els participants a les jornades, els ha assegurat: \"Si hi ha algun altre món, ell serà important perquè farà d'àngel perquè, una cosa tant petita, tan pura i amb tanta llum, és un àngel de la guarda que tindreu amb vosaltres\".\nMartínez, que ha agraït la feina de suport que li han donat algunes associacions com UAVAT, també n'ha criticat d'altres que, segons ha dit, ni s'hi han adreçat.\n\"Cadascú ha de posar el seu granet de sorra, treure les conclusions d'allò que va passar i intentar ajudar-nos més\", ha remarcat.\n\"Jo, aquell dia vaig perdre molts valors, vaig perdre un fill i gairebé en perdo dos, perquè hi havia la meva filla petita, i per això us encoratjo a seguir treballant\", ha acabat.", "response": "Aquestes Jornades d'Intel·ligència s'han dedicat als atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A. Buch ha volgut denunciar l'exclusió dels Mossos per lluitar contra el terrorisme, però també ha reconegut la importància de les decisions que va haver de prendre de manera immediata el cos policial. Javier Martínez ha fet un discurs en memòria del seu fill, víctima dels atemptats.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2892", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "Milers de jueus van escapar de l'Holocaust nazi a través dels Pirineus entre 1933 i 1945, durant el nazisme i la Segona Guerra Mundial, i molts van rebre l'ajuda i l'atenció dels habitants dels pobles de Lleida.\nÉs la història que recull l'exposició 'Perseguits i Salvats' promoguda per la Diputació de Lleida que després de recórrer ciutats com Tel Aviv i Cracòvia ha desembarcat aquest dimarts al Centre Sefarad-Israel de Madrid, on es podrà veure fins el 22 de febrer.\nLa mostra ha obert portes amb la presència de l'ambaixador d'Israel a l'Estat, Daniel Kutner, i sota la presidència de la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa María Perelló.\nHi ha estat presents també el director del Centre Sefarad-Israel, Miguel de Lucas, la vicepresidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Pujol, i l'historiador Josep Calvet, autor de 'Fugint de l'Holocaust', que ha ofert la conferència inaugural.\nDurant l'acte l'ambaixador d'Israel ha destacat \"l'herència de Lleida com a lloc de pas, de refugi de jueus que fugien de la barbàrie nazi\" i ha agraït a la Diputació de Lleida la \"tasca de difusió\" d'un \"capítol peculiar de la història d'Espanya amb els seus jueus\".\n\"Els que estudiem aquest període ens retorna la confiança en la humanitat\", ha dit.\nTambé la presidenta de la Diputació de Lleida, Rosa M. Perelló, ha destacat el valor de la mostra que porta al centre de Madrid un capítol poc conegut de la història dels Pirineus i recuperar a base d'entrevistes orals de persones que queden vives i que van ajudar els jueus que fugien.\nAlhora, ha remarcat que la mostra expressa la col·laboració dels pobles del Pirineu amb els refugiats que venien del nord alhora que molts republicans creuaven la frontera en direcció contrària fugint del feixisme de Franco.\nMolts dels jueus que van travessar els Pirineus en direcció sud eren nascuts a Polònia, Alemanya, Àustria, Rússia, Bèlgica, Holanda o França que fugien de les persecucions a mesura que els nazis envaïen els seus països.\nMalgrat que l'Estat i Portugal eren dues dictadures feixistes, també eren els únics punts de sortida del continent gràcies a les seves connexions marítimes amb Amèrica del Nord, el Nord d'Àfrica, la Gran Bretanya i Palestina.\nEntre 1939 i 1940 els jueus van tenir pas lliure si presentaven la documentació a les duanes i presentaven un passatge per abandonar Espanya i Portugal, però a partir de 1940, per pressions del règim nazi, Franco va endurir els tràmits per a la concessió de visats d'entrada i es van iniciar les rutes clandestines pels Pirineus a través dels passos de muntanya.\nL'exposició forma part del projecte homònim que la Diputació de Lleida va engegar el 2014 per recuperar la memòria de les famílies que van creuar els Pirineus fugint dels nazis, i que parla també de la col·laboració i l'ajuda que van rebre dels habitants dels pobles del Pirineu.\nHo fa a través de la contextualització històrica d'aquells episodis i de la trajectòria de diverses famílies que van aconseguir creuar.\nTambé recupera algunes de les rutes que van seguir, ara recuperades en motiu del projecte.\nL'exposició arriba a Madrid després de recórrer diverses ciutats.\nVa iniciar la seva itinerància a l'Espace du Judaisme de Tolosa l'any passat, i després va passar per Sort, i Vielha.\nTambé s'ha pogut visitar a la Biblioteca Central Elias Sourasky de la Universitat de Tel Aviv, i a l'Institut Cervantes de Cracòvia.\nForma part de la programació del Mes de la Memòria de l'Holocaust que organitzen el Centre Sefarad-Israel i la Comunitat Jueva de Madrid.\nPrecisament, el director del centre, Miguel de Lucas, ha destacat el caràcter \"pedagògic\" d'aquesta exposició per explicar un capítol poc conegut i que entronca de ple amb el sentit del seu centre.\nPer això, organitzaran també visites guiades escoles madrilenyes amb la voluntat d'arribar també a públic jove.", "response": "L'exposició \"Perseguits i Salvats\" serà al Centre Sefarad-Israel de Madrid. S'exposarà la història dels jueus que aconseguiren escapar de l'Holocaust i el nazisme a través dels Pirineus, abans i durant la Segona Guerra Mundial. A l'exposició s'ha donat valor a l'acolliment d'aquests jueus a Lleida, recollint aquesta part de la història amb entrevistes als supervivents.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_78", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "Diumenge que ve 2 d’agost Castelló celebrarà la VII Edició de la Travessia Platja del Gurugú, organitzada per l’Escola de Natació Nados i el Club Natació Castàlia Castelló.\nUn esdeveniment que cada any se supera amb una organització excel·lent i un ambient esportiu-festiu que es diferencia de la resta d’esdeveniments.\nI és que aquesta travessia va molt més allà d’una mera competició entre nadadors.\nEls seus organitzadors han desenvolupat durant tots aquests anys diverses propostes que tracten d’oferir al participant i els seus acompanyants un esdeveniment divertit, educatiu i solidari.\nEl regidor d’Esports, Enric Porcar, ha presentat aquest matí en roda de premsa els 4 formats en els quals es disputa la competició de natació.\nEn primer lloc està la categoria ‘Open’, amb una distància de 2.300 m des de el “Pirulí” fins al quiosquet Solé Rototom Beach de la Platja del Gurugú.\nLa segona categoria és la de ‘Open Superparelles” que permet que, simultàniament a la inscripció individual, qualsevol persona puga formar tàndem amb un amic o amiga i sumar temps per a accedir a la classificació addicional de parelles, la qual cosa és un bon motiu per a tenir un duel extra en la competició.\nLa tercera és la categoria de ‘Promoció’, amb una distància de 800 m que va des de l’escullera que separa la platja del Serradal i la del Gurugú fins al citat quiosquet.\nI, finalment, està la categoria Gurukids’, exclusiva per als xiquets que a més comptaran amb el suport dels majors que han participat en la resta de distàncies.\nLes classificacions són per edats per a la travessia Open i Gurukids, mentre que per a la Promoció es lliurarà trofeu als tres primers de categoria masculina i femenina.\nAixí mateix, en les travessies Open i Gurukids, també hi haurà classificació per als nadadors discapacitats.\nA més, la VII Edició de la Travessia Platja del Gurugú té previstes diverses activitats paral·leles per a fer de l’esdeveniment una vertadera festa de l’esport.\nD’una banda està la Campanya de Prevenció del Càncer de Pell, mitjançant la qual s’han creat tres personatges per a llançar aquesta campanya en xarxes socials i mitjans de comunicació, que són Supergurugú, Gurukid i el Capità MalaUVA.\nVicente Richart, Director Tècnic del Club Natació Castalia Castelló ens explica aquesta divertida proposta: “Els dos primers lluiten contra el Capità MalaUVA per a evitar que aquest convença a la gent que prendre precaucions amb el sol és una ximpleria”.\nEl dia de la carrera escenificaran aquesta lluita abans de l’eixida dels nadadors.\nUna altra de les novetats d’enguany és que la tradicional xarrada sobre entrenament en aigües obertes canvia el seu lloc i es trasllada del Patronat d’Esports a l’arena de la pròpia platja del Gurugú per a donar-li un nou format teòric-pràctic on Vicente Richart, al costat d’alguns dels seus nadadors del Club Natació Castàlia Castelló, donaran diverses pautes a tenir en compte a l’hora de participar en una prova en aigües obertes.\nLa part divertida l’aportaran els propis participants que vulguen assistir disfressats (amb temàtica lliure) i dels quals un comitè decidirà el guanyador que rebrà un lot de material esportiu.\nAixí mateix, se sortejaran diversos regals entre tots els que s’apunten a l’esdeveniment i cada participant rebrà la seua borsa del nadador amb samarreta, capell i una borsa de llepolies.\nA més, divendres passat 24 de juliol es va organitzar un sopar solidari per a recaptar fons i així ajudar a l’Associació Espanyola Contra el Càncer, en la qual es va aconseguir recaptar 600 €.\nA més, l’associació estarà present el diumenge, dia de la travessia, amb una vidriola per a seguir sumant a aqueixa xifra.\nD’altra banda, les inscripcions estan ja xifrades entorn a les 250 i “s’espera sobrepassar la xifra de les 309 de l’any passat.\nEl període d’inscripció estarà obert fins al divendres” ha apuntat Porcar.\nReferent a la celebració d’aquest esdeveniment, Enric Porcar, Regidor d’Esports, ha declarat que “en definitiva es tracta d’un esdeveniment per a gaudir, que deixa apart la tensió dels campionats i proposa que els participants puguen gaudir amb la família i els amics.\nQue tothom, estiga més o menys preparat físicament, puga participar d’una festa de l’esport, que és la màxima que des de la Regidoria d’Esports ens hem marcat: fer arribar l’esport a tots i totes i que tothom puga gaudir d’ell en família, amb amics i d’una manera saludable i amable”.\nPer la seua banda, Paco Valls, President del Club Natació Castàlia Castelló, ha manifestat que “des de la primera edició teníem clar que volíem ser diferents.\nEls nostres nadadors estan tot l’any en un ambient molt competitiu i volíem que gaudiren sense aqueixa tensió que sol acompanyar-los allà on participen.\nAixí mateix, donem molta importància a la part educativa de l’esport, i sempre tractem que els nadadors es vagen amb una mica més que un simple trofeu”.", "response": "El 2 d'agost tindrà lloc a Castelló la VII edició de la Travessia platja del Gurugú, organitzada per l'Escola de Natació Nados i el Club Natació Castàlia Castelló. Les travesses es divideixen en quatre categories. L'esdeveniment comptarà també amb activitats esportives i xerrades i, a més, es podrà anar disfressat i s'atorgarà un premi a la millor disfressa.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_560", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "Es pot presentar un llibre sense que el seu autor el defensi?\nAvui dia qualsevol editorial es posaria les mans al cap només de pensar-hi, sobretot perquè casos com el de Salinger són ben estranys en la història de la nostra literatura.\nPotser l’única persona a qui ha sortit bé la juguesca a casa nostra recentment ha estat la Marta Rojals, però en uns moments com els actuals, en què les xarxes socials bullen i la immediatesa és una de les eines competencials, renunciar a la presència de l’autor en la presentació de l’obra és quelcom inaudit.\nI més encara si aquest autor és algú que és capaç d’omplir auditoris sencers en les presentacions, com és el cas de Lluís Llach.\nEl cas és que la nova novel·la del cantautor i diputat de Junts pel Sí haurà de fer camí sense que el seu autor la defensi ‘a causa de les circumstàncies polítiques que tothom coneix’.\nL’editorial, Empúries –que forma part del grup Planeta, que ha traslladat la seva seu social fora de Catalunya per la declaració d’independència–, diu que en respecta la decisió i ha improvisat algunes fórmules perquè El noi del Maravillas, el llibre de Llach, pugui fer el seu recorregut amb èxit i sense veure’s gaire afectat.\nPer tant, la presentació davant la premsa s’ha fet sense Llach però amb alguns pesos pesants per compensar.\nDurant els darrers anys, Lluís Llach ha treballat molt il·lusionat en aquesta nova obra, que el consolida com a novel·lista de ressò internacional’.\nCal recordar, però, que l’entusiasme amb què Bassas ha presentat la novel·la i ha explicat la trajectòria del cantant no ha generat tanta unanimitat fins al moment.\nSi bé és cert que l’èxit de vendes de les novel·les de Llach ha estat inqüestionable, aquesta unanimitat no ha arribat, ni de bon tros, al camp de la crítica literària, en què, tot i que ha rebut crítiques entusiastes, també n’ha rebut moltes de dolentes.\nEl segon suport al llançament del llibre ha vingut de Jordi Cornudella, editor de la casa, que ha contextualitzat i explicat el llibre davant la premsa.\nSegons Cornudella, ‘amb aquesta obra, Llach tanca la seva visita a la història contemporània de Catalunya, i molt especialment a les dues èpoques que més l’han marcat: els anys vint i trenta i els anys seixanta i setanta’.\n‘Estic segur que la següent novel·la que faci serà molt diferent d’aquesta’, ha assenyalat.\nI què explica El noi del Maravillas?\nDoncs en aquesta ocasió en Llach empra un recurs literari força interessant: en Roger Ventós (1939-2017) és un baríton d’òpera, una figura internacional, que rep un encàrrec del seu editor, escriure un llibre de memòries.\nPerò Ventós escriu una novel·la autobiogràfica on explica el seu naixement a Sete –és fill d’una mare catalana refugiada que escapa de la guerra– i el retorn a Catalunya, quan compleix els quinze anys, on retrobarà un oncle seu i un teatre de varietats, el Maravillas, en el qual havia treballat la seva mare i ell començarà la seva formació.\nAquesta història és la que lliura a l’editor.\nPer tant, ens trobem amb un llibre metaliterari que permet ‘una visió àmplia de dos mons, el de la Barcelona canalla i el dels grans centres operístics europeus, l’epicentre del qual és París’, afirma Cornudella.\nLluís Llach va enregistrar un vídeo promocional del llibre a l’estiu –la data prevista de sortida era a final d’agost, però es va posposar fins que les coses estiguessin més calmades, i vés per on la ironia del destí– que no es passarà i no s’emprarà però que els periodistes sí que hem pogut veure, en què assegura que va viure una fascinació ‘per aquell món dels teatres de varietats que s’enfonsaven.\n‘Jo tenia disset o divuit anys i era un pobre estudiant que venia de l’Empordà i veia com tota aquella gent havia de lluitar contra la censura amb dobles o triples significats.\nEra el moment de la descoberta del barri xinès i de les lectures anarquistes’, hi explica.\nLlach afirma que ‘hi ha moltes vivències personals, com el món de les classes de cant, que ha viscut durant vint anys, i un cert coneixement de l’òpera’.\nTambé assegura que si li hagués de posar una banda sonora escolliria la música de Nino Rota, ‘que hi encaixaria perfectament’.\nI si bé és cert que Nino Rota no hi pot posar la música, no és menys cert que un dels millors actors del país, Lluís Soler, ha posat la màgia a la presentació amb una lectura de fragments perfectament escollits que ha acabat amb una ovació dels periodistes que anava molt més enllà de l’emoció per la lectura, també era també un clam perquè la cultura tornés a la normalitat.\nEl llibre es posa a la venda en català i en castellà.", "response": "Després de la declaració d'independència, l'editorial Empúries, ha traslladat la seva seu fora de Catalunya, per la qual cosa l'autor i polític de JxSí, Lluís LLach, no anirà a la presentació del seu nou llibre, \"El noi del Maravillas\". En canvi, altres figures com Antoni Bassas, Jordi Cornudella i Nino Rota hi han participat i han fet possible la presentació.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2030", "instruction": "Fes un resum d'aquest text:", "context": "Conflicte obert entre el rector de la UdG, Sergi Bonet, i l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.\nAquest matí, durant una concentració de suport al parc, el rector ha defensat l'Estat per complir \"en formes i terminis\" durant la negociació i, en canvi, ha carregat contra les administracions, a qui acusa de no fer prou per salvar el parc.\nL'alcaldessa ha sortit al pas i ha demanat a Bonet que deixi de banda aquest tipus de declaracions.\n\"Hem de buscar solucions i no culpables entre nosaltres, hem de fer un front comú per salvar el parc\", ha dit.\nL'alcaldessa ha refermat que allò que els demana Bonet és il·legal i que no poden aprovar per ple cap consignació a una entitat que estigui en concurs de creditors.\nPer això, Madrenas ha proposat una nova fórmula: aportar els 2 MEUR en 20 anys directament a la universitat.\nA més, ha destapat que el parc els deu 2,5 MEUR en impostos.\nLa situació del Parc Científic i Tecnològic de la UdG no només és complicada a nivell econòmic sinó que està començant a obrir unes escletxes importants entre la universitat i les administracions.\nAquest dilluns, el rector ha defensat el ministeri d'Hisenda per com està portant les negociacions i, en canvi, ha apuntat amb el dit a la Diputació i l'Ajuntament de Girona.\nSegons Bonet, els passos que estan fent són insuficients i assegura que si no es tanca un acord abans del 10 de novembre (data límit fixada pel jutge) i el parc va a liquidació serà per culpa de les administracions.\nDavant d'aquestes declaracions, l'alcaldessa de Girona ha volgut replicar el rector i li ha demanat que deixi de banda aquest tipus de declaracions que posen en entredit el compromís de l'ajuntament.\nSegons l'alcaldessa, cal buscar \"solucions i no culpables\" i també ha volgut defensar l'actuació del consistori.\nMadrenas ha assegurat que el compromís per posar 2 MEUR és ferm i que compta amb el suport de tots els partits.\n\"Vam portar el tema al darrer ple precisament perquè tots els partits s'expressessin i deixessin clar el seu compromís, algú dubta que no pagarem?\", s'ha preguntat.\nAprovar qualsevol acord per ple és il·legal\nEl rector considera que acords de caire polític no són suficients per convèncer l'Estat del compromís de les administracions, que volen aportar fins a 11,3 MEUR per salvar el parc (3,3 MEUR la UdG, 6 MEUR la Diputació i 2 MEUR l'Ajuntament).\nDavant de la insistència del rector que calen acords de ple amb consignació pressupostària, Madrenas ha remarcat que això és \"absolutament il·legal\".\nEls serveis jurídics han comunicat a l'alcaldessa que els regidors que donessin suport a un acord d'aquestes característiques \"haurien de respondre amb els seus béns presents i futurs\".\n\"No podem fer cap aportació a una entitat que estigui en concurs de creditors i això la universitat ho sap des del primer moment, no penso posar els regidors en aquesta tessitura\", ha sentenciat.\nPer això, Madrenas ha donat un cop sobre la taula i ha demanat a Bonet que deixi de demanar això a l'ajuntament.\nDurant un contacte informatiu amb els mitjans, Madrenas ha explicat que apostaran per una altra fórmula per mostrar el compromís amb el parc: aprovar per ple donar els diners a la UdG i que, a partir d'aquí, sigui la mateixa universitat que destini els diners a superar el concurs.\n\"Nosaltres no ens hem posat mai amb qui ha pres les decisions ni com s'han gestionat\", ha dit Madrenas.\nEl consistori només té dos dels catorze patrons del parc i, per tant, sosté que la seva veu mai ha estat decisiva.\nA més, ha destapat que el parc deu 2,5 MEUR a l'ajuntament en concepte d'impost de construccions de quan es va aixecar el complex.\n\"Nosaltres ja estem disposats a posar-nos a la cua i sabem que serem els últims en cobrar\", ha valorat.\nPer altra banda, la Diputació de Girona porta al ple de dimarts una aprovació de manifestació de voluntat de col·laborar i donar viabilitat al parc científic.\nEn aquest acord no s'inclouen terminis ni detalls econòmics sobre com s'aportaran els 6 MEUR compromesos.", "response": "El rector de la Universitat de Girona, Sergi Bonet, i l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, s’enfronten pel rescat del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, en concurs de creditors. Bonet reclama un acord plenari abans del 10 de novembre, data límit, i Madrenas contesta que l’ajuntament es compromet a aportar 2 MEUR en vint anys.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2238", "instruction": "Fes un resum d'aquest text:", "context": "El PP ha estat l'última formació a fer públic el seu programa electoral.\nL'ha donat a conèixer al seu web aquest dijous, tres dies després de l'inici de la campanya electoral.\nConte 150 mesures i compromisos on situa com a prioritat la creació d'un govern que \"respecti la Constitució espanyola i l'Estatut\" i que asseguri \"l'Estat de dret i la llei com a base de la convivència democràtica\".\n\"El PP és la millor garantia que Catalunya seguirà essent part d'Espanya i d'Europa.\nNo deixarem que ningú trenqui la nostra identitat plural\", afirma.\nEls populars prometen que posaran punt i final a la \"monopolització nacionalista\" a les institucions i als mitjans públics, així com a \"l'adoctrinament\" a les escoles.\nA l'escrit, de 18 pàgines, els populars es comprometen a fer que els carrers \"tornin a ser un espai de trobada cívica\" i a treballar per \"superar l'etapa de confrontació en què s'ha enfonsat la política catalana\".\nEs tracta, apunten, de forjar \"una nova cultura de reconeixement mutu\" on \"la identitat nacional espanyola conegui millor la seva dimensió i arrel catalana\" i la realitat catalana \"accepti amb més claredat la seva pluralitat interna\".\n\"Retorn a la normalitat\"\nTot i que no citen explícitament l'article 155, els populars prometen també que \"retornaran la normalitat, la seguretat jurídica i l'estabilitat institucional a Catalunya\" amb un projecte de govern que \"passi pàgina de l'obsessió del separatisme excloent amb l'agenda d'obertura i llibertat\", mitjançant un govern \"net i lleial\" on no hi seran presents –diuen- persones \"condemnades\" per \"falsedat, delictes contra la llibertat, el patrimoni i l'ordre socioeconòmic\", ni tampoc imputats per corrupció.\nAcabar amb la \"monopolització nacionalista\"\nTambé aposten per una nova llei electoral que \"compagini la proporcionalitat i la representació territorial\" i que s'inspira en el \"doble vot del model alemany\".\nJuntament a això, es comprometen a impulsar \"el pluralisme a les institucions\" i acabar amb \"la monopolització nacionalista de les institucions, els mitjans de comunicació i la societat civil\".\n\"Recuperarem la neutralitat a la Generalitat perquè torni a ser una institució prestigiosa al serveu de tots els catalans\", afirmen.\nTV3 i els símbols nacionals a Catalunya\nEl programa defensa la necessitat de \"desmantellar definitivament les preteses estructures d'Estat independentistes\" i \"normalitzar la presència de l'Estat i els símbols nacionals a Catalunya\".\nEn aquest marc, fa referència explícita a TV3 i els mitjans públics: \"Farem de TV3 i Catalunya Ràdio uns mitjans plurals al servei d'una informació verídica i neutral\", apunten, i \"ajustarem la despesa als mitjans de comunicació públics, les retribucions dels seus alts directius i limitarem la producció externa del seu pressupost\".\nProu \"adoctrinament\" i més \"realitat bilingüe\"\nPel que fa a l'Educació, asseguren que posaran punt i final a \"l'adoctrinament\" dels alumnes a l'escola, i defensaran \"amb orgull\" la \"realitat bilingüe a tota Catalunya\".\n\"La doble identitat caracteritza la majoria dels catalans\", afirmen, i per això \"derogarem les multes lingüístiques que discriminen els que rotulen en castellà\".\nSupressió d'organismes del Govern\nEls populars aposten per una supressió \"dràstica\" de les 391 societats i organismes del govern perquè no hi hagi \"xiringuitos polítics\", així com per una reducció dels alts càrrec i càrrecs de confiança del Govern i la supressió dels consells comarcals.\nTambé prometen reduir en un 50% la publicitat institucional de la Generalitat.\nBarcelona, \"co-capital cultural d'Espanya\"\nEn matèria de Cultura, els populars aposten perquè Barcelona sigui declarada \"co-capital cultural d'Espanya\" i prometen promoure que organismes públics i institucions culturals de l'executiu espanyol \"traslladin la seva seu o una delegació del primer nivell a Catalunya\".\nReducció fiscal a les empreses que tornin\nEn matèria econòmica, els populars aposten per un nou model de finançament i anuncien un \"pla de xoc\" per impulsar el teixit empresarial que inclou reducció de càrregues fiscals per a les empreses que tornin a Catalunya.\nEn aquest marc, prometen simplificar els trams autonòmics de l'IRPF i suprimir alguns tributs creats pel govern de Puigdemont.\nTambé bonificar al 99% l'Impost de Donacions, reduir a la meitat el de Transmissions i rebaixar al 6% el de béns mobles.\nSupressió dels peatges de la Generalitat\nEn infraestructures, els populars es comprometen a no renovar les concessions dels peatges de la Generalitat i treballar per al bon funcionament dels trens, a més d'impulsar que el Corredor del Mediterrani estigui enllestit el 2020.", "response": "El PP presenta el seu programa electoral tres dies després de començar la campanya. Són 150 compromisos que garanteixen la unitat d’Espanya i el respecte per la Constitució espanyola i l’Estatut. Prometen acabar amb la monopolització nacionalista i reconèixer la doble identitat dels catalans, com també suprimir “xiringuitos polítics” i reduir càrregues fiscals perquè tornin les empreses a Catalunya.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2650", "instruction": "Fes un resum d'aquest text:", "context": "Classes d'improvisació musical, assignatures de violí o piano i concerts al carrer són algunes de les activitats que duran a terme els 72 joves talents de la música clàssica de 22 països diferents que des d'aquest dijous participen a la 16a Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS).\nDurant dotze dies els alumnes tindran l'oportunitat d'aprendre interpretació dins de les taules, però també de pujar dalt de l'escenari acompanyats dels seus professors, tots ells catedràtics d'alt nivell.\nUn dels estudiants que per primer cop participa a l'AIMS és l'Aditya Mukherji, de Bombai (Índia).\nPer ell és molt important ser a Solsona aquests dies, ja que, segons ha dit, \"a l'Índia no tenim cap escola de música clàssica i, per tant, aprendre música és molt difícil perquè no tens l'oportunitat d'optar a una educació formal\".\nEl director artístic del certamen, Peter Thiemann, ha explicat que tots els alumnes tenen un perfil en comú: \"Saben que la música serà el seu futur professional\".\nL'Aditya Mukherji és indi i té 29 anys.\nÉs el primer cop que participa a l'Acadèmia Internacional de Música de Solsona i és un dels alumnes que l'AIMS Fundació ha becat perquè pugui participar al programa pedagògic que durant 12 dies es desenvoluparà a Solsona.\nAquest jove de Bombai està molt agraït de poder participar a l'AIMS, ja que, segons ha relatat, a l'Índia \"desafortunadament aprendre música clàssica és molt difícil\".\nMukherji és un apassionat de la música i, de fet, al seu país imparteix classes de violí a nens petits, però lamenta que \"allà no tinc cap oportunitat de millorar la meva música\".\nA l'altre cara de la moneda hi ha el Gerard Flotats, un jove solsoní de 16 anys que enguany és el quart cop que participa a l'AIMS.\nTot i que reconeix que el primer any va decidir participar al certamen pel fet de celebrar-se a Solsona, ara assegura que \"si el traslladessin a un altre lloc també m'hi apuntaria\".\nEn Gerard considera que l'AIMS té \"professors de molt nivell i coneixes molta gent del mateix món que el teu\".\nTambé és repetidor en Jorge Forés, un jove de 17 anys d'Alcañiz, que és el segon any que assisteix a l'AIMS.\nForés explica que es vol dedicar professionalment a la música i creu que, a banda de la vessant educativa, l'AIMS és molt important per ell per a treure's la por escènica.\n\"Un músic al llarg de la seva vida haurà de pujar a un escenari i això imposa, per això el fet que a l'AIMS fem tants concerts t'ajuda a guanyar experiència\", ha expressat aquest jove aragonès.\nForés ha explicat que l'exigència de l'AIMS és molt gran i deixa clar que \"de relax, res de res\".\nDe fet, el director artístic de l'AIMS, Peter Thiemann, ha reconegut que els alumnes treballen entre 14 i 16 hores diàries.\nUn miler d'alumnes de cinquanta nacionalitats diferents, balanç dels 16 anys de l'AIMS\nL'AIMS és l'únic festival pedagògic de tot l'Estat i en els seus setze anys d'existència ja hi ha passat prop de 1.000 alumnes de 50 nacionalitats diferents.\nEnguany el certamen acull 72 estudiants de 22 països del món com ara Portugal, França, EUA o Anglaterra.\nPel que fa a l'AIMS Festival, en aquesta edició s'han programat 34 actuacions en diferents escenaris del Solsonès, el Bages, el Moianès, l'Alt Urgell, el Segrià i el Baix Llobregat.\nEl secret de l'èxit de l'AIMS, segons el seu director, Peter Thiemann, és el seu claustre, format per deu professors de llarga trajectòria i èxit reconegut.\nTots ells vindrien a ser el cartell de l'únic festival pedagògic del país, i el motiu pel qual joves talents d'arreu del món s'atreveixen a venir fins a Solsona per aprendre tècniques d'interpretació durant gairebé dues setmanes.\nEls alumnes reben classes magistrals individuals d'assignatures com violí, viola, violoncel, contrabaix, piano, improvisació, orquestra de cambra i música de cambra en diferents formacions.\nMés enllà d'això, per Thiemann, els joves també venen atrets pel fet que se'ls ofereix l'oportunitat no només d'aprendre dins d'una aula, sinó també de pujar dalt de l'escenari i posar en pràctica tots aquests coneixements acompanyats dels seus professors.\nLa vessant més social del festival\nL'AIMS vol fer arribar la música a tots els col·lectius de la societat, per aquest motiu els preus de les entrades dels concert són accessibles.\nA més, se celebren concerts populars al carrer i, des de fa deu anys, s'ofereixen actuacions per a col·lectius sense possibilitat d'acudir a les sales convencionals i les interpretacions es fan en hospitals, residències de tercera edat, centres per a discapacitats i, fins i tot, en cases particulars.", "response": "Solsona acull, durant dotze dies, la 16a Acadèmia Internacional de Música, un festival pedagògic de música clàssica. Els 72 participants, de 22 països, treballen entre 14 i 16 hores diàries amb deu professors reconeguts: classes d’improvisació musical, violí, piano i concerts per treure la por escènica. Peter Thiemann, director del festival, destaca que tots els estudiants volen ser músics professionals.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1859", "instruction": "Fes un resum d'aquest text:", "context": "Dos dels vehicles elèctrics de què disposa l'empresa Electrokars.\nFoto: NoticiesTarragona.cat\nFa dos anys i mig que dos emprenedors van començar a gestar la idea de llogar cotxes elèctrics per fer rutes turístiques.\nUn projecte que es va fer realitat el passat mes de novembre, quan Electrokars es va instal·lar a Tarragona per oferir itineraris per la ciutat amb vehicles 100% elèctrics.\nÉs una iniciativa pionera a la zona i, segons ha explicat la gerent de l'empresa, Raquel Conesa, permet gaudir d'una altra manera del turisme.\n«No vas directament als llocs i fas una visita, sinó que pots parar-te i parlar amb la gent», ha comentat Conesa.\nPer ara tenen tres cotxes, però preveuen incrementar la flota així com vagi creixent la demanda.\nTambé estan treballant per ampliar l'oferta de rutes.\nLlogar un cotxe elèctric amb dues places durant una hora i mitja per visitar la ciutat de Tarragona, tot plegat per vint euros.\nAquest és un dels tours turístics que ofereixen a Electrokars, una petita empresa creada per Raquel Conesa i Txema Prats.\nDos emprenedors que fa més de dos anys van pensar que una iniciativa com aquesta seria rendible i atractiva.\nDe moment disposen de tres cotxes amb els quals es pot fer un itinerari pels llocs més emblemàtics de la ciutat, gràcies a l'ajuda d'un GPS i d'una àudioguia que va explicant als clients tant les característiques dels monuments tarragonins com algunes qüestions de la cultura catalana en general.\nAixí, els turistes poden anar «al seu aire», tot i que també hi ha l'opció que algú de l'empresa els acompanyi físicament.\nA més, poden aparcar en qualsevol indret gratuïtament, gràcies a un acord amb l'Ajuntament de Tarragona pel qual, els vehicles 100% elèctrics, es poden estacionar sense pagar a totes les zones d'aparcament de la ciutat.\nConesa, gerent d'Electrokars, ha explicat que ofereixen l'àudioguia en set idiomes -català, castellà, euskera, anglès, francès, alemany i rus- i que, fins ara, tothom que ha provat el seu producte ha quedat «meravellat».\n«Al rus li encanta, perquè té el problema de l'idioma i ja és un potencial, però als francesos també els encanta», ha detallat la gerent, que ha dit que fins i tot alguns tarragonins han fet la ruta amb amics de visita a la ciutat i han quedat molt satisfets.\nAixí mateix, Conesa també ha destacat que el cotxe elèctric és un mitjà de transport amb el qual els turistes se senten molt propers a la ciutat, ja que al no tenir portes i circular a una velocitat baixa -arriba a un màxim de 45 quilòmetres per hora, té una autonomia d'entre 45 i 50 quilòmetres i es carrega en un endoll convencional-, tenen un contacte molt directe amb la gent.\nLa gerent també ha incidit en què el vehicle que ofereixen es fabrica en una empresa murciana, i que el client, si ho vol, té l'opció de comprar-lo.\nAmpliant horitzons\nConesa ha reconegut que a l'hora de decidir on instal·lar l'empresa van pensar en altres ciutats, com Reus o Cambrils, però que finalment van optar per Tarragona pel seu «potencial».\nAixí, creuen que amb el projecte dels Jocs del Mediterrani del 2017, o la futura arribada de creuers a la ciutat, Tarragona es pot convertir en un indret estratègic per propostes com la seva.\nTot i que es tracta d'una empresa jove, ja ofereixen un ventall de productes molt variat, amb rutes gastronòmiques o fora de Tarragona ciutat.\nAixí, amb el cotxe elèctric es pot fer un itinerari que passa per diversos establiments de restauració on es pot degustar una tapa i una beguda a un preu tancat, però també es pot gaudir de l'espai de l'Hort de la Sínia, a Tamarit, o de la pedrera romana del Mèdol, a Altafulla.\nFa poc, a més, han afegit motos elèctriques a la seva flota de vehicles, que preveuen anar ampliant tal com vagi creixent la demanda.", "response": "L’empresa Electrokars lloga cotxes elèctrics de dues places per fer rutes turístiques per Tarragona. Els vehicles, que disposen d’audioguia en 7 idiomes, van a un màxim de 45 quilòmetres, tenen una autonomia de 45-50 quilòmetres i es carreguen en un endoll convencional. La iniciativa està tenint molt èxit i ja estan ampliant la flota a motos elèctriques. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2074", "instruction": "Fes un resum d'aquest text:", "context": "El SAT-Teatre Centre de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) ha decidit augmentar les propostes culturals per poder fer front a les obres de millora del Centre Catòlic, un edifici emblemàtic construït el 1897 i situat al centre del poble .\nCalculen que hauran de pagar més de 50.000 euros per poder posar al dia el sistema elèctric i incorporar un comptador digital per complir amb la normativa vigent.\nÉs la solució que aquesta entitat ha trobat per fer front a una despesa tant important per a ells, si es té con compte que no reben cap subvenció i que bona part dels ingressos provenen del taquillatge de les funcions que programen.\n\"És com avançar els diners de quatre anys d'activitat\", afirma el seu director, Josep Garriga.\nLluny de plantejar-se abaixa la persiana, han decidit programar un cicle de cinc espectacles aquesta tardor amb noms destacats com Roger Mas, Manu Guix, Toti Soler i Gemma Humet per portar més cultura a Sant Joan i, de retruc, incrementar els ingressos.\nDavant un problema econòmic més cultura.\nAquesta és l'aposta del SAT-Teatre Centre de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) davant el repte d'invertir més de 50.000 euros en una obra de millora del Centre Catòlic.\nConcretament, s'ha de posar al dia tot el sistema elèctric i substituir el comptador analògic per un de digital.\nDes dels anys setanta que no s'hi havia fet res.\nLa normativa obliga a tenir-ho fet abans de finals d'any i per tant és una obra que tenir enllestida en els pròxims mesos.\nEl seu director, Josep Garriga, subratlla que és una \"despesa molt important\" per a una formació que no compta amb cap subvenció i que entre els ingressos figuren les quotes dels socis i sobretot l'activitat ordinària com són les funcions de l'escola de teatre i actuacions programades.\nSegons Garriga, el cost dels treballs equivalen a \"tres anys de pressupostos ordinaris\" i comportaria gairebé el tancament del local.\nEn comptes d'això, han decidit donar la volta al problema i intensificar l'activitat que s'hi fa programant un nou cicle de cultura a la tardor.\nEl nou cicle de cultura suposarà passar dels dos espectacles que es programaven durant tot l'any a un total de cinc en un sol trimestre.\nL'actuació de Manu Guix el 20 d'octubre amb els temes del seu nou disc serà la primera proposta.\nTambé s'ha programat un concert de Roger Mas (17 de novembre), l'espectacle 'Recordant Ovidi' de Toti Soler i Gemma Humet (1 de desembre) així com 'Viuràs en el meu vers, sonets de Shakespeare' de Jordi Boixadera i Laura Conejero (4 de novembre).\nEl cicle es clourà el 8 de desembre amb les nadales de Quartet Melt.\nLes entrades dels espectacles ja estan a la venda.\nPer primer cop es pot fer per internet a través de la plataforma codetikets.\nEls preus van des dels 12 euros fins al 18 euros i també s'ofereiexen dos abonaments.\nUn amb un descompte del 10% que permet comprar entrades de tres espectacles i un altre amb un 20% de rebaixa si se n'agafen dels cinc muntatges.\n\"Esperem que amb l'alt nivell dels muntatges puguem tenir més ingressos i superar aquest pressupost tant important que tenim sobre la taula\", afirma el director.\nEl SAT-Teatre Centre és el grup de teatre de l'Associació Catòlica de Pares de Família (ACPF) fundat el 1888.\nDes del 1899 que té la seu al Centre Catòlic, un edifici emblemàtic que acull els esdeveniments culturals més importants que es fan a la localitat.\nEls anys 60 es va dur a terme els treballs de millora més importants que van permetre renovar la caixa escènica i platea.\nL'última reforma es va fer el 1999 coincidint amb el centenari quan es va renovar tota la platea.\nL'aforament del teatre és de 324 localitats i també inclou una cafeteria als baixos, entre d'altres espais.\nL'edifici és propietat del Bisbat.\nL'associació s'ocupa del manteniment i del seu ús i també està disponible per a la resta d'entitats del poble.", "response": "Nou cicle de cultura al SAT-Teatre Centre de Sant Joan de les Abadesses per pagar l’actualització del sistema elèctric a la normativa actual. Es programen cinc espectacles culturals a la tardor per aconseguir els 50.000 euros que costen les obres d’adequació i evitar el tancament d'aquest local històric de la localitat. Les entrades es poden comprar per internet a codetikets.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_824", "instruction": "Fes un resum d'aquest text:", "context": "Investigadors encapçalats per la Universitat de Barcelona (UB) han descobert una població de forats negres de grans dimensions al cúmul estel·lar Palomar 5.\nAquest és un cúmul estel·lar únic perquè és un dels més “esponjosos” de la Via Làctia, amb una distància mitjana d’uns quants anys llum entre les estrelles i perquè té associat un corrent estel·lar especular que cobreix més de vint graus al cel.\nAstrònoms i astrofísics han demostrat que aquestes dues característiques distintives són el resultat de l’acumulació de forats negres.\nAquesta és aproximadament tres vegades més gran del que s’esperaria pel nombre d’estrelles que té, fet que significa que més del 20% de la massa total del cúmul és format per forats negres.\nEl professor de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB i autor principal del treball, Mark Gieles, explica que cada forat té vint vegades la massa del Sol i es van formar en explosions de supernoves al final de la vida de les estrelles massives, quan el cúmul encara era molt jove.\nEls corrents de marea són associacions d’estrelles que van ser expulsades de cúmuls estel·lars o galàxies nanes.\nDurant aquests darrers anys, s’han descobert prop de trenta corrents estel·lars estrets a l’halo de la Via Làctia.\nGieles afirma que es desconeix com es formen aquests corrents però una idea és que són cúmuls estel·lars que han patit alguna pertorbació.\nTanmateix, cap dels corrents descoberts recentment té un cúmul estel·lar associat, de manera que els investigadors no poden estar segurs d’aquesta teoria.\nPer entendre com es van formar aquests corrents, cal estudiar-ne un amb un sistema estel·lar associat i Palomar 5 es l’únic cas.\nPer això, s’investiga en detall.\nEn aquest estudi, els autors van simular les òrbites i l’evolució de cada estrella des de la formació del cúmul fins a la dissolució final.\nEn van variar les propietats inicials fins que van trobar que les observacions del corrent i del cúmul coincidien.\nL’equip d’astrònoms creu que Palomar 5 es va formar a partir d’una fracció de forat negre més petit, però les estrelles van poder escapar de manera més eficient que els forats negres, de manera que la fracció del forat negre va augmentar gradualment.\nPosteriorment, els forats negres van inflar dinàmicament el cúmul mitjançant interaccions d’assistència gravitacional amb les estrelles, que van provocar que s’escapessin més estrelles i es formés el corrent.\nJust abans que es dissolgui completament, aproximadament d’aquí a uns mil milions d’anys, el cúmul estarà format completament per forats negres.\nEl coautor de l’estudi i investigador de la Universitat de Surrey (Regne Unit), Denis Erkal, explica que tot i que Palomar 5 té les cues més lluminoses i llargues que cap altre a la Via Làctia, no és únic sinó que es creu que molts cúmuls dominats pel forat negre de forma similar ja s’han desintegrat en les marees de la Via Làctia per formar els primers corrents estel·lars recentment descoberts.\nGieles afegeix que l’estudi demostra que la presència d’una gran població de forats negres pot haver estat comuna en tots els grups que formaven els corrents.\nAixò és important per entendre la formació de cúmuls globulars, de masses inicials d’estrelles i l’evolució de les estrelles massives.\nAquest treball també té importants implicacions per a les ones gravitacionals.\nEs creu que una gran part de les fusions de forats negres binaris es formen en cúmuls estel·lars i una gran incògnita en aquest escenari és la quantitat de forats negres que hi ha als cúmuls, cosa que és difícil de delimitar observacionalment.\nEl mètode dels investigadors proporciona una manera de saber quants forats negres hi ha en un cúmul estel·lar mirant les estrelles que en són expulsades.\nEn concret, Palomar 5 és un cúmul globular descobert el 1950 per Walter Baade.\nEs troba a la constel·lació del Serpent, a una distància d’uns vuitanta mil anys llum, i és un dels aproximadament cent cinquanta cúmuls globulars que orbiten al voltant de la Via Làctia.\nTé més de deu mil milions d’anys, com la majoria d’altres cúmuls globulars, cosa que significa que es va formar en les primeres fases de formació de galàxies.\nÉs aproximadament deu vegades menys massiu i cinc vegades més extens que un cúmul globular típic i en les etapes finals de dissolució.\nEls resultats de la recerca s’han publicat a ‘Nature Astronomy’.", "response": "Un equip d’investigadors descobreix al cúmul estel·lar Palomar 5, únic perquè té uns quants anys llum de distància entre les estrelles i un corrent estel·lar associat que cobreix més de vint graus al cel, més de cent forats negres. L’estudi, liderat pel professor de la UB Mark Gieles, s’ha publicat a “Nature Astronomy” i és important per entendre les ones gravitacionals.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1819", "instruction": "Fes un resum d'aquest text:", "context": "Les 44 peces de Sixena deixaran Lleida aquest migdia.\nEl dispositiu policial s'ha personat a l'equipament acompanyats d'una furgoneta i un camió, del qual han descarregat caixes.\nHores abans, just passada la mitjanit, també han entrat a l'equipament funcionaris del museu.\nUnes dues-centes persones estan concentrades a fora, malgrat que els Mossos d'Esquadra tenen blindat l'entorn del museu per impedir-hi l'entrada.\nEls manifestants han increpat l'alcalde Àngel Ros, que s'ha personat al centre per parlar amb els agents, amb crits de \"botifler\", \"dimissió\" i \"poca-vergonya\", entre d'altres.\nRos, aconsellat pels Mossos d'Esquadra, ha decidit marxar de l'indret.\nAlguns dels concentrats l'han seguit increpant fins al lloc on tenia el cotxe.\n— NacióDigital (@naciodigital) 11 de desembre de 2017\n— NacióDigital (@naciodigital) 11 de desembre de 2017\n— NacióDigital (@naciodigital) 11 de desembre de 2017\n— NacióDigital (@naciodigital) 11 de desembre de 2017\nA quarts de nou del matí també s'han produït moment de tensió entre alguns dels manifestants més joves, que estaven al capdavant de la concentració, a tocar el museu, i els mossos d'esquadra, que han carregat per dispersar-los.\n— Pol Arderiu (@polaral) 11 de desembre de 2017\n— NacióDigital (@naciodigital) 11 de desembre de 2017\n— NacióDigital (@naciodigital) 11 de desembre de 2017\nEl TSJC rebutja adoptar mesures cautelars i paralitzar el trasllat\nEl trasllat ha coincidit amb la resolució de la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha rebutjat adoptar les mesures cautelars que reclamava el Museu de Lleida, que pretenia paralitzar el trasllat a Sixena de les 44 obres en litigi.\nL'equipament cultural impugnava, d'una banda, l'ordre del Ministeri de Cultura del passat 28 de novembre que establia que calia complir amb les resolucions judicials i executar el retorn de les obres, però també es queixava de la \"inactivitat\" del Departament de Cultura, fent referència al ministre que el lidera en aplicació del 155.\nEl tribunal remarca que Íñigo Méndez de Vigo es limita a complir l'ordre d'un jutjat i que aquesta és una qüestió que ha de continuar la seva via civil.\nTot es va accelerar quan dijous passat el titular del jutjat d'instrucció número 1 d'Osca va signar una providència per autoritzar la Guàrdia Civil a entrar al Museu de Lleida \"fins i tot\" per \"la força\" per endur-se les 44 obres d'art del monestir de Sixena dipositades en aquest espai.\nEl text dona permís tant a la Guàrdia Civil com a la resta de cossos de seguretat que aquesta consideri oportú com a policia judicial perquè accedeixin al recinte museístic a partir de la propera mitjanit.\nEl jutge, doncs, va tirar endavant amb l'ordre de retirada de les obres d'art abans de resoldre el recurs interposat pel Departament de Cultura, ara en mans del Ministeri homòleg en virtut de l'aplicació de l'article 155, que demanava aturar la mesura.\nTambé l'alcalde Àngel Ros va presentar un recurs de súplica a l'Audiència d'Osca contra el trasllat de les 44 obres.\nAnteriorment la Generalitat no va recórrer la providència del jutjat número 1 d'Osca del 15 de novembre en què es requeria al Ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que donés compliment a les resolucions judicials provisionals i lliurés a l'Aragó de les 44 obres d'art en litigi.\nDes de l'Aragó, les institucions, l'església i la societat civil organitzada a través de la plataforma \"Sijena Si\" esperen que el \"retorn\" de les obres del monestir sigui el \"primer pas\" i partir d'aquí segueixin el mateix camí les més de cent peces d'art sacre de parròquies de la Franja que són a Lleida i que reclamen el bisbat de Barbastre-Montsó i els ajuntaments de Berbegal, El Tormillo i Peralta de Alcofea.\nLitigis que fa més de dues dècades que duren amb sentències vaticanes que donen la raó a la part aragonesa.", "response": "El jutjat d’instrucció número 1 d’Osca autoritza la Guàrdia Civil a entrar al Museu de Lleida “fins i tot per la força” per traslladar les 44 obres d’art del monestir de Sixena. La Guàrdia Civil i tècnics aragonesos han entrat de matinada a l’equipament per donar-hi compliment. Unes dues-centes persones s'han concentrat a l'exterior del museu per protestar pel trasllat forçat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2364", "instruction": "Fes-me un resum del text següent:", "context": "El catamarà d'en Pepe de Castellfollit de la Roca (Garrotxa) ja és a port a punt d'anar a l'aigua per començar les proves de flotació i estabilitat.\nUna grua ha traslladat l'embarcació, que pesa gairebé quatre tones, fins a Roses (Alt Empordà) aquest dilluns al matí.\n\"Ara, per fi puc dir que una part del meu somni s'ha complert, ja tinc el catamarà a punt d'anar al mar en molts pocs dies\", ha explicat en Pepe Soto.\nA partir del dia 27 preveu poder fer l'avarada oficial de la nau i fer un primer viatge d'uns dies per anar-se \"habituant a viure en un catamarà\".\nTots els preparatius, amb la intenció d'emprendre el gran viatge amb destí a San Blas, al Panamà, la segona setmana d'octubre.\nEstarà viatjant fins al maig, quan ja començarà a desfer el camí de tornada a casa.\n\"No ha quedat gens malament per haver-lo fet amb un trepant del Carrefour\", ha dit mig en broma en Pepe Soto mirant amb orgull el catamarà d'onze metres d'eslora que ha aconseguit construir al jardí de casa seva, a Castellfollit de la Roca.\nEl seu somni o la seva \"bogeria\" cada cop està més a prop.\nUn cop acabat el catamarà, aquest cap de setmana una grua ha traslladat l'embarcació fins a una plaça del poble, on ha presidit la festa major.\nEl següent pas ha estat aquest dilluns al matí, quan l'han portat fins a la costa a Roses.\nUn camió l'ha remolcat per carretera.\nHan sortit a les vuit del matí de Castellfollit i poc abans de les deu ja han arribat a Roses.\nAllà, després d'agafar forces amb l'esmorzar, en Pepe i quatre operaris han elevat el catamarà de quasi quatre tones amb una grua de grans dimensions i l'han deixat al dic sec.\n\"Estic molt content i sobretot molt agraït, sense l'ajuda de tothom no hagués estat possible fer això a aquest nivell\", ha explicat en Pepe.\nEn Pepe Soto, malalt de càncer, va començar a construir l'embarcació la primavera del 2013.\n\"El 2012 em van fer una operació molt forta que va posar fi a una sèrie de problemes abdominals que tenia, una vegada vaig quedar bé, vaig començar amb el projecte la primavera següent i ara, finalment, la tardor del 2016 ja és una realitat\", ha detallat.\nL'aparició del veí de Castellfollit al programa 'El foraster' de TV3 i l'impuls d'un projecte de micromecenatge que va recollir més de 12.000 euros per finançar el seu somni ha estat crucial per poder construir el catamarà.\nRumb al Panamà\n\"Per fi, una part del meu somni s'ha complert, tinc el catamarà aquí a punt d'anar a l'aigua en molts pocs dies, tot ha estat espectacular i m'he sentit desbordat a tots els nivells\", ha explicat.\nDurant els propers dies muntarà el màstil, organitzarà l'espai i començarà amb les proves de flotació i estabilitat.\n\"Si tot va bé, la idea és fer l'avarada oficial el dia 27 perquè el dia 26 encara tinc visita amb els metges\", ha concretat Soto.\nAleshores, farà un primer viatge curtet.\n\"Marxaré una dies per habituar-me a l'embarcació, a les dimensions i a viure en un espai reduït, una setmana més tard ja vull fer la sortida oficial\", exposa.\nL'objectiu que s'ha fixat és poder emprendre, sol, el viatge que vol fer amb destí final a San Blas al Panamà d'aquí a poques setmanes.\n\"Vull sortir la segona setmana d'octubre per fer la ruta fins a les Balears, a l'Estret i, quan hi hagi quan hi hagi una finestra de bon temps, saltar a les Canàries\", concreta.\nPer anar bé, a les Canàries hi hauria de ser la primera setmana de novembre per poder salpar cap a Martinica la segona quinzena.\nDes d'allà, recorrerà les Illes del Carib, perfilarà Veneçuela i Colòmbia per acabar arribant a Panamà.\n\"San Blas, és el lloc final, i cap al mes de maig començaria el retorn a casa anant per la República Dominicana, les Bermudes i directe cap a l'Estret altre cop\", diu amb il·lusió.\nTot el procés de trasllat del catamarà l'han seguit de prop l'alcalde de Castellfollit, Miquel Reverter, i la regidora Bàrbara Asencio.\n\"Tot el poble s'ha bolcat en el projecte d'en Pepe i des de l'ajuntament li hem donat el suport que hem pogut, ha estat un èxit total el que ha pogut aconseguir amb els mitjans que ho ha fet\", ha explicat Reverter.\n\"El projecte el va començar el 2013, des del principi quan et diuen que un veí està construint un catamarà al seu jardí mai penses que el projecte pugui agafar aquesta dimensió tan gran que ha agafat\", ha conclòs l'alcalde.", "response": "El veí de Castellfollit de la Roca que construí un catamarà al seu jardí, Pepe Soto, ja l’ha traslladat fins al port de Roses. Primer farà un viatge curt per habituar-se a viure a l’embarcació, però l’objectiu final és travessar l’Atlàntic fins a San Blas, a Panamà. Molta gent el va ajudar després d’explicar el seu cas a “El Foraster”.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1496", "instruction": "Fes-me un resum del text següent:", "context": "\"He de deixar ben clar que aquest govern continuarà amb el mateix sistema que tenim ara.\nL'única agenda que tenim de la mà de Pedro Sánchez és seguir millorant el sistema\".\nAixí de contundent es va mostrar el dimecres al vespre, des de la sala de premsa de la Moncloa i després de la reunió del Consell Interterritorial de Salut, la ministra del ram, Carolina Darias, del PSOE, en ser preguntada pel traspàs del MIR a Catalunya.\nDuia la resposta preparada, però no deia la veritat.\nEl dilluns, a la comissió bilateral, un dels acords que es va prendre va ser el de treballar la transferència de la formació en l'especialitat mèdica.\nDe forma explícita.\nI que diu la documentació de la comissió bilateral que, durant setmanes, van treballar les parts i que es va llegir a la reunió?\nAl primer dels acords s'afirma literalment que \"es crea un Grup de Treball per analitzar la viabilitat dels possibles traspassos de funcions i serveis a la comunitat autònoma de Catalunya incloent, entre d'altres, els traspassos en matèria de formació sanitària especialitzada, salvament marítim i l'execució de la legislació laboral en l'àmbit del treball, l'ocupació i la formació professional\".\nEl grup de treball s'estableix que serà \"paritari\" entre els dos governs, que podran nomenar els representants que considerin, i que reportarà directament a la comissió bilateral el resultat dels seus treballs.\nEl Govern fa notar que va incloure la postil·la \"entre d'altres\" per poder debatre els 56 traspassos que va presentar, com ara el de l'ingrés mínim vital, un dels compromisos pressupostaris del PSOE amb ERC.\nFins ara és el govern espanyol el que regula el MIR a tot l'Estat.\ncomissió bilateral\nNi el Col·legi de Metges ni Metges de Catalunya han estat consultats sobre el traspàs que contempla l'Estatut i va reclamar la Generalitat a la comissió bilateral\nUna posició que és contrària a la que han expressat la majoria organitzacions sindicals i professionals estatals del sector mèdic.\nI d'aquí el problema i la marxa enrere del govern espanyol expressada per Darias dimecres al vespre.\nUna campanya mediàtica, amb una àmplia cobertura del diari El Mundo el mateix dimecres, contra la \"fragmentació\" del MIR i advertint d'un possible requisit lingüístic va ser secundada pel PP i va espantar el PSOE.\nL'argument és, com sempre que s'aborden temes referits a la funció pública, que el dret dels pacients a ser atesos en la seva llengua, en aquest cas el català, no pot passar per davant del \"dret\" d'un llicenciat de qualsevol indret d'Espanya a preparar la seva especialitat a Catalunya.\nI lamenten que els catalans no tenen aquest \"problema\" gràcies al seu domini del castellà.\nÉs el debat de sempre, però a la reunió, del traspàs del MIR, se'n va parlar i es va acordar per més que Darias intentés després desentendre-se'n.\nEl Govern confia que en la represa del diàleg bilateral sobre les competències a la tardor l'assumpte es pugui debatre i concretar amb normalitat.\nPer ara, el govern espanyol guarda silenci malgrat la contradicció entre els acords i les paraules de Rodríguez i la posició de Darias.\nEl pacte PSOE-Podem marca el camí\nEs pot dir que, en l'assumpte dels traspassos pendents, Catalunya ha volgut jugar amb les cartes marcades.\nSi més no en els primers que s'han de negociar d'entre la llista de 56, incloent-hi el MIR.\nI és que el Govern català va desenterrar, en les converses amb el govern espanyol, el pacte d'investidura de Pedro Sánchez amb Podem.\nAl text, en el seu apartat 9.4 les parts es comprometen a \"donar compliment als dictàmens del TC i traspassarem a la Generalitat aquelles competències ja reconegudes a l'Estatut de Catalunya en matèries com ara la gestió de les beques universitàries, la formació sanitària especialitzada [el MIR], el salvament marítim o l'execució de la legislació laboral en l'àmbit del treball i la formació professional\".\nÉs el que diu el document d'acords de dilluns i del que ara Darias es desentén per les pressions dels sectors professionals més centralistes i del PP.", "response": "La comissió bilateral va tractar dilluns el traspàs de la formació sanitària especialitzada (el MIR) de l’Estat a la Generalitat. Una campanya mediàtica a “El Mundo” va posar el govern espanyol en alerta i la ministra Darias va sortir a negar aquesta possibilitat. Els acords de la comissió bilateral posen de manifest la mentida de la ministra. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1560", "instruction": "Fes-me un resum del text següent:", "context": "Els nous mitjans públics valencians encaren el tram final per a l'inici de les emissions quan es compleixen quatre anys del tancament de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV).\nSota el paraigua de la Corporació Valenciana de Mitjans (CVMC) i amb el nom d'À Punt, el nou espai públic de comunicació va començar les emissions en proves de la ràdio el passat 13 de novembre amb música en valencià i falques de presentació del nou mitjà.\nÀ Punt va anunciar que aquest mes de desembre la ràdio estrenarà un magazín cultural i social i, de manera paral·lela, posarà en marxa un web amb contingut bàsicament infantil.\nUn horitzó condicionat per recursos judicials i un procés criticat per la seva lentitud marquen els primers compassos dels nous mitjans.\nLa CVMC ha optat per començar emissions amb la ràdio i el portal web, descartant engegar tots els mitjans d'una vegada.\nLa nova televisió preveu començar a emetre el primer trimestre del 2018.\nTampoc hi haurà un servei d'informatius en un primer moment fins que no s'incorpori la plantilla.\nFonts de la corporació assenyalen que el procés de contractació de professionals està sent més lent de l'esperat perquè hi ha moltes persones inscrites a les borses de treball, el procés és \"garantista\" i fa que s'endarrereixi.\nUn projecte que no \"il·lusiona\"\nAmb aquest context i en el quart aniversari del tancament, la portaveu del col·lectiu de treballadors Mildenou (afectats per l'ERO a RTVV) Reis Juan, es mostra \"dolguda\" per no poder-se \"il·lusionar amb un projecte que s'està posant en marxa i hauria de ser engrescador\".\nEn declaracions a l'ACN, Juan lamenta que s'hagi volgut triar \"l'opció del 'des de zero', d'un mitjà privatitzat, excepte els informatius, amb una mancança de recursos impressionants que està dificultant l'engegada\" i apunta a que \"no s'ha fet bé la feina a les Corts i al Consell\".\nL'extreballadora remarca que la Llei de creació dels nous mitjans és \"insuficient\" i rebaixa els pressupostos \"d'una manera aclaparadora\" respecte de la llei del 1989, de creació de RTVV.\n\"M'agradaria estar contenta perquè hi ha un nou mitjà que comença a caminar però no és així\", lamenta.\nHoritzó judicial incert\nA l'endarreriment i les crítiques al model aprovat a les Corts Valencianes, s'ha sumat recentment la decisió per part de l'assemblea de la Unió de Periodistes Valencians, l'agrupació majoritària al territori, de presentar un recurs contenciós administratiu per demanar la suspensió cautelar de la borsa de treball temporal.\nLa majoria dels socis considera que el barem de mèrits negociat per la CVMC amb els sindicats vulnera el principi d'igualtat i tanca la porta en la pràctica al conjunt de periodistes que no han estat antics treballadors de RTVV.\nLa decisió de recórrer judicialment les borses, demanant la suspensió cautelar, ha provocat que el Comitè d'empresa de RTVV hagi tornat a la Unió de Periodistes el guardó a la Llibertat d'expressió que va rebre el 2013.\nEl membre d'aquest comitè, Francesc Ginés, es mostra sorprès perquè el barem es vegi com un avantatge i considera que el recurs \"l'únic que fa és enterbolir la ja de per sí dificultosa posada en marxa de la corporació\".\nEn termes semblants, Reis Juan adverteix que, en cas de prosperar, el recurs \"paralitzaria i de quina manera l'arrencada\" i assenyala que podria fer que no hi hagués nous mitjans públics fins a la pròxima legislatura.\nEn paral·lel, un altre front judicial es manté obert.\nUn dels candidats a la direcció general de l'ens, Pere Valenciano, ha denunciat presumptes irregularitats en el procediment d'elecció de l'excorresponsal de TV3 Empar Marco.\nLa denúncia ha estat admesa a tràmit i s'ha fixat com a data de judici el 8 de maig del 2018.\nAniversari del tancament\nAquest dijous a les 12:19 hores es compliran 4 anys exactes que RTVV va cessar les emissions entre crits d'\"Això és un cop d'estat\" per part dels treballadors que tractaven d'impedir-ho des de l'interior dels estudis.\nLa decisió del govern d'Alberto Fabra (PP) posava punt final a 24 anys d'emissions com a resposta a l'anul·lació de l'ERO i l'obligació de tornar a contractar un miler de treballadors.\nAquest dimecres, a aquella mateixa hora, membres del comitè d'empresa es concentraran davant la Generalitat Valenciana en senyal de protesta.", "response": "Comencen les emissions de ràdio en proves a À Punt, que arriben quatre anys després que el PP forcés el tancament de RTVV. Al desembre arrencarà una web principalment de contingut infantil i la televisió a principis de 2018. A l’endarreriment en la contractació dels professionals, s’hi suma un recurs contra la borsa de treball temporal. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2425", "instruction": "Fes-me un resum del text següent:", "context": "\"Tothom, en algun moment de la vida, ha mirat enrere i s'ha qüestionat les decisions que ha pres\".\nLa frase l'ha pronunciat el cineasta Oriol Paulo, un pensament que recorre i està en el si de la seva nova pel·lícula 'Durante la tormenta', que arribarà als cinemes el pròxim 30 de novembre.\nEl director de 'Contratiempo' i 'El cuerpo', Oriol Paulo, s'ha endinsat en el terreny emocional en el seu tercer llargmetratge, protagonitzat per Adriana Ugarte i Chino Darín.\nEn una entrevista a l'ACN, Paulo ha dit que el títol del film fa referència a que tots els personatges tenen una tempesta interior que va sortint.\n\"L'espectador sentirà molt a la pell la sensació de tempesta que acompanya els personatges\".\nLa cinta es desenvolupa entre els anys 80 i l'actualitat i explica com una interferència entre dos temps fa que una mare feliçment casada salvi la vida d'un noi que va viure a casa seva fa 25 anys.\nPaulo ha detallat que el film podria succeir en qualsevol lloc, però està ambientat a Barcelona i als seus voltants i transcorre en temps present i en l'any 1989.\n\"L'elecció d'aquest any té alguna cosa de metafòrica ja que va ser quan va caure el mur de Berlín i el món va canviar per complet\".\nPaulo ha desgranat que hi ha molts motius pels quals es decideix fer una pel·lícula, però en aquest cas hi havia un tema més personal i és que fa anys es va plantejar ser pare, i va decidir no ser-ho.\n\"A partir d'aquí és inevitable pensar sobre la vida que tens o hauries pogut tenir\".\nEl director va decidir narrar la història des del gènere fantàstic perquè era la única manera d'explicar el que volia \"a través de la paradoxa temporal\", ja que li permetia presentar una realitat, en la qual la protagonista tenia una filla i una altra realitat, en la qual la filla no havia nascut.\nEn aquest context, ha considerat que la cinta \"apel·la molt directament a l'espectador\" perquè tothom en algun moment de la seva vida ha mirat enrere i s'ha qüestionat les decisions que ha pres i la pel·lícula, ha afegit, parla sobre això.\nCom en les seves anteriors cintes, a 'Durante la tormenta' hi tenen un pes molt important els girs continuats i els canvis inesperats.\nA Paulo, li agrada construir les pel·lícules com si fossin un \"trencaclosques\".\nÉs la seva forma, ha manifestat, d'obligar l'espectador a \"ser actiu des del primer minut i estar pendent de tot el que s'està dient i veient per intentar descobrir de tot el què està passant\".\nCàsting\nPaulo tenia clar que no es podria fer la pel·lícula sense l'Adriana Ugarte en el paper protagonista.\n\"El personatge de la Vera és emocional i visceral, i demanava d'una actriu amb la capacitat emotiva i empàtica que té ella\", ha dit.\nTambé volia que fos una cinta coral perquè el que fa cada personatge és important en algun moment.\nHa destacat tot l'elenc que ha format part de la cinta amb actors com Chino Darín, Nora Navas, Miquel Fernández, Clara Segura i Aina Clotet i les col·laboracions de Francesc Orella, Belén Rueda i Ana Wagener.\nAdriana Ugarte\nPer la seva part, Ugarte ha dit que a l'inici del film el seu personatge, la Vera, es mostra com una persona alegre, lluminosa i conformista, un personatge que poc a poc haurà de conviure amb la incertesa i que es veu enmig d'una tempesta.\n\"Una persona com jo tan inconformista i analítica és menys sorprenent enmig d'una tempesta i per això m'agradava aquest contrast\".\nHa reconegut que li venia molt de gust treballar amb l'Oriol Paulo i ha fet una cosa molt potent amb 'Durante la tormenta', \"on balla amb un gènere com és la ciència ficció\".\nUgarte ha declarat que és una pel·lícula complexa i els personatges també ho són.\nPaulo \"recorre al gènere de ciència ficció per explicar la història d'uns personatges que estan en crisi i travessen tempestes personals per arribar a una versió de si mateixos més autèntica i vertadera\".\nL'actor català Miquel Fernández interpreta l'amic del Nico, que és un dels personatges protagonistes, i és fill de la Nora Navas.\n\"Sempre es parla d'ell i és un nexe de tots els personatges i les altres realitats\".\nFernández ha dit que és una pel·lícula que fa pensar i reflexionar sobre la pròpia vida i què hauria passat si en un moment determinat un pren una actitud diferent davant una decisió.\n\"Això és una cosa que et planteges a la teva vida quotidiana\".\nLa cinta està produïda per Atresmediacine, Think Studio, Colosé Produccions i Mirage Studio AIE, en associació amb Warner Bros Espanya, amb la col·laboració de Atresmedia, Netflix i amb el suport de l'ICEC.", "response": "El director Oriol Paulo estrena la seva darrera pel·lícula, “Durante la tormenta”, amb Adriana Ugarte i Chino Darín com a protagonistes. Es tracta d’una pel·lícula de ciència-ficció amb dues realitats temporals que transcorren el 1989 i a l’actualitat. Paulo reflexiona sobre les tempestes interiors que qüestionen les decisions vitals dels personatges, com el d'Ugarte, que es veu enmig d'una tempesta.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2506", "instruction": "Fes-me un resum del text següent:", "context": "La Plataforma en Defensa dels Serveis Públics ha exigit aquest divendres la retirada immediata del decret 69/20202 de la Generalitat sobre la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública, en considerar que privatitza els serveis socials, causant sobrecostos a l'erari públic i enriquiment a empreses privades.\nA més, lamenta que el decret no serveixi per garantir unes mínimes condicions laborals als treballadors i de qualitat dels serveis als usuaris.\nSegons marca el decret, les empreses privades obtindran una acreditació per part de l'administració que les autoritzarà com a proveïdores de la citada xarxa.\nAquest mateix plantejament s'ha aplicat al sistema sanitari que actualment és \"virtualment impossible de fiscalitzar per la multiplicitat de proveïdors públics i privats interconnectats, sovint de manera opaca, i que representa un sobrecost per les arques públiques a causa de l'afany de lucre àmpliament demostrat al llarg de tots aquests anys d'espoli\".\nAmb aquesta acreditació, el decret \"evita els procediments públics de contractació i fiscalització i permet concedir la gestió delegada a entitats privades sota criteris subjectius donant cobertura legal al nepotisme i al que haurien de ser conflictes d'interès\".\nAixí, consideren que aquest decret \"blinda les il·legalitats i les irregularitats que s'han estat practicant sistemàticament en el procés de privatització d'aquests serveis\".\n\"La gestió catastròfica de la pandèmia, amb el cas paradigmàtic dels més de 4.200 morts a les residències, ha deixat més clar que mai el caràcter antisocial de les polítiques privatitzadores que converteixen la nostra salut i les nostres vides en mercaderies per al lucre dels inversors capitalistes i que apuntalen el traspàs de recursos públics a mans privades\", critiquen.\nAquesta gestió és conseqüència de la \"privatització molt majoritària del sector\" i, segons la plataforma, els Departaments de Treball, Afers Socials i Família i de Salut en són responsables directes juntament amb els empresaris, els inversors i els 'lobbies' privats, en concret la Taula del Tercer Sector, la Confederació, l'ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) i la FEDAIA (Federació d'Entitats d'Atenció i Educació a la Infància i a l'Adolescència), així com empreses de l'Ibex35 com OHL, ACS i SACYR, entre d'altres.\nEls beneficis que obtenen aquestes entitats passen per la \"precarització de les condicions laborals i dels recursos materials dels serveis que gestionen\", és a dir, per la \"pèrdua gradual de drets socials i de qualitat assistencial per als usuaris i de drets laborals per als treballadors (congelació de convenis, hores no remunerades, contractació per sota de la categoria laboral exigida, horaris canviants, dificultat de conciliació, entre altres).\nPer acabar, denuncien específicament diversos aspectes concrets del Decret com que no elimina la diferència salarial d'1 a 9 existent en el sector entre treballadors i gerents; no prohibeix els mecanismes lucratius que utilitzen algunes falses fundacions i cooperatives per enriquir-se amb diners públics, com les UTE o associades a fundacions que els permeten obtenir beneficis a través per exemple dels béns immobles que tenen en propietat i que es lloguen a si mateixes, amb diners públics i a preus desorbitats que en alguns casos han arribat a multiplicar per cinc el preu de mercat, per ubicar-hi centres de menors o cases d'acollida, entre altres.\nTambé critiquen que als apartats 14b i 14c on s'hauria de recollir l'obligació de garantir una sèrie de criteris de bones pràctiques, bones condicions laborals o responsabilitat social, únicament s'hi indica que \"es poden tenir en compte els següents criteris\".\nSón per tant criteris completament opcionals i en cap cas d'obligat compliment.\nA l'article 16 \"s'obre la porta a convocatòries a dit, sense concurs públic\".\nA l'article 23 \"s'obre la porta a que les entitats privades puguin cobrar pels serveis que presten com si fossin administració pública\".\nA l'article 24 no es defineix cap control sobre la sobreocupació de places que poden practicar algunes de les entitats que gestionen centres residencials.\nPer exemple, \"poden cobrar a l'administració més d'una plaça per un únic llit aprofitant que l'usuari es troba de vacances, fugat o ingressat per malaltia o per instal·lar matalassos plegables en zones comunes\".", "response": "La Plataforma en Defensa dels Serveis Públics exigeix a la Generalitat que retiri el decret 69/2020, perquè creuen que privatitza els serveis socials i enriqueix empreses privades. Lamenta que no es garanteixin les condicions laborals dels treballadors ni la qualitat dels serveis als usuaris. Aquest sistema evita la fiscalització dels proveïdors i passa la gestió a empreses privades sense control.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2343", "instruction": "Fes-me un resum del text següent:", "context": "Raül Romeva, conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, ha dit aquest dijous que comparteix amb els argentins la il·lusió \"històrica\" de crear un país \"sobirà, nou i millor\".\nHo ha dit en el marc d'un viatge a la república sud-americana amb motiu del 200 aniversari de la seva independència.\nRomeva ha mantingut diverses reunions institucionals, entre les quals destaca una trobada amb el Govern de la província de Buenos Aires i també una reunió a porta tancada amb els diputats de la Comissió de Relacions Exteriors del Congrés de l'Argentina.\nEl conseller ha analitzat amb el Govern de Buenos Aires l'obertura d'una nova Delegació del Govern de la Generalitat a l'Argentina, i ha explicat als diputats la situació política que viu Catalunya.\nTambé ha mantingut una trobada amb Jorge Auat, fiscal de l'estat pels crims contra la humanitat, i amb la secretaria nacional de Drets Humans del govern argentí, per establir un marc de col·laboració amb la Generalitat en temes de memòria democràtica.\nDurant la jornada d'avui el conseller també ha estat entrevistat per diferents mitjans de comunicació argentins i ha assistit a les Jornades Lluís Companys de Drets Humans, al teatre Margarita Xirgu del Casal Català de Buenos Aires.\nAquesta comunitat, que enguany celebra 130 anys, va ser fundada l'any 1886 i és la segona més antiga de les 141 que hi ha arreu del món.\nLes ponències han estat dedicades a recordar la Memòria Democràtica, tant de Catalunya com de l'Argentina, i han comptat amb la participació de les mares fundadores de l'Associació Madres de la Plaza de Mayo.\nActes d'homenatge de la comunitat catalana a l'Argentina\nEl viatge a l'Argentina es va iniciar ahir dimecres amb una primera visita a l'Espai de Memòria i Drets Humans (ESMA) de Buenos Aires, ubicat a l'antic edifici de la Escuela de Mecánica de la Armada, on el conseller va ser rebut per la Secretaria Nacional de Drets Humans del Govern argentí i la direcció de l'ESMA.\nTant la Secretaria Nacional com l'ESMA van transmetre la voluntat de col·laborar amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya dins del programa d'actes del 80 anys de la guerra civil i dictadura franquista.\nEl mateix dimecres al vespre, el conseller va inaugurar un placa en commemoració dels 200 anys de la Independència de l'Argentina i en reconeixement als catalans que van lluitar a la Revolución de Mayo i la defensa de Buenos Aires, ubicada a la Plaça de Catalunya de la ciutat.\nEn el mateix acte es va col·locar la primera pedra del monument a Lluís Companys, aquest homenatge ha estat impulsat pel Departament d'Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, el govern de la ciutat de Buenos Aires i el Casal de Català de Buenos Aires, en el marc dels actes de commemoració del bicentenari de la independència d'Argentina i del 130è aniversari d'aquest casal.\nDurant el seu parlament, el conseller va posar en valor els vincles històrics entre Catalunya i l'Argentina destacant que catalans com Mateu i Larrea, lluitadors per la independència d'Argentina, van saber estar al costat dels seus nous compatriotes \"perquè la il·lusió que compartiren pel que podien crear junts era més gran que la inèrcia de mantenir un status quo marcit\".\nRomeva va subratllar que \"Catalunya avui és un cas similar\", i va afegir: \"compartim la il·lusió històrica de crear un país sobirà, nou i millor\".\nRomeva va reivindicar també \"la valentia de tots aquells que van patir les dictadures\" i va homenatjar \"els catalans que van residir a l'exili, així com els argentins que van acollir-los\".\nTambé va afegir que a causa de l'èxode derivat de la guerra i la dictadura, l'Argentina va acollir un gruix molt important de ciutadans catalans.\n\"L'exili va ser baluard de la cultura i la llengua catalana\", va remarcar.\nAixí, segons el conseller, en l'etapa més dura de repressió i genocidi cultural de la dictadura franquista, \"la comunitat catalana exiliada a Buenos Aires, Rosario, Mendoza o Còrdova va destacar pel seu profund catalanisme polític i cultural i per la seva intensa activitat\".\nRomeva també va dir que \"aquest record és clau per entendre la voluntat de ser dels catalans, una voluntat que es mantenia i es manté viva també a l'exterior\".\nEl conseller va agrair en nom del Govern el compromís de la comunitat catalana a l'exterior amb el país assegurant que \"la Catalunya exterior és una peça clau en el present i el futur del país\" i va encoratjar al Casal Català de Buenos Aires a continuar treballant per \"la cultura, les tradicions i la memòria de la Catalunya, tal com ho heu estat fent durant aquests 130 anys\".\nDemà divendres el conseller es desplaçarà a la ciutat de Mar del Plata per participar a la XIV Trobada Cultural de les Comunitats Catalanes a l'Exterior del Con Sud d'Amèrica on és previst que hi participin més de 400 catalans residents a Amèrica Llatina.", "response": "El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, celebra amb Argentina el 200 aniversari de la seva independència i també els cent trenta anys del Casal Català de Buenos Aires. Assisteix a les Jornades Lluís Companys de Drets Humans i a l’homenatge a la comunitat catalana a l’Argentina. Comparteix la il·lusió de crear un país “sobirà, nou i millor”.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2620", "instruction": "Fes-me un resum del text següent:", "context": "El sector socialdemòcrata encapçalat per Josep Rull, Mercè Conesa i Carles Campuzano han impulsat un manifest de cara al congrés fundacional del nou partit que ha de néixer aquest cap de setmana a partir de CDC.\nEl document, de quinze punts, aposta per crear una eina nova que \"reculli el millor de la trajectòria i l'experiència de Convergència\", que tingui un programa polític que s'adreci a la majoria del país i que \"articuli políticament els sectors socials per tal de consolidar una majoria sòlida i perdurable a favor de la independència\".\nAquest moviment ha de configurar-se, continuen, \"sense exclusions de cap mena però sostingut principalment per les classes mitjanes\".\nEl manifest té com a objectiu promoure la discussió durant aquest cap de setmana i suposa el primer moviment públic que fa aquest sector liderat pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, l'alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, i el número dos de CDC a Madrid, Carles Campuzano.\nAltres persones que hi donen suport són la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, i el secretari general de Territori, Ferran Falcó.\nEl text constata que Catalunya ha viscut els darrers anys un \"veritable moviment democràtic de base\" que ha transformat la realitat política del país.\n\"L'aspiració d'assolir la independència política a través de la construcció d'un estat, fonamentada en el principi democràtic del dret a decidir, ha estat la resposta clarament majoritària de la societat catalana davant un Estat espanyol incapaç de satisfer les ambicions d'un futur millor, més pròsper i més just per a la majoria del país, continua el document, que denuncia la \"voluntat d'asfixiar, limitar i liquidar l'autogovern de Catalunya\".\nA això li suma \"el repartiment injust dels costos d'una llarga i dura crisi econòmica, l'extensió del sentiment d'impunitat davant l'allau de casos de corrupció i l'arribada a la maduresa d'unes noves generacions de catalans més lliures i desacomplexats\".\nTot plegat, segons els impulsors, explica la profunditat de la transformació del país i \"l'anhel de desconnexió\" que hi ha a Catalunya, \"no només amb l'estat espanyol sinó també amb una institucionalitat i unes formes de fer política que no respecten els valors democràtics essencials\".\nÉs per això que defensen la creació d'un nou instrument polític que tingui vocació de ser central, \"fugint tant dels populismes d'esquerres i dretes com de les concepcions tecnocràtiques de la política\", i que sàpiga generar l'esperança i la confiança en el futur del país que la majoria reclama, amb respostes \"sòlides i alhora agosarades\" als reptes plantejats.\nRadicalitat democràtica i justícia social\nAquest moviment ha de ser \"radicalment democràtic en la seva aspiració a regenerar un sistema institucional afeblit per les reformes pendents, que han estat massa anys ajornades\".\nAixí, defensen un sistema electoral que reforci el vincle entre representants i representats, uns partits amb democràcia interna garantida per les lleis, mecanismes de participació directa dels ciutadans com referèndums i consultes i limitacions de mandat per als càrrecs executius.\nEl manifest també reivindica la necessitat que el nou moviment polític situï en el centre dels seus objectius el progrés econòmic com a garantia del progrés social i que aposti per l'economia de mercat al servei de les persones.\nL'Estat, al seu parer, ha de tenir un paper determinant en les inversions a llarg termini, com la protecció del medi ambient, les infraestructures, la ciència i l'educació, però també com a \"regulador dels mercats en defensa dels més vulnerables\", a més de promoure un nou acord entre empresaris i treballadors per redefinir les relacions laborals del segle XXI.\nAl mateix temps, els impulsors remarquen que el programa del nou partit ha de situar en el centre dels seus objectius el progrés i la justícia socials i apostar per la renovació a fons del pacte social que va fer possible l'estat del benestar.\n\"Un programa polític que aspiri a una societat altament cohesionada, sense desigualtats que facin impossible parlar d'un sol poble\", conclou el manifest.\nEl nou partit, continua el document, ha de defensar el català com a llengua comuna de tots i reconèixer el castellà com a part del patrimoni de Catalunya.\nTambé ha d'apostar per la proximitat i el municipalisme, però alhora reconèixer els fets metropolitans com a dinamitzadores econòmics claus, situant Barcelona com a capital del país.", "response": "Mercè Conesa, Josep Rull, Carles Campuzano, Marta Subirà i Ferran Falcó, entre altres socialdemòcrates, impulsen un manifest per al congrés fundacional on ha de néixer un nou partit sortint de CDC. Són quinze punts que constaten l’actualitat a Catalunya i l’aspiració del país d’\"assolir la independència política\". Aposten pel progrés econòmic i l’economia de mercat al servei de les persones.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1090", "instruction": "Fes-me un resum d'aquest text:", "context": "Un compromís per millorar la salut de les persones.\nAquest divendres la Fundació Bancària “la Caixa” i l’Hospital Clínic de Barcelona han signat una aliança que té per objectiu enfortir la recerca, l’acompanyament dels pacients i familiars, i l’impuls de la formació de metges i investigadors.\nEn els pròxims cinc anys i amb una inversió de gairebé sis milions d’euros, l’Hospital Clínic promourà la nova Unitat d’Immunoteràpia del Càncer que permetrà als pacients de diferents tipus d’aquesta malaltia beneficiar-se de tractaments personalitzats i menys agressius.\nLa creació d’aquesta Unitat és un projecte pioner a Europa que permetrà tractar més de 70 pacients amb diferents tipologies d’aquesta malaltia.\nS’implementarà el Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades, que oferirà suport emocional, social i espiritual als pacients i familiars al tram final de la vida, i complementarà l’atenció mèdica.\nEn relació a la formació de metges, s’impulsarà la carrera postdoctoral dels metges que volen compaginar l’assistència clínica i la recerca.\nA més, es reforçarà el Living Lab, l’espai d’intercanvi d’experiències entre professionals de la salut, pacients i famílies.\n“L’aliança d’avui permetrà abordar de forma integral la cura dels pacients”, ha assenyalat el director general de l’Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Campistol.\n“Aquest acord de col·laboració ens permetrà avançar en recerca per desenvolupar nous i millors tractaments per als nostres pacients, i oferir suport i acompanyament a les persones amb malalties avançades i els seus familiars”, ha afegit.\nLa col·laboració entre ambdues institucions ve de llarg: fa més de 15 anys que impulsen projectes estratègics conjuntament, com per exemple l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).\nLa participació de La Caixa ha permès potenciar la recerca en medicina fetal o nous tractaments hepàtics, ha explicat el president de la Fundació Bancària La Caixa, Isidre Fainé.\nLa nova unitat pionera a Europa\nLa Unitat per a la Recerca en Immunoteràpia del Càncer Clínic – La Caixa és una iniciativa pionera a Europa que se centrarà, principalment, a avançar en la recerca en immunoteràpia cel·lular, “una de les teràpies més innovadores i prometedores del càncer”, segons ha explicat Campistol.\n“És una aposta per donar suport a un hospital referent com el Clínic”, ha dit Fainé, que de la mateixa manera que el doctor, confien que l’hospital esdevingui referent a Europa gràcies a aquesta nova Unitat.\nDe fet, es parla de “nova” però no ho és: fa anys que el Clínic porta impulsant diferents vies de recerca en el camp de la immunoteràpia, com el CART, una teràpia que ja ha demostrat efectes beneficiosos en alguns tipis de leucèmia i limfoma.\nAra, l’objectiu de la Unitat és desenvolupar noves teràpies cel·lulars, “sostenibles en el temps” espera Campistol, per altres tumors.\nDels 6 milions d’euros que invertirà La Caixa, la Unitat d’Immunoteràpia “serà la que comptarà amb major finançament” ha dit Campistol, que no ha concretat la xifra.\nDel que sí que s’ha mencionat la quantitat de finançament és l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades, un dels programes socials estratègics que comptarà amb un milió d’inversió.\nEs tracta d’un programa d’acompanyament que es porta fent des de fa deu anys a través de 42 equips d’atenció psicosocial (EAPS) que, després d’atendre més de 360.000 persones, ara arriba al Clínic.\nEn el marc del pla transversal Final de Vida, atendrà els pacients dels diferents instituts i serveis de l’hospital on es troben les persones amb necessitats d’atenció.\n“Amb aquest programa volem acompanyar les persones, tant pacients com familiars, que passen per un moment difícil”, explica Campistol, “perquè es troben en el tram final de malalties avançades”.\nAquest programa comptarà amb dos psicòlegs i un treballador social que, complementàriament a l’atenció mèdica, faran un abordatge integral de la seva vida: tractaran temes com la por, el perdó, la pau i la gestió de les emocions.\n“És un programa que volem que serveixi per a tothom”, explica Fainé.\nParal·lelament, diu Campistol, es crearà l’Escola de Cuidadors La Caixa que fomentarà la transmissió de valors en l’atenció de persones.", "response": "L’Hospital Clínic desenvolupa una unitat d’immunoteràpia del càncer pionera a Europa que compta amb el finançament de 6 MEUR de la fundació \"la Caixa\". L’objectiu és reforçar la recerca contra el càncer, formar metges i investigadors i acompanyar pacients i familiars en malalties avançades. S’investigaran noves teràpies cel·lulars per altres tumors i s’avançarà en la recerca en immunoteràpia cel·lular.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2480", "instruction": "Fes-me un resum d'aquest text:", "context": "El pare del jove detingut com a presumpte autor d'una agressió a una parella d'homosexuals la matinada de diumenge a Berga, Ferran Badal, ha explicat a l'ACN que al darrere de l'atac hi ha un \"trastorn de conducta greu\" i no un component homòfob.\nBadal ha volgut deixar clar que \"ni la família som homòfobs ni el meu fill és homòfob, al contrari, sempre hem donat suport a tots els col·lectius per respecte i també per convicció ideològica\".\nEl pare de l'agressor ha denunciat que \"no hi ha cap recurs\" per a les persones diagnosticades amb un trastorn de conducta greu i ha lamentat que quan el seu fill té un problema judicial la solució és \"o la presó o una multa\".\nPer això, juntament amb una trentena de famílies més, han creat l'associació Afatrac amb l'objectiu d'aconseguir canvis legislatius perquè les persones que pateixen aquests trastorns puguin ser tractades ni que sigui en contra la seva voluntat.\nEl jove berguedà de 19 anys que va ser detingut per l'agressió a una parella d'homosexuals la matinada de diumenge davant de la sala de festes La General acumula múltiples causes judicials.\nLa família al·lega que el noi té un trastorn de conducta greu i volen posar sobre la taula la \"manca de recursos\" amb què es troben a l'hora de gestionar la situació del seu fill.\nEl pare del noi, Ferran Badal, ha relatat en una entrevista amb l'Agència Catalana de Notícies que el col·lectiu de persones diagnosticades amb un trastorn de conducta greu \"no tenen cap recurs específic un cop compleixen la majoria d'edat\".\nDavant d'aquesta situació, la família Badal, juntament amb una trentena de famílies més, han creat l'associació Afatrac amb l'objectiu de \"denunciar i trobar solucions per aquests casos tan complexos i tan difícils de portar per a les famílies\".\nA més, Badal considera que el comportament de les persones que pateixen trastorns de conducta \"pot afectar a tota la societat\".\nA través de l'associació reclamen canvis legislatius que permetin que els afectats puguin ser tractats, encara que sigui contra la seva voluntat.\nDe fet, l'entitat ha aconseguit posar un peu al Parlament i d'aquí un mes l'associació farà una compareixença \"per conscienciar la classe política sobre aquest tema\".\nPrecisament, el conseller de Salut, Antoni Comín, durant una visita que ha realitzat aquest dimecres a l'Hospital Sant Bernabé de Berga des d'on ha condemnat l'agressió a la parella gai, ha expressat que hi ha una \"frontera complicada\" entre el sistema penitenciari i el sistema hospitalari psiquiàtric i ha apostat per \"enfortir la xarxa de salut mental per evitar que els problemes que puguin ser tractats al sistema de salut acabin derivant en conseqüències penals\".\nDescarten el component homòfob\nEl pare de l'agressor ha volgut deixar clar que \"ni la família som homòfobs ni el meu fill és homòfob, al contrari, sempre hem donat suport a tots els col·lectius per respecte i també per convicció ideològica\".\nDe fet, Badal ha relatat que el seu fill té amics que són homosexuals i mai ha tingut cap problema amb aquest col·lectiu.\nPer això, la família ha volgut mostrar tot el seu \"suport i solidaritat\" envers el col·lectiu LGTBI i també \"a totes aquelles persones que es puguin haver sentit afectades pels fets que van ocórrer\".\nEn la mateixa línia, la germana del detingut ha enviat una carta als dos nois agredits, l'Andy i el Jorge, per disculpar-se en nom de la família i fer-los arribar la seva solidaritat i afecte.\n\"Ningú podria dir-vos que la vostra lluita no sigui la de la meva família\", assegura la jove en la missiva, on també destaca que la família celebra les mostres de suport que han rebut i condemnen qualsevol acte de violència.\nLlibertat provisional i ordre d'allunyament\nL'agressor de la parella gai va quedar en llibertat provisional després de passar a disposició judicial dimarts passat.\nTot i això, el jutge va interposar com a mesura cautelar una ordre d'allunyament de 500 metres de les dues víctimes i la prohibició de comunicar-se amb elles per qualsevol via durant sis mesos.\nEl cas va generar una onada de mostres de rebuig i es va convocar una concentració contra l'homofòbia i en suport als dos homosexuals agredits dilluns al vespre davant de l'Ajuntament de Berga que va aplegar unes 500 persones.", "response": "Segons Ferran Badal, pare del jove detingut per agredir una parella d’homosexuals a Berga, el seu fill pateix un “trastorn de conducta greu”. Badal denuncia la manca de recursos per persones amb aquest diagnòstic, que fa que sovint tinguin problemes judicials i acabin en “presó o multa”. Unes trenta famílies han creat l’associació Afatrac, per trobar solucions i reclamar canvis legislatius.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_557", "instruction": "Fes-me un resum d'aquest text:", "context": "La Junta Electoral espanyola –’Central’, segons la denominació oficial– acapara l’actualitat política per les prohibicions que, segons que diuen, han de servir per a mantenir el principi de neutralitat informativa i institucional amb vista a les eleccions del 21 de desembre.\nÉs el cas dels mitjans públics com ara TV3 i Catalunya Ràdio, que, per decisió d’aquesta junta, no podran fer servir expressions com ara ‘llista del president’ i ‘consellers empresonats’.\nDecisions com aquesta han despertat l’interès de la gent per a saber qui compon aquest òrgan i quin perfil polític tenen els membres que la integren.\nAquest organisme es va renovar a final del mes d’octubre i té una composició marcadament política, car una part dels integrants són triats pels partits del congrés espanyol.\nConcretament, quatre partits: PP, Ciutadans, PSOE i Units Podem, que no assoleixen ni la meitat de la representació del Parlament de Catalunya, on es faran les eleccions del 21 de desembre.\nEl PDECat explica que en les últimes composicions de les juntes havien estat consultats per a incloure-hi algun catedràtic amb sensibilitat nacionalista i oferir una representació més àmplia de l’hemicicle, però que aquesta vegada no.\nEn les darreres juntes, hi havia hagut el catedràtic Joan Manuel Trayter, però en la present no hi ha representació de cap partit català.\nDels cinc catedràtics que havien de ser escollits pel congrés, dos van ser proposats pel PP –Carlos José Vidal Prado, catedràtic de dret constitucional de la UNED, i Lourdes Nieto López, catedràtica de ciències polítiques també de la UNED–, un pel PSOE –Ángela Figueruelo, catedràtica de dret constitucional de la Universitat de Salamanca–, un per Ciutadans –Andrés Betancor, catedràtic de dret administratiu de la Pompeu Fabra– i un per Units Podem –Inés Olaizola, catedràtic de dret penal de la Universitat de Navarra.\nAndrés Betancor ha integrat la comissió d’experts jurídics de Ciutadans per a redactar propostes de reforma i ha participat en més actes d’aquest partit.\nTambé és una veu molt escoltada per Societat Civil Catalana i ha col·laborat en actes d’aquesta entitat unionista.\nDemana de crear una assignatura de formació política arran del fet que –diu– ‘s’hagi pogut adoctrinar els joves a Catalunya’.\nAquesta intervenció es va fer a final d’octubre, en plena ofensiva d’alguns mitjans espanyols i partits com PP i Ciutadans, que acusaven l’independentisme d’adoctrinar els joves i inculcar-los l’odi a Espanya.\nVegeu-ho en aquest vídeo, a partir del minut 21:\nMenéndez, un president crític amb l’escola catalana\nEls altres vuit membres són magistrats del Tribunal Suprem, designats mitjançant un sorteig pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern de jutges i magistrats.\nDe resultes d’això, el president de la junta electoral durant aquesta legislatura serà Segundo Menéndez Pérez, que el 2008, quan ja formava del Tribunal Suprem, va confirmar la sentència del TSJC que obligava el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a consultar la llengua habitual dels alumnes en la preinscripció escolar de primària i secundària.\nAquesta sentència va ser molt aplaudida per Ciutadans i el PP i va obligar a afegir als formularis d’inscripció una casella per a fer efectiu, segons que deia la sentència, ‘el dret dels infants a rebre el primer ensenyament en la seva llengua habitual, fos el català o el castellà’.\nLa primera sentència del TSJC sorgia d’una denúncia de l’entitat Convivència Cívica Catalana, fundada per Aleix Vidal-Quadras.\nAquesta organització es va aliar amb Ciutadans per a batallar judicialment contra el sistema d’immersió lingüística, un capítol que s’allargà amb l’entrada de José Ignacio Wert al Ministeri d’Educació espanyol.\nPerò Segundo Menéndez Pérez també és un dels jutges que es va manifestar contra la sanció a l’ex-jutge Santiago Vidal, a qui el Consell General del Poder Judicial li havia imposat una sanció de tres anys de suspensió en la carrera judicial per haver redactat una constitució catalana i per haver participat en actes en favor de la independència de Catalunya.\nEl Suprem va haver de validar la sanció i Menéndez hi va votar en contra, juntament amb més jutges.\nVan considerar que la sanció, que es basava en la ignorància inexcusable del compliment dels deures judicials, recolzava en una ‘norma en blanc’ que necessitava graus de certesa que no s’havien pogut demostrar.\nQuè és la Junta Electoral?\nLa Junta Electoral espanyola és l’òrgan superior de l’administració electoral, al qual correspon de vetllar per la transparència i l’objectivitat del procés electoral.\nEs renova cada legislatura i és l’encarregada de dirigir l’oficina del cens i les juntes provincials, resoldre’n les consultes i unificar criteris d’interpretació de la legislació electoral.", "response": "La Junta Electoral espanyola es renovà a l’octubre amb cinc catedràtics escollits per PP, Cs, PSOE i Units Podem, i vuit magistrats del Tribunal Suprem. En anteriors juntes, hi havia un catedràtic amb sensibilitat nacionalista, però no en l’actual. Per a les eleccions del 21-D, els partits que han escollit els catedràtics no representen ni la meitat del Parlament de Catalunya.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2947", "instruction": "Fes-me un resum d'aquest text:", "context": "La portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel, i el portaveu del secretariat dels cupaires, Quim Arrufat, han comparegut aquest divendres en roda de premsa per exigir als comuns que no \"devaluïn internament\" l'1-O.\n\"Hi ha diferents maneres de matar el referèndum: la de l'Estat, amb la llei o no llei, el discurs de la por, la força, la violència, l'amenaça, tribunals, fiscalies, policies i ocupacions militars, amb totes les armes; però hi ha una manera més subtil: devaluar-lo internament\", ha assegurat el portaveu de l'esquerra anticapitalista Quim Arrufat.\nDe fet, ha advertit que no acceptaran una lectura a 'posteriori' que passi per definir-ho com una mobilització \"de protesta\".\nÉs en aquest sentit que Gabriel ha fixat les 5 de la tarda d'aquest divendres com l'inici de la \"resistència popular\" de l'1-O.\nEls cupaires, que esperen que els responsables de supervisar ara l'1-O estiguin \"a l'alçada\" de la Sindicatura, han recordat al Govern que és important \"no retrocedir ni un pam\".\n\"L'única negociació possible són els termes i els temps de la independència\" si s'imposa el 'sí' aquest diumenge, ha afegit l'exdiputat cupaire en un missatge als comuns.\nEn aquest sentit tant Arrufat com Gabriel els han reclamat que siguin conscients que l'1-O està convocat com a un referèndum i que, enmig d'una \"defensa\" dels locals de votació, els cupaires no estan disposats a \"devaluar-ne\" el caràcter \"vinculant\".\n\"Nosaltres demanarem que hi hagi una lectura del resultat del referèndum\", ha assegurat Arrufat després que aquest dijous la portaveu dels cupaires al Parlament fixés el 4 d'octubre com a data per a la proclamació en cas de victòria dels independentistes.\nAra bé, i \"malgrat que hi hagi actors que s'hagin decidit a devaluar-lo\", ha agafat Gabriel el relleu a Arrufat, els cupaires sostenen que les properes hores suposen la mostra d'autoorganització ciutadana \"més massiva, transversal de les darreres dècades\".\n\"Tot el país està en tensió democràtica des de fa dies\", ha afegit la diputada dels anticapitalistes en assegurar que aquest divendres a les 5 de la tarda -coincidint amb la fi de l'horari lectiu- cristal·litza quan comença la \"resistència popular\".\nHo ha dit en agrair tractorades, ampes, escoles obertes, i als sectors que han organitzat activitats \"des de baix\" i que han \"desbordat qualsevol espai orgànic de partits, hi ha multitud experiències arreu de territori\".\nA més, la diputada dels anticapitalistes ha fet una crida també a tots els actors perquè se sumin de forma \"massiva\" a les propostes de vaga general.\n\"En sobren els motius\", ha afirmat la diputada cupaire.\nEn aquest context, Gabriel ha insistit en el missatge cap als comuns i els ha retret que, enlloc de \"fer costat\" a qui s'organitza per \"defensar\" l'1-O, \"encara ara renunciïn a reconèixer\" l'1-O com un referèndum i contribueixin així \"de determinada manera\" a fer \"més fort un estat que empra les seves forces per impedir-ho; farem la crida fins a l'últim moment\".\nA més, i a parer dels cupaires qui ha acabat revalidant el caràcter vinculant de l'1-O és el govern de Mariano Rajoy en respondre-hi amb un \"assalt militar i policial en tota regla a l'autogovern i la societat catalana\".\nLa Sindicatura Electoral, amb un únic síndic\nEls cupaires han respost també a l'anunci del Govern sobre les persones que supervisaran ara l'1-O de forma \"externa, neutra i independent\".\n\"Esperem que això sigui equivalent i a l'alçada de la Sindicatura Electoral\" ja que els cupaires discrepen de la decisió \"d'eliminar\" aquest òrgan que preveia la llei del Referèndum.\n\"Era important que no fes marxa enrere i es mantingués al seu lloc, era important no cedir ni retrocedir ni un pam; cada pam guanyen ells, la por, les amenaces i la seva estratègia d'aniquilació\", ha assegurat Arrufat.\nConscient que les multes que imposava el TC eren \"inassumibles\", els cupaires han assegurat que eren partidaris d'haver mantingut un sol síndic –i no tota l'estructura nacional i territorial- que rebés suport d'experts internacionals.\n\"No hi va haver ocasió\" de traslladar la proposta al Govern, ha revelat Arrufat en roda de premsa aquest divendres.", "response": "Avui a les 5 de la tarda, la CUP iniciarà la resistència popular fins a l’1-O. En la seva compareixença, Anna Gabriel i Quim Arrufat exigeixen als comuns que no devaluïn internament l’1-O, perquè poden matar el referèndum. En cas que guanyi el sí, els cupaires negociaran els termes i temps de la independència, perquè té caràcter vinculant.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1344", "instruction": "Fes-me un resum d'aquest text:", "context": "L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat la connexió del tramvia per la Diagonal amb el suport de 24 dels 41 regidors del plenari.\nBarcelona en Comú, ERC, PSC, CUP i els regidors no adscrits han votat a favor de la proposta, que tècnicament és una actuació administrativa a partir de la qual cal desplegar el projecte.\nD'altra banda, la proposta també demana que la inversió pública en la xarxa tramviària no reverteixi en beneficis privats, establir mecanismes per incrementar la presència pública en la gestió del servei de transport i valorar un possible rescat de l'adjudicació a les empreses concessionàries actuals, o bé una reducció de la concessió.\nConcretament, preveu que TMB sigui responsable de la gestió i explotació del servei.\nA més, s'estableix la necessitat d'establir un calendari vinculant d'execució del projecte i la proposta també recull que l'Ajuntament presentarà un estudi econòmic per valorar l'impacte de l'obra en les línies de bus que circulen per la Diagonal.\nTot i que la propsota no posa dates al desenvolupament del projecte, l'Ajuntament insisteix que l'objectiu és iniciar-lo el 2020.\n\"És l'objectiu, la voluntat de treball i el consens que avui s'expressa en aquest plenari\", ha assegurat la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz.\nUna comissió de seguiment del tramvia, formada per grups polítics, entitats veïnals i moviments socials, s'encarregarà de supervisar el procés de connexió.\nIntercanvi de retrets\nTot i la majoria que ha permès tirar endavant la proposta, el debat al ple no ha estat plàcid.\nD'una banda, la portaveu del Grup Demòcrata Francina Vila ha qualificat l'actuació administrativa de \"brindis al sol\" i ha acusat ERC de posar la primera pedra del pacte que, segons assegura, tenen preparat amb Barcelona en Comú.\n\"Ja sabem per què ha vingut el senyor Maragall\", ha dit.\nMentrestant el portaveu d'ERC, Jordi Coronas, ha considerat que el pacte \"es podria haver fet d'una altra manera\".\n\"Fan campanya, busquen el titular, pressionen i arriben a l’insult per coaccionar algú a votar\", ha etzibat.\nEl posicionament d'ERC, un any després d'haver-se oposat a la connexió, era clau per tirar endavant la proposta i tot i l'aval Coronas ha reclamat al govern municipal que passi de la gesticulació als fets.\nEls republicans han justificat el seu vot a favor per la inclusió a la proposta de la gestió pública del tramvia.\nAquest també ha estat el factor determinant per aconseguir el suport de la CUP.\n\"Avui posem les bases perquè es recuperi la gestió pública\", ha dit el regidor Pere Cases.\nDes de la bancada del PSC, que també ha votat a favor, no han estat tan optimistes.\nEL regidor Daniel Mòdol ha tirat d'ironia per treure valor a l'acord.\n\"Tots poden votar-hi a favor perquè és gratis, no els compromet a res\", ha afirmat.\nPer Mòdol, el d'avui no és un acord útil i ha acusat d'electoralisme Barcelona en Comú i ERC.\n\"No hem avançat ni ampliat el consens\", ha defensat.\nPer la seva banda, la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, s'ha defensat de les crítiques i ha defensat la utilitat de l'acord.\n\"El tramvia es farà\", ha assegurat.\nDavant les crítiques del Grup Demòcrata, Sanz ha recordat que el tràmit d'avui ha estat sempre una exigència de la Generalitat.\nEns deien que l'Ajuntament havia de dir que sí i avui estem fent això\", ha afirmat.\nUn cop aprovada la connexió, ara queda el més difícil.\nEstablir un calendari i canviar el model en favor de la gestió pública seran tasques que requeriran un consens més decidit que l'exhibit aquest divendres al ple.\nRevocació de medalles a autoritats franquistes\nL'Ajuntament de Barcelona ha revocat les medalles concedides pel consistori a les autoritats franquistes durant la dictadura, després que el ple municipal ho hagi aprovat per unanimitat.\nAixí doncs, Francisco Franco, Carrero Blanco, Martínez Anido i la secció femenina de la Falange, entre altres, han perdut els honors.\n\"Barcelona és i serà ciutat antifeixista\", ha afirmat l'alcaldessa, Ada Colau, un cop aprovada la mesura i després dels aplaudiments dels regidors i de les entitats de memòria històrica i antifeixistes presents a la sala de plens.\nEn total han estat deu les medalles i reconeixements retirats, justament el mateix dia que el Ple ha aprovat concedir la Medalla d'Or de la ciutat al Mèrit Cívic a l'advocat i llutiador antifranquista August Gil Matamala.\nDes d'ERC, el regidor Jordi Coronas ha lamentat que la revocació d'honors a les autoritats franquistes \"arriba massa tard\".\nD'altra banda, la CUP ha insistit a treballar per confrontar el \"franquisme sociològic\" encara present.\nEn aquest sentit, tot i que Barcelona ha eliminat bona part del rastre de la dictadura, el feixisme encara no ha estat esborrat del tot a la capital catalana.\nPle de seguretat", "response": "L’Ajuntament de Barcelona aprova la connexió del tramvia per la Diagonal, amb els vots a favor de Barcelona en Comú, ERC, PSC, CUP i els regidors no adscrits. El Grup Demòcrata acusa ERC de pactar amb Barcelona en Comú, però ERC i CUP justifiquen el suport perquè es recuperarà la gestió pública del tramvia per part de TMB.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2831", "instruction": "Fes-me un resum d'aquest text:", "context": "Tretze empreses vinícoles i agroalimentàries de Batea han reclamat formalment a l'alcalde, Joaquim Paladella, que retiri la seva amenaça de traslladar el municipi a l'Aragó com a resposta al que considera \"discriminació\" per part de la Generalitat.\nEls empresaris, majoritàriament propietaris de cellers, la principal activitat econòmica del poble, han presentat aquest dilluns al matí una instància davant l'Ajuntament en aquesta línia i recordant a l'alcalde que la difusió de la seva proposta els ha \"perjudicat seriosament\".\n\"S'ha començat a produir rebuig dels productes que comercialitzem i un deteriorament\" de la seva \"imatge\".\nTemen, a més, que un possible canvi en l'adscripció administrativa del municipi suposaria canvi substancials en la pertinença tant a la DO Terra Alta com a la DO Catalunya, sota les quals es comercialitzen els vins produïts al poble.\nEn el text de la instància, els empresaris no només discrepen obertament de la proposta de reassignació territorial de Paladella: remarquen que les seves declaracions mediàtiques i la dimensió aconseguida han \"marcat una imatge exterior del nostre poble negativa i completament contrària a la realitat\".\nUn fet, afegeixen, que els \"ha perjudicat seriosament\".\nRetreuen a l'alcalde, fins i tot, que no hagi complert la seva funció de \"potenciar els recursos econòmics de la zona\" i que no s'adapti \"al sentir de la majoria del poble\".\n\"Diferents cellers han tingut queixes per part dels seus clients, dient-los que deixaran de comprar els vins de Batea, no de la Terra Alta sinó de Batea.\nLa imatge que teníem com a productors de vins de qualitat ara és una altra, tenint en compte que el mercat català és el més important que tenim els vins de la Terra Alta.\nSón unes declaracions molt desafortunades: ens fa mal a la imatge, als clients fets d'un mercat català que és molt important, a la projecció dels vins i bodegues de la Terra Alta i de Batea\", subratlla Josep Arrufí, un dels celleristes bateans signant i president de la DO Terra Alta.\nA la instància s'han afegit Altavins Viticultors, Les Vinyes d'Andreu.\nAz-Azeytun, Comercial Querva, Pastisseria Barraca, Celler Rialla, Celler Jornou, Celler MAriol, Batevins, Vins la Botera, Vins Carpo, Passtiseria Carla i Vins Maijo.\nLa idea més estesa entre el sector vitivinícola local és que una part molt important de la feina que s'ha fet durant les últimes dècades per modernitzar i difondre la cultura del vi vinculada al territori, així com al nom del poble i la comarca, pot anar-se'n ara en orris només amb les declaracions de Paladella.\nRecorden que, de fer-se efectiva la seva proposta de traslladar el municipi a l'Aragó, quedaria totalment compromesa la situació comercial dels vins que es venen a través de la DO Terra Alta i la DO Catalunya.\n\"Ni sabem com quedaria l'adscripció a la primera i, per descomptat, hauríem de renunciar a la segona\", alerten.\nTot plegat, ha generat una profunda preocupació en un sector, recorda, que s'ha convertit en la DO amb major projecció de tot Catalunya i amb un ampli potencial de creixement.\n\"No es pot especular amb el futur d'un sector agroalimentari que és la base de l'economia local i s'ha de tenir en compte l'impacte que poden tenir sobre el mateix certes decisions i accions polítiques\", argumenten.\nLa instància tancar reclamant directament l'alcalde una \"rectificació pública\" i que retiri la seva proposta, \"tot reconeixent que el sentiment de la població no és en cap cas deixar de pertànyer a Catalunya\".\nTambé volen que emprengui \"totes les accionis necessàries per pal·liar els efectes de la seva actuació\".\nArrufí considera les declaracions són \"desafortunades\" i no reflecteixen la \"realitat ni el treball\" dels nostres pares sobre el vi, l'elaboració del vi i el treball a les nostres vinyes.\n\"Personalment no ho entenc.\nEl senyor Paladella ha estat un polític que ha fet coses molt bones a Batea però això li passarà factura.\nNo tot val i ho hem de fer saber.\nCal tenir una mica d'ètica política i personal\", ha assegurat, tot recordant l'esforç que efectua el sector en aquests moments per promoure la cultura del vi vinculada al territori i, al mateix temps, lluitant també contra fenòmens com la massificació eòlica a la comarca, precisament, un dels motius que addueix l'alcalde per plantejar la marxa de Catalunya.", "response": "Tretze empreses vinícoles i agroalimentàries de Batea han presentat una queixa formal a l’alcalde, Joaquim Paladella, que va amenaçar de traslladar el municipi a l’Aragó. L’alcalde responia així al que considera una discriminació per part de la Generalitat cap al municipi. Els empresaris expliquen el rebuig que ha provocat aquesta amenaça mediàtica entre els seus clients, majoritàriament de Catalunya.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2455", "instruction": "Fes-me un resum d'aquest text:", "context": "El grup Sabor Cubano ha donat el tret de sortida aquest dilluns al cicle de concerts que el grup Mas i Mas oferirà gratuïtament a la plaça Reial de Barcelona per commemorar el 60è aniversari de la sala Jamboree.\nUna cinquantena de persones han accedit gratuïtament a l'actuació a l'aire lliure i d'aforament limitat amb mascaretes i distància social, a banda d'altres que s'han quedat dempeus.\nEl promotor del grup Mas i Mas, Joan Mas, ha explicat a l'ACN que és una \"festa molt gran\" que el primer club de jazz de l'Estat espanyol faci 60 anys, i ha destacat que es comptava amb una programació molt potent que ha quedat anul·lada.\nA més, Mas ha lamentat que els clients \"no puguin entrar al Jamboree amb separació i mascareta\" però sí a un bar.\n\"El Jamboree ha fet actuacions ininterrompudament\", ha destacat Mas sobre l'excepcionalitat del moment, i ha recordat que la sala va obrir als anys 60.\nPer tant, ha defensat que el Jamboree no ha tancat mai, i per primer cop ho farà, tot i que ara ha traslladat la seva activitat a la plaça.\n\"Animo a l'Ajuntament a què em deixi fer la plaça i em deixi cobrar entrades per poder pagar els músics\", ha dit Mas, que ha dit que intentarà que aquesta tardor es pugui ballar a on sigui, i ha demanat que li permetin fer discoteca a l'aire lliure: \"La gent jove no pot parar de ballar\", ha agregat.\nDes de les 18.30 hores, Mas i Mas, propietari de les sales Jamboree, Tarantos i Moog, ha donat llum verda a l'acte de celebració dels 60 anys de la seva sala de jazz a la plaça Reial, amb un regal a la ciutadania: 50 seients disponibles per als primers espectadors a arribar que han quedat pràcticament agafats una hora abans del recital, i al voltant dels quals, fora del perímetre, s'han situat molts altres espectadors dempeus.\nEl primer dels grups ha estat Sabor Cubano amb Carlos Caro al violí; Félix Hernández a la veu; Vladimir Santana a la guitarra i veu, i Luis Alfonso Guerra, a la percussió.\nSeguiran a aquesta actuació a l'aire lliure altresconcerts de Cadencia, Ganzá, Robin Reyes, Pérez, Fumero &Arnedo Trio i Cuatro de la Cera.\nTambé, d'Alfredo Reyes Quartet, Guantánamo Free, Papawa, Jonas Santana & Leo Costa, JazzPretenders, The Shu Shu, Clarence Bekker, José de la Miguela ambPaco Heredia i Triampa.\nSón uns concerts previstos en el marc delsactes d'aniversari de la sala, aparcats per la covid-19, i que, gràcies a un acord amb l'Ajuntament de Barcelona, la sala podrà ara seguir oferint.\nSobre l'efecte de les mesures anunciades el divendres passat pel govern espanyol relatives a l'oci nocturn i a la música en directe, que han obligat el promotor a cancel·lar les seves programacions, Mas ha considerat que estar deprimit genera coronavirus: \"El Jamboree lluitarà sempre per la música en viu\", ha afegit, i ha reivindicat que la sala també representa la música en viu i les sales de ball, a banda de les actuacions.\nPèrdues de més d'un milió d'euros\nHa assegurat que actualment la sala ha perdut uns 700.000 euros, i que si la sala s'obre per febrer o març les pèrdues seran d'uns 400.000 euros més, ja que a partir d'ara s'ha de pagar la Seguretat Social, a banda dels lloguers.\nD'aquesta manera, si la sala obrís al febrer, sumaria unes pèrdues de més d'un milió, ha quantificat.\nA més, ha lamentat la \"falta de respecte i el menyspreu\" des de l'administració cap al món de la discoteca i els bars de nit per part del Govern espanyol i de la Generalitat, i ha criticat que se'ls ha fet obrir i després tancar: \"El respecte per part de totes les institucions és increïble\", ha lamentat Mas, que ha dit estar fart d'aquesta gestió.\nHa criticat que els clients poden estar a un bar i treure's la mascareta, però no poden entrar a una sala amb mascareta i amb distància: \"Tot és el mateix i l'únic que canvia és que el bar de copes pot posar música a més volum\", ha dit.", "response": "El grup Mas i Mas, propietari de Jamboree, Tarantos i Moog, celebra el 60è aniversari de la sala Jamboree amb un cicle de concerts gratuïts a la plaça Reial de Barcelona, amb aforament limitat, mascaretes i distància social. El promotor, Joan Mas, lamenta que no es pugui entrar al Jamboree amb aquestes mesures, però sí a un bar.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_125", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "La Comissió de Peticions del Parlament Europeu ha tancat la carpeta i no investigarà si l’ampliació del port de València necessita una nova declaració d’impacte ambiental o no.\nHan votat a favor de no investigar-ho el PP i el grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, on s’integra el PSOE.\nUna pinça tibada amb el suport del director de l’Oficina d’Incompliments.\nEl tema ha arribat a la cambra perquè un ciutadà particular ha fet la petició.\nDemanava a la Comissió que vigilara el projecte d’ampliació del port de València.\nPer videoconferència, el ciutadà ha argumentat que la declaració d’impacte ambiental és molt antiga, que el projecte ha patit moltes modificacions i que, sobretot, l’execució de les obres podria danyar de manera irreversible el Parc Natural de l’Albufera.\nTambé per videoconferència ha comparegut el president de l’autoritat portuària, Aurelio Martínez, que ha defensat les bondats del projecte i ha posat damunt la taula dades econòmiques i de funcionament del port de València.\n“Som el port de Madrid”, ha arribat a dir per a defensar la posició estratègica i la necessitat de creixement del port.\nSobre els canvis en el projecte original i l’antiguitat de la DIA, que és del 2007, Martínez ha dit que totes les actuacions que es faran ja són en aigües abrigades i que no hi haurà noves emissions a l’atmosfera ni generació de nous residus.\nLa consellera Mollà ha volgut denunciar públicament que l’autoritat portuària intenta evitar de totes totes que hi haja una nova avaluació ambiental en el que ha qualificat una falta de transparència.\nTambé ha expressat els seus dubtes sobre les repercussió sobre l’Albufera de València.\nS’ha ratificat en què el risc climàtic al mediterrani ha empitjorat.\n“És lamentable que el senyor Martínez vulga evitar, passe el que passe, l’elaboració d’una nova avaluació ambiental”, ha dit, i ha sol·licitat a la comissió que insistisca a demanar-la.\nEl director de l’oficina d’incompliments de la Comissió Europea, Daniel Fernández Gómez, s’ha alineat amb el president de l’Autoritat Portuària i ha dit que no hi ha cap base jurídica per dir que s’estan infringint normes o directives europees.\n“No hi ha indicis que permeten identificar una infracció”, ha afirmat.\nA partir d’ací, els representants del Partit Popular Europeu com dels socialistes, han defensat que les mesures de protecció del medi ambient que aplica el port de València són les adequades i que no hi ha cap infracció en el projecte.\nHan demanat que es tanque la petició i han recomanat al ciutadà que s’ha dirigit a la comissió que s’adrece al govern espanyol.\nUna de les intervinents a favor de l’acció del port de València ha estat la socialista valenciana Inmaculada Rodríguez Piñeiro que ha dit que el port està molt lligat a la idiosincràsia de la ciutat, i que ara ha fet una passa endavant per a crèixer i ser més competitiu.\nHa lloat el capteniment de Martínez i ha explicat que les afeccions que ara pateixen les platges tenen l’origen en intervencions de fa cinquanta anys.\nInmaculada Rodríguez Pilñeiro és membre del consell d’administració del port de València en representació de la Generalitat.\nHa acusat Martínez de mentir quan ha afirmat que l’ampliació del port ja es va tractar en la comissió de peticions.\n“Jo ho seguesc molt de prop i no recorde que ací hàgem tractat aquest tema”, ha dit, per afegir que s’ha quedat molt parada en veure com ha contestat a la comissió amb relació a la declaració d’impacte ambiental.\nTambé ha qualificat les autoritats espanyoles de trilers quan ha recordat que va visitar la intervenció de l’M-30 de Madrid i que quan va preguntar per l’avaluació ambiental, li va respondre que no era necessària perquè el que feien era un carrer.\nPer què l’ampliació del port pot fer entrar València en el club de les ciutats brutes?", "response": "Un ciutadà demana a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu que dugui a terme una nova declaració d’impacte ambiental (DIA) per ampliar el port de València. L’Oficina d’Incompliments, amb els vots del PP i del grup on s’integra el PSOE, decideix que no cal investigar-ho. El PP i el PSOE defensen la validesa de l’antiga DIA i l’ampliació del port.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1050", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Rep El Despertador cada matí al teu correu\nEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, reunirà avui a la tarda al Palau de la Generalitat les entitats que treballen per la llengua catalana i els representants del sector audiovisual del país.\nLa nova llei de l'audiovisual que prepara el govern espanyol, que no preveu reservar quotes per al doblatge i la producció en català en plataformes de televisió online com ara Netflix o HBO, ha encès les llums d'alarma.\nMentre això passava, el seu ús social -no pas el seu coneixement- baixava i les noves realitats que sorgien, ja fossin les plataformes de streaming o els nous canals d'entreteniment dels joves, l'arraconaven i això provocava que s'imposessin llengües més fortes i amb més protecció legal, com ara el castellà o l'anglès.\nLa immersió lingüística, que reforma rere reforma s'ha intentat blindar legalment, segueix sent eficaç per estendre el coneixement de la llengua, però no per convertir-la en habitual ni per assegurar-ne la transmissió.\nA aquest context afegiu-hi l'acció dels tribunals, que han fet costat al zel del govern espanyol i d'algunes entitats per protegir i promoure només el castellà d'acord amb una legislació que permet fer-ne la llengua preeminent.\nEl Govern es proposa ara situar la política lingüística al centre, fer-la transversal i coordinar les accions que entitats com la Plataforma per la Llengua, Òmnium o empreses privades fan i poden fer per enfortir la llengua.\nUna iniciativa d'aquestes característiques pot tenir la virtut de treure el català del debat partidista, fixar clarament les prioritats i evitar que les mesures siguin combustible per a populistes.\nPerò també té el risc de ser bloquejant si tots els actors no tenen un compromís similar.\nI cal no oblidar que el PSC d'ara no es mou en les coordenades del dels 80 i els 90.\nI ara toca avaluar quin és el seu estat, quines són les seves debilitats i les seves oportunitats i com es defensa i qui ho fa en àmbits que són clau.\nAquest cap de setmana estrenarem, en un treball col·lectiu de tota la redacció, la sèrie \"Català en guàrdia\", la qual, a partir de dades, testimonis, experts i de la versió de les parts implicades, permetrà submergir-nos-hi i prendre consciència d'on som.\nI també ens entretindrem amb el joc \"Caça la falta\", que us permetrà guanyar diversos premis.\nAvui no et perdis\n» Del «sit and talk» a la taula de diàleg: què ha canviat des de la sentència de l'1‑O?; per Oriol March.\n» Com afecta dos anys després la sentència del Suprem a la resta de causes obertes pel procés?; per Bernat Surroca.\n» Quins han estat els primers nomenaments del nou abat de Montserrat?; per Pep Martí.\nMontserrat ha estat de festa aquest dimecres.\nEs va fer la cerimònia de la benedicció abacial del nou abat, Manel Gasch, i s'hi va aplegar un públic nombrós.\nDesprés de l'acte es va fer una recepció, ja sense les restriccions més estrictes dels moments més durs de la pandèmia.\nAixò va permetre fer l'aperitiu i coincidir a personalitats que normalment no es troben molt a prop.\nHi eren, a més del president Pere Aragonès i la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, el gruix de la cúpula eclesiàstica catalana, des de bisbes a abats i abadesses, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exconseller Joaquim Forn, així com el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, a qui es va veure xerrant animadament amb altres uniformats.\nHi era també el tinent general Fernando Aznar, inspector general de l'Exèrcit, i els principals directius dels mitjans públics.\nEn canvi, també criden l'atenció algunes absències.\nNo hi havia cap figura coneguda dels partits de la dreta espanyola.\nCap membre del PP, Ciutadans o Vox s'hi va deixar veure.\nVist i llegit\nCom es tracten a les seccions de cultura dels mitjans de comunicació les vaques sagrades?\nÉs prou mordaç el periodisme cultural que es fa a l'Estat?\nL'escriptor i columnista d'El Confidencial Alberto Olmos pensa que no i ho exposa en un article on considera que el periodisme ha reculat en aquest àmbit davant un bon gust massa convencional i l'absència de crítica.\nSerien coneguts com els Catòlics i unirien les dues corones, que mantindrien però els seus furs respectius fins al segle XVIII.\nEs van casar a Valladolid amb 17 i 18 anys respectivament i van trigar encara uns anys a heretar les respectives corones.\nSota el seu regnat es va emprendre la conquesta d'Amèrica i es va acabar la reconquesta de la península amb la incorporació de Granada.\nRalph Lifschitz és entre les persones més riques dels Estats Units i es va centrar de forma exclusiva en la roba d'homes a finals dels 60.\nPoc després començaria també una línia per a dones.\nEls seus polos són, sens dubte, la peça més popular a casa nostra.\nFerran Casas i Manresa\nsubdirector de NacióDigital\nFes clic aquí per rebre'l", "response": "El govern català vol protegir i enfortir la llengua catalana davant l’amenaça que representa la nova llei de l’audiovisual del govern espanyol, que no preveu reservar quotes per al doblatge i producció en català a les plataformes de televisió en línia. El president Aragonès es reuneix amb les entitats per la llengua catalana i el sector audiovisual català per respondre-hi. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2822", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "La coalició electoral Compromís-Podemos ha presentat aquest dijous a València el seu acord fundacional 'És el moment' en un acte on ha estat els principals candidats al Congrés per a les eleccions del 20-D així com els portaveus de les dues formacions que integren l'acord electoral.\nTres representants de la societat civil han llegit el text que manifesta \"hi ha moments que condensen les esperances i il•lusions de molts anys i molta gent\" i es proclama hereu de la possibilitat de canvi oberta pel 15M i la Primavera Valenciana, tot assenyalant que \"el 24 de maig vam fer un primer pas que cal continuar\".\nEn aquest sentit, denuncia que les \"elits valencianes tenen un projecte de país molt allunyat de les necessitats de la ciutadania\" de \"convertir-nos en la platja de Madrid\" i una \"regió submisa que ha venut una i altra vegada els interessos dels valencians i les valencianes, empitjorant així les condicions de vida de la majoria\".\nDurant la presentació ha intervingut l'actriu Rosana Pastor, candidat independent número 4 per València, que ha remarcat el fet d'haver donat un pas endavant en la política i la responsabilitat de saber que representarà molta gent.\nAixí mateix, s'ha projectat un vídeo del número 1 al Senat per València, l'expresident de la preautonomia valenciana Josep Lluís Albinyana.\nEl portaveu de Podemos al País Valencià, Antonio Montiel, ha dit en el seu torn d'intervenció que a les pròximes eleccions \"s'ha d'obrir el meló de la Constitució\" i que l'acord que s'ha signat amb Compromís \"no és un acord de conveniència, no vol sumar, sinó multiplicar\".\nMontiel ha incidit que davant el nou procés que s'obre a l'Estat els valenciana \"no podem deixar passar el moment, com a la Transició\" i ha agraït \"l'esforç i la generositat\" de tots els qui formen la candidatura.\n\"No és un acord de partits, una coalició com les d'abans, anem a construir un nou país i una nova Espanya\", ha dit.\nOltra: \"Rajoy es troba a un mes i un dia de la seva condemna\".\nAl seu torn, la coportaveu de Compromís Mónica Oltra ha intervingut proclamant que hi ha una guerra oberta \"contra els que ens treuen els drets\".\nOltra ha remarcat \"no estem disposats a mercadejar els nostres drets, no negociem amb allò que és nostre\".\nEn aquest sentit, la portaveu de Compromís ha dit que el 24-M \"els valencians, que som gent de pau, ens vàrem aixecar contra els que ens havien declarat la guerra i vàrem dir prou\".\nEn aquest sentit, ha indicat que un terç dels vots aconseguits varen ser per a Compromís i Podemos, sent la força més nombrosa al parlament valencià.\n\"No volem ser més que ningú però ja n'hi ha prou que cada vegada que el PP pren una decisió és per insultar els valencians\", ha dit Oltra, que ha definit com \"anomalia democràtica\" el finançament valencià perquè és \"una comunitat pobra que paga com a rica\".\nSobre el pacte amb Podemos ha dit que \"no és perfecte però és el que és i pel qual hem lluitat molt de temps\".\nOltra ha cridat a treure del govern \"el partit de la indecència\" i ha anunciat que \"els vàrem fer fora del govern valencià i els farem fora del govern d'Espanya\".\nEn aquest sentit ha dit que Rajoy es troba \"a un mes i un dia de complir la seva condemna\".\n\"Les pròximes eleccions no només decideixen qui ocupa la cadira sinó que canvien el rumb de l'Estat\"\nEl text presentat aquest dijous assenyala que les condicions per al canvi estan donades però que aquest \"no és ni inevitable ni irreversible\".\nL'acord defensa recuperar i ampliar l'Estat del Benestar equiparant-lo als nivells europeus; rescatar la democràcia; impulsar la transparència, la participació i la honestedat en el funcionament de les institucions; garantir els drets socials per a que totes les persones tinguin cobertes les necessitats bàsiques i puguin accedir a les mateixes oportunitats; adoptar la sostenibilitat com a principi rector de la societat, l'economia i el medi ambient.\nAixí mateix denuncia que les actuals polítiques d'austeritat són estèrils i que la inversió social pública s'ha d'equiparar als estàndards europeus.\nLa coalició defensa una auditoria ciutadana per determinar els efectes de les mesures econòmiques dels darrers anys i la responsabilitat en el deute i en el rescat bancari.\nEl manifest assenyala que la Constitució del 78 ja no és capaç de garantir els drets i que cal impulsar un procés constituent basat en el protagonisme de la ciutadania.\n\"Les eleccions de desembre no només decidiran qui ocuparà la cadira d'un o altre govern sinó que marcaran el rumb de l'Estat per a les properes generacions i per tant, són d'una transcendència absoluta per al País Valencià.\nEls i les valencianes hem estat massa temps invisibles.\nAra ens toca dir la nostra.\nPer nosaltres, per totes, per tots.\nÉs el moment!\", conclou.", "response": "Compromís-Podemos es presenta en coalició a les eleccions espanyoles al Congrés del 20-D sota el lema “És el moment”. L’actriu Rosana Pastor, el portaveu de Podemos, Antonio Montiel, i la coportaveu de Compromís, Mónica Oltra, defensen un canvi de rumb a l’estat espanyol, que el PP deixi d’insultar els valencians i que València no sigui la platja de Madrid. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_878", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "En un any atípic marcat pel coronavirus, la manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre no en restarà al marge.\nL’Assemblea Nacional Catalana, amb la col·laboració d’Òmnium Cultural i l’AMI, ha ideat una jornada que no renuncia al dret de manifestació i que alhora permet de seguir el protocol de seguretat dictat pel PROCICAT.\nLa mobilització constarà d’una part virtual i una altra de presencial que, és clar, no oferirà les imatges multitudinàries que hem vist aquesta darrera dècada.\nPer una banda, l’Assemblea vol denunciar la discriminació econòmica i social que castiga Catalunya i que perjudica diàriament els ciutadans, i això ho farà en 107 punts de concentració –amb una capacitat total de 48.000 persones– en 82 municipis del Principat.\nAquests punts assenyalaran directament institucions de l’estat espanyol, com ara, a la ciutat de Barcelona, el Banc d’Espanya, a la plaça de Catalunya; la seu de la Seguretat Social espanyola, a la cruïlla del carrer d’Aragó i el passeig de Gràcia; i a les estacions de Sants i de Sant Andreu Arenal.\nL’acte polític central serà a Barcelona, que es farà a la seu de l’Agència Tributària espanyola, a la plaça de Letamendi.\nA la resta del Principat els punts de concentració seran jutjats, estacions de RENFE, oficines del servei públic d’ocupació de l’estat espanyol (SEPE), de la seguretat social i de l’agència tributària.\nDe totes maneres, en alguns casos, per qüestions sanitàries, s’ha optat per places o avingudes a prop d’aquests punts.\nEls qui no puguin inscriure’s a l’acte –imprescindible per accedir-hi– o que per motius sanitaris no vulguin participar-hi, tenen una altra manera de ser-hi presents: l’ANC demanarà que tothom surti als balcons a les 17.14, per bé que no n’ha donat més detalls.\nOn i quan es faran les concentracions de l’Onze de setembre?\nTota la informació\nConsulteu totes les concentracions ací:\nProtecció Civil de la Generalitat recordava ahir que les manifestacions a la via pública, com les de la Diada, han de seguir mesures de seguretat, com ara l’ús de màscara, la distància d’1,5 metres entre manifestants i controls d’accés.\nAlhora recomana que no hi vagin els més grans de seixanta anys, els escolars i els afectats per malalties greus cròniques.\nL’ANC, conscient de les crítiques que qüestionen que s’hagi organitzat la concentració, ha optat per complir amb escreix les mesures de seguretat.\nTotes les mobilitzacions seran estàtiques i els manifestants hauran de mantenir en tot moment dos metres de distància amb la resta del públic assistent.\nSe seguirà el model de manifestacions que s’ha vist en més indrets del món, on es garanteix en tot moment la distància entre manifestacions i que no hi hagi aglomeracions.\nPer una altra banda, hi haurà també una reivindicació per via digital, que tindrà com a eix central la web Xarxa Independència.\nL’objectiu d’aquesta iniciativa és crear una gran xarxa virtual que mostri la implantació de l’independentisme al país i il·lustri la capacitat col·lectiva de la gent a l’hora de fer grans canvis.\nEn realitat, és una iniciativa solidària, atès que els diners que se n’obtinguin es destinaran a ajudar sectors que passen penúries per culpa de la pandèmia, com el cultural, el sanitari i el social.\nConsulteu ací com participar en la Xarxa Independència.\nTots els membres del govern de Quim Torra han refusat d’assistir a les mobilitzacions físiques que organitza l’ANC.\nAquestes últimes setmanes alguns membres del govern havien expressat dubtes sobre la idoneïtat de fer la mobilització, tenint en compte el context de pandèmia.\nL’últim, Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública, que va fer un advertiment clar a l’ANC: ‘No és oportú de fer mobilitzacions’, va dir.\nEn una entrevista a VilaWeb, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va respondre al govern: ‘No els hi havíem convidat!\nEnguany, l’única concentració que funciona per invitació és l’acte central, i és molt petit.\nHi haurà una mica menys de dues-centes persones.\nI, com ja vam fer l’any passat, els únics convidats són representants d’entitats socials.’", "response": "Les restriccions per la pandèmia per la covid-19 marquen la celebració de la diada, que no podrà ser multitudinària com els anys anteriors. Mantenint la distància de seguretat, amb mascareta i controls d’accés, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium i l’AMI, preparen 107 punts de concentració per denunciar la discriminació econòmica i social que perjudica Catalunya i convoca els ciutadans als balcons.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2259", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "No tenir feina, quedar-se sense sostre, ser nouvingut i trobar-se totes les portes tancades...\nLes persones que pateixen situacions de vulnerabilitat queden tocades emocionalment, arribant fins i tot a aïllar-se de la societat.\nPer ajudar-les a empoderar-se i fer ressorgir els seus talents i potencialitats, la Creu Roja de Girona ha engegat un projecte pioner que, d'ençà del setembre de l'any passat ja ha atès gairebé 300 persones arreu de la demarcació.\nL'objectiu és que tots aquells qui hi prenen part puguin sortir del pou i, malgrat les dificultats, encarin la situació.\nEl projecte 'Benestar Social i Activació Personal' s'ha plasmat ara en una exposició on, a través de retrats dels participants, es convida els visitants a imaginar la història que hi ha al darrere de cada fotografia.\nL'objectiu de la Creu Roja és que, a partir de l'any que ve, la iniciativa es pugui estendre a tot Catalunya.\nEn Morad Bejtit té 38 anys i en fa disset que va arribar a Catalunya.\nAl Marroc, treballava en un locutori, però aquí ha hagut de sortir-se'n com ha pogut.\nLa crisi el va atrapar de ple i el va abocar a viure al carrer.\nEn Nelson Guevara té 40 anys i ara en fa tres que va arribar d'Hondures.\nAl seu país, gestionava diversos negocis a centres comercials (clíniques dentals, botigues de trucs de màgia).\nExplica que va decidir creuar l'Atlàntic per cuidar la seva família –és pare d'una nena- i que mai s'hauria imaginat ser \"un immigrant sense papers\".\nLa situació d'extrema vulnerabilitat que creuen tant en Morad com en Nelson els va deixar tocats emocionalment.\nDe fet, l'hondureny admet que va patir depressió i que, en alguns moments, no veia sortida al pou.\nCom ells dos, segons recull un estudi de la Creu Roja, hi ha moltes altres persones vulnerables a qui la crisi els ha afectat l'estat d'ànim.\nEn concret, a sis de cada deu a qui l'entitat atén a comarques gironines.\nI gairebé el 17% pensen que no val la pena viure.\nPer ajudar-los i evitar que s'aïllin, la Creu Roja de Girona ha engegat un projecte pioner: 'Benestar Social i Activació Personal'.\nLa iniciativa, com explica la responsable de programes d'extrema vulnerabilitat de l'entitat, Marta Molist, vol actuar com una \"llançadora\" que \"potenciï els seus talents i capacitats\" i els permeti entomar la situació.\nIndividual i en grup\nEl programa, que compta amb l'ajuda de vuit tècnics de la Creu Roja (entre els quals, quatre psicòlogues) té una part individual i una altra de col·lectiva.\nA cadascun dels participants, se'ls fan sessions de coaching i també se'ls inclou dins un grup format per entre deu i dotze persones, que els ajuda a motivar-se.\n\"Es fan moltes sortides i, sobretot, es treballa amb manualitats, perquè això els permet potenciar els seus talents\", explica Molist.\n\"L'objectiu és que, quan el recurs s'acabi, ells mateixos tinguin recursos per tornar-se a integrar a la comunitat; per això, per exemple, es visiten associacions que els puguin acollir\", diu la responsable de la Creu Roja.\nArreu de Catalunya\nD'ençà del setembre de l'any passat, el programa 'Benestar Social i Activació Emocional' ja ha atès gairebé 300 persones en situació de vulnerabilitat.\nSobretot, però, la iniciativa ha eclosionat al llarg d'aquest 2018.\nDes del gener, 202 persones s'han beneficiat d'aquest programa pioner de la Creu Roja de Girona, que compta amb el suport de la Generalitat i la Diputació.\nI aquest darrer trimestre, el projecte ja s'ha estès arreu de la demarcació (entre d'altres, a la Bisbal, a Torroella de Montgrí, a Verges, a Palamós, a Platja d'Aro, a Blanes, a Santa Coloma de Farners, a Anglès, a Ripoll i a Camprodon).\nAra, Molist avança que la intenció és que 'Benestar Social i Activació Personal' faci el salt a tot Catalunya durant el 2019.\n\"No perdre mai l'esperança\"\nEn Morad i en Nelson són l'exemple de com el programa els ha ajudat a superar l'atzucac emocional que van viure.\n\"Ara m'estic a La Sopa i estic més tranquil i relaxat; he après a no perdre mai l'esperança i a no quedar-me estancat\", explica en Morad.\n\"He superat la depressió i les desil·lusions; el programa em va ajudar a retrobar-me, reenfocar-me i retrobar els meus somnis i l'esperança de tirar endavant\", explica en Nelson, que està pendent de rebre els papers.\n\"Avui torno a creure en mi, encara més que abans\", hi afegeix.\nAra, la Creu Roja de Girona ha fet extensiu aquest projecte a través d'una exposició interactiva, que es pot veure al centre cívic del Barri Vell de la ciutat.\nA través de diferents retrats dels participants, l'entitat convida el visitant a imaginar-se quina història –i sobretot, quines potencialitats- hi ha al darrere de cada rostre.\nI un cop ho han respost, poden contrastar-ho amb els escrits que han fet aquells qui surten a les fotografies.", "response": "La Creu Roja de Girona, en el projecte “Benestar social i activació personal”, atén gairebé 300 persones en un any en situació d’extrema vulnerabilitat. Els participants reben sessions d'assessorament i s’integren en un grup per motivar-los i que potenciïn els seus talents i capacitats. Gràcies al projecte, en Nelson i en Morad han recuperat les ganes de viure i tirar endavant.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1788", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Fins a les vuit del vespre d'aquest dilluns 2 d'abril ja havien tornat de les vacances de Setmana Santa 528.000 vehicles, un 84,5% dels previstos pel Servei Català de Trànsit (SCT) durant l'Operació Tornada.\nLes retencions d'aquesta operació han afectat sobretot a la zona sud de l'AP-7 on aquest dilluns s'han arribat a registrar 15 quilòmetres de cues entre Constantí i Riera de Gaià (Tarragonès) a causa d'un accident al migdia.\nAl llarg de la tarda hi ha hagut cues de fins a 13 quilòmetres a Vilafranca del Penedès.\nTambé la tornada de les vacances ha provocat cues a l'A-2 entre Igualada i el Bruc en direcció a Barcelona on es van arribar a registrar 18 quilòmetres de retencions de vehicles al llarg de la tarda.\nLa N-340 al camp de Tarragona també va comptar amb diverses retencions, algunes d'elles de 9 entre Torredembarra i Coma-ruga.\nEl diumenge, la situació va ser pitjor amb 20 quilòmetres de retenció a la N-340 al Vendrell en sentit Bareclona o els 16 que es van acumular a l'A-2 al seu pas per Castellolí (l'Anoia).\nTambé en el tram sud de l'AP-7 es va arribar a registrar 25 quilòmetres de retencions a Vilafranca del Penedès i 12 més al Vendrell.\nLa Costa Brava també va comptar amb cues de fins a 9 quilòmetres a la C-31 al tram de Santa Cristina d'Aro fins a l'enllaç amb la C-65 o en aquesta segona via a l'alçada de Llagostera amb 4,5 quilòmetres de vehicles parats.\nL'operatiu de tornada del Servei Català de Trànsit es va activar diumenge a les 12 del migdia i s'ha allargat fins a la mitjanit del dilluns 2 d'abril.\nCinc morts a les carreteres\nA nivell de sinistralitat, aquesta Setmana Santa deixa un balanç de cinc morts a les carreteres catalanes.\nDues d'elles en un xoc entre dos cotxes i un camió a l'AP-7 a Castellví de Rosanes (Baix Llobregat) el dissabte 24 de març.\nLes víctimes mortals van ser un home de 77 anys i una dona de 76, mentre que un altre home de 56 anys va resultar ferit de poca gravetat.\nUn dels vehicles va acabar sota el camió de gran tonatge.\nEl passat diumenge 25 de març hi va haver la tercera víctima mortal quan el conductor d'una motocicleta va sortir de la via a la LV-3003 a Torà (Segarra).\nL'accident es va produir a tres quarts de vuit del vespre i la víctima era un veí del municipi de 55 anys.\nLa tercera víctima mortal en aquesta Setmana Santa es va produir el dimarts 27, quan un home de 68 anys va morir en un xoc frontal entre un cotxe i un camió a la C-55 al seu pas per Callús (Bages).\nEl conductor del turisme va morir després del xoc per motius que encara es desconeixen.\nL'últim sinistre mortal a les carreteres catalanes ha estat aquest dissabte 31 de març, quan un motorista de 59 anys va perdre la vida a la C-32, a l'alçada de Sant Pere de Ribes (Garraf).\nLa seva acompanyant de 49 anys va ser evacuada fins a l'Hospital Bellvitge.\nProtestes dels CDR\nPer altra banda, la mobilitat d'aquesta Setmana Santa també ha estat marcada per l'acció dels Comitès per la Defensa de la República.\nEl diumenge 1 d'abril, en plena operació retorn, diversos grups van aixecar les barreres dels peatges de l'AP-7 a Castellbell i el Vilar, la Roca del Vallès, el Vendrell i l'Hospitalet de l'Infant.\nA la Noguera, el CDR també va convocar talls intermitents de 20 minuts a la C-13, a l'alçada del municipi de Tèrmens.\nTot i provocar un quilòmetre de retencions, els Mossos d'Esquadra desviaven el trànsit per l'interior del municipi per evitar els talls.\nEl dilluns 2 d'abril, els CDR també van aixecar les barreres, en aquest cas del peatge de Vallcarca a la C-32, entre Castelldefels i Sitges en una protesta que va durar mitja hora.\nUna manifestació de 15 minuts a la porta del peatge va comportar retencions de 5 quilòmetres com a màxim.", "response": "El balanç de Setmana Santa a les carreteres catalanes és de 528.000 vehicles i retencions quilomètriques a diversos punts del territori; 15 quilòmetres a l'AP-7 al tarragonès, 13 a Vilafranca del Penedès i 18 a l’A-2 entre Igualada i el Bruc. A més, s’han registrat cinc morts en accidents de trànsit.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_84", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "‘M’estimo molt més rebre el Premi Pepe Carvalho de la ciutat de Barcelona que tenir el Premi Nobel, tot i que et donen dos milions de dòlars lliures d’impostos’.\nAixí ho ha dit l’escriptor nord-americà James Ellroy, que rebrà avui el Premi Pepe Carvalho al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.\nL’escriptor, amb un to irònic i bromista, ha arrencat la roda de premsa dient que és ‘el rei de la ficció negra’ per més endavant manifestar que la literatura negra és de primera classe i la resta és de segona i no val res.\nEllroy ha assegurat que no li interessa gens el present, sinó que sempre ha viscut en el passat.\nEl premi Pepe Carvalho es lliura en el marc de BCNegra, la trobada de novel·la negra que té lloc del 29 de gener al 4 de febrer.\n‘Si us esperàveu un discurs reflexiu i ben profund, políticament correcte sobre l’estat de la qüestió en el meu país i a la resta de món, un discurs ple de llàgrimes per tots aquells pobles oprimits del món, heu donat el premi a la persona errònia’, ha indicat.\nTambé ha declarat que, per aquest motiu, no li donen el Nobel de Literatura, a la vegada que ha assegurat que preferia rebre el Pepe Carvalho de Barcelona.\n‘Kazuo Ishiguro (Premi Nobel de Literatura l’any 2017), ‘malo’ i Ellroy, ‘arriba”, ha dit.\nHa reconegut que no li interessa gens el present: ‘He viscut sempre en el passat i encara hi visc profundament’.\nQuan era petit, Ellroy llegia les revistes ‘Life’ dels seus pares sobre la Segona Guerra Mundial.\n‘El present no em diu absolutament res i no sento cap mena d’obligació ni de mandat moral de fer cap comentari sobre el moment present’.\n‘Mis rincones oscuros’\nRandom House va reeditar el passat 11 de gener una de les obres més emblemàtiques d’Ellroy ‘Mis rincones oscuros’, que tracta sobre les memòries de la investigació de l’escriptor sobre l’assassinat no resolt de la seva mare quan tenia 10 anys, que va ser trobada en la cuneta d’una carretera d’un petit poble a prop de Los Angeles.\n‘Aquest llibre l’ha seguit una seqüela de ‘Perfidia’ que ben aviat podré lliurar a la meva editora, en el qual hi ha un personatge que es basa en la meva mare, una infermera de la Segona Guerra Mundial, alta i pellroja’, ha apuntat.\nPreguntat pel paper de les dones als seus llibres, ha explicat que a les seves novel·les elles ‘són personatges no vistos que belluguen les cordes de les històries i les trames’ que explica.\nAixò és encara més veritat en la novel·la que escric, on un personatge arriba per convertir-se en l’heroïna d’un llibre’.\nPremi Carvalho\nEllroy ha dit que, evidentment, havia sentit a parlar de Vázquez Montalban amb el premi Pepe Carvalho, però ha reconegut no n’ha llegit cap llibre.\nEl jurat, format per Paco Camarasa, Antonio Iturbe, Andreu Martín, Rosa Mora, Daniel Vázquez Sallés, Sergio Vila-Sanjuán i Carlos Zanón, ha atorgat el premi d’enguany a l’escriptor nord-americà James Ellroy, creador d’un món poblat de personatges decadents i desesperançats que s’han fet especialment populars arreu del món gràcies a les adaptacions cinematogràfiques de dues de les seves novel·les: ‘L.A. Confidential’, que va portar a la pantalla Curtis Hanson el 1997, i ‘La dàlia negra’, que el 2006 va dirigir Brian De Palma.\nEl jurat ha volgut reconèixer la capacitat de l’autor per a ‘reinventar i expandir el gènere negre cap a territoris històrics, socials i estilístics personals i ambiciosos’, sempre explorant l’imaginari nord-americà i del món occidental i posant al descobert les mancances i corrupcions del poder.\n‘El Cuarteto de Los Ángeles’, format per les novel·les ‘La Dalia Negra’ (1987), ‘El gran desierto’ (1988), ‘L.A. Confidential’ (1990) i ‘Jazz blanco’ (1992) són algunes de les seves obres destacades.\nDennis Lehane (2017), Donna Leon (2016), Alicia Giménez Bartlett (2015), Andrea Camilleri (2014), Maj Sjöwall (2013), Petros Màrkaris (2012), Andreu Martín (2011), Ian Rankin (2010), Michael Connelly (2009), P. D. James (2008), Henning Mankell (2007) i Francisco González Ledesma (2006) han rebut en anys anteriors el Premi Pepe Carvalho.", "response": "James Ellroy, de qui s’han adaptat dues obres a pel·lícules i que confessa que viu en el passat i no li interessa el present, rep el Premi Pepe Carvalho de Barcelona dins la setmana de la novel·la negra, BCNegra. Random House reedità “Mis rincones oscuros”, sobre l’assassinat no resolt de la mare de l’autor quan ell tenia deu anys.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1446", "instruction": "Explica breument les idees principals del text següent:", "context": "Final de la vaga de fam després de pràcticament tres setmanes.\nJordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull han decidit posar fi a aquesta protesta pacífica després d'haver-la començat els dies 1 i 3 de desembre, respectivament.\nL'objectiu de la vaga, durant la qual han perdut diversos quilos i s'ha hagut de vigilar el seu estat de salut -Turull ha passat la recta final a l'infermeria-, era protestar contra la lentitud del Tribunal Constitucional (TC) a l'hora de resoldre els recursos d'empara presentats durant l'últim any.\nLa vaga, segons assenyalen persones properes als seus impulsors, \"ha donat fruits\".\n\"La setmana després d'haver-la iniciat, el TC ja ha començat a resoldre cinc dels recursos presentats.\nLa nostra acció ens ha ajudat a remoure consciències a Espanya i Europa; hem rebut mitjans de comunicació estrangers i hem explicat arreu del món la nostra situació, l'actuació partidista del TC i de la justícia espanyola\", assenyalaven Rull, Turull i Forn en una carta als associats barcelonins del PDECat.\nTraslladats a Terrassa\nEn una roda de premsa aquest dijous, la portaveu dels vaguistes, Pilar Calvo, ha precisat que Sànchez, Rull, Turull i Forn han decidit justament avui la finalització de la vaga, després d'haver perdut entre un 10% i un 11% del seu pes.\nEl control que hauran de seguir a partir d'ara serà \"exhaustiu\".\nEl procés de reintroducció d'aliments serà pautat i progressiu.\nFonts penitenciàries han confirmat aquest dijous que els quatre presos seran traslladats aquesta tarda a la Unitat Hospitalària Penitenciària de Terrassa (UHPT) per tornar a ingerir aliments sota control mèdic.\nEs recuperaran en un mòdul d'hospitalització ordinària, en habitacions individuals, i les visites seran molt restringides.\nEn una carta conjunta, els quatre presos en vaga de fam asseguren \"amb satisfacció\" que, gràcies a la \"fortalesa col·lectiva\" s'ha fet un \"pas important\" en la restitució dels seus drets i llibertats.\n\"Poques hores després de l'inici de la vaga de fam, i gràcies a l'impacte i commoció social produïda, el Constitucional va comunicar, diumenge 2 de desembre al vespre, la seva voluntat d'abordar regularment els recursos d'empara que fins aleshores no havia volgut estudiar\", han recordat.\nAquest dijous, de fet, el TC ha denunciat que denega per unanimitat la petició de llibertat de Sànchez.\nNo obstant això, també veuen \"lamentable\" que s'hagi hagut d'interpel·lar la justícia espanyola amb una acció \"tan extrema com una vaga de fam\" per tal que garantís els seus drets fonamentals: \"És absolutament impropi d'una democràcia solvent a l'Europa del segle XXI\".\nLa influència dels expresidents\nEls expresidents de la Generalitat i del Parlament van demanar dimecres al vespre als presos polítics que abandonessin la protesta.\n— Síndic de Greuges (@sindicdegreuges) 19 de desembre de 2018\nEl text estava signat pels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas i Carles Puigdemont; així com pels expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach, Núria de Gispert i Carme Forcadell.\nTambé la firma el Síndic de Greuges, Rafael Ribó.\nAl cap de poc s'hi sumava el president Quim Torra, que en un sopar amb el PDECat insistia en què ja s'havien aconseguit \"objectius\".\nSobre aquesta, Calvo ha explicat que ha influït, tot i que no ha estat determinant.\nLes mostres de suport, però, han estat moltes, han volgut remarcar.\n\"Des de l'anunci de la nostra acció de denúncia hem rebut centenars de milers de mostres de suport\", han assegurat, ja fossin cartes, el caliu dels dejunis o les denúncies que, de forma solidària, s'han produït \"en quasi totes les comarques arreu del país\".\nEntre els agraïments els presos també han tingut paraules per a les seves famílies i amics.\n\"Com agradava dir a Lluís Maria Xirinacs, la vaga de fam toca els amics i coneguts amb una mica de sensibilitat\", han recordat.\nI admeten que la \"sageta\" de la seva acció \"ha arribat al cor de molta gent\".\nLa crida al pacifisme el 21-D\nSànchez, Rull, Turull i Forn \"no han aturat la vaga de fam perquè demà és 21-D\", ha volgut aclarir la seva portaveu.\nEls presos, ha dit, emplacen la ciutadania a manifestar-se amb una \"actitud cívica i pacífica\", i ha afirmat que ha de ser aquest la que \"desbordi els carrers\" de Barcelona aquest divendres: \"L'objectiu és fer escoltar, una vegada més, la veu col·lectiva a favor de la llibertat, del ple exercici dels drets fonamentals i que es respecti la voluntat d'autodeterminació del poble de Catalunya\".", "response": "Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull acaben la vaga de fam després de tres setmanes. Segons la seva portaveu, s’ha aconseguit l’objectiu que el Tribunal Constitucional finalment resolgués els recursos presentats pels presos polítics. Han rebut suport de moltes persones i l’interès dels mitjans, també d’internacionals, als quals han denunciat l’actuació partidista del TC. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1133", "instruction": "Explica breument les idees principals del text següent:", "context": "La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, a la seu de l'entitat Foto: ACN\nLa presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, aposta per un acte civil de suport al pacte fiscal que aprovi el Parlament perquè els representants polítics se sentin reforçats i també per reclamar-los que no \"cedeixin massa\" en la negociació a Madrid tot recordant que \"experiència de l'Estatut va ser dolorosa\".\nEn una entrevista a l'ACN, ha citat la dita popular 'quan has perdut, no perdis la lliçó', per apel·lar a què no es tornin a repetir errors del procés de l'Estatut.\nD'altra banda, dos anys després de la massiva manifestació del 10-J organitzada per Òmnium com a resposta de la retallada del TC sobre l'Estatut, Muriel ha defensat \"el capital polític\" que la mobilització va generar.\nCasals creu que \"probablement\" en el procés de negociació del pacte fiscal i en el moment d'anar a Madrid caldrà mostrar \"explícitament\" que els catalans \"no volen que els representants polítics cedeixin massa\".\nTot i admetre que en tota negociació hi ha certes concessions, ha reclamat que no es rebaixi la proposta que surti de Catalunya per evitar que es torni a repetir l'experiència \"dolorosa\" de l'Estatut.\nEn aquest context, ha citat la dita popular 'quan has perdut, no perdis la lliçó' i s'ha mostrat esperançada que els polítics tinguin ara, després del procés de l'Estatut, la consciència que no poden tornar a Catalunya amb un pacte rebaixat, \"perquè els hi tirarem a la cara i no l'acceptarem\", ha afegit.\nEs tractaria d'un acte perquè els representants polítics se sentin reforçats amb el pacte fiscal, ja que segons Casals, l'objectiu no és criticar-los sinó traslladar-los el missatge que tenen molta força si fan el que els ciutadans els hi demanen.\nMuriel Casals ha explicat que apareixen constantment entitats que volen aglutinar el sobiranisme i que podrien liderar aquest acte, i ha assegurat que Òmnium no té vocació d'exercir sempre de líder.\n\"Potser hi ha algun altre nucli que lidera aquest moment polític, no ho descarto\", ha afirmat sense donar més detalls.\nEncara sobre el pacte fiscal, la presidenta d'Òmnium Cultural s'ha referit a la majoria social que està a favor d'un model amb el que Catalunya recapti tots els impostos i \"tingui la clau de la caixa\".\nUna majoria que, segons Casals, s'hauria de plasmar amb unitat política.\n\"Alguns partits haurien d'interpretar el que els demanen els seus electors.\nPersones que volen que la Generalitat sigui sobirana fiscalment n'hi ha a tots els partits\", ha assegurat tot lamentant que, a vegades, es prioritzi la rivalitat i els interessos electorals en lloc del què convé al país.\n\"És falta d'educació democràtica.\nSegons Casals, si no s'aconsegueix que Catalunya tingui una hisenda pròpia per la via del pacte, s'haurà d'aconseguir \"per la via de la força\", és a dir, no enviant més els impostos a l'agència tributària espanyola.\nI en aquest sentit, ha recordat que Òmnium Cultural està preparant una campanya per promoure l'objecció fiscal, una acció que defineix com a \"obediència fiscal als legítims governants\".\nEl capital polític del 10-J\nDos anys després de la manifestació del 10-J que va omplir el centre de Barcelona per rebutjar la sentència del TC sobre l'Estatut, Muriel Casals creu que les coses han canviat, tot i admetre que potser no tant com es voldria.\n\"Hi ha un capital política gràcies a la manifestació i a les consultes que fa que els ciutadans catalans, o una part, estiguem en un estat de tensió política activa, és a dir, que som conscients que les coses han de canviar i que hem de buscar una relació diferent amb l'Estat\", ha reflexionat.\nUna tensió política amb la qual Casals avisa que no es pot viure a llarg termini.\nSegons la presidenta d'Òmnium Cultural, \"s'ha de veure la llum d'una solució relativament aviat perquè sinó hi ha risc de cansament i de llençar la tovallola\".\nLes fórmules del dret a decidir: referèndum, declaració del Parlament o eleccions\nEn referència a l'exercici del dret a decidir el futur de Catalunya, un dels objectius que s'ha marcat Òmnium amb motiu del 50è aniversari de l'entitat, Casals ha explicat que no hauria de passat necessàriament per un referèndum.\nAixí doncs, ha opinat que \"la fórmula jurídica o política\" que s'ha de decidir podria prendre diverses formes: des d'un referèndum a una declaració al Parlament i, fins i tot, unes eleccions anticipades.\nEs tractaria d'uns comicis en què es presentessin una unió de forces catalanistes amb una part del programa en comú, un fet que donaria a les eleccions una força de \"plebiscit\".", "response": "Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural, reclama als polítics catalans que no cedeixin massa en la negociació del pacte fiscal a Madrid. Proposa un acte civil de suport al pacte fiscal per traslladar el missatge als polítics sobiranistes, tenint present la lliçó apresa després del procés de l’Estatut. Admet un canvi, però creu que encara no és suficient.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_592", "instruction": "Explica breument les idees principals del text següent:", "context": "El 1986, un nen de cinc anys, Levan Merritt, va caure al recinte dels goril·les del zoo de Jersey, es va trencar el crani i un braç i va quedar sagnant i inconscient sobre el ciment.\nJambo, un goril·la de 25 anys, se li va acostar sembrant el pànic a la multitud.\nJambo havia nascut al zoo de Basel.\nEl seu pare va ser capturat a l’Àfrica Equatorial per un caçador de goril·les que el va vendre per 10.000 dòlars amb altres dos nadons goril·les al zoo de Columbus.\nQuan Jambo tenia onze anys el van vendre al zoo de Jersey, separant-lo dels seus éssers estimats.\nEn veure el nen, Jambo va donar un tomb pel seu voltant, observant-lo atentament.\nEs va asseure al seu costat i va acariciar suaument la seva esquena.\nAmb el dors de la seva gran mà, va fregar el trosset d’esquena que no tapava la samarreta i després d’emportar-se la mà un moment al nas, va seure al seu costat, muntant guàrdia.\nQuan Levan va recobrar el coneixement, va començar a cridar, espantant als goril·les.\nJambo se’ls va emportar cap als dormitoris, però quan la reixa s’estava tancant, un jove goril·la va escapar.\nDos homes el van mantenir a ratlla mentre un altre era hissat amb Levan fora del recinte.\nEl 1996, un nen de 3 anys va caure al recinte dels goril·les del zoo de Brookfield.\nEs va trencar una mà, va sofrir contusions al cos i es va fer una gran esgarrapada a la cara.\nEl personal del zoo va usar les mànegues a pressió per allunyar els goril·les del nen.\nPerò Binti Jua, una goril·la de 8 anys, neboda de la famosa Koko, se li va acostar ràpidament, davant les mirades aterrides dels espectadors.\nEn arribar al costat del nen, Binti el va aixecar amb cura i se’l va endur en braços fins a una porta del pis inferior per la qual podria entrar el personal sanitari a recollir-lo.\nEs va quedar allà esperant pacientment amb el nen a la falda fins que van venir a buscar-lo.\nSi hagués estat Binti qui s’hagués caigut, no podria haver estat recollida pels seus pares, ja que el seu pare va ser tancat a San Francisco i la seva mare al Bronx i després a Columbus on va morir.\nFa uns dies a Cincinnati, un nen de tres anys, Isiah Gregg, va caure en una altra d’aquestes presons per goril·les innocents al canal d’aigua que separa els goril·les del mur.\nHarambe, un goril·la de 17 anys complerts el dia anterior, se li va acostar i es va quedar al seu costat.\nEls goril·les són un poble pacífic, vegetarià, no territorial, sense violència de gènere.\nPoden barallar-se per una femella, i fer moviments bruscos, i córrer d’un costat a un altre per espantar, però rarament arriben a atacar de debò.\nI si Harambe s’hagués acostat al nen per matar-lo, podria haver-ho fet en uns segons.\nPerò es va quedar parat al seu costat, entre el nen i la paret.\nEls humans som pràcticament els seus únics enemics.\nEntrem en els seus territoris i els matem per menjar-nos-els, per dissecar-los o per vendre les seves cries als zoos.\nDavant els crits de la multitud abalançant-se sobre la tanca, Harambe semblava confús.\nVa arrossegar al nen bruscament la meitat del trajecte aquàtic i es va aturar.\nVa mirar el nen i el va posar de peu amb cura.\nLa cridòria continuava.\nHarambe va tornar a arrossegar-lo veloçment i el va treure de l’aigua.\nPoc després es va decidir matar Harambe d’un tret.\nEm pregunto què hagués passat si Isiah s’hagués escapolit durant la visita a una presó d’assassins i pederastes, i un d’ells l’hagués arrossegat fora de l’aigua.\nEm pregunto també per què es critica la mare per haver perdut de vista el seu fill un moment, en lloc de per portar-lo al zoo a divertir-se mirant joves segrestats, condemnats sense motiu a cadena perpètua i convertits en malalts mentals.\nEm pregunto per què s’ha criticat el zoo per disparar, en lloc d’intercanviar al nen per plàtans (un pacte que un goril·la entén perfectament), i no se’l critica per tenir goril·les en unes condicions en què ja no podem saber si actuaran com un goril·la normal, donat el gran número de patologies mentals que pateixen els goril·les institucionalitzats.\nLlig l’article sencer a la web de Mètode.\nPaula Casal.\nInvestigadora ICREA i codirectora de l’UPF Center for Animal Ethics.\nQuè és Mètode?", "response": "Els goril·les són pacífics i vegetarians, per això, en els casos d’infants que han caigut al tancat dels goril·les al zoo, generalment s’hi han acostat i n’han tingut cura. Tot i que no haurien d’estar tancats en condicions que els provoquen malalties mentals. Els humans som els únics enemics dels goril·les, els ataquem i venem les seves cries als zoos.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1215", "instruction": "Explica breument les idees principals del text següent:", "context": "El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, no estan obligats a comparèixer a la comissió d'investigació del Parlament per investigar l'\"operació Catalunya\".\nDe la mateixa manera, tampoc tenen el deure d'atendre les sol·licituds de documentació que realitzi l'esmentada comissió.\nAixí es recull en un informe del Consell d'Estat a què ha tingut accés Europa Press i que respon expressament a la consulta que li va fer l'executiu espanyol el 8 de maig sobre si Rajoy, Santamaría i altres ministres i càrrecs de l'administració de l'Estat \"estan obligats a comparèixer davant d'aquesta comissió d'investigació del Parlament de Catalunya sobre l' \"operació Catalunya\"\".\nA més, el govern espanyol va preguntar a l'òrgan consultiu si era pertinent facilitar \"la documentació que pot estar en els arxius de diversos departaments ministerials i organismes públics de l'Administració General de l'Estat i que pugui ser requerida per l'esmentada comissió d'investigació\".\nLa resposta, de nou, ha estat negativa.\nJa estaven citats pel 6 de juliol\nSigui com sigui, el Parlament ja ha posat data a aquestes compareixences.\nLa presidenta de la comissió, la diputada de Junts pel Sí Alba Vergés, va avançar fa dos dies que Rajoy, Santamaría, el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, i el cap de gabinet del president espanyol, Jorge Moragas, seran citats el proper 11 de juliol.\nMalgrat tot, com ja havia fet el Consell d'Estat en altres informes anteriors sobre altres comissions d'investigació, de nou conclou que \"no resulta obligat atendre el requeriment de compareixença que pogués dirigir-se al president i la vicepresidenta, ministres i exministres, alts càrrecs i ex-alts càrrecs de l'Administració General de l'Estat i membres en actiu o en altres situacions administratives de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat\".\nNomés requeriments a càrrecs i funcionaris de la Generalitat\nEl Consell d'Estat al·ludeix a la previsió que recull l'article 56.3 del text refós del mateix reglament del Parlament -idèntica a la dels reglaments d'altres assemblees legislatives- que circumscriu la responsabilitat d'una eventual incompareixença als funcionaris o autoritats de la Generalitat als que s'hagués dirigit el requeriment, \"sense esmentar a les altres persones la presència dels quals també pot ser sol·licitada\".\nAixí, explica en el seu informe -que té data de 25 de maig- que cal distingir entre \"requeriments\" i \"sol·licituds\" de compareixença.\nEls primers només poden dirigir-se a les autoritats, funcionaris i, en general, agents de l'administració que depenen del Govern que és objecte de control parlamentari a través de la comissió d'investigació.\nLes sol·licituds, en canvi, poden formular-se a qualsevol persona, fins i tot d'administracions diferents de la investigada, \"sense tenir cap efecte vinculant\".\nEl Consell d'Estat estima que \"no pesa, sobre autoritats i funcionaris aliens a l'Administració de la Generalitat, un deure de compareixença\" davant la comissió \"operació Catalunya\", \"ni tampoc sobre els membres actuals o anteriors del govern\" de l'Estat.\nA més, però, subratlla que perquè qualsevol sol·licitud o requeriment de compareixença pogués prosperar seria \"necessari també el concurs\" d'un altre requisit: que la comissió s'hagi constituït en relació amb un assumpte que sigui de competència de la Generalitat i que la qüestió en relació amb la qual es requereix la compareixença també ho sigui.\nNo obstant això, el Consell d'Estat entén que totes aquestes circumstàncies \"no concorren en el cas objecte d'aquesta consulta\".\nTampoc cal enviar informació\nPel que fa a les peticions de documentació que es puguin fer, el Consell d'Estat argumenta que \"no hi ha un deure\" d'atendre aquestes possibles sol·licituds perquè \"ni les autoritats i funcionaris requerits pertanyen ni guarden dependència amb òrgans de la Generalitat ni la matèria que és objecte de la comissió està en l'àmbit de competència \"del Govern.\nPer tot això, conclou que \"no resulta obligat atendre els eventuals requeriments de remissió de documentació que pot actuar en els arxius dels departaments ministerials i organismes públics de l'Administració General de l'Estat, que poguessin ser formulats per la comissió d'investigació del Parlament sobre l'\"operació Catalunya\"\".", "response": "Rajoy, Sáenz de Santamaría, el ministre Zoido i el cap de gabinet del president espanyol, Moragas, han estat citats pel Parlament de Catalunya en la investigació de l’\"operació Catalunya\". El Consell d’Estat, però, nega que estiguin obligats a comparèixer ni a aportar la documentació sol·licitada. Així i tot, el Parlament ja els ha citat a la comissió d’investigació.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2078", "instruction": "Explica breument les idees principals del text següent:", "context": "L'Audiència de Girona ha condemnat dos homes a 12 anys de presó cadascun per violar una dona en pis de Celrà (Gironès) la matinada del 8 de desembre del 2013.\nSegons recull la sentència, els agressors Radu Boldizsar i Emilian Alexandru Clapa van coincidir amb la víctima en un bar de la població i la van convidar a anar a casa d'ells per continuar bevent.\nLa dona els va seguir.\nUn cop al pis, però, i després d'ingerir més alcohol, van obligar la víctima a fer-los una fel·lació.\nL'agressió no va acabar aquí, a continuació la van portar fins al llit on li van arrancar les mitges i la van violar simultàniament.\nLa sentència recull que els condemnat s'anaven \"intercanviant les posicions\" mentre durava la violació.\nL'Audiència els ha condemnat per un delicte d'agressió sexual.\nLa violació que ara l'Audiència de Girona ha sentenciat va tenir lloc la matinada del 8 de desembre del 2013.\nAquella nit, la víctima i els dos condemnats havien coincidit en un bar de Celrà, on els dos homes van proposar-li que els acompanyés a prendre una cosa a casa d'ells.\nTots tres van estar prenent alcohol al pis.\nEl tribunal situa l'agressió sexual entre les tres i les sis de la matinada, quan els processats es van posar d'acord per violar la víctima.\nQuan la dona va adonar-se'n de les seves intencions i va intentar marxar del pis, tant Boldizsar com Clapa li van impedir, \"subjectant-la amb força\" i \"bloquejant la porta de la cuina\", que era on es trobaven.\nLa sentència recull que la víctima va intentar fer una trucada amb el mòbil a una amiga per demanar-li auxili, però els condemnats li van treure l'aparell.\nDesprés, Boldizsar va agafar la víctima pel cap per obligar-la a què li fes una fel·lació.\n\"Li van dir que fes el que ells volien, o sinó la matarien\", subratlla la sentència.\nLa víctima va començar a cridar, però els dos acusats \"li van tapar la boca i la van dur per la força en una de les habitacions de la casa\".\nAllà dins, li van apujar el vestit, li van arrencar les mitges i les botes i la van penetrar, \"tant per via vagina com bucal\", diu l'Audiència de Girona. i afegeix: \"Els dos ho van fer en diverses ocasions, fins i tot penetrant-la al mateix temps i intercanviant-se les posicions\".\nLa dona va poder marxar del pis a les sis de la matinada.\nDesprés de posar-se en contacte amb una amiga, va anar a l'hospital on els metges li van apreciar lesions compatibles amb haver patit una agressió sexual.\nNo es creu els acusats\nA l'hora de dictar sentència, el tribunal de la Secció Tercera ha donat plena credibilitat al relat de la víctima i, en canvi, no s'ha cregut la versió dels acusats.\nDurant el judici, les defenses de Boldizsar i Clapa van assegurar que havia estat ella qui havia proposat fer un trio i que les relacions sexuals havien estat consentides.\nA més, atribuïen la denúncia a què la dona s'hauria sentit ofesa o vexada perquè s'havien burlat d'ella quan va marxar del pis i que, com que la relació havia estat sense protecció, patia per haver-se contagiat alguna malaltia.\nL'Audiència rebutja aquests motius i, per contra, ressalta que les lesions que tenia la víctima \"no resulten compatibles amb una relació sexual consentida i, encara menys, casen amb la versió oferta pels processats\".\nLa sentència també recull que després de l'agressió sexual la víctima pateix un trastorn d'estrès posttraumàtic i argumenta que aquestes seqüeles no les tindria si no hagués estat víctima d'una violació.\nPer al tribunal, també és simptomàtic que aquella nit s'hagués registrat una trucada de només un segon feta des del telèfon de la víctima.\nPer l'hora (tres quarts de sis) i per l'escassa durada, la sentència conclou que l'explicació que va donar la dona és veritat.\nÉs a dir, que ella va intentar fer una trucada de socors però els acusats li van arrabassar el telèfon.\n12 anys de presó\nLa sentència condemna Radu Boldizsar i Emilian Alexandru Clapa com a autors d'un delicte d'agressió sexual a 12 anys de presó.\nTambé els hi prohibeix apropar-se a menys de 500 metres de la víctima durant 22 anys i els hi imposa 10 anys de llibertat vigilada.\nEn matèria de responsabilitat civil hauran d'indemnitzar la víctima amb 20.000 euros.\nEl tribunal també demana que s'obri causa contra un dels testimonis, amic dels acusats, que va declarar al judici.\nL'Audiència conclou que, amb la seva versió, va mentir per intentar afavorir els dos processats.\nLa sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs de cassació davant del Tribunal Suprem en un termini de cinc dies.", "response": "L’Audiència de Girona ha decretat dotze anys de presó per cadascun dels dos acusats de violar una dona a Celrà (Gironès), el desembre de 2013. Els condemnats, que defensen que la relació sexual va ser consentida, van violar la dona simultàniament. L’Audiència, però, considera provat que les lesions de la víctima no són compatibles amb una relació sexual consentida.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2273", "instruction": "Explica breument les idees principals del text següent:", "context": "El govern espanyol posarà en marxa amb les comunitats autònomes un pla d'exhumacions de fosses de la Guerra Civil i la dictadura que servirà per impulsar les exhumacions, elaborar un mapa de la seva localització, identificar les restes mitjançant un banc d'ADN i fer un cens de les restes, segons ha anunciat aquest dimecres el director general de Memòria Històrica, Fernando Martínez, després d'una reunió a Madrid amb responsables d'aquesta matèria als governs autonòmics.\nCatalunya ja té en marxa el seu propi pla de fosses i un programa d'identificació genètica, i fonts del Govern han apuntat que la Generalitat vol articular \"algun tipus de mecanisme de col·laboració\" i està predisposada a parlar-ne de manera bilateral amb el Ministeri de Justícia.\nL'executiu espanyol desplegarà el pla mitjançant la reforma de la Llei de la memòria històrica que ha de permetre superar les \"insuficiències\" de la Llei del 2007 i atendre les recomanacions que arriben de manera recorrent per part dels organismes humanitaris internacionals.\nTambé adequar la llei a les millores que han introduït les normatives autonòmiques i escoltar les associacions de víctimes i de la memòria històrica, que podran participar al procés.\nEl pla servirà per actualitzar el mapa de 2.470 fosses que consten actualment a l'Estat -presumiblement per sota la real-, identificar les restes gràcies a un banc d'ADN com el que ja funciona a Catalunya i avançar en futures exhumacions.\nA més, permetrà fer un cans que segons Martínez permetrà fer un cens de víctimes per testimoniar la violació dels drets humans durant la Guerra Civil i el franquisme.\nL'executiu espanyol apunta que per actualitzar aquest mapa de fosses caldrà un \"esforç conjunt\" de l'Estat i les CCAA, que han anat elaborant els seus propis mapes.\nAmb tot l'executiu espanyol no vol acompanyar aquest pla de fosses d'un calendari fix d'exhumacions.\nPrincipalment per manca d'una assignació pressupostària i per la necessitat de dur-les a terme a través de convenis amb les CCAA.\nEl pla també afecta la simbologia franquista i emplaçarà les CCAA a detallar els monuments i plaques, així com les edificacions construïdes en batallons disciplinaris, tal com ja recollia la llei del 2007.\nPer coordinar aquest pla, el Ministeri de Justícia crearà una subdirecció general encarregada de desplegar les seves mesures, i posarà en marxa també una oficina d'atenció per establir relacions amb les associacions de la memòria històrica.\nCatalunya, pionera\nCatalunya ja disposa del seu propi pla.\nVa ser el primer territori en elaborar un mapa de fosses i un programa d'identificació genètica.\nEl Govern obre les fosses d'ofici segons una planificació pròpia de la Generalitat sense necessitat que ningú reclami els desapareguts.\n505 fosses a Catalunya\nEl Govern ja te localitzades 505 fosses a Catalunya, de les quals només se n'han obert 38, 14 durant l'últim any.\nLa Generalitat calcula que hi ha 20.000 persones –catalans, de la resta de l'Estat i de tot Europa- enterrades en fosses i actua d'ofici per obrir-les.\nTambé té en marxa un programa d'identificació genètica com el que el govern espanyol introdueix a aquest pla.\nEl pla creua l'ADN de les restes òssies amb el dels familiars vius per indicar o descartar possibles coincidències i està a disposició de tots els familiars de víctimes de la Guerra Civil i del franquisme que podrien haver desaparegut a Catalunya.\nCoordinació\nFonts de la conselleria de Justícia han explicat que la Generalitat no ha estat present a la reunió d'aquest dimecres perquè la seva relació amb el govern espanyol és bilateral, en la línia de la reunió que va mantenir la consellera Capella i la ministra Delgado ara fa dues setmanes, on van anunciar un princii d'acord en aquesta qüestió.\n\"Si el govern espanyol vol articular algun mecanisme de col·laboració en aquesta línia, la Generalitat té tota la predisposició per parar-ne bilateralment\".", "response": "La reforma de la llei de memòria històrica de 2007 permetrà al govern espanyol engegar un pla d’exhumacions de fosses de la Guerra Civil i la dictadura, amb la col·laboració de les comunitats autònomes. Catalunya, que ja té el seu pla, està disposada a parlar-ne amb el Ministeri de Justícia. S’impulsen les exhumacions, amb un mapa de fosses.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_387", "instruction": "Explica breument les idees principals del text següent:", "context": "El ministeri de l’Interior espanyol ja començat a fer ús de la recentralització de tots els cossos polícíacs, inclosos els Mossos d’Esquadra l’Ertzaintza, que en aplicació decret d’estat d’alarma pel coronavirus 2019 passen a obeir directament les ordres de Madrid.\nFernando Grande-Marlaska ha emès una ordre que estableix que la policia ha de fer ‘dispositius de seguretat, fixos i mòbils’, a les vies i espais públics i a la xarxa de transport per ‘assegurar el compliment de les mesures limitatives de la llibertat ambulatòria’.\nA més, l’ordre avisa que els ciutadans que incompleixin o es resisteixin a ordres de l’autoritat podran ser sancionats.\nSegons informa el Ministeri de l’Interior a través d’un comunicat, aquests dispositius de seguretat es faran particularment ‘en aquells llocs o franges horàries que específicament es puguin veure afectats per les restriccions que s’acorden’.\nL’ordre recull que caldrà tenir en compte la necessitat de garantir que els ciutadans ‘puguin accedir al seu lloc de treball i als serveis bàsics en cas necessari’, així com ‘permetre la mobilitat del personal d’entitats dedicades a la prestació de serveis essencials o al proveïment i distribució de béns i serveis de primera necessitat’.\nEl decret d’estat d’alarma que ha aprovat el govern espanyol estableix que els ciutadans només podran circular per les vies d’ús públic per comprar aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat; assistència a centres sanitaris; desplaçament al lloc de treball; retorn al lloc de residència habitual; assistència i cura de grans, petits, dependents i persones amb discapacitat; desplaçament a entitats financeres o d’assegurances, o per causa de força major.\nLa resolució aprovada pel Ministeri de l’Interior mantindrà la seva vigència mentre la tingui el decret d’estat d’alarma i té com a destinataris tots els cossos policials, i també el personal de les empreses de seguretat privada.\nTots ells queden sota les ordres de Grande-Marlaska per a ‘la protecció de persones, béns i llocs’, i amb l’objectiu de garantir una ‘acció concertada’.\nEn la resolució s’imparteixen ‘criteris comuns d’actuació’ per tal que treballin de forma ‘coordinada sota el comandament del ministre de l’Interior’.\nAixí, la resolució afirma que ‘la ciutadania té el deure cívic de col·laborar i no obstaculitzar la tasca dels agents de l’autoritat en l’exercici de les seves funcions’ i adverteix que ‘l’incompliment o la resistència a les ordres de l’autoritat competent serà sancionat segons el que disposen les lleis’.\nEl Ministeri remarca que en tots els dispositius de seguretat ‘es potenciarà la col·laboració i coordinació entre cossos policials amb competència en cada àmbit territorial’, així com la col·laboració del personal de seguretat privada que presti servei a les instal·lacions i serveis afectats.\nEl Ministeri de l’Interior constituirà un Centre de Coordinació Operativa per assegurar una ‘transmissió permanent i contínua d’informació’ amb les forces de seguretat per a la difusió d’ordres i directrius d’actuació i per a la recepció i seguiment de novetats.\nL’ordre també posa a disposició de les autoritats i dels professionals sanitaris els cossos policials per ‘auxiliar institucions i professionals’ en les situacions que sigui necessari per poder prestar assistència mèdica urgent.\nDe fet, es reforçaran les mesures policials de seguretat per garantir el funcionament dels centres sanitaris, i també a establiments que elaboren, emmagatzemen i distribueixen productes farmacèutics i sanitaris.\nA més, quan calgui també es donarà suport als desplaçaments de serveis sanitaris o d’emergències.\nA més, els cossos policials també hauran de prestar suport a les mesures destinades a garantir el subministrament d’aliments i d’altres béns i serveis, i es reforçaran mesures per garantir el funcionament d’infraestructures crítiques.\nTambé es faran tasques per garantir el tancament de l’activitat comercial i actes de culte.\nFinalment, l’ordre també preveu un apartat per a la protecció de la salut dels agents i garanteix que ‘s’observaran en tot cas les recomanacions i instruccions impartides per les autoritats sanitàries’ per a la prevenció del coronavirus.\nTota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut\nCoronavirus 2019: Què ha passat avui?\nEl report diari de VilaWeb\nConsells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars\nCoronavirus: per què rentar-se les mans amb aigua i sabó és tan eficaç?", "response": "En aplicació del decret d’estat d’alarma pel coronavirus, el Ministeri de l’Interior espanyol emet ordres tant als Mossos d’Esquadra com a l’Ertzaintza per establir dispositius de seguretat que garanteixin el compliment de les mesures limitatives de llibertat ambulatòria. Les ordres i la informació es transmetran des d’un Centre de Coordinació Operativa. Les mesures policials garantiran el funcionament de centres sanitaris.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1749", "instruction": "Explica'm breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Presó provisional immediata i sense fiança per a Fèlix Millet i Jordi Montull, els dos saquejadors confessos del Palau de la Música i intermediaris de les comissions il·legals cobrades de Ferrovial per CDC a través de la institució.\nAixí ho ha decidit contra tot pronòstic l'Audiència de Barcelona, que ha acceptat la petició de la Fiscalia Anticorrupció sense esperar la sentència ferma del cas Palau, que els condemna a nou anys i vuit mesos de presó i set anys i cinc mesos, respectivament.\nEls dos han sortit en ambulància del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en direcció a la presó de Brians 1.\nEl tribunal sentenciador accepta els argumenta de la Fiscalia i considera que \"existeix evident risc de fuga\" dels condemnats per les penes importants que recauen sobre ells.\nTot i que les defenses de Millet i Montull havien al·legat el seu delicat estat de salut com un dels motius per seguir en llibertat, la interlocutòria resol que \"ni l'edat ni l'estat de salut d'ambdós\" són motius per estalviar-se l'empresonament.\nAixí doncs, aniran a presó de forma provisional durant el temps de resolució dels recursos de cassació que les seves defenses presentaran al Tribunal Suprem.\nMontull ja tenia, de fet, aquestes mesures cautelars mentre que Osàcar no en tenia fins ara.\nArrelament \"insuficient\" i possibles diners amagats a l'estranger\nTot i que l'advocat de Millet, Abraham Castro, ha assenyalat el seu estat de salut i \"arrelament\" a Catalunya com a arguments de pes per considerar que no hi havia risc de fuga del seu client, el tribunal no considera que hi hagi \"prou arrelament\".\nPrimer, per la magnitud de la pena de presó al qual està condemnat, però també perquè té dues filles que viuen a l'estranger.\nA més, recorda que el patrimoni embargat a l'expresident del Palau no cobreix l'import de les multes imposades i que part d'aquest va ser localitzat a l'estranger.\nSobre les circumstàncies mèdiques al·legades i l'edat del condemnat, la jutge no considera que hagin de ser valorades \"en sentit positiu ni negatiu\" per determinar si hi ha o no risc de fuga.\nAssegura, a més, que des de la celebració del judici no s'ha produït cap canvi en la seva condició de salut.\n\"Tampoc serien un obstacle per a una possible fugida ni per poder romandre ingressat en presó on se li podrien dispensar tots els tractaments mèdics que precisi\", estableix la interlocutòria.\nPel que fa a Montull, el tribunal de l'Audiència de Barcelona també conlou que hi ha risc de fuga per falta d'arrelament i perquè precisament la seva filla, Gemma Montull, també ha estat condemnada en el mateix procediment.\nCom en el cas de Millet, recorda que el patrimoni que ha posat a disposició del tribunal i que està embargat no cobreix \"ni mínimament\" l'import de les responsabilitats civils i les multes imposades.\nA més, també planteja que Montull \"podria haver ocultat altes quantitats\" de diners de les quals es va apropiar i que els tingui a l'estranger o en comptes \"a nom de tercers\" i no hagin pogut estar localitzats, unes quantitats que \"facilitarien la seva fugida\".\nEls Montull, \"molt afectats i decebuts\"\nL'advocat dels Montull, Jorge Navarro, ha titllat de \"desafortunada\" la decisió del tribunal, que considera que es tracta d'una “pena anticipada” que s'imposa per \"pressió de l'entorn\".\n\"Entrava dins del possible però era altament improbable\", ha afirmat a les portes del TSJC.\nNavarro ha explicat que tant Jordi com Gemma Montull estan \"molt afectats i decebuts\".\nLa FAVB s'havia oposat a la presó preventiva\nSi bé l'advocacia de l'Estat i la Fundació del Palau s'havien adherit a la petició del fiscal i el Consorci ni s'hi havia oposat ni s'hi havia sumat, l'acusació popular exercida per la Federació d'Associacions de Veïns s'ha oposat a la presó preventiva perquè entenia que no s'han aportat elements nous que justifiquin l'empresonament de Millet i Montull.\nL'advocat Àlex Solà ha recordat que la Fiscalia no va demanar ni es va acordar una mesura d'aquest tipus durant la fase d'instrucció del cas.\nDe fet, en els quasi nou anys que fa que va esclatar el cas, Millet i Montull només van estar 13 dies en presó provisional l'any 2010, però pel cas de la construcció de l'hotel de luxe al costat del Palau.", "response": "L’Audiència de Barcelona decreta presó provisional immediata i sense fiança per Fèlix Millet i Jordi Montull, que han confessat haver-se apropiat de diners del Palau de la Música i mediar entre Ferrovial i CDC per comissions il·legals. El tribunal considera que el risc de fuga és evident i que les seves condicions de salut no eximeixen l’ingrés a presó.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_639", "instruction": "Explica'm breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Amnistia Internacional Espanya ha publicat avui un report molt dur amb el govern espanyol i la fiscalia per l’obstrucció que han fet de les investigacions sobre la violència policíaca de l’1-O.\nL’organització ha presentat l’informe titulat ‘1-O a Catalunya: Obstacles per a la investigació de l’ús excessiu de la força’, que és el resultat de mesos d’investigació sobre les denúncies d’agressions i de vulneració de drets humans per part d’agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil contra els votants del referèndum.\nI la conclusió és que les autoritats espanyoles han posat entrebancs i fins i tot han obstruït les diligències obertes contra agents de la policia que ja són investigats per alguns jutjats d’instrucció de Barcelona i de Girona.\nL’organització s’ha trobat amb aquests impediments, segons que explica.\nAmnistia Internacional va tenir el 15 de desembre del 2017 una reunió amb un vocal assessor de la secretaria d’estat d’Interior per a reiterar-li una petició d’informació sol·licitant detalls sobre l’operatiu policíac d’aquell dia i sobre el material antiavalots emprat.\nI van demanar una reunió amb la secretària d’estat de Seguretat per parlar del grau de col·laboració d’Interior amb les investigacions judicials obertes per denúncies per les agressions dels agents.\nCinc mesos després, AI no ha rebut la informació, i la petició de reunió va ser desestimada amb l’argument que ja hi ha casos investigats per jutges.\nAquesta excusa és utilitzada repetidament tant pel Ministeri d’Interior com per la fiscalia per negar-se a aportar informació o a donar explicacions.\nPerò, tot i aquest impediments, AI explica que ha pogut accedir a les respostes que ha anat donant el ministeri a les peticions que li arribaven dels jutjats que porten les investigacions.\nEn els casos examinats, la informació aportada pel ministeri és insuficient per a identificar els agents i els comandaments responsables dels casos de violacions de dret humans denunciades.\nI Amnistia Internacional es concentra sobretot en tres casos: el de Roger Espanyol, el jove que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma disparat a poca distància per un agent de la policia espanyola; el d’Alejandra Raya, que va ser colpejada repetidament a la cara, al cap i al coll pels antiavalots que van atacar els votants en un col·legi de la Barcelona; i el de l’acció de la policia a Aiguaviva, on, a més d’agredir la gent que hi havia aplegada davant l’ajuntament, que era on hi havia el punt de votació, van fer ús d’un esprai amb un gas irritant que va afectar durant dies els qui el van patir.\nAcusar les víctimes\nUna de les parts de l’informe més punyents és la que explica com la fiscalia, a més del desinterès per investigar les denúncies contra els policies, acabava amenaçant els denunciants.\nLa fiscalia, diu AI, s’ha oposat que el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, un dels que investiga més denúncies per agressions, oferís als ferits la possibilitat de personar-se en el procediment.\nNo solament això, sinó que, segons els testimonis recollits per AI, ‘la fiscalia advertia que algunes de les persones a qui es fes l’oferiment per a personar-se podien ser, alhora, autores d’un delicte de desobediència o de resistència greu’.\nEn el cas d’Aiguaviva, afegeix: ‘Durant la declaració d’algunes de les persones denunciants d’abusos policíacs, les preguntes formulades per la fiscalia, en comptes d’anar encaminades a deixar documentats els abusos, se centraven en la desqualificació dels declarants, mirant d’establir la possible participació d’aquestes persones en actes de resistència o d’obstrucció de l’actuació policíaca.\nLa fiscalia en cap cas no va formular preguntes sobre els fets objecte de la investigació, és a dir, sobre els possibles casos d’ús excessiu de la força.’\nAfirmacions preocupants\nAmnistia Internacional denuncia que totes les peticions de reunió que ha fet amb la fiscalia han estat ‘desestimades amb el pretext que es tractava de fets investigats judicialment’.\nI critica que des del començament de les investigacions ‘hagi mirat de rebaixar la importància dels fets’.\nI posa l’exemple que va arribar a dir en un informe que el miler de ferits ‘per presumpta violència policíaca lleu’ d’aquell dia pujaria a un 0,037% dels que van anar a votar, i els ferits ‘per presumpta violència policíaca greu’, un 0,000042%.’\nÉs això que també critica del Ministeri d’Interior i de l’actitud i les declaracions del ministre Zoido, quan va dir que l’actuació de la policia, ‘es va regir per un ús mínim i proporcionat de la força’, malgrat les evidències.\nUnes afirmacions que AI troba ‘preocupants’.\nEn conclusió, l’organització recorda que l’obligació de les autoritats és d’investigar els casos d’ús excessiu de la força, perquè ‘els estats han de garantir el dret a la justícia i al remei efectiu per violacions de drets humans, i és expressament recollida en tractats internacionals de què Espanya forma part, com ara la Convenció Contra la Tortura i els Maltractaments.’", "response": "“1-O a Catalunya: Obstacles per a la investigació de l’ús excessiu de la força” és l’informe d’Aministia Internacional Espanya sobre la seva investigació de l’1-O i els entrebancs que li van posar tant la Fiscalia com el govern espanyol. Segons AI, la fiscalia, a part del desinterès per investigar, amenaçava els denunciants. Destaquen els casos de Roger Espanyol o Alejandra Raya.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2377", "instruction": "Explica'm breument les idees principals d'aquest text:", "context": "El grup paperer Miquel i Costas invertirà 30 milions d'euros el 2018, segons ha anunciat el seu president, Jordi Mercader Miró.\nL'objectiu d'aquesta inversió és \"preparar\" l'empresa de cara a la fase de creixement que encetarà el 2019.\nSegons ha apuntat el director general de Miquel i Costas, Jordi Mercader Barata, aquestes inversions permetran que la companyia incrementi en un 10% la seva capacitat de producció, unes 6.000 tones aproximadament.\nMercader Miró ha destacat que es tracta d'inversions molt \"repartides\".\n17 MEUR aniran a parar a les plantes que l'empresa té a Catalunya, 13 MEUR a València, 3 MEUR a l'Argentina i 3 MEUR a I+D. El president de Miquel i Costas ha assegurat que els resultats del 2017 són \"bons\", després que l'empresa hagi incrementat les vendes en un 6,6% i aconseguit un benefici net un 8,3% més alt que l'any anterior.\nLa companyia continua creixent aquest any i en el primer trimestre ha augmentat un 5,5% la xifra de negocis i un 0,8% el benefici net respecte a l'any anterior.\nL'I+D és un dels àmbits en els quals més vol apostar l'empresa.\nHi invertirà 3 MEUR, amb l'objectiu de llançar nous productes de valor afegit, com per exemple bosses de te compostables.\nLa companyia pretén que aquesta inversió s'incrementi fins als 5 MEUR en l'exercici del 2018.\nEl director general de Miquel i Costas ha explicat que les inversions tenen l'objectiu d'augmentar la rendibilitat de les plantes i de fomentar l'economia circular, així com de millorar l'impacte de les seves operacions en el medi ambient.\nAlgunes, però, també estan enfocades a millorar infraestructures, a adquirir nova maquinària i a la millora tecnològica.\nÉs per aquest motiu que Mercader Barata ha reconegut que les inversions tindran \"poc\" efecte en la incorporació de nous treballadors a l'empresa.\nSegons ha afirmat Mercader Miró, la junta de Miquel i Costas també ha aprovat un dividend complementari de 3,5 MEUR amb càrrec a 2017 i una ampliació alliberada de 23,25 milions d'euros.\nEl president de la companyia ha destacat que tot això es fa sense \"afectar el balanç\".\nResultats del 2017\nEl president de Miquel i Costas ha assegurat que els resultats de l'empresa l'any passat són \"bons\".\nL'any passat va guanyar 37,1 milions d'euros, un 8,3% més que en l'exercici anterior.\nA més, ha emfatitzat que l'objectiu tant del 2017 com del 2018 és \"enfortir la companyia per preparar-la per a un creixement significatiu a partir del 2019\".\nL'objectiu durant aquests dos anys és, segons Mercader Miró, \"estabilitzar al màxim els resultats\" i \"articular el balanç amb solidesa\" per tal que l'empresa pugui tenir \"unes infraestructures que permetin el creixement futur\".\nEl president de Miquel i Costas ha puntualitzat que durant els pròxims anys l'empresa seguirà \"prioritzant l'exercici de buscar més valor que mida\".\nEn aquest sentit, Mercader Miró ha dit que en els darrers any l'empresa ha crescut \"relativament poc\" pel que fa al volum, però d'una manera \"significativa\" pel que fa al valor.\n\"Seguirem per aquest camí\", ha afegit.\nMercader Miró ha destacat que l'empresa sempre ha fet \"operacions semblants\" i que els accionistes han guanyat un percentatge \"substancial\" pel que fa al capital, fet que ha donat \"una gran estabilitat a la companyia\".\n\"Hem canviat socis financers, que eren els originals, per una estructura sòlida de socis que prioritzen el projecte industrial\", ha afegit.\n\"Un context poc favorable\"\nEl president de Miquel i Costas ha destacat que l'empresa està fent un \"esforç\" pel que fa a la inversió en un \"marc complicat per al grup\".\nMercader Miró ha remarcat que actualment hi ha un \"context poc favorable\" per a empreses com Miquel i Costas a causa de l'augment dels costos energètics i d'uns tipus de canvi \"volàtils\" i \"poc afavoridors\" per a les empreses que treballen globalment.\nD'altra banda, el director general de la companyia ha dit que la defensa del proteccionisme que estan fent alguns governs arreu del món, com el dels Estats Units, no és una \"bona notícia\".\nTanmateix, Mercader Barata ha dit que de moment les mesures proteccionistes preses pels Estats Unitats no han afectat la companyia.\nPel que fa al creixement inorgànic, Mercader Miró ha dit que no l'han descartat mai i que l'empresa examina entre \"dos i quatre operacions l'any\".\nA partir del 2019 i del 2020, però, ha dit que aquest es convertirà en un \"objectiu imprescindible\" perquè el creixement orgànic té limitacions.", "response": "Miquel i Costas, grup paperer, analitza el creixement del 6,6% en vendes el 2017 i prepara 36 MEUR d’inversió per al 2018. El 2017 va guanyar 37,1 MEUR i el seu objectiu és consolidar-se ara i créixer el 2019. Es dedicaran 3 MEUR a I+D i 33 a les plantes de Catalunya, València i Argentina.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_852", "instruction": "Explica'm breument les idees principals d'aquest text:", "context": "L’Assemblea de Madrid ha aprovat una proposició no de llei (PNL) presentada per Vox i aprovada també amb els vots de PP, Ciutadans, en què es demana al govern espanyol que il·legalitzi ‘els partits separatistes que atemptin contra la unitat de la nació amb els instruments legals al seu abast o procedint a les reformes legals que ho habilitin’.\nPSOE, Més Madrid i Unides Podem-IU hi han votat en contra.\nLa PNL també insta la Unió Europea ‘que inscrigui els anomenats CDR en la llista d’organitzacions criminals i terroristes’, i hi ha adjuntat dades relatives a la investigació judicial seguida per l’Audiència espanyola contra els set detinguts el 23 de setembre proppassat.\nFinalment, han sol·licitat de suspendre immediatament ‘qualsevol pagament i si escau revocar i ordenar el reintegrament de tota mena de subvencions o ajudes públiques que pogués percebre qualsevol organisme públic autonòmic, els denominats CDR o qualsevol altra associació o organització que hi tingui relació directa o indirecta’.\nAl debat parlamentari, el diputat de Vox José Ignacio Arias ha justificat la presentació de la iniciativa adduint ‘els centenars d’imatges i testimoniatges que des de fa més de dos anys es produeixen a Catalunya’, però ha posat l’accent principalment en les declaracions dels detinguts el 23 de setembre.\n‘La culminació de tots els actes violents, tinença de substàncies per a fabricar explosius, la tinença d’armes de guerra amb l’objectiu d’assaltar el parlament català perquè el senyor Torra es pogués atrinxerar després de proclamar la República no ofereixen dubtes’, ha dit.\nMalgrat votar-hi a favor, la diputada de Ciutadans Araceli Gómez ha criticat Vox per la presentació d’aquesta proposta, perquè, ha dit, hi ha damunt la taula el debat ‘de la seva il·legalització pel fet d’atemptar contra l’ordenament jurídic’, atès que va contra la igualtat i duu iniciatives sense rang de llei a l’Assemblea, tot i no creure ni tan sols en l’estat autonòmic.\nTambé ha dit que, com a premissa, no estan d’acord amb algunes coses però ho defensen perquè creuen en ‘la llibertat de pensament’.\nLa parlamentària del PP Yolanda Ibarrola ha condemnat els fets succeïts a Catalunya i ha criticat el ‘desistiment de funcions’ del govern espanyol.\nTanmateix, ha dit a Vox: ‘L’Assemblea no és un fòrum per a fer campanya.’\nMalgrat que comparteixen la finalitat perseguida per la iniciativa –i tot allò que se’n desprèn– a parer seu és presentada amb una redacció ‘matussera’.\nEl diputat d’Unides Podem-IU Tito Morano ha recordat que no hi ha cap condemna judicial ni tan sols cap acusació formal contra els CDR, de manera que s’oposen que l’executiu espanyol els declari culpables sense judici.\nA més, pel que fa a la il·legalització de partits, Morano ha dit que la proposta es basa en ‘una normativa legal de Franco i de Mussolini’, per la qual cosa només té un nom: ‘feixisme’.\n‘Demano a PP i Ciutadans que no continuïn ballant al so que toca Vox perquè és un so de marxes militars’, ha afegit.\nAixí mateix, ha assenyalat que ell vol derrotar els seus enemics polítics però no empresonar-los.\nEl diputat de Més Madrid Pablo Gómez Perpinyà ha dit que Vox havia passat ‘una línia vermella’ i ha qualificat la iniciativa de ‘esperpent polític i legal’.\n‘Il·legalitzar els partits… Quina mena de llei de la selva creuen que tenim per constitució?’, ha demanat.\nA parer seu, el veritable problema és que PP i Ciutadans ‘han trencat l’esperit’ de la transició pactant amb ‘les rèmores del franquisme’.\nI ha afegit: ‘En democràcia, les lleis les apliquen els jutges i els tribunals, i no de manera arbitrària.’\nFinalment, el parlamentari del PSOE José Manuel Uribes ha dit que era una proposició ‘improcedent formalment i legalment’, no sols pel lloc sinó pels valors o els contravalors que amaga.\n‘Ho hem dit i redit als independentistes i ara els ho hem de dir a vostès: en una democràcia de debò les idees no delinqueixen, tret que expressin odi; delinqueixen els fets, no les paraules.\nAquesta és la grandesa de la nostra democràcia constitucional’, ha acabat dient.", "response": "L’Assemblea de Madrid aprova, amb els vots de Vox, PP i Ciutadans, una proposició no de llei en què al govern espanyol que il·legalitzi els partits separatistes i a la Unió Europea que inscrigui els CDR a una llista d’organitzacions criminals i terroristes. La proposició compta amb els vots en contra de PSOE, Més Madrid i Unides Podem-IU.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1697", "instruction": "Explica'm breument les idees principals d'aquest text:", "context": "La seu del Tribunal Constitucional espanyol, a Madrid.\nFoto: ACN.\nEl Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha trigat tretze anys en resoldre el recurs d'inconstitucionalitat presentat per José María Aznar contra la llei de les seleccions esportives catalanes, essent el més antic que l'Alt Tribunal tenia per resoldre contra una llei del país.\nAra n'hi queden 26 -15 referents a lleis catalanes, 8 de valencianes i 3 de les Illes-, el més antic dels quals data ara del 2000, presentant també per Aznar contra la llei balear 8/2000, de consells insulars.\nL'Anuari Mèdia.cat 2001, que repassava els silencis mediàtics més importants de l'any passat, apuntava alguns motius que expliquen per què el TC va tant lent en resoldre segons quins recursos.\nConcretament, el degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB), Enoch Albertí, apuntava que la distribució de poders no és del tot nítida a l'ordenament espanyol: \"Tenim una distribució de poders absolutament indeterminada.\nSi algú es llegeix només la Constitució, no entén com es distribueixen.\nHas de llegir-la conjuntament amb els Estatuts, que a més no toquen els mateixos temes… A tot arreu hi ha una gran indefinició, que alhora dóna peu a més debat.\nSuperat el Franquisme, el model territorial es va establir per consens, però un consens de mínims, entre les aspiracions d’Alianza Popular, les dels socialistes i les de CiU… Aquest mínim denominador va ser tan mínim, que qui l’ha hagut d’omplir de contingut ha estat el TC.\"\nUn altre fet que assenyalen els experts com a \"tap\" que bloqueja l'acció del Constitucional és l’elevada quantitat de recursos d’empara que rep cada any el TC (8.947 el 2010, 10.792 el 2009, 10.279 el 2008) i sobre els quals s’ha de pronunciar, ja sigui admetent-los a tràmit o inadmetent-los.\nÉs una xifra molt més elevada que no pas la dels recursos d’inconstitucionalitat que ha d’estudiar (32 el 2010, 7 el 2009, 24 el 2008) o les qüestions d’inconstitucionalitat (50 el 2010, 35 el 2009, 93 el 2008).\nÉs a dir, entre el 97% i el 98,7% d’assumptes que arriben al TC són recursos d’emparament, la majoria dels quals interposats per particulars.\nEl mateix vicepresident del TC, el magistrat Eugeni Gay, reconeia: \"És lògic que, per a un tribunal de dotze magistrats, els 7.193 assumptes que hi van entrar el 2011 suposin un nombre excessiu que endarrereix, lògicament, tot el treball.\"\nPer sortir de tot aquest atzucac i que es pugui donar resposta amb més celeritat als recursos d’inconstitucionalitat, Albertí apuntava: \"El sistema de deliberacions d’un plenari de dotze magistrats és molt farragós.\nSeria molt millorable l’estil de la sentència.\nAixò d’escriure 50 pàgines ja no es porta.\nEl Tribunal Europeu dels Drets Humans i el Tribunal de Justícia de la UE, per exemple, emeten sentències de quatre, cinc o sis pàgines, que van directes a la qüestió, sense literatura sobrera i sense citar-se constantment, fugint del llenguatge excessivament barroc del TC.\nSi alleugerissin l’estil, també podrien alleugerir els temps i donarien més seguretat.\nAmb l’Estatut va passar clarament això: el que s’acaba produint és una necessitat d’interpretar l’intèrpret.\nTot plegat motiva que després encara hi hagi una discussió més gran sobre què volia dir el TC, i entrem en un bucle.\"\nPerò no és només amb qüestions organitzatives que s’alleugeriria la càrrega del TC.\nAlbertí assenyala també els polítics: \"Altres sistemes que poden tenir els mateixos problemes tècnics que nosaltres, com l’alemany o l’italià, poden solucionar els conflictes abans d’anar a la justícia.\nArriben a acords amb més facilitat, sense tensió.\nTots els estats compostos tenen conflictes de distribució de competències, però els aspectes més perversos s’eviten amb ajustos interns.\"\nI és que, segons el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) de la Generalitat de Catalunya i exmagistrat del TC, Carles Viver i Pi Sunyer, \"aquest tipus de retards que té el Constitucional són excepcionals.\nQuan vas pel món i ho expliques, queden molt sorpresos.\nÉs un endarreriment no gens habitual en dret comparat\".", "response": "El Tribunal Constitucional té un estil de treball molt lent. Ha trigat tretze anys a resoldre el recurs d’inconstitucionalitat d’Aznar contra la llei de les seleccions esportives catalanes i encara n’hi queden 26 més de lleis catalanes, valencianes i balears. La solució seria millorar el sistema de discussió dels 12 magistrats i eliminar l’elaboració d’informes llargs amb llenguatge barroc. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_144", "instruction": "Explica'm breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Dilluns el president Puigdemont va comparèixer davant la jutgessa alemanya del tribunal de primera instància, una vista per a ser identificat després de la detenció de diumenge.\nEn la seva interlocutòria la magistrada ja va apuntar que l’extradició s’hauria de ponderar.\nEl mateix dia, el Comitè de Drets Humans de l’ONU admetia a tràmit la demanda de Puigdemont contra Espanya.\nSegons el jurista, Puigdemont en el procés d’extradició pot al·legar que va presentar aquesta demanda contra Espanya a l’ONU.\nEls arguments contra l’extradició\nSi el tribunal entén que hi ha una correspondència entre el delicte de rebel·lió del codi penal espanyol i el delicte d’alta traïció del codi penal alemany, el jutge podria considerar l’euroordre.\nTot seguit, estudiaria si la conducta de Puigdemont es pot qualificar com a rebel·lió o no analitzant si la conducta del president encaixa en els fets descrits per Llarena i el concepte de violència que descriuen els codis penals espanyol i alemany.\nSobre això, el catedràtic de Dret Penal Javier Pérez-Royo explicava ahir en un article a l’ARA que el jutge alemany ha de comprovar si existeix un delicte de rebel·lió en els fets descrits per Llarena i justificar-ho.\nPérez-Royo recordava que la violència ha de ser física, sobre les persones i d’una ‘intensitat extraordinària’ per poder imputar un delicte de rebel·lió o d’alta traïció.\nEl catedràtic concloïa que el jutge alemany no podrà justificar-ho i que, per tant, denegarà l’extradició per rebel·lió.\nCosta explica que la llei d’extradicions d’Alemanya preveu la denegació del procediment quan la persona requerida pot argumentar que se li imputen delictes per motivacions polítiques, i quan hi ha una persecució política.\n‘Si tu al·legues que t’imputen uns fets que no són delicte a Espanya, és un argument per a desacreditar les garanties jurídiques a Espanya i evitar l’extradició’, diu Costa.\nFa notar que no solament es té en compte si el codi penal alemany recull un delicte similar a la rebel·lió del codi penal espanyol, sinó que s’analitzen els fets.\nI com que tots dos codis penals exigeixen que hi hagi un ‘alçament violent’, la justícia alemanya pot considerar que s’acusa Puigdemont d’un delicte que no ha comès.\nEn un article, el Financial Times recollia ahir l’opinió de juristes amb els quals havia contactat que relataven que és improbable que la justícia alemanya rebutgi totalment l’extradició.\nEn canvi, pel que fa a l’acusació de rebel·lió, Heger creu que s’ha d’analitzar amb detall si els fets que descriu el Suprem com a violents també ho són considerats en la definició alemanya de violència o amenaça de violència.\nTambé en parlava el New York Times.\nEl corresponsal del diari nord-americà a l’estat espanyol, Rafhael Minder, comentava que si el tribunal alemany decideix d’extradir Puigdemont només per malversació, es crearia un ‘vincle polític i jurídic’ entre Alemanya i Espanya que impediria que el president fos jutjat per rebel·lió, el càrrec central de la causa contra l’independentisme.\nSi, malgrat tot, el jutge concedís l’extradició, Puigdemont encara podria recorre-hi en contra al Tribunal Constitucional alemany perquè és una ‘qüestió de garanties fonamentals’.\nI per últim, existeix la possibilitat de demanar mesures cautelars al Tribunal Europeu de Drets Humans.\nTot plegat, prolongaria el procediment més enllà dels tres mesos previstos.\nEl cas de Jordi Sànchez\nDivendres, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va emetre una resolució en què instava Espanya a garantir els drets polítics de Jordi Sànchez.\n‘La decisió de l’ONU sobre Sànchez demostra una preocupació i una atenció especial vers el cas català’, diu Costa.\nEl vice-president primer de parlament creu que s’ha d’intentar demostrar que Espanya no respecta la resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU i afirma que si Espanya no en fa cabal, pot tenir conseqüències sobre les extradicions que es tramiten contra Puigdemont i els consellers.\nEls advocats de Sànchez van explicar que el jutge Pablo Llarena no té un termini establert per a respondre al recurs tenint en compte la resolució de l’ONU i que el procediment és incert perquè Sànchez pot quedar inhabilitat per a exercir càrrecs públics quan la sala d’apel·lacions del Suprem espanyol confirmi el processament per rebel·lió.\nA més, no hi hauria cap sanció internacional directa contra Espanya.", "response": "La petició d’extradició del jutge Llarena contra Puigdemont a Alemanya serà considerada pel Tribunal Superior de Slesvig-Holstein, que dirimirà si es correspon el delicte de rebel·lió del Codi Penal espanyol amb el d’alta traïció del Codi Penal alemany. La clau és en l’“alçament violent” implicat en la rebel·lió. Alhora, l’ONU admet la demanda de Puigdemont contra Espanya.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2378", "instruction": "Explica'm breument les idees principals d'aquest text:", "context": "Un foc en una estació en desús ha inundat de fum el túnels ferroviaris de Barcelona aquest dimarts i ha causat un nou episodi de caos a Rodalies.\nA la una de la matinada passada, tècnics d'Adif han avisat els Bombers de Barcelona de la gran quantitat de fum a prop de l'estació d'Arc de Triomf.\nS'ha tardat diverses hores en localitzar l'incendi, que finalment s'ha trobat a l'entorn de Bifurcació Marina, entre Arc de Triomf i el Clot.\nEs tractava d'un foc en una zona habitada per persones en la indigència, plena d'escombraries i de matalassos que han provocat la fumera intensa.\nRenfe ja havia hagut d'aturar diverses línies en una acció que ha afectat 210 trens i ha deixat 100.000 passatgers sense tren.\nLa interrupció de les línies ha començat des de primera hora del matí, i ha anat acumulant combois afectats i passatgers a les andanes.\nFins a les 12 del migdia no s'ha pogut donar la incidència per finalitzada, moment en què s'ha restablert del tot la circulació de trens.\nEls Bombers de Barcelona autoritzaven a aquella hora el pas dels combois després de localitzar i sufocar l'incendi i un cop ventilats els túnels mitjançant el pas de trens sense viatgers i dels sistema de ventilació de l'estació de Barcelona-Sants, entre d'altres.\nMinuts abans de les 11 del matí, els Bombers ja havien autoritzat l'obertura del túnel de Passeig de Gràcia i els trens podien arribar des de Sant Andreu Comtal i l'Estació de França fins a Sants passant per Passeig de Gràcia.\nEl túnel de Plaça de Catalunya s'ha reobert una hora més tard.\nEl director general de Renfe, Fèlix Martin, descartava que el foc es tractés d'un sabotatge.\nA partir d'aleshores començava el procés de recuperació gradual de la normalitat, malgrat que fins a ben entrada la tarda se seguien registrant retards que han estat de fins a una hora.\nA les 5 de la tarda, però, Renfe assegurava que els servei era completament normal.\nEn total, la incidència ha afectat 210 trens i 100.000 usuaris.\nMentre no s'ha pogut accedir al centre de Barcelona en Rodalies, els trens de les línies R1 i RG1 han finalitzat el seu servei a Badalona; els trens de la R2 nord i la R11 a Sant Andreu Comtal; els de la R2 sud, R4 i Regionals del corredor sud han iniciat i finalitzat el seu trajecte a Sants; els de la R3 i la R4 a Sant Andreu Arenal, i s'ha habilitat un servei de carretera entre l'estació de Sants i l'Aeroport del Prat.\nLa companyia informava a mig matí que els viatgers afectats podran reclamar la devolució dels bitllets fins a aquest dimecres al llarg de tota la jornada.\nTambé han resultat afectats els viatgers de la línia 1 de metro, ja que a primera hora s'ha interromput la circulació entre la Plaça Espanya i Glòries, tot i que posteriorment s'ha pogut reobrir parcialment fins a l'estació Universitat.\nA banda, s'ha establert un servei especial de bus i s'ha recomanat com a transport alternatiu de bus a través de les línies 7 i H12.\nTambé s'han hagut de prendre altres mesures puntuals, com el tancament de l'accés Joan Torras de l'estació Sant Andreu per controlar flux de passatge.\nEn paral·lel, la indignació dels usuaris s'ha deixat sentir durant tot el dia, així com les reaccions de les diverses administracions afectades.\nEl primer a reaccionar ha estat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que ha qualificat l'incident de \"molt greu\" i ha responsabilitzat Adif de l'incendi pel \"mal manteniment\" de l'estació en desús.\nA més, ha elevat la xifra d'afectats als 100.000, respecte dels 72.000 que deia Renfe.\nMentre partits polítics com el PSC o Catalunya Sí Que Es Pot demanaven explicacions sobre el fet, el president de Renfe, Pablo Vázques, demanava disculpes als usuaris afectats.\nSobre les causes de l'incident es remetia a la investigació oberta, una investigació que recau en els Mossos d'Esquadra.\nPrecisament els Mossos han estat objecte d'una nova polèmica, perquè el president d'Adif, Gonzalo Ferre, ha considerat que impedir l'accés al lloc on s'ha produït l'incendi era responsabilitat del cos de seguretat autonòmic.\nEl director general de la Policia, Albert Batlle, ha sortit ràpidament al pas de les acusacions i, en declaracions a l'ACN, ha recordat a Ferre que la responsabilitat de tenir cura de les instal·lacions particulars és del propietari.", "response": "Matí de caos als túnels ferroviaris de Barcelona a causa d’un foc en una estació en desús habitada per persones indigents que ha afectat 210 trens i 100.000 passatgers. Després que els Bombers hagin apagat l’incendi i ventilat els túnels el president de Renfe ha demanat disculpes i la Generalitat ha responsabilitzat Adif del “mal manteniment” de l’estació en desús.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2314", "instruction": "Explica'm breument les idees principals del text següent:", "context": "L'escriptor i premi Pepe Carvalho 2011, Andreu Martín, torna amb la novel·la negre 'Tothom et recordarà' (Crims.cat ) que té el jihadisme com a context i se situa uns mesos després de l'atemptat de les Rambles.\nMartín ha volgut deixar clar que no ha escrit aquest nou llibre pensant en fer una novel·la sobre el jihadisme ni els seus inicis.\nL'autor s'ha fixat a 'Tothom et recordarà' amb els sistemes de captació de \"terroristes màrtirs\" i els sistemes que té la policia per infiltrar-se en aquest àmbit.\nUna història que mostra l'obsessió de l'autor pel món de les màfies i la corrupció a tots nivells a la ciutat de Barcelona.\nEl llibre també s'ha publicat en castellà amb el títol 'Todos te recordarán' (Alrevés).\nUns mesos després de l'atemptat jihadista de les Rambles, i quan falten pocs dies per a la celebració d'unes eleccions, apareix al Port de Barcelona, entre blocs de formigó, el cos sense vida de l'inspector de policia Santiago Ortuño.\nUnes setmanes abans, Ortuño, relegat a la Brigada d'Estrangeria, havia rebut la visita a comissaria de la fascinant vocalista Leire Alfaro —de sobrenom Dorothy Gale— per sol·licitar un permís de residència per a Abduh Fayad, un lampista marroquí que treballa en el perillós negoci dels germans Xaddad i amb qui ella manté una relació.\nA l'instant, Ortuño caurà sota l'encís de Leire i es ficarà pel mig d'una investigació antiterrorista essencial que duen a terme els Mossos d'Esquadra al barri del Raval, amb el punt de mira posat a la botiga dels Xaddad.\nLes infiltracions policials i les captacions de jihadistes a la seva causa són dos dels temes fonamentals del llibre.\nA Martín el que li interessen són les històries i no escriu un llibre fins que no en troba una de bona.\n\"Una bona història és un conjunt i apunta a un final que és el més important\".\nHa indicat que no es pot parlar d'un grup terrorista jihadista a Barcelona \"sense tenir en compte que ha passat el que ha passat a tots nivells en l'actuació policial\" i altres elements.\nMartín ha dit que el fet dels atemptats de Barcelona el va forçar a situar l'acció en un moment determinat concret perquè havien d'haver passat els atemptats per poder-ne parlar.\nLa base de la història, ha apuntat, és que una noia té una parella que és d'Iraq i els jihadistes \"li estan menjant el cap\", i perquè no caigui en la trampa ella va a la policia i els hi diu que la seva parella vol ser confident de la policia a canvi que li legalitzin els papers.\nA la novel·la també hi té un pes important la música ja que una de les seves protagonistes, la Leire Alfaro, és vocalista.\nMartín ha assegurat que és \"bastant ortodox talibà dins del gènere negre\".\nCreu amb un gènere amb unes estructures i unes trames determinades i que parla del que a tothom li fa més por.\n\"És un gènere en el qual parlem de tot allò que ens fa por\".\nL'escriptor ha dit que la novel·la negra és \"una forma de ritual perquè no ens passi\" allò que pateixen els personatges del gènere.\nJudici al Suprem\nPreguntat pel judici al Tribunal Suprem, Martín ha dit que la transcripció del judici \"seria un relat apassionant.\nHo visc com un relat que m'irrita, m'entusiasma i em fa riure, però no sé si podria superar les emocions que et genera el judici\".\nAndreu Martín (Barcelona, 1949) és escriptor especialitzat en novel·la negra i policíaca des que el 1979 va publicar 'Muts i a la gàbia'.\nEl 1980 va rebre el premi Círculo del Crimen per 'Pròtesi'.\nPosteriorment, ha escrit nombroses obres del gènere que han estat guardonades, com 'Si és no és' (amb el Deutsche Krimi Preis International a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya), 'Barcelona connection' i 'L'home que tenia raor' (totes dues amb premis Hammett concedits per l'Associació Internacional d'Escriptors Policíacs), 'Bellísimes persones' (que, a més del Hammett, també va obtenir el premi Ateneo de Sevilla) o 'De tot cor' (premi Alfons el Magnànim).\nA més, ha rebut el prestigiós premi Pepe Carvalho, al festival BCNegra.", "response": "Andreu Martín, escriptor de novel·la negra, publica “Tothom et recordarà” (Crims.cat), en castellà “Todos te recordarán” (Alrevés). Ambientada a Barcelona mesos després de l’atemptat de les Rambles, tracta la captació de gihadistes i les infiltracions policials, amb un rerefons musical. En són els protagonistes Santiago Ortuño, inspector de policia, Leire Alfaro, vocalista, i el seu company, Abduh Fayad. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_220", "instruction": "Explica'm breument les idees principals del text següent:", "context": "El fiscal de l’Audiència espanyola Miguel Ángel Carballo ha provat d’embolicar la troca en la part final de l’interrogatori al major Josep Lluís Trapero, quan li ha demanat pel pla per a detenir el president Puigdemont i els consellers en cas que els Mossos rebessin l’ordre de fer-ho després de la declaració d’independència.\nCarballo ha mentit quan ha dit que Trapero va parlar-ne per primera vegada en la declaració que va fer l’any passat al Tribunal Suprem, quan va testificar en el judici contra el procés.\nTrapero ja n’havia parlat en la fase d’instrucció, a l’Audiència espanyola mateixa, i així li ho ha fet notar l’advocada del major, Olga Tubau, qui ha recordat al fiscal i al tribunal que el 2018 Trapero ja va declarar que s’havia posat a disposició del fiscal superior de Catalunya i al president del TSJC el dia 27, després de la declaració d’independència.\nNo tan sols això, sinó que també en la fase d’instrucció la defensa de Trapero va aportar el correu que havia enviat el dia 25 al comissari Ferran López demanant-li que detallés com s’hauria d’organitzar el dispositiu per a detenir el president i els consellers.\nAquesta és una de les grans cartes de la defensa en aquest judici, a la qual han afegit un informe que detalla com es farien les detencions, quins serien els comissaris que se n’encarregarien, com es traslladarien els detinguts i a quines dependències els retindrien… Aquests detalls no van quedar per escrit, més enllà del correu de Trapero a López demanant-li que redactés l’informe.\nEl fiscal Carballo hi ha burxat, mirant de treure credibilitat al pla, de fer veure que era una ocurrència sobrevinguda en aquesta fase del judici per a exculpar Trapero com fos.\nHa anat així:\n—Carballo: No dubto que es posés a disposició del TSJC.\nPerò això tan concret d’un pla elaborat, per què no ho va explicar en la fase d’instrucció de l’Audiència espanyola i no ho va dir al president del TSJC?\n—Trapero: Perquè esperàvem, com molta gent, que això no anés endavant.\nVaig pensar que això no passaria.\nPerò sí que el dia 24 d’octubre vam parlar amb els comandaments López i Molinero per saber què passaria, si hi hauria eleccions o farien una barbaritat.\nI vaig dir que potser que des de l’àmbit judicial ens arribés alguna indicació, i que no ens agafés d’imprevist.\nI jo vaig encarregar per escrit un pla a Ferran López i s’ha aportat el que hi ha.\nDurant l’interrogatori, Trapero ha assegurat que ell personalment i tot el cos dels Mossos d’Esquadra es sentien injustament tractats.\n‘És l’expressió d’un comandament de policia que està dolgut’, ha reblat, tot afegint que creia que els seus companys tenien el mateix sentiment.\nEl fiscal ha preguntat a Trapero si, en una intervenció que no ha precisat quan va fer, va dir coses com ara que ‘amb una desena de vídeos poc rigorosos, des de la Guàrdia Civil o la fiscalia construeixen un delicte de sedició’.\nCarballo ha tingut especial interès a saber si aquestes afirmacions tenien alguna mena de relació amb la compareixença que ell havia de fer a l’Audiència espanyola l’octubre del 2017, acusat de sedició.\nTrapero ha respost que sí.\n‘És com jo em sento després d’haver estat citat, imputat per un delicte de sedició per fer la meva feina el millor que vaig poder amb els meus companys”, ha revelat, “em va provocar una tristesa enorme’.\nEl fiscal ha llegit un correu electrònic rebut per Trapero de l’ex-director general dels Mossos, Pere Soler, que deia: ‘no poden permetre que s’obligui a impedir al cos res que en si mateix no és delicte, mani qui ho mani’, i li recordava el mandat parlamentari d’exercir el dret a l’autodeterminació.\nI també li plantejava una campanya en què els ciutadans presentessin denúncies als jutjats reclamant el seu dret de vot’.\nTrapero ha respost que Soler li plantejava ‘coses extravagants’ a les quals no feia cas, com ara també quan li va proposar una querella conjuntament amb el conseller Carles Mundó contra la fiscalia.\n‘En aquest cas sí que li vaig dir que ni se li acudís, que no podia parlar en nom del cos ni querellar-se en el seu nom’.\nEl major també ha apuntat que li va arribar una proposta ‘d’objecció de consciència’ o una altra perquè prevalguessin ‘les ordres governatives’ per sobre de les judicials.\n‘Però nosaltres tenim clar com funciona’, ha afegit, ‘el conseller, el secretari i el director poden ordenar en l’àmbit governatiu i en l’àmbit judicial no tenen res a fer’.\nVÍDEO: Ridícul del fiscal Carballo per una traducció increïble del català en l’interrogatori a Trapero\nDiari d’un judici polític: El moment que Trapero va restar atònit amb els votants de l’1-O", "response": "El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, explica a l’Audiència espanyola que encarregà un pla per si es declarava la independència i calia detenir Puigdemont i consellers. El fiscal l’ha interrogat per treure credibilitat al pla. Trapero assegura que els Mossos es van sentir dolguts quan se'ls van acusar de sedició, perquè tenien clara la prevalença de les ordres judicials.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1", "instruction": "Explica'm breument les idees principals del text següent:", "context": "El Barcelona Supercomputing Center coordinarà la construcció i posada en funcionament del primer ordinador quàntic del sud d’Europa.\nEl projecte, anomenat Quantum Spain, es desenvoluparà també de manera pionera amb tecnologia europea.\nLa previsió és que l’any 2022 ja hi hagi operatiu un primer xip amb dos cúbits, que és el sistema que marca la potència del superordinador, i la intenció és augmentar el nombre de cúbits amb el temps.\nTanmateix, la coordinadora de la iniciativa, la investigadora Alba Cervera, ha subratllat que avantposaran la qualitat al creixement del número de cúbits, al contrari d’algunes gran marques internacionals.\nUna de les particularitats d’aquest ordinador quàntic és que es desenvoluparà amb la tecnologia de superconductors, una opció que comparteixen empreses com Google o IBM, apunten des del BSC-CNS.\nLa idea, una vegada comenci a funcionar, és que doni servei a la Xarxa Espanyola de Supercomputació (RES) i que creï un ecosistema de computació quàntica sòlida.\nA més, Cervera ha destacat que la iniciativa servirà per reforçar “la sobirania tecnològica” en un context de forta competència internacional.\n“El que ens trobem avui en dia amb tota la crisi de xips i tecnologies, com per exemple la quàntica, que estan liderant Xina, Estats Units i altres països, és que és complicat aconseguir que et venguin la màquina”, ha apuntat la doctora en computació quàntica.\nAixí, amb el nou projecte amb seu a Barcelona, es vol reforçar la intenció europea de teixir una xarxa sòlida capaç d’abastir-se de manera autònoma.\n“El que vol Europa és apostar per fer la seva tecnologia.\nPer tenir i fer nosaltres els xips.\nI és molt important, perquè serem els amos d’aquesta tecnologia”, ha afegit.\nEls xips són els dispositius que porten els cúbits i la potència de l’ordinador quàntic va vinculada al nombre de cúbits que té.\nLa idea del projecte barceloní és iniciar a finals de 2022, ha concretat Cervera, amb un parell de cúbits.\nAmb el temps, se sumaran xips més ambiciosos.\nLes previsions és que el 2025, fins quan està dissenyada actualment la iniciativa, ja s’hagi arribat a la vintena de cúbits.\nTanmateix, Alba Cervera explica que hi ha xips amb unes xifres de cúbits molt altes que finalment no funcionen bé.\n“El que volem és que la qualitat del xip sigui bona, i si hem de començar per coses senzilles ho farem així.\nÉs un projecte realista”, ha remarcat.\nAquests xips s’adquiriran a través d’empreses especialitzades i s’enduran una part important del finançament del projecte, que inicialment és de vint-i-dos milions d’euros, però preveu ampliar-se fins als seixanta milions d’euros a posteriori.\nEl pla presentat aquest divendres inclou la col·laboració amb vint-i-cinc universitats i centres d’infraestructures i de supercomputació.\nUn dels pilars de Quantum Spain, de fet, és el treball conjunt a l’hora de fer algoritmes quàntics i estudiar quines aplicacions podran tenir.\nD’entrada, el projecte se centra especialment en la possible utilitat de l’ordinador quàntic en matèria d’intel·ligència artificial.\nAixí i tot, la investigadora que coordinarà el projecte ha remarcat que els usos potencials de la supercomputadora són molt diversos, des de la química quàntica a la ciberseguretat.\n“Ajuda a explicar com funcionen les molècules.\nI en un futur, això ens portarà a entendre reaccions químiques” i saber més de “sistemes moleculars complexos”, ha explicat.\nEn el mateix sentit, les capacitats de la computació quàntica també suposen un canvi de “les normes del joc” en matèria de seguretat digital en un futur.\n“Hi ha algoritmes quàntics que són capaços de trencar la criptografia d’avui en dia”, ha advertit la investigadora.\nIgualment, Alba Cervera ha destacat la gran utilitat de l’ordinador quàntic pel que fa a l’eficiència energètica.\nSi bé hi ha processos de la computadora quàntica que altres ordinadors potents també poden fer ràpidament, la diferència de consum energètic és molt destacada.\n“L’energia que necessita un ordinador quàntic, en comparació, és mínima”, ha rematat l’experta.", "response": "El BSC-CNS coordinarà la construcció i el funcionament del primer ordinador quàntic del sud d’Europa amb tecnologia europea. La coordinadora, Alba Cervera, explica que el 2022 tenen previst operar amb un primer xip amb dos cúbits, el sistema que marca la potència, i augmentar-los progressivament fins a vint el 2025. Un dels seus objectius finals és reforçar la sobirania tecnològica d'Europa.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1597", "instruction": "Explica'm breument les idees principals del text següent:", "context": "El fet que ha generat més interès sobre Catalunya a l'exterior en els darrers 15 mesos va passar com un esdeveniment amb una importància molt rellevant a dins del país.\nPer damunt del judici de l'1-O, l'empresonament -i posterior alliberament- de Carles Puigdemont a Alemanya, la manifestació sobiranista a Madrid o l'acord sobiranista per investir Quim Torra, allò que ha provocat més recerques a Google sobre Catalunya al món, durant aquest període, va ser l'amistós de la selecció catalana contra Veneçuela del 25 de març passat.\nEls gols de Bojan i Puado, per tant, poden haver estat més visionat que les desenes de milers d'estelades que van omplir la Diagonal en la Diada de l'any passat, entre altres fets rellevants del procés català i que han generat impactes informatius en la premsa internacional, també a l'entorn dels presos polítics i els exiliats.\nAixí ocorre en tots els països analitzats, els cinc més grans de la Unió Europea -excepte Espanya-, els EUA, Rússia i el món anglosaxó.\nNomés a Alemanya l'empresonament de Puigdemont va tenir més notorietat -va ser allí, de fet, on va ser detingut-.\nEn el gràfic inicial es pot observar l'interès generat per Catalunya al món, mesurat com el nombre de recerques de a Google durant els darrers mesos de la paraula \"Catalunya\" en la llengua oficial de cada estat analitzat -i, en el cas del món, en anglès-.\nCal tenir en compte, però, que la progressió és relativa.\nÉs a dir, que el 100 fixa la setmana amb més recerques d'aquest període i, en base a aquesta, es puntuen les altres.\nEs disparen les recerques a Itàlia i Polònia\nSegons aquesta vara de mesurar, el partit amistós va generar un interès relatiu molt elevat a Itàlia i a Polònia, on les recerques van ser 2,5 cops superiors a les fetes a l'entorn de la detenció de Puigdemont.\nAl Regne Unit i a França n'hi van haver un 50% més i, als EUA, un 25% més.\nEn canvi, a Alemanya les recerques van quedar-se 25 punts per sota de la cota assolida amb l'empresonament de l'expresident.\nQue va ser el partit el que va disparar l'interès es fa evident per la data de les recerques (el dia que es va jugar i l'endemà), i perquè les recerques vinculades estaven referides a Veneçuela.\nPer sota de l'1-O i les eleccions\nSigui com sigui, aquest interès queda molt lluny del que va despertar l'1-O, i fins i tot clarament per sota del de les eleccions de desembre del 2017.\nNomés és comparable a les magnituds de les recerques fetes des del febrer de 2018, quan l'onada dels comicis -a rebuf del referèndum- va decaure.\nDes de llavors, només l'empresonament de Puigdemont havia tornat a situar relativament Catalunya al món, mentre que el judici del Suprem no estava aconseguint tornar a captar l'atenció.\nNomés a Polònia, el Catalunya-Veneçuela va provocar més recerques que els comicis del 2017, mentre que a Itàlia l'interès pel partit va ser un 25% inferior al de les eleccions, i als EUA, el Regne Unit i França va ser la meitat.\nNo és gens menyspreable, però, que un amistós de seleccions se situï en uns nivells de notorietat equivalents a la meitat de la de les eleccions més rellevants dels darrers anys al país, en plena intervenció de l'autonomia i just després de l'1-O.\nMolt interès a Veneçuela... i a Colòmbia\nA Amèrica del Sud, aquest interès encara va ser superior, atesa la proximitat de Veneçuela, en un moment de tensió política intensa a la zona, arran del cop d'estat de Juan Guaidó i l'amenaça latent d'una possible intervenció externa.\nEn aquest país, la notorietat per Catalunya va ser superior a la generada pel referèndum, igual que a Colòmbia, un dels estats que més suport ha donat a l'oposició a Nicolás Maduro.\nIgualment, a altres països del continent com Equador, Brasil, Perú, Xile o Paraguai, el partit també va aixecar un interès notable, superior al de les eleccions del 2017, mentre que a l'Argentina les quantitats de recerques sobre Catalunya van ser similars tant la setmana de l'amistós com la dels comicis.\nPer veure amb més detall el grau de notorietat de Catalunya en cada estat europeu, els EUA, Rússia o el món anglosaxó, es pot clicar la seva pestanya en el seu desplegable:\nMón\nEstats Units\nAlemanya\nFrança\nItàlia\nRegne Unit\nRússia\nPolònia", "response": "Una gràfica mostra les cerques a Google sobre Catalunya en els darrers quinze mesos. El fet que més va disparar les cerques, per sobre del judici per l’1-O, va ser el partit amistós entre la selecció catalana i Veneçuela, el 25 de març, tant a cinc països de la Unió Europea com a Rússia, els EUA i el món anglosaxó. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2336", "instruction": "Explica'm breument les idees principals del text següent:", "context": "Els danys col·laterals de les polítiques de seguretat -amb el focus posat en l'antiterrorisme- centraran el 9è Memorial Sebastià Salellas, que recorda la figura de l'advocat i activista gironí.\nEntre el 23 de maig i l'1 de juny es projectaran dos documentals, es farà un debat i es presentarà un llibre amb la voluntat de fer reflexionar \"com en nom de la seguretat s'acaba afectant el dia a dia de la gent i es vulneren els drets humans i el dret a una justícia equànime, sobretot en el cas d'aquells detinguts per suposadament pertànyer a una organització terrorista\", ha explicat el regidor de la CUP i fill de l'advocat, Lluc Salellas.\nPrecisament, un dels dos documentals –que s'estrenarà l'1 de juny- repassarà com han refet la vida els detinguts en l'Operació Dixan catorze anys després dels arrestos.\n\"Guantánamo, Bagram i Kandahar a l'Afganistan només es mereixen el silenci institucional dels Estats, igual que la situació dels presos de l'Audiència Nacional en matèria de terrorisme, el seu aïllament carcerari, la seva dispersió i la manca absoluta de garanties processals\".\nL'advocat i activista Sebastià Salellas escrivia aquestes paraules en un article del 2005 al diari 'El Punt'.\nAra, la reflexió s'ha convertit en el punt de partida dels actes que s'han organitzat per recordar la seva figura.\n\"Repassant el seus últims articles, vaig veure que en molts hi havia una idea de fons: com les polítiques de seguretat i l'antiterrorisme acaben afectant realment el dia a dia de les persones\", subratlla el seu fill.\nSobretot, precisa Salellas, en el cas d'aquells a qui es deté per suposadament pertànyer a una organització terrorista, encara que després s'acabi demostrant que no era així.\n\"Són persones a qui es vulneren els drets humans, que cauen en l'oblit, i a qui se'ls arracona la llibertat en nom d'una justícia equànime\", afegeix el fill de l'advocat.\nDocumentals, debat i llibre\nEntre el 23 de maig i l'1 de juny, el 9è Memorial Sebastià Salellas reflexionarà sobre els danys col·laterals de les polítiques de seguretat.\nEl format manté el mateix esquema que altres anys, combinant projeccions de documentals, amb un debat i la presentació d'un llibre.\nEl tret de sortida el donarà el passi del documental 'Fugir de l'oblit', d'Abel Moreno.\nEs projectarà al Truffaut i s'acompanyarà d'un cinefòrum posterior.\nEl film retrata el viatge que emprèn en Pitu, un ancià que ara té 95 anys, per visitar els indrets del seu passat.\nUn passat marcat per l'exili després de la Guerra Civil, els camps de refugiats, el franquisme i el nazisme.\n\"Anar amb ell als llocs ajuda l'espectador a redescobrir una de les èpoques més convulses de la història recent d'Europa\", diu Guillem Terribas de la Llibreria 22, col·laboradora del Memorial.\nEl dia 25, el Col·legi d'Advocats acollirà la taula rodona 'Processos per terrorisme, a l'actualitat, a l'Estat espanyol'.\nModerada pel magistrat Adolfo García, hi prendran part l'advocat Jacobo Teijelo –\"el sinònim de Sebastià Salellas a Madrid\", precisa el seu fill- i els periodistes Braulio García i Anna Teixidor.\nEl dia 27, a la Llibreria 22 es presentarà el llibre 'Antígona emmordassada', amb la presència d'alguns dels seus autors: la diputada de la CUP Mireia Vehí, l'advocada Montserrat Vinyets i l'activista saltenc Mostafà Shaimi.\nL'Operació Dixan, catorze anys després\nEl 9è Memorial Sebastià Salellas es clourà amb l'estrena del documental 'Dixan.Alger – Banyoles –Alger', que es projectarà per primer cop al Truffaut i s'acompanyarà amb un cinefòrum.\nEl film, que s'ha rodat gràcies a una campanya de micromecenatge, repassa com han refet la vida els detinguts ara fa catorze anys en el marc de l'Operació Estany, i a qui després de deixar lliures se'ls va obligar a tornar al nord d'Àfrica.\nEls autors viatgen fins a Alger per veure com és el dia a dia d'aquells a qui es va arrestar per suposadament pertànyer a una cèl·lula antiterrorista.\nUn operatiu fet en el marc de la Guerra de l'Iraq i que va desmuntar-se com un castell de cartes quan es va veure que les suposades substàncies químiques que se'ls atribuïen eren, en realitat, sabó.\nRecull d'articles i festa al carrer\nLa Fundació Tià Salellas, que any rere any organitza el Memorial, ja té la vista posada en el 2018, quan se'n celebrarà la desena edició.\nEntre les idees que es plantegen hi ha l'edició d'un recull d'articles de l'advocat gironí i la voluntat de treure els actes del Memorial al carrer, celebrant una festa a la plaça que la ciutat va dedicar al lletrat i activista, situada a la zona del Mas Ramada (al sector Est de la ciutat).", "response": "Del 23 de maig a l’1 de juny es recordarà, en el 9è Memorial Sebastià Salellas, l’advocat gironí amb documentals, debats i la presentació d’un llibre. El seu fill, Lluc Salellas, subratlla que les polítiques de seguretat i l’antiterrorisme eren a la base de les reflexions del seu pare, especialment com afecten les persones acusades de pertànyer a una organització terrorista.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1020", "instruction": "Explica'm breument les idees principals del text següent:", "context": "El govern d'Ada Colau no premerà l'accelerador amb la multiconsulta, tot i l'informe d'un òrgan consultiu de l'Ajuntament –la Comissió d'Empara del Reglament de Participació Ciutadana- que determina que s'ha de celebrar malgrat que el ple la va rebutjar.\nEl tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, i la regidora de Participació Ciutadana, Gala Pin, han instat a les entitats que van promoure les preguntes de la consulta a presentar un recurs de reposició contra la decisió del ple que va tombar-les, i han demanat als partits de l'oposició que rectifiquin perquè, segons Asens, el refús d'alguns va ser \"il·legal\".\nUna de les preguntes és sobre la remunicipalització de l'aigua i l'altra, sobre el canvi de nom de la plaça de l'esclavista Antonio López pel d'Idrissa Diallo, que va morir al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca.\nLes entitats que les promouen reclamaven repetir el ple que va tombar-la, però la comissió entén que no és necessari.\nPin ha defensat que cal \"no deixar que el futur de la ciutat el decideixin els interessos dels lobbies i empreses privades com pot ser Agbar\", que pugna perquè no es faci la multiconsulta, mentre que Asens ha carregat contra els partits sobiranistes.\nL'equip de Colau ha evitat donar calendaris, però el rellotge corre, i és que ja dona per fet que no es pot celebrar la multiconsulta abans de l'estiu, i només podria fer-se a la tardor (l'any que ve hi ha eleccions i el reglament impedeix fer-la).\nSi els serveis jurídics municipals l'accepten, llavors la proposta caldrà tornar-la a dur al ple municipal i tornar-la a votar.\nAra no hi ha prou suports en cap dels dos supòsits.\nL'oposició no mostra símptomes de rectificar\nSegons Pin, el recurs de reposició és \"una passa més perquè els grups municipals rectifiquin\", però ara com ara no donen símptomes de fer-ho, excepte la CUP, si bé els seus vots són insuficients.\nCiutadans ja va anunciar fa una setmana que no pensava canviar el vot contrari, i el PSC ho ha fet aquest mateix dijous.\nEl socialista Jaume Collboni ha avisat que només donaran suport a la multiconsulta quan es presenti una proposta \"que sigui sòlida des del punt de vista jurídic i transparent des del punt de vista econòmic\".\nEl PP difícilment farà cap pas per rectificar i el PDECat encara no s'ha pronunciat.\nEn tot cas, consideren que l'informe de la Comissió d'Empara evidencia que no s'ha actuat correctament des d'alguns grups.\n\"És clar que ho han fet malament\", sosté el vicepresident primer de la FAVB, Albert Recio, que ha lamentat que \"han intentat passar per davant de la participació ciutadana\".\nEl conflicte s'encamina a acabar amb un contenciós\nXapo Ortega (Metromuster) ha tornat a afirmar, com a portaveu de la iniciativa d'Idrissa Diallo, que senten \"molta vergonya\" d'haver de defensar una iniciativa de participació ciutadana quan no ho fan els partits, i ha retret que \"es deixin portar per interessos econòmics externs quan estan contravenint el propi reglament\".\nMíriam Planas, d'Aigua és Vida, ha indicat que les entitats intenten \"arreglar el desgavell\", i ha tornat a criticar que hagin primat més \"els interessos d'Agbar\" que els de la ciutadania.\nLes associacions també estudien presentar un recurs contenciós, que pot allargar el conflicte durant anys, però que és on temen que acabarà tot plegat perquè no confien que els partits rectifiquin.\nL'informe considera que els vots del PDECat i la CUP són invàlids\nL'argument central de la Comissió d'Empara és que, atenint-se al reglament de participació, els partits només poden votar en contra de les preguntes si es determina que no s'adeqüen a l'ordenament jurídic, i \"no per simples raons d'oportunitat, ja siguin ideològiques o estratègiques\".\nSosté que alguns grups –Cs, PSC i PP- així van al·legar-ho, tot i que \"amb poca motivació sobre el tema\", però dos –el Grup Demòcrata (el PDECat) i la CUP- no van fer referència a qüestions jurídiques durant la seva argumentació, raó per la qual els seus vots contraris \"no tenen validesa jurídica\".\nTenint en compte això, la comissió ha fet un nou recompte de tots els vots i conclou que la multiconsulta no es pot denegar.\nEs gira la truita en restar els vots contraris que considera \"sense fonamentació\" –els dels nou regidors del PDECat i els tres de la CUP en el cas només de la pregunta de l'aigua, ja que va votar a favor de l'altra-, i les dues preguntes surten aprovades per majoria simple.\nSeguint aquest raonament, la pregunta de l'aigua hauria rebut 16 vots a favor, 12 en contra fonamentats en la falta d'adequació a l'ordenament jurídic, 12 en contra sense fonamentació i 1 abstenció.", "response": "El ple de l’Ajuntament de Barcelona va votar en contra de la multiconsulta sobre la remunicipalitzacó de l’aigua i el canvi de nom de la plaça d’Antonio López, esclavista, per Idrissa Diallo, mort al CIE Zona Franca. Un informe posterior determina que alguns partits van votar en contra, però sense justificar-ho, de manera que la votació no té fonament. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2997", "instruction": "Explica'm breument les idees principals del text següent:", "context": "El primer tinent d'alcaldia de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha cridat a participar en la votació de l'1 d'octubre, i ha defensat un \"sí crític\" contra l'\"autoritarisme\" del PP.\nEn un article al diari 'Crític', Pisarello ha considerat que el sobiranisme republicà i progressista \"no pot quedar-se a casa\" tot i no compartir el full de ruta de JxSí.\n\"Les forces del canvi cometrien un greu error si no s'aixequen contra el PP i els seus atacs a les reivindicacions democràtiques d'autogovern\", ha argumentat.\nHa opinat que seria legítim un vot en blanc, pel no o pel sí, però ha apuntat que un \"sí crític\" tindria sentit per dos motius: \"com a forma de rebel·lió contra el centralisme i l'autoritarisme\", però també perquè seria \"una manera d'avançar cap a la proposta de fons majoritària entre els comuns\", que passa, ha dit, per un \"acord plurinacional, respectuós i entre iguals entre els diferents pobles i gents peninsulars\".\nPisarello ha insistit que no comparteix el full de ruta unilateral plantejat per JxSí i la CUP, però ha remarcat que, malgrat tot, \"quedar-se a casa no sembla una alternativa\".\n\"Mobilitzar-nos, i votar fins i tot amb un sí pot ser una manera de rebel·lar-se contra l'autoritarisme centralista i de fer avançar un possible acord plurinacional lliure i entre iguals\", ha assenyalat.\nUn acord, ha continuat, que \"posés en qüestió el projecte oligàrquic i elitista que s'ha imposat en els últims anys\" i que obrís pas a una \"nova convivència republicana, lliure i solidària entre els diferents pobles\" de la península.\nEl número dos de Colau a l'Ajuntament ha començat l'article criticant l'estratègia unilateral dels independentistes, perquè tot i ser \"legítima enfront d'un govern que ha negat tot diàleg i que ha practicat el bloqueig\", alhora implica \"alguns problemes innegables\" quan s'aplica a un referèndum, \"que, a diferència d'aturar un desnonament, exigeix assegurar garanties d'imparcialitat\".\nHa apuntat que aquesta manera d'actuar dificulta la implicació de sectors no convençuts, i més quan la majoria independentista \"s'ha vist forçada a ocultar informació i a restringir el debat parlamentari\" en tractar-se d'un \"desafiament a la legalitat\".\nTambé ha lamentat que el referèndum no hagi vingut acompanyat de mesures socials, fiscals o mediambientals, i més quan el PDeCAT \"s'ha negat a votar la moció de censura al PP i ha coincidit amb la dreta espanyola en moltes de les seves polítiques antisocials\".\nPisarello també s'ha queixat d'un cert discurs \"etnicista, classista i carrincló\" de l'independentisme, \"que allunya molta gent, des de sectors populars, especialment castellanoparlants i nouvinguts, fins a sobiranistes obertament no nacionalistes\".\nTot plegat bastaria, segons Pisarello, perquè moltes persones genuïnament catalanistes i d'esquerres no participessin l'1-O, però ha considerat que seria un \"error\" que les \"crítiques necessàries\" a moltes de les polítiques adoptades pel govern de JxSí \"deixin la via oberta a una intervenció autoritària del PP que lesioni encara més l'autogovern de Catalunya i que vulgui humiliar les seves institucions\".\nEl fracàs de l'1-O dificultaria l'exercici ple del dret a decidir\nI és que el primer tinent d'alcaldia ha opinat que el sobiranisme català no pot col·locar-se en cap cas al mateix nivell de \"l'ofensiu nacionalisme espanyolista\" de PP i Cs, amb el PSOE sumant-se \"massa sovint\".\nÉs per això que ha subratllat que si l'1-O hi ha urnes i no es posen en risc els treballadors municipals, \"seria difícil no implicar-s'hi\", perquè un fracàs de la cita seria més que el fracàs del full de ruta d'un govern, també un \"cop decisiu a la possibilitat d'avançar en l'exercici ple del dret a decidir\".\nCitant el gallec Xose Manuel Beiras, ha apostat perquè les forces progressistes i republicanes espanyoles comprenguin que bona part dels sobiranismes perifèrics són aliats, igual que els moviments sobiranistes han d'entendre que també cal una aliança amb les forces d'esquerres de l'Estat.\nAixí, tot i entendre qualsevol vot l'1-O, Pisarello ha considerat que un \"sí crític\" seria una proposta que \"bona part del sobiranisme progressista podria fer-se seva\" amb l'objectiu de \"facilitar les aliances que permetin l'impuls d'autèntiques propostes constituents, de refundació republicana, municipalista i internacionalista en les nacions perifèriques, en el conjunt de l'Estat i també a Europa\".", "response": "En un article al diari “Crític”, Gerardo Pisarello ha defensat participar en la votació de l’1 d’octubre amb un “sí crític” contra el PP. Malgrat el desacord amb el full de ruta unilateral de JxSí i la CUP, Pisarello insisteix en la implicació i la mobilització contra el “projecte oligàrquic i elitista” de Madrid. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2528", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "Els arqueòlegs contractats per l'Ajuntament de Linyola (Pla d'Urgell) han descobert una làpida que data del 1698 dins l'església de Linyola, a l'esquerra de l'altar.\nL'alcalde, Àlex Mases, ha explicat que el desembre passat, en conveni amb la Universitat de Barcelona, es va fer un estudi amb un georadar i es van trobar 17 possibles cavitats.\n\"Hem de veure amb les intervencions arqueològiques si són tombes o túnels que comuniquen amb la zona del castell, com diuen algunes llegendes del poble\", ha explicat.\nTambé volen determinar la situació d'una possible cripta.\nPer altra banda, Mases ha celebrat que la Generalitat hagi reconegut l'església de Santa Maria de Linyola, Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), i destaca que alguna de les particularitats del temple són el seu campanar octogonal i la portalada, obra de l'escultor italià, Andrea Fortunato de Peregrinis.\nL'alcalde de Linyola, Àlex Mases, ha explicat que aquesta primera actuació se centra en la capella lateral i amb la suposada entrada a la cripta.\nAquests treballs, ha afegit, costaran uns 14.000 euros, que pagarà l'Ajuntament, tot i que esperen rebre alguna ajuda del departament de Cultura i de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, depenent de la Diputació de Lleida.\n\"A partir del que trobem s'haurà de fer un full de ruta per poder concretar actuacions futures que permetin conèixer el passat ocult al subsòl\", ha explicat Mases, però per això caldrà més finançament.\nPer la seva banda, el mossèn Pere ha assegurat que \"ara és un moment d'espera il·lusionada per veure què en pot sortir\".\nUn escàner detecta disset buits al subsòl\nL'arqueòleg d'ILTIRTA Arqueologia, Andreu Moya, ha explicat que, en el marc de l'estudi que s'està fent per recuperar l'església, es va passar un escàner que detecta espais buits al subsòl per veure què hi havia i per veure si es trobava la cripta.\nA la nau de l'església es van detectar disset anomalies que podrien ser tombes i ara les estan sondejant per comprovar-ho.\nEn una d'elles, han trobat la coberta d'una tomba que conserva la làpida.\nSegons Moya, sembla que la làpida trobada pertany a una família del poble que es diu Mosset i que hi ha diverses persones entrades, ja que a la làpida hi figuren diversos noms.\nL'arqueòleg també creu que, possiblement, el primer dels noms, Francisco Mosset era rector de l'església ja que a la part superior de la làpida hi ha el símbol del rector, un barret de tres punxes, que encara s'aprecia tot i estar molt desgastat per l'erosió.\nL'escàner també es va passar pel presbiteri perquè, segons ha explicat Moya, hi ha referències orals que parlen que l'església tenia una cripta.\nLa interpretació de l'escàner \"no és clara\", ha dit, però s'ha detectat una anomalia, que podria ser una tomba o l'accés a la cripta, ha explicat.\nL'església de Santa Maria de Linyola, reconeguda BCIN\nL'alcalde de Linyola, Àlex Mases, ha donat a conèixer també aquest dimarts que la Generalitat els ha fet saber que, tal com van demanar, l'església de Santa Maria de Linyola reuneix motius suficients per ser Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).\nEl campanar octogonal, per exemple, explica Mases, és un element curiós perquè a Catalunya només hi ha dos temples més amb aquestes característiques i, a més, la portalada és d'un conegut escultor italià que va treballar a Catalunya i l'Aragó: Andrea Fortunato de Peregrini, que la va construir entre 1601 i 1603.\nVisites guiades sense reserva prèvia\n\"Una de les joies de la corona és l'església de Santa Maria de Linyola, coneguda com la catedral del Pla, ja que és la porta d'entrada al poble ja que destaca des de lluny\", ha destacat l'alcalde de Linyola, Àlex Mases.\nÉs per això que, per promocionar el patrimoni del poble s'ofereixen a partir d'aquest diumenge 24 de març set visites guiades sense reserva prèvia, totes elles en diumenge a les 10 del matí, que s'afegeixen a les visites guiades que es poden reservar al llarg de tot l'any.\nConcretament es faran el 24 de març, el 14 d'abril, el 19 de maig, el 16 de juny, el 15 de setembre, el 13 d'octubre i el 17 de novembre.\nUn dels plats forts de la visita, assegura Mases, és la pujada al campanar.\nUn campanar a 30 metres d'alçada amb una vista panoràmica de 360 graus.\n\"Es veu el Pedraforca, Montserrat i el campanar de la Seu Vella de Lleida\", explica l'alcalde, que avança que signaran un conveni de col·laboració amb el Turó de la Seu Vella per oferir descomptes si es visiten els dos monuments.", "response": "Un estudi amb georadar descobreix 17 cavitats, compatibles amb tombes i una cripta o un túnel que podria connectar amb el castell a l’església de Santa Maria de Linyola, segons explica el seu alcalde, Àlex Mases. També s'hi ha trobat una làpida del 1698 situada a l’esquerra de l’altar. La Generalitat ha declarat l’església Bé Cultural d’Interès Nacional. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1848", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "Lúdic, sorprenent, de qualitat.\nAquest és l'esperit que vol reivindicar el Black Music Festival, un certamen especialitzat en música negra que reforça la voluntat d'obrir l'espectre, d'acostar-lo a la gent i d'encomanar passió.\nEl cicle inicia la seva quinzena edició aquest divendres 4 de març, amb una inauguració oficial que comptarà amb l'actuació d'Akua Naru.\nEl concert, però, arriba després d'una sonada festa de presentació amb Patax, \"un concert que desmunta tots els esquemes\", en paraules del director del certamen, Pau Marqués.\nAquest espectacle, celebrat el dimarts 1 de març a la sala Luz de Gaz, dóna un nou aire de fusió –a través de jazz, flamenc i molta ànima negra– a les cançons de Michael Jackson.\nI aquest és un esperit que es vol mantenir al llarg de tota la programació.\nMarqués sap que la clau és la transversalitat: \"està bé especialitzar-te, però t'acotes en les possibilitats de créixer com a públic.\nBen mirat, als grans festival des jazz també hi ha de tot\".\nMalgrat que aquest és el seu primer any al capdavant del certamen, el director acumula una llarga trajectòria al capdavant de l'A cappella de Girona o l'Emergent d'arts escèniques, entre d'altres.\nUn bagatge d'anys com a gestor en tota mena d'esdeveniments artístics, i un aprenentatge que Pau Marquès posa ara al servei de l'esdeveniment.\n\"Enguany volem donar un nou enfocament al fet que la música negra hagi influït en tot els gèneres musicals actuals\", subratlla, amb la intenció d'explicitar aquesta influència en la programació.\n\"Ens hem plantejat la programació com un equilibri: diversos gèneres influïts per la black music, buscar un equilibri entre consagrats i novells, entre produccions pròpies i alienes, buscar equilibri entre artistes locals i artistes forans\".\nProgramació de primera amb novetats sucoses\nLa programació d'aquest 2016 passa per noms tan destacats com el cap de cartell, Stanley Clarke Band –\"una llegenda viva de la música, un home que va transformar la manera de tocar el baix\"–, pel concert inaugural d'Akua Naru, a La Mirona de Salt –\"l'actual reina del hip hop europeu\", o pel tribut a l'Amy Winehouse, \"una coproducció amb El Canal en la qual tenim molta confiança, amb l'actuació de la Gramophone Allstars i amb la presència del corista líder de l'Amy\", tal i com detalla Marquès.\nAquests reclams vénen acompanyats de sucoses novetats a la programació, com el Black Music Pícnic, una proposta per ambient familiar i una experiència \"que ens agradaria que es consolidés, com passa amb el Jazz Pícnic de Terrassa\".\nPensat per a tots els públics, l'actuació compta amb A Contra Blues, millor banda europea de blues.\nMarquès també vol destacar el debut de la Black Music Big Band, \"un projecte nou que està format per joves d'entre 13 i 25 anys\".\nLa idea era crear una Big Band especialitzada \"amb la intenció que sigui estable durant tot l'any i el proper 2017 pugui acompanyar algun artista del Black Music\".\nEl repte de fer créixer el festival\n\"El Black Music és un festival consolidat, amb un nom fet\", explica Marquès.\n\"M'encanta la música negra, però no vaig de savi –subratlla–.\nCrec que el que ha de tenir un director de festival és criteri, saber escoltar, veure què hi ha aquí i allà, i fer endreça i neteja.\nI confesso que m'ho ho trobat molt bé, molt endreçat\", afirma, entre rialles.\nLa il·lusió de fer bé la feina hi és, i es nota.\nPer això, el festival encara aquesta edició amb alguns reptes que l'han de seguir fer creixent, com ara ampliar-ne el radi d'acció.\n\"El festival té un epicentre a Girona-Salt, que és d'on és i on vol ser –explica–.\nPerò volem teixir un eix mediterrani amb Barcelona, Girona i Perpinyà.\nEstem treballant per consolidar-ho de cara a edicions futures\".\nAquest creixement, però, no vindrà amb una ampliació de dates.\n\"De fet, al contrari: enguany hem escurçat una setmana respecte l'any passat.\nPerò sí que podem créixer en número de poblacions.\nA Girona ja ho ha fet i tenim actuacions a Fornells, Cervià de Ter o la Bisbal\".\nSense oblidar que també s'ha de créixer a nivell de qualitat.\n\"Hi ha molt de camp per córrer\".\nUn festival com aquest ha de lluitar cada any per esquivar la crisi de públic que viu el sector.\n\"És evident que, en general, patim una crisi de públic important.\nCosta molt fer venir el públic, i per això ens volem obrir a diferents gèneres, justament per ampliar el ventall\".\nDesprés de quinze anys de funcionament, consolidació i creixement, potser ara és l'hora de donar aquest darrer impuls, anar un pas més enllà.\n\"El festival té potencia per si mateix i està molt consolidat\".\nAra només falta que, del 4 al 20 de març, el màxim de gent possible vulgui gaudir i deixar-se sorprendre per aquesta programació de primera.", "response": "Del 4 al 20 de març, a Girona i Barcelona, es viurà el 15è Black Music Festival, un festival consolidat amb actuacions diverses que busquen l’equilibri i la qualitat com les d'Akua Naru, Patax, Stanley Clarke Band i A Contra Blues. Una proposta nova en l’àmbit familiar és el Black Music Pícnic, on debutarà la Black Music Big Band.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_27", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "El portaveu de Podem en les Corts, Antonio Montiel, ha assegurat este dimecres que la proposició de llei del servici públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, que es votarà este dijous al parlament valencià, és “una bona llei” amb “bastant seguretat jurídica”, i alhora ha ressaltat, respecte als extreballadors de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), que “es podia haver esgotat la via de diàleg” perquè havia “espai per a algun tipus d’acord”.\nEn una trobada amb els mitjans, Montiel ha destacat que esta llei era “una bandera” per a Podem com partit, ha assegurat que se sent “raonablement satisfet” amb la norma que passarà pel ple després de la tramitació parlamentària i ha indicat que es tracta d’un text “voluntarista” i amb un important “segell de valors” i mecanismes per a evitar que la radiotelevisió siga “el mas del partit de torn”.\n“Faríem un flac favor a tota la societat si el debat es quedara reduït als extreballadors”, ha sostingut el diputat, que ha indicat que era “de justícia com a mínim mantindre les condicions de l’ERO”.\nEn este sentit, ha recordat que la proposició de llei recull per a les contractacions temporals una borsa de treball per mèrits en la qual es valorarà com a “mèrit diferenciat” haver treballat en l’antiga RTVV, haver accedit mitjançant procés selectiu i l’antiguitat.\nTot i això, ha defensat que l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic del 2007 permet, tal com ha plantejat Podem en una esmena que seguirà defensant este dijous, malgrat que no ha estat recolzada per la resta de grups a la comissió, utilitzar el concurs de mèrits en la provisió definitiva de llocs en els casos en els quals hi haja identitat, facultant al Consell Rector per a fer-ho.\nHa explicat que això no suposa incorporar automàticament als exempleats, sinó que quan el director general faça el disseny de la plantilla haurà llocs nous, que no existien en l’antiga RTVV, però altres, com el cas dels il·luminadors, seran els mateixos i en este cas podria convocar-se un concurs al qual podrien presentar-se extreballadors de RTVV.\nTot i això, ha manifestat que “vist allò vist” es quedaran sols en esta esmena.\n“No tenim problema a defensar el nostre argument i èticament és irreprotxable”, ha ressaltat Montiel, que ha reconegut que han intentat arribar a una solució negociada i li “fa mal” no haver-ho aconseguit perquè “els extreballadors no són els culpables de la situació que es va crear en RTVV”.\nHa assenyalat, respecte a si el seu grup podria haver pressionat més a PSPV i Compromís en este sentit després de ser aliment del Consell, que són “massa lleials com per a provocar danys irreparables en el Govern del Botànic”.\nNEGOCIACIÓ PARAL·LELA\nRespecte a la possibilitat que este mateix any l’Audiència Nacional poguera dictar sentència favorable al recurs de GCT sobre l’ERO de RTVV, Montiel ha dit que “la via del diàleg no s’esgota amb la llei aprovada” i ha assegurat que “hi ha mecanismes per a negociar en paral·lel” i aconseguir “una eixida negociada”.\nHa assenyalat que és “possible” que davant d’una sentència així els servicis jurídics de la Generalitat, per inèrcia, recorregueren al Tribunal Suprem, però ha apuntat que això no tindria sentit, tenint en compte que caldria apostar, arribat el moment, per a “arribar a acords”.\nSobre els terminis per a la posada en marxa del servici, ha insistit que no haurà un altre 29 de novembre sense RTVV però el grau de funcionament de la graella o la plantilla serà responsabilitat del Consell Rector i el director general, que no serà nomenat fins a setembre però les funcions del qual podrà assumir el president del consell fins aleshores, tal com preveu la llei.\nPrecisament, sobre el nomenament dels membres del Consell Rector, ha apostat per arribar a un acord previ per part dels grups per a presentar una llista tancada.\nMontiel ha indicat que el seu objectiu és, com a mínim, aconseguir dijous que Ciutadans voti a favor de la llei i que el PP s’abstinga, i alhora ha avançat que plantejarà al Consell llançar un festival de cinema d’animació en la Comunitat per a tindre una “indústria puntera” a Europa en este àmbit.", "response": "El portaveu de Podem a les Corts Valencianes, Antonio Montiel, ha defensat la proposició de llei de radiodifusió i televisió valenciana i assegura que aporta força seguretat jurídica. En el cas dels extreballadors de RTVV, considera que hi havia marge per arribar a un acord i que una esmena seva planteja que puguin utilitzar el concurs de mèrits.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_323", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "Prop d’una vintena d’eurodiputats de diversos països i grups polítics s’han concentrat aquest dimarts a l’entrada principal del Parlament Europeu, a Brussel·les, per protestar contra l’empresonament dels presidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.\nSostenint cartells amb la imatge dels dos líders i el missatge en anglès ‘llibertat pels presos polítics catalans’, els concentrats han reivindicat l’alliberament de Sànchez i Cuixart.\nDesprés dels eurodiputats, han agafat el relleu diverses persones convocades per l’ANC de la capital belga, que han lluït també cartells de denúncia i estelades.\nEntre els diputats que han assistit a les portes del Parlament Europeu aquest dimarts al migdia per la protesta hi ha polítics dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), els liberals (ALDE), els Verds/ALE o l’Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica (GUE/NGL).\nUn d’ells és l’europarlamentari i ex-ministre d’Exteriors eslovè Ivo Vajgl, d’ALDE.\nVajgl afirma a l’ACN que tem que el govern de Madrid ‘està cometent un error rere l’altre’ i està en ‘conflicte’ amb els principis ‘bàsics’ de la democràcia.\n‘Si en algun país del món, algú empresonés els líders de manifestacions pacífiques cridaríem que s’estan vulnerant drets humans’, afirma.\n‘El mateix s’aplica a Espanya’, afegeix.\nSegons Vajgl, l’empresonament ‘és una molt molt mala manera ’.\n‘En lloc d’acceptar l’oferta d’un diàleg obert i just, el govern espanyol fa ús de la repressió i pensa en més mesures repressives’, lamenta l’eurodiputat.\nL’eslovè considera que ‘no és un problema d’Espanya’, sinó ‘un problema creixent en la democràcia Europea’.\nPer la seva banda, el flamenc Mark Demesmaeker (ECR), que també ha assistit a la concentració, assegura que Espanya ha creuat una ‘nova línia vermella’ amb l’empresonament de Sànchez i Cuixart.\n‘No pot ser considerat un fet criminal’, afirma sobre les manifestacions pacífiques.\n‘Pots esperar que això passi a Turquia o a Rússia però no a la Unió Europea’, diu Demesmaeker a l’ACN.\n‘Espanya no està respectant la democràcia i els drets humans’, denuncia l’eurodiputat.\nDemesmaeker recorda que ell va veure amb els seus propis ulls ‘la violència policial’ de l’1 d’octubre, ja que era a Catalunya pel referèndum.\nLamenta també que davant dels darrers esdeveniments la Comissió Europea ‘es mantingui en silenci’.\n‘Estic decebut i enfadat’, sentencia.\nPer la seva banda, la presidenta de l’Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica, Gabriele Zimmer, afirma en declaracions a l’ACN després de la concentració que no està ‘contenta’ per l’empresonament dels líders catalans perquè el govern de Madrid i les institucions de l’Estat ‘haurien d’haver evitat tot el que pogués escalar la situació’.\n‘Ara tenim una situació molt complicada entre Catalunya i el govern espanyol i cal calmar la situació’, afegeix.\nEn aquest sentit, fa una crida a Madrid perquè trobi ‘solucions polítiques’ i la manera d’iniciar un ‘diàleg’ amb Catalunya.\n‘Hem vist la protesta d’ahir a la nit arran de la detenció dels dos líders de la societat civil i la gent entén que la situació està escalant’, explica l’alemanya, que insisteix en el fet que no es ‘necessita’ més escalada.\nA banda d’eurodiputats estrangers, no hi han faltat els catalans d’ERC Jordi Solé i Josep Maria Terricabras, el del PDECat Ramon Tremosa i el d’ICV Ernest Urtasun.\nJosep Maria Terricabras afirma a l’ACN que les detencions de Sànchez i Cuixart són ‘un atac terrible’ a la llibertat d’expressió i a la llibertat de manifestació.\nA més, el polític indica que a Europa ‘se sap tot’ i que si les institucions europees reaccionen ‘poc’ i amb ‘lentitud’ davant dels esdeveniments és perquè ‘defensen els estats’.\nPer una altra banda, Jordi Solé indica que és una ‘vergonya’ que hi hagi ‘presoners polítics’ l’any 2017.\n‘Mai hauria pensat que durant la meva vida de ciutadà amb plens drets veuria aquesta situació’, admet.\nEn aquesta línia, Solé assenyala que tant Sànchez com Cuixart han estat empresonats pel que ‘pensen i defensen’.\n‘El senyor Rajoy és una incomoditat per a Europa encara que els mandataris no s’atreveixin a expressar-ho’, declara.\nPer la seva banda, Ramon Tremosa es mostra ‘content’ per les reaccions dels europarlamentaris davant les detencions de Sànchez i Cuixart.\nTot i això, explica que ‘espera’ que la Unió Europea deixi de tenir un discurs ‘segrestat per algunes grans capitals’ i que ‘defensi’ valors europeus com ara la llibertat i la democràcia.\n‘Espero que Europa estigui a l’altura dels valors europeus que ha de defensar’, afegeix.", "response": "Davant del Parlament Europeu de Brusel·les, s’han concentrat uns 20 eurodiputats de diferents països i grups polítics per protestar per l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els europarlamentaris no entenen l’escalada del conflicte i critiquen el govern espanyol per no dialogar i buscar una solució política. Les institucions europees són lentes i defensen els estats.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_31", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears defensen que l’adaptació al nou reglament europeu sobre la gestió de la pesca d’arrossegament -que entrarà en vigor el 2020- preservi la flota actual i compensi la possible reducció de possibilitats de pesca amb una millora de la comercialització i la recuperació de recursos pesquers.\nLa consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha remès per carta el posicionament dels tres governs al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació espanyol, Luis Planas.\nLa missiva a què ha tingut accés l’ACN recorda que els tres territoris acullen el 80% de la flota d’arrossegament de tota la façana mediterrània de l’estat espanyol.\nEn la carta, la consellera Jordà recorda que, de fet, Catalunya té la major flota d’arrossegament del litoral mediterrani i que el sector està particularment exposat a les decisions que prengui l’executiu espanyol durant aquest any sobre com implementar el nou reglament europeu sobre la gestió de la pesca demersal a la Mediterrània Occidental.\nTot i això, la carta remesa al ministre d’Agricultura recull els posicionaments acordats entre els governs de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià en el marc de les reunions bilaterals mantingudes.\nEls executius recorden que la flota d’arrossegament ha perdut entre el 40 i el 50% de les embarcacions i que això l’ha portat al ‘límit’ de la viabilitat com a ‘sector central’ de l’economia pesquera.\nPer això, demanen que la política de flota giri a l’entorn al manteniment de la seva mida i evitant la pèrdua neta de més embarcacions.\nL’objectiu ha de ser, segons els tres governs, assegurar que la flota d’arrossegament actual supera amb èxit el període de transició cap a la recuperació del recurs durant el qual es reduirà l’esforç pesquer (dies de pesca anuals), compensant el treball fet amb una gestió més intel·ligent de l’activitat que inclogui, entre d’altres aspectes, la millora en la valorització del producte i la comercialització.\nA més, aposten per potenciar la gestió conjunta dels dies de pesca anuals per part de les confraries o les seves agrupacions sobre una base territorial, que afavoreixi la gestió intel·ligent de l’esforç pesquer en els diferents caladors locals.\nD’altra banda, rebutgen la implantació de qualsevol model basat en l’assignació individual de drets de pesca comercialitzables, atès que a creació d’un mercat de drets, diuen, implicaria la destrucció del model territorial tradicional de pesca mediterrani.\nEls governs veuen necessari assegurar que el sistema de determinació de l’esforç pesquer base inicial no perjudiqui les flotes d’aquells territoris que han anat fent vedes de pesca estacionals o altres sistemes equivalents de reducció de l’esforç en els darrers anys, davant d’aquelles que no ho han fet.\nEn aquest sentit, reclamen que els esforços addicionals voluntaris de conservació del recurs vagin en benefici directe d’aquells que els practiquen i que la reducció suplementària de la mortalitat pesquera sigui corresposta amb un menor requeriment de reducció de l’esforç pesquer en forma de dies de pesca.\nLa consellera s’hi ha referit a Tarragona abans de reunir-se amb representants de la Confraria de Pescadors de la ciutat.\nJordà ha explicat que el govern espanyol ‘no veu amb mals ulls’ les seves propostes i que el nou model no significa que hagin de desaparèixer més barques, sinó tot el contrari.\nTeresa Jordà s’ha felicitat pel fet que la confraria tarragonina hagi deixat enrere la crisi del peix blau gràcies al conveni amb Mercadona -a qui venen directament gairebé tot el seu producte-.\nTot i això, la consellera els ha traslladat el desig que tot el sector del peix blau vagi unit i actuï ‘com un tot de país’ per tal de tenir més força.\nMentrestant, la consellera ha assenyalat que continua en marxa l’estudi científic que analitza l’estat de les poblacions de seitó i sardina a la costa catalana.\nD’altra banda, la consellera d’Agricultura ha explicat que la Diputació de Tarragona s’ha compromès a contribuir a impulsar el pla de valorització de l’avellana, una eina que estableix una quarantena d’actuacions estratègiques per millorar la producció, el consum i la promoció de la fruita seca.\nJordà ha detallat que amb el president de la corporació, Josep Poblet, s’han emplaçat a escollir mitja dotzena de línies on s’hi puguin destinar recursos.\nLa consellera ha mantingut el compromís adquirit amb el sector pel qual es concretarien les mesures a prendre de forma més urgent.\nPrecisament, aquest dimarts els pagesos de l’avellana han convocat una altra tractorada entre el Morell i Tarragona perquè s’apliqui un pla de xoc per al sector, que ha patit una campanya ruïnosa.", "response": "Catalunya, el País Valencià i les Illes han enviat una carta al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació espanyol per defensar la flota actual d’arrossegament davant l’adaptació al nou reglament europeu. Asseguren que el model tradicional de pesca mediterrani desapareixeria amb la implantació d’un mercat de drets i demanen compensar la probable reducció de pesca amb una gestió més intel·ligent de l’activitat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2692", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "L'empresa gironina de Can Castelló traurà properament xuixos amb dos gustos nous: un de 'lemon pie' (un pastís de llimona amb merenga) i un altre de cafè.\nAquests dos nous tipus de xuixo se sumen a la resta de sabors que ja tenien fins ara (el de crema, el de crema de ratafia, el de xocolata, el de torró de Xixona, el de poma i el de pastís de formatge).\nA més, Can Castelló també ha començat a comercialitzar xuixos elaborats de forma artesanal però congelats que permeten la distribució d'aquest dolç gironí a altres països com el Regne Unit o Alemanya.\nUn dels propietaris de Can Castelló, Julià Castelló, ha assegurat que han estat dos anys buscant la fórmula que permetés garantir la qualitat del producte tot i estar congelat.\nEls xuixos són uns dolços típics de Girona que estan farcits de crema.\nUna de les marques històriques de la ciutat que elabora aquest dolç és la marca Can Castelló.\nAra, ha optat per obrir-se a nous públics i experimentar amb xuixos de gustos diferents.\nÉs el cas del xuixo de pastís de llimona amb merenga (seguint la recepta del 'lemon pie') o del de cafè.\nAquestes dues noves varietats es sumaran a la carta de xuixos de Can Castelló a partir del mes de març.\nDe tota manera, ja fa temps que els propietaris d'aquesta empresa han decidit \"posar al dia recepta centenària\" amb gustos com ara una crema de ratafia, de torró de Xixona o un xuixo sense crema i només amb un 'chutney' de poma.\nUn dels propietaris, Julià Castelló, també ha explicat que porten dos anys treballant per trobar una manera de congelar els xuixos sense que perdin el gust.\nJulià Castelló ha explicat que aquests dolços poden durar \"un màxim de tres dies\" i per això limita molt la distribució del producte.\nAra, han trobat la manera de fer-los artesanals i fidels a la recepta original però aptes pel congelador.\nJulià Castelló ha explicat que han recorregut a \"tècniques de congelat molt ràpides\" per aconseguir un producte de \"cinquena gamma\" i d'aquesta manera repartir el xuixo congelat amb una qualitat \"premium\".\nA més, el fet de repartir-lo congelat ha permès que els xuixos es puguin oferir en un restaurant del xef Paco Pérez a Manchester (Regne Unit) i també en un altre establiment a Berlín.\nAra, Julià Castelló ha avançat que estan en converses per comercialitzar-lo al sud de França.\nUna vegada als restaurants, els cuiners només l'han de descongelar uns minuts abans o també li poden donar un punt de calor escalfant-los al forn, al grill, a la paella o a la brasa.\nPedagogia per reconèixer el bon xuixo\nJulià Castelló ha demanat als gironins \"pedagogia\" per reconèixer un xuixo ben elaborat i distingir-lo dels industrials.\nSegons l'empresari, la intrusió dels dolços industrials ha fet que el producte es devalués perquè aquests no oferien la qualitat dels originals.\nDe fet, Castelló ha explicat que la massa del xuixo és \"molt difícil de fer i molt delicada\" ja que s'assembla molt a una pasta de full, però porta llevat i això fa que es trenqui molt sovint.\nPer aquest motiu, molts productors industrials utilitzen un altre tipus de pasta i hi injecten la crema.\nEn el cas de Can Castelló, ells han apostat per mantenir \"pràcticament\" la mateixa recepta durant els 120 anys d'història.\nL'única cosa que s'ha canviat amb el temps és que al principi s'utilitzaven greixos animals per fer la pasta i ara s'han substituït per vegetals.\nSobre la tècnica, Julià Castelló ha assegurat que es conserva des dels seus inicis.\nAquesta consta en estirar un tros de massa, posar-hi crema a l'interior i després tancar la pasta en forma de cilindre.\nUna vegada el farcell està tancat s'ha de fregir \"un minut\" i després ja es pot arrebossar amb sucre.\nCanvis de gramatge\nUna altra cosa que Julià Castelló ha canviat en els últims anys respecte a la recepta original és el pes de cada xuixo.\nSi bé l'empresari ha explicat que en uns inicis la seva família feia xuixos de 100 grams, des del 2004 ell va optar per reduir-ho a 50 grams i, d'aquesta manera, fer-lo més lleuger.\nAra, està experimentant amb un pes encara més petit, de tan sols 25 grams.\nAquest format està pensat per als càterings i es farà en tres gustos dolços diferents: el de crema, el de crema de ratafia i de xocolata.\nA més, Julià Castelló també preveu farcir aquests xuixos petits de foie d'ànec, de sobrassada i de crema de formatge.\nFórmules innovadores que han de permetre mantenir el xuixo actualitzat.", "response": "Can Castelló, una empresa gironina, traurà xuixos amb dos gustos nous, pastís de llimona i cafè, que s’afegeixen als de crema, crema de ratafia, xocolata, torró de Xixona, poma i pastís de formatge. Durant dos anys han investigat fins a trobar la fórmula per distribuir els xuixos artesanals congelats i poder-los exportar al Regne Unit i Alemanya.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2803", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "La possibilitat que la plantilla de Nissan presenti una demanda col·lectiva contra la companyia pren força.\nAixí s'ha anunciat en una assemblea que s'ha celebrat aquest dissabte a Montcada en què han participat centenars de treballadors.\nLa trobada, arriba després que aquest divendres per la nit es trenquessin les negociacions entre la direcció i els representants sindicals, i la multinacional fes la seva \"última oferta\".\nEl comitè d'empresa acusa la companyia d'estar \"imposant\" la seva voluntat.\nReclama un pla d'industrialització, unes indemnitzacions justes i que no s'acomiadi cap empleat mentre la planta segueixi activa.\nAlhora, fan una crida perquè les administracions intervinguin i adverteixen que mantindran els piquets.\nSota un sol de justícia, centenars de treballadors de Nissan s'han concentrat amb paraigües i para-sols, en un solar que l'Ajuntament de Montcada els ha cedit per organitzar aquesta assemblea.\nEls representants sindicals s'han mostrat molt crítics amb la direcció i han demanat a la plantilla que segueixi \"en peu de guerra\" per demostrar a la multinacional que no cedirà davant el que consideren que és una \"imposició\".\nHan deixat clar que no acceptaran \"l'última oferta\" de l'empresa i han instat la companyia que faci una passa enrere i escolti les demandes dels treballadors.\nTot i que el període de consultes ja ha acabat, obren la porta a seguir negociant, sempre i quan es tinguin en compte les seves reclamacions.\nLa principal d'aquestes peticions gira al voltant de la reindustrialització.\nConsideren que la companyia hauria d'implicar-se més.\n\"Nissan és qui vol abandonar i deixar enrere 40 anys d'història\", explica Miguel Ruiz, secretari general de Sigen-USOC a l'empresa, que recorda a la direcció que \"té una responsabilitat social\".\nA banda, exigeixen que es mantinguin tots els llocs de treball fins que no s'aturi l'activitat industrial a les fàbriques catalanes.\nDijous, Nissan va obrir la porta a ajornar el tancament sempre que els treballadors abandonin la vaga indefinida i reiniciïn la producció a finals d'agost.\nLa direcció s'ha compromès a no acomiadar ningú fins a final d'any, però, després, vol \"gestionar l'excedent\" de 660 treballadors a partir del començament del 2021.\n\"No podem consentir que mentre estem produint hi hagi empleats que hagin de sortir de l'empresa de forma traumàtica\", apunta Ruiz.\nUn altre dels aspectes que els amoïna són les indemnitzacions que s'haurien d'aplicar.\nL'empresa ha plantejat tres franges d'edat, per les quals ha establert diferents condicions.\nEls sindicats reclamen major protecció pel segment d'entre 50 i 55 anys.\nConsideren que es tracta de persones que estan arribant al final de la seva vida laboral i que poden trobar-se \"en risc d'exclusió social\".\nDemanda col·lectiva a punt\nDavant aquesta situació.\nEl comitè d'empresa ha assegurat que ja té preparada la demanda col·lectiva.\n\"Els nostres advocats han estat argumentant-la i si dimarts l'empresa diu que aquesta és la seva proposta i res no canvia, evidentment ens veurem abocats a presentar-la\", remarca el secretari general de Sigen-USOC.\nTot i això reconeix que no és la sortida desitjada, ja que implicaria entrar en un procés judicial que podria dilatar-se molt en el temps.\nRuiz ha aprofitat per retreu-re al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i al vicepresident, Pablo Iglesias, que no intervinguin.\n\"És una vergonya que una empresa que ha utilitzat fons públics pugui abandonar les seves operacions i deixar més de 25.000 famílies sense feina i mentint\".\nAlhora, recorda al president de l'Estat que el mes de gener passat va dir que els llocs de treball dels empleats de Nissan estaven garantits.\n\"Qui ens fa fora és l'empresa, vostè hi te molta responsabilitat\", ha advertit a Sánchez.\nPer la seva banda, el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, assegura que un cop trencat el període de consultes, la plantilla només pot protegir-se jurídicament impugnant aquests acomiadaments.\n\"Farem una demanda col·lectiva en contra de les causes objectives que ha intentat justificar l'empresa per trobar la nul·litat dels jutjats\", ha detallat.\nPacheco lamenta que s'hagi arribat a aquest punt, però fa responsable del fracàs de les negociacions a l'empresa.\n\"Només tenien al cap utilitzar l'Estaut dels Treballadors per fer els acomiadaments de la forma més econòmica possible i aquesta ha estat la dinàmica de la negociació\", ha lamentat.\nLa plantilla mantindrà els piquets a les fàbriques de Montcada i Reixac i Sant Andreu, i també la vaga indefinida que fa més de 90 dies que dura.\n\"No confiem en l'empresa\", indica Ruiz que diu que temen que vulgui emportar-se alguns dels materials que hi ha en aquestes factories i que s'utilitzen per fabricar models per Renault.\n\"Hem fet una crida per secundar els piquets\", ha apuntat Ruiz.\nDurant l'assemblea s'han sentit moltes veus crítiques contra FranK Torres, el responsable d'operacions industrials de Nissan.\nAlguns empleats l'han titllat de \"mercenari\" i \"rata\" .", "response": "Quan fa noranta dies que estan de vaga, la plantilla de Nissan estudia presentar una demanda col·lectiva contra l’empresa. La darrera reunió va acabar amb les negociacions trencades. Nissan reclama que s’acabi la vaga i es reiniciï la producció mentre que els treballadors exigeixen un pla de reindustrialització, indemnitzacions justes i que no s’acomiadi cap treballador mentre la planta estigui activa.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1252", "instruction": "Sintetitza el text següent:", "context": "El Jutjat de Primera Instància Número 1 de Girona ha resolt que l'Exèrcit espanyol pugui participar al saló Expojove, però manté el veto a l'uniforme militar.\nLa interlocutòria estima dues de les mesures cautelars que demanava el Ministeri de Defensa i permet que les forces armades puguin tenir estand al saló, que se celebrarà de l'11 al 14 d'abril.\nA més, el jutge resol mantenir aquesta mesura cautelar fins que no hi hagi sentència.\nÉs a dir, que es pot aplicar també en edicions posteriors a la del 2018.\nPer contra, la interlocutòria sí que permet a l'organització \"excloure la presència de personal uniformat a l'estand\".\nLa batllessa de Girona, Marta Madrenas, diu que la decisió del jutge els satisfà perquè dona compliment al codi ètic de Fira de Girona i confia que l'Exèrcit no participi al certamen.\nPrecisament, perquè les forces armades sempre han defensat la necessitat d'anar-hi amb uniforme, i no fer-ho seria \"incongruent\" i –segons entén Madrenas- \"aniria contra els seus principis\".\nLa interlocutòria, que signa el magistrat Joan Marsal, havia de resoldre sobre les tres mesures cautelars que sol·licitava el Ministeri de Defensa espanyol.\nLa primera, que les forces armades puguin participar al proper Expojove (que començarà la setmana vinent); la segona, que aquesta decisió es faci extensiva als tres anys de veto; i, la tercera, que la Fundació Fira de Girona no pugui excloure la presència de soldats uniformats a l'estand.\nA l'hora de resoldre, el magistrat agrupa les dues primeres mesures cautelars perquè entén que són \"les cares de la mateixa moneda\" i l'una és \"conseqüència\" de l'altra.\nPel què fa a si els soldats poden o no vestir uniforme, però, la interlocutòria ho tracta a part, perquè entén que aquesta mesura, sobretot, es basa en la \"discrepància\" a l'hora d'interpretar el codi ètic de la Fira.\nEl jutjat conclou que l'Exèrcit espanyol pot participar a l'Expojove i fixa que aquesta mesura cautelar es mantingui fins que hi hagi sentència.\nA l'hora de fonamentar-ho, la interlocutòria es basa, sobretot, en una qüestió de terminis.\nSegons recull l'escrit, Fira de Girona no va aprovar les normes de participació als diferents certàmens que organitza fins al 26 d'abril del 2017.\nÉs a dir, un mes després que s'hagués celebrat el darrer Expojove.\nSabien que no podien dur uniforme\nPel què fa a l'uniforme, el Jutjat de Primera Instància Número 1 tomba la demanda que li feia el Ministeri de Defensa.\nEl magistrat entén que Fira de Girona pot vetar la vestimenta militar en base al seu codi ètic.\nUnes normes que ja eren vigents per a l'edició de l'Expojove del 2017, i de les quals l'Exèrcit n'estava al càrrec.\nPrecisament, la interlocutòria recorda que abans que se celebrés el certamen, \"hi ha correus del març de 2017 en què la Fundació Fira de Girona informava el Ministeri de Defensa que la uniformitat militar conculcava el seu codi ètic\".\nEl magistrat no entra en el fons de la qüestió, però sí que argumenta que en cap moment l'Exèrcit va manifestar el seu desacord amb aquesta interpretació ni va acudir als tribunals per denunciar-ho.\n\"La inactivitat judicial del Ministeri de Defensa davant d'aquesta interpretació del codi ètic, que li era coneguda des de fa més d'un any, impedeix adoptar la mesura cautelar sol·licitada\", subratlla interlocutòria.\nLa decisió no és ferma i s'hi pot interposar recurs d'apel·lació davant l'Audiència de Girona en un termini de vint dies.\nParticipar seria \"incoherent\"\nla batllessa de Girona, Marta Madrenas, assegura que la resolució els satisfà perquè entén que avala el codi ètic de Fira de Girona.\nMadrenas diu que ara, després de conèixer-se la interlocutòria, la pilota està damunt del teulat del Ministeri de Defensa (que és qui haurà de decidir si sol·licita o no participar a l'Expojove).\nL'alcaldessa, però, entén que seria \"incoherent\" que les forces armades demanessin tenir estand.\nPrecisament, perquè sempre han mantingut que vestir uniforme militar era essencial (com a un dret i un deure).\n\"Aniria en contra del què ells mateixos han defensat\", diu Madrenas, que també entén que si l'Exèrcit participés a l'Expojove aquest any \"inhabilitaria els arguments que els han portat a presentar la demanda\".\nFira de Girona està pendent ara de rebre o no resposta del Ministeri de Defensa espanyol.\nDes de la Fira, però, ja han advertit que els espais estan pràcticament distribuïts i que, d'aquí a pocs dies, començaran ja a muntar el certamen.", "response": "El Jutjat de primera instància de Girona resol que l’exèrcit espanyol podrà participar en el saló Expojove de la ciutat, però sense l’uniforme militar, per complir amb el codi ètic de la Fira de Girona. L’ajuntament es mostra satisfet per la resolució i creu que l’exèrcit no hi participarà. El ministeri de Defensa decidirà si sol·licita un estand o no.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1403", "instruction": "Sintetitza el text següent:", "context": "Feliu Formosa (1934) és un dels grans noms de la literatura catalana de tots els temps.\nSi algú en té cap dubte, només ha de revisar la seva trajectòria, sempre impecable, plena d'ofici i rigor, sacsejadora com poques.\nLa seva obra compta amb l'afegit de veure's diversificada com a poeta, traductor, dramaturg, actor, activista, director, professor de l'Institut del Teatre, prologuista i articulista.\nActivitats que el conformen com un dels puntals intel·lectuals del país, amb una obra que parla per si mateixa i que aquest mes de febrer compta amb quatre novetats literàries més.\nCasualment, arriben a les llibreries, alhora, el dietari El present vulnerable (Núvol), la tria personal de poemes Papallona de l'ombra (Pagès Editors), la traducció dels poemes d'Else Lasker-Schüler El meu piano blau (Adesiara), i el número especial de 240 pàgines de la revista El Procés, arriben a les llibreries pràcticament al mateix temps, amb una singularitat remarcable, ja que les quatre obres es corresponen amb els pilars que han fonamentat la seva producció: poesia, traducció, teatre i dietarisme.\n\"La traducció és la base de tota la meva obra\", explica Formosa.\nEll mateix confessa que no va començar a fer poemes fins al 1972.\n\"Portava ja uns quants anys de militància política al PSUC –soc un de tants ex-psuqueros que volten pel món– i, aleshores, em va semblar que el partit era una càrrega excessiva.\nVaig deixar-ho.\nLa primavera del 72 vaig començar a escriure poesia, després d'haver fet molt de teatre\".\nDos anys després, un altre fet marcaria l'esclat de l'obra que encara havia de venir: la mort de la seva primera dona.\nEl dietari del trasbals\nUn trasbals que té molt de pes a El present vulnerable, una obra que és com tres llibres: un de més cultural i literari, un altre sense dates que ve després de la mort de la dona, i un diari dels dubtes i de l'angoixa, escrit a partir del 76.\nHi veurem el contacte amb Joan Vinyoli o una intensa activitat teatral.\n\"La gent de teatre són molt bona gent\", rebla, per afegir que \"els poetes estan en un pedestal.\nLes persones del teatre, per contra, toquen de peus a terra\", mentre mostra un somriure juganer.\nEl present vulnerable és el primer dietari de Formosa, un gènere que ha conreat amb assiduïtat.\n\"Ha tingut tres vides editorials diferents en 40 anys\", explica Bernat Puigtobella, editor, que també subratlla que és un llibre \"que es resisteix a morir, tota una fita al seu moment\".\nUna de les grans singularitats del dietari és que parteix d'una imatge del jo que no és modèlica ni exhibeix la seva erudició.\n\"És el dietari d'un home que pateix el dol per la mort de la seva dona, que es baralla amb les traduccions, que fa teatre i té dubtes existencials, que parla de les relacions íntimes amb d'altres persones\".\nDe la poesia a la incertesa\nPapallona de l'ombra és el segon llibre de Formosa que publica Pagès Editors.\nL'obra és una tria totalment personal de l'autor, que busseja en els llibres de poesia publicats per recollir, destriar i seleccionar el bo i millor, visible al llarg de 110 poemes i 11 capítols.\n\"Em costa trobar el camí de la poesia altra vegada, però no ho descarto\", confessa Formosa, preguntat pels nou anys que fa que no publica cap poemari, des que va aparèixer La pedra insòlita e Editorial Meteora.\nDe la poesia pròpia a la d'altri, gràcies a l'obra d'una poeta jueva i bohèmia.\nDesprés de traduir amb molt d'èxit George Trackl i els poemes de Bertolt Brecht, Adesiara presenta El meu piano blau, amb els versos d'una de les grans poetes alemanyes del s.XX, on parla molt del seu fill que va morir.\nCulmina la quadratura del cercle el número especial de la revista El Procés, que mostra una quarantena d'articles sobre Formosa, amb textos sobretot teatrals, nous i inèdits, i els propis dibuixos satírics que l'autor ha fet al llarg de la seva vida.\nSón, cadascun d'aquests llibres, el testimoni d'una figura veritablement sàvia, que conserva una humilitat de pedra picada, malgrat tot.\nI un autor que encara té algunes fites a assolir, com la publicació d'un llibre on es recullin tots els pròlegs i articles fets –molts textos sobre Bartra, pròlegs a Montserrat Abelló o Joan Vinyoli–, i també la publicació d'un dietari escrit els anys 2015 i 2016.\nUn autor que s'escriu a la història amb lletres majúscules, mentre la història ens sorprèn, un cop més.\n\"Amb el franquisme sabies on eres, sabies què et podia passar i era molt dur.\nPerò ara no saps què et pot passar i això és una cosa tremenda\".\nTemps d'incertesa i conviccions que coincideixen amb un talent que arriba per partida quàdruple.", "response": "Feliu Formosa publica, alhora, quatre obres en els seus gèneres principals de treball: poesia, traducció, teatre i dietarisme. Fa una tria de poemes a \"Papallona de l’ombra\"; ha traduït Else Lasker-Schüler a \"El meu piano blau\"; reedita el dietari \"El present vulnerable\"; i la revista \"El procés\" recull una quarantena d’articles sobre Formosa i els seus dibuixos satírics.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1989", "instruction": "Sintetitza el text següent:", "context": "L'advocat belga de Carles Puigdemont, Paul Bekaert, afirma que la fiscalia espanyola va decidir retirar l'euroordre contra Puigdemont i els consellers destituïts que són amb ell a Brussel·les \"un cop entès que perdrien el cas\".\nSegons revela en una entrevista a La Directa la fiscalia belga donava suport a l'extradició \"completament\", sobretot per \"mantenir l'amistat amb els seus companys a Madrid\", i es va esforçar, sense èxit, per persuadir el tribunal pertinent.\nAmb tot, la justícia belga va convèncer l'espanyola que la seva petició d'extradició seria rebutjada pels tribunals belgues i va ser llavors quan, segons Bekaert, es va retirar l'euroordre.\nEn la conversa amb el mitjà, l'advocat també assegura que el seu client només pot tornar a Catalunya si es retira l'ordre de detenció nacional contra ell i no descarta que en un futur, si Puigdemont es queda a Bèlgica, pugui haver-hi una segona petició d'extradició.\n\"La magistratura espanyola no es rendeix\", assenyala.\nPer il·lustrar-ho Bekaert cita l'exemple d'un client basc que va viure a Bèlgica durant deu anys com a ciutadà europeu.\n\"Després, l'Estat espanyol va tornar a demanar la seva extradició per uns fets que van passar fa més de trenta anys, fins a dues vegades\", apunta.\nSegons l'advocat les extradicions per una ordre de detenció europea s'apliquen en un 99 per cent dels casos i només es pot aturar \"quan hi ha risc de violacions de drets humans o per falta de criteri de doble incriminació - els delictes han d'existir en els dos països\".\nEl darrer, diu, va ser \"l'essència\" de la seva defensa i ho resumeix fent-se una pregunta: \"si els fets hagueren succeït a Bèlgica, serien sancionables?\".\n\"La resposta és òbvia: no\", assegura.\n\"Si el Parlament flamenc hagués organitzat un referèndum sobre la independència de Flandes i conseqüentment l'hagués proclamada i executada, ni amb tots els esforços del món podries posar els ministres a la presó\", assevera.\nDefensa que en aquest cas \"el màxim que es podria fer seria anar al Tribunal Constitucional i anul·lar la decisió\".\n\"Però no es pot a sobre [d'aplicar el 155] castigar el president i consellers, personalment\".\nBekaert ho veu \"molt exagerat\" i denuncia que era \"claríssim\" que els punts d'acusació -com els delictes de sedició o rebel·lió- estaven \"fets a mida\".\n\"Franco segueix viu\"\nEn la conversa el lletrat defensa que independentment de la legalitat del referèndum de l'1-O aquest \"no es podia aturar amb violència\", ja que és \"totalment antidemocràtic\".\nBekaert va més enllà i afirma que la \"mentalitat anticatalana del franquisme ha anat ressuscitant recentment\".\nQuan es tracta de bascos i catalans, diu, l'Estat espanyol \"perd tota la racionalitat i quan es tracta de la unitat d'Espanya \"Franco segueix viu\".\nTot i que admet que Espanya ha canviat durant els últims quaranta anys també apunta que no existeix el sentit de justícia que pot haver-hi a Bèlgica.\n\"Aquí som una democràcia des de 1830, però a Espanya tot això és molt recent\", afegeix.\nSeparació de poders a l'Estat\nEn l'entrevista el lletrat afirma també que \"formalment\" pot haver-hi una separació de poders a Espanya però tenint \"una magistratura totalment parcial i no independent\" i assegura que la detenció dels consellers \"no és precisament una mostra d'imparcialitat\".\n\"Vull creure que el govern del PP no ha ordenat als jutges que detinguin els polítics catalans\", afegeix preguntat sobre si creu que hi ha separació de poders a l'Estat.\nCrítica a Europa\nSobre el paper que fins ara ha jugat la Unió Europea, el flamenc admet que Rajoy té molta influència\" en el Partit Popular Europeu (PPE), que \"frena\" la condemna a Espanya.\n\"Si vuit ministres d'un govern vigent fossin detinguts a Turquia, ningú s'aguantaria de poder criticar-ho.\nAra bé, quan succeeix a Espanya, no hi ha qui s'indigni\", lamenta.\nA més replica a Juncker que digui que Puigdemont i els altres consellers van vulnerar la llei.\n\"Això és discutible\", afirma.\nDe fet, l'advocat assegura que Europa \"no posarà entrebancs\" a l'Estat sinó que deixarà que el problema \"es vagi dessagnant\".\nA més, es mostra \"convençut\" que amb un govern independentista \"es tornarà a aplicar l'article 155, i Europa no farà res\".\nEl futur de Catalunya\nEn l'últim bloc de l'entrevista, Bekaert és preguntat per què pot fer Catalunya.\nEn l'escenari actual l'expert en drets humans adverteix que \"els catalans no s'han de capficar amb les institucions, els parlaments i els governs\".\nPer ell, la influència es pot exercir també d'altres maneres i en aquest sentit posa en valor iniciatives com l'organització dels Comitès de Defensa de la República (CDR) o la manifestació a Brussel·les el 7-D.\n\"Un grup relativament reduït de persones denunciant injustícies és capaç d'aconseguir molt.\nAquesta és l'esperança que vull donar al poble català\", conclou.", "response": "La Directa entrevista l’advocat belga de Puigdemont, Paul Bekaert, que afirma que la Fiscalia espanyola va retirar l’euroordre contra Puigdemont i els consellers quan va entendre que perdrien el cas. Bekaert opina que “Franco segueix viu” i que la magistratura espanyola és “parcial i no independent”. Puigdemont només podrà tornar a Catalunya si es retira l’ordre de detenció nacional contra ell.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_810", "instruction": "Sintetitza el text següent:", "context": "El conseller valencià d’Educació Vicent Marzà ha presentat avui el nou model de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià (JCQV), en projecte d’adaptar progressivament els seus certificats de coneixements al Marc Europeu Comú de Referència.\nAcompanyat del director general de Política Lingüística Rubén Trenzano, el conseller ha explicat que des de la seva creació el 1985 la JCQV no ha evolucionat pel que va a la normativa i que a partir d’ara adequarà al Marc Europeu Comú de Referència tant els títols i certificacions com el personal examinador.\nEn la seva opinió. ‘la societat valenciana havia quedat al marge i no s’havia incorporat a la formació i acreditació’ del català.\nMarzà ha assenyalat que la nova adaptació es concep ‘per ajudar la gent a parlar-lo i escriure’l’ i no només en aconseguir un títol acreditatiu.\n‘A partir d’ara els exàmens han d’acomplir un objectiu, no han de ser exàmens com el teòric de l’autoescola sinó una porta oberta més a l’ús de la llengua perquè de la manera en què aprens la llengua és la manera en què després la utilitzaràs’, ha defensat el conseller, que ha celebrat que el català ‘per fi estarà homologat amb la resta del continent europeu i no tindrà res que envejar a la resta de llengües del món’.\nEl director de política lingüística Rubén Trenzano ha dit que per tal d’adaptar la JQCV al marc europeu la conselleria treballarà en la creació d’un cos altament qualificat d’examinadors, en nous certificats oficials i programes i en les equivalències amb els anteriors certificats.\n‘Les proves seran comunicatives, tenint en compte els parlants que s’examinen com a agents socials per incrementar l’ús del català.\nEstan concebudes, a més, per servir com a punt de partida de l’aprenentatge i ús de la llengua i no com a punt i final per simplement aconseguir un títol.\nTambé contemplen una relació estreta entre textos orals i escrits’, ha explicat Trenzano.\nEls nous certificats\nLes noves certificacions adaptades al Marc comú europeu es divideixen en tres nivells: el nivell A, per a poder començar a interactuar amb l’entorn i iniciar l’ús social de la llengua; el nivell B, per poder mantenir la interacció amb l’entorn i comunicar el que es vol en una varietat de contextos, a més d’enfrontar-se de manera flexible als problemes de la vida diària; i el nivell C, per poder tenir accés a un ampli repertori lingüístic que permeti una comunicació fluïda i espontània amb l’entorn.\nCada nivell consta de dues etapes de certificació: A1, A2, B1, B2, C1 i C2.\nEl nivell A1 era inexistent fins ara com certificació; l’A2 es corresponia al certificat denominat Coneixement Oral; el B1 es correspon al denominat fins ara Grau Elemental; el B2 no existia; el C1 és el nivell conegut fins ara com a Grau Mitjà; i el C2 es correspon al denominat fins ara Grau Superior.\nLa conselleria realitzarà un calendari d’aplicació progressiva.\nAl juny de 2017 es convocaran les noves proves dels certificats A2 i B1 i es mantindran les de Grau Mitjà i les de Grau Superior.\nL’any 2018 es realitzaran les noves proves de la resta de nivells: A2, B1, B2, C1 i C2 i s’eliminaran les nomenclatures anteriors.\nA més, es registraran i s’expediran els certificats de nivell A1.\nAquest nivell s’obtindrà amb l’assistència a un procés formatiu previ que es realitzarà en universitats, centres de formació d’adults i ajuntaments.\nAixí mateix, la JQCV torna a detallar les taules d’homologació de títols expedits per altres institucions que s’havien abandonat des de 1995 i que ara es reprenen de nou amb una novetat: inclou l’homologació de títols expedits per les cinc universitats públiques valencianes, però també per totes aquelles que formen part de la Comissió Interuniversitària de Estandardització d’acreditacions de Coneixements de Valencià (CIEACOVA).\nEl departament ha informat que un dels grans objectius del nou model se centra en la creació d’un cos altament qualificat d’examinadors, amb els requisits per a participar de les diferents convocatòries i el compromís de la conselleria de formar-los permanentment.\nPer formar part de cos d’examinadors, el personal haurà de complir uns requisits o altres per poder examinar segons el nivell.\nA més, realitzaran cursos específics que organitzarà la JQCV presencials, semipresencials i en línia.\nEls cursos serviran per conèixer els plantejaments generals del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, per familiaritzar-se amb el contingut i el format de les proves, per conèixer els protocols de l’Administració i també els criteris de correcció i avaluació.", "response": "El conseller d’Educació, Vicent Marzà, presenta el nou model de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, adaptat als certificats de coneixements del Marc Europeu Comú de Referència. Es pretén que ajudin a parlar i escriure el valencià, en lloc de ser un simple títol acreditatiu. Es crearà un cos altament qualificat d’examinadors, amb un calendari progressiu d’aplicació.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2155", "instruction": "Sintetitza el text següent:", "context": "La cantant Sílvia Pérez Cruz juga amb diverses disciplines artístiques en el seu nou disc 'Farsa (género imposible)' (Universal) com en \"un diàleg\", segons ha explicat la cantant a l'ACN.\nAl disc hi ha dues cançons per a dues obres de teatre; quatre per a la pel·lícula 'La noche de los 12 años'; quatre d'un espectacle de dansa amb la Rocío Molina; dues per a la pel·lícula d'animació 'Josep' (pendent d'estrena); una per a un documental amb lletra de l'Anna Maria Moix, i una per a la pel·lícula 'Intemperie', del Javier Riubal: \"Això fa que pugui descobrir coses que no descobriria sola de mi mateixa perquè tinc una altra manera de mirar\", defensa l'artista.\n\"Et trobes gent, artistes que t'agrada com pensen, i jo ho entenc com un diàleg\", ha assegurat la cantant, que ha defensat que col·laborar amb altres disciplines li permet alimentar-se de les dues visions: la seva i la de l'altre.\nPérez Cruz ha fet en aquest disc un exercici d'\"entendre i explicar una emoció\", i com l'hi posa musica ella.\nSobre el procés de creació, ha assegurat que \"sempre parteix de l'altre\" i que aquest acaba passant pel seu filtre i tornant \"cap a casa\".\nA banda, la cantant ha dit que tot aquest material té com a comú denominador que neix d'aquest diàleg amb altres disciplines: \"I això em connecta amb la meva mare\", ha explicat, ja que aquesta tenia una escola on es donava aquesta fórmula, un aposta que la feia \"molt feliç\".\nPer gèneres, ha detallat que en la dansa és capaç d'emocionar-se, quasi plorant, abans de cantar, i ha afegit: \"He sentit moltes emocions i he tingut la sort de trobar repertoris de sentir-me molt plena\".\nPel que fa al teatre, ha gaudit molt la construcció de l'obra i com els artistes digereixen el text, mentre que en el cinema li ha agradat entendre la relació entre la imatge i la música i com aquesta \"pot sumar o restar\".\nCom que ja havia fet altres bandes sonores, en animació li ha semblat molt bonic tractar la música com si fos pintura: \"Em vaig fer una paret de colors amb textures diferents\", ha precisat Pérez Cruz.\nEn el terreny de la poesia, s'ha retrobat amb la sensació que quan es musica un poema, \"és com si la música ja hi fos\", i que la seva tasca és més un acte d'arqueologia i de saber trobar una música que ja hi era.\n\"El que has de fer tu és estar i obrir les portes perquè hi passi l'aire i la música a través teu\", ha dit.\nReflexió sobre les xarxes socials\n\"Aquest disc està compost durant molt de temps però està gravat en un moment concret, també amb molta calma perquè volia estar a casa amb la meva filla\", ha dit Pérez Cruz, que ha precisat que en aquest moment concret reflexiona molt sobre les xarxes socials.\n\"Em cridava molt l'atenció la possibilitat de crear-se un robot de qui volies ser o una superfície que està buida, i la diferència entre el que realment som i el que mostrem.\nArtísticament, ho veia molt clar\", ha dit.\nHa detallat que quan Pablo Messiez va entrar al projecte per a escriure els textos del disc, la va fer reflexionar sobre que la màscara posada també representa les persones: \"No és que tingui una conclusió, sinó que és una reflexió que em venia de gust llençar a l'aire\", ha afegit la cantant.\nHa defensat que la seva carrera un petit avantatge que és el fet d'haver \"anat fent de mica en mica\", el que li dona una calma inconscient i abans d'arribar a les xarxes socials ja tenia un públic que sabia que feia moltes coses: \"Això m'ho fa una mica més fàcil\", ha dit.\nPer a ella també cal entendre les xarxes socials com quan es va inventar la televisió, que no s'ha d'entendre com un monstre, \"sinó que cal trobar el canal i trobar la forma d'expressar-se\".\nFragilitat i bellesa imperfecta\nPérez Cruz també ha afegit que gràcies a aquesta reflexió sobre les xarxes socials s'ha adonat que, si bé l'art és \"llibertat absoluta\", l'art que ella practica treballa la fragilitat i el fet d'acceptar \"la bellesa de la imperfecció\", i quan canta i fa música també sent la seva fragilitat cuidada.\n\"Tinc un ritme molt seguit.\nM'agrada molt entendre el que faig, no saltar-me passos\", assegura Pérez Cruz, que defensa que avançament que fa li agrada mastegar-lo com si tingués un hort, i tenir el que pot cuidar, i no més del que pot cuidar, a banda de preservar la seva llibertat artística.", "response": "Sílvia Pérez Cruz presenta un nou disc en què col·labora amb diferents disciplines artístiques. “Farsa (género imposible)” (Universal) inclou cançons per a obres de teatre, la pel·lícula “La noche de 12 años”, un espectacle de dansa amb Rocío Molina, la pel·lícula “Josep”, un documental i per a la pel·lícula “Intemperie”. La cantant el defineix com un diàleg amb l’altre.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2631", "instruction": "Sintetitza el text següent:", "context": "La plataforma 'Més barri, menys pisos turístics' ha iniciat una campanya per denunciar \"el problema\" que té Girona amb aquest tipus d'habitatge.\nL'entitat, formada per veïns, alerta que \"s'està expulsant\" els llogaters i exigeixen a l'ajuntament que \"posi solucions efectives\" que reverteixin una situació, que alerten que pot \"acabar com la de Barcelona\".\nEl membre de la plataforma Arnau Barqué explica que des de que van presentar la moció al ple que va ser desestimada, han rebut moltes denúncies de veïns que s'han vist afectats.\nPer això, Barqué demana que es creï un cens de pisos turístics, per poder exigir que compleixin amb tota la normativa.\nA la taula rodona, que l'entitat ha organitzat aquest dissabte, hi ha participat l'experta en mercat immobiliari Maria Josep Moner, que ha reconegut que els molts pisos estan en mans d'empreses inversores que prefereixen fer-ne un ús turístic \"perquè poden cobrar el triple que un lloguer normal\".\nContinuen les protestes per la proliferació de pisos turístics al Barri Vell de Girona.\nAquest dissabte la plataforma 'Més barri, menys pisos turístics' ha iniciat una campanya per denunciar \"el problema\", i demanar a l'ajuntament de la ciutat que \"prengui mesures\" per frenar l'aparició d'aquest tipus d'habitatges.\n\"El que volem és que aquesta qüestió segueixi sobre la taula, perquè és un debat que cal abordar\", ha concretat el membre de l'entitat Arnau Barqué.\nPer això, han organitzat una sèrie d'actes informatius que també serviran per recollir les queixes de veïns afectats.\nBarqué assegura que hi ha llogaters que han de marxar \"després de molts anys\" perquè o no els renoven el lloguer, o els apugen el preu - en algunes ocasions fins a un 50% -.\n\"Evidentment han de deixar el pis perquè no ho poden assumir\", assenyala.\nA més, Barqué explica que ara mateix \"és impossible\" trobar un habitatge de lloguer al Barri Vell que estigui acord a un sou \"normal\".\nEn aquest aspecte coincideix amb l'experta immobiliària Maria Josep Moner que alerta que fa temps que l'única oferta que hi ha en el casc antic gironí \"són apartaments de luxe\".\nMoner explica que això es deu a l'augment dels pisos turístics que ofereixen un rendiment \"molt més gran\" que no pas el d'un llogater habitual.\n\"Si tu vols arrendar un habitatge et posen un preu de mercat determinat i t'incrementen l'IPC.\nEn canvi, si es tracta d'un pis turístic et poden cobrar el doble o el triple\", explica.\nL'agent immobiliari reconeix que el Barri Vell \"és el més afectat\" de Girona, però deixa clar que es tracta d'una problemàtica que s'està estenent a d'altres zones de la ciutat.\n\"A Santa Eugènia o Sant Narcís pots trobar més coses, però igualment és complicat\", adverteix Moner.\nCrear un cens de pisos\nPer tot plegat, des de la plataforma han tornat a demanar a l'Ajuntament de Girona que faci un cens de pisos d'aquest tipus, per tal de tenir-los localitzats i se'ls pugui exigir que compleixin amb la normativa.\n\"Assenyalar quins habitatges estan destinats a l'ús turístic és molt important\", argumenta Barqué.\nEl membre de la plataforma lamenta que el ple tombés la moció que van presentar i que proposava la creació d'aquest cens i la protecció dels llogaters.\nL'escrit va rebre el suport de la CUP i ERC a més de l'abstenció del PSC, però no de l'equip de govern de CiU.\nMalgrat tot, les protestes han aconseguit que l'Ajuntament de Girona intercedeixi entre aquells ciutadans del Barri Vell que rebin pressions per marxar.\nSobretot, veïns a qui el propietari els encareix el lloguer de manera desorbitada perquè vol reconvertir l'edifici en apartaments turístics.\nDe fet, el consistori ha creat un registre de tots aquells gironins que fa més de deu anys que viuen al casc antic gironí.\nA més, l'equip de govern també es va comprometre a fer un estudi per saber quins habitatges turístics que hi ha a la ciutat, i especialment al Barri Vell, operen sense llicència.\nL'estudi, però, formarà part d'una diagnosi molt més àmplia.\nAbastarà tot el parc d'habitatge que hi ha a la ciutat, amb l'objectiu de saber a què es destinen tots aquells pisos o cases que no són residència habitual (i que, ara, l'ajuntament xifra en uns 11.000).", "response": "La plataforma “Més barri, menys pisos turístics”, denuncia el problema dels pisos turístics al Barri Vell de Girona. L'entitat reclama mesures a l’ajuntament per frenar l’augment de pisos turístics, ja que els inversors immobiliaris cobren el triple per un lloguer turístic que per un habitual. A més, demana un cens de pisos turístics a l’ajuntament perquè compleixin amb la normativa.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2092", "instruction": "Sintetitza el text següent:", "context": "El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, ha proposat aquest dijous que tots els jutjats que atenguin dones víctimes de violència masclista siguin especialitzats, i per fer-ho, proposa que els jutjats especialitzats no estiguin a cada partit judicial, sinó que siguin d'àmbit comarcal.\nActualment els partits més grans tenen jutjat especialitzat, però en els partits judicials més petits són els jutjats ordinaris els que atenen aquests casos.\nNo obstant això, Barrientos admet que hi ha dificultats i reticències de diversos sectors, com alguns ajuntaments, que prefereixen que els seus serveis socials atenguin les víctimes prop d'on viuen.\nBarrientos ho ha dit durant la seva intervenció a la comissió de Justícia del Parlament per presentar la memòria del 2018.\nEl president del TSJC ha explicat que es van presentar 23.098 denúncies de violència masclista, un 0,64% més, cosa que suposa 59,7 denúncies per cada 10.000 dones, per sota de les 70 de mitjana estatal.\nLes ordres de protecció adoptades van créixer un 2,6%, fins les 2.680, però se'n van denegar 2.417.\nEl 2018 van morir cinc dones a mans d'homes per violència masclista, la meitat que el 2017, quatre d'elles sense ordre de protecció.\nEl 2019 ja hi ha hagut sis dones mortes, cinc sense ordre de protecció, tot i que les denúncies presenten una tendència a la baixa i les ordres acordades han crescut un 10,5%.\nBarrientos ha proposat que els jutjats especialitzats en violència sobre la dona es comarcalitzin, per millorar l'especialització i l'atenció a les víctimes.\nDurant la seva intervenció, el diputat de JxCat Eusebi Campdepadrós s'ha discutit amb la presidenta en funcions de la comissió, Carmen de Rivera (Cs), perquè aquesta no li deixava preguntar a Barrientos sobre el judici al Suprem de l'1-O, en considerar que no formava part de l'àmbit de la compareixença.\nCampdepadrós ha acabat sobtadament la seva intervenció i la resta de diputats del grup han marxat de la sala per disconformitat amb De Rivera.\nEstadístiques de la memòria\nEl nombre d'assumptes ingressats durant el 2018 va pujar un 3,9%, fins als 933.000, mentre que els resolts van augmentar un 3,3%, fins als 902.000, un 96% dels ingressats.\nPel 2019 es preveu un increment en totes les jurisdiccions, ja que cada trimestre ha estat superior al de l'any anterior, i es calcula que s'arribarà als 996.000 assumptes.\nA finals d'any quedaven més de 423.000 assumptes per resoldre, un 10% més que el 2017.\nLa jurisdicció que més va augmentar va ser la civil, amb un 7,5%, mentre que els penals, que suposen més de la meitat del total de casos, van créixer un 2,2%.\nPer cada 1.000 habitants hi va haver 122 assumptes judicials, un 1,7% més que el 2017 i per sota dels 128 de la mitjana estatal.\nLa majoria de jutjats treballen per sobre dels nivells preestablerts, destacant els jutjats mercantils, amb un 325% d'assumptes per sobre del número adequat.\nBarrientos també ha donat dades dels assumptes més lligats a l'evolució econòmica.\nAixí, els procediments concursals tramitats pel jutjats mercantils ha arribat als 1.483, un 39% més que el 2017, amb un 67% d'increment a Tarragona.\nFins el tercer trimestre del 2019 van augmentar un 50%.\nEls procediments laborals d'acomiadament han pujat un 3,75%, fins els 18.960.\nHan baixat a Girona i han pujat a la resta de demarcacions, però el 2019 ja han pujat un 13,76%.\nEls procediments hipotecaris, que havien baixat els últims anys, van tornar a pujar, un 24,5%, fins els 5.771.\nEls desnonaments van arribar als 13.941 casos, un 4,76% més, 8.877 van ser per impagament de lloguer i 3.778 per impagament d'hipoteca.\nLes demandes per clàusules sòl abusives van créixer el 2018, fins a les 21.854, però aquest 2019 estan baixant.\nMalgrat això, es van resoldre 6.569 demandes, cosa que suposa menys d'un terç dels casos ingressats, i actualment hi ha prop de 35.000 assumptes en tramitació.\nRespecte els recursos materials i humans, Barrientos ha tornat a lamentar la falta de jutges, funcionaris i jutjats.\nEl 14% dels 821 jutges i magistrats són substituts i suplents.\nEl 2018 van arribar 63 jutges i magistrats procedents d'altres destinacions o com a primera destinació, però en van marxar 48, davant dels 21 del 2017 i els 37 d'aquest 2019.\nDels 625 lletrats de l'administració de justícia, el 19,8% són substituts, i dels 7.253 funcionaris, un 45% són interins, problemàtica força acusada en alguns partits judicials petits.\nPer tot això, ha demanat que es posin en funcionament els jutjats compromesos de fa temps.", "response": "Jesús María Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, proposa que els jutjats que atenen dones víctimes de violència masclista siguin especialitzats i tinguin àmbit comarcal, no de partit judicial. L’objectiu és millorar l’atenció a les víctimes i l’especialització. També reclama més recursos materials i humans. El 2018 es van presentar 23.098 denúncies de violència masclista.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1372", "instruction": "Sintetitza aquest text:", "context": "Soraya Sáenz de Santamaría i Alberto Ruiz Gallardón, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres Foto: ACN\nLa vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha apuntat aquest dijous que existeixen contactes incipients entre el seu executiu i el govern d'Artur Mas respecte a la situació política a Catalunya, però ha rebutjat explícitament la possibilitat que se celebri una consulta que considera inconstitucional.\n\"Estem en el pla de saber que cal trobar vies de diàleg\", ha dit Sáenz de Santamaría, que ha destacat la figura de Josep Antoni Duran i Lleida com a interlocutor.\nEn tot cas no ha volgut \"avançar esdeveniments\" ni explicar quina seria la base del discurs del govern espanyol en aquests contactes.\nLa situació política a Catalunya ha centrat bona part de la roda de premsa posterior al Consell de Ministres i la vicepresidenta del govern espanyol ha volgut destacar que el seu govern \"sempre ha mantingut\" la necessitat de \"fomentar un clima de diàleg\" amb Catalunya.\nAixò sí, \"sempre dins del marc de la Constitució i les lleis\" perquè aquests són \"els paràmetres\" en què es mou l'executiu espanyol.\n\"El govern sempre ha estat disposat, i ho continua estant, a obrir marcs de diàleg per diferents vies i elements per a l'entesa amb totes les comunitats autònomes i en aquest cas amb Catalunya\", ha dit abans de recordar que hi ha \"molts temes que afecten\" els dos executius i destacar que el seu govern \"ha donat en reiterades ocasions mostres de lleialtat institucional davant els diferents problemes que pugui tenir la Generalitat\".\nContactes discrets\nLa vicepresidenta ha explicat que en aquests contactes diferents membres del govern espanyol \"ens anem reunint amb diferents membres de la Generalitat de Catalunya\" i d'altres administracions autonòmiques com \"també fa en alguna ocasió el president del govern\".\n\"D'algunes n'informem, i d'altres, per la pròpia particularitat d'aquesta qüestió, se celebren en un entorn una mica més discret\".\nEn tot cas ha confirmat que \"s'està treballant i dialogant\".\nEn tot cas, ha deixat clar que el procés es troba en una fase incipient i no ha volgut parlar d'un possible acord.\n\"Estem en el pla de saber que cal trobar vies per dialogar i conèixer posicions de part, i per tant no avancem esdeveniments\", ha afirmat.\nEn aquest marc, ha rebutjat explícitament la possibilitat que se celebri una consulta a Catalunya.\n\"El govern no pot fer res que no li permetin la Constitució i els lleis, que són meridianament clares sobre la qüestió de la consulta\", ha dit, perquè \"un govern està per complir i fer complir les lleis, i la Constitució, de la què deriva el mandat de tots els que estem cridats a dialogar i buscar una entesa\".\nNo exposa la posició del seu govern\nLa vicepresidenta no ha volgut explicar quins són els plantejaments que el seu govern estaria fent en aquests contactes.\n\"El diàleg i l'entesa és un procés, i al final d'aquest procés pot haver-hi acords, però em semblaria una via poc idònia per tancar aquests acords proposar-los quan està començant a caminar aquest diàleg\", ha dit.\nSegons Sáenz de Santamaría cal \"saber molt bé que el procediment és per posar-se d'acord, no per plantejar cadascú la seva visió de l'acord obertament\".\nSáenz de Santamaría no ha volgut comentar la relació entre el PSOE i el PSC després del nou trencament de la disciplina de vot dels socialistes catalans al Congrés respecte al dret a decidir.\nEn tot cas ha destacat que el govern espanyol té \"vies obertes\" amb el PSOE per abordar \"qüestions d'Estat\" en què \"és important entendre's\" en un diàleg \"coordinat\".\nRelació \"fluïda\" amb Duran i Lleida\nLa vicepresidenta espanyola també ha destacat la \"relació fluida\" amb el portaveu de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida.\nSegons ha explicat, la proximitat al Congrés \"ajuda\", però també el fet que independentment dels seus plantejaments de fons pel que fa al procediment, Duran i Lleida ha apostat per la via del diàleg i l'entesa, un fet que el govern espanyol \"comparteix\".\nPel que fa a les declaracions del 'pare' de la Constitució Miquel Roca sobre la consulta, Sáenz de Santamaría ha reiterat que el seu govern considera que la consulta no té cabuda a la Constitució.\n\"Cadascú pot donar l'opinió que correspongui, i nosaltres estem en la Constitució, les lleis i el diàleg per abordar qualsevol problema\", ha dit.", "response": "Segons Soraya Sáenz de Santamaria, el govern espanyol reconeix contactes, incipients i discrets per conèixer les posicions, amb el govern d’Artur Mas per tractar la situació política a Catalunya. Rebutja, però, la celebració d’una consulta a Catalunya perquè no entra dins la Constitució ni les lleis. Destaca la bona relació amb l’interlocutor, Duran i Lleida, portaveu de CiU.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2542", "instruction": "Sintetitza aquest text:", "context": "La cinquena edició la Cua d'Estiu de Fondarella (Pla d'Urgell) incorpora la màgia i els vermuts musicats com a principal novetats en la programació.\nUn any més aquest festival d'espectacles de petit format continua apostant per programar companyies de Lleida en escenaris de cases particulars i històriques d'aquesta localitat.\nLa presentació s'ha fet precisament en un d'aquests escenaris, dins de la casa de Cal Combelles, on no hi ha faltat l'humor de la inesperada aparició teatral de la Família Matafaluga, integrada pels components de la companyia El Sidral, que han teatralitzat el seu malestar per no figurar dins la programació d'aquest certamen cultural emmarcat en un entorn rural.\nLa Cua d'Estiu comptarà amb 10 propostes artístiques que tindran lloc els divendres, dissabtes i diumenges del 9 de setembre a l'1 d'octubre.\nL'alcalde de Fondarella i president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha volgut destacar la rellevància del projecte cultural de la Cua d'Estiu amb una ''colla d'activitats de petit format i el concepte d'atansar i fer seva a la gent, l'àmbit d'actuacions culturals fetes en entorns particulars i propis que formen part de l'imaginari del poble''.\nEn aquest sentit, ha remarcat l'aposta treballada per Teatre de Butxaca i la Gata Roja, que és possible gràcies al suport econòmic de l'Ajuntament i la Diputació de Lleida a través de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.\nEl tret de sortida de la Cua d'Estiu serà el divendres 9 de setembre i continuarà els divendres i dissabtes 10, 16, 17, 23, 24, 30 de setembre i 1 d'octubre al jardí de Cal Combelles, que després de les obres realitzades l'any passat torna a ser escenari del festival, i al pati de Cal Ros; a més, els diumenges 18 i 25 de setembre el jardí de Cal Viudes acollirà la realització del vermut.\nLes tres cases particulars d'aquesta localitat tornaran a obrir-se al públic per acollir 10 propostes artístiques de diferents companyies lleidatanes amb una quarantena d'artistes en total.\nLa màgia i el vermut del diumenge són les principals novetats, tal com ha destacat el director de Teatre de Butxaca, Jaume Jovells.\nCadascun dels espais es dedicarà a un gènere i tots els espectacles seran a les nou del vespre.\nAixí, Cal Ros acollirà els espectacles de teatre i màgia, Cal Combelles els musicals i Cal Viudes serà el marc escollit per als vermuts de diumenge a les dotze, que comptaran amb tast de productes de proximitat com ara Formatges Camps, del Palau d'Anglesola, i la mel de Torrons i Mel Alemany, d'Os de Balaguer.\nEl tret de sortida del festival el donarà la productora musical La Gata Roja amb una actuació d'òpera i sarsuela.\nEls següents dies s'ha programat la música d'arrel de les Krregades de Romanços; la poesia instrumentalitzada de Xavier Monge Quartet & Viktorija Pilatovic; la màgia del Mag Bala; el teatre històric i comèdia de les companyies Lacetània Teatre i Crisi Perpètua; el cant coral de la jove i alternativa agrupació Be1Beat; la música negra de Walkin' Roots; i clourà el certamen el pop íntim del grup lleidatà Wednesday Lips, que a banda d'oferir un repàs de la seva discografia, oferirà un tast del seu proper disc, 'Fer i desfer' que inclourà cançons en català.\nD'altra banda i per segon any consecutiu, la Cua d'Estiu incorpora el 'Premi del públic' a la millor actuació.\nUna proposta de participació i interacció amb els assistents per tal de valorar els espectacles i actuacions que es poden veure al festival.\nLa proposta tracta que sigui el públic assistent, a través de les seves valoracions, el que decideixi a quin grup o companyia se li dóna el premi.\nLes valoracions es fan mitjançant butlletes.\nA la passada edició hi van participar més de 400 assistents.", "response": "Tres cases particulars històriques de Fondarella (Pla d’Urgell) acolliran el 5è festival la Cua d’Estiu amb espectacles de màgia, teatre i música, a més de vermuts musicats. Hi participen 40 artistes en 10 propostes, entre el 9 de setembre i l’1 d’octubre, tots els divendres, dissabtes i diumenges. Són espectacles de petit format coordinats per la productora La Gata Roja. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_415", "instruction": "Sintetitza aquest text:", "context": "Un estudi del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) demostra que la contaminació per partícules dièsel pot exacerbar l’al·lèrgia per soja.\nConcretament, una determinada quantitat de soja que per si sola no provoca al·lèrgia, quan s’administra en combinació amb partícules dièsel, fa que els animals d’experimentació desenvolupin asma.\nEn l’estudi també han descobert que el mecanisme que desencadena l’asma és diferent si aquesta és provocada per l’al·lèrgia pura a la soja o si ho és per la suma de soja i contaminació.\nLa investigació, publicada a la revista ‘Plos One’, ha estat liderada per la cap del grup de recerca de Pneumologia del VHIR, la doctora María Jesús Cruz, i els doctors Xavier Muñoz, Susana Gómez i Daniel Álvarez, del mateix grup.\n“Quan hi ha més contaminació, les persones al·lèrgiques a la soja poden patir més símptomes, com també les que ho són a altres proteïnes que hi ha a l’ambient”, afirma la doctora Cruz.\nPer aprofitar que des de fa quasi 30 anys el laboratori del VHIR mesura cada dia la concentració de soja a l’ambient a la ciutat de Barcelona, van decidir fer un model d’asma per soja amb l’objectiu d’estudiar la interacció de la contaminació ambiental amb aquesta substància i la fisiopatologia de la malaltia.\nEl grup de recerca va comprovar que perquè un animal d’experimentació desenvolupés asma era necessari que inhalés 5mg/ml de soja.\nDosis inferiors, de 3mg/ml, no provocaven cap efecte, a l’igual que les partícules dièsel per si soles.\nEn canvi, quan els animals d’experimentació van inhalar 3mg/ml de soja combinada amb partícules dièsel, sí que es van tornar asmàtics.\n“Per tant, seria la combinació d’aquests dos elements que per si sols no provoquen asma la responsable que els animals d’experimentació acabin desenvolupant la malaltia”, afirma la doctora Maria Jesús Cruz.\nA més, van veure que en els eosinòfils, unes cèl·lules que es troben al pulmó de les persones asmàtiques, també es reprodueix aquest patró.\nEn el cas dels animals d’experimentació que inhalen 5 mg/ml de soja, els eosinòfils són molt alts, a l’igual que quan inhalen 3mg/ml de soja i partícules dièsel.\nEn canvi, els nivells no augmenten si inhalen 3 mg/ml de soja.Durant la investigació també es va estudiar quin mecanisme hi podia haver al darrere d’aquestes reaccions.\nMitjançant un estudi de biomarcadors, van comprovar que quan els animals d’experimentació només són al·lèrgics a la soja hi ha un sol tipus de limfòcits implicat, mentre que en els ratolins que havien inhalat soja i partícules dièsel, n’hi havia més d’un.\nResultats extrapolablesCruz apunta que els resultats d’aquest estudi són extrapolables a altres proteïnes que hi ha a l’ambient, com el pol·len, i assenyala que investigacions prèvies han demostrat que en dies de molta contaminació el pol·len pot causar més símptomes a les persones asmàtiques.\nFins ara, però, no s’havia analitzat la interrelació entre la soja i la pol·lució.\nEl responsable de la unitat d’Asma de l’Hospital de la Vall d’Hebron i adjunt al servei de Pneumologia, el doctor Xavier Muñoz, afirma que entre les 24 i 48 hores posteriors als pics de contaminació, les urgències per asma augmenten.\nEls responsables de l’estudi subratllen la importància de prendre consciència i d’actuar davant el risc que suposa la contaminació per a la salut.\nDe fet, en el laboratori del grup de recerca de Pneumologia del VHIR, treballen amb uns filtres que es mantenen exposats a l’ambient durant 24 hores i que mostren de forma molt gràfica, en ennegrir-se completament, la quantitat de partícules contaminats que hi suren.\nLa soja en l’ambient\nActualment a la ciutat de Barcelona s’han establert uns límits d’emissions de soja, que es produeixen quan els vaixells descarreguen aquesta substància al port.\nA la dècada dels 80, les partícules de soja havien esdevingut un problema “important” per a la ciutat, però en els últims anys, les mesures adoptades per reduir les emissions d’aquest al·lergen així com el monitoratge de la concentració ambiental han contribuït a controlar les epidèmies d’asma per soja a la ciutat.", "response": "Un estudi del VHIR determina la relació entre l'asma i l’exposició a partícules dièsel combinades amb partícules de soja. Els animals d'experimentació exposats a ambdues partícules combinades desenvolupaven asma, mentre que no es donava aquesta relació si l’exposició era només d’un tipus de partícules o en una quantitat menor. A Barcelona, el monitoratge de la contaminació ambiental controla les epidèmies d'asma.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2821", "instruction": "Sintetitza aquest text:", "context": "La figura de King Kong i dels plàtans li serveixen a l'Agrupación Señor Serrano per ironitzar sobre el capitalisme a l'espectacle 'Kingdom', tot i que el seu intent era fer apologia d'aquest sistema.\n\"Vam pensar que és tan difícil atacar-lo i anar contra ell, que intentaríem defensar el sistema capitalisme i el mascle.\nI és impossible\", ha assegurat somrient Àlex Serrano, un dels tres creadors de l'obra, juntament a Pau Palacios i Ferran Dordal.\nEl muntatge es va estrenar al Grec 2018 i arriba renovat amb la combinació de vídeo, 'performance', maquetes i música en directe al Teatre Lliure de Montjuïc del 12 al 17 de febrer.\nSerrano també ha explicat que la majoria dels seus espectacles fan gira internacional i que és \"excepcional\" poder estar al Lliure sis dies.\n'Kingdom' parla sobre l'economia capitalista a través de la figura King Kong i dels plàtans.\nA la companyia sempre els agrada utilitzar metàfores i narrar històries a partir d'altres relats.\nPer endinsar-se en el sistema capitalista van escollir la figura del mite cinematogràfic de King Kong.\nSerrano l'ha definit com \"aquest gran mascle solitari, el rei d'una illa que governa a través de la força i la destrucció i que al final acaba sent víctima\".\nComparen aquest mite amb el sistema capitalista \"creat per mascles i per la força, que té una gran capacitat de regeneració.\nKing Kong mor però sempre torna cinematogràficament\".\nLa història també s'explica a través dels plàtans.\n\"Ens agafàvem a la idea del plàtan com la reina dels supermercats i la més barata; una fruita que no existia fa 150 anys i és un bon exemple de com es va originar el sistema capitalista contemporani amb la internacionalització, el domini i control dels estats\", ha explicat Serrano.\nSerrano ha dit que el sistema capitalista és l'únic que s'ha imposat sense la força bruta ni d'una manera totalitària, sinó que ha anat evolucionant a través del temps i \"té la virtut que agafa totes les opinions i veus contràries i les recull\".\nS'ha referit al capitalisme com un sistema \"invencible\", \"monstruós\" i \"pervers\".\nHa apuntat que és evident que si una companyia de teatre contemporani pretén fer una apologia del capitalisme \"serà una ironia i una crítica\", però van pensar que \"és tan difícil atacar-lo i anar contra ell\" que volien intentar defensar-lo.\nPel que fa la posada en escena, l'Agrupación Señor Serrano torna a tenir música en escena i es fan servir 'performers'.\n\"Hi ha una línia de continuïtat amb llenguatges que ja hem provat i una investigació molt forta amb altres de nous\", ha dit Ferran Dordal.\nSobre la música, Nico Roig ha recalcat que el projecte s'ha anat materialitzant i la música ha anat agafant formes diferents.\n\"És una música bastant funcional, amb molt sentit de l'humor i caòtica perquè no està gens estructurada a nivell estètic, passant d'un estil a un altre\".\nInternacionals\nPer altra banda, Serrano ha assenyalat que són una companyia de teatre contemporani amb un tipus de producció que està enfocada a girar internacionalment amb actuacions a festivals.\nTambé fan temporades internacionalment, però \"tradicionalment a Catalunya o a Espanya, no hi ha hagut cabuda per a propostes\" com la seva.\nHa indicat que \"el teatre que es produeix a Catalunya, s'exhibeix i entre cometes mor aquí i són la major part de les obres\".\nHa assegurat que el seu model és totalment oposat: \"Obres que es produeixen per diferents productors de diversos països\".\n\"Les nostres obres no són en català, no parlem de temes catalans, ni relacionats amb la cultura, ni amb llengua ni amb el patrimoni ni la tradició catalanes i sempre és difícil tenir cabuda amb 'performances' regulars\".\nPer això, ha indicat que és excepcional estar al Lliure sis dies amb l'espectacle i que estan acostumats a fer-ho a ciutats com Nova York o Shangai, entre d'altres.", "response": "L'Agrupación Señor Serrano estrena al Teatre Lliure de Montjuïc “Kingdom”, un espectacle crític amb el capitalisme i el mascle. Combinen vídeo, performance, maquetes i música en directe i utilitzen la figura de King Kong i els plàtans per ironitzar sobre el sistema capitalista. Del 12 al 17 de febrer, la companyia representarà l'espectacle al Lliure dins la seva gira internacional.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1208", "instruction": "Sintetitza aquest text:", "context": "El web del 9-N es va actualitzar després de la suspensió del TC\nLa penúltima sessió també ha comptat amb la pràctica de la prova pericial.\nConcretament, han afirmat que s'hi van carregar nous arxius.\nEl procés participatiu, sense supervisió de funcionaris del Govern\nEls últims testimonis que han passat per la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) han insistit una vegada més que els voluntaris van tirar endavant el 9-N després de la suspensió del TC.\nHo han reafirmat diverses persones -com l'ex-conseller d'Agricultura Joan Vallvé- que van dur a terme aquestes tasques sense que \"en cap moment\" hi hagués la supervisió de funcionaris de la Generalitat.\nI també l'alcaldessa de Vilanant (l'Alt Empordà), Anna Palet, que ha reiterat que en cap moment va rebre cap requeriment judicial o del ministeri públic de no cedir -a petició del coordinador regional dels voluntaris- el local municipals per a la celebració del 9-N que ella mateixa va obrir com a \"voluntària\".\nA les declaracions de la batllessa l'ha seguit Carles Fernández, ex-cap de premsa de Joana Ortega, que ha explicat que tant en l'organització de la primera consulta suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) el mes de setembre com el procés participatiu \"el missatge que s'havia de transmetre és que es faria i es faria bé i que sempre s'havia ajustat a la llei\".\nFernández també detallat que un cop va arribar la providència del TC del 4 de novembre, el missatge a la premsa era que \"el Govern deixava de prendre cap decisió i participació activa\" en el 9-N.\nGemma Calvet protagonitza una de les intervencions més polítiques\nGemma Calvet, ponent de la llei de consultes, ha fet una de les intervencions més polítiques de tot el judici, fet que li ha valgut diverses interrupcions per part de Jesús María Barrientos.\nEl president del TSJC ha demanat a Calvet que se circumscrivís a les preguntes que li feia la defensa de Joana Ortega i el fiscal Emilio Sánchez Ulled.\nSegons ha relatat l'ex-diputada d'ERC, ella es va dedicar en els dies previs al 9-N a acollir els observadors internacionals, que estaven \"atònits\" davant l'actitud de l'Estat.\n\"Això és un judici de context\", ha respost quan el jutge li retreia la manca de concreció de les respostes.\n\"Potser hi hauria d'haver 2,3 milions de persones acusades\", ha determinat Calvet, que ha apuntat que bona part de la consulta alternativa va recaure en Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana.\n\"En cap moment es va orientar el sentit de la participació\", ha destacat sobre les trucades que es feien des les entitats\nL'acusació popular, avui en mans d'un altre advocat, ha volgut collar tots els testimonis sobre el paper de la Generalitat en els dies posteriors a la suspensió del 4 de novembre per part del TC, però ha rebut retrets per part de Barrientos arran de la repetició d'algunes preguntes que ja havien fet la defensa o el fiscal.\nHoms va informar el Govern que el 9-N era legal\nLa sessió de dimecres va tenir com a plat principal la declaració del senador del PDECat, Francesc Homs que, a més de tenir una enganxada amb la Fiscalia, va explicar al jutge que ell va informar personalment al Govern que el 9-N no estava incomplint cap llei ni fent incórrer els responsables governamentals en cap tipus penal.\nLa providència del TC va arribar el 4 de novembre, quan l'executiu estava reunit, i l'ex-conseller va apuntar que va ser ell qui va informar Artur Mas personalment que no quedava clar que les actuacions de la jornada de participació haguessin de ser paralitzades.\nEl dirigent nacionalista va posar de manifest la inacció del Constitucional entre el 4 i el 25 de novembre -últim dia que es va poder votar-, així com també el fet que la Fiscalia no vetés l'obertura dels centres escolars amb urnes i paperetes.", "response": "En la penúltima sessió al Tribunal Superior de Justícia, diversos testimonis declaren que cap funcionari de la Generalitat va supervisar el 9-N, que tirà endavant amb voluntaris. Després de la suspensió del Tribunal Constitucional, el govern de la Generalitat ja no hi participà activament, tot i que la consulta era legal, segons Francesc Homs. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2427", "instruction": "Sintetitza aquest text:", "context": "La pel·lícula 'Barcelona nit d'hivern', dirigida per Dani de la Orden, segueix l'esquema de la seva seqüela de 'Barcelona nit d'estiu' amb sis històries d'amor que es desenvolupen en paral·lel, però hi ha alguna cosa que canvia entre els dos films.\nEn declaracions a l'ACN, Dani de la Orden ha assenyalat que \"'Barcelona nit d'hivern' és més madura\" i \"és més fàcil que algú que ha passat els 30 s'hi identifiqui\", i també \"és més rodona\".\nEl film 'Barcelona nit d'hivern' és un conjunt d'històries que s'entremesclen durant la màgica nit de Reis i arriba als cinemes aquest divendres.\nDe la Orden ha manifestat que al primer film hi havia una cosa que li agradava i era que es tractava d'una comèdia romàntica plural que passava durant una nit a Barcelona i hi havia una part d'històries properes, que emocionaven i humor.\n\"Això ho hem agafat i millorat, crec que les comèdies i l'emoció funcionen molt més\", però en aquesta pel·lícula ja no hi ha el primer petó ni l'exnovi que un es troba.\n\"La primera vaig fer-la amb 22 i ara amb 26 volia parlar d'altres temes, que l'amor no és només conèixer la noia, sinó que va més enllà: hi ha la maduresa o la maternitat.\nÉs un film més madur en la part positiva, no vol dir que sigui més avorrit\".\nEl director del film creu que la primera part \"estava ben embolicada, però fallava per diferents llocs i aquesta és una pel·lícula rodona\" i, en cap moment, ha apuntat, \"cau i això és molt complicat en una comèdia romàntica\".\nDe la Orden ha manifestat que és una pel·lícula molt festiva i molt coral i les històries van més enllà de trobar la noia.\nSegons De la Orden, \"l'amor no és només conèixer la noia i enamorar-te, això és del que parlàvem a la primera i a qui passa per saber acceptar, raonar, parlar les coses i comunicar-se i saber que de vegades has de saltar de la carrossa per algú i també parla que l'amor és ser-hi i consisteix en estar al costat d'una persona incondicionalment\".\nHa admès que una de les pors que tenia des de l'inici és que fos massa dolça.\n\"S'ha de trobar un equilibri, jo no me n'amago, sóc un cursi i m'agraden les històries que quan es fan el petó ella es posa de puntetes i sona la música de Dausà.\n\"No m'amago de fer moments cursis, però intento ser honest amb algunes històries, ja que algunes d'elles tot li va bé al noi, però al final doncs no, o no li agrades o ella té una altra vida\".\nCarulla, Romero i Luengo\nMontserrat Carulla és una de les actrius del repartiment de la pel·lícula.\nHa explicat que el dilema del seu personatge és que té una amiga de tota la vida que s'han anat veient i trobant i es retroben després de molts anys i se n'adonen que han perdut el temps perquè s'estimaven més que amigues.\nCarulla ha dit que decideixen fer-ho públic a la família i una part una entén i una altra no.\n\"Totes són històries de problemes personals i circumstàncies socials, problemes amb els que ens trobem i és que fem una cosa i es gira en contra nostra o deixem de fer-la ens sap greu no haver seguit aquell camí\".\nCarulla ha destacat que la pel·lícula fa una defensa de l'individu i del que realment un vol a la vida i ha de tirar pel camí que el fa feliç.\nBerto Romero ha apuntat que en aquesta pel·lícula li ha tocat fer de cretí i és un personatge amb el que, ha recalcat, \"s'especialitza bastant\".\n\"És un personatge maco perquè és un de tres germans i fa servir l'humor per fugir del drama, és el típic que fa acudits tota l'estona perquè no vol fer front a les coses amb seriositat\".\nVicky Luengo, en canvi, en la seva història s'enamora d'un noi una nit en un bar de copes i li ensenya Barcelona.\n\"Hi ha una química molt especial i viuen una gran nit molt maca\", ha indicat.\nLuengo ha dit que li agradaria poder viure això i fer la bogeria de conèixer un noi un dia i ensenyar-li Barcelona i a veure si connecten.\nEntre d'altres, al film hi ha participat els actors Abel Folk, Alexandra Jiménez, Bárbara Santa Cruz, Miki Esparbé, Montserrat Carulla, Berto Romero David Guapo, Álex Monner, Aina Clotet, Bernat Saumell, Cristian Valencia, Álex Maruny i Vicky Luengo.", "response": "Es presenta “Barcelona nit d’hivern”, la seqüela de “Barcelona nit d’estiu”, del director Dani de la Orden, una pel·lícula més rodona i madura segons el seu director. A la cinta s’hi troben romanticisme i humor, però equilibrats amb maduresa i maternitat. Alguns dels principals actors són Abel Folk, Miki Esparbé, Montserrat Carulla, Berto Romero, Aina Clotet i Vicky Luengo.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_271", "instruction": "Sintetitza aquest text:", "context": "La psicologia clínica té un seriós problema amb la pseudociència (Lilienfeld, Lynn i Lohr, 2003), entesa com aquelles pràctiques i idees mancades de garantia epistèmica que, com a estratègia retòrica, s’imposten com a ciència (Fasce, 2017; Hansson, 2009).\nSi bé és cert que les facultats de psicologia, almenys en el nostre context, solen presentar bons estàndards de fonamentació científica respecte als continguts dels títols oficials, la veritat és que, per a frustració dels bons professionals que abunden en el camp, els col·legis i la pràctica professional de la psicologia pateixen un gran nivell de penetració pseudocientífica.\nAquesta situació sembla continuar avui dia, amb una quantitat considerable de psicòlegs disposats a incorporar pràctiques pseudocientífiques a les seues intervencions (Stapleton et al., 2015).\nSense anar més lluny, una cerca ràpida en les webs de les institucions encarregades d’oferir formació per a exercir la psicologia clínica o de vetlar pel respecte al seu codi deontològic ens mostra de manera immediata aquesta falta d’afecció per la pràctica basada en evidència.\nPer exemple, el Col·legi Oficial de Psicòlegs de la Comunitat Valenciana (COP-CV) va oferir i oferirà en els pròxims mesos cursos d’anàlisi bioenergètica, interpretació de somnis, psicoanàlisi, constel·lacions familiars o teràpia gestalt, entre altres.\nCom que la psicologia és, encara que jove, una ciència, i que per tant la seua pràctica i investigació requereixen d’una capacitat correctament entrenada per al raonament científic, basada en l’evidència obtinguda mitjançant metodologies empíriques i fiables, és necessari que els psicòlegs reben entrenament explícit durant la seua formació en matèria de detecció de pseudociències.\nNo hi ha una correlació clara entre el coneixement de dades científiques i un major escepticisme (Johnson i Pigliucci, 2004; Majima, 2015) i això ens indica la necessitat d’oferir una formació més sòlida en relació amb els fonaments conceptuals del pensament crític (Lilienfeld, Lohr i Morier, 2004).\nAquesta necessitat d’aguditzar el raonament científic es reflecteix en el codi deontològic espanyol de la psicologia, que estableix en diversos dels seus articles l’obligatorietat tant del practicant com de l’investigador de basar en l’evidència científica la totalitat de les afirmacions i intervencions que realitze en qualitat de psicòleg.\nEspecialment rellevants en aquest sentit són els articles cinc, vint-i-dos i trenta-tres, en els quals s’estableix de manera contundent que la psicologia ha d’estar basada en evidència científica, que únicament els enfocaments que en gaudisquen són mereixedors de respecte per part de les persones involucrades en el camp i que tots els ensenyaments que un psicòleg transmeta a classe han d’estar, al seu torn, basats en aquestes evidències.\nPer descomptat, el codi no indica que no es puga treballar amb hipòtesis o que no es puga opinar: el que indica és que les hipòtesis i les opinions no han de ser presentades com a psicologia llevat que estiguen degudament abonades –i és en aquest «degudament» on fallen els mecanismes de vigilància epistèmica de la comunitat de psicòlegs.\nEls defensors del veredicte del dodo sostenen que totes les psicoteràpies tenen la mateixa eficàcia perquè la qüestió més important és l’aptitud del psicoterapeuta i els factors comuns a totes elles, de manera que les tècniques específiques són un detall merament anecdòtic.\nNo obstant això, aquesta idea ha estat àmpliament refutada per l’evidència disponible (Marcus, O’Connell, Norris i Sawaqdeh, 2014).\nCal mencionar que és la teràpia cognitivoconductual aquella que més evidència de tipus I i II té per a l’enorme majoria dels trastorns mentals valorats en les guies oficials i extraoficials de pràctica clínica ètica, basada en evidència.\nAngelo Fasce.\nFilòsof de la ciència, amb formació en neurociència.\nÉs expert en el problema de la demarcació i en els mecanismes psicològics que donen peu al pensament irracional.\nÉs, a més, un actiu divulgador de la ciència i de la seua filosofia.\nActualment és doctorand en el Departament de Filosofia de la Universitat de València.", "response": "Cal diferenciar la psicologia clínica de la pseudociència a través d’evidències i pràctiques científiques i de la detecció de les pseudociències. El codi deontològic espanyol de la psicologia obliga practicants i investigadors a basar-se en evidències científiques per evitar que es confongui amb pseudoteràpies com la bioenergètica, les constel·lacions familiars o la interpretació de somnis.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2638", "instruction": "Sintetitza'm el text:", "context": "El coordinador general del PPC, Xavier García Albiol, ha carregat aquest dilluns contra el PSOE i C's pel pacte que han signat i per les \"conseqüències\" que creu que té per a Catalunya.\nEn aquest sentit, després d'escoltar divendres a la diputada del PSC al Congrés i membre d ela direcció del PSOE, Carme Chacón, apostant per una consulta sobre la independència si els catalans no voten favorablement la reforma de la Constitució, Albiol ha acusat a C's de permetre el dret a decidir i acceptar-lo per no condemnar aquesta opció i signar l'acord amb el PSOE.\nPer a Albiol, Albert Rivera i C's estan \"renunciant\" i \"traint\" els seus principis.\n\"Rivera i Pedro Sánchez estan en fase d'enamorament profund i això fa que C's renunciï a tot\", ha lamentat el popular, que a més ha vit normal que el PSC parli ara de la consulta sobre la independència perquè \"després de les eleccions 'la cabra tira al monte'\".\nPer al líder del PPC, el pacte que han rubricat Pedro Sánchez i Albert Rivera ha portat al líder de C's a \"renunciar a la defensa d'Espanya a Catalunya\".\n\"No només incompleix parts importants del seu programa, també renuncia a una part molt important dels principis del seu partit\", ha sentenciat Albiol.\nI és que per al popular, Rivera està \"traint\" els valors fundacionals de la seva formació quan pacta amb un PSOE que, com va dir Carme Chacón, plantejaria un referèndum d'independència si el de la nova Constitució fracassa a Catalunya.\n\"L'acord contempla, amb la signatura i el vot afirmatiu de Sánchez i Rivera, un referèndum per a Catalunya després de la reforma constitucional.\nHo ha deixat molt clar Carme Chacón; no ho diu Albiol ni el PP\", ha denunciat el popular, tot demanant al líder de C's \"que, dins de totes les explicacions que ha de donar per les traïcions que ha fet per tocar poder, expliqui sobretot com esta disposat al que diu Carme Chacón\".\nÉs per això que Albiol ha demanat a Ciutadans que \"rectifiqui el seu comportament\" perquè Catalunya \"necessita més que mai que els partits que estem contra el separatisme anem a una\".\n\"El millor triomf i la millor victòria per a CDC, ERC i la CUP és que els que tenim els principis de seguir vivint el sentiment de ser català i espanyol hi renunciem.\nI les renuncies que fan C's i Albert Rivera són la millor victòria pels independentistes, perquè provoca la fractura d'un dels principals actius de la defensa de Catalunya dins d'Espanya\", ha afegit en roda de premsa aquest dilluns.\nPel que fa a les declaracions concretes que el passat divendres va fer Carme Chacón apostant pel referèndum, Albiol no les ha considerat tan estranyes en el marc mental del PSC.\n\"El PSC i el PSOE en general juguen a la confusió, a dir avui blanc i demà negre\", ha dit, tot assegurant que al partit que lidera Miquel Iceta \"sempre han apostat de manera clara pel referèndum i pel dret a decidir\".\n\"Quan han passat les eleccions, el PSC fa allò de 'la cabra tira al monte'.\nElls defensaven el dret a decidir, van venir les eleccions i van rebaixar el to, i passen les eleccions i hi tornen\", ha denunciat.\nPer últim, de cara al debat d'investidura que comença aquest dimarts, Albiol veu clar que ni Podem ni el PP canviaran el seu 'no' anunciat.\nI és que el popular veu que el pacte entre C's i PSOE els té tan relligats que no dóna cabuda a que entri cap formació més.\n\"Estan en sintonia total.\nRivera i Sánchez estan en fase d'enamorament molt profunda i quan un esta en aquesta fase, de renunciar a tot per anar a viure l'amor amb l'altre, és difícil que un tercer pugui truncar les expectatives.\nEl que passa és que l'enamorat Rivera està renunciant a coses de les que es pot penedir d'aquí a un temps.\nPerquè l'amor és molt maco però enlluerna de vegades\", ha sentenciat, poètic, Xavier García Albiol.", "response": "Xavier García Albiol, coordinador general del PPC, retreu a Albert Rivera que pacti amb el PSOE després de les declaracions de la ministra Chacón sobre una possible consulta sobre la independència de Catalunya. Chacón ho plantejà en el cas que no s’acceptés una nova Constitució. Pel PP, això significa que C’s renuncia a defensar la unitat d’Espanya.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2826", "instruction": "Sintetitza'm el text:", "context": "El jutjat ha deixat en llibertat l'activista investigat per tallar les vies del TAV a Girona durant la vaga del 8-N.\nEl jove, Emanuel Donoso, s'ha acollit al seu dret a no declarar davant la jutgessa, que li manté els càrrecs per coaccions i desordres públics.\nUn cop ja al carrer, i després de rebre el suport de la cinquantena de manifestants que l'han anat a esperar, Donoso ha reiterat que no reconeix el tribunal que l'ha encausat, ha denunciat que se l'ha imputat \"en base a l'existència de fitxers policials\" i ha reiterat que \"la desobediència\" és \"l'única via\" per fer efectiva la República.\nEl seu advocat, Benet Salellas, ja ha avançat que en els propers dies demanaran que s'arxivi la causa.\nA primera hora del matí, després de conèixer la detenció, el CDR ha convocat una primera protesta davant la comissaria de Vistalegre.\nAquí, els Mossos d'Esquadra han dispersat a empentes els manifestants que s'hi havien aplegat.\nEls Mossos d'Esquadra han detingut aquesta matinada el jove, que té 26 anys, per dur-lo a declarar davant del jutjat.\nHo han fet després que no s'hi presentés en dues ocasions, i que la jutgessa d'Instrucció 4 de Girona dictés una ordre d'arrest contra ell.\nA les nou del matí, el CDR ha convocat una concentració de suport davant la comissaria de Vistalegre, on el jove havia passat la nit a les garjoles.\nAleshores, però, Donoso ja no hi era, perquè a les vuit la policia l'ha traslladat fins als jutjats.\nAquí, els Mossos d'Esquadra han dispersat la cinquantena de manifestants a empentes.\nLlavors, els concentrats han iniciat una marxa fins als jutjats de Girona.\nPortaven una pancarta on s'hi llegia el lema 'Jo també vaig tallar les vies per la República.\nAbsolució imputat VG 8-N Girona'.\nEls Mossos d'Esquadra, que han desplaçat efectius tant de la brigada mòbil com dels ARRO, han blindat l'accés a l'edifici, on s'hi havien fet pintades i graffitis amb les frases 'Jo també soc CDR' o '8-N Ema absolució'.\nAl davant dels jutjats, els manifestants han protestat contra la detenció del jove activista.\nAmb un megàfon, han cridat consignes contra els Mossos d'Esquadra i crits com \"Si ens toquen a l'Ema, ens toquen a totes!\" i n'han reclamat l'absolució.\n\"Repressió quirúrgica\"\nEl jove activista imputat ha passat davant la jutgessa poc després de les deu del matí (perquè la titular d'instrucció 4 encara no havia arribat a l'edifici).\nPoc després, Emanuel Donoso ha quedat lliure i ha sortit de l'edifici en companyia del seu advocat, Benet Salellas, per la porta de l'aparcament (que dona a la part posterior dels jutjats).\nAllà l'esperaven la cinquantena de manifestants convocats pel CDR i la seva mare, que l'han abraçat i li han donat suport.\nDonoso ha dit que s'ha acollit al seu dret a no declarar perquè no reconeix el tribunal ni tampoc \"que les mobilitzacions històriques de la vaga del 8-N puguin ser delicte\".\nL'activista ha reiterat que se l'ha imputat en base \"a fitxers policials\" que han servit per posar-lo \"a la diana\".\nAquí, ha recordat que aquell 8 de novembre, hi va haver fins a 10.000 persones que van tallar les vies del TAV a Girona.\n\"Si estic imputat és perquè aquests fitxers es fan servir per tirar endavant una repressió quirúrgica contra activistes de la ciutat\", ha dit Emanuel Donoso.\nPer últim, el jove ha explicat que \"la desobediència\" ha estat l'única via per seguir avançant cap a la República.\nI que ell seguirà exercint-la.\nEl seu advocat, Benet Salellas, ja ha avançat que en els propers dies demanaran que s'arxivi la causa que s'ha obert contra Donoso per desordres públics i coaccions.\n\"Pensem que manifestar-se en el context d'una vaga general i de país com la del 8 de novembre no pot ser considerat delicte; és un dret fonamental, i això ho posarem per escrit perquè tant la fiscalia com la jutgessa d'instrucció es pronunciïn\".", "response": "L’activista detingut per declarar davant del jutge pels talls de les vies del TAV a Girona durant la vaga del 8-N ha estat posat en llibertat. No ha declarat davant la jutgessa, però en sortir ha declarat que no reconeix el tribunal i que aposta per la desobediència per fer efectiva la República. Recrimina la repressió “quirúrgica” contra activistes gironins.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_682", "instruction": "Sintetitza'm el text:", "context": "Sis anys després de la seva posta en funcionament, l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell ja disposa d’uns 1.150 metres lineals de documentació pertanyent a uns 40 fons documentals diferents.\nEl seu director, Daniel Vilarúbias, fa un balanç positiu d’aquestes xifres i més tenint en compte que la comarca és ‘jove’ i no és seu de districte notarial, per la qual cosa hi ha molta documentació que no s’hi troba.\nBona part d’aquest material que configura l’arxiu i que a la vegada té més valor és el que prové de la Societat del Canal d’Urgell, però també la de l’Ajuntament de Mollerussa i Sidamon.\nUna vegada les administracions locals ja no són tant reticents a l’hora de dipositar els seus papers a l’Arxiu, ara es marquen l’objectiu de ‘potenciar i actuar’ sobre tot allò que podrien aportar els particulars i les empreses de la comarca.\nTot i ser un dels arxius més recents de la xarxa catalana, el del Pla d’Urgell ja ha aconseguit recopilar en sis anys més de 1.150 metres de documentació lineal.\nAra, tal com explica el seu director, Daniel Vilarúbias, a més a més d’anar sumant la documentació dels municipis de la comarca, volen ‘potenciar i actuar’ sobre la de les empreses privades i també particulars.\nEn aquest sentit, Vilarúbias assenyala que cal tenir en compte les peculiaritats del territori, caracteritzat per ser ‘jove’, ja que va ser poblat de forma tardana, a partir del segle XIX d’una manera més massiva, i per tant, no compta amb ‘masies o cases potents que tinguin un llegat històric al darrera molt for’.\nEn certa manera, el que vol dir el director és que el Pla d’Urgell no és ‘la Plana de Vic, ni les Guilleries o el Baix Empordà’ sinó que la gent s’ha dedicat sempre al cultiu de la terra però sense grans terratinents ni grans famílies amb un patrimoni documentat al llarg dels segles.\nQuan es va posar en marxa l’Arxiu hi havia un desconeixement de la infraestructura per part del mateix territori i tot i que a nivell polític s’havia impulsat la seva creació la comarca no n’estava assabentada.\nPer aquest motiu, els primers anys s’han dedicat a ‘conscienciar l’estament polític més local’ de la conveniència d’utilitzar la infraestructura per treure’n un benefici dipositant-hi els fons municipals.\nVilarúbias destaca que a l’Arxiu hi ha ‘la infraestructura adient, amb un personal que atén al públic’ i que això permet estalviar una sèrie de costos als ajuntaments petits ja que no els cal ocupar-se del bon manteniment de la documentació amb tot el que suposa fer-hi els correctes processos de tractament, desinsectacions o desratacions, així com l’encapsament dels arxius.\nTot això té uns costos pels qual l’Arxiu Comarcal té un pressupost i els ajuntaments no.\nL’arxiu de la Casa Canal\nUn dels fons més extensos i que transcendeix l’àmbit de la comarca dipositat a l’Arxiu del Pla d’Urgell és el de la Societat del Canal d’Urgell que ja quan es va posar en marxa l’equipament hi va ser dipositat.\nSegons Vilarúbias conté una ‘documentació interessant, rica i supramunicipal’ amb moltes fotografies i plànols sobre la construcció de l’obra a mitjan del segle XIX.\nEn total 34,5 metres de documentació textual però també hi ha 9 plànols centenaris de grans dimensions que van ser restaurats l’any passat.\nTambé l’any passat, a l’Arxiu van ingressar 62,4 metres de documentació del Consell Comarcal i la previsió és que al llarg d’aquest 2016 hi entrin una vuitantena de metres d’historials clínics del Centre d’Atenció Primària (CAP) de Mollerussa així com el fons de l’Ajuntament de Castellnou de Seana, calculat entre vuitanta i cent metres.\nEl document més antic que hi ha dipositat a l’Arxiu prové del fons de la Mare de Déu de les Sogues, de Bellvís, i tot i que no té relació directe amb la comarca, és un plec de documentació reunida per un clergue datat de finals del segle XV.\nAixí mateix, també hi ha algunes còpies de documentació del segle XVII i plets del segle XVIII de l’Ajuntament de Mollerussa com a mostres d’arxius més antics.\nFinalment, malgrat que les mostres de documentació més antigues són escasses, Vilarúbias considera que això no ha de ‘proporcionar excessius complexes’ i aposta per conscienciar de la necessitat de preservar tota la documentació com a bé patrimonial i perquè ‘mai més, un document d’un privat vagi a parar en un contenidor’.", "response": "L’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell recull, en sis anys de funcionament, 1.150 metres lineals de documentació. D’entrada s’hi van dipositar els fons documentals de la Societat del Canal d’Urgell, amb fotografies i plànols de la seva construcció, però també conté algunes peces del segle XV, XVII i del XVIII. Destaca la infraestructura adient per l’arxiu i manteniment de la documentació.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_5", "instruction": "Sintetitza'm el text:", "context": "El 2017 quedarà gravat a la història de la xarxa perquè la Comissió Federal de les Comunicacions dels Estats Units va decidir derogar la regulació impulsada per l’ex-president Barack Obama amb la voluntat de preservar la neutralitat a internet.\nPer aquest motiu, enguany, el president dels EUA, Donald Trump, ha estat reelegit per segona vegada com el personatge més perillós per a la xarxa, segons la prestigiosa revista The Wired.\nEn canvi, a la llista del 2017 no hi apareixen pas altres personatges habituals, com Vladimir Putin i Julian Assange.\nDonald Trump: La revista defineix el president nord-americà com un pinxo solipsista i un mentider temperamental, patològic i sistemàtic.\nEn aquest sentit, explica que fa servir Twitter per encendre l’odi a les xarxes, com ara fent córrer notícies falses sobre musulmans propagades per col·lectius d’ultradreta.\n‘És un mentider capaç d’amenaçar, insultar i mentir directament milions de persones des del seu mòbil.’\nAjit Pai: The Wired acusa el president de la Comissió Federal de Comunicacions (CFF) de rebentar totes les proteccions contra les grans operadores a internet.\n‘Gràcies a Pai, operadores com Comcast o Verizon aviat podran triar els vencedors i els perdedors d’internet’, explica.\nLa decisió contra la neutralitat de la xarxa es va prendre per tres vots a favors (els membres republicans de la CFF) i dos en contra (els membres demòcrates de CFF).\nA més, la revista denuncia que el president de la CFF treballa per desmuntar el programa federal per a subsidiar l’accés a internet als més pobres i a les zones aïllades.\nAshin Wirathu: El govern de Myanmar va prohibir a aquest monjo budista de fer més discursos pel seu extremisme contra la minoria musulmana del país, els rohingyes.\nTanmateix, el monjo s’ha emportat la seva propaganda i els seus discursos carregats d’odi a Facebook.\nWirathu considera els rohingyes ‘terroristes estrangers’ que han de ser expulsats.\nEls seus discursos han servit per a encoratjar les massacres i violacions que ha patit aquesta minoria recentment.\nFacebook va prohibir temporalment les seves publicacions, però Wirathu continua actiu a la xarxa social.\nEstat Islàmic: Les derrotes militars han portat el grup gihadista a augmentar la seva presència al món digital.\nL’autodenominat Estat Islàmic ha perdut Mossul i Raqqa, les seves grans capitals, però conserva l’habilitat de dissenyar i encoratjar atemptats arreu del món a mitjançant la xarxa.\nShadow Brokers: Aquest misteriós grup fa temps que dóna maldecaps a l’Agència Nacional de Seguretat (NSA).\nL’abril, va publicar uns programes de l’agència denominats EternalBlue i EternalRomance que feien servir errades en el protocol de funcionament del software Windows per controlar informació.\nLa publicació va permetre als pirates informàtics d’accedir a qualsevol aparell que no hagués actualitzat el software de Microsoft.\nAtacs massius a la xarxa com el Wanna Cry o el NotPetya van fer-se gràcies a les errades de funcionament filtrades per Shadow Brokers.\nRod Rosenstein: L’adjunt del fiscal general dels EUA fa campanya perquè les companyies tecnològiques impulsin tècniques de comunicació que permetin una ‘encriptació responsable’, és a dir, una encriptació que pugui ser desxifrada pel govern dels EUA, sigui de manera directa o fent una petició a les companyies.\nSegons The Wired, habilitar una porta del darrere a Washington per a desxifrar informació pot comportar que incomptables aparells de comunicació siguin vulnerables al pirateig.\nA més, acceptar-ho pot fer que governs estrangers facin demandes similars a les companyies.\nSandworm: Els últims tres anys, aquest grup de pirates informàtics –segons sembla, establerts a Rússia– ha instigat la ciberguerra amb Ucraïna.\nHa piratejat agències del govern, negocis i ha arribat a causar talls de llum a milers de persones.\nEnguany, els van vincular al malware NotPetya, que es va estendre per Ucraïna i, després a la resta del món, i va afectar multinacionals com Maersk, Merck i FedEx.\nLazarus: És un cas similar a Sandworm, però a sou de Corea del Nord.\nEls darrers anys ha rebentat centenars d’ordinadors de Sony i ha robat desenes de milions de dòlars de bancs de Bangla Desh, Polònia i Vietnam.\nEnguany se’ls ha vinculat al virus WannaCry, possiblement l’atac informàtic més gran de la història.\nAndrew Anglin: La presidència de Donald Trump ha permès als supremacistes blancs d’impregnar internet de la seva propaganda racista i neonazi.\nLa pàgina web The Daily Stormer, dirigida per Anglin, és l’exemple més clar de com els supremacistes s’aprofiten de les llibertats d’internet per fer córrer el seu missatge carregat d’odi.\nLa web continua activa malgrat els entrebancs que li han posat.\nCody Wilson: El fundador del grup Defense Distributed és un habitual de les llistes de The Wired perquè es dedica a dinamitar qualsevol iniciativa del govern dels EUA per a controlar les armes.\nAnteriorment, el grup va publicar els dissenys perquè qualsevol persona amb una impressora 3D es pogués fer components de pistola o l’arma sencera.\nEnguany, ha creat el programari Ghost Gunner per tal que qui vulgui es munti pistoles que no es puguin rastrejar.\nPistoles invisibles, vaja.", "response": "The Wired, prestigiosa revista del món digital, publica llistes de les persones més perilloses a la xarxa, que encapçala Donald Trump per mentider i incitador d’odi. Altres perillosos d’internet són el president de la Comissió Federal de Comunicacions, el monjo budista que fa discursos d’odi contra els rohingyes, Estat Islàmic i els grups de pirates informàtics Shadow Brokers i Sandworm.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_96", "instruction": "Sintetitza'm el text:", "context": "Al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, se li exhaureix el temps per a prendre de manera efectiva una mesura dràstica que intervingui d’alguna manera l’autogovern de Catalunya i impedeixi el referèndum.\nConstatada la inviabilitat de la llei de seguretat nacional espanyola, per manca de fonament jurídic, i descartada pel ministre Zoido mateix, Rajoy només pot esperar que el TC s’avingui a aplicar la qüestionadíssima atribució sancionadora o activar l’article 155 de la constitució espanyola.\nPerò les tensions internes al Tribunal Constitucional són ben conegudes, i en cap cas la decisió de fer ús de la capacitat de sancionar directament càrrecs electes no es faria per unanimitat, atesa l’oposició dels magistrats dits progressistes.\nI el problema de Rajoy amb el 155 és el temps.\nPerquè se li acaba.\nJorge de Esteban, un catedràtic espanyol de dret que ha defensat repetidament l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola contra la Generalitat de Catalunya, ha publicat un article al diari El Mundo en què afirma que ningú no s’ha adonat que aquest article reclama pel cap baix quatre mesos per a ser aplicat, cosa que fa impossible de fer-lo servir contra el referèndum del primer d’octubre.\nDe Esteban defensa que el 155 no ha estat desenvolupat legislativament, però afirma que com que per a ser aplicat cal l’acord del senat, aleshores cal seguir els procediments del reglament d’aquella cambra, especialment l’article 189.\nSegons l’article publicat per De Esteban, el pas pel senat reclama pel cap baix quatre mesos perquè el 155 pugui ser aprovat, i això sense tenir en compte les vacances d’estiu.\nPer això explica els passos que caldria fer.\n—Primer el govern espanyol ha de reclamar al govern català que no faci el referèndum, de manera oficial i raonada –no hi ha termini especificat per a la resposta del govern català.\n—Després, el govern espanyol ha de comunicar al senat que vol aplicar l’article 155, explicant-ne l’abast, i ha de provar que el govern català ha desobeït la seva ordre.\n—Aleshores, la mesa del senat ha d’enviar l’escrit i la documentació a la Comissió General de les Comunitats Autònomes o se n’ha de crear una d’especial.\nAquesta comissió, segons l’article 67, podria demanar estudis i opinions o encarregar informes, cosa que dilataria el procés.\n—Simultàniament, el president del senat ha de demanar al president de la Generalitat que respongui a les acusacions del govern espanyol i que nomeni algú que el representi en tots els tràmits que farà el senat.\n—Posteriorment han de començar les deliberacions, en les quals, segons l’article 56 bis 1, poden participar tots els senadors i també el govern espanyol i el govern de la Generalitat, durant tant temps com ho considerin necessari.\n—Quan hagin acabat totes aquestes deliberacions, encara caldrà formular la proposició de la ponència i enviar-la al ple del senat que l’hauria de votar.\nVeient el procediment, De Esteban assegura que ja no hi ha temps material per a aplicar el 155, desmenteix que es pugui fer servir la Llei de Seguretat Nacional espanyola i proposa que es declari l’estat d’excepció.\nOpina que aquesta és l’única eina que té a disposició l’estat per a impedir el referèndum.\nDe Esteban, però, no esmenta que per a declarar l’estat d’excepció el govern ha de comptar amb l’autorització del congrés, cosa que sembla impossible ara que el PSOE ja ha dit que no autoritzaria ni el 155.\nAl senat, el PP disposa de majoria absoluta, i podria arribar a forçar el reglament, podria avançar el calendari de sessions, fer una tramitació pel procediment d’urgència… Però, tenint en compte que ja entrem en el calendari inhàbil de la cambra per les vacances d’estiu, el PP es trobaria pràcticament al setembre per a iniciar el procediment.\nI la tramitació del 155 és prou feixuga per a impedir que tingui temps de prendre cap mesura contra l’autogovern i evitar l’1-O .\nEl govern espanyol també ha dit que no actuaria fins que no hi hagués accions de la Generalitat o el parlament, més enllà de les declaracions i els anuncis, en un intent de llevar credibilitat als passos cap al referèndum.\nI això pot endarrerir la reacció del govern espanyol fins al punt que sigui massa tard per a activar el 155.\n‘El problema és que han d’actuar en quaranta-vuit hores, i amb el senat no ho poden fer.’", "response": "El govern espanyol de Rajoy no té temps per activar l’article 155 abans del referèndum del primer d’octubre. El principal escull és que calen quatre mesos de tràmits per poder-lo desplegar, com afirma el catedràtic de dret Jorge de Esteban. De Esteban proposa declarar l’estat d’excepció, però cal l'autorització del Congrés i el PSOE ja va advertir que no ho faria.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2407", "instruction": "Sintetitza'm el text:", "context": "La plataforma No Vull Pagar C-32 ha sortit al pas de les recents declaracions a l'ACN de les presidentes dels consells comarcals del Garraf i el Baix Penedès, que instaven la Generalitat a estudiar la gratuïtat de l'autopista pels desplaçaments interns dels veïns.\nEl col•lectiu ciutadà s'ha mostrat contrari a aquesta possibilitat, ja que asseguren que aquesta opció no descongestionaria la C-31 perquè preveuen que no hi hauria suficient trànsit induït cap a l'autopista.\nDes del seu punt de vista, una rebaixa o gratuïtat dels peatges de la C-32 pels desplaçaments interns dels residents \"només suposaria un increment dels diners públics destinats a pagar bonificacions a la concessionària\", i posen en dubte que la mesura servís per dinamitzar l'activitat econòmica.\nCom a alternativa als peatges actuals, la plataforma No Vull Pagar C-32 només contempla el restat de l'autopista en el tram penedesenc.\nEn un comunicat publicat després de transcendir la proposta del Govern per resoldre la mobilitat de l'N-340 i del reclam fet pels consells comarcals del Garraf i el Baix Penedès respecte la C-32, la plataforma No Vull Pagar s'ha oposat a demanar la gratuïtat dels peatges per a la mobilitat interna dels veïns d'aquestes comarques, com havien proposat les presidentes Glòria Garcia i Eva Serramià.\nEl col•lectiu insisteix que la solució a la mobilitat del territori passa per un rescat del tram penedesenc de l'autopista, el qual proposen que es pagui abaixant les compensacions de la Generalitat, ja que auguren que l'aixecament dels peatges en aquestes comarques faria créixer el trànsit als Túnels del Garraf provinent del Baix Penedès.\nEn el cas concret de la millora de la mobilitat de l'N-340, on el Govern proposa a Foment restringir el pas de camions proporcionant-los descomptes als peatges de l'AP-7, des de No Vull Pagar C-32 també insten la Generalitat a demanar al govern espanyol el rescat de les autopistes AP-7 i AP-2.\nAlhora, s'oposen a desviar el trànsit de camions, ja que asseguren que se'ls \"criminalitza\".\n\"Els transportistes no són responsables dels problemes que presenten les nostres infraestructures\", apunten.\nEn aquest sentit, la plataforma diu que el sistema de bonificacions dels peatges dels transportistes contribueix a \"fer més gros el forat econòmic que les administracions públiques tenen amb l'actual sistema concessionari de peatges\".\nFinalment, pel que fa a la gratuïtat que el Govern ha proposat a l'AP-7 pels veïns d'aquells municipis on no està construïda l'A7, la plataforma augura que la mesura tampoc solucionarà el \"col•lapse\" que pateix l'N-340.\nAixí les coses, a part de defensar la necessitat de rescatar les autopistes, l'entitat referma la seva aposta a favor de que Catalunya instauri el sistema de pagament d'aquestes infraestructures a través d'una vinyeta, com ja succeeix en altres països europeus.\n\"Aquest sistema és el més just a nivell territorial i només afecta als usuaris de la via, destinant la resta dels pressupostos públics a altres necessitats\", afirmen.\nPendents de l'estudi d'impacte econòmic\nD'altra banda, la plataforma No Vull Pagar C-32 ha valorat l'anunci de la Diputació de Barcelona de pagar un estudi que analitzi l'impacte dels peatges al Garraf i el Baix Penedès, recordant que aquest document estava inclòs en els pressupostos de la Generalitat del 2015, gràcies a una esmena del grup parlamentari d'Esquerra Republicana.\nEn aquest sentit, retreuen al Govern que, si no s'ha fet l'estudi a dia d'avui, ha estat per una \"decisió merament política\".\nFinalment, el col•lectiu ha estès la mà a sumar-se a la Taula de Treball que la presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès, Eva Serramià, va apuntar a l'ACN que es vol crear des del territori per sumar tots els actius socials i polítics de la zona a l'hora de fer una proposta ferma per millorar la mobilitat del territori.", "response": "La plataforma \"No Vull Pagar C-32\" es posiciona en contra de la proposta dels consells comarcals del Garraf i el Baix Penedès d’estudiar la gratuïtat de l’autopista per als veïns. En canvi, proposen el rescat de l’autopista en el tram del Penedès, pagat abaixant les compensacions de la Generalitat. Avisen que una rebaixa a favor dels residents no descongestionaria la C-31.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1729", "instruction": "Sintetitza'm el text:", "context": "Només cal fer un cop d'ull al timeline d'Íñigo Urkullu per saber que té una bona agenda.\nEn les últimes setmanes ha protagonitzat una gira que l'ha dut a Xile i a l'Argentina en la qual s'ha citat amb els presidents dels dos països, Sebastián Piñera i Mauricio Macri.\nPrincipal mediador entre l'Estat i la Generalitat durant l'octubre passat, entre el referèndum de l'1-O i la declaració d'independència, aquest dimecres rep el president Quim Torra a Ajuria Enea, amb qui ha dinat i compareixerà a les 15.30 hores.\nSegons fonts presidencials consultades per NacióDigital, la idea és fer \"força conjunta\" per demanar \"solucions democràtiques\" a conflictes que són polítics.\nMalgrat això, a Palau constaten la diferència de projectes entre el País Basc i Catalunya.\nUrkullu aspira a un \"nou estatus\" d'encaix constitucional, mentre que Torra insisteix en la consecució de la República catalana a través -primordialment- d'un referèndum.\n\"L'important\", destaquen aquestes fonts, és \"que cadascú pugui defensar i fer força a favor de solucions democràtiques\", tot i les discrepàncies de fons entre governs.\nEs tracta de la primera trobada entre el lehendakari i Torra, que a banda de reunir-se amb Urkullu també té previstes entrevistes a mitjans de comunicació bascos, reunions amb plataformes sobiranistes i una conferència a Donosti.\nLa invitació original, de fet, prové de Gure Esku Dago, una plataforma basca que organitza consultes populars.\nAprofitant l'agenda, l'equip de Palau es va posar en contacte amb l'executiu basc i es va acordar la trobada entre els dos màxims dirigents i la compareixença conjunta.\nEl president aprofitarà per reunir-se, també, amb Arnaldo Otegi.\nPresos i mediació\nEl 29 d'agost, Torra va trucar el lehendakari per aclarir si havia defensat només la sortida de la presó d'Oriol Junqueras i no de la resta de líders del procés privats de llibertat a Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses.\nA mitjans d'agost, Urkullu va visitar el president d'ERC a Lledoners, i va indicar que un hipotètic alliberament abonaria la \"distensió\" entre les dues administracions, que malgrat l'arribada del PSOE a la Moncloa no passen pel seu millor moment arran de les peticions de la Fiscalia.\nTorra li va demanar explicacions i, al mateix temps, es van instar a organitzar una trobada.\nUrkullu es va desplaçar la legislatura passada a Palau, on va mantenir una llarg reunió amb Puigdemont.\nAmb el pas dels mesos, el lehendakari va anar emergint com a home pont entre l'Estat i la Generalitat per evitar -al mateix temps- l'aplicació del 155 i la declaració de la independència.\nTotes dues mesures es van acabar prenent, malgrat que havia aconseguit convèncer Puigdemont de convocar eleccions.\nTorra aprofitarà la visita a Euskadi per reunir-se amb Arnaldo Otegi i amb plataformes sobiranistes basques, i al vespre farà una conferència\nLa manca de garanties per part del govern de Mariano Rajoy -desallotjat de la Moncloa, mesos més tard, gràcies als vots decisius del PNB i de l'independentisme- va fer que el president a l'exili descartés cridar els catalans a les urnes.\nUrkullu va estar en contacte amb Puigdemont, Artur Mas, Marta Pascal i Santi Vila, però no va aconseguir el seu objectiu.\nEl lehendakari és una peça central en el tauler de l'Estat, i ho pot seguir sent en la negociació dels pressupostos generals de l'Estat.\nPressupostos i diàleg\nLa ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, assegurava aquesta setmana que està negociant un acord amb el PNB per als comptes, però el líder del partit, Andoni Ortuzar, té dubtes perquè sospita que els pressupostos no s'aprovaran.\nSense els vots del PDECat i d'ERC és inviable que Sánchez pugui tirar endavant els números, sempre i quan segueixi enrocat en la negativa a fer gestos cap als presos i sobre l'autodeterminació.\nDues qüestions que sobrevolaran la cimera de Vitòria, tot i que l'equip de Torra no preveu \"pressió\" per acordar els pressupostos.\nEn aquest sentit, és coneguda la negativa del president a negociar els comptes -així ho va solemnitzar la setmana passada a la cambra catalana-, i ja la va reiterar dijous en una reunió amb els diputats i senadors del PDECat.\nMalgrat això, el Govern està predisposat al fet que els grups independentistes avalin determinades accions -increment del salari mínim, per exemple- malgrat el \"no\" global als comptes.\nUrkullu va visitar Junqueras a la presó de Lledoners a mitjans d'agost, i al cap d'uns dies va tenir una conversa telefònica amb Torra\nUna de les novetats prèvies a la cimera Torra-Urkullu ha estat la proposta del Govern de fer una reunió entre el consell executiu i el consell de ministres el dia 21 de desembre, aprofitant la cita d'aquest organisme a Barcelona.\nL'objectiu de la trobada hauria de ser, segons ha indicat la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, trobar una \"solució política\" al conflicte existent a Catalunya.\nPrecisament el que defensaran el president i el lehendakari en la compareixença conjunta al palau d'Ajuria Enea.", "response": "El president Torra es reuneix al País Basc amb el lehendakari Íñigo Urkullu per fer \"força conjunta” davant del govern espanyol, reclamant solucions democràtiques a conflictes polítics. Urkullu va fer de pont entre l’Estat i la Generalitat durant el 2017 i ara reclama l’alliberament dels presos polítics per facilitar la “distensió” entre ambdues administracions.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2706", "instruction": "Sintetitza'm el text següent:", "context": "El jutjat d'instrucció 1 de la Seu d'Urgell ha acabat la investigació per un presumpte delicte d'estafa als pares de Nadia Nerea i conclou que veu indicis de delicte.\nAixí ho recull la interlocutòria en què es demana a les parts que demanin l'obertura del judici oral en els pròxims deu dies, presentant els seus escrits d'acusació o la petició de sobreseïment del cas.\nEn aquesta interlocutòria, a més, es concreta que, segons la investigació dels Mossos d'Esquadra, els investigats haurien recaptat 1.111.317,55 euros en donatius per al tractament mèdic de la seva filla, que pateix una malaltia rara, a través de comptes bancaris.\nNo s'ha pogut establir, però, la quantitat que podrien haver recaptat en efectiu.\nDels 1,1 milions, concreta l'escrit, la parella s'hauria gastat 792.417,16 euros.\nSegons el jutjat, després de les investigacions, hi ha prou indicis que apunten que els dos encausats, Fernando Blanco i Marga Garau, havien estat dedicant-se conjuntament i de manera acordada a \"orquestrar una estafa utilitzant la seva filla malalta d'onze anys\".\n\"Els investigats van fer ús de la seva filla, menor, diagnosticada de Tricotiodistrofia, per recaptar fons amb l'excusa de destinar-los al seu tractament\", continua l'escrit.\nLa manera de fer-ho, recull la interlocutòria, va ser anant a programes de televisió, concedint entrevistes a diversos mitjans i a través d'actes benèfics amb públic en directe amb arguments diversos per sol·licitar donacions, amb un únic punt en comú, \"la seva falsedat\", assegura el jutge.\nSegons la interlocutòria, els pares només han acreditat despesa mèdica privada per valor de 4.000 euros.\nSegons els investigats, la resta de diners gastats els haurien invertit en suposats doctors o clíniques sense aportar dades que acreditin la veracitat d'aquestes declaracions.\nTambé ha quedat acreditat, segons el jutge, que la malaltia de la menor és genètica i que no se'n coneix la cura.\nTot i això, es desmenteix que la malaltia generi un risc imminent de mort de la menor, tal com els pares asseguraven.\nDe la fase d'instrucció també es desprèn, segons el jutge, que la parella no tenia cap més ingrés que les donacions que rebia i que els pares de la Nadia utilitzaven aquests diners per pagar factures tant del supermercat com d'hotels o restaurants on anaven.\nFins i tot utilitzaven els diners de les donacions per comprar articles en botigues d'electrònica, un cotxe i per pagar el lloguer de la casa familiar, entre d'altres.\nEl pare de la nena, Fernando Blanco, segueix a la presó de manera provisional i la mare, Marga Garau, en llibertat amb càrrecs, per aquests fets, que es van destapar l'any 2016, quan la nena tenia onze anys, a Organyà (Alt Urgell), el poble on la nena anava a l'escola i molt pròxim a Fígols, on la família residia.\nEl municipi s'havia bolcat intensament en diverses campanyes per recaptar fons per la Nerea.\nLa nena segueix amb familiars ja que el jutjat va retirar la custòdia als pares.\nLa causa pel delicte d'estafa continua endavant, mentre la causa per pornografia s'arxiva\nDe moment, la causa per estafa és l'única que continua oberta contra ells ja que l'Audiència de Lleida ha arxivat aquesta mateixa setmana el cas contra els pares de Nadia Nerea pels delictes d'exhibicionisme i pornografia infantil.\nLa Sala ha acceptat el recurs que la defensa va presentar contra la decisió del jutjat d'instrucció número 1 de la Seu d'Urgell d'obrir judici oral contra els exveïns de l'Alt Urgell Fernando Blanco i Marga Garau, un cop acabada la fase d'investigació i després que la fiscalia presentés el seu escrit d'acusació en què demanava a la parella dos anys de presó per aquests fets.\nSegons el ministeri públic, es van trobar 41 fotografies on apareixen els pares mantenint relacions sexuals explícites davant la seva filla i al mateix llit i també 15 fotografies on apareix la nena nua i en actituds \"impròpies\" per la seva edat.\nL'Audiència de Lleida, en canvi, considera que les imatges on la nena apareix nua no tenen un \"inqüestionable caràcter sexual\" i que podrien respondre a una finalitat mèdica, com defensaven els pares.\nEn el cas de les fotografies on la fiscalia denuncia que els pares mantenien relacions sexuals davant la nena, al mateix llit, la sala no descarta que la menor estigués adormida, com també defensaven els progenitors.\nAquest arxiu és provisional tot i que el cas només es podria reobrir si apareguessin noves proves.\nLes fotografies s'haurien pres entre el 2008 i el 2011, quan la nena tenia entre tres i sis anys.", "response": "El jutjat de la Seu d’Urgell veu indicis de delicte per estafa en el cas de Nadia Nerea. Els pares de la nena, que té una malaltia rara, van recaptar diners en efectiu i més d’un milió a través de comptes bancaris, i els van utilitzar per despeses ordinàries, en lloc de per al tractament mèdic de la filla.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_879", "instruction": "Sintetitza'm el text següent:", "context": "L’empresari José María Ruiz-Mateos s’ha mort a Madrid a vuitanta-quatre anys, segons fonts de l’Ajuntament de Rota (Cadis), d’on era natural i on serà enterrat.\nNatural de Rota (Cadis), Ruiz-Mateos va començar la seva trajectòria empresarial a Jerez de Frontera i va ser fundador de Rumasa, entramat empresarial amb desenes de companyies, formats, entre d’altres, per bancs.\nUn dels fets més coneguts de la biografia es va produir al febrer del 1983 quan el govern socialista de Felipe González, recentment constituït, va decidir expropiar el conglomerat empresarial Rumasa, que en aquell moment comptava amb 700 empreses i 65.000 treballadors.\nJosé María Ruiz-Mateos havia patit en els darrers temps un deteriorament en el seu estat de salut, fins que aquest dilluns ha mort a l’hospital Santa María del Puerto del Puerto de Santa María, a Cadis.\nJosé María Ruiz-Mateos havia patit en els darrers temps un deteriorament en el seu estat de salut, fins que aquest dilluns ha mort a l’hospital Santa María del Puerto del Puerto de Santa María.\nEntre les empreses més conegudes que va fundar Ruiz-Mateos a través de Rumasa, hi havia Galerías Preciados, els magatzems Sears a l’Estat, les botigues de luxe Loewe, bodegues a Andalusia i la Rioja i el Banco Atlántico, com una de les propietats més destacades del grup.\nL’expropiació de Rumasa va portar Ruiz-Mateos a fugir de la justícia espanyola i refugiar-se a Londres i Frankfurt, fins que se’l va acabar extradint per ser jutjat.\nTambé va comportar el seu enfrontament públic i notori amb l’aleshores ministre d’Economia i Hisenda, Miguel Boyer, a qui va agredir davant els mitjans de comunicació al crit de “Que te pego leche!”, que s’acabaria fent molt conegut, o acudint disfressat de personatges coneguts, com Superman, en actes públics per reclamar que se li retornessin les empreses expropiades.\nSegons el govern espanyol, Rumasa tenia un forat de més 100.000 milions de pessetes i arrossegava un deute fiscal de 20.000 milions, i a més, els seus bancs estaven exposats a un gran risc.\nAnys més tard, Ruiz-Mateos i la seva família van intentar iniciar una segona aventura empresarial intentant reflotar les empreses més conegudes del grup i iniciant una campanya per obtenir finançament.\nFinalment, però, Nueva Rumasa va acabar en concurs de creditors al 2011.\nEntre les marques més conegudes, s’hi trobaven els flams Dhul i els productes làctics Clesa, Cacaolat, Letona i Tranchette; a més d’hotels a Balears i Canàries, bodegues a La Rioja i Caves Hill, de DO Penedès, entre d’altres.\nA més, la família també va tenir el Rayo Vallecano, de la qual la seva dona, Teresa Rivero, en va ser la presidenta, convertint-se en l’única màxima mandatària d’un club de futbol de Primera Divisió.\nEn relació al club de futbol, el jutjat 45 de Madrid va imputar José Maria Ruiz Mateos, i el seu fill Javier com a suposats autors de tres delictes fiscals.\nEn concret, el jutge els atribuïa delictes de falsedat documental a les actes de les juntes d’accionistes del club, d’evasió de 21,68 milions d’euros a Hisenda i la Seguretat Social entre els exercicis 2004-2008, i alçament de béns en utilitzar recursos de Clesa per pagar la publicitat d’aquesta empresa a la samarreta de l’equip.\nD’altra banda, l’any passat, una investigació el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz va permetre esbrinar que sis comptes del LGT Bank de Gibnera, inicialment atribuïdes a l’extresorer del PP Luis Bárcenas, pertanyien en realitat a Ruiz-Mateos, i un altre dels fills de José María Ruiz-Mateos, José María Ruiz-Mateos Rivero, va ser absolt al juny de l’any passat per una suposada estafa fiscal a Nova Comarcal de Reus a finals dels 90.\nLa sentència va resoldre que no es podia demostrar l’existència dels delictes que s’imputaven als acusats, el fill de l’empresari i tres persones més, i els va eximit dels tres anys i mig de presó que sol·licitava la fiscalia i de pegar una indemnització que els exigia la firma Prograsa, que s’enfilava fins als 243.000 euros.", "response": "José María Ruiz-Mateos, de vuitanta-quatre anys, ha mort a Madrid. Fou fundador de Rumasa, un conglomerat empresarial amb desenes d'empreses que va ser expropiada pel govern de Felipe González l'any 1983. Rumasa, amb 700 empreses i 65.000 treballadors, comptava amb les marques Galerías Preciados i Loewe, bodegues a Andalusia i La Rioja i el Banco Atlántico. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1292", "instruction": "Sintetitza'm el text següent:", "context": "Les properes eleccions catalanes són excepcionals en molts sentits, entre els quals el grau elevat de polarització que existeix entre els diferents partits.\nDesprés que el govern espanyol hagi pres el control de les institucions catalanes i el Parlament, amb una maniobra considerada dubtosament constitucional, els comicis arriben en un context de màxima tensió.\nAmb la meitat del govern a la presó i l’altra meitat a l’exili, i amb el dubte afegit de si es retirarà el 155 si guanyen els partits sobiranistes, la polarització política ha arribat a nivells històricament elevats.\nEn aquest context, i tenint en compte les grans incerteses de cara el futur, convé preguntar-se, a partir de l’evidència de la qual disposem fins ara, a qui beneficia aquesta polarització i les conseqüències, immediates i a llarg termini, que aquesta confrontació pot tenir.\nAixí d’entrada, és bo indicar que la literatura acadèmica especialitzada no es posa d’acord en si la polarització política és bona o dolenta.\nLes conseqüències negatives són, probablement les més conegudes: la polarització pot provocar insatisfacció amb el funcionament de la democràcia, inestabilitat governamental o legislativa o una reducció de la confiança entre els diferents votants.\nTanmateix, també hi ha arguments per veure la polarització com una qüestió positiva: la polarització provoca que els partits es distingeixin uns dels altres de forma clara, la qual cosa fa més fàcil, a ulls dels electors, de distingir les diferents propostes.\nFruit d’això, la polarització pot acabar conduint a l’alça la participació, sobretot entre els més polititzats.\nDe fet, tal com va demostrar Levendusky fa uns anys a través d’experiments, la polarització de les elits polítiques porta al fet que els votants tinguin més clara la seva opció ideològica i partidista.\nEls estudis realitzats fins el moment semblen indicar que la polarització, amb alguns matisos, beneficia als partits més \"extremistes\"\nA qui beneficia electoralment la polarització?\nBeneficia als partits més “extremistes”?\nEls estudis realitzats fins al moment semblen indicar que sí, amb alguns matisos.\nPerò, quan els partits “nínxol” o petits es polaritzen, obtenen un avantatge electoral important.\nEn certa manera aquesta dinàmica l’hem pogut observar a les eleccions generals a l’estat espanyol: quan el PP i el PSOE eren quasi els únics partits, guanyar-se el votant centrista era clau per poder obtenir la victòria electoral.\nEn canvi, amb l’aparició de dues ofertes addicionals, com Podem i Ciutadans, els dos grans partits han d’equilibrar la seva estratègia.\nTant si opten per moderar-se com per extremar-se, per algun flanc perdran suport.\nAllò que poden guanyar pel centre ho poden perdre pels extrems.\nÉs per aquest motiu que, a l’Estat, la polarització entre els partits no ha generat un patró sistemàtic a favor d’un partir o altre.\nA casa nostra, les enquestes semblen indicar que podria haver-hi una dinàmica diferent.\nLa polarització no és l’únic element que afegeix incertesa a les eleccions del 21-D\nTanmateix, la polarització no és l’únic element que afegeix incertesa a les eleccions del 21-D.\nTal com ha demostrat una investigació recent, la confrontació forta entre partits té efecte quan els partits canvien o en situacions en què la lleialtat partidista és baixa.\nEn els últims anys, fruit del debat territorial, de la crisi econòmica i dels casos de corrupció, el panorama partidista ha canviat de dalt a baix.\nAixò, en termes pràctics, ha provocat que l’elector hagi perdut el lligam emocional amb determinades sigles polítiques.\nDit d’una altra manera, el debat territorial, però també el constant canvi en l’oferta partidista (els partits que es presenten), ha polaritzat l’escenari polític.\nI això genera que el vot sigui més volàtil.\nEl 21-D, i les enquestes així ho detecten, un bloc important d’electors dubten, dins de cada bloc, entre l’opció moderada o l’opció polaritzada.\nPer tant, que acabin optant per uns o per altres dependrà, en part, del grau de lleialtat cap a la candidatura per la qual sempre han optat, de la voluntat de deixar clar un posicionament polític de forma més rotunda o fins i tot de les enquestes.", "response": "Les eleccions catalanes del 21-D arriben amb un alt grau de polarització política. La polarització sol beneficiar els partits més extremistes, segons els experts, però el context actual a Catalunya és molt complex. La lleialtat partidista està en un moment baix. Caldrà veure si el govern espanyol retirarà el 155 si guanyen els partits sobiranistes.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_421", "instruction": "Sintetitza'm el text següent:", "context": "El secretariat de la CUP, a partir d’avui, sotmet a debat i votació de les bases dues opcions que s’acabaran de votar diumenge al consell polític nacional.\nAquests dies vinents es reuniran les assemblees territorials per discutir les dues opcions presentades per la direcció.\nSón dues fórmules per a traslladar l’empat de diumenge passat a una nova sessió d’investidura.\nL’una facilita la investidura d’Artur Mas i l’altra no:\nA) En un nou ple d’investidura, 5 diputats de la CUP votarien a favor d’investir Artur Mas i 5 en contra, o bé els 10 diputats s’abstindrien.\nB) Dos diputats hi votarien a favor i 8 s’abstindrien, per a plasmar la defensa de la independència i d’un procés constituent i popular i de l’oposició a la continuïtat de les polítiques de retallades i privatitzacions.\nLa direcció explica també el procediment i el calendari d’aquesta nova deliberació sobre la investidura.\nUs oferim el comunicat íntegre:\n«Calendari\n1) Es recolliran totes les propostes i reflexions que les assemblees locals, assemblees territorials i organitzacions polítiques i municipalistes vulguin fer arribar fins demà dijous 31 de desembre a última hora.\n2) Divendres 1 de gener es posaran comú aquestes propostes per tal de posar-les a debat i votació el dia següent en Assemblees Territorials Plenàries.\n3) Dissabte 2 de gener tindran lloc Assemblees Territorials Plenàries per tal de definir els posicionaments de cara al CP+GAP.\n4) Diumenge 3 de gener tindrà lloc el CP+GAP decisori.\nSobre les Assemblees Territorials Plenàries\nPodran participar a les assemblees territorials plenàries amb dret a veu i vot:\n– les militants nacionals i locals de les assemblees locals de la CUP i dels seus nuclis de suport, quedant-ne excloses les simpatitzants.\n– les militants de les candidatures municipalistes adherides a la CUP-Crida Constituent (que no estan representades al GAP).\nNo tindran dret a vot:\n– les militants de les altres organitzacions de la CUP-CC (que ja participen al GAP a través de les representants de les seves organitzacions).\n– les simpatitzants de la CUP.\nLes Assemblees Territorials Plenàries funcionaran amb el criteri d'”una persona, un vot”, i hauran de recollir els vots a favor, els vots en contra i les abstencions respecte cadascuna de les propostes presentades.\nAquestes votacions s’hauran de reflectir al model d’acta que s’enviarà des del Secretariat Nacional i que inclourà un sistema de ponderació de vot igual per a totes les assemblees territorials.\nParal·lelament, les assemblees locals i els nuclis de suport també aportaran el seu sentit del vot, als representants de les respectives Assemblees Territorials Plenàries; aquests podran servir com a instrument interpretatiu per als representants de cara a les possibles rondes de votació que puguin tenir lloc al CP+GAP.\nSobre el procediment de decisió del CP+GAP\nEl CP+GAP s’esforçarà a buscar una sortida consensuada.\nEn cas que això no sigui possible, només podrà ser aprovada una proposta que obtingui la majoria absoluta dels vots al CP+GAP.\nEs procedirà a comptar els vots favorables de cadascuna de les propostes presentades; després els vots en contra; i finalment les abstencions.\nSerà aprovada aquella proposta que obtingui la majoria absoluta dels vots.\nEn el cas que més d’una proposta obtingui la majoria absoluta dels vots, es passarà a una nova ronda de votació fins que només surti aprovat un sol document.\nEntre cada ronda de votació s’obrirà un torn de debat.\nS’estableixen un màxim de 3 rondes.\nEn cas de bloqueig, el Secretariat Nacional cercarà una proposta metodològica per desbloquejar la situació, proposta que haurà de ser validada pel CP+GAP.\nSobre les propostes a debat\nEl SN aposta per trobar una sortida consensuada a la situació política.\nTot i això, i davant la impossibilitat de trobar aquesta sortida, el Secretariat Nacional planteja dues alternatives al CP+GAP:\nTraslladar els resultats de l’Assemblea Nacional a un possible nou ple d’investidura a través, o bé de 5 vots favorables i 5 vots en contra, o bé a través de l’abstenció dels 10 diputats de la CUP-CC.\nDonar 2 vots a favor i 8 abstencions, com a traducció de l’aposta de la CUP-CC per la independència i un procés constituent i popular i de l’oposició a la continuïtat de les polítiques de retallades i privatitzacions.\nLes assemblees locals i territorials, així com les organitzacions polítiques i municipalistes podran enviar noves propostes fins dijous 31 de desembre a última hora, propostes que s’agruparan en funció del seu sentit polític i que es portaran a deliberació de les Assemblees Territorials Plenàries del dia 2 de gener.»", "response": "La CUP presenta a debat i votació dues opcions per la investidura d’Artur Mas. O bé faciliten la seva investidura (amb 5 vots a favor i 5 en contra o 10 abstencions), o bé voten amb 2 a favor i 8 abstencions per plasmar l'oposició a les polítiques de retallades i privatitzacions, i en defensa de la independència.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1662", "instruction": "Sintetitza'm el text següent:", "context": "En la primera sessió de control del govern espanyol després d'un any, en concret en la primera interpel·lació a un ministre, el PP ja ha avançat la seva intenció de deixar en paper mullat un dels acords subscrits amb C's en el seu pacte d'investidura de Mariano Rajoy.\nL'encarregat d'escenificar l'oblit respecte allò subscrit ha estat el titular de la cartera d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que aquest dimecres ha evitat comprometre's a reclamar que els defraudadors que es van acollir a l'amnistia fiscal del 2012 tributin al 10% els béns aflorats -com marcava la mesura- i no al 3% -com finalment van acabar fent-.\n\"Si té alguna iniciativa legislativa, la porta a la cambra i veurem si prospera, però no se m'enredi amb el passat\", ha etzibat el ministre al diputat de C's Francisco de la Torre.\nEl conflicte rau en què la mesura extraordinària de fa quatre anys fixava que els defraudadors havien de pagar al 10% el valor dels béns que volguessin fer aflorar, per lliurar-se de qualsevol sanció i regularitzar la seva situació, i aquests van treure a la llum uns 40.000 milions fins llavors en negre, els quals només van tributar 1.193 milions, prop del 3% del total i set punts menys del que fixava la llei.\nPer quin motiu?\nLa causa és que la direcció general de Tributs del govern espanyol va elaborar un informe que indicava a l'Agència Tributària estatal que només havien de tributar els rendiments dels exercicis no prescrits, i no la totalitat, cosa que va evitar que els defraudadors paguessin 2.800 milions que sí que haurien hagut d'abonar si haguessin hagut de fer front al tipus nominal del 10%.\nA més, la paradoxa és que, mentre la llei de l'amnistia fiscal va aprovar-se al Congrés i amb debat públic -tot i la majoria absoluta del PP-, l'informe de la direcció general de Tributs no va passar per cap cambra, ni va ser subjecte a cap votació.\nA més, el període per reclamar els recursos derivats de la regularització acaba aquest 30 de novembre, segons C's, motiu pel qual en una setmana ja no hi hauria opcions de reclamar aquests 2.800 milions que s'han deixat d'ingressar.\nUn acord entre partits i una proposició al Congrés\nEn aquest sentit, de la Torre ha assegurat que \"el termini per reclamar aquests recursos acaba el 30 de novembre\", tot i que aquest es pot interrompre \"amb una una notificació amb acusació de rebut que iniciï un procediment de comprovació i, si aquest procediment és d'inspecció, el termini que s'obre és de 18 mesos\".\nEn comptes d'això, l'Agència Tributària va enviar dimarts una carta als 30.000 defraudadors que es van acollir a l'amnistia fiscal per notificar-los que la investigació segueix oberta per verificar que van declarar tots els béns en negre i per fer-los saber que aquesta recerca no prescriu.\nTot i això, com que tan sols és una notificació informativa, sense acusació de rebut, C's creu que no té cap efecte quant als terminis i que, en tot cas, una qüestió és si han aflorat tots els recursos fins ara no declarats i una altra qüestió és si els que ho han fet han tributat al 3% o al 10%.\nMontoro insta C's a mirar al futur\nAixí, s'ha limitat a dir que se seguirà perseguint el frau fiscal, el qual no caduca i \"segueix sent objecte d'investigació\" i ha alertat de \"la diferència entre un tipus nominal i el tipus efectiu\" d'un impost.\n\"Ningú ha pagat el 3%, ha pagat el 10% del rendiment corresponents a aquell període\", ha afirmat, deixant clar que la iniciativa es va aplicar correctament, segons el seu criteri, ja que \"en el passat s'ha complert la la reglamentació tributària\".\nPer això, ha convidat a C's a portar propostes al Congrés si vol canviar lleis, evidenciant que el pacte segellat és paper mullat: \"Si té les seves suggerències, porti-les a la cambra, té iniciativa legislativa\".\n\"Anem a mirar al futur, la història està a les actes de sessions\", ha apuntat, apel·lant a \"un futur molt més prometedor\" per davant que el que va motivar l'amnistia fiscal del 2012.", "response": "Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda del govern del PP, trenca el pacte amb Ciutadans que li va permetre investir Rajoy president. Ciutadans reclamava que els defraudadors que es van acollir a l’amnistia fiscal de 2012 tributessin al 10%, com marca la llei, i no al 3%, com es va fer. Montoro contesta que Cs és lliure de presentar iniciatives legislatives. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1414", "instruction": "Sintetitza'm el text següent:", "context": "Les Terres de l'Ebre han d'acudir en massa a Barcelona el proper diumenge 5 de juny per consolidar una lluita que ha de ser de tot el país en contra del Pla hidrològic de l'Ebre.\nAquesta és la crida amb la qual planteja la Plataforma en Defensa de l'Ebre una mobilització que confia que sigui massiva per demostrar a les institucions europees que la pressió ciutadana ja mostrada a la manifestació d'Amposta el 7 de febrer segueix intacta.\nA més es vol reforçar així la batalla jurídica que es concretarà aquest mes de juny amb la presentació d'una queixa contra el pla davant la Comissió Europea.\nL'Ebre torna a la capital catalana quinze anys després que hi desfilés per primera vegada contra el Pla hidrològic nacional i sis anys després que s'hi manifestés per uns cabals ecològics suficients per al tram final del riu i el Delta.\n\"Tenim més suports que mai però no sabem i no sabem com es materialitzaran, però tenim clar que el 5 de juny serà una festa ebrenca i volem lligar-la a una lluita de país\", ha assegurat Tomàs.\nImatge malmesa\nEl portaveu antitransvasament s'ha mostrat convençut que \"hi haurà molta gent de Barcelona, també de l'Aragó i el País Valencià, però la punta de llança de la mobilització ha de ser la gent de les Terres de l'Ebre amb el color blau, perquè serà una demostració de dignitat ebrenca a Barcelona i en els moments que passa el territori per la imatge que hem donat en diverses qüestions, hem de demostrar que seguim sent els de sempre i que no volem separar aquest nou país ni ignorar els seus interessos\".\nSense citar explícitament les qüestions que, a parer seu, han malmès la imatge ebrenca –per bé que s'evidenciava que entre aquestes hi ha la consulta sobre el monument franquista a Tortosa i el resultat-, Tomàs ha insistit en què \"el que passa perjudica la imatge del territori, no la de la PDE, que està intacta\".\nEn aquest sentit, ha apuntat que \"podria ser que en el fons no caiguem tan simpàtics, però seguirem endavant, i sabem que el futur de les Terres de l'Ebre va lligat al futur del país i separar-ho seria una equivocació històrica, ho tenim clar\".\nEs tracta de contrarestar davant les institucions europees l'ofensiva que ha desplegat el PP a Brussel·les, ha explicat Tomàs, facilitant les argumentacions dels regants de la conca de l'Ebre, que aboquen els seus recursos, amb un pressupost de 100.000 euros, per sufragar la seva estratègia.\nUna de les tesis que el govern central defensa davant d'Europa és que aquesta és una lluita política \"contaminada per independència\", de manera que \"cal més que mai una resposta enèrgica des de les Terres de l'Ebre per tal que Catalunya assumeixi la defensa del futur i que ningú es desmarqui\", ha advertit Tomàs.\nDiumenge, a les 12, a la plaça Universitat\nAixí, més de 66 entitats i organitzacions no governamentals, moviments socials i ambientalistes, partits polítics (a excepció del PP i Ciutadans) i sindicats, ja han donat el seu suport a la manifestació.\nSortirà a les 12 del migdia de la plaça Universitat encapçalada per una pancarta que durà per lema, com a Amposta, \"L'Ebre sense cabals és la mort del delta\", que aglutinarà la \"gent de blau\", amb la PDE al davant i gent del territori.\nLa segona pancarta, amb el lema \"L'aigua és vida i no una mercaderia\", concentrarà les entitats que donen suport a la lluita i a la tercera, \"Respectem les directives ambientals europees\", se situaran els polítics.\nNo hi faltaran les camises blaves, les banderes del nus, els cantants ebrencs, les bandes de música, \"però per damunt de tot hi posarem la dignitat\", afirma la PDE.\nLa PDE ha agraït totes les facilitats que està donant l'Ajuntament de Barcelona en matèria logística per tal que la mobilització sigui un èxit.\nL'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, així com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, han confirmat la seva presència.\n\"Cada persona serà una gota d'aigua per crear una riuada que arrossegui el Pla hidrològic de l'Ebre i torni la vida al riu\", ha conclòs Tomàs.", "response": "La Plataforma en Defensa de l’Ebre convoca una manifestació a Barcelona el 5 de juny per protestar contra el pla hidrològic del PP. La intenció és demostrar força davant la Comissió Europea, per contrarestar l'ofensiva popular. La PDE reclama la unitat del territori per fer de la mobilització una festa ebrenca en defensa del país. L’Ajuntament de Barcelona facilita la logística.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1144", "instruction": "Sintetitza'm el text següent:", "context": "El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha reiterat aquest dimarts que el PSC votarà no a una investidura de Mariano Rajoy, encara que el PSOE finalment opti per l'abstenció tècnica: \"Si ara no hi ha més remei, diuen, que investir Rajoy, ja que pot ser que amb 12 abstencions ja fan, no?\nAixò és una decisió que han de prendre els que es volen abstenir.\nJo vull votar que no\".\nEn una entrevista a 'El Matí de Catalunya Ràdio', ha deixat clar que els socialistes catalans no renunciaran a les seves actes de diputats al Congrés en el cas que finalment es trenqui la disciplina de vot, i ha insistit que és millor anar a terceres eleccions que donar suport a Rajoy.\nUnes hores més tard, Iceta s'ha reunit amb el president de la comissió gestora del PSOE, Javier Fernández, per constatar que les posicions segueixen igual.\n\"Els punts de vista no han canviat\", ha destacat el primer secretari del PSC.\n— Miquel Iceta Llorens (@miqueliceta) 18 d’octubre de 2016\nRelació de tipus federal\nAl matí, el dirigent socialista ha recordat que el PSC és un partit independent del PSOE que \"sobiranament estableix una relació de tipus federal\" amb aquest.\nTot i això, malgrat les diferències de criteri, no creu que calgui canviar aquest protocol.\nEn cas de facilitar un govern espanyol del PP, s'ha preguntat quin paper jugarà el PSOE al llarg de la legislatura, i en primera instància quan hagin d'aprovar-se els pressupostos.\nSegons Iceta, no es pot aguantar una legislatura si no hi ha garanties d'estabilitat, per la qual cosa ha avisat del risc que s'exigeixi al PSOE que sostingui el govern espanyol si apuntala Rajoy amb la seva abstenció.\n\"No ens trobarem l'endemà amb pressions al PSOE perquè segueixi prestant aquest gran servei a Espanya que és mantenir Rajoy al front?\nNo és un problema només per demà\", ha lamentat el dirigent del PSC, que no creu que la legislatura aguanti més de dos anys.\nCom gestionar l'abstenció\nTambé ha replicat als socialistes andalusos, favorables a l'abstenció, que la seva aposta pel no es deu al fet que no fa res més que \"pensar en Espanya\", i ha avisat que abstenir-se per facilitar que governi el PP és donar als ciutadans, segons la seva opinió, el pitjor dels governs i l'oposició més debilitada.\n\"Espanya és el que més em fa patir.\nM'agradaria que la resta d'espanyols veiessin que, quan diem que no és perquè no vivim en una altra galàxia, sinó perquè també ens considerem espanyols i creiem que un govern espanyol del PP és dolent\", ha recalcat Iceta, que confia a poder convèncer el PSOE del seu posicionament.\nDesprés de preguntar-li si Josep Borrell o Ángel Gabilondo serien bons secretaris generals del PSOE, Iceta ha inclòs Pedro Sánchez entre aquest ventall de noms, en definir-lo com \"un símbol del PSOE que vol una alternativa al PP\", i ha deixat clar que estaria amb ell si s'hi presentés.\nL'actuació de la Fiscalia no arregla res\nPer a Iceta, deixar governar el PP és la millor garantia que no es resoldrà l'encaix de Catalunya a Espanya, i ha lamentat l'actuació de la Fiscalia en aquest escenari perquè representa la \"falta de diàleg\" que hi ha entre les dues parts.\nTot i que considera que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, es va saltar una resolució del TC, cosa que pot tenir conseqüències, ha negat que l'actuació de la Fiscalia arregli res: \"A cop de Fiscalia, això no se soluciona\".\nAl seu torn, la comissió executiva del PSC de Barcelona va aprovar dilluns per unanimitat una resolució que defensa el vot contrari del conjunt del PSOE a Rajoy o de qualsevol altre candidat del PP, i dóna suport a la postura de l'executiva del PSC i d'Iceta respecte al paper que han de tenir els diputats del partit, trencant la disciplina de vot si cal.\nAixí mateix, demana als representants del PSC de Barcelona en el Comitè Federal del PSOE i en el Consell Nacional del partit que tinguin un posicionament clar i no s'abstinguin.\nTambé reitera la crida als votants i simpatitzants socialistes a afiliar-se al PSC per participar directament en les importants decisions que hagi de prendre el partit en el futur.\nQui es va presentar com a alternativa a Iceta a la primera secretaria del PSC, Núria Parlon, també ha defensat el \"no\" a la investidura de Rajoy, i ha afegit que també s'oposa a una abstenció \"tècnica\" o \"parcial\" d'alguns diputats del PSOE per facilitar l'elecció:\n— Parlon#apeudecarrer (@nuriaparlon) 18 d’octubre de 2016", "response": "Miquel Iceta, primer secretari del PSC, reitera que els socialistes catalans votaran \"no\" a la investidura de Rajoy, tot i la probable abstenció tècnica del PSOE. Assegura que, en el cas d’abstenció, els socialistes quedarien debilitats i pressionats a sostenir el govern espanyol, especialment amb l’aprovació dels pressupostos. Compta amb el suport de la comissió executiva del PSC.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2042", "instruction": "Sintetitza'm aquest text:", "context": "La Cavalcada dels Traginers, amb una cinquentena de carruatges, 200 caps de bestiar i prop d'un miler de persones vestides com els pagesos i les pubilles del segle XIX principis del XX, ha marcat la darrera jornada de la Festa dels Traginers de Balsareny 2017.\nUna edició que ha comptat amb un fet inèdit: per primera vegada en la seva història, la comitiva dels \"nuvis\" ha comptat amb una parella que s'acaba de casar.\nSón la Jordi Selgas, fill de Balsareny, i la Núria Gómez, de Sant Feliu de Guíxols, que es va endur una bona sorpresa quan el seu promès li va proposar de fer saber a tot el poble que havien de contraure matrimoni vestits com al segle XIX i participant en una cercavila a cavall.\nUnes 15.000 persones (més del triple que la població del municipi), han assistit a algun dels actes programats des de dijous a la Festa dels Traginers, la celebració més important de l'any en aquest municipi de Bages i que té el reconeixement de Festa Tradicional d'Interès Nacional i Festa d'Interès Turístic.\nEntre 600 i 700 persones estan mobilitzades només en la Cavalcada final, entre les quals hi ha més d'un centenar d'hereus i pubilles de tot Catalunya.\nLa desfilada destaca, a més, per la presència de 30 traginers únics i exclusius que porten càrrega (palla, cistelles amb raïm, etc), 15 carros d'escalada (són els que habitualment porten la canalla) i cinc carruatges grans de càrrega.\nPel que fa als animals, es calcula que la Cavalcada compta amb uns 200 caps de bestiar, entre cavalls, mules i ases.\nLa Festa dels Traginers vol rememorar el passat de Balsareny com a punt de trobada de les antigues vies de mercaderies, ja que era l'encreuament de quatre carreteres: la que anava a Manresa-Barcelona, una altra en direcció a Solsona, una cap a Berga i una altra que arribava fins a Vic.\nAllà molts pagesos i comerciants feien parada i fonda abans de continuar el camí dalt del seu carro.\nA banda de la Cavalcada de diumenge des de dijous ja s'organitzen tot tipus d'activitats culturals i lúdiques adreçades també als més petits perquè la tradició segueixi.\nUn pas molt important que s'ha fet enguany perquè això sigui així és que per primera vegada en els seus 74 anys d'història s'ha fet un casament \"per traginers\" amb una parella que s'acaba de casar.\nEl balsarenyenc Jordi Selgas Catalan i Núria Gómez Ribas, de Sant Feliu de Guíxols, s'han casat oficialment aquest dissabte, però avui diumenge s'ha fet una rèplica de la cerimònia tradicional, amb els protagonistes vestits a la moda de finals del segle XIX.\nLa celebració ha començat quan la comitiva, amenitzada per la Cobla Ciutat de Manresa, ha anat a buscar la núvia i la seva mare al número 1 del carrer Montserrat.\nTot seguit, s'han desplaçat fins l'Ajuntament on el nuvi i la mare del nuvi (figura novedosa en aquesta edició) els esperaven al balcó.\nDesprés de la cerimònia, s'han desplaçat a cavall, formant part de la Cavalcada.\nA peu, amics i parents dels nuvis vestits també de pagès i pubilla.\nAl seu pas per la plaça Onze de Setembre, la núvia ha entregat el seu ram a la núvia que protagonitzarà la Cavalcada l'any vinent, en el marc també d'un casament autèntic.\n\"És tot un honor iniciar la tradició del casament per traginers\", ha dit a l'ACN el nuvi, en Jordi Selgas.\nLa seva esposa encara recorda la sorpresa que es a endur en descobrir el tipus de casament que tindria.\n\"Ho va fer tot (en Jordi) sense comentar-m'ho, va fer els tràmits i quan m'ho van proposar, òbviament vaig dir que sí\", ha explicat.\n\"És una oportunitat molt maca de celebrar el casament de forma diferent\", afegeix.\nNo només s'ha fet el \"relleu de núvies\" sinó el relleu dels banderers, que ocupen un lloc destacat en la Cavalcada.\nEl Josep Serra Salada ha estat l'encarregat de portar l'emblema enguany i ha anat, com és tradició, acompanyat per dos membres de la seva família que feien la tasca de 'cordionistes', és a dir, els qui subjecten les cordes que subjecten a banda i banda el màstil per garantir l'estabilitat.\nEs dóna el cas que per primera vegada, una dona fa la tasca de 'cordionista', la Marina Serra, filla del banderer i germana de l'altre cordonista, l'Oriol Serra.\nUna altra novetat ha estat la recuperació de l'antic carro de la bóta, que ha restaurat l'Àngel Prat de Santa Maria d'Oló.\nEl carro tenia la funció de regar camps i carreteres cada vegada que eren requerits els seus serveis.\nUns petits orificis alineats a la part baixa de la bota deixaven anar l'aigua quan s'activava el sistema.\nLa Comissió de Festes té la intenció de seguir recuperant carruatges històrics, i per el eu 75è aniversari s'ha marcat el repte de dur a la cavalcada el 'Carro de l'enterramorts'.", "response": "Balsareny festeja enguany la Festa dels Traginers 2017. La Cavalcada dels Traginers compta amb 50 carruatges, 200 caps de bestiar, prop d'un miler de persones vestides de pagesos i pubilles i, per primera vegada en setanta-quatre anys, unes noces amb nuvis autèntics. Jordi Selgas i Núria Gómez han celebrat una cerimònia tradicional amb amics i parents vestits de pagesos i pubilles.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_745", "instruction": "Sintetitza'm aquest text:", "context": "El cap de llista d’ERC a les eleccions del 14 de febrer, Pere Aragonès, ha reclamat aquest diumenge un “vot massiu” per evitar que el PSC pugui “acceptar els vots de l’extrema dreta”.\nDurant l’acte central de campanya a Girona, on han participat el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, i la portaveu nacional del BNG, Ana Pontón, ha apel·lat al vot “antifeixista” perquè Vox no pugui “condicionar” a les institucions del país.\n“És molt important anar a votar, que no es quedi ni un vot a casa”, ha expressat Aragonès.\nEl republicà ha advertit que el PSC pot guanyar si l’independentisme es queda a casa.\nEl president d’ERC, Oriol Junqueras, ha apuntat que és el partit que “els fa més por” i el que és “el més útil”.\nTambé ha demanat fer “tot el possible” per anar a votar el 14-F i a no “deixar-los sols”.\nQuin resultat preveuen els sondatges de les eleccions del 14 de febrer?\nEn un acte de campanya amb una trentena de persones entre el públic i més de 3.000 persones seguint-ho a distància, segons que ha comunicat ERC, Aragonès ha acusat el PSC de “no conèixer el país” i de fer “propostes sobre salut que ja s’apliquen o que ERC ja ha impulsat”.\nPer això ha considerat que el 14-F va entre dos projectes, “PSC o ERC”.\n“Els del 155 estan disposats a acceptar vots de la ultradreta i, si poden, ho faran”, ha alertat.\nCom a alternativa ha parlat d’un govern ampli a favor de l’autodeterminació i l’amnistia “amb polítiques progressistes” liderat per ERC.\nDesprés que el presidenciable del PSC, Salvador Illa, hagi dit que és “descabellat” plantejar un referèndum, Aragonès s’ha preguntat “en quin país viuen” i ha constatat que el discurs del PSC és de no voler “espantar els futurs socis”, en referència a Vox.\nEl republicà ha fet una crida al vot antifeixista d’ERC i ha dit que la millor eina de l’independentisme “és el vot”.\nEn la mateixa línia, el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha demanat sentir-se “orgullós” d’un partit amb 90 anys d’història i sense “cap cas de corrupció”.\n“El que ha combatut més el feixisme en totes les èpoques i el més represaliat”, ha apuntat.\nJunqueras ha acomiadat la intervenció fent una crida al vot i apuntant que el país “us necessita”.\n“Sense vosaltres res del que hem fet té sentit, sense vosaltres res del que volem fer serà possible”, ha afirmat.\n“Us torno a demanar que feu tot el possible per anar a votar el 14-F i omplir les urnes de democràcia, llibertat, dignitat, república i que no ens deixeu sols”, ha conclòs.\nQuines llistes es presentaran a les eleccions del 14 de febrer?\nLa secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha tornat a recordar que “no hi ha dreceres ni receptes màgiques”.\n“No serveix cridar per proclamar la república per demostrar que tenim les conviccions intactes.\nAixò no ens serveix”, ha apuntat.\n“Nosaltres quan la declarem ho volem fer perquè sigui per sempre”, ha expressat.\nRovira ha pressionat JxCat per trencar el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona.\nHa constatat que aquest acord no serveix per fer avançar la república.\nTambé ha carregat contra Junts per tenir vigent aquest acord i al mateix moment alertar d’un “fals” pacte d’ERC amb el PSC a al Generalitat.\nLa consellera Dolors Bassa ha fet una crida a la mobilització i anar a votar “amb mascareta doble i distància”.\nBassa ha assegurat que cal anar a votar per “decidir” i que tothom ho faci tal com se senti.\n“Els que se senten de dretes que votin JxCat o el PDeCAT, els de centre i d’esquerres ERC i els antisistema a la CUP”, ha expressat.\nTambé ha reclamat que aquells “que volien el 155 i que ens volen a la presó que votin els comuns”.\n“El que hem de fer és que el vot sobiranista surti al carrer i voti”, ha reclamat.\nTeresa Jordà, cap de llista per Girona, ha apuntat que el candidat del PSC, Salvador Illa, que va ser “el pitjor ministre de Sanitat” d’Europa, ha estat enviat “directament per Amazon a Catalunya disfressat de candidat al 14-F”.\nLa consellera d’Agricultura ha demanat als ciutadans que no es “despistin” i que s’ha de votar ERC “per seguir fent créixer l’independentisme”.\n“Som els que ens deixarem la pell per recosir el moment i fer un front ampli independentista”, ha dit.\nPantalles facials, EPI i proves d’antígens a les meses: com votarem el 14-F?", "response": "Els candidats d’ERC celebren l’acte central de campanya a Girona, amb 30 assistents en directe i 3.000 a distància. Pere Aragonès, cap de llista, demana el vot massiu contra un pacte PSC-Vox. A Junqueras, Rovira i Jordà s’hi afegeixen Otegi per EH Bildu i Ana Pontón, pel BNG, en suport al partit que més por fa al PSC.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_581", "instruction": "Sintetitza'm aquest text:", "context": "L’any 2006, la novel·lista i cineasta francesa Virginie Despentes va publicar el manifest feminista Teoria King Kong.\nD’aleshores ençà no ha deixat de reeditar-se i fins i tot se n’ha fet una adaptació teatral.\nMés d’una dècada després, el text arriba per primera vegada en català de la mà de L’Altra editorial, en la traducció de Marina Espasa i un pròleg de la poetessa Maria Cabrera.\nVirginie Despentes visitarà Barcelona els dies 11 i 12 de maig en el marc del festival Primera Persona (CCCB).\nLlegiu un fragment de Teoria King Kong.\nHem demanat a Eugènia Broggi, responsable de L’Altra editorial, que ens parli de l’obra i de l’autora, i de com encaixa en el seu catàleg, possiblement el segell generalista que més obres d’autores publica en l’actual panorama literari català.\nDiu Eugènia Broggi:\n«Ara fa dies que sento per tot arreu que Teoria King Kong, de la Virginie Despentes, hauria de ser lectura obligada a les escoles i als instituts de casa nostra, i jo encara diria més: hauria de ser lectura obligada per a tots els homes i dones de la terra de qualsevol edat i classe social.\nDesprés que el feminisme hagi saltat al mainstream, i després de la quantitat de llibres escrits i publicats en tots els estils i des de tots els punts de vista imaginables sobre el tema, Teoria King Kong planteja les qüestions que planteja amb una vitalitat emprenyada i una contundència incontestable, sense cap intenció d’agradar o de caure bé a ningú (i menys als qui defensen el patriarcat, homes i dones) ni cap pèl a la llengua.\nContràriament a la voluntat d’entesa i punt de vista benpensant d’alguns dels textos feministes que hem llegit últimament, Teoria King Kong és una flamarada inconformista que no fa concessions, que no perdona les relliscades de ningú (i menys dels qui defensen el patriarcat, homes i dones) i que encomana unes ganes de batalla i dissidència adrenalíniques i molt inspiradores.\nLa lluita feminista, com totes les lluites llargues i incansables, ha passat per diverses fases des que el món és món: s’ha mobilitzat per la igualtat de drets col·lectius, per poder votar, per poder treballar i tenir independència econòmica, per la paritat de sous, per l’alliberament sexual (gràcies a la píndola anticonceptiva), per la visibilització de les dones en l’àmbit públic, polític i artístic, també universitari i acadèmic i, últimament, ha passat a obrir debats fins ara menys estesos, com el de la maternitat o la legalització de la prostitució, i ha exposat la condescendència i el paternalisme reiterat dels homes que utilitzen el seu poder (professional, econòmic o simplement de gènere), la superioritat amb la qual es mouen i la sèrie de drets que creuen seus pel fet de tenir una cigala penjant entre les cames.\nEn la nostra edició, la poetessa Maria Cabrera, que és tota entranya i força i intel·ligència i batalla, ens parla al seu esplèndid pròleg de com van les coses al món artístic, de com s’assumeix que una dona parlarà de temes de dones, i que els temes de què parla només poden interessar les dones: és un dels temes, per mi, més interessants dins del debat sobre el paper de les dones en l’art i la creació.\nVirginie Despentes, lúcida, contundent, carregada de raó i de raons, planteja al llibre temes tan polèmics com la violació, la prostitució i la pornografia amb una convicció innegociable, i denuncia, entre moltes altres coses, que sovint les dones són les pitjors enemigues de la causa feminista, algunes perquè els està bé el rol de doneta abnegada, d’altres perquè no han entès que la seva experiència individual pot ser una excepció que no anul·la la reivindicació col·lectiva (el cas recent de Catherine Deneuve, per exemple).\nSense caure en cap victimisme, la veu de Virginie Despentes és la d’una dona que no està disposada a permetre que ningú (i menys els qui defensen el patriarcat, homes i dones) li digui què és el que ha de fer, i com ho ha de fer, i que està convençuda que ‘el feminisme és una revolució, no un reordenament de consignes de màrqueting, no una promoció vaga de la fel·lació o de l’intercanvi de parelles, no es tracta només de millorar els nivells salarials.\nEl feminisme és una aventura col·lectiva, per a les dones, per als homes, i per als altres.\nUna revolució que està en marxa.\nUna manera de veure el món, una tria.\nNo es tracta d’oposar els petits avantatges de les dones als petits privilegis dels homes, sinó de fotre-ho tot enlaire.’\nPura adrenalina.»\nEugènia Broggi, editora", "response": "L’Altra editorial publica en català “Teoria King Kong”, de la novel·lista i cineasta francesa Virginie Despentes, traduïda per Marina Espasa i prologada per la poetessa Maria Cabrera. L’obra, originàriament publicada a França l’any 2006, és un crit al feminisme més inconformista que denuncia el paternalisme i la condescendència. Despentes reclama una revolució que ho capgiri tot.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2087", "instruction": "Sintetitza'm aquest text:", "context": "El Govern de la Generalitat ha prohibit l'accés a sis massissos de Catalunya pel risc d'incendis.\nL'executiu ja havia anunciat el tancament del Montsec, el Montsant i els Ports de Tortosa, però el president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat que aquesta prohibició s'estén també a partir d'aquest dijous a la nit als massissos de Montserrat, les Gavarres i les Cadiretes.\nDes del centre de comandament de l'incendi de la Ribera d'Ebre, Torra també ha dit que la sega queda prohibida durant 48 hores.\nEl foc ha cremat fins ara unes 6.500 hectàrees, segons ha actualitzat el conseller d'Interior, Miquel Buch, que ha reiterat que els Bombers s'estan concentrant ara en el tram nord del flanc dret de l'incendi.\nDesprés de reunir-se amb els responsables operatius i els alcaldes de la zona aquest dijous a la tarda a Vinebre, el president Torra ha fet una crida a la responsabilitat i a la solidaritat de tota la ciutadania.\n\"Vivim un moment d'una excepcional climatologia.\nAquest divendres serà el dia més calorós que estava previst i la situació pot ser crítica a tot el país\", ha advertit el cap de l'executiu.\nEn aquest context, el president ha demanat també evitar \"sortir a les muntanyes i als massissos\" i ha justificat l'ampliació de les prohibicions d'accés \"per sentit comú i perquè són les zones on hi ha més perill\".\nPel que fa al confinament dels veïns de Bovera i de les persones d'excepcional vulnerabilitat a Maials, el president ha insistit que la mesura s'ha pres per precaució i per seguretat.\nTorra ha expressat el seu suport i agraïment als alcaldes i a tots els efectius que estan treballant en les tasques d'extinció.\nNomés els Bombers destinen més de 400 efectius i 120 dotacions entre terrestres i aèries.\nPer la seva banda, el conseller d'Interior, Miquel Buch, ha reiterat que els treballs al sector sud del flanc dret \"van pel bon camí\" i que ara estan treballant per \"abatre\" el sector nord, que és el que s'acosta al municipi de Bovera, el més aviat possible.\nEl conseller ha apuntat també que la calor va a la baixa i que es treballarà durant tota la tarda i nit amb la intenció d'arribar al cap de l'incendi i estabilitzar-lo el més aviat possible.\n\"Les hipòtesis dels Bombers s'estan complint.\nAquest és un foc de grans dimensions i això demostra que tenim un cos d'alta qualitat\", ha subratllat.\nEl conseller d'Interior ha destacat també que els Bombers preveuen donar per extingit en les properes hores l'incendi declarat a la Fatarella, que s'ha atacat \"amb molta força\" per part dels Bombers i la Unitat Militar d'Emergències.\nTot i que s'han hagut de desplaçar recursos a aquest foc, Buch ha apuntat que malgrat tot els Bombers s'han pogut concentrar en el foc iniciat a la Torre de l'Espanyol, que té un potencial de 20.000 hectàrees, ha recordat.\nDe moment, ha dit, s'ha calcinat una àrea aproximada d'unes 6.500 hectàrees.\nL'incendi té uns 128 quilòmetres de perímetre i uns 14 de llargada.\nDe moment hi ha 51 desallotjats que han estat acollits per Protecció Civil.\nAlguns d'ells s'han mostrat preocupats perquè no els deixen accedir a casa seva i, per exemple, no saben l'estat en què es troben els seus animals.\nEn aquest sentit, l'Ajuntament de Flix en col·laboració amb Protecció Civil està fent un cens d'aquests animals.\nPer la seva banda, Buch ha demanat comprensió perquè la prioritat, ha dit, és garantir la seguretat de les persones.\nAl seu torn, la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha confirmat que l'explotació ramadera on aquest dimecres van morir cremats uns 200 xais és l'única que ha resultat afectada, ja que l'altra que perillava s'ha pogut salvar.\nJordà ha avançat que la setmana vinent ella i altres representants d'Agricultura es desplaçaran a la zona per valorar l'afectació del foc sobre el terreny agrícola.\nJordà ha insistit que cal extremar les precaucions, sobretot aquest divendres, coincidint amb \"un pic de calor\".\nAmb motiu de la prohibició de la sega durant 48 hores, la consellera ha posat en valor la tasca i la col·laboració del sector i dels Agents Rurals perquè, des del 2012, els incendis forestals relacionats amb la sega han caigut un 80%, ha tancat.", "response": "La Generalitat de Catalunya prohibeix l’accés a sis massissos i la sega queda prohibida durant 48 hores per l’alt risc d’incendi. Els massissos afectats són el Montsec, el Montsant, els Ports de Tortosa, Montserrat, les Gavarres i les Cadiretes. A l’incendi de Ribera d’Ebre, que ha cremat 6.500 hectàrees, hi treballen 400 bombers en 120 dotacions, terrestres i aèries.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_201", "instruction": "Sintetitza'm aquest text:", "context": "Avui la sala 61 del Tribunal Suprem espanyol ha refusat els incidents de recusació presentats per les defenses dels presos polítics i dels exiliats contra cinc jutges dels set que integraran el tribunal del primer d’octubre.\nEn poc més de dues hores, el Suprem ha refusat per unanimitat totes les recusacions i ha fet cas omís dels arguments de les defenses, però no ha explicat el perquè de la decisió, sinó que ha dit que ho explicaria més endavant.\nLa fiscalia, en un escrit presentat dilluns, refusava totes les recusacions i sostenia la tesi que a Catalunya va haver-hi una ‘insurrecció alçada violentament per a aconseguir la ruptura de l’ordre constitucional, la desintegració de la unitat de la nació espanyola segregant-ne una part del territori i la derogació fàctica de la constitució’.\nEls altres dos jutges que formaran part del tribunal també seran membres de la sala segona del Suprem, completada per José Ramón Soriano, Miguel Colmenero, Francisco Monterde, Alberto Jorge Barreiro, Andrés Palomo del Arco i Ana María Ferrer.\nEl jutge instructor del cas, Pablo Llarena, és l’únic que no pot formar part del tribunal.\nAquests són els cinc jutges confirmats.\nManuel Marchena: és el jutge ponent de la sentència.\nFiscal durant els anys més durs de la presidència de José María Aznar, entre el 2003 i el 2004 fou la mà dreta del fiscal general de l’estat, l’ultraconservador Jesús Cardenal.\nMés tard, fou designat magistrat del Suprem i del 2014 ençà presideix la sala segona gràcies a la majoria conservadora del Consell General del Poder Judicial.\nMarchena també fou el ponent de la condemna contra l’ex-president del parlament basc Juan María Atutxa –inhabilitat perquè no va voler dissoldre el grup Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna.\nL’any passat, el Tribunal d’Estrasburg va condemnar Espanya per aquesta inhabilitació.\nTambé sota la seva presidència de sala, el Suprem va arxivar les denúncies de CDC contra l’ex-ministre d’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz i l’ex-director de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso per revelació de secrets, prevaricació i malversació en el marc de l’operació Catalunya contra l’independentisme.\nAndrés Martínez Arrieta: és del desembre ençà el segon magistrat del Suprem que té competència per a controlar les activitats del CNI.\nFou un dels jutges que el 2011 van formar part de la sala del Suprem que va absoldre els quatre agents de la Guàrdia Civil que havien torturat Igor Portu i Mattin Sarasola, condemnats per l’atemptat de Barajas.\nEls agents havien estat prèviament condemnats per tortures greus i lesions per l’Audiència de Guipúscoa a presó i inhabilitació, però el Suprem els va absoldre.\nEnguany, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’estat espanyol a indemnitzar Portu i Sarasola per danys morals i per no haver investigat les tortures de què havien estat víctimes.\nJuan Ramon Berdugo: és membre del sector més conservador de l’Associació Professional de la Magistratura.\nÉs un altre dels jutges que van formar part d’aquella sala que va exculpar els guàrdies civils torturadors.\nLuciano Varela: és fundador de l’associació Jueces para la Democracia i va participar en la causa contra l’ex-jutge Baltasar Garzón per haver investigat els crims del franquisme.\nVarela va arribar a indicar quines correccions havien de fer els advocats de la Falange i de Manos Limpias per a poder dur Garzón a judici.\nAntonio del Moral: és magistrat del Suprem del 2012 ençà, és conegut per la seva forta vinculació a l’Opus Dei: va participar en diversos actes de l’organització, com ara la clausura d’unes jornades el 2002 sobre el centenari del fundador de l’Opus Dei.\nAntonio del Moral ha estat el jutge ponent de la sentència que va condemnar Iñaki Urdangarin a cinc anys i deu mesos de presó; va rebaixar la sentència que havia dictat l’Audiència de Palma anteriorment, de sis anys i tres mesos de presó.", "response": "Les recusacions presentades per les defenses dels presos polítics contra cinc dels set jutges que els han de jutjar han estat rebutjades pel Tribunal Suprem. Els magistrats confirmats són Manuel Marchena, jutge ponent, Andrés Martínez Arrieta, amb control del CNI, Juan Ramon Berdugo, del sector més conservador, Luciano Varela, que jutjà Baltasar Garzón per investigar crims franquistes, i Antonio del Moral.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2039", "instruction": "Sintetitza'm aquest text:", "context": "El centre penitenciari de Mas d'Enric, al municipi del Catllar (Tarragonès), es prepara per rebre uns 450 nous interns entre el 3 d'abril i el mes de setembre.\nEls trasllats són conseqüència de la reordenació del sistema penitenciari que el Departament de Justícia ha dissenyat arran del tancament de la Model de Barcelona.\nLa presó tarragonina, que es va inaugurar fa 15 mesos i va costar més de 100 MEUR, obrirà progressivament els quatre mòduls que tenia pendents d'estrenar i incorporarà uns 160 funcionaris.\nEl procés permetrà reorganitzar els interns en mòduls específics, com el de preventius.\nAl setembre, Mas d'Enric assolirà el 80% de la seva ocupació amb una població d'uns 800 reclusos -el doble dels que hi ha ara-, i una plantilla de 440 funcionaris.\nA partir d'aquesta setmana s'iniciarà el procés d'obertura completa de la presó de Mas d'Enric, que actualment té cinc mòduls actius -tres d'ordinaris, un de dones i un de joves- dels nou que es van construir.\nDimecres hi arribaran 45 nous funcionaris i, del 3 al 13 d'abril, els primers 115 interns provinents de Brians 1, Brians 2 i Ponent, principalment.\nLa resta de reclusos, fins a un total de 450, hi arribaran a partir del juny.\nDurant una visita a Mas d'Enric, el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha explicat aquest dilluns que els trasllats s'emmarquen en el pla de reordenació motivat pel tancament de la presó Model de Barcelona.\n\"No tenia sentit tenir un centre nou de trinca estrenat fa 15 mesos, que està infrautilitzat i, alhora, una presó de 113 anys d'història que cau a trossos\", ha argumentat.\nEn resposta a les crítiques dels sindicats per manca de personal i seguretat a Mas d'Enric, Mundó ha afirmat que els 160 nous treballadors que s'incorporaran són \"un nombre més que suficient\" per poder atendre les necessitats existents i ha subratllat que, amb el tancament de la vella presó de Barcelona, el sistema tindrà més funcionaris que mai.\nEl conseller ha defensat també que el centre ofereix \"un entorn de màxima seguretat\" -disposa de més de 700 càmeres de videovigilància-.\nLa xifra de 800 interns que hi haurà al setembre a Mas d'Enric representarà una ocupació del 80%, un nivell \"òptim\", segons ha incidit Mundó.\nEn aquest sentit, el conseller ha explicat que un dels principals avantatges de tenir la presó a ple rendiment serà la possibilitat de millorar el tractament que s'ofereix als interns, els programes educatius i esportius, i distribuir-los en els mòduls de forma més efectiva i especialitzada.\nEl primer sector que obrirà portes a l'abril serà el número 4, que acollirà interns que gaudeixen de permisos i compleixen condemnes curtes.\nAquesta setmana un total de vuit reclusos treballen en la posada a punt de les instal·lacions.\nPer la seva banda, el número 1 quedarà com a mòdul de preventius -ara convivien amb els penats-; el número 2 rebrà interns que pateixen d'addiccions i al número 3 s'hi estaran els reclusos que han comès delictes violents.\nEl director del centre penitenciari de Mas d'Enric, Francisco Romero, ha explicat que, posteriorment, decidiran com ocupen els mòduls 5, 6 i 7 en funció de les característiques dels interns que arribaran.\nCal tenir en compte que, del total de trasllats, uns 200 corresponen a persones amb arrelament a la demarcació de Tarragona que compleixen condemna en altres presons catalanes, segons ha subratllat el director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó.\nD'altra banda, un dels requisits per poder fer efectiva l'ampliació de Mas d'Enric era la posada en marxa de la depuradora d'aigües residuals del Catllar, atès que fins ara l'equipament ha funcionat amb una planta provisional.\nLa nova depuradora definitiva ja funciona en fase de proves i s'espera que l'ACA doni el vistiplau per inaugurar-la a l'abril, segons el conseller Mundó.", "response": "El centre penitenciari Mas d’Enric, a Tarragona, rebrà 450 interns i 160 treballadors del pla de reordenació del sistema penitenciari pel tancament de la Model de Barcelona abans de setembre. Això suposarà un total de 800 reclusos (un 80% d’ocupació) i 440 funcionaris. La presó s’inaugurà fa quinze mesos, costà més de 100 MEUR i estrenarà quatre mòduls. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_312", "instruction": "Sintetitza'm aquest text:", "context": "D’ençà que el juliol comencés la retirada de les forces dels Estats Units i de l’OTAN de l’Afganistan, els talibans han aconseguit de seguida el control del país, i ara són a Kàbul després d’haver-se imposat a les capitals de província.\nTot i que els talibans i el govern afganès tenen negociacions en marxa, les perspectives d’un resultat pacífic s’esvaeixen ràpidament.\nEmbravits pel seu èxit imparable, per la manca de resistència de les forces afganeses i per la mínima pressió internacional, els talibans han intensificat la violència.\nEl seu poder creixent és aterridor per a les dones afganeses.\nA principi de juliol, després de prendre el control de les províncies de Badakhxan i Takhar, van ordenar els líders religiosos locals que els proporcionessin una llista de les nenes més grans de quinze anys i de les vídues de menys de quaranta-cinc per a casar-les amb combatents talibans.\nEncara no se sap si han començat a complir les ordres.\nSi aquests matrimonis forçats s’acaben duent a terme, les dones i les nenes seran portades al Waziristan, al Paquistan, per a ser reeducades i convertides a “l’autèntic Islam”.\nAquesta mesura ha generat un profund temor entre les dones que viuen en aquestes zones i les seves famílies i les ha obligades a fugir i així engrossir les munions de desplaçats interns, que fan créixer el desastre humanitari que hi ha a l’Afganistan.\nAquests últims tres mesos, 900.000 persones han estat desplaçades.\nAquesta directiva dels talibans és un advertiment ben cru d’allò que s’esdevindrà a partir d’ara, i un recordatori del règim brutal que van imposar entre el 1996 i el 2001, durant el qual les dones van ser sotmeses a violacions reiterades dels drets humans.\nEs va negar a les dones el dret de tenir feina i d’estudiar, van ser obligades a portar burca i els van prohibir de sortir de casa sense un tutor masculí.\nMalgrat que afirmen que han canviat la seva posició respecte dels drets de les dones, les accions dels talibans i els seus últims esforços per a sotmetre milers de dones a l’esclavitud sexual demostren el fet contrari.\nA més, els talibans han fet pública la seva intenció d’impedir l’educació de les nenes a partir de dotze anys, de prohibir que les dones puguin treballar i de reinstaurar la llei que exigeix que les dones estiguin acompanyades per un tutor masculí.\nEls avanços reeixits per les dones afganeses aquests últims vint anys, sobretot en matèria d’educació, ocupació i participació política, estan amenaçats.\nOferir dones és una estratègia per a atreure els joves afganesos perquè s’uneixin als talibans.\nEs tracta d’esclavitud sexual, no pas de matrimoni.\nI obligar les dones a l’esclavitud sexual sota l’aparença de matrimoni és tant un crim de guerra com un crim contra la humanitat.\nL’article 27 de la Convenció de Ginebra estableix que “les dones han de ser especialment protegides de tot atemptat contra el seu honor, en particular contra la violació, la prostitució forçada o qualsevol altra forma d’atemptat contra el pudor”.\nL’any 2008, el Consell de Seguretat de l’ONU va adoptar la Resolució 1820, que declara que “la violació i més formes de violència sexual poden constituir crims de guerra, crims contra la humanitat”.\nReconeix la violència sexual com una tàctica de guerra destinada a humiliar, dominar i infondre por als membres civils de la comunitat.\nL’ONU ha d’actuar ara mateix amb decisió per evitar que es cometin més atrocitats contra les dones a l’Afganistan.\nProposo quatre mesures polítiques perquè la comunitat internacional aconsegueixi una pau sostenible al país.\nEs guien per la Resolució 1820, que subratlla la importància d’incloure les dones com a participants en igualtat de condicions en el procés de pau i condemna totes les formes de violència de gènere contra els civils als conflictes armats:\nLes dones de l’Afganistan i de tota la regió agrairien els esforços de l’ONU i de la comunitat internacional per a garantir que les supervivents de la violència sexual tinguin la mateixa protecció davant la llei i el mateix accés a la justícia.\nNo hi ha d’haver impunitat per als actes de violència sexual com a part d’un enfocament integral per a buscar la pau sostenible, la justícia i la reconciliació nacional a l’Afganistan.\nVrinda Narain és professora associada a la Facultat de Dret del Centre pels Drets Humans i el Pluralisme Legal a l’Escola de Política Pública Max Bell de la Universitat McGill.\nAquest article fou publicat originalment a The Conversation.", "response": "L’arribada al poder dels talibans a l’Afganistan desferma els crims contra les dones: els prohibeixen estudiar, treballar ni sortir de casa sense tutor masculí, a més d’obligar-les a portar burca. Ofereixen esclaves sexuals als joves que s’uneixin als talibans i ja han demanat llistats de dones majors de 15 i menors de 45 per aquest motiu.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2478", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "Uns 200 artistes de vuit comarques catalanes han creat un centenar d'obres inèdites en el marc del projecte 'Parelles artístiques', una iniciativa que va néixer a la comarca d'Osona de la mà d'Osonament i que s'ha anat estenent pel territori.\nLes parelles estan formades per dos artistes, un dels quals conviu actualment amb algun trastorn mental.\nL'objectiu de la proposta és normalitzar aquest tipus de malalties, ha explicat a l'ACN la terapeuta Neus Vila, i també lluitar contra els estigmes i prejudicis que la societat pugui tenir cap a les persones amb trastorns mentals.\nLes estadístiques marquen que al llarg de la vida una de cada quatre persones patirà alguna malaltia relacionada amb la salut mental.\nLa terapeuta Neus Vila ha posat l'èmfasi en el procés creatiu que porta els dos artistes a crear l'obra.\n\"Aquesta relació d'iguals és una de les estratègies més efectives per reduir l'estigma\", ha destacat.\n\"No només és bo per la persona atesa als serveis de salut mental, sinó que l'artista extern també s'adona de totes les etiquetes equivocades que tenia al voltant de la salut mental\", ha assenyalat.\nLa Núria Baranera i en Ramon han treballat braç a braç per elaborar una pintura en aquarel·la que han titulat 'Cadireira'.\nS'han mostrat molt satisfets del resultat, però sobretot del procés creatiu que els ha portat fins a l'obra final.\nLa Núria ha explicat que en el seu cas han escollit la temàtica de les cadires com una \"excusa\" per parlar de les diferents perspectives i mirades que es pot donar a un mateix objecte.\nAmb aquesta premissa en ment, Baranera ha relatat que volien parlar del concepte de diversitat, i al final \"el quadre ha acabat sent un gran expositor de cadires diferents, amb perspectives diferents, que reivindica que la diversitat és molt positiva\", ha destacat.\nEls dos s'han sentit molt còmodes treballant conjuntament i recomanarien l'experiència.\n\"Quan crees art, en el joc de la sensibilitat, deixes de banda moltes coses, i totes les etiquetes queden en segon terme\", ha assenyalat Núria Baranera.\nQuan es parla dels beneficis que aporta l'experiència, sobretot en destaca la millora en les habilitats socials dels artistes que pateixen algun tipus de malaltia o trastorn mental, ha explicat la terapeuta.\n\"Segurament pel fet de relacionar-se de tu a tu amb una persona que el que té en comú no és un trastorn o un diagnòstic, sinó simplement l'interès per l'art\", ha destacat Neus Vila.\n\"Se senten part activa de la comunitat i poden aportar el seu granet de sorra a la cultura\", ha afegit.\nUn altre dels aspectes és la millora de l'autoestima que provoca veure una obra seva en una exposició.\n\"Molts passen d'un rol passiu de pacient o malalt a un rol més normalitzat, un rol d'artista\", ha destacat.\nPer la terapeuta, si s'analitza l'evolució del projecte en els darrers tretze anys, assegura que hi ha hagut \"petits canvis\" en la societat.\n\"Des de com s'escriuen els articles a la premsa, o en l'àmbit laboral hem notat que a les empreses cada vegada els importa menys el fet de tenir un treballador que té un problema de salut mental\", per exemple.\nA més, quan expliquen el projecte, \"la gent ja no té aquell estigma relacionat amb l'agressivitat o la por que pot fer un problema de salut mental, sinó que la sensació és que es desprèn més empatia i que cada vegada se'n parla més\".\nAquest divendres al vespre es podran veure les catorze obres que han realitzat les parelles d'Osona.\nEs tracta de l'acte d'inauguració de l'exposició que es farà a la sala d'art de la Fundació Antiga Caixa Manlleu de Vic, que juntament amb BBVA CX donen suport logístic i econòmic al projecte.\nFora d'Osona, el projecte també realitzat al Bages, Barcelonès, Maresme, Berguedà, Segrià, Tarragonès i Vallès Oriental.\nCada territori anirà organitzant les seves pròpies exposicions i el mes de maig es farà una mostra col·lectiva a Barcelona que reunirà totes les obres.", "response": "Un projecte artístic desestigmatitza les persones que pateixen un trastorn mental a vuit comarques catalanes. El projecte parteix d’Osona i s’hi han apuntat 200 artistes que han format parelles per crear una obra inèdita, amb la particularitat que un dels dos pateix actualment un trastorn mental. Té beneficis pel malalt, com a artista, i per la parella, que desfà prejudicis. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2291", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El Museu Picasso i la Universitat de Barcelona (UB) han presentat aquest dilluns el resultat d'un estudi inèdit sobre sis obres primerenques (1895-1900) de Pablo Picasso.\nLa investigació, finançada amb fons europeus, ha permès descobrir en alguns d'aquests retrats composicions subjacents i detalls sobre la tècnica i la composició picassianes que aporten informació valuosa a la Col·lecció del museu.\nA 'Home amb boina', per exemple, un retrat pintat al La Corunya, s'hi ha descobert una composició vinculada al seu pare l'autoria del qual es desconeix per ara.\nL'estudi s'ha dut a terme amb un laboratori mòbil per a l'anàlisi 'in situ' de les obres, basada en l'estructura laminar de la pintura.\nLa Universitat de Barcelona conjuntament amb el Museu Picasso de Barcelona ha dut a terme un estudi amb la utilització del laboratori mòbil MOLAB.\nAquest laboratori disposa d'un equipament que ha permès aplicar diferents tècniques d'anàlisi no destructives per determinar la composició dels materials que formen les obres sense prendre'n cap mostra.\nLes obres estudiades són sis retrats de la primera època de Picasso, datats entre el 1895 i el 1900, que formen part del fons del Museu.\nAquest període és especialment interessant, segons ha subratllat Reyes Jiménez, del Departament de Conservació Preventiva del Museu Picasso de Barcelona, perquè correspon l'estada a La Coruña, la ciutat on Picasso va aprendre a pintar tutelat pel seu pare, fins els últims mesos del segle XIX en que es preparava per deixar Barcelona i marxar a Paris a consolidar el camí cap a la modernitat.\nLa investigació ha donat fruits positius en diversos fronts.\nPotser el més sorprenent és la troballa d'una obra nova sota el retrat 'Home amb bonia', una pintura anterior lligada amb el pare del pintor, l'autoria de la qual es desconeix.\nAltres descobertes interessants, com l'empremta d'un paisatge urbà barceloní sota el llenç 'Josep Cardona i Furró', una composició anterior amagada sota el retrat de 'Carles Casagemas', i per descomptat, 'Autoretrat amb perruca', l'obra central i eix del projecte que va motivar la investigació.\nEn aquest cas, s'ha pogut desxifrar un joc de superposició d'imatges en la creació del retrat, que segons els experts reflecteixen la integració de Picasso en la societat catalana i són \"el preàmbul del procés de metamorfosi que l'acompanyarà tota la vida\".\nAquest estudi s'ha donat a conèixer aquest dilluns en roda de premsa, en el marc de la qual s'han explicat també quines tècniques s'han utilitzat per fer l' anàlisi i les seves virtuts.\nEssencialment, la gran avantatja és que la intervenció sobre les obres és no invasiva.\nL'estudi de la composició material de l'obra s'ha dut a terme amb un laboratori mòbil MOLAB, que ha premés estudiar-les sense traslladar-les.\nL'examen de les obres s'ha dut a terme a través de reflectografies d'infraroig proper (que permeten visualitzar les composicions subjacents a la superfície visible a l'ull humà), i de fluorescència de raigs X, que proporcionen mapes de composició de cada element al llarg de la superfície, això és pigments i materials existents al llenç.\nAquesta primera fase de l'estudi va durar només una setmana, però l'anàlisi dels resultats s'ha allargat més d'un any, segons ha detallat el Dr.\nJosé F. Garcia, del Grup de Caracterització Material del Patrimoni de la Universitat de Barcelona.\nReyes Jiménez ha posat en valor una investigació d'aquesta naturalesa, que es fa pensant en \"termes de col·lecció\" i amb l'objectiu final de conservar millor les obres.\nEn aquest sentit, \"coneixent millor el procés de creació i els materials utilitzats\" es contribueix decisivament a aquest objectiu.\nJiménez també ha explicat que el què va començar amb la idea d'estudiar 'Autorretrat amb perruca' i sis obres de context, ha acabat \"obrint un munt de línies d'estudi i recerca, que formen part de la nostra voluntat d'intentar tendir ponts i establir relacions entre obres de la nostra i altres col·leccions\".", "response": "El Museu Picasso i la Universitat de Barcelona treballen conjuntament en un estudi sobre sis obres del primer període de Picasso, entre 1895 i 1900. Amb l’aplicació de tècniques d’anàlisi no invasives, descobreixen composicions amagades sota les obres i les tècniques i composicions que utilitzava el pintor. El laboratori mòbil analitza les obres mitjançant infraroig i fluorescència de raigs X.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_495", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "La Comissió de Venècia del Consell d’Europa ha emès aquest divendres un comunicat molt crític amb la reforma del Tribunal Constitucional espanyol.\nEl text, que es farà públic dilluns de manera oficial, reconeix que no hi ha estàndards europeus sobre el tema però avisa que l’actitud espanyola és ‘una excepció’ perquè atribueix al Constitucional drets que no li pertanyen a tot arreu i que normalment són assumits per ‘altres poders de l’estat’.\nEn aquest sentit, insta l’estat espanyol a reconsiderar les mesures excepcionals que ha atribuït al Constitucional i que permeten, per exemple, la persecució dels electes catalans.\nReconsiderar aquestes mesures promouria ‘la percepció del Constitucional com un àrbitre legal’.\nEn qualsevol cas, el dictamen diu clarament que el tribunal no hauria d’actuar per si mateix ordenant l’aplicació de mesures, sinó només ‘a petició de les parts’.\nLa Comissió es mostra particularment preocupada per la possible coerció a càrrecs electes per part del Tribunal Constitucional espanyol, en una referència implícita al cas català.\nPressions del govern espanyol\nEl govern espanyol va pressionar per rebaixar el to del dictamen per rebaixar les crítiques a la reforma del Tribunal Constitucional.\nSegons ha pogut saber l’ACN de fonts coneixedores del procés de deliberació de la Comissió de Venècia, les pressions espanyoles no van aconseguir ‘esborrar totalment el to crític’ de l’organisme en el seu informe.\nUs oferim el text complet en anglès de la nota de premsa:\n«In an opinion that has been adopted on Friday, the Council of Europe’s Venice Commission concludes that Spain should improve certain amendments to the Organic Law on its Constitutional Court, which attribute to the Court the task to execute its own judgments, although it also notes that these amendments do not contradict European standards.\nThe Venice Commission adopted its opinion on the Act of 16 October 2015 amending the Organic Law no.\n2/1979 on the Constitutional Court of Spain at its 110th plenary session held in Venice from 10 to 11 March.\nThe opinion was issued upon request by the Council of Europe’s Parliamentary Assembly Monitoring Committee.\nDisregarding such a judgment is equivalent to disregarding the Constitution and the Constituent Power.\nWhen a public official refuses to execute a judgment of the Constitutional Court, he or she violates the principles the rule of law, the separation of powers and loyal cooperation of state organs.\nMeasures to enforce these judgments are therefore legitimate.\nThe opinion examines to which extent the amendments are an appropriate means to achieve this legitimate objective.\nFor all measures of execution, the Court should not act on its own motion but only upon request by the parties.\nWhile some of the measures examined do not raise problems (e.g. requesting the national government to ensure the execution or requesting the prosecution of the offender in the ordinary courts), questions may be raised with respect to heavy repetitive, coercive penalty payments applied to individuals and the suspension from office of officials.\nThe Venice Commission is concerned that the Constitutional Court would have to take measures of execution in a situation where it is already facing a refusal to execute its judgments.\nA refusal to follow also the execution measures could challenge the authority of the Constitutional Court and, in turn, that of the Constitution itself.\nIn such a case, other state bodies should step in, in order to defend the Constitution and the Constitutional Court.\nThe attribution of the power of execution of its decisions to the Constitutional Court may seem as an increase of power at first sight.\nHowever, the division of competences of adjudicating on the one hand, and of executing its results, strengthens the system of checks and balances as a whole, and in the end, also the independence of the Constitutional Court.\nWhile the Venice Commission does not recommend attributing such powers to the Constitutional Court, it concludes that in the light of the absence of common European standards in this field, the introduction of such powers does not contradict such standards.»", "response": "La Comissió de Venècia del Consell d’Europa insta l’Estat espanyol a canviar les mesures excepcionals atribuïdes al Constitucional que permeten perseguir càrrecs electes catalans. El govern espanyol pressiona per rebaixar la crítica del dictamen a la reforma del Tribunal Constitucional, però no ho aconsegueix del tot. La preocupació rau en el fet que el Constitucional assumeix drets d’altres poders de l’estat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1302", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El notable increment de l'arribada de menors estrangers no acompanyats a Catalunya posa en risc el sistema de protecció d'infants.\nLa pressió sobre el sistema va en augment i el factor \"més determinant\" que explica aquest escenari -tal com destaca la memòria anual presentada- és, precisament, que cada vegada arriben més adolescents migrants sols a territori català.\nAra per ara, el sistema no és prou potent per donar sortida a aquesta situació.\nUna situació d'emergència\nAquest escenari, però, ja es va denunciar des del Síndic l'any passat, quan la pressió migratòria era notablement superior el 2015.\nLluny de millora, la situació s'ha agreujat considerablement el 2017.\nDe fet, el mes d'octubre ja s'havien atès 1.116 nous casos, un 63,2% més que tot l'any 2016.\nL'arribada d'infants no acompanyats constitueix un degoteig constant i diari que, a mesura que passen les setmanes, eé cada vegada més intens.\nDurant el 2016 la mitjana era de 50 menors sols al mes.\nA principis de 2017 ja era de 80 i, ara per ara, se situa en 200 mensuals.\nUn futur incert\nAtès que el ritme d’arribada continua, la DGAIA té previst crear 242 places addicionals fins al desembre.\nEls demandants que arriben a territori català solen ser joves d'entre 15 i 17 anys que es desplacen amb la idea de tenir una feina, un salari i papers.\nA la DGAIA reconeixen que, amb els recursos que tenien fins ara, no poden donar una resposta \"adequada\" a aquests immigrants, ja que estan molt pensats perquè els menors que atén retornin a un nucli familiar, però no per iniciar un procés de transició a l'edat adulta.\n\"L'increment a tot Europa és espectacular, potenciat per l'incompliment de l'acollida de refugiats des dels països membres de la Unió Europea; l'onada migratòria és molt potent i afecta a tots els estats i els sistemes es queden curts\", adverteix Ribó.\nTot i no tenir, en aquests moments, una idea clara sobre quina és la millor solució, el síndic destaca que la DGAIA està estudiant les millors vies per aplanar el camí.\n\"No hi ha cap sistema a cap país europeu que funcioni amb garanties, hauríem de parlar d'aquells amb menys mancances\", argumenta Ribó.\nEn aquest sentit, ha obert la porta a tirar endavant \"una regulació específica\" que aixoplugui aquesta qüestió concreta.\nPobresa infantil\nEncara hi ha prop d'un 25% d'infants en risc de pobresa i un 6% que pateixen una situació de privació de material severa, tot i que les dades sobre l'índex de pobresa infantil van millorar el 2016.\nEl Síndic reclama prestacions regulars i eficaces per a infants i adolescents que els donin la màxima cobertura.\nTambé demana que el dret a un nivell de vida adequat sigui un dret subjectiu dels infants, exigible davant de les administracions i en seu judicial.\nAtenció sanitària\nLa institució que defensa els drets de les persones considera que les llistes d'espera en salut amb infants i els incompliments dels temps màxims d'espera garantits suposen \"una vulneració del dret de\nl'infant a gaudir del més alt nivell de salut possible\".\nPer això recorda que les nenes i els nens han de tenir un tractament preferencial i que s'ha de preveure a la normativa.\nEl pacte contra la segregació escolar\nEl pacte contra la segregació escolar, que es fonamenta en els principis de corresponsabilitat de tots els centres independentment de la titularitat i el dret a l'educació amb igualtat d'opotunitats, és un repte pendent.\nInfants LGTBI\nEl dret a la imatge i la intimitat\nEl Síndic de Greuges alerta en l'informe de la manca de la manca de conscienciació generalitzada pel que fa als drets a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge dels infants.\nPer al Síndic, no es té prou present que la difusió de la identitat o la imatge de l'infant en lesiona els drets i en pot pertorbar el correcte desenvolupament físic, mental, moral i social.", "response": "La memòria anual del Síndic de Greuges de Catalunya evidencia les mancances del sistema de protecció infantil per gestionar l’augment en l’arribada de menors estrangers no acompanyats a Catalunya. També denuncia que un 25% d’infants estan en risc de pobresa i reclama prestacions regulars i eficaces per a cobrir infants i adolescents. Resta encara pendent el pacte contra la segregació escolar.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_785", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "L’Ajuntament de Castelló comptarà enguany amb un pressupost de 193,8 milions, la qual cosa suposa un 7,64% més que l’any passat i un 79% més que en 2015.\nEl regidor d’Hisenda, David Donate, i els tinents d’alcaldia Ignasi García i Fernando Navarro, han presentat aquest dimecres les línies estratègiques de la proposta de pressupostos que han sigut dissenyats per a reafirmar la recuperació, reactivar l’economia social i impulsar les polítiques socials i verdes.\nEstà previst que la proposta s’aprove en la Junta de Govern Local d’aquest dijous i que s’eleven al ple d’aquest mes de juliol.\nEl regidor d’Hisenda, David Donate, ha explicat que es tracta d’uns comptes “adaptats a les necessitats del moment actual” per a “fer front a l’efecte de la crisi sanitària, actuant com a escut social i motor econòmic”.\nL’edil ha recalcat que els pressupostos estan dirigits a “reactivar l’economia local i continuar garantint els serveis públics necessaris per a no deixar a ningú arrere”.\nAixí, ha explicat que els comptes continuen amb les mesures posades en marxa l’any passat per a pal·liar els efectes derivats de la covid-19, com a ajudes a l’hostaleria i el comerç, exempcions i reduccions fiscals, inversions, o impuls en els plans de foment de l’ocupació.\n“Un pressupost que inverteix en futur per a reactivar Castelló”, ha incidit.\nEl caràcter social del pressupost es reflecteix amb un nou increment en aquesta partida, que se situa en 16,5 milions, la qual cosa suposa un 14,4% més que en 2019 i un 797% més que en 2015.\n“També reafirmem la nostra aposta per les polítiques d’ocupació amb 6,2 milions, un 500% més que en 2015”, ha apuntat.\nL’impuls a la recuperació social i econòmica de la proposta de pressupostos es recull també en línies com les Ajudes Parèntesis del Pla Resistir, el Pirecas, mesures fiscals de suport a sectors afectats per la covid-19 o l’aposta per la inversió pública i accés a fons europeus (que enguany impulsa inversions per 16,3 milions).\nEl segon tinent d’Alcaldia, Ignasi Garcia, ha destacat que un dels objectius fonamentals d’aquest pressupost és afavorir la creació de llocs de treball amb accions que beneficien a “persones autònomes i petites empreses, dues de les generadores de riquesa i d’oportunitats més importants de Castelló”.\nEl regidor també ha destacat que aquest pressupost servirà per a consolidar les polítiques basades en la sostenibilitat i ha posat com a exemple les accions en matèria de reciclatge i educació ambiental que durà a terme el govern municipal.\n“Amb prop de 20 milions d’euros de pressupost, els contractes de neteja i gestió de residus són els més importants que gestiona aquest Ajuntament i representen una mostra de com el foment de l’economia circular genera llocs de treball i permet un creixement equilibrat i sòlid”, ha assegurat l’edil.\nEn aquesta mateixa línia, Garcia ha posat en valor el Pla Edificant, que suposa “la inversió més gran que el Consell farà a Castelló amb un objectiu molt clar: dignificar les aules, apostar per un servei públic essencial com és l’educació i contribuir a la reactivació econòmica amb obra pública”.\nEn total, seran 8,5 milions d’euros els que arribaran a Castelló per a avançar en la renovació dels col·legis Vicent Marzà, Herrero, Elcano i Mestre Canós.\nD’altra banda, el segon tinent d’Alcaldia ha incidit en l’aposta per la cultura “com un sector fonamental en la nostra economia i que ha patit i està patint moltíssim durant aquesta crisi sanitària”.\nPer a combatre-ho, el pressupost municipal inclou 2,5 milions d’euros per a la programació d’activitats i cicles diversos, així com per a la creació d’ajudes directes a entitats culturals i sales de concerts.\nPer part seua, el tercer tinent d’Alcaldia, Fernando Navarro, ha destacat que “és un pressupost que inclou algunes de les transformacions més notòries del cicle de 6 anys de govern progressista i que necessita la ciutat, en un context de reactivació econòmica que ha de tindre una brúixola amb la transició ecològica en les dinàmiques de producció i consum, i augmentant la redistribució i la justícia social” .\nEn la Regidoria de Transició Ecològica ha ressaltat la creació de l’estructura administrativa amb la nova secció de Transició Ecològica; mentre en partides econòmiques ha subratllat els 150.000 euros per a impulsar el pla de reactivació agrària, 210.000 euros en polítiques de gestió integral de l’aigua.\nTambé el pla d’acció del Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia, que inclourà mesures per a reduir un 40% les emissions de CO₂ en 2030; la confecció del pla de qualitat de l’aire i l’estratègia de la biodiversitat i la signatura d’un conveni amb el col·legi d’arquitectes per a formar una finestreta que estimule la rehabilitació.\nEn Habitatge, Navarro ha esmentat la nova línia de subvencions en la Borsa de Lloguer Municipal que ajude “a frenar la bombolla en el preu del lloguer”, i la inversió de 1,2 milions per a continuar ampliant el parc municipal d’habitatge.", "response": "L’Ajuntament de Castelló aprova un pressupost de 193,8 MEUR, un 7,64% més que l’any passat. Les seves línies estratègiques són reforçar la recuperació, reactivar l’economia social i impulsar les polítiques socials i verdes. El pressupost, que s’aprovarà dijous a la Junta de Govern Local, s’adapta a les necessitats de crisi sanitària i actua com a motor econòmic.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_676", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El 10 d’agost entrarà en vigor un nou criteri del Departament d’Agricultura per a validar o revocar projectes d’energies renovables, segons que ha pogut saber VilaWeb.\nLes estadístiques mostren que, fins ara, Agricultura és amb diferència qui s’oposa a més candidatures de projectes en les comissions de l’òrgan que els ha d’avalar, la Ponència d’Energies Renovables.\nBona part de les propostes denegades pel departament, a més, tenen el vist-i-plau de la resta de membres (Energia, Urbanisme, Territori, Cultura i els ajuntaments dels municipis afectats).\nOriol Anson, representant d’Agricultura a la Ponència, diu a aquest diari que els nous paràmetres són ‘flexibilitzats i matisats’ i, segons ell, permetran de desblocar molts projectes aturats.\nCatalunya arrossega un fort endarreriment en la transició a les energies renovables.\nLa Unió Europea va establir que, a partir d’enguany, el 20% de l’energia total consumida a cada país ho havia de ser a partir de fonts renovables, però a Catalunya la xifra encara és al 8,5%.\nUnes dades que han fet créixer la preocupació del sector.\nAhir mateix, les Cambres de Catalunya van demanar que s’abordessin ‘sense dilacions el màxim d’inversions en el camp de les renovables’ i van quantificar en quaranta milions d’euros els diners perduts per la revocació d’una vintena de projectes eòlics.\nEl blocatge a la Ponència d’Energies Renovables, doncs, ha alentit encara més un procés que reclama celeritat.\nQuè ha passat, exactament?\nA què es deuen, la primera posició més rígida d’Agricultura i aquesta rectificació posterior?\nEl problema ve de lluny.\nUna legislació del 2009 blocava des del 2012 la construcció de parcs eòlics i la instal·lació de plaques solars.\nEl novembre de l’any passat, un decret llei aprovat pel govern havia de posar fi a l’enquistament, llevant els entrebancs a les empreses i els seus projectes de transició energètica.\nPerò, segons les empreses, no ha estat així, sobretot, perquè no poden presentar els projectes anticipant-se als requisits que els demanarà Agricultura, i això multiplica la probabilitat que els projectes no s’aprovin.\nEl departament ha tardat nou mesos a establir els criteris que especifiquen amb claredat quins sòls tenen un valor agrològic prou elevat per a impedir-hi la construcció d’instal·lacions de renovables.\nOriol Anson, que és director general de Desenvolupament Rural, admet que aquesta confusió ‘ha generat cert desconcert en els promotors‘.\nAnson argumenta que tot plegat s’ha alentit perquè el decret llei no especifica els criteris que ha d’aplicar Agricultura, i per tant, s’han hagut d’elaborar a posteriori.\n‘Ens hem adonat que potser les primeres decisions que havíem pres eren excessivament estrictes’, reconeix.\nDesprés d’aquesta revisió, opina Anson, els criteris ‘són justos i raonables i permetran d’instal·lar aquestes plantes en sòls que a les empreses els vagin bé’.\nAmb tot, diu: ‘S’ha dit que molts projectes els havíem denegat nosaltres i no és ben bé així, sinó que els hem fet una aprovació condicionada al fet que cerquin una finca alternativa a la mateixa zona’, tot i que amb una qualitat agrològica menor.\nL’establiment de nous criteris hauria de posar fi a la confusió, però les crítiques no s’acaben aquí.\nUnes quantes empreses lamenten haver detectat arbitrarietat en algunes denegacions impulsades per Agricultura.\nFins ara, en absència d’un criteri extens i detallat, el departament ha prioritzat la disponibilitat del sòl agrològic: ‘Tenim la responsabilitat de preservar la producció alimentària’, remarca Anson.\nAixí, s’ha basat essencialment en les vuit categories que serveixen per a classificar la fertilitat dels sòls.\nEn els que pertanyen a les categories 1 i 2, els de més valor, la directriu ha estat impedir-hi qualsevol instal·lació.\nEn els que pertanyen a les 3 i 4, hi han proposat limitacions: a cada municipi, només se n’haurien de poder fer en el 10% dels terrenys de secà i el 5% dels de regadiu.\n‘De la classe 5 en amunt, no tenim cap objecció que s’hi instal·lin les plantes’, defensa Anson.\nPerò aquesta explicació no ha estat suficient per a moltes empreses, que han assenyalat com en diversos casos s’havien desactivat projectes prevists per a sòls de qualitat elevada que, malgrat tot, estaven inactius.\nAnson accepta que ‘s’han abandonat molts terrenys’, però defensa que caldria ‘veure què entén la gent que fa la crítica de què és un sòl inactiu’, perquè, recorda, hi ha terrenys on només es conrea per temporades.\nAnson no ha concretat a VilaWeb el paper que tindran aquestes categories en els nous criteris, ni tampoc en quin sentit s’han ‘matisat i flexibilitzat’, atès que la Ponència encara els ha de saber.\nPerò ha reivindicat: ‘No ens oposem en absolut a la transició energètica, al contrari, en som molt favorables.\nPassa que la volem fer de manera ordenada’.", "response": "El Departament d’Agricultura rectifica els criteris per validar i revocar projectes d’energies renovables. El novembre passat s’aprovà el decret llei de transició energètica, però sense concretar els paràmetres que estableixen el valor agrològic dels sòls. El 10 d’agost es disposarà dels nous criteris que facilitaran els projectes d’energies renovables en l’àmbit rural.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2592", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "La Locomotora Negra ha celebrat aquest divendres els 50 anys del Festival de Jazz de Barcelona amb un concert especial al Palau de la Música on ha repassat les fites que han marcat el certamen des dels seus inicis.\nLa banda, lligada al festival des de les seves primeres passes, ha reivindicat el jazz més clàssic, popular i d'arrel negre que ha caracteritzat la banda, enfront d'altres estils que cada vegada es fan més lloc als festivals actuals de jazz.\n\"Tots ells molt bons i amb molt bons intèrprets, però enyorem aquells festivals 100% jazz\", ha dit el líder de la banda, Ricard Gili.\nGili ha anunciat que plantegen el comiat de la Locomotora Negra per d'aquí tres anys.\n\"La idea és fer un final quan fem 50 anys, encara amb el cap alt\", ha assegurat a l'ACN el trompetista de l'agrupació.\n\"D'aquí tres anys potser ja pensarem en deixar-ho córrer, per fer-ho amb plenitud de forma, no anar ranquejant\", ha assegurat Gili abans del concert.\nMalgrat assegura que 50 anys \"són molts anys\", la banda està \"estabilitzada\", i \"sembla que poden aguantar\".\nD'aquell quintet inicial que va fer el primer concert el 1971 al local barceloní la Cova del Drac, encara hi són quatre, fins arribar als 17 músics que composen actualment el grup.\nTots ells amb professions paral·leles, alguns ja jubilats.\nAsseguren que quan s'acomiadin \"serà de veritat\", \"no com aquests grups que s'acomiaden i tornen al cap de quatre anys\".\n\"Després de 50 anys, quan diguem prou, serà prou.\nEspero\", ha dit Gili.\nCinc dècades en les que han estat una de les bandes més fidels del Festival de Jazz de Barcelona.\n\"És important ser en els 50 aniversari del festival perquè alguns de nosaltres hi érem en el primer festival.\nÉs una alegria i emoció\", ha assegurat el trompetista i arquitecte.\nEn els últims 20 anys, no han fallat en gairebé cap edició, però asseguren que cada any \"és un nou repte\", ja que ideen repertoris i guions nous.\nRepàs pels concerts de \"més impacte\"\nPel 50è aniversari del Festival de Jazz, han creat un concert basat en el que ha representat el festival per a Barcelona, els seus precedents, fites i concerts de \"més impacte\".\nEl moment que més els va marcar va ser el concert música sacra que va fer Duke Ellington a Santa Maria del Mar el 1969 amb la col·laboració de la coral Sant Jordi.\nAquest divendres han tingut un record per aquest concert, i l'any que ve el reeditaran en el seu 50è aniversari.\nAquesta nova gravació amb la coral Sant Jordi serà una de les últimes \"fites\" que tenen pensades de cara el seu adéu.\nCom també gravar un últim disc, que celebri els 50 anys de trajectòria de la Locomotora Negra.\nUn dels primers temes de la nit ha estat 'Urban traffic blues'.\n\"Ens remuntem a la Barcelona gris dels anys 60, que no aspirava a ser una vila olímpica, però que ja tenia tots els problemes de les grans ciutats.\nUn d'ells el del trànsit urbà\", ha explicat Gili des de l'escenari sobre el context de la cançó.\nSeguint amb moments de la història del festival, han dedicat un tema a la sala Jamboree, el propietari de la qual va organitzar els primers festivals de jazz a Barcelona.\nL'han interpretat com a solistes Àngel Molas al saxo baríton i Arnau Boix a la trompeta.\nFins ara només amb instrumental, la veu de Ricard Gili ha aparegut per recordar el concert que van fer el 2001 al festival, també al palau de la Música, on van fer un homenatge a Louis Armstrong.\nGili ha fet notar la seva potent veu acompanyada de la trompeta per interpretar un tema del rei del jazz.\nI d'aquí fins a les últimes dècades del festival, on amb una cançó han fet referència a l'entrada de nous estils als festivals actuals de jazz.\n\"Els que som una mica puristes no trobem que sigui el més adient.\nEnyorem aquells festivals 100% jazz\", ha dit Gili, que ha assegurat que la 50a edició del festival ha estat un esdeveniment \"molt important quantitativament\".", "response": "La Locomotora Negra celebra els cinquanta anys del Festival de Jazz de Barcelona amb un concert al Palau de la Música. La banda enyora els festivals 100% jazz, que reivindica amb el seu jazz més clàssic, popular i d’arrel negra. Es planteja acomiadar-se del públic d'aquí a tres anys, quan en facin 50, amb el cap alt i un disc commemoratiu.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_591", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "Els associats del Partit Demòcrata Català escolliran els seus càrrecs entre el 22 de juliol a la tarda i el 23 de juliol al matí.\nEls candidats a la direcció hauran de presentar cadascun un pla de mandat, segons consta en el reglament que es va aprovar diumenge en el congrés fundacional de la nova formació.\nPer a la votació presencial, la formalització de l’associació es pot fer via web fins el dia 21, però les persones que eren militants de CDC ho podran fer en el punt de votació els mateixos dos dies de votació.\nPer a la votació electrònica, caldrà haver-se fet associat abans del 14 de juliol.\nEls resultats ja es proclamaran a la nova seu, al carrer Provença de Barcelona.\nEl 22 i 23 de juliol els associats del PDC escolliran la presidència del partit, formada per un president i un vicepresident, la direcció nacional, amb un màxim de dotze persones i amb un coordinador general, la presidència del consell nacional i el defensor de les persones associades.\nSeran quatre votacions, ja que la presidència i la direcció es votaran en bloc.\nTal i com ja es va explicar, les llistes de l’executiva són tancades i desbloquejades.\nTambé es convoca els associats a ratificar els estatuts del partit.\nL’horari de votació presencial s’iniciarà el 22 de juliol a les 17 hores fins a les 21 hores, i es reprendrà el 23 a les 10 hores fins a les 14.\nLa votació electrònica començarà a les 17 hores del 22 i acabarà l’endemà a les 14 hores, ininterrompudament.\nLes candidatures, formades íntegrament per persones associades, es presentaran dimecres 13 de juliol a les 20 hores mitjançant escrit adreçat al Comitè del Procés Congressual, a la seu de CDC.\nCap persones pot presentar-se a més d’un càrrec.\nSerà requisit indispensable que els membres de la candidatura a la direcció executiva nacional presentin cada un d’ells el seu pla de mandat.\nEl comitè acordarà l’admissió de les candidatures, les ordenarà per sorteig i en donarà publicitat a les 21 hores del mateix dia.\nEn cas que alguna fos defectuosa, es requerirà a la candidatura perquè salvi el defecte en un termini de 24 hores, i resoldrà en el termini de dues hores.\nEl comitè podrà convocar les candidatures per consensuar pautes de bones pràctiques que seran d’obligat compliment.\nCampanya entre el 14 i el 22 de juliol\nLa campanya electoral serà entre el 14 i el 22 de juliol, i cada agrupació comarcal i de districte, com a mínim i de forma obligatòria, haurà de programar un acte sobre les eleccions i les candidatures, que hi podran ser presents, juntes.\nLes sectorials ho podran fer de forma voluntària.\nQui organitzi un acte electoral en locals de CDC ho haurà de comunicar al Comitè del Procés Congressual amb 48 hores d’antelació, i aquest informarà a totes les candidatures.\nLa campanya fora dels locals convergents és lliure, però respectant les normes aplicables.\nTindran dret a vot els militants de CDC al corrent de pagament que s’hagin associat via formulari web al partit o hagin formalitzat l’alta signant la butlleta de promotor.\nTambé ho podran fer les persones que s’hagin associat al nou partit pagant l’aportació de 40 euros.\nPer a la votació presencial, es pot formalitzar l’associació via formulari web fins al dia 21, però els militants ho podran fer en els mateixos punts de votació el 22 i el 23 de juliol signant la butlleta de promotor, sempre que s’estigui al corrent de pagament.\nEn el cas de la votació electrònica, caldrà haver-se fet associat via Internet o signant la butlleta de promotor abans del 14 de juliol per poder formar part del cens electrònic.\nEls militants que vulguin regularitzar la seva situació econòmica ho hauran de fer abans del 13 de juliol per votar electrònicament, i abans del 21 en el cas de votació presencial.\nPel que fa als punts de votació, es podrà votar al local de CDC al carrer Còrsega i a les seus de les federacions territorials.\nEl comitè podrà establir altres punts de votació.\nEs garantirà la interconnexió del cens per evitar la duplicitat de vot.\nLa sanció per votar doble serà de fins a 1.000 euros.\nTambé hi haurà urnes mòbils.\nEl centre dades s’ubicarà a la seu de CDC al carrer Còrsega, però els resultats es proclamaran a la nova.\nActe seguit es formalitzarà la presa de possessió dels candidats elegits.\nQualsevol associat podrà posar en coneixement de la Comissió de Compliment i Control Democràtic de les eleccions qualsevol incidència i té dret a impugnar els resultats.", "response": "El 22 i 23 de juliol els associats del Partit Demòcrata Català poden escollir els càrrecs de president i vicepresident, la direcció nacional, el president del consell nacional i el defensor dels associats. Els candidats a la direcció han de presentar un pla de mandat, segons el reglament intern. Les llistes de l’executiva són tancades i desbloquejades.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_630", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "Els rectors de les tres universitats públiques més antigues i més grans, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han alertat aquest dilluns que l’infrafinançament del sistema posa en perill la seva excel·lència perquè el rejoveniment de les plantilles i el manteniment de les estructures no estan garantits amb els comptes actuals.\nPer això, ‘a curt termini’, demanen arribar als 1.000 milions, 300 més dels que hi ha al pressupost.\nA més, Joan Elias (UB), Margarida Arboix (UAB) i Enric Fossas (UPC) aposten per un model de finançament que garanteixi, ‘de base’, les despeses corrents, nòmines i infraestructures.\nUna universitat pública de Suècia disposa, cada any, de 18.000 euros per alumne, una d’Escòcia, 16.000 i una de Finlàndia, 12.000.\nA Catalunya, les universitats tenen 6.000 euro per estudiant.\nAquest és un dels exemples que els rectors de les tres universitats més grans, acaparen el 70% dels estudiants universitaris a Catalunya, i més antigues, més de 25 anys, han posat aquest dilluns el matí per reivindicar una millora del sistema de finançament de les universitats públiques.\nAmb la crisi econòmica i les retallades de pressupost, el sistema universitari català ha perdut ingressos que no ha pogut revertir tampoc la pujada de taxes que assumeixen els alumnes.\nAixí, el pressupost d’enguany és de 700 MEUR, però el abans de la crisi havia estat superior, al voltant dels 900.\nLa davallada dels ingressos, d’entre un 20 i un 25%, no s’està revertint tot i la millora de l’economia i per aquest motiu, els rectors alerten de les conseqüències que pot tenir aquest ‘infrafinançament’.\nJoan Elias, rector de la UB, creu que si no es canvia el plantejament actual i no s’inverteix més en ensenyament superior universitari, el sistema català pot perdre el qualificatiu ‘d’excel·lent’ que fa temps que gaudeix apareixent en posicions destacades en diferents rànquings internacionals.\nPer Elias, s’està vivint d’una ‘inèrcia’ impulsada als anys 80 però no serà possible mantnier-ho si no hi ha una aposta de govern i de societat cap a les universitats, i ha destacat que els resultats obtinguts els darrers anys són gràcies al ‘voluntarisme’ de professors i alumnes, però que s’està arribant al límit.\nEl repte, el relleu generacional\nUna de les conseqüències més evidents de la crisi econòmica i de la imposició d’unes taxes de reposició restrictives és, segons els rectors, l’envelliment de la plantilla.\nA la UB, la mitjana d’edat del professorat permanent és de 59 anys, mentre que a la Autònoma, el 66% dels professors tenen entre 45 i 65 nys, i un 35%, més de 55 anys.\nPer Margarida Arboix, amb aquestes dades s’està ‘enfonsant’ la universitat, ja que no s’està treballant per crear carreres docents estables i amb perspectiva, i aquest fet ha generat ja, pèrdua de talent, traduït amb la marxa a l’estranger de professorat qualificat.\nPels rectors, una nova política de contractacions també serviria per solucionar els problemes amb els professors associats ja que, tal com ha reconegut Arboix, els darrers anys s’ha utilitzat aquesta figura contractual per ‘fer trampes’ ja que era l’única solució per incorporar professorat nou als centres.\nCap a un nou model\nEl rector de la UPC, Enric Fossas, ha explicat que demanen a Universitats canviar el model de finançament perquè el 90% del pressupost pugui cobrir les despeses de funcionament, és a dir, nòmines i manteniment d’infraestructures.\nEn aquest sentit, els tres rectors han recordat que per volum i antiguitat, les universitats que representen tenen moltes despeses de manteniment que, abans de la crisi, podien sufragar amb pressupostos d’uns 20 milions i ara tot just 1,5.\nPer això, ha dit Fossas, el pressupost basal ha de garantir aquestes despeses.\nTambé ho ha defensat Arboix, que ha lamentat que sovint no es poden complir algunes normatives per manca de finançament.", "response": "Els rectors de les universitats més grans i antigues de Catalunya, UPC, UAB i UB, alerten que el sistema universitari està infrafinançat i que cal augmentar el pressupost de manera immediata fins a 1.000 MEUR. Declaren que s’ha de revertir l’envelliment de la plantilla i solucionar els problemes amb els professors associats. A curt termini reclamen 300 MEUR més al pressupost.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_411", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "“La cuina és una realitat fugaç, el paisatge comestible del territori.”\nAquesta és una de les afirmacions d’Andreu Manresa al llibre que acaba de publicar, El menjar i les illes, un recull d’articles publicats a El País sobre allò que mengem i, per tant, sobre allò que hem estat, que som, i sobre la nostra terra.\n“Són papers trempats, de dies i menjar, un menú particular de petites emocions a l’entorn de la cuina i els plaers”, escriu.\nI avisa, ja a la primera pàgina: “És un manifest i no és un manual ni una guia per la militància nostàlgica encara que crec que som, també, allò que hem menjat i esperam tornar a tastar, lluny de les passions historicistes i de canònics receptaris antics.”\nEfectivament, el cuiner àvid de receptes no n’hi trobarà ni una, alhora que el gurmet a la recerca de ressenyes no hi trobarà cap crítica gastronòmica, ni de cap plat, ni de cap restaurant.\nAixò sí, tant el cuiner com el gurmet, igual que qualsevol lector, hi trobaran cabassos d’aromes i d’inspiració, tant per a cuinar com per a degustar i, sobretot, hi trobaran aquell farcit necessari i qui sap si massa sovint menystingut de cada àpat: allò que explica i recorda què s’amaga rere cada fogó que, amb la fúria justa, cou a les cuines de les Illes.\nEls protagonistes del llibre, per tant, no són ni els cuiners (“els xefs no són ídols, són models”) ni els paladars, sinó que són, per exemple, la carxofa –una de les debilitats personals de Manresa–, l’albergínia, el raor, l’arròs, les olives, el vi, la sobrassada fosca, els llonguets, les coques, les ensaïmades (per les quals Josep Pla sentia una devoció quasi màgica)… i, sobretot, els respectius periples de la terra (o la mar) a la taula.\nTot plegat, començant per les sopes mallorquines, la principal menja dels insulars d’aquests darrers deu mil anys.\n“És l’ADN, som el que mengem”, escriu Manresa.\nResseguint cada capítol, descobrim que a Mallorca hi ha tòfones, que hi ha formatges que ja no existeixen i que l’acte de transformar en menjar la fauna de mar és, de fet, un homenatge.\nPerò també que hi ha hagut derrotes i extincions, que “ha perdut la cullera i ha triomfat l’expansió colonial de l’hamburguesa, pizzes, patates fregides, sobres i pot, congelats i precuinats”.\nI que n’hi ha que ja no hi són, que “el paisatge de la gastronomia pública està empedrat amb moltes absències”.\nI que, de manera segurament inevitable, “davall les estrelles, un dels relats de la cuina de rodalia queda dins la boira de les veus que s’han extingit, el record de les taules que ja no es podran freqüentar”.\nDe fet, un capítol del llibre és dedicat als últims àpats.\nÚltims àpats illencs de personalitats com ara Nadal Batle, que xalava amb les miniatures fregides de carxofa o raors; com l’historiador Miquel Barceló, que se n’anà sense haver pogut prendre l’últim tombet amb llampuga que havia desitjat i que ja havia estat cuinat; o com ara Paco de Lucía, degustador de plats populars, arròs de verema i peix sec. Perquè quan algú se’n va s’enduu, també, implacablement, la seva cuina i el seu paladar.\nEn temps pandèmic i de confinament latent, el nou llibre de Manresa, cuinat a foc lent i cridat a ser devorat pàgina rere pàgina, editat a cura de Climent Picornell amb portada de Miquel Barceló i fotografies de Tolo Ramon, ressegueix la cuina de les Illes amb una ploma especial, de mirada llarga, necessària i gens tòpica.\nEns recorda què ens defineix, i és alhora memòria i senyal d’alerta.\nÉs, potser, en aquest estrany 2020, com l’esperada picada a l’ham d’un raor: ancestral, plaent, subtil i elèctrica, com un senyal de Morse; o, com diuen els pescadors, “un avís eròtic”.", "response": "Andreu Manresa publica el seu nou llibre, \"El dinar i les illes\". Assegura que no és un llibre de receptes, sinó una recopilació d'articles publicats a El País plens d'inspiració. Fa un homenatge als plats típics de les illes i també als que ja han desaparegut. En la seva edició també han participat Climent Picornell, Miquel Barceló, i Tolo Ramón.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2482", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "El pacte per la unitat d'Espanya que han subscrit PP i C's dins de l'acord d'investidura inclou el compromís de vetar qualsevol intent de referèndum sobiranista a Catalunya.\nEl candidat popular a la presidència del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dedicat aquest dimarts més d'onze minuts a deixar clar que \"l'únic poble sobirà és l'espanyol\".\nEl procés sobiranista ha estat protagonista durant la primera sessió del debat d'investidura, que ha durat poc menys d'una hora i mitja.\n\"L'amenaça explícita conta la unitat territorial\" que planteja la Generalitat i els seus socis serà combatuda per part de l'executiu espanyol si Rajoy torna a esdevenir-ne el president.\n\"Se'ns planteja la liquidació de la sobirania nacional i del respecte a la llei\", ha criticat en un dels moments que més aplaudiments han suscitat les seves paraules –a les bancades de PP i C's.\nRajoy s'ha mostrat disposat a dialogar i \"buscar fórmules que acomodin millor la solidaritat interregional\", però ha tancat qualsevol porta a un referèndum.\nSegons Rajoy, les eleccions del passat 26 de juny van constatar \"una vegada més\" que \"Catalunya és molt més que els polítics independentistes\".\nLa victòria d'En Comú Podem i, sobretot, el 32% del vot combinat d'ERC i CDC demostren que \"els independentistes no poden tirar els seus objectius sense una enorme fractura de la societat catalana\".\nEl \"desafiament\" del sobiranisme català és, de fet, \"el repte més greu\" al que s'enfronta l'Estat.\nUna \"amenaça\" de la qual Rajoy ha desvinculat a la majoria dels catalans.\n\"El desafiament que paradoxalment i abusivament es planteja des de les institucions catalanes, de cap manera es pot atribuir als catalans en el seu conjunt\", ha indicat tot just abans de sentenciar que, \"afortunadament, Catalunya és una comunitat molt plural\".\nEl president en funcions i candidat a la reelecció ha subratllat el seu compromís per fer front a qualsevol intent de trencar la \"unitat\" d'Espanya i s'ha remuntat a la Constitució de Cadis del 1812 per afirmar que fa 200 anys que la sobirania va ser assumida per la ciutadania.\n\"I totes les constitucions espanyoles, inclosa l'actual del 1978, no han fet més que ratificar aquest principi democràtic\", ha sentenciat.\nCap govern autonòmic podrà privar els ciutadans de l'Estat de la seva \"capacitat de decidir sobre la seva pròpia nació i el seu futur\", ha afegit tot seguit.\nAixí doncs, l'únic dret a decidir que contempla la Constitució és el que té el poble espanyol en el seu conjunt, \"l'únic que ostenta la sobirania nacional\".\nPer a Rajoy, la Carta Magna consolida la voluntat dels espanyols de defensar els principis \"d'unitat, igualtat i solidaritat\" i, per això, \"ni volem ni ens convé canviar-la\".\n\"La unitat garanteix la solidaritat i la igualtat entre espanyols\", ha recalcat.\nEls aplaudiments de bona part del Congrés han estat molt presents durant la part d'advertències que Rajoy li ha fet als polítics sobiranistes.\nEn canvi, els xiulets per part de la bancada d'ERC i CDC s'han fet presents quan el president en funcions de l'executiu espanyol ha assegurat que en tot moment ha mantingut voluntat de diàleg amb la Generalitat.\nA més, el líder popular ha destacat la col·laboració financera de l'executiu estatal per refinançar el deute de la Generalitat i per aportar liquiditat a la tresoreria catalana.\nEl diàleg i la negociació que Rajoy ofereix a la Generalitat –sempre en el marc de la legalitat vigent- hauria de servir, entre d'altres, per buscar \"fórmules que acomodin millor la solidaritat interregional\".\nEn aquest punt, el president popular no ha fet esment directe a la reforma del model de finançament autonòmic, però ja ho havia fet minuts abans, quan desgranava un altre dels compromisos adquirits amb C's.\nRajoy ha fet una crida al PSOE i a la resta de forces polítiques a negociar el nou finançament \"per dissenyar junts un model estable que preservi la igualtat i solidaritat de tots els espanyols, també a l'hora de rebre serveis públics\".", "response": "Rajoy assegura al Congrés que farà front a l'independentisme i no permetrà que es trenqui la unitat d'Espanya. Ha deixat clar que la decisió incumbeix tot l'Estat en conjunt, no només els catalans, i ha mostrat la voluntat de diàleg i negociació amb la Generalitat. També ha fet una crida a la resta de partits per negociar el nou finançament autonòmic.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_730", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "El Departament d’Economia ja té a punt les estimacions sobre quants diners s’ingressarien si es modifiquessin l’impost de successions i l’IRPF i les entregarà als comuns en la reunió que mantindran la setmana vinent per acostar posicions sobre el pressupost del 2019.\nL’opció prioritària és canviar el tribut de successions i donacions augmentant el que paguen les persones que més patrimoni hereten.\nAixò seria ‘menys lesiu’ i d’efectes més immediats que canviar l’IRPF, ja que l’estat espanyol liquida aquest darrer tribut al cap de dos anys.\nAixí ho ha manifestat en una entrevista a l’ACN el secretari general de la Vice-presidència i Economia i Hisenda, Albert Castellanos, qui ha subratllat que els comptes que planteja el govern volen ‘generar més oportunitats per als ciutadans’.\nEl govern és conscient que probablement haurà de fer canvis en fiscalitat si vol obtenir el suport dels comuns al pressupost del 2019, així que la setmana vinent els concretarà com beneficiaria les arques públiques modificar l’IRPF i successions.\nEn aquest context, una possible reforma de l’impost sobre la renda ‘no és prioritària’.\n‘La raó principal és que això que volem modificar de l’IRPF, que és el tractament de les rendes de l’estalvi, no és competència autonòmica’, ha explicat Castellanos.\nAIxí, els ingressos es veurien a dos anys vista, que és quan l’estat espanyol liquida el que ha recaptat per aquest tribut a Catalunya.\nPer això, de manera ‘preferencial’ el govern aposta per modificar l’impost de successions i donacions, augmentant el que paguen les persones que més hereden.\nCastellanos ha subratllat que la modificació dels impostos no és una condició ‘sine qua non’ perquè els comuns avalin el pressupost.\nHa afegit que, després d’haver-se trobar-se amb CatECP i PSC, ara el govern es reunirà amb tots els grups per presentar-los el pressupost.\nTambé amb la CUP, amb qui no donen les negociacions ‘per perdudes’.\nUn 10% més de pressupost per al Departament d’Ensenyament\nCastellanos ha explicat que l’objectiu del pressupost és ‘generar més oportunitats per als ciutadans’.\nAixí, s’aposta per un ‘ensenyament públic de qualitat’.\nDe fet el pressupost del Departament d’Ensenyament augmentarà un 10% respecte el del 2017, que és el que ara hi ha en vigor perquè es va prorrogar.\nEs preveu l’estabilització de 2.140 places de mestres interins: 1.200 que ja s’havien consolidat el curs 2017-2018; 690 el curs 2018-2019 i 250 el curs 2019-2020.\nTambé es contractaran 150 mestres d’educació especial en centres ordinaris per promoure l’escola inclusiva i s’obriran 100 places d’educadors.\nA la universitat, s’introduiran les beques-salari a partir del curs 2019-2020 i es rebaixaran les taxes.\nUn altre dels eixos del pressupost és la voluntat de vertebrar el territori.\nD’aquesta manera, es destinaran 40 milions d’euros a un pla per garantir la fibra òptica a les capitals de comarca i 4 a un pla d’inversions per als municipis més petits.\nA les zones més urbanes, s’augmentarà el pressupost de l’Institut Català de Finances (ICF) per finançar entitats del tercer sector i administracions locals per comprar habitatges per la via del tempteig i retracte i destinar-los a lloguer social.\nEn relació a l’ICF, l’objectiu és que aquest 2019 es consolidi com a ‘banca pública’.\nEl secretari general d’Economia ha defensat la necessitat de tenir un govern ‘com més fort millor’ i que ‘recuperi l’estructura pre-155’ i per tant que consolidi la reobertura de les delegacions a l’exterior.\nTambé que ‘miri de revertir, si més no parcialment, les condicions amb què treballen els treballadors públics’.\nAixò implica ‘compromisos concrets i explícits en el retorn de les pagues pendents del 2013 i el 2014’, ha assegurat.\nUna altra de les novetats del pressupost és la incorporació de noves promocions per a 750 efectius de Mossos d’Esquadra i 250 del cos de Bombers.\nEn total, la despesa no financera augmentarà més de 1.600 milions d’euros aquest 2019 si s’aproven els pressupostos.\nEn cas que Junts per Catalunya i ERC no obtinguessin els suports suficients per donar llum verda als comptes al parlament, no hi hauria cap servei en perill, però sí ho estaria ‘la seva qualitat’, ha manifestat Castellanos.", "response": "El govern es reunirà amb tots els grups parlamentaris per presentar els pressupostos. L'objectiu és modificar l'impost de successions i donacions, perquè els que més hereten siguin els que més paguen. Això es destinaria als pressupostos del 2019, la qual cosa permetria millorar i fomentar l'educació pública, les beques, els lloguers socials o el cos de bombers i els Mossos d'Esquadra.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1795", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha arxivat la denúncia presentada per la Fiscalia de l'Audiència Nacional contra l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per suposats delictes de rebel·lió i sedició, entre altres, per la inclusió al seu ple d'una moció de suport a la resolució independentista del Parlament de Catalunya.\nA la seva interlocutòria de 9 pàgines el jutge recorda que els fets objecte de la denúncia es van produir just després de la suspensió cautelar de la resolució independentista per part del Tribunal Constitucional (TC), però abans que aquest dictés sentència sobre el fons de la qüestió i declarés inconstitucional i nul la resolució, \"de manera que és obvi que no podien saber en aquell moment quin seria el pronunciament\" del TC.\nTambé recorda a la Fiscalia que la Constitució defensa la llibertat ideològica, i argumenta que en aquell moment els magistrats ni havien declarat la il·legalitat de la resolució ni havien emès cap mandat als servidors públics sobre el fet que s'havien d'abstenir d'opinar o posicionar-se ideològicament sobre la qüestió.\nL'Audiència Nacional té sobre la taula altres denúncies de la Fiscalia contra ajuntaments catalans també per haver donat suport a la resolució independentista, però aborda els casos per separat.\nEn els casos de Celrà i La Seu d'Urgell els jutges Santiago Pedraz i Fernando Andreu es van declarar competents per investigar els fets.\nTambé han estat denunciats els ajuntaments de Girona i Igualada.\nDe fet, La Seu d'Urgell era l'únic ajuntament que fins ara no havia rebut cap notificació per part de l'Audiència Nacional espanyola.\nEn un escrit dur amb la Fiscalia, el jutge afirma que li resulta \"cridaner\" que es consideri que pot constituir delicte de rebel·lió o sedició qualsevol acte de suport a la resolució parlamentària per part de membres d'un ajuntament i que, no obstant, no es consideri igual pel que fa als membres del Parlament que van aprovar la resolució, així com amb les organitzacions de la societat civil que han impulsat i promogut activament la campanya municipal de suport a les mocions.\nEl jutge recorda també que la mateixa denúncia de la Fiscalia indica que la moció presentada per CiU es limitava a transcriure la proposta de moció de dues associacions de la societat civil \"fins al punt que ni tan sols individualitza el nom del municipi\".\nLa iniciativa demanava que s'aprovés el següent text: \"Manifestar el ple suport i l'adhesió de l'ajuntament de ____________ a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya\".\nA més, De la Mata assegura que en la seva providència del passat 11 de novembre –on el TC decretava la suspensió cautelar –els magistrats no certificaven la il·legalitat de la resolució independentista sinó que es limitaven a suspendre-la \"per disposició automàtica\" com passa cada vegada que el recurs prové del govern espanyol-.\nTambé recorda que de la suspensió del TC no se'n va derivar un mandat o ordre general que impedís referir-s'hi, opinar, pronunciar-se o \"eventualment donar-li suport\", sinó que es va limitar a cursar una ordre específica a un nombre determinat de persones perfectament identificades, en referència a la inclusió a la resolució de suspensió cautelar de 21 noms propis –com el d'Artur Mas o Carme Forcadell- als qui el TC advertia que incomplir la suspensió cautelar podria tenir efectes penals.\nSegons De la Mata, aquesta comunicació no es va estendre a tots els parlamentaris, com tampoc als ajuntaments.\nLlibertat ideològica\nDe la Mata alerta també la Fiscalia sobre un fet que considera \"d'importància extraordinària\" a l'hora d'avaluar els fets com és que el Tribunal Constitucional té establert que la Constitució consagra \"la més àmplia llibertat per a l'exposició i defensa públiques de qualsevol concepció ideològica\", fins i tot les que pretenguin per a una determinada col·lectivitat la condició de comunitat nacional-.\nEl ministre de Justícia qüestiona la decisió\nRafael Catalá, que ha comparegut aquest divendres a La Moncloa, al costat de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ha qüestionat la decisió de l'Audiència Nacional espanyola quan ha descartat que el suport a la declaració del Parlament sigui un \"posicionament polític en el marc de la llibertat ideològica i d'expressió d'aspiracions o anhels polítics\", tal com descriu la sentència.\n\"No és un exercici de llibertat d'expressió\", ha sentenciat el titular de Justícia, tot assenyalant que la moció de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès té \"naturalesa jurídica\" perquè és la \"decisió\" d'un consistori.\nEn aquest sentit, Catalá ha defensat l'actuació de la Fiscalia, que és qui ha denunciat cinc ajuntaments per donar suport al text d'inici del procés constituent, perquè el que fa aquesta institució és una \"defensa de l'interès general\".", "response": "S'arxiva la denúncia de la Fiscalia a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i cinc ajuntaments més per sedició i rebel·lió. L'Audiència Nacional assegura que els fets van tenir lloc abans de conèixer la sentència del TC. Les conseqüències de la resolució de suspensió cautelar només les sabien certs parlamentaris, però no els ajuntaments.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2223", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "Una tesi a càrrec de l'historiador i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, Abel Soler, atribueix l'autoria del 'Curial e Güelfa', considerada anònima, al gran camarlenc d'Alfons El Magnànim, Enyego d'Àvalos.\nLes conclusions d'aquesta tesi, de 5.200 pàgines i quatre anys d'investigació, han estat presentades aquest dilluns en roda de premsa al centre cultural La Nau pel seu autor, acompanyat del vicerector de Cultura Antoni Ariño i del catedràtic de Filologia Catalana Antoni Ferrando.\nLa tesi de Soler recorre una línia d'investigació iniciada per Ferrando, que s'havia proposat identificar l'autoria del 'Curial' a partir d'un lletraferit que recorre a molts termes característicament valencians, a calcs lingüístics i fonts literàries italianes.\nUna de les conclusions principals de la tesi és l'autoria, que s'atribueix a Àvalos, que l'hauria escrit entre els anys 1445 i 1448 entre les corts de Milà i Nàpols.\nLa investigació descobre, després de molts estudis i hipotesis, l'autoria d'una de les novel•les cabdals de la literatura catalana.\nEnyego d'Àvalos, nascut a Toledo, però exiliat a l'edat de 7 anys a València perquè el seu pare, el conestable Ruy López Dávalos, va ser partidari dels infants d'Aragó en la guerra civil de Castella, en seria l'autor.\nD'Àvalos es va educar a la cort del Palau del Real de València, abans de passar per Milà (1435-1440), on va ser cortesà de Filippo Maria Visconti i després ambaixador del rei d'Aragó (1443-1447).\nSegons l'estudi, el 'Curial e Güelfa' va ser redactat entre Nàpols i Milà, pels anys 1445-1448, una novel•la on demostra els seus coneixements d'italià literari i col•loquial (amb llombardismes inclosos), i la seva familiaritat amb la geografia llombarda.\nSoler assenyala que un inventari parcial de la seva biblioteca ajuda a identificar les fonts literàries del 'Curial' i a explicar la novel•la.\nLa investigació de la Universitat de València dóna molta importància a l'onomàstica de l'obra (Honorada, Salonés de Verona, Guillalmes del Chastell, Pero-Maça Cornell, Johan Ximenes d'Urrea, etc.), atès que els personatges de ficció remeten a personatges històrics relacionats amb la biografia del mateix D'Àvalos i amb el seu entorn nobiliari més immediat, constituït per nobles valencians de l'entorn del rei Alfons.\nAixí mateix, el paper del còdex conté marques amb la mateixa \"Biscia Viscontea\" (símbol de Milà) del paper usat el 1447 a la cort milanesa.\nA l'obra, coprotagonitzada per la Güelfa, \"senyora de Milà\", apareixen personatges relacionables amb les corts de Nàpols i de Milà, i errates que sols retrobem en un còdex ducal milanès.\nLes armes heràldiques que fa Curial en honor de la seua estimada Güelfa (\"un lleó rampant que travessa les dues colors d'un escut migpartit\") coincideixen amb les adoptades per Enyego d'Àvalos el 1443, quan signà les esposalles amb la noble napolitana Antonella d'Aquino.\nSegons l'autor de la investigació, en aquella època era una manera de signar l'autoria del la novel•la.\n'Curial e Güelfa' es conserva en un còdex únic a la Biblioteca Nacional espanyola, a Madrid, , amb enquadernació mudeixar de finals del XV.\nLa novel•la està mancada de pròleg, títol i declaració d'autoria.\nDes del seu descobriment (mitjan segle XIX) i la seva publicació (Barcelona, 1901), se la sol presentar com una obra escrita per algú de Catalunya.\nVista l'absència de documentació sobre l'obra, hi ha algun estudiós que la considera una falsificació de Manuel Milà i Fontanals, el romanista que la donà a conèixer (1876).\nLes dades codicològiques ho descarten.\nLa tesi presentada aquest dilluns es troba en procés d'edició per la Institució Alfons el Magnànim, de la Diputació de València, i per la Universitat de València.\nL'obra a editar consta de tres volums.\nEn el primer s' ofereix una radiografia exhaustiva de la cort d'Alfons El Magnànim a Itàlia, en el segon s'analitzen les noves fonts de l'obra que s'han trobat i en el tercer s'identifiquen els personatges \"en clau\" i les accions descrites en la novel•la que encobreixen noms i situacions reals de la política italiana i internacional del Magnànim.\nLa pista biogràfica dels cortesans a Nàpols\nAbans d'aquesta investigació, tots els indicis de l'obra apuntaven que es va redactar a Itàlia.\nHo han suggerit entre altres Antoni Rubio, Antoni Comas, Antoni Ferrando, Júlia Butinyà i Maria Teresa Ferrer.\nAlguns d'aquests estudiosos han proposat fins i tot un nom per a l'autor.\nEntre aquests, el de Ferrando va destacar que els papers extrets de l'enquadernació del Curial procedeixen del senyoriu toledà de Fuensalida i va proposar relacionar aquestes dades i algunes petges castellanes del còdex del Curial amb l'autor.\nA partir d'aquestes dades i indicis, que aporten pistes sobre el perfil biogràfic de l'autor, Soler ha fet la resenya biogràfica de tots aquells cortesans hispànics de Nàpols relacionables amb les lletres o l'escriptura (més de 200 personatges) i l'anàlisi de totes les fonts literàries i els elements ambientals de la novel•la i el resultat és que l'única persona en què hi concorren tots aquests elements és Enyego d'Àvalos.", "response": "Abel Soler atribueix en la seva tesi de 5200 pàgines la creació del \"Curial e Güelfa\" a Enyego d'Àvalos. Es va escriure entre el 1445 i el 1448 a Milà i Nàpols. Després d'investigacions sobre el perfil de l'autor i ressenyes biogràfiques de més de 200 cortesans hispans a Nàpols, tots els elements coincideixen amb Àvalos, el camarlenc d'Alfons el Magnànim.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2072", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, el director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC), Agustí Colomines, i el rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep A. Planell, han presentat aquest divendres la primera edició del Màster en Direcció Pública.\nEs tracta d'un nou programa formatiu de tercer cicle de l'EAPC, en col·laboració amb la UOC, que es dirigeix a directius dels sectors públic i privat que vulguin formar-se en l'execució de la direcció pública i el lideratge d'equips i persones.\nEl Màster tindrà una durada de vint mesos, des del març del 2017 fins al desembre del 2018.\nLa consellera Meritxell Borràs ha qualificat el nou màster com a un pas \"molt ambiciós, encaminat a aconseguir l'excel·lència a l'administració\".\n\"Com a país, Catalunya necessita servidors públics ben preparats, amb voluntat de servei, implicats i que siguin capaços de liderar i impulsar la innovació i el talent\", ha assegurat.\nEn aquest sentit, ha destacat que el màster s'ha dissenyat pensant en la formació dels directius públics, \"perquè siguin capaços d'actuar sota criteris d'eficiència i eficàcia, donant impuls a la qualitat institucional i als valors públics que la ciutadania i el sector públic requereixen\".\nD'altra banda, el director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, Agustí Colomines, ha explicat que el Màster en Direcció Pública és una evolució i millora d'un màster anterior de l'EAPC en alta direcció pública que, disposa ara de reconeixement acadèmic universitari.\nAixí mateix, ha destacat, que el màster és eminentment pràctic i lligat a la transferència del coneixement i que, per això, disposa d'un doble claustre acadèmic, amb professors universitaris i persones que han desenvolupat la seva carrera a l'administració.\nEl rector de la Universitat Oberta de Catalunya, Josep A. Planell, ha expressat la seva satisfacció per la col·laboració establerta amb l'EAPC i ha remarcat que \"col·laborar amb el sistema educatiu català és a l'ADN de l'UOC\".\nAixí mateix, ha assegurat \"l'expertesa i la metodologia pròpia de la UOC la fan idònia per formar professionals d'alt nivell del sector públic que han de compaginar les responsabilitats laborals amb les necessitats formatives\".\nEspai d'aprenentatge multidisciplinari\nEl Màster té com a objectiu oferir un espai d'aprenentatge multidisciplinari que posi a la disposició dels directius coneixements, valors i estratègies per enfrontar-se al repte de la responsabilitat que comporta el seu càrrec.\nPosa l'èmfasi en els valors de servei i d'ètica pública vinculats a la responsabilitat directiva i en el fet d'exercir la direcció pública des d'una perspectiva humanista i global, que incorpori l'esperit crític i la diversitat de mirades.\nDesenvolupar habilitats per al creixement personal i professional i dominar les eines que permetin dur a terme un lideratge creatiu que possibiliti la gestió efectiva de les crisis són també objectius del programa formatiu que, a més, pretén crear un entorn de xarxa social entre els alumnes per ajudar-los a resoldre problemes.\nEl Màster està codirigit per Xavier Antich, Elisenda Malaret, Heribert Padrol i Ana M. Delgado i compta amb un extens claustre docent, acadèmic i professional.\nS'estructura en cinc blocs temàtics i un treball de fi de màster, que serà necessari per obtenir el títol.\nEls blocs en què s'estructura el pla docent són: marc polític; marc legal i financer; gestió i 'management'; elaboració, implementació i avaluació de polítiques públiques, i habilitats i estratègies directives.\nCada bloc inclou diverses assignatures, amb sessions presencials i virtuals, tallers, conferències, diàlegs sobre experiències i visites a institucions públiques.\nAquest programa formatiu s'adreça al personal directiu de les administracions públiques catalanes, ja sigui l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic, l'Administració local o les universitats, així com als càrrecs electes i al personal directiu del sector privat.\nEl Màster tindrà una durada de vint mesos, des del març del 2017 fins al desembre del 2018.\nEstà previst que es faci una sessió informativa sobre el Màster el proper 19 de gener del 2017, a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.\nLa sessió d'obertura del curs serà el 16 de març del 2017.", "response": "Aquest divendres ha estat la presentació del Màster en Direcció Pública, dedicat a la direcció i lideratge públic i de persones, amb una durada de 20 mesos. Es tracta d'una millora del màster de l'EAPC, que pretén formar personal capacitat per treballar als serveis públics de Catalunya, mitjançant coneixements, estratègies i valors que els permetin ocupar un càrrec de gran responsabilitat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1645", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "Reacció del PDECat davant l'imminent presentació del nou espai polític promogut per Carles Puigdemont, que veurà la llum aquest mateix dilluns a la tarda.\nLa portaveu de la formació, Maria Senserrich, ha demanat \"respectar els tempos\" per permetre que Puigdemont \"expliqui\" com serà el seu projecte i trobar la manera d'\"encaixar\".\n\"El que planteja el president és el que plantegem nosaltres, que és créixer\", ha afirmat Senserrich en la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiva, marcada pel moviment de Puigdemont.\nLa portaveu ha recordat que el PDECat també persegueix \"eixamplar\" el sobiranisme, però no ha aclarit si en les últimes hores la cúpula del partit ha parlat amb el president a l'exili.\nEl PDECat serà aquest dilluns a la presentació de la Crida Nacional per la República.\nSenserrich ha insistit que la formació també té ganes de \"sumar\" i construir espais \"transversals\".\n\"Hi serem escoltant, veurem com s’estructura això\", ha reblat Senserrich, que ha deixat la porta oberta al fet que els associats es puguin pronunciar en l'assemblea del cap de setmana sobre el nou escenari.\n\"Farem el que els nostres associats ens diguin que volen ser\", ha afegit en relació a la cita congressual.\n\"A l’assemblea es poden treballar els textos.\nHem d’escoltar els associats\", ha destacat.\nAl PDECat també han volgut deixar clar que no veuen \"cap ruptura\" ni \"escissió\" en el projecte liderat pel president a l'exili, i que no tenen \"por\" de les seves conseqüències.\n\"Puigdemont és el nostre líder moral i polític\", ha dit Senserrich per dissimular la incomoditat que ha generat al PDECat la presentació del projecte del president la mateixa setmana que està convocada l'assemblea nacional.\n\"Per ningú és desconegut que el president volia fer una cosa més àmplia\", ha afegit la portaveu de la formació.\nMinuts abans que el PDECat es pronunciés públicament, ERC ha rebutjat públicament incorporar-se a la Crida Nacional per la República.\nLa formació republicana entén que el projecte de Puigdemont és una evolució de CDC, PDECat i Junts per Catalunya, una \"recomposició de l'espai del centre-dreta independentista\".\nLa setmana del gran debat al PDECat\nEls moviments públics de Puigdemont es produeixen quatre dies abans que se celebri el debat congressual en què es redefinirà el full de ruta de la formació i, previsiblement, es reformularà la direcció per encabir-hi presos i exiliats.\nLa setmana es preveu intensa al PDECat, perquè l'ambient no és l'idoni i, a més, s'han presentat fins a 1.200 esmenes als textos de ponències.\nPuigdemont ja va rebutjar l'oferiment de Marta Pascal de presidir el partit, amb l'argument de centrar-se en la seva defensa.\nEl fet que declinés la proposta de Pascal va evidenciar quines són les seves prioritats, confirmades en les últimes hores.\nAmb el nom de Crida Nacional per la República, el nou espai polític beneït pel president a l'exili pretén traspassar les fronteres del PDECat per crear un moviment transversal a l'independentisme.\nLa iniciativa, que està liderada per Jordi Sànchez i compta amb el suport del president de la Generalitat, Quim Torra, és germana d'altres plataformes, com el Moviment 1-O i Junts per la República, creades amb Puigdemont com a referència política.\nLa intenció del president a l'exili és que la Crida Nacional per la República comenci a caminar a la tardor, un cop explorats els suports.\nEl lema del nou espai, que es gesta un any abans de les eleccions municipals del 2019 i podria convertir-se en partit polític, serà la defensa del mandat de l'1 d'octubre.\nL'aparició de la Crida Nacional per la República també coincideix amb un altre moviment: el PDECat ha registrat definitivament JxCat com a partit polític.\nAquest pas, al qual Senserrich ha tret transcendència en la roda de premsa, obre les especulacions sobre un nou canvi de nom de l'antic espai convergent.\nDe moment, aquesta setmana Pascal té la intenció de visitar els presos a Lledoners, fet que li permetrà conversar amb Jordi Sànchez sobre els objectius de la Crida Nacional per la República.", "response": "Aquest dilluns és la presentació de la Crida Nacional per la República, que ocupa el centredreta independentista, on Marta Pascal representarà el PDeCAT. El PDeCAT assegura que dona suport al nou projecte de Puigdemont, tot i que és una realitat que ha causat tensions al partit. La presentació coincideix amb l'assemblea nacional i ERC ha rebutjat incorporar-se a aquesta nova formació.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2319", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "La ponència redactora de la proposició de llei de la nova comarca del Lluçanès ha acordat aquest dimarts, després de reunir-se amb els alcaldes dels tretze municipis del territori, que s'inclogui una disposició addicional per tal que les poblacions que no vulguin formar-ne part s'hi puguin desvincular més endavant, un cop la comarca ja s'hagi creat.\nLa llei contempla \"que la comarca és dels tretze municipis\", segons ha ressaltat la diputada de Junts pel Sí Adriana Delgado, que és ponent del text legislatiu.\nA parer seu, el mecanisme previst permetrà que \"tots s'hi sentin còmodes\".\nPrevisiblement, el document sortint de la ponència se signarà aquest dimecres i comptarà amb el suport de JxSí, CSQP i la CUP.\nEn la consulta celebrada el 26 de juliol del 2015, el 'sí' va guanyar en vuit dels tretze municipis de la futura 43a comarca catalana.\nEls tretze alcaldes de la futura comarca del Lluçanès s'han reunit aquest dimarts al matí al Parlament amb els diputats encarregats de redactar la proposta de la nova Llei del Lluçanès.\nL'alcalde de Prats i president del Consorci del Lluçanès, Isaac Peraire, ha celebrat que es tingui en compte la veu dels alcaldes.\n\"Agraïm a la ponència que ens hagi deixat participar des del minut 0\", ha dit.\nDesprés de la reunió, la diputada de Junts pel Sí, Adriana Delgado, que és ponent del text legislatiu, ha avançat que el document marc inclou una disposició addicional per tal que les poblacions que no vulguin formar part de la comarca del Lluçanès s'hi puguin desvincular més endavant, quan la comarca ja s'hagi creat.\nDelgado ha subratllat que la llei contempla que la comarca és dels tretze municipis, però creu que aquest mecanisme permetrà \"que tots s'hi sentin còmodes\".\nEl text marc també inclou un fragment del 'document d'Olost', una carta que van signar de manera conjunta tots els alcaldes el passat mes d'octubre per tal que \"la comarca sigui àgil, eficient i propera al territori\".\nAbans que acabi l'any\nPrevisiblement, el document sortint de la ponència se signarà aquest dimecres i comptarà amb el suport de JxSí, CSQP i la CUP.\nCiutadans ja s'ha manifestat en contra, mentre que el PSC i el PP encara no s'han posicionat.\nUn cop la Mesa hagi admès el text, començarà la seva tramitació parlamentària perquè la comarca del Lluçanès pugui ser una realitat.\nFonts parlamentàries han apuntat que el Ple podria incloure el debat a la totalitat de la Llei del Lluçanès abans que acabi l'any.\nPartidaris del 'sí' i del 'no'\nEn la consulta celebrada el 26 de juliol del 2015, el 'sí' va guanyar en vuit dels tretze municipis.\nSanta Maria de Merlès (Berguedà) va ser una de les poblacions on el 'no' es va imposar amb gairebé el 80% dels vots.\nEl seu alcalde, Josep Costa, ha manifestat que els seus veïns veuen la comarca del Lluçanès \"fraccionada\" i tenen dubtes de com serà.\n\"Estem contents de pertànyer al Berguedà, és un municipi molt extens i hi ha molts veïns que se senten més còmodes al Berguedà\", ha afegit.\nCosta no s'ha manifestat en contra de la creació de la comarca del Lluçanès, però sí ha dit que, tot i que de moment no contempla una nova consulta, l'opinió dels veïns podrà canviar quan vegin com funciona el Lluçanès.\n\"De moment, si els ciutadans volen que estiguem fora, doncs haurem d'estar fora\", ha afegit.\nDe la seva banda, un dels principals defensors del 'sí', l'alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, ha manifestat que la comarca del Lluçanès està formada per tretze municipis \"que volen treballar conjuntament\", però ha admès que hi ha poblacions \"que necessitin uns altres ritmes\".\nPel president del Consorci del Lluçanès, \"cap dels alcaldes ha dit que no vol que el Lluçanès sigui una comarca, però és evident que hi ha els resultats d'una consulta que posa més dificultats a alguns municipis\".\nAra bé, per a Peraire els resultats de la consulta de l'any passat també posen en evidència \"que una majoria dels ciutadans d'aquest territori vol una oficialitat de la comarca, en vuit va ser claríssim, i dels altres cinc, ningú ha saltat del carro.\nNosaltres volem ser-hi tots\".", "response": "Es proposa crear una disposició de desvinculació perquè els municipis que més endavant no vulguin formar part de la nova comarca de Lluçanès es puguin desvincular un cop s'hagi creat. Això permetrà que tots els municipis se sentin còmodes, ja que només 8 dels 13 municipis estan a favor de la creació de la comarca.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_559", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "Avui fa 547 dies que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van ser empresonats.\nUn any i sis mesos tancats i sense condemna.\nÉs previst que la presó provisional s’allargui, pel cap baix, tres mesos més, és a dir, tant com duri el judici.\nEn aquest cas, i depenent de quant tardi a saber-se la sentència, tots dos esgotaran el límit de la presó preventiva, que segons la llei d’enjudiciament criminal no es pot aplicar més de dos anys.\nGairebé no se sap de casos en què la justícia faci un ús tan extrem d’aquesta mesura excepcional, que s’aplica per minimitzar el risc de fugida i de destrucció de proves.\nL’última vegada que el Tribunal Suprem ha desestimat la llibertat dels presos polítics va ser fa només quatre dies.\nVa refusar l’alliberament de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn perquè considerava que hi havia risc de fugida.\nSi a hores d’ara Manuel Marchena no ha volgut alliberar-los, les defenses tenen coll avall que ja no ho farà.\nAquest any i sis mesos de presó preventiva pren dimensió si es compara amb els d’alguns altres polítics investigats o condemnats.\nPer exemple, l’ex-president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, va arribar a estar vuit mesos i onze dies empresonat preventivament.\nEn el seu cas, el jutge que instrueix el cas Erial, va decretar-ne la llibertat perquè va blocar-li l’accés als 6,3 milions d’euros que té a Suïssa i, per tant, considerava que ja no hi havia risc de fugida.\nFou per això que va donar-li la llibertat el mes de febrer, i no pas per la leucèmia de Zaplana, que el seu advocat havia adduït com a motiu de pes per a excarcerar-lo.\nUn altre empresonament preventiu és el de l’ex-diputat del PSC Luis García Saez ‘Luigi’, cervell de la trama de corrupció urbanística del cas Pretòria.\nVa estar tancat preventivament cinc mesos i onze dies, després de pagar una fiança de mig milió d’euros.\nI els dels ex-dirigents de CiU Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, que pel mateix cas van estar a la presó poc més d’un mes, perquè van pagar una fiança d’un milió d’euros.\nL’ex-president de la comunitat de Madrid, Ignacio González, investigat per un dels grans casos de corrupció de l’estat espanyol, el cas Lezo, va estar vuit mesos en presó preventiva abans de ser posat en llibertat.\nEls únics que superen les presons preventives de Cuixart i Sànchez són els cervells de la trama Gürtel, com ara Rafael Correa, que van estar més de dos anys empresonats preventivament, i l’ex-tresorer del PP Luis Bárcenas, que abans de ser jutjat va estar empresonat a Soto del Real durant un any i set mesos.\nDesprés de la sentència de la primera època de la Gürtel, i que va fer caure el govern de Mariano Rajoy, Bárcenas va tornar a entrar a la presó, d’on encara no ha sortit, per a complir una condemna de trenta-tres anys i quatre mesos.\nHi ha el cas d’alguns altres noms il·lustres que no van complir ni un dia de presó preventiva, tot i que més tard van ser condemnats per corrupció, com ara Iñaki Urdangarin i Diego Torres; l’ex-ministre d’Economia espanyol Rodrigo Rato, condemnat a quatre anys i mig de presó pel cas de les targetes black; i José Barrionuevo, ex-ministre d’Interior durant el govern de Felipe González, que va ser condemnat pel Suprem a deu anys de presó per haver estat un dels màxims responsables dels GAL i de les accions de terrorisme d’estat que van cometre contra suposats membres d’ETA.\nTampoc no hi entrà l’ex-president de les Illes, Jaume Matas, que el 2010 era investigat per dotze delictes de corrupció.\nEl jutge instructor li va donar l’opció de pagar tres milions d’euros per eludir la presó, i ell la va aprofitar.\nFinalment, acabà condemnat a sis anys de presó per aquest cas.\nI Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, que no va entrar a la presó fins que no va ser condemnat, per delictes fiscals.", "response": "S'espera que la presó preventiva de Sànchez i Cuixart s'allargui tres mesos més, malgrat que han estat empresonats un any i mig sense condemna. Se'ls nega l'alliberament pel suposat risc de fugida. Només Bárcenas i Correa han estat a la presó preventiva més temps que ells. En canvi, altres com ara Urdangarin no van tenir presó preventiva.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_257", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "El secretariat nacional i el grup parlamentari de la CUP proposen de deixar els escons buits en tots els plens del Parlament de Catalunya, llevat dels ‘debats clau per a tractar de sobiranies i aquells que siguin portats al parlament a través de moviments socials i populars’.\nHo expliquen en un document, al qual ha tingut accés VilaWeb, que proposaran i discutiran dissabte a Palamós, en un consell polític extraordinari per a decidir l’estratègia política.\nEl text, que anirà acompanyat de nou documents més de les assemblees territorials, diu: ‘A hores d’ara, aquesta legislatura és l’expressió més nefasta del sobiranisme institucional dels últims anys.’\nI es decanta per blocar l’activitat parlamentària.\n‘La CUP-CC no pot col·laborar-hi ni avalar-la’, diu el text.\nLa proposta de treball al parlament que fan el secretariat i el grup parlamentari inclou també la determinació de demanar eleccions, ‘perquè els programes que es van votar el 21 de desembre no corresponen amb això que passa al parlament’.\nEntenen que ‘la legislatura camina cap al final abans dels terminis previstos’.\nEn cas que el consell polític les aprovi, aquestes propostes s’hauran de desenvolupar en una altra reunió la primera quinzena de novembre.\nA més, la direcció de la CUP es manifesta totalment contrària a la negociació del pressupost que pugui encarar el govern de Quim Torra.\nA banda, proposen de prioritzar ‘allò que passi fora del parlament’, donar suport a les lluites socials arreu dels Països Catalans i treballar perquè la CUP esdevingui una força amb ‘perfil propi en polítiques públiques, un ariet contra la repressió, la corrupció i les desigualtats del model econòmic actual’.\nRefundació de la CUP\nEl secretariat i el grup parlamentari proposen també d’aprofitar els mesos abans de les següents eleccions per repensar la manera de presentar-s’hi.\nPensen en ‘la possibilitat d’un nou artefacte polític que refundi el que ha estat la CUP en el parlament aquests últims sis anys’.\nAmb aquest nou ‘artefacte’, maldarien per formular una nova proposta electoral i política que els faci ‘sortir del marge dins el sobiranisme on hem quedat relegats’.\nAquesta proposta s’hauria de fer pública abans d’acabar l’any i, ‘en cas que l’organització decidís apostar per concórrer a les europees, es podria assajar com a fórmula’.\nTal com la pensen el secretariat i el grup parlamentari, la ‘nova CUP’ serviria per a ‘donar una forma material a tot un rerefons social existent al nostre país sobre què significa sobiranisme i independència’.\nLes propostes de mobilització per al judici de l’1-O\nAquests són els principals punts que proposen el secretariat de la CUP i el grup parlamentari sobre la participació en l’activitat parlamentària i institucional.\nPerò un altre dels grans eixos del projecte polític que hi ha en discussió té a veure amb la mobilització al carrer.\nI en aquest sentit entenen que el judici a l’1-O i la sentència que n’acabi sortint han de tenir una resposta amb un seguit d’accions.\nEstan convençuts que fins a la sentència dels judicis la resta ‘d’actors polítics i institucionals’ no proposaran pas una agenda de mobilitzacions.\nPerò alhora creuen que cal actuar amb aquests altres partits i organitzacions de l’independentisme.\nI la proposta que fan es fonamenta en dues grans accions: ‘la creació d’assemblees populars de base’ a cada municipi i l’impuls d’una comissió cívica.\nI tot plegat amb la intenció de transmetre la idea que és el dret d’autodeterminació que es porta a judici.\n‘Per tant –diu el document–, aquest judici esdevé la batalla política en majúscules dels mesos vinents, en tant que pot determinar políticament els pròxims mesos i anys.’\nRemarca la necessitat de fer dels judicis un nou primer d’octubre, i de les sentències un nou 3 d’octubre.\n‘Quan parlem d’un nou 3 d’octubre, no ens referim necessàriament a una sola jornada de mobilització i en el mateix format que l’original’, aclareix.\nSobre les assembles populars de base, diu que cal promoure-les ‘a cada poble, vila i barri’ com a punt de trobada ‘on pogués participar el 70% de població’ favorable al dret d’autodeterminació i que rebutja la repressió de l’estat espanyol.\nAquestes assemblees no haurien de competir amb altres actors i haurien d’incloure ‘debats polítics dins un marc d’accions de desobediència civil no violenta que mesclessin autoorganització, sobiranies i mobilització’.\nFinalment, la CUP es proposa de convertir els judicis a l’1-O en un judici a l’estat espanyol.\nPer aconseguir-ho, vol articular ‘una comissió cívica formada per juristes, metges, periodistes, economistes i ciutadans’ que es reuneixi de manera paral·lela als judicis.\nL’objectiu seria documentar les vulneracions de drets per ‘articular un contra-relat’, i, alhora, ‘fonamentar jurídicament una denúncia contra els responsables de les múltiples conculcacions de drets fonamentals per part de l’estat’.", "response": "El secretariat nacional i la CUP asseguren que el govern de Torra està sent nefast, i la CUP vol aprofitar aquesta oportunitat per evolucionar i presentar-se a les pròximes eleccions com a força contra la repressió, la corrupció i la desigualtat. La CUP també vol articular una comissió cívica que fonamenti la violació dels drets humans dels judicis de l'1-O.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2242", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "L'aposta per un model de gestió forestal amb cremes controlades i ramaderia extensiva ajuda a evitar grans incendis forestals.\nDurant cinc anys, catorze municipis de la muntanya de Montserrat han participat al projecte LIFE Montserrat, cofinançat amb fons europeus, i s'ha demostrat que aquest model de gestió del territori funciona i és útil per fer créixer uns boscos \"més sans, menys vulnerable als incendis, amb una biodiversitat més rica i més ben adaptats al canvi climàtic\".\nEl director del departament de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera, Miquel Rafa, ha explicat que si s'extrapolen els resultats a tot Catalunya, amb dos milions d'hectàrees de bosc, la inversió que caldria seria de 200 MEUR.\nA més, defensen que aquest model es pot replicar a tot l'arc mediterrani.\nDes del projecte Life Montserrat, que va començar el 2015, s'ha impulsat un conjunt d'accions per aconseguir que els territori dels catorze municipis que hi participen i que sumen 32.000 hectàrees sigui més ric en biodiversitat, menys vulnerable als incendis forestals i que s'adapti millor al canvi climàtic.\nEl director del departament de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera, Miquel Rafa, ha explicat que una de les actuacions que s'ha fet és disminuir la densitat del bosc i s'ha aconseguit talant els arbres que siguin necessaris perquè el bosc pugui créixer sa.\nAixò ha provocat una reducció del combustible disponible si esclata un incendi.\nEn aquesta línia, la coordinadora del projecte LIFE Monterrat, Leire Miñambres, ha ensenyat tres seccions horitzontals de tres arbres diferents per demostrar la influència que una bona gestió forestal o una de dolenta tenen sobre el medi.\nL'arbre de diàmetre més petit correspon a un bosc d'una zona sense cap mena d'intervenció des dels grans incendis de fa 30 anys.\nLa segona mostra, de mida mitjana, és d'un arbre de 30 anys d'un bosc en què es va començar a actuar més tard.\nL'últim, el del diàmetre més gran, és una secció d'un arbre de 30 anys d'un bosc on s'ha fet una aposta per la gestió forestal des del primer dia.\nLes estesades o les cremes controlades que han fet els bombers han donat pas a nous espais oberts, cosa que també ha permès la recuperació d'espais agraris o espais de pastura.\nAsier Larrañaga, sotsinspector de bombers i membre dels GRAF, ha defensat la creació d'àrees estratègiques de gestió, però també ha assenyalat que \"encara hi ha molta feina a fer per reduir la massa combustible dels boscos que queden entremig d'aquestes àrees estratègiques\".\nEn l'incendi d'Òdena d'ara fa quatre anys, per exemple, les zones tractades en el marc del projecte LIFE, molt incipient, però van permetre confinar l'incendi de tal manera que les flames no van anar a més.\n\"Ara hi torna a haver bestiar pasturant, menjant, trepitjant o passant per aquests boscos, de manera que amb la seva activitat mantenen aquests espais\", ha explicat el tècnic de l'àrea de Territori de La Pedrera, David Sàez.\nActualment, entre tots els municipis participants, hi ha una desena de ramats amb vuit explotacions que treballen activament.\nD'aquestes, n'hi ha cinc que treballen amb cabres, dues amb vaques i una que té rucs.\nJoan Puig és un dels pastors que ha recuperat un ramat gràcies al projecte LIFE Montserrat i en aquests moments té 180 cabres de raça pirinenca.\nEll ja era pastor, va tenir un ramat del 1997 fins el 2010, però la crisi econòmica el va fer plegar.\nPuig ha destacat la complicitat entre administracions per ajudar els ramaders a tirar endavant \"i ajudar a mantenir el bosc net\".\nEl projecte Life Montserrat està coordinat per la Diputació de Barcelona, i hi participen com a socis beneficiaris el Patronat de la Muntanya de Montserrat, Bombers de la Generalitat de Catalunya, l'Associació de Propietaris Entorns de Montserrat, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, i la Fundació Catalunya La Pedrera.", "response": "El LIFE Montserrat està format per catorze municipis de la muntanya de Montserrat, des de fa cinc anys. És un projecte dedicat a la bona gestió del territori, per controlar el creixement dels boscos i evitar el risc d'incendi. Això s'aconsegueix amb cremes controlades i ramaderia extensiva. El projecte també ajuda els ramaders a fer front a la crisi econòmica.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2489", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "La realitat virtual pot ajudar els maltractadors a millorar la seva empatia amb les víctimes de violència domèstica.\nUnes ulleres de realitat virtual i sensors de moviment situen el maltractador en el paper d'una dona que acaba sent vexada i insultada per un altre home, virtual, que fins i tot l'arriba a amenaçar i actua amb certa agressivitat.\nAixò permet als maltractadors reals millorar la seva percepció de la sensació de por en les dones, i la sensació d'ira en ells mateixos.\nAquest estudi de l'Hospital Clínic s'ha provat amb 20 homes condemnats i l'experiència s'aplica des de fa dos anys a condemnats que segueixen mesures penals alternatives a la presó dictaminades per jutges, organitzades pel Departament de Justícia de la Generalitat i aplicades per entitats socials.\nDe moment han passat per aquest tractament uns 200 homes condemnats a Barcelona.\nLa violència contra persones està relacionada amb la manca d'empatia o la dificultat de l'agressor per posar-se en la pell de la víctima.\nHi ha estudis que demostren que les persones violentes tenen dificultats per identificar emocions com la por o la ira, però hi ha discrepàncies a causa de la metodologia usada per determinar l'empatia i pels problemes ètics que plantegen aquest tipus d'estudis.\nEn l'episodi de violència recreat, l'home es posa en el lloc d'una dona a dins d'una habitació.\nArriba un home que comença a cridar-li, li recrimina el seu aspecte físic i li diu que no tindrà telèfon mòbil.\nPoc a poc envaeix el seu espai físic personal i atemoreix a la víctima, arribant a tirar el telèfon a terra de forma violenta.\nAixí, tot i que les imatges no són d'una gran qualitat, la majoria d'homes sí que reaccionen a l'escena i es posen en la pell de la dona.\nSe'ls van fer qüestionaris abans i després de l'experiència i la majoria van reconèixer que els havia impactat.\nAlguns es van sentir amenaçats per l'avatar masculí, pensaven que l'home els agrediria físicament quan va tirar el telèfon a terra i es va acostar cap a ells, i es van sentir ofesos o denigrats verbalment.\nTambé reconeixen que la realitat virtual els posa més en la situació de la dona que no pas la televisió o el cinema i creuen que l'experiència els pot ajudar a controlar més els seus impulsos i a reconèixer el patiment de les víctimes.\nAquest estudi pioner i que només s'aplica a Barcelona l'ha coordinat Mavi Sánchez Vives, investigadora ICREA a l'IDIBAPS, on lidera l'equip 'Neurociència de Sistemes, i hi ha participat l'Event Lab de la Facultat de Psicologia de la UB, amb Mel Slater i Sofía Seinfeld.\nL'estudi s'ha fet amb 20 condemnats i 19 homes no condemnats per tal de comparar la resposta, i s'ha publicat a 'Scientific Reports'.\nEl tractament dels maltractadors normalment es fa amb pel·lícules, visionat de testimonis de víctimes i actuant en petites obres de teatre.\nEl 2010 el grup d'investigadors va voler anar més enllà i implicar més intensament els agressors.\nGràcies a la realitat virtual, l'home nota que està dins l'escena, perquè la imatge reacciona als seus moviments de cap i braços, veu la situació com a plausible i finalment es veu encarnat en una dona perquè fins i tot a l'escena hi ha un mirall on es veu reflectit en el cos d'una dona.\nPer això, la realitat virtual és més efectiva, i sobretot en els homes amb menys capacitat d'imaginació, però els investigadors admeten que aquesta part del tractament no va a l'origen de la violència, la consideració de l'home que es veu superior a la dona, sinó a la seva expressió.\nTambé reconeixen que pot ser menys efectiva en els joves, perquè poden estar més acostumats a la realitat virtual gràcies als videojocs.\nPrimer es van fer estudis amb homes no condemnats per maltractament i més endavant es van posar en contacte amb la Conselleria de Justícia per fer-ho amb homes que assistien a cursos contra violència domèstica a canvi d'evitar la presó.\nAixí, en dos anys han passat per aquesta experiència uns 200 homes, a qui se'ls han mesurat les respostes emocionals, fisiològiques i cerebrals.\nTambé s'està fent un estudi de reincidència a llarg termini, però té una durada de cinc anys i encara no se'n coneixen els resultats.\nEscenes similars s'han adaptat a persones racistes, que es posen en la pell de persones negres, o en mares agressives amb els seus fills, i es pot aplicar aquest tractament a altres tipus de violències.\nEn alguns casos, els efectes de l'experiència es noten directament encara dues setmanes després.", "response": "Es prova a l'Hospital Clínic un estudi de realitat virtual amb vint maltractadors condemnats. La seva finalitat és incrementar l'empatia amb les persones i, especialment, amb la víctima. Amb la realitat virtual recreen un escenari on ells ocupen el lloc de la víctima i l'agressor els intimida físicament i verbalment. Aquest estudi també s'ha adaptat a casos de racisme.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2682", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El Govern ha aprovat aquest dimarts el Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2017-2021, que té per objectiu mantenir l'alt nivell de seguretat alimentària en totes les etapes de la cadena alimentària i convertir-se en un instrument de suport per a la projecció internacional dels productes agroalimentaris catalans.\nEl document l'han elaborat conjuntament administracions, entre les quals els departaments de Salut; d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; d'Empresa i Coneixement; i de Territori i Sostenibilitat; institucions, societats científiques, professionals i societat civil.\nEl Pla defineix les diferents accions públiques que s'ha de dur a terme en aquesta matèria i ha de permetre mantenir un sistema de seguretat alimentària integrat, modern i eficaç, oferir a la ciutadania les garanties necessàries en matèria de seguretat alimentària, i convertir-se també en un instrument de suport per a la projecció internacional dels productes agroalimentaris de Catalunya.\nLa política de seguretat alimentària és una responsabilitat compartida per diferents departaments de l'Administració (Departament de Salut; d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; d'Empresa i Coneixement; i de Territori i Sostenibilitat), per l'Administració local, per societats científiques, per professionals relacionats amb la seguretat alimentària i també per la societat civil.\nEl Pla, per tant, vincula totes les administracions competents perquè actuïn de manera coordinada basant-se en objectius comuns i compartits.\nEs tracta d'un document que té una vigència de 5 anys i del qual aquesta és la tercera edició.\nA més de la seva importància en salut pública, destaca el pes del sector agroalimentari a Catalunya, que representa al voltant del 4% del producte interior brut (PIB).\nDe fet, el sector agroalimentari és el primer sector manufacturer de Catalunya (el 19,77% de la indústria catalana per davant de la indústria química i automobilística); és també el segon clúster agroalimentari d'Europa per darrere de la Llombardia, segons l'Observatori de Clústers d'Europa, i és el tercer exportador de Catalunya (exporta el 14,4% del valor total d'exportacions catalanes a l'exterior).\nEl Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2017-2021 fixa un conjunt d'objectius en àmbits diferents: la innocuïtat dels aliments; la sanitat, la nutrició i el benestar dels animals; la sanitat vegetal; els productes zoosanitaris i fitosanitaris; la contaminació ambiental si afecta directament la seguretat alimentària, així com el conjunt de serveis, programes i actuacions que s'han de desenvolupar, i els mecanismes d'avaluació i seguiment que s'han de dur a terme.\n12 objectius estratègics\nA diferència dels dos plans anteriors, el nou document inclou no només objectius estratègics –que permeten entendre la política de seguretat alimentària en la seva globalitat– sinó també objectius específics que suposen més concreció a l'hora d'assolir els propòsits fixats.\nAixí, el document estableix 12 objectius estratègics, 66 d'específics i 111 línies d'intervenció que s'emmarquen en 5 àmbits, que són el de l'avaluació de riscos: disposar del millor coneixement científic; gestió de riscos per a la salut: minimitzar riscos, d'acord amb els principis de priorització, prevenció i resposta ràpida, i protegir els interessos de la ciutadania; gestió de qüestions relacionades: aconseguir que la cadena alimentària s'ajusti a les expectatives legítimes de la ciutadania; comunicació de riscos: construir xarxes de comunicació i de treball conjunt, així com aconseguir un nivell elevat de coneixement i confiança, i qualitat dels serveis públics: oferir serveis eficients i de qualitat.\nD'altra banda, les finalitats principals del Pla són la prevenció de les malalties de transmissió alimentària; la minimització de l'exposició de les persones als agents capaços de causar malalties per via alimentària, i el manteniment d'un nivell elevat de confiança en el sistema català de seguretat alimentària tant per part de la ciutadania de Catalunya com d'altres països.\nEl primer pla de seguretat alimentària es va impulsar l'any 2007.\nDeu anys després, l'avaluació dels resultats mostra un nivell elevat d'èxit amb un alt assoliment d'objectius i d'implementació de les intervencions previstes que se situa al voltant del 90%.\nLes dades de la vigilància i el control de la producció d'aliments a Catalunya indiquen que disposem d'un nivell molt elevat de seguretat, tanmateix cada vegada que sorgeix una nova situació o indici de l'existència d'un risc es posen en marxa les mesures necessàries d'investigació i mitigació.\nLes alertes i crisis dels darrers anys han tingut com a conseqüència una millora significativa dels sistemes de gestió de la seguretat alimentària de Catalunya i a tot Europa, fruit d'una major experiència i coneixement.\nAquesta experiència adquirida en les etapes anteriors mostra que la política de seguretat alimentària a Catalunya és una política consolidada, que ha de continuar treballant en els àmbits d'intervenció previstos en la millora de l'eficàcia i l'eficiència, segons ha subratllat el Govern.", "response": "Dimarts s'aprovarà la tercera edició del Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2017-2021, amb una duració de cinc anys. Aquest pla compta amb 12 objectius estratègics, 66 objectius específics i 111 línies d'intervenció. El principal objectiu és evitar malalties per via alimentària i incrementar la confiança en els productes catalans per part de la població nacional i internacional.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1467", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El número dos d'ERC per Barcelona, Gabriel Rufián, ha demanat aquest dissabte votar els republicans per fer d'obstacle al \"feixisme cool\" que suposaria un pacte al govern espanyol entre PSOE i Cs.\nEn un acte de campanya a Figueres, Rufián ha dit que no es parla tant d'aquest front entre socialistes i el partit taronja i que és el preferit per la gent poderosa.\n\"No van a cavall ni porten pistola.\nPotser no son tant fills d'Aznar ni de don Pelayo però fan tanta por com els primers\", ha dit en una comparació entre una hipotètica coalició entre PP, Cs i Vox amb una altre de PSOE i Cs.\nPer la seva banda, a gairebé una setmana del 28-A, el president del Parlament, Roger Torrent, s'ha adreçat als líders del PSOE, PP i Cs i els ha recordat que ERC no va néixer per respondre a la \"repressió\" sinó per guanyar i que \"guanyaran\".\nRufián ha subratllat que afronten la recta final de la campanya sent conscients que tenen una cita amb les urnes \"històrica\" i s'ha presentat com la formació més valenta \"per dir les coses que ningú més deia\" en la darrera legislatura al Congrés.\nDe nou ha recordat que hi ha només dos fronts el 28-A, PP, Cs i Vox o PSOE i CS.\nPer això, ERC s'ha presentat com l'obstacle i ha indicat que cap d'aquests dos fronts vetllarà per afavorir les pensions, la igualtat d'oportunitats i la justícia social o en millorar la democràcia.\n\"Sabem perfectament que si al PSOE li donen els números pactarà amb Cs perquè viurà molt més còmode que amb nosaltres\", ha lamentat.\nCap lliçó del PSC\nUna vegada més ha lamentat que la candidata del PSC, Meritxell Batet, hagi dit que ERC no és de fiar i li ha recordat diverses iniciatives socials impulsades o amb el suport d'ERC que el PSOE va tombar.\n\"No acceptem ni mitjà lliçó.\nSom a la presó per defensar els nostres valors\", ha recordat Rufián.\nEl número dos dels republicans ha dit també que la roda de premsa del líder d'ERC, Oriol Junqueras, a l'ACN d'aquest divendres ja forma part de la \"història viva\" de Catalunya.\n\"Plantem cara als carcellers, guanyarem aquestes eleccions.\nEstiguem a la seva alçada\", ha apuntat.\nEn un míting de campanya davant de 450 persones, segons el partit, la candidata d'ERC per Girona, Montse Bassa, ha lamentat que alguns partits assegurin que ERC té visió \"partidista\" i ha recordat que miren per l'esquerra i que el seu compromís arriba fins el punt que tenen polítics a la presó.\nAl seu torn, el president del Parlament, Roger Torrent, ha afegit que la república la volen impulsar perquè els fills tinguin les \"màximes oportunitats possibles\".\n\"No és una qüestió de canviar una bandera i ja està.\nDels símbols no es menja\", ha apuntat.\nAvalar el 155 i la repressió\nTorrent insistit que les properes eleccions serveixen per \"avalar el 155 i la repressió\" o bé per \"votar llibertat\".\n\"Tenyim de groc republicà i antifeixista i demanem una solució política\", ha reclamat.\nTambé s'ha referit a la roda de premsa de Junqueras a l'ACN i ha dit que alguns el volien callat, derrotat i submís i que això no va ser així.\n\"Hem vist un home ferm, digníssim davant dels micròfons.\nFinalment, també ha intervingut en l'acte la candidata dels republicans a l'alcaldia de Figueres, Agnès Lladó, que ha defensat treballar a la ciutat amb una \"mirada llarga\" amb un projecte de ciutat \"engrescador\" i \"modern\".\nLladó ha parlat de lluitar contra la pobresa, les desigualtats i per una societat més inclusiva.\nTambé ha reclamat impulsar la cohesió social dels barris.\n\"Venim a construir, transformar a fer diagnosis correctes per tal de treballar per avançar.\nA fugir de les polítiques aparador que només volen ser un rentat d'imatge.\nNecessitem ser coherents per ser creïbles\", ha explicat.", "response": "Rufián demana votar en contra del pacte governamental entre PSOE i Cs, comparant aquest últim partit amb la ultradreta. Montse Bassa aprofita per recordar el compromís d'ERC amb la ciutadania i l'esquerra, fins i tot amb polítics a la presó per haver-se dedicat a la causa. Torrent assegura que el 28-A només sortirà victoriosa la repressió o la llibertat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2484", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text:", "context": "La titular del jutjat penal 1 de Lleida ha condemnat a cinc anys i mig de presó el jove de 23 anys, nascut al Perú i veí d'Aitona (Segrià), que va atropellar mortalment, el 6 de setembre de 2015, dos ciclistes a Soses (Segrià) i en va ferir dos més.\nConsidera provat que la causa de la pèrdua de control del vehicle per part d'O. R. S. C., va ser el consum d'alcohol i que per tant la seva actuació al volant va ser \"negligent\".\nA més, considera acreditada l'omissió de socors perquè \"tot i que tenia coneixement ple que havia atropellat uns ciclistes, va ometre, de manera conscient, el deure de comprovar si necessitaven auxili\".\n\"A més, va deixar les víctimes desemparades i en un estat de perill evident ja que -l'únic ciclista que no va quedar estès a terra-, no es trobava en condicions de poder auxiliar els seus companys, ni per les lesions que presentava ni per l'estat de xoc en què es trobava\", recull la sentència.\nPer tot això, la jutgessa condemna el jove a quatre anys de presó per dos delictes d'homicidi i dos de lesions per imprudència greu en concurs amb un delicte de conducció sota la influència de l'alcohol i a un any i mig de presó més per omissió de socors.\nLa titular del penal 1 de Lleida també retira a O. R. S. C. el carnet de conduir durant sis anys.\nEn la sentència es considera provat que l'acusat havia consumit alcohol quan circulava amb el cotxe del seu pare cap a Aitona i que això va afectar les seves facultats per conduir.\nTambé que circulava a entre 98 i 100 quilòmetres per hora en un tram de 90, que va envair el sentit contrari atropellant els quatre ciclistes i que, acte seguit, en comptes de quedar-se al lloc dels fets auxiliant les víctimes, que estaven desemparades, va abandonar el vehicle, es va amagar al camp i després va marxar cap a casa.\nA més, recull la sentència, O. R. S. C., va donar 0,68 mg/l a la prova d'alcoholèmia, una taxa que superava més del doble la permesa de 0,25 mg/l i considerada delicte penal en superar els 60 mg/l.\nL'accident va passar diumenge 6 de setembre de 2015 cap un quart de nou del matí a la sortida d'un petit revolt, al punt quilomètric 4 de la carretera LP-7041 al terme de Soses, en direcció Aitona (Segrià).\nSegons va explicar al judici el Mosso d'Esquadra encarregat de la investigació, el Seat Ibiza que conduïa el detingut va envair el sentit contrari i va atropellar un grup de quatre ciclistes, dels quals dos van morir a l'acte.\nEren Javier M.B. de 55 anys i Juan José R. M., de 53 anys.\nEls altres dos, de 52 i 44 anys, van resultar ferits i van ser traslladats a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.\nUn d'ells tenia ferides lleus i se'l va donar d'alta el mateix dia.\nL'altre va patir lesions més greus i va rebre l'alta dos dies després.\nTots quatre eren veïns de Seròs (Segrià).\nEl Mosso va afegir que no hi havia marques de frenada abans de l'impacte i que la visibilitat al lloc era bona.\nDurant el judici, que es va allargar cinc hores i mitja, les parts van pactar una indemnització que ara recull la sentència de 430.112,28 euros per les víctimes i els seus familiars; concretament, 182.977,82 per la dona, els dos fills i la mare d'una de les víctimes mortals, a més de 3.326,4 euros en concepte de material; 189.808,08 euros per la dona, la filla menor d'edat i la mare de l'altra víctima mortal, i 36.000 euros i 18.000 euros pels dos ferits respectivament, tenint en compte les lesions i danys patits.\nLa fiscalia sol·licitava que se li imposessin set anys de presó per un delicte contra la seguretat del trànsit, dos delictes d'homicidi, dos més de lesions per imprudència greu i un delicte d'omissió de socors.\nLa seva defensa mantenia que no s'havia comès omissió de socors.\nLa sentència es pot recórrer a l'Audiència de Lleida.", "response": "El jove de 23 anys que va atropellar mortalment dos ciclistes i en va ferir dos més anava conduint sota els efectes de l'alcohol i va sobrepassar la velocitat permesa. Per aquests motius, al judici se l'ha condemnat a cinc anys de presó i haurà de pagar una indemnització de 430.112 euros a les víctimes i els seus familiars.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2272", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El Departament d'Interior i Telefònica posaran en funcionament el primer trimestre del 2017 una aplicació per a telèfons mòbils específica per a víctimes de violència masclista per facilitar-ne el contacte amb el sistema d'emergències i els Mossos d'Esquadra.\nL'aplicació, que s'ha presentat aquest dilluns, integrarà les dades de les bases policials amb el sistema del CAT112 de manera que, quan la víctima truqui al telèfon d'emergències, l'operador que l'atén sabrà que es troba davant un possible cas de violència masclista i domèstica i la trucada passarà de forma immediata als Mossos d'Esquadra.\n\"Del que es tracta és que amb la mera trucada activis la resposta urgent, que sense parlar puguis actuar\", ha afirmat el conseller d'Interior, Jordi Jané.\nL'app també permetrà alertar familiars i amics i oferirà consells a les víctimes.\nJané ha assenyalat que es tracta d'una aplicació pionera i innovadora a l'estat espanyola amb la \"finalitat d'aportar més protecció específica i donar una resposta més urgent a les possibles víctimes de violència masclista i domèstica\".\nEl conseller espera que aquesta aplicació sigui una eina útil perquè les víctimes se sentin més segures.\nEls responsables de l'aplicació han destacat que es tracta d'una eina \"discreta\", ja que totes les pantalles –consells, trucada- disposen d'un botó per sortir-ne de forma ràpida i no deixa rastre d'ús, ja que no figura en l'apartat d'apps obertes o consultades ni tampoc si s'utilitza l'opció de retorn.\nL'objectiu és protegir la víctima.\nA més, aquesta eina, que és una versió de l'app ja existent amb geolocalització MY112, té la mateixa aparença que la genèrica.\nL'aplicació estarà operativa a partir del primer trimestre de l'any que ve per a les persones que es trobin en una situació de risc més alt, tot i que s'ampliarà en els mesos següents per a totes les víctimes de violència de gènere.\nEls usuaris hauran d'anar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra per entrar les seves dades de contacte en el programa, que s'integraran també al sistema del CAT112.\nPer implementar l'aplicació, s'ha hagut de crear una passarel·la tecnològica de dades entre els Mossos d'Esquadra i el CAT112 que permet l'intercanvi i actualització de dades en temps real.\nQuan una persona que participi en aquest programa truqui al telèfon 112 de Catalunya, l'operador ja sabrà que es pot trobar davant una possible víctima de violència de gènere.\nEn cas que truqui per un altre tipus d'emergència, com avisar d'un accident de trànsit, un incendi o qualsevol altra situació, la seva trucada serà tractada amb els protocols adients per a aquests casos.\nLa nova aplicació preveu l'opció que la víctima pugui enviar un missatge predeterminat d'alerta als contactes telefònics que decideixi, fins a sis en la versió actual, un cop hagi trucat al 112.\nAquest missatge no s'enviarà de forma automàtica per no generar falses alarmes per si truqués per un altre tipus d'emergència.\nL'aplicació oferirà consells sobre com actuar davant l'agressor, tant en el cas que s'hi convisqui com que no; sobre l'ús d'internet i les xarxes socials; sobre com procedir si es vol trencar la relació; com actuar si es produeix una agressió i què fer en cas de denúncia; recomanacions en cas de tenir fills o filles i la necessitat de disposar d'un kit d'emergència.\nEl protocol operatiu específic s'aplicarà per part del CAT112 tant si la víctima disposa en el seu telèfon de l'app My112 amb la versió i funcionalitats específiques activades com si realitza únicament la trucada al telèfon 112.\nAixí, si la víctima truca des d'un número fix què prèviament ha facilitat també s'aplicarà el protocol específic.\nLa nova app estarà disponible d'entrada en català, castellà i anglès, en funció de la llengua en què l'usuari hagi configurat el telèfon.\nMés endavant es podrà descarregar en altres idiomes.\nProper projecte, identificar la persona que truca només per la veu\nTelefònica farà una prova pilot durant el 2017 amb el telèfon 112 de la tecnologia d'identificació biomètrica per veu.\nCada persona té una veu única que permet identificar-la com les seves empremtes dactilars.\nL'objectiu és identificar també les persones que truquin a partir de la veu i que prèviament hagin introduït al sistema aquestes dades.\nEn la presentació de l'aplicació, també hi ha participat el director d'Empreses i Administracions Públiques de Telefónica a Catalunya, Enrique Santiago, el director del CAT112, Federic Adan; el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i el director general de la Direcció General d'Administració de Seguretat (DGAS), Jordi Jardí, així com representants de diversos cossos operatius i institucions.", "response": "Interior i Telefònica presenten una app per facilitar el contacte entre les víctimes de violència de gènere, emergències i els Mossos d'Esquadra, de manera que quan la víctima truqui a emergències, automàticament s'alerti els Mossos. L'app també alertarà les persones més properes i oferirà consells per actuar davant de l'agressor. A partir del primer trimestre del 2017 es posarà en funcionament.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1363", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text:", "context": "Els Mossos d'Esquadra van detenir dilluns una dona i dos homes de 25, 32 i 36 anys respectivament, veïns de Torredembarra i el Vendrell, com a presumptes autors dels delictes de pertinença a grup criminal, robatori i furt d'ús de vehicles, falsificació documental i tràfic de drogues.\nLa investigació va començar a principis del mes de febrer en notar que s'havien produït diversos robatoris de motocicletes amb unes característiques similars a la comarca del Tarragonès.\nDe l'anàlisi dels robatoris, els investigadors van poder relacionar els fets amb un grup de persones amb una alta mobilitat geogràfica.\nTot i això, els mossos van establir una sèrie de dispositius de vigilància per poder veure l'abast del grup.\nLa investigació va permetre saber que els integrants del grup formaven una organització criminal amb uns rols ben definits.\nAquests es dedicaven a la sostracció de furgonetes que, posteriorment, utilitzaven per a sostraure motocicletes.\nUn cop modificades les matrícules, els investigats enviaven les motos cap al Marroc.\nSegons la indagacions policials, el grup cometia els seus robatoris a les comarques del Tarragonès, el Baix Camp, l'Alt i el Baix Penedès i l'Àrea metropolitana de Barcelona.\nA més de l'alta mobilitat, el grup es caracteritzava per utilitzar fortes mesures de contra vigilància que van dificultar la investigació.\nTot i això, els mossos van poder acreditar que el grup hauria comés com a mínim 15 robatoris de vehicles.\nD'aquests, amb la investigació es van poder recuperar sis furgonetes, dues motocicletes i la documentació de quatre motos més.\nUna de les furgonetes robades que es van poder recuperar va estar relacionada amb un incident el 27 de març a la Pobla de Montornès.\nI és que agents de seguretat ciutadana que feien patrullatge pel poble van veure una furgoneta que havia estat sostreta al barri tarragoní de Bonavista el passat mes de desembre.\nEls agents van recuperar el vehicle i van comprovar que presentava dues plaques de matrícula d'altres vehicles.\nA més, a l'interior hi havia una motocicleta tipus scooter que havia estat sostreta aquell mateix dia a Tarragona.\nArran d'aquell incident, els investigadors van continuar amb el cas però van comprovar que els integrants del grup augmentaven encara més les seves mesures de protecció.\nEls mossos van descobrir també que el grup, aprofitant la seva mobilitat i estructura, estava ampliant la seva activitat delinqüencial que ara virava també cap al tràfic de drogues.\nEn concret, es dedicaven a transportar grans quantitats de marihuana llesta per a la seva venda final.\nTres detinguts en un dispositiu policial amb tres entrades i escorcolls\nDesprés d'acreditar l'activitat delictiva del grup i comprovar que estava format per un mínim de cinc persones, els mossos van portar a terme aquest dilluns un operatiu d'entrades i escorcolls en tres immobles situats a Torredembarra, la Pobla de Montornès i el Vendrell.\nDurant aquest dispositiu es va detenir dos homes i una dona i es va comprovar que els altres dos havien viatjat recentment al Marroc.\nPer aquest motiu, es van donar d'alta dues ordres de recerca i detenció.\nPel que fa a les entrades, els mossos van recuperar diversos objectes relacionats amb l'activitat principal del grup.\nAixí es van localitzar plaques de matrícula, un ciclomotor amb els elements de seguretat manipulats, diversos motors de vehicles, roba de moto i diversos objectes que van permetre confirmar la relació del grup amb el robatori dels vehicles que s'havien anat recuperant durant la fase d'investigació.\nEn dues de les tres entrades, els mossos també van intervenir diverses bosses industrials plenes de cabdells de marihuana llestos per a la seva venda final.\nEn total es van intervenir 15 quilograms de marihuana.\nAmb les tres detencions i la intervenció del material, els investigadors donen per desarticulat aquest grup criminal.\nDels tres detinguts, la dona va quedar ahir en llibertat amb càrrecs amb l'obligació de presentar-se davant l'autoritat judicial quan sigui requerida, mentre que els dos homes han passat aquest matí a disposició del Jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia del Vendrell.", "response": "Dilluns, una dona i dos homes pertanyents a un grup criminal que traficava amb droga i robava vehicles van ser detinguts pels Mossos d'Esquadra. La investigació va començar després de diversos robatoris de motocicletes i furgonetes, de les quals se n'han pogut recuperar algunes. El grup, que actuava a zones del Tarragonès i el Baix Camp, ja ha estat desarticulat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_539", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ja considera pràcticament perduda l’extradició de Carles Puigdemont.\nAixò es desprèn d’aquest article que publica avui el diari El País, segons el qual hi ha ‘molta preocupació i escepticisme’ arran de la decisió de la setmana passada del tribunal de Slesvig-Holstein, que va refusar l’extradició per rebel·lió o sedició tal com li demanava el jutge espanyol malgrat unes ‘noves proves’ aportades contra Puigdemont que van ser totalment desestimades.\nEls jutges alemanys han prorrogat trenta dies la decisió definitiva sobre la petició de lliurament, després dels seixanta dies preceptius, durant els quals Llarena i la fiscalia espanyola han maldat per a fer veure a les autoritats alemanyes que el primer d’octubre hi va haver violència independentista.\nSense reeixir-hi.\nNi malversació…\nI això no és pas tot: els jutges alemanys van expressar dubtes molt seriosos sobre la possibilitat de lliurar Puigdemont per malversació.\nPerò abans no passi això, el Suprem sembla que prepara el terreny per a explicar la previsible derrota de la manera menys dolorosa possible.\nSi més no, es desprèn de la informació d’El País, que diu que Llarena ‘refusaria i no acceptaria el lliurament de Puigdemont si només fos per malversació.’\nDescartada la rebel·lió pels jutges alemanys, Llarena va fer un gran esforç per mirar de demostrar que hi havia hagut, almenys, malversació, i es va fer córrer que el delicte de ‘malversació continuada de diner públic’ era castigat amb dotze anys de presó, no pas gaire menys que la condemna per sedició.\nD’ací ve la topada de Llarena amb Cristóbal Montoro, quan el ministre d’Hisenda repetia –ell, que tenia tot el control de les finances catalanes– que no s’havia destinat ni un euro públic a l’organització del referèndum.\nPerò ara fins i tot Llarena desisteix d’això, segons el diari.\n‘A la pràctica, Puigdemont podia quedar impune –diu El País– perquè n’hi havia prou que algú li pagués la quantitat malversada (gairebé dos milions d’euros) i no hauria d’anar a la presó.\nPer això va ser desestimat.’\nAquesta explicació, que el Suprem fa arribar a El País perquè la difongui, pretén avançar-se a la probable negativa dels jutges alemanys a lliurar Puigdemont per malversació.\nNi recurs a Luxemburg…\nLa marxa enrere de Llarena va més enllà, encara.\nPerquè quan va rebre el primer cop del tribunal de Slesvig-Holstein –és a dir, quan el tribunal va dir que no veia pas possible l’extradició per rebel·lió–, el jutge va anunciar la intenció de recórrer al Tribunal de Justícia de la UE, a Luxemburg.\n‘Ara fins i tot Llarena dubta si anirà al Tribunal de la UE perquè, arribat el cas, determini si Alemanya ha interpretat correctament l’euroordre’.\nNombrosos experts ja van avisar aleshores que el recurs que pensava presentar Llarena no tenia fonament.\nLa part més sorprenent de la informació d’El País són les declaracions que recull de ‘fonts del Suprem’, amb un to molt irritat i posant de manifest el caràcter alliçonador de les mesures cautelars i de les acusacions per les quals es processa els dirigents independentistes: ‘Acceptar Puigdemont només per un delicte patrimonial, a part que suposaria un greuge per als processats no fugats, generaria un missatge erràtic: que els separatistes pensin que tot el que ha passat en els mesos de setembre i octubre passats al parlament i al carrer surt de franc i que, per tant, no és delicte de fer un referèndum il·legal si es fa amb diners privats.\nPer això, no acceptarem portar-lo si Alemanya el lliura només per un delicte patrimonial; que es quedi a Alemanya o allà on sigui, el pròfug.’\nI afegeixen que ‘no entenen com un tribunal inferior provi d’esmenar el Tribunal Suprem d’Espanya.’\nAra, ahir el mateix diari publicava una informació sobre la dil·latació del termini per a decidir sobre l’extradició de Puigdemont, que incloïa el punt de vista d’un expert en temes d’extradicions que quedava força amagat.\nDeia l’advocat Nikolaos Gazeas que compartia el punt de vista del tribunal alemany per a no lliurar Puigdemont per rebel·lió ni per ‘desordres públics’ o sedició.\nCom pot ser que ni a Alemanya ni a Bèlgica els jutges respectius no hagin subscrit el relat i les acusacions que fa la justícia espanyola?\nSegons els Suprem, aquesta és l’explicació: ‘Hi ha el convenciment que els dirigents separatistes han aconseguit imposar el seu relat “infestat de mentides” a gran part de l’opinió pública belga i alemanya, i que els jutges d’aquests països no n’han estat immunes.’", "response": "Després de la decisió del jutjat alemany de prorrogar 30 dies més el lliurament de Puigdemont a l'estat espanyol, Llarena assegura que, arribat el moment, no acceptarà que ho lliuri només per malversació, i no per rebel·lió. Per al Suprem, això significaria donar a entendre als independentistes que tot el que ha passat no ha tingut conseqüències.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_451", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text:", "context": "Nou rècord per a la fira d’Autotrac de Mollerussa amb 2.195.719 euros en vendes de cotxe d’ocasió, una xifra històrica per al certamen, que suposa sobrepassar per segona vegada –la primera va ser l’any passat amb 2.002.005 euros– la barrera dels dos milions d’euros en volum de negoci pel que fa al sector automobilístic.\nLa xifra confirma alhora les bones expectatives amb què obria l’esmentat certamen, que va tenir lloc del 12 al 14 d’abril, després d’un bon tancament també de la Fira de Sant Josep.\nAixí ho ha posat de manifest el director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, en una roda de premsa amb motiu del tancament de la passada fira Autotrac, i en la qual Segarra ha estat acompanyat per l’alcalde de la ciutat i president de l’ens firal, Marc Solsona.\nEn el transcurs de l’acte s’ha portat a terme també el ja tradicional sorteig davant notari del Premi de 3.000 euros entre els compradors d’un automòbil durant el certamen.\nSuperar els 11,2 milions d’euros\nDavant aquest positiu tancament, l’alcalde ha recordat que entre les dues fires que s’han realitzat ja enguany i on el sector automobilístic és present –Fira de Sant Josep i l’Autotrac–, la suma del volum de negoci assolit per totes dues es situa en 9.796.022 euros, una dada que, a falta de celebrar l’Autotardor a l’octubre –tercera fira anual adreçada a aquest sector– fa que “estem en disposició de superar el rècord històric de vendes i de volum de negoci a les tres fires”, el que suposaria superar la millor marca anual, registrada el 2017 amb 11,2 MEUR.\nPer superar aquest rècord només caldria que el tancament en vendes de cotxes d’ocasió de l’Autotardor estigués per sobre dels 1.469.512 euros, una xifra que es veu factible des de l’ens firal, ja que l’obtinguda en les tres darreres edicions ha estat superior.\nIncrement del preu mitjà\nPel que fa al passat Autotrac, es van tancar 143 operacions de venda pel que fa al sector automobilístic, el quart millor registre des que es tenen dades i a només un cotxe de les xifres de l’any passat.\nSegons Segarra, el motiu que ha fet que enguany s’assoleixi l’import històric més elevat ha estat la pujada de la mitja de preu dels automòbils venuts, mitja que també bat enguany una nova marca, situant-se en 15.354 euros, superant així en més d’un 10% l’anterior millor registre de 13.902 euros establert l’any passat.\nEn aquest sentit, el director ha destacat el nivell dels cotxes de l’exposició, nivell que “és el que busca ara per ara el comprador”, ha dit.\nCotxes més cars\nD’altra banda, l’augment de volum de negoci queda reflectit també en els preus dels cotxes venuts per franges, destacant enguany l’increment de vendes en automòbils amb preus més cars –sobretot entre els 18.000 i els 35.000 euros–, mentre que baixa el percentatge de vendes en vehicles amb preus inferiors als 18.000 euros.\nSegarra s’ha referit també a l’àmplia gamma dels automòbils exposats a la fira, amb més de 400 cotxes, i amb uns preus molt diferents.\nPel que fa a les vendes realitzades, el cotxe més car venut va tenir un preu de 35.950 euros, mentre que el més econòmic va tenir un preu de 700 euros.\nProcedència\nPel que fa a la distribució de les vendes per la procedència dels compradors, el director de Fira de Mollerussa, ha ressaltat el 15% realitzat per visitants de fora de la demarcació lleidatana.\nAixí, si bé ha dit que el “client principal” procedeix de les comarques de Ponent, Segarra ha volgut incidir en l’afluència al certamen (a parts iguals) de compradors de les demarcacions de Tarragona, Barcelona així com de la Franja.\nDesglossat, a més del 15% esmentat, la procedència va ser del 19% de Mollerussa, un 14% d’altres poblacions del Pla d’Urgell, un 9% de Lleida, un 43% d’altres poblacions de Ponent.\nSorteig dels 3.000 euros\nD’altra banda, aquest matí s’ha portat a terme també el sorteig davant notari del Premi de 3.000 euros entre els compradors d’un cotxe d’ocasió en el marc de l’Autotrac, premi que ha recaigut en Marcel Farré, de Tornabous, per la seva compra d’un Renault Kangoo a l’expositor Teauto de Tàrrega.\nEl premi té com a objectiu incentivar la venda dins el mateix certamen i està patrocinat per Fira de Mollerussa juntament amb els expositors participants en la fira.", "response": "La Fira Autotrac de Mollerussa, que ha tingut lloc del 12 al 14 d'abril, ha batut un nou rècord en vendes amb 2.195.719 €. Juntament amb la fira de Sant Josep, sumen un total de 9.796.022 € i esperen assolir els 11,2 MEUR després de l'Autotardor. L'augment de la facturació va lligat amb l'augment de preus dels automòbils.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1421", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "\"Pedro, aguanta ferm.\nPer Déu, lliura'ns de Rajoy.\nResisteix a les pressions\".\nAmb aquesta ja mítica proclama pujada de decibels, Miquel Iceta lligava el 24 de setembre del 2016 el destí del PSC al lideratge de Pedro Sánchez.\nEls socialistes catalans van ser part de l'engranatge indispensable per retornar-lo a la secretaria general del PSOE després de ser defenestrat pels barons, i des d'aleshores Sánchez ha mimat un PSC sempre fidel a l'hora de designar càrrecs de govern.\nUna influència que els de Salvador Illa pretenen mantenir a la direcció que es triarà en el congrés que aquest divendres arrenca a València.\nEn el darrer conclave, tres membres dels socialistes catalans van ocupar cadires a l'executiva del PSOE: l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon -rellevada per l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín-; l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz; i l'exsíndic de l'Aran, Paco Boya.\nCaldrà veure ara si el PSC torna a comptar amb tres representants.\nD'entrada, en formarà part Eva Granados, que com a portaveu del Senat serà membre nata de la cúpula i, també, la veu catalana de referència.\nFonts socialistes donen per descartat que s'hi incorpori Illa, abocat ara a assumir el relleu d'Iceta al capdavant del PSC.\nEs dona per fet que Marín, imputada en el cas Consell Esportiu, no repetirà.\nSi algú està més ben situat per repetir, seria Ruiz.\nTambé es dona per probable alguna cara nova per assumir responsabilitats orgàniques.\n\"No ens importen tant els llocs que tindrem a la direcció, sinó tenir una participació qualitativa important\", assegura Illa en declaracions a NacióDigital.\nSerà després del congrés del PSOE quan el PSC se centrarà en el conclave en el qual es formalitzarà que l'exministre assumeix el càrrec de primer secretari dels socialistes catalans.\nLa cita està prevista pels dies 18 i 19 de desembre.\nCongrés del PSOE\nSánchez es consagra en un congrés sense enemics amb l'objectiu de retenir la Moncloa\nCinc claus per entendre un conclave que consolida el líder del PSOE i deixa enrere disputes internes per encarar el nou cicle electoral\nEls dos anys que queden per a les eleccions municipals, autonòmiques i espanyoles són clau en aquest sentit, com també la taula de negociació entre la Moncloa i la Generalitat.\nAra, Illa considera que ja \"s'ha assolit\" aquesta petició amb els indults i la posada en marxa de la interlocució amb la Generalitat i que és el Govern qui ha de complir la seva part activant \"el diàleg entre catalans\".\nEn les dues darreres setmanes, ha emplaçat el president Pere Aragonès a convocar la taula de partits, que només es va reunir una vegada sota la presidència de Quim Torra.\nLa ponència política del congrés del PSOE recull l'aposta per la via dialogada, tot i que no especifica quina és la proposta dels socialistes, una de les insistents demandes que fa l'independentisme.\nDe fet, no fa referència explícita a la reforma federal de la Constitució, com sí que recollia el document derivat del congrés del 2017.\nIlla, però, defensa l'esmena presentada pels socialistes catalans a favor del federalisme que demana recuperar les referències a la Declaració de Granada i la Declaració de Barcelona.\nLa Declaració de Granada, en el terreny conceptual\nNo és la primera vegada que el PSC ha de ser proactiu a l'hora de reivindicar la reforma federal.\nIceta es va veure abocat a forçar aquesta referència explícita al programa electoral del PSOE de les eleccions del 10 de novembre del 2019 amb una trucada contrarellotge a la presidenta del partit, Cristina Narbona.\nLes alarmes van saltar quan es va filtrar un esborrany del programa que feia cas omís a la reforma.\nEl PSC també planteja incloure la necessitat de \"reconèixer i emparar la pluralitat lingüística i cultural\".\nPer primera vegada, Andalusia ha perdut pes -es va perdre el govern de la Junta i Susana Díaz està ja desactivada- mentre que la federació valenciana veu l'oportunitat per guanyar en influència.\nXimo Puig és, de fet, el principal president autonòmic que té el PSOE.", "response": "Divendres tindrà lloc el congrés per triar la direcció del PSOE per a les eleccions dels pròxims anys. S'esperen cares conegudes com ara Paco Boya, cares noves i cares que no s'esperen, com la de la imputada en el cas Consell Esportiu. El PSOE no ha deixat clares quines són les propostes, però assegura que aposten per dialogar amb l'independentisme.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1150", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "La minoria parlamentària va jugar una mala passada a JxCat i ERC el passat juliol, quan tota l'oposició es va unir per aprovar diversos punts d'una moció de Cs contra la corrupció, entre els quals dos que instaven el Govern a personar-se en la causa judicial del 3% -de presumpte finançament irregular de CDC a través de comissions il·legal per obra pública- i a iniciar reformes per acabar amb els aforaments dels polítics.\nPerò l'executiu, malgrat que les mocions són d'obligat compliment, ha reconegut que ha desoït aquestes dues qüestions.\nHo va acceptar el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, responsable de les relacions amb el Parlament, en l'informe relatiu al compliment de la moció, publicat en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya del dia 19 de desembre.\nAllí subratlla en relació al presumpte cas de corrupció a la Generalitat en època de CiU que el Govern \"només pot exercitar accions penals o judicials contra els responsables de l'assumpte del 3% [...] en la mesura que aquesta administració sigui identificada com a perjudicada o ofesa pel delicte, atès que, d'altra manera, no s'admetria la compareixença per manca de legitimació\".\nEn aquesta línia, afegeix que \"no es té coneixement que la Generalitat hagi patit un perjudici concret per aquests fets\", ja que, si fos així, \"el Jutjat ha hauria tramitat el corresponent oferiment d'accions, tràmit que fins al moment present, no consta que s'hagi complimentat per part del Jutjat\".\nEn concret, la moció aprovada amb els vots de Cs, PSC, comuns, CUP i PP instava el Govern a \"exercir totes les accions judicials disponibles contra els eventuals responsables de les accions perjudicials per al patrimoni públic de la Generalitat que s'estan coneixent arran de la instrucció de la causa del 3% en el Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional\".\nEl cas del 3%, que va esclatar el 2005 i, tot i que va ser inicialment arxivat, es va reobrir el 2015 i pels quals estan imputats tant CDC com el PDECat, investiga presumptes comissions a les empreses constructores a canvi de l'adjudicació d'obra pública.\nDe fet, la Generalitat ja es va personar contra l'exdirector d'Infraestructures.cat Josep Antoni Rossell, investigat per aquest cas, anunci que va fer el 2016 Oriol Junqueras quan era vicepresident del Govern i que ara queda en entredit arran d'aquesta nova resposta parlamentària.\nDurant el debat parlamentari, JxCat va obviar aquest punt en la seva justificació del vot contrari, mentre que la portaveu d'ERC, Marta Viltalta, que també s'hi va oposar, va assegurar que \"les reparacions del perjudici econòmic que afecten algunes sentències que surten anomenades en la moció s'estan tramitant per la via judicial i la Generalitat, quan s'ha de personar en aquelles causes que creu convenient que s'ha de personar, ja ho fa\".\nUn altre punt de la moció que es va aprovar malgrat el rebuig d'aquests dos partits exigia al Govern \"adoptar totes les mesures polítiques i, si escau, normatives necessàries per a eliminar els privilegis injustificats dels alts càrrecs i les persones d'especial responsabilitat pública de l'àmbit de la Generalitat de Catalunya, com els aforaments polítics\".\nL'aforament respecta la llei\nEn l'informe de compliment, però, Alfred Bosch justifica que no es faci cas d'aquest assumpte -aprovat també amb el vot de Cs, PSC, comuns, CUP i PP- apel·lant al fet que el \"dret al jutge ordinari predeterminat per la llei és una manifestació del dret a la tutela judicial efectiva\" .\n\"L'aforament respecta plenament aquest dret i en cap cas pot ser considerat un privilegi\", justifica.\nEl text recorda també que l'aforament \"és una prerrogativa parlamentària per la qual els diputats del Parlament només poden ser inculpats, processats i jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si se'ls acusa d'un delicte comès al territori de Catalunya, i pel Tribunal Suprem, si se'ls acusa d'un delicte comès fora d'aquest territori\".\nFinalment, assenyala que \"l'aforament és aplicable també als membres del Govern\" i que tot això respon al \"que s'estableix a la Constitució espanyola, l'Estatut d'Autonomia i les lleis\".\nMúrcia sí que ho va aplicar\nMalgrat tot, més enllà de recordar l'ordenament actual, no justifica els motius pels quals la Generalitat desobeeix el mandat del Parlament i no actua per canviar-lo.\nDe fet, la Regió de Múrcia va aprovar el 2017 una reforma del seu Estatut per unanimitat per retirar els aforaments dels seus polítics, per bé que aquesta encara està encallada al Congrés, a l'espera que la cambra baixa li doni llum verda definitiva.\nL'informe de compliment de la moció es refereix també al cas Palau, on la Generalitat sí que es va personar, i apunta que falten per ingressar encara 1.231.709,28 euros dels 3.537.290,81 que la sentència els va atorgar.\nLa quantitat restant està pendent de l'autorització judicial per vendre finques per aconseguir-la.\nIgualment, la Generalitat ha presentat una altra demanda al Tribunal de Comptes per tal que Fèlix Millet i Jordi Montull reintegrin 4,5 milions més.", "response": "La moció de censura de C's contra la corrupció demana al Govern que es personi a la causa del cas judicial del 3%. Tots els partits l'han instat a exercir totes les accions judicials possibles, però el Govern assegura que només pot prendre cartes a l'assumpte si la Generalitat assegura que se sent perjudicada per aquest delicte de corrupció.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2587", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, han parlat de les \"discrepàncies\" entre el Govern i l'executiu espanyol en un dinar que han compartit aquest divendres al Club Nàutic i en el qual han participat altres autoritats i responsables del Saló Nàutic.\nAixí ho ha assenyalat el ministre en una atenció als mitjans de comunicació després del dinar.\nFonts de Presidència han assegurat a l'ACN que Puigdemont ha comentat l'actualitat política amb Catalá i que en un to cordial ha lamentat que el govern espanyol hagi decidit portar al Tribunal Constitucional (TC) les resolucions sobre el referèndum.\n\"Promoure un referèndum per la independència de Catalunya no és coherent amb el marc constitucional i per això hem acudit al TC.\nAixí ho he expressat a Puigdemont\", ha explicat Catalá, que ha afegit davant els periodistes: \"El govern de la nació no ha pretès mai que la política es resolgui als tribunals\".\nCatalá ha explicat que amb Puigdemont han \"compartit reflexions sobre la situació política\" i que han comentat les \"discrepàncies\" entre governs, tot i que que també han parlat de \"diàleg\" i de \"buscar punts comuns i solucions als problemes\".\nEl dinar ha començat poc després que la Moncloa anunciés la impugnació de les resolucions de JxSí i la CUP pel referèndum i aquest també ha estat un tema de conversa.\nFonts de Presidència han assenyalat a l'ACN que Puigdemont ha traslladat al ministre el seu convenciment que per aquesta via només es judicialitza la política, que no s'obre un camí de diàleg i que no és el camí més adequat per abordar la qüestió catalana.\nPer la seva banda, Catalá ha defensat que \"acudir al Constitucional\" és una \"obligació\" del govern espanyol per \"garantir el respecte a les lleis\" i ha negat \"cap voluntat de mantenir un conflicte amb el Parlament o la Generalitat\".\nEl ministre ha enquadrat en el \"funcionament normal de les institucions\" impugnar als tribunals una actuació quan els sembla que \"incompleix el marc legal\".\n\"La Generalitat també acudeix al Constitucional quan considera que el govern central no respecta les seves competències o quan una llei envaeix les resolucions del Parlament de Catalunya\".\nEl titular de Justícia en funcions ha assegurat que si \"Puigdemont estigués en un govern nacional faria el mateix\".\n\"Jo li he dit que no és possible que un govern autonòmic tracti diferent els ciutadans de Lleida o de Tarragona.\nSegur que Puigdemont no fa això\", ha afirmat, per reblar: \"Nosaltres no podem permetre que hi hagi un plantejament pel qual els ciutadans de Catalunya decideixin què és Espanya o què és Catalunya.\nAixò ho hem de decidir entre tots\".\nCatalá ha explicat que, quan ha traslladat a Puigdemont que \"promoure un referèndum per la independència de Catalunya i actuacions per un marc jurídic que avali la independència no és coherent amb el marc constitucional\", el president li hauria respost, segons ha assenyalat el ministre, que es tracta de \"plantejaments polítics\" i que \"no són accions concretes ni jurídiques\".\nPer a Catalá, però, \"un acord del Parlament és una decisió política que s'articula a través duna manifestació jurídica\".\nJudici del 9-N: \"La justícia funciona cada dia amb independència\"\nCatalá ha assenyalat que l'obertura del judici oral contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N \"posa de manifest que la justícia funciona cada dia amb independència per garantir que a Espanya es compleixen les normes\".\nEl ministre ha recordat que tots els ciutadans estan \"sotmesos a la llei i al control dels tribunals\" i, en aquest sentit, considera que el judici del 9-N és \"un procés més\", si bé és \"singular per les persones que hi estan implicades\".\nCatalá titlla d'\"impropi\" d'una democràcia l'actitud del govern de Badalona\nEl ministre de Justícia en funcions ha titllat d'\"impropi\" d'una democràcia i d'un estat de dret que el govern municipal de Badalona desobeís el jutge i obrís l'ajuntament el 12-O després d'estripar la resolució que ho prohibia.\nCatalá ha insistit en la tesi que \"ningú està per sobre de les lleis i pensar que pot incomplir impunement una resolució judicial\" i ha subratllat que les persones que tenen una responsabilitat institucional han de mostrar un \"plus d'exemplaritat\" davant els ciutadans.\n\"Només des de la convivència, respecte i compliment de les normes es pot garantir la llibertat i la democràcia\", ha afegit.\nCatalá ha fet aquestes declaracions en el marc d'una visita al Saló Nàutic Internacional de Barcelona, acompanyat pel seu president, Luis Conde.", "response": "Puigdemont i Catalá han menjat junts i han debatut i comentat les diferències entre els governs i el referèndum. Catalá li ha explicat que l'Estat mai no ha volgut portar la política als tribunals, com ha passat amb el referèndum. Ha aclarit que el Govern espanyol ha de garantir el compliment de la llei i el marc constitucional.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1502", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "El regidor de la CUP de Vic investigat per incitació a la sedició, Joan Coma Roura, ha estat detingut aquest dimarts al matí per negar-se a declarar davant del jutge.\nEls Mossos, que anaven de paisà, l'han detingut al centre de Vic.\nMoments abans, Coma Roura ha escrit al seu compte de Twitter: \"L'estat espanyol em deté.\nAprofitem tot allò que ens uneix per plantar-li cara col·lectivament.\nUna abraçada a tots, de tot cor.\nLa CUP, juntament amb el Moviment 30/03, ha convocat manifestacions de suport a Coma Roura davant dels ajuntaments, avui a les 8 del vespre.\nLa presidenta del Parlament, Carme Forcadell, serà present a la concentració a Vic.\nDos agents de paisà han acompanyat Coma fins al cotxe i el lliuraran a la Guardia Civil, que el traslladarà a Madrid.\nEl regidor s'ha acomiadat de la seva dona i ha rebut l'escalf de membres de la CUP com Katia Juncks o l'alcaldessa de Vic, Anna Erra (CiU).\nComa passarà a disposició judicial aquest dimecres a primera hora del matí per declarar a l'Audiència Nacional espanyola per un suposat delicte de sedició, segons han confirmat fonts del propi tribunal.\nSegons ha pogut saber NacióDigital, les circumstàncies de la detenció del regidor han estat pactades entre la CUP i el Departament d'Interior.\nLa portaveu del Govern, Neus Munté, ha mostrat la seva solidaritat a Coma i ha carregat contra el govern espanyol, \"entestat amb la judicialització constant\".\nL'alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), ha reaccionat i a través de Twitter ha afirmat: \"Fermesa, consciència, dignitat i el cap ben alt.\nAquí seguim, amb tu i amb totes les que lluiten contra l'apologia de la indiferència\".\nTambé, a la mateix xarxa social, la portaveu adjunta de la CUP al Parlament, Eulàlia Reguant, ha publicat el missatge: \"Amb la determinació que juntes ho podem tot.\nAvui amb Joan Coma, Capgirem Vic i el Moviment 30/03 #LlibertatJoanComa\".\nEl primer càrrec públic investigat per sedició\nL'Audiència Nacional espanyola va citar a declarar-lo el passat 24 d'octubre per un presumpte delicte d'incitació a la sedició.\nEl jutge Ismael Moreno va atendre la petició del fiscal Vicente González Mota que veia \"indicis de criminalitat\" en el fet que Coma demanés desobeir les institucions espanyoles i la resolució del TC en un ple municipal del 2015 on es va debatre i aprovar una moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament.\nEl ministeri públic considera que el regidor va fer unes declaracions que de \"cap manera poden qualificar-se com espontànies o individuals\".\nEl fiscal també considera que aquests \"pronunciaments\" es van proferir de manera pública per una autoritat i que van tenir \"un abast més enllà de les intencions\".\nComa és el primer càrrec públic investigat (en l'anterior terminologia, \"imputat\") per incitar a la independència a Catalunya.\nS'enfronta a penes que podrien arribar als vuit anys de presó.\nL’acusació fa referència a algunes declaracions del regidor, el 9 de desembre, en el marc del debat sobre la moció de suport a la declaració de ruptura amb l’estat espanyol, aprovada al Parlament el 9 de novembre.\nAquesta resolució va ser invalidada pel Tribunal Constitucional tan sols dos dies més tard, l’11 de novembre.\nAquesta és la primera vegada que el ministeri públic sol·licita que s'investigui un càrrec públic a l'Audiència per les seves declaracions a favor de la resolució de desconnexió del Parlament.\nComa, en el ple municipal, va instar a la desobediència i a incomplir la resolució del Tribunal Constitucional.\nA més de cridar a la desobediència a les resolucions del Tribunal Constitucional, el regidor va pronunciar-se a favor de la independència durant el ple municipal que per al fiscal \"de cap manera poden qualificar-se com espontanis o individuals\", i que compleixen els requisits del delicte de sedició.\nUn cop es va fer pública la investigació, a Vic va néixer un col·lectiu de suport a Coma, format per entitats i persones de diverses ideologies polítiques.\nEl grup va organitzar una manifestació a la capital d'Osona que va reunir un miler de persones.\n— Joan #EnsVolemVives (@joancomaroura) 27 de desembre de 2016", "response": "Joan Coma Roura ha estat detingut aquest dimarts per incitació a la sedició i negar-se a declarar davant del jutge. Per incitar a la independència podria enfrontar-se a penes de fins a vuit anys de presó. Avui a les vuit del vespre s'han convocat manifestacions per donar-li suport, i també grups de persones i entitats li han mostrat suport.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_176", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "La sisena onada de la covid-19 ha infectat més d’un milió de catalans, un nivell de contagi que no s’havia vist mai en aquests dos anys de pandèmia.\nN’hi ha molts que després d’un aïllament de set dies, i atès que ja no tenien símptomes, han pogut desconfinar-se i retornar a la normalitat.\nAixò vol dir que ja no es reinfectaran?\nQuant de temps dura la immunitat que atorga la infecció?\nMirem de resoldre alguns dubtes que tenen molts ciutadans de la mà de Julià Blanco, doctor en bioquímica per la Universitat de Barcelona i investigador de l’IrsiCaixa i l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol.\nNo ens podem reinfectar si acabem de passar una infecció per SARS-CoV-2, perquè el nostre sistema immunitari haurà generat anticossos contra el coronavirus i això ens permetrà de tenir una nova barrera en cas d’una altra infecció.\nFins ara, s’ha vist això contínuament,\nTanmateix, sempre hi ha excepcions.\nHi ha persones que generen una resposta immunitària molt baixa contra el virus, ja sigui perquè el seu sistema immunitari no funciona bé, com les persones immunocompromeses, o perquè la infecció que han tingut ha estat molt lleu.\n“Sabem que les persones que passen la malaltia de manera asimptomàtica generen menys anticossos que no pas les qui la passen d’una manera més severa.\nPer tant, aquestes persones poden ser més susceptibles de tornar-se a infectar, perquè el seu nivell d’anticossos és més baix”, explica Blanco.\nSempre que el nostre cos hagi generat una bona resposta immunitària, la infecció natural dóna una immunitat que pot arribar a durar “més d’un any”.\nPerò si la infecció ha estat asimptomàtica, els nivells seran més baixos.\n“Com que l’òmicron és una variant menys patogènica que genera més infeccions asimptomàtiques, probablement la resposta immunitària és més baixa.\nPer això, la millor opció per a estar protegits i assegurar un bon nivell d’anticossos és rebre la tercera dosi”, diu Blanco.\nTot indica que els qui s’han encomanat fa poc i que entren en contacte amb el virus tenen un sistema immunitari que reacciona més ràpidament i elimina el virus.\nPerò això és enormement variable en cada persona.\nBlanco assenyala que una vegada s’han superat els set dies d’aïllament, hi pot haver persones que encara siguin positives i potencialment contagioses.\n“És molt important fer-se proves d’antígens abans de tornar a la feina en el cas d’una quarantena de set dies.”\nQuins són els símptomes de la variant òmicron?\nHi ha diferències amb la delta?\nSi ens fem una prova d’antígens o una PCR, podrem saber si ens hem infectat amb SARS-CoV-2, però no de quina variant ens hem infectat.\nPer a saber-ho, caldria una seqüenciació, una prova que s’ha de fer en laboratoris especialitzats.\nSí que podem sospitar quina variant ens ha infectat pels símptomes, però no en tindrem cap certesa.\nSi ens hem infectat durant les últimes setmanes, és molt probable que sigui amb la variant òmicron, que és la predominant.\nEls estudis científics assenyalen que els qui s’infecten amb l’òmicron generen uns anticossos que també són capaços de blocar la delta.\nEl nombre de reinfeccions en gent que ha passat la infecció ha estat molt baix fins ara, si fa no fa d’un 2%.\nI solen ser un quant temps després d’haver passat la infecció, quan la quantitat d’anticossos ha baixat al plasma.\nBlanco diu que els anticossos generats per la infecció natural poden arribar a durar més d’un any, però no és pas una xifra estable.\n“És molt recomanable de rebre la tercera dosi cinc mesos després d’haver passat la infecció per òmicron.\nNo té sentit fer-ho al cap d’un mes perquè el nostre sistema immunitari encara treballa amb la infecció que hem tingut”, explica.\nAmb els vaccins també s’ha observat que, cinc mesos després d’administrar-se, la resposta immunitària disminueix..\nJulià Blanco: “No té sentit que al cap de quatre setmanes d’haver-nos infectat ens posem una dosi de reforç”\n“Les dades que tenim ens diuen que la immunitat generada per vacunes és tan protectora o més que la immunitat natural.\nI la millor cosa seria la combinació de totes dues.\nPer una altra banda, cal tenir en compte que cadascú respon de manera diferent a la infecció i genera una protecció immunitària diferent.\nAquesta és una variable molt important que no podem controlar.", "response": "Gràcies als anticossos, si hem passat una infecció de covid-19 i tenim un bon sistema immunitari, els anticossos podrien durar fins a un any. Està confirmat que les persones que passen la infecció de forma asimptomàtica solen crear menys anticossos. L'ideal seria rebre la tercera dosi de la vacuna, al cap de cinc mesos després de la infecció.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2834", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "La vaga de controladors aeris de Marsella culmina una setmana complicada per a molts viatgers que havien d'agafar un vol, bona part d'ells per gaudir del cap de setmana llarg pel pont de l'1 de maig.Vols cancel·lats, recol·locació a corre-cuita a altres companyies i, fins i tot, pèrdua d'equipatges han estat algunes de les incidències que han sofert els passatgers que havien de marxar o arribaven a l'Aeroport de Barcelona-El Prat.\nLa gestora Aena ha informat que aquest diumenge s'han anul·lat setze vols arreu de l'estat espanyol, dels quals sis a Barcelona.\nEls vols suprimits tenien destinació o arribada des de França, tot i que en la pantalla informativa ja s'han vist cancel·lacions de trajectes que anaven a Londres-Gatwick, Berlín o Sardenya, els quals, o bé sobrevolen o passen molt a prop de territori francès.\nDe fet, companyies com Vueling ja havien anunciat la supressió de més d'un centenar de vols per aquest cap de setmana.\nBona part d'aquestes connexions eren les que la companyia havia ofert de manera alternativa als passatgers afectats per la vaga de pilots de principis d'aquesta setmana.\nLa vaga a Marsella i l'increment de la demanda han perjudicat ara als qui volien volar aquest cap de setmana.\nEntre els afectats, una parella que va adquirir ahir els bitllets i que avui, amb el bitllet a la mà i els vestits per anar a un casament penjats del braç, han vist que l'avió cap a Londres-Gatwick no s'enlairaria.\nLa mala sort també ha tocat de ple una parella de Ripollet, que volien gaudir d'una cap de setmana llarg a Lisboa.\nEls problemes van començar dissabte mateix quan, una vegada passat el control de seguretat, van veure a la pantalla de vols que el seu estava cancel·lat.\n\"Vam anar al punt d'informació de la companyia, i allà ens van dir que esperéssim, i va passar una hora, i van passar dues...\", relata Pere Jordi Maimó.\nFinalment, els van donar l'opció de volar fins a l'aeroport de París-Orly per després agafar un altre avió cap a Lisboa, aquest diumenge a les sis del matí.\nMalauradament, no han arribat a trepitjar Portugal: una circumstàncies familiars els han obligat a agafar precipitadament el primer vol cap a Barcelona.\nAllà els esperava la seva filla Patrícia i el seu xicot.\nPer la seva banda, en Ricardo Alves i la seva parella, residents a la ciutat brasilera de São Paulo, somiaven gaudir d'unes bones vacances a la Costa Blava.\nPerò des fa cinc dies viuen un malson.\n\"Ja a l'anada, de Barcelona a Niça ens va desaparèixer l'equipatge, del qual encara no sabem res\", lamenta.\nAnit tenien programat el vol de la ciutat francesa a la capital catalana per després fer la connexió amb Brasil.\n\"I per la vaga de Marsella, ens el van cancel·lar\", afegeix.\nLa situació encara es va agreujar més quan van assabentar-se que no hi havia trens ni tampoc autobusos per baixar a Catalunya.\n\"Avui havia de ser a Barcelona perquè aquesta tarda surt el vol que m'ha de dur de tornada a casa\", insisteix Alves.\nL'única solució ha estat llogar un cotxe \"i conduir tota la nit\" des de Niça fins a El Prat amb el \"la gran despesa\" que això li ha suposat.\n\"Et quedes sense maletes, no tens vol, condueixes a la nit més de set hores seguides.\nTot són problemes\", ha dit resignat.\nNova vaga de pilots de Vueling\nDesprés de les aturades del 25 i 26 d'abril, els pilots de Vueling han programat dues jornades més d'aturades pel 3 i 4 de maig.\nEl ministeri de Foment ha decretat serveis mínims, pels quals es garanteix al 100% els vols a Canàries, les Illes Balears i tots aquells que surtin abans de la mitjanit del dia 25.\nEn les rutes peninsulars, si tenen alternativa de transport en menys de cinc hores, els serveis mínims seran del 30%, que pujaran al 51% si no hi ha alternativa abans de cinc hores i a totes les rutes internacionals amb sortida i arribada a l'estat espanyol.\nFoment també ha decretat serveis mínims per facilitar operacions tècniques i la recol·locació de membres de la tripulació per garantir els vols fixats durant els dos dies de vaga.", "response": "La vaga de controladors aeris a Marsella està causant incidències als que entraven o arribaven a Barcelona-El Prat. Les incidències van des de cancel·lacions de vols, recol·locaments en altres companyies i pèrdues de maletes. Aquest diumenge s'han cancel·lat fins a sis vols, i han perjudicat així els que anaven a volar per al pont de l'1 de maig.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_252", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "La campanya d’excavacions a l’interior de la basílica de Castelló d’Empúries (Alt Empordà) ha posat al descobert part de l’estructura original del retaule d’alabastre del segle XV, que corona la basílica de Santa Maria.\nSegons les investigacions realitzades, el retaule hauria tingut una base en forma poligonal amb dos graons i bastida amb llosses de marbre.\nTot fa pensar que es va desmuntar parcialment, probablement, durant el segle XVIII, i això ha provocat que durant més de tres-cents anys no s’hagi pogut veure aquesta part que va quedar oculta sota la base actual.\nImportant troballa a l’entorn del retaule d’alabastre que presideix la basílica de Castelló d’Empúries.\nAvui s’han presentat els resultats de la darrera campanya d’excavacions arqueològiques, que s’emmarquen en un projecte quadriennal que promou l’Institut d’Estudis Empordanesos i que impulsa la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat, amb el finançament de la Generalitat, l’Ajuntament de Castelló i l’Institut Ramon Muntaner.\nL’excavació a l’interior de la basílica de Castelló d’Empúries descobreix un amagatall de la Guerra Gran\nLa intervenció tenia un doble objectiu.\nPer una banda, demostrar els resultats obtinguts en l’exploració amb georadar que es va fer l’any 2007 a l’interior de la nau.\nAquestes dades van proporcionar els primers indicis de construccions anteriors que correspondrien a les esglésies romànica i preromànica i, fins i tot, restes d’una possible ocupació anterior.\nEn segon lloc, es volia estudiar el subsòl de la capçalera de l’actual temple.\nConcretament, a la zona de l’altar on es troba el retaule d’alabastre del segle XV.\nL’objectiu era respondre a diverses incògnites sobre el conjunt de l’estructura i també a algunes de la patologies que pateix l’edifici.\nEn relació a aquesta intervenció, els arqueòlegs van fer una petita cala que ha permès constatar les seves sospites.\nLa capçalera estava fonamentada sobre un desnivell important respecte de la nau, a uns 4 metres per sota de la plataforma on es va construir i els anteriors temples romànic i preromànic.\nA més, s’ha confirmat que la base original estava pavimentada amb les mateixes lloses de marbre que hi ha actualment, que allotjava un cor primitiu i un retaule de fusta.\nAquest es va substituir per l’actual, a mitjan del segle XV.\nInicialment, però, el retaule hauria tingut una base en forma poligonal –possiblement, d’hexàgon-, amb dos graons (ara, molt malmesos) i bastida amb lloses de marbre.\nTambé que la bancada estava decorada.\nEs creu que al voltant del segle XVIII es va desmuntar per construir l’actual i que es van sacrificar algunes de les peces de la bancada inferior.\nL’arqueòloga que ha dirigit les excavacions, Anna Maria Puig, diu que això va provocar que “durant tres-cents anys no s’hagués pogut veure”.\nLes troballes fetes s’acabaran ara d’analitzar i s’avaluarà la possibilitat de “restituir” la cota original de circulació de tota la zona del presbiteri de final del segle XIII.\nAmb aquesta restauració, es podrien recuperar peces originals del paviment que van ser aixecades al segle XVIII i donar al retaule l’alçada original que havia tingut en el moment de la seva instal·lació.\nPuig assegura que es tracta d’una troballa important, tot i que només és “l’empremta”, el “negatiu” del que va ser l’estructura de suport del temple.\nSobre això, ha afirmat que la voluntat és continuar excavant el temple.\n“La basílica és un punt clau en la nostra recerca”, ha assegurat.\nPer la seva banda, la cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Maite Miró, ha assegurat que estan molt satisfets amb els resultats obtinguts.\n“Permeten constatar dades noves i interessants sobre la construcció i el retaule de Castelló d’Empúries, que donaran peu a estudis posteriors”, ha remarcat.\nA banda d’aquesta troballa, la prospecció arqueològica que per primera vegada ha entrat a l’interior del temple gòtic també ha localitzat restes de l’església preromànica, del cor i un mur de grans dimensions.\nInicialment es creia que podia pertànyer al temple romànic però que podria ser d’una construcció anterior.\nTambé s’ha trobat un amagatall amb més de quatre-centes bales de plom que daten de la Guerra Gran.", "response": "La Direcció General de Patrimoni Cultural impulsa una campanya d'excavació a la basílica Castelló d'Empúries, que ha descobert part de l'estructura original del retaule d'alabastre del segle XV. Gràcies a la investigació, es creu que la bancada es va desmuntar al voltant del segle XVIII per construir-hi l'actual, i per això no s'ha pogut veure durant tres-cents anys.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_714", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "Dos exvocals de Fira València, l’empresari Pablo Serratosa i l’exdirectora de l’IVEX Carmen de Miguel, han defès este dijous que en el seu moment es decidira la reforma i ampliació de les instal·lacions, amb una inversió inicial de més de 300 milions d’euros, perquè “les coses anaven bé” i la fira “funcionava”, per la qual cosa “no sorprenia” el volum d’inversió.\n“A bou passat tot és molt bonic, ningú s’equivocaria si coneguera el futur”, ha remarcat Serratosa.\nEn la seua compareixença en la Comissió especial d’investigació sobre els aspectes de la gestió de les institucions firals de la Comunitat Valenciana, l’empresari –que va formar part de 2002 a 2015 del Comité Executiu de la Fira a proposta de la Cambra de comerç de València– ha explicat el funcionament d’este òrgan i ha negat que anara allí “a pegar la cabotà” perquè abans de les reunions rebia la documentació dels punts a tractar i l’estudiava per a veure si tot estava raonat.\nPreguntat sobre les decisions que es van prendre en el seu moment i que van comportar sobrecostos en les obres del 86%, fins a un muntant de quasi 600 milions, que unit als interessos va provocar un deute de més de 1.000 milions d’euros, ha indicat que “en eixos moments la fira guanyava diners, fins el 2009, les coses anaven bé i necessitava una remodelació” perquè també havia de competir amb Madrid i Barcelona.\n“Vam fer les coses que s’havien d’anar fent”, ha assegurat, per a remarcar que hauria sigut “un geni” si haguera pogut anticipar la crisi que arribaria després: “A bou passat és molt bonic.\nEn eixos moments, com estava la situació, el banc donant el finançament i amb l’aval de la Generalitat, pensem que era correcte”.\nPer a Serratosa, estava justificat invertir en una fira que “estava malament” quant a instal·lacions i superfície i en el Comité Executiu se’ls va explicar, de manera “raonada”, que això augmentaria els ingressos i, a més, “hi havia expectatives que anàvem a tindre ingressos suficients per a anar pagant-ho”.\n“No podia dir que no a una cosa com esta, no tenia cap argument en contra”, ha dit, encara que “va aparéixer la crisi i les condicions no van acompanyar al negoci”, ha lamentat.\nEn relació als sobrecostos, ha assenyalat que en els pressupostos inicials no es van tindre en compte qüestions com que un augment d’espai requeriria major energia, amb el que es feia necessària una subestació o els accessos al recinte.\nTambé ha negat que disposara d’una targeta per a les despeses que volguera i ha explicat que rebien entre 100 i 150 euros en concepte de dietes per assistència a les reunions, en els seus primers anys, però després van desaparéixer.\n“ES VETLAVA PELS INTERESSOS GENERALS”\nPer la seua banda, Carmen de Miguel ha negat també que tinguera una targeta a la seua disposició i que realitzara cap despesa personal amb càrrec al compte de Fira València, mentre que qüestionada sobre si va rebre regals, ha negat este extrem més enllà de no recordar si en nadal va rebre alguna cistella.\nDe Miguel, que va formar part del Comité Executiu entre 2000 i 2002 –ha assegurat que va rebre 2.200 euros en dietes en eixe període–, ha explicat que quan va arribar ja s’havia decidit l’ampliació, que en aquell moment era necessària perquè “funcionava, tenia molta activitat” i així ho demanaven els sectors empresarials.\nEn la seua compareixença ha assegurat en tot moment que les coses es feien “seriosament”, no es tenia la sensació de que s’estava posant en risc la viabilitat de la institució perquè “tots els empresaris tenien clar que calia apostar per tindre la millor fira d’Espanya” però “ningú sabíem el que anava a passar després amb la crisi”.\nAixí mateix, ha remarcat que “es vetlava pels interessos generals” i davant els dubtes expressats pels grups –arran de l’informe de la Intervenció sobre el procediment de contractació–, ha indicat que es va demanar un dictamen a un especialista en dret administratiu, “tothom pensava que era de naturalesa privada” i en la contractació va haver-hi publicitat i concurrència.", "response": "Pablo Serratosa i Carmen de Miguel han defensat, en la compareixença d'aquest dijous davant de la Comissió, la inversió de més de 300 milions d'euros per a la Fira València que va causar un deute de més d'un milió d'euros. Asseguren que la fira anava bé, hi havia diners i ningú no sabia que passaria en el futur.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_659", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "Alguns dels catorze detinguts ahir en l’assalt de la Guàrdia Civil a edificis de la Generalitat han tornat a les casernes de la Travessera de Gràcia o a la de Sant Andreu de la Barca, després d’haver passat pel jutjat durant la matinada i tot esperant que els jutges resolguin les seves peticions.\nSet han estat alliberats i vuit encara resten detinguts, tot esperant de declarar davant el jutge.\nEntre aquest ahir i avui, el jutjat d’instrucció 30 de Barcelona i el jutjat de guàrdia de Martorell han desestimat els deu habeas corpus demanats.\nEls magistrats han considerat que les detencions es van fer d’acord amb la legalitat.\nEl primer d’invocar l’habeas corpus, que implica comparèixer directament davant el jutge instructor sense haver de declarar davant la policia, fou l’advocat del secretari general de la Vice-presidència i del Departament d’Economia i Hisenda, Josep Maria Jové.\nAhir a mitja tarda, quan Jové va arribar al jutjat de guàrdia de Barcelona, que teòricament era el d’instrucció 29, es va trobar que el jutge de guàrdia era el d’instrucció número 13, que substituïa el del 29 per motius familiars.\nPer això, el seu advocat va demanar-ne la recusació, per tal que el 13 no resolgués sobre la possible il·legalitat d’una detenció emparada en la seva pròpia investigació.\nD’ací vé que les resolucions de Barcelona les hagi agafades el titular del jutjat d’instrucció 30.\nAlguns dels altres detinguts que van demanar l’habeas corpus són el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó; Pau Furriol i Mercedes Martínez, de l’empresa propietària de naus que emmagatzemaven material electoral; Xavier Puig, de l’Oficina d’Afers Exteriors; i Josep Masoliver, responsable de sistemes de la fundació puntCAT.\nVuit detinguts, en llibertat\nD’altra banda banda, la Guàrdia Civil ha deixat en llibertat vuit dels arrestats, que seran citats aviat pel jutge instructor.\nSón Xavier Puig, treballador d’Afers Exteriors; Pau Furriol, de l’empresa propietària de naus que emmagatzemaven material electoral; Natàlia Garriga, directora de serveis del Departament de la Vice-presidència i d’Economia i Hisenda; David Franco, cap de desenvolupament d’àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions; David Palanques, de l’oficina tècnica de projectes del Departament de Treball i Afers Socials; Joan Ignasi Sànchez, assessor en matèria d’Opinió del Departament de Governació; Francesc Sutrias, director de Patrimoni de la Secretaria d’Hisenda; i Natàlia Garriga, directora de serveis del Departament de la Vice-presidència i d’Economia i Hisenda.\nTambé han estat detinguts Josuè Sallent, director d’estratègia i innovació del CTTI; Joan Manel Gómez, del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT); i, a Madrid, Rosa Maria Rodríguez Curto, directora general de servei de T-Systems.\nAquests resten detinguts, juntament amb Lluís Salvador, Josep Maria Jové i Josep Masoliver.\nQuè és un ‘habeas corpus’?\nL’habeas corpus (‘que tinguis el teu cos’) és una figura jurídica que recullen la major part de les constitucions de tot el món, entre les quals la de l’estat espanyol.\nPermet a una persona que considera que ha estat detinguda de manera il·legal, de demanar de ser posat directament a disposició judicial.\nDe manera que passa per alt la retenció policíaca, que acostuma a durar moltes hores, i el jutge decideix sobre la legalitat de la seva detenció.\nAixí doncs, en principi l’habeas corpus no hauria d’implicar que s’allargués el període de privació de llibertat de qui l’invoca, tal com ha passat en els casos d’alguns dels detinguts el dimecres i que declaren avui davant el jutge.\nRecórrer a l’habeas corpus en primera instància és cabdal per tal que els recursos que es facin en un futur –en instàncies judicials espanyoles o europees– puguin reeixir.\nTot i que el jutge té la capacitat de decidir si el concedeix o no, en instàncies superiors el fet que hagi estat denegat pot ser considerat com una prova de dèficit en les garanties durant el procediment.", "response": "Els catorze detinguts ahir per la Guàrdia Civil als edificis de la Generalitat han passat pel jutjat, i en queden set en llibertat i vuit encara detinguts. Alguns van demanar l'habea corpus, encara que les peticions van ser rebutjades. L'habea corpus és una figura jurídica que permet ser posat a disposició judicial sense ser retingut per la policia.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2501", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "'La tienda de los horrores', el Tricicle, Ricardo Darín, Dani Rovira i Manolo García són alguns dels noms propis de la nova temporada teatral del Grup Balañá.\nMés de 400 artistes pujaran als escenaris del Tívoli, el Coliseum, el Borràs i el Club Capitol, que presentaran una cinquantena d'espectacles, dels quals 32 són estrenes a Catalunya i 15 són reposicions d'èxit.\nAquest curs destaquen els sis musicals programats, xifra rècord del grup en la seva història, i els concerts en acústic de Manolo García, a més de diversos monòlegs, comèdies, actuacions de dansa i un 'thriller'.\nEls teatres de Grup Balañá van tancar la temporada passada amb més de 650.000 espectadors.\nEl Teatre Tívoli presentarà aquesta tardor quatre concerts en acústic de Manolo García, a més de dues úniques actuacions del Niño de Elche i Farruco.\nTambé hi haurà un lloc reservat per al retorn de Dani Rovira amb el seu nou espectacle, 'Odio', i per a la comèdia dramàtica 'Escenas de la vida conyugal', amb Ricardo Darín i Andrea Pietra sota la batuta de Norma Aleandro.\nAl llarg del curs, passaran per l'escenari cinc musicals: l'adaptació teatral de 'Flashdance'; 'El jovencito Frankenstein', producció còmica dirigida per Esteve Ferrer; el clàssic 'West side story'; 'A chorus line', produït i codirigit per Antonio Banderas; i 'El médico', basat en la novel•la de Noah Gordon.\nA més, Santiago Segura, José Mota i Florentino Fernández oferiran junts l'espectacle 'El sentido del humor' per reflexionar amb \"rialles i disbarats\" sobre els límits de l'humor.\nHi haurà dues úniques funcions el 15 de desembre.\nTeatre Coliseum\nLa comèdia musical 'La tienda de los horrores' serà l'encarregada de donar el tret de sortida al nou curs escènic del Coliseum.\nUna creació d'Àngel Llàcer i Manu Guix que arriba després de 'La jaula de las locas', estrenada amb èxit la temporada anterior.\nAra tornen al teatre \"a ritme de soul i rock and roll\" fins al 19 de gener.\nAmb l'arribada del 2020, tornarà a l'escenari el Tricicle amb 'Hits', l'espectacle amb el que havien d'acomiadar-se la temporada anterior i que ara han decidit reposar després de ser una de les produccions més vistes.\nLos Morancos i Los Vivancos actuaran a la primavera, quan també es podran veure els concerts de Lisa Stansfield, L'Últim Indi i Asaf Avidan.\nTeatre Borràs\nEl públic podrà reviure la història d'una de les obres més famoses d'Agatha Christie al Borràs del 18 de setembre al 3 de novembre.\n'Muerte en el Nilo', dirigida per Víctor Conde, donarà pas a 'Ilustres ignorantes', de la mà de Javier Coronas, Javier Cansado i Pepe Colubi.\nTambé tornarà al novembre Juan Amodeo i la seva 'Máquina del tiempo' per explicar \"el que els llibres d'història ens van ocultar\" sobre el passat.\nI encara més retorns: la comèdia 'Pel davant... i pel darrere\" unirà Lloll Bertran, Agnès Busquets i Jordi Díaz, entre d'altres, per pujar de nou a l'escenari a la tardor.\nEls còmics Rich Hall i Reggie D Hunter actuaran abans de Nadal, mentre que al 2020 serà el torn de Goyo Jiménez, Álex Clavero i J.J. Vaquero, El Monaguillo, Faemino i Cansado i Joaquín Reyes.\nConcha Velasco portarà al Borràs la seva nova comèdia, 'El funeral', i Jordi Casanovas hi presentarà 'Sopar amb batalla', d'humor i tocs de 'thriller'.\nDurant dos mesos, també pujarà a l'escenari 'Pecats imperdonables', comèdia d'interacció amb el públic.\nLa temporada la tancarà 'Gran reserva', un espectacle de circ i teatre per al públic adepte a l'\"humor hilarant\".\nClub Capitol\nLa comèdia 'Coitus' i els espectacles de Quim Masferrer i Bruno Oro engeguen el curs al Club Capitol, que també programarà a la tardor monòlegs de Toni Moog, Tian Lara, Víctor Parrado, Pantomima Full i Edu Soto, a més de les comèdies 'Hard Party 2' i 'Les coses excepcionals', de Pau Roca.\nA partir del gener serà el torn d'Andreu Casanova i David Guapo, a més de 'Los monólogos de la vagina', d'Eve Ensler, i 'Smiley, després de l'amor', amb Guillem Clua, Ramon Pujol i Albert Triola.", "response": "La nova temporada del Grup Balañá compta amb més de 50 actuacions de més de 400 artistes a teatres com el Tívoli, Coliseum i Club Capitol. Les actuacions poden ser musicals, com West Side Story, monòlegs, com els d'Amodeo o Dani Rovira, o concerts, com els de Manolo García. L'any passat la temporada va comptar amb 650.000 espectadors.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1930", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "Amb l'objectiu de reivindicar el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals per totes aquelles persones que es veuen obligades a deixar els seus llocs d'origen en busca de millors condicions de vida, l'any 2000 l'Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 18 de desembre com a Dia Internacional del Migrant, un terme definit per la Organització Internacional per les Migracions (OIM) com el \"moviment de persones en què s'observa la coacció, incloent l'amenaça a la vida i a la seva subsistència, ja sigui per causes naturals o humanes\".\nPer tant, el terme inclou tant emigrants com immigrants –paraules que distingeixen els que marxen d'un lloc concret i els que arriben a un lloc concret, respectivament- i engloba, a més dels desplaçats per causes socioeconòmiques, als refugiats i desplaçats per causes polítiques i bèl·liques i també per desastres naturals o ambientals i episodis de fam, tant si marxen fora del país d'origen com si es desplacen sense sortir de les fronteres estatals.\nSovint, i aquest 2015 especialment, els migrants pateixen tot tipus de vulneracions dels drets humans durant els seus desplaçament, amb un nombre de morts en augment.\nPrecisament per aquest fet, enguany es commemorarà aquest dia amb una encesa d'espelmes com a acte de record als migrants morts en circumstàncies tràgiques.\nSota el lema #IamaMigrant (\"Jo sóc un migrant\"), l'OIM convoca la nit de divendres la primera vigília mundial amb espelmes amb l'objectiu de recordar les persones que aquest 2015 \"han perdut la vida o han desaparegut mentre tractaven d'arribar a port segur després d'un difícil viatge pel mar o el desert\".\nL'OIM recorda que cada persona morta en aquestes circumstàncies té nom i una història que el va portar a deixar el seu país d'origen en recerca de millors oportunitats, malgrat que d'aquests centenars de milers de persones que no aconsegueixen arribar al seu destí només coneixem el nom d'uns pocs, com el d'Aylan Kurdi, el nen de tres anys que va ser trobat mort a la platja turca de Bodrum el passat setembre, quan intentava arribar a l'illa grega de Kos.\n\"La llum de les espelmes ha de convertir-se en el símbol de la nostra solidaritat amb els migrants i les seves famílies i ens recorda que per a milions de persones a tot el món la migració és l'única esperança\", assegura l'entitat.\n2015, un any especialment tràgic\nAquest 2015 que és a punt de finalitzar ha estat el de la gran crisi dels refugiats, principalment procedents de la guerra de Síria, amb un fort impacte a tot Europa que ha afectat la mateixa construcció de la Unió Europea, que ha vist com els Estats mantenien polítiques diferents i com es reforçaven les fronteres per evitar el pas dels refugiats.\nAixí mateix es calcula que aquest any s'han superat àmpliament els 60 milions de persones refugiades arreu del món en la pitjor crisi humanitària viscuda des de la fi de la Segona Guerra Mundial.\nPer fer llum a tota aquesta situació, el CIDOB (Barcelona Center for International Affairs) ha publicat l'informe Europa davant la crisi dels refugiats: 10 efectes col·laterals, un recull d'articles d'anàlisi sobre la reacció europea per fer front a una situació on es combinen les dissensions entre els estats per encarar la crisi amb el drama diari dels milions de persones directament afectades en el seu difícil trànsit per terres europees.\nDe fet, l'allau humà de refugiats, majoritàriament sirians, però també eritreus i afganesos, que s'ajunta amb el constant trànsit de migrants entre les costes sud i nord de la mediterrània i la casuística específica de les ciutats de Ceuta i Melilla conformen un panorama que revela la fragilitat de les societats europees malgrat que segons l'analista Jordi Bacaria, l'arribada d'aquestes persones podria esdevenir una oportunitat per revitalitzar els mercats de treball a Europa.\nTambé es planteja aquesta monografia les conseqüències de la crisi en les polítiques d'asil i en la lliure circulació de les persones en l'àmbit del Tractat de Schengen, que han quedat sobrepassades per la decisió d'alguns estats de blindar fronteres i de fet ha creat una fractura entre l'Europa central i oriental i la resta del continent.\nPel que fa a la política exterior, l'informe assenyala el paper de Turquia i Rússia en la gestió de la crisi.", "response": "El dia 18 de desembre és el Dia Internacional del Migrant. Aquest any es farà una encesa d'espelmes per solidaritzar-nos amb els migrants morts aquest 2015 i els seus familiars. Aquest any ha estat marcat per la crisi dels refugiats, ja sigui per la guerra de Síria, els eritreus i els afganesos.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1218", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana portaran a la Fiscalia de Menors el cas del desnonament a Nou Barris en què tres menors d'edat van quedar atrapats a casa durant més de 9 hores, segons han anunciat aquest dimarts.\nDivendres passat, 4 de gener, la immobiliària del Sabadell, Solvia va enviar operaris a tapiar un pis de la seva propietat al barri de Ciutat Meridiana, ocupat des de feia més d'un any.\nEls operaris van anar-hi a les 10 del matí, després que la mare dels menors sortís a treballar, i van tapiar l'entrada a l'immoble amb els seus tres fills de 16, 12 i 5 anys a dins.\nFinalment, quan la mare va tornar a casa va avisar els Mossos i els Bombers, que van desbloquejar la porta.\nAra, les entitats veïnals reclamen que s'exigeixin responsabilitats al banc, la immobiliària i els operaris i s'investigui si els fets són constitutius de delicte \"per posar en risc\" la vida dels tres menors.\nLa dona i els seus tres fills continuen vivint al pis després que l'Ajuntament hagi negociat un lloguer social amb Solvia i els Mossos d'Esquadra investiguen els fets ocorreguts el 4 de gener.\nEl president de l'associació de Veïns de Ciutat Meridiana, Filiberto Bravo ha assegurat desconèixer les condicions del pacte entre el consistori i la immobiliària.\n\"Ens agradaria saber si es tracta d'una contrapartida a canvi de no presentar denúncia contra Solvia\", ha dit.\nLa CUP pressiona l'Ajuntament\nEn aquest sentit, el grup municipal de la CUP ha demanat a l'Ajuntament que també presenti denúncia a la Fiscalia contra Solvia i el Banc Sabadell, tot i que s'hagi aconseguit un acord perquè la família continuï a l'immoble pagant un lloguer social.\nLa CUP demana a l'Ajuntament que també denunciï Solvia.\nAndreu Merino\nD'altra banda, la CUP assegura que Nou Barris pateix un \"degoteig constant\" d'actuacions similars a la viscuda el 4 de gener a Ciutat Meridiana.\n\"Si els moviments populars no es mouen, aquests desnonaments no es podrien evitar\", ha afirmat Garrobo.\n250 famílies ocupant\nL'associació de veïns de Ciutat Meridiana s'ha expressat en termes similars i Bravo ha xifrat en 250 el nombre de famílies que actualment ocupen pisos al barri.\nBravo també ha recordat que el del 4 de gener no és el primer cas en què els propietaris dels pisos aprofiten que es queden buits momentàniament per tapiar-los.\n\"Ho fan sense passar pel jutge, és com si els bancs tinguessin dret de cuixa\", ha dit.\nD'altra banda, la presidenta de la FAVB, Ana Menéndez, ha demanat a l'Ajuntament que treballi per aturar els desnonaments arreu de Barcelona, però especialment a Ciutat Meridiana.\n\"El barri és actualment el desguàs de la ciutat\", ha etzibat.\n\"Som Barcelona sobre el paper però ho volem ser de veritat\", ha afegit Bravo.\nVíctima de violència masclista\nRovira també ha reclamat al consistori que creï unitats específiques de treballadors municipals que es dediquin a fer un seguiment de les famílies en situació de vulnerabilitat.\nLa veïna de Nou Barris que va patir l'intent de desnonament el 4 de gener és víctima de violència masclista i es troba en situació d'emergència habitacional.\nPer la seva banda, l'Ajuntament s'ha limitat a informar que la dona ha estat atesa pels Serveis Socials i ha rebut puntualment ajudes d'alimentació i roba.\nEl Banc Sabadell nega que sigui un desnonament\nMentrestant, el Banc Sabadell assegura que l'incident del 4 de gener a Ciutat Meridiana no és un desnonament.\n\"Un operari va picar a la porta, no va contestar ningú i va tancar la porta antiokupes que ja hi havia instal·lada\", argumenten.\n\"No és un desnonament perquè no es va fer fora ningú\", afegeixen.\nD'altra banda, l'entitat financera confirma que ha proposat a l'Ajuntament oferir un lloguer social a la família però que encara no hi ha un acord tancat formalment.", "response": "El 4 de gener passat, la immobiliària Solvia va enviar a tapiar una casa ocupada al barri de Ciutat Meridiana. Van aprofitar que la mare se'n va anar a la feina per tapiar-la, però els tres nens eren a dins, que van ser rescatats més tard per bombers i Mossos. La CUP demana a l'Ajuntament que denunciï Sabadell i Solvia.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2651", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "La cadena catalana de supermercats Caprabo vol obrir quatre nous establiments a les comarques gironines en els propers mesos seguint el model de franquícies que va engegar el 2011.\nLa firma, que ja ha iniciat converses amb emprenedors interessats, es fixa en ciutats com Figueres, Blanes (Selva) o Palamós (Baix Empordà) i en pobles amb més de 1.800 habitants per ampliar la xarxa de supermercats amb la seva ensenya.\nEl director de franquícies, Claudio Estévez, explica que la intenció és que siguin \"supermercats de barri\", situats en locals d'entre 250 i 400 metres quadrats, enfocats més en compres del dia a dia.\nEs calcula que cadascun generarà al voltant de sis llocs de treball.\nArreu de les comarques gironines, Caprabo té 34 supermercats, dels quals dos (a Vilobí d'Onyar i a Olot) són franquícies.\nAra fa cinc anys, Caprabo va canviar d'estratègia i va apostar per expandir la marca a través de franquícies.\nA dia d'avui, la cadena de supermercats ja compta amb 42 establiments oberts seguint aquest model, més de la meitat dels quals (26) es troben a les comarques barcelonines.\nA la resta del territori, la demarcació de Girona és la que es troba a la cua en obertura de nous Caprabo.\nAquí només hi ha dos supermercats franquiciats a Vilobí d'Onyar i a Olot (d'uns 150 metres quadrats cadascun).\nLa resta de franquícies es reparteixen entre les comarques de Tarragona i Lleida (n'hi ha cinc a cadascuna) i, ja fora de Catalunya, a Andorra (tres) i a Osca (un).\nPer això, aquest 2016 Caprabo considera \"estratègic\" obrir nous supermercats a les comarques gironines, segons ha concretat Estévez.\nEl director avança que el seu desig és el d'aconseguir arribar a tenir quatre franquícies més al territori al llarg dels propers mesos.\nEntre els llocs on la cadena de supermercats ha fixat els ulls s'hi troben ciutats com Figueres, municipis de la Costa Brava (com Blanes i Palamós) o municipis amb més de 1.800 habitants (com Vidreres o Caldes de Malavella).\n\"De moment, ja tenim tres emprenedors que s'han interessat pel nostre model, amb els quals estem en fase de projecte\", ha desvetllat Estévez, sense concretar més detalls obeint a la política d'empresa de Caprabo.\nEl director de franquícies explica que, seguint el perfil tipus, els nous establiments que ara s'obren sota l'ensenya de Caprabo ocupen locals d'entre 250 i 400 metres quadrats i cadascun sol generar sis nous llocs de treball.\nEl període de negociació entre la cadena i l'emprenedor sol durar uns quatre mesos i la inversió que s'ha d'assumir és d'uns 700 euros per metre quadrat.\n\"Sí que depèn molt, però, no només de la situació sinó també de l'estat del local\", precisa Claudio Estévez.\n\"Supermercats de barri\"\nEl director de franquícies explica que la intenció és que els nous Caprabo que s'obrin siguin \"supermercats de barri\", enfocats al comprador de proximitat on s'hi facin compres del dia a dia.\nAixò, en contraposició als models que segueixen supermercats de la competència, que aposten per obrir establiments més grans situats fora del nucli de les poblacions.\n\"El client de Caprabo trobarà en aquests locals els mateixos productes que en d'altres supermercats, amb un preu que serà el mateix o, fins i tot, més econòmic\", ha precisat Claudio Estévez.\nActualment, Caprabo compta amb una xarxa de 319 supermercats.\nD'aquests, 287 es troben a Catalunya i 42 són franquiciats.\nEstévez calcula que aquests darrers suposen entre un 5 i un 7% del global de negoci que mou la cadena i, per això, assegura que en els propers anys \"aquí és on tenim oportunitats de créixer\".\nD'ençà del 2011, en què va engegar el model de franquícies, Caprabo ha incorporat més d'11.000 metres quadrats de superfície comercial a la seva xarxa (en global, en té 251.500).\nLa inversió global estimada que han suposat les noves franquícies es calcula en uns 7 MEUR.\nL'any 2014, les franquícies que porten l'ensenya de Caprabo van créixer un 11% en vendes respecte l'anterior.\nAl 2014, la firma va facturar 1.327 MEUR (Caprabo tanca l'any fiscal a 31 de gener, i encara no disposa de les dades del 2015).\nCada dia pels seus supermercats hi passen uns 220.000 clients.", "response": "Caprabo compta amb 42 establiments a Catalunya i, en els propers mesos, vol obrir quatre establiments a Girona. Es tracta de locals de fins a 400 metres quadrats que suposen la creació de sis llocs de treball a cadascun. Volen destinar-los a les compres del dia a dia, i que es considerin \"supermercats de barri\".", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1617", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, abandona el càrrec després de vuit anys de mandat.\nAvui s'ha reunit el consell de govern extraordinari per convocar les eleccions al rectorat, que seran el 28 de novembre en primera volta, i l'1 de desembre si en cal una segona.\nRamírez no pot romandre al capdavant de la UB fins que assumeixi el seu successor, ja que ha complert l'edat de jubilació.\nSerà Jordi Alberch, actual vicerector de Recerca, Innovació i Transparència, qui assumeixi com a rector en funcions fins que prengui possessió el guanyador del procés electoral.\nDesprés del consell, Dídac Ramírez ha fet balanç de la universitat que deixa.\nVa ser elegit rector el 2008 i fou reelegit quatre anys més tard.\nLi ha tocat navegar la nau de la UB en un moment molt complicat, amb una universitat agitada per les protestes contra el pla de Bolonya.\nAquest catedràtic de Matemàtica Financera i doctor en Filosofia ha hagut de combinar la seva visió científico-humanística del que han de ser els estudis superiors amb les exigències de rigor en la gestió dels números.\nI tot això en un context de retallades i de lògiques protestes en amplis sectors de la comunitat universitària.\nNomés arribar, va haver d'afrontar l'ocupació del rectorat pels estudiants, en una crisi que va gestionar amb mà esquerra.\nAvui, en el moment del comiat, ha subratllat l'esforç fet resoldre les urgències econòmiques i el paper de la UB com a agent social.\nLa UB tenia fa deu anys un dèficit acumulat de 82 milions d'euros i s'ha pogut reduir en prop de 30 milions.\nActualment, el pressupost corrent està equilibrat.\nNo ha estat fàcil, en uns anys en què la UB ha assolit la seva plena integració en l'Espai Europeu d'Educació Superior, un dels grans reptes de la universitat.\nTambé s'ha aprovat un ampli projecte de reestructuració de departaments i facultats.\nL'etapa de Ramírez s'ha caracteritzat per un reforçament del paper social de la universitat.\nA través de la Fundació Solidaritat de la UB s'ha engegat un programa de suport als refugiats (amb un primer curs adreçat a estudiants sirians, que ja n'aplega quinze), un programa de lloguer social a Torre Baró, un banc d'ADN de víctimes de la Guerra Civil, i la UB s'ha convertit en la segona de l'Estat en voluntaris socials.\nEl rector ha insistit en l'esforç que s'ha fet perquè cap estudiant que es trobés en una situació sobrevinguda (com la pèrdua de feina per part dels pares) hagués d'interrompre els seus estudis i que les famílies en situació de feblesa disposessin d'unes beques per no haver de costejar l'increment de les taxes.\nEl programa bkUB ha estat bàsic en aquest vessant social.\nEl rector també ha assenyalat que, segons l'enquesta d'inserció laboral elaborada per l'AQU 2014, la taxa d'ocupació dels titulats de la UB és del 83,4%.\nRamírez també ha estat el rector que ha fet aprovar pel claustre de la UB, per una quasi unanimitat, una declaració en suport al dret a decidir.\nEn l'obertura del curs del sistema universitari català, en presència del president Carles Puigdemont, va proclamar que la universitat sempre estaria al costat de les institucions catalanes.\nForta en els rànquings internacionals\nUna mostra gràfica del potencial de la UB la donen els rànquings internacionals.\nLa UB ocupa una posició mitjana de 126 (la Complutense de Madrid ocupa el 282) entre les universitats del món.\nEn alguns àmbits concrets, s'ha guanyat un lloc de lideratge.\nAixí, ocupa la 51-75 en medicina, que és una posició molt destacada.\nDisposa també de segells rellevants en qualitat científica, com el molt cobejat del HR Excellence Research, l'institut que avala la poca endogàmia en les contractacions.\nLa UB té en aquests moments un seguit de projectes en marxa, molt avençats, com la Clínica Psicològica al campus Mundet, que serà pionera, l'ampliació de la Facultat de Dret (amb una sala de simulacions de judicis) o el trasllat de la Facultat de Matemàtiques, que està al recinte històric, al campus de Pedralbes.\nDels que s'han culminat en aquest període, destaquen el parc de les Humanitats de Can Jaumandreu i l'Aulari de Bellvitge, mostra de la vocació metropolitana de la UB, que també es comprova al campus de l'Alimentació de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet.", "response": "Dídac Ramírez, rector de la UB, abandona el càrrec com a rector després de complir l'edat de jubilació. Fins que es rellevi el càrrec a les properes eleccions al rectorat, serà el vicerector qui l'assumeixi. El rectorat de Ramírez ha durat vuit anys, en els quals ha reforçat el paper social de la universitat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_100", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "La Sala Beckett ha programat un cicle dedicat a l’obra del dramaturg Josep Maria Miró del 24 de gener al 25 de febrer.\nEl cicle inclou l’estrena de la nova obra Olvidémonos de ser turistas -una coproducció amb el Teatro Español- escrita pel dramaturg expressament per a l’ocasió.\nTambé recupera l’espectacle Nerium Park i aprofundeix en el valor del conjunt de l’obra de Miró amb un curs, dues lectures dramatitzades de textos escollits per l’autor, dues xerrades sobre la seva obra i col·loquis postfunció.\nLes activitats estan programades conjuntament amb el Teatre Nacional de Catalunya, on el mes de maig es podrà veure Temps salvatge dirigit per Xavier Albertí.\nJosep Maria Miró ha escrit l’obra Olvidémonos de ser turistas expressament per l’ocasió.\nLa directora argentina Gabriela Izcovich i l’actriu Lina Lambert van proposar a Josep Maria Miró que escrivís un text que s’aixequés amb la participació de Barcelona, Madrid i Argentina.\nLa idea finalment es va materialitzar amb la Sala Beckett i el Teatro Español.\nEl repartiment es completa amb Pablo Viña, actor madrileny, i Eugenia Alonso i Esteban Meloni, actors argentins que han format part de la versió argentina d’El principi d’Arquimedes a Buenos Aires.\nA Olvidémonos de ser turistas una parella de Barcelona es troba de vacances a la ciutat de Foz do Iguaçu (Estat de Paranà, Brasil), a prop del punt conegut com La Triple Frontera, on hi ha la cruïlla entre Argentina, Brasil i Paraguai.\nEn aquesta geografia es produirà el xoc, al principi aparentment inofensiu, d’un matrimoni que porten junts gairebé trenta anys.\nLa irrupció d’un jove viatger solitari, que han conegut casualment en una de les rutes turístiques i que se’ls ha sumat espontàniament, serà el desencadenant d’una discussió quan la parella torna a l’hotel.\nPer la seva banda, Nerium Park es va estrenar al Grec Festival el 2014 però l’obra no va fer temporada posteriorment a Barcelona.\nDirigida pel mateix Josep Maria Miró, està protagonitzada per una parella, en Gerard (Roger Casamajor) i la Marta (Alba Pujol), que s’han traslladat a una flamant urbanització acabada de construir.\nSón joves, tenen feina i volen millorar socialment, però no haurà passat ni un mes de la seva arribada quan s’adonen que res és com s’esperaven que seria.\nL’obra transcorre en dotze escenes, cadascuna corresponent a un mes de l’any, i pren com a nom el baladre (del llatí Nerium oleander), un arbust ornamental i tòxic, àmpliament consensuat per habitar en aquestes noves urbanitzacions i zones de carretera.\nA part dels espectacles, el cicle comptarà també amb dues lectures dramatitzades escollides pel mateix Miró: Desig de Josep Maria Benet i Jornet (7 de febrer) i La benvinguda de Marc Guevara (21 de febrer).\nEl primer text de Benet i Jornet és, segons Miró, una peça fonamental i fundacional per entendre l’escriptura teatral d’avui, i serà dirigit per Jordi Prat i Coll.\nTambé, l’autor ha volgut mirar al futur amb un text de Marc Guevara, la primera obra d’un alumne sorgit de l’obrador de la Sala Beckett i que dirigirà Mònica Bofill.\nDesprés de cadascuna de les lectures, hi haurà un col·loqui postfunció.\nDesprés de Desig tindrà lloc una conversa amb Xavier Albertí, Sergi Belbel, Jordi Prat i Coll i Josep Maria Miró, mentre que La benvinguda es comentarà amb Toni Casares, Marc Guevara i Josep Maria Miró.\nAixí mateix, la primera serà impartida per Laurent Gallardo, traductor al francès de les obres de Miró, i portarà per títol Josep Maria Miró, un autor polític (2 de febrer).\nLa segona, Teatre i vida, (8 de febrer) serà una conversa entre Xavier Albertí i Josep Maria Miró, còmplices i amics.\nAlbertí dirigirà pròximament el text Temps salvatge de Miró, que s’estrenarà el mes de maig al TNC.\nMiró També serà present el dia 31 de gener a La prestatgeria de la Beckett, un col·loqui postfunció organitzat conjuntament amb tres clubs de lectura del Poblenou: el de la biblioteca Poblenou-Manuel Arranz, el de la biblioteca Xavier Benguerel i el de la llibreria NoLlegiu.\nEls espectadors hauran pogut llegir anteriorment el text per comentar-lo amb l’autor en acabar.\nEl dia 22 de febrer també es farà un col·loqui amb l’autor després de la funció de Nerium Park.\nEl cicle es completa amb un curs de Miró, Escriure teatre, avui, que va arrencar el passat 9 de gener i s’allargarà fins a finals de febrer.", "response": "Del 24 al 25 de febrer, la Sala Beckett rebrà Josep Maria Miró, on estrenarà l'obra que ha escrit per a l'ocasió, anomenada \"Olvidémonos de ser turistas\". Durant el cicle hi haurà espectacles, lectures dramatitzades d'obres que Miró considera imprescindibles, xerrades i col·loquis. El 31 de gener podrem tornar a veure Miró al col·loqui postfunció \"La prestatgeria de la Beckett\".", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2281", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "Alcaldes dels 22 municipis de la Costa Brava lamenten que Urbanisme hagi aprovat la moratòria que impedeix, durant un any, aixecar noves construccions a primera línia de mar sense comptar amb la participació dels ajuntaments.\nCritiquen també que la suspensió de llicències afecti petites parcel·les en zones ja construïdes i demanen analitzar cas per cas perquè es puguin fer excepcions.\nAquest dimecres el secretari d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, s'ha reunit amb els alcaldes i ha admès que hi ha hagut \"petits retrets\" però que era \"necessari\" aprovar la moratòria amb celeritat.\nSerra assegura que tant aquesta moratòria, com la segona prevista al febrer i la redacció del pla director s'ha de fer colze a colze amb el territori i ha avançat que s'arribarà fins \"al detall\" a l'hora de prendre decisions.\nSis dies després que la Comissió d'Urbanisme de Girona, reunida en sessió extraordinària, aprovés la moratòria que impedeix que s'aixequin noves construccions a primera línia de mar, Serra s'ha reunit amb alcaldes i regidors dels 22 municipis afectats per explicar-los el detall de la suspensió de noves llicències.\nEl secretari d'Hàbitat Urbà i Territori ha afirmat que durant la trobada hi ha hagut \"petits retrets justificats\" perquè els alcaldes no han conegut el detall de la moratòria fins que estava aprovada.\nTot i això, Serra justifica que aquesta mesura és \"necessària\" i s'havia d'aprovar com més aviat millor.\nL'objectiu del Departament era evitar que tirin endavant noves urbanitzacions mentre s'elabora el pla director urbanístic que determinarà en quines zones es pot acabar construint.\nAquesta primera moratòria –se n'aprovarà una segona al febrer que anirà més enllà dels 500 primers metres del litoral- abasta 1.120 hectàrees de la Costa Brava on s'hi podrien construir milers d'habitatges.\n\"S'ha fet difícil poder parlar amb ells abans però és obvi que ara totes les decisions es prendran conjuntament\", ha dit Agustí Serra.\nEls alcaldes estan queixosos per no haver pogut participar en els criteris de la moratòria i, a més, alerten que també afecta petites parcel·les que es troben incloses en zones ja construïdes.\nPer això, han demanat a Serra es puguin fer excepcions en casos, per exemple, de sectors ja edificats on només s'hi vol aixecar alguna construcció més.\n\"Si cal esmenar, esmenarem aquestes qüestions menors de més detall, òbviament\", ha respost Serra que afegeix que els ajuntaments hauran d'aportar la documentació necessària perquè es pugui decidir si són casos \"justificats\" per excloure'ls de la suspensió de llicències.\n\"Entrarem al fons de la qüestió i arribarem al detall\", ha garantit Serra que exposa que això no afectarà la moratòria, ja publicada al DOGC el 18 de gener.\nLa mesura implica que no es poden tramitar ni projectes d'urbanització ni de reparcel·lació i que els ajuntaments tampoc poden atorgar llicències per començar noves edificacions en els sectors i sòls afectats per la suspensió.\nSí que es poden tramitar reformes i ampliacions de construccions existents i projectes que afectin solars no edificats dins dels teixits urbans històrics.\nDurant la trobada també han començat a perfilar com serà la segona moratòria que la comissió preveu aprovar el 13 de febrer, quan doni llum verda a l'avançament del nou pla director.\nSegons ha explicat Serra, els criteris més enllà dels 500 metres no seran tan restrictius com la que afecta la façana marítima del litoral gironí però tindran en compte aquelles parcel·les encara no construïdes que estiguin situades en zones en pendent o que provoquin impacte paisatgístic.\nNo són depredadors del territori\nL'alcalde de Begur, Joan Loureiro, ha subratllat que és un dels municipis més afectats per la moratòria i ha reivindicat que els alcaldes fa temps que pressionen la Generalitat per aplicar una moratòria que eviti la construcció de noves urbanitzacions a la Costa Brava.\nPer això, lamenta que l'opinió pública atribueixi la mesura adoptada per Urbanisme a la pressió de plataformes ecologistes mentre la imatge projectada dels alcaldes sigui de gairebé \"depredadors del territori\".\n\"Som els qui realment estem intentant posar ordre als municipis i amb projectes heretats d'anterior planejaments\", ha dit.\nEn la mateixa línia, Serra ha recordat que el Departament va començar a treballar en el nou planejament per intentar desclassificar sòls on fins ara s'hi podia construir l'any 2015 perquè és una necessitat \"de país\".", "response": "Després de l'aprovació de la moratòria de suspensió de llicències de construcció davant del mar a la Costa Brava, 22 ajuntaments han criticat que no es va comptar amb la seva opinió. També demanen que es facin excepcions per a llicències de construccions ja fetes, per a les quals cal aportar la documentació necessària per estudiar l'excepció de cada cas.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_555", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "La nova novel·la de l’escriptor i enigmista Màrius Serra, Fora de joc a Montserrat, en què fa tàndem amb l’expert en jocs Oriol Comas, ambienta l’acció en aquest paratge tan espectacular, el massís de Montserrat, i la vida dins l’abadia.\nÉs el tercer títol de la sèrie Comas i Coma, després de La novel·la de Sant Jordi i Jugar-s’hi la vida.\nLes dues primeres les va publicar Amsterdam, i aquesta tercera arriba amb el segell Empúries.\nLa història se situa després de la pandèmia, en un moment en què el monestir vol revitalitzar les activitats culturals.\nEn aquest context, l’Oriol Comas –personatge– convoca alguns dels experts en jocs de més prestigi mundial per establir un cànon, el dels cent jocs de taula més bons de la història.\nL’aplec pren el nom de Ludocànon.\nPerò el primer vespre, quan tots quinze jutges són a punt de sopar, un monjo apareix penjat en una de les habitacions de l’hotel abat Cisneros.\nI no serà l’últim.\nÉs curiós que la muntanya més coneguda de Catalunya, geològicament tan extraordinària i vistosa i amb una abadia tan important per a la cultura i la llengua catalanes, hagi estat l’escenari de tan poques novel·les.\nMàrius Serra ho atribueix sobretot al fet que Montserrat intimida.\nPer una banda, és carregada de símbols intocables i, per una altra, hi ha el perill de banalitzar-la.\nAmb tot, Serra relata Fora de joc a Montserrat a partir del gènere negre –una condició establerta per a la sèrie Comas i Coma– i converteix en narradora protagonista una jove a la trentena, la Sol.\n“Té el comandament absolut de la història, és disruptiva i desacomplexada i l’he bastida des d’una òptica lingüística, per marcar el salt generacional.”\nLa Sol, juntament amb el seu xicot, el periodista Garota, un boomer, comencen a trobar indicis que els crims tenen relació amb uns fets que van passar als anys setanta a l’Escolania.\nEl relat del present que fa la Sol –és la primera vegada que Serra fa protagonista i narradora una dona jove– es combina amb uns relats amb narrador omniscient, ambientats a la dècada dels setanta, el primer dels quals és inspirat en el començament de Laia, de Salvador Espriu.\nEn un altre moment, també hi ha una referència a Soleiada, de Joan Maragall.\nÉs d’aquesta manera que la novel·la, segons Serra, aconsegueix d’agafar fondària.\nL’escriptor no ha defugit un tema espinós com els abusos a menors que han marcat aquestes darreres dècades les congregacions eclesiàstiques de tot arreu –ahir, Le Monde va publicar un escàndol majúscul a l’estat francès, i el 2019 l’abat de Montserrat es va disculpar públicament pels abusos que es van cometre els anys setanta a l’abadia.\nApareixen en la novel·la, però són un argument secundari.\nLes motivacions criminals no provenen dels abusos, tot i que la Sol en té sospites.\nMàrius Serra té una experiència molt viscuda a Montserrat; hi anava, ja a disset anys, i s’instal·lava a les cel·les a escriure.\n“És un homenatge a Montserrat, un lloc culte i rebel, que va ser i és”, diu.\nLa sèrie Comas i Coma té la singularitat que tot i que les novel·les són escrites per Màrius Serra, Oriol Comas li fa de partenaire a dos nivells: apareix com a personatge de ficció i participa de l’elaboració de la trama i dels jocs de taula que apareixen en cada títol.\nEl llibre també rubrica el retorn de Màrius Serra al Grup 62: ara fa quatre anys, l’escriptor es va “passar” al grup Som, començant a publicar amb Amsterdam.\nPerò, segons Serra, la relació no ha acabat de funcionar.\nPer això, aquest tercer lliurament de la sèrie ja es publica amb Empúries.\nPer una altra banda, la relació amb el Grup 62 ha estat molt bona també arran de la traducció al català actual del Tirant lo Blanc feta per Serra, volum del qual ja se n’han venut més de cinc mil exemplars.\nPodeu comprar Fora de joc a Montserrat a la Botiga de VilaWeb", "response": "La nova novel·la de Màrius Serra, “Fora de joc a Montserrat”, de la sèrie “Comas i Coma”, és de gènere negre. La Sol és la narradora i protagonista de la història, que tracta sobre crims, i fins i tot esmenta els abusos a menors per part de l'església. Aquest llibre el publica l'editorial Empúries després d'haver publicat els anteriors Amsterdam.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_866", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "L’equip de govern de l’Ajuntament de Castelló aprovarà en una Junta de Govern Local extraordinària convocada per a aquest divendres el document del Pla General Estructural (PGE) resultant després de la resolució d’al·legacions de la segona exposició al públic, així com la seua elevació a la Comissió Territorial d’Urbanisme per a la seua valoració i aprovació.\nEs preveu que l’acord de la Junta de Govern es porte a ple el 28 de juny, després de celebrar-se prèviament la comissió plenària i la junta de portaveus pertinents.\n“Estem fent els passos decisius perquè Castelló tinga aprovat com més prompte millor el Pla General que tant necessita”, ha ressaltat l’alcaldessa, Amparo Marco.\n“Ha sigut una tramitació llarga i complexa, però ja estem al final del procés perquè Castelló dispose de l’ordenament urbanístic que restituïsca la legalitat urbanística, aporte seguretat jurídica i siga focus d’atracció d’inversions i generador d’oportunitats”, ha explicat.\n“El Pla General és un projecte de ciutat que serà clau per a la recuperació social i econòmica de Castelló i estem avançant perquè siga una realitat enguany”, ha recordat Marco, en línia amb les declaracions realitzades la setmana passada després de la reunió amb el conseller d’Obres Públiques, Arcadi España, en la qual es va reforçar la col·laboració entre Ajuntament i Generalitat per a l’impuls definitiu abans de final de 2021 al nou Pla General.\nEl regidor d’Urbanisme, José Luis López, per part seua, ha detallat que “després de l’aprovació provisional del Pla General Estructural en el ple de juny, s’elevarà a la Comissió Territorial d’Urbanisme per a la seua valoració i aprovació”.\n“Paral·lelament, l’Ajuntament continua treballant en l’estudi de les al·legacions al Pla d’Ordenació Detallada (POD), perquè una vegada es tinga resposta de la comissió territorial sobre el PGE, donar compte al ple i en aqueixa mateixa sessió aprovar la resolució d’al·legacions del POD, donant per aprovat el Pla General de manera definitiva”, ha indicat López.\nEl segon tinent d’alcaldia i regidor de Transparència i Bon Govern, Ignasi Garcia, ha assegurat que “la votació que farem el pròxim 28 de juny ens aproxima a aconseguir el repte de transformar Castelló i de crear una ciutat cohesionada urbanísticament, que preveu el seu desenvolupament industrial i que protegeix el nostre territori”.\nPer al regidor, aquest Pla General “donarà estabilitat jurídica a propietaris i empreses”, la qual cosa el converteix en “un revulsiu econòmic per a la nostra ciutat”.\nGarcia ha recordat que “el plantejament urbanístic que heretem en la passada legislatura, un planejament tombat per la justícia, no donava lloc a dubtes: feia falta una nova ordenació que tinguera una mirada humana, pensada per a les persones i amb la inclusió com a objectiu, per a protegir el territori i per a facilitar el desenvolupament econòmic, característiques comunes d’aquest Pla General”.\n“Des de l’Acord del Grau sabíem que el principal repte que teníem era l’aprovació del Pla General de Castelló i que aqueix repte aniria més enllà de la primera legislatura.\nHui podem celebrar que estem més prop d’aconseguir-ho”, ha destacat el segon tinent d’alcaldia.\n“Amb l’aprovació en la Junta de Govern Local encarem l’última fase d’un nou urbanisme que acosta a Castelló a una ciutat més verda, sostenible i compacta, que garanteix el dret a l’habitatge dels seus ciutadans, i que ens allunya del model urbanístic depredador i especulador de l’etapa del PP”, ha afirmat el tercer tinent d’alcaldia, Fernando Navarro.\n“El nou planejament situarà a Castelló en el grup de ciutats europees més progressistes, desclassifica 11,5 milions de metres quadrats de sòl urbanitzable, i es presenta com una oportunitat per a reactivar les seues activitats agroalimentàries, protegir el seu cinturó verd i frenar l’abandó de la nostra horta”, ha afegit Navarro, ressaltant també que suposa “una aposta per la rehabilitació i l’eficiència energètica com a motors de la recuperació econòmica”.", "response": "Aquest divendres, l'Ajuntament de Castelló aprovarà el PGE i esperen que es porti a ple el 28 de juny. Amb aquest Pla, Castelló tindrà ordenament urbanístic, seguretat jurídica i generarà oportunitats per a inversors. Això proporcionarà desenvolupament industrial i econòmic a la ciutat. El Pla li permetrà entrar al grup de les ciutats europees més progressistes.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1416", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "El president de l’Autoritat Portuària, Sixte Cambra, ha estat aquest dijous objecte d’un escorcoll per part de la Guàrdia Civil en el marc de l’operació Pika.\nEl màxim responsable del Port de Barcelona, càrrec al qual va accedir el 2011 amb l'aval d'Artur Mas, sempre ha format part de l’entorn convergent i els seus lligams d’amistat personal amb l’expresident són ben coneguts.\nSortit de la factoria de directius d’Esade, va ser el director general del grup tèxtil Vilà.\nL’any 1990, va ser un dels fundadors, junt amb Luis Conde, de Seeleiger&Conde, la firma caçatalents que va tenir entre els seus fitxatges ni més ni menys que l’ex-presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre.\nSixte Cambra (Barcelona, 1952) va saltar al primer pla de l’actualitat el 1989 com a candidat a la presidència del Barça.\nCatalunya tenia aleshores tres règims.\nEl pujolisme a la Generalitat, on Jordi Pujol conservava una hegemonia sense contrapesos.\nD'altra banda, el poder socialista dominava a l’àmbit municipal.\nI finalment, al Barça regnava Josep Lluís Núñez, el constructor sense gaires manies que havia construït un imperi immobiliari i havia guanyat contra pronòstic les eleccions al club de l’any 1978, arrabassant el control de l’entitat a la burgesia tradicional i suaument catalanista dels Montal i De Carreras.\nDes de l’entorn de CiU sempre es va considerar el Barça com un objectiu a conquerir.\nPer l'ex-secretari general de la Presidència, Lluís Prenafeta, fer-se amb la presidència del club era una obsessió.\nL’operació Cambra va ser la més elaborada i va forçar un Núñez autoritari i amb pèssimes relacions amb Pujol a concórrer a unes eleccions disputades.\nL’actual president del Port de Barcelona va perdre aquelles eleccions, però des d’aleshores va esdevenir un cap de pont rellevant en la voluntat de CiU de solidificar les seves arrels en el món de la burgesia, on topava amb resistències.\nCambra va ser integrat finalment en la directiva de Núñez com a vicepresident, dins dels pactes entre les diverses famílies culers.\nEl 1999, amb el nunyisme en plena decadència i Joan Laporta fent una oposició dura, va abandonar la junta.\nLa pèrdua d'un set decisiu\nCal dir que Cambra ha protagonitzat algunes de les batalles electorals més sorprenents dins de les institucions del patriciat català.\nPresident del Reial Club de Tennis Barcelona, el novembre del 2009 va haver d’enfrontar-se a un contrincant en una entitat que només havia celebrat eleccions dos cops en 109 anys.\nEl va vèncer Albert \"Beto\" Agustí.\nAquella va ser una derrota que va coure especialment Cambra perquè es va veure obligat a deixar la direcció del Trofeu comte de Godó, que organitzava des de feia 23 anys.\nAquí el va substituir Albert Costa, capità de la selecció espanyola a la Copa Davis.\nEls seus crítics l’acusaven d’una gestió poc transparent i argumentaven que calia limitar mandats.\nTecnocràcia i discreció\nCambra es va incorporar plenament a la política com a senador per Barcelona en les llistes de CiU (1993-2004).\nNo va ser una figura menor.\nVa dirigir l’àrea econòmica del grup a la cambra alta i durant una legislatura va presidir la comissió d’Hisenda.\nHa estat present en molts dels grans esdeveniments de la ciutat, com els Jocs Olímpics, com a director de l’Estadi Olímpic.\nPerò el cert és que Cambra ha estat sempre un home discret.\nI en el si de l’univers convergent, pel seu tarannà, més còmode amb la CDC pragmàtica de temps passats que no pas amb l’actual línia sobiranista dels seus hereus.\nTecnòcrata abans que res, la seva gestió al port ha merescut elogis (el 2015 va incrementar els seus beneficis en més d’un 6% amb la Xina com a primer soci comercial).\nEn el terreny polític, ha mantingut un perfil volgudament baix, evitant entrar en polèmiques o declaracions massa ideològiques.\nA una pregunta en una entrevista sobre la independència i la possible sortida de l'euro, va respondre assegurant que \"en els cercles empresarials, la sortida de Catalunya de la zona euro no és ni plantejable\".", "response": "Sixte Cambra va ser candidat a la presidència del Barça i vicepresident de la directiva de Nuñez fins al 1999. Va organitzar durant 23 anys el Trofeu comte de Godó, va ser senador de CiU i mai no ha estat partidari que Catalunya abandoni la zona euro. Com a actual president de l'Autoritat Portuària, ha estat escorcollat per l'operació Pika.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2037", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha anunciat que es crearà una xarxa de sensors químics per determinar quan hi ha risc per la població davant d'un possible núvol tòxic.\nEls sensors s'instal·laran entre les empreses i els nuclis habitats.\nEl conseller ho ha apuntat després de la reunió que ha mantingut amb alcaldes del Camp de Tarragona i agents econòmics i socials per avançar en una nova gestió de les emergències químiques, i que s'ha celebrat aquest divendres a la seu del 112 a Reus.\nTambé ha proposat que tots els accidents químics que es produeixin al complex petroquímic de Tarragona es facin públics a través d'un nou sistema informàtic, que ofereixi \"informació permanent, no només davant d'una emergència.\nBuch ha definit els sensors com a \"elements de detecció anticipada d'una emergència química\".\nLa proposta llançada pel conseller pretén perimetrar tot el polígon petroquímic i situar-los entre la indústria i els nuclis habitats.\nEls aparells \"analitzaran permanentment la qualitat de l'aire per saber si hi ha algun element tòxic a l'aire i poder treballar amb previsió\", ha concretat Buch, que després ha matisat que no s'analitzarà \"la contaminació\", sinó \"l'emergència\", amb la voluntat de tenir la informació de manera immediata.\nEl subdirector general de Protecció Civil, Sergio Delgado, ha indicat que es tracta d'un \"sistema complementari\" a la xarxa de punts de detecció de contaminació ambiental que ja hi ha.\n\"Es buscarà la detecció de substàncies perilloses, que tinguin una afectació immediata aguda\", ha valorat.\nCom a exemples ha posat tòxics, components orgànics volàtils o substàncies inflamables.\n\"No monitoritzarem la qualitat de l'aire.\nEns volem dotar d'eines per, amb independència dels avisos, saber si tenim una situació d'emergència\", ha puntualitzat.\nAmb tot, Buch no ha ofert un calendari sobre la implementació d'aquest sistema.\nNou sistema informàtic i nou Plaseqta\nBuch també ha posat damunt la taula la proposta de crear un sistema informàtic que publiqui \"'online' i 'on time'\" tots els accidents que es produeixin al complex petroquímic de Tarragona.\nLa intenció és fer \"un reforç de la informació pública\".\n\"La informació ha de ser permanent, no nomes davant emergència\", ha reiterat.\nDe cara als avisos a la població, ha tornat a indicar que es demanarà a l'Estat la transposició de la directiva europea per implementar el sistema Cell Broadcasting, que permet avisar la població d'una determinada zona de situacions d'emergència mitjançant missatges SMS.\nLa idea ja es va llançar l'endemà mateix de l'explosió a IQOXE.\nTot i això, Buch ha reconegut que encara no s'ha parlat amb l'Estat sobre aquesta qüestió.\nSobre la gestió de les emergències, el titular d'Interior ha manifestat l'interès per recuperar el Plaseqta, que retornaria al Camp de Tarragona les competències per respondre a incidents químics.\n\"El Plaseqta no estarà integrat en el Plaseqcat, tindrà una autonomia pròpia\", ha assegurat.\nBuch espera que s'aprovi \"en les properes setmanes\", i \"molt probablement\", la direcció recaurà en el delegat del Govern al Camp de Tarragona, acompanyat d'un equip d'experts en emergències químiques, i la gestió es farà des de l'edifici del 112 de Reus.\nAmb el retorn de la gestió al Camp de Tarragona, Buch és partidari de reforçar el rol i implicació dels municipis en la presa de decisions.\nEn aquesta línia ha assenyalat que cal \"revisar i implantar plans municipals d'emergències\".\n\"Els ajuntaments han de redactar i analitzar els riscos que hi ha, i alhora preveure les actuacions que han de tenir\", ha comentat.\nTambé ha defensar la necessitat d'avaluar i simplificar els criteris d'activació de les sirenes de risc químic.\nUna revisió que es farà de la mà dels alcaldes, i que requerirà la participació de la població.\nFinalment, el responsable d'Interior ha indicat la voluntat \"durant aquest any\" d'implementar un sistema de protecció dels Bombers, per tal que puguin \"\"fer relleus\" o una neteja dels equipaments, per \"vetllar per la seva seguretat dels que treballen 'in situ'\".\nPer Buch, tot plegat ha de permetre \"anar cap a la singularitat\" del Camp de Tarragona en matèria de risc químic i oferir \"més preparació i expertesa en la gestió\".\nRicomà celebra recuperar el Plaseqta\nL'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha celebrat la recuperació del Plaseqta per la gestió de les emergències químiques des del territori i ha demanat celeritat en l'activació de les mesures que ha presentat Buch.\n\"És un bon pas recuperar-lo, exigirem que es faci de pressa\", ha afirmat Ricomà.\nD'altra banda, els sindicats UGT i CCOO han denunciat la \"desinversió\" de les empreses químiques i han subratllat que tot i que les condicions laborals no són \"dolentes\" hi ha \"precarització\" en les plantilles.", "response": "Miquel Buch ha anunciat aquest divendres a Reus la creació d'una xarxa de sensors que analitzen permanentment la qualitat de l'aire i ens permeten saber quan hi ha risc de núvols tòxics. Aquests sensors d'emergències químiques complementaran la xarxa de detecció de contaminació. Buch ha anunciat que vol recuperar el Plaseqta.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1052", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "Discurs institucional del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, després de la tradicional ofrena a Lluís Companys.\nSense donar pistes sobre la resposta que ha de donar demà a Mariano Rajoy sobre la declaració de la independència, Puigdemont ha volgut deixar clar que a Companys se'l va afusellar seguint la \"legalitat vigent\" i que hi ha veus del PP -missatge dirigit a Pablo Casado- que es \"vanaglorien\" de l'assassinat de l'expresident de la Generalitat, l'únic mandatari europeu afusellat pel feixisme.\nPuigdemont ha volgut arrencar dient que la figura de Companys no ha rebut el tracte que mereix per part de l'Estat.\n\"Hi ha un brot feixista amb total impunitat\", ha destacat el president de la Generalitat.\n\"Buscarem sempre la llibertat de tots i cadascun dels ciutadans\", ha indicat sobre un PP que es \"vanagloria\" de l'afusellament de l'expresident de la Generalitat republicana.\n\"Tinguem sempre ben present: contra la violència, civisme; contra els insults, respecte; contra la indignitat dels qui calumnien l'escola, la dignitat dels mestres.\nVal més el valor dels vots que el de la borsa\", ha indicat en referència, també, al degoteig de canvis de seus socials d'empreses que està vivint aquests dies Catalunya arran de la inestabilitat política oberta després de l'1-O.\n\"Reiterem el compromís amb la pau, el civisme, la serenor, la fermesa i la democràcia, ha apuntat dirigint-se a Rajoy.\nMissatges de Forcadell i Colau\nLa presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha assegurat que no es pot \"oblidar la història de Catalunya\" en el moment present.\n\"Les dificultats s'han resolt gràcies a la voluntat de la gent\", ha destacat després de fer l'ofrena.\n\"Sempre s'ha avançat gràcies a l'empenta dels ciutadans, i segur que així ho farem ara\", ha ressaltat.\n\"Hem de reclamar diàleg i serenor, i també solucions polítiques a conflictes que són polítics i no judicials.\nS'ha de respectar l'altre\", ha apuntat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha demanat el cessament de Pablo Casado.\n\"En aquests moments no hi caben més piròmans\", ha assenyalat Colau.\nLes visions contraposades de PDECat i CUP\nLa coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ha demanat fer confiança a Puigdemont i ha indicat que ara no és moment d'obrir debats públics, en referència al ple extraordinari que demana la CUP per tal de proclamar la independència.\n\"Segur que la resposta del president estarà a l'alçada\", ha apuntat Pascal, que ha donat per fet que Puigdemont tornarà a apel·lar al diàleg quan respongui a la Moncloa.\nLa dirigent nacionalista ha volgut deixar clar que es complirà el mandat del referèndum i ha reiterat que el compromís del seu partit és \"molt ferm i molt clar\".\n\"No pot ser que no passi res\", ha apuntat Gabriela Serra, diputada del anticapitalistes.\nTambé ha considerat que en cap cas el president català acabarà fusellat.\n\"Si fos així, abans n'hi hauria hagut molts més\", ha destacat Serra.\nDemòcrates insisteix: fer la declaració\nDemòcrates, representats aquest diumenge per Núria de Gispert i Gerard Ardanuy, han demanat a Puigdemont que estigui \"a l'alçada de la gent\" i declari la independència com a resposta a Rajoy.\n\"Ens amenaces amb tot, també amb l'exèrcit\", ha assegurat De Gispert, que ha indicat que Catalunya \"només té la pau\".\n\"La Unió Europea ha de sentir la veu dels catalans\", ha destacat l'expresidenta del Parlament.\nArdanuy, regidor dels democristians independentistes a Barcelona, ha demanat a Ada Colau que \"surti de l'equidistància\" en un la moment en què Espanya té \"la força\" i Catalunya disposa de la \"raó\".\nLi ha ofert estabilitat per tal que no caigui en les \"amenaces\" del PSC.\nEl PSC demana eleccions\nSalvador Illa, secretari d'organització del PSC, ha liderat juntament amb l'expresident José Montilla la delegació dels socialistes al monument a Lluís Companys en absència de Miquel Iceta, que no ha vingut \"per motius d'agenda\".\nIlla ha trobat \"desafortunades\" les comparacions que va fer Pablo Casado entre Puigdemont i l'expresident afusellat, i ha indicat que no les comparteixen.\nEl dirigent socialista ha reclamat al màxim dirigent català que convoqui eleccions i que respongui la \"veritat\" a Rajoy: que no hi va haver declaració d'independència.\n\"Fora de l'estat de dret no hi ha garanties possibles\", ha ressaltat.", "response": "Després de comparar Companys amb Puigdemont, aquest acusa Casado de presumir del final de l'expresident de la Generalitat afusellat pel feixisme. Forcadell ha demanat respecte i solucions polítiques, mentre Colau ha demanat la dimissió de Casado. Altres partits, en canvi, demanen a Puigdemont que no esperi una resposta de la Moncloa i declari la independència.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_456", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "El Tribunal de Comptes espanyol ha citat a declarar demà tots els consellers del govern Puigdemont i alts càrrecs de l’executiu.\nUn total de vint-i-nou persones que s’enfronten a la petició de la fiscalia de pagar la suposada despesa del referèndum.\nLa magistrada Margarita Mariscal de Gante va descartar que els pogués ser imputada la despesa de l‘operació Copèrnic, que es va calcular que fou de 87 milions, tal com demanaven Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes por la Constitución.\nAquestes dues entitats espanyolistes pretenien, doncs, que els demandats sufraguessin el cost de la repressió.\nEn aquesta primera vista no cal que hi assisteixin els vint-i-nou demandats.\nSón el president Carles Puigdemont; el vice-president Oriol Junqueras; els consellers Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret; els ex-consellers Santi Vila i Neus Munté; i els càrrecs i ex-càrrecs del govern Amadeu Altafaj, Natàlia Garriga, Ignasi Genovès, Jaume Mestre, Antoni Molons, Joaquim Nin, Eva Maria Pardo, Teresa Prohias, Albert Royo, Jordi Serra, Francesc Sutrias, Josep Vidal, Rosa Vidal i Aleix Villatoro.\nA la vista, hi assistiran els representants dels serveis jurídics de la Generalitat i els advocats.\nLa fiscalia anunciarà quina quantitat els demana per l’1-O i probablement la magistrada Mariscal de Gante donarà quinze dies perquè els demandats aportin una fiança.\nAixí mateix, es determinarà la relació individualitzada i el responsable de cada despesa.\nUna volta passi el termini, si no s’ha aportat la fiança imposada, s’embargaran béns dels demandats.\nLa causa oberta al Tribunal de Comptes arriba pràcticament un any després d’haver començat el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol.\nJunqueras, Rull, Romeva, Turull, Forn i Bassa ja compleixen penes de presó per una presumpta malversació, mentre que als exiliats els acusen també del mateix delicte, a més de sedició.\nAixí mateix, la majoria de càrrecs del govern investigats ja són processats al jutjat 13 de Barcelona i pendents de judici.\nAra aquest polèmic tribunal pretén fer-los pagar unes suposades despeses de l’1-O que la Generalitat sempre ha al·legat que no existeixen, perquè no van destinar-se diners públics a l’organització del referèndum.\nEl Tribunal de Comptes ja va condemnar l’ex-president Artur Mas, els ex-consellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs a pagar 4,94 milions d’euros per l’organització del 9-N.\nTots quatre ja havien estat condemnats i inhabilitats per desobediència, però el Tribunal de Comptes va fer-los pagar les despeses del 9-N, la major part de la qual era la compra dels ordinadors utilitzats durant la consulta que després es van reutilitzar a les escoles públiques.\nLa investigació del Tribunal de Comptes se centra en presumptes despeses vinculades al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per a la creació de pàgines web, aplicacions, plataformes i programes informàtics, a més de l’ús de 2.259 locals habilitats com a punts de votació; o bé publicitat institucional, com la campanya anomenada ‘Civisme’.\nTambé s’analitzarà si es van destinar fons públics al subministrament de butlletes de vot, cens electoral, cartells i cartes certificades, confiscats a les naus de l’empresa Unipost, juntament amb l’acció exterior desenvolupada per la Generalitat en favor del procés independentista.\nLa Generalitat va al·legar que el Ministeri d’Hisenda espanyol pagava i paga els proveïdors i que per tant era ‘materialment impossible de destinar fons a preparar el referèndum’.\nEls serveis jurídics del govern van afegir que l’ex-ministre d’Hisenda espanyol Cristóbal Montoro va afirmar que l’execució del referèndum del Primer d’Octubre i els actes preparatoris no havien estat finançats amb fons públics.\nEl govern també va negar haver fet cap encàrrec a Unipost i al CTTI i que l’ús de locals públics l’1-O els causés cap dany.\nEl recurs també contravenia la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) pel que fa al pagament de la campanya ‘Civisme’.\nLa Generalitat considera que forma part de la publicitat institucional i no de comunicació pública de serveis, per la qual cosa entén que la CCMA reclamava les factures emeses.", "response": "Demà han estat cridats a declarar alguns dels 29 participants a l'1-O, a qui la Fiscalia els ha demanat que paguin les despeses del referèndum. Es calcula que la xifra pot pujar als 87 MEUR. La Generalitat assegura que les despeses no van anar a compte de diners públics, i Cristóbal Montoro ha confirmat aquestes dades.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1742", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) 2017 arrenca avui a la seu de CCOO amb una conferència inaugural a càrrec d'Albert Om amb el títol \"I en l'interval, qui té el poder?\".\nAlbert Om s’ha servit precisament de Gramsci per referir-se al moment actual i ha alertat del perill de quedar-se en l’interval on apareixen els monstres entre el vell món que mor i el nou món que encara no arriba.\nOm ha parlat del referèndum i ha posat en dubte la dada del 80% que vol votar: “Sé que els del ‘sí’ volen votar, però això és un 48, 50%.\nPerò i el 30% restant?\nOm ha centrat la seva intervenció en definir el poder a partir d'un seguit de claus.\n\"El poder és discret i endogàmic\", ha apuntat, i ha criticat la \"promiscuïtat excessiva\" entre el periodisme i el poder polític.\n\"A vegades sembla que uns voldríem estar en el lloc dels altres\", ha lamentat.\n“A ningú li agrada reconèixer que té el poder”, ha continuat.\n\"Si tens poder has de fer veure que no és cosa teva, que hi ha algú que en té més\".\nEn aquest sentit, el poder consisteix en part a mantenir-lo, més que no pas a exercir-lo.\n\"La norma principal és que no passi res, que tot continuï igual.\nSi les coses canvien, pot ser que et deixin d’anar bé les coses.\n\"L’interval, l’interregne és una partida d’escacs que sovint es fa lenta.\nEls canvis en el poder són lents\".\nLa crisi ha posat sota el focus el poder.\nConcretament al poder econòmic, que encara que hagi vist \"perillar la seva cadira\", també ha guanyat força.\nOm també ha fet referència als moviments socials que han marcat l'agenda del poder.\nEls desnonaments, els refugiats...\n\"Portem molts anys fent un discurs contra els polítics i ara hauríem de començar a fer un discurs a favor: la majoria de polítics són aquí per servir els ciutadans i ho hauríem de dir\", ha explicat Om.\nI també pel que fa al periodisme, la majoria dels quals fa bé la seva feina.\nPodeu recuperar la conferència inaugural aquí:\nPluralitat d'esquerres i més interrogants que certeses\nLa UPEC pretén, durant les jornades que se celebren fins al 7 de juliol, ajudar a \"pensar el nou món en clau progressista\", \"acceptar les discrepàncies en aquest exercici\" i \"saber forjar consensos i aliances que permetin no només pensar aquest nou món, sinó construir-lo\".\n\"Assistim a la fi de la por en molts àmbits\", ha assegurat, referint-se a l'eclosió de Podem, a les primàries internes del PSOE i la victòria del seu candidat amb menys suports de l'estatus quo, i fins i tot a la revolta de les bases del PDECat per condicionar el naixement del partit.\nLa conferència inaugural, de fet, anirà a càrrec del periodista Albert Om, amb el títol \"I en l'interval, qui té el poder?\", per bé que també conversaran el segon dia el catedràtic Vicenç Navarro amb el periodista Any Robinson, així com l'últim dia l'historiador Josep Fontana, el geògraf Raimon Obiols, el filòsof Toni Domènech i les historiadores Soledad Bengoechea i María Cruz Santos rememoraran la revolució bolxevic de fa un segle, o en la conferència final es podrà escoltar el líder d'Anova, Xosé Manuel Beiras.\nMalgrat l'estricta actualitat i rellevància del moment polític, el procés no protagonitza teòricament cap de les conferències, però segur que es farà sentir en la taula rodona que unirà Xavier Domènech (En Comú Podem), Marta Rovira (ERC), Núria Parlon (PSC) i Anna Gabriel (CUP), o en els \"debats republicans\" entre el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, i el president de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras.\nPer fi, sosteniment econòmic\nProbablement, l'optimisme de Serrano també es deu al fet que, malgrat que, entre el 2011 i el 2016, la UPEC va haver de resistir amb grans dosis de \"voluntarisme\" després que es tallessin que les fonts de finançament públic de la Generalitat o l'Ajuntament de Barcelona, aquesta edició ja compta amb el suport d'aquest consistori i el de la Diputació de Barcelona, amb els quals s'han firmat dos convenis per a tres anys.\nAmb els nous recursos, la universitat ha renovat el lloc web i pretén començar a organitzar activitats durant l'any i no només el juliol.", "response": "La conferència d'Albert Om \"I en l'interval, qui té el poder?\" a la UPEC, ha fet referència al referèndum, als desnonaments o als refugiats per definir el poder. Serrano opina que la UPEC és necessària per obrir debats i pensar en les claus del nou món progressista. La UPEC compta amb el finançament de la Generalitat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1962", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "Un grup d'emprenedors afrocatalans ha presentat aquest matí a Santa Coloma de Gramenet un club per crear empreses a l'Àfrica.\nLa iniciativa de la Fundació Nous Catalans pretén que el col·lectiu de 80.000 catalans d'origen africà faci de ''pont'' amb els empresaris del Principat, segons Àngel Colom, director general de la Fundació Nous Catalans de Convergència Democràtica de Catalunya.\nAquest club ja té en marxa dues iniciatives que passen per celebrar dos fòrums durant els pròxims sis mesos: un dedicat a les oportunitats de negoci de Guinea Conakry i un altre en relació amb el continent africà.\nÀngel Colom ha recordat que el continent africà ha estat històricament un continent ''martiritzat'' durant molts de segles però ara és un territori ''molt viu que creix'' i per tant hi ha moltes oportunitats de negoci per a les empreses catalanes.\nL'origen del Club d'Emprenedors i Emprenedores Afrocatalanes (Ceieac) té com antecedent el congrés de l'espai afrocatalà que es va celebrar el maig del 2012 per iniciativa de la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya.\nAquest congrés va servir per posar en contacte els diferents afrocatalans, molts d'ells empresaris, que van decidir constituir aquest Club d'Emprenedors per fer-se un lloc com interlocutors econòmics al Principat.\nEn aquella reunió del maig, a més d'assumir aquest objectiu de crear aquest 'lobby', es va decidir també posar en marxa dos Fòrums per oportunitats de negoci: un, el Fòrum sobre perspectives econòmiques i oportunitats de negoci per a l'empresariat català a la República de Guinea Conakry, que es farà durant l'octubre, i un altre, el Fòrum de Cooperació Empresarial entre Catalunya i l'Àfrica (Foceca), previst per al gener que es farà sobre tots els països africans al sud de la regió del Magreb.\nEdmundo Sepa, director de l'Espai Afrocatalà de la Fundació Nous Catalans i coordinador del Foceca, aclareix que més que invertir en el continent africà el que busca aquest Club és aplicar el nou concepte que defensa el Banc Africà de Desenvolupament i que parla de ''transformació estructural''.\nSepa explica que aquest nou concepte de transformació suposa deixar enrere l'explotació i les exportacions de les matèries primeres que fins avui caracteritzaven les relacions econòmiques amb l'Àfrica.\nEl que busca aquest Club és que els empresaris s'implantin en cada un dels països, explotin una determinada iniciativa empresarial amb productes d'origen, i d'aquesta manera trenquin amb una estructura de país marcada per la pobresa i la manca de llocs de treball.\nPer explicar aquest tomb en les relacions econòmiques, Sepa explica que un país que produeix moltes fruita té necessitat de tecnologia per emmagatzemar aquestes matèries primeres perquè no es podreixin i es puguin transformar en un nou sector agroalimentari per exportar.\nEl valor dels aturats afrocatalans\nUn altre aspecte que defensa aquest Club, segons Sepa, és la d'oferir als empresaris aquest col·lectiu de 80.000 afrocatalans, molts d'ells actualment a l'atur, perquè és puguin servir de ''pont'' i de contacte per consolidar la iniciativa en el país destinatari de la inversió.\nAixò suposaria consolidar la via del retorn assistit i voluntari d'africans a l'atur.\n''Són persones que coneixen el país, que coneixen l'idioma i que a més tot i estar a l'atur han estat treballant a Catalunya, coneixen els hàbits de treball de les empreses catalanes i poden facilitar molt la implantació'', defensa Sepa.\nEn relació amb els sectors productius per crear empreses, Sepa cita alguns com el turisme (Senegal), l'energia (Nigèria), agroalimentari (Guinea Conakry), però adverteix que en aquests mateixos països i en altres hi ha gairebé tots els sectors com per exemple el manteniment d'instal·lacions que s'han fet a través d'inversions de la Xina.\nSepa ha explicat que en aquests moments hi ha contactes amb Foment, Pimec i la Cambra de Comerç de Barcelona i que a partir del mes d'octubre es farà una presentació en més organitzacions patronals en diferents territoris catalans per explicar l'existència d'aquest Club i les oportunitats de negoci que pot presentar l'Àfrica.", "response": "La Fundació Nous Catalans ha creat un club format per afrocatalans que pretenen motivar la creació d'empreses al continent africà. Compta amb dos fòrums, dedicats a les oportunitats a Guinea i a tot el continent africà. Busquen deixar enrere l'explotació i l'exportació de les primeres matèries que caracteritzen cada país per poder trencar amb l'estructura econòmica d'Àfrica marcada per la pobresa.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_506", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "El ple del Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha declarat per unanimitat inconstitucional l’amnistia fiscal que el govern de Mariano Rajoy va posar en marxa l’any 2012.\nLa sentencia, que respon a una demanda del Grup Socialista al Congrés espanyol, conclou que el procés de regularització de capitals no declarats a canvi de tributar un 10% va traspassar els límits establerts a la constitucióa espanyola perquè ‘va afectar’ de manera substancial ‘el deure’ general de tots els ciutadans ‘de contribuir al sosteniment de les despeses públiques’ d’acord a la seva riquesa i mitjançant un sistema tributari just.\nAmb tot, el Tribunal Constitucional estableix que ‘en virtut del principi de seguretat jurídica’ la seva decisió ‘no afectarà les regularitzacions tributàries fermes que es van fer a l’empara de la norma anul·lada’, és a dir, que no afectarà aquells que ha completat el procés de regularització en aquests cinc anys.\nL’amnistia fiscal que va engegar el ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, va permetre que 31.000 declarants regularitzessin els capitals que tenien a l’estranger a canvi del pagament d’un 10% d’aquesta quantitat, sense cap altre recàrrec addicional.\nSegons les dades que va facilitar el ministeri, malgrat l’obligació de fer efectiu aquest pagament, a finals del 2012 Hisenda havia ingressat només 1.191 milions d’euros d’un volum total de 40.000 milions regularitzats.\nEl Grup Socialista va presentar un recurs d’inconstitucionalitat que el TC ha resolt cinc anys després de l’entrada en vigor de la mesura i que conclou que el reial decret 12/2012 de 30 de març que va donar cobertura a l’amnistia vulnera l’article 86,1 de la constitució per prohibeix l’ús del decret llei quan les mesures aprovades afectin ‘de manera rellevant o substancial’ els deures del Títol I de la constitució, com és ‘el deure constitucional de tots de contribuir al sosteniment de les despeses públiques’, que recull l’article 31.1 de la constitució.\nSegons els magistrats, el decret de l’amnistia va actuar en uns termes ‘prohibits’ per l’article 86,1 de la constitució, perquè ‘va eximir els contribuents que es van acollir a la regularització de pagar interessos de demora, recàrrecs per ingressos extemporanis i sancions administratives o penals per l’incompliment dels deures formals i materials derivats de l’obligació tributària’, a més de convertir les quantitats per les que va tributar ‘en renda declarada a tots els efectes’ i excloure els defraudadors que s’hi van acollir ‘de tota responsabilitat accessòria’.\n‘L’efecte que ha produït en els que s’han acollit a la regulació és la condonació parcial de l’obligació tributària principal i la condonació total de les eventuals conseqüències accessòries associades a l’incompliment existent fins el moment de la regularització’, sosté el TC, i per tant s’ha alterat ‘la càrrega tributària que afecta tota classe de persones i entitats’.\nEls magistrats també donen resposta a les al·legacions que va presentar l’advocat de l’Estat, que argumentava que l’amnistia estava justificada per la necessitat d’obtenir ingressos en el marc de la crisi econòmica.\nSegons el TC, aquesta justificació no és ‘en cap cas suficient’ per tramitar l’amnistia com a decret llei, tal com va fer el govern espanyol, perquè afecta el compliment dels deures que preveu el Títol I de la constitució.\n‘Siguin quines siguin les finalitats que guien el legislador, han de respectar-se els principis establerts a l’article 31,1 de la constitució per aconseguir un sistema tributari just’, sosté el TC.\nEl TC renya el govern espanyol\nEn aquest marc, el TC critica obertament l’amnistia i assegura que l’adopció de mesures que ‘en comptes de servir a la lluita contra el frau fiscal s’aprofiten del mateix sota el pretext de l’obtenció d’uns ingressos que es consideren imprescindibles davant un escenari de greu crisi econòmica suposa l’abdicació de l’Estat davant la seva obligació de fer efectiu el deure de tots a concórrer al sosteniment de les despeses públiques’.\nSegons els magistrats, l’amnistia va legitimar ‘com una opció vàlida la conducta dels que, de forma insolidària, van incomplir el seu deure de tributar d’acord a la seva capacitat econòmica’ en ‘col·locar-los finalment en una situació més favorable que la dels que van complir voluntàriament i en termini la seva obligació de contribuir’.\nEn definitiva, segons el TC, ‘l’objectiu d’aconseguir una recaptació que es considera imprescindible no pot ser, per si sol, causa suficient que legitimi el trencament de l’objectiu de justícia al que ha de tendir en tot cas el sistema tributari’.", "response": "L'amnistia fiscal del PP del 2012 va permetre que 31.000 declarants regularitzessin els diners que tenien a l'estranger a canvi de pagar el 10% del total. El PSOE va presentar un recurs que el TC ha avalat com a inconstitucional. Segons el PP, era necessària per als temps de crisi, però al TC no li sembla una justificació suficient.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1134", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "El Congrés dels Diputats està preparat per debatre la cinquena moció de censura del període democràtic, i el PP es resisteix a revelar el sentit del seu vot.\nEl líder de Vox, Santiago Abascal, no té cap opció de fer triomfar la iniciativa contra el govern de Pedro Sánchez, però amb el moviment, el partit d'ultradreta guanya presència mediàtica i situa el PP davant un atzucac polític.\nQuan dijous es voti la moció de Vox, la formació de Pablo Casado té dues opcions, un 'no' a la iniciativa o una abstenció.\nAl partit no hi ha consens sobre quina és la solució òptima, atès que les dues alternatives no estan exemptes de riscos.\nTot i el fracàs assegurat de la moció de Vox, el cert és que la maniobra ha incomodat el PP des que el cap de files de la formació ultra va anunciar-la per sorpresa al Congrés a finals de juliol, tot eclipsant el debat sobre la cimera europea que va aprovar els fons de reconstrucció.\nEl secretari general dels populars, Teodoro García Escudero, va córrer a criticar que servia per \"salvar el soldat Sánchez\", mentre la formació ultra instava a la \"responsabilitat\" del partit de Casado per votar la moció.\nDes que Vox va irrompre a les institucions i, sobretot, des de l'inici de la crisi sanitària, el partit ultra ha condicionat l'agenda política amb un dur missatge que titlla de \"tirà\" Sánchez i s'oposa a les restriccions de drets per combatre la pandèmia, convocant fins i tot caravanes de protesta durant l'estat d'alarma.\nLa por de regalar la bandera de l'oposició al partit ultra ha empès Casado a mantenir una oposició sense treva a les mesures del govern espanyol.\nUna estratègia que té com a màxim exponent la guerra oberta del govern de Díaz Ayuso contra la Moncloa, que podria reviscolar amb la fi de l'estat d'alarma a la comunitat aquest dissabte.\nperfil\nIgnacio Garriga, l'ultra que vol treure els queixals a Cs i el PP\nNomés el color de pell contrasta amb el perfil del votant que busca Vox; el cap de llista al Parlament és lleial a l'ortodòxia d'Abascal i Ortega Smith\nEn clau catalana, la moció brinda protagonisme mediàtic al candidat a les eleccions al Parlament del 14-F, Ignacio Garriga.\nSerà l'altre protagonista de Vox en el debat, amb la tasca de defensar els motius de la moció.\nLa tria de Garriga busca augmentar el grau de coneixement del dirigent davant una contesa electoral en què disputarà una franja considerable de vots amb la candidatura del PP català que encapçala Alejandro Fernández.\nEl candidat de Vox a les eleccions catalanes defensarà la moció de censura\nPer evitar el protagonisme de l'extrema dreta, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha plantejat boicotejar la moció evitant que els altres grups parlamentaris participessin en el debat.\n\"El millor hauria sigut, en aquesta moció de censura, no parlar. (...) però si no ho compren el PSOE i Podem no té cap sentit\", ha lamentat.\nDe les quatre mocions de censura anteriors presentades al Congrés, només va reeixir la que va catapultar Sánchez a la Moncloa el 2018.\nTotes les anteriors buscaven desgastar el govern de torn i projectar la imatge dels candidats.\nEl primer a emprar el mecanisme va ser Felipe González el 1980 contra Adolfo Suárez, dos anys abans de la victòria socialista.\nSet anys després, amb la moció contra González, el líder d'Aliança Popular, Antonio Fernández Mancha, sortia tan afeblit que poc després perdia el lideratge del partit.\nEl precedent més similar a la moció de Vox és la que va presentar Podem el 2017 per censurar el govern de Mariano Rajoy.\nPablo Iglesias, com ara Abascal, aprofitava la tribuna de la Cambra Baixa per erosionar el partit amb què es disputava una porció notable dels votants, que en el cas dels morats era el PSOE.\nI l'encarregat de fixar la posició socialista era José Luis Ábalos, que com Casado, fins l'últim moment no va revelar el sentit del vot, una abstenció.\nAmb els papers canviats, la disputa per l'hegemonia s'ha traslladat al camp de la dreta, i així ho revela la bel·ligerància dels populars pel que fa a la moció.\nGamarra ha assegurat aquest dimarts que \"l'únic espanyol content amb la moció de censura és Sánchez\".\nUna enquesta d'El Español de diumenge passat apuntava un repunt de sis escons del partit ultra que ampliaria l'avantatge del PSOE sobre el principal partit de l'oposició.\nLa moció desvia el focus de les discrepàncies entre els socis del govern de coalició\nLa moció, a més, desvia el focus de qüestions incòmodes com ara la possible imputació de Pablo Iglesias per l'anomenat cas Dina.\nLa cohesió de l'executiu es visualitzarà amb la intervenció d'Iglesias al faristol del Congrés com a vicepresident del govern espanyol, segons ha avançat El Independiente.\nAixò permetrà que intervingui en el debat sense límit de temps, i no amb el temps marcat com si comparegués per fixar la posició del grup parlamentari.", "response": "Tot i que la moció de censura de Vox té el fracàs assegurat, el PP es troba en una situació incòmoda. Vox continua amb la seva funció principal des que va entrar a les institucions, intentant acabar amb el govern de Sánchez. Per a Rufián, la millor solució hauria estat ignorar Vox i la seva moció de censura.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1479", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "Després d'haver-li obert les portes de bat a bat a Vox per governar plegats si els números ho permetien, el líder del PP, Pablo Casado, ha definit per primera vegada el partit de Santiago Abascal com a \"extrema dreta\".\nLa davallada històrica dels populars i la urgència d'haver d'afrontar unes eleccions municipals, autonòmiques i europees en menys d'un mes, han abocat Casado, pressionat pels barons territorials, a consumar un gir exprés de la seva estratègia per evitar una nova debacle el 26 de maig.\nEl discurs radicalitzat de Pablo Casado no ha obtingut rèdit electoral i la cúpula popular, submergida en plena crisi interna, pretén fer un gir estratègic desmarcant-se tant d'Albert Rivera com de Santiago Abascal.\nEls barons territorials han expressat la seva preocupació i han demanat que es prenguin mesures amb caràcter immediat.\n\"El PP és l'únic partit de centre-dreta\", ha proclamat durant una roda de premsa en què ha repartit estopa contra Ciutadans i contra Vox després d'haver-los convidat en campanya a governar plegats si sumaven.\nEls populars ho tenen calculat: 1,1 milions dels seus votants van optar aquesta vegada per Ciutadans, mentre que 1,3 milions de suports se'ls va embutxacar Vox.\n\"El PP és l'únic partit de centre-dreta\"\nLa reunió de la direcció, agitada i de tres hores, ha conclòs amb una nova direcció de campanya -el vicesecretari d'Organització, Javier Maroto, no capitanejarà l'estratègia malgrat que serà a l'equip com a membre nat- i amb un canvi de discurs evident.\n\"El PP és l'únic partit de centre-dreta\", ha reivindicat Casado.\nAls d'Albert Rivera els ha definit com a \"socialdemòcrates disfressats de liberals\".\nLa diagnosi dels resultats que fa Casado no és que s'hagin ancorat a un discurs radical, sinó que els companys de viatge amb qui hauria volgut formar govern s'han dedicat a atacar a un PP que \"mai ha deixat d'estar centrat\".\nEls populars fan ara esforços per negar que estan rectificant.\n\"Hi ha partits que celebren les derrotes i que Sánchez segueixi al poder\", ha lamentat, i ha afegit: \"No vam sabem veure que érem l'adversari de Cs i Vox i ens vam centrar en anar contra Sánchez.\nEl \"vot inútil\" a Vox\nPel que fa a Vox, ha dit que tampoc li preocupava la governabilitat amb un programa que ha definit com a \"populisme de dretes\" que quedarà \"retratat\" en les aliances que es faran després de les eleccions europees.\nEn tot cas, Casado ha burxat en el \"vot inútil\" que ha rebut Vox perquè 500.000 vots no han obtingut representació parlamentària i quatre milions s'han quedat sense senador.\nCasado ha negat que el seu lideratge hagi estat qüestionat a la reunió de l'executiva i ha tret pit de ser l'únic president del partit que ha estat escollit a través d'unes primàries.\nEl seu, ha subratllat, pretén ser un mandat de quatre anys.\nTambé ha assegurat que el partit surt \"unit\", malgrat que hi ha barons territorials com el gallec Alberto Núñez Feijóo que han reclamat un canvi de rumb urgent.\nGarcía Egea i Maroto no dirigiran les campanyes del 26-M\nEls dirigents de l'executiva popular han arribat a Génova sense amagar la seva preocupació però conscient dels costos d'obrir ara una crisi interna.\n\"Seria irresponsable obrir ara la caixa dels trons\", ha dit a les portes de la seu l'exministre Jorge Fernández Díaz sabedor de com de contraproduent podria ser qüestionar el recent lideratge de Casado de cara a les eleccions que se celebraran en menys d'un mes.\nTot i això, els mals resultats als comicis espanyols ja han passat factura a nivell intern: el secretari general, Teodoro García Egea, i el vicesecretari d'Organització, Javier Maroto, no dirigiran l'equip de campanya del PP.\nLa de les europees la dirigirà l'exministra Isabel García Tejerina i la de les municipals i autonòmiques la liderarà Cuca Gamarra, alcaldessa de Logronyo.\nFonts populars neguen que hagin estat \"apartats\" i argumenten que \"mai es repeteix director\" de campanya i que, en tot cas, tant Maroto com García Egea, són membres nats d'aquest òrgan.", "response": "Després dels darrers resultats electorals, Casado intenta rectificar i assegura que el veritable enemic no era el PSOE, sinó Cs i Vox. Als primers els ha qualificat de \"socialdemòcrates disfressats de liberals\", als segons d'\"extrema dreta\", i al seu propi partit de \"centredreta\". Tot i els resultats, assegura que es manté positiu per al 26-M.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1643", "instruction": "Fes un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "Meritxell Batet no ho compra però, després del fiasco andalús, el diagnòstic del doctor Borrell guanya adeptes entre els quadres del PSOE.\nL’ibuprofèn no funciona, diu Borrell, i Pedro Sánchez endureix el to a l'espera d'una última oportunitat d'entesa durant la visita que aspira a fer al president de la Generalitat el dia 21 aprofitant la reunió del Consell de Ministres a Barcelona.\nUna reunió amb aires de cimera que marcarà un punt d’inflexió al tram final de la legislatura.\nL’èxit o el fracàs de la trobada es mesurarà en termes de sintonia, més que no pas d’acords concrets, i tots dos governs són conscients que fixarà les condicions del tauler de joc dels pròxims mesos.\nSánchez hi arriba tocat.\nD’ençà del discurs de Felip VI, l’eix de la política espanyola s’ha desplaçat a favor de les tesis de José María Aznar, i el vell PSOE ha comprat el veredicte de Susana Díaz, que atribueix els 400.000 vots desapareguts a l’estratègia a Catalunya, i no a la corrupció, el cansament de 26 anys de govern o la gestió de la presidenta andalusa.\nTan és que Carles Campuzano i Joan Tardà s’esforcin a mostrar una mà estesa al ple del Congrés.\nEls barons socialistes opten per la via més rendible i prefereixen parlar de la il·legalització dels independentistes abans que defensar la gestió del seu executiu.\nEsperen que un nou xoc posi punt i final a la política de distensió que entela les seves campanyes.\nEl president espanyol sap té poques opcions de final feliç de legislatura: confiar en una moderació de l’independentisme a partir del dia 21 –difícil amb presos en vaga de fam, Quim Torra com a president i a les portes del judici de l’1-O-, o modificar la seva partitura per aguantar l’embranzida de la dreta.\nA aquestes alçades ja sap que els reis d'Orient no vindran.\nNo hi haurà pressupostos, i les polèmiques protagonitzades pel president de la Generalitat i els CDR –degudament amplificades a Madrid- destrossen el seu flanc esquerre.\nÉs la soledat de l’enèsim president espanyol atrapat pel conflicte català.\nAmb aquest panorama, Sánchez fa setmanes que busca una pista d’aterratge al calendari per convocar eleccions.\nMarç, maig (coincidint amb les autonòmiques) o la tardor.\nEl desastre andalús ha fet que es replantegi la primera opció -la preferida del ministre Ábalos- i la segona guanyi punts: un superdiumenge el 26 de maig amb eleccions europees, locals, autonòmiques i generals.\nFins a sis urnes diferents a alguns punts de l’Estat.\nL’objectiu del superdiumenge: aprofitar la tirada dels seus barons, que obtenen en alguns casos un 5% més de percentatge de vot a les autonòmiques que no pas ell a les espanyoles, per provar d’aconseguir paperetes.\nUna possibilitat que neguiteja enormement els candidats autonòmics del PSOE, que volen evitar com sigui la fotografia compartida, però rendible per a un líder en hores baixes disposat a pagar el favor fent concessions en l’orientació a Catalunya.\nÉs el que tem el PP, que creu que el president espanyol és capaç de trobar una excusa i activar el 155 per quadrar el cercle, sintonitzar de nou amb els votants perduts i recuperar lligams amb els barons de cara a les eleccions.\nI sobretot per arrabassar a la dreta la joia de la corona –i únic argument- de la seva campanya: la duresa a Catalunya.\nTingui o no motiu per posar-lo en marxa, PP i Cs estarien obligats a donar suport al seu comandament en una intervenció llargament demanada pels dos partits.\nSánchez, l’”amic” dels colpistes, ara liderant el trio 155.\nEls temors de la dreta -i desitjos d’una part del PSOE- però, topen amb un mur important: Sánchez sap que, passi el que passi, després de les pròximes eleccions no podrà governar amb cap dels tres partits de l'oposició.\nL’antic affair amb Cs és història, i el líder socialista estarà condemnat a entendre’s de nou -si suma- amb Podem, ERC, PDECat i PNB, quatre formacions que no li perdonarien una reactivació del 155.\nAl president espanyol li queda l’opció de rebutjar el marc mental de l’anticatalanisme i fer passos valents per desplegar l’Espanya federal que somniaven els socialistes de Suresnes.\nA l’horitzó, una jugada ja parlada amb sectors d’ERC i de Podem: una nova fornada de tripartits municipals com a primer pas per a un acord a la Generalitat que permeti ajornar el conflicte i li garanteixi estabilitat a Espanya.\nEs tracta de deixar l’ibuprofèn a la farmaciola i articular, per fi, una autèntica recepta d’Estat.", "response": "Sánchez espera poder trobar solucions al conflicte català durant la seva propera reunió amb la Generalitat el dia 21. Sánchez sap que és un tema difícil a causa de l'actual situació dels presos polítics, que estan en vaga de fam, però també és conscient de la situació dels socialistes de cara al 26-M.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1461", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "Elsa Artadi i Eduard Pujol s'han reunit aquest dijous amb el nou president del Parlament, Roger Torrent, per proposar Carles Puigdemont com a candidat a la Generalitat de cara al debat d'investidura.\n\"Estem tractant a nivell tècnic i jurídic el concepte de la immunitat, i de moment no hi ha cap contacte amb la Fiscalia\", ha assegurat Artadi, que va ser directora de campanya del candidat a la reelecció.\nSegons ella, la immunitat que tenen els diputats fa que només puguin ser detinguts en cas d'estar cometent en aquell precís instant una activitat criminal.\nD'aquesta manera, no ha descartat una investidura presencial, tot i que ara mateix és l'opció amb més complicacions legals.\n\"La reunió [amb Torrent] ha estat cordial i efectiva.\nHem fet allò que volíem fer, expressar que tenim candidat i que tenim la intenció que el candidat Puigdemont sigui el nou president de la Generalitat abans que acabi el mes de gener\", ha apuntat Pujol, que ha defensat la restitució del Govern i l'aixecament del 155.\n\"Hi ha l'obligació de defensar els 135 diputats electes al Parlament, i 8 no van poder assistir al ple de constitució.\nAixò vol dir que en la sessió constitutiva van deixar d'estar representats 150.000 ciutadans\", ha apuntat el diputat de Junts per Catalunya.\nEn aquest sentit, Pujol ha recalcat que \"si som un sol poble, som un sol Parlament\".\n\"No hi ha diputats de primera, no hi ha d'haver diputats de segona\", ha recalcat.\nPer tant, en la reunió amb Torrent han plantejat que els diputats exiliats i empresonats participin a través del seu vot delegat en els plens del Parlament.\nEl diputat de Junts per Catalunya també ha volgut deixar clar que l'1-O ha de ser un dels punts clau de record de la propera legislatura.\n\"En som marmessors\", ha apuntat Pujol, que debuta -com Artadi- aquests dies al Parlament.\nSuport d'ERC al candidat\nRaül Romeva ha estat l'encarregat de fixar la posició d'ERC després de la reunió que han mantingut els republicans amb el nou president del Parlament, Roger Torrent, de cara al debat d'investidura.\nEn tot cas, però, l'última paraula la tindrà la mesa.\nRomeva assegura que l'opinió dels lletrats no és vinculant i assenyala que la decisió sobre la investidura a distància recaurà sobre la mesa\nRomeva no s'ha volgut pronunciar directament sobre la investidura telemàtica, però ha volgut deixar clar que els informes dels lletrats -contraris a fer el debat a distància- no són \"vinculants\".\n\"Tenim pressa per superar el 155.\nEl país té una urgència que s'ha de traduir en una sèrie de decisions que ens han de permetre superar aquest estat\", ha indicat el dirigent d'ERC en una compareixença a la sala de premsa del Parlament.\nEl grup republicà ja ha demanat la delegació de vot dels diputats que són a l'exili -Toni Comín i Meritxell Serret- de cara al debat d'investidura.\nEl dirigent republicà no ha volgut pronunciar-se sobre la possibilitat que Junts per Catalunya presenti un altre candidat.\nDe moment, la llista presidencial no té intenció de posar damunt la taula alternatives, malgrat que hi ha sectors de l'independentisme que debaten soterradament sobre si cal posar un altre nom al capdavant de la Generalitat en cas que la investidura de Puigdemont sigui tècnicament inviable.\nDesplaçaments a Brussel·les i Estremera?\nRomeva ha indicat que el primer que han fet ha estat posar-se a la disposició de Torrent.\n\"Farà la feina amb total solvència.\nÉs important posar en valor la celeritat amb la qual s'ha posat en contacte amb tots els grups\", ha indicat el conseller d'Exteriors.\nHa deixat oberta la possibilitat que el president de la cambra viatgi a Brussel·les per reunir-se amb Puigdemont, i que es desplaci fins a les presons de Soto del Real i Estremera per reunir-se amb Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez.\n\"Els drets dels diputats han de ser garantits en tots els sentits\", ha indicat Romeva, que va sortir de la presó el 4 de desembre després d'un mes i dos dies engarjolat a Estremera.\nEn la primera reunió de la mesa ja es va posar damunt la taula que calia trobar ben aviat una solució per tal que els vuit diputats absents -exiliats o a la presó- puguin participar amb normalitat dels plens.", "response": "Artadi i Pujol s'han reunit amb Torrent per expressar la idea d'investir Puigdemont a partir de la immunitat parlamentària. També han explicat que cal la delegació de vot dels diputats empresonats i exiliats, de manera que tots els catalans segueixin estant representats. Alguns debaten l'opció d'un altre candidat a la presidència per si la de Puigdemont és inviable.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2350", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "Junts pel Sí ha demanat \"no posar el focus ni el debat\" sobre els Mossos d'Esquadra després que la CUP hagi criticat \"l'actitud proactiva\" del departament d'Interior en la \"persecució de l'independentisme\" i \"criminalització\" de la crema de fotografies del rei espanyol per part de l'Estat.\n\"A l'Administració li pertoca fer complir la llei, i als partits polítics, canviar les lleis que no són prou justes o que no s'adeqüen a la realitat política i social del país\", ha ressaltat Roger Torrent.\nEn roda de premsa, el portaveu adjunt de JxSí al Parlament ha explicat que treballen amb la CUP per arribar a \"punts d'entesa\" per tal de transaccionar la majoria de punts de la moció que reclama sancions per als agents dels Mossos que \"vulneren\" els drets humans.\nLa Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat investigar cinc persones per la crema de fotografies del rei espanyol durant la Diada de l'Onze de Setembre.\nA través d'un comunicat, la CUP ho emmarca en \"l'estratègia repressiva de l'Estat contra la llibertat d'expressió\".\nA més, ha criticat \"l'actitud proactiva\" del departament d'Interior, que és qui va remetre a la fiscalia l'informe que ha acabat desencadenant el procediment penal.\nDes de Junts pel Sí, Roger Torrent ha dit que és \"evident\" que hi ha una judicialització de la vida política des de l'Estat i ha constatat que els funcionaris -també els Mossos- han de fer complir la llei.\n\"No podem posar el focus en els Mossos sinó en els partits polítics, que som els encarregats de canviar les lleis\", ha afirmat.\nD'altra banda, la CUP presentarà aquest dijous al ple del Parlament una moció que planteja diverses mesures en relació amb la investigació, detecció i sanció de possibles vulneracions de drets humans per part dels cossos policials a Catalunya.\nEntre d'altres punts, insta el Govern a expulsar del cos dels Mossos d'Esquadra als agents condemnats per l'homicidi de Juan Andrés Benítez i demana que es continuï investigant el cas d'Ester Quintana.\nSobre el contingut d'aquesta moció, JxSí confia arribar a \"punts d'entesa\" amb els cupaires.\nTorrent ha explicat que estan treballant per transaccionar la \"majoria de punts\" del text parlamentari.\nEl PPC ha anunciat que presentarà una esmena de substitució al text de la CUP, en què reivindica la tasca dels Mossos i demana al Govern que defensi el cos policial dels \"atacs\" polítics.\nEn matèria de pressupostos, el diputat independentista ha recordat que la pilota està sobre la teulada del Govern, que és qui està elaborant el projecte dels comptes públics per al proper any.\nI, per tant, no serà fins que el text entri a la cambra quan els grups podran debatre-hi els continguts.\n\"Confiem que entrin al més aviat possible i puguem parlar-ne amb totes les formacions\", s'ha limitat a dir Torrent a preguntes dels periodistes.\nEn relació a la proposició de llei de C's sobre la gratuïtat dels llibres de text escolars, JxSí hi presentarà una esmena a la totalitat.\nTorrent ha assegurat que el plantejament de Ciutadans és \"antiquat\" perquè es basa en el format \"sobrepassat\" del paper a les aules del \"segle XXI\", que avancen cap a les noves tecnologies.\nTambé ha constatat que la iniciativa pretén \"homogeneïtzar\" i restar capacitat de decisió als centres escolars.\nA més, ha dit, la llei d'Educació de Catalunya (LEC) ja preveu facilitar l'accés als llibres.\nD'altra banda, Torrent ha lamentat que CSQP presenti una proposició de llei sobre la reforma electoral sense haver-ho parlat prèviament amb el grup majoritari tenint en compte que l'aprovació de la norma requereix el suport de dos terços de la cambra.\nEl diputat ha confirmat que comparteixen bona part del contingut de la llei perquè prové del preacord assolit la legislatura passada entre CiU, ERC i ICV-EUiA.\nAmb tot, ha volgut deixar clar que no té \"sentit\" abordar aquesta qüestió amb una lògica \"autonomista\" quan el país es troba immers en un procés constituent.\nA 24 hores del primer aniversari de la declaració rupturista del 9-N, Torrent n'ha fet un balanç \"positiu\".\nAssegura que s'estan complint els objectius marcats al text i que tant els grups com el Govern fan passos en la direcció consensuada.\n\"Encara ens queda feina per fer i la volem fer en els propers mesos, pensant en l'horitzó del setembre del 2017\", ha assenyalat.", "response": "La Fiscalia demana investigar cinc persones que durant la Diada de l'Onze de Setembre van cremar fotos del rei. JxSí demana que no es culpi el cos dels Mossos. La CUP ha qualificat aquesta investigació de repressió i manca de llibertat d'expressió. Torrent ha comunicat que es mostra positiu amb la situació actual del procés i el Govern.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2285", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "El Gremi d'Editors de Catalunya ha distingit amb el Premi Atlàntida de foment de la lectura i defensa de la cultura al director teatral Lluís Pasqual, que al setembre passat va dimitir com a director del Teatre Lliure.\nEl guardó es lliurarà el proper 10 de desembre en el marc de la 33a Nit de l'Edició, al Teatre Goya de Barcelona.\nEn la mateixa cerimònia, s'homenatjaran Herder Editorial pels seus 75 anys d'activitat editorial continuada i Alba Editorial i Edicions Baula pel seu 25è aniversari.\nFinalment, Paula Jarrin, de la Llibreria Al·lots de Barcelona, rebrà el 24è Memorial Fernando Lara, instituït per la Cambra del Llibre de Catalunya en reconeixement d'una iniciativa empresarial jove del sector.\nDes de la primera convocatòria, l'any 1986, el Premi Atlàntida ha recaigut en personalitats de gran rellevància com Václav Havel, Jacques Santer, Viviane Reding, Fabià Estapé, José Manuel Blecua, Javier Solana, Jordi Savall, Joan Manuel Serrat, Jaume Plensa, Isabel Coixet o Jordi Herralde, entre d'altres.\nEl jurat del Premi Atlàntida, consta de 18 membres i està integrat per editors i periodistes de les capçaleres dels diaris impresos que tenen edició a Catalunya.\nEl jurat està presidit per Patrici Tixis, president del Gremi d'Editors de Catalunya, i format pels tres vicepresidents del Gremi d'Editors de Catalunya Roman de Vicente (Anagrama), Patxi Beascoa (Penguin Random House) i Montserrat Ayats (Eumo i presidenta d'EDITORS.CAT); els editors Daniel Fernández (Edhasa), Jordi Herralde (Anagrama), Claudio López Lamadrid (Penguin Random House), Idoia Moll (Alba), Carles Revés (Planeta) i Luis Solano (Libros del Asteroide); i els periodistes Ignasi Aragay (Ara), Lluís Bassets (El País), David Castillo (El Punt Avui), Sergi Dòria (ABC), Francisco Marhuenda (La Razón), Álex Sàlmon (El Mundo), Iosu de la Torre (El Periódico de Catalunya) i Sergio Vila-Sanjuán (La Vanguardia).\nSobre Lluís Pasqual\nLluís Pasqual (Reus, 1951) és director d'escena i un dels fundadors, el 1976, del Teatre Lliure de Barcelona.\nLlicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre, compagina la direcció escènica amb la direcció de diverses institucions teatrals com el Centro Dramático Nacional de Madrid, l'Odéon-Théâtre de l'Europe a París, la Biennale de Venezia, el Teatro Arriaga de Bilbao o el Teatre Lliure, d'on va dimitir al setembre passat després d'un estiu convuls amb la denúncia d'una actriu i del Col·lectiu Dones i Cultura de maneres de fer \"despòtiques i de mals tractes\".\nHa dirigit un centenar d'espectacles als equipaments esmentats, així com al Piccolo Teatro di Milano, el Maly de Sant Petersburg, el Teatro Martín de Buenos Aires o el Festival d'Avignon.\nD'entre els últims destaquen 'El rei Lear' (Teatre Lliure), 'In memoriam.\nLa quinta del biberó' (Teatre Lliure), 'Medea' (Teatre Lliure) o 'Romancero gitano' (Teatro de la Abadía).\nLa seva trajectòria comprèn també nombroses direccions operístiques, tant al Liceu de Barcelona com al Teatro Real de Madrid, l'Opéra de Paris, el Teatro alla Scala di Milano o el Festival de Salzburg.\nD'entre els molts premis i distincions que ha rebut destaquen el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya, el Premio Nacional de Teatro del Ministerio de Cultura, el Premi Ciutat de Barcelona, el Chevalier de l'Ordre National de la Légion d'Honneur -atorgat per la República Francesa-, o la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.\nEl 2016 publica 'De la mano de Federico' (Arpa Editores), un assaig sobre la seva relació amb Federico García Lorca.\nPaula Jarrin, Memorial Fernando Lara\nLa Cambra del Llibre de Catalunya atorga el Memorial Fernando Lara, dedicat a la memòria del que va ser el seu president durant 8 anys (1987-1994) i es confereix en reconeixement d'una iniciativa empresarial jove del sector del llibre, ja sigui editor, distribuïdor, llibreter o gràfic.\nEnguany s'atorgarà el 24è Memorial Fernando Lara a Paula Jarrin de la Llibreria Al·lots de Barcelona.\nL'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya també farà lliurament del XXI Premi de Traducció Ángel Crespo a Juan de Sola per la traducció del francès al castellà de l'obra 'Marcel Proust-Jacques Rivière, correspondencia 1914-1922', publicada per La Uña Rota Ediciones.", "response": "Lluís Pasqual és un reconegut director de Teatre Lliure, que va dimitir fa un any després de rebre denúncies per mals tractes. Aquest any, a la 33a edició de la Nit de l'Edició, rebrà el premi Atlàntida. Durant la gala s'atorgaran més premis i homenatges, com ara a Herder Editorial, Alba Editorial i Ediciones Baula pels seus aniversaris.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_273", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "Tots els impostos propis i cedits es podran pagar de manera telemàticament a l’Agència Tributària de Catalunya al llarg del 2016.\nDe fet, tots els impostos propis de recent creació s’han d’autoliquidar en línia i la resta de tributs que gestiona la hisenda catalana es poden presentar i pagar telemàticament des de fa temps, amb algunes excepcions que desapareixeran aquest any.\nPer exemple, l’impost sobre el bingo, la taxa sobre les màquines recreatives i d’atzar a partir del juny i la taxa sobre les apostes a partir del poper trimestre.\nTambé es pot presentar telemàticament el gravamen de protecció civil, l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i l’impost sobre successions i donacions i sobre grans establiments.\nD’altra banda, l’ATC estrena seu al Passeig de la Zona Franca en un edifici preparat per acollir un creixement de la plantilla.\nAixí, tots els impostos es podran liquidar telemàticament, també els de nova creació, excepte l’impost sobre producció d’energia elèctrica d’origen nuclear, que estarà operatiu el mes de novembre.\nDes d’aquest any, l’ens confecciona un esborrany d’autoliquidació de l’impost sobre el bingo, com fa l’Agència Tributària amb l’IRPF.\nAixí mateix, tots els pagaments de les liquidacions dictades per l’Agència Tributària de Catalunya com a conseqüència de procediments de comprovació, independentment de quin impost corresponguin, es poden fer telemàticament a través de l’oficina virtual, ja sigui amb targeta bancària o mitjançant aquest càrrec en compte.\nEstalvi d’1,4 milions d’euros\nL’immoble té capacitat suficient per acollir des dels 300 treballadors actuals fins als 600 que es preveu arribar en dos anys.\nL’edifici disposa de 10.928 metres quadrats sobre rasant, tot i que en una primera fase se n’ocuparan 8.779, pels quals es pagarà una renda d1′,2 milions d’euros a l’any, inferior a la que paga ara al carrer Fontanella.\nTambé s’estalviarà almenys un 11% en subministraments i serveis associats a l’edifici i s’aprofitarà millor l’espai.\nLa Generalitat va signar el contracte de lloguer de l’edifici T del Districte 38, situat al Passeig de la Zona Franca número 46, propietat de Bankia Pensiones SA, per un període de 20 anys.\nEl canvi d’ubicació de l’ATC a l’edifici T, i la renovació a la baixa del lloguer de les plantes superiors de l’edifici de Fontanella que es mantenen i la rescissió de contractes d’arrendament dels organismes de caire institucional que s’hi ubicaran, comportarà un estalvi total d’1.380.434,04 euros anuals en concepte de lloguers (sense comptabilitzar les possibles revisions de mercat).\nAquesta xifra representa un 34,69% d’estalvi anual sobre el que s’hauria pagat si s’hagués mantingut la seu de l’agència a Fontanella i s’hagués hagut de llogar un o més edificis al centre per donar cabuda a l’expansió.\nTriplicar les oficines en un mes\nLa Hisenda catalana triplicarà el seu nombre d’oficines a partir del 2 de maig, gràcies a l’acord de col·laboració ratificat pel vice-president del govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, i els presidents de les diputacions de Catalunya.\nEs tracta d’un nou pas endavant en la construcció d’una hisenda pròpia a través de la denominació de Tributs de Catalunya.\nUna de les principals novetats d’aquest acord és que a partir del 2 de maig, augmenten de 53 a 142 el nombre d’oficines de la finestreta única tributària.\nAixí, els ciutadans disposaran de 89 noves oficines distribuïdes arreu del territori per poder realitzar gestions tributàries.\nTributs de Catalunya es va començar a gestar el 19 de setembre del 2012 amb la signatura d’un conveni marc entre l’Agència Tributària de Catalunya i les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.\nL’objectiu era integrar la gestió dels tributs locals (que corresponen a les diputacions) i la dels tributs propis i cedits per l’Estat (que exerceix la Generalitat de Catalunya a través de l’ATC).\nIgualment, es volia desenvolupar la gestió tributària catalana amb major proximitat al ciutadà.\nEl marc de col·laboració es va plasmar el 17 de setembre del 2013 i en aquell moment es van posar a disposició dels ciutadans un total de 53 oficines distribuïdes arreu del territori.", "response": "Al llarg del 2016 es podran pagar tots els impostos propis i cedits de forma telemàtica a l’Agència Tributària de Catalunya, fins i tot els de nova creació. L’impost sobre producció d’energia elèctrica d’origen nuclear es podrà pagar telemàticament a partir del novembre. L’ATC també estrena nova seu al passeig de la Zona Franca per a acollir un creixement de plantilla.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1929", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, s'ha mostrat contundent davant el tens ple que ha donat llum verda al debat de la llei del referèndum entre dures crítiques de l'oposició.\n\"Sota el mandat de Forcadell ha mort la democràcia\", ha manifestat la vicepresidenta en una compareixença on també ha confirmat que el president Mariano Rajoy ha presentat un incident d'execució de sentència per demanar al TC que \"declari nuls i sense efectes els acords adoptats\" i analitzi la \"responsabilitat penal de la presidenta del Parlament i membres de la Mesa\" per incomplir la Constitució i els mandats del propi tribunal.\nLa vicepresidenta ha anunciat que el seu govern celebrarà un Consell de Ministres extraordinari per presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei del referèndum un cop l'aprovi el Parlament, i ha avançat que el seu executiu també recorrerà el decret de la convocatòria de l'1-O i demanarà al TC que insti la Fiscalia a adoptar mesures penals contra el Govern.\nEn aquest últim cas, però, no descarta la possibilitat de reclamar altres mesures \"coercitives\" incloses a la llei orgànica del TC.\nPer Sáenz de Santamaría, el ple d'aquest dimecres ha estat un \"acte de força\" més propi \"d'altres latituds\".\nLa vicepresidenta ha considerat que \"imposar una decisió contrària a la Constitució vulnerant els drets dels ciutadans i diputats\" és propi de \"règims dictatorials\".\n\"Han demostrat que no tenen respecte ni a Catalunya ni als catalans\", ha assegurat en referència als grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP que han impulsat la tramitació de la llei que ha de permetre convocar l'1-O.\nPer a Sáenz de Santamaría el ple ha estat una \"puntada de peu a la democràcia\".\nReunió de secretaris d'Estat\nLa vicepresidenta ha reunit la comissió general de secretaris d'Estat i subsecretaris aquest matí per fer front als passos que doni el Parlament de Catalunya, que està immers en l'aprovació de la llei del referèndum que ha de permetre al Govern convocar l'1-O.\nLa comissió de secretaris d'Estat seria prèvia a una possible convocatòria del consell de ministres amb caràcter extraordinari.\nAvui es troba reunit el Tribunal Constitucional en sessió ordinària.\n— Sáenz de Santamaría (@Sorayapp) September 6, 2017\nPer la seva banda, el ministre de Foment, Iñigo de la Serna, ha declarat que el Consell de Ministres prendrà decisions \"de forma molt ràpida però sense presses\" perquè és important donar passos amb garanties jurídiques.\n\"Es donaran tots els passos possibles dins de l'ordenament jurídic, d'una forma molt ràpida\", ha insistit el ministre en declaracions a TVE.\nLa llei del referèndum, en marxa\nEl Butlletí Oficial del Parlament (BOP) ha publicat aquest dimecres la proposició de llei del referèndum, segons consta en el document oficial de la cambra.\nLa mesa del Parlament ha activat ja la llei del referèndum.\nLa norma que ha d'emparar la votació de l'1 d'octubre ha estat admesa a tràmit amb els vots a favor dels membres de Junts pel Sí i de Catalunya Sí que es Pot.\nEs tracta de l'actuació clau per posar en marxa tots els ressorts per a la desconnexió de la legalitat espanyola i fer efectiu l'1-O.\nMarta Rovira, portaveu parlamentària de Junts pel Sí, ha agafat la paraula a les 10.16 del matí, poc després que Carme Forcadell donés per iniciat el ple.\nHo ha fet per demanar que es debati immediatament la llei del referèndum en virtut de l'article 81.3 del Parlament, que permet alterar l'ordre del dia.\nEl grup parlamentari de la CUP, per veu d'Anna Gabriel, s'ha sumat a la petició de Junts pel Sí.\nPer contra, Ciutadans, PSC i PP, en el seu torn d'intervenció, han assenyalat que no es pot debatre la qüestió perquè hi ha plantejades peticions de reconsideració per tal de no admetre a tràmit la llei del referèndum.", "response": "La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha criticat durament la presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, per permetre el debat de la llei del referèndum. També ha anunciat que el govern presentarà un recurs d'inconstitucionalitat un cop s'aprovi la llei i que instarà el Tribunal Constitucional a adoptar mesures penals contra el govern de la Generalitat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_587", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "ERC està disposat a prestar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) dos senadors perquè pugui tenir grup parlamentari propi a la cambra alta, unes negociacions que estan en marxa amb vista a la constitució del senat espanyol, que tindrà lloc el dia 19 de juliol.\nFonts d’ERC han explicat a Europa Press que mantenen una clara predisposició a cedir puntualment dos dels seus 12 senadors a CDC, que tot i això en necessitarà quatre més per poder arribar als deu que exigeix el Reglament del senat per tenir grup.\nDesprés dels resultats dels comicis del 26J, CDC va perdre quatre senadors respecte a la passada legislatura i es va quedar amb quatre, lluny de complir amb els requisits mínims per poder organitzar-se de manera autònoma.\nTenir grup suposa tenir veu pròpia al senat però també amb un important finançament.\nSi les negociacions amb ERC culminen, CDC sumarà dos senadors però encara haurà d’aconseguir-ne quatre més; hauran de recórrer al PP, al PSOE, a Units Podem i les seves confluències o a d’altres partits minoritaris del Grup Mixt que estiguin disposats a donar-li un cop de mà.\nFonts parlamentàries han assegurat a Europa Press que s’han produït ja contactes entre els partits, tot i que no negociacions en ferm.\nEl termini de cinc dies per organitzar grups parlamentaris començarà el dia 19, una vegada constituït el nou senat.\nEl cas del PNB\nTambé el PNB necessita ajuda per tenir el seu propi Grup Basc.\nTé sis parlamentaris en aquesta legislatura (n’ha perdut un respecte a l’anterior) i n’ha de sumar, per tant, quatre més.\nFonts de la formació nacionalista han assegurat que la seva intenció és repetir la fórmula de la passada legislatura, quan ja van tenir el suport de tres senadors del Grup Mixt.\nEn aquesta ocasió, tot i això, necessiten un senador més i hi ha la possibilitat que negociïn amb el PSOE.\nEls socialistes no van cedir parlamentaris al PNB després de les eleccions de desembre, però sí un dels tres llocs que els corresponien a la Mesa del Senat, on María Eugenia Iparragirre va ser Secretària Quarta.\nSenadors d’anada i tornada\nÉs habitual que al senat uns partits cedeixin un o diversos noms a altres perquè arribin als deu exigits.\nUna vegada que el grup està inscrit i comença a funcionar, els parlamentaris ‘cedits’ tornen al seu partit d’origen.\nDe fet, a la passada legislatura, els socialistes van prestar dos senadors a ERC i dos més a Democràcia i Llibertat —ara CDC—, una decisió que va ser molt qüestionada pels populars i per alguns dirigents del mateix PSOE.\nEl Reglament de la Cambra permet que el nombre de senadors es redueixi per sota de deu a mesura que avança el període de sessions, però adverteix que si són menys de sis, al final d’aquest termini el grup quedarà dissolt.\nEls períodes de sessions van de setembre a desembre i de febrer a juliol.\nPer evitar que li passi això, Convergència haurà d’inscriure dos senadors d’un altre partit abans del final de cada període de sessions, aconseguir arribar a aquest número mínim de sis que reclama la normativa per no desaparèixer com a grup.\nÉs a dir, segons la teoria, hi haurà senadors d’anada i tornada entre aquest grup i altres durant tota la legislatura.\nAvantatges dels grups\nTenir grup propi suposa grans avantatges econòmics i polítics.\nEls grups parlamentaris tenen una subvenció general de funcionament que, en el cas de Convergència, li va suposar uns ingressos mensuals de 22.424,27 euros (268.800 euros anuals) a la passada legislatura.\nEl PP rebia per part seva 252.553,37 euros mensuals, el PSOE 122.999,21, Podem ingressava 47.994,17; ERC, 22.424,27 euros i el PNB, 20.719,61 euros al mes.\nEl Grup Mixt rebia 25.833 euros que havien de repartir-se tots els seus components, de diferents partits polítics.\nA aquesta assignació s’hi suma una ajuda per a transport, de 3.419,87 euros a 6.839,74 euros al mes segons la mida del grup, a més d’una subvenció finalista per pagar assessors.\nI en el pla polític, qui constitueix grup parlamentari té garantida la representació a totes les comissions, a la Diputació Permanent i veu pròpia a la Junta de Portaveus així com capacitat per intervenir a tots els debats en igualtat de condicions; al Grup Mixt cal repartir-se temps d’intervenció i seients a les comissions.", "response": "ERC està disposada a cedir dos dels seus dotze senadors a CDC perquè pugui formar grup propi a la cambra alta, que es constituirà el 19 de juliol. A les eleccions del 26J, els convergents van obtenir quatre senadors, lluny dels deu que necessiten. Per a aconseguir-los, el partit haurà de recórrer també a PP, PSOE i Unides Podem.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_265", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant del text següent en les seves pròpies paraules.", "context": "El ‘president’ de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha assegurat este dijous, al ple de les Corts, que la “reparació” a les víctimes del metro ha començat però “no acabarà fins que tots els ciutadans valencians sàpiguen, a través d’una televisió pública, el que va passar de veritat”.\nAixí ho ha assenyalat el cap del Consell este dijous en el ple del parlament valencià, en resposta a la pregunta del síndic de Compromís, Fran Ferri, que ha preguntat per les accions que preveu posar en marxa el Govern valencià “perquè no es torne a produir un accident previsible i evitable com el de Metrovalencia del 3 de juliol del 2006”.\nFerri ha destacat que un dels indicatius que amb l’entrada del nou Consell s’havia produït un canvi “ha estat que les víctimes del metro ja no havien de saltar la tanca de Canal Nou per a estar en un mitjà de comunicació i dir el que opinaven del que va passar a l’accident sinó que se’ls obria les portes de les Corts”.\n“La presidenta de l’associació va poder apujar a esta tribuna i dir què opinava del que va passar a l’accident” i “buscaven veritat i justícia i per això s’ha aprovat la comissió d’investigació”, ha comentat.\nA més, ha mostrat el seu agraïment als diputats que van participar a la comissió d’investigació del metro però ha assegurat que no pot “dir el mateix dels del PP”.\n“Deu anys després seguixen pensant en el cost polític i no en la veritat”, ha criticat.\nEl ‘president’ ha afirmat que “el que necessitem els valencians” és “dignitat i reparació col·lectiva” i ha elogiat els familiars i amics de les víctimes de l’accident, “que durant deu anys han tutelat l’oblit”.\n“El que importava era els costos polítics i tancar ràpidament esta qüestió, perquè no es volia arribar a la veritat”, ha asseverat.\nA més, ha destacat que l’anterior Govern Valencià del PP “va intentar evitar les responsabilitats amb una comissió de cinc dies i la negativa a parlar amb les víctimes”.\nTambé ha subratllat que ell mateix, com a president, i el Consell han “demanat perdó en nom de la societat a totes les víctimes”.\nLLEI DE SEGURETAT FERROVIÀRIA\n“Ara –ha continuat Puig–, cal adoptar mesures perquè mai es torne a produir i prompte es posarà en marxa la Llei de Seguretat Ferroviària”.\nPer a tindre “la millor” norma, ha indicat: “Necessitaríem que, de moment, el Govern d’Espanya no recorre la nostra capacitat de contractació de les persones que necessitem per part de la Generalitat, eviten que es puguen cobrir totes les places i no es puga fer una taxa de reposició del cent per cent, que és el que necessitem”.\nEl cap del Consell ha sostingut que la Llei de Seguretat Ferroviària serà “pionera”, ja que, segons ha comentat, “hi ha altres en comunitats com Andalusia, Catalunya o el País Basc però no són normatives específiques en matèria de seguretat”.\nLa futura norma tindrà una comissió d’investigació permanent que “analitzarà les causes dels incidents que es puguen produir” i amb una Agència de Seguretat Ferroviària, que s’encarregarà del manteniment d’esta en la Comunitat, segons ha explicat.\nINFORMACIÓ EN SITUACIONS D’EMERGÈNCIA\nHa indicat també que Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) ha acordat accions amb altres organismes d’Espanya –metro de Madrid, de Barcelona, de Bilbao i Tramvia de Sevilla–, amb la finalitat d'”establir indicadors de seguretat comunes per adquirir mecanismes de seguretat comunes”.\nA més, ha explicat que “el Projecte de Decret que regula la informació en situacions d’emergència també s’aprovarà prompte i significarà un protocol d’actuació perquè mai més ningú utilitze una situació de catàstrofe per a traure rèdit electoral”.\nPuig ha criticat al PP perquè considera que “se senten orgullosos del que va fer l’exconseller Juan Cotino”, referint-se a les visites als domicilis de les víctimes després de l’accident i l’atenció a estes, i ha defensat que “les víctimes han estat el millor d’esta desgraciada història, un exemple de dignitat i de coratge”.", "response": "El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha promès que es continuarà treballant per a reparar el dolor de les víctimes de l'accident del metro de València mitjançant la difusió del que va passar de veritat a través de la televisió pública. Puig també ha anunciat una futura llei de seguretat ferroviària, que suposarà la creació d'una comissió d'investigació permanent.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2066", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "Els Reis d'Orient ja han arribat aquest dissabte a Barcelona.\nI com és tradició, ho han fet per mar, a bord del pailebot.\nDe camí a la capital catalana, han coincidit amb el vaixell d'Open Arms, que els ha acompanyat fins a les portes del port.\nI en trepitjar terra ferma, Melcior, Gaspar i Baltasar han demanat als nens fer de Barcelona una ciutat oberta, de pau i d'acollida.\n\"Rebeu els nouvinguts com ens rebeu a nosaltres; amb il·lusió, alegria, i generositat; no tingueu mai por de la diferència\", ha aconsellat Melcior.\nDesprés de rebre la clau de la ciutat, els Reis d'Orient també han recordat als infants que \"els millors regals son els que no s'emboliquen mai\": \"l'amor als altres, el respecte i poder viure en pau i llibertat; llibertat quina paraula tan bonica\", ha reflexionat.\nL'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, els han rebut al Moll de la Fusta, en companyia dels patges Gregori, Estel i Omar.\nI Colau, que els ha fet entrega del pa com a benvinguda, ha estat l'encarregada d'explicar que l'Open Arms ha acompanyat una estona els Reis d'Orient.\n\"La gent que salva vides al mig del mar, com els Reis d'Orient, representen els millors valors de la humanitat, els valor de la vida, de la pau, els bons desitjos de Nadal, que ens reuneixen aquí i ens representen a Barcelona, ciutat de pau i acollida\", ha explicat als centenars de persones que s'han aplegat al Moll de la Fusta.\nAl cap d'una hora ha arrencat la cavalcada.\nEntre ballarins, xanquers i voluntaris hi ha 1.157 participants en 12 grans blocs i un quilòmetre d'espectacle itinerant amb un seguici de prop d'una hora de durada.La comitiva ha arrencat a l'avinguda del Marquès de l'Argentera, i està previst que arribi a la plaça d'Urquinaona a les 7, a l'avinguda del Paral·lel a les 8 i la previsió és acabar a les 9 a la Font Màgica de Montjuïc.\nEl Senyor Hivern, el titella gegant de quatre metres, acompanyat del Gran Llibre de les Coses Petites i quatre titelles més, han encapçalat la cavalcada.\nAl darrera hi ha hagut els Carters Reials, la Patge Estel, el Rei Melcior, els Xumeters amb els inflables, el Rei Gaspar amb la nova carrossa, el Rei Baltasar i després la nova carrossa del Dormir, la nova comparsa del Gegant Carboner i les caramel·leres.\nL'estrena de la carrossa del Rei Gaspar és una de les novetats d'enguany, dissenyada i construïda per Alex Posada i Raül M. Beteta.\nTé la llum de protagonista, ja que la il·luminació de leds va sincronitzada amb el ritme de la música.\nTambé hi ha un nou vestuari per interaccionar amb la il·luminació de la carrossa.\nUna altra novetat és el seguici del rei Gaspar, amb una col·lecció d'elements mòbils inspirats en joguines, dissenyat i construït per Patxo Urlezaga i José Menchero.\nS'ha estrenat també la titella gegant del Senyor Hivern i el Gran Llibre de les Coses Petites, que han desfilat junts després d'haver passat uns dies a la plaça Catalunya.\nEls xumeters, que recullen els xumets dels nens que ja no els necessiten, han estrenat dos grans elements aeris, uns inflables que s'anomenen Celeste i Celestín, de la companyia francesa Inko'nite et Cie.\nLa nova carrossa del Dormir és un llit daurat gegant inspirat en el somni de Morfeu, que convida els nens i les nenes a anar a dormir a través d'una coreografia.\nHa estat construït per Menchero Escenografías i la coreografia és de la Veronal.\nPer altra banda, la carrossa del carbó s'ha substituït aquest any per el nou Gegant Carboner, dissenyat i construït per Ramón de los Heros, i el seu seguici de ballarins carboners, coreografiats per Som-hi dansa.\nL'Institut de Cultura de Barcelona, a través del departament de Festes i Tradicions, és l'encarregat d'organitzar aquesta cavalcada, que enguany suposa un cost de 900.000 euros, una xifra similar a la de l'any passat.", "response": "Aquest dissabte, els Reis d’Orient han arribat a Barcelona acompanyats del vaixell d’Open Arms. L'alcaldessa, Ada Colau, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, els han rebut al Moll de la Fusta. Abans de la cavalcada, que aquest any costarà uns 900.000 euros, els Reis han demanat als infants fer de la ciutat un lloc d’acollida.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1364", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "En pocs anys els vehicles de mobilitat personal (VMP), i principalment els patinets elèctrics, han passat de ser una moda passatgera a un mitjà de transport urbà consolidat amb una normativa pròpia.\nA més, la pandèmia n’ha accelerat el creixement i la popularització: la por al contagi ha fet que persones que utilitzaven el transport públic hagin buscat altres opcions per moure’s, i el patinet elèctric ha estat el gran protagonista en l’esfera municipal.\nEls VMP van arribar com una alternativa ecològica, eficient i pràctica (fàcils de conduir i plegar) de transport urbà i van irrompre amb força a l’escena de la mobilitat, especialment entre els usuaris més joves.\nCircular per la vorera, anar amb un acompanyant o portar els auriculars connectats, són accions que no es poden fer quan es condueix un patinet elèctric.\nTanmateix, molts usuaris de VMP les fan perquè no saben que es tracta d’una infracció o un comportament antireglamentari.\nEl Servei Català de Trànsit ha editat 15.000 fulletons informatius que Mossos i policies locals expliquen i reparteixen a les xerrades d’educació viària que fan a escoles i instituts\nEn concret, s’han editat 15.000 fulletons informatius que detallen les normes que s’han de tenir en compte quan se circula amb patinet elèctric.\nEls Mossos d’Esquadra i les policies locals de Catalunya els reparteixen i expliquen en les sessions formatives de mobilitat segura que fan a les escoles i instituts.\n“Estem acostumats que el patinet sempre ha estat una joguina, però el patinet elèctric és un vehicle”.\nAquesta sentència del coordinador de Mobilitat Segura a la Regió Central dels Mossos d’Esquadra, Joan López, és el missatge que es vol transmetre amb aquestes sessions que incorporen el nou material com a element principal.\nEls joves i tots els usuaris de VMP han de ser conscients que amb patinet elèctric no tot s’hi val.\nI és que la cara més amarga de l’eclosió dels patinets elèctrics és l’augment de la sinistralitat i de les víctimes, fins i tot mortals.\nEn aquest sentit, per frenar les infraccions i les actituds incíviques i per detectar accions antireglamentàries i comportaments de risc que puguin posar en perill la integritat física dels usuaris més fràgils, com els vianants, l’SCT també coordina amb les policies locals campanyes de prevenció i control centrades precisament en els vehicles de mobilitat personal (VMP).\nA més, convé destacar que els patinets elèctrics són i entren dins dels col·lectius vulnerables i, per tant, cal alertar els usuaris de vehicles motoritzats que han de compartir l'espai públic amb ells, estar amatents a possibles situacions de perill i actuar sempre amb responsabilitat per evitar víctimes de trànsit als carrers dels nostres municipis.\nBranded content\nSuïcidis: millor atenció i menys estigmes\nLa Generalitat impulsa un pla per a la prevenció del suïcidi, tot reforçant l’atenció i el suport als supervivents, a les famílies i als professionals\nBranded content\nBarnahus posa l'infant víctima d'abusos sexuals al centre\nDrets Socials comptarà amb 13 centres per millorar l’atenció integral als infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals\nBranded content\nAixí es provarà a Catalunya la implementació de la Renda Bàsica Universal\nLa Generalitat farà una prova pilot de dos anys per veure com es podria aplicar a tot Catalunya aquesta ajuda universal, individual i no condicionada a cap requisit\nBranded content\nEl període de pagament de l'impost sobre el CO2 dels vehicles comença aquest setembre\nSegons el padró definitiu, que es publica l’1 de setembre, hauran d’abonar el tribut més de 2,2 milions de vehicles, que corresponen a 1,6 milions de contribuents\nBranded content\nQuè cal fer quan l'Agència Tributària de Catalunya ens reclama un deute?\nL'ATC facilita a la ciutadania diversos canals telemàtics per al pagament de deutes: la seu electrònica, l’assistent virtual i el telèfon 012, a més de l’opció d’assistència presencial", "response": "En els darrers anys, els vehicles de mobilitat personal (VMP), especialment els patinets elèctrics, s'han consolidat com un mitjà de transport urbà amb una normativa pròpia. Per aquest motiu, i tenint en compte la popularitat dels VMP entre els joves, els Mossos d'Esquadra, juntament amb les policies locals, reparteixen fulletons i expliquen l'ús adequat d'aquests vehicles en instituts i escoles.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1197", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "La pressió del Grup Especial de Verins i Antifurtivisme (GEVA) dels Agents Rurals ha reduït en un 50% les denúncies per caça major furtiva en els darrers cinc anys.\nSegons dades facilitades pels Agents Rurals l'any 2010 es van posar més de 115 denúncies per caça furtiva a la demarcació de Lleida, mentre que aquest 2015 les denúncies comptabilitzades no arriben a la cinquantena.\nLes dades en l'àmbit de Catalunya revelen que durant l'any 2010 es van posar més de 280 denúncies i enguany se n'han cursat un centenar.\nAquesta disminució es deu a les més de 1.500 inspeccions anuals que els grups dels Agents Rurals han fet aquests anys.\nManca de llicència de caça, manca de permís d'armes, manca de la guia de l'arma, manca d'assegurança obligatòria, armes il·legals, munició il·legal, caçar en època de veda o fora de les zones de seguretat són els principals motius de denúncia dels Agents Rurals a caçadors.\nEl GEVA posa especial atenció a les èpoques en què els animals són més vulnerables.\nEn caça major, cérvol, daines o isards, les èpoques de zel fan dels mascles animals especialment vulnerables i dèbils davant dels caçadors.\nEl cap d'àrea bàsica del cos dels Agents Rurals a la Seu d'Urgell, Carles Mora, ha assenyalat que \"la tasca del GEVA, grup que treballa sense horaris, normalment de nit i en cap de setmana, és bàsica en aquesta època per a l'eradicació del furtivisme\".\nSegons ha remarcat Mora, \"la brama del cérvol és un moment d'especial atenció del GEVA, ja que els animals són molt vulnerables, només estan pendents de les femelles, i és molt més fàcil de caçar per part dels caçadors\".\nEn la caça major hi ha dos tipus de caça, per acostament i per batuda.\nEn època de brama només està permesa per acostament.\nEl cap d'Àrea Bàsica remarca que \"en el cas del furtivisme la tasca dissuasòria del GEVA és molt important, amb els anys han aconseguit reduir el furtivisme als mínims\".\nEl president de l'Àrea Privada de Caça (APC) de Taüs, Salvador Bigordà, ha explicat que un caçador per poder caçar en la seva àrea, a més de tenir tots els permisos legals en regla: \"Ha de demanar un permís a l'APC, ha de comprar una anella i ha d'avisar als Agents Rurals que caçarà en aquesta determinada àrea\".\nBigordà assegura que \"el no compliment d'algun d'aquests requisits és il·legal i per tant sancionable pels Agents Rurals\".\nEn aquest sentit, afegeix que \"la tasca dels Agents Rurals és molt important perquè asseguren que no hi hagi furtivisme i que els caçadors legals apreciïn més les àrees de caça, i per tant, paguin per caçar\".\nL'APC de Taüs és una de les més importants de Catalunya i on els caçadors troben millors exemplars de cérvol.\nA més, explica Mora, es troba al costat de la Reserva Nacional de Caça de Boumort.\nAixò fa que els Agents Rurals prestin especial atenció, ja que hi ha caçadors que demanen permís per caçar a Taüs i aprofitant la proximitat cacen animals de la Reserva Nacional.\nMora apunta que hi ha dos tipus de caçador furtiu, aquell que caça per aprofitar i vendre la carn de l'animal i el que caça tan sols pel trofeu.\nEn la caça el trofeu és el cap de l'animal, en el cas del cérvol mascle quan les banyes més grans i més puntes tingui millor trofeu es considera.\nBigordà senyala que \"molts caçadors només s'enduen el cap de l'animal, tot i això, també n'hi ha d'altres que n'aprofiten tota la carn\".\nQuan el GEVA detecta un furtiu el primer que fa és identificar a la persona i seguidament el registren a ell i al vehicle.\nMora assegura que \"molts d'aquests caçadors porten armes il·legals, amb carregadors il·legals, i per tant les amaguen bé dins el vehicle, pel qual és important un bon registre\".\n\"Un cop enxampat el furtiu, els agents procedeixen a posar la denúncia i confiscar les armes i la munició, en cas que hagin matat animal, també l'animal\", afegeix.\nLes sancions per furtivisme són denúncies administratives que poden anar des dels 200 fins als 1.200 euros.\nEn cas d'haver matat algun animal, també es paga el valor de l'animal, l'assessoria jurídica del cos és qui en determina el valor.", "response": "En els darrers cinc anys, les denúncies per caça furtiva s’han reduït un 50% gràcies a les 1.500 inspeccions anuals del Grup Especial de Verins i Antifurtivisme (GEVA) dels Agents Rurals. El GEVA posa especial atenció durant les èpoques més vulnerables dels animals, com l’època de brama del cérvol. El furtivisme es castiga amb sancions d’entre 200 i 1.200 euros. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_796", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "Pocs mesos abans dels atemptats de Barcelona i de Cambrils, la policia espanyola va controlar els moviments d’Abdelbaki es-Satti, l’ex-imam de Ripoll considerat el cervell del grup que va cometre els atacs.\nSegons que ha pogut confirmar VilaWeb amb fonts de la comunitat islàmica de Ripoll, agents de la policia van anar-hi tres vegades, dues de les quals per demanar sobre possibles canvis a la junta de la comunitat on Es-Satti exercia d’imam i una altra, pocs mesos abans del 17-A, preguntant qui hi havia d’imam.\nAra fa una setmana, quan just es complien tres mesos dels atemptats, el CNI va filtrar a diversos mitjans espanyols que l’imam de Ripoll era un confident seu, i que s’hi va posar en contacte durant el temps en què Es-Satti va ser a la presó de Castelló de la Plana, entre el 2010 i el 2014, condemnat per tràfic de drogues.\nI va ser durant aquests anys que, segons El País, va establir contacte amb un dels condemnats per l’atemptat de l’11-M a Madrid, Rachid Agllif.\nL’imam tenia pendent una ordre d’expulsió al Marroc per la condemna de tràfic de droga, però un jutge de Castelló la va revocar al·legant que no constituïa ‘cap amenaça real’ i perquè ‘va demostrar esforços d’integració amb la societat espanyola’.\nL’advocacia de l’estat no va recórrer la revocació de l’ordre d’expulsió.\nEn el moment en què va quedar lliure, Satty era confident dels serveis secrets espanyols, d’acord amb la informació filtrada per part del CNI.\nPerò, amb quines condicions?\nI per què la policia espanyola no va informar els Mossos d’Esquadra del seu historial delictiu si poc després, el 2015, ja es va instal·lar a Ripoll a exercir d’imam de la comunitat El Fath?\nI quan parlem d’antecedents delictius, parlem no tan sols de tràfic de droga, sinó dels vincles gihadistes que tenia abans i que eren ben coneguts pels serveis secrets espanyols.\nÉs això que s’ha preguntat aquesta mateixa setmana el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que ha exigit explicacions públiques de les autoritats espanyoles.\nSobre tot allò que sabien d’Es-Satti i sobre el fet de deixar de banda els Mossos i privar-los de disposar d’informació molt rellevant.\nEl rastre d’una dècada\nEs-Satti ja havia aparegut en el sumari de l’anomenada operació Chacal, en què hi va haver cinc detinguts el gener del 2006 acusats d’haver reclutat mujahidins a Vilanova i la Geltrú per a enviar-los a l’Irac.\nEls sindicats de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, SUP i AUGC, es van arribar a queixar, una setmana després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, que aquesta informació no fos comunicada a les autoritats catalanes, tot i ser una informació de la qual disposava justament el Ministeri d’Interior i, per tant, la policia espanyola.\nPerò el control d’Es-Satti ve d’abans: uns documents del jutge de l’Audiència espanyola Fernando Grande-Marlaska, publicats pel diari ABC el mes d’agost, revelen que la policia va demanar el 2005 d’intervenir el telèfon d’Es-Satti per presumptes activitats de suport a gihadistes.\nI el jutge hi va accedir, perquè sospitava que treballava per al-Qaida.\nMarlaska deia que Es-Satti podia ‘actuar com a mitjancer a l’hora de donar suport logístic per a xarxes terroristes’.\nLa policia judicial espanyola sospitava que Abdelbaki es-Satti tenia vincles amb Ansar al-Islam i el Grup Islàmic Combatent Marroquí, responsable de l’atemptat de l’11-M del 2004, a qui donava suport logístic.\nSegons els documents que la policia va fer arribar al jutge Marlaska, arran dels atemptats contra la Casa d’Espanya de Casablanca del 2003, que van causar quaranta-cinc morts, es van començar a seguir uns individus com a presumptes responsables dels atacs i que havien arribat a l’estat espanyol procedents de Síria.\nI, seguint-ne el rastre, van topar amb Es-Satti, que els donava cobertura.\nLa policia espanyola va seguir, doncs, el rastre d’Es-Satti durant més d’una dècada, fins a arribar a fer-lo confident.\nI va controlar-ne els moviments quan ja era imam a Ripoll, pocs mesos abans dels atemptats.", "response": "La policia i els serveis secrets espanyols van controlar durant una dècada els moviments d’Abdelbaki es-Satti, l’ex imam de Ripoll i cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Control establert perquè se sospitava que es-Satti pertanyia a al-Qaida, va durar fins a pocs mesos abans dels fets, quan la policia espanyola es desplaçà a Ripoll diverses vegades per a obtenir informació.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2979", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "L'edició 2016 de l'Aquelarre de Cervera haurà de canviar l'espai amb l'escenari central de la festa on es porten a terme moments tant característics com l'escorreguda del Mascle Cabró a causa de les obres del casc antic.\nI es que l'entorn de la plaça de Cal Racó forma part del conjunt de 9 carrers i places de la zona del casc antic de la Segarra que formen part de l'obra del Camí de Sant Jaume, finançada amb l'1,5% Cultural, que seran remodelats a partir del proper mes d'abril.\nEl paer en cap, Ramon Royes, ha assegurat que aquests treballs que s'allargaran fins a finals de 2017 ''canviaran la fisonomia de la ciutat'' i alguns hàbits, com és el cas de la distribució d'aquesta festa tant popular.\nEstà previst que els actes centrals de l'Aquelarre es facin doncs, temporalment, a la plaça Pius XII, al darrere de la Universitat.\nEl regidor de Territori, Aquelarre i Festes, Marc Llorens, ha explicat que a causa de les obres del Camí de Sant Jaume alguns espais de l'Aquelarre 2016 hauran de ser traslladats per tal de ''garantir la seguretat'' de les milers de persones que assisteixen cada any a la festa que té lloc el darrer cap de setmana d'agost.\nL'afectació més important recau en l'espai on es fan els actes centrals com són la invocació i escorreguda del Mascle Cabró, així com el gran foqueral.\nEn aquest punt s'hi concentra una gran multitud de persones a Cal Racó i el fet que l'entorn d'aquesta plaça estigui immers en una remodelació total de carrers fa que la Paeria n'hagi decidit el trasllat temporal a la plaça Pius XII, al darrera de la Universitat.\nLlorens ha remarcat que no es tracta d'una decisió que s'hagi pres de forma ''unilateral'' sinó que s'ha consensuat amb les diferents entitats que participen de la festa.\nEn aquest sentit, ha considerat aquest trasllat forçat com una ''oportunitat per fer un Aquelarre diferent'' i ha afegit que tot i que potser sabrà greu als més nostàlgics, en un futur està previst retornar a Cal Racó.\nLa plaça on està previst fer ara els actes centrals de la festa és 3 o 4 vegades més gran que la de Cal Racó i és on els organitzadors i els responsables de la seguretat com Protecció Civil, han vist amb més bons ulls ubicar-hi ara l'espectacle.\nA més a més, des de la Paeria es veu amb bons ulls el fet que estigui molt a prop de la Universitat, que és el punt d'on es dóna el tret de sortida a l'Aquelarre i on també hi ha la Fira del Gran Boc.\nUn altre dels espais que de moment també haurà de canviar temporalment d'ubicació és el Techno, que s'ubica al monument de les 4 barres i ara haurà de passar al pàrquing que hi ha sota la muralla.\nReunions mensuals als veïns per informar de l'evolució de les obres\nDavant l'elevat volum d'obres i el moviment que comportaran de maquinària i operaris al conjunt del centre de la ciutat, Ramon Royes ha explicat que es convocarà una reunió mensual amb els veïns per tal d'informar de l'evolució de les mateixes.\nEn aquestes trobades es farà públic un calendari d'actuacions i el web municipal també comptarà amb important informació al respecte.\nLa Paeria s'està plantejant fins i tot la possibilitat d'establir algun tipus de transport públic per facilitar la mobilitats dels veïns, sobretot dels de major edat.\nUna formula que segons Royes s'estudiarà per tal de donar el ''màxim de facilitats possibles'' i que fins i tot es podria establir de forma permanent si funciona.\nA les obres de l'5% cultural caldrà afegir-hi les del Pla de barris, el projecte de les quals s'està acabant de redactar per tal de ser adjudicat per un import de 224.900 euros al carrer Barcelona, i 494.694,49 euros al carrer Barbacana.\nAquestes obres començaran en tres mesos i han de finalitzar a finals de novembre.\n1r Concurs 'Millora un racó de Cervera'\nLa Paeria ha convocat el 1r Concurs 'Millora un racó de Cervera' que insta als veïns a fotografiar aquells indrets de la ciutat que consideren que es podrien millorar i que ho facin a través de les xarxes socials com Instagram, Facebook o Twiter amb el hagstat #milloraCervera.\nDurant 3 mesos s'escolliran 9 propostes que es miraran de portar a terme durant l'any.\nEls participants que aportin les millors propostes podran guanyar fins a 150 euros en premis.", "response": "L'edició de 2016 de l'Aquelarre de Cervera canviarà els espais dels actes centrals a causa de les obres del nucli antic. Aquest abril començaran les obres, que afectaran 9 carrers i places i costaran 1,5 milions d'euros. La plaça triada per als actes centrals, com la invocació i escorreguda del Mascle Cabró i el gran foqueral, és la plaça Pius XII.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1982", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "Catalunya Ràdio ha estat la vencedora de la votació popular del cinquè premi Martí Gasull i Roig.\nTal com ha destacat l'entitat, l'emissora pública catalana és \"un exemple de la determinació per construir un espai català de comunicació i per haver creat un imaginari radiofònic propi\".\nCatalunya Ràdio s'ha imposat als Cinemes Texas i a l'Escola La Masia.\nL'acte també ha comptat amb la intervenció de Carles Puigdemont, que ha estat present al Teatre Poliorama per mitjà d'un missatge enregistrat per videoconferència.\nDes de Brussel·les, ha felicitat tots els finalistes i ha assegurat que Catalunya Ràdio és \"la bandera de la llibertat d'expressió\".\n\"La catalanitat sempre ha anat al costat de la defensa de la democràcia, en contrast amb la penosa decadència del sistema mediàtic espanyol\".\nEn aquest sentit, ha qualificat Catalunya Ràdio d'\"oasi\".\nRoger Torrent: \"No defalliu\"\nPrèviament, l'acte ha començat amb crits de \"llibertat\", en homenatge a les persones que \"no hi són\", i amb el parlament de Roger Torrent, el president del Parlament de Catalunya.\n\"En aquests moments, els mitjans de comunicació del país estan amenaçats.\nEl 155 afecta directament als mitjans públics, a l'escola, a la cultura, i a la llengua\", ha assegurat.\nTorrent també ha parafrasejat el propi Martí Gasull –\"cal treballar no només per la llengua, sinó per la democràcia i els drets ciutadans\"– i ha afirmat que \"l'estat de dret està en risc, per un govern legítim a l'exili i per uns presos polítics en ple segle XXI a Europa\", i ha acabat la seva intervenció assegurant que \"nosaltres complirem allò pel qual ens heu votat, però us demanem a vosaltres que no defalliu\".\nCarme Forcadell: \"No hi som tots\"\n\"Avui, no hi som tots: ens falten els de Brussel·les, els d'Estremera i els de Soto del Real.\nVull que sàpiguen que els volem a casa i que no oblidarem ni el seu patiment ni el de les seves famílies\".\nAixí ha començat la seva intervenció Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, just abans de donar pas a Josep Ruaix, el guanyador del premi honorífic.\nRuaix, al seu torn, ha assegurat que \"cal no abandonar mai ni la tasca, ni l'esperança, un desig molt adient per temps convulsos com els que vivim\".\nÒscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, ha posat veu al clam de la sobirania catalana, enmig d'aplaudiments del públic assistent: \"Demano als nostres governants que siguin prou hàbils, astuts i tenaços per tirar el país endavant i per fer efectiva la voluntat d'un poble.\nAl darrere teniu un poble que no fallarà, i ho ha demostrat\", ha reblat.\nActualment, els premis tenen dues modalitats: el Premi Martí Gasull i Roig i el Premi Especial del Jurat.\nEl primer s'atorga per votació popular a una persona física o jurídica que per l'exemplaritat de la seva tasca en defensa de la llengua catalana hagi contribuït de manera notable a la millora de la seva situació en l'àmbit lingüístic català.\nEl segon és honorífic i és concedit a persones que s'hagin distingit per la seva trajectòria.\nEnguany, ha recaigut en Josep Ruaix.\nJosep Ruaix, II Premi Especial del Jurat\nRuaix veu, així, destacada la seva llarga trajectòria de fidelitat a la llengua, amb actuacions en el camp gramatical, de la correcció, la traducció, la supervisió i l'estudi lingüístic.\nAlgunes d'aquestes es concreten, per exemple, en el manual El català en fitxes (1968), conegut popularment com les \"fitxes Ruaix\", un material que va permetre l'ensenyament del català durant el franquisme.\nMés tard va continuar creant manuals d'èxit, com el Català fàcil (1983), que també van ajudar diverses generacions en l'aprenentatge del català.\nSobre el jurat i el premi\nEl jurat dels Premis Martí Gasull i Roig està format per personalitats de la cultura, la política i la societat catalanes.\nEn aquesta edició participen com a jurat el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder; la mare de Martí Gasull, Pilar Roig; l'escriptor Jaume Cabré; la filòloga Rosanna Cantavella; l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell; el filòleg Jordi Manent; la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola; el periodista de RAC1 Joan Maria Pou; i el director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo.\nEl guanyador obtindrà un premi en metàl·lic de 3.000 € i se li lliurarà un guardó creat especialment per l'orfebre i joier Joaquim Capdevila.\nCapdevila, que gaudeix de reconeixement internacional, ha dissenyat distincions com la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya o el guardó dels Premis Nacionals de Cultura.", "response": "Catalunya Ràdio s’ha imposat a Cinemes Texas i a l’escola La Masia en el cinquè premi Martí Gasull i Roig. L’acte de lliurament, d’un marcat to reivindicatiu independentista, s’ha celebrat al Teatre Poliorama i ha comptat amb la participació de Carles Puigdemont per videotrucada, Roger Torrent i Carme Forcadell, els quals han defensat la llibertat d’expressió de l’emissora pública.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2716", "instruction": "Fes-me un resum que doni una visió general concisa de la informació més rellevant d'aquest text en les seves pròpies paraules.", "context": "Ràdio Associació de Catalunya ha lliurat aquest dijous al vespre a l'auditori ONCE els 17ns Premis Ràdio Associació, en què els productors i les ràdios de proximitat s'han endut el protagonisme.\nAixí, la productora d'El Matí de Catalunya Ràdio', Núria Ventura, ha rebut el guardó com a millor professional de l'any, mentre que 'Islàndia' d'Albert Om de RAC1 ha recollit el premi a millor programa de ràdio.\nEl millor programa de ràdio local ha estat per 'Les transmissions del Club Patinatge Artístic Olot', de Ràdio Olot, emissora que també ha estat distingida amb el nou Premi a la Integració per les seves transmissions de futbol de la Unió Esportiva Olot amb Pere Ribas, un nen invident.\nL'altra novetat de l'edició d'aquest any, el Premi a l'Excel·lència, l'ha recollit l'equip d''El Barça Juga a RAC1' amb Joan Maria Pou pels darrers 9 minuts de la transmissió del partit FC Barcelona-PSG.\nEl president del jurat, Jordi Margarit, ha assegurat que els premis són la \"festa\" de l'espai català de comunicació.\nEn recollir el premi, Núria Ventura ha afirmat no prendre's el premi a nivell personal sinó que l'ha dedicat al col·lectiu de productors i ha tingut paraules de record per a Rafa Artigas –que fa \"molts anys\" que es dedica a la professió- i al recent traspassat Pere Tàpies.\nRàdio Olot a fet història en ser la primera emissora en fer el 'doblet' als premis i és que els de la Garrotxa s'han el guardó al millor programa de ràdio local per 'Les transmissions del Club Patinatge Artístic Olot', de Ràdio Olot, un espai que confirma que \"si hi ha il·lusió, no hi ha res impossible\".\nL'emissora, a més, ha tornat a pujar a l'escenari poc després per recollir el nou guardó a la Integració per les seves transmissions de futbol de la Unió Esportiva Olot, que compten amb Pere Ribas, un nen invident d'onze anys.\nEn rebre l'estatueta, ha manllevat unes paraules de l'equip '7 de Ràdio' de Ràdio Banyoles -menció al Premi d'Integració- ha afirmat que la gent \"veu les discapacitats però no les capacitats\".\n\"Això és el què han vist els meus companys de classe, gràcies\", ha reblat, moment en què la majoria de la platea s'ha posat dempeus.\nEls premis estrenaven aquest any una segona categoria, la de l'Excel·lència, que ha rebut l'equip d''El Barça juga a RAC1' pels 9 darrers minuts de la transmissió 'La remuntada' del partit de Champions entre el FC Barcelona i el PSG.\nJoan Maria Pou ha manifestat sentir-se \"ple d'orgull\" per rebre una distinció de la professió pels \"8 o 9 minuts més importants de la carrera\".\n\"Va ser un moment especial i pràcticament irrepetible i ho vam fer com ho fa RAC 1, treballant en equip\", ha reblat.\nDe la seva banda, Albert Om ha agraït el premi al programa 'Islàndia' de RAC1 i l'ha dedicat a la gent que \"cada dia cada dia va al programa per explicar històries\" i a RAC 1, el director del qual li agrada arriscar \"quan no en té cap necessitat\".\nRecordant una experiència personal, Om ha definit el programa com una \"dutxa islandesa que neteja la mirada\".\nEn la categoria del Millor programa d'innovació, el guardó se l'ha endut 'Els viatges de Carlos Carlos', de l'UPV Ràdio, l'emissora de la Universitat Politècnica de València.\nL'únic premi audiovisual que s'atorga l'ha rebut aquest any TV3.\nEl conegut com a Guardó 1924 ha reconegut la programació especial en 'prime time' de la cadena pública amb motiu de la campanya d'acollida de refugiats 'Casa nostra, casa vostra'.\nEn rebre el premi, l'equip del programa ha celebrat que TV3 demostrés aquells dies \"que és més pública que mai\".\nMencions d'Honor\nLes mencions d'honor han estat per a Jordi Hurtado, Joan Albert Argerich i Elisenda Roca per les seves respectives trajectòries radiofòniques i professionals fora d'aquest mitjà.\nAixí mateix, el jurat ha volgut reconèixer la pròpia associació de ràdios privades ARC, que celebra 25 anys.\nA banda dels titulars dels diversos premis, el jurat també concedeix cada any mencions de qualitat en les diverses categories.\nEntre aquestes destaquen les mencions a 'La República Santboiana', de Ràdio Sant Boi, i 'Badalona Matí', de Ràdio Ciutat de Badalona, en la categoria de millor programa de ràdio local; '7 de Ràdio' de Ràdio Banyoles, menció al Premi d'Integració; 'El compromís ciutadà' de Ràdio Estel; 'Territori clandestí' de Ràdio4; o 'PopAp' de Catalunya Ràdio i 'Territori Clandestí de Ràdio 4, mencions al Premi d'Innovació.\nLes mencions de qualitat del Premi al millor programa de ràdio han estat per 'El club de la mitjanit' de Catalunya Ràdio i TV3 i 'La Gran Vida', d'IB3 Ràdio, mentre que les mencions a l'Excel·lència han estat per 'Govorit Radio Svoboda' de Ràdio Capital de Pals i l''Especial 50 anys.\nCap nen sense joguina' de Ràdio Barcelona – Ser Catalunya.", "response": "Ràdio Associació Catalunya ha lliurat aquest dijous els 17ns Premis Ràdio Associació a l’auditori ONCE de Barcelona. Entre els premiats destaquen la productora d’El Matí de Catalunya Ràdio, Núria Ventura, que ha rebut el guardó com a millor professional de l'any, i Ràdio Olot, que s’ha endut el de millor programa de ràdio local i el premi a la integració.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_328", "instruction": "Fes un resum curt del text següent:", "context": "El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena defensa que és imparcial en la causa penal contra els exiliats malgrat haver acceptat un guardó de l’organització ultraespanyolista Fundación Villacisneros.\nLlarena ha refusat la recusació presentada per la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que demanaven que s’apartés de la causa perquè havia quedat acreditada la seva ideologia espanyolista i això en qüestionava “la imparcialitat imprescindible en relació amb aquesta causa”.\nAmb tot, el jutge s’empesca un argument rocambolesc per a oposar-s’hi i diu que, a més d’aquesta distinció, n’ha rebut d’altres, com la medalla al mèrit de la Guàrdia Urbana de Barcelona, rebuda el 2011, amb Xavier Trias de batlle i Joaquim Forn de tinent batlle de la ciutat.\nA més, hi afegeix que en aquell moment Puigdemont era batlle de Girona pel mateix partit que Trias.\nL’acte de Llarena amb ultres espanyolistes que li pot complicar la vida\nLlarena diu que haver rebut la medalla de la Guàrdia Urbana no va comprometre la seva neutralitat judicial i que ara tampoc no la compromet haver rebut la distinció de la Fundación Vallacisneros.\n“Per a excloure el jutge predeterminat per la llei no n’hi ha prou d’aixecar sospites que no resultin objectivament raonables per a un observador extern”, diu en el seu informe.\nLa Fundación Villacisneros pren el nom de Villa Cisneros, el nom colonial espanyol de la ciutat de Dakhla, al Sàhara.\nSegons que detalla la fundació, la seva existència es justifica “per a defensar els valors de l’humanisme cristià, la unitat i la història d’Espanya i la dignitat de les víctimes del terrorisme davant l’amenaça dels qui volen destruir la nació, difondre un relat fals de la història i legitimar els nacionalismes.”\nLlarena fou lloat des de l’escenari pel seu paper en la causa judicial contra el procés.\nEl president de la Fundación Villacisneros, Íñigo Gómez-Pineda, va dir: “Es mereix el premi perquè ha defensat l’imperi de la llei, l’estat de dret i, en conseqüència, la nació espanyola.\nPerquè ha decidit de complicar-se la vida per aquest compromís, a pesar dels insults, amenaces i agressions.”\nEn tot moment el van presentar com una víctima de la intolerància dels independentistes, per les protestes a casa seva a la Cerdanya, o quan sortia d’un sopar amb Jorge Fernández-Díaz a Mont-ras.\n“Allò que més t’enalteix és l’atac dels enemics d’Espanya.\nQuin orgull, que pintin la porta de casa teva, que surtis de sopar i vingui una gentussa a insultar-te”, va dir l’ex-vice-president del Tribunal Constitucional espanyol Ramón Rodríguez Arribas, que el 2018 en un acte al Círculo Ecuestre va comparar l’independentisme amb el nazisme i va respondre això quan li van demanar si s’hi podia dialogar: “Quin pare dialogaria sobre la prostitució de les seves filles?”\nMalgrat l’afinitat política que li reconeix l’entitat ultraespanyolista, Llarena nega que en cap cas hagi dirigit cap persecució política contra els dirigents independentistes, i es justifica enumerant certes decisions judicials favorables als interessos de la defensa d’alguns encausats i, en conseqüència, contràries a les tesis de la fiscalia, l’advocacia de l’estat i Vox.\nPosa d’exemple que no va empresonar preventivament els membres de la mesa del parlament –tot i que va mantenir tancada Carme Forcadell, que presidia la cambra–; que va decretar la llibertat sota fiança d’alguns membres del govern; que va arxivar la investigació a Artur Mas, Marta Pascal i Neus Lloveras; que no va acusar tots els investigats de rebel·lió, sedició o malversació; i que quan Meritxell Serret va abandonar l’exili i es va lliurar al Suprem no la va empresonar preventivament.\n“Cap observador imparcial podria veure una manca d’imparcialitat per la reclamació dels fugits, tenint en compte que Meritxell Serret, una de les processades que compartia la situació de rebel·lia, va comparèixer voluntàriament davant d’aquest instructor, i se’n va acordar immediatament la llibertat, restant subjecte a allò que decideixi la sala enjudiciament del Tribunal Suprem, en funció de les pretensions de les parts”, diu Llarena.", "response": "El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha defensat la seva imparcialitat en la causa penal de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Ho ha fet després de refusar la recusació presentada per la defensa dels independentistes exiliats per haver acceptat un guardó de l’organització ultraespanyolista Fundación Villacisneros. Llarena ha negat qualsevol persecució política contra els dirigents independentistes.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1955", "instruction": "Fes un resum curt del text següent:", "context": "El president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez dels Cobos, ha reconegut aquest dimecres durant el seu discurs de comiat del càrrec -cessa després que hagin pres possessió els quatre nous magistrats designats pel Senat- que problemes com \"l'anomenat procés sobiranista\" català \"no poden ser resolts\" per aquest òrgan i que, \"per desgràcia\", això és el que ha passat amb les resolucions dictades des que al març de 2014 es va acordar anul·lar la declaració pel dret a decidir que havia estat aprovada pel Parlament.\nHa considerat \"urgent inexcusable\", precisament per aquest motiu, fer una crida al diàleg polític per resoldre el cas.\nSegons el parer de l'encara president del TC, la citada resolució del 2014 i les que l'han seguit en relació amb el procés sobiranista de Catalunya van pretendre dues coses que \"per desgràcia no s'han aconseguit\", admetent així el seu fracàs: \"salvaguardar\" i restaurar la legalitat constitucional, \"i reconduir l'anomenat\" dret a decidir a una aspiració política susceptible de ser defensada en el marc de la Constitució\".\n\"Els problemes d'aquesta índole no poden ser resolts per aquest Tribunal, la funció del qual és vetllar per l'observança estricta de la Constitució\", ha afegit, per insistir que els poders públics \"i molt especialment els territorials\" són els que estan \"cridats a resoldre mitjançant el diàleg i la cooperació els problemes que es desenvolupen en aquest àmbit\".\n\"Des d'aquell pronunciament nostre, la tensió no ha cessat\", ha reconegut el president del TC, per afegir que per això la crida al diàleg polític segueix sent vàlida.\n\"Diré més, crec que s'han convertit en una necessitat inexcusable i urgent -ha afirmat-.\nEl diàleg polític en democràcia no pot ni ha de ser una realitat episòdica o conjuntural, a la qual es recorri quan les circumstàncies l'imposen, ja que pertoca a l'essència mateixa del sistema, la seva pràctica ha de ser permanent i a tots els nivells\".\nAquest diàleg, segons Pérez dels Cobos, ha de practicar-se des del respecte a la Constitució i a la llei, \"perquè quan aquestes no es respecten el primer deure de l'Estat és el de garantir la seva observança\".\nCatalunya \"no és sobirana\"\nEn relació amb la restauració de la legalitat constitucional, el president de TC ha recordat que les resolucions dictades han sortit al pas de l'atribució de la condició de sobirà \"a qui d'acord amb el nostre text fonamental i amb el mateix Estatut no la té\".\nEn aquest punt ha incidit que si en l'actual ordenament constitucional només el poble espanyol és sobirà \"i ho és de manera exclusiva i indivisible, a cap altre subjecte o òrgan de l'Estat o a cap fracció d'aquest poble pot un poder públic atribuir-li la qualitat de sobirà \".\nPer això, ha subratllat que el reconeixement al poble de Catalunya de la qualitat de sobirà resulta incompatible amb l'article 2 de la Constitució.\nD'altra banda, ha incidit que el Tribunal va voler posar en relleu que si la Constitució és un límit, \"també és un marc d'integració i de convivència obert a tothom en el qual totes les aspiracions caben sembri i quan es formulin i postulin de acord amb els principis i regles que ens hem donat \".\nEn aquest punt ha admès que el text de la Constitució \"és reformable\" tot i que \"sempre que s'observin els procediments previstos a aquest efecte\".\nCatalá creu que el Consell d'Europa l'avala\nUn dels motius pel qual el TC s'ha situat en l'ull de l'huracà polític ha estat la reforma de la llei de l'alt tribunal, que l'habilita per sancionar directament càrrecs electes.\nUna mesura que ha comportat una estirada d'orelles per part de la Comissió de Venècia del Consell d'Europa.\nHo ha assegurat arran d'una pregunta del diputat d'En Comú Podem Jaume Moya, que ha demanat fer marxa enrere en la reforma perquè aquest informe \"diu que el TC hauria de ser jutge de lleis i un àrbitre neutral\", tot afegint que les noves atribucions a l'alt tribunal suposen \"un gravíssim atac a aquesta esfera\" i \"el llença a l'arena política\".\n\"La Comissió de Venècia avala la reforma, diu que és molt convenient tenir mecanismes per fer complir les sentències, i que l'opció adoptada per Espanya és vàlida\", ha sentenciat, provocant que Moya hagi acabat dient que \"potser aquest és un altre informe\" per la interpretació que dona el ministre.", "response": "En el seu discurs de comiat, l’actual president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, ha reconegut que els problemes relacionats amb el procés independentista no poden ser resolts per aquest òrgan judicial. Segons ell, el TC ha fracassat a l’hora de salvaguardar la legalitat constitucional i emmarcar el dret a decidir dins dels preceptes de la Constitució.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2106", "instruction": "Fes un resum curt del text següent:", "context": "El debat sobre la confluència entre el PDeCAT i JxCat s'intensifica, quan falta un any per les properes eleccions municipals.\nDesprés dels resultats del 21-D, el partit que dirigeix Marta Pascal aposta per traslladar la fórmula de JxCat a les eleccions del 2019.\nAixí ho ha explicat la portaveu del PDeCAT, Maria Senserrich, en una entrevista a l'ACN: \"Som una mateixa cosa, hem de ser capaços que aquest moviment es traslladi a nivell municipal\".\nTambé apunta que caldria parlar de si aquesta estratègia s'aplica a Barcelona, en cas que es posi damunt la taula.\nD'altra banda, Senserrich ha criticat la possible candidatura de l'exprimer ministre francès Manuel Valls per Cs a la capital catalana.\nSegons la portaveu del PDeCAT, el partit taronja busca convertir les eleccions municipals en un plebiscit sense que Valls tingui cap projecte per la ciutat: \"És un flac favor a la política i als barcelonins\".\nEn l'entrevista, Senserrich insisteix que el Partit Demòcrata s'obre a valorar totes les propostes que puguin aparèixer de cara als comicis del 2019.\nLa formació està immersa aquests dies en les primàries entre Neus Munté i Carles Agustí per escollir el candidat del partit.\nLa portaveu del PDeCAT, preguntada sobre si podrien haver-hi unes noves primàries entre Munté o Agustí, i un candidat que representi JxCat, ha subratllat que la seva formació no posa \"cap inconvenient\" a res: \"Som gent de parlar i escoltar, però ja ho veurem perquè no hi ha res sobre la taula i aquesta pantalla no existeix\".\nAixí mateix, Senserrich ha insistit que l'objectiu és \"sumar per ser més\" i escoltar què demana la gent del carrer.\nEncara sobre la fórmula de JxCat -que el 21-D va aconseguir ser la primera força independentista al Parlament-, l'exdiputada de JxSí ha deixat clar que en les municipals caldrà fer \"coses similars\" arreu del territori, perquè Catalunya no és un \"país uniforme\", sinó \"molt divers i amb molta riquesa\".\nEn aquest sentit, la portaveu del PDeCAT ha constatat que les persones que han d'encapçalar les llistes han de ser les \"millors\" per treballar en cada municipi, més enllà de si tenen carnet o no del partit, si són independents, i independentment del nom i la marca de la candidatura: \"El que és prioritari és el projecte\".\nAixí mateix, Senserrich ha deixat clar que no hi haurà municipis amb dues paperetes diferenciades entre PDeCAT i JxCat perquè \"no tindria sentit\".\nL'efecte Valls\nPel que fa la possible candidatura de Valls dins la llista de Cs per Barcelona, Senserrich ha fet notar que \"estaria bé\" que un alcaldable es pogués votar a si mateix, ja que de moment l'exprimer ministre francès no estaria empadronat a la ciutat on va néixer -gairebé sempre ha viscut a França.\nTot i que la portaveu del PDeCAT creu que és molt \"respectable\" que qui vulgui es presenti a les llistes, també ha criticat que l'estratègia de Cs passi per escollir un cap de llista que sacsegi les municipals per convertir-les en un plebiscit sobre el procés: \"Deixa molt que desitjar\".\nTal com ha manifestat, la \"primera prioritat\" ha de ser el projecte per a Barcelona, i no vendre que Valls salvarà els ciutadans: \"Han fet la casa per la teulada, i això m'entristeix, això no és prendre's seriosament la política municipal, és un flac favor als barcelonins\", ha conclòs.\nPreguntada sobre si la proposta del filòsof Jordi Graupera per fer unes primàries obertes a tota la ciutadania per bastir una llista unitària del sobiranisme pot servir pel \"plebiscit\" que plantejaria Valls, Senserrich s'ha limitat a dir que el PDeCAT està obert a parlar amb tothom.\nDe fet, la portaveu de la formació nacionalista ha subratllat que el propi Graupera ha remarcat que el Partit Demòcrata està disposat a parlar de la seva proposta: \"És un plantejament que hi ha sobre la taula, i en tot cas ens basem en parlar del projecte que es vol per Barcelona\", ha finalitzat Senserrich.", "response": "La portaveu del PDeCAT, Maria Senserrich, ha assegurat que el partit vol traslladar la fórmula de Junts per Catalunya, que el 21-D es va convertir en la primera força independentista al Parlament, a les eleccions municipals. També ha criticat la candidatura de Manuel Valls per Ciutadans a Barcelona, la qual considera que no es pren seriosament la política municipal.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2003", "instruction": "Fes un resum curt del text següent:", "context": "El sector turístic de la Catalunya Central espera poder penjar el cartell de complet aquest mes d'agost.\nDesprés d'una segona quinzena de juliol majoritàriament a l'alça, especialment a les zones més rurals, el sector preveu un agost molt bo.\nDe mitjana, a hores d'ara les reserves per al mes d'agost arriben al 75% a les zones rurals, per la qual cosa confien en les d'última hora per arribar a omplir.\nEls majors registres se situen a les cases rurals del Berguedà, l'Anoia i el Solsonès, mentre que als establiments hotelers del Bages i Osona estan reservades aproximadament la meitat de les habitacions.\nPel que fa al perfil, a l'entorn rural predominen les famílies europees, principalment de França, el Regne Unit, Alemanya o Bèlgica, que busquen allunyar-se de les grans ciutats.\nEn el cas dels hotels, el perfil és més de client nacional.\nL'Anoia és una de les comarques amb unes millors previsions per aquest mes d'agost.\nDes de l'Associació per al Desenvolupament de l'Alta Anoia, Mireia Beltran explica que malgrat que l'ocupació se situa als nivells de l'any passat, les reserves s'han fet amb més antelació del que és habitual.\nDesprés d'un juliol amb una mitjana que ha oscil·lat entre el 75% i 100% a les cases rurals, a hores d'ara bona part ja no tenen espai per a l'agost.\nPel que fa a la procedència, a diferència de la resta de l'any, a l'estiu predomina el client estranger.\nUna situació similar és la que preveu el sector turístic del Solsonès.\nDes de l'entitat Turisme Rural Associació del Solsonès (TRAS) reconeixen que malgrat que la primera quinzena de juliol va ser \"fluixeta\", al darrer tram del mes hi ha hagut remuntada.\nL'ocupació del juliol s'ha situat entre el 60 i el 75%, amb bona part de les cases rurals penjant el cartell de \"ple els caps de setmana\".\nConfien a poder millorar els números aquest agost, on, a aquestes alçades, les reserves ja se situen entre el 85 i el 100%.\nLes cases rurals del Berguedà també podrien arribar a omplir a l'agost.\nEl president de l'Associació d'Agroturisme del Berguedà, Jordi Pellicer, explica que ja estan reservades entre el 80% i el 85% de les cases rurals.\nEl client predominant és estranger encara que també hi ha \"molt de català\".\nPel que fa al juliol, els números s'han mantingut, amb una ocupació que ha oscil·lat entre el 60% i el 65%.\nEls millors registres s'han assolit durant la segona quinzena del mes i els caps de setmana.\nAl Bages, segons el Gremi Hostaleria i turisme del Bages, a hores d'ara les previsions als hotels de la comarca per a l'agost superen ja el 50% d'ocupació.\nEs tracta d'establiments hotelers situats a municipis com Manresa, Sant Fruitós, Sallent o Cardona.\nDes de l'ens, Gerard Badia explica que els números se situen en la línia de les edicions passades.\nRecorda que el Bages no és una comarca \"amb massa turisme\" a l'estiu i apunta al fet que bona part dels establiments hotelers \"tenen com a client principal les empreses\".\nMontserrat és una de les zones turístiques per excel·lència del Bages i de la Catalunya Central.\nLa previsió d'ocupació de mitjana per a l'agost se situa a l'Hotel Abat Cisneros i a les Cel·les Abat Marcet en el 75%.\nEs tracta d'unes dades similars a les d'altres anys i que, de fet, es mantenen en el temps perquè el perfil del visitant és d'una persona que repeteix, sobretot famílies de Catalunya.\nPel que fa al juliol, els números han estat lleugerament per sota, amb una ocupació que ha oscil·lat entre el 60 i el 65%, condicionada, expliquen, per les elevades temperatures que es van viure a principis de juliol.\nPel que fa a Osona, el mes de juliol els hotels han assolit registres forces variables, entre el 60 i el 100%, i amb un clar predomini del client del cap de setmana.\nSegons dades de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme del Moianès i d'Osona, les reserves per a l'agost se situen en aquest moment entre el 60% i el 90%.\nNo obstant això, l'entitat remarca que es tracta d'hotels on predomina la reserva d'última hora, pel que confien a tancar l'agost amb uns molt bons registres.", "response": "El sector turístic de la Catalunya Central preveu un agost molt bo després d’una segona quinzena de juliol a l’alça. A les zones rurals, les reserves se situen en el 75%, mentre que als establiments hotelers estan reservades la meitat de les habitacions. Es confia en l’arribada de clients d’última hora per a poder penjar el cartell de complet.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_208", "instruction": "Fes un resum curt del text següent:", "context": "La transició de Catalunya cap a la independència s’ha preparat des del govern –ara– i des del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) –fa un temps–, com un pas sense grans sotracs de la llei a la llei.\nAquesta expressió, que significa que una legalitat nova en substitueix una d’anterior, inspira també ara els defensors del Brèxit, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.\nSi bé cal tenir presents i seguir els mecanismes de sortida establerts als tractats europeus, els impulsors del sí al referèndum de demà han preparat un paquet legal perquè sigui aprovat i desplegat després de comunicar al Consell Europeu la decisió de sortir de la Unió, si és el cas.\nA Catalunya, la desconnexió es vol fer d’entrada amb un paquet de tres lleis que han de ser aprovades en el moment de proclamar la independència, al final del període de divuit mesos que resultava del mandat del 27 de setembre.\nSón la llei de transitorietat jurídica o de règim jurídic (‘llei fundacional’, en paraules de Carles Viver i Pi-Sunyer), la llei integral de protecció social catalana i la llei de l’administració tributària.\nLa més important en termes de transició és la de transitorietat jurídica, perquè estableix que a partir d’aquell moment s’institueix una legalitat catalana independent de la legalitat espanyola i delimita quins són els codis i lleis que afecten el territori i la població catalans.\nA banda aquestes tres lleis, el CATN proposava un desplegament legal més extens a partir del moment que la independència fos efectiva.\nUn paquet de sis lleis per a la desconnexió\nAquest model té ara un mirall en la proposta de transició que han fet un grup de membres del govern britànic que donen suport a la campanya a favor del Brèxit.\nProposen un paquet de sis lleis per a ser aprovades en cas de victòria de la seva opció.\nSón lleis que no han de servir per a l’establiment de les estructures d’estat –que el Regne Unit ja té–, sinó per a regular qüestions que ara són fixades des de la UE i per evitar els efectes negatius immediats de la desconnexió.\nLes sis lleis són les següents: llei financera (eliminant el 5% d’IVA a la factura energètica a les llars); llei del servei estatal de salut (amb una dotació afegida de cent milions de lliures setmanals); llei d’asil i control d’immigració (posar fi al dret automàtic d’entrada dels ciutadans de la UE); llei sobre la legalitat comunitària europea (seria una llei provisional d’emergència per a liquidar la competència de la Cort de Justícia Europea sobre la seguretat de la Gran Bretanya i posar fi a ‘la desautorització creixent de la llei britànica per la carta de drets fonamentals de la UE’); llei de comerç lliure (per a restablir la capacitat del govern britànic de fer una política pròpia de comerç una vegada hagi abandonat el marc de comerç comunitari, i també recuperar el seient britànic de l’Organització Mundial del Comerç); i la llei de sobirania (per la qual es deroga la llei de comunitats europees del 1972, que és la base jurídica de la supremacia de la legislació de la UE).\nUn mecanisme establert al tractat\nEl tractat de la UE, en l’article 50, preveu el mecanisme de retirada voluntària i unilateral d’un estat membre.\nL’estat en qüestió ha de notificar la decisió al Consell Europeu, que ha de proposar un acord orientatiu sobre la formalització de la retirada.\nAquesta proposta s’ha de negociar entre les parts (UE i Regne Unit, en aquest cas).\nAleshores, el Consell ha d’aprovar l’acord per majoria qualificada en nom de la Unió Europea i prèvia aprovació del parlament europeu.\nEls tractats europeus deixen de ser aplicables en l’estat que marxa tan bon punt entra en vigor l’acord entre les parts o, si no hi ha acord, dos anys després de la notificació de la retirada al Consell Europeu.\nEn aquest sentit, alguns experts britànics i europeus han alertat que els canvis legislatius d’aquest paquet de lleis que proposen els defensors del Brèxit podria fer perillar les possibilitats de negociar un ‘divorci amistós’ amb la resta d’estats membres.", "response": "Els defensors de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea han preparat un paquet de sis lleis de desconnexió que recorden les lleis de transició cap a la independència preparades per la Generalitat de Catalunya. Segons alguns experts britànics i europeus, els canvis legislatius derivats d'aquest paquet podrien fer perillar la separació amistosa del Regne Unit.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_947", "instruction": "Fes un resum curt del text següent:", "context": "‘Si el PSOE acceptés obrir la porta del referèndum, com li demana Podem i molts altres, nosaltres votaríem a favor de la seva investidura’.\nAixí de clar s’ha expressat l’expresident de la Generalitat Artur Mas en declaracions a Catalunya Ràdio, on ha instat el líder del PSOE, Pedro Sánchez, a buscar una coalició d’esquerres amb el partit de Pablo Iglesias, IU, i també amb el suport dels partits independentistes i del PNB.\nMas ha augurat que no hi haurà unes noves eleccions espanyoles perquè s’acabarà trobant una solució, ja sigui la que ell defensa o la de la gran coalició entre PSOE i PP.\nPel que fa a Catalunya, l’expresident ha avisat que no se li pot demanar al Govern que declari la independència en setze mesos sense passar primer per les urnes.\nMas ha trobat ‘curiós’ que el PSOE no segui a negociar amb Podem quan hi ha la possibilitat de fer un govern d’esquerres.\nDesprés de recordar-li a Sánchez que l’acord amb C’s ‘no ha sortit bé’, ha remarcat que si els socialistes en algun moment acceptin obrir la porta del referèndum, Democràcia i Llibertat votaria a favor de la seva investidura ‘amb plena convicció’.\nL’expresident ha defensat el referèndum com el ‘millor escenari possible’.\n‘Ara estem treballant sobre l’únic escenari possible, però el millor és el referèndum’, ha remarcat, tot recordant que el programa de Junts pel Sí remarca que cal estar expectants a una oferta en aquest sentit de l’Estat.\nSi així fos, s’ha mostrat convençut que el PNB s’hi afegiria, que ERC també ho faria, així com IU.\n‘Si això el PSOE no és capaç de fer-ho, jo em pregunto què diferencia el PSOE del PP’, ha conclòs.\nMas ha constatat que ni PP ni PSOE ni C’s tenen projecte per a Catalunya, sinó que simplement busquen ‘aturar-ho tot’.\nL’expresident ha valorat que Podem proposi un referèndum, però ha recordat que mai tindrà el pes suficient per poder-lo autoritzar, alhora que ha remarcat que és una proposta que ‘es va parir’ des de Catalunya.\nLa legislatura no té continuïtat si la CUP no permet l’aprovació dels pressupostos\nUn cop més, Artur Mas s’ha tret l’acord amb la CUP de la butxaca i ha remarcat que el text especifica que cal garantir l’estabilitat del Govern, i això vol dir que l’executiu no perdi ‘com a norma’ votacions al Parlament.\n‘Estem parlant sobre què val la paraula signada.\nCom més important sigui la votació més inestable queda el Govern’, ha avisat.\nEn aquest sentit, ha avisat que si la CUP no fa honor a la seva paraula i no permet l’aprovació dels pressupostos, la legislatura ‘no té continuïtat possible’, perquè hi haurà un executiu ‘inestable incapaç de fer la feina’.\nHa apuntat que això encara no s’ha produït i que no hi ha hagut un ‘incompliment greu’ per part de la CUP, però ha insistit que ell seguirà vigilant perquè ‘el preu que va pagar a canvi d’aquest acord va ser molt gran’.\nRecomanació a Puigdemont: Fer sense presumir\nSobre el full de ruta del Govern, ha advertit que no se li pot demanar a l’executiu que declari la independència en setze mesos, perquè seria un deure ‘que no pot complir’.\nAltra cosa és preparar totes les estructures necessàries, l’obertura del procés constituent o la redacció de les lleis de transició.\n‘Però el que no podem demanar és proclamar l’estat català si no s’ha fet una consulta en què més del 50% de Catalunya hagi votat això’, ha reiterat.\nTampoc es pot reclamar, ha continuat, que el Parlament ‘faci un munt de lleis i les apliqui’, perquè seran tombades pel TC i perquè segueix sent el govern espanyol qui té ‘el control de l’aixeta’.\nEn aquest sentit, Mas ha receptat a Puigdemont ‘molt poca estètica, molt poc ‘postureo’ i ajustar-se als deures’.\n‘Jo recomano que no presumeixi d’allò que no pot fer i que faci tot allò que ha de fer’, ha indicat.", "response": "En una entrevista a Catalunya Ràdio, l'ex president de la Generalitat Artur Mas assegura que si el PSOE es comprometés a celebrar un referèndum sobre la independència a Catalunya, el seu partit, Democràcia i Llibertat, votaria a favor de la investidura. També s'ha mostrat convençut que el PNB, ERC i IU s'afegirien en aquest suport per a permetre un govern d'esquerres.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2555", "instruction": "Fes un resum curt del text següent:", "context": "La portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Neus Munté, ha considerat aquest dimarts que la sentència del TSJC que condemna i inhabilita l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega, i l'exconsellera Irene Rigau, és \"un pas més en la constatació que no hi ha cap tipus de voluntat per part de l'Estat per trobar una solució política\", però ha aprofitat per explicar que en cap cas \"inhabilita políticament\" els tres condemnats.\nEn aquest sentit, ha assegurat que el Govern \"compta\" amb Mas, Ortega i Rigau perquè \"expliquin\" al món \"el que està passant a l'Estat\" i \"com de fràgil és la democràcia a Espanya\".\nA més, Munté creu que la sentència \"denota fòbia i pànic\" de l'Estat \"a la democràcia\" i que la resposta del Govern serà mostrar \"més entusiasme per la democràcia i per exercir-la\" amb la celebració del referèndum.\nNeus Munté ha comparegut aquest dimarts després de la reunió del Consell Executiu, on els membres del Govern han valorat la sentència pel cas del 9-N.\nAixí, la portaveu ha mostrat la \"disconformitat\" de l'Executiu amb el fallo del TSJC i ha matisat que es nega a \"acceptar com a normal allò que no ho és, ni que es digui que és una sentència benèvola quan és al contrari, malèvola perquè condemna per posar les urnes i una urna no es pot jutjar\".\nD'aquesta manera, la portaveu ha considerat que per al Govern, els tres condemnats estan \"inhabilitats judicialment però no políticament\", i per això l'Executiu vol \"comptar amb ells\".\n\"La sentència els converteix en el millor expositor del que passa a Espanya i que ens consta que preocupa a Europa.\nQui millor que ells per explicar en primera persona com de fràgil és la democràcia a nivell de l'Estat espanyol\", ha sentenciat.\nTot i explicar que \"no s'ha pensat en cap acció concreta\" per als tres condemnats, Munté ha afegit que \"la seva experiència personal pot fer més pedagogia del que passa a Espanya\".\n\"Hi ha moltes persones que poden parlar amb coneixement de causa, però ells tres, i properament Homs, poden fer-ho amb coneixement de causa\", ha dit.\nEl que sí ha volgut refermar la portaveu és la voluntat del Govern per mantenir la convocatòria del referèndum com \"una prioritat inalterable\".\n\"Malgrat les sentències d'ahir i les que puguin venir, mantenim la voluntat d'acord, de pacte i de diàleg amb un Estat que fins ara només respon amb amenaces, cops de porta i inhabilitacions\", ha afegit.\n\"Que sentències com aquesta busquen introduir reserves o por en determinades persones, ja hi comptàvem, però el nostre missatge és de tranquil·litat i de més democràcia\", ha comentat.\nDes de la valoració més política, Munté creu que la condemna dels tres és \"un pas més en la constatació que no hi ha cap tipus de voluntat per part de l'Estat per trobar una solució política\".\n\"És un pas més en la dinàmica que té molt poc d'intel·ligent i democràtica.\nUn pas més, i no menor\", ha dit la portaveu, que també ha considerat que la decisió del TSJC \"denota fòbia i pànic a la democràcia\" per part de l'Estat.\n\"Enfront d'això, el Govern reaccionarà amb més democràcia, més estima i entusiasme per la democràcia i per exercir-la\", ha conclòs.\nPel que fa al futur de Rigau, l'única dels tres condemnats que és encara diputada, Munté ha evitat valorar si amb una possible ratificació de la inhabilitació per part del Suprem, deixarà l'escó o desobeirà els tribunals espanyols.\n\"Hi ha una càrrega molt important des del punt de vista democràtic a l'hora de parlar de la seva inhabilitació\", ha dit, tot limitant-se a valorar que Rigau \"va dir que era una qüestió no només personal sinó que traspassava aquesta vessant, i que el tema s'abordaria quan toqués\".\nPel que fa a Mas, Munté ha explicat que el Govern \"no veu cap tipus de dificultat\" ni incompatibilitat entre la sentència d'inhabilitació i \"les seves funcions com a expresident i l'aportació que fa pel seu prestigi internacional que té\".\nEl que tampoc ha volgut respondre Munté és si la sanció econòmica que imposa la sentència a Mas, Rigau i Ortega serà sufragada per els tres condemnats o, en haver estat per qüestions relacionades amb la seva acció dins el Govern, serà la Generalitat qui se'n farà càrrec del seu pagament.", "response": "Neus Munté, portaveu del Govern, s’ha pronunciat sobre la sentència del TSJC que condemna i inhabilita l'ex president Artur Mas, l'ex vicepresidenta Joana Ortega, i l'ex consellera Irene Rigau. Munté assegura que el Govern comptarà amb ells per a explicar al món la fragilitat de la democràcia espanyola i posarà encara més èmfasi en la democràcia amb la celebració d’un referèndum.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_782", "instruction": "Fes un resum curt d'aquest text:", "context": "Tres homes armats travessen la plaça de Hretska envoltats de barricades i fan cap a Deribassovska, la principal avinguda d’Odessa.\nS’anomena Deribassovska i no d’una altra manera com a homenatge a Josep de Ribes i Boyons, un militar napolità de pare català i mare irlandesa, amb lleialtat a la monarquia hispànica i a l’Imperi Rus, que va conquerir pels russos la fortalesa de Khadjibey, i en aquelles terres s’hi va fundar la ciutat d’Odessa.\nOdessa: el silenci abans de la tempesta I Crònica d’Alfons Cabrera\nDos dels homes van amb roba militar; l’altre, de negre.\nTots tres porten el braçal groc que identifica tots els combatents lleials a Kíiv.\nTot just abans d’arribar a l’avinguda, de sobte, comencen a córrer cap a un costat, s’enganxen a la façana, i avancen lentament amb els kalàixnikovs en alt.\nUns segons després, arriben reforços per Deribassovska, per dreta i esquerra: en total, hi ha uns quinze o vint homes.\nMentre els uns cobreixen la rereguarda, els altres s’arramben a una cantonada, en posició de tir, mig ajupits, apuntant vés a saber on.\nUna dona crida uns gats perquè se n’allunyin (“xsss xsss”).\nUns minuts després, sense que hagi passat res més, abaixen els canons, i desfilen carrer avall, ocupant tot l’ample del passeig.\nLa gent se’ls mira amb una barreja d’incredulitat, desídia i por.\nMitja hora abans de tot això, en un control policíac a l’hotel, habitació per habitació, l’advertència és contundent i fraternal: “Mai no facis una fotografia a algú armat sense demanar permís si no vols que et fotin un tret.\nEl país és en una situació molt difícil, i sabem que hi ha sabotejadors i espies russos a la ciutat, i tothom és al límit.”\nMitja hora després de l’incident de Deribassovska, a tocar del pont de Sabanyeyiv, que és ple de barricades i militars, una dona gran treu el mòbil i fa una fotografia d’una façana.\nDos militars corren cap a ella, l’escridassen i s’emporten el mòbil, la identifiquen, continuen escridassant-la, la dona no s’arronsa, tothom es calma, i li retornen el mòbil cinc minuts després, segurament després d’haver-ne fet una còpia.\nVist de fora, tot plegat sembla desmesurat, fins i tot paranoic, però, al capdavall, els hi va la vida, literalment.\nEl front rus que ve de Crimea ja ha arribat una mica més enllà de Kherson, i és a menys de dos-cents quilòmetres d’Odessa.\nPerò no és la principal amenaça.\n“Intentaran de fer un assalt amfibi abans de quaranta-vuit hores”, diu l’Eugen, oficial de premsa de l’exèrcit a la zona.\nArran de la impossibilitat de fer fotografies de militars anant per lliure, organitzen una mena de tour per les barricades del centre històric d’Odessa: hi van també un periodista local amb quipà, pal de selfie i patinet elèctric, i dos periodistes d’una televisió turca.\nEl carrer de Rishelievska va fins a l’Òpera d’Odessa i és ple de barricades antitancs.\nEn arribar al primer encreuament, les barricades són fetes amb pneumàtics i sacs de sorra i de qualsevol cosa que hagin arreplegat, i són custodiades per combatents molt joves, vestits de negre i amb el braçal groc.\nAls peus d’algunes barricades hi ha mines antitancs, de moment desactivades.\nLa imatge de les barricades amb l’Òpera de fons és bella i colpidora.\nEn Rostislav té vint anys, i fins fa quinze dies estava a l’acadèmia militar encara formant-se per ser de l’armada.\nÉs la seva primera missió: “Els primers dies tenia por, però ara em sento amb confiança.”\nSon pare també és membre de les Defenses Territorials en una ciutat, i la resta de la família participa de voluntària en tasques logístiques de suport als cossos armats.\nLa situació de tensió és agreujada pel fet que molts dels combatents que patrullen la ciutat no tenen formació ni han superat gaires filtres.\nEn una mesura desesperada, han donat armes a molts civils, i als carrers s’hi barregen amb els cossos de seguretat regulars: “Hi ha les Forces Armades, la Guàrdia Nacional, els de fronteres i les Defenses Territorials… Bé, i segurament algú més”, diu l’Eugen.\nLa situació és prou caòtica perquè el dia abans, el Sergii, l’altre oficial de premsa de l’exèrcit, fos encanonat per algú que el va prendre per un espia rus.\nLa visita continua amb més interès gràfic que no pas purament periodístic.\nEls límits que posen, per raons de defensa lògiques i legítimes, són no fotografiar carros de combat –sovint amagats darrere les jardineres dels restaurants–, ni armes pesants, ni el front marítim.\nLa periodista turca remuga cada vegada que no poden filmar allò que voldrien, i sovint exigeix allargar les aturades per acabar la seva part, i en acabat es fa selfies amb els soldats darrere o a les escales del Cuirassat Potemkin, sense ser gaire conscient ni d’on és ni de la tragèdia que ve.", "response": "Davant la imminent arribada de les forces militars russes, que s'apropen des de Crimea i ja es troben a menys de dos-cents quilòmetres, la ciutat d'Odessa es prepara. Als carrers, plens de barricades, hi ha la presència de diversos cossos de seguretat barrejats, com ara les Forces Armades, la Guàrdia Nacional, els de fronteres, les Defenses Territorials i civils militaritzats.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1877", "instruction": "Fes un resum curt d'aquest text:", "context": "El marroquí Mahi Binebine, els catalans Susanna Rafart i Xavier Moret, i el gadità Eduardo Mendicutti són els quatre nous autors de les ribes del Mediterrani confirmats al MOT 2019 que acompanyaran Burhan Sönmez, Adrià Pujol, María Belmonte, Javier Reverte, Carme Riera o Josep Piera, entre d’altres.\nD’altra banda, l’autor egipci Alaa al Aswani, que havia estat confirmat anteriorment, no podrà ser present al festival per raons alienes a l’organització.\nEl Festival tindrà lloc a Olot i a Girona del 28 de març al 6 d'abril.\nEl Mediterrani sempre ha estat molt present en l’obra de Susanna Rafart, autora d’una poesia i una prosa intenses i condensades.\nA Un cor grec revisita el creuer per la Mediterrània que els poetes Salvador Espriu o Bartomeu Rosselló-Pòrcel, entre d’altres, van fer el 1933, però també s’ha acostat a la cultura italiana escrivint la biografia de la poeta del segle XVI Gaspara Stampa o amb les traduccions dels poetes italians Salvatore Quasimodo i Dino Campana.\nRafart ha estat guardonada amb el Premi Carles Riba de poesia (2001).\nEntre els seus poemaris destaquen Pou de glaç (2002), Retrat en blanc (2004) o Baies (2005), mentre que en narrativa ha publicat La pols de l'argument (2000), La inundació (Premi de la Crítica Serra d’Or, 2003), Les tombes blanques.\nContes de la mediterrània (2008) o Crisàlide (2015).\nXavier Moret és un dels viatgers incansables que visitaran el MOT 2019.\nEscriptor i periodista, Moret és autor de grans reportatges sobre Grècia, Beirut, Algèria i la mateixa Costa Brava.\nEntre els seus llibres de viatges per les ribes del Mediterrani destaquen Viatge per la Costa Brava, La memòria de l’Ararat i Grècia, viatge de tardor, però també han estat molt llegides i guardonades les obres Islàndia, l’illa secreta, Amèrica, Amèrica o Tras los pasos de Livingstone.\nTambé des del Mediterrani, però amb la reivindicació de la lluita dels homosexuals com a teló de fons escriu el gadità Eduardo Mendicutti.\nEntre les seves obres destaquen Siete contra Georgia, Una mala noche la tiene cualquiera, El palomo cojo (amb adaptació al cine de Jaime de Armiñán), Los novios búlgaros (també adaptada a la gran pantalla per Eloy de la Iglesia), Yo no tengo la culpa de haber nacido tan sexy, El beso del cosaco, El ángel descuidado, California, Ganas de hablar, Mae West y yo i Otra vida para vivirla contigo.\nA la seva última obra, Malandar (2018), reflecteix l’agonia i els tràngols dels homosexuals de la seva generació a partir d’un triangle amorós.\nFinalment, una mirada també combativa és la del polifacètic marroquí Mahi Binebine, que a més de la literatura també conrea la pintura i l’escultura.\nLa detenció del seu germà Aziz per participar en el fallit cop d’estat contra el rei Hassan II i el seu brutal empresonament el van marcar profundament.\nLa seva primera novel·la, Le sommeil de l’esclave (El somni de l’esclau), va ser guardonada amb el Prix Méditerranée.\nDesprés van seguir altres novel·les com Les funérailles du lait (Els funerals de la llet), L’ombre du poète (L’ombra del poeta), Terre d’ombre brûlée (Terra de l’ombra cremada) i Le Seigneur vous le rendra (El senyor et recompensarà), entre d’altres.\nLa seva última novel·la, Le fou du Roi (Yo, bufón del Rey, 2018), és la història del seu pare, membre de la cort del rei Hassan.\nD’altra banda, l’escriptor egipci Alaa al Aswani, autor de L’edifici Iaqubian, no podrà finalment assistir al festival, malgrat que s’havia anunciat el seu nom anteriorment com un dels primers autors confirmats.\nEls quatre autors confirmats participaran a les converses del MOT 2019, que porta per lema “El Mediterrani, un mar de pàgines”, amb el poeta i traductor Manuel Forcano com a comissari.\nEl Festival MOT engegarà a Olot el 28 de març, i ocuparà la sala El Torín de dijous a dissabte.\nDijous 4 d’abril les converses es reprendran a la Biblioteca Carles Rahola de Girona i s’allargaran fins dissabte 6 d’abril al vespre.\nEl MOT, que el 2019 arriba a la sisena edició, és una iniciativa dels ajuntaments de Girona i Olot, i rep el suport de la Diputació de Girona i de la Generalitat de Catalunya.", "response": "El festival literari MOT, que aquest any celebra la seva sisena edició, ha confirmat la presència de quatre nous autors de les ribes del Mediterrani: Mahi Binebine, Susanna Rafart, Eduardo Mendicutti i Xavier Moret. Els autors participaran a les converses del festival, que porta per lema “El Mediterrani, un mar de pàgines” i començarà el 28 de març a Olot.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1374", "instruction": "Fes un resum curt d'aquest text:", "context": "Els actes de commemoració del primer aniversari de l'1-O han portat el Govern a reunir-se de manera extraordinària a l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis, un dels municipis que va ser colpejat per la violència policial durant la jornada del referèndum.\nEs tracta d'un acte especialment simbòlic, perquè també es el poble on residia -i on havia de votar- Carles Puigdemont el primer d'octubre de l'any passat.\nUn cop acabada la trobada de l'executiu, que ha servit per fer nomenaments -Ferran Requejo com a director de l'Institut d'Estudis d'Autogovern (IEA) i Adam Majó a l'Oficina de Drets Civils i Polítics-, el president Quim Torra ha fet una declaració institucional acompanyat de tots els membres del Govern.\n\"El referèndum va ser brutalment reprimit.\nLa violència de les forces de seguretat va consternar l'opinió pública internacional\", ha apuntat Torra, que ha recordat que 2,28 milions de ciutadans van votar \"donant un mandat clar a favor de la independència\".\nHa volgut posat en valor els qui van votar en contra de l'estat català, perquè, segons ell, la ciutadania va demostrar un \"compromís insubornable\" amb els drets polítics.\n\"El Govern es declara orgullós davant d'un poble que actua de manera no violenta\", ha indicat.\nSegons ell, l'executiu \"mai\" abandonarà el camí marcat pel mandat de l'1-O.\nL'executiu també ha analitzat un informe de 68 pàgines sobre la repressió violenta del referèndum durant la cita matinal.\nAquest Govern, ha indicat, \"reitera el seu compromís amb el mandat democràtic del primer d’octubre i el suport absolut a tots els represaliats per haver defensat el principi democràtic fonamental de l'autodeterminació\".\n\"Aquest és un camí que mantindrem sempre per respecte als fets ocorreguts ara fa un any, per voluntat de servei a tota la ciutadania del país i perquè la democràcia i la llibertat sempre seran la bandera de Catalunya\", ha recalcat.\n— Govern.\nGeneralitat (@govern) 1 d’octubre de 2018\n\"El primer d'octubre és i serà sempre el dia que el poble català va demostrar el seu immens compromís amb la democràcia i la llibertat.\nEl seu compromís insubornable amb els drets civils i polítics.\nEl primer d’octubre va ser la democràcia en estat pur derrotant la por, l'amenaça i la violència.\nAquest Govern es declara orgullós d’un poble madur que actua democràticament i de manera no violenta per defensar uns drets que no s’haurien de veure qüestionats a l'Europa del segle XXI\", ha insistit el dirigent independentista.\nReivindicació de l'anterior Govern\nEl president de la Generalitat ha rememorat la compareixença de Puigdemont i l'anterior executiu per agrair l'esforç ciutadà.\n\"Gairebé tots són a la presó o a l'exili, i la resta han estat processats com milers de ciutadans que es van posar al servei de la lliure expressió dels ciutadans\", ha destacat Torra, que ha posat de manifest que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart estan en una situació de presó preventiva \"injusta\".\nEl president ha reiterat la demanda de retirar la \"causa general\" contra l'independentisme.\nAbans d'arrencar la declaració i just després, desenes de ciutadans congregats han cridat a favor de la República, contra l'autonomisme i i a favor d'obrir les presons.\nTorra s'hi ha acostat després per parlar amb ells, que l'han acabat acomiadant amb aplaudiments.\nActe institucional\nAbans de desplaçar-se cap a la reunió de l'executiu, el Govern en ple ha assistit a un acte institucional just davant del pavelló de Sant Julià de Ramis, l'edifici públic habilitat l'any passat per votar i que va ser l'escenari de les càrregues policials.\nTorra ha reclamat \"determinar-se\" com l'1-O quan arribin les sentències del Tribunal Suprem contra la cúpula del procés, i ha defensat la feina dels comitès de defensa de la República, que han aprofitat el primer aniversari del referèndum per dur a terme una sèrie d'accions arreu del territori.\nEl president del Parlament, Roger Torrent, ha assenyalat que el referèndum és la \"llavor\" de la República, i ha apuntat que cal reactivar l'esperit que va fer possible l'1-O.\nDurant l'acte s'han sentit proclames basades en què \"el poble mana, el Govern obeeix\" i s'han escoltat peticions de dimissió dirigides cap al conseller d'Interior, Miquel Buch, arran de les càrregues policials de dissabte passat contra manifestants independentistes que es dirigien cap a la marxa convocada pel sindicat Jusapol, que reivindicava l'acció de la policia espanyola.", "response": "El Govern s’ha reunit de forma extraordinària a Sant Julià de Ramis, el municipi on Carles Puigdemont va votar el dia del referèndum. La reunió s’ha fet amb motiu dels actes de commemoració del primer aniversari de l’1-O, en què el president Quim Torra ha llegit una declaració institucional per a denunciar la repressió policial i reivindicar l’esperit de l’anterior executiu.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_274", "instruction": "Fes un resum curt d'aquest text:", "context": "La imatge internacional d’Espanya pel que fa la corrupció ha empitjorat durant l’any 2015.\nAquesta és una de les conclusions de l’informe global sobre la percepció de la corrupció elaborat per Transparency International.\nEl document ordena 168 països segons la seva transparència en una escala de 0 (percepció d’alts nivells de corrupció) a 100 (percepció d’ ínfims nivells de corrupció).\nEspanya obté una puntuació de 58, per sota de la mitjana europea i dos punts pitjor que l’any 2014.\nOcupa el lloc 36 a la taula, per darrera d’Israel, Xipre o Botswana entre d’altres.\nDinamarca ocupa la primera posició i és considerant, per tant, un dels països més transparents.\nSomàlia tanca el ránquing.\nEspanya és dels pocs països que ha empitjorat la seva imatge internacional pel que fa a corrupció respecte de l’any passat, juntament amb Brasil, Líbia, Turquia i Austràlia.\nL’any 2014 va obtenir una puntuació de 60 sobre 100 i l’any 2012 la nota va ser encara superior, un 65 sobre 100.\nEl 58 obtingut aquest 2015 la situa al lloc número nou començant per la cua pel que fa als 28 països analitzats a la Unió Europea, on la nota mitjana és de 67 sobre 100.\nTot i això, la nota d’Espanya encara està lleugerament per sobre de la mitjana global, que se situa en un 48 sobre 100.\nLa percepció pel que fa a Espanya s’equipara pràcticament a la de Corea del Sud (56), Cap Verd (55), Ruanda (54) o Namíbia (53) entre d’altres.\nEuropa obté la millor puntuació\nLa millor nota mitjana pel que fa a la percepció de la corrupció en l’àmbit internacional es troba a la regió Europea, que obté un 67 sobre 100.\nDe fet, el país que lidera el rànquing de transparència forma part de la Unió Europea; Dinamarca obté un excel·lent 91 sobre 100.\nEls països escandinaus, Holanda, Suïssa i Alemanya se situen entre els 10 primers de la llista pel que fa a percepció de transparència.\nEl Regne Unit, Àustria, Islàndia o Luxemburg són entre els 20 primers però cal baixar fins a la posició 23 per trobar-hi França.\nBulgària, també un Estat Membre, tanca el rànquing pel que fa a la regió Europea amb un 48 sobre 100.\nÀfrica a la cua de la transparència\nUna vegada més, el continent africà obté la pitjor puntuació pel que fa a la corrupció.\nLa nota mitjana de la regió del nord i el centre d’Àfrica és de 39 sobre 100 i encara pitjor quan es tracta de l’Àfrica subsahariana, on la nota és de 33 sobre 100.\nMentre que Qatar (71) i Botswana (63) ocupen les primeres posicions respectivament, Sudan (12) i Somàlia (8) obtenen la pitjor percepció.\nLes dues ‘Àsia’\nTransparency International distingeix entre dues regions asiàtiques; per una banda l’Àsia central, que inclou l’Europa de l’Est, i per altra l’Àsia pacífica.\nLa primera obté pitjors resultats, amb una mitjana de 33 sobre 100, la mateixa nota que obté l’Àfrica subsahariana.\nLa regió que anomenen Àsia Pacífica però és la segona més ben valorada en l’índex global.\nLa seva mitjana de 43 sobre 100 s’explica sobretot, gràcies a la transparència de Nova Zelanda, que ocupa la quarta posició al rànquing global.\nAmèrica sense distincions\nL’informe no distingeix entre la part Nord i Sud del continent Americà.\nD’aquesta manera, la regió americana suspèn, amb un 40 sobre 100 de nota mitjana.\nCanadà obté la millor puntuació, 83 sobre 100, mentre que Haití i Veneçuela empaten a la cua amb un 17 sobre 100.\nPaïsos com Guatemala, Nicaragua, Uruguai i Paraguai ocupen les darreres posicions de l’informe global, només per sobre de països com el Congo, Txad, Cambodja, Iemen o Síria.\nEl pes de les democràcies consolidades\nL’Índex de Percepció de la Corrupció s’elabora a partir de les opinions d’experts sobre la corrupció en el sector públic.\nLes puntuacions dels països solen ser positives quan existeixen mecanismes de govern a través dels quals la ciutadania pot exigir mesures de control a l’acció de govern i, per tant, tenir una informació clara i transparent de les finances de l’estat.\nLes darreres posicions solen estar ocupades per països en guerra i amb un sistema democràtic dèbil, on les institucions públiques com la policia i el poder judicial són fràgils i on la independència dels mitjans és més que qüestionable.", "response": "Espanya ha obtingut una puntuació de 58 sobre 100, dos punts menys que l'any passat, en l'informe global sobre la percepció de la corrupció de Transparency International. Això la situa en la posició 36 de la taula d'un total de 168 països, per darrere d'Israel, Xipre o Botswana. Tot i això, Espanya segueix per sobre de la mitjana global.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1307", "instruction": "Fes un resum curt d'aquest text:", "context": "Catalunya i l'Estat, entre molts altres països europeus, han suspès temporalment l'aplicació de la vacuna d'AstraZeneca per l'aparició d'alguns casos de trombosi venosa cerebral que podrien estar relacionats amb les dosis del producte administrades fins ara.\nAmb tot, l'Agència Europea del Medicament sosté el \"convenciment\" que \"els beneficis\" del vaccí \"superen els seus riscos\".\nDavant d'aquesta situació, la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) ha aclarit aquest dilluns que la la recuperació després d'una trombosi venosa cerebral és completa en aproximadament un 80% dels pacients i només un 5% desenvolupa algun tipus de seqüela severa.\n\"El pronòstic d'aquesta malaltia és molt més favorable que en d'altres cerebrovasculars\", expliquen en un comunicat.\nUna trombosi és qualsevol situació en la qual el pacient presenta un trombe o coàgul sanguini que impedeix o dificulta la circulació de la sang.\nEn el cas de la trombosi venosa cerebrals, s'anomena així perquè aquest trombe es localitza en el sistema venós del cervell.\ncoronavirus\nEl símptoma que marca si passaràs la Covid de forma més lleu\nUn estudi assenyala que els primers indicis de contagi de coronavirus poden mostrar com de greu serà el cas\nLa trombosi venosa cerebral és una malaltia cerebrovascular poc freqüent (menys d'un 0,5% dels casos totals de malalties cerebrovasculars que es produeixen a Espanya).\nEs considera que la seva incidència és al voltant d'1 i 1,3 casos anuals per cada 100.000 habitants.\nPot afectar qualsevol grup d'edat, encara que és lleugerament més freqüent en dones i pacients joves.\nDins dels factors de risc específics per sexe hi ha els anticonceptius orals, l'embaràs i l'ús de les teràpies hormonals.\nEl diagnòstic es realitza mitjançant proves de neuroimatge (TAC i ressonància magnètica).\ncoronavirus\nUn tractament per via intravenosa redueix les hospitalitzacions i morts per Covid en un 85%\nEl Comitè Independent de Monitorització de Dades recomana aturar la recollida de dades per la \"gran eficàcia\" demostrada en l'assaig\n\"El símptoma més freqüent és la cefalea, un símptoma que està present en nou de cada deu persones que pateixen aquest tipus de trombosi.\nEn la gran majoria dels pacients, el mal de cap va acompanyat d'altres símptomes similars als d'un ictus que ajuden a diferenciar-lo d'un mal de cap normal, com ara dèficits focals, pèrdua de força o sensibilitat mantinguda, alteració de la marxa o alteració de la parla, confusió, pèrdua de visió, etc. També pot anar acompanyat d'altres símptomes com vòmits, crisis epilèptiques, o rigidesa cervical \", explica el president de la SEN, José Miguel Láinez.\nEn tot cas, el mal de cap que genera una trombosi venosa cerebral és molt característic: pot tenir un inici sobtat, pot localitzar-se només a un costat del cap, empitjora quan el pacient està amb el cap en un suport o realitza exercici, interromp el descans nocturn i, a més de no respondre als tractaments habituals per al mal de cap, empitjora de forma progressiva.\nIgual que passa amb totes les malalties cerebrovasculars, es tracta d'una emergència neurològica, de manera que com més aviat es tracti el pacient, menors seran les seves conseqüències.\nEl tractament escollit acostuma a consistir en fàrmacs antitrombòtics, encara que en casos més greus, la trombectomia endovascular i la trombòlisi també són opcions que poden ser útils per eliminar el trombe.\n\"Generalment i, sobretot si es tracta a temps, els pacients que pateixen trombosis venoses cerebrals tenen un pronòstic favorable.\nNomés en els casos greus en què no es tracti ràpidament pot generar discapacitat o tenir un desenllaç fatal.\nAltres notícies que et poden interessar\ncoronavirus\nOriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi\nLa variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen\ncoronavirus\nQuins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa\nEl subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit\ncoronavirus\nPer què algunes persones no es contagien de Covid?\nEls experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica\ncoronavirus\nLa UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació\nLa incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada\ncoronavirus\nÉs hora de tractar la Covid com una grip?\nLa situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: \"La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran\"", "response": "Molts països europeus, entre ells Espanya, han decidit aturar tamporalment l'aplicació de la vacuna contra la covid-19 d'AstraZeneca arran de l'aparició de diversos casos de trombosi cerebral. Si es tracta a temps, aquesta malaltia té un bon pronòstic de recuperació completa (80% dels pacients). A més, l'Agència Europea de Medicaments assegura que els beneficis de la vacuna superen els riscos.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1711", "instruction": "Fes un resum curt d'aquest text:", "context": "El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies destinarà el proper any 737,2 milions d’euros al desplegament de polítiques actives d’estímul i foment de l’ocupació i el desenvolupament econòmic local.\nD’aquests, 330,7 milions d’euros es distribuiran a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), mentre que 406,4 es destinaran a altres programes ocupacionals del Departament, concretament a suport a la inserció al mercat de treball (282), programes de treball per a les persones amb discapacitat (105) i foment de l’economia social, l’autoocupació i el treball autònom (19,4).\nTambé hi ha partides importants pel desenvolupament econòmic local i l’orientació professional.\nFinalment, el foment de l’emprenedoria i l’autoocupació, l’estímul a la mobilitat geogràfica i la intermediació laboral també incorporen dotacions pressupostàries.\nTot aquest paquet d’actuacions es basa en les tres prioritats del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per a les polítiques d’ocupació: concertació territorial, suport i orientació a les persones, i formació i qualificació professional.\nBranded content\nPuja de nou l'import de la renda garantida de ciutadania i el llindar d’accés\nActualment hi ha 123.000 beneficiaris, un 15% més que el setembre de 2017 i gairebé el doble que l’antiga RM\nA partir d’aquests eixos, el Servei públic d’Ocupació de Catalunya manté i reforça un ampli ventall de programes adreçats principalment als col·lectius més vulnerables, com els majors de 45 anys, les persones aturades de llarga durada, les dones, els i les joves i les persones perceptores de la Renda Garantida de Ciutadania, entre d’altres.\nA tots aquests col·lectius s’adrecen principalment un ventall de programes i actuacions entre les quals i com a novetat destaquen:\n• Pla de Qualificació en Tecnologia Mòbil, per formar i qualificar professionals en els diferents àmbits de les TIC que requereix el mercat laboral.\n• Pla pilot de Certificats de Professionalitat en instituts.\n• Programa d’aprenentatge per a la professionalització destinat a persones en situació de desocupació i en risc d’exclusió social i laboral.\n• Programa de formació en el marc de la campanya agrària.\nTambé s’hi ha afegit algunes actuacions noves, com la iniciativa per contractar més d’un centenar de persones aturades per treballar a les tasques de reparació dels danys causats per l’incendi del passat mes de juny a la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià.\nLa meitat dels i les participants en programes del SOC s’insereixen laboralment\nTot aquest paquet d’actuacions vol donar continuïtat i reforçar els bons resultats que els programes del Servei públic d’Ocupació de Catalunya han proporcionat els darrers anys.\nEl 2018, per exemple, un total de 680.950 persones a tot Catalunya van participar en algun dels programes del SOC, de les quals 323.978 (gairebé el 50%) van aconseguir inserir-se laboralment.\nPer col·lectius la major part de les persones participants van ser dones (357.134), majors de 45 anys (251.489) i joves (173.782).\nL’any passat, el SOC també va facilitar a 27.561 persones l’accés a cursos de formació.\nUna formació que també el Servei públic d’Ocupació imparteix a través dels 8 Centres d’Innovació i Formació Ocupacional (CIFO) i el Centre d’Automoció de Martorell, que l’any passat van matricular 3.465 i 213 alumnes respectivament.\nEls resultats del 2018 també fan evident la cada vegada major participació i col·laboració amb el SOC del món empresarial, les entitats privades i el món local.\nEl 2018 un total de 5.223 empreses van oferir pràctiques a 13.215 persones mentre que 2.069 entitats privades i 886 ens locals van aprofitar les subvencions a la contractació per incorporar personal a través de programes del SOC.\nUna altra dada rellevant té a veure amb l’activitat a les 69 Oficines de Treball, on el 2018 es van fer 2,2 milions d’atencions i 486.600 entrevistes.\nLes empreses, a més, van oferir 30.791 llocs de treball a través del Servei públic d’Ocupació de Catalunya.\nBranded content\nEl llegat artesanal de Gaudí protagonitza la Setmana d'Artesania\nLa vuitena edició d'aquesta iniciativa arriba amb un centenar d'activitats i el lema \"artesania divina\"\nBranded content\nL'impacte de la corrupció centra una exposició a Barcelona\nEl Palau Robert i l’Oficina Antifrau presenten la mostra interactiva “Corrupció!\nRevolta ètica”, coincidint amb el desè aniversari d’Antifrau\nBranded content\nAgenda 2030: 900 compromisos per a un desenvolupament sostenible a Catalunya\nEl Govern presenta un full de ruta per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides", "response": "L’any vinent, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies destinarà 737 milions d’euros per a fomentar l'ocupació i el desenvolupament econòmic local. Un total de 330,7 milions es distribuiran a través del Servei d’Ocupació de Catalunya i 406,4 milions es destinaran a altres programes ocupacionals. L’objectiu és reforçar els bons resultats del SOC, que l’any vinent preveu atendre 690.000 persones.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1609", "instruction": "Fes un resum curt d'aquest text:", "context": "Una trentena d'entitats del país s'han mobilitzat d'urgència aquest dimecres davant dels escorcolls i detencions de la Guàrdia Civil a seus i alts càrrecs del Govern per impedir el referèndum de l'1-O.\nEn una roda de premsa a Plaça Sant Jaume, més a prop de l'Ajuntament que del Palau de la Generalitat, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han demanat a \"tota la ciutadania\" a dirigir-se a Rambla Catalunya amb la Gran Via de Barcelona, on hi ha la seu del departament d'Economia.\n\"Avui tenim un Govern fort, a qui els catalans devem tota l'autoritat\", ha insistit.\nJordi Sànchez, president de l'ANC, ha convocat per aquest diumenge tota la ciutadania davant de totes les places dels ajuntaments del país.\n\"Som aquí per respondre l'atac a la democràcia\", ha assegurat Eulàlia Solé, presentadora de l'acte.\nCuixart li ha agafat el relleu i ha indicat que l'objectiu és \"molt clar\".\n\"Hi ha una suspensió de l'autonomia en tota regla.\nDavant d'això, de manera serena i tranquil·la, però ferma i contudent, cridem el poble de Catalunya a defensar la democràcia i les nostres institucions\", ha apuntat el president d'Òmnium Cultural.\n\"Fem també una crida a la Unió Europea perquè el que s'està vulnerant a Catalunya són drets com la llibertat d'expressió i la llibertat d'associació, independentment del que es voti l'1-O\", ha apuntat.\n\"Ens han declarat la guerra\"\nSànchez ha reclamat a la ciutadania que mantingui el comportament \"cívic\" dels últims anys, tot i que ara l'Estat ha decidit \"declarar la guerra\" als catalans.\n\"Ha arribat el moment de la resistència pacífica, del compromís amb la presència nostra al carrer, de demostrar a tot el món que no ens faran callar unes quants dotacions de la Guàrdia Civil\", ha assegurat el president de l'Assemblea.\nEl dirigent sobiranista ha reclamat que avui \"tots els ciutadans\" vagin cap a Rambla Catalunya amb Gran Via, a la seu del departament d'Economia, que \"ja aglutina desenes de milers de persones al carrer\".\n\"Convoquem a la gran mobilització que hi haurà en defensa de la democràcia\", ha apuntat en referència a l'1-O.\n\"No va poder acabar amb nosaltres el franquisme, no ho faran ara\", ha insistit Cuixart.\nMissatges d'Elena i dels sindicats\nA la roda de premsa hi han participat Javier Pacheco i Camil Ros, màxims dirigents de CCOO i la UGT, respectivament, així com també Joan Ignasi Elena, portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum.\nRepresentants de partits, com ara Marta Pascal i Lluís Corominas, (PDECat), Marta Rovira (ERC), Lluís Llach (Junts pel Sí) i dirigents de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP) també han fet costat a la convocatòria.\nPer part d'aquest grup parlamentari hi ha Albano Dante Fachin, Joan Giner -els dos diputats de Podem- i Joan Josep Nuet, mentre que representant Catalunya en Comú hi ha Elisenda Alamany, portaveu de la formació.\nEls sindicats fan costat a les mobilitzacions i Joan Ignasi Elena crida la \"unitat\" i la \"determinació\" per defensar les institucions\n\"Això no va d'independència, això va de democràcia.\nQue quedi clar: aquest poble defensarà les seves institucions perquè les institucions del poble de Catalunya no són de ningú, sinó del poble de Catalunya\", ha ressaltat Joan Ignasi Elena, que ha tancat l'acte.\n\"Ho farem de forma pacífica, cívica, amb molta determinació i amb molta unitat\", ha insistit el portaveu del Pacte Nacional.\n\"Sempre serem un sol poble que vol decidir i que no se li arrabassarà aquest dret\", ha recalcat.\nCamil Ros ha demanat la \"llibertat immediata\" dels detinguts, i ha demanat donar \"escalf\" a tots els treballadors públics, que estan \"patint molt\".\n\"Estem aquí en defensa de les institucions catalanes.\nAvui hem de defensar la democràcia\", ha apuntat el màxim dirigent de la UGT, que ha evocat l'any 1936.\n\"Ens volen nerviosos i emprenyades, però no se'n sortiran\", ha assenyalat Ros.\nGerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de Barcelona, segueix l'acte de les entitats des de la Plaça Sant Jaume\n\"El que estem vivint avui no és només una mostra de manca de voluntat del PP de buscar una solució, sinó també un atemptat contra els drets fonamentals del poble de Catalunya\", ha destacat Javier Pacheco.\nEl màxim dirigent de CCOO ha indicat que el problema polític se solucionarà \"quan exercim el nostre dret a decidir\".\nDesenes de persones s'han manifestat al llarg del matí a la Plaça Sant Jaume, per on han anat desfilant tots els membres del Govern.\nLes entitats s'han saludat discretament amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, abans que arrenqués l'acte.\nGerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde, ha presenciat l'acte.", "response": "En resposta als escorcolls i detencions a seus i alts càrrecs del Govern per part de la Guàrdia Civil, aquest dimecres l’ANC i Òmnium han demanat des de la plaça Sant Jaume la mobilització pacífica de la ciutadania davant del departament d’Economia. També han convocat manifestacions a les places dels ajuntaments catalans aquest diumenge per a defensar el referèndum de l’1-O.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1229", "instruction": "Fes-me un resum curt del text següent:", "context": "La Plaça Sant Jaume de Barcelona durant l'acte del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, on hi han participat els consellers Gordó, Espadaler, Munté i Ortega.\nFoto: ACN\nEl Dia Internacional contra la Violència de Gènere que se celebra aquest dilluns, 25 de novembre, ha portat a diverses institucions a mostrar el seu rebuig vers el maltractament per condició de sexe.\nAquest 2013, molts dels discursos s'han centrat en la necessitat de prevenir els maltractaments en els joves, especialment després de l'assassinat d'una menor a Tàrrega el mes passat.\nFins al mes de novembre quaranta-cinc persones han estat assassinades per aquest motiu a mans de la seva parella, una xifra que es podria elevar fins a quaranta-vuit, ja que tres casos encara estan per resoldre.\nD'aquestes víctimes, només nou havien sol·licitat ajuda, pel que fa témer que el nombre de denúncies se situï molt per sota dels casos que realment existeixen a la societat.\nEn els darrers deu anys, més de 700 dones han estat assassinades en relació amb aquesta circumstància, cosa que suposa, des del 2003, una mitjana de més d'una mort setmanal.\nBaixen les denúncies per violència masclista\nEn el que va d'any, les denúncies presentades per víctimes de violència masclista han patit un descens.\nLa consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha desconfiat d'aquestes dades i ha atribuït el descens a la crisi econòmica.\nMunté s'hi ha referit en l'acte que s'ha celebrat a la plaça Santa Jaume de Barcelona, i creu que aquesta situació ha augmentat “la dependència econòmica” que les dones maltractades tenen de les seves parelles.\nAixò, ha afegit, fa que també tinguin més “por a abandonar-les”.\nA més, des de Benestar Social i Família s'ha recordat que no s'han fet retallades en els recursos “que es destinen al suport de les víctimes”, perquè pel Govern, afirmen, aquesta és una qüestió prioritària.\nMunté ha explicat que ara es vol centrar els esforços en les generacions més joves, per tal de “detectar i eradicar” les relacions que “no sigui equitatives entre homes i dones”.\nCommemoracions arreu del territori\nCoincidint amb el dia que reivindica la fi de la violència de gènere, nombroses institucions han celebrat actes reivindicatius.\nA Tàrrega (l'Urgell), per exemple, s'ha recordat la darrera víctima de la violència masclista.\nAllà, alumnes de secundària han recordat amb missatges de condemna la mort de la jove de 14 anys que va ser presumptament assassinada per la seva exparella.\nParal·lelament, a Tarragona, un centenar de persones s'han trobat aquest migdia a la plaça de la Font per llegir un text institucional de rebuig a la violència masclista, i tot seguit han guardat un minut de silenci en record de les víctimes.\nLleida ha estat també un altre dels escenaris de les reivindicacions d'aquest dia, on unes 200 persones s'han reunit per posar un especial èmfasi en la necessitat de prevenir aquest tipus de violència entre els més joves i s'han recordat especialment els darrers casos d'Alcarràs i Tàrrega.\nEn el que portem d'any, a les comarques de Ponent s'han produït més de 500 denúncies i 200 detencions.\nTambé a Montornès (Vallès Oriental) s'ha volgut expressar el suport al Dia Internacional contra la Violència de Gènere amb un acte on ha participat gent de totes les edats.\nMig miler de persones, entre els quals hi havia alumnes dels instituts del poble i gent gran dels casals d'avis, s'han sumat a un 'flashmob' que l'Ajuntament ja ha previst repetir l'any vinent.\nUn 29% d'adolescents han patit un “control abusiu”\nUn estudi elaborat pel ministeri de Sanitat del govern espanyol revela que el 29% de les adolescents d'entre catorze i disset anys ha patit el que es pot considerar com un “control abusiu” per part de les seves parelles.\nUn percentatge molt similar (25%) s'han vist controlades a través del telèfon mòbil, i un 4% han arribat a patir algun tipus d'agressió física.\nPer altra banda, els Mossos d'Esquadra han participat en l'avaluació que, arreu de l'estat espanyol, ha analitzat més de mil casos després de les denúncies que han fet les menors.\nLes estadístiques recullen els casos que s'han recollit durant els primers deu mesos de l'any i, de tots els analitzats, vuit expedients han conclòs que la situació en la que es trobaven les joves era de risc “alt”, i en un cas s'ha qualificat d'”extrem”.", "response": "Aquest dilluns 25 de novembre s’ha celebrat el Dia contra la Violència de Gènere amb actes institucionals arreu del territori. Molts discursos s’han centrat en la importància de prevenir els maltractaments entre els joves. Segons el Ministeri de Sanitat, el 29% de les adolescents entre 14 i 16 anys han patit un control abusiu per part de les seves parelles.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1380", "instruction": "Fes-me un resum curt del text següent:", "context": "Aquest diumenge, el bloc de dretes format per Partit Popular, Vox i Ciutadans tornarà a aplegar-se a la plaça Colón de Madrid.\nEn aquest cas, per protestar contra els indults als dirigents independentistes empresonats que tot indica que seran imminents.\nAquest cop hi haurà algunes diferències respecte d'aquella concentració del febrer del 2019.\nSi s'observa l'àlbum de fotografies d'aquell moment, sembla no haver passat el temps.\nUnes 45.000 persones es van reunir a Colón.\nHi va haver retrat de família, amb els líders dels tres partits de dretes, Pablo Casado, Albert Rivera i Santiago Abascal, desacomplexadament junts.\nLes eleccions espanyoles que reclamaven vindrien aviat.\nPer haver-n'hi, n'hi va haver dues, guanyades per Sánchez.\nAquest cop, les coses seran una mica diferents.\nDiumenge, no hi haurà foto de família.\nCasado ha dissenyat una estratègia d'equilibri difícil: deixar el més mínim espai possible a Vox, endurint el discurs fins on sigui possible sense posar en risc la cohesió interna al PP.\nI a la vegada, evitar l'abraçada amb Abascal.\nEls dubtes a Génova han estat constants.\nLa presència de Casado a Colón va ser un interrogant durant dies, amb els més entusiastes del PP, com la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, cridant a anar-hi i d'altres excusant-se per motius d'agenda, des de Moreno Bonilla al sud a l'atlàntic Núñez Feijóo al nord.\nAl mig, Casado, que no acaba de trobar un espai propi autònom i respon a les pressions que dia sí dia també, llança la fundació FAES de José María Aznar.\ncrònica\nCiutadans i PP només reuneixen dues-centes persones contra els indults la vigília de Colón\nLa dreta unionista, amb Societat Civil Catalana i sense Vox, s'aplega davant de la delegació del govern espanyol\nEl líder del PP compartirà espai a Colón amb Vox, però també amb el teixit civil de l'extrema dreta espanyola.\nL'actual direcció del PP ha experimentat girs i tonalitats diferents en aquest temps, des del discurs radical dels inicis, quan considerava \"il·legítim\" el govern de Sánchez, al tomb moderat del xoc amb Abascal al Congrés, per després tornar a agafar volada cap a la dreta.\nSi de cas, en els darrers temps es percep més inseguretat en els seus moviments, mirant de reüll ara al nucli que formen l'aznarisme i Ayuso, ara a Feijóo i al també calculador Moreno Bonilla, el dirigent més rellevant que continua dempeus que procedeix dels rengles de Soraya Sáenz de Santamaría.\nAyuso aferma el gir a la dreta\nLes ambivalències de Casado i del seu número dos, el secretari general Teodor García Egea, vincle amb el PP de províncies, van acabar decantant-se cap als falcons després de la victòria nítida d'Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid.\nAquest triomf i el fet que suposa un contrapès al poder dels Feijóo-Moreno, ha hagut de ser avaluat per Génova i fa ja molt complicat que es pugui revertir aquesta línia.\nL'opció de Casado sembla ser similar a la d'Ayuso: extremar el populisme per evitar que Vox creixi massa i, a ser possible, en cas de majoria de dretes un dia al Congrés, formar govern sense ministres d'Abascal.\nindults\nEl PP avança cap a Colón tenallat pels dubtes i la divisió\nLa carta de Junqueras bandejant la via unilateral fa trontollar l'estratègia de les tres dretes contra els indults, que es qüestiona obertament en l'entorn de Casado\nLa davallada de Ciutadans, en el que sembla una crisi terminal, pot ajudar Casado a quedar com l'únic líder d'una dreta si més no formalment homologable.\nUna direcció de Ciutadans que, amb Arrimadas, aquest diumenge serà també a Colón, però ja molt desdibuixada.\nAhir, va intentar fer-se amb un bocí de protagonisme amb una concentració davant la delegació del govern a Catalunya, a la qual es va afegir el PP.\nVa ser, però, un acte descafeïnat amb una capacitat de mobilització escassa.\nLa \"nostàlgia\" d'ETA\nL'actual direcció del PP és hereva de l'aznarisme més intransigent.\nRepeteix, com tot l'univers Aznar, el mateix llenguatge i els mateixos mites, on ocupa un lloc rellevant en l'imaginari el record de la lluita contra ETA.\nDe fet, l'intent d'equiparar l'independentisme català amb l'esquerra abertzale és constant.\nPels mateixos dies del primer Colón, el febrer del 2019, Casado va assegurar que \"l'agenda de Catalunya és l'agenda d'ETA\".\nNo importa que l'organització armada es dissolgués ja fa una dècada.\nHa començat i ha acabat al mateix lloc.\nA Colón.", "response": "Aquest diumenge, PP, Vox i Ciutadans es tornaran a concentrar, com ja ho van fer el febrer del 2019, a la plaça Colón de Madrid. En aquesta ocasió ho faran per a mostrar el seu rebuig als indults dels presos independentistes concedits pel govern espanyol. El PP de Pablo Casado intentarà endurir el seu discurs i minimitzar el rol de Vox.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_669", "instruction": "Fes-me un resum curt del text següent:", "context": "Acudir a les meses és un deure i la llei preveu sancions econòmiques –fins a 1.800 euros– i fins i tot penes de presó –entre tres mesos i un any– per a qui no es presenti al col·legi electoral el dia de les eleccions.\nMai ningú no ha entrat a la presó per no haver-se presentat a una mesa, i la multa la decideix un jutge.\nLa llei no estableix una quantitat exacta, i correspon als magistrats avaluar els criteris de renda de la persona afectada i la “gravetat” dels fets.\nCom votar per correu a les eleccions del 14 de febrer?\nUna instrucció de la Junta Electoral espanyola (JEC) detalla els supòsits que es poden al·legar a les Juntes Electorals de Zona (JEZ).\nÉs important de saber que les al·legacions poden presentar-se, en un termini de set dies una volta rebuda la notificació, a la JEZ pertinent, que hauria de decidir amb criteris garantistes i de proporcionalitat tenint en compte la situació excepcional causada per la pandèmia.\nCal afegir que si falten membres per a constituir la mesa, qualsevol persona del col·legi electoral pot assumir-ne la responsabilitat.\nSi una mesa no es pogués constituir, els electors no podrien votar-hi fins al cap de quaranta-vuit hores.\nLa instrucció de la JEC fixa que els presidents, els vocals i els suplents designats poden “formular excuses” i acreditar-les amb documents a la JEZ.\nEn el cas que siguin acceptades, se sortejarà un nou membre de la mesa electoral.\nQuines llistes es presentaran a les eleccions del 14 de febrer?\nPodeu consultar quina JEZ us correspon en aquest llistat de municipis de les circumscripcions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.\nEn aquest altre llistat, podeu consultar les direccions de les JEZ.\nCom votarem el 14-F?\nCal presentar una sol·licitud de renúncia a la JEZ corresponent.\nEl document pot demanar-se a la mateixa seu de la JEZ.\nCal presentar el DNI, el NIE o el carnet de conduir, una fotocòpia del nomenament com a membre de la mesa electoral, així com la documentació necessària, segons el cas, com ara certificats mèdics dels CAP o dels hospitals o laborals, com ara un certificat de l’empresa.\nEn l’actual situació de pandèmia, diversos experts expliquen que els membres de les JEZ haurien de ser comprensius i valorar les situacions cas a cas.\nPer exemple, no es contempla una excusa pel fet de conviure amb una persona en situació de risc, però el sol·licitant pot al·legar-ho i esperar que la JEZ sigui flexible el deslliuri d’acudir a la mesa electoral.\nLa JEZ té un termini de cinc dies per a resoldre les al·legacions i per comunicar la baixa d’un membre de la mesa al primer suplent.\nEl nou membre té fins setanta-dues hores abans de les eleccions per al·legar, i si hi ha qualsevol situació sobrevinguda cal avisar immediatament, abans que es constitueixi la mesa electoral.\nEn alguns casos, la simple al·legació a la JEZ comportarà l’acceptació automàtica de la renúncia a formar part d’una mesa electoral.\nEn la situació de pandèmia, és rellevant el fet que qualsevol persona de més de seixanta-cinc anys pot evitar de ser-hi.\nHi ha més supòsits que detallem tot seguit:\nRaons familiars\nRaons professionals\nCom votar des de l’exterior?\nEn alguns casos poden al·legar-se motius personals per a no formar part d’una mesa electoral.\nAquests arguments hauran de ser avaluats per la JEZ pertinent:\nPantalles facials, EPI i la possibilitat de proves d’antígens a les meses: com votarem el 14-F?\nEl director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals del govern, Ismael Peña-López, ha dit que “la por no val” per a no presentar-se a la mesa electoral perquè “hi ha garanties”.\n“És l’obligació de la ciutadania complir, com el policia o la infermera quan li toca fer guàrdia”, ha dit.\nPeña-López ha dit que les eleccions per al 14-F costaran, si finalment es fan, uns 35 milions d’euros, molt per sobre del cost habitual, perquè s’han de mobilitzar més persones pels protocols de la covid-19 i més policies i habilitar més espais.\nSi els comicis finalment s’anul·len, es perdran uns 25 milions, l’equivalent al pressupost d’una quinzena d’escoles de primària en un any.\nPantalles facials, EPI i la possibilitat de proves d’antígens a les meses: com votarem el 14-F?\nEl govern ha preparat un protocol sanitari i insisteix que anar a votar als col·legis electorals serà segur, tenint en compte que el risc zero de contagi no existeix.\nA més, recomana a les persones de col·lectius vulnerables que votin a primera hora del dia, i que les persones contagiades o confinades per prevenció hi vagin entre les 19.00 i les 20.00, la darrera hora de la jornada electoral.", "response": "Les eleccions catalanes del 14-F estaran marcades pel context pandèmic derivat de la Covid-19. No obstant això, si un ciutadà ha estat escollit com a membre d’una mesa, continua sent el seu deure acudir-hi, i de no fer-ho podria rebre una sanció de fins a 1.800 euros. Aquestes eleccions costaran uns 35 milions d’euros, molt per sobre del cost habitual.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1586", "instruction": "Fes-me un resum curt del text següent:", "context": "Sempre és difícil arrencar una campanya amb les enquestes en contra.\nTotes sense excepció.\nPerò els \"comuns\" saben que toca fer el cor fort i insuflar oxigen a la seva tropa si volen aspirar a una remuntada que almenys els permeti ser decisius.\nL'escenari que dibuixa el CIS és precisament aquest: ni suma el bloc independentista ni suma el bloc del 155, amb la qual cosa seria Catalunya en Comú qui tindria capacitat per decantar una investidura.\nXavier Domènech s'ha aferrat a aquest pronòstic per donar el tret de sortida a la campanya des de l'Hospitalet de Llobregat reivindicant els \"comuns\" com els únics que tenen \"la clau\" per trencar els dos blocs del 21-D i \"recosir\" una Catalunya que considera trencada per l'eix nacional però també per les creixents desigualtats.\nTrencar els dos blocs implica, a judici dels \"comuns\", acabar amb un procés que ha derivat en una polarització del país sense precedents enmig de la qual ells volen fer de frontissa.\n\"És el moment de dir-nos les veritats i de ser honestos i reconèixer que un cicle s'ha esgotat.\nEl procés s'ha acabat.\nLa política de blocs ens ha fet mal i no dona més de si\", ha sentenciat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.\nEls \"comuns\" aspiren, precisament, ha capitalitzar aquest \"esgotament\" del procés i la necessitat d'obrir un \"nou cicle\" en el qual, ha dit Colau, ningú ha de renunciar a les seves idees ni propostes, però sí canviar \"el to de la política institucional\" per propiciar un \"apropament per avançar junts\".\nEls de Colau i Domènech s'han reivindicat com l'argamassa per aconseguir-ho.\nNo obvien les dificultats en un moment en què Catalunya està sent sotmesa a \"molt estrès emocional\" en un clima que es pot considerar de tot menys \"normal\" amb dirigents empresonats i l'autonomia suspesa.\n\"Amb la política de la crueltat i la venjança, hi ha persones que s'han quedat a la presó.\nNo sóc independentista i estic radicalment en contra de la DUI, però estic radicalment en contra de la presó preventiva.\nNo la volem per als independentistes ni la volem per a ningú\", ha volgut deixar clar Colau davant d'aquells que acusen els \"comuns\" de ser \"equidistants\".\nAixò no treu, però, que els \"comuns\" considerin que cal obrir \"una nova etapa\" on es tinguin en compte els sentiments de tothom.\nTambé el d'aquelles persones que no s'han sentit interpel·lades pel procés.\n\"Decisius\" al nou Parlament\n\"Davant de tantes portes tancades...\nNosaltres tenim la clau en aquestes eleccions.\nAra ja tothom reconeix que serem decisius en el nou Parlament de Catalunya\", ha sentenciat.\nQuines són aquestes \"portes tancades\" a les quals fa referència?\nLa de poder accedir al món laboral, la de la igualtat entre homes i dones, la d'acabar amb la pobresa energètica.\n\"Tenim la clau que pot desbloquejar la situació, la clau que pot obrir un nou temps de solucions, la clau que pot tornar a posar la gent al centre, recosir Catalunya i avançar\", ha subratllat Domènech tot alçant una clau davant les 250 persones que s'han aplegat a la Farga de l'Hospitalet.\nEl cap de llista dels \"comuns\" ja no és nou i ja sap de què va una campanya.\nDe ben segur que aquesta és per a ell la més difícil i hostil.\nEn un context de polarització sense precedents, els 11 diputats que va fer l'any 2015 Lluís Rabell al capdavant de Catalunya Sí que es Pot sense la implicació de Barcelona en Comú seria ara un mal resultat igualment pels \"comuns\", però almenys no haurien d'encaixar una derrota major.\nDe fet, els d'Ada Colau i Xavier Domènech no han participat fins ara en unes eleccions que no hagin tingut una victòria.\nVan guanyar les municipals a Barcelona i les dues generals a Catalunya del 20-D i del 26-J.\nLa presència al Parlament és la seva gran assignatura pendent.\nDomènech és conscient, però, que en l'actual context el seu projecte d'una Catalunya que prioritzi l'agenda social i que acabi teixit una relació confederal amb una Espanya plurinacional s'haurà de calendaritzar, com a mínim, a mig termini.\n\"Ens diuen que la polarització penalitza, però no ens deixarem intimidar.\nNo estem aquí per esgarrapar un grapat de vots sinó perquè creiem en allò que fem\", ha argumentat Colau.\nAquest és un dels asos a la màniga que es mou entre bambolines i el motiu pel qual el seu equip el proclama com \"el candidat Borgen\".\nQuè vol dir exactament això?\nDoncs que, fent un símil amb la famosa sèrie, per molt que no guanyi les eleccions consideren que té el perfil per ser, en un moment donat, el president de consens entre els dos blocs.", "response": "El candidat de Catalunya en Comú per a les pròximes eleccions a Catalunya, Xavier Domènech, ha començat la campanya a l'Hospitalet de Llobregat. Els comuns, amb l'aval d'Ada Colau, es presenten com el partit clau per a decantar la investidura després d'uns comicis on es preveu que ni el bloc independentista ni el bloc unionista aconsegueixi majoria absoluta.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_903", "instruction": "Fes-me un resum curt del text següent:", "context": "De Pegasus, l’eina d’intrusió en dispositius electrònics que ha estat en boca de tothom aquestes darreres hores, se’n va tenir notícia per primera vegada el 2016.\nUns investigadors de Lookout, una empresa de Califòrnia, i Citizen Lab, un laboratori tecnològic de Toronto, van descobrir llavors que un programari maliciós havia aprofitat escletxes en el sistema de protecció del programari d’Apple, iOS, per a espiar el telèfon mòbil de l’activista pro-drets humans dels Emirats Àrabs Units Ahmed Mansoor.\nTres anys més tard, WhatsApp i Facebook van acusar d’espionatge l’empresa israeliana que fabrica Pegasus, NSO Group Technologies.\nAsseguraven que l’empresa havia espiat pel cap baix 1.400 usuaris del servei de missatgeria, entre els quals sobretot figures destacades de la societat civil, com ara activistes o periodistes, mitjançant el programa Pegasus.\nEls autors de l’espionatge feien trucades que, encara que els usuaris no responguessin, infectaven el telèfon amb un error de seguretat de WhatsApp, i així n’obtenien missatges i informació privada.\nTot plegat va desembocar en una denúncia a un tribunal dels Estats Units que imputava a NSO un delicte contra la llei de frau i abús informàtic i d’interferir en la propietat de WhatsApp.\nAquest cas, que va passar a mans de la justícia l’hivern passat i ha restat encallat per causa de la pandèmia, podria significar un pas endavant en la lluita contra l’espionatge perpetrat per hackers privats, perquè l’acusació no demana tan sols de punir individualment els pirates informàtics que hi hagin participat, sinó condemnar també l’empresa per haver desenvolupat el programa de manera connivent, tot i que NSO sosté que el programa només s’empra per a investigar terroristes o grups criminals i càrtels de drogues, i assegura que investigarà si se n’ha fet cap mal ús.\nNo sembla que per a WhatsApp sigui fàcil: la víctima, formalment, no és pas l’empresa, sinó els usuaris, i això podria posar entrebancs al procés.\nL’acusació pot adduir que NSO ha violat les condicions del servei, però no és clar que n’hi hagi prou.\nQuant als problemes de seguretat de WhatsApp, segons la marca es resolgueren el maig del 2019, ben poc després de detectar-s’hi les intrusions amb Pegasus, i els usuaris podien acollir-se al nou sistema de seguretat tan sols actualitzant l’aplicació.\nL’activista Mansoor, per exemple, no ha tingut tanta sort.\nL’espionatge al seu telèfon va derivar en una detenció el març del 2017 que el va dur a la presó amb una sentència de deu anys i una multa d’un milió de dirhams, la moneda dels Emirats, acusat d’emprar les xarxes socials per a ‘publicar informació falsa i enganyosa’.\nExperts de l’ONU n’han demanat l’alliberament.\nPegasus també s’ha fet servir contra polítics paquistanesos, activistes pro-drets humans, intel·lectuals i periodistes indis, i encara contra dissidents de Ruanda, alguns dels quals exiliats, i un periodista marroquí.\nUna investigació periodística publicada pel diari britànic The Guardian i l’espanyol El País va revelar ahir que el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, l’ex-conseller Ernest Maragall, l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel, ara exiliada, i l’activista de l’ANC Jordi Domingo, van ser espiats l’any passat, mitjançant els seus telèfons mòbils, amb Pegasus.\nCom funciona, exactament?\nEl programa, anomenat ‘maliciós’, solament el poden comprar governs estatals o forces de seguretat.\nAprofitant vulnerabilitats en els sistemes de seguretat del telèfon, s’hi introdueix per espiar-ne tot el contingut.\nHo pot fer gràcies a una trucada que ni tan sols ha de ser resposta –de vegades ni s’arriba a rebre–, amb un enllaç enviat per SMS, amb un correu electrònic o amb mecanismes similars.\nEl més habitual és enviar a l’objectiu un missatge emmascarat per a persuadir-lo de confiar-hi i que cliqui a l’enllaç que li han enviat.\nUna volta dins del dispositiu, Pegasus té capacitat no únicament d’accedir a l’aplicació mitjançant la qual s’activa, sinó també d’activar secretament el micròfon i la càmera del dispositiu, o d’accedir als arxius i a més aplicacions i xarxes socials.\nQuan ha començat el procés d’espionatge, el servidor va enviant als clients el recull d’informació.\nNSO Group cobra aproximadament 650.000 dòlars pel servei d’espionatge i 500.000 per la instal·lació.", "response": "L'empresa israeliana creadora de Pegasus, l'eina d'intrusió en dispositius informàtics per a espiar polítics independentistes, va ser acusada l'hivern passat per un tribunal estatunidenc d'un delicte contra la llei de frau i abús informàtic. Malgrat que Pegasus s'ha emprat per a espiar polítics i activistes de tot el món, NSO sosté que només serveix per a investigar terroristes o grups criminals.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1639", "instruction": "Fes-me un resum curt del text següent:", "context": "L'Audiència de Girona ha condemnat a penes d'entre 9 i 19 anys i mig de presó els tres integrants de la banda que es va dedicar a assaltar prostíbuls fent-se passar per policies.\nSegons recull la sentència, al febrer del 2009 el grup va entrar a tres pisos de Blanes (Selva), Reus i Cambrils (Baix Camp).\nA tot arreu, els tres processats -Eusebio Salleras, Ricardo Jesús Caballé i Jéssica Tomás- actuaven de la mateixa manera.\nEs presentaven als prostíbuls, mostraven una placa falsa i atemorien les noies que hi exercien amb una pistola.\nDesprés, les tancaven en una habitació i robaven tot allò que podien.\nA Blanes, a més, Eusebio Salleras també va violar una de les noies.\nEls fets que ara s'han sentenciat van tenir lloc el febrer del 2009.\nAmb pocs dies de diferència (entre el 12 i el 18 d'aquell mes) la banda va arribar a assaltar tres pisos seguint el mateix 'modus operandi'.\nEl grup format per Salleras, Caballé i Tomás actuava amb un pla preconcebut: tots tres es feien passar per policies de la unitat d'estrangeria, picaven a la porta dels domicilis i, un cop dins, atemorien les noies i s'enduien tot el que podien.\nPer donar més versemblança a la paròdia, els processats solien dir a les noies que havien de fer un registre al pis.\nLes tancaven en una habitació i, un cop s'havien desfet d'elles, campaven lliurement per la resta del pis arreplegant tots els objectes de valor.\nSi les noies es resistien, les lligaven amb brides i les amenaçaven amb una pistola.\nSegons recull la sentència, el primer pis que la banda va assaltar es trobava al carrer General Prim de Reus.\nEl 12 de febrer al migdia, els tres integrants van entrar al domicili ensenyant les falses plaques.\nD'allà, se'n van endur un botí format per sis telèfons mòbils, un telèfon sense fils i 55 euros que la víctima guardava a la bossa de mà.\nL'endemà, el grup va tornar a actuar, aquest cop en un prostíbul situat al carrer Escultor Juli Antoni de Reus.\nAquí, els processats es van fer passar per agents d'un dispositiu antidroga i van robar sis telèfons mòbils i un ordinador portàtil.\nAgressió sexual a Blanes\nSegons recull la sentència, el darrer dels assalts va tenir lloc el 18 de febrer en un pis de l'avinguda Joan Carles I de Blanes.\nDesprés, se les van endur a dues habitacions per separat.\nVa ser allà on Eusebio Salleras, que vigilava una de les víctimes, la va fer despullar, li va obligar a fer-li una fel·lació i després la va penetrar.\nEn aquest pis, a més, va ser on la banda va aconseguir el botí més substanciós: dues càmeres de fotos digitals, un televisor de pantalla plana, un ordinador, tres ampolles de perfum, 640 euros en efectiu i joies (arracades, cadenes d'or i polseres).\nEl tribunal sí que té clar, però, que al darrere dels assalts a Blanes, Reus i Cambrils hi havia la mà del grup.\nSobretot, basant-se en les declaracions que les víctimes van fer al judici, on van identificar Salleras, Caballé i Tomás com els autors dels robatoris.\nLa sentència condemna els tres processats pels delictes d'usurpació de funcions públiques, robatori amb violència i faltes de lesions.\nA Salleras, a més, el tribunal també el condemna per un delicte d'agressió sexual i li prohibeix acostar-se a menys de 500 metres de la víctima durant deu anys.\nEn total, a Eusebio Salleras se'l condemna a 19 anys, sis mesos i quatre dies de presó per tot aquest reguitzell de delictes; a Jéssica Tomás, a 12 anys, sis mesos i quatre dies, i a Ricardo Jesús Caballé, a nou anys i tres dies de presó.\nEn matèria de responsabilitat civil, el tribunal imposa als processats el pagament d'una indemnització global de 6.467,14 euros (que és el valor dels objectes robats que no s'han pogut recuperar i de les seqüeles que pateixen les noies arran dels assalts).\nLa sentència de la Secció Tercera de l'Audiència de Girona, de la qual ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, no és ferma.\nEn un termini de cinc dies, les parts poden presentar-hi recurs davant del Tribunal Suprem.", "response": "L'Audiència de Girona ha condemnat a penes d'entre 9 i 19 anys i mig els tres integrants de la banda que el febrer del 2009 va assaltar tres pisos-prostíbul a Blanes, Reus i Cambrils. Els assaltants es feien passar per policies d'estrangeria per a endur-se tot el que podien. A Blanes, un dels integrants va agredir sexualment una noia.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2047", "instruction": "Fes-me un resum curt del text següent:", "context": "Les comarques de muntanya de la Catalunya Central encaren un pont de la Puríssima amb unes previsions d'ocupació un pèl superiors a les de l'any passat.\nÉs el cas del Berguedà, on les cases rurals d'aquest territori preveuen una ocupació del 90% durant els primers dies de pont i del 100% durant el cap de setmana.\nEl motiu, segons ha explicat a l'ACN el president de l'Associació d'Agroturisme del Berguedà, Jordi Pellicer, és que enguany els festius s'escauen millor, amb un dimecres i un divendres no laborables.\nPellicer ha assegurat que ni el procés polític que viu el país, ni tampoc la crida perquè la gent vagi a Brussel·les a donar suport al govern destituït estan tenint conseqüències negatives sobre l'ocupació.\nD'altra banda, com ja és habitual en aquestes dates, Osona també esdevé destí turístic pel Mercat Medieval de Vic i la Fira de l'Avet d'Espinelves, que solen atraure entre 80 i 100.000 persones a la comarca i que, conseqüentment, acaben revertint en uns bons nivells d'ocupació a les cases i hotels.\nEl client majoritari dels hotels de la Catalunya Central és l'empresari i, per aquest motiu, l'ocupació sol ser baixa en dies festius com els del pont de la Puríssima.\nTanmateix, pel sector turístic rural, aquest pont de desembre és dels més forts de l'any i, després d'una caiguda en l'ocupació de l'any passat, enguany es torna a recuperar la tendència amb unes previsions d'ocupació que volten el 100%.\nÉs el cas del Berguedà, on el turisme rural assegura que ni el procés polític que viu el país, ni tampoc la crida de l'ANC i Òmnium perquè la gent viatgi a Brussel·les a donar suport al govern destituït estan tenint conseqüències negatives sobre el turisme.\nDe fet, el president de l'Associació d'Agroturisme del Berguedà, Jordi Pellicer, ha assegurat que, ni la manca d'un dels reclams més turístics durant la tardor al Berguedà, els bolets, està tenint conseqüències negatives.\nPellicer ha assegurat que, a les portes de les festes de Nadal, les previsions són \"extraordinàries\" i, a hores d'ara, ja no hi ha cap casa gran de turisme rural lliure per als dies de cap d'any.\nPort del Comte, a mig gas\nL'estació d'esquí solsonina del Port del Comte obrirà portes aquest dissabte amb les instal·lacions a mig gas.\nDe moment, la falta de neu fa que el complex només pugui obrir la zona de debutants, trineus i tobogans, a diferència de l'any passat, quan una nevada inesperada va permetre obrir el 100% de pistes de l'estació.\nEl seu director, Albert Estella, confia que el fred d'aquests darrers dies els permeti obrir alguna pista.\nPràcticament ple total a Montserrat\nA Montserrat, una de les zones turístiques per excel·lència del Bages i de la Catalunya Central, la previsió d'ocupació se situa a l'Hotel Abat Cisneros i a les Cel·les Abat Marcet al 95% entre el dimecres 6 de desembre i el dissabte 9, una xifra superior a la de la tendència dels darrers anys, quan l'ocupació ha estat d'entre el 50 i el 65%.\nEl Mercat Medieval de Vic i la Fira de l'Avet, cites anuals rellevants pel sector hoteler d'Osona\nDimecres 6 de desembre es dona el tret de sortida al Mercat Medieval de Vic, que s'allargarà fins diumenge 10, i coincideix també amb la 37a edició de la Fira de l'Avet d'Espinelves, que també s'allargarà fins el dia 10.\nTot i que la d'Espinelves és molt més antiga, des de fa anys les dues fires s'han convertit en un reclam turístic molt rellevant per les dues poblacions però també per la comarca.\nL'assistència aquests dies al Mercat Medieval es preveu que se situï als 100.000 visitants, mentre que la Fira de l'Avet al petit municipi d'Espinelves sol acollir entre les 60.000 i les 80.000 persones.\nConseqüentment, aquestes xifres acaben revertint en uns bons nivells d'ocupació a les cases i hotels de la comarca.\nÉs el cas, per exemple, de l'allotjament al Seminari de Vic que, pels dies del Pont de la Puríssima, ja tenen ocupades el 95% de les places.", "response": "Amb una ocupació turística prevista del 90% durant els primers dies de pont i del 100% el cap de setmana, la Catalunya Central encara la Puríssima amb optimisme. A més del reclam del Mercat Medieval de Vic i la Fira de l'Avet d'Espinelves, un motiu d'aquesta pujada respecte de l'any passat és que els festius cauen en dimecres i divendres.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1730", "instruction": "Fes-me un resum curt d'aquest text:", "context": "L'Audiència de Girona ha jutjat aquest dimarts un veí de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) que s'enfronta a 23 anys i mig de presó per violar una nena de 14 anys.\nSegons la Fiscalia, el processat i la víctima van començar a parlar a finals el 2016 a través d'Instagram i van quedar per primer cop el febrer del 2017.\nAleshores, van mantenir relacions sexuals voluntàries, tot i que legalment la víctima no podia donar consentiment per tenir menys de 16 anys.\nVan tornar a quedar l'agost del mateix any quan, segons la víctima, l'acusat la va violar.\nLa defensa esgrimeix que l'acusat no és responsable penalment perquè té \"un nivell de desenvolupament o maduresa\" semblant a la menor.\nEn el moment dels fets, ell tenia 21 anys.\nSegons informa el TSJC, la Fiscalia l'acusa d'un delicte d'abús sexual a menor de 16 anys amb penetració i d'un delicte d'agressió sexual a menor de 16 anys amb penetració i demana una pena de 23 anys i mig de presó.\nEn concepte de responsabilitat civil, vol que indemnitzi la víctima amb 30.000 euros.\nTant l'acusat com la víctima han explicat al judici que es coneixien de vista de Camprodon i perquè la germana de la noia havia coincidit amb el processat a l'institut.\nNo va ser fins a finals del 2016 que van començar a parlar per missatge a través d'Instagram i, una mica més tard, per Whatsapp.\nTots dos han relatat que cap al mes de febrer o març del 2017 van quedar per primer cop.\nEl processat la va anar a recollir amb cotxe i van anar fins a una zona boscosa de Camprodon on van mantenir relacions sexuals.\nL'acusat ha assegurat que aleshores no sabia que la menor tenia 14 anys i que, per l'aparença, creia que en tenia \"16 o 17\".\nLa víctima, en canvi, ha assegurat que li havia dit la seva edat i que ell era conscient que en tenia 14.\nAquest és un dels aspectes clau del judici perquè, segons el Codi Penal, l'edat mínima per donar el consentiment en una relació sexual són els 16 anys.\nDesprés d'aquesta primera trobada, tots dos han coincidit que van estar un temps sense xerrar.\nSegons l'acusat, perquè va descobrir l'edat de la menor, segons la víctima perquè \"simplement van perdre relació\".\nVan reprendre la comunicació uns mesos després i van quedar per tornar-se a veure la nit del 20 al 21 d'agost.\nEl processat va anar a buscar la menor a casa de la seva germana i la va portar fins al seu domicili de Sant Joan de les Abadesses.\nI aquí és on les versions són completament oposades.\nL'acusat diu que van tornar a tenir relacions sexuals consentides però la menor assegura que la va violar.\n\"Li vaig dir que no, que parés, però no ho va fer\", ha explicat.\nDesprés de la presumpta agressió sexual, el processat la va dur a casa.\nLa víctima ha explicat que va estar uns dies sense atrevir-se el que havia passat per \"por\" i per \"vergonya\".\nFinalment, ho va explicar a uns familiars, que ho van posar en coneixement dels seus pares i van interposar una denúncia als Mossos d'Esquadra el 4 de setembre.\nLa defensa, que demana l'absolució del processat, al·lega que en les primeres relacions sexuals el processat no sabia que la víctima era menor de 16 anys i, tant pel suposat abús com per l'agressió sexual, esgrimeix l'article 183 que recull que, si hi ha \"consentiment lliure\", no hi ha responsabilitat penal si \"l'autor és una persona propera a la menor en edat i el seu grau de desenvolupament o maduresa\" és similar.\nEs tracta del punt que va fer servir la defensa del cas Arandina.\nLa fiscal, al seu informe, ha subratllat que hi havia més de sis anys de diferència entre víctima i acusat i ha descartat que fos possible que tinguessin un nivell de maduresa semblant amb edats tan dispars.\nTambé ha remarcat que el processat sabia l'edat de la menor perquè, precisament, coneixia la seva germana i sabia quants anys tenia.\nEl judici, que s'ha fet a la secció quarta de l'Audiència de Girona, ha quedat vist per a sentència.", "response": "Aquest dimarts, l’Audiència de Girona ha jutjat un veí de Sant Joan de les Abadesses acusat de violar una menor de 14 anys. L’acusat, de 21 anys, assegura que desconeixia l’edat de la noia i que les relacions van ser consentides. Mentre que la defensa en demana l’absolució, la fiscal demana 23 anys i mig de presó per a l’acusat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2508", "instruction": "Fes-me un resum curt d'aquest text:", "context": "Més de 9.000 persones s'han concentrat aquest divendres al vespre davant la subdelegació del govern espanyol a Girona per protestar contra l'empresonament de Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa.\nEls manifestants han fet una crida a la \"vaga general\" i a engegar \"la primavera catalana\".\n\"Que cadascú de nosaltres digui ben alt i ben clar que estem farts d'aguantar aquest estat espanyol opressor, no ho acceptarem ni un dia més i farem que treguin les seves grapes de les nostres institucions i de les persones que estimem.\nEls farem fora\", ha dit l'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas.\n\"Llarena, tremola, el poble no perdona\" o \"ni oblit ni perdó\" han estat algunes de les proclames que han cridat.\nL'eurodiputat Josep Maria Terricabras ha instat a deixar enrere la revolució dels somriures per fer accions que \"facin mal a l'adversari\".\nGirona ha tornat a respondre massivament.\nMés de 9.000 persones han respost a la crida de les entitats sobiranistes i han sortit al carrer per rebutjar l'empresonament de Turull, Forcadell, Rull, Romeva i Bassa.\nVisiblement indignats, els manifestants han fet reiterades crides a la \"vaga general\" i a engegar mobilitzacions \"fins que els presos i els exiliats puguin tornar a casa\".\nEls portaveus de l'ANC i Òmnium, Àdam Bertran i Sergi Font, han denunciat un \"nou atac\" de la justícia espanyola contra l'independentisme i contra els polítics catalans \"que l'únic que han fet és complir un mandat democràtic\".\n\"Amagat rere un jutge que inventa acusacions, l'Estat ha tornat a demostrar que és un covard\", ha afirmat Font.\nPer això, insten la ciutadania a mobilitzar-se i a superar \"la revolució dels somriures\" per deixar pas \"a la revolució dels emprenyats, dels ultratjats\", ha afirmat Bertran.\n\"Arriba el moment d'alçar-se\", ha afegit.\nL'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, visiblement emocionada i indignada ha recordat que dijous, després del ple, va poder abraçar \"sis patriotes, bones persones i honestes que l'estat espanyol ha agafat com a ostatges de forma inhumana i cruel\".\nParlava dels cinc empresonats i de Marta Rovira, que ha decidit marxar a l'exili.\n\"Que cadascú de nosaltres digui en alt i ben fort que estem farts d'aguantar aquest estat espanyol opressor, no ho acceptarem ni un dia més i farem tot el possible per treure les seves grapes de les nostres institucions i de la gent que estimem\", ha afirmat Madrenas que ha afegit: \"Els farem fora\".\nLes persones concentrades han respost clamant \"fora les forces d'ocupació\".\nMadrenas també ha reivindicat que el poble català està \"unit\".\n\"Som un poble unit, dempeus, valent, i que no ens aturaran, ens poden anar empresonant un rere l'altre però no ens aturarem, ja n'hi ha prou\", ha dit.\nL'alcaldessa ha acusat l'estat espanyol d'actuar amb \"crueltat\" i \"de forma totalment il·legal\".\nL'eurodiputat d'ERC, Josep Maria Terricabras, ha ressaltat que ha arribat el moment d'impulsar accions que \"facin mal a l'adversari\" i a engegar \"la carretera catalana\".\n\"No podem anar de tan bona fe com fins ara, que l'altre t'escup a la cara, si li vas somrient no ets bona persona, ets idiota\", ha exposat.\nEl poble no perdona\nEls manifestants han cridat múltiples proclames, entre elles \"Llarena, tremola, el poble no perdona\" que més endavant han substituït per \"Millo, tremola, el poble no perdona\".\n\"Ni oblit ni perdó\", \"no hi som tots, falten els presos\", \"llibertat presos polítics\", \"som el poble, tenim el poder\", \"Revolució\", \"lluitarem\" o \"és dictadura\" han estat la resta de consignes que han corejat.\nUn cop dissolta la concentració, una dotzena de manifestants no han marxat de davant la subdelegació i han començat a increpar els Mossos d'Esquadra.\nHan triat ous, petard i algun pot de fum contra l'edifici i en algun moment han mogut les tanques que hi havia entre el cordó policial i els concentrats.\nLa tensió no ha anat a més.", "response": "Aquest divendres al vespre, més de 9.000 persones s'han concentrat davant la subdelegació del govern espanyol a Girona per a protestar contra l'empresonament de Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa. Els manifestants han fet crides a la vaga general i l'ANC i Òmnium han exigit passar de la \"revolució dels somriures\" a la \"revolució dels emprenyats\".", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2535", "instruction": "Fes-me un resum curt d'aquest text:", "context": "Els Mossos d'Esquadra han desarticulat una organització que tenia capacitat de produir 6 MEUR en marihuana per any i funcionava com un càrtel.\nEls agents van detenir el passat divendres 27 persones, de les quals 9 han ingressat a presó, i van desmantellar 16 plantacions interiors actives i 8 inactives.\nEntre els detinguts hi ha els caps del grup.\nEls Mossos també van intervenir dos magatzems amb material per al cultiu.\nEn total es van fer 42 entrades, on es van localitzar 230.000 euros, 18 vehicles valorats en 500.000 euros, diverses armes prohibides i material divers per a les plantacions amb un valor d'1,5 MEUR.\n64 tècnics d'Endesa van constatar que l'organització hauria defraudat l'energia equivalent al consum de 686 habitatges.\nLes entrades es van fer en les localitats de Terrassa, Sabadell, Castellar del Vallès, Matadepera, Sant Quirze del Vallès, Rubí, Cercs, Gironella, Casserres, Artés, El Terròs, Sant Salvador de Guardiola, Monistrol de Calders, Roda de Berà i la Bisbal del Penedès.\nLa investigació va començar a finals del 2019, quan es va detectar l'existència d'una organització criminal dedicada al cultiu i tràfic intensiu de marihuana anomenada Clan Egara.\nFuncionava com un càrtel on cadascun dels seus caps disposava de les seves plantacions, tot i que es donaven suport logístic i s'intercanviaven treballadors amb la finalitat de maximitzar-ne els rendiments.\nPer justificar davant l'Agència Tributària que obtenien ingressos provinents d'activitats legals, es donaven d'alta a la Seguretat Social amb contractes entre els seus membres i pagant-se part dels deutes que tenien a través de les nòmines.\nLa marihuana es cultivava en cases llogades o adquirides pels integrants del Clan Egara.\nPosteriorment l'entregaven a d'altres membres que la venien a compradors majoritàriament estrangers o a associacions cannàbiques que ja els pertanyien.\nBlanqueig de capitals\nEls caps de l'organització disposaven de diverses immobiliàries i empreses de construcció amb l'objectiu de blanquejar els quantiosos ingressos que tenien.\nLes utilitzaven per emetre factures falses i per comprar immobles que utilitzaven per llogar a testaferros i després posar en marxa les plantacions.\nEls rols i jerarquies de l'organització estaven perfectament definits: alguns dels seus membres es dedicaven a cultivar els esqueixos de les plantes de marihuana, uns altres s'encarregaven de muntar les instal·lacions elèctriques i de punxar la llum dels comptadors, una part cuidava de les plantacions i, finalment, la resta s'ocupava de les vendes.\nDurant la investigació s'han pogut intervenir diverses entregues de marihuana i esqueixos que han permès acreditar el delicte de cultiu i tràfic de drogues, i una vegada es van localitzar totes les plantacions que tenien es va muntar l'operatiu per al 26 de juny.\nHi van participar més de 150 agents d'intervenció, 130 d'investigació i 64 inspectors i tècnics d'Endesa.\nAquesta és l'operació en què ha participat més personal d'Endesa donada la quantitat de plantacions interiors que explotava l'organització, amb el frau elèctric que això suposa.\nEn les 42 inspeccions, en 24 s'ha detectat defraudació del fluid elèctric, amb un consum equivalent al d'una població de 686 habitatges.\nA banda de la manipulació de comptadors, la proliferació d'aquesta tipologia de plantació interior de marihuana comporta riscos evidents per a les instal·lacions elèctriques a causa de les sobrecàrregues i de la possibilitat de curtcircuits.\nAquesta circumstància posa en perill els veïns dels edificis i zones properes.\nUn habitatge utilitzat com a plantació interior de marihuana consumeix l'equivalent a 20 immobles.\nLa investigació ha estat dirigida per la titular del jutjat d'instrucció número 4 de Terrassa.\nL'organització ha estat desarticulada completament i s'han intervingut el seus béns mobles i immobles, diners i s'ha destruït tot el material necessari per posar en funcionament i mantenir les plantacions.\nNou dels 27 detinguts en l'operació ja han ingressat a presó, mentre que la resta han quedat en llibertat amb càrrecs.", "response": "El passat divendres, els Mossos d’Esquadra van detenir 27 persones i van desmantellar 16 plantacions actives i 8 inactives de marihuana pertanyents a una organització anomenada Clan Egara que actuava com un càrtel i produïa 6 milions d’euros l’any. Es van realitzar 42 entrades en les quals van participar 150 agents d'intervenció, 130 d'investigació i 64 inspectors i tècnics d'Endesa.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2299", "instruction": "Fes-me un resum curt d'aquest text:", "context": "El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i els presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium, Jordi Cuixart, ja són a l'Audiència Nacional on la jutgessa Carmen Lamela els ha citat a declarar com a investigats per un delicte de sedició per les manifestacions del passat 20 i 21 de setembre a Barcelona.\nTots tres han vingut per separat.\nEl primer en arribar ha estat Trapero, vestit d'uniforme i acompanyat d'altres comandaments.\nHo ha fet a dos quarts de nou i pocs minuts després ha arribat Sànchez.\nL'últim en entrar a l'Audiència Nacional ha estat Cuixart.\nUn grup de diputats i senadors d'ERC, PDeCAT, En Comú Podem, PNV i Bildu han anat fins a l'Audiència Nacional per saludar i acompanyar els investigats però un cordó policial i unes tanques els han impedit acostar-se al·legant motius de seguretat.\nTots han criticat el tracte que se'ls ha donat i han assegurat que la mesura era \"inaudita\".\nCuixart i Sànchez han agraït amb les mans amunt i saludant els aplaudiments que els han fet des de la distància.\nLa intendent Teresa Laplana, també citada, declararà per videoconferència perquè, per motius de salut, no ha viatjat a Madrid.\nA les portes de l'Audiència Nacional s'hi ha concentrat un grup de diputats i representants de PDeCAT, ERC, En Comú Podem, Bildu i PNB, així com representants de l'Associació Catalana de Municipis i l'Associació de Municipis per la Independència.\nAgents del Cos Nacional de Policia els ha impedit accedir a les immediacions de l'Audiència o a la zona on es trobaven la premsa –com sí que fa habitualment amb altres persones que es concentren- i ha format un cordó policial per barrar-los el pas.\nEn declaracions als periodistes, el portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, ha criticat durament que la seguretat de l'Audiència Nacional no hagi permès als diputats acompanyar Cuixart i Sánchez fins la porta.\n\"Els diputats tenim drets que ens emparen i se'ns han conculcat\", ha dit.\nCampuzano ha assegurat que els fets del dia 20 a Barcelona \"en cap cas poden ser considerats delicte\" i l'acusació de sedició és una expressió de la \"manera equivocada, autoritària i repressiva\" com l'Estat està responent a la societat catalana.\nLa diputada d'ERC Teresa Jordà ha lamentat que agents dels Cos de Policia Nacional hagin impedit als diputats saludar Sánchez i Cuixart i ha recordat que tots dos han liderat durant anys \"les manifestacions més pacífiques i cíviques que hi ha hagut a Europa al Segle XXI\".\nTambé ha parlat el diputat d'En Comú Podem Marcelo Expósito, que ha qualificat de \"disbarat polític il·limitat\" que es faci comparèixer Trapero, Sánchez, Cuixart i Laplana per \"sedició\", fet que demostra, ha dit, \"el grau d'enconament que ha assolit un conflicte del que és principalment responsable el PP\".\nEl senador de Bildu Jon Iñarritu també ha expressat el seu \"suport\" a les protestes \"cíviques i democràtiques\" a Catalunya.\n\"Creiem que no és casualitat que siguin cridats a declarar a aquesta Audiència Nacional que és hereva del Tribunal d'Ordre Públic franquista\", ha dit.\nEl president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, també ha criticat \"el relat que està construint l'Estat espanyol\".\n\"Si ens coneguessin una mica sabrien que nosaltres no busquem cap problema i cap baralla\", sinó \"acompanyar a dos companys d'aquest procés de democràcia i independència\".\nEl vicepresident de l'AMI, Andreu Francisco, ha defensat l'actuació de Sánchez i Cuixart, que \"van fer una crida en un moment donat a que la gent marxés d'allà\", i ha acusat el govern espanyol d'utilitzar la Justícia \"per reprimir un moviment pacífic i democràtic\".\nTambé dos representants de l'entitat Madrileños por el derecho a decidir, Elena Martínez i Jaime Pastor, han assistit a la porta de l'Audiència Nacional per condemnar la \"repressió\" del \"govern corrupte del PP\", i ha demanat un procés constituent al conjunt de l'Estat que \"permeti avançar contra el règim del 78\".", "response": "El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els presidents d'Òmnium i l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, són a l'Audiència Nacional per a declarar com acusats de sedició per les manifestacions del 20 i 21 de setembre a Barcelona. La policia ha impedit que diputats i senadors d'ERC, PDeCAT, En Comú Podem, PNV i Bildu s'hi apropessin per a recolzar-los.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1608", "instruction": "Fes-me un resum curt d'aquest text:", "context": "Aquest cap de setmana es compliran 32 edicions del cicle de representacions del Misteri de la Selva, a la Selva del Camp.\nTota \"una fita aconseguida\", com ha puntat Núria Cavallé, responsable de comunicació del Misteri, després que l'any 1980, un grup de selvatans posés en marxa un dels projectes més importants del municipi amb la primera representació d'aquesta obra única a Catalunya.\n32 anys després, uns 200 veïns participen voluntàriament, com a col·laboradors, organitzadors i actors aficionats en aquestes representacions.\nSegons ha apuntat Cavallé, el Misteri s'ha convertit en \"la tradició que ens identifica més.\nÉs un punt de trobada i un element de cohesió social que ens ajuda a fer pinya\".\nés que la Selva del Camp reivindica la importància d'aquest drama sacre i la seva representació, i lluita perquè es reconegui com un dels esdeveniments culturals de primer ordre a Catalunya.\nEl text data del segle XIV, és anònim, i destaca pel seu refinat lèxic trobadoresc i pels cants a viva veu.\nLa seva singularitat rau en la seva antiguitat, és el drama assumpcionista més antic que es conserva sencer i es representa en una llengua romànica, el català.\nCom ha explicat Cavallé, l'escenari és totalment horitzontal, sense tramoia aèria, dos aspectes que el diferencien del Misteri d'Elx, que és \"més evolucionat en aquest sentit\".\nAltres trets característics són l'aparició dels dimonis, l'humor o la mescla de músiques.\n\"Els dimonis apareixen amb la funció de desdramatitzar l'argument, -la mort de Maria-, i aportar notes còmiques\", ha detallat Cavallé, com també fan els personatges dels jueus.\nEl simbolisme entre el bé i el mal i les lliçons catequistes són constants.\nL'espai escènic es divideix entre l'est, el paradís i el cel, per on surt el sol, i l'oest, on es pon l'astre i on es vol representar la mort i l'infern.\nI amb la música, \"només canten els bons de la pel·lícula\", ha suavitzat la responsable del Misteri.\nEls cants a viva veu són només per a Jesús, Maria o els Sants.\nNo canten ni dimonis ni jueus.\nSón cants gregorians i pertanyents a la polifonia dels segles XIII i XIV que, també amb vocació alliçonadora, es barrejaven amb cants populars, que la gent coneixia, amb l'objectiu d'adoctrinar-los i implicar-los en el missatge de la representació.\nReconeixement\nEl Misteri de la Selva ha arrelat i ha aconseguit reconeixements com el Premi Nacional de Cultura Popular a la millor iniciativa artística popular ex-aequo l'any 1994.\nTot i això, espera ara ser catalogat dins el patrimoni festiu de Catalunya.\n\"Serà una manera d'oficialitzar aquesta tradició i potser la via per donar-nos a conèixer una mica més\", ha dit Cavallé.\nI és que l'objectiu que persegueixen els selvatans és aconseguir el reconeixement que tenen altres representacions del cicle de teatre tradicional i popular català com les passions de la Quaresma.\n\"És un espectacle que val la pena, que desperta els sentits i que s'ha de sentir\", ha remarcat Núria Cavallé.\nUna oferta, assegura, diferent per aquestes dates de ple agost i que no deixa indiferent.\nLa prova són els més de 600 espectadors que repeteixen cada any.\nUn text únic\nLa Representació de l'Assumpció de Madona Santa Maria es conserva en un únic manuscrit de finals del segle XIV a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.\nÉs anterior al misteri de València, del primer terç del segle XV i també és anterior al misteri d'Elx, que data de la primera meitat del segle XVII, tot i que alguns elements de la llengua en què està escrit apunten igualment al segle XV.\nLa Representació va ser descoberta per mossèn Joan Pié i Faydella, historiador de la vila de la Selva, escrita en una petita llibreta de caràcter miscel·lani on com a escrts més antics hi ha una llista de censals pagats a la Senyoria de Prades i Mont-ral a mitjan segle XIV.\nTot i que se'n desconeix l'autoria, es creu que la seva redacció ha d'estar vinculada a la ciutat de Tarragona.\nEn primer lloc per les referències a la croada musulmana a la ciutat, la referència a l'església medieval de Santa Maria del Miracle, que estava dins de l'amfiteatre romà de Tarragona, i per la petició al rei que es va fer l'any 1.388 des de l'Arxiu de la Corona d'Aragó per representar el Misteri a la Plaça de la Font de Tarragona.", "response": "La Selva del Camp celebrarà aquest cap de setmana la 32a representació del Misteri de la Selva, el drama assumpcionista més antic d'Europa en llengua romànica. Uns 200 veïns participen de forma voluntària com a col·laboradors, organitzadors i actors en la representació d'aquest text trobadoresc del segle XIV. Ara l'objectiu és que es catalogui dins el patrimoni festiu de Catalunya.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1310", "instruction": "Fes-me un resum curt d'aquest text:", "context": "El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha confirmat aquest dimarts que els contractes del personal que reforçarà el cos docent el curs vinent seran de setembre a agost.\nBargalló ho ha dit a Catalunya Ràdio, tot i que ha subratllat que els serrells es negocien amb els sindicats i ha esperat que dilluns es pugui fer l'anunci definitiu.\nTambé ha recordat que el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va parlar de més de 5.000 professionals nous, i que el president, Quim Torra, va situar la xifra entre 6.000 i 10.000.\nEl conseller ha assegurat que “cap dels dos s'equivoca”.\nTambé ha dit que no està previst que el professorat faci assignatures de les quals no és especialista, tot i que ha afegit que cada centre ho pot decidir.\nBargalló ha admès que si ara hi tornés a haver una situació com la del març passat no es tancarien les escoles “d'avui per demà”, sinó que ho faria amb algun dia de previsió per permetre una certa preparació dels alumnes, o una certa planificació de les possibilitats de cada família d'accedir a l'educació a distància.\nEn aquest sentit ha recordat que Educació va repartir 32.000 equips informàtics a famílies que ho necessitaven, i que els ajuntaments en van distribuir 20.000 més, però tot i això ha explicat que hi ha hagut casuístiques que han estat molt difícils de resoldre.\nEl conseller ha posat a l'altre cantó de la balança, en canvi, la decisió de repartir 150.000 targetes moneder per a les famílies amb beca menjador, que s'ha comprovat que “en un 99,9% dels casos, i trencant els tòpics” s'han utilitzat veritablement per comprar menjar.\nLa segona família\nLa figura estrella del curs vinent serà el grup estable, de ràtios d'entre 25 i 30 alumnes en funció del nivell educatiu, i que Bargalló ha definit com “la segona família de l'alumne”.\nEs tracta d'uns grups que, segons ha dit el conseller, impliquen menys personal docent -la idea és limitar les possibilitats de transmissió a partir de conjunts d'alumnat i professorat tancats i amb poc contacte amb altres grups- però “més perfils professionals”, com ara personal de l'àmbit social o sanitari.\nEls sindicats de professorat i les associacions de famílies han advertit que les casuístiques són nombroses, i que limitar els possibles contagis pot ser molt difícil.\nSegons Bargalló, però, les casuístiques es poden limitar a que cada alumne tindrà “tres o quatre grups estables”, per exemple el de la família, el del transport escolar, el de l'escola i el del club esportiu on faci activitats extraescolars.\n“En cas de contagi sabrem d'on tibar del fil”, ha assegurat.\nA més ha indicat que aquest any no hi haurà “sobreexcés de ràtios” i que dins dels grups estables de l'escola hi haurà uns mestres que aniran primordialment amb el grup i uns altres que seran especialistes que hi aniran de tant en tant “amb mascareta i sense contacte físic”.\nTambé ha confirmat que en virtut d'un conveni amb el Departament de Salut, els centres tindran personal d'infermeria i que els costos derivats de l'aplicació de les mesures sanitàries serà assumit pel Departament d'Educació.\nEl Departament d'Educació treballa en aquest pla després que el de Salut indiqués que era més adient que no pas buscar més espais per reduir les ràtios, però Bargalló ha explicat que l'equip que comana en té previstos dos més en funció dels escenaris que calgui assumir.\nSi pel que sigui, al setembre calen més espais, “els tenim localitzats”, ha assegurat.\nEl tercer pla serien noves onades de confinaments.\nSi fos un confinament total encara no s'està a punt per garantir que tot l'alumnat disposa d'equips per fer educació a distància, però si són confinaments parcials, sí.\nTornar a les aules\nEl curs no ha de començar fins al 14 de setembre?\nEl calendari escolar, al punt de mira\nProfessors i pedagogs reflexionen a NacióDigital sobre com haurà de ser l'escola de cara a un curs \"complex\" que necessitarà de més espais i la implicació de nous actors\nTornar a les aules\nGUIA Com serà el desconfinament de les escoles? 10 preguntes amb resposta\nEl Departament d'Educació ha detallat com i quan podran reobrir els centres, i ha esbossat les línies mestres del nou curs\nTornar a les aules\nMAPA Menys alumnes i més distància: així reobren les escoles a Europa\nAquestes són les receptes de Dinamarca, Alemanya, França o Portugal, entre d'altres, que ja han començat a permetre el retorn a les aules\nTornar a les aules\n«Tornar a les aules»: un especial de NacióDigital\nTota la informació de l'incert retorn a l'escola aquest curs i el vinent", "response": "El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha confirmat en una entrevista a Catalunya Ràdio que els contractes del nou personal de l'any vinent, entre 5.000 i 10.000 professionals, seran de setembre a agost. Bargalló també ha anunciat la creació de grups estables, amb ràtios d'entre 25 i 30 alumnes, per a disminuir el risc de contagi de la Covid-19.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_305", "instruction": "Fes-me un resum curt d'aquest text:", "context": "És nascuda a Olot i a vint-i-tres anys, el 1992, va decidir de fer les maletes i marxar als EUA, concretament a San Francisco, a la costa oest.\nHem parlat amb ella entre les moltes trucades que li fan després de rebre del guardó.\nNavarro triomfa en el món de la tecnologia des del seu epicentre, que és Silicon Valley, però ella no és una persona, com en diríem, de números.\n“Ahir algú m’ho demanava: ‘Però tu no ets de lletres?’\nSí, i què?\nEls productes tecnològics requereixen que s’expliquin arreu del món per a poder funcionar.”\nVa estudiar filologia germànica i quan treballava a British Airways li va sorgir l’oportunitat de passar un any a San Francisco.\nEra jove i no s’ho va pensar, i d’allà ja no ha marxat.\n“Al cap de poc vaig obrir una empresa.\nEra una empresa que cercava la manera d’entrar productes a uns altres països.”\nEs tractava de productes tecnològics i de com adaptar-los lingüísticament a cada país i continent: “Jo venia del món de les llengües i sabia que els productes tècnics, per tal que es puguin presentar en els altres idiomes, cal canviar-los el codi i fer una reenginyeria del producte.\nSi no, no poden entrar-hi perquè hi ha molts problemes d’encriptació i de seguretat.\nI això és el que vaig començar a aprendre”, explica Anna Navarro, que a mitjans dels anys noranta va observar que tot allò que tenia a veure amb la tecnologia encara tenia molt de camp per a córrer.\nNo gaire més tard la va contactar Cisco, una de les empreses pioneres en telecomunicacions.\nAllà es va especialitzar en la dinàmica de la globalització tecnològica adaptant els seus productes perquè poguessin funcionar a tots cinc continents.\nDurant anys s’ha convertit en una especialista d’aquesta part de l’enginyeria que ella mateixa defineix com a “poc sexi”: “Per explicar-ho d’una manera que s’entengui, treballem perquè un iPhone pugui funcionar a Catalunya.\nÉs a dir, el preparem tecnològicament perquè les paraules estiguin en català, que el sistema operatiu treballi amb les xarxes catalanes, que no hi hagi problemes de seguretat.\nNosaltres fem que el sistema i el codi del producte puguin funcionar arreu del món.”\nEl guardó de dona més influent del món tecnològic no és el primer que rep, tot i que reconeix que ha tingut més ressò perquè el factor de la dona “agrada molt”.\n“No m’agrada fanfarronejar, tot i que des del 2014 cada any em donen un o dos premis.\nPerò no m’agrada explicar-ho.\nSobretot són per haver participat en el desenvolupament de sistemes i codis tecnològics dins el meu camp de treball.”\nTambé ressalta el paper femení a les grans corporacions i com les dones tenen una gran capacitat “per a empatitzar i cercar compromisos”.\nNavarro, que lidera un equip de gairebé dos-cents treballadors, respon així: “Sí, som diferents, però és igual, les dues coses van bé.\nMira, jo treballo amb homes que són molt agressius i he hagut d’aprendre que si em diuen que no i que això no es farà així, m’és igual.\nM’ho penso, i l’endemà els dic que això sí que es farà així.\nHas d’empatitzar i ser pacient.\nI si et diuen que no, doncs has de persistir i insistir.\nI saber comunicar.\nPerò això ho aprens amb els anys i l’experiència.”\nElla coneix bé el paper de les dones en un món tecnològic dominat per homes, i també l’estudia des de l’ONG Women in Technology.\nNavarro diu que “no és molt de contraposar els dos sexes”, però creu que les dones que han arribat a altes posicions han requerit “una paciència bestial, especialment les que vénen de fora i han hagut de passar per davant dels homes i dels americans”.\nA tot això, cal afegir-hi la conciliació familiar en un món extremadament competitiu: “I si ets dona has de competir encara més i posar-hi més hores.\nJo he hagut de criar els fills, i a les cinc o les sis del vespre els havia de fer el sopar, ajudar-los a fer els deures… I no saps per què sempre van a la mare”, recorda somrient.\nAra els fills van a la universitat i diu que pot dedicar-se amb cos i ànima a la seva feina.\nM’agrada innovar i canviar productes que van arreu del món.”", "response": "Nascuda a Olot, Anna Navarro va marxar als Estats Units l'any 1992, on va engegar una empresa dedicada a l'adaptació lingüística de productes tecnològics. Navarro s'ha convertit en una especialista del sector i actualment lidera un equip de gairebé dos-cents treballadors. Ara, la revista Analytics Insight l'ha premiat amb el guardó de dona més influent del món tecnològic.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1573", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "El govern de Pedro Sánchez i el de Quim Torra ultimen una trobada al Palau de Pedralbes dijous a les 20.00 hores, just abans de la gala de Foment del Treball.\nA la trobada no hi assistirien només els presidents, sinó que la Generalitat negocia l'assistència de tres consellers i tres ministres.\nEn el cas de l'executiu català, a més del vicepresident Pere Aragonès i la consellera de Presidència, Elsa Artadi, s'hi sumaria la consellera de Justícia, Ester Capella.\nAquesta proposta es va formular per escrit aquest dimarts.\nLa Moncloa, però, continua sense acceptar definitivament una trobada més coral, tot i que ja ha confirmat l'existència de la reunió.\nDilluns es van reunir a la sala d'autoritats de l’Estació de Sants de Barcelona (no és la primera vegada que aquest espai és escenari de reunions entre ministres i consellers) per avançar en el format de cimera reduïda.\nUn cop acordats els integrants, es procedirà a detallar l’ordre del dia.\nTorra vol parlar “a fons” de solucions polítiques, la qual cosa inclou abordar el referèndum, i el Govern també vol tractar la situació dels presos.\nDe moment no hi ha resposta \"definitiva\", però la Moncloa ja no tanca la porta a aquest format de trobada.\nSegons fonts governamentals i parlamentàries consultades per NacióDigital, l'escenari més possible a hores d'ara és que el govern espanyol \"accepti\" una trobada amb el següent format: Torra, Aragonès, Artadi i Capella per la part catalana, i Sánchez, Calvo i la ministra Meritxell Batet -titular de Política Territorial- com a representants de l'Estat.\nCaldria veure quin seria el quart representant per part del govern espanyol.\n\"Acceptar-ho seria el més intel·ligent per part seva\", recalca un alt dirigent governamental consultat.\nEn una compareixença al Congrés, Calvo no ha esmentat el format de cimera que vol la Generalitat.\nNomés ha obert la possibilitat d'un contacte entre ella mateixa i Aragonès.\n\"S'ha de celebrar\"\nLa primera proposta de Torra va ser la de celebrar una cimera \"de govern a govern\" -el seu cap de gabinet, Josep Rius, va enviar una carta a la Moncloa per posar el Palau de la Generalitat a disposició de la trobada-, però el govern espanyol ho va tombar.\nLa possibilitat de sumar a la reunió bilateral un nucli reduït de cares de cada gabinet va començar a aparèixer en l'horitzó a finals de la setmana passada, després de la carta de Calvo a Aragonès, i ha anat prenent força amb el pas de les hores.\n\"És un terme mig: ni cimera de governs, ni reunió dels dos presidents\", insisteix un dels coneixedors de les negociacions, que s'han de concretar en les properes hores.\nMalgrat que a la Generalitat no han agradat gens les últimes paraules de Sánchez sobre la vaga de fam -Puigdemont les ha criticat obertament a través de Twitter-, l'opinió majoritària a Palau és que la reunió \"s'ha de celebrar\".\nLes principals, de les seves pròpies files.\nJordi Sànchez, president del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat), ha reclamat per carta que la cita se celebri.\n\"Si es fa bandera del diàleg i acuses l'altra part de no practicar-lo, quan et proposen una reunió s'ha d'acceptar\", ressalta un dels dirigents consultats.\nAltra cosa és, però, que Torra hagi de fer equilibris, com en tot el mandat: per una banda recela de Sánchez per la nul·la predisposició a acordar un referèndum i per fer decaure la causa contra els presos polítics, i per l'altra ha de mantenir la mà estesa tot i avalar les protestes al carrer contra el consell de ministres.\nOrdre del dia\nNo només el format està en discussió, sinó també l'ordre del dia.\nTorra vol que la trobada serveixi per parlar \"de tot\", inclòs el referèndum, i la Moncloa -malgrat defensar que no hi haurà \"censura prèvia\"- ja ha avisat que Sánchez no pot anar més enllà del diàleg \"dins la llei\" i \"entre catalans\".\nQuè vol dir, aquesta segona part de la frase?\nQue han de ser el Govern i el Parlament els encarregats d'elaborar una proposta que aplegui el 75% dels catalans.\nLes enquestes dels últims mesos indiquen que aquest consens ja existeix a l'entorn del referèndum i en contra de la repressió de l'Estat.\n\"La reunió ha de ser útil\", reflexionava aquest migdia Aragonès.\n\"Tenim problemes del dia a dia però també problemes de fons molt importants relatius a la relació entre Catalunya i l'Estat i relatius a presos polítics i exiliats\".\nEls detalls de l'ordre del dia, en tot cas, no es concretaran fins que no s'acordi el format de la reunió, tal com constaten fonts de Palau i de Vicepresidència.", "response": "Aquest dijous al vespre, el president català Quim Torra i el president espanyol Pedro Sánchez es reuniran al Palau de Pedralbes. Amb la intenció d’abordar el referèndum i la situació dels presos independentistes, Torra vol que Pere Aragonès, Elsa Artadi i Ester Capella també assisteixin a la reunió, tot i que el govern espanyol mostra reticències al format de cimera.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_189", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "La Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa incorpora l’ús del Whastapp com a nou canal de comunicació cap als usuaris, una nova eina tecnològica que se suma a les que ja té en funcionament com són Facebook.\nTwitter, Instagram, Spotify, Youtube, l’app i el blog.\nD’aquesta manera, s’ha habilitat el telèfon 637 442 206 per tal que tots els usuaris interessats puguin formular a través de Whatsapp les consultes que els hi calguin i alhora serveixi també perquè la biblioteca pugui comunicar qualsevol incidència i fer difusió de les informacions que consideri oportunes.\nAixí ho ha explicat l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat del regidor de Cultura, Joan Ramon Domingo, i de la directora de la biblioteca, Diana Solé, que ha afegit que no tenen constància que cap altra biblioteca de les comarques de Ponent hagi incorporat aquesta nova eina de comunicació “que ens permet acostar-nos a l’usuari de manera ràpida i fàcil per resoldre dubtes puntuals”.\nSolsona, per la seva part, ha indicat que l’ús d’aquesta nova eina forma part del Pla estratègic, que els responsables de la biblioteca estant confeccionant per als propers 4 anys, i que ha de permetre a partir de l’any vinent en que l’equipament arriba als 20 anys de vida “reformular-ne el funcionament adaptant-lo als nous temps i als nous comportaments dels usuaris”.\nLa programació infantil es centra en dimecres amb hores del conte i tallers\nLa incorporació d’aquest nou canal de comunicació s’ha donat a conèixer avui durant la presentació de la programació infantil que es durà a terme a la biblioteca aquest trimestre.\nAixí, segons ha explicat el responsable d’aquesta programació, Josep Miquel Varea, el dimecres seguirà sent el dia identificat amb el públic familiar ja que, a banda d’acollir les diferents hores del conte programades, també concentrarà els tallers, que durant el curs passat es feien dos dies a la setmana i que ara es faran un sol dia però en dos horaris diferents, de 6 a 7 i de 7 a 8 de la tarda.\nL’objectiu dels responsables de la biblioteca és que cada dimecres a les 6 de la tarda hi hagi una activitat o altra adreçada al públic infantil.\nAixí, durant el mes d’octubre s’han programat dues hores del conte que seran el dia 7 En Maginet Tap de Bassa, a càrrec d’Elisabet Carnicé, presentadora del programa de TV3 Quarts de Nou, i el dia 21, Contes de la castanyera, de la mà de Jep Gasulla.\nEls altres dos dimecres del mes els protagonistes seran els tallers Som uns manetes… fent punts de llibre, el dia 14, i Som uns manetes… fent màscares, el dia 28.\nPel que fa al mes de novembre, a banda de les dues hores del conte previstes pel dia 4 amb Contes llunàtics, a càrrec de Santi Rovira, i el dia 18 amb El BUM i el tresor pirata de la Companyia Homenots, el protagonisme serà per als jocs en família amb dues sessions, els dies 11 i 25, en les que els més petits i els seus pares compartiran una estona de diversió al voltant de diferents jocs de taula.\nAl mes de desembre la biblioteca se sumarà també a la celebració del 50è aniversari del Concurs Nacional de Vestits de paper.\nI ho farà a través del taller Som uns manetes… descobrint el paper, que tindrà lloc el dia 2.\nL’altra activitat prevista per aquest mes serà una Hora del conte amb Contes de Nadal de la mà d’en Jep Gasulla que es farà el dia 16.\nEl Club Super3, a Mollerussa\nD’altra banda, la biblioteca de Mollerussa va ser escenari ahir de la descoberta per part d’un dels seus usuaris de la paraula amagada amb cartolina daurada, una troballa que el premia amb un passi per accedir al backstage de la Festa dels Supers que tindrà lloc els propers 17 i 18 d’octubre a Barcelona.\nLa de la capital del Pla d’Urgell va ser la biblioteca escollida de les terres de Lleida pel programa televisiu per tenir aquest privilegi juntament amb tres més de la resta de demarcacions catalanes, segons ha explicat Diana Solé.", "response": "A partir d’ara, els usuaris de la Biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa podran comunicar-se directament amb l’entitat a través del Whatsapp. Així ho han explicat l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el regidor de Cultura, Joan Ramon Domingo, i la directora de la biblioteca, Diana Solé, durant la presentació de la programació infantil durant l’últim trimestre de l’any.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1407", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "L'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, ha utilitzat cinc grans arguments per desmuntar els arguments de les acusacions de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat que imputen els delictes de rebel·lió i sedició als acusats del judici de l'1-O.\n1- El \"dret penal de l'enemic\"\nAndreu Van den Eynde s'ha referit a l'ús del \"dret penal de l'enemic\" com a eina de venjança i repressió de la dissidència.\n2- Les desavinences entre acusacions\nL'advocat ha remarcat que la Fiscalia nega que hi hagi sedició, mentre que l'Advocacia de l'Estat nega que hi hagi hagut rebel·lió.\nEn aquest sentit, ha afirmat que el delicte de rebel·lió argumentat pel ministeri públic \"és absurd\" i ha insistit que no s'ha provat.\nVan den Eynde ha dit que les acusacions s'han centrat en fer \"estridències, exageracions i alguna mentida\" i ha retret a la Fiscalia que hagi fet poques referències a les proves durant el judici.\nA més, ha dit que el seu informe va ser \"molt vistós\", exposat per tots quatre fiscals, però \"va generar confusió i es va repetir\".\nDe l'advocacia de l'Estat ha apuntat que \"fa bandera de la resposta penal contra la gent\" pel fet de manifestar-se i \"es decanta per la repressió final\".\nFinalment, sobre Vox ha dedicat pocs segons, i ha considerat que el tribunal no farà cas d'una acusació que \"justifica un marc ultra\".\n3- La no-violència del 20-S\nVan den Eynde ha reiterat que el dia 20 de setembre davant del Departament d'Economia hi va haver \"40.000 manifestants, zero ferits, zero intents d'assalt i zero armes sostretes dels cotxes\".\nVan den Eynde ha afegit que aquell dia hi va haver una \"protesta i manifestació ciutadana\" que va generar \"incomoditat\" a la comitiva judicial, però que va poder fer l'escorcoll \"perfectament\".\nEl lletrat s'ha referit a les imatges de seguretat del Departament d'Economia per assegurar que \"no es veu als policies nerviosos, ni amb tècniques de protecció, ni canvien res del que és una diligència normal\".\nPer Van den Eynde, \"el registre es va poder fer perfectament\" i \"es van poder registrar fins i tot despatxos que no estaven coberts per la interlocutòria\".\n4- L'obtenció irregular de proves\nVan den Eynde també ha denunciat en l'inici de la seva intervenció l'obtenció irregular de proves per part de la policia i la Guàrdia Civil.\nHa assenyalat que l'origen de la investigació és l'any 2015 i que qui va ordenar els escorcolls va ser el jutjat 13: \"Es va dir que s'ho emportessin tot de la Generalitat i no han tingut la dignitat de portar-ho al judici del Suprem\".\nVan den Eynde ha criticat que les proves han estat adquirides en un procediment secret per a les defenses i que no s'ha pogut interrogar molta gent perquè han estat coacusats en altres instàncies.\nEn aquest sentit, l'advocat ha afirmat que hi ha hagut \"dependència\" d'altres procediments en bona part de les proves aportades i ha assegurat que s'han obtingut de la \"monitorització\" generalitzada de l'Administració catalana.\n\"Els correus estan ara en mans d'un diari\", s'ha exclamat l'advocat.\nEn la mateixa línia, ha afirmat que no es pot entendre que en aquest judici no hagi vingut cap policia encarregat de les fonts de prova.\n5- La causa general contra l'independentisme\n\"Aquesta causa no comença amb Vox\".\nAndreu Van den Eynde ha contradit així la tesi de l'acusació popular, que va treure pit d'haver portat el procés al banc dels acusats.\nL'advocat ha denunciat una causa general contra l'independentisme que arrenca l'any 2015 arran d'una ordre de la Fiscalia de l'Audiència Nacional prèvia a la declaració de sobirania del 9 de novembre d'aquell any, votada per Junts pel Sí i la CUP.\nA partir d'aquí, \"es comença a investigar el Govern de la Generalitat\", ja a principis de 2016.\nTot un relat a partir del qual ha demanat la nul·litat per ser una causa \"prospectiva\".", "response": "L'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, ha exposat cinc arguments per a desmuntar les acusacions de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat de delictes de rebel·lió i sedició als acusats del judici de l'1-O: el dret penal de l'enemic, les desavinences entre acusacions, la no-violència del 20-S, l'obtenció irregular de proves i la causa general contra l'independentisme.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_460", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "L’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell va acollir la presentació del setè número de la revista Mascançà, la primera de la que en té cura Moisès Selfa que substitueix a Josep Camps en la tasca que ha portat a la publicació dels sis números anteriors.\nL’acte fou presentat per l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, que va introduir als diferents ponents, el primer el director de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, Daniel Villarúbias.\nEl responsable de l’equipament arxivístic del Pla d’Urgell va destacar l’article de la revista dedicat a una «temàtica interessantíssima», la tàpia, el sistema més habitual de construcció al Pla d’Urgell (fins l’arribada massiva del totxo) i del que «feia molta falta» un estudi.\nVillarúbias també va aprofitar per reivindicar l’ús de l’Arxiu Comarcal exposant que, ara, algun treball, com el de l’escorxador de Linyola, ja es podria fer des l’equipament comarcal pel recent diposit de documents que ha fet l’Ajuntament de Linyola.\nI, per últim, va destacar el fet que la documentació que s’ha estudiat per un treball publicat a la revista hagi estat dipositat a l’Arxiu, una vega enllestit el mateix.\nVillarúbias ho va definir com «el cercle que es tanca» i va aventurar que serà una pràctica que arribarà a ser habitual en el futur.\nEn la seva intervenció, Moisés Selfa va agrair la feina feta fins ara per Josep Camps i la dels col·laboradors més immediats en el darrer número.\nVa fer un repàs als diversos articles on va destacar un estudi sobre la delació a la postguerra, centrat en R.Carné Albareda; l’estudi sobre el coronel liberal Niubó; la sèrie sobre els mestres del segle XIX i XX del Pla d’Urgell; un sobre el funcionament d’un taller de confecció o un sobre una obra poc coneguda de M.M.Marçal i així fins arribar a la dotzena d’estudis que té la revista, més un document i quatre ressenyes literàries.\nTampoc falta les Marçalades, textos inèdits d’autors de la comarca, en aquest número obra de Josep Borrell.\nEls estudis publicats foren presentats durant les Jornades d’Estudis Comarcals de 2015, a Torregrossa.\nTot just d’aquest articles i els que han de venir (les darreres Jornades es van fer a Bell-lloc d’Urgell) en va parlar el director del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà, Joan Yeguas, demanant als autors que compleixin els terminis de lliurament i que a partir d’ara no s’allargaran les dates per fer-ho.\nYeguas va fer un repàs estadístic del que ha estat fins ara la revista Mascançà, la tercera amb millor puntuació de les revistes d’Humanitats de Ponent i millorant cada any.\nVa destacar que s’han publicat 87 estudis fets per 63 autors, destacant Esteve Mestre amb un estudi per revista i Ton Solé amb 6 estudis.\nPel que fa les ressenyes literàries se n’hi han fet 29 per 12 autors, essent el més prolífic Bernat Huguet, amb 9 ressenyes, i Josep Camps amb 7.\nPer últim va situar la història del segle XX com a tema més estudiat, amb 16 treballs, seguit de la literatura, amb 13 estudis.\nPer últim, el president del Mascançà va destacar l’increment de consultes en línia, amb visites de molts punts diversos del món, tot recordant que cada any es lliura la descàrrega del número publica l’any anterior.\nL’acte el va cloure l’alcalde Solsona que va recordar que el suport de l’Ajuntament de Mollerussa (que publica la revista conjuntament amb el Centre de Recerques i l’Arxiu Comarcal) permet «acompanyar i que d’una manera tranquil·la puguem fer la revista, sense l’angoixa de saber si això es publicarà».\nTambé aprofitar per recordar el I Concurs de Textos Teatrals per a Espectacles de Petit Format que promou Saó de Ponent, centrat en els anys 40 i 50 del segle passat i que pot tenir en el documentals (disponibles en DVD i que es poden veure els diumenges 13, 20 i 27 al Palau d’Anglesola) realitzats pel Mascançà sobre la II República espanyola, la Guerra del 1936-39 i la postguerra una bona font de documentació.\nEl número 7 de la revista Mascançà es pot comprar a diversos establiments del Pla d’Urgell", "response": "L'Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell va acollir la presentació del setè número de la revista Mascançà. Moisés Selfa, que ha rellevat Josep Camps al capdavant de la revista, va repassar els diferents articles del número destacant, entre d'altres, un estudi sobre les delacions franquistes o la sèrie sobre els mestres del segle XIX i XX del Pla d'Urgell.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1671", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "La conflictivitat al metro de Barcelona no s'atura.\nAquest dilluns els treballadors han participat en una nova jornada de vaga -el cinquè dia d'aturades en tres mesos- convocada arran de la crisi de l'amiant.\nDes del comitè d'empresa xifren el seguiment en un 95%, mentre que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) no ha facilitat cap dada, com és habitual.\n— NacióDigital (@naciodigital) 29 d’abril de 2019\n— NacióDigital (@naciodigital) 29 d’abril de 2019\nEls sindicats han volgut, doncs, aprofitar la vaga per posar el focus en les responsabilitats polítiques que, segons entenen, té l'Ajuntament de Barcelona.\nEn aquest sentit, han insistit un cop més en l'exigència de dimissió de la regidora de Mobilitat i presidenta de TMB, Mecedes Vidal, i del conseller delegat de TMB, Enic Cañas.\n— NacióDigital (@naciodigital) 29 d’abril de 2019\nTres vagues més a la vista\nLa crisi de l'amiant ja s'ha enquistat i els sindicats i l'empresa mantenen posicions molt allunyades.\nEl comitè d'empresa insisteix que TMB reconegui l'exposició a l'amiant de tots els empleats però per ara l'empresa no hi ha accedit.\nSi ho fes, obriria la porta a indemnitzacions, compensacions, jubilacions anticipades i trasllats dels treballadors amb afectacions.\nPer ara TMB en reconeix 25 però els sindicats asseguren que n'hi ha 22 més i acusen l'empresa de manca de transparència.\nEn aquest escenari, l'assemblea de treballadors ja ha aprovat convocar tres noves jornades de vaga els dies 10, 20 i 24 de maig i fons del comitè reconeixen que l'objectiu és tenir incidència durant la campanya de les eleccions municipals.\nAfectacions durant tota la jornada\nAquest dilluns, la vaga ha causat diverses afectacions del servei al llarg del matí, i l'empresa ha regulat l'accés a les estacions de Sagrada Família, Diagonal, La Sagrera, Verdaguer i Collblanc, segons ha informat Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) en un comunicat.\nA partir de dos quarts de vuit del matí s'han aplicat regulacions intermitents a l'enllaç i Sagrada Família entre l'L2 i l'L5, minuts després en els de La Sagrera i ocasionalment a Verdaguer i altres enllaços cap a l'L5 per evitar que se superés la capacitat de les andanes.\nPer millorar l'accés a les estacions, TMB recomana als viatgers que es distribueixin per l'andana, no s'acostin al tren fins que estigui aturat i segueixin les indicacions del personal que es troba regulant l'entrada a les estacions.\nA més, l'L1 s'ha vist afectada per una incidència davant la presència de grafiters a la zona de vies, que ha obligat a aturar vuit minuts la circulació i ha alterat la regularitat dels trens, la qual cosa ha causat dificultats per absorbir tot el passatge que esperava a les andanes.\nEn aquest sentit, TMB ha lamentat que \"grups de vàndals han intentat actuar en altres punts de la xarxa\", aprofitant que durant les aturades hi ha un gran nombre de trens estacionats.\nUna afluència un 17% més baixa respecte un dia laborable\nAmb motiu de la vaga, l'afluència de passatgers a la xarxa de Metro ha disminuït un 17% respecte a un dia laborable normal entre les set i les nou del matí.\nEntre les cinc i les nou la baixada de passatgers ha estat del 14%, unes dades pràcticament idèntiques a les de la vaga del 8 d'abril, convocada pels treballadors pel mateix motiu.\nMés aturades al llarg del dia\nLa primera aturada ha començat a les sis del matí i fins a dos quarts de set, els trens han circulat al 20%, moment en què han passat a fer-ho al 40% en coincidir amb hora punta, fins a dos quats de deu.\nEl servei ha recuperat la freqüència habitual fins a les quatre la tarda, quan s'han iniciat el segon torn d'aturades fins a les vuit del vespre, amb una freqüència de pas del 40%.\nA partir de les vuit del vespre, el servei tornarà a ser l'habitual, fins que a dos quarts i cinc de deu començarà l'atur nocturn, amb freqüències del 20% que podran allargar-se fins als 62 minuts, de manera que els trens circularan amb un horari concret que podrà consultar al web de TMB.", "response": "Aquest dilluns, els treballadors del metro de Barcelona han participat en el cinquè dia de vaga en tres mesos. El motiu de l’aturada, amb un seguiment del 95%, és l’exposició a l’amiant, fet que l’Ajuntament no reconeix. Uns 200 treballadors s’han manifestat per a exigir la dimissió de la presidenta i el conseller delegat de TMB, Mercedes Vidal i Enric Cañas.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_954", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "La CUP decidirà dissabte a Perpinyà si es presentarà a les eleccions europees, en les quals no participa del 2004 ençà.\nAmb aquest consell polític, culminarà un procés de debat intern que va començar fa uns quants mesos i que recull arguments favorables i contraris a concórrer a les eleccions europees del 26 de maig de l’any vinent, que coincidiran amb les municipals.\nL’última vegada que s’hi va presentar, fa catorze anys, els resultats van ser insignificants.\nTan sols va obtenir 6.985 vots al conjunt dels Països Catalans: 6.185 al Principat (0,29%), 697 al País Valencià (0,04%) i 103 a les Illes (0,04%).\nCinc anys després, el 2009, la CUP no s’hi va presentar, tot i que una part de l’esquerra independentista era representada per Endavant en la candidatura Iniciativa Internacionalista.\nLa llista no va obtenir cap eurodiputat, però als Països Catalans va aplegar 21.727 vots.\nA les eleccions del 2014 ja no s’hi van presentar.\nAra, en un context totalment diferent i amb el projecte de la CUP implantat en el sistema polític català, retorna el debat.\nSegons que ha pogut saber VilaWeb, les assemblees territorials han preparat vuit documents a favor i en contra que es votaran dissabte.\nAlguns dels arguments a favor de participar-hi són: la necessitat d’internacionalitzar el conflicte català, la possibilitat de teixir aliances amb més forces anticapitalistes d’Europa, la capacitat de no relegar l’euroscepticisme a l’extrema dreta i la possibilitat d’estendre el projecte de la CUP a tots els Països Catalans.\nPer contra, també s’exposen dubtes sobre la possibilitat d’incidència del partit al Parlament Europeu i la capacitat d’assumir els esforços i el cost d’una campanya electoral d’aquesta mena, oimés si es té en compte que coincidirà amb la de les municipals, la gran aposta política de la CUP.\nA més, troben difícil de traslladar a Europa la cultura política assembleària i que les bases puguin seguir bé la tasca dels eurodiputats.\nEl paper d’Anna Gabriel a Ginebra\nQuan l’ex-diputada Anna Gabriel es va exiliar a Suïssa es va assenyalar que podria fer una tasca política en aquell país, on hi ha la seu de les Nacions Unides.\nPerò, passat el temps, el secretariat de la CUP considera que la formació no dóna ‘una resposta del tot satisfactòria a la necessitat d’internacionalitzar la situació política’.\nSegons que diuen, el pes màxim d’aquest discurs recau en els exiliats a Brussel·les, i concretament en el president Puigdemont.\nA més, consideren que ‘el tipus d’agents que hi ha a Ginebra i a Brussel·les són diferents, com també ho és la pressió que es pot fer en cadascun d’aquests espais’.\nPel secretariat, a l’hora de decidir si presentar-se o no a les eleccions europees cal tenir en compte ‘el front obert a Ginebra’.\nConcretament, diu que s’ha de calibrar bé quins recursos poden aportar a l’exili d’Anna Gabriel i com fan ‘l’acompanyament’ a la seva tasca política.\nEls efectes del ‘superdiumenge’\nQue les eleccions europees i municipals siguin el mateix dia (el 26 de maig de 2019) afectarà el comportament electoral del votant.\nPer això el secretariat nacional adverteix que cal analitzar els efectes que aquest ‘superdiumenge’ pot tenir en les dues campanyes electorals.\n‘Caldria analitzar bé l’impacte en les eleccions municipals, sobretot en les ciutats grans i en algunes de mitjanes, on hi ha un percentatge molt elevat de vot habitualment no directament i activament vinculat o implicat amb un projecte polític concret com és el nostre’, diu un document al qual ha tingut accés VilaWeb.\nCom es votarà?\nEl debat i la votació sobre les eleccions europees serà el darrer punt del consell polític.\nPrimer els militants hauran de discutir les aportacions del secretariat nacional i després votar els vuit documents preparats per les assemblees territorials.\nEls que s’aprovin es dividiran entre propostes a favor de participar en les europees i propostes en contra i, dins cada bloc, es votaran tots els documents fins que només en quedi un que representi cada opció.\nFinalment, es farà una votació entre aquests dos documents.", "response": "La CUP decidirà aquest dissabte a Perpinyà si es presenta o no a les eleccions del Parlament Europeu del 26 de maig, en les quals no participa des del 2004. Entre els arguments a favor hi ha la necessitat d'internacionalitzar el conflicte català i entre els arguments en contra hi ha el dubte sobre la capacitat d'incidència a l'Eurocambra.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_710", "instruction": "Llegeix el text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Després de setmanes de reunions, Govern i promotors de la ILP han arribat a un principi d’acord sobre la Renda Garantida de Ciutadania, a l’espera que la comissió promotora de la ILP el ratifiqui demà.\nEl preacord estableix que rebran la renda a partir del 2017 les famílies monoparentals amb contractes a temps parcial amb rendes baixes i que es tendirà a la generalització, sense especificar una data per a les famílies no monoparentals.\nAquest és l’escull que encallava fins ara l’acord, ja que els promotors de la ILP demanaven un compromís per escrit per tal que el 2020 s’estengués la renda a totes les famílies no monoparentals amb contractes a temps parcial.\nPodran accedir a la Renda Garantida les persones que no arribin als 664 euros al mes i s’aplicarà progressivament.\nEs començarà el setembre del 2017 amb 550 euros al mes per persona fins arribar l’abril del 2020 als 664 euros per persona.\nQuan s’apliqui al 100%, el màxim serà de 1.200 euros al mes per a famílies de dues persones amb tres fills.\nEls promotors de la ILP no han volgut valorar, de moment, el preacord i asseguren que estan redactant el document que es consultarà demà a la comissió promotora.\nEn el preacord també s’estableix que es crearà una comissió de seguiment integrada per Govern, agents socials, econòmics i entitats perquè facin el seguiment durant la transitorietat de la Renda.\nAssegurar uns ingressos mínims\nLa Renda Garantida ha d’esdevenir un terra social no condicionat per assegurar els ingressos mínims de les persones que es trobin en situació de pobresa, alhora que en desenvolupa l’apoderament i promoció cap al món laboral.\nLa podran percebre les persones que no arribin al 100% de l’Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), situat en 664 euros al mes.\nSegons el Govern, no es tracta només d’una prestació, ja que inclou un pla de coresponsabilitat personal, amb una ajuda complementària de 150 euros al mes condicionada a un pla d’inserció social o d’ocupació.\nSi els beneficiaris no segueixen aquest pla, se’ls retirarà l’ajuda de 150 euros, i si rebutgessin una feina, perdrien tot el dret.\nSe’n farà una revisió anual.\nEs tracta d’un dret subjectiu, que no estarà condicionat als pressupostos, i que es concep com una política de família o unitat de convivència.\nPer això també contempla altres membres de la família i inclou ajudes complementàries per a cada fill.\nPer accedir-hi, caldrà ser major de 23 anys, no tenir propietats, exceptuant la primera residència, i haver esgotat totes les altres prestacions possibles, l’últim recurs després de sis mesos sense ingressos.\nCaldrà tenir una residència de dos anys a Catalunya.\n550 euros al mes per persona: el punt de partida el setembre del 2017\nEl Govern preveu començar a aplicar la Renda Garantida de Ciutadania el setembre del 2017, quan hi accedeixin totes les persones que ara cobren la Renda Mínima d’Inserció (RMI), fixada en 426 euros, i les que ho demanin voluntàriament i compleixin els requisits.\nEn aquest punt de partida, els beneficiaris percebran el 85% de l’IRSC.\nÉs a dir, el primer membre de la família rebrà 550 euros; el segon, la meitat, i 75 euros per cada fill, amb un màxim de tres.De forma progressiva, el 2018, està previst que rebin el 88% de l’IRSC i el 2019, el 94%.\nL’abril del 2020 és quan s’ha de complementar la implementació de la renda amb el 100% de l’IRSC, 664 euros al mes el primer membre de la família; 955 euros quan siguin dos (el 50% el segon membre) i 100 euros per fill.\nAixí doncs, el màxim que cobrarà una llar amb dues persones i tres fills serà de 1.200 euros al mes.\nPel que fa a les compatibilitats, a part de la de les famílies monoparentals amb contractes a temps parcial que generin rendes de treball inferiors a l’IRSC, també hi podran accedir les persones que rebin prestacions derivades de la Llei de la dependència, així com les famílies amb beques de transport i menjador escolar.", "response": "La Generalitat i promotors de la ILP han arribat a un preacord sobre la Renda Garantida de Ciutadania que estableix que a partir del 2017 les famílies que compleixin els requisits començaran a percebre la prestació. Es començarà amb un import de 550 euros per persona fins a arribar als 664 l'abril del 2020. L'acord podria quedar ratificat demà.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1179", "instruction": "Llegeix aquest text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "L'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) és l'única entitat de l'Estat que s'ha unit a altres vint empreses, universitats i institucions científiques per comprendre millor l'obesitat i optimitzar el seu futur tractament.\nEs tracta del projecte SOPHIA (Stratification of Obese Phenotypes to Optimize Future Obesity Therapy), que persegueix aconseguir aquest objectiu mitjançant l'estratificació de fenotips de les persones obeses.\nL'obesitat és una pandèmia mundial que afecta uns 150 milions de persones a Europa i 650 milions a tot el món.\nÉs habitual que l'obesitat porti associades diferents complicacions que deterioren l'estat de salut, però encara no es pot predir quines persones desenvoluparan alguna de les 200 complicacions associades conegudes que pot suposar aquesta patologia.\nA més, tampoc hi ha prou predictors sobre qui respondrà als tractaments contra l'obesitat.\nSOPHIA identificarà, caracteritzarà i s'estratificarà subpoblacions clínicament significatives de persones amb obesitat per definir el tractament adequat, a la persona adequada i en el moment adequat.\nD'aquesta manera, SOPHIA proporcionarà una classificació basada en l'evidència de predictors de complicacions de l'obesitat i la resposta al tractament.\nAl mateix temps, identificar i registrar models per desenvolupar vies de tractament de forma sostenible, que seran valuoses per als pacients, sistemes de salut, investigadors i metges.\n\"La nostra missió dins SOPHIA és permetre als professionals sanitaris predir de manera fiable qui desenvoluparà complicacions i qui respondrà al tractament\", afirma el professor Carel le Roux, coordinador de SOPHIA i metge del Diabetis Complications Research Centre del University College de Dublín.\nLa doctora Marianne Ølholm Larsen Grønning, de Novo Nordisk, companyia que lidera el projecte, considera que \"l'obesitat és una malaltia complexa i crònica i hi ha moltes coses que no sabem, per una banda, sobre la biologia de la malaltia en si i, de l'altra, sobre com el tractament pot millorar la vida de les persones amb obesitat\".\nSOPHIA és \"un important pas per a comprendre millor l'obesitat.\nLa col·laboració entre l'excel·lent equip d'empreses, institucions i universitats que integra aquesta iniciativa és un gran pas per oferir resultats sòlids i únics\", afirma.\nLes veus de les persones que viuen amb obesitat estaran al centre de SOPHIA a través de l'establiment d'una Junta Assessora de Pacients.\nAixò assegurarà que les idees, opinions i desitjos dels pacients estiguin a la base del projecte i s'entrellacin en les múltiples fases de l'estudi.\nEl grup de recerca utilitzarà les seves troballes per \"contribuir a una narrativa més equitativa i centrada en les persones amb obesitat en relació a la patologia i el seu impacte en la vida de la persona des d'una perspectiva social i mèdica\".\nEn un comunicat, el projecte afirma que l'obesitat \"ha de ser considerada una malaltia crònica i no una cosa amb la que les persones trien viure\".\nSOPHIA ha rebut 16 milions d'euros en fons de la Iniciativa de Medicaments Innovadors (IMI), un projecte comú de la Comissió Europea i la Federació Europea d'Indústries i Associacions Farmacèutiques (EFPIA, en les seves sigles en anglès); JDRF; la Coalició d'Acció contra l'Obesitat, i T1D Exchange.\nSOPHIA també investigarà els resultats en salut en persones amb obesitat i que tenen diabetis tipus 1.\nSegons el doctor Sanjoy Dutta, vicepresident d'investigació de JDRF, \"amb les possibilitats estadístiques que ofereix una col·laboració europea tan gran, podrem investigar la relació bidireccional entre l'obesitat i la diabetis tipus 1 i, en última instància, podrem fer prediccions vàlides sobre resultats en salut en aquesta població tradicionalment subestimada.\nAtès que les dades epidemiològiques recents ens indiquen que gairebé la meitat dels adults amb diabetis tipus 1, en alguns països europeus, tenen sobrepès o obesitat, és fonamental que la comunitat abordi aquest desafiament\".\nEl projecte ha començat aquesta mateixa setmana les seves activitats a Europa.\nAquest tindrà, a més, la col·laboració dels doctors Josep Puig del mateix centre, Rafel Ramos (IDIBGI i IDIAP Jordi Gol) i Gema Frühbeck (Universitat de Navarra-Clínica Universitat de Navarra).", "response": "L'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona s'ha unit, juntament amb vint empreses, institucions i universitats més, a SOPHIA, un projecte europeu que pretén entendre millor l'obesitat mitjançant l'estratificació de fenotips de les persones que pateixen aquesta malaltia. Amb un pressupost de 16 milions d'euros, SOPHIA té l'objectiu de predir qui és susceptible de desenvolupar obesitat i optimitzar el tractament per a combatre-la.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1088", "instruction": "Llegeix aquest text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "L'escriptora Care Santos va debutar el 1995 amb els relats de Cuentos cítricos.\nDes d'aleshores, s'ha fet un nom al panorama literari català i castellà, amb títols i èxits com Trigal con cuervos (premi Ateneo de Sevilla) o Los ojos del lobo (premi Gran Angular), No em preguntis qui sóc, guanyador l'any 2013 del Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, o Desig de xocolata, que el 2014 va aconseguir el premi Ramon Llull.\nRecentment, ha estat guardonada amb el premi Nadal per Mitja vida (Media vida), un llibre que ens fa viatjar pel record d'un temps de lluita gairebé invisible.\n\"El llibre comença amb un joc, però immediatament el lector veu que va molt més enllà i que el joc es converteix en un tour de force amb l'època i els personatges\", explica l'editor Emili Rosales.\nEl procediment és el mateix que a les altres novel·les de Santos, però amb \"més maduresa\", fent que el joc inicial desemboqui en \"una novel·la d'alt voltatge\".\nAquest joc \"és una festa per al lector\", en paraules de Rosales, que celebra el premi Nadal i el reconeixement de l'autora com a una veu que sap com seduir-nos.\nUn canvi de registre, \"més contemporani\"\nSantos considera que l'obra era \"un repte i un canvi\" respecte a tota la feina feta amb interioritat, amb un punt de thriller i molts interrogants que van precipitant la trama.\n\"Em venia de gust fer una cosa més contemporània –explica–, i amb Mitja vida deixo de viure al segle XIX, per fi\", mentre dibuixa un somriure de complicitat.\n\"També volia jugar amb un plantejament complex, ple de salts en el temps.\nEm venia de gust provar una forma menys exigent.\nO, més ben dit, exigent d'una altra manera\".\nMitja vida –Media vida en la versió original en castellà, \"sempre faig jo la traducció, perquè si no, no em reconec\", puntualitza–, comença als anys 50, en un internat on cinc companyes viuen la darrera nit en comú.\nL'any 1981, trenta-un anys més tard, les cinc es retroben \"en un sopar que m'ha ajudat a idear l'Ada Parellada, encarregada d'elaborar un menú molt dels anys 80, amb nata líquida a dojo\".\nEl sopar es produeix just a la mateixa setmana en què s'aprova la Llei del divorci, propiciant, des d'aquell punt, \"tot un catàleg de descobertes\".\nL'aprovació de la Llei del divorci és una data molt simbòlica, posada amb tota la voluntat com a desencadenant del relat. \"també hi faig coincidir un altre element molt conegut, ja que les cinc companyes es troben el dia en què es casen Carles d'Anglaterra i Diana de Gal·les\", aquella que es va anomenar \"la boda del segle\".\n\"És una argúcia tècnica, un lloc comú que tots recordem\", amb l'avantatge per als lectors que els protagonistes de la trama no saben com acabarà tot allò, provocant una ironia molt agraïda per a uns ulls contemporanis.\nMemòria, temps i perdó\nAmb tot aquest marc referencial, molt reconeixible pels lectors, Santos no només volia parlar de les dones que van fer una llarg camí, \"sinó situar-les en un moment molt important, quan s'aprova una llei que aixeca una polseguera enorme als mitjans i a la societat\", sosté.\n\"El divorci era una mena d'apocalipsi, era un pas endavant d'una societat que venia de molt enrere.\nI elles hi estan implicades, de manera més o menys intensa\".\nEn el fons, l'autora vessa records i un llegat que perdura, de viva veu.\n\"Certament, hi ha molt de la memòria de la meva mare\".\n\"Volia fer una novel·la sobre què fa el temps amb nosaltres –subratlla Santos–, i volia fer un retrat de les nostres mares, d'una generació de dones que va albirar la llibertat i que encara no han rebut l'homenatge que mereixen\", subratlla.\n\"Aquesta generació encara és molt immediata a la nostra, per això no la valorem tant.\nPerò, ja porta fet un llarg camí, de vegades fet a gambades\".\nLes cinc protagonistes, en aquest sentit, són exponents dels problemes provinents d'aquella època, \"són cinc respostes a l'educació i societat que van rebre, i a la vida que han trobat\".\nMitja vida és una construcció que giravolta sobre el temps, però també és perdó.\n\"La naturalesa del perdó m'inquieta, crec que, sobretot, des que soc mare.\nPerò, es pot perdonar a grans col·lectius?\nTé sentit que un senyor que no ha fet res estigui demanant perdó a tot un país?\nCal fer-ho?\nEn un moment clau, vaig topar amb la cita de Joan-Carles Mèlich que encapçala el llibre, \"tan sols es pot perdonar l'imperdonable\", fent paràfrasis amb Derrida, que afirma que el perdó no s'ha de demanar, que és absurd i il·lògic, perquè de vegades perdonem coses que ja no tenen cap remei\", rebla.", "response": "Care Santos acaba de publicar la novel·la \"Mitja vida\", obra per la qual ha rebut recentment el premi Nadal. El llibre és el retrat d'un grup d'amigues que pertanyen a la generació de la mare de l'autora. S'hi explora l'efecte del pas del temps i un esdeveniment tan significatiu com l'aprovació de la llei del divorci a Espanya.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1042", "instruction": "Llegeix aquest text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Aquest dijous ha coincidit l'inici de la negociació dels pressupostos de la Generalitat entre el Departament de Vicepresidència i Economia i els comuns amb una confluència de vagues i mobilitzacions de diversos sectors de la funció pública.\nL'executiu està collat políticament i socialment per apujar la despesa pública, però -com sempre- els recursos són limitats i haurà de triar prioritats.\nMalgrat tot, la ciutadania té clares quines mesures primaria.\nSegons les respostes al baròmetre sanitari de Catalunya 2017 -elaborat a finals de l'any passat per CatSalut i el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) i fet públic aquest octubre-, els catalans no retallarien despesa en cap àmbit.\nTot i això, la pressió per apujar-la és diferent segons l'àrea i les polítiques socials són la clara prioritat on destinar més recursos.\nEn concret, educació (89,1%) i sanitat (88,7%) són les polítiques on més clarament i de forma quasi hegemònica la ciutadania destinaria més o molts més recursos.\nA certa distància, se situen els serveis socials (74,4%) i el medi ambient (71,7%), mentre que la darrera matèria amb més de la meitat dels catalans favorables a gastar-hi més és l'habitatge (55,9%).\nN'hi ha quatre, però, que freguen la meitat d'adhesions: cultura i arts (48,6%), infraestructures (48,4%), transport públic (47,7%) i justícia (46,2%).\nFinalment, poc més d'un terç dels ciutadans destinaria més recursos a policia i seguretat (34,2%).\nDes del 2010, quan van començar les retallades, els àmbits on han augmentat més els partidaris d'augmentar-ne el pressupost, però, no són els més estrictament socials, sinó el medi ambient (15,7 punts més) i cultura i arts (11,2 punts).\nPer damunt de sanitat (11 punts més), serveis socials (10,2 punts) o educació (9,2 punts).\nEn canvi, ara hi ha menys partidaris de gastar més en policia i seguretat (6,7 punts menys) i justícia (9,1 punts menys).\nDiferències per edats i electorats\nNo hi ha diferències massa grans per franges d'edat, per bé que els majors de 65 anys són lleugerament menys partidaris d'augmentar recursos en medi ambient o en educació, però, en canvi, gastarien més que la mitjana en infraestructures o en cultura.\nEn canvi, sí que hi ha més diferències entre els electorats dels partits i aquells que, en general, augmentarien més la despesa són els de Catalunya Sí que es Pot -l'enquesta és de l'any passat i fa referència a l'anterior Parlament- i la CUP (un 67,8%), força per sobre que els del PP (60,4%), Cs (61,3%) o el PSC (62,2%).\nEl de JxSí es troba entremig (64,1%).\nEn alguns àmbits, les diferències són molt acusades.\nEls votants de Catalunya Sí que es Pot i la CUP, per exemple, augmentarien per sobre de la mitjana les despeses en medi ambient, serveis socials o cultura, àrees que preocupen força menys als electors del PP i, en els dos darrers casos, tampoc als de Cs.\nPer contra, els populars són els que més incrementarien el pressupost en policia, unes partides que quasi cap votant cupaire milloraria.\nAquest està especialment preocupat també per l'habitatge.\nPARTIDARIS D'AUGMENTAR LA DESPESA EN CADASCUN DELS ÀMBITS, PER ELECTORATS\nA nivell de regions sanitàries -el baròmetre sanitari filtra les respostes en aquestes demarcacions-, també hi ha diferències notables.\nA l'Ebre, per exemple, veuen el medi ambient, la seguretat o l'habitatge com a àrees poc prioritàries, però, en canvi, gastarien més en seguretat.\nUn àmbit que preocupa menys a Tarragona o l'Alt Pirineu, que tampoc destinarien més recursos a justícia.\nIgualment, a Lleida sí que apostarien més per les infraestructures, mentre que a Barcelona o Girona fixen el punt de mira en l'habitatge.\nPARTIDARIS D'AUGMENTAR LA DESPESA EN EDUCACIÓ, PER REGIONS SANITÀRIES\nPARTIDARIS D'AUGMENTAR LA DESPESA EN SANITAT, PER REGIONS SANITÀRIES\nPARTIDARIS D'AUGMENTAR LA DESPESA EN SERVEIS SOCIALS, PER REGIONS SANITÀRIES\nPARTIDARIS D'AUGMENTAR LA DESPESA EN MEDI AMBIENT, PER REGIONS SANITÀRIES\nPARTIDARIS D'AUGMENTAR LA DESPESA EN HABITATGE, PER REGIONS SANITÀRIES\nPARTIDARIS D'AUGMENTAR LA DESPESA EN CULTURA I ARTS, PER REGIONS SANITÀRIES\nPARTIDARIS D'AUGMENTAR LA DESPESA EN INFRAESTRUCTURES, PER REGIONS SANITÀRIES\nPARTIDARIS D'AUGMENTAR LA DESPESA EN TRANSPORT PÚBLIC, PER REGIONS SANITÀRIES\nPARTIDARIS D'AUGMENTAR LA DESPESA EN JUSTÍCIA, PER REGIONS SANITÀRIES\nPARTIDARIS D'AUGMENTAR LA DESPESA EN POLICIA I SEGURETAT, PER REGIONS SANITÀRIES", "response": "Segons una enquesta realitzada per CatSalut i el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) feta pública aquest octubre, els catalans no retallarien despesa en cap àmbit. Educació (89,1%) i sanitat (88,7%)  són les polítiques a les quals la majoria de la ciutadania destinaria més recursos. Per darrere, se situarien els serveis socials (74,4%), el medi ambient (71,7%) i l’habitatge (55,9%).", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_854", "instruction": "Llegeix aquest text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "Unes quantes universitats de Catalunya han engegat nous serveis de suport als estudiants i professionals, arran d’un augment de la demanda d’acompanyament emocional.\n“Ara recollim les seqüeles de la pandèmia“, observa Joan Deus, cap del Servei de Psicologia i Logopèdia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).\nEl servei es va crear el 2018 amb unitats especialitzades i n’ha incorporat una d’específica per a acompanyar els estudiants en un context educatiu afectat per la pandèmia del coronavirus.\nD’aquesta manera, la UAB va engegar a mitjan 2021 una unitat de coaching o acompanyament als estudiants.\nDeus assenyala que han notat un augment dels estudiants que, sense tenir cap trastorn, han tingut reaccions emocionals que els han descompensat i els dificulten els estudis arran dels canvis substancials que han afrontat aquests darrers dos anys.\n“Han tingut classes presencials, després, telemàtiques.\nEls hàbits i les dinàmiques d’estudis han quedat trastocats en molts casos.”\nAquest servei atén cada setmana una mitjana de quatre visites o cinc i forma part de la unitat d’estrès i salut del Servei de Psicologia i Logopèdia (SPL) de la Facultat de Psicologia de la UAB.\nEl SPL atén sobretot la comunitat universitària, tant estudiants com docents i personal administratiu i de serveis (PAS), però també dóna assistència a la població dels municipis de l’entorn: Cerdanyola del Vallès, Rubí, Terrassa, Sabadell i Sant Cugat.\nEl servei es va engegar el 2018 i conté unitats especialitzades tant de psicologia com de logopèdia.\nEn el cas de psicologia, té sis unitats especialitzades i en molts casos són de referència a Catalunya.\nDurant el 2021, el SPL ha atès un centenar de primeres visites i aproximadament el 85% són de membres del campus.\nD’aquestes, la majoria, un 90%, és d’estudiants de grau i la resta, de professors o personal administratiu.\nEl servei té una primera assistència gratuïta per als membres del campus de la UAB.\nLes següents visites són de pagament, si bé Deus indica que el rectorat treballa per finançar aquells casos que no puguin pagar les visites.\n“El servei és molt recent i això encara es gestiona.\nLa universitat està preocupada pels problemes de salut mental i el servei pot donar-hi una resposta.”\nPer la seva banda, la Universitat de Barcelona (UB) ha engegat un telèfon de suport amb la intenció de mantenir-lo més enllà de la pandèmia.\n“Els mesos més durs de confinament han passat, però el malestar continua”, diu la vice-rectora d’estudiants, Marta Ferrer.\n“Han estat mesos molt durs, temps de pèrdues, de dols, d’aïllaments social i ens ha afectat a tots, però si és possible, encara més els estudiants, en una edat en què les relacions socials són molt importants.\nS’ha fet més palesa que mai la necessitat de fer un acompanyament”, reflexiona Marta Ferrer Garcia.\nEn aquest context, la UB va començar un servei psicològic a principi de curs per a donar suport emocional als membres de la comunitat educativa de la universitat que ho necessitessin.\nDe setembre a febrer, el servei ha atès 132 persones i n’ha fet seguiment.\nLa majoria, un 88%, són estudiants de grau i un 10%, investigadors pre-doctorals en formació.\nEls investigadors pre-doctorals en formació són un col·lectiu de les comunitats universitàries que passa sovint desapercebut, però que treballa en unes condicions molt exigents i que s’enfronta a molta incertesa professional tot i forjar un currículum especialitzat i d’alt nivell.\nLa vice-rectora d’estudiants de la UB hi posa èmfasi com a col·lectiu afectat per daltabaixos emocionals, perquè tenen una feina molt demandant amb un sou just i viuen sota molta pressió i d’estrès.\nPer al servei, la UB ha contractat dos psicòlegs que fan atenció telefònica de les necessitats dels estudiants que s’hi posin en contacte.\nÉs un servei gratuït i, després d’aquesta primera atenció, fan un seguiment de la situació.\nSi detecten que l’estudiant o professional requereix una intervenció de més profunditat, el deriven a la clínica psicològica, que es va crear el 2020 i que és formada per serveis que funcionen de fa temps, com ara la unitat de teràpia de conducta.\nTot i que han nascut en pandèmia, la idea és de mantenir-los més enllà.\n“La pandèmia ho ha magnificat tot, però els trastorns emocionals no són nous.\nLa població d’estudiants té més risc de patir malestar.\nSolen trobar-se en un entorn acadèmic molt exigent, de competitivitat, amb problemes interpersonals i incerteses sobre el futur laboral.\nLa transició a la universitat i la fi dels estudis són moments que poden crear molta angoixa”, reflexiona la vice-rectora de la UB.", "response": "Unes quantes universitats catalanes, entre elles la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona, han posat en marxa serveis de suport psicològic dirigits a estudiants i professionals. El confinament i la pandèmia han provocat un augment de la demanda d’acompanyament emocional. Mentre que la UAB ha engegat una unitat de “coaching”, la UB ha obert un telèfon d’ajuda.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2734", "instruction": "Llegeix aquest text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "A poc menys de dos mesos del 7 i 8 de juliol, la data del No Surrender Festival de Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell), els impulsors d'aquesta iniciativa que pretén aplegar 1.001 persones interpretant aquesta cançó de Bruce Springsteen encaren la recta final per arribar a la xifra desitjada quan ja estan a punt de sumar 500 inscrits.\nJosep Maria Pons, és el propietari d'un restaurant d'aquest petit municipi de 1.200 habitants que ha engegat aquest projecte que a part d'aconseguir el rècord històric de reunir el màxim nombre de músics interpretant una cançó del Bruce, vol ser sobretot, ''una festa'' dedicada a l'artista nord-americà.\nÉs per això que Pons fa una crida a tothom que sigui músic, o no, a sumar-se a la iniciativa i aconseguir fer a Vilanova allò que només s'ha fet a la ciutat italiana de Cesena.\nSegons Pons, a nivell d'infraestructura ara ja està ''tot tancat'' i només ''falta lligar el tema de la gent''.\nA Josep Maria Pons se li va acudir la idea de reunir 1.001 persones interpretant una cançó de Bruce Springsteen al maig de l'any passat després de veure per Internet un vídeo gravat a la ciutat italiana de Cesena on es feia el mateix però amb una cançó dels Foo Fighters.\nAquest vídeo es va enregistrar al 2015 i la iniciativa està promoguda per Rockin'1.000 que l'estiu de l'any passat va aplegar a la mateixa ciutat italiana novament 1.001 músics però en aquesta ocasió es van enregistrar més cançons d'altres grups com Nirvana o ACDC.\nPons va explicar el projecte a un representant de la casa Moritz i assegura que li va agradar molt i li va dir que li donarien suport des de la firma si decidia tirar-ho endavant.\nPosteriorment, va traslladar la iniciativa a l'alcalde de Vilanova de Bellpuig, Joan Trull, qui també va donar suport a Pons i li va garantir les infraestructures municipals per poder dur a terme el festival en condicions.\nA partir d'aquí, Pons ha anat sumant un equip d'entre 7 i 8 persones, format per amics, la seva dona i família que estan tirant endavant aquest projecte ambiciós.\nDarrerament ha sumat a la iniciativa el compositor i músic Antoni Tolmos que serà l'encarregat de dirigir els més de 1.000 músics que interpretaran la cançó de Bruce.\nSeran molts guitarres, baixos, bateries, teclats i cantants, que requeriran d'un ordre simfònic i per això els que ja s'han apuntat a la moguda ja han rebut la pertinent partitura per l'instrument que toquen per tal de començar a assajar el tema.\nEl dia 7 de juliol a la tarda els músics s'instal·laran al camp de futbol de Vilanova i després de fer assajos, al vespre s'interpretarà el No Surrender de forma oficial i s'enregistrarà el tema amb vídeo.\nLa idea és que després es pugi a internet la cançó i que també se li faci arribar una còpia al mateix Bruce Springsteen.\nDe fet, Josep Maria Pons assegura que 'el Boss' ja està assabentat d'aquesta iniciativa i fins i tot ha mostrat la seva satisfacció i curiositat al respecte.\nSobre si el mateix Bruce Springsteen es desplaçarà a Vilanova per veure en persona aquest homenatge, Pons diu que ''tampoc descartem res''.\nFinalment, Pons explica que més enllà de les persones que vindran per tocar el No Surrender, la festa està pensada a tots els nivells, des dels més petits fins als més grans, ja que hi haurà animació infantil, parades amb merchandising de Bruce Springsteen i concerts de bandes que li reten tribut com la de Manel Fuentes.\nD'altra banda, fa unes setmanes han engegat una campanya solidària a través del Postureig de Lleida en què es venen xapes amb el lema 'I Love lo jefe' i tots els diners que es recaptin es destinaran a l'entitat Acudam de Mollerussa.", "response": "El No Surrender Festival vol reunir 1001 músics per interpretar \"No Surrender\" de Springsteen i ja tenen prop de 500 inscrits. Pons ha aconseguit el suport de l'alcalde i de la casa Moritz, i ha reclutat un equip per ajudar-lo. El músic Antoni Tolmos dirigirà l'actuació i es gravarà per compartir-la en línia i fer-la arribar a Springsteen.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_457", "instruction": "Llegeix aquest text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, ha traslladat la seva preocupació a Espanya per les creixents condemnes a la presó d’artistes i activistes aquests últims anys.\n“Diverses disposicions del codi penal espanyol tenen un impacte negatiu, que inclou un efecte dissuasiu, en l’exercici de la llibertat d’expressió, un dret d’importància crucial per a un debat públic lliure i plural”, diu la comissària per carta al govern espanyol.\nAlhora li reclama una reforma dels delictes d’injúries a la corona, enaltiment del terrorisme, ofenses religioses, discurs d’odi i difamació.\nEl ministre de Justícia espanyol, Juan Carlos Campo, ha replicat al Consell d’Europa que pretenen de revisar-ho, però que encara n’estudien la proposta de reforma.\n“Tenim el nostre propòsit de limitar més clarament quina és la conducta sancionada en aquests delictes i ajustar les penes a la gravetat de la conducta”, diu Campo en la resposta.\nEl govern espanyol va anunciar la intenció de fer aquests canvis arran de la polèmica pel cas del raper Pablo Hasel.\nLa carta de Mijatovic al govern de Pedro Sánchez és de l’11 de març.\nHi assegura que el delicte d’enaltiment del terrorisme a Espanya és problemàtic perquè té una definició “ambigua i imprecisa”, la qual cosa ha motivat interpretacions divergents als tribunals espanyols, algunes de contràries als “requisits internacionals de llibertat d’expressió”.\nI lamenta: “Algunes decisions judicials a Espanya no han determinat correctament que l’enaltiment del terrorisme impliqui realment un risc real, concret i imminent de perill.”\nTambé critica que els magistrats espanyols interpretin de manera “abstracta” la intenció dels acusats, sense tenir en compte el context i en contra de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans: “La legislació antiterrorista només es pot aplicar al contingut o a les activitats que impliquen directament l’ús o l’amenaça de violència amb la intenció de propagar la por i provocar terror.”\nI avisa que “un mal ús” de les legislacions en matèria de terrorisme poden dur a restriccions “desproporcionades” de la llibertat d’expressió, especialment quan castiguen comentaris que “no fan apologia del terrorisme, sinó que inciten altres formes de violència” o són “políticament incorrectes”.\nLa comissària de Drets Humans també veu amb preocupació el delicte d’injúries a la corona i demana al govern espanyol que el reformi en la línia dels patrons europeus de drets humans.\nEn particular, Mijatovic reclama a Sánchez que tingui en compte la sentència del TEDH sobre la cremada de fotografies del rei d’Espanya a Girona (Stern Taulats i Roura Capellera contra Espanya) que establia un marge ampli de crítica per als representants públics.\n“El TEDH va considerar que les crítiques polítiques a autoritats i personalitats públiques, mal que siguin provocadores i radicals, no es poden considerar discurs d’odi ni incitació a la violència”, recorda Mijatovic.\nA banda de posar èmfasi en la reforma dels delictes d’enaltiment del terrorisme i les injúries a la corona, al centre del debat públic a Espanya, el Consell d’Europa també veu problemàtics els delictes de discurs d’odi, ofenses religioses i la difamació.\nMijatovic considera excessiva la interpretació que fan els jutges espanyols de la noció de discurs d’odi i tem que afecti la llibertat d’expressió a l’estat espanyol.\nPer això, considera crucial restringir aquest delicte només a “la xenofòbia, l’antisemitisme i més formes d’odi basades en la intolerància que inciten a la discriminació l’hostilitat i la violència”.\nD’una altra banda, la comissària de Drets Humans insta el govern de Sánchez a “despenalitzar les ofenses religioses”, perquè poden limitar la llibertat d’expressió i dificultar un debat plural.\nDe la mateixa manera, exigeix de despenalitzar la difamació perquè, tal com estableix l’alt tribunal d’Estrasburg, el sol fet que s’hi puguin aplicar sancions pot perjudicar la llibertat d’expressió.\nMijatovic veu necessàries totes aquestes reformes per reforçar la llibertat d’expressió a l’estat espanyol i facilitar que els tribunals espanyols preguin decisions en línia amb la jurisprudència d’Estrasburg.\n“També demostraria el compromís del govern per a protegir la llibertat d’expressió”, acaba dient.\nAmnistia Internacional demana a Bèlgica que no lliuri Valtònyc a Espanya", "response": "La comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, ha manifestat la seva preocupació per les condemnes a presó d'artistes i activistes a Espanya, i ha instat el govern espanyol a reformar els delictes d'injúries a la corona, enaltiment del terrorisme, ofenses religioses, discurs d'odi i difamació. La comissària ha criticat la definició \"ambigua\" del delicte d'enaltiment del terrorisme.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2791", "instruction": "Llegeix aquest text i després resumeix-lo en poques frases.", "context": "La tinenta d'Alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, i la regidora de la CUP Maria Rovira han presentat aquest divendres una renda per combatre la feminització de la pobresa consistent en una ajuda d'entre 100 i 250 euros mensuals per a famílies monomarentals i per a dones que cobren una pensió d'invalidesa o no contributiva i que viuen soles.\nAquesta renda es començarà a cobrar amb data 1 d'octubre però l'objectiu és donar-li continuïtat en els pressupostos del 2017.\nDe moment, s'ha creat un fons de 2,6 MEUR i es calcula que la població beneficiària potencial és de 5.300 persones.\nEl 55% de la població en risc de pobresa a Barcelona són dones.\nEl 42,8% de les llars monomarentals estan en situació de vulnerabilitat i el 94% del total de famílies amb només un progenitor estan encapçalades per una dona.\nLa Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar dijous la creació d'un nou fons extraordinari d'ajuts dotat amb 2,6 MEUR adreçat a dos col·lectius vulnerables com són les famílies monomarentals i monoparentals amb ingressos baixos i les dones grans que viuen soles i són perceptores d'una prestació no contributiva.\nL'objectiu d'aquesta ajuda és combatre la feminització de la pobresa, actuant en dues de les grans bosses de dones amb pocs recursos.\nL'ajuda pretén contribuir a la cobertura de necessitats bàsiques d'alimentació, vestit i allotjament, i serà complementària a la percepció d'altres suports d'inclusió.\nEn el cas de les famílies monomarentals i monoparentals, podran accedir a la renda aquelles que siguin perceptores de la renda 0-16 per a famílies amb menors a càrrec i que tinguin uns ingressos inferiors als 6.000 euros anuals.\nHan d'estar empadronades a la ciutat a data 1 de gener i residir-hi efectivament durant tot l'any.\nA més, hi ha d'haver convivència efectiva dels membres de la unitat familiar durant tot l'any.\nEn aquests casos, el suport serà de 250 euros mensuals per a llars amb ingressos inferiors als 3.600 euros anuals sense comptar la renda 0-16; de 200 euros si els seus ingressos se situen entre els 3.600 i els 4.800, i de 150 si oscil·len entre els 4.800 i els 6.000.\nPel que fa a les dones pensionistes, han d'acreditar que viuen soles.\nRebran 150 euros mensuals les que tinguin més de 65 anys i ingressos inferiors als 4.800 euros anuals, i 100 euros les que tinguin entre 4.800 i 6.000.\nTambé es preveu un suport de 150 euros per a les dones menors de 65 anys que rebin una pensió d'invalidesa no contributiva i amb ingressos inferiors als 4.800 euros anuals, i un de 100 per a les que cobrin entre 4.800 i 6.000.\nTotes les persones susceptibles de ser beneficiàries d'aquestes ajudes rebran a casa seva una tramesa amb la sol·licitud i un sobre de franqueig pagat.\nReduir l'escletxa entre homes i dones\nLaia Ortiz ha destacat que aquesta renda serveix per \"reduir el gran biaix i escletxa que avui hi ha pel que fa al risc de pobresa entre homes i dones\", dirigint-se a una \"bossa important\" de col·lectius vulnerables.\nAra bé, s'ha queixat que l'Ajuntament ha de tirar endavant aquesta renda \"amb el vent en contra\", perquè li falten instruments, dades i instruments jurídics, ja que la competència clara en aquest tipus d'eines és de la Generalitat.\nEn aquest sentit, ha reclamat al Govern que impulsi d'una vegada la Renda Mínima de Ciutadania.\nDes de la CUP, la regidora Maria Rovira ha recordat que aquesta mesura és fruit de l'acord amb el govern municipal per tirar endavant la modificació pressupostària.\nDe tota manera, ha apuntat que el seu grup inicialment va plantejar una renda universal per pal·liar la situació de manca de condicions materials de les dones, una ajuda que continua creient \"imprescindible\".\nEn tot cas, ha celebrat que es doni un \"petit passet\" per arribar als col·lectius \"més vulnerabilitats\".\n\"Però encara ens queda molt camí per recórrer\", ha avisat.\nHa afegit que aquesta no és una mesura finalista, perquè en paral·lel s'han de construir uns serveis públics \"forts\", als quals tothom hi pugui accedir.", "response": "L'Ajuntament de Barcelona ha creat una ajuda econòmica per a famílies monoparentals i per a dones que cobren una pensió no contributiva i viuen soles. L'objectiu és combatre la feminització de la pobresa. La renda varia segons l'edat i els ingressos, es començarà a cobrar a partir de l'1 d'octubre i tindrà una durada inicial d'un any.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1390", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) Barcelona han identificat les cèl·lules responsables d'iniciar i promoure metàstasi en diversos tipus de tumors humans.\nEs tracta de cèl·lules que expressen alts nivells de la proteïna CD36, encarregada de capturar i internalitzar àcids grassos, i l'augment de la quantitat de greixos en la dieta, en especial d'àcid palmític, en potencia de forma molt significativa l'activitat metastàtica.\nSón les principals conclusions de l'estudi que publica aquest dimecres Nature i que ha estat liderat pel cap del grup \"Cèl·lules mare i càncer\" de l'IRB Barcelona, Salvador Aznar.\nLa recerca demostra que l'administració d'anticossos que bloquegen l'activitat de CD36 redueix de forma dràstica, entre el 80 i el 90%, el nombre de focus metastàtics i la seva grandària.\n\"Si talles el subministrament de greixos a les cèl·lules que generen metàstasi són pràcticament incapaces de desenvolupar-la\", afirma Aznar.\nEls investigadors han trobat les cèl·lules metastàtiques CD36 positives en mostres de pacients amb carcinomes orals de diversos graus d'agressivitat, proporcionades per la Vall d'Hebron de Barcelona, que ha col·laborat en l'estudi.\nEn els tumors de la cavitat oral analitzats, només entre 50 i 100 cèl·lules, molt poques, serien iniciadores de metàstasi.\nAra bé, en afegir CD36, els tumors es converteixen en metastàtics.\nQuan els científics van constatar la implicació del metabolisme dels greixos en la metàstasi i la funció que hi exercia la proteïna CD36, es van preguntar si el consum de greixos tenia algun efecte directe en el procés patològic.\nL'equip liderat per Salvador Aznar Benitah va donar als ratolins una dieta rica en greixos, un 15% més del consum normal, l'equivalent al que es coneix com a \"dieta de cafeteria\".\nDesprés els van inocular un tipus de càncer oral pel qual el 30% dels ratolins desenvolupen metàstasi en condicions de dieta normal.\nTambé van testar l'efecte d'un àcid gras específic, l'àcid palmític.\nEs tracta d'un àcid gras d'origen vegetal que és el component principal de l'oli de palma i, en proporcions més baixes, d'altres com l'oli de coco.\nL'àcid palmític és usat en molts tipus de menjar processat.\nEls investigadors van tractar un tumor oral amb aquest àcid gras durant dos dies i després el van injectar a ratolins que tenien una dieta normal.\nUna possible diana terapèutica\nL'estudi prova que bloquejar la proteïna CD36 té un efecte antimetastàtic, tant en ratolins immunodeprimits com en ratolins amb les defenses intactes.\nLes estadístiques són similars per a totes les proves.\nLa inhibició de CD36 abans d'inocular el tumor n'anul·la per complet el potencial metastàtic.\nL'IRB ha sol·licitat la protecció per patent dels resultats i els investigadors ja estan treballant amb l'empresa MRC Technology, del Regne Unit, per desenvolupar anticossos contra CD36 aptes per administrar a pacients amb diversos tipus de tumors.\nSi el resultat és positiu, un nou producte terapèutic podria estar disponible en un termini d'entre cinc i deu anys.\n\"Desgraciadament diagnostiquem els carcinomes orals en estadis avançats, quan ja han generat metàstasi i aquest és el factor pronòstic més important en de càncer oral.\nAquest estudi té una gran rellevància perquè poder frenar les metàstasis determinarà en gran mesura el pronòstic del pacient\", assenyala la doctora del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) Coro Bescós, que ha participat en l'estudi.\nAltres tipus de càncers\nEls científics de l'IRB Barcelona han comprovat que l'efecte de CD36 sobre metàstasi és el mateix almenys en melanoma i càncer de mama luminal.\nA més, anàlisis estadístiques de mostres de pacients proven la mateixa dependència de CD36 en la metàstasi de diversos tipus de tumors, com el carcinoma d'ovari, el de bufeta i el de pulmó.\n\"No ho hem comprovat encara per a tots els tumors, però proposem que la proteïna CD36 és un marcador general de cèl·lules metastàtiques, el primer tan específic de metàstasi del qual en tinc constància\", subratlla Aznar.\n\"Hi ha indicis molt importants per pensar que pot ser una teràpia per a un número important de tumors\", afegeix.\nL'estudi que publica aquest dimecres Nature ha comptat amb la col·laboració del Servei de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial, el biobanc i el Servei d'Anatomia Patològica de l'Hospital Vall d'Hebron, amb la participació de Bescós i el doctor Juan Antonio Hueto.\nLa recerca ha estat finançada amb ajuts de la Fundació La Marató de TV3, la World Wide Cancer Research del Regne Unit i la Fundació Botín i Banco Santander, a través de Santander Universitats.\nEl laboratori compta amb fons del Consell Europeu de Recerca (ERC), el Ministeri de Ciència i Innovació/Fons Feder i la Generalitat de Catalunya.", "response": "Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona han descobert que les cèl·lules que expressen la proteïna CD36 són les responsables d'iniciar i promoure la metàstasi en diversos tipus de càncers. L'administració d'anticossos que bloquegen l'activitat de la CD36 redueix dràsticament el nombre i grandària de les metàstasis. Els científics ja estan treballant per desenvolupar anticossos contra la CD36.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1721", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Dos anys després, dotze dels tretze acusats per la protesta a les escales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han passat per davant del jutge per deixar clar que van exercir el seu dret de manifestació pacífica i no violenta, i en cap cas es va voler bloquejar la tasca del Palau de Justícia.\nEls dotze acusats han respost només les preguntes dels seus advocats, Xavi Monge i Eduardo Cáliz, d'Alerta Solidària, per defensar el seu dret de protesta.\nEls interrogatoris han durat menys de deu minuts.\n\"Volíem fer una seguda pacífica i no violenta\", han dit els processats, que s'enfronten a penes d'entre un i més de dos anys de presó per desordres públic i desobediència a l'autoritat.\nUn dels acusats ha precisat que l'acció era \"simbòlica\" i ha recordat que les portes del TSJC estaven obertes i la gent podia entrar i sortir sense cap problema.\nUn altre dels implicats també ha negat que en l'acció s'encadenessin al TSJC.\n\"Hi havia una cadena per allà, però en les imatges es pot veure com quan els Mossos ens treuen d'allà la cadena cau.\nNo la van haver de trencar\", ha dit.\nDos dels activistes han ressaltat a preguntes de les seves defenses que no van colpejar els agents que els van retirar del lloc.\n\"Em van fer mal i em vaig moure, però no em vaig resistir\", ha dit una de les encausades.\nEls processats també han explicat al tribunal, presidit per la magistrada Montserrat Comas, el motiu de l'acció i han dit que es tractava de protestar contra l'aplicació del 155 i diverses resolucions judicials.\nEls fets van tenir lloc el 23 de febrer de 2018, pocs mesos després de la intervenció de l'autogovern després de la declaració unilateral d'independència.\nAquest dimecres han declarat davant del jutge dotze dels tretze acusats, el que falta es troba en cerca i captura i encara no se l'ha pogut localitzar.\nEl catorzè implicat, que també va ser detingut ara fa dos anys, és un noi menor d'edat i el seu procediment és diferent.\nLes imatges dels fets\nLa defensa dels acusats ha demanat en la fase de qüestions prèvies retirar de la causa un seguit d'imatges enregistrades per les càmeres de seguretat del TSJC i pels Mossos d'Esquadra del dia dels fets.\nEls advocats consideren que no s'han aportat d'acord als terminis establerts i que no són les imatges originals, i creuen que això podria vulnerar drets dels processats.\nLa Fiscalia s'hi ha oposat i el tribunal, després de deliberar uns minuts, ha rebutjat excloure la prova.\nLa presidenta de la sala, Montserrat Comas, sí que ha dit que la prova es veurà i se'n podrà jutjar la \"fiabilitat\".\n\"Un cop valorada la prova, el tribunal dirà si els vídeos són fiables o no, però ara com ara no considerem que la prova sigui nul·la\", ha explicat Comas.\nLa defensa ha formulat la corresponent protesta davant d'aquesta decisió.\nDesprés dels interrogatoris dels testimonis, la sala ha repassat els vídeos aportats a la causa.\nEl tribunal ha pogut escoltar els concentrats cridant \"avui desobeïm el 155\", \"sense desobediència no hi ha independència\", xiulades contra els Mossos i càntics a favor de la independència i de la llibertat dels presos polítics.\nQuan es van produir els fets, 23 de febrer de 2018, els presos feia menys de cinc mesos que eren a la presó per ordre de l'Audiència Nacional.\nEn els vídeos també s'ha pogut veure manifestants cridant \"Trapero, Trapero\" i \"fora les forces d'ocupació\".\nEl major dels Mossos s'enfronta des del 20 de gener al seu judici a l'Audència Nacional acusat d'un delicte de rebel·lió.\nL'acusació vol \"atemorir la dissidència\"\nA l'entrada del TSJC unes poques desenes de persones s'han concentrat per donar suport als processats.\nEntre crits d'\"absolució encausades\", els manifestants han volgut denunciar la persecució contra l'independentisme popular.\nEduardo Cáliz, advocat dels acusats, ha criticat que la Fiscalia vol \"atemorir la dissidència\" amb peticions de més de dos anys de presó per accions que van ser pacífiques.", "response": "Dotze dels acusats per la protesta a les escales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han declarat davant del jutge, i han reivindicat el seu dret a manifestar-se pacíficament. Els activistes han destacat que l'acció era simbòlica i que no volien bloquejar el Palau de Justícia. Els processats s'enfronten a penes d'entre un i més de dos anys de presó.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2359", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Víctor Català, Carme Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Lluïsa Denís i fins a dotze dones de cultura i dramaturgues catalanes del tombant del segle XIX i la primera meitat del XX són les protagonistes de l'epicentre 'Pioneres' del TNC.\nEspectacles, publicacions i activitats volen treure de l'oblit aquest \"repòquer d'asos\" de la creació femenina -ha dit el director del teatre Xavier Albertí-.\nUna generació relegada a l'oblit a partir de la Guerra Civil, d'una gran modernitat i qualitat teatral amb exponents com 'Solitud', de Caterina Albert, l'espectacle inaugural del cicle.\nEl muntatge s'estrena a la Sala Petita el 5 de març, amb direcció d'Alícia Gorina, i Maria Ribera en el paper de Mila, el personatge femení mes cèlebre de Víctor Català.\nEl cicle 'Pioneres' és l'epicentre patrimonial d'aquest curs al TNC, en col·laboració amb institucions com la Filmoteca de Catalunya, l'ESMUC o el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).\nEl programa consta de cinc espectacles i/o propostes teatrals.\nAl TNC, la 'Solitud', de Víctor Català, a la Sala Petita; 'L'huracà', de Carme Montoriol, a la Sala Tallers a partir del 12 de març; un espectacle-conferència sobre 'Solitud' a càrrec de Rosa Delor i Núria Casado Gual; i un concert dedicat a les 'Compositores del Modernisme', a la Sala Gran.\nMés enllà de les parets del TNC, 'Pioneres' arribarà també fins al MNAC, que acull un espectacle-lectura de tres textos de tres autores: 'Una venjança com n'hi ha poques', de Lluïsa Denís, 'Es rifa un home!', de Rosa M. Arquimbau, i 'Les Cartes', de Víctor Català.\nA més, l'espectacle inaugural del cicle, 'Solitud', sortirà de gira per Catalunya i arribarà a una dotzena de municipis catalans entre l'abril i el maig, dins del programa 'El TNC surt de gira' recuperat enguany i que ha obert la gira de 'La Rambla de les Floristes', de Josep Maria de Segarra.\nCom sempre, aquest epicentre arriba acompanyat d'una sèrie de publicacions que busquen restituir, o si més no, perpetuar el llegat dramatúrgic català.\nEn aquest cas, de les pioneres del nostre teatre.\nSón 'Pioneres modernes', un estudi sobre les dotze autores de l'escena catalana a càrrec de Mercè Ibarz; volums reunits de les obres de Rosa Maria Arquimbau, Carme\nMontoriol i Víctor Català, i també, l'edició separada de 'L'huracà', de Carme Montoriol.\nTotes elles publicades per Arola Editors.\nEn la roda de premsa de presentació del cicle, amb una àmplia representació de les dones que hi ha majoritàriament darrere dels espectacles i iniciatives que hi estan vinculades, el director del TNC, Xavier Albertí, ha tret pit dels \"epicentres\" que ha impulsat durant la seva etapa al teatre, i que ha considerat que ha servit per \"canviar la mirada sobre diversos autors\" catalans, i no només per recordar-los.\nQuant a 'Pioneres', Albertí considera que contribueix a \"normalitzar el context de recepció\" d'una dramatúrgia \"més durament castigada\" de la nostra història, la de l'escriptura femenina teatral.\nEl director ha manifestat que aquesta generació de creadores, oculta després de l'experiència truncada de la República, amaga un \"repòquer d'asos\" que, assegura, no té paral·lel als països del nostre entorn.\n\"Quan l'hem descobert (el seu llegat) hem descobert que era d'una qualitat extraordinària\", ha sostingut.\n'Solitud'\n'Solitud' és l'obra més coneguda i el muntatge teatral que obrirà el cicle 'Pioneres', a la Sala Petita del TNC.\nLa seva directora, Alícia Gorina, ha advertit que no es tracta d'una obra feta per encàrrec sinó d'una proposta de \"mirada personal\" que no tindrà una posada en escena convencional.\nEn aquest muntatge la directora recupera la història de la Mila, el personatge més cèlebre de Caterina Albert i una dona víctima d'una violació \"i de tot un sistema de violència patriarcal\", un aspecte que emfasitza la seva proposta, ha dit.\nGorina ha defensat que aquesta és una obra molt \"potent\" més enllà de l'àmbit acadèmic/escolar on molts l'han coneguda.\nUn text que desprèn \"valentia i atreviment\" de la dramaturga per haver pogut visibilitzar una realitat \"molt invisibilitzada\" a l'època, com és la violència sexual, l'opressió contra les dones i, molt concretament, les violacions.\n\"És la història d'una violència estructural, no només d'una violació\", ha sostingut la directora.\nDurant la presentació de 'Pioneres', moltes de les creadores que hi participen han coincidit a celebra la iniciativa del TNC, tot i que han demanat que això no es quedi en una excepció, o en un exercici simbòlic.\nQue les dones ocupen el lloc que mereixen en el sistema teatral actual, han demanat.\n\"És una agulla en un paller i arriba tard\", ha etzibat Ester Villamor, directora d'Una venjança com n'hi ha poques', de Lluïsa Denís (al MNAC).", "response": "\"Pioneres\" té com a protagonistes dotze dones catalanes. Aquestes dones van ser relegades a l'oblit després de la Guerra Civil i ara el cicle vol treure a la llum la seva gran modernitat i qualitat teatral. \"Solitud\" és l'espectacle inaugural, amb la direcció d'Alícia Gorina i Maria Ribera en el paper de Mila, el personatge femení més cèlebre de Víctor Català.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2971", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "La col·lectivitat de regants número 16 del Canal d'Urgell, que abasta majoritàriament el terme municipal de Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell), està impulsant un projecte de modernització del regadiu en 402 hectàrees de cultius majoritàriament de cereals, farratges, panís i també fruiters.\nSegons ha explicat el síndic d'aquesta col·lectivitat, Ventura Roca, es tracta del primer projecte de modernització al conjunt del canal – que rega unes 70.000 hectàrees en 5 comarques de Ponent – ''sense cap tipus de limitació'' dins la parcel·la de manera que cada pagès podrà escollir pel tipus de reg que més li convingui i fer-lo servir a demanda segons les necessitats del cultiu.\nEl projecte, amb un cost de 5.000 euros per hectàrea, s'espera que estigui enllestit per la propera campanya de reg i ha de servir per millorar la ''qualitat de vida'' de l'agricultor.\nVentura Roca ha explicat que inicialment el projecte de modernització es va preveure en unes 200 hectàrees de les 4.000 que hi ha a la col·lectivitat, però que a dia d'avui ha crescut fins a les 402 hectàrees amb un 81% de participació amb ''adhesió i compromís de pagament'' del nou sistema de reg.\nEn total són uns 100 propietaris del terme municipal de Bell-lloc d'Urgell – excepte 30 hectàrees que estan als Alamús (Segrià) – i està previst que el proper 6 de setembre l'assemblea de la col·lectivitat aprovi definitivament el projecte.\nSegons Roca, aquest és el primer projecte de modernització del Canal d'Urgell que neix sense cap tipus de limitació dins de la parcel·la a l'hora d'escollir el sistema de reg i la demanda.\nEn la major part de l'àrea de regable d'aquest canal el reg es fa mitjançant el sistema de reg a manta, que consisteix en inundar els camps a través de l'aigua que prové de les sèquies i a més a més es fa per torns.\nA la col·lectivitat de Bell-lloc només hi ha constància de dos projectes similars al seu, un fet a Torregrossa i un altre a Puigverd de Lleida, però es tracta de zones on la modernització s'ha fet amb limitacions perquè allí pràcticament només s'hi cultiva fruita.\nRoca creu que els pagesos guanyaran en qualitat de vida i s'espera que la inversió que hauran de fer ara es pugui amortitzar amb un increment de producció en uns 15 o 20 anys.\nEn aquest sentit, han calculat que les millores que podran experimentar els agricultors amb el reg modernitzat es podrien situar amb increments del 15 i el 20% a través de la minimització de costos i l'aprofitament al màxim de l'aigua amb consums més ajustats a les necessitats que demanen als cultius.\nEl president de la col·lectivitat, Josep Lluís Grifol, ha explicat que la inversió serà de 5.000 euros per hectàrea dels quals la meitat es podran sufragar a través d'una subvenció del Departament d'Agricultura i els fons Feder d'Europa.\nPer tant, el pagès haurà de posar 2.500 euros per hectàrea que es veuran reflectits en uns 190 o 200 euros al rebut.\nEl pressupost total del projecte de modernització és de 2.320.483 euros dels quals 936.327 euros es financen mitjançant un ajut del Govern.\nGrifol també ha assenyalat que el calendari previst és que ara es pugui licitar el projecte d'obres entre les 8 o 9 empreses que l'han d'executar i començar les obres per tal que s'acabin a finals de l'hivern, de manera que la campanya de reg de 2017 ja es pugui fer amb la modernització en marxa.\nUn reg més sostenible\nL'enginyer agrònom que s'ha fet càrrec del projecte, Gustau Carrillo, ha explicat que entre cada 10 i 20 hectàrees de l'àrea a modernitza s'hi col·locarà un hidrant i d'aquí es distribuirà l'aigua a les finques.\nTot aquesta aigua provindrà d'una bassa d'uns 15.000 metres cúbics que està situada en un punt que fa com un ''bypass'' al canal i al no haver-hi cap cota rellevant l'aigua es podrà bombejar directament contra la xarxa sense requerir tanta pressió.\n''Cadascú podrà regar quan vulgui, a demanda, i les bombes aniran variant de velocitat adaptant-se al consum que hi hagi en cada moment''.\nAixí mateix, com que l'adhesió a la modernització no és obligatòria, es mantindrà la xarxa de reg a manta actual, de manera que si durant les obres hi ha qualsevol avaria es reposarà.\nSegons Carrillo, el reg modernitzat és més sostenible, perquè és un reg ''més uniforme'', ja sigui amb goter, pivot o aspersió, i permet regar el que el pagès necessita en cada moment.\nA més es fa un control a distància i es poden aplicar petits regs sense malbaratar aigua ni afectar negativament a les plantes.\nEn definitiva, Carrillo assegura que es millora la salinitat, disminueixen els drenatges i s'estalvia en la gestió del temps perquè ''el pagès es veurà menys lligat al reg''.", "response": "La col·lectivitat de regants número 16 del Canal d'Urgell està desenvolupant un projecte de modernització del regadiu en 402 hectàrees de cultius de cereals, farratges, fruiters i panís, per millorar la qualitat de vida dels agricultors. Aquest és el primer projecte sense limitacions per triar el sistema de reg i la demanda, per a cada pagès.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1061", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "La reactivació del cas Bárcenas han mogut Ciutadans a focalitzar els seus missatges en el tema de la corrupció, que ha protagonitzat la major part de les seves intervencions.\nInés Arrimadas ha acusat aquesta tarda a \"les clavegueres de la corrupció\" d'endur-se molts dels recursos que han d'anar als sectors afectats per la crisi, com el turisme.\nCorrupció\nBárcenas confessa: «Rajoy va triturar la comptabilitat B del PP sense saber que jo en tenia una còpia»\nL'extresorer assegura que el partit es va finançar de manera irregular entre el 1982 i el 2009 i detalla tots els dirigents de la formació que van rebre diners en metàl·lic en sobres\nArrimadas ha esmentat el cas Bárcenas i les imputacions de la candidata de Junts, Laura Borràs, i de l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín -de qui ha recordat també que és \"la presidenta del PSC\"-, per assegurar que \"el veritable canvi a Catalunya no serà canviar la corrupció del 3% per la del PSC o el PP\", sinó un govern \"net\" presidit per Carlos Carrizosa.\nSobre el turisme, Arrimadas ha acusat la combinació de \"pandèmia, procés i Colau\" com a responsable de la fallida del sector turístic, i s'ha referit al \"tripartit de facto\" que governa Barcelona.\ncas destapat per naciódigital\nLa jutge investiga si Núria Marín i Gerard Figueras van maniobrar per tapar el cas del Consell Esportiu\nLa magistrada justifica el bolcat del mòbil de l'alcaldessa de l'Hospitalet i apunta que hauria intervingut en la concessió de subvencions a l'entitat\nArrimadas ha acusat els governs espanyol, català i de Barcelona de no adoptar les mesures eficaces d'altres països, on s'han aprovat ajudes directes per salvar el sector.\n\"Tenim mala peça al teler\", ha dit la periodista Anna Grau sobre la situació del turisme.\nHa acusat els governants independentistes de menysprear la marca Espanya i alhora de degradar la marca Catalunya i la marca Barcelona.\nEleccions catalanes 14-F\nCiutadans equipara en un vídeo l'assalt al Capitoli i les protestes independentistes\nEl partit compara els discursos de Trump amb els de Puigdemont, Torra i Jordi Sànchez\nEleccions catalanes 14-F: perfil\nAnna Grau, la catalanista abduïda per Madrid\nLa periodista i número dos de Ciutadans el 14-F va consolidar la seva carrera com a delegada del diari \"Avui\" a la capital espanyola i sempre ha estat a l'escalf del poder establert\nLa campanya taronja ha dut Juan Marín, el vicepresident andalús, que ha explicat algunes de les mesures engegades a la seva comunitat en aquest sector, que a Andalusia el 2019 va suposar 22.800 milions d'euros i més de 400.000 llocs de treball.\nHa detallat el pla de xoc aprovat en l'inici de la pandèmia, una assegurança turística internacional, gratuïta, que cobreix els visitants en cas de malaltia o repatriació, o un bonus turístic, tot \"escoltant els empresaris\".\nLa regidora de Barcelona Luz Guilarte ha atribuït a l'equip municipal i a un virtual \"govern tripartit\" la \"degradació\" de la marca Barcelona i la \"turismofòbia\" que, segons ella, ha assolat la ciutat.\nAltres notícies que et poden interessar\nDades: Eleccions catalanes 14-F\nQuè voten els barris més rics i més pobres de les ciutats catalanes?\nEl PSC obté més suports en els districtes humils, mentre que Junts en suma més allà on hi ha més recursos; la resta de forces tenen comportaments més variables\nEleccions catalanes 14-F\nLa desfeta del PDECat, en 10 actes\nLa formació postconvergent celebrarà a principis de març un consell nacional per decidir el futur del projecte, que sobreviu per ara amb 170 alcaldies i els quatre diputats al Congrés\nEleccions catalanes 14-F : INTERACTIU\nINTERACTIU Coneix els 135 diputats del nou Parlament\nPerfils i trajectòries de tots els representants al Parlament elegits aquest 14-F per Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida\nMapes interactius: Eleccions catalanes 14-F\nMAPES L'independentisme supera el 50% de vots a nou de cada deu municipis\nLes candidatures partidàries de la República catalana augmenten el percentatge de suports a 40 de les 42 comarques, entre les quals totes les metropolitanes\nEleccions catalanes 14-F\nEl municipi més independentista de Catalunya\nUn vot a En Comú Podem va ser l'únic que es va endur un partit que no defensi la separació d'Espanya", "response": "Ciutadans ha centrat el seu missatge en la lluita contra la corrupció que s'ha reactivat. Arrimadas ha criticat durament la corrupció i les clavegueres que la promouen, i els ha acusat d'endur-se els recursos que haurien d'anar a altres sectors. També ha parlat del cas Bárcenas i de les imputacions de la candidata de Junts i de l'alcaldessa de l'Hospitalet.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2773", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "Girona ha tancat mandat amb un ple on la cordialitat s'ha imposat per damunt les ideologies, però on l'equip de govern també ha fet sentir el seu record per Carles Puigdemont.\nL'alcaldessa, Marta Madrenas, ha lamentat que \"l'humanisme\" que ha unit tots els regidors en determinats moments, fossin del color que fossin, no s'hagi vist \"amb l'exili\" de l'expresident de la Generalitat.\nMadrenas, però, també ha volgut agrair \"el compromís\" de tots els grups a l'hora de fer avançar la ciutat i els ha dit que poden estar \"satisfets\" perquè, ara, Girona \"és millor que anys enrere\".\nEl darrer ple ordinari del mandat ha servit perquè, sobretot, aquells regidors que ja no continuen s'hagin acomiadat de l'Ajuntament.\nL'ordre del dia del darrer ple ordinari era pràcticament de tràmit.\nDe la desena de punts, l'únic que ha tingut un cert debat ha estat el de la modificació de plantilla.\nI més en concret, la creació d'una nova plaça de sergent i una altra de caporal a la Policia Municipal.\nAquí, tant el PSC com el PPC –que hi han votat en contra- han retret a l'equip de govern portar un \"canvi a la cúpula\" del cos just abans de les eleccions, i sense haver-ne informat prou els diferents grups.\nDe fet, CiU s'ha quedat sola a l'hora de votar-hi a favor, tot i que l'abstenció de la resta de l'oposició (ERC, CUP i Cs) ha permès que aquest punt prosperés.\nMés enllà d'això, el d'avui ha estat un ple de comiat, marcat per la cordialitat i els agraïments.\nTant per part d'aquells regidors que ja saben segur que no continuaran, com d'aquells altres que tot i anar a llistes aquest 26-M, també han volgut intervenir.\n\"Tot i ser una legislatura dura, he fet amics\" (Manuel Vázquez, Cs); \"He tingut el privilegi d'aportar el meu gra de sorra\" (Elisabeth Riera, PSC); \"Dir adéu no m'agrada perquè ens anirem veient\" (Ester Costa, CUP); \"El meu pas ha estat curtíssim però m'enduc un bon record\" (Rosa Maria Jaumà, ERC) o \"Més que la política, trobaré a faltar la companyia de la gent dels barris\" (Cristóbal Sánchez, CiU) són algunes de les frases que s'han pogut escoltar.\nPer part de l'oposició, el discurs més divertit l'ha fet el cupaire Toni Granados.\n\"Sabeu que sóc trotskista, i que no he vingut aquí a escalfar la cadira; més aviat, he estat la pedra que es posa a la sabata\", ha dit el regidor.\nGranados també ha recordat que, el mateix dia que va jurar el càrrec, va néixer un nen que, durant tot aquest temps, ha vist créixer.\nCom també ho ha fet –ha precisat- la seva experiència a l'Ajuntament.\nLa portaveu d'ERC-MES, Maria Mercè Roca, no ha passat per alt que el seu grup és \"qui s'emporta la palma\" a l'hora de parlar de mandat \"complicat\" (entre d'altres, perquè dos dels seus regidors ara van a altres candidatures).\nRoca, però, ha agraït a la resta de forces que no n'hagin \"fet sang\" i s'ha acomiadat donant dos consells.\nEl primer, que es faci \"més carrer i menys despatxos\".\nI el segon, que el nou ajuntament faci \"més permeable la barrera que a vegades ha separat el govern de l'oposició\".\nRecord a Puigdemont\nTot i que les ideologies hagin queda en segon terme, sí que la situació política de Catalunya i –sobretot- la personal de qui va ser alcalde a principi de mandat han tingut presència al ple.\nL'equip de govern ha volgut recordar Carles Puigdemont, i la majoria dels regidors de CiU que han parlat l'han esmentat als seus discursos.\n\"A vegades, un alcalde és cridat a defensar la idea de país, i el nostre president legítim és ara a l'exili\", ha afirmat el portaveu del grup, Carles Ribas.\n\"Vull agrair-li la confiança que va dipositar amb mi, i tenir un record tant per a ell com per als qui avui continuen privats de llibertat\", ha dit el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Alcalà (que plega després de vuit anys al càrrec).\nL'alcaldessa, Marta Madrenas, que ha tancat el ple, ha subratllat que aquest 2019 acaba un mandat \"intens\" marcat per \"moments elevadament complexos\".\nI aquí, ha tingut un record per a \"l'amic i president legítim\" Carles Puigdemont, que \"està lluny de la gent que estima i de la seva ciutat estimada per defensar els seus ideals\".\nL'alcaldessa també ha lamentat que \"l'humanisme\" que ha unit tots els grups del ple, fossin del color que fossin, no s'hagi mostrat amb \"l'exili\" de l'expresident de la Generalitat.\nDurant el seu discurs, Madrenas també ha volgut posar de relleu el \"compromís immens\" que han tingut tots els regidors –tant de govern com de l'oposició ́- per dedicar-se a la ciutat \"en un moment en què el descrèdit per la política és alt\".\n\"Heu d'estar tots satisfets amb la feina feta a l'Ajuntament, perquè avui la ciutat és millor que anys enrere\", ha conclòs, dirigint-se als 24 que formen part del plenari.", "response": "Girona ha tancat el mandat amb un ple cordial on l'equip de govern ha recordat Puigdemont. L'alcaldessa ha destacat la unitat dels regidors per fer avançar la ciutat i ha agraït el compromís de tots els grups. La creació de noves places a la Policia Municipal ha estat el punt més debatut del ple, marcat per la cordialitat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_443", "instruction": "De qué tracta el text següent?", "context": "L’escriptor Joan Garí (Borriana, 1965) té una obra extensa i variada pel que fa als gèneres conreats: ha escrit novel·les (‘La balena blanca’, ‘El balneari), dietaris (‘Les hores fecundes’, ‘Senyals de fum’), poesia (‘Poema d’amor en dos temps’ i ‘Física de límits’), narrativa de viatges (‘Història d’Amèrica’ i ‘Viatge pel meu país’).\nI ara ha publicat un nou llibre, ‘La memòria del sabor’, editat per 3i4 i il·lustrat amb fotografies de Ramon Usó.\nGarí suma així un nou gènere a la seva trajectòria.\nEl volum tracta de la cuina de la seva mare i en reprodueix una quarantena de receptes sobre les quals evoca la memòria dels sabors d’aquesta cuina, que és una pàtria, el gust d’una cuina tradicional pròpia de la Plana de Castelló, del paisatge de l’horta, de la cuina tan antiga de la picada valencianocatalana.\nPer això Joan Garí assegura que la literatura gastronòmica és un gènere literari, que ‘tota la literatura gastronòmica és elegíaca’, perquè ‘l’elegia o més exactament la nostàlgia és precisament un sentiment que, ben administrat, proporciona notoris rèdits literaris’, assegura.\nI també diu: ‘El sabor és una genealogia, si tens la sort d’haver viscut en una família on la cuina casolana és important.\nPerquè aquesta cuina t’ha educat en un sabor que després et portarà a una memòria olfactiva, d’uns plats concrets.\nÉs el fons profund d’una memòria que ens conforma, que és indestriable de nosaltres mateixos.’\nI així Garí cita Proust (és tot un proustià) i el seu famós passatge de la magdalena, i cita Josep Pla, un altre referent important del llibre, ‘perquè en pàgines i pàgines de les obres de Pla hi trobem referències als plats i productes de la nostra cuina que són una delícia’.\nI encara dos noms més hi apareixen de referents: Martí Domínguez, l’avi de l’actual escriptor i director de la revista Mètode, ‘autor d’un llibre molt bonic i exhaustiu, tot i que una mica rudimentari, “Els nostres menjars”, i Llorenç Millo amb la seva “Gastronomia valenciana”.’\nGarí tampoc s’oblida Jaume Fàbrega: ’És un monstre de la història de la gastronomia i ens ha ajudat molt a entendre que valencians, catalans i balears compartim una mateixa cuina.\nEll diu que són cuines que tenen una mateixa gramàtica i posa exemples com la picada, que només es troba aquí i enlloc més del món.\nA més, tenim alguns dels receptaris més antics d’Europa!\nTrobar elements d’unió és interessant i necessari.’\nI amb aquests referents, de construcció d’una cuina i una literatura gastronòmica, Joan Garí es passeja a ‘La memòria del sabor’ pels arrossos (a la cubana, la paella, a banda, l’arròs al forn, amb coliflor, arròs en perolet…), les olles (de cardets, de col, de carabassa…), el bollit coent, l’estofat, les coques salades i dolces, i postres com la tortada, els rotllets, cocotets, rosegons i panellets, etcètera.\nL’autor ens ha explicat que feia molts anys que volia escriure un llibre sobre la seva cuina materna, perquè sospitava que el que havia menjat a casa era una cosa meravellosa.\n‘Jo sempre li dic a ma mare: «Tu has fet tota la vida dieta mediterrània i no ho sabies!».\nI no volia que es perdés aquesta cuina tradicional, perquè és un tresor de ma mare.\nEn aquest sentit, el llibre és un homenatge als meus pares i a la seva generació, que tot i patir la postguerra i la fam i el malviure, van saber mantenir aquesta cuina tradicional, rica, de pocs recursos.\nI, per altra banda, és un llibre amb el qual he volgut llegar als meus fills unes receptes, uns records, unes anècdotes lligades a aquests plats, i uns sabors que si no fixem es podrien acabar perdent.\nÉs doncs, també, un llibre familiar, d’homenatge i de llegat.’\nJoan Garí reivindica una cuina versàtil tot i la limitació de productes amb la qual és feta.\nI també reivindica un paisatge, el seu, que és el de Borriana, el de la Plana, i més enllà, el de l’horta i, també és clar, el de l’horta de València, que es perd.\n‘Un dels efectes positius de la crisi econòmica és que ha frenat l’especulació i ha permès frenar la destrucció del paisatge tradicional.\nEl llibre també fa una reivindicació dels productes de la terra, una terra que és riquíssima i boníssima.’", "response": "Joan Garí ha publicat \"La memòria del sabor\", on parla de la cuina tradicional pròpia de la Plana de Castelló i les seves vivències amb les quaranta receptes de la cuina de la seva mare que surten al llibre. Assegura que la literatura gastronòmica és un gènere i que és un fons profund d’una memòria que ens conforma.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1203", "instruction": "De qué tracta aquest text?", "context": "La música ha de ser una festa.\nI un concert, l'èxtasi d'una emoció compartida.\nSi a això li afegim consciència, tenim els U2, tal com han demostrat en les dues hores llargues de música sense concessions, a plena suor, que ha durat el concert d'aquest dimarts a l'Estadi Olímpic.\nPrimer des de l'escenari fixat entre el públic, fent possible la proesa que quatre músics puguin multiplicar els acords, el riffs i els cants, agitant tot un recinte de dimensions olímpiques i que sempre soni ple a base d'energia, de talent i de convenciment.\nDeixant clares les cartes, els irlandesos han obert el repertori amb un quartet de cançons amb l'ànima insaciable: Sunday Bloody Sunday, New Year's Day, Bad –que bé ressona el \"we can be heroes just for one day\" que va convertir en proclama David Bowie– i Pride (In the name of Love).\nNi un moment de pausa, mentre queda clar que la música és un vehicle per dir –i per corejar– coses.\nI coses importants.\nEls U2 fan el camí enrere i ocupen l'escenari gegantí.\nEl torn serà, a partir d'ara, per The Joshua Tree, tocat de manera íntegra.\nBogeria total.\nSona el riff de Where the streets have no name i entrem a una nova dimensió de complicitats i entrega total, recíprocament, entre banda i públic, entre devots i idealistes, entre els déus i aquella força que diuen que uneix totes les coses.\nA l'escenari es projecten les imatges del fotògraf holandès Anton Corbijn, de qui la seva icònica fotografia del disc original.\nTrenta anys després, Corbijn ha anat fins a Death Valley i Zabriskie Point, per mostrar-nos les possibilitats que té una pantalla gegantina (61x14 metres) d'alta resolució (8k).\nNingú diria que han passat trenta anys quan sonen I still haven't found what I'm looking for o With or Without you.\nThe Joshua Tree segueix sonant delicat, contundent, afilat i èpic com el primer dia.\nI segueix reflectint com aleshores la passió pels paisatges americans, pels seus mites, per la gent que fa viva la terra i per la literatura que hi floreix, de Whitman a Ginsberg.\nTot seguit, Bullet in the Blue Sky, Running to Stand Still i Red Hill Mining Town, just abans de donar pas a \"la cara B\" del disc, amb In God's Country, Trip Through Your Wires, One Tree Hill, Exit i Mothers of the Disappeared.\nImpacte visual, sonor i amb consciència\nDesprés d'una curta pausa, un llargmetratge de l'artista francès J.R acompanya Miss Syria, la reconvertida Miss Sarajevo que va formar part de l'àlbum Original Soundtracks 1, que el grup va treure amb el pseudònim de Passengers.\nEl film ha estat rodat al camp de refugiats Zaatari a Jordània, que dona llar a un total de 80.000 siris que s'han vist obligats a abandonar el seu país.\nLi segueix la força de Beatiful Day, Elevation i Vertigo, corejades pel públic.\nL'agitació de consciències i les causes justes continuen.\nEn favor de la campanya Poverty In Sexist de l'organització ONE, mentre Ultra Violet (Light My Way), d'Achtung Baby, la gran pantalla projecta una successió d'imatges protagonitzades per dones pioneres al mon, on també hi apareix Lena Dunham o Isabel Coixet.\nOne i Little Things posen la rúbrica a un concert que serà difícil d'oblidar pels 55.000 assistents que han omplert l'Estadi Olímpic.\nNoel Gallagher i les coses de la vida\nAbans dels U2, Noel Gallagher's High Flying Birds han ofert un concert dens i robust, tan com ho foren els darrers discos d'Oasis.\nGallagher, alliberat del pes fanfarrònic del seu propi germà, condensa aquell esperit que queda d'Oasis, però el fa sonar diferent, amb el pas dels anys tatuats, amb certa suficiència, però amb una gran honestedat per l'ofici i per la música.\nAl capdavall, Champagne Supernova, Little by Little o Wonderwall –en versió desangelada– són peces d'una alta enginyeria emocional, i com a tals són recordades, malgrat que ara sonin tan diferents.\nEl cantant de Manchester –que ha actuat vestit amb una samarreta del Barça d'aires vintage-no-t'hi-fixis i sense marca comercial– ha començat amb Everybody's on the run, ha fet sonar en un gran estadi You Know we can't go back i ha acabat amb tirallonga de clàssics de quan el seu grup era el rei del britpop més malcarat.\nEspecialment emotiu ha estat el moment d'interpretar Don't look back in anger, que ha dedicat a Pep Guardiola, just a l'Estadi Olímpic.\nL'any 92, en Noel començava a ser el rei del mambo i en Pep guanyava una medalla d'or.\nPotser per això, vint-i-cinc anys després, calia acabar el concert amb What a life.\nAquestes meravelloses coses de la vida.", "response": "U2 va començar amb un quartet de cançons amb ànima insaciable i va continuar tocant \"The Joshua Tree\" de manera íntegra. Després d'una curta pausa, va ser projectat un llargmetratge de J.R, seguit de cançons corejades pel públic que van continuar amb la temàtica social i de justícia. Van tancar el concert amb \"One\" i \"Little Things\".", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_0", "instruction": "De qué tracta aquest text?", "context": "Un jutge de Montsó (Osca) ha ordenat l’execució provisional d’una sentència, dictada el 2019, que insta la devolució de les 111 obres d’art de la Franja que es troben al Museu Diocesà de Lleida, a les parròquies delbisbat de Barbastre-Montsó.\nEl d’aquestes obres d’art és un llarg litigi que enfronta des de fa més de dues dècades a Aragó i Catalunya i que cal diferenciar del conflicte de les obres de Sixena.\nLa batalla comença el 1995 quan es crea el bisbat de Barbastre-Montsó, inclòs fins llavors dins del bisbat de Lleida.\nLa nova diòcesi inicia un procediment perquè les obres de les parròquies de La Franja que fins llavors es guardaven al museu, tornin al seu lloc d’origen.\nAquesta decisió era esperada per part del museu, ja que el Bisbat de Barbastre-Montsó i la Diputació General d’Aragó (DGA) van presentar el mes de novembre uns escrits al jutjat número 1 de Barbastre per demanar l’execució provisional de la sentència.\nAbans el govern català havia presentat recursos tot esgrimint que la sentència del jutjat de Barbastre “incideix directament” sobre uns béns que estan catalogats com a patrimoni de la Generalitat.\nEls béns procedents de les parròquies van ser entregats espontàniament al Bisbat de Lleida, alguns pels mateixos mossens i altres per persones que els tenien en el seu poder per ser incorporats al Museu.\nLa majoria estaven sense ús, arraconats en magatzems i van ser entregats al Museu entre 1897 i 1917.\nLa col·lecció va ser constituïda pel bisbe Josep Messeguer, fundador l’any 1893 del Museu Diocesà de Lleida, amb el doble objectiu de protegir el patrimoni artístic de la Diòcesi i, alhora, crear una eina docent en el Seminari Conciliar per tal d’educar els futurs rectors.\nL’any 1995, les parròquies de la diòcesi de Lleida situades a la Comunitat Autònoma d’Aragó van ser adcrites a la diòcesi de Barbastre, que va passar a denominar-se Barbastre-Montsó.\nAixò va desencadenar la reclamació, per part de la nova diòcesi, de les obres d’art dipositades a Lleida.\nLa Generalitat va crear el 1999 el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, al qual es van adscriure tots els fons del Museu Diocesà de Lleida, i la col·lecció del Museu es va incloure al Catàleg del Patrimoni Cultural Català, fet que garanteix la integritat de les col·leccions catalogades, les quals no poden ser disgregades sense autorització del Departament de Cultura.\nEl 2005, la Congregació de Bisbes va decretar que es tornessin a la Diòcesi de Barbastre-Montsó els béns reclamats dels quals la diòcesi de Lleida no havia pogut acreditar la titularitat.\nAquest mateix any, el bisbe de Lleida va demanar al Departament de Cultura l’autorització per disgregar la col·lecció i complir el decret de la Congregació de Bisbes.\nEl 2006, la consellera de Cultura, Caterina Mieras, va estimar parcialment la petició del bisbe de Lleida, a canvi que es respectés la unitat i integritat de la col·lecció del Museu de Lleida, i facilitar la creació d’una dualitat museística a l’Aragó i Catalunya que n’estudiés una gestió conjunta.\nEl Parlament de Catalunya va aprovar el 2006 instar la Generalitat a mantenir com a col·lecció inscrita al patrimoni cultural català les obres d’art en litigi, i promoure la gestió conjunta de la col·lecció, encara que fos amb la participació de dues seus museístiques diferents.\nLa ‘Resolució Mieras’ va ser impugnada per la Diputació de Lleida i pel Bisbat de Lleida, però el TSJC la va confirmar.\nEl Bisbat de Barbastre-Montsó i el Govern d’Aragó van posar el 2008 una demanda al Jutjat de Primera Instància de Barbastre perquè s’executés el retorn de diverses peces del Museu de Lleida a les parròquies aragoneses.\nAquest jutjat va sentenciar el 2019 que aquests béns són propietat de les parròquies aragoneses i va condemnar a lliurar-los de forma immediata els bens a aquestes parròquies.", "response": "Un jutge d'Osca ha ordenat la devolució de les 111 obres d'art que es troben al Museu Diocesà de Lleida a les parròquies del bisbat de Barbastre-Montsó. La nova diòcesi va iniciar un procediment el 1995 perquè les obres de les parròquies de La Franja, que fins llavors es guardaven al museu, tornessin al seu lloc d’origen.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2269", "instruction": "De qué tracta aquest text?", "context": "El Campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha organitzat una jornada de debat sobre el futur del nou espai recuperat davant la catedral de Tortosa.\nEl focus se situarà, sobretot, en com caldria integrar en la urbanització de l'espai les espectaculars troballes arqueològiques, que s'han fet en el solar de les antigues cases que tapaven la basílica.\nEl dissabte, 19 de novembre, arqueòlegs, historiadors, arquitectes i representants socials i polítics de Tortosa intercanviaran idees sobre com posar en valor aquest nou \"relat\" per al futur de la ciutat.\nHi haurà diverses conferències i taules rodones durant tot el dia.\nTambé s'exposaran els projectes per a aquest espai que van fer, al 2015, una desena d'estudiants d'arquitectura de l'Escola Tècnica d'Arquitectura de Reus (ETSA) i es podran veure reproduccions en 3D de les restes excavades davant la catedral.\nCom ha apuntat el director del Campus Terres de l'Ebre, Azael Fabregat, les oportunitats i els interrogants que s'obren al nou espai de la façana fluvial a Tortosa requerien un debat serè i acadèmic i de \"component ciutadana\" que la URV ha organitzat per al dissabte, 19 de novembre.\n\"Les coses canvien a una velocitat que no ens dona temps a pair-ho.\nEn pocs mesos, la catedral i les cases de davant ha canviat de panorama molt ràpidament.\nTotes aquelles discussions sobre l'enderrocament ha deixat pas a una altra discussió, amb l'aparició de noves coses, troballes importants\", ha remarcat Fabregat.\n\"La problemàtica ara és que en fem.\nCom ho fem per salvaguardar-les, veure-les i aprofitar l'espai que ha fet que els tortosins descobrim que tenim una catedral\", ha afegit.\nEl director del campus ebrenc ha assenyalat que el discurs d'allò que és la ciutat de Tortosa \"ha canviat\" amb aquest nou espai i amb els tresors que amagava.\nFabregat ha defensat que són moltes les ciutats del món que treuen \"un profit brutal\" de les catedrals i el seus entorns.\n\"Per què no podem imaginar que aquí pugui ser així?\", ha qüestionat.\n\"Tortosa té un passat immens, el present no ho és tant, però per què no podem pensar que podem tenir un futur esplèndid?\", ha apuntat.\nEn la presentació de la jornada també hi ha participat el codirector de les excavacions arqueològiques de solar de la catedral de Tortosa i investigadors del Grup de Recerca GRESEPIA de la URV, Ramon Ferré.\nJuntament amb la investigadora del mateix grup, Laura Bricio, seran els encarregats de repassar les troballes que s'han fet en les dues fases d'excavació de l'espai de la catedral: des de la muralla romana, fins a l'absis d'allò que podria ser el primer complex episcopal de Tortosa.\n\"Repassarem la part més nova i les possibilitats d'investigació que poden donar nous coneixements a diversos nivells\", ha assenyalat Ferré.\nFerré ha repassat les principals troballes dels treballs d'excavació.\nLa primer gran sorpresa va ser trobar més de quaranta metres de la muralla romana de la qual només es tenia constància documental, més enllà d'un petit sector que s'havia localitzat sobta la basílica tortosina, l'any 2001.\nLa descoberta suposa \"un salt qualitat\" en el coneixement t d'aquesta estructura de fortificació de Dertosa i també per al coneixement de l'urbanisme de la Tortosa romana.\nLes altres troballes importants que ha destacat Ferré són el segment de plaça pública que formaria part del complex monumental d'un temple, el podi del qual va trobar-se, l'any 2013, a l'edifici de l'Hospitalitat de Lourdes; el complex de salaons, on se salaven els peixos i es feien salses en època romana, dels quals se'ns coneixen molt pocs a Catalunya, només a Roses i Barcelona; unes llotges de la baixa Edat Mitjana, que encara s'ha de determinar quin ús tenien; i part l'absis d'una basílica visigòtica que podria presidir el primer complex episcopal de Tortosa.\nEn la jornada, la visió sobre la història de la catedral l'aportarà la doctora Victòria Almuni, la vessant arquitectònica Josep Lluis i Ginovart, director de la School of Architecture Barcelona de la UIC i arquitecte de la catedral els últims anys, i Agustí Costa, professor de l'ETSA de la URV, avaluarà les propostes dels seus estudiants sobre com urbanitzar el nou espai davant la catedral de Tortosa.\nHi haurà una visita guiada a les excavacions, a càrrec del seu codirector Jordi Diloli i durant la tarda es farà una taula rodona, moderada pel periodista Oscar Meseguer, en la qual intervindran la regidora d'Urbanisme de Tortosa, Meritxell Roigé; l'historiador tortosí Hilari Muñoz, el president de l'associació Amics dels Castells, Ramon Ruiz; el president de la demarcació de les Terres de l'Ebre del Col·legi d'Arquitectes, Joan Josep Curto; i l'arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura a l'Ebre, Joan Martínez, juntament amb els autors de les xerrades del matí.\nAl vestíbul del Campus Terres de l'Ebre s'instal·larà una exposició amb els projectes dissenyats pels estudiants de l'ETSA i una representació virtual de les excavacions arqueològiques del solar de davant la catedral.", "response": "La URV ha organitzat una jornada de debat per discutir sobre el futur de l'espai recuperat davant la catedral de Tortosa, amb l'enfocament principal en com integrar en la urbanització de l'espai les troballes arqueològiques. A més, es mostraran reproduccions de les restes excavades davant la catedral i s'exposaran els projectes que van fer estudiants d'arquitectura per a aquest espai.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_874", "instruction": "De qué tracta aquest text?", "context": "El president del Parlament, Roger Torrent, ha començat la seva ronda de contactes amb agents socials amb els sindicats i les patronals, per tal d’intentar crear l’espai per la democràcia i la defensa dels drets civils i polítics.\nEn sortir de la seva trobada, els sindicats CCOO i UGT han apel·lat a construir espais de treball comuns entre societat civil i polítics ‘on tothom se senti còmode’ renunciant als ‘unilaterals’ per a poder donar una resposta ‘serena’ a la situació que viu el país.\nAixí ho han explicat el líder de CCOO, Javier Pacheco, i el d’UGT, Camil Ros, en sortir de la trobada que ha donat el tret de sortida a l’intent per construir un front comú social i polític.\nDes de CCOO, Pacheco ha explicat que han compartit amb Torrent el caràcter d”excepcionalitat’ que es viu i han expressat que cal que el president de la cambra ‘lideri espais de treball polítics i socials per fer un marc de construcció de convivència’, on l’objectiu principal sigui recuperar les institucions catalanes i la seva capacitat d’impulsar polítiques públiques.\nEl líder sindical s’han mostrat disposat a ‘col·laborar’ de les iniciatives que Torrent impulsi però ha dit que per construir espais de convivència i transversalitat cal ‘renunciar a espais unilaterals que segreguen les opcions polítiques i socials i separen les capacitats de tothom’.\nRos ha dit que la reunió ha estat positiva i ha expressat la ‘predisposició’ de les organitzacions sindicals de ‘cohesionar’ la pluralitat del país per a donar una resposta ‘clara’ al moment actual.\nHa afegit que al front comú que es creï des del Parlament ha de tenir cabuda ‘pràcticament tothom, hagi votat el que hagi votat’.\nD’altra banda, ha dit que la resposta ha de ser ‘serena’ i ha fet una crida a la mobilització ‘en un marc d’absoluta convivència i respecte’.\nRos ha afegit, però, que també és urgent escollir un govern ‘que governi’ i, tot i reconèixer que aquesta qüestió no s’ha debatut amb Torrent, ha insistit que part de l”anormalitat’ del moment és no tenir govern.\nTambé la patronal s’ha trobat avui amb Torrent.\nEl president de PIMEC, Josep González, ha explicat que ‘d’aquí a uns dies’ es preveu tenir preparat un document per a consensuar-lo de cara a un acte més endavant.\nDurant la reunió al Parlament, PIMEC ha lamentat la ‘judicialització excessiva’ i ha instat el govern espanyol a ‘fer política’ perquè la via judicial ‘No és la solució’.\nEn aquest context, González ha instat a formar govern ‘com més aviat millor’: ‘Un govern factible, potser l’ideal seria nomenar persones que no poden ser president, lamentant-ho molt i desitjant que puguin sortir de la situació necessitem que Catalunya necessita un govern com més aviat millor’.\nA més, també han reclamat al president del Parlament que es busquin solucions per a respondre a la situació política al marge de les vagues.\nEl president de la patronal CECOT, Antoni Abad, ha explicat, en sortir de la reunió amb Torrent, que a la trobada han parlat de col·laborar però ‘sense utilitzar l’expressió front comú’.\n‘El que sí que reclamem és un govern i que tot es produeixi en un calendari molt breu i molt proper’, ha comentat en declaracions a la premsa.\nA més, el líder de CECOT s’ha mostrat satisfet per ‘trobar molta sintonia’ amb Torrent amb el fet que ‘convé més transversalitat, que els partits entenguin de les necessitats del dia a dia dels ciutadans i es prioritzi el positivisme’.\nPer últim, des d’Unió de Pagesos, que ha tancat la ronda de contactes d’aquest dilluns amb Torrent, ha sortit qualificant la trobada de ‘molt positiva’.\nEl seu coordinador nacional, Joan Caball, ha lloat l’intent del president de fer un front comú ‘per a intentar trobar consens per defensar les llibertats i la democràcia en el país’.\n‘S’ha d’intentar preservar que hi hagi llibertat i democràcia, i amb això tota la resta és possible.\nSi no tenim llibertat, difícilment podem tenir principis democràtics i sense això no podem tenir país’, ha sentenciat, tot afegint, també que a la reunió han destacat a Torrent que ‘per a gestionar un país es necessita un govern i que el Parlament actuï com a Parlament’.", "response": "Torrent ha iniciat una ronda de contactes amb agents socials per crear un espai per a la democràcia i la defensa dels drets civils i polítics. CCOO i UGT han apel·lat a construir espais de treball comuns entre societat civil i polítics. La patronal també s'ha reunit amb Torrent i ha instat el govern espanyol a fer política.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2335", "instruction": "De qué tracta aquest text?", "context": "Els Agents Rurals han dut a terme un operatiu especial de lluita contra les pràctiques furtives a la zona de caça controlada de Sort, Soriguera, Rialp i Tornafort, al Pallars Sobirà, que ha permès sorprendre un home presumptament utilitzant gran quantitat d'arts de caça il·legals, concretament llaços no selectius per a la captura de fauna.\nEn el posterior registre al magatzem que freqüentava el presumpte infractor, es van localitzar dues armes d'aire comprimit i quatre armes de foc sense cap tipus de documentació, dues de les quals carregades i preparades per disparar.\nUna és un rifle Màuser com els que es van utilitzar en la Guerra Civil, que en el moment de la inspecció estava carregat amb cinc bales, duia una mira telescòpica, i funcionava perfectament.\nTambé es van trobar més paranys prohibits, cartutxos d'explosius i munició i carregadors de bales prohibits, a més de diversos caps de cabirol.\nEls Agents Rurals van iniciar les indagacions a la zona del Pallars Sobirà fa aproximadament tres anys, quan en una altra operació van denunciar la mateixa persona per la tinença d'arts de caça il·legals i altres pràctiques furtives com ara la utilització d'armes i munició prohibides, fets que van suposar una sanció administrativa per a l'autor.\nLes investigacions d'aquest presumpte delicte contra la fauna s'han dut a terme sota la direcció del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Tremp.\nDesprés de la identificació de la persona investigada que presumptament utilitzava aquests paranys prohibits, es va dur a terme un escorcoll domiciliari del magatzem que freqüentava sota control judicial.\nEntre altres elements, s'hi van localitzar una gran quantitat d'objectes que tenen relació amb els fets i la caça furtiva.\nEs van comissar altres paranys prohibits (caixes trampa, paranys tipus cep i parany tipus ballesta), gran nombre de cartutxos de munició prohibida, tres carregadors de bales prohibits, dues armes d'aire comprimit, i fins a quatre armes de foc, totes sense cap tipus de documentació.\nDues d'aquestes armes estaven carregades i preparades per disparar en el moment de l'escorcoll, una de les quals un rifle Màuser.\nAixí mateix, també es van localitzar diversos cartutxos d'explosius (dinamita), que, juntament amb les armes i municions, han estat lliurats a la Guàrdia Civil.\nA més, s'han comissat diversos caps de cabirol que també hauria pogut capturar furtivament, ja que la persona denunciada no en va poder acreditar la captura legal.\nEls llaços no selectius provoquen molt patiment als animals\nEls Agents Rurals recorden que els llaços no selectius són un mètode de matar animals que es col·loca en zones de pas habitual de fauna amb l'objectiu que hi quedi atrapada, generalment pel coll, i mori en pocs minuts per asfíxia.\nÉs un mètode il·legal perquè no discrimina els animals que moren, ja que hi poden quedat atrapats tant animals salvatges com domèstics, i, fins i tot, espècies altament protegides.\nEl mètode també provoca un gran patiment als animals ja que s'ha pogut comprovar que presumptament ha funcionat amb una gran quantitat de fauna salvatge com ara el senglar i cabirol.\nLa tinença d'aquests tipus de mètodes de captura de fauna constitueix una infracció de la Llei de protecció dels animals i, entre altres, comporta una sanció administrativa.\nL'ús d'aquests mètodes pot ser constitutiu d'un delicte tipificat al Codi Penal, i pot comportar penes que poden anar fins als 2 anys de presó o multes de 8 a 24 mesos i inhabilitació per a la caça de fins a 4 anys.\nEls Agents Rurals porten a terme serveis preventius de furtivisme durant tot l'any per garantir l'aprofitament correcte de les espècies de caça major.\nEls serveis s'intensifiquen en les èpoques en què els animals poden ser més fàcilment abatuts o capturats per furtius, com és l'època de zel.\nEl cos assegura que l'ús de mètodes no autoritzats per a l'eliminació de fauna pot causar danys molt greus a espècies cinegètiques o no, domèstiques o en perill d'extinció.", "response": "Els Agents Rurals han efectuat una operació contra la caça furtiva a la zona de caça controlada de Sort, Soriguera, Rialp i Tornafort al Pallars Sobirà. Han detingut un home amb gran quantitat d'arts de caça il·legals, inclòs llaços no selectius i diverses armes sense documentació. Es van localitzar més paranys, cartutxos d'explosius, munició i carregadors de bales prohibits.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2304", "instruction": "De qué tracta aquest text?", "context": "L'Ajuntament de Bàscara (Alt Empordà) traurà aquest dijous al matí el cadenat de la porta de l'escola del municipi \"per imperatiu legal\".\nAixí ho ha expressat l'equip de govern del municipi a través d'un comunicat, després que el Departament d'Educació enviés un segon requeriment aquest dimarts per reobrir l'escola Joan Reglà.\nL'alcalde del municipi, Narcís Saurina, ha criticat el \"tarannà dictatorial\" d'Educació, ja que \"no ha volgut ni considerar\" la proposta que feia l'equip de govern.\nPer la seva banda, el Departament d'Educació ha recordat a l'alcalde que amb el tancament de l'escola s'ha vulnerat el dret a l'educació.\n(en aquesta peça s'hi afegeix el posicionament del Departament d'Educació)\nEl cadenat que tanca la porta de l'escola Joan Reglà de Bàscara (Alt Empordà) desapareixerà a partir d'aquest dijous a les nou del matí per tal que els professors puguin tornar a obrir el centre.\nAixí ho ha afirmat l'equip de govern de Bàscara a través d'un comunicat especificant que ho fa per \"imperatiu legal\" després que Educació hagi insistit que cal obrir el centre escolar.\nL'alcalde del municipi, Narcís Saurina, ha detallat que han decidit reobrir el centre per \"evitar mals majors\", ja que el Departament d'Educació ja va avançar que prendria les mesures legals que calguessin.\nSaurina ha lamentat que el Departament no hagi \"ni respost\" a les alternatives que el consistori oferia a l'escola.\nL'equip de govern local va oferir la possibilitat de fer classes diversos espais municipals com ara la sala annexa a l'Ajuntament.\nSis dies després de l'oferiment, el Departament d'Educació ha respost amb un nou requeriment a l'Ajuntament de Bàscara perquè obri l'escola.\nSegons el Departament, s'han valorat tots els aspectes tècnics però tenen \"l'obligació de tenir els espais oberts\".\nA més, el director dels serveis territorials a Girona, Martí Fonalleras, durant aquests deu dies \"s'ha vulnerat\" el dret a l'educació, el dret a la preinscripció, la recollida de beques i també s'ha produït un \"segrest de la documentació\", ja que els professors no podien accedir al centre.\nPer la seva banda, Narcís Saurina ha afirmat que Educació \"ha tirat pel dret fent gala del seu tarannà dictatorial\".\nDurant aquests dies, l'alcalde i els regidors han estat en contacte amb diversos interlocutors dels serveis territorials.\nTot i així, les negociacions no han arribat \"a bon port\" i la mostra és l'escrit que ha enviat el Departament a l'Ajuntament sol·licitant la reobertura de l'escola.\n\"No han preguntat ni els metres quadrats ni la ubicació dels espais\", ha afegit l'alcalde.\n\"Per ser el Departament d'Educació, els queda molt per aprendre\", ha reblat.\nDavant d'aquestes acusacions, el director dels serveis territorials a Girona li ha retret que la seva negativa de tancar l'escola amb un cadenat ha portat a \"deu dies de maleducació\" al municipi.\nReunió per trobar espais el curs vinent\nNarcís Saurina ha detallat que d'aquí a deu dies el Departament ha convocat a tots els alcaldes per fer una reunió telemàtica i buscar espais alternatius a les escoles de cara al curs vinent.\nEl possible desdoblament de grups per evitar massificacions obligarà a molts centres a buscar nous espais fora del recinte escolar.\n\"Ens queda el dubte de veure si estaran d'acord amb els espais que oferim a Bàscara\", ha declarat l'alcalde.\nDe fet, Saurina ha avançat que oferiran \"els mateixos\" llocs que proposaven ara per finalitzar el curs 2019-2020.\nNeteja \"a fons\" de l'espai\nDavant de la reobertura del centre aquest dijous al matí, durant el dimecres el consistori ja ha enviat un equip de netejar per desinfectar \"a fons\" tot el centre i també el pavelló.\nL'alcalde ha assegurat que a partir d'ara es posaran d'acord amb l'equip directiu per saber quins espais faran servir i d'aquesta manera es puguin concentrar les neteges.\nDes de l'Ajuntament de Bàscara han anunciat que destinaran dues persones per desinfectar l'equipament.", "response": "L'Ajuntament de Bàscara reobrirà l'escola Joan Reglà després que Educació hagi enviat un segon requeriment. L'alcalde ha criticat el \"tarannà dictatorial\" d'Educació per no considerar les alternatives. L'alcalde ha avançat que oferiran els mateixos espais que proposaven per finalitzar el curs 2019-2020. El Departament ha convocat una reunió per buscar espais alternatius a les escoles de cara al curs vinent.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2224", "instruction": "De qué tracta aquest text?", "context": "L'Ajuntament de Salou, la Generalitat i els representants del sector hoteler i de l'hostaleria han escenificat aquest dijous el seu rebuig al Saloufest.\nEn una roda de premsa conjunta, els diferents sectors han denunciat que l'esdeveniment denigra la imatge de la ciutat i perjudica el model de turisme familiar i esportiu.\nInstitucions i sector turístic esperen que la d'enguany sigui l'última edició que se celebri a Salou i destaquen que, degut a la negativa de diversos municipis a cedir equipaments municipals a l'organització, enguany arribaran uns 2.000 estudiants universitaris britànics menys a la ciutat.\nEn total, seran 7.300 joves enfront dels 9.500 de l'edició passada.\nLa Generalitat ha assegurat que durant l'esdeveniment mantindrà les inspeccions als establiments turístics, principalment per controlar possibles deficiències i casos de sobreocupació.\n\"Desitgem que deixin de venir i que aquest sigui el darrer any del Saloufest\".\nAixí s'ha expressat aquest dijous el regidor i president del Patronat de Turisme de Salou, Benet Presas, a les portes d'una nova edició de la cita.\nEnguany el Saloufest sumarà uns 7.300 estudiants universitaris que s'allotjaran en set establiments hotelers.\nEl consistori ha insistit que no té res a veure amb el Saloufest i que és una iniciativa privada que transmet una imatge \"contrària\" al model turístic eminentment familiar i esportiu que ha consolidat el municipi.\n\"Són tot just un 0,5% del total de turistes que visiten la ciutat i no volem transmetre aquest imatge d'incivisme\", ha afegit Presas.\nDes de l'Associació Hotelera de Salou-Cambrils-la Pineda, el seu president, Eduard Farriol, ha rebutjat que la temporada turística arrenqui amb el ressò mediàtic i la imatge \"denigrant\" del Saloufest.\nEn la mateixa línia s'ha expressat el president de la Federació d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme de Tarragona, David Batalla, qui ha mostrat el seu suport a l'Ajuntament.\nLa Generalitat, per la seva banda, coincideix a destacar que aquest paquet turístic \"malmet\" la imatge de Salou i no és partidària de \"fomentar ni promocionar\" un turisme que \"no és benvingut\", segons ha afirmat la directora dels Serveis Territorials d'Empresa i Coneixement, Carme Mansilla.\nLa representant del Govern ha afirmat que abans, durant i després de l'esdeveniment es realitzen inspeccions en matèria de seguretat industrial, d'ocupació de les habitacions, d'inspecció de treball o de liquidació de la taxa turística, per comprovar que els establiments que participen del programa s'acullin a la normativa.\nSegons Mansilla, hi ha diversos expedients en marxa corresponents a l'any passat.\nEn alguns casos, ha indicat, es van detectar deficiències en instal·lacions frigorífiques o casos de sobreocupació d'habitacions, tot i que de forma més aviat puntual.\nAl seu torn, l'operador ha detallat al Govern les xifres de participants i les seves previsions d'allotjament.\nEl consistori, a més, continuarà vetllant pel compliment de l'ordenança de civisme, especialment per evitar el consum de begudes alcohòliques a la via pública, que se sanciona amb multes de 300 euros.\nSi cal, extremarà els controls amb l'objectiu de minimitzar, també, les molèsties als veïns.\nA més, segons ha avançat el regidor de Turisme, Benet Presas, s'està estudiant incloure la prohibició d'exhibir vestimentes que incloguin elements sexistes, discriminatoris o ofensius, una norma que s'aplicaria als participants al Saloufest i, per extensió, al conjunt de visitants i ciutadans.\nEl consistori i els representants de l'associació hotelera han insistit que no poden impedir que una empresa privada arribi a acords empresarials amb hotels i altres empreses turístiques.\nPresas ha reconegut que el Saloufest afecta negativament a l'arribada de turistes espanyols i mercats com el del turisme escolar.\n\"Hem vist que ens resta més del que ens aporta\", ha apuntat el regidor.\nA més, tant l'Ajuntament com la Generalitat i els empresaris turístics han coincidit a destacar la davallada de participants d'aquesta edició.\nEn concret, seran 2.300 joves menys que al 2015.\nEntre els possibles factors, s'apunta a les dificultats de l'organització per disposar d'equipaments esportius, ja que els ajuntaments de Salou, Reus, Vila-seca i Cambrils s'han negat a cedir-los al Saloufest i els operadors han hagut de recórrer a espais de tipus privat.\nPrecisament, aquest dijous l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, s'ha mostrat també molt contundent: \"No els volem ni veure per Tarragona.\nAquí no seran benvinguts perquè el nostre és un model cultural, gastronòmic, familiar i mediambiental, i tampoc no és el model de turisme de Salou\".\n\"Combatrem amb totes les nostres forces aquest tipus de turisme i la gent que s'aprofita de preus barats i de joves per muntar sidrals i fer negoci\", ha etzibat.\nLa setzena d'edició del Saloufest es repartirà, com és habitual, en tres tongades: 2.000 estudiants del 20 al 24 de març; 3.900 joves britànics del 29 de març al 2 d'abril i, per últim, un últim grup de 1.400 estudiants del 5 al 9 d'abril.", "response": "L'Ajuntament de Salou, la Generalitat i el sector hoteler i de l'hostaleria s'oposen al Saloufest, un esdeveniment que creuen que desmereix la imatge turística de la ciutat. Esperen que aquesta sigui l'última edició, ja que diversos municipis han denegat equipaments a l'organització. El sector turístic afirma que aquest esdeveniment no representa el model turístic familiar i esportiu de la ciutat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2375", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Els grups de JxCat i ERC han acordat no assistir a les comissions parlamentàries que coincideixin amb les declaracions dels acusats durant el judici de l'1-O al Suprem, tal com han confirmat fonts de les dues formacions a l'ACN.\nAixí, mantindran l'activitat dilluns i divendres, i sempre que els encausats no intervinguin al judici.\nLes sessions són, de moment, de dimarts a dijous.\nAl seu torn, fonts consultades de la CUP-CC han manifestat el seu suport a la iniciativa, tot i que els anticapitalistes es desvinculen de cap decisió amb JxCat i ERC.\nSigui com sigui, els cupaires no preveuen assistir tampoc a cap de les comissions previstes per a dijous.\nFonts de JxCat i d'ERC han destacat que no es pot donar \"normalitat\" a l'activitat parlamentària en comissions mentre els membres del \"Govern legítim\" estiguin declarant al Suprem.\nPer això s'ha acordat realitzar aquest \"gest de denúncia\".\nDes dels dos grups subratllen que seria \"molt estrany\" formar part d'una comissió amb tota normalitat mentre estiguin declarant alguns dels exconsellers.\nD'altra banda, un diputat de JxCat i un altre d'ERC sí que aniran a escoltar la intervenció del Síndic de Comptes, i en acabat sortiran de la comissió.\nCUP i CatECP\nAl seu torn, els cupaires apunten que s'han adaptat a la iniciativa de JxCat i ERC, ja que la proposta de la CUP-CC era no desconvocar les comissions, i visualitzar així la \"no normalitat\" de la situació.\nA més, argumenten que els cupaires ja no assisteixen normalment a les comissions de la Sindicatura de Comptes ni a la de la d'Empresa i Coneixement, i preveuen que, finalment, es desconvoquin les sessions de Salut i Exteriors.\nD'altra banda, CatECP ha decidit quedar-se a les comissions però, quan hi hagi compareixences dels encausats al Suprem, els comuns demanaran que no es pugui votar per manca de quòrum, tal com han explicat a l'ACN.\nPer aquest dijous estan convocades -de moment- les comissions de la Sindicatura de Comptes; de Salut (10:00 hores), d'Empresa i Coneixement; i d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (15:00 hores).\nPer a divendres es preveuen les comissions de control de l'actuació de la CCMA; d'Estudi del Treball Autònom (10:00); i una reunió de la ponència conjunta que ha d'elaborar el text de la proposta de reforma del Reglament (15:00).\nEl president del Parlament, Roger Torrent, ja va ajornar aquest dilluns el proper ple de la cambra, que s'havia de celebrar els dies 20 i 21 de febrer.\nLa sessió hauria coincidit amb la jornada de vaga general convocada per sindicats com la Intersindical-CSC, i amb el suport de sectors independentistes que protesten pel judici de l'1-O.\nPer evitar aquest solapament en el calendari, la majoria sobiranista de la Mesa ha proposat l'ajornament i finalment el ple se celebrarà els dies 26 i 27 de febrer.\nDijous, torn de Junqueras\nEl tribunal del judici de l'1-O ha suspès fins aquest dijous a les 10:00 les sessions un cop totes les parts han fet les seves al·legacions en el tràmit de les qüestions prèvies.\nEl tribunal ha de deliberar ara si resol les peticions de les defenses abans de començar amb els interrogatoris o bé ja ho fa en sentència.\nEl president del tribunal, Manuel Marchena, ha emplaçat les parts a aquest dijous al matí previsiblement per començar amb el primer interrogatori, el de l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras, a l'espera del que acabin decidint els magistrats sobre les qüestions prèvies.\nLes dues primeres jornades han servit perquè les defenses (dimarts) i les tres acusacions (dimecres) hagin exposat els seus arguments en el tràmit de les qüestions prèvies.\nA partir d'aquí, el tribunal ha decidit suspendre la sessió.\nLa decisió sobre les qüestions prèvies pot arribar aquest dijous un cop es reprengui la sessió o bé que el tribunal opti per resoldre-les en sentència.\nAlgunes defenses esperen que aquest dijous el tribunal respongui a les qüestions prejudicials i a les peticions relacionades amb proves, i que la resta d'al·legacions plantejades es deixin per a la sentència.\nEn funció de la decisió del tribunal, demà començaran els interrogatoris dels 12 acusats, començant per Junqueras.\nNo està previst que l'exvicepresident respongui les preguntes de l'acusació popular -exercida per Vox-, i ERC no aclareix si respondrà l'interrogatori de la fiscalia.", "response": "JxCat i ERC han acordat no assistir a les comissions parlamentàries durant les declaracions dels acusats en el judici de l'1-O en senyal de protesta. La CUP ha mostrat el seu suport a la iniciativa i tampoc hi assistirà. El president del Parlament ha ajornat el ple per evitar coincidir amb la jornada de vaga general i el suport independentista.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_61", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "L’Hospital Vall d’Hebron ha operat amb èxit el primer as de nen bombolla detectat amb la prova del taló.\nEl sistema sanitari públic de Catalunya va introduir la immunodeficiència combinada greu en el cribratge neonatal el gener del 2017 per avançar-ne la detecció i el trasplantament, garantia d’una major supervivència, que pot passar del 40% al 95%.\nEl febrer de l’any passat, va néixer el Derek, el primer nadó diagnosticat als pocs dies de néixer, i abans dels tres mesos ja havia rebut el trasplantament de sang de cordó umbilical.\nAra, amb 13 mesos, ja està curat i comença a fer vida normal amb previsió de poder anar a escola, per exemple properament.\nDes que aquesta malalta es va incorporar a la prova del taló, s’ha fet a 135.000 nadons.\nEl diagnòstic de la malaltia va arribar només 11 dies després del seu naixement.\nLes mares del Derek ho van viure com a ”sorprenent’, sobretot perquè físicament no tenia cap símptoma que fes visible la immunodeficiència.\nDes d’aleshores, fins després del trasplantament va haver d’estar tancat en una ‘bombolla’ sense poder fer vida normal, una situació que tot just comencen a viure ara.\nAixí ho ha explicat Raquel Colomer, una de les mares, que ha explicat que ‘no pots anar enlloc’ pel risc de contagi de qualsevol virus i bacteri i això limita molt.\nEncara limita més si, com ha explicat l’altra mare, Nerea Hermoso, tens dos fills més, una bessona i un de més gran.\nQuan un dels altres comença a tossir, explica ‘desapareix’ de casa.\nDurant tot aquest temps han evitat fer activitats amb altres nens i portar-lo en espais amb risc: ‘el que pels altres és un refredat, pot ser molt més’, diu la Nerea.\nAra però, amb 13 mesos, el Derek ja està curat.\nAquest dilluns, l’equip de l’Hospital Vall d’Hebron que l’ha tractat ha explicat el procés pel qual ha passat després de ser el primer nadó a qui se li detecta la immunodeficiència combinada greu al néixer, gràcies a haver incorporat aquesta malaltia a les 23 que ja es detectaven fins el 2017 a la prova del taló, el cribratge neonatal.\nLa consellera de Salut, Alba Vergés, ha destacat que el sistema sanitari català públic fos el primer sistema que incorporés aquesta malaltia en un cribratge universal de tot Europa, seguint l’exemple, dels Estats Units.\nLa mesura es va prendre durant el mandat de Toni Comín i per aquest motiu, Vergés ha llegit unes paraules de l’exconseller en què ha destacat tot el procés i la satisfacció de ser pioner que ‘ens enorgullia i ens enorgulleix’, ha recalcat.\nEl cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria, Pere Soler, ha explicat que en dos anys i tres mesos s’han cribrat 135.000 nadons a Catalunya i de moment, en Derek és l’únic cas de nen bombolla.\n13 més han tingut algun altre tipus d’immunodeficiència, unes dades similars a les del sistema americà.\nPer això, Soler ha assegurat estar satisfets amb els resultats ‘globals’.\nSoler ha explicat que tan aviat com el sistema de cribratge detecta un possible cas es contacta amb les famílies i en menys de quinze dies s’ha de visitar a la seva unitat.\n‘Tenir el cribratge positiu no vol dir tenir la malaltia’, ha puntualitzat Soler, però la confirmació és important per aconseguir el diagnòstic el més aviat possible i començar els tractaments amb la màxima celeritat.\nAquest va ser el cas del Derek.\nUn cop es va confirmar que patia la malaltia el Derek va ingressar de seguida a l’Hospital per aconseguir que arribés en ‘les millors condicions possibles’ a la intervenció.\nActualment hi ha tres possibilitats, el trasplantament de medul·la, el trasplantament de sang de cordó umbilical o el trasplantament de sang perifèrica.\nEvitar infeccions és el principal objectiu ja que està comprovat que d’això en varia la supervivència futura.\nEs calcula, segons ha explicat la doctora Cristina Díaz de Heredia, que aquesta supervivència és del 80% en els infants que han patit infeccions però s’han pogut curar, però que no és de més del 50% si la infecció no ha tingut una evolució positiva.\nSi la intervenció es fa abans de la primera infecció, aquesta supervivència s’enfila fins al 95%.\nEn el cas del Derek, l’equip va decidir que el millor tractament era un trasplantament de cordó umbilical, ja que conté un gran nombre de cèl·lules mare que es poden convertir en cèl·lules del sistema immunitari al receptor.\nPer preparar el cos del petit, es va començar amb una quimioteràpia prestrasplantament que afavoreix l’empelt de les cèl·lules i després un tractament immunosupressor que evita altres malalties i el rebuig.\nUn mes després del trasplantament, per via intravenosa, es va poder donar d’alta.\nAra ja comença a fer vida normal.", "response": "L'Hospital Vall d'Hebron ha operat amb èxit el primer nadó bombolla detectat amb la prova del taló. Els trasplantaments de sang de cordó umbilical garanteixen una major supervivència. Des que la malaltia es va incorporar al cribratge neonatal, s'han examinat 135.000 nadons. L'equip que va tractar el Derek ha explicat el procés pel qual ha passat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2090", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Tramposos, fantasmes, una enganyifa i un nou \"brindis al sol\" del PP.\nLa diputada republicana Teresa Jordà no ha estalviat retrets per definir el projecte de pressupostos de l'Estat per al 2017.\nJordà assegura que, de nou, els PGE menystenen les comarques gironines, perquè tornen a convertir en paper mullat les promeses de l'executiu espanyol.\n\"Estan plens de partides que no volen dir res i que, de ben segur, no s'acabaran executant\", ha dit la diputada d'ERC.\nPartides minses per a l'N-II que estiren el greuge que arrossega aquesta infraestructura \"com un xiclet\", inversió inexistent a Rodalies (per exemple, amb l'R3 de Barcelona a Ripoll) o, novament, oblit de l'A-26.\nPer a Teresa Jordà, la resposta d'ERC serà clara: esmena a la totalitat i allau de peticions d'inversió per part del territori.\nPer això, el partit ja ha començat a consultar els municipis de la demarcació, per fer arribar a Madrid \"totes les demandes que considerin oportunes\", subratlla Jordà.\nTeresa Jordà ha analitzat el projecte de PGE per al 2017 envoltada de la resta de diputats i senadors gironins d'ERC al Congrés.\nPer a la cap de llista, novament l'executiu del PP demostra que \"continua fent trampes jugant al solitari\" i omple el document d'inversions \"fantasmes\".\n\"Rajoy mai compleix allò que diu, i a sobre ens presenta uns pressupostos que són una enganyifa\", ha criticat Jordà.\nLa diputada d'ERC assegura que, d'entrada, els PGE per Girona poden \"fer aixecar les celles\", perquè doblen la inversió respecte al 2016 superant els 130 MEUR.\n\"Però quan s'analitzen a fons, queda demostrat que hi ha ben poca cosa per al territori\", hi afegeix.\nTeresa Jordà subratlla que moltes partides \"no volen dir cap cosa\" i que, de ben segur, quedaran en paper mullat.\n\"Allò important dels pressupostos és la liquidació\", afirma, recordant que molta inversió no s'executarà.\nI fent un símil amb la meteorologia i les promeses de Rajoy a la seva visita a Barcelona, Jordà assegura: \"Se'ns va prometre una pluja de milions, que s'han convertit en una tempesta de realitat, amb ràfegues de tramuntana a l'Alt Empordà i pedregada en altres llocs\".\nAmb això, Teresa Jordà ha volgut fer palès el \"menysteniment\" que els PGE fan al territori, amb poca inversió per a l'N-II (sobretot, els trams del nord), la futura A-26 o les línies de Rodalies.\n\"Amb la nacional se'ns fa mofa, perquè allà on s'hi treballa hi ha pràcticament dues màquines sobre terreny; no se'ns dona cap garantia i l'inici d'obres als trams pendents es va estirant com un xiclet\", assegura.\nA més, la diputada critica que no es concreti \"ni un sol euro\" per a línies de Rodalies –\"per exemple, l'R3 fins a Ripoll\", precisa- i que es torni a oblidar l'N-260.\nJordà també avança que, amb uns pressupostos que preveuen entrar en vigor a l'estiu, \"pràcticament no hi haurà temps d'executar res\".\nAllau d'esmenes des del territori\nA partir d'ara, la diputada d'ERC ja avança que es dedicaran a \"diseccionar\" el projecte de PGE, per fer-ne evidents totes les mancances per al territori.\nI que això tindrà una conclusió clara davant Madrid.\nD'entrada, una esmena a la totalitat; però, al seu costat, una altra allau d'esmenes –\"si han de ser milers, ho seran\", precisa Jordà- que tinguin en compte les reclamacions de les comarques gironines.\nPer això, ERC ja ha començat a consultar els municipis de la demarcació, perquè els seus alcaldes els hi facin arribar tot allò que \"considerin oportú\" perquè s'inclogui als PGE.\n\"Reclamarem aquella rotonda o aquella tanca de seguretat que ens demanin\", avança Jordà, fent palesa la voluntat de detall on volen arribar.\nPer últim, ERC confia que aquests siguin els últims pressupostos de l'Estat als quals hauran de presentar esmenes.\n\"Si fos per voluntat nostra, ho serien\", ha conclòs Jordà.", "response": "Teresa Jordà ha qualificat de \"tramposos\" i d'\"enganyifa\" els pressupostos generals de l'Estat, perquè \"menystenen\" les comarques gironines, i ha destacat la manca d'inversions en infraestructures. Segons la diputada, moltes partides dels pressupostos són \"fantasmes\" i no es materialitzaran. Així, ERC presentarà una esmena a la totalitat i moltes esmenes més per recollir les demandes de les comarques gironines.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1410", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "La llei d'universalització de l'assistència sanitària té llum verda per seguir tramitant-se al Parlament.\nTots els grups del ple han rebutjat l’esmena a la totalitat presentada pel PP de Catalunya al projecte de llei.\nEls populars s'han quedat sols i fins i tot C's ha fet cas omís a les peticions de suport que feia el PP al·ludint als acords establerts a escala estatal sobre la reforma del sistema sanitari.\nEl conseller de Salut, Antoni Comín, ha defensat que la norma es necessària per posar a fi, a través del \"màxim rang normatiu\", al decret que el govern espanyol va aprovar el 2012 i que deixava sense cobertura gratuïta les persones immigrants en situació irregular.\nEn la defensa del text, Comín ha recordat que el Govern ja ha establert fins a tres instruccions per tal de pal·liar els efectes d’aquest decret que han permès no deixar d’atendre fins a 130.000 persones des del 2012.\nHa defensat, però, que aquestes instruccions no són suficients i que cal una norma que clarifiqui i garanteixi el dret universal d’accés a la salut.\nAmb la norma, Comín ha defensat que es \"blinda\" l’assistència universal seguint les indicacions internacionals d’organismes com les Nacions Unides.\nEntre d’altres millores, ha explicat que s’elimina el període de carència de tres mesos des que es demostra la situació administrativa per accedir a l’atenció primària i especialitzada i estableix \"l’accés per a tothom des del primer moment en que es demostra la condició de resident\".\nEl PP alerta del creixement del turisme sanitari\nLa diputada del PP de Catalunya Marisa Xandri ha defensat l’esmena a la totalitat del seu grup assegurant que el text \"obre la porta als turistes i els immigrants irregulars a gaudir del sistema sanitari de la mateixa manera que ho fan els catalans i els nouvinguts que sí tenen reconeguda la residència\".\nLa popular ha reclamat que el servei ha de donar accés universal a aquells ciutadans que \"paguen impostos i contribueixen a la caixa de la seguretat social\".\nFer el contrari, ha assegurat que és una \"injustícia social\" i un \"greuge\" cap a la resta de ciutadans.\nPer a la dirigent popular, l’actual sistema sanitari català \"s’escapa de les mans\" i no es pot finançar, motiu pel qual ha criticat que el Govern plantegi la universalització de l’accés.\nHa dit, tot i reconèixer que era \"políticament incorrecte\", que no hi ha cap sistema sanitari \"que pugui incorporar més d’un milió de persones sense ressentir-se\".\nRebuig del posicionament del PP\nDes de la resta de grups s’ha rebutjat aquest posicionament del PP.\nLa diputada del PSC Assumpta Escarp ha considerat que cal permetre la tramitació de la llei també amb la voluntat de millora en alguns aspectes.\nHa situat la necessitat de solucionar les dificultats d’accés d’alguns immigrants que desconeixen que hi tenen dret.\nDes de CSQEP, Marta Ribas ha dit que la normativa hauria d’incloure també altres aspectes com l’exclusió farmacèutica o la inclusió d’un règim sancionador per qui la incompleixi.\nLa CUP ha afegit que cal solucionar aspectes com el fet de lligar l’empadronament a l’accés assegurant que hi ha municipis on es dificulta la incorporació a aquest padró i que encara ara hi ha centres en mans de fundacions sense ànim de lucre que, davant persones sense aquest reconeixement, responen que són un centre privat \"i han cobrat l’atenció a urgències\".\nLa diputada de JxSí Montserrat Candini ha negat que el nou text faciliti una portada d’entrada al turisme sanitari i ha dit que no es pot restringir un dret a tota la ciutadania pel risc que hi hagi qui pugui cometre un frau.\nCandini ha defensat que la salut \"és un dret i no un privilegi\" i ha criticat els plantejaments \"mancats de sensibilitat\" del PP.", "response": "El Parlament ha rebutjat l'esmena a la totalitat del PP a la llei d'universalització de l'assistència sanitària. La llei blinda l'assistència universal i elimina el període de carència de tres mesos per accedir a l'atenció primària i especialitzada. Es garanteix l'accés per a tothom des del primer moment en què es demostra la condició de resident.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1332", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Segons informa el Servei Català de Trànsit, encara està tallada per la neu la via C-28 entre Baqueira i La Peülla, a Naut Aran, entre els quilòmetres 37 i 50 en ambdós sentits de la marxa.\nA la mateixa carretera cal l'ús de cadenes entre els punts quilomètrics 49,45 i 56,70 en ambdós sentits entre La Peülla i Casa Sastrada.\nTambé calen cadenes per circular a la C-142b a l'accés al Pla de Beret i Naut Aran, i a la BV-4031 a la Pobla de Lillet.\nL'SCT alerta, a més, del risc d'accidents per presència de neu i gel a vials com l'N-230, a la Vall d'Aran.\nEn aquest sentit, els vehicles articulats tenen restringit el pas en aquest vial entre Vilaller i Vielha.\nAltres incidències viàries per la neu\nEl Servei Català de Trànsit indica que des de les nou d'aquest diumenge al matí està tallada la calçada de la BV-4024 entre els quilòmetres 17 i 21 en ambdós sentit de la marxa a Guardiola de Berguedà.\nTambé s'ha informat que aquest diumenge al matí s'ha ordenat l'obligació d'emprar cadenes per circular a la N-260 entre Planoles i Urtx, i s'ha restringit la circulació dels vehicles pesats.\nProtecció Civil ha indicat, però, que des del migdia la carretera està neta i sense restriccions.\nA més, s'ha gestionat a través de carreteres de la Generalitat i a petició de l'alcalde de Setcases l'actuació de màquina llevaneus a la GIV-5264 de Camprodon a Setcases perquè la carretera era plena de neu i hi havia molts turismes.\nGruixos de neu\nDurant el diumenge es manté la previsió de nevades a les comarques de la Val d'Aran, Alta Ribagorça i Pallars Sobirà.\nEs podran acumular gruixos superiors als cinc centímetres a partir de la cota 600 metres.\nLes precipitacions seran en forma de neu a totes les cotes.\nA més, per sobre dels 1.100 metres es podran acumular més de 20 centímetres de neu.\nFins ara hi ha hagut acumulació de gruixos de neu de 7 centímetres a Vielha, 16 a Naut Aran i 10 a Lladorre, tots a una altura de 1.000 metres.\nFora de la zona avisada s'han acumulat 10 centímetres a Llívia, a la cota 1.200 m.\nProtecció Civil alerta que, a causa del vent, es pot produi el fenomen conegut com a torb amb l'aixecament de la neu del terreny a causa de les ventades.\nDavant aquest risc, hi ha diverses estacions d'esquí del Pirineu català clausurades temporalment.\nIl·lès per una petita allau a Baqueira-Beret\nEls Bombers de la Generalitat han estat alertats aquest diumenge a les 11.43 hores que s'havia produït una petita allau que ha atrapat una persona a la zona de Baqueira-Beret, a la pista de la Perdiu Blanca.\nL'home, segons han informat des de la central de l'estació, n'ha pogut sortir il·lès.\nEls Pompiers d'Aran havien activat una dotació, però no ha estat necessària la seva actuació.\nL'helicòpter destinat a aquest tipus de rescats no s'ha pogut desplaçar a causa de les condicions meteorològiques.\nEl vent es restringeix a zones de muntanya\nEl Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha actualitzat aquest diumenge al matí els avisos meteorològics, i segons les darreres previsions el vent s'ha d'anar restringint a les comarques del Pirineu, Prepirineu i també l'Empordà, amb cops que encara poden ser molt forts.\nDe cara a dilluns es mantindrà el fort vent en aquestes zones i també podrà afectar el Montseny.\nAlguns cops de vent destacats en aquest episodi, que ha estat especialment intens dissabte, s'han produït a zones de muntanya com Espot, amb 79,2 km/h, Certascan (93,6 km/h), Núria( 93,6 km/h), Lac Redon (97,2 km/h), Boí (100,8 km/h), Saloria (118 km/h).\nAl sud de Catalunya s'han enregistrat cops de 72 km/h a Falset; 86,4 a Benissanet, 81 a Tortosa, 79,2 a Roquetes i 90 al Perelló i pobla de Massaluca.\nA l'extrem nord est s'han registrat ratxes de vent de 100,8 km/h a Portbou.\nL'INUNCAT per mala mar, en prealerta fins dilluns\nProtecció Civil mantindrà fins dilluns el pla INUNCAT en fase de prealerta pel mal estat de la mar a la Costa Brava, on podrien haver onades de més de 2,5 metres.\nTambé es demana extremar la precaució a la costa de La Selva i Maresme.\nPodeu consultar les recomanacions del gencat si heu d'agafar el cotxe en situacions meteorològiques adverses.\n— Meteocat. gencat (@meteocat) December 28, 2014", "response": "Trànsit informa que la C-28 encara està tallada per la neu i que a altres carreteres és necessari portar cadenes per circular. Es poden acumular més de 20 cm de neu per sobre dels 1100 metres. Les estacions d'esquí estan tancades temporalment per risc de torb. També s'ha produït una petita allau a Baqueira-Beret, però la persona atrapada ha sortit il·lesa.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_382", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Benvolgut vice-president Junqueras:\nPau i Bé.\nAmbdós som seguidors d’un home de pau que va pagar cara la seva coherència i que, des de la separació de poders més estricta (‘doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu’; Mc 12,17), no va acceptar mai que es reduís la fe a l’àmbit privat ni que la convertissin en la valedora d’un statu quo injust i violent: ‘He vingut a portar foc a la terra, com voldria ja veure-la cremar!’\n(Lc 12,49).\nM’han dit que no pots –o no podies– anar a missa a la presó, que t’ho prohibeixen –o t’ho prohibien.\nÉs cert?\nPuc dir que m’ha arribat de bona font, altrament em costaria molt de creure-ho i no ho hauria escrit, però m’alegraré molt si tu o algú en nom teu ho podeu desmentir.\nHas celebrat la Pasqua a la presó.\nHas celebrat Sant Jordi a la presó.\nHas celebrat la festa de la Mare de Déu de Montserrat a la presó, en lloc de fer-ho a la basílica, assegut a terra com un més, com et vaig veure una vegada.\nAl monestir, moltes germanes us recordem, als presos polítics catalans, cada dia; durant la Setmana Santa vam ampliar la litúrgia habitual amb una estona de pregària pel país que us tenia particularment presents.\nA vosaltres i a tants empresonats injustament per haver defensat pacíficament els vostres ideals polítics i socials, al nostre país i arreu del món.\nAra llegeixo la impressionant novel·la Istanbul, Istanbul de Burhan Sönmez.\nPassa tota en una presó.\nEn una presó subterrània on es tortura despietadament.\nÉs una situació molt allunyada de la teva, una situació d’horror i de crueltat extrems enmig de la qual l’autor sap fer emergir una humanitat sorprenent i profunda.\nPerquè sap de què parla.\nHo ha viscut.\nMalgrat la injustícia del teu empresonament i l’absurditat de les prohibicions arbitràries, tu no vius una situació de tortura física extrema ni has de témer per la teva vida o la de les persones que estimes.\nEncara que sigui amb injustificables dificultats, pots comunicar-te amb els teus familiars i en reps notícies.\nEt poden dir que t’estimen i tu els ho pots dir, com vas fer en la commovedora carta als teus fills del 7 de desembre passat.\nPerò els qui sí que coneixen l’horror extrem, com Sönmez, ens adverteixen que la nostra solidaritat no pot ser ‘de grau’.\nNo es poden fer rànquings de patiment; no es pot perdre el temps ni la dignitat considerant quin grau de pèrdua de llibertat, quin grau de dolor injustament infligit, és acceptable i quin ens hauria de fer reaccionar.\nEl passat 20 de març, el diari El Matí Digital va publicar un article teu titulat ‘Jaume el just i Pau de Tars’.\nQuan el vas escriure?\nEl vas escriure a la presó?\nParles de la visió de Harold Bloom sobre la rivalitat entre Pau i Jaume i et preguntes amb ell quin dels dos era més proper a Jesús.\nCites la carta de sant Jaume: ‘El jornal que escatimàveu als qui us segaven els camps clama al cel, i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles del Senyor de l’Univers’ (Jm 5,4).\nParles del Jesús dels pobres, del Jesús de les benaurances.\nCites de nou Jaume: ‘No són els rics els que us oprimeixen i us porten als tribunals?’\nCites el profeta Isaïes: ‘El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja els jous de tota mena’ (Is 58,6).\nÉs per això que no et deixen –o no et deixaven– anar a missa?\nBurhan Sönmez clou la novel·la sobre la presó subterrània d’Istanbul amb una cita d’al-Hal·laj.\nAl-Hal·laj va ser un místic sufí que va viure a la Pèrsia dels segles IX i X. Va ser –com tu– un estudiós i un feliç i tendre espòs i pare de família; es va implicar –també com tu– en les lluites polítiques del seu poble.\nCom tu va acabar a la presó i –diferent de tu!– va ser condemnat a mort després de nou anys d’empresonament.\nAl-Hal·laj va escriure: ‘L’infern no és el lloc on patim, és el lloc on ningú sent el nostre patiment.’\nLa iniciativa de VilaWeb de convidar-me a escriure una de les seves ‘Cartes per la llibertat’ m’ha permès de dir-te que el sento, el teu patiment.\nFins ben aviat, en comunió.\nTeresa Forcades", "response": "Carta a Junqueras després de conèixer que li prohibien anar a missa a la presó. Se li recorda que celebra la Pasqua, Sant Jordi i altres festivitats religioses des de la presó, i se li expressa solidaritat com a pres polític injustament empresonat. Es recomana la lectura de la novel·la \"Istanbul, Istanbul\", de Burhan Sönmez, ambientada en una presó subterrània.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_788", "instruction": "Selecciona unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Una emocionada Tilda Switon ha recollit aquest dijous el Gran Premi Honorífic al Festival de cinema de Sitges de mans del director JA Bayona.\nHa començat el seu discurs dient, entre llàgrimes, que aquest guardó significava molt per a ella.\nHa estat el moment en què ha explicat que el seu pare ha mort aquest matí i que ha dubtat en anar a Sitges a recollir aquest premi.\nTot i això, ha dit que ho finalment s’ha decidit recollir-lo “per la fantasia”.\nTilda Switon és una de les protagonistes de ‘Suspiria’, la pel·lícula inaugural de la 51a edició del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.\n“Vull donar les gràcies perquè això significa molt, i us explicaré perquè”, ha dit plorant Swinton després del llarg aplaudiment que ha rebut del públic que ha acudit a la gala inaugural del Festival de Sitges a l’Auditori.\nHa explicat que és un dia molt especial per a ella perquè el seu pare ha mort aquest matí.\nElla estava amb ell a Escòcia com ho ha estat la darrera setmana, en la que el seu pare estava dormint, somiant, ha dit.\nL’actriu ha apuntat que estava asseguda al seu costat preguntant-se en què estaria pensant ell.\nTambé va pensar en la “bonica” invitació del Festival de cinema de Sitges per recollir el Gran Premi Honorífic.\nSwinton es va preguntar: “Puc anar-hi?\nQuè passa si ell encara està aquí?\nI ell se n’ha anat aquest matí, just a temps.\nI jo m’he preguntat: He d’anar a Sitges a acceptar aquest premi?\nI jo he pensat: Sí, perquè és per la fantasia”.\nSwinton ha rebut el premi de mans de Bayona.\nEl director català ha destacat la varietat de personatges que ha interpretat l’actriu i que dona veritat als seus personatges.\n“És l’actriu més camaleònica de la història del cinema”, ha dit Bayona.\nL’actriu Tilda Swinton ha rebut el Gran Premi Honorífic en reconeixement a una trajectòria que “brilla pel seu talent, versatilitat i una predilecció per un cinema atrevit i independent”.\nEntre els títols que Tilda Swinton ha protagonitzat destaquen ‘Orlando’ (Sally Potter, 1992), ‘Adaptation’ (Spike Jonze, 2002), ‘Quemar después de leer’ (Joel i Ethan Coen, 2008), ‘El curioso caso de Benjamin Button’ (David Fincher, 2008), ‘Tenemos que hablar de Kevin’ (Lynne Ramsay, 2011), ‘Sólo los amantes sobreviven’ (Jim Jarmusch, 2013), ‘Rompenieves’ (Bong Joon-ho, 2013), ‘El Gran Hotel Budapest’ (Wes Anderson, 2014), ‘Dr.\nStrange’ (Scott Derrickson, 2016) i ‘Okja’ (Bong Joon-ho, 2017).’Suspiria’Luca Guadagnino, director de l’exitosa ‘Call Me by Your Name’, ha adaptat ‘Suspiria’, el clàssic de Dario Argento de 1977 amb Dakota Johnson i Tilda Swinton com a protagonistes.\nLa pel·lícula inaugural del festival.\nUna jove ballarina arriba a una acadèmia de dansa a Alemanya, però aviat descobrirà que guarda un sinistre secret.\nAquest és l’argument de la pel·lícula de Dario Argento de l’any 77 i també es podria aplicar amb el llargmetratge que signa Guadagnino.\nTot i això, hi ha més diferències que similituds entre les dues pel·lícules, més enllà de la importància en l’estètica i en algunes escenes extremes.\nGuadagnino signa una pel·lícula amb tocs de terror i suspens, gairebé antagònica al drama romàntic de ‘Call Me by Your Name’, que va rebre molts reconeixements.\n‘Suspiria’ 2018 està protagonitzada per Dakota Johnson, Chloë Grace Moretz, Mia Goth i Jessica Harper, que també va participar en el film original d’Argento.\nLa banda sonora ha estat creada per Thom Yorke, líder de la reconeguda banda Radiohead.Àngel Sala Per la seva part, Àngel Sala, director del certamen, ha assenyalat en la gala inaugural que el cinema fantàstic és líder, guanya premis, Oscar i a festivals internacionals.\n“A Catalunya tenim una potència de talent creador de cinema fantàstic”.\nHa demanat als distribuïdors i productors que apostin pel cinema fantàstic a Catalunya.Sala ha dit que aquest és “un moment caòtic amb guerres i desigualtats, però amb la lluita de la gent per millorar i l’any 68 ha de ser un exemple”.\nHo ha dit fent referència que va ser l’any 1968 quan es va estrenar ‘2001: una odissea de l’espai’ de Stanley Kubrick i que és una de les cintes homenatjades en aquesta edició del certamen.", "response": "Tilda Swinton recull el Gran Premi Honorífic del Festival de Sitges. L'actriu ha començat el seu discurs dient que aquest guardó significa molt per a ella i ha acabat revelant que el seu pare ha mort aquest mateix matí. Swinton ha decidit recollir el premi \"per la fantasia\" i ha estat reconeguda per una trajectòria que \"brilla pel seu talent\".", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1717", "instruction": "Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Un home i el seu fill han localitzat amb vida aquest migdia el nen de tres anys desaparegut a Camós, al Pla de l'Estany.\nL'infant –de nom Jordi- va desaparèixer ahir a la tarda mentre jugava amb altres companys prop de la casa rural Can Serrallonga, situada en una zona boscosa d'aquest municipi.\nL'avís el va donar el seu pare a les 17.19 de la tarda i ha estat 20 hores desaparegut.\nL'operatiu, coordinat pel mateix conseller d'Interior en funcions, Jordi Jané, ha mobilitzat fins a cinc-centes persones.\nEl nen ha estat localitzat sa i estalvi cap a dos quarts de dues del migdia a tocar d'un arbre a a font del Mas Ventós, a un quilòmetre i mig de la masia rural.\nUn home i el seu fill, particulars que no participaven en el dispositiu de recerca, han trucat al 112 per notificar que havien localitzat el petit al bosc.\nEl nen es troba bé de salut, tot i que amb una mica de fred després de passar la nit al ras, han informat els Bombers.\nPosteriorment, ha passat un reconeixement rutinari a l'Hospital Doctor Trueta de Girona.\nLa família havia explicat que el nen anava molt abrigat i això ha donat moltes esperances als equips de recerca.\nRecerca amb un mig miler de persones\nAquest matí s'ha reiniciat la recerca amb més d'un centenar de persones, una xifra que ha anat augmentant progressivament fins al mig miler.\nL'operatiu l'han coordinat els Bombers de la Generalitat que hi han aportat 20 dotacions terrestres amb un helicòpter amb un sensor tèrmic, el Grup Caní de Recerca i personal de les unitats subaquàtica i de muntanya del Grup d’Actuacions Especials (GRAE).\nAhir mateix, els submarinistes dels Bombers van submergir-se en una bassa d’uns 1600 metres quadrats de superfície propera a la casa rural on no es va trobar cap rastre del menor.\nTambé s'ha revisat la piscina de la masia rural.\nA l'operatiu també hi han participat els Mossos d'Esquadra amb la unitat de muntanya, de subsòl, d’investigació, de seguretat ciutadana, de recursos operatius i amb un segon helicòpter.\nA més, s'hi han afegit desenes voluntaris i membres de les agrupacions de defensa forestal (ADF).\nPrecisament els Bombers han alertat a mig matí que no eren necessaris més voluntaris però han demanat estar \"amatents\" per possibles relleus –finalment no necessaris-.\nL'alcalde de Camós, Josep Jordi Torrentà, havia assenyalat que es tractava d'una zona molt accidentada, amb un terreny ple de relleu i molt boscosa.\n\"L'únic que puc dir és que s'ha mobilitzat molta gent per buscar-lo, és impressionant el gruix de voluntaris que hi ha\", ha explicat el batlle a primera hora.\nMés de 20 hores de rescat\nFinalment, després de més de 20 hores de recerca, s'ha localitzat el nen desaparegut.\nEls encarregats de trobar-lo han estat un pare i el seu fill –del Mas Ventós- que no participaven en el dispositiu de recerca però que s'han alertat en veure que els seus gossos no paraven de cridar.\nHa estat llavors quan han sortit a l'exterior i han trobat el menut a la font d'aquesta masia que es troba a un quilòmetre i mig de distància de la casa rural Can Serrallonga, on el nen i els seus pares tenien previst passar el Cap d'Any amb quatre parelles més.\nEn total, el grup estava format per deu adults –cinc parelles d'amics- i entre 7 i 8 infants, fills de les diverses parelles, tots ells menors d'edat.\nL'infant que havia desaparegut és el segon fill d'una parella jove de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.\nSegons han informat des d'Interior, en un primer moment, l'infant ha estat reconegut pels serveis mèdics i el seu pare s'ha traslladat fins al lloc on l'han trobat.\n\"És una gran notícia, vull agrair a tots la solidaritat que han mostrat i que hem viscut amb centenars de voluntaris que s'han apropat fins aquí i que ens han ajudat a buscar-lo\", ha subratllat el conseller en funcions, Jordi Jané.\nSegons les primeres hipòtesis que ha donat a conèixer Jané, l'infant s'hauria desorientat i hauria anat caminant en la direcció oposada a la de la masia rural Can Serrallonga.\nTot i el pas de les hores, el fred de la nit i la manca d'aliment, l'infant es trobava en bon estat de salut.\n— UPTrànsit ADFcat (@uptadf) 1 gener, 2016\n— UPTrànsit ADFcat (@uptadf) 1 gener, 2016\n— UPTrànsit ADFcat (@uptadf) 1 gener, 2016", "response": "Un nen desaparegut a Camós mentre jugava prop de la casa rural on passava el Cap d'Any amb la família ha estat trobat amb vida. L'operatiu de recerca ha mobilitzat unes 500 persones. El petit ha estat localitzat a prop d'un arbre a la font del Mas Ventós i es troba bé de salut.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1396", "instruction": "Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El conflicte polític ha tingut \"un impacte limitat i temporal sobre l'economia catalana\", segons el Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC).\nAquesta és una de les conclusions de la nota d'opinió que ha fet públic aquest matí el CEC, amb motiu de la Jornada dels Economistes 2018 i que han presentat aquest dilluns el degà, Anton Gasol, el vicedegà Oriol Amat i el director tècnic de la jornada, Joan Trullén.\nSobre els efectes del procés i el xoc Catalunya-Estat de la tardor passada, el CEC esmenta que la incidència major s'ha notat en alguns indicadors vinculats al turisme, un fet que pot estar també influït pels atemptats de l'agost del 2017.\nGasol ha recordat que l'economia catalana va millor que el seu entorn més immediat, tant l'espanyol com l'europeu.\nLes dades de l'IDESCAT ho corroboren, amb un creixement superior al 3%.\nEl degà del CEC ha destacat que \"el ric teixit empresarial i associatiu del país ha tirat endavant moltes vegades sense l'acompanyament de la política\".\nL'opinió d'avui està en línia amb posicionaments anteriors del Col·legi.\nOriol Amat ha afegit que el que es desconeix és com hagués evolucionat l'economia catalana sense la incertesa política i els atemptats de l'agost.\nDe cara al 2019, ha explicat Amat, hi ha una previsió de creixement de l'economia catalana de l'entorn d'un 2,4, \"una dada que és força positiva\".\nEl trasllat de seus, poc rellevant\nOriol Amat ha destacat l'impacte poc rellevant en l'economia del trasllat de les seus d'empreses fora de Catalunya.\n\"Si s'estudiés en el terreny macroeconòmic, possiblement es parlaria d'una incidència propera a zero\", ha dit.\nMolt més preocupant seria si es tractés d'un trasllat de plantes productives, cosa que no s'ha donat.\nEl potencial industrial, factor clau\nLa solidesa del sector industrial, el salt efectuat en start-ups i una recuperació econòmica evident que es manifesta, però, de manera desigual són els trets més característics del panorama econòmic a Catalunya, segons el Col·legi.\nEl CEC ha destacat la potència del teixit industrial, assenyalant que el sector industrial ha passat en dos anys de tenir un pes del 19,7% del VAB (Valor Afegit Brut) el 2015 al 21,4% el 2017 amb un creixement sostingut, segons dades de l’Idescat.\nL'entitat, però, considera vital avançar en un gran consens pel que fa a estratègia industrial a Catalunya.\nGasol ha destacat el dinamisme de l'economia catalana, més diversificada que en l'anterior cicle expansiu.\nUna dinàmica de creixement que es pot veure enterbolida per un context d'incerteses globals, que tenen en les complicades negociacions del Brexit o les polítiques aranzelàries de l'Administració Trump exemples ben nítids.\nCrisi i desequilibris\nEl CEC subratlla que \"la recuperació econòmica es manifesta de forma desigual entre la població, augmentant els desequilibris econòmics i socials\".\nEl vicedegà Oriol Amat ha subratllat que cal afrontar aquests desequilibris, citant la necessitat de renovació de plantilles en sectors sensibles com els serveis hospitalaris o l'ensenyament.\nAmat ha demanat que es posin els focus en com països com França i Alemanya van respondre a les desigualtats, invertint en recerca i en capítols socials, mentre que a l'estat espanyol es va optar per unes retallades dràstiques.\nLes restriccions pressupostàries en les universitats públiques o la deriva dels centres de transferència tecnològica són altres temes pendents que s'han d'afrontar si es vol assegurar la continuïtat del creixement.\nGasol ha insistit en la urgència de recuperar el pacte social, que s'ha trencat amb la crisi.\nTambé en l'àmbit de la nova economia s'han produït inflexions positives.\nFa cinc anys era difícil ubicar Catalunya i Barcelona al mapa internacional d’start-ups, però s’ha fet un salt molt important i avui Barcelona es situa en la cinquena posició en nombre d’start-ups a Europa, segons dades d’ACCIÓ.\nPerò l'economia catalana no es pot relaxar, i Gasol ha insistit en què \"calen polítiques de mobilitat i d'infraestructura per continuar atraient el talent\".\n\"Ciutat i innovació\"\nLa Jornada dels Economistes d'aquest any té per lema \"Ciutat i innovació\" i es desenvoluparà en les diverses demarcacions del Col·legi.\nA Barcelona serà el 9 de novembre, a Girona el dia 15 i a Lleida el 22 de novembre.\nJoan Trullén, responsable de la Jornada, ha reblat la rellevància de \"la Catalunya de les ciutats\" per explicar el dinamisme i el nivell de competitivitat de l'economia catalana, molt més tractant-se d'un país que no disposa de moltes grans empreses.\nLa perspectiva urbana, segons Trullén, serà també cada cop més fonamental per copsar el pes de la innovació en el creixement econòmic.", "response": "Segons el Col·legi d'Economistes de Catalunya, el conflicte polític no ha afectat de manera significativa l'economia. El degà del Col·legi ha afirmat que l'economia catalana va millor que la dels seus entorns més immediats. El creixement ha estat superior al 3 %. El Col·legi també ha destacat la potència del sector industrial, que ha passat a representar el 21,4 % del VAB.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_392", "instruction": "Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "El vilanoví Marc Rovira ha estat guardonat amb un Premi Capital de la Sardana 2016, en la categoria de Mitjans Audiovisuals.\nDe Rovira s’han destacat els seus treballs fotogràfics de temàtica sardanista publicats de forma continuada en diversos mitjans de comunicació i a les xarxes socials.\nEl guardó l’ha rebut en un acte celebrat al Teatre L’Amistat de Mollerussa, dins de la programació de la capital del Pla d’Urgell com a Capital de la Sardana 2016.\nEls Premis Capital de la Sardana suposen un reconeixement per a persones, entitats i institucions que han desenvolupat una tasca de difusió i defensa de la sardana i la dansa tradicional.\nConsten de 2 tipus de guardons: les Medalles al Mèrit i els Premis Capital de la Sardana.\nMedalles\nAixí, enguany, la Medalla al Mèrit Sardanista és per a Ramon Duran Candaler, per ser cofundador de l’aplec de la sardana de la Bisbal d’Empordà i per la feina realitzada per portar-lo a cap, per haver estat l’impulsor de l’Escola Municipal de Música i Cobla Conrad Saló, per haver estat tresorer i president de l’Agrupació d’Aplecs de les Comarques Gironines i per la seva activitat des del 1985 com a president d’Amics de la Sardana de la Bisbal i Comarca.\nLa Medalla al Mèrit Musical recau en Bernat Castillejo Garnés per la seva tasca com a intèrpret de flabiol i flauta, com a director de les cobles Sabadell i Mediterrània i la Banda de Sabadell, per la seva activitat docent tant al nostre país com a l’estranger, i pels arranjaments per a cobla del repertori de música clàssica.\nLa Medalla al Mèrit de la Dansa Catalana s’atorga a Joan Antoni Ucher Soto per ser cofundador de l’Esbart Comtal, i més endavant del cos de ball de bastons, que esdevindria Bastoners de Barcelona, dels quals n’ostenta la direcció des de la seva creació fins ara i pel seu arxiu de dansa folklòrica catalana, que compta amb balls antics recuperats com ara el ‘Ball del ram i el ventall’ o una versió del ‘Serrallonga’.\nPremis\nPel que fa a la categoria de Premis, els guardonats són, a la categoria a la Dedicació, Dolors Agustí Raduà per haver organitzat durant molts anys l’aplec de Riba-roja d’Ebre i el d’Ascó, per la seva activitat en la difusió de la nostra dansa nacional per les terres de l’Ebre amb cursets i ballades, aconseguint amb això que la sardana sigui estimada com a símbol d’unió del nostre país.\nA la categoria a la Continuïtat, els Amics de la Sardana de Tàrrega, pels seus 75 anys; el Grup de Dansa Vilanova i la Geltrú, pels seus 75 anys; el concurs de Manlleu, pels seus 75 anys; l’Aplec de Lleida, pels seus 50 anys; l’Aplec del Baix Camp, pels seus 50 anys i la cobla la Principal de Tarragona, pels seus 50 anys.\nA la categoria a Mitjans Audiovisuals, a més de Marc Rovira, també han rebut premi la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona per la publicació del doble CD de sardanes d’Enric Morera ‘La dansa dels modernistes’, amb la cessió d’enregistraments històrics del Museu de la Música de Barcelona.\nA la categoria a la Promoció i Difusió es guardona la cobla Marinada i adep.cat per la interpretació i difusió de l’obra d’Apel·les Mestres i Enric Morera ‘La viola d’or’, obra clau del Teatre Líric Català per a cobla, cor, solistes i cos de ball, estrenada a La Garriga l’any 1914.\nTambé el Grup Trias per la nova imatge de les seves capses de galetes amb la representació de la cultura tradicional i popular amb la imatge destacada d’una colla de sardanes.\nUn altre premiat és Òmnium Gironès pel cicle de xerrades sobre la sardana ‘4 mirades sobre la dansa més bella’ celebrades a Girona.\nFinalment rep el guardó igualment l’Associació de Veïns Peramàs-Esmandies de Mataró per les conferències i debats ‘Parlem de sardanes’ que organitzen cada 3 mesos des de fa més de 3 anys.\nEn el mateix acte també s’ha presentat la programació de Figueres 2017 i la proclamació de Montblanc 2018, com a propers Capitals de la Sardana.\nA l’esdeveniment hi ha assistit l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; el director general de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, Lluís Puig; l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip; el regidor de Cultura Popular de l’Ajuntament de Figueres, Quim Felip; el coordinador de Capital de la Sardana, Víctor Sallés; el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Joaquim Rucabado; la presidenta de l’Agrupació Sardanista Mollerussa, Mercè París, i la presidenta del Foment de la Sardana Figueres, Montserrat Mauné, entre d’altres autoritats municipals i personalitats del món de la sardana i la dansa catalana.\nLa celebració també ha permès gaudir d’un concert del nou projecte musical de Jordi Molina, ‘Matèria del temps’.", "response": "Marc Rovira ha estat guardonat amb el Premi Capital de la Sardana 2016 per la seva tasca de difusió de la sardana en mitjans de comunicació i xarxes socials. El guardó l'ha rebut en un acte a Mollerussa i forma part dels Premis Capital de la Sardana, que reconeixen la tasca de qui ha defensat i promogut la sardana.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1223", "instruction": "Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Pablo Iglesias pujarà aquest dimarts al faristol del Congrés dels Diputats amb un objectiu: visibilitzar-se com a cap de l'oposició a través de la moció de censura contra Mariano Rajoy.\nLes possibilitats que la iniciativa prosperi són nul·les, perquè el PSOE s'hi abstindrà i només ERC, Compromís i EH Bildu li faran costat, però Iglesias vol aprofitar la jornada parlamentària per projectar-se com a veritable ariet contra Rajoy.\nEl context, en aquest sentit, li és propici perquè els socialistes encara s'estan curant les ferides internes després de la tria de Pedro Sánchez -que no té escó al Congrés- i perquè fa només vuit mesos que van permetre la investidura de Rajoy com a president amb una abstenció polèmica que els va dividir de forma quasi irreversible.\nEstà previst que el debat l'obri Irene Montero, portaveu de Podem al Congrés, i que després li agafi el relleu Iglesias.\nEl líder del partit lila farà una intervenció llarga, d'aproximadament dues hores, en què bascularà entre dues estratègies: enumerar els motius pels quals un PP en minoria no pot seguir a la Moncloa -amb especial insistència en la proliferació de casos de corrupció- i presentar una alternativa.\nSegons asseguraven ahir fonts de la formació a Europa Press, Podem ha donat instruccions als seus diputats per tal d'evitar qualsevol gest polèmic en la confrontació amb el PP.\nEls populars, com ara la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, han comparat la moció amb un \"circ\", i la idea dels dirigents del partit lila és donar imatge de seriositat.\nMariano Rajoy podrà intervenir en el moment que vulgui, ja sigui per respondre Montero o per obrir foc contra Iglesias.\nEl president del govern espanyol ha donat instruccions als seus ministres per tal que estiguin preparats per respondre en tot moment, però és improbable que ho facin tots.\nRajoy té intenció de presentar-se com a garant de l'estabilitat i presentarà l'acord dels pressupostos -signat amb set partits- com a millor exemple de la \"legislatura del diàleg\", com agrada dir cada divendres al pirtaveu de l'executiu, Íñigo Méndez de Vigo, després de cada consell de ministres.\nEn el fons, l'objectiu d'Iglesias és pràcticament el mateix que va perseguir Felipe González l'any 1980, quan va presentar una moció de censura contra Adolfo Suárez.\nAl cap de dos anys, el dirigent històric del PSOE va guanyar les eleccions amb 202 diputats, un rècord que encara no s'ha superat.\nPodem, tot i la insistència a l'hora de fer el sorpasso als socialistes, s'ha quedat dues vegades a les portes d'aconseguir-lo: Sánchez, tot i la debilitat dels socialistes, els va superar per un estret marge.\nAquesta vegada, José Luis Ábalos, nou portaveu del PSOE al Congrés, haurà de defensar l'abstenció i presentar-se com a alternativa al PP.\nTot al mateix temps.\nReferèndum a l'horitzó\nLa moció de censura és el primer gran debat parlamentari posterior a l'anunci de la data i la pregunta del referèndum de l'1 d'octubre.\nIglesias ha estat l'únic dirigent destacat a nivell estatal que ha defensat el dret a decidir, però el model territorial no serà precisament l'eix central del discurs que farà al Congrés.\nEl món dels \"comuns\" ha intentat atraure l'independentisme al vot favorable en la moció de censura -Xavier Domènech ho va intentar en l'última reunió del Pacte Nacional pel Referèndum-, però no se n'han sortit.\nERC i el PDECat, integrat dins del grup mixt, insistiran en la necessitat de posar les urnes i demanaran als \"comuns\" que se sumin al full de ruta.\nAnticapitalistes, el sector més esquerrà de Podem, fa costat a la consulta unilateral.\nEl debat es produeix en un moment en què el govern espanyol, com sostenia ahir Santamaría, acusa l'independentisme de voler \"provocar\" una reacció agressiva de l'Estat.\nEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, té intenció d'anar al Congrés a defensar el referèndum sense que hi hagi cap votació, però la Moncloa s'hi oposa perquè \"la cambra baixa no és un saló de conferències\".\nEl líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, en discrepa: troba \"positiu\" que Puigdemont s'ofereixi a anar al Congrés a explicar l'1-O encara que no s'emeti cap vot al respecte.\nDe la moció de censura d'aquesta setmana se'n podran extreure unes quantes conclusions, quan acabi.\nLa primera, determinar quin paper ha jugat Iglesias i saber si surt reforçat del debat parlamentari.\nEl segon, veure fins a quin punt el PP planta cara dialèctica davant Podem i escatir el desgast de Rajoy.\nEl tercer, detallar quin és el nou rumb del PSOE després de la victòria de Sánchez.\nI, per últim, avaluar l'impacte de l'anunci de l'1-O en la política espanyola.\nDemà a la tarda ja no hi haurà secrets.", "response": "Iglesias lidera una moció de censura contra Rajoy. La moció té poc suport, ja que només ERC, Compromís i EH Bildu hi votaran a favor i el PSOE s'abstindrà. El principal objectiu de la moció és donar a Iglesias visibilitat com a líder de l'oposició, amb l'esperança de superar el PSOE a llarg termini.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1083", "instruction": "Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Si heu observat la cartellera aquests últims mesos crec que podem arribar tots a la mateixa conclusió: la factoria Disney, en un pla estratègic, ha decidit alimentar-se de la nostra nostàlgia, nodrir les seves butxaques amb els diners que, alegrement, paguem adults emocionalment disfuncionals per recordar les nostres infàncies.\nUna mica allò de cualquier tiempo pasado fue mejor, però en aquest cas amb el món del cinema.\nL'altre dia en Victor Rodrigo feia un bon article on explicava l’estratègia de la companyia americana de recuperar els clàssics per fer-ne remakes d'acció real (més o menys el mateix que a l'original però amb persones de veritat).\nLa pregunta més interessant que es planteja en Victor és si aquestes pel·lícules són realment necessàries o si ens aporten alguna cosa?\nBen col·locades quan arriba un festiu i amb uns cartells de luxe aquestes pelis tenen una capacitat d'atraure'm com si m'haguessin realitzat una lobotomia.\nEl remake del Rei Lleó, una de les estrenes amb més recaptació de la companyia (i de la història del cinema) em va fer plantejar-me que Disney m'estava estafant.\nPerò que ja m'estava bé.\nAixí com en d'altres com La bella i la bèstia o Aladdin varien algunes coses o mostren algun personatge amb alguna diferència, el Rei Lleó és, escena per escena i fotograma per fotograma, igual que l’original.\nI com ho vaig gaudir verge santíssima!\nL'inici de la pel·lícula amb aquell recorregut per tots els animalons mentre sona Circle of life i acaba amb Rafiki aixecant al petit Simba va fer que se m'omplissin els ulls de llàgrimes mentre pensava en el xantatge emocional pel qual estava passant.\nLa creació de tots aquests remakes a més d’una entrada de diners relativament fàcil -tot i que no totes les pel·lícules tenen la mateixa recepció- ens podria mostrar també la greu crisi del departament creatiu, la poca imaginació, poca inventiva i incapacitat per apostar per quelcom diferent.\nSi bé és cert que podríem plantejar-nos això al veure que des de Frozen i Coco no es fa res nou que valgui la pena, crec que la estratègia és ben diferent.\nDiuen que més val boig conegut que savi per conèixer i ha de ser una mica que hauran pensat els directors de màrqueting de la multinacional i així ho hem vist al que han presentat al D23.\nEl D23 és un esdeveniment que es fa cada dos anys on es presenten les novetats de la companyia (Disney, Pixar, Marvel, Lucas Films).\nI és allà on s'han presentat les dues novetats que m'han fet literalment cridar a una pantalla (i aguantar-me les llàgrimes): el retorn de High School Musical i el de Lizzie McGuire.\nHigh School Musical tornarà en forma de sèrie a la nova plataforma de streaming Disney+ 15 anys desprès de la primera pel·lícula.\nAquesta sèrie estarà ambientada en un institut on interpretaran el famós musical, tot com molt enrevessat però com a mínim ja hi ha donat una micona la volta a l'argument.\nEm fa molta gràcia perquè amb la meva amiga Andrea teníem un enamorament malaltís amb el Zac Efron, protagonista de la saga, fins al punt que ella va aconseguir una enganxina de l’actor i se la va posar a l'armari de la seva habitació.\nLizzie McGuire, torna amb la mateixa actriu protagonista, la nostra estimada Hillary Duff que ara representarà els problemes i aventures que tindrà la Lizzie amb 30 anys a la ciutat de Nova York.\nLa pregunta és si, per seguir sent factoria Disney, la nostra amiga s'enfrontarà a problemàtiques per tots els públics o a qüestions reals com tios de més de 30 que es neguen a posar-se el condó.\nHo veurem.\nL'estratègia de màrqueting és renovar productes per la generació dels que érem nens a finals dels 90 i principis dels 2000.\nÉs donar-nos el mateix sí, però diferent.\nÉs assegurar-se que una generació de nous adults els donem els pocs dinerets que tenim per seguir sentint-nos infants.\nÉs oferir-nos el fang per on ens rebolcarem durant hores.\nNo tinc un pis de propietat i vaig justa per pagar el lloguer, però a Disney+ torna la Hillary Duff.\nUn shut up and take my money en tota regla vaja.\nA la pel·lícula Midnight in Paris deixen anar una frase preciosa que resumiria molt bé la frustració que em genera tot plegat: la nostàlgia és negació, negació del dolorós present (Nostalgia is denial – denial of the painful present).\nViure en la nostàlgia fa difícil avançar.\nViure en la nostàlgia és com seguir anant al llit amb el teu ex quan saps perfectament que si no va funcionar no funcionarà ara, però ei, la bona estona que passes, això no t'ho treu ningú.", "response": "Disney ha decidit recuperar els clàssics per fer remakes d'acció real. Tot i que és una entrada fàcil de diners, també pot mostrar una greu crisi del departament creatiu i una manca d'inventiva. El retorn de High School Musical i Lizzie McGuire ha emocionat molts fans, però la pregunta és si aquestes noves versions aporten realment quelcom diferent.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_433", "instruction": "Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "Un centenar d’escriptors, llibreteres, editors i traductors de totes les edats ha empaperat aquest vespre el centre de Barcelona i de València amb versos i frases literàries d’altres escriptors.\nUna acció amb la qual protestaven contra la intervenció dels comptes de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i en defensa d’aquesta entitat.\nLa convocatòria l’ha feta l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) en una junta extraordinària i ha tingut una resposta multitudinària.\nEn poc més de mitja hora, els convocats han enganxat més de dos-cents pasquins i se n’han hagut de fer de nous.\nL’acció s’ha repetit arreu dels Països Catalans amb encartellades semblants d’escriptors a Menorca, Eivissa i València, per exemple.\nLa intervenció dels comptes de la ILC s’esperava des del moment que el govern espanyol l’havia inclosa en la llista dels 300 organismes sotmesos a ‘vigilància especial’.\nAixò havia complicat moltíssim els tràmits burocràtics, ja que cada pagament s’havia de fer amb una declaració responsable de no incórrer en cap delicte.\n‘Al matí ja ens havien tallat l’aixeta dels comptes i les reserves de diners que teníem per a fer les activitats ordinàries del tercer trimestre han quedat blocades’, ha explicat la directora de la ILC, Laura Borràs.\nAixò fa que les nòmines dels treballadors no perillin, però sí les aportacions al Festival de Poesia de Sant Cugat, el seminari de traducció de poesia de Farrera o el concert de l’Horiginal i també la celebració dels vuitanta anys de la institució.\n‘Mirarem de salvar el que puguem i com puguem, però ara no podem pagar res.\nÉs cert que molts dels participants ens han dit que no ens preocupem, que ja ho cobraran quan es pugui, però el que pretenen és paralitzar la realització d’activitats culturals a Catalunya’, ha denunciat Borràs.\nA l’Ateneu Barcelonès, punt de la convocatòria, els ànims d’indignació es mesclaven amb una certa emoció festiva pel retrobament d’amics i coneguts que feia temps que no es veien.\nMentre el porter que controlava els accessos estava desbordat, una corrua de lletraferits omplia galledes per preparar la cola per a enganxar els cartells.\nEntre els qui donaven instruccions, hi havia veterans com Joan Rendé i el degà de la ILC, Francesc Parcerisas, dos homes que duen a l’esquena moltes encartellades.\nLa presidenta de l’AELC, Bel Olid, ha explicat: ‘La junta s’ha mobilitzat molt ràpidament perquè pensàvem que havíem de fer alguna cosa per la Institució, una entitat creada durant la guerra a instàncies dels escriptors.\nPerò a més a més era l’hora d’afegir-nos organitzadament al moviment popular en defensa de la llibertat d’expressió i dels drets civils amb una acció col·lectiva i no violenta, com totes les que s’han fet fins ara.’\nEntre els textos seleccionats per a l’encartellada, hi ha autors de tots els Països Catalans i de totes les èpoques ‘amb una barreja de missatges que van des del més literal en defensa dels drets fins als més poètics’.\nOlid ha dit que estava convençuda que els escriptors respondrien, però que estava ‘molt contenta de veure aquesta barreja de totes les edats’.\nEl sector cultural no solament s’ha manifestat amb aquesta acció i amb la signatura de nombrosos manifestos que es presentaran els dies vinents demanant de votar en el referèndum, sinó que els escriptors també es van movent en el marc de la diplomàcia cultural.\nEspasa explica: ‘Trobo que aquesta protesta, omplint de paraules d’escriptors una ciutat que és una ciutat literària és tot un encert, la millor manera que tenim de protestar és omplir-ho tot de paraules’.\nJust abans de començar a enganxar poesia per les parets de la ciutat, tots plegats s’han fet una fotografia de família al pati de carrosses de l’Ateneu.\nQui més qui menys tenia ganes de començar la feina ‘i el camí cap a la sedició’.\nEntre els presents hi havia des de sèniors com Enric Casasses fins a jovençans com Sebastià Portell, en una convocatòria totalment transversal.\nI és clar, entre els manifestants, gent amb memòria del present, com Àlex Broch, un dels màxims estudiosos de la nostra literatura: ‘El neofranquisme s’ha tret la careta després d’una fase de democràcia formal.’\nTambé ha dit que la reacció d’avui havia estat molt bonica i que des del punt de vista espanyol el gran fracàs era no haver acceptat l’estatut del 2006.\n‘Quan Pedrolo deia que era independentista era l’únic que coneixíem que ho deia.\nAra en coneixem una gernació.’\n( També us pot interessar Set-cents escriptors signen un manifest a favor del referèndum)\nImatges de l’acció a València:", "response": "Centenars d'escriptors, llibreters, editors i traductors de totes les edats han realitzat una acció de protesta enganxant versos i frases literàries en parets del centre de Barcelona i València L'objectiu és defensar la Institució de les Lletres Catalanes, després que el govern espanyol hagi inclòs la institució en una llista de 300 organismes sotmesos a \"vigilància especial\".", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2799", "instruction": "Selecciona'm unes oracions del text original que continguin la informació més rellevant.", "context": "La nova Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron ja ha atès un miler de pacients durant el seu primer any de funcionament.\nSegons un comunicat del centre hospitalari enviat aquest dijous, el nou servei ha permès reduir un 23% les complicacions mèdiques, com la febre o la pneumònia, respecte al 2014.\nA més, la mortalitat dels pacients també s'ha reduït de forma important, ha passat del 16% al 3,5%.\nSegons dades de la Vall d'Hebron, el 16% dels afectats tractats en aquesta nova unitat havien patit un Ictus hemorràgic i el 84% un ictus isquèmic.\nL'accident cerebrovascular és la segona causa principal de mort a l'estat espanyol i la causa més freqüent de discapacitat en adults al món.\nLa nova Unitat d'Ictus, dirigida pel doctor Carlos Molina, compta amb un equip format per vuit neuròlegs vasculars, tres neurointervencionistes, dues infermeres d'ictus per torn, rehabilitadors i auxiliars d'infermeria.\nTots ells treballen de forma estreta amb professionals d'altres especialitats com ara\nneuroradiologia, cardiologia, neurocirurgia i rehabilitació.\nGràcies a aquesta tasca, s'ha aconseguit que en un 80% dels casos només passin dotze hores entre l'arribada i l'ingrés dels pacients, assolint el diagnòstic dels malalts en 48 hores en el 80% dels casos i reduint l'estada mitjana a menys de 2,9 dies, tot i rebre casos d'alta complexitat.\n62% dels pacients tenen total independència 3 mesos després de deixar l'hospital\nEn un comunicat, Molina ha subratllat que la nova Unitat fa el pas per l'Hospital \"més fàcil per als pacients i les seves famílies\".\nJa que, el fet de poder seguir totes les passes del tractament, des del diagnòstic a la rehabilitació, al mateix lloc estalvia trasllats i optimitza la tasca dels professionals.\nD'aquesta manera, un 40% dels pacients ingressats durant el 2015 poden tornar a casa seva un cop reben l'alta, i un 62% tenen total independència en la seva vida diària 3 mesos després de deixar l'hospital, un 17% més que el 2014.\nLa nova Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron disposa d'un llit amb un sistema de monitoratge i telemedicina que permet controlar les 24 hores del dia l'estat dels pacients amb ictus agut.\nEn total, la unitat té nou llits amb sistemes de monitoratge hemodinàmic continu, amb els quals\nl'equip multidisciplinari que hi treballa pot controlar minut a minut l'evolució de les persones ingressades.\nA més, dos d'aquests llits són d'hemodinàmica cerebral i clínica per a accidents isquèmics transitoris, que permeten fer l'avaluació i diagnòstic dels malalts en menys de 24 hores.\nD'altra banda, el servei garanteix sempre la disponibilitat d'una plaça per atendre urgències.\nL'altra gran novetat que incorporen aquestes instal·lacions, situades a la segona planta de l'Àrea General de l'Hospital, on ocupen 294 metres (139 metres quadrats més que les anteriors), és el nou gimnàs per a la rehabilitació precoç, que se suma a la resta de l'equipament pioner a disposició de l'equip mèdic que hi treballa, com ara un gabinet d'ecografia Doppler, un d'ecocardiografia i una sala de neurointervencionisme vascular.\nA més, disposen de tecnologies que avaluen el flux cerebral dels malalts de forma no invasiva a la capçalera dels pacients, una informació que es controla en tot moment de forma centralitzadai que permet saber constantment quin és l'estat de la seva circulació cerebral.\nLes habitacions d'hospitalització han estat dissenyades per cobrir les necessitats dels malalts amb ictus amb mobilitat limitada i que necessiten ser transferits.\nReferent per a tot Catalunya\nLa Unitat d'Ictus i Hemodinàmica Cerebral de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron té com a missió fonamental proporcionar una cura integral i d'excel·lència a pacients amb ictus, promoure la innovació i la millora contínua de la qualitat assistencial, que és, conjuntament amb la docència, la investigació i la gestió clínica el pilar fonamental de la seva activitat.\nPer aquest motiu, és referent per a les zones d'Osona i del Vallès Oriental, i forma part del programa Xarxa Teleictus 2.0.\nAixò la situa com a referent per a tot Catalunya juntament amb els hospitals Germans Trias i Pujol i Bellvitge.\nSegona causa principal de mort a l'Estat\nL'ictus o accident cerebrovascular és la segona causa principal de mort a l'estat espanyol i la causa més freqüent de discapacitat en adults al món.\nLa majoria dels ictus són provocats per coàguls de sang que bloquegen un vas sanguini del cervell i no permeten el flux de sang.", "response": "La nova Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron ha atès un miler de pacients durant el seu primer any de funcionament, reduint un 23 % les complicacions mèdiques i disminuint la mortalitat dels pacients. Disposa de nou llits amb sistemes de monitoratge hemodinàmic continu i tecnologies que avaluen el flux cerebral dels pacients de forma no invasiva.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_349", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "La fiscalia belga, en el document en què demana que resti sense efecte l’euroordre d’extradició de Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret, ha desplegat tot d’arguments que posen en evidència la manca de professionalitat del jutge Llarena.\nÉs pot comprovar en el document (traduït també a l’espanyol) que ha publicat en exclusiva VilaWeb amb els arguments de la fiscalia belga.\nEl text qüestiona els procediments del jutge, parla obertament d’irregularitats i diu que Llarena va retirar la primera euroordre, que havia dictat Carmen Lamela, perquè no veia pas clar d’aconseguir l’extradició.\nUna desautorització contundent que topa amb els arguments que va adduir Llarena aleshores i que perjudica l’estratègia judicial espanyola contra l’independentisme.\nDiu la fiscalia belga que perquè una euroordre pugui reeixir cal que hi hagi una ordre de detenció prèvia dins l’estat que reclama l’extradició.\nHo estableix la jurisprudència del Tribunal de Luxemburg, arran del cas Bob-Dogi.\nAquest és el nom d’un romanès que va envestir i ferir greument un ciutadà hongarès el 2013.\nHongria en va demanar l’extradició, i per això va activar una euroordre de detenció contra ell, però com que no havia emès abans una ordre de detenció nacional, van acabar denegant-la.\nEn aquest cas, en l’euroordre emesa per Pablo Llarena el 23 de març, no hi havia aquesta ordre de detenció prèvia dins l’estat espanyol.\nEn canvi, la fiscalia diu que es troba amb ‘un extracte molt breu de la interlocutòria de processament’, però no amb una ordre de detenció.\nI això, diu la fiscalia, no té valor per a l’ordre europea de detenció.\nLa fiscalia diu que ja va demanar-li un aclariment, a Llarena: més informació per a saber quina era la base sobre la qual fonamentava la seva ordre de detenció europea emesa el 23 de març.\nI, efectivament, van rebre’n resposta.\nPerò la fiscalia es va trobar que en la resposta Llarena deia que la base era l’ordre de detenció estatal que havia fet el 3 de novembre del 2017 la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela, que és qui va començar a instruir la causa contra els dirigents independentistes.\nDiu la fiscalia que sobre aquella base (Lamela sí que va fer els passos que calia) la jutgessa va emetre una ordre de detenció europea.\nAquella euroordre la fiscalia belga la va tirar endavant, però quan Llarena va assumir la causa va decidir de retirar-la.\nI li recorda que la va retirar perquè no veia clar d’aconseguir el lliurament del president i els consellers.\nTot seguit, el fiscal diu que si l’ordre de detenció emesa per Lamela (que Llarena va respondre que era la base de la seva euroordre del 23 de març passat) relata uns fets i unes qualificacions penals, haurien de ser els mateixos en l’euroordre emesa per Pablo Llarena.\nPerò resulta que no.\n‘La descripció dels fets és parcialment similar, però també parcialment diferent; s’hi han afegit descripcions de fet (especialment, l’agressió a agents de la policia) i les qualificacions penals que ara se sustenten són diferents’, escriu la fiscalia.\nArran d’aquesta incongruència, la fiscalia diu que encara va insistir a Llarena a demanar més informació per a poder-se aclarir.\nI van rebre una nova resposta de Llarena, el 17 d’abril.\nEn aquella carta, Llarena comet un error, que la fiscalia posa de manifest dues vegades en un escrit de cinc fulls: en comptes d’escriure la data del 21 de març del 2018 (el de la interlocutòria de processament), va escriure 21 de novembre del 2018, és a dir, d’ací a mig any.\n‘Sembla que és un error material’, observa la fiscalia.\nEl cas és que en el nou escrit enviat a la fiscalia belga, el jutge Llarena canvia d’opinió i diu que no, que la base de l’euroordre és la interlocutòria de processament.\nDel 21 de març.\nPerò la fiscalia observa que el processament manté les ordres de detenció inicials de la jutgessa Carmen Lamela del 3 de novembre i que no les modifica.\nO l’una cosa o l’altra.\nLa fiscalia expressa que en aquest escrit que no s’aclareix amb Llarena.\nDesprés d’haver fet totes aquestes giragonses pels documents de Llarena, la fiscalia conclou que, efectivament, no hi ha cap ordre de detenció dins l’estat espanyol que fonamenti l’ordre de detenció europea.\nI demana al tribunal belga que ‘declari irregular l’ordre de detenció europea del 23 de març del 2018.’\nTot un cop contra Llarena i contra la justícia espanyola.\nAcí podeu llegir el document íntegre:", "response": "La Fiscalia belga ha demanat que es retiri l'euroordre d'extradició per a Puig, Comín i Serret, argumentant la manca de professionalitat del jutge Llarena en la seva instrucció. Ha posat en dubte els procediments del jutge, ha denunciat irregularitats i la retirada de la primera euroordre dictada per Lamela, la qual cosa posa en perill l'estratègia judicial espanyola contra l'independentisme.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2614", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "L'Ajuntament de Sitges confia esquivar el veto de l'estat espanyol amb la nova fórmula adoptada aquesta tardor per consultar als veïns del nucli de leL'Ajuntament de Sitges confia esquivar el veto de l'estat espanyol amb la nova fórmula adoptada aquesta tardor per consultar als veïns del nucli de les Botigues si volen seguir pertanyent al municipi o bé si prefereixen annexar-se a Castelldefels.\nSi al maig plantejava un sondeig en base a la Llei de consultes no referendàries del Parlament i la proposta va ser prohibida per l'estat, ara el consistori defensa que ha convocat un \"procés participatiu\" seguint la normativa municipal.\n\"Com que és un procés participatiu, no existeix cap decret de convocatòria ni declaració del Ple municipal, que són els passos que caldria fer si això fos una consulta no referendària\", ha detallat l'alcalde Miquel Forns, recordant que aquest mes de novembre els veïns votaran a través d'un sistema electrònic amb inscripció prèvia.\nEl govern municipal ha detallat aquest dimecres que la delegació del govern espanyol va prohibir la consulta del mes de maig argumentant que, en lloc de la Llei de consultes no referendàries, el sondeig s'havia de regir per la llei estatal de bases locals –estava en vigor l'aplicació de l'article 155 de la Constitució-.\nPer aquest motiu, era indispensable una autorització del Consell de Ministres.\nAra, tot i que ja s'ha aixecat la intervenció de la Generalitat, l'Ajuntament de Sitges prefereix esquivar impediments similars i ha optat per re formular la consulta sobre la segregació del nucli de les Botigues a través d'un procés participatiu, \"que no necessitarà cap autorització\".\nL'Ajuntament ha assegurat que el canvi rau sobretot en una qüestió \"tècnica\", garantint que a efectes pràctics es mantenen els mateixos paràmetres anunciats per a la consulta fallida del mes de maig.\nD'aquesta manera, estaran cridats a votar els 1.858 veïns del nucli les Botigues de Sitges majors de 16 anys, els quals hauran de respondre la pregunta \"Esteu d'acord que el nucli de les Botigues se segregui del municipi de Sitges i es proposi la seva annexió al municipi de Castelldefels?\".\nTambé es manté que la participació haurà de ser d'un mínim del 35% per tal que l'Ajuntament de Sitges consideri el resultat com a \"vàlid\", si bé el govern ha recordat que el sondeig no és vinculant.\nAixí, en el cas que els veïns votin majoritàriament a favor d'annexar les Botigues de Sitges al terme municipal de Castelldefels, caldrà que els plens dels dos ajuntaments aprovin les resolucions per acordar el canvi i finalment també caldrà l'aval del Parlament.\nL'alcaldessa de Castelldefels, però, ja va apuntar en una entrevista a l'ACN que abans de dur el debat al Ple estudiaria la convocatòria d'una consulta entre els seus veïns.\nVotació electrònica a partir del 5 de novembre\nDe cara a la votació, com ja es va anunciar aquest passat mes de juliol, el nou sondeig innova en el format: desapareixen les urnes i els vots es recolliran de forma electrònica.\nA partir del 5 de novembre, els veïns amb dret a participar es podran registrar a través del portal web wwww.sitges.cat/lesbotiguesparticipa i obtindran un codi que els permetrà exercir el seu vot de forma telemàtica.\nEl mateix sistema s'instal•larà en unes tauletes ubicades a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de les Botigues els dies 9 i 10 de novembre, per facilitar el vot presencial els dos últims dies del procés participatiu.\nLa previsió és conèixer el resultat el dia 10 a la nit.\nPendents del recurs judicial de l'estat espanyol\nD'altra banda, el govern de Sitges continua pendent del procés judicial iniciat per l'estat espanyol el passat mes de juny, quan va presentar un recurs contenciós administratiu contra la consulta convocada al maig, malgrat aquesta no s'havia arribat a celebrar.\nL'alcalde Miquel Forns ha explicat que l'Ajuntament ha demanat \"dues i tres vegades\" una reunió amb la Delegació del Govern espanyol a Catalunya per demanar la retirada de la denúncia \"perquè la consulta no es va celebrar i perquè, a més, existeix un decret de suspensió\".\nAmb tot, Forns ha apuntat que la delegació els emplaça al pronunciament de l'advocacia de l'estat.\n\"D'això ja en fa quatre mesos i no hi ha manera que en puguem parlar\", ha lamentat, defensant el procés participatiu alternatiu \"per complir amb el compromís polític municipal\".", "response": "L'Ajuntament de Sitges vol evitar el veto de l'estat espanyol amb la nova fórmula per consultar als veïns del nucli de les Botigues si volen continuar pertanyent al municipi o si prefereixen annexar-se a Castelldefels. Es votarà a través d'un sistema electrònic amb inscripció prèvia i la participació haurà de ser d'un mínim del 35 %.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_767", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "Qualsevol nació democràtica del món que, a final dels anys seixanta, fes unes eleccions legislatives o presidencials podia esperar que votés vora el 77% de la població.\nAvui dia, en canvi, pot esperar, de mitjana, un 67% de participació, un descens tant problemàtic com desconcertant.\nTots els estudis demostren que una participació baixa és dolenta per a la democràcia.\nPerquè sol voler dir que els ciutadans desafavorits socioeconòmicament voten menys i, com a conseqüència, les polítiques públiques beneficien els rics.\nEls polítics se senten menys sotmesos a l’escrutini públic i fan cas omís de les necessitats de la gent.\nEn compte de formular polítiques públiques generals al servei de la societat, poden dirigir més fàcilment els beneficis als seus partidaris.\nA més, el descens de deu punts de mitjana ha estat en un context que hauria pogut afavorir un creixement de la participació electoral.\nEl nivell educatiu ha augmentat d’ençà dels anys seixanta, per exemple, i els resultats de les eleccions s’han ajustat, cosa que, en principi, hauria de mobilitzar més els electors.\nEstudiosos i experts han fet diverses hipòtesis per explicar aquest descens.\nAlguns pensen que la insatisfacció política ha crescut i ha allunyat la gent.\nUns altres esmenten la globalització econòmica i suggereixen que, si els governs tenen menys poder, hi ha menys en joc a les eleccions i la gent no hi veu sentit a participar-hi.\nHem posat a prova totes aquestes hipòtesis en l’estudi transnacional més ampli sobre la participació electoral fet fins ara, i ens hem basat en 1.421 eleccions nacionals i 314.071 observacions individuals de sondatges postelectorals d’alta qualitat.\nLa nostra anàlisi estatística no ha trobat dades per a donar suport a la major part de les explicacions populars sobre el fenomen.\nEn canvi, hem identificat dues causes principals.\nLa primera és un canvi generacional arran del desenvolupament econòmic.\nEls que han nascut en societats més riques desenvolupen valors menys propicis a la participació.\nQuan els països arriben a un cert nivell de riquesa econòmica, les noves generacions es tornen menys deferents amb les autoritats i menys propenses a considerar que el vot sigui un deure cívic.\nVan a les urnes amb menys freqüència que no els de més edat, que van ser socialitzats en etapes anteriors de desenvolupament econòmic.\nEl procés mecànic de reemplaçament generacional, pel qual la quota de les noves generacions en l’electorat creix a mesura que les més antigues es van morint, explica el 56% de la davallada de votants.\nQuan els països arriben a un cert nivell de riquesa econòmica, les noves generacions es tornen menys deferents amb les autoritats i menys propenses a considerar que el vot sigui un deure cívic\nL’altra causa principal, responsable del 21% del descens, és el creixement del nombre d’institucions electorals.\nQuan les eleccions són més freqüents, el cansament dels votants s’instal·la i l’interès de participar-hi baixa.\nA Europa, el nombre d’institucions electives ha crescut d’un 34% d’ençà dels anys seixanta.\nAixò és a causa de la integració europea i la descentralització dels estats, l’ús freqüent de la democràcia directa i les reformes institucionals, com també la introducció de presidents elegits directament.\nSi es demana als electors que votin gairebé dues vegades l’any, alguns es cansen i no hi van.\nQuan les eleccions són més freqüents, el cansament dels votants s’instal·la i l’interès de participar-hi baixa\nLa naturalesa generacional de la qüestió suggereix que la participació pot continuar baixant.\nPerò no és pas inevitable.\nTot i que les noves generacions voten de mitjana menys que no les més grans, es mobilitzen en contexts especialment polaritzats en què sembla haver-hi molt en joc.\nPer exemple, aquestes darreres eleccions presidencials als Estats Units, el novembre del 2020, en què Donald Trump cercava la reelecció, van registrar la participació més gran als Estats Units en cent vint anys.\nLa importància creixent de les qüestions culturals i ambientals, que preocupen profundament les noves generacions, també podria compensar alguns dels descensos generacionals de la participació.\nEls poders públics també podrien ajudar si reduïssin el nombre de vegades que els ciutadans són cridats a votar.\nAixò es pot aconseguir si es reorganitzen els calendaris electorals i es combinen diverses eleccions el mateix dia.\nFilip Kostelka és professor a la Universitat d’Essex i André Blais, a la de Mont-real.\nAquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.", "response": "La participació electoral ha disminuït del 77 % al 67 % a les nacions democràtiques. Això és dolent per a la democràcia, ja que els ciutadans desfavorits socioeconòmicament voten menys i les polítiques públiques beneficien els rics. Els estudis no donen suport a la major part de les explicacions populars i identifiquen el canvi generacional com a causa principal.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2310", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "L'eurodiputada liberal Renate Weber, advocada i ex jutgessa 'ad hoc' del Tribunal Europeu de Drets Humans, assegura en declaracions a l'ACN que el referèndum de l'1-O és un \"assumpte polític\" i diu que, com a tal, s'hauria de tractar \"per vies polítiques\".\n\"Això vol dir, en primer lloc, diàleg\", sentencia.\nL'europarlamentària romanesa insisteix que \"utilitzar vies legals i judicials no és la manera de resoldre-ho\" i veu les sancions als organitzadors de la consulta del 9-N com una \"amenaça\" de cara l'1-O.\nTambé titlla d'\"inqualificable\" la querella per sedició presentada per la Fiscalia per les mobilitzacions ciutadanes arran de les detencions de membres de l'Executiu català.\n\"Aquesta mena d'accions convenceran persones que potser no votarien a anar a votar\", afirma.\nSegons Weber, hi ha un \"abús\" de poder quan es detenen alts càrrecs del govern per frenar el referèndum.\nSegons Weber el diàleg entre els governs espanyol i català ha existit \"en els últims catorze anys però en certa manera ha fallat\" ja que, apunta, les demandes de l'executiu català no han estat acceptades o han estat acceptades \"a mitges\" pel govern central.\nSobre els esdeveniments de les últimes dues setmanes a Catalunya, l'advocada assenyala que \"utilitzar vies legals i judicials no és la manera de resoldre-ho\" i cita com a exemple que \"casualment\" en la recta final del referèndum el Tribunal de Comptes reclama a l'expresident de la Generalitat Artur Mas 5,2 milions d'euros de fiança pel 9-N.\n\"Sembla més aviat una amenaça\" pels organitzadors del referèndum de l'1-O, diu.\nSegons la diputada a l'Eurocambra, encara que hi hagi una decisió del Tribunal Constitucional en contra del referèndum, l'acció legal \"s'està aplicant forçosament\" i hi ha \"una certa agressivitat\".\n\"Hem de ser molts clars però: el referèndum no té conseqüències legals per se, segueix sent una consulta popular\", comenta.\nDes de la perspectiva de drets humans, afirma, el que es veu és \"un increment en l'escalada de tensió que condueix a l'odi\" i adverteix que \"hi ha molt discurs d'odi aquests dies que seguirà en algunes persones\".\nDestaca, però, que la resposta dels catalans ha estat \"molt pacífica, fins ara\".\nAmb tot, es pregunta què passarà els pròxims dies i, en especial, diumenge.\n\"D'una banda, es veu com una acció per impedir el referèndum i de l'altra es veu com un gran desplegament de forces per intimidar i espantar la població\", afirma.\n\"Que la gent es deixi intimidar o no per anar a votar és una altra cosa\", matisa.\nSobre el delicte de sedició denunciat per la Fiscalia per les mobilitzacions al carrer arran de les detencions, Weber ho titlla d\"inqualificable\" i ho veu \"totalment impossible\".\n\"Tens al carrer milers de persones, com s'ho faran diumenge per exemple?\nArrestaran totes les persones que vagin a votar?\", es pregunta.\n\"Aquesta mena d'accions convenceran persones que potser no volien a anar a votar\", diu, i apunta que per això és necessari utilitzar vies polítiques per respondre, i no vies legals.\nPer la seva banda, l'eurodiputat flamenc Mark Demesmaeker, que vindrà l'1-O com a observador internacional de la votació, \"admira\" la reacció \"decent, pacífica\" i \"democràtica\" dels catalans davant les reaccions per part de l'Estat.\n\"Potser intentaran impedir-ho però al final la gent votarà en massa de forma pacífica i ningú serà capaç d'aturar-ho\", avisa sobre la convocatòria de diumenge.\nL'eurodiputat flamenc apunta a l'ACN que un \"règim\" que mana el tancament de webs o la detenció de polítics està \"molt lluny dels valors democràtics d'Europa\".\nA més, Demesmaeker veu \"sorprenent\" que ningú a Europa reaccioni i lamenta el \"silenci\" de la Comissió Europa.\n\"La Comissió, que normalment parla molt quan els valors europeus estan en risc en països com ara Polònia, Hongria o Turquia, ara està molt callada\", indica.\nL'europarlamentari creu que aquest silenci és una \"amenaça\" tant per als catalans com per a la resta dels ciutadans d'Europa.\nEn aquest sentit, Demesmaeker es pregunta si la CE \"defensarà mai els drets dels europeus tenint en compte que no està vetllant pels del poble català\".\n\"Estem demanant a la institució que prengui posició i que digui a Espanya que ha d'aturar-se.\nSom la Unió Europea, no Turquia\", afirma.\nL'eurodiputat, que ha estat present en diverses mobilitzacions per la Diada en els darrers anys, serà a Barcelona l'1 d'octubre com a part de la delegació d'observadors internacionals.\n\"Mai he vist tanta gent al carrer sense que es produeixi cap incident\", ha dit en referència a la Diada i ha assegurat que espera el mateix de cara l'1-O.\nEn aquesta línia, Demesmaeker confessa que \"admira\" la reacció \"decent, pacífica\" i \"democràtica\" dels catalans davant les reaccions policials i judicials per part de l'Estat pel referèndum i adverteix que si bé aquest diumenge \"potser intentaran impedir-ho i bloquejar l'accés a alguns punts de votació, al final la gent votarà en massa de forma pacífica i ningú serà capaç d'aturar-ho\".", "response": "L'eurodiputada romanesa Renate Weber considera el referèndum de l'1-O una qüestió política que s'hauria de tractar per vies polítiques, amb diàleg, i no per vies judicials o legals. Insisteix que l'ús de la justícia no és la manera de resoldre-ho i veu les sancions del 9-N com una amenaça per a l'1-O.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1240", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "Un operatiu conjunt de diversos cossos policials, entre ells els Mossos, ha permès desarticular una organització dedicada a distribuir bitllets falsos de 500 euros a l'Estat pel mètode del degoteig, segons una nota que ha fet pública la policia catalana.\nEls detinguts portaven la moneda falsificada des de Bulgària fins a Espanya, que utilitzaven per fer compres a botigues de luxe.\nDesprés enviaven part dels beneficis al país de procedència de les imitacions, i per fer aquest últim pas utilitzaven empreses internacionals d'enviament de diners.\nL'operació s'ha desenvolupat en diverses fases i ha permès detenir 32 persones, 27 a l'Estat espanyol i cinc a Bulgària.\nA banda s'han intervingut 26.000 euros en bitllets falsos de 500 i 5.845 euros en moneda de curs legal.\nLa policia ha pogut determinar també que la xarxa havia introduït al circuit financer més de 200.000 euros falsos.\nL'operació es va iniciar a finals del 2016 després que es detectés la circulació de nombrosos bitllets falsos de 500 euros de procedència búlgara, que s'introduïen principalment en municipis de la costa mediterrània.\nLa policia va començar a investigar amb la hipòtesi que es tractés d'una organització criminal internacional dedicada a l'adquisició, transport, introducció i distribució de bitllets falsos a l'Estat.\nSegons els investigadors, l'eix principal sobre el qual pivotava l'organització era un home de nacionalitat búlgara que ja havia estat implicat anteriorment en fets delictius similars.\nLa policia considera que aquest individu encarregava la moneda falsa a Bulgària al seu home de confiança en aquell país.\nAquesta segona persona comprava la quantitat sol·licitada a un tercer individu a la ciutat de Pazardzik (Bulgària) a canvi d'un deu per cent del valor que haurien tingut els diners de curs legal.\nTambé s'ha pogut determinar que aquest tercer home comprava les falsificacions als presumptes caps de l'organització a Bulgària, dos germans que vivien en un complex de luxe protegits per fortes mesures de seguretat.\nEls pagava un quatre per cent del valor de curs legal.\nLa moneda falsa arribava a Espanya a través de mules, com es coneix en l'argot les persones que fan aquesta feina.\nHi arribaven per carretera o per via aèria en vols comercials de línies regulars.\nUn cop a Espanya, els bitllets falsos es lliuraven a persones de confiança perquè la custodiessin.\nMés tard s'introduïa en petites quantitats al circuit financer pel mètode del degoteig, és a dir, fent compres en establiments on no hi ha mitjans tècnics per comprovar els bitllets.\nSegons la policia, el mateix líder del grup feia compres en botigues especialitzades de productes de marques de luxe a un preu aproximat de 250 euros, que es revenien després a un preu menor.\nFinalment, els diners que obtenien tant de la introducció de la moneda falsa com de la venda dels productes es remetien en metàl·lic a Bulgària a través d'empreses d'enviament d'efectiu.\nLes investigacions van permetre localitzar domicilis, establir el modus operandi i determinar la participació de cadascun dels implicats.\nL'agost passat es va detenir a Bulgària l'encarregat de portar la moneda falsa a Espanya, i la mateixa nit es van arrestar cinc persones més en aquell país i unes altres 14 a l'Estat.\nA banda es van fer quatre escorcolls a la localitat valenciana de Gandia i cinc a Bulgària.\nEn els dies posteriors es van detenir 10 persones més per blanqueig de capitals.\nLa investigació ha culminat a principis de l'any 2018 amb la detenció de tres persones més.\nA banda, la policia ha pogut determinar que la xarxa havia introduït al circuit financer més de 200.000 euros falsos.\nAquest fet s'ha vist especialment afavorit per l'alta qualitat de la falsificació, catalogada des de la seva detecció com a perillosa pels pèrits del Centre Nacional d'Anàlisi del Banc d'Espanya.\nL'operatiu policial ha estat integrat per agents dels Mossos d'Esquadra i de la policia espanyola, i ha comptat amb la col·laboració d'agents de la policia búlgara a l'empara d'Eurojust i amb la participació d'Europol.", "response": "La policia ha desarticulat una organització criminal dedicada a distribuir bitllets falsos de 500 €. Els detinguts portaven la moneda falsificada des de Bulgària fins a Espanya i la utilitzaven per fer compres a botigues de luxe. L'operació ha permès detenir 32 persones i intervenir 26.000 euros en bitllets falsos de 500, i 5845 euros en moneda de curs legal.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_826", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "La sala segona del Tribunal Suprem espanyol enllesteix aquests dies els preparatius del judici contra l’1-O i divuit dirigents de l’independentisme.\nLes defenses han presentat recursos perquè el Suprem s’inhibeixi en favor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).\nArgumenten que els fets s’han d’enjudiciar al TSJC perquè van succeir a Catalunya.\nConsideren que el Suprem no és competent per a jutjar aquest cas i que es vulnera el dret de tenir un jutge natural.\nEl Suprem ha donat tres dies a la fiscalia espanyola, l’advocacia de l’estat i l’acusació popular perquè es pronunciïn sobre aquesta petició de la defensa.\nLes defenses també han presentat les últimes recusacions arran de l’escandalós pacte fallit del PP i del PSOE per a situar el ponent del tribunal, Manuel Marchena, al capdavant del Suprem i del Consell General del Poder Judicial.\nManuel Marchena, un home del PP al capdavant del jurat contra l’1-O\nQuan falta un mes i escaig perquè comenci el judici, els divuit processats –els nou presos polítics i els ex-membres de la mesa del parlament– han d’acabar d’acordar l’estratègia política conjunta.\nAlguns dels advocats, tant dels presos polítics com dels exiliats, han advertit que la clau de volta és la defensa política.\nCom que és un judici polític, diuen, cal defensar-se fent política i acusant l’estat espanyol.\nÉs una tesi en què ha aprofundit especialment el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.\nL’estratègia judicial conjunta, la tenen gairebé enllestida, amb una defensa tècnica que mirarà de desmuntar, punt per punt, la instrucció de Pablo Llarena i totes les acusacions, amb el suport de la sentència del Tribunal Superior de Slesvig-Holstein que descartava l’acusació de rebel·lió contra el president Carles Puigdemont.\nL’esgotament de totes les vies i recursos interns pretén posar de manifest les nombroses irregularitats de la instrucció de Llarena i del judici i totes les vulneracions de drets fonamentals.\nL’objectiu és no deixar res a l’atzar en el camí posterior cap al Tribunal d’Estrabsurg i aplegar arguments que ajudin a bastir una demanda que acabi donant la raó a l’independentisme.\nLa invenció de la violència: 5 punts per a entendre el despropòsit de la fiscalia\nVista abans de Nadal\nHi haurà una vista de qüestions prèvies entre el 17 i el 21 de desembre perquè el Tribunal Suprem decideixi, entre més qüestions, si és competent o no per a jutjar el cas.\nSerà l’últim pas abans de començar el judici, a mitjan gener.\nÉs probable que el Suprem desestimi la petició de les defenses, com ha fet fins ara.\nSi és així, una volta desestimada, donarà un termini de deu dies perquè els advocats presentin la qualificació dels fets.\nÉs previst que totes les defenses demanin l’absolució dels divuit processats de tots els delictes que els imputen les tres acusacions.\nTenint en compte la complexitat del cas, amb centenars de pàgines que cal estudiar, les defenses havien demanat noranta dies per a presentar els escrits respectius.\nPerò el Suprem ja ha denegat d’ampliar el termini.\nLa intenció del jutge, segons que va explicar l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, és accelerar tant com pugui els tempos perquè el judici acabi abans de la campanya de les eleccions municipals del 26 de maig.\nLa sentència pot arribar entre el juny i el juliol.\nPel que fa als presos polítics tancats als Lledoners, al Puig de les Basses i al Catllar, els traslladaran a presons de la Comunitat de Madrid una volta comenci el judici.\nSerà un nou trasbals per a ells i per a les famílies, que hauran de tornar a fer molts quilòmetres per visitar-los.\nQuan acabi el judici, i fins que no es publiquin les sentències, podran tornar a demanar el trasllat a presons catalanes.\nLes males condicions amb què declararan els presos en el judici de l’1-O\nUna altra de les qüestions pendents és si el judici serà televisat.\nLa internacionalització de la repressió és un dels objectius immediats de l’independentisme i l’interès públic que desperta aquest judici, que és públic per naturalesa, sembla que és un argument suficient perquè s’emeti per televisió.\nMÉS INFORMACIÓ", "response": "El Tribunal Suprem espanyol està preparant el judici contra divuit dirigents de l'independentisme, en relació amb l'1-O. Les defenses han presentat recursos perquè el cas sigui jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i argumenten que el Suprem no és competent. El judici començarà a mitjan gener i la sentència es coneixerà entre juny i juliol.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1737", "instruction": "Donat el següent text, resumeix els punts principals.", "context": "Barcelona vibra.\nCentenars de persones s'han acostat, a primera hora, a l'ofrena floral del mosaic de Joan Miró que hi ha a la Rambla en un clam unànime per la pau i en record de les persones ferides o que van perdre la vida durant els atemptats.\nAixí, les víctimes i els seus familiars s'han convertit en els veritables protagonistes, que han avançat fins al lloc entre aplaudiments.\nUna manifestació espanyolista i en defensa de la monarquia a Canaletes ha estat un primer element que s'ha programat en paral·lel a l'ofrena floral.\nPer contra, una gran pancarta avisant que Felip VI \"no és benvingut\" a Catalunya ha onejat des d'un dels edificis principals de plaça Catalunya.\n— NacióDigital (@naciodigital) 17 d’agost de 2018\nA la Rambla, les víctimes i les famílies han estat les primeres a dipositar flors blanques, grogues i blaves al lloc on es va aturar la furgoneta.\n— NacióDigital (@naciodigital) 17 d’agost de 2018\nA continuació, totes han arribat a plaça Catalunya entre aplaudiments i el més escrupolós silenci.\nLes víctimes s'han anat fent presents sota l'abraçada de solidaritat de la ciutadania i, poc després han arribat les autoritats, entre les quals el rei Felip VI, que ha estat l'únic que ha fet trencar el silenci que omplia la plaça.\nCrits de \"visca el rei\" han xocat amb peticions de respecte per a les víctimes.\nLa confrontació entre partidaris de la corona i diversos ciutadans, però, ha durat pocs minuts, ja que ràpidament s'ha donat compliment al protocol establert i s'ha demanat silenci.\n\"Les campanes sonen per vosaltres\"\nL'acte ha tingut la música com a eix vertebrador, i ha transcorregut auster, senzill i emotiu, sense parlaments oficials tal com s'havia plantejat.\n— NacióDigital (@naciodigital) 17 d’agost de 2018\nLa periodista Gemma Nierga, qui ha conduït l'acte, acomiada l'homenatge del 17-A, dirigint-se a les víctimes: \"No deixarem d'acompanyar-vos perquè volem la pau però no volem indeferència\".\n— NacióDigital (@naciodigital) 17 d’agost de 2018\nLes autoritats, en un segon pla\nPer a Felip VI, ha estat l'únic acte públic de la seva nova visita a Catalunya.\nTorra hi ha anat acompanyat d'una àmplia representació del Govern.\nA més, s'hi han afegit altres personalitats del món econòmic i social, com John Hoffman, el president del Mobile World Congress (MWC), que se celebra anualment a la ciutat.\nEn l'acte a la capital també s'han comptat representants de Rubí, Sant Hipòlit de Voltregà, Vilafranca del Penedès i Saragossa, municipis on residien les víctimes mortals, i membres de tots els cossos policials, serveis d'emergència i la resta de serveis públics que van ajudar en l'atenció als atemptats.\nTambé hi ha assistit el president del PP, Pablo Casado, i el de Cs, Albert Rivera, mentre que no hi serà la CUP ni tampoc l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que se centra en l'acte d'homenatge a Lledoners de la tarda, organitzat amb Òmnium.\nActe de l'ANC i Òmnium a Lledoners\nL'ANC, que plantarà el rei, i Òmnium Cultural han organitzat un acte a partir de les 18.30 davant de la presó de Lledoners, on hi ha reclòs Forn, per tal d'homenatjar les víctimes.\nTorra visitarà l'exconseller a les sis i, després, intervindrà en la commemoració.\nLa dona de l'exconseller prendrà la paraula juntament amb Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea; Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium Cultural; i Josep Maria Cervera, president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).\nEl dissabte serà el torn de Cambrils, un altre dels escenaris dels atemptats.\nL'acte de record a les víctimes serà a les 10.30 h al passeig Marítim, davant del Club Nàutic, on es va produir l'atac que va deixar una persona morta, set ferides i cinc terroristes abatuts, recorden des de l'Ajuntament.\nAquest punt es va convertir en un memorial espontani amb ofrenes i missatges que es van deixar els dies posteriors a l'atemptat, i és per aquest motiu que s'ha decidit que en aquest mateix lloc s'instal·li un memorial permanent per la pau.", "response": "Centenars de persones s'han acostat a l'ofrena floral en record de les víctimes dels atemptats. Una manifestació espanyolista i monàrquica ha estat programada en paral·lel a l'ofrena floral. Les víctimes i les famílies han estat les primeres a dipositar flors al lloc on es va aturar la furgoneta. Les autoritats, entre elles el rei, han arribat posteriorment.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2265", "instruction": "Donat aquest text, resumeix els punts principals.", "context": "El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, confia en arribar a acords amb el govern espanyol del PSOE per tal de treure vehicles pesants de l'N-240 entre Lleida i Montblanc i contribuir així a reduir l'elevada sinistralitat d'aquesta via.\nEn aquest sentit, Calvet comparteix l'opció d'alliberar el peatge de l'AP-2, paral·lela a la via, tal com ha demanat el PSC en mocions aprovades tant a l'Ajuntament de Lleida com a la Diputació, però també considera que el Ministeri de Foment ha de fer millores a l'N-240 com ''desdoblaments'' ja que és una via que ''mereix una atenció molt més gran de la que ha tingut fins ara per part dels governs de l'Estat''.\nEn una entrevista a l'ACN, el conseller de Territori i Sostenibilitat també ha valorat positivament la consolidació de les cigonyes a les comarques de Ponent tot i que sí que considera que s'hauria de fer que nidifiquessin en zones boscoses per evitar problemàtiques com la de la Catedral nova de Lleida.\nDamià Calvet assegura que el Departament de Territori i Sostenibiltiat ha liderat, primer amb el conseller Josep Rull que va fer reunions amb alcaldes, però també a través de la secretaria i la direcció general d'Infraestructures, la cerca de solucions a l'elevada sinistralitat de l'N-240 entre Lleida i Montblanc.\nSegons el nou titular de la conselleria es tractaria de ''clonar'' les opcions que s'han ''assajat'' a l'N-II a Girona o les que pretenen implantar a l'N-340.\nÉs a dir, la retirada dels vehicles pesants, per la qual cosa cal arribar a acords per donar sortida a aquesta retirada de vehicles cap a l'AP-2.\nSegons Calvet, l'AP-2 és però una autopista ''poc permeable'' amb els municipis i els polígons industrials que hi ha al llarg de la seva traça i això implica parlar amb el Ministeri i la concessionària per revertir aquesta situació.\nAixí mateix, remarca la necessitat de fer millores a la pròpia N-240, amb ''desdoblaments'', ja que és un eix principal de la xarxa bàsica del territori, de l'economia de les comarques de Ponent i del seu enllaç amb la resta del país.\nEl conseller creu que ''mereix una atenció molt més gran que la que ha tingut fins ara per part de governs de l'Estat que pràcticament no han desdoblat cap dels eixos principals que gestionen; ni l'N-II, ni l'N-340, ni la 420, ni l'N-260, quan en altres territoris han fet veritables meravelles amb les infraestructures''.\nCalvet assenyala que cal que al marge de les autopistes de peatge ''s'atenguin les necessitats del territori d'una manera més rigorosa del que s'ha fet fins ara''.\nÉs per això, que puntualitza que ''a la voluntat de disposar del millor país, més i millors oportunitats, no s'arriba perquè sí sinó després de constatar el fracàs continuat dels governs de l'Estat en la planificació i gestió d'infraestructures generals''.\nNius de cigonyes als boscos\nEn un altre ordre de les coses, el conseller Calvet també ha valorat positivament la consolidació de les cigonyes a les terres de Ponent com una ''gran notícia per la fauna i també per la millora dels hàbitats on viuen i niuen''.\nEn aquest sentit, destaca que hi ha hagut una ''acció continuada'' del Govern i de l'Administració local i que per això estan ''contens i orgullosos''.\nAixò implica que ara hi hagi molts exemplars i cal vigilar que la nidificació no impacti en l'activitat humana, tant en benefici de la pròpia activitat humana com de la població de cigonyes.\nCalvet creu que cal prioritzar que les cigonyes s'acostumin a nidificar als arbres dels boscos de ribera malgrat que no és el seu hàbitat natural.\nAixò creu que es podria aconseguir ''afavorint les condicions en les que poden tenir aquests nius'' i si es constata que s'hi acostumen es podria potenciar.\nAra el Departament té quantificats uns 350 nius en edificis de les comarques de Ponent i 350 més en arbres de boscos de ribera i altres hàbitats naturals.\nEn el cas dels edificis cal vetllar perquè no es malmeti el patrimoni artístic, com el cas de la Catedral Nova de Lleida.\nSegons Calvet a les esglésies hi pot haver un niu però quan n'hi ha més d'un hi poden haver problemes.\nÉs per això, que de comú acord amb els bisbats i els ecologistes, s'avaluen les situacions per si se n'ha de retirar algun, ''amb cura'', i traslladar-lo a un altre lloc per preservar edificis i potenciar la biodiversitat de les cigonyes en llocs més naturals.", "response": "Calvet espera arribar a acords amb el govern espanyol per treure els vehicles pesants de l'N-240 entre Lleida i Montblanc, a fi de reduir-hi la sinistralitat. Així mateix, vol que es millori la carretera amb \"desdoblaments\" i altres millores, ja que és un eix clau de la xarxa bàsica del territori. Respecte a les cigonyes, valora positivament la seva consolidació.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1139", "instruction": "Donat aquest text, resumeix els punts principals.", "context": "Amnistia Internacional (AI) ha assegurat que les mesures preses a les residències de Catalunya i Madrid han estat \"ineficients i inadequades i han vulnerat com a mínim cinc drets humans\".\nEn un informe titulat \"Abandonades a la seva sort: La desprotecció i discriminació de la gent gran en residències durant la pandèmia a l'Estat\", l'organització ha assegurat que s'ha vulnerat el dret a la salut, el dret a la vida i a la no discriminació, així com el dret a la vida privada i familiar i al de tenir una mort digna.\nL'organització ha assegurat que durant la primera onada no es va garantir el trasllat als centres sanitaris dels residents quan era necessari i que aquest també van viure un temps llarg aïllats dels familiars i de la vida exterior.\nAministia Internacional ha afirmat que la denegació del dret a la salut està fortament vinculada amb les mesures d'austeritat i infrafinançament de la sanitat a l'Estat.\nEn aquest sentit, ha assegurat que el \"desmantellament del sistema sanitari de salut pública\" es va manifestar a Madrid i Catalunya durant la primera onada, per exemple amb la manca d'EPI i PCR.\nA més, assegura que molts residents \"van quedar exclosos de la derivació hospitalària de manera generalitzada i tampoc van rebre l'atenció que necessitaven\".\nAI ha reconegut que durant els darrers mesos s'han millorat alguns aspectes però d'altres han continuat vigents durant la segona onada.\nAixí, ha afirmat que es continuen sense garantir plenament les visites a familiars i es mantenen indicacions per tractar els residents als centres i no als hospitals, unes mesures \"discriminatòries\".\nA més, ha criticat que no s'han pres mesures de reforç de personal suficients.\nAmnistia ha assegurat que tant la Generalitat com el govern de Madrid \"van fracassar\" en la implementació de mesures i, a més, no en van adoptar d'alternatives per tal de garantir l'assistència sanitària mèdica adequada.\nL'organització ha asseverat que hi van haver persones que \"no van poder accedir\" al tractament que necessitaven i hi van haver moments \"on no es van fer ingressos hospitalaris i les poques derivacions que es van donar, van ser l'excepció i en ocasions ja de forma fatalment tard\".\nHa afegit que també hi van haver \"obstacles\" per al traslladat a través del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).\nMesures urgents en la segona onada\nAmnistia Internacional ha demanat a les autoritats i en particular a les de Catalunya i Madrid aplicar mesures urgents per garantir que qualsevol decisió respecti els drets humans.\nA curt termini, reclama assegurar que les decisions sobre l'atenció mèdica a les residències \"es fa en base a avaluacions individualitzades\".\n\"S'han d'eliminar ja les disposicions dels protocols de derivació de Catalunya i Madrid que poden donar lloc a mesures discriminatòries.\nA més, el contacte regular de familiars i residents s'ha de garantir\", ha afegit l'organització.\nA llarg termini, ha instat el govern espanyol a impulsar la tramitació d'una llei estatal que estableixi un model residencial que garanteixi els drets dels residents.\nA més, ha demanat a la Fiscalia seguir de prop la situació a les residències i impulsar investigacions quan hi hagi abusos o irregularitats.\nAltres notícies que et poden interessar\ncoronavirus\nOriol Mitjà explica per què un test d'antígens dona positiu dues setmanes després del contagi\nLa variant òmicron és un dels elements que provoquen aquest fenomen\ncoronavirus\nQuins són els símptomes de l'òmicron sigil·losa\nEl subllinatge, sorgit a l'Índia, ja s'ha detectat a Dinamarca i al Regne Unit\ncoronavirus\nPer què algunes persones no es contagien de Covid?\nEls experts apunten a una immunitat natural derivada de la genètica\ncoronavirus\nLa UE canvia les normes per viatjar: dependrà de la vacunació\nLa incidència per països ja no condicionarà els requisits d'entrada\ncoronavirus\nÉs hora de tractar la Covid com una grip?\nLa situació epidemiològica apunta a emprendre el camí cap a l'endèmia, però els experts demanen prudència i no confiar-se: \"La incertesa és massa alta per fer aquest pas tan gran\"", "response": "Amnistia Internacional ha afirmat que les mesures preses a les residències de Catalunya i Madrid durant la pandèmia han estat \"ineficients i inadequades i han vulnerat els drets humans\". L'organització assegura que s'ha vulnerat el dret a la salut, el dret a la vida i a la no discriminació, entre d'altres.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2000", "instruction": "Donat aquest text, resumeix els punts principals.", "context": "Des de les vuit del matí d'aquest dijous trobar un taxi a les dues terminals de l'aeroport del Prat i a l'estació de Sants ha estat pràcticament impossible.\nCom a la resta de la ciutat, el seguiment de la vaga dels taxistes ha estat massiu durant les primeres hores del matí i els viatgers que esperaven desplaçar-se en taxi han hagut de buscar alternatives.\nA l'aeroport del Prat, els viatgers que s'acostaven a la parada de taxis de la T1 carregats de maletes, la majoria estrangers, han comprovat sorpresos que on un dia laborable hi ha prop d'un miler de vehicles esperant per encotxar clients aquest matí estava pràcticament desert.\nDesprés de ser informats de les alternatives de transport pel personal de l'aeroport o pels propis taxistes que s'han acostat a l'aeròdrom com a piquets informatius, la majoria de passatgers han optat pel metro i l'Aerobús, que ha registrat llargues cues durant el matí.\nA l'estació de Sants el metro ha estat l'alternativa majoritària dels viatgers.\nAls volts de les nou del matí a la parada de taxis de la terminal 1 de l'aeroport del Prat només hi havia dos taxis on habitualment es formen llargues cues de vehicles per agafar clients.\nTos dos eren dels taxistes que han format el piquet informatiu a l'aeròdrom.\nUn d'ells, el Javier Rodríguez ha destacat que el seguiment de la vaga ha estat massiu i que no han vist ni un sol taxi agafant clients a les dues terminals.\nMalgrat que a la parada hi havia dos furgons dels Mossos d'Esquadra per prevenir possibles incidents, el matí ha estat absolutament tranquil.\nEls piquets informatius s'han dedicat a informar de les alternatives de transport i dels motius de la vaga als viatgers que s'acostaven a la parada a agafar un taxi.\nEl Pablo, taxista i membre del piquet informatiu, ha explicat a l'ACN que la majoria de viatgers han optat per agafar l'Aerobús, que té la parada al costat mateix de la dels taxis, o el metro.\nDe fet, la parada de l'autobús que connecta l'aeroport del Prat amb el centre de Barcelona ha registrat llargues cues durant bona part del matí.\nUn dels usuaris que no han pogut agafar un taxi ha estat el Javier Rodríguez, que ha arribat amb retard de Bilbao i que buscava la manera d'arribar a Sabadell on tenia una formació.\nDesprés de ser informat pels mateixos taxistes, finalment ha optat per acostar-se al centre de Barcelona en autobús per agafar un tren fins a Sabadell.\nA d'altres com l'Edmundo, un turista brasiler, la vaga no l'ha afectat perquè ja tenia previst agafar l'Aerobús per arribar a Barcelona.\nPiquet informatiu a l'estació de Sants\nA l'estació de Sants l'absència de taxis també era total a primera hora del matí.\nUn piquet informatiu, format per conductors de diverses associacions professionals de taxistes, feia guàrdia a la parada de taxi ubicada al darrere de l'estació.\nEls taxistes comuniquen als usuaris, la majoria procedents de l'estació, i alguns estrangers, sobre la jornada de vaga d'aquest dijous, així com de les alternatives de transport (metro i autobús).\nEls passatgers entomen amb resignació –i en uns pocs casos amb visible indignació- la notícia.\nDe la seva banda, el secretari de la Asociación Profesional Élite Taxi, Ivan Semsa, ha destacat en declaracions a l'ACN que \"s'han adonat\" que la vaga està tenint un seguiment \"del 100%\".\nAl seu parer, això és perquè \"el taxista coneix els perills que travessa el sector i té dret a lluitar\".\nLluitar a través d'una vaga que ha de \"fer veure\", ha expressat, que per ser professional del sector \"el taxista ha de passar moltes proves i complir molts requeriments\", exposa Semsa.\nD'altra banda, aquest representant del sector ha lamentat el \"paper una mica ambigu\" de l'Ajuntament de Barcelona respecte a aquesta problemàtica.\n\"A vegades sembla que anem de la mà i altres que sembla que no els importi tant\", afirma Semsa, que no s'estalvia crítiques a l'alcaldessa, Ada Colau.\n\"Avui havíem sol·licitat una reunió amb la senyora Colau, però sembla que té altres coses a fer\", ha sentenciat.", "response": "Ha tingut lloc una vaga dels taxistes a Barcelona. Els viatgers han hagut de buscar alternatives, com el metro o l'Aerobús. El seguiment de la vaga ha estat massiu i els piquets informatius han informat els passatgers de les alternatives de transport. Els taxistes han defensat la seva vaga afirmant que volen fer veure que el sector passa per moltes dificultats.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2266", "instruction": "Donat aquest text, resumeix els punts principals.", "context": "La 8a edició del festival Bachcelona ha aconseguit adaptar la programació i oferir, encara que de forma més reduïda, tres propostes entre el 7 i el 16 de juliol.\nEl fet de col·laborar amb moltes entitats diferents ha dificultat la reprogramació d'alguns espectacles, però alhora ha permès aliances amb el Palau de la Música, la Filmoteca, el Liceu, el Festival Cruïlla i el Recinte Modernista de Sant Pau per organitzar un certamen que girarà entorn el redescobriment de Bach per part del compositor alemany Felix Mendelssohn.\nEl músic Carles Marigó obrirà amb un concert al Palau de la Música, en la primera setmana que la sala aculli públic, i Elionor Martínez clourà el certamen amb un concert a l'aire lliure dins la versió XXS del Cruïlla.\nEl director del festival Bachcelona, Daniel Tarrida, ha explicat aquest dijous en roda de premsa que no volien traslladar aquesta edició al 2021 ja que per a l'any que ve ja tenen artistes lligats i l'homenatge a Mendelssohn \"no hauria funcionat\".\nHan pogut teixir una programació amb les entitats que reprenen l'activitat al juliol, com és el Palau de la Música o la Filmoteca.\nPer això, malgrat tenien previstes més de 15 activitats i les han hagut de reduir a tres, celebren poder mantenir la 8a edició i sumar-se a la tendència d'aquest estiu de fer concerts a l'aire lliure.\n\"Malgrat sigui reduït, hem procurat que tingui un inici brillant i un final potent amb aquest plantejament que farem amb el Cruïlla\", ha assegurat Tarrida.\nDos concerts i un documental de Gardiner\nCarles Marigó serà el protagonista del primer concert, 'Bach al Palau', el dimarts 7 de juliol.\nPer primera vegada el certamen arriba a la Sala de Concerts del Palau, ja que inicialment estava previst per al Petit Palau.\nEl programa en què Marigó confronta el Bach més romàntic i el Mendelssohn més polifònic era un dels plats forts del cartell inicial, i estava previst el penúltim dia, un canvi que ara el porta a ser l'espectacle inaugural del Bachcelona.\nA la part final del recital hi haurà una confluència de Bach amb la música contemporània, incorporant una estrena de Joan Magrané i una improvisació del propi intèrpret.\nLa segona activitat serà el 10 de juliol amb la projecció a la Sala Chomón de la Filmoteca de Catalunya del documental de Sir John Eliot Gardiner i la BBC.\nEl director anglès explica la profunda espiritualitat de Bach i el dramatisme de la seva obra com a manifestació sensible del drama de Crist, així com fa referència obligada a Mendelssohn.\nLa presentació i la taula rodona aniran a càrrec de Josep Domènech i el mateix director del festival, Daniel Tarrida.\nMendelssohn és considerat el principal divulgador de la música de Bach.\nVa ser ell qui va treure de l'oblit després d'un segle la 'Passió segons sant Mateu' l'any 1829, moment clau perquè la seva obra tingués reconeixement posteriorment.\n\"Mendelssohn era un enamorat de Bach\", ha apuntat Tarrida.\nEl festival finalitzarà amb un concert als Jardins del Recinte Modernista de Sant Pau amb músics del Gran Teatre del Liceu i la soprano Elionor Martínez com a solista.\nUn concert en format cambrístic amb un programa que inclou quartets de corda i àries de Bach i Mendelssohn, dins la versió XXS del festival Cruïlla que oferirà concerts a l'aire lliure per tota la ciutat.\n\"És un 'crossing' que ni hauríem pensat fa uns mesos.\nEns interessa perquè tenen un públic molt diferent.\nVeurem de cara el futur si es pot mantenir\", ha dit Tarrida.\nL'organització del festival ha confirmat els primers noms per al 2021, amb la inauguració del Bachcelona amb les cantates de Bach a través de la mirada de Shunske Sato l'1 de juliol a la Sala Oriol Martorell de L'Auditori.\nA més, s'ha detallat un nou 'Bach al Palau' el 2 de juliol de 2021.", "response": "La 8a edició del festival Bachcelona ha adaptat la programació i ofereix tres propostes centrades en el redescobriment de Bach. El festival ha estat possible gràcies a la col·laboració amb diferents entitats i ha estat ben rebut pel públic, que celebra la tendència d'aquest estiu de fer concerts a l'aire lliure.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1222", "instruction": "Donat aquest text, resumeix els punts principals.", "context": "Què es pot fer davant l'increment dels preus de l'energia?\nCom incidir sobre el mercat marginalista, que és el mercat competitiu?\nEn el sector es recorre sovint a la frase que si algú entén com funciona el mercat elèctric espanyol, és que no s'ha explicat bé...\nEls ponents han fet un esforç didàctic per explicar la complexitat del tema, des de la generació d'electricitat en les centrals, que poden ser renovables o fòssils, es transporta després per la xarxa elèctrica de l'estat, passa per les subestacions de transformació per reduir el seu voltatge i passar a la distribució a les cases.\nEl preu es calcula en base a ordenar l'oferta d'electricitat començant pel preu més barat, que va incrementant-se fins que la demanda de consum queda coberta.\nEstem davant d'una crisi estructural o de conjuntura?\nHo ha plantejat Ana García Molina.\nJorge Fabra ha estat contundent al dir que el problema del mercat elèctric a Espanya i a Europa és \"del seu mal disseny perquè la gent creu que es tracta d'un producte únic, quan es tracta de coordinar serveis que són molt diferents\".\nQuant durarà la crisi dels preus elèctrics?\n\"Això no hauria de durar gens\", ha manifestat.\nFabra ha fet una crida als economistes a explicar i informar bé als consumidors, \"que no se n'adonen que quan paguen el pa estan pagant més per la llum que per la farina\".\nHa fet una crida a \"fer una reflexió sobre el model regulatori que tenim\".\nFabra ha negat que es tingui \"un mercat competitiu, perquè si ho fos, revelaria els seus costos i no ho fa\".\n\"El problema de l'actual sistema -ha assenyalat Jorge Fabra- no és el mercat, sinó el disseny del mercat.\nNo és el preu del gas, és de disseny inadequat del sector elèctric\".\nPoc marge pels estats\nL'enginyer Francesc Bonvehí ha assegurat que els estats \"tenen poc marge\" per combatre l'increment de preus de l'energia, \"que poden variar cada hora\".\nHa previst que pot haver una reducció del preu del gas però que es mantindrà durant el 2022 per damunt clarament dels preus anteriors al salt que s'ha produït.\nA Europa, hi ha divisió.\nEspanya, amb França, vol introduir modificacions en el sistema per canviar el funcionament del sistema.\nAlemanya, amb el suport d'Àustria i Holanda, vol preservar l'actual sistema energètic.\nPerò Bonvehí ha aventurat que no serà possible mantenir aquest nivell de preus durant molt de temps.\nXavier Vives ha reclamat una regulació adequada del sector, i ha advertit de la dificultat de disposar d'energia barata, verda i amb el consum assegurat.\nHa afirmat que l'increment del cost del gas natural i el fet que el diòxid de carboni s'ha de gravar per compensar el seu impacte negatiu sobre el clima, és inevitable que el seu preu es vegi incrementat.\nVives ha explicat que fins fa poc la preocupació era la deflació, però de cop s'ha passat a un neguit per la inflació, que s'explica en bona part per l'increment dels preus de l'energia.\nHa recordat que l'augment dels preus del petroli dels anys setanta va generar un salt de la inflació que als Estats Units va arribar al 13%.\nPerò Vives ha assegurat que la situació no és comparable, ja que \"hi ha inflació, però amb recuperació\".\nS'ha referit a les declaracions de Christine Legarde afirmant que la fase inflacionària era \"transitòria\", però s'hi ha mostrat prudent.\nEuropa ha d'actuar de forma coordinada\nLes polítiques davant això \"han de ser consistents\", ha afirmat Vives.\nJorge Fabra, d'Economistes enfront la crisi, ha denunciat la \"desinformació\" existent en aquest tema, que vol ocultar la realitat d'un sistema oligàrquic \"que actua amb una potència enorme i que utilitza la informació de manera assimètrica\".\nEn una part del que ha dit hi ha coincidit Carlos Solé, qui ha assegurat que \"el dèficit és fruit d'una decisió política regulatòria\".\nA l'acte també hi han intervingut el conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) Pep Salas, la directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Marta Morera, el president de l’Associació d’Empreses Elèctriques (ASEME) Oriol Xalabarder i el membre de la Comissió d’Energia del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya Lluís Pinós.\nSalas ha apuntat que \"els comercialitzadors independents haurien de poder accedir a la generació independent d’energia per incrementar el nivell de competència\".\nMorera ha demanat \"preveure i cobrir l’electrificació de la demanda amb energies renovables\". l Per la seva banda, Xalabarder ha afirmat que \"les empreses elèctriques han d’acostar el funcionament del sistema al consumidor\".", "response": "Diversos ponents han exposat la complexitat del sector elèctric i el mal disseny del mercat espanyol i europeu. Davant l'increment dels preus, s'ha discutit sobre com incidir en el mercat marginalista i s'ha fet una crida a fer una reflexió sobre el model regulador. A més, han posat en dubte que es tingui un mercat competitiu.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2829", "instruction": "Donat aquest text, resumeix els punts principals.", "context": "L'Audiència de Barcelona ha jutjat aquest dilluns un home amb un càrrec a l'Església dels Testimonis de Jehovà acusat de dos delictes continuats d'agressió sexual a una menor d'edat entre el 2017 i 2018.\nLa fiscalia demana 30 anys de presó per a l'home per haver fet tocaments i altres actes sexuals a la noia, de 14 anys, el Nadal del 2017 i el juliol del 2018.\nLa víctima és la filla d'un home que llogava una habitació a l'acusat en un pis del Raval de Barcelona.\nSegons el fiscal, Saturnino B.L., de 71 anys i origen filipí, tenia un càrrec important a l'Església dels Testimonis de Jehovà, i vivia a Barcelona en un pis del Raval on el pare de la víctima li pagava un lloguer per una habitació.\nA finals de desembre del 2017, la menor, de 14 anys, va arribar de Suïssa, on residia, per passar les vacances de Nadal. amb el seu pare.\nL'home era considerat un més de la família de la víctima, que també eren testimonis de Jehovà, i tenia una gran ascendent sobre ells.\nUna nit va entrar a l'habitació on dormia la menor, li va bloquejar un canell i va agredir-la sexualment tot i la resistència i plors de la noia, a qui va dir que no digués res.\nUns tres dies més tard, cap a les 5 o les 6 de la matinada, va tornar a fer el mateix.\nLa menor va tornar a Suïssa a finals de les vacances, però el 8 de juliol va retornar a Barcelona per passar les vacances d'estiu.\nEl 8 de juliol el processat va tornar a actuar de la mateixa manera que les anteriors, i aquest cop la menor no va poder oferir resistència perquè estava totalment paralitzada per la por.\nFinalment, el 27 de juliol el processat va aconseguir vèncer les reticències de la menor i la va portar a la seva furgoneta, que tenia aparcada a l'aparcament del MACBA.\nEs va asseure al seu costat als seients del darrere, li va aixecar la samarreta tot i la resistència de la menor i li va llepar els pits.\nNo va intentar res més perquè la noia tenia la menstruació.\nA causa de tots aquests fets la menor va patir diverses crisis d'angoixa i ansietat i va necessitar tractament mèdic per superar-ho.\nDurant el judici, l'home ha negat totalment els fets i ha assegurat que només va fer petons a la galta a la menor perquè era com la seva néta.\nNo obstant, no ha pogut justificar gaire perquè va dir en diversos missatges posteriors a la seva mare que li demanava perdó i que no l'havia tocat.\nLa nena, segons ell, dormia amb el seu pare i ell mai va estar a soles amb la menor.\nSegons ell, la nena el va denunciar perquè ell no havia volgut empadronar el seu pare en el pis.\nPer la seva banda, la menor ha ratificat totalment els fets.\nUna amiga de la víctima, que va ser la primera que va conèixer els fets el juliol del 2018, ha explicat que la noia li va explicar per missatge i que inicialment ella no s'ho va creure.\nNo obstant, va notar que la noia estava molt trista, apagada, canviada i es tapava més, i que no volia estar sola a casa del religiós.\nLa seva mare i la seva tieta van notar que la noia tenia mals de cap, insomni, malsons i angoixa, i no va ser fins l'agost del 2018 que els va explicar els fets.\nDe seguida la van portar a denunciar-los als Mossos i després a Sant Joan de Déu per fer una exploració mèdica.\nLa mossa i la metgessa que la van atendre inicialment han donat plena credibilitat als fets relatats per la menor.\nDues netes de l'acusat i molt amigues de la víctima han explicat que durant el Nadal del 2017 i juliol del 2018 elles van dormir algunes nits a la mateixa habitació que la noia, però no pas totes.\nPer tot això, la fiscalia li demana 30 anys de presó, 15 per cada delicte continuat d'agressió sexual a menor, llibertat vigilada durant deu anys més, prohibició d'aproximació o comunicació amb la víctima durant deu anys més després de sortir de presó i inhabilitació per activitat o ofici relacionat amb menors d'edat durant cinc anys després de sortir de presó.\nTambé demana que pagui 20.000 euros a la víctima com a indemnització.", "response": "Un membre important de l'Església dels Testimonis de Jehovà a Barcelona ha estat jutjat per dos delictes continuats d'agressió sexual a una menor d'edat. La Fiscalia demana 30 anys de presó per haver fet tocaments i altres actes sexuals a la noia, el pare de la qual li havia llogat una habitació al mateix pis.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1145", "instruction": "Donat aquest text, resumeix els punts principals.", "context": "Endesa ha guanyat el pols amb l'Ajuntament de Barcelona i el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ha anul·lat el concurs per adjudicar el contracte elèctric municipal.\nEl motiu principal de la controvèrsia eren les clàusules que volia imposar el govern d'Ada Colau per combatre la pobresa energètica, i el tribunal tomba la fórmula del consistori per introduir l'obligació, segons la resolució de 44/2017 de l'organisme, a la qual ha tingut accés NacióDigital.\nEl contracte era per subministrar llum als edificis municipals, i Endesa ja havia tingut una primera victòria en aconseguir paralitzar-lo.\nEl tribunal ha notificat aquest mateix dijous al migdia la resolució que l'anul·la i que esgota la via administrativa, però es pot recórrer al tribunal contenciós administratiu.\nFonts municipals han confirmat la seva recepció, i han afegit que estan estudiant tècnicament i jurídicament quina serà la resposta de l'Ajuntament.\nA la resolució -que només fa referència al recurs d'Endesa, malgrat que també n'hi havia de Gas Natural-, el tribunal afirma que \"no pot desconèixer el lloable i encomiable objectiu, les bones intencions de l'Ajuntament i la imperiosa urgència en la recerca de mesures per contribuir a reduir i remeiar la pobresa energètica latent\".\nConsidera, però, que les seves decisions han d'estar subjectes a l'aplicació de la legalitat.\nLes raons que al·lega el tribunal\nLes grans elèctriques havien al·legat que les clàusules municipals no estaven prou detallades, i el tribunal els ha donat la raó.\nL'Ajuntament havia incorporat les obligacions contra la pobresa energètica com a clàusules especials d'execució, però no estan encara concretades, ja que s'havien de definir en convenis posteriors.\n\"La manca de concreció perjudica totes les licitadores potencials actuals o possibles\", remarca el tribunal.\nA més considera que l'objecte del contracte no s'ajusta a la llei de contractes del sector públic.\nConsidera que, perquè \"l'atenció i reducció de la pobresa energètica\" es pogués acceptar com a objecte del contracte, hauria de ser una prestació clarament diferenciable i s'hauria de licitar per separat, o que la finalitat social que es promou formés part la matèria principal del contracte, però és subministrar llum a edificis municipals.\nEl tribunal considera que no es compleixen cap d'aquestes dues condicions.\nAdverteix que, encara que el combat contra la pobresa energètica es reduís en el contracte a una crida d'atenció perquè les energètiques sàpiguen que han de complir determinades clàusules socials i s'apreciés que està ajustat a dret, tampoc es podria donar per bo el concurs perquè les clàusules municipals no estan vinculades a l'objecte del contracte, que és el subministrament a dependències municipals.\nEl tribunal considera que el consistori no pot escudar-se en el projecte de llei de contractes del sector públic que està en tramitació a les Corts Generals, ja que pot ser objecte de diverses esmenes, i encara no té cap efecte jurídic.\nTampoc valida que ja s'hagi tramitat una licitació amb un objectiu similar sense que s'hagi produït cap problemàtica i on sí que hi va presentar oferta Endesa, per ser \"supòsits d'entitats contractats diferents i amb un plantejament de la qüestió aquí discutida diferent\".\nUn concurs de 65 milions d'euros\nEl concurs estava dividit en tres lots per facilitar que també se l'adjudiquessin empreses petites.\nEl primer lot era el de subministrament en baixa tensió, amb un pressupost de 54,2 milions d'euros; el segon també era de baixa tensió i energia verda, d'1,9 milions –contemplava edificis municipals generadors d'electricitat verda-, i el tercer era de mitja tensió, de nou milions, en un procés en el qual com a màxim es podrien adjudicar dos lots a la mateixa empresa.\nQuè pot fer ara l'Ajuntament\nEl contracte energètic municipal vigent s'esgota el 25 de març i no es pot prorrogar.\nEl més probable és que l'Ajuntament hagi de negociar amb una empresa un contracte provisional perquè es pugui garantir el subministrament energètic un cop esgotat el vigent.\nL'altra conseqüència de la decisió del tribunal és que, si es decideix no recórrer al contenciós administratiu, el consistori hagi de redactar un nou concurs.", "response": "Endesa ha guanyat el pols amb l'Ajuntament de Barcelona pel subministrament elèctric a edificis municipals. El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ha anul·lat el concurs, a causa de les clàusules per combatre la pobresa energètica proposades per l'Ajuntament, que no estaven prou detallades. L'Ajuntament està estudiant la seva resposta i pot recórrer la decisió.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2347", "instruction": "Donat el següent text, resumeix-me els punts principals.", "context": "La participació a les eleccions al rectorat de la Universitat de Girona (UdG) ha superat el 20% a les set del vespre.\nA aquesta hora, un 20,66% de les persones amb dret a vot ja l'havia exercit per triar entre Sergi Bonet o Quim Salvi.\nUn total de 2.808 persones de les 13.591 que conformen el cens han entrat des de les nou del matí a l'operativa electrònica, única via possible per participar.\nPer col·lectius, la participació és desigual.\nAl sector A, el de professors i doctors amb vinculació permanent amb la universitat, aquesta ha arribat al 78,54%.\nEl vot d'aquests 424 electors tindrà un pes del 51% en el vot ponderat.\nLa participació també és alta en el personal d'administració i serveis.\nUn 68,83% ha votat en les primeres deu hores de la votació.\nEl col·lectiu més nombrós, el dels estudiants, té una participació del 14,78% a les set de la tarda.\nTot i el seu pes en el cens, el vot dels estudiants comptarà només un 23% a l'hora de fer l'elecció.\nFinalment, el quart sector, el dels professors no permanents, té una taxa de participació del 34,58%.\nLes votacions, que per primer cop es poden efectuar només de manera electrònica, es podran fer fins aquest dijous a les sis del vespre.\nEl nom del guanyador se sabrà una hora més tard i es proclamarà formalment l'11 de desembre.\nEl projecte de Bonet\nSergi Bonet aspira a un altre mandat per acabar de desplegar el seu projecte.\nNascut a Girona el 1960, es va llicenciar en biologia per la Universitat de Barcelona el 1982 i quatre anys més tard arribaria a ser doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona.\nLa seva vinculació amb la UdG comença el 1991 on des del 1996 és catedràtic en Biologia Cel·lular.\nBonet va ser secretari general de la Universitat de Girona entre el 1991 i el 2001 i el 2013 va ser escollit rector.\nSota l'etiqueta 'Més UdG', l'equip de Bonet exposa propostes que s'endinsen en la línia iniciada el 2013 com és l'expansió internacional.\nD'aquesta manera, l'equip defensa analitzar l'èxit dels representants iberoamericans a Perú, Colòmbia, Equador i Mèxic i expandir la idea a Argentina, Xile i Brasil.\nAquests tentacles internacionals també serien amb el Cercle del Mediterrani, sobretot a la zona est, i amb la Xina, on es preveuen fer cursos a partir de l'any que ve.\nD'altra banda, 'Més UdG' vol engegar un programa de captació de professors de prestigi internacional perquè facin estades temporals i demana replantejar la creació de l'Escola de Doctorat i començar el desplegament de les beques salari.\nBonet també posa l'accent en la sostenibilitat i creu que ha de ser un dels símbols d'identitat de la Universitat de Girona.\nPer això, aposta per introduir la matèria en les diferents titulacions a més d'impulsar un servei de préstec de bicicletes elèctriques entre els campus i una millor freqüència de pas del transport públic, que a més seria gratuït per a la comunitat universitària.\nAquestes iniciatives se sumen a treballar per la gratuïtat de les matrícules i poder desbloquejar la contractació de personal, tant de professorat i investigadors com d'administració i serveis.\nEl projecte de Salvi\nQuim Salvi s'ha deslligat des de fa unes setmanes de la direcció de l'Escola Politècnica Superior de la UdG.\nNascut el 1969 a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), va cursar estudis de formació professional abans de fer el salt als estudis universitaris, on es va llicenciar en informàtica el 1994.\nSalvi va arribar a la UdG amb un contracte a temps parcial per formar part del Departament d'Electrònica, Informàtica i Automàtica en plena expansió a mitjans dels anys 90.\nEl gener del 1998 es va doctorar per la UdG .\nSota el mandat del rector Joan Batlle, Salvi va ser vicerector de Campus.\nEl projecte que encapçala porta per nom 'Nova UdG' i inclou mesures com l'increment de l'oferta semipresencial, fer un mínim de 30 crèdits europeus (ECTS) en una tercera llengua i apostar per una contractació pública \"socialment responsable\".\nSalvi proposa també la construcció d'una nova residència d'estudiants per fer front als problemes d'allotjament.\nTambé proposa que els estudiants dels últims cursos facin de mentors dels joves o importar la figura del 'fellow', un investigador extern internacional.\nUn pes destacat se l'emporten també les iniciatives tecnològiques.\nPer exemple, hi ha la e-UdG que vol simplificar processos administratius, l'increment de les hores que es poden fer de teletreball i el desenvolupament d'una aplicació per a dispositius mòbils que agilitzi la feina i l'accés a determinada informació.\nFinalment, 'Nova UdG' destaca també per voler desenvolupar un pla integral de seguretat que inclou la instal·lació de càmeres de vigilància a dins i fora de tots els centres.", "response": "La participació en les eleccions del rectorat de la Universitat de Girona ha superat el 20 %. Els professors amb vinculació permanent han votat més, seguits del personal d'administració i serveis, i dels professors no permanents. Els estudiants han votat menys. Bonet aspira a un altre mandat amb el projecte Més UdG, mentre que Salvi presenta el seu projecte.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1293", "instruction": "Donat el següent text, resumeix-me els punts principals.", "context": "Les promeses inversores en infraestructures del govern de Pedro Sánchez són pràcticament les mateixes que les de l'executiu de Mariano Rajoy.\nEl grup Foment ha augmentat per aquest 2019 la partida pressupostària a Catalunya en un 64,1%, però si, en lloc de l'exercici vigent, s'analitzen les inversions plurianuals previstes -una informació incorporada en el projecte de pressupostos-, l'increment respecte el 2018 és tan sols del 3,3%.\nLes inversions en infraestructures a mig termini previstes en aquests comptes per a Catalunya representen el 14,4% del total regionalitzable, per sobre del 13,5% contemplat en els pressupostos del 2018, però lleugerament per sota del 14,6% dels del 2017.\nUn percentatge, de fet, molt inferior al pes del PIB que representa Catalunya (19,2%) i fins i tot del percentatge d'habitants que hi viuen (16,1%).\nTambé reben menys recursos dels que els pertocaria segons aquests estàndards Madrid i Andalusia, mentre que en surten beneficiades Galícia, Castella-la Manxa o Castella i Lleó.\nEl País Valencià, els darrers anys, ha passat d'estar discriminada a rebre el que li pertocaria.\nEl que fan aquests pressupostos, per tant, és preveure partides per fer realitat aquest 2019 part de les inversions ja planificades per l'anterior executiu central -un primer pas que després s'hauria de complementar amb la seva execució, cosa que no sempre passa-.\nEl 18,1% d'inversions destinades en aquests comptes a Catalunya, per tant, no suposen noves obres o infraestructures.\nNomés un 3,3% més d'inversions\nAixí, per exemple, la inversió per a la millora de la xarxa de Rodalies de Catalunya iniciada el 2015 havia de tenir un cost total de 1.863,9 milions, segons els pressupostos del 2018, però, en els nous, la quantitat tan sols puja fins als 1.976,9 milions.\nI això que el termini per executar-les s'allarga del 2022 al 2023.\nMalgrat que la inversió en infraestructures per aquest 2019 creix un 40%, en els pressupostos la previsió a mig termini cau un 3,3% de mitjana.\nA banda de Catalunya, on creix més a nivell plurianual és a les Illes Balears (un 11,8%), Extremadura (6,1%), el País Valencià (5,3%) o Múrcia (5,2%), mentre que cauen sobretot a La Rioja (un 39,8% menys), les Canàries (-19,2%), Aragó (-15,6%) o Cantàbria (-8,8%).\nQuasi el 72% de la inversió en infraestructures es destina a la xarxa ferroviària, també a Catalunya, on el ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha deixat clar que vol posar fi al mal funcionament i les deficiències endèmiques de Rodalies.\nHo farà, però, acceptant el full de ruta inversor del seu predecessor, ja que les inversions previstes en trens a mig termini a Catalunya tan sols creixen un 3,3%, la meitat del que ho van fer en els pressupostos anteriors i lleugerament per sota de la mitjana estatal.\nDel total d'inversions plurianuals en la xarxa ferroviària, només el 15,4% estan previstes a Catalunya.\nQuant a les inversions en carreteres, només un 10% de les previstes per als projectes endegats o previstos per als propers anys són per a Catalunya.\nEn aquest camp, en surten beneficiades clarament les comunitats amb un territori més gran, com Castella i Lleó (22% del total), Castella-la Manxa (12,6%) o Andalusia (11,8%).\nLes inversions previstes a Catalunya, de fet, cauen un 23,9%, més de 600 milions d'euros, tot i que, a nivell estatal, es desplomen més, un 29,8%.\nEn relació a la inversió en aeroports d'Enaire (antiga Aena), Madrid segueix sent la predilecta, però menys que en els anteriors comptes, ja que la inversió plurianual prevista a la capital espanyola en els pressupostos cau del 54,7% al 44,4%.\nMolt per sobre, però, del 15,7% que aniria cap a Catalunya, tot i que la despesa a mig termini quasi s'hi duplica per un augment notable de les actuacions generals i de manteniment que es farien a l'aeroport del Prat els propers set anys.\nI això que, a nivell global, la inversió territorialitzada d'Enaire cau un 12,7%.\nFinalment, pel que fa a les inversions a mig termini als ports, les destinades a Catalunya creixen un 16%, per sota del 27% de mitjana a tot l'Estat.\nEl gran beneficiat és el País Valencià, que en tres anys ha vist com els seus ports preveien el 12,8% del total d'inversions a acaparar-ne un de cada cinc euros -en termes absoluts, l'augment en aquests comptes és del 70,5%-.\nTambé creixen molt a Cantàbria (72,2%), Múrcia (61,6%) i les Illes Balears (58,4%).", "response": "Les inversions en infraestructures dels pressupostos estatals per al 2019 són semblants a les del govern anterior. La partida pressupostària a Catalunya del grup Foment ha augmentat un 64,1 %, però l'increment previst per a les inversions plurianuals és només del 3,3 %. Les inversions previstes per a Catalunya són inferiors a la seva quota de PIB i població.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_21", "instruction": "Donat el següent text, resumeix-me els punts principals.", "context": "La presidenta del govern de les Illes, Francina Armengol, va demanar el tancament insular per mar i aire mentre durés la pandèmia del coronavirus 2019 i s’afegia a la petició del president de la Generalitat, Quim Torra, que ja havia instat el president espanyol, Pedro Sánchez, a aïllar Catalunya per contenir l’expansió de la Covid-19.\nSánchez va fer cas omís de Torra, però el 17 de març va autoritzar el tancament de les Illes sol·licitat per Armengol.\nEl 18 de març a les Illes ja hi havia 112 casos confirmats de Covid-19.\nLa primera setmana, fins al 24 de març, el creixement va ser exponencial (366).\nLa segona va créixer en 255 contagiats, que van arribar als 591 el 31 de març.\nTanmateix, les Illes van començar a estabilitzar l’epidèmia i a aplanar la corba la tercera setmana, quan l’efecte del tancament podia començar-se a mesurar, perquè ja havien passat els catorze dies que es recomana per als aïllaments i les quarantenes.\nAixí, el primer d’abril els casos van començar a minvar i quan es va acabar la tercera setmana després del tancament, el 7 d’abril, se’n van comptabilitzar 300 –241 menys que no l’anterior–.\nLa quarta setmana, fins al 14 d’abril, va reduir-se en 98 casos, fins als 202.\nL’última setmana completa és la que s’acaba el 21 d’abril, amb un lleuger repunt de 35 casos fins als 237, que s’explica per un pic de 80 infectats detectats el dia 18.\nAcí podeu veure l’evolució de la Covid-19 a les Illes.\nA les dades obertes del govern poden consultar-se totes i també l’evolució diària per percentatges, a més d’altres dades d’interès.\nCal tenir en compte que Palma concentra més de la meitat de casos de coronavirus (1.009) respecte del total registrat fins el diumenge 25 d’abril (1.914).\nDe fet, hi ha diferències importants entre illes.\nMallorca té 1.667 casos, Eivissa 153, Menorca 93 i Formentera només 4.\nL’aïllament ha impedit la propagació del virus entre les mateixes illes.\nPer comparar els territoris dels Països Catalans, cal situar les dades al mateix pla.\nA tall d’exemple, en el nombre de casos per milió d’habitants, que s’obté dividint els casos de cada territori entre la població i multiplicant per un milió.\nSi s’agafen les dades de les Illes a partir de la tercera setmana i la quarta, quan s’ha produït l’efecte de l’aïllament però encara no el del confinament total, hi ha una reducció de casos per milió d’habitant dels 261 als 176 entre la setmana entre el primer i el 7 d’abril i la d’entre el 8 i el 15 d’abril.\nA Catalunya, durant els mateixos períodes, les taxes de casos per milió d’habitants són de 1.267 i 1.272, tot presentant un petit increment.\nEl País Valencià, com les Illes, també presenta un descens –387 i 354–, però la taxa és molt superior.\nAndorra comparteix aquesta característica, però amb taxes molt més grans –2.334 i 1.470–, mentre Catalunya Nord presenta nombres inferiors –116 i 51–, però amb l’inconvenient que l’estat francès només dóna dades de persones que han passat en algun moment pel sistema sanitari, essent menys fiables per a la comparativa.\nQuant a la cinquena setmana –del 15 al 21 d’abril– es pot veure l’efecte del confinament total, tot i que de manera sorprenent a les Illes hi ha un repunt fins als 206 casos per milió d’habitant pel pic de 80 casos detectats el 18 d’abril.\nCatalunya (822), el País Valencià (237), Andorra (748) i Catalunya Nord (19) baixen.\nEn conclusió, les dades mostren que el tancament de les Illes va repercutir positivament en la contenció de l’expansió del virus, també entre les mateixes illes, abans no es decretés el confinament total de la població a l’estat espanyol.\nÉs per això que la presidenta Armengol vol que l’aïllament es mantingui mentre duri la pandèmia.\nHo ha demanat en diverses ocasions a Sánchez.\nEn una entrevista a VilaWeb, Armengol va explicar que el govern vol que el darrer que s’obri siguin els ports i els aeroports per poder mantenir el control sanitari.", "response": "Durant la pandèmia, la presidenta de les Illes Balears va demanar el tancament de les illes per prevenir la propagació del virus. Malgrat que, en un inici, el nombre de casos va augmentar, a partir de la tercera setmana després del tancament, es va començar a estabilitzar l'epidèmia. Les dades també indiquen que Palma concentra més de la meitat dels casos.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1219", "instruction": "Donat el següent text, resumeix-me els punts principals.", "context": "Prop de 600 persones van omplir aquest diumenge el Teatre Municipal de Berga (el Berguedà) per assistir a l’estrena de l’espectacle Ecos de La Patum, el concert escenificat de les músiques de La Patum que han promogut conjuntament el Patronat Municipal de La Patum i l’Escola Municipal de Música de Berga, i que compta amb la direcció artística de Comediants.\nUn espectacle de gairebé una hora de durada que no va deixar a ningú indiferent i que va mostrar, una vegada més, l’alt nivell de la banda de l’Escola Municipal de Música de Berga.\nI és que són els integrants d’aquesta que doten de vida aquests Ecos de La Patum, que comencen a ressonar, com no podia ser d’altra manera, al ritme del Tabal, i que mica en mica van explicant a l’espectador què és la Festa al mateix ritme que un patumaire ho explica a una nena petita.\nAmb aquest fil conductor i amb una escenografia simple però suficient, les comparses prenen vida i els i les integrants de l’EMMB juguen a fer La Patum entre melodies, projeccions i olors que transporten l’espectador als dies de Patum.\nAixí ho assegurava l’Alcalde de Berga, Juli Gendrau, després de la representació: “Hi havia una expectativa sobre què seria això dels Ecos i a mesura que ha anat avançant l’espectacle, a la gent els ha anat agradant.\nCal destacar que l’EMMB ha fet una molt bona intervenció i la gent s’ha anat emocionant i a més d’un ens ha viscut aquell calfred de quan es comencen a sentir els primers sons de la Patum”, un repte, segons Gendrau, que no era fàcil d’aconseguir: “Sempre que es fa una cosa de La Patum hi ha dos reptes: que agradi a la gent de fora i serveixi per explicar-los la Patum, i que la gent de casa s’ho senti seu i els agradi, i crec que amb Ecos de La Patum s’han aconseguit les dues coses”, va explicar satisfet.\nEn la mateixa línia la diputada de cultura de la Diputació de Barcelona, Mireia Hernàndez, rectificava el què sempre havia dit sobre la impossibilitat d’explicar La Patum: \"Sempre havia dit que la Patum no es podia explicar, i avui rectifico: La Patum es pot explicar.\nAixò però, no vol dir que no l’hagis de viure igualment; l’obra és una molt bona plataforma per ensenyar la Festa perquè després la gent vingui a viure-la”, matisava.\nTambé el director general de la direcció general de cultura popular, associacionisme i acció cultural de la Generalitat de Catalunya, Lluís Puig, va posar èmfasi en la utilitat d'Ecos de La Patum: \"Estic content que s’hagi fet aquesta obra perquè servirà d’ambaixada perquè permet viure el sentiment en directe i transmet el discurs i el missatge del què és La Patum\", va assegurar.\nDesprés de l’estrena feta ahir, també es van mostrar molt satisfets el director de la banda de l’Escola Municipal de Música de Berga, Jordi Sabata, i el director artístic de Comediants, Jaume Bernadet: \"Estic molt content perquè la gent de la banda ha treballat moltíssim perquè sabien que era un repte, i no em queda més que felicitar-los per la feina ben feta.\nTambé destacar l’ajuda que hem rebut per part de Comediants: personalment, haver treballat amb ells és una de les experiències més interessants que he viscut com a docent de l’EMMB perquè tan a nivell humà com artístic són, per dir-ho planament, uns cracs\", va assegurar Sabata.\nPer la seva banda, Bernadet també va explicar que s’havia aconseguit fer un bon tàndem amb l’Escola Municipal de Música de Berga: “Penso que s’ha aconseguit el què es buscava perquè tothom hi ha posat molta fe, moltes ganes i ens han rebut molt bé.\nHem aconseguit transmetre un sentiment i jo estic molt content”, va ressaltar, i va explicar que està previst incloure foc a la representació quan es faci a l’aire lliure.\nEcos de La Patum es podrà tornar a veure a Berga el diumenge que ve, 3 de novembre a 2/4 de 7 del vespre al Teatre Municipal, i diumenge dia 10 de novembre a la 1 del migdia es farà una tercera funció al Kursaal de Manresa en el marc de la Fira Mediterrània, indret que ha de servir per fer començar a lligar l’exportació de l’obra a altres indrets.", "response": "Quasi 600 persones van assistir a l'estrena de l'espectacle \"Ecos de La Patum\" al Teatre Municipal de Berga, una iniciativa del Patronat Municipal de La Patum i l'Escola Municipal de Música de Berga, amb la direcció artística de Comediants. El concert escenificat de les músiques, que va durar gairebé una hora, va ser molt ben rebut pel públic.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1059", "instruction": "Donat el següent text, resumeix-me els punts principals.", "context": "CaixaBank torna a posar damunt la taula unes xifres que mostren la bona dinàmica del grup.\nDesprés de tancar el 2017 amb el millor benefici de la seva història amb 1.684 milions, ara ha presentat els resultats del primer trimestre d'enguany, on ha aconseguit guanyar fins a 704 milions d'euros, un 74,7% més que en el mateix període de l'any passat.\nGonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, ha explicat aquest divendres que els \"resultats satisfactoris\" aconseguits esdevenen per l'alineació de factors com la fortalesa dels ingressos \"core\", la reducció de les dotacions a provisions i l'increment d'ingressos de participades, i alhora també ha destacat la feina en digitalització, l'\"activitat comercial potent\" i una millora de la rendibilitat del grup, on s'ha aconseguit \"un punt addicional a la que volíem aconseguir d'aquí al desembre del 2018\", ha afirmat.\nEl conseller delegat ha matisat que si tenen més ingressos \"no és perquè cobrem més, sinó perquè tenim més activitat\".\nEl mateix directiu però, a banda de parlar de resultats, també ha fet un repàs a l'actualitat i ha parlat de diferents temes, alguns que afecten de ple al grup bancari.\nInvestigació per blanqueig de capitals\nGortázar ha destacat que el tema de la investigació per blanqueig de capitals de la màfia xinesa és \"molt rellevant\" per l'entitat.\nEl conseller delegat ha posat de manifest que des de CaixaBank no han tingut cap tipus de relació ni ha actuat amb \"connivència amb la màfia xinesa\", ni com a entitat ni cap dels seus treballadors.\nEn aquest sentit ha assegurat que tenen màxim respecte a les decisions judicials i que tenen l'absoluta voluntat de col·laborar amb la justícia,\"com hem fet fins ara\".\n\"Voldria remarcar el compromís que té CaixaBank i la tolerància zero amb el blanqueig de capitals\", ha sentenciat.\nEn aquest sentit, ha afegit que des de l'entitat hi ha una dedicació plena a combatre aquesta acció delictiva i per aquest motiu hi destinen 225 persones, \"temps i diners\".\nA tot això, ha informat que des de l'entitat també s'ha reforçat els protocols per evitar aquest tipus d'acció.\nDes de CaixaBank tenen \"prioritat absoluta\" a combatre el blanqueig de capitals i també a esclarir tota aquesta investigació, però \"hem de deixar fer la feina als jutges\", ha afirmat.\nGortázar també ha destacat que la investigació de l'Audiència Nacional no hauria de perjudicar l'entitat.\nPer altra banda, el directiu ha descartat que hi hagi \"algun tipus d'atenció en aquest moment\" en els comptes mirall i ha assegurat que \"els clients tenen els seus comptes on els volen tenir\".\nCal recordar que l'Audiència Nacional va iniciar un procediment contra l'entitat bancària per un presumpte delicte de blanqueig de capitals relacionat amb la màfia xinesa, per l'actuació de deu de les seves sucursals.\nEl cas esdevé d'una investigació de la Guàrdia Civil a l'entitat Industrial And Comercial Bank Of China S.A., per haver blanquejat capital de diverses organitzacions criminals de ciutadans xinesos.\nEntre el 2011 i el 2015, la Guàrdia Civil va detectar una sèrie de comportaments irregulars en algunes sucursals de CaixaBank.\nLes principals línies que han facilitat els bons resultats de CaixaBank\nEls ingressos per comissions arriben als 625 milions d'euros, xifra que representa un 6,4% més respecte al mateix període de l'any passat.\nAquest creixement, segons el directiu, es propicia per un descens de les comissions en banca d'inversió i també per un augment de les comissions per comercialització d'assegurança i gestió de plans de pensions.\nPel que fa a les participades, els ingressos se situen en els 271 milions.\nInclouen els resultats de les entitats valorades pel mètode de la participació, així com els ingressos per dividends.\nLa rendibilitat millora\nGortázar també ha destacat que la rendibilitat del Grup CaixaBank millora fins al 9,8 % –en línia amb l'objectiu del Pla Estratègic per 2018 del 9%-11%–, mentre que el ROTE recurrent del negoci bancari i assegurador assoleix el 12%, amb un resultat de 520 milions.\nEl directiu de CaixaBank ha remarcat el lideratge de l'entitat en banca digital.\nEl grup té una quota de penetració com a primera entitat del 26,7%, i la primera posició en nòmines domiciliades, amb una quota del 26,3%, en fons d'inversió, amb el 16,7%, plans de pensions, amb el 23,6%, i assegurances d'estalvi, amb el 26,8%.\nA més, l'entitat ja compta amb un 56% de clients digitals i té 4,9 milions de clients en banca mòbil.\nEn aquest sentit, també remarca que imaginBank ja ha superat el milió de clients dos anys després del llançament.\nLa ràtio de morositat del Grup CaixaBank es redueix fins al 5,8%, segons Gortázar.\nEl desembre del 2017 es va tancar amb un 6%, en aquest aspecte.\nEl conseller delegat de CaixaBank també ha volgut posar en valor que les vendes d'immobles han arribat fins als 306 milions, un 3,4% més respecte al mateix període del 2017.\nEl resultat de les vendes sobre el valor comptable net és del 16% el 2018.", "response": "CaixaBank ha presentat un benefici de 704 milions d'euros pel primer trimestre de 2018, un 74,7 % més que en el mateix període de l'any passat. Els bons resultats s'atribueixen a la fortalesa dels ingressos, la reducció de les dotacions a provisions i l'increment d'ingressos de participades, així com a l'activitat comercial potent i la millora de la rendibilitat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_993", "instruction": "Donat el següent text, resumeix-me els punts principals.", "context": "El ple de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV) ha aprovat la convocatòria ordinària d’aquest 2021 de les proves de coneixements de valencià en tots els nivells.\nD’acord amb aquest calendari, el 12, 19 i 26 de juny es faran les proves de l’A2, B1 i C1 i llenguatges específics; i el 6, 13 i 20 de novembre les del B2 i C2.\nL’oferta inclou 14.000 places per a les proves de C1 de valencià, 3.000 més que l’any passat; i 11.000 de C2, nivell del qual no es van convocar proves en 2020 a causa de la pandèmia.\nA Ontinyent hi haurà 900 places, 500 per al C1 i 400 per al C2.\nLa inscripció s’haurà de fer a la web de la JQCV i estarà oberta del 8 al 15 d’abril per a les proves de juny; i de l’1 al 7 de setembre per a les de novembre.\nEn tots dos períodes la inscripció s’obrirà a les 10.00 hores del matí del primer dia i es tancarà a les 10.00 hores de l’última jornada, detallen.\nLa principal novetat d’enguany és que per primera vegada les places s’adjudicaran per sorteig entre els inscrits, independentment del dia i l’hora de la inscripció.\nAmb aquesta mesura es vol “afavorir la igualtat d’oportunitats entre totes les persones aspirants davant la limitació del volum de places que exigeix el compliment de les mesures de seguretat per la covid-19”, segons ha explicat la JQCV en un comunicat.\nEls aspirants podran consultar el 22 d’abril si han obtingut plaça a la localitat i nivell que han seleccionat en la preinscripció.\nEn el cas dels nivells B2 i C2, previstos per al mes de novembre, les dates de publicació dels resultats del sorteig es faran públiques en la web de la JQCV.\nEl termini per a la matrícula i el pagament de la taxa per als nivells A2, B1, C1 i llenguatges específics és del 28 d’abril al 5 de maig, tots dos inclosos.\nEl termini per a la matrícula i el pagament de la taxa dels nivells B2 i C2 es publicarà en la web de la JQCV.\nEl tràmit de matrícula i el pagament de la taxa, que únicament estarà disponible per als aspirants que han obtingut plaça en el sorteig, també es farà per via telemàtica amb firma electrònica o sense.\nLa prova del C1 es farà en dos dissabtes: el 12 de juny es farà la primera part de la prova, que inclou l’àrea d’expressió i interacció oral, i el 26 de juny les altres tres àrees: comprensió escrita, estructures lingüístiques i expressió i interacció escrites.\nLa prova del B1 es farà el 19 de juny i el 26 de juny la de l’A2.\nPel que respecta als exàmens de novembre, el C2 es desenvoluparà al llarg de dos dissabtes.\nEl dia 6 l’àrea d’expressió i interacció oral, i el 20 les altres quatre àrees: comprensió oral, comprensió escrita, estructures lingüístiques i expressió i interacció escrites.\nLa prova de B2 tindrà lloc el 13 de novembre.\nQuant als certificats de capacitació tècnica, les proves es faran al juny: el dia 12 les de llenguatge administratiu, el 19 les de llenguatge en els mitjans de comunicació i el 26 les de correcció de textos.\nTots els detalls de la convocatòria, així com l’oferta de places de la resta de nivells més enllà del C1 i C2, es publicaran a la web de la JQCV.\nLes proves tenen un pla de contingència en el qual es desplegaran les mesures de seguretat i prevenció determinades tant per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública com per l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball.\nEl pla, que s’anirà actualitzant segons les indicacions sanitàries, es publicarà en la web de la JQCV, on es facilitarà tota la informació perquè els aspirants a la prova coneguen les mesures de prevenció que han de prendre abans i durant els exàmens.\nPer a garantir la seguretat en la prova s’establiran dispositius organitzatius de control d’accessos per a evitar aglomeracions i garantir la distància interpersonal de seguretat d’1,5 metres i presa de temperatura abans de l’entrada.", "response": "La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià aprova la convocatòria ordinària de les proves de coneixements de valencià per al 2021. Les proves tindran lloc el juny i el novembre, depenent del nivell i les places s'adjudicaran per sorteig. La resta de detalls de la convocatòria es publicaran al web de la Junta Qualificadora.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2048", "instruction": "Donat el següent text, resumeix-me els punts principals.", "context": "El ple del Parlament ha aprovat les conclusions de la comissió d'investigació de l'Operació Catalunya, amb els vots favorables de JxSí, CSQP i la CUP, que van ser els únics grups que van assistir a totes les sessions de la comissió.\nCs i PSC s'hi han abstingut i el PPC hi ha votat en contra.\nCada grup va presentar les seves conclusions, molt similars entre elles, i finalment tots tres grups van votar favorablement a la resta de conclusions.\nAixí, consideren que hi va haver una \"guerra bruta\" organitzada des del Ministeri de l'Interior i amb la col·laboració de diversos organismes de l'estat per perseguir deliberadament polítics independentistes catalans per tal de desprestigiar-los i modificar el comportament electoral dels ciutadans.\nEls tres grups demanen que s'investigui més a fons aquest \"GAL\" mediàtic, policial i judicial i es demanin responsabilitats polítiques al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i altres alts càrrecs.\nLes conclusions critiquen l'intent de \"boicot\" de PP, PSOE i Cs, a més de les nombroses incompareixences, i han anunciat que portaran les conclusions a la justícia.\nEn aquest sentit, la presidenta de la comissió i diputada de JxSí, Alba Vergés, ha denunciat el \"boicot polític\" tant a la feina dels diputats com a la seva \"responsabilitat\" com a tals pel fet de no assistir-hi.\nHa afegit que hi va haver un segon \"boicot\" exercit per part de l'Estat per les incompareixences de membres del govern i d'altres òrgans i la seva \"manca de voluntat per posar llum a les clavegueres\".\nEn les conclusions, els grups consideren que les investigacions policials \"prospectives\" contra polítics independentistes van començar amb el dinar a La Camarga el juliol del 2010 i es van confirmar amb la publicació el juny del 2016 de dues converses mantingudes l'octubre del 2014 entre el llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i l'exdirector de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso.\nAixí, conclouen que les \"clavegueres de l'estat\" van actuar dirigides per Fernández Díaz, amb la col·laboració o connivència de Rajoy, Sáenz de Santamaría i el cap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas.\nL'operació la van executar una desena de comissaris i alts càrrecs de la policia espanyola, mitjançant la col·laboració de periodistes \"afins\" i detectius privats.\nPosteriorment, han comptat amb la connivència de fiscals i jutges, segons els grups parlamentaris, que no han investigat les males pràctiques policials.\nOpinen que es va obrir una \"causa general\" contra l'independentisme per \"perseguir pràctiques, no persones\", la qual tenia com a objectiu no pas acabar amb la corrupció política, sinó un interès \"estrictament partidista\".\nDe fet, els grups recorden que algunes informacions es van guardar fins que l'independentisme va començar a fer grans mobilitzacions.\nEl document afirma que la policia espanyola \"mai ha estat depurat d'elements franquistes\".\nEntre les víctimes de la guerra bruta hi hauria Xavier Trias, Artur Mas i Oriol Junqueras, a més de Pablo Iglesias.\nEls grups conclouen que els organitzadors de la \"conxorxa\" haurien pogut incórrer en múltiples delictes com malversació de fons públics per l'ús fraudulent de fons reservats, manipulació electoral, falsedat documental, prevaricació, abús de poder, difamació o calúmnies, entre altres.\nCs, PSC i PPC critiquen l'actitud vers el 'cas Vidal'\nDes de Cs, Matías Alonso ha dit que la comissió ha estat \"instrumental\" i que tenia l'objectiu clar de \"desacreditar\" l'Estat però \"deixant al marge\" la corrupció que ha assegurat que també hi ha a Catalunya.\n\"Clavegueres de l'Estat?\nSí, diguem que sí, però també a Catalunya\", ha declarat.\nHa afegit que el pla de treball de la comissió va \"deixar al marge\" la majoria de propostes de l'oposició i ha recordat que es va aturar la comissió pel 'cas Vidal', assegurant que el \"boicot\" ha vingut de JxSí.\nDes del PSC, Jordi Terrades ha reconegut que hi ha hagut un ús \"partidista\" i \"inacceptable\" dels recursos i cossos de seguretat estatals i un \"clar abús de poder\" però ha justificat la seva gairebé total absència a la comissió pel fet que es va \"fulminar\" la comissió del 'cas Vidal'.\nHa dit també que no es pot parlar només d'Operació Catalunya ja que, segons ell, va existir una unitat policial \"al marge dels canals oficials\" però aquesta va afectar també altres partits i territoris de l'Estat amb l'objectiu de \"d'aturar i alentir investigacions de corrupció que afectaven alts càrrecs del PP\".\nL'altre grup parlamentari que no hi va participar, el PPC ha denunciat la construcció d'un relat per part de l'independentisme en contra de l'actuació dels cossos de seguretat de l'Estat, entre d'altres.\n\"Què farien vostès sense el seu enemic exterior?\nA qui culparien?\", s'ha preguntat.", "response": "El Ple del Parlament aprova les conclusions de l'Operació Catalunya. JxSí, CSQP i la CUP hi han votat a favor, mentre que Cs i PSC s'hi han abstingut i el PPC hi ha votat en contra. Es demanaran responsabilitats polítiques al president Rajoy i a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, entre altres, per desprestigiar els polítics independentistes catalans.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2933", "instruction": "Donat aquest text, resumeix-me els punts principals.", "context": "El nombre de joves entre 18 i 34 anys que van llogar o intentar llogar un pis ha caigut un 39% entre aquest any i l'anterior, mentre que el descens entre aquest col·lectiu en el mercat immobiliari en general es va situar en un 24% (del 38% al 29%), segons l'informe elaborat per Fotocasa 'Els joves i la seva relació amb l'habitatge'.\nAixí, si al 2017 un 28% dels joves va llogar un pis o ho va intentar aquest percentatge s'ha reduït fins el 17% durant el 2018.\nPer contra, entre els que han comprat o ho han intentat no es van registrar canvis i es manté en un percentatge proper al 12%.\nNo obstant això, per segments, l'estudi conclou que entre els joves entre 25 i 34 anys aposten més per la compra que pel lloguer, ja que si al 2017 el percentatge es va situar en un 6%, aquest any s'ha enfilat fins el 9%, mentre que els qui opten pel lloguer es van reduir un 33% en un any.\nEntre el segment dels 18 a 24 anys la seva participació en el mercat immobiliari s'ha reduït a la meitat tant com a inquilins de lloguer (del 29% el 2017 al 15% el 2018) com en la compra, concretament del 8% al 4%.\nSegons l'estudi, elaborat amb una mostra de 5.042 persones a través d'Internet entre el 6 i el 26 de març, el principal objectiu entre els menors de 35 anys que volen llogar o comprar és utilitzar-la com a primera residència, en un 88% dels casos, tres punts més que el 2017, mentre que un 8% vol una segona residència i només un 1% compra per invertir.\nLa directora d'Estudis de Fotocasa, Beatriz Toribio, ha destacat que el preu dels lloguer porta registrant increments ininterromputs durant 3,5 anys i mig i que va ser l'any passat quan es va produir el major augment amb un 9% de tota la sèrie històrica del portal immobiliari.\n\"El lloguer és la principal via d'accés dels joves a un habitatge però el fort encariment dels preus està reduint la seva participació en aquest mercat\", ha assenyalat Toribio.\nQuant al perfil del jove que lloga un habitatge, és el d'un jove de 27 anys universitari, en què en el 73% dels casos la dona és qui pren més protagonisme davant el 27% dels homes.\nEl principal motiu és el d'un canvi de residència per motius laborals o acadèmics, amb un 47%, seguit per la voluntat d'independitzar-se.\nA més, la meitat dels enquestats afirma que opta pel lloguer per la situació econòmica personal que fa impossible la compra (quasi la meitat pertanyen a una classe mitjana-alta i un terç té uns ingressos anuals d'entre 10.000 i 20.000 euros), tot i que un 38% ho fa per facilitar la mobilitat laboral i un 34% perquè dona més llibertat i flexibilitat.\nMalgrat les dificultats dels joves per adquirir un habitatge, un 41% dels menors de 35 anys indiquen que la seva intenció és comprar-ne un a mig termini i un 47% voldria fer-ho en els pròxims cinc anys, davant un 12% que no té cap intenció de fer cap compra.\nPel que fa al perfil del jove comprador, el 12% dels enquestats van comprar o ho van intentar, però només un 6% ho va aconseguir.\nEn aquest cas, les dones també tenen mes protagonisme a l'hora de concretar l'operació (65%) i l'edat és el d'una persona de 29 anys amb estudis universitaris que disposen d'uns ingressos superiors als qui volen llogar.\nEntre els motius que els porta a fer una compra d'habitatge, el 46% assegura que és una inversió a llarg termini, un 36% perquè llogar és \"llençar els diners\" i un 33% perquè els preus pugen i \"és un bon moment\".\nEl 82% dels joves s'hipoteca\nDe l'estudi de Fotocasa, presentat aquest dimarts a dos dies de la inauguració del Barcelona Meeting Point, també es desprèn que augmenta el nombre de joves que s'hipotequen i passen del 78% del 2017 al 82% aquest any i només un 18% dels menors de 35 anys no va necessitar un finançament extra.\nEl dels joves és el segment que requereix un préstec hipotecari.", "response": "Segons l'estudi \"Els joves i la seva relació amb l'habitatge\" de Fotocasa, el nombre de joves que lloga un pis està minvant. En el segment de 18 a 34 anys ha caigut un 39% i en el de 25 a 34 un 33%. La raó subjacent és l'augment del preu del lloguer els darrers 3 anys i mig.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1761", "instruction": "Donat aquest text, resumeix-me els punts principals.", "context": "Els consumidors europeus no sabran si el que mengen és o no és carn clonada.\nFoto: Arxiu.\nEl fracàs de les negociacions entre els estats membres, el Parlament i la Comissió sobre una eventual prohibició de la carn clonada significa, de fet, que està autoritzada.\nTampoc no s'ha aconseguit un acord sobre l'etiquetatge d'aquesta vianda mentre ja es comercialitza a Europa sense coneixement dels consumidors.\nSegons que reporta Novethic (mitjà francés expert en desenvolupament sostenible) la directora general del Bureau européen des unions de consommateurs (Beuc), Monique Goyens: \"És una vergonya.\nLa tria dels europeus és clara: no volen que s'utilitzi el clonatge en la producció alimentària, però no han estat escoltats.\nEls productes alimentaris sorgits del clonatge no aporten cap benefici als consumidors, però els interessos de la població no han fet el pes a les inquietuds del comerç internacional.\nSegons els observadors presents, després d'11 hores de negociacions nocturnes, els ministres de la Unió Europea han refusat totes les propostes del Parlament europeu, fins i tot el de l'etiquetatge obligatori dels productes alimentaris sorgits de la carn clonada.\nMatthias Wolfschmidt, de l'organització Foodwatch, ha denunciat particularment el bloqueig dels representants alemanys a Brussel·les.\n\"L'etiquetatge des productes alimentaris sorgits del clonatge ha fracassat en gran part a causa de l'oposició del Govern alemanys\", ha denunciat.\n\"Per evitar una querella comercial que conduís a un embarg de la carn alemanya als Estats Units, Ilse Agnier (ministra alemanya d'Agricultura [CSU], partit conservaor bavarès) i Rainer Brüderle (ministre alemany d'Economia [FDP], partit liberal), han cedit a la pressió dels Estats Units, principal exportador de carn clonada i fornidor de material per al clonatge.\"\nProp de 300.000 tones de derivats de carn es van exportar (sobre una producció total d'1,4 milions de tones) per valor de 1.300 milions d'euros.\nLa indústria dóna feina a gairebé 60.000 assalariats en unes 400 empreses.\nEl consumidor europeu enganyat\nSi els consumidors europeus no mengen directament carn clonada, si que mengen productes soritst d'animals clonats.\nI sense saber-ho.\nEn quina quantitat, en quins productes, és a hores d'ara impossible de conèixer-ho, encara més si fem cas d'una nota confidencial redactada per la Comissió Europea que publica el laboratori independent alemany Testbiotech.\n\"Hem importat esperma dels Estats Units i ja hi ha descenddents d'animals clonats a Europa, així com productes alimentaris derivats.\nEl problema és que no sabem quin animal ha sortit dels clons\", es pot llegir en la nota que publica Novetich.\nDurant les negociacions, els diputats han argumentat que els riscos assumits pel consum de productes procedents d'animals clonats són encara poc coneguts.\nD'altra banda, també han subratllat que la clonació pot reduir considerablement la diversitat genètica del bestiar i augmentar el risc que ramats sencers siguin delmats per les malalties.\nUn fet al qual caldria sumar la major i més precoç mortalitat entre els animals clonats.\n100.000 euros per a clonar un animal\nQuin és, doncs, l'interès del clonatge d'animals?\nÉs, sense sorpresa, d'ordre econòmica.\nLa nota confidencial esmentada més amunt assenyalava que un embargo immediat dels productes europeus per part dels Estats Units significaria un prejudici econòmic estimat d'uns 250 milions d'euros anuals sobre les exportacions agrícoles europees.\nD'altra banda, Christoph Then, de Testbiotech, revela que \"només un petit nombre d'empreses aconsegueixen els beneficis que genere la tecnologia del clonatge\", bàsicament perquè les tècniques de la clonació demanen una inversió molt gran.\nEl cost de clonació d'un animal pto estimar´se actualment en 100.000 euros, \"però a mesura que la tecnologia progressi, els preus aniran baixant\".\nEn aquests moments, un bou no clonat costa entre 4.000 i 20.000 euros.\nNo obstant això, la clonació significa la propagació ràpida i deslocalitzada d'un patrimoni genètic recercat pels criadors, és a dir, que generen la major productivitat possible al més ràpidament possible.\nUn cop aplicat en els seus ramats, la tècnica de clonació millora el seu rendiment i, per tant amorteix la inversió inicial.\nI això no vae en la direcció de l'interès públic\".", "response": "Després d'11 hores de negociacions fallides al Parlament Europeu, ni tan sols serà obligatori etiquetar els productes que sorgeixin de la carn clonada. Per tant, els consumidors europeus no sabran si el que mengen és o no carn clonada, tot i que consumir-ne no aporta cap benefici. En les deliberacions, ha pesat més els interessos comercials.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1261", "instruction": "Donat aquest text, resumeix-me els punts principals.", "context": "La Vall Fosca ha homenatjat, aquest divendres, la resistent antifeixista Conxita Grangé, filla d'Espui, al Pallars Jussà.\nGrangé, que a l'agost farà 94 anys, va ser deportada l'any 1944 al camp de concentració per a dones de Ravensbrück, a Alemanya.\nActualment viu a Tolosa de Llenguadoc i és l'última supervivent catalana dels camps de concentració i extermini nazis.\nTestimoni de l'acte d'homenatge serà el plafó dels Espais de Memòria Democràtica de Catalunya dedicat a Conxita Grangé que s'ha col·locat davant de la casa on va néixer el 6 d'agost de 1925.\nA França ha rebut destacades condecoracions, com la Legió d'Honor i la Medalla de la Resistència.\nFamiliars de Grangé han destacat la contribució d'aquesta veïna de la Vall Fosca a la recuperació de la memòria històrica i han dit que ha dedicat bona part de la seva vida a explicar la seva experiència a les escoles i a mantenir viva la memòria de les dones deportades.\nL'historiador Josep Calvet ha explicat que Grangé va ser una precursora de la memòria històrica al sud de França.\nCalvet ha explicat que Grangé es va casar a França i va adoptar el cognom del marit i \"sempre ha passat com una deportada francesa\".\nCalvet ha afegit que en realitat va néixer a Espui i \"és la darrera catalana que va estar a un camp de concentració\".\nContrasta amb la seva tasca pedagògica per explicar els fets que va viure amb l'actitud que tota la vida va adoptar davant de la família.\nTots els familiars coincideixen en què a casa mai va voler recordar aquests fets i no en va parlar mai.\nLa directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, ha dit que \"sense memòria no hi pot haver justícia\" i actes com aquest contribueixen de manera especial a la recuperació de la memòria històrica.\nDomènech ha explicat que és una iniciativa que ha sorgit de la societat i ha afegit \"que és un deure de país tenir presents aquestes persones que van lluitar perquè tos visquéssim en democràcia\".\nL'acte d'homenatge ha comptat amb la consellera de Justícia, Ester Capella, familiars de Grangé, autoritats i membres de l'Amical de Ravensbrück.\nCoincidint amb aquest acte al Museu Hidroelèctric de Capdella s'ha programat una exposició de l'Amical de Ravensbrück 'El camp de concentració per a dones de Ravensbrück', que explica la vida al camp a través de plafons i imatges\nConxita Grangé i Beleta, resistent antifeixista deportada a Ravensbrück\nConxita Grangé Beleta va néixer a Espui, el 6 d’agost de 1925, en una família de vuit germans.\nA causa d’una malaltia de la seva mare, als dos anys la van portar a casa dels seus oncles: Jaume Beleta —fill de Casa Antema, de la Plana de Mont-Ros— i Elvira Ibarz, a Tolosa de Llenguadoc, on va viure amb Maria Castelló, filla de l’Elvira, fins a la Guerra Civil (1936-1939), quan la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República.\nAcabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la Resistència als nazis.\nConxita Grangé i Maria Castelló feien d’enllaç amb els guerrillers i els maquis.\nConxita Grangé, Maria Castelló i Elvira Ibarz van ser detingudes a Peny, al departament francès d’Arieja, el 24 de maig de 1944.\nLliurades a la Gestapo, foren empresonades i torturades a Tolosa de Llenguadoc, des d’on van ser deportades a Alemanya.\nVan travessar França de sud a nord amb el tren fantasma, amb set-cents detinguts, en un recorregut de dos mesos sota els bombardeigs aliats i els atacs del maquis.\nEl 9 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück.\nAbans de l’alliberament, quan el camp fou bombardejat per l’aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort fins que aconseguiren trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França.\nConxita es va establir a Tolosa i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.\nHa rebut destacades condecoracions de la República francesa, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència.\nHa dedicat bona part de la seva vida a explicar la seva experiència als escolars i a mantenir viva la memòria de les dones deportades.\nEl juliol de 2019 és la darrera supervivent catalana dels camps de concentració i extermini nazis.", "response": "Homenatge a Conxita Grangé, l'última supervivent catalana dels camps de concentració nazis. Va néixer a Espui, a la Vall Fosca, i al cap de dos anys la seva família va anar a viure a Tolosa de Llenguadoc, però a la Guerra Civil van tornar a Catalunya per lluitar per la República. A França ja ha rebut diversos reconeixements.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2575", "instruction": "Donat aquest text, resumeix-me els punts principals.", "context": "El PSOE ha registrat abans de les 11 hores al Congrés una moció de censura contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, després de la sentència condemnatòria de la Gürtel.\nJustament a les 11 hores comença la reunió de l'executiva federal del PSOE que analitzarà l'aposta del secretari general del partit, Pedro Sánchez.\nUna iniciativa que per prosperar hauria de comptar o bé amb el suport de Podem i Ciutadans alhora (malgrat les incompatibilitats que ja van manifestar durant la investidura fallida de Sánchez), o Podem i els partits nacionalistes, és a dir ERC, PDeCAT i PNB, malgrat que Pedro Sánchez rebutja el suport dels independentistes i el PNB acaba de permetre l'aprovació dels pressupostos de Rajoy \"per responsabilitat\".\nEn tot cas, segons fonts de l'equip de Sánchez, una moció de censura permetria \"retratar tothom\" i posaria de manifest la voluntat real de Ciutadans a impulsar una regeneració política a l'Estat.\nMembres de l'equip de Sánchez assenyalaven aquest dijous a la tarda que en aquest debat és vital el criteri i les opinions dels líders territorials i dels membres de l'executiva del partit, malgrat que a les portes de Ferraz el portaveu del PSOE, Óscar Puente, ha afirmat que l'opinió de l'executiva està \"molt alineada\" amb Sánchez.\nEl líder dels socialistes espanyols ja va mantenir aquest dijous converses amb bona part dels barons socialistes, que ho veuen també com una eina de rellançament de cara a les eleccions autonòmiques i locals de l'any vinent.\nEl primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha donat ple suport a Sánchez en un tuit aquest matí i ha fet una crida a \"oferir una alternativa de progrés per a Espanya\".\nEl PSOE aborda la iniciativa després de 24 hores de silenci d'ençà de la publicació de la sentència que condemna el PP per Gürtel.\nAquest dijous els serveis de premsa del PSOE s'havien limitat a apuntar en un brevíssim comunicat que \"el PSOE considera inacceptable la resposta del PP i el govern davant la sentència del 'cas Gürtel' que implica políticament el president del govern i del PP, Mariano Rajoy\".\nEl seu silenci va contrastat amb la reacció del líder de Podem, Pablo Iglesias, que va instar el líder del PSOE a presentar la moció de censura que el portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, ja ha avançat que recolzaria.\nTambé amb les manifestacions d'Albert Rivera, que va amenaçar de trencar el suport de la seva formació al govern de Mariano Rajoy alhora que va recordar que ha d'actuar amb \"responsabilitat\" per evitar que els independentistes \"s'aprofitin de la debilitat\" de l'Estat.\nA l'hora d'impulsar la moció de censura, el líder del PSOE toparà novament amb les limitacions que els barons van imposar al Comitè Federal del desembre del 2015 en què es va vetar la possibilitat d'assolir acords amb les forces independentistes.\nUna opció que si es referma ara tan sols deixa oberta la possibilitat d'un acord transversal amb Podem i Ciutadans alhora, just després que el partit de Rivera hagi donat suport als comptes de Rajoy.\nCom funciona la moció de censura?\nUn cop registrada al Congrés, el reglament estipula que a Mesa haurà de comprovar que reuneix tots els requisits i l'haurà d'admetre a tràmit.\nTot seguit, ho haurà de posar en coneixement del president del govern espanyol i els portaveus dels grups parlamentaris.\nLlavors, el reglament recull que hi ha un termini de dos dies en cas que altres grups vulguin impulsar mocions alternatives.\nEl reglament de la cambra baixa també determina que és la presidenta, Ana Pastor, l'encarregada de fixar la data de la votació, que haurà de ser com a mínim passats cinc dies des del registre de la moció.\nPer aprovar-se, cal que s'aconsegueixi una majoria absoluta (176 diputats).\nEn cas de prosperar, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, ho posarà en coneixement \"immediatament\" en coneixement del rei i del president del govern espanyol.\nEl candidat alternatiu que ha impulsat la moció de censura queda investit de manera automàtica i no cal cap altra votació.\nPossibles majories\nFins al moment, ja han anunciat públicament el suport (ara o en anteriors situacions) Podem, ERC i PDeCAT i EH-Bildu.\nLa suma d'aquests diputats és de 175, a un únic vot de la majoria absoluta que necessita el PSOE per aconseguí que la moció prosperi.\nAquest únic vot, però, serà difícil d'aconseguir per part dels socialistes.\nLes formacions que podrien donar suport al PSOE són Ciutadans, Coalició Canària o del PNB.\nTotes tres formacions que acaben de donar suport al PP en l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat aquesta mateixa setmana.\nEn el cas de Cs, a més, tenen un pacte d'investidura tancat amb el PP, i el secretari general de Cs, José Manuel Villegas, ja ha avançat que donarà suport a una \"moció de censura instrumental\" si el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no convoca eleccions de mutu propi.", "response": "Arran de la sentència de la Gürtel, el PSOE ha registrat al Congrés la moció de censura a Rajoy. Aquesta iniciativa ha de comptar amb el suport de Podem i Cs, cosa probable, ja que Podem va instar el PSOE a presentar la moció i Cs va amenaçar de retirar el seu suport al PP. ", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1966", "instruction": "Donat aquest text, resumeix-me els punts principals.", "context": "L'Estat no intentarà \"espanyolitzar\" nens a Catalunya aquesta legislatura.\nSense el seu ideòleg, la Llei Wert no té avaladors al si d'un executiu que ja no disposa del corró de la majoria absoluta i que necessita acords amb altres forces per sobreviure a l'aritmètica parlamentària.\nEl titular d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, està disposat a apagar la LOMCE fase per fase –com va demostrar aquest dilluns enterrant les revàlides i tornant a la selectivitat- a canvi d'un Pacte per a l'Educació que garanteixi la pau social i substitueixi una de les lleis més discutides del primer mandat de Rajoy.\nUna voladura controlada.\nEl mateix ministre, a qui Rajoy ha situat com a portaveu i ariet dels pactes d'Estat, és el portaestendard de l'\"operació Diàleg\".\nLa Moncloa no vol incendis col·laterals que dificultin encara més la normalització de les relacions amb la Generalitat.\nLa prioritat és asseure de nou Catalunya a la taula de negociació i oferir una imatge de normalitat institucional malgrat la batalla als tribunals pel procés independentista.\nMéndez de Vigo aplana el camí, i ERC i PDECat participaran a la subcomissió que es va crear aquest dijous al Congrés per debatre la nova llei.\nÉs el fracàs del mètode ideat per Wert per castigar la Generalitat pels incompliments reiterats de les sentències que l'obligaven a impartir classes amb el castellà com a llengua vehicular.\nEl sistema establia que el govern català hauria de pagar 6.057 euros anuals per escolaritzar en un centre privat cada nen que demanés estudiar en castellà i no trobés oferta a l'escola pública.\nObjectiu: fer emergir la veu de la part de la societat catalana suposadament silenciada pel nacionalisme.\nEl 2014, imbuït per la seva pròpia propaganda, el Ministeri preveia que s'hi acollirien milers de famílies fartes de la imposició del català.\nUn diagnòstic erroni que el va portar a plantejar solucions equivocades.\nWert no només va topar amb l'oposició frontal de la Generalitat, dels centres i de les famílies, sinó també amb una absoluta indiferència per part dels suposats beneficiaris de la mesura.\nDes que es va aprovar només han demanat formalment aquestes beques 154 famílies (40 aquest curs) sobre una població escolar d'1,56 milions d'alumnes.\nEl Ministeri només n'ha acabat acceptant 50.\nLa resta no complien requisits bàsics, com per exemple que el centre privat on aquestes famílies havien matriculat els fills oferís, efectivament, educació en castellà.\nEn vista dels resultats, i sense Wert al consell de ministres, l'executiu de Rajoy ja va rebaixar de cinc milions a un aquesta partida als pressupostos generals de l'Estat per al 2016.\nUna quantitat que podria quedar reduïda a una xifra pròxima a zero als pressupostos de l'Estat per al 2017.\nA més, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha disparat aquesta setmana el tret de gràcia a la mesura paralitzant la prestació a una família fins que el Tribunal Constitucional no resolgui el recurs que la Generalitat va presentar el 2014 i que –contràriament a la celeritat dels magistrats en qüestions relacionades amb el procés- encara no té sentència.\nAmb tot, el Ministeri es resisteix a demolir el sistema, fet que desperta els recels del Govern.\nMéndez de Vigo es va negar dilluns a la petició de la consellera Ruiz de suspendre l'aplicació de la disposició addicional que regula el mecanisme mentre no s'aprovi una nova llei.\nMirant de reüll C's, l'executiu espanyol prefereix, per ara, mantenir l'invent a la nevera, a l'espera de la resposta del TC.\nMalgrat els rèdits en clau interna, el saldo final del mecanisme és nefast per a l'equip de Rajoy, que ha vist com la seva proposta estrella en matèria educativa –dissenyada per a temps de guerra- amenaça ara la credibilitat de l'\"operació Diàleg\".\nLa prova de foc es pot produir en breu, perquè el govern espanyol ha de decidir si resta o no el preu de les matrícules d'aquestes 50 famílies de les transferències que farà amb la Generalitat.", "response": "La llei Wert, que pretenia \"espanyolitzar\" els nens catalans, ha fracassat. Aquesta llei establia que el govern català pagués més de 6.000 € per escolaritzar en un centre privat cada nen que preferís estudiar en castellà. Però només 154 famílies han demanat aquesta beca. D'una població escolar d'1,56 milions, això representa tot un fracàs.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1757", "instruction": "Donat aquest text, resumeix-me els punts principals.", "context": "\"Val la pena intentar-ho\".\nAixí beneeix la cúpula d'ERC l'acord amb el PSOE.\nL'entesa passa per l'abstenció dels 13 diputats republicans per investir Pedro Sánchez i el compromís del govern espanyol d'activar una mesa de negociació per afrontar el conflicte amb Catalunya.\nL'acord entre ERC i el PSOE, segons va avançar l'Ara i han confirmat fonts de la negociació a NacióDigital, inclou una consulta pensada per validar a les urnes el resultat del diàleg entre l'Estat i la Generalitat.\nEs tracta d'una de les demandes que feien els republicans i que va solemnitzar el vicepresident Pere Aragonès -peça clau per a l'entesa gràcies als seus contactes amb la Moncloa- en un article el 24 de novembre.\nSánchez, en tot cas, es menjarà el raïm de les dotze campanades de fi d'any sense tenir el vist-i-plau republicà al sac i ben lligat.\nSi bé la cúpula donava llum verda a l'abstenció quasi al mateix temps que el PSOE i Podem presentaven el primer acord de coalició de la història d'Espanya en democràcia, és el consell nacional d'ERC qui ha de dir amén.\nI aquest òrgan es reunirà el 2 de gener, just el dia en què el PSOE volia que arrenqués el debat d'investidura.\nMarta Vilalta: \"No podem renunciar a intentar fer viable i possible la via del diàleg.\nCal intentar fer possible aquesta oportunitat de seure cara a cara amb l'Estat\"\nL'acord el defensen fins i tot al marge de si la Junta Electoral Central acaba inhabilitant Torra i retirant la condició d'eurodiputat a Junqueras.\nEl risc creixent d'un final abrupte de la legislatura\nLa vintena de CDR cridant \"vergonya\" a les portes de la seu republicana aquest dilluns al matí i els pronunciaments de Carles Puigdemont i del president Torra il·lustren fins a quin punt l'aposta d'ERC pot acabar derivant en una crisi de Govern que posi un punt i final abrupte a la legislatura catalana.\nTot i això, els republicans sostenen que la mesa de negociació serà entre governs i donen per fet que els socis de JxCat no poden renunciar a ser-hi.\nFins i tot, asseguren, en virtut de l'acord que va fer l'executiu després de la sentència, ja que a la mesa de negociació, expliquen els republicans, hi exposaran tant l'autodeterminació com l'amnistia.\nEl PNB ha donat ja el seu sí a Sánchez amb el compromís de fer les \"reformes necessàries\" per a un encaix de Catalunya i Euskadi.\nPer ara, ERC ha declinat donar detalls concrets del document que han tancat amb el PSOE a foc lent durant un mes de contactes i reunions perquè volen mantenir l'hermetisme fins al consell nacional.\nPerò Vilalta ha tret pit d'haver aconseguit fer seure uns socialistes que en campanya van entonar el discurs més dur contra l'independentisme i que ara -segons Miquel Iceta, per convicció i per necessitat- assumeixen l'existència d'un \"conflicte polític\" i expressen compromís per desfer la via judicial.\n\"Som escèptics i no som ingenus, però creiem que és una oportunitat\", ha insistit Vilalta.\nTenallats pel risc de la precipitació electoral\nLa cúpula republicana ha radiografiat l'estat de la situació en una reunió de l'executiva on el posicionament ha estat majoritari en l'aposta per facilitar la investidura, però hi ha hagut debat.\nEl PSOE i Podem han segellat un acord de govern carregat de mesures d'alta rellevància social -des de la derogació de la reforma laboral a l'increment d'impostos a les rendes altes- i que es compromet a activar la \"via política\" per afrontar el conflicte amb Catalunya.\nPer altra banda, però, hi ha dirigents preocupats per com una part de l'independentisme assenyala ERC per estar sucumbint a un escenari insuficient.\n\"Llegint el que han pactat sobre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, no veig la diferència entre el futur govern de coalició i un del PSOE en solitari\", ha afirmat Puigdemont via Twitter.\nTorra, per la seva banda, ha advertit del risc de de caure \"en paranys\".\n— Carles Puigdemont (@KRLS) December 30, 2019", "response": "PSOE i ERC arriben a un acord per afrontar el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol que inclou una consulta per validar a les urnes el diàleg entre l'Estat i la Generalitat. El consell nacional d'ERC l'haurà d'aprovar en la reunió del 2 de gener. Puigdemont en fa valoració a Twitter i el qualifica d'escenari insuficient.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_333", "instruction": "Donat aquest text, resumeix-me els punts principals.", "context": "L’editorial Adesiara ha recuperat el volum Ombres entre tenebres, que el periodista republicà Manuel Valldeperes va novel·lar d’una manera vivíssima l’any 1940, sobre els camps de concentració francesos, que ell mateix va sofrir.\nAmb el seu ofici i la seva escriptura, Valldeperes ens narra el dia a dia d’aquells exiliats privats de llibertat i en condicions infrahumanes després de la desfeta del 1939.\nVa publicar aquesta obra per primera vegada i última fins ara a la Revista de Catalunya, l’any 1941, a l’Argentina.\nVa tenir, necessàriament, poc ressò davant les condicions del país i l’exili.\nI amb tot, segons que expliquen els estudiosos i curadors de l’obra, Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, que també signen la introducció, era una edició d’una gran qualitat i calia recuperar-la, perquè és la primera crònica novel·lada de l’exili.\nLlegiu-ne un fragment.\nOmbres entre tenebres conté una trama novel·lesca, tot i que és molt prima.\nEs veu clarament, diuen els especialistes, que és una obra basada en fets autobiogràfics, una obra escrita per recordar uns fets, per no oblidar-los, perquè en quedés constància.\nEl llibre brilla per la immediatesa, l’expressió de l’experiència directa.\nAmb un estil directe molt efectiu, escrit en forma de diàleg.\nLa veu hi té una presència constant.\nI d’aquesta manera descobrim la quotidianitat de tants exiliats anònims confinats a Argelers, de com passaven les hores.\nTé un detallisme gairebé únic, i com que el relat es construeix en primera persona, crea un desassossec que t’atrapa.\nNo pots deixar de llegir, explica Montserrat Bacardí.\nNo hi ha patetisme, però és un dir cru i despullat.\nValldeperes va passar un any i mig a Argelers i en va sortir quan van obrir el camp.\nL’obra és singular per la immediatesa amb què fou escrita.\nSegons Francesc Foguet, ‘el llibre ajuda a entendre com va viure la gent anònima l’exili.\nI la indignació, plenament vigent, de la incapacitat d’Europa per tractar aquesta gent com a refugiats i no com a delinqüents.\nOmbres entre tenebres vol ser un homenatge a l’èpica d’aquesta gent anònima, des de la pulsió periodística, per preservar-ne la memòria.\nLa història és protagonitzada per tres soldats que defensen primer la República a les trinxeres i després acaben al camp de concentració.’\nSegons que han explicat els especialistes, Ombres entre tenebres de Manuel Valldeperes té tres mèrits: el primer, ja explicat, que és la primera crònica novel·la de l’exili, dels fets històrics.\nEl segon, el valor d’haver estat escrita gairebé en el mateix moment que els fets succeïen, amb un ritme gairebé frenètic, molt dinàmic, perquè Valldeperes ho va escriure encara amb el trauma a sobre, en estat de xoc.\nI en aquest sentit és un text fluid, que explica la història dels exiliats maltractats, que no van viure cap exili d’or, d’una manera planera i quotidiana.\nI el tercer mèrit que té és que dóna a conèixer el personatge que el va escriure, Manuel Valldeperes, un periodista cultural avui oblidat completament que va tenir una importància durant la República i la guerra.\nDesprés de passar pels camps de concentració francesos, va exiliar-se a la República Dominicana, on es va quedar per sempre i va arribar a ser tota una institució cultural.\nValldeperes va militar a Acció Catalana i durant la guerra es va passar al PSUC.\nVa dirigir els darrers números de la revista Meridià.\nA diferència dels exiliats vinculats al món de la cultura, ell va passar pels camps de concentració, i després va anar a la República Dominicana, com més exiliats del món de la cultura: Agustí Bartra, Anna Murià, Joan Sales… Però a diferència d’ells, que tan sols van passar per aquest país per arribar a Mèxic, ell s’hi va quedar, i va ser l’únic que s’hi va quedar.\nPer què?\nÉs una incògnita.\nI aquí comença una segona història de Manuel Valldeperes, fosca, lligada al dictador Trujillo.\nAls anys cinquanta va començar a treballar de corrector al diari La Nación, fundat pel dictador Trujillo, i va acabar dirigint-lo.\nEl periodista va fer un viratge ideològic radical i es va convertir en un intel·lectual orgànic del trujillisme.\nUn personatge complex, doncs, segons que sentencien els curadors del llibre.\nElls també expliquen que en la història de Valldeperes hi ha molts forats perquè no es conserven els seus papers, el seu arxiu.\nUna tempesta tropical va destruir casa seva i tot allò que hi havia.\nTanmateix, es conserven publicats els seus elogis a Trujillo.\nPer una altra banda, Valldeperes va ser un dels grans crítics d’art de la República Dominicana.\nLa seva trajectòria literària no va continuar, exceptuant uns quants poemes escrits en espanyol.", "response": "L'any 1941, Manuel Valldeperes va publicar a l'Argentina \"Ombres entre tenebres\" per narrar les peripècies que va patir als camps de concentració francesos. Ara, l'editorial Adesiara l'ha recuperada i publicada, perquè es tracta d'una obra de gran qualitat i la primera crònica de l'exili. És la història protagonitzada per tres soldats de la primera República que acaben als camps de concentració.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1065", "instruction": "Resumeix el text següent:", "context": "Procés Constituent, Guanyem Terrassa, ICV i EUiA-.\nEn altres comicis, només s'esperava conèixer si el PSC tindria majoria absoluta o no.\npassarà a un mínim de sis després del 24 de maig.\nAmb tot, la sala de plens estarà atomitzada i arribar a acords quelcom més que complicat.\nque deixa menys llocs als independents.\nEls aspirants a l'alcaldia\nJordi Ballart és l'actual alcalde socialista i ha anuncia que, si no guanya, plega.\nA mitja legislatura Pere Navarro li va cedir el testimoni perquè arribés en bona posició a aquestes eleccions.\nL'advocat Miquel Sàmper (CiU) acaba d'entrar a l'escenari polític i ha tingut poc temps per donar-se a conèixer.\nXavi Matilla (Terrassa en Comú) és un urbanista reconegut que aterra per primer cop en una candidatura electoral.\nIsaac Albert (ERC) és tot un veterà i ja ha estat fins i tot tinent d'alcalde.\nJavier González (C's) repeteix com a líder de la formació després d'un procés complicat en l'àmbit intern.\nGabriel Turmo (PP) és el polític que porta més temps com a regidor i l'home que ha modernitzat les estructures del partit.\nMaria Sirvent (CUP) també és advocada i s'estrena al capdavant de la formació.\nLa major part de les persones que ara s'asseuen als bancs de la sala de plens del raval de Montserrat no repetiran.\nCap partit traurà majoria absoluta i el més votat podria no depassar els sis o els set regidors.\nSi no hi ha sorpreses majúscules, i després de pactes i més pactes, el nou alcalde de Terrassa ha de sortir del grup Jordi Ballart, Miquel Sàmper, Xavi Matilla i Isaac Albert.\nQui guanyi té tots els números.\nI aquí Ballart i Matilla tenen llocs de privilegi.\nAl PSC se li obriran possibilitats d'acord amb tothom menys amb PP i C'S, que ja ha descartat d'inici.\nTerrassa en Comú ha criticat obertament els 36 anys de socialisme i en els mítings el PSC és l'enemic a batre.\nEl curs polític 2011-2015 ha estat un dels més moguts a Terrassa, amb l'adéu de regidors tan importants i històrics de CiU i de PSC com Josep Rull i Carme Labòria i el canvi d'alcalde.\nPocs canvis a la comarca\nAquesta legislatura ha estat complicada per la gran majoria d'alcaldes de la demarcació de Terrassa, però tot fa pensar que no es produiran gran canvis al capdavant dels Ajuntaments.\nQui sembla que ho té més segur és Mireia Solsona, de CiU, a Matadepera.\nA Ullastrell, Joan Ballbè (ERC) es torna a presentar.\nLa seva primera legislatura no ha estat plàcida amb fortes discrepàncies i alguns contenciosos oberts.\nNo l'ha ajudat el seu soci de govern, un PSC debilitat que en aquests comicis es presenta amb el nom de Junts per Ullastrell i que és la gran incògnita.\nA més, el municipi amplia de 9 a 11 els regidors electes, el que dóna més opcions d'obrir el ventall.\nNo obstant, res fa pensar que ERC no guanyi les eleccions.\nA Rellinars, la republicana Marta Roqué vol mantenir l'alcaldia després d'haver-la arrabassat amb una moció de censura al convergent Albert Ferrer, que enguany ha cedit el testimoni Eva Maria Salvador.\nAixí doncs, ERC i CiU són els dos ferms aspirants a assumir l'alcaldia en un frec-a-frec dels més interessants de la comarca.\nCesca Berenguer és l'aspirant a revalidar l'alcaldia a Viladecavalls.\nCom a Rellinars, la convergent va aconseguir fer-se amb la vara després d'una moció de censura a l'ecosocialista Carles Rodríguez -que ara es presentaran sota les sigles Fem Viladecavalls amb coalició amb Acord per Viladecavalls-.\nS'haurà de veure com queda un ple que en aquest mandat estava totalment atomitzat i que ha estat molt condicionat per pactes entre diversos partits.\nI, finalment, a Vacarisses, Salvador Boada i UiPV malgrat tenir una oposició molt dura tot fa pensar que tornarà a guanyar les eleccions.\nCaldrà veure però quin paper juguen Compromesos amb Vacarisses -un partit de recent creació, municipalista i que ha caigut amb gràcia entre l'electorat- i ERC que pot aprofitar l'element nacional.", "response": "Després d'un curs polític molt mogut a Terrassa, amb canvi d'alcalde, entre altres moviments, cap partit obtindria la majoria absoluta. Els principals candidats són Ballart (que marcaria la continuïtat del PSC), Sàmper (CiU), Matilla (Terrassa en Comú) i Isaac Albert (ERC). A la resta de la comarca, en canvi, sembla que hi haurà força continuïtat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_577", "instruction": "Resumeix aquest text:", "context": "Alguns dels lesionats l’1 d’octubre a la ciutat de Barcelona ja han començat a identificar els policies espanyols que els van agredir.\nAmb els números d’identificació dels agents que van intervenir, que ha aportat el cos de policia al jutjat, i la correspondència amb els números operatius que duien a l’esquena, alguns lesionats han fet servir imatges dels incidents per demanar que declarin com a imputats els agents concrets que sembla que els van pegar.\nDesprés d’haver rebut desenes de denúncies i informes mèdics, el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona va demanar a la policia espanyola que li enviés un llistat amb la identitat dels agents que van actuar a cadascun dels vint-i-cinc col·legis electorals intervinguts de la capital catalana aquell diumenge.\nA banda, els Mossos d’Esquadra han aportat, detallat i ordenat nombroses imatges captades per particulars, mitjans de comunicació i càmeres de seguretat, on es poden veure els números operatius d’alguns agents en tres col·legis: el Mediterrània, de la Barceloneta, el Dolors Monserdà, de Vallvidrera, i el Ramon Llull, de l’Eixample.\nAixò ha permès als afectats saber quin agent els va agredir.\nUn dels policies identificats és un subinspector que va actuar a l’institut Pau Claris i que sembla que és qui va tòrcer els dits de Marta Torrecillas.\nAquest subinspector, número 2 del dispositiu en aquest centre, surt identificat a les imatges.\nPer això, l’advocat de Torrecillas ha demanat que sel citin a declarar com a investigat, i que la resta de membres del seu escamot siguin interrogats com a testimonis.\nInforme de la policia espanyola contra votants i Mossos\nAl llistat de la policia espanyola surten més d’un miler d’agents, dividits i ordenats per unitats d’intervenció i amb els col·legis on van actuar, indicant-ne en cada cas els comandaments.\nLa mateixa policia també ha remès al magistrat instructor un llistat amb els quaranta agents lesionats i els corresponents informes mèdics, la majoria per cops i dolors a les articulacions.\nPer la seva banda, el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador màxim del dispositiu dels tres cossos policíacs l’1-O, diu en un informe remès al jutge que l’objectiu de l’operatiu policíac era intervenir el material, i no pas els votants ni tancar i desallotjar els col·legis electorals, i que la intervenció tingués ‘la menor afectació possible sobre les persones congregades’.\nSegons Pérez de los Cobos, des de primera hora d’aquell matí hi havia informacions que apuntaven una ‘eficàcia molt limitada de l’actuació dels Mossos’, informació corroborada poc abans de les 9 del matí quan la policia catalana va demanar suport als cossos espanyols.\nAixí, els agents espanyols es van trobar concentracions ‘organitzades i preparades’ de centenars de persones, o fins a 1.500, en alguns casos ‘exercint la força’ o amb ‘violència directa’ per a dificultar i alentir l’actuació de la policia.\nArran d’això, els cossos espanyols es van veure ‘obligats’ a fer servir eines antiavalots, utilització que es podia haver evitat, segons l’informe, ‘mitjançant una actuació anterior de tancament de locals per part dels Mossos els dies previs a la votació o les primeres hores del dia 1’.\nL’informe acusa de ‘passivitat i nul·la col·laboració’ als Mossos, i fins i tot ‘d’entorpiment i obstrucció’ als cossos de la policia espanyola.\nAixí, per exemple, diu que hi va haver ‘insults’ i ‘agafades’ per part de policies catalans a agents espanyols a l’escola Mediterrània de Barcelona, o que un mosso que va ‘entorpir’ l’acció de la policia espanyola al centre Pau Claris.\nA la seu central del Departament d’Ensenyament, no es va comunicar que la consellera, Clara Ponsatí, anava amb un escorta armat.\nLes dades que el jutge va requerir a la policia i que ara s’han lliurat han permès de fer el creuament entre el número de l’operatiu que portava l’agent que va agredir Marta T. a l’escola Pau Claris.\nAquest número, 4U21, es pot veure a les imatges de vídeo que consten en el procediment judicial i, per tant, en fan inequívoca la identificació.\nSegons la relació aportada per la policia, aquest agent era el subinspector 70231.\nSegons Xavier Monge, advocat d’Alerta Solidària, ‘l’informe del coronel De los Cobos posa de relleu que, malgrat es pretenguin excusar, era un operatiu policíac absolutament desmesurat i preparat per fer front a situacions de violència extrema que en cap cas es van produir; l’absència de cap actitud violenta al llarg de la jornada del referèndum per part dels ciutadans és la major prova que l’actuació de la policia va ser desmesurada i que no va respectar els principis d’oportunitat, proporcionalitat i mínima intervenció, i que, per tant, van ser actuacions il·legals, que van vulnerar drets fonamentals i que no estaven justificades en la interlocutòria del TSJC que parlava expressament de no afectar la normal convivència ciutadana’.", "response": "El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona va demanar a la policia espanyola un llistat dels agents que van actuar l'1-O. Alguns lesionats han utilitzat imatges dels incidents per identificar els agents que els van agredir. El coronel Diego Pérez de los Cobos defensa el cos policial argumentant que l'objectiu era intervenir el material i no pas els votants.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1947", "instruction": "Fes un resum del text següent:", "context": "Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha anunciat que, a partir de demà, reestructurarà el servei de trens a les línies metropolitanes, per tal de fer front als requeriments del Govern en la lluita contra el coronavirus, i adequant l'oferta d'acord amb la demanda i a les indicacions rebudes per part del Govern i l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona.\nAixí, a partir de demà, el servei en hora punta serà del 60%, mentre que la resta de la jornada serà del 40%.\nEl servei de la línia L12 (Reina Elisenda) quedarà suprimit.\nA les línies del Vallès, durant les hores punta hi haurà 4 trens cada hora a l'S1 (Terrassa) i a l'S2 (Sabadell); 6 trens cada hora a l'L6 (Sarrià-Pl.\nCatalunya) i 6 trens l'hora a l'L7 (Avinguda Tibidabo).\nDurant la resta del dia, a les línies S1 i S2 hi haurà 3 trens cada hora, mentre que a la resta es mantindrà la freqüència de 6 trens.\nPel que fa a la línia Llobregat-Anoia, també es reestructurarà el servei, amb un tren cada hora de l'R5 (Manresa), S4 (Olesa de Montserrat), S3 (Can Ros) i R6 (a i des de La Pobla de Claramunt); 2 trens cada hora a l'S8 (Martorell) i 4 trens l'hora a l'L8 (Pl.\nEspanya-Molí Nou Ciutat Cooperativa).\nDurant la resta del dia, es mantenen les freqüències excepte a l'L8, que passa a 2 trens cada hora.\nLes estacions d'esquí, així com el Cremallera de Montserrat i el de Núria romanen tancats.\nFGC desaconsella viatjar excepte per raons \"inajornables\"\nTot i aquestes modificacions per adaptar-se a la demanda, FGC desaconsella viatjar per raons \"inajornables, i recomana a tots els clients que es vegin obligats a desplaçar-se que s'informin sobre les possibles afectacions al servei a través dels missatges de megafonia a les estacions i interiors de tren, que consultin les vitrines informatives, el web de FGC, l'aplicació mòbil o el Twitter, o bé que truquin al telèfon d'informació (012).\nLa caiguda de la demanda ha estat clara des de la setmana passada, passant dels 329.822 viatges el 9 de març als 15.567 d'avui, una caiguda del 81,5%.\nIncrement de les mesures higièniques als trens i a les estacions\nEn el marc de la resposta a la pandèmia del coronavirus a Catalunya, FGC ha aplicat un seguit de mesures, tant de caràcter informatiu com organitzatiu, dirigides als clients i al conjunt del personal amb l'objectiu de minimitzar el risc d'infecció i alhora assegurar la prestació del servei.\nAixí, FGC ha elaborat un Pla de contingència pel coronavirus i, des de començaments de setmana ha activat diverses mesures higièniques, seguint els protocols sanitaris: els maquinistes obren i tanquen les portes perquè els clients no hagin de tocar les botoneres, les màquines de venda de bitllets i les botoneres dels ascensors es netegen cada hora, i diàriament es netegen elements com les barres, els agafadors, les botoneres, les tauletes, les mampares, els endolls i els marcs de les finestres de l'interior dels trens.\nEl Centre d'Atenció al Client i l'Oficina de confecció de carnets de pensionista s'han tancat al públic, i l'atenció a l'usuari es fa només per via telefònica.\nMinut a minut\nEN DIRECTE L'última hora sobre el coronavirus\nInformació en directe sobre la pandèmia a Catalunya, l'Estat i la resta del món\ncoronavirus\nGRÀFIC INTERACTIU Així evoluciona el coronavirus a Catalunya, dia a dia\nA data de dijous, la xifra total de casos és de 315, 25 dels quals són greus, a més de sis morts.\nTres pacients ja han estat donats d'alta\ncoronavirus\nLes 10 «fake news» sobre el coronavirus que l'OMS ha desmentit\nRecollim deu dels rumors falsos als quals l'organització internacional ha hagut de sortir al pas\ncoronavirus\nVÍDEO Com protegir els infants del coronavirus?\nDes del Departament de Salut donen consells als pares i mares per evitar contagis entre els seus fills\ncoronavirus\nVÍDEO La senzilla recepta per fer gel desinfectant de mans a casa\nL'increment de demanda del líquid ha desbordat els distribuïdors i l'OMS ha difós una guia per elaborar-lo\ncoronavirus\n«Coronavirus al dia», rep el butlletí diari de NacióDigital\nFacilita'ns el teu correu i rebràs cada vespre consells, dades, avenços per fer front a la pandèmia i una selecció de les millors notícies", "response": "A causa de la pandèmia, FGC ha implementat un Pla de contingència que inclou mesures per evitar contagis. Per exemple, els maquinistes obriran i tancaran les portes i s'incrementarà la neteja dels elements comuns. També es reduirà el servei, fins al 60% en hora punta i el 40% la resta de la jornada.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1994", "instruction": "Fes un resum d'aquest text:", "context": "Barcelona segueix eixamplant el camí perquè es penalitzi la repressió del franquisme i es reparin les víctimes.\nLa capital catalana té des del gener la presidència de la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista, que és de caràcter estatal, i ara s'ha fixat l'objectiu de replicar una iniciativa similar que agrupi municipis catalans.\n\"La xarxa que existeix a nivell estatal la volem crear a nivell català\", avança a NacióDigital el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens.\nLa intenció del govern d'Ada Colau és presentar-la aquest estiu.\nUn dels àmbits en el qual Colau ha dedicat més esforços és amb tot allò que està vinculat a la memòria històrica.\n\"Entre les coses que volem fer hi ha la de crear una xarxa catalana de ciutats o de localitats contra la impunitat franquista\", explica Asens.\nPer ara, el consistori s'ha posat en contacte amb municipis com Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Girona i Tarragona.\nEn aquesta última ciutat governa el PSC amb el PP i ja forma part de la xarxa estatal, on també hi són Madrid, la Corunya, Cadis, Saragossa, Vitòria i València, entre altres.\nLa capital catalana vol aprofitar l'existència de la iniciativa estatal, creada a Pamplona el 2016, i posar en marxa una xarxa a Catalunya.\nEl fil conductor que mou l'Ajuntament és que, mentre no es resol la querella argentina, cal abordar al màxim totes les línies d'actuació perquè la dictadura franquista no quedi impune.\nAixò implica que des de l'àmbit municipal es presentin querelles als jutjats de primera instància espanyols, com ja ha fet Barcelona contra Carlos Rey González, el militar que va firmar la pena de mort de Salvador Puig Antich.\nL'Ajuntament ja s'ha posat en contacte amb municipis com Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Girona i Tarragona\nConsidera que és en aquests jutjats on les causes contra el franquisme poden tenir més opcions de prosperar, i posa d'exemple la querella que va presentar el municipi d'Elgeta, al País Basc: el jutjat d'instrucció número 4 de Bergara va ordenar el desembre que s'investiguin els crims de la dictadura per possible genocidi.\nAixí ho va decidir una jutgessa suplent, però la tornada del titular va servir perquè a principis de gener es revelés que s'arxivava la querella, si bé l'Ajuntament va recórrer contra l'arxivament.\nSuport del ple a actuar contra la dictadura\nEl govern de Colau, que fa un any ja va rebre el beneplàcit del ple municipal per interposar accions penals pels crims contra la humanitat durant la dictadura, aposta perquè la xarxa catalana serveixi per obrir un espai de cooperació entre les ciutats que van patir la repressió franquista.\nLa planteja com una eina per intercanviar informació i donar suport a les querelles que es puguin presentar: les individuals, les personacions a la causa oberta a l'Argentina i les municipals en els jutjats de les ciutats, seguint l'exemple d'Elgeta i Barcelona.\nLa proposta encara és més ambiciosa, i advoca per constituir en aquest marc un eix de ciutats que van ser bombardejades durant la Guerra Civil, quan al litoral català es van patir especialment les accions de l'aviació feixista italiana.\nAl govern municipal entenen que es compten per desenes els municipis que van sofrir la caiguda de les bombes, raó per la qual proposa un front comú d'aquestes localitats per impulsar un procediment civil contra l'estat italià.\n80 anys dels bombardeigs de la Itàlia feixista\nAquest març s'han complert els 80 anys dels bombardeigs dels avions italians a Barcelona, aniversari que la capital catalana ha recordat amb un programa d'activitats que ha inclòs la projecció a la façana de l'Ajuntament de \"L'arbre de la memòria\" perquè els barcelonins no oblidin els fets.\nTambé s'ha organitzat una exposició que es podrà veure a partir d'aquest juliol al Born en què s'explicarà com els infants van patir els bombardejos.\nLa proposta de la xarxa catalana es complementa amb la idea d'obrir un debat per reflexionar sobre la revisió democràtica de les places i carrers, un altre dels eixos que ha abordat el govern de Colau en el cas de la capital catalana.\nA més a més, es planteja establir espais de coordinació amb la Generalitat per articular el pla de fosses i el banc d'ADN des de les ciutats.\nQuerella pels abusos contra els homosexuals\nLes accions de l'Ajuntament de Barcelona per evitar que el franquisme quedi impune no s'acaben aquí.\nA la darrera trobada de la Xarxa estatal de Ciutats contra la Impunitat Franquista, que es va celebrar el gener a l'edifici de la presó Model, el tinent d'alcalde Jaume Asens va anunciar que el consistori presentarà una querella contra els responsables dels abusos al col·lectiu homosexual a la capital catalana durant el tardofranquisme.\nSegons Asens, \"la querella està acabada\", i només falta presentar-la i anunciar-la formalment.", "response": "Barcelona presideix des de gener la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista. Jaume Asens ha explicat que el govern de Colau pretén implementar la mateixa iniciativa, però als municipis catalans. L'objectiu és interposar accions penals pels crims contra la humanitat durant la dictadura. També vol articular el pla de fosses i el banc d'ADN.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_98", "instruction": "Fes-me un resum del text següent:", "context": "L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha elevat al ple del Consell Social de la Ciutat la proposta, per a definir l’estratègia de reactivació de la ciutat juntament amb el principal òrgan consultiu i de participació ciutadana.\n“El Consell Social ha de tindre un protagonisme especial a l’hora de definir les claus de la recuperació, de la generació de confiança i certitud, amb l’establiment de mesures econòmiques, polítiques actives d’ocupació, recuperació del benestar públic i desenvolupament de les potencialitats de les noves tecnologies, l’economia digital i la transició ecològica, i en aqueixa línia treballarem”, ha assegurat Marco.\nLa nova comissió de treball està integrada per representants de les àrees social i econòmica del Consell Social i d’altres consellers l’aportació dels quals pot sumar al projecte de rellançament de Castelló, així com dels grups polítics municipals amb representació a l’Ajuntament.\nSobre la base de l’aprovat hui en el ple extraordinari, estarà presidida pel portaveu del grup municipal socialista i regidor de Benestar Social, José Luis López.\nA més, tindrà huit vocals, entre ells la consellera representant de la Cambra de Comerç de Castelló, Maria Dolores Guillamón, que serà la ponent de la comissió.\nEls altres set són: un conseller/a proposat pels consellers representants dels sindicats UGT i CCOO; un representant de la Unió Professional de Col·legis de Castelló, que serà el president del Col·legi de Metges, José María Breva; un conseller/a proposat pels quatre consellers/as de les federacions de veïns, consumidors i usuaris que formen part d’aquest; la consellera representant del Consell Municipal de Benestar Social, Salomé Esteller, gerent de la Junta Provincial de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC); el conseller representant del Consell Municipal de Comerç, Mauro Gómez; el conseller representant de la Universitat Jaume I, Modest Jesús Fabra, vicerector de planificació, coordinació i comunicació; i el conseller Juan Ángel Lafuente, director de la Càtedra Ciutat de Castelló.\nI, un representant del Consell de la Joventut, segons s’ha decidit durant el transcurs del ple.\nA més, formaran part de la comissió com a vocals, els sis consellers/as proposats pels grups polítics municipals: José Luis López (PSPV), Begoña Carrasco (PP), Alejandro Marín-Buck (Ciutadans), Tomás Escuder (Compromís), Carlos Navarro (Podem-EU) i Cristóbal Caballero (Vox).\nPodran formar part de la comissió si així ho manifesten o, en el seu cas, se’ls requerisca la seua compareixença durant el desenvolupament dels treballs de la comissió, els consellers nats que han sigut alcaldes de Castelló.\n“Les administracions públiques hem de respondre amb tota la nostra força a situacions tan crítiques com aquesta.\nDes del primer minut, el govern municipal ha assumit la seua responsabilitat i hem treballat en coordinació amb les autoritats sanitàries i reajustant el pressupost per a reforçar les línies essencials de benestar social, ocupació i reactivació econòmica”, ha explicat Marco.\nAra, “volem continuar fent els passos necessaris juntament amb la societat de Castelló”, ha explicat Marco.\n“La societat està demandant unitat i diàleg en les institucions per a lluitar contra la covid-19 i des de l’Ajuntament tenim l’oportunitat de treballar de manera conjunta a través d’aquesta comissió per a l’impuls de Castelló”, ha recalcat.\nEl termini per al qual es crea la comissió serà el necessari per a poder realitzar les funcions que li han sigut encomanades, tenint en compte que per la seua importància un calendari de manera que si fóra possible estiga ultimat l’informe si fóra possible no més tard del pròxim mes d’octubre.\nEls membres del Consell Social han pogut participar en el ple de manera telemàtica o presencial i durant la sessió també han pres possessió del seu càrrec huit nous consellers/as: José Luís López (grup municipal socialista), Tomás Escuder (grup municipal Compromís), Francisco Sacacia (UGT-PV), Juan Antonio Llopis (Fundació Caixa Castelló), César Roures (Consell Agrari i de Sostenibilitat Ambiental), Salomé Esteller (Consell Municipal de Benestar Social), Ana Ulloa (Autoritat Portuària) i Inmaculada Nieto (veïna de reconegut prestigi).", "response": "L'Ajuntament de Castelló aprovarà al ple del Consell Social la Comissió per a l'Impuls de la Castelló. L'objectiu és definir l'estratègia per reactivar la ciutat davant la crisi de la covid-19. L'alcaldessa Amparo Marco ha afirmat que des de l’Ajuntament es té l’oportunitat de treballar de manera conjunta a través d’aquesta comissió per a l’impuls de la ciutat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1867", "instruction": "Fes-me un resum d'aquest text:", "context": "L'enquesta que calculava els resultats d'una virtual llista conjunta.\nFoto: QS/ND\nJust dos dies després que ERC va escollir Josep Maria Terricabras com el seu cap de llista per a les europees, el dia 1 de desembre del 2013, el conseller de Presidència, Francesc Homs, plantejava la possibilitat que un cop s'hagués pactat la data i la pregunta, d'elaborar una candidatura de país, com una “demostració de força democràtica”.\nQuatre mesos després, la possibilitat d'una candidatura única s'ha esfumat, tothom es “mossega la llengua” i, fins i tot, perilla “un punt en comú” als programes electorals a favor de la consulta a les formacions que van signar l'acord del 12 de Desembre.\nEn quatre mesos han passat moltes coses.\nHi ha haver per a la consulta, dures i intenses negociacions per bastir aquesta candidatura unitària, noms i desmarcades clamoroses que afectaven la potencialitat d'una llista conjunta.\nI sobretot una enquesta encarregada per les dues formacions, a la qual ha tingut accés Nació Digital, que no auguraven un bon resultat dels sobiranistes si concorrien plegats als comicis, conformen la clau de volta per entendre la mort d'una candidatura unitària pel proper 25 de maig.\nDesmarcats\nDe fet, tot just van començar les converses, tant ICV-EUiA com la CUP se'n van desmarcar.\nTot i això després de vacances de Nadal, fonts de CiU i ERC asseguren que es van donar tres setmanes per negociar.\nJosep Rull i Lluís Corominas, amb Francesc Homs de rerefons, per part de CiU, i Marta Rovira, Lluís Salvadó i Lluís Juncà per part d'ERC, deixant Artur Mas i Oriol Junqueras per a les grans decisions, van ser els equips.\nAquest termini no es va arribar a complir, ja que Terricabras assegurava que s'estimava més que CiU i ERC anessin per separat per no formar un bloc oposat a ICV-EUiA i a la CUP.\nUna premissa que el 20 de gener recollia el comitè de govern d'Unió, que veia com el seu candidat, Salvador Sedó, feia nosa a l'acord amb ERC i a la pau amb CDC.\nNoms\nDurant aquestes setmanes es van plantejar diversos noms per formar part d'aquesta llista.\nPer altra banda, CDC va proposar Jordi Williams Carnes, extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, nom que no va convèncer als republicans.\nERC també va proposar Toni Comín a qui CiU arrufava el nas.\nL'únic punt d'acord era mantenir en Ramon Tremosa i Josep Maria Terricabras entre els primers i tancant els sis primers llocs, l'exconseller socialista, Ernest Maragall.\nLlista provisional sense noms\nLa impossibilitat d'arribar a un acord amb els noms va provocar una oferta de CiU a ERC: el compromís d'una llista unitària però sense tancar cap nom.\nUn oferiment, segons fonts de CiU, plantejat pel mateix Artur Mas a Oriol Junqueras, que aquest no va acceptar sinó hi havia un pacte que englobés noms, llocs i programa.\nL'enquesta\nMentre la negociació continuava enrocada, les direccions estratègiques d'ambdues formacions van rebre l'enquesta que havien encarregat i pagada a parts.\nUn baròmetre, al qual ha tingut accés Nació Digital (figura superior i inferior) per tal de veure les possibilitats electorals de CiU i ERC junts, el bloc sobiranista plegat, o tots individualment.\nEl resultat va ser definitiu.\nSobre un univers de 1001 persones, entre els que “probablement votarien” i els que votarien una coalició entre CiU i ERC no superarien el 39,3% dels vots mentre que un 55,5% assegurava que no els votaria.\nLa mateixa enquesta apuntava que, per separat, CiU guanyaria les europees del amb una estimació de vot d'entre el 24,5 i el 25,5%, i se situaria 4,3 punts per sobre d'ERC, que tindria entre el 20,2 i el 21,2%.\nÉs a dir, entre les dues formacions obtindrien com a mínim el 45,7% dels vots.\nAixí mateix, l'enquesta dibuixava un 47% dels vots per una coalició de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP, i un 48% en contra.\nPer tant, les dues formacions van concloure que anar junts era un mal negoci a més de les friccions que estava provocant al bloc sobiranista.\nReunió a Palau\nEl dia 22 de gener, Mas i Junqueras arriben al pacte de no agressió i decideixen que cadascú concorri pel seu compte establint tres acords.\nEn primer terme, seria Junqueras qui faria públic que no anirien junts als comicis.\nJunqueras ho va fer a l'endemà, dia 23, en un míting a Torrelles del Llobregat.\nPosteriorment, CiU proposaria un punt programàtic conjunt que ERC aplaudiria.\nAra la preocupació dels dos partits és donar per tancada la polèmica, per això les paraules del president de la Generalitat, Artur Mas, el passat divendres quan en l'entrevista a RAC1 no va voler donar detalls sobre el fracàs d'aquesta negociació amb un concloent “em mossego la llengua”.\nA ERC també s'ha imposat el silenci.\nNingú, a hores d'ara, no vol prendre mal.\nL'enquesta de les europees.\nFoto: QS/ND", "response": "La proposta d'elaborar una candidatura de país, com una “demostració de força democràtica”, ha fracassat, almenys per dues raons. La primera és el desacord en l'elecció de noms d'aquesta llista, i la segona, els resultats d'una enquesta feta a 1001 persones, que afirmava que el 55% no votaria una coalició entre CiU i ERC.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2837", "instruction": "Explica breument les idees principals d'aquest text:", "context": "L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat aquest dimarts a la tarda que el consistori ha ofert a l'Ajuntament de València un centenar de places per acollir els més de 600 refugiats del vaixell 'Aquarius'.\nAixí, després de la primera i urgent acollida a València, Barcelona s'ha ofert per a rebre un centenar d'aquests immigrants quan ja estigui estabilitzada la seva situació.\nColau ha agraït el \"gest\" del nou president espanyol, Pedro Sànchez, per obrir les fronteres als refugiats, però espera que això vagi més enllà, i ha lamentat la \"vergonyosa baralla\" de diversos països europeus per no acollir aquestes persones.\nEn una roda de premsa amb el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, i el coordinador del pla Barcelona Ciutat Refugi, Ignasi Calbó, Colau ha explicat que aquest dimarts a la tarda ha parlat amb l'alcalde de València, Joan Ribó, per oferir ajuda a la ciutat.\nAixí, després de la primera acollida \"humanitària i d'emergència\", la capital catalana podria acollir un centenar de refugiats en poques setmanes, quan ja estigui estabilitzada la seva situació.\nEn tot cas, l'acollida a mitjà i llarg termini dels refugiats depèn de dues potes segons Colau: l'habitatge, pel qual ha ofert els habitatges provisionals de proximitat APROP, i un permís temporal de treball perquè puguin ser autosuficients i pagar els impostos corresponents.\nA més, Colau i Asens han recordat que també hi ha programes perquè la ciutadania pugui ajudar els refugiats fent-los de mentors o llogant habitacions a preus taxats.\nAmb aquest oferiment, Colau ha volgut refermar el compromís de la ciutat amb els refugiats del Mediterrani i reclamar més implicació de la Generalitat però sobretot del govern espanyol.\nAixí, ha recordat que des del 2015 la ciutat ha atès 11.600 refugiats, i la xifra del 2017 va ser el triple que el 2015.\nAquest primer trimestre de l'any ja s'han atès més de 2.500 persones i es preveu que aquest estiu l'arribada sigui important.\nColau ha explicat que el consistori dedica 6 milions d'euros de recursos propis a acollir refugiats, sobretot per trobar-los un sostre ja que, si no, més de 200 d'aquests dormirien al carrer.\nPer això, ha demanat al conseller d'Afers Socials, Chakir el Homrani, una reunió aviat amb la Generalitat per abordar el fenomen, i un canvi d'actitud \"radical\" al govern espanyol actual respecte el del PP, que el 2018 ha augmentat el pressupost per a refugiats un 1,6% mentre es preveu que arribin el doble de refugiats que l'any 2017.\nA més, Asens ha criticat que el govern espanyol rep 330 milions de la Unió Europea per a política migratòria i Madrid els destina bàsicament al control de fronteres i als CIE amb una \"gestió opaca\".\nPerò, a més, l'any 2011 el govern de Rajoy hauria suspès amb una disposició transitòria dels pressupostos una partida de 200 milions d'euros que es destinava als ajuntaments per acollir a migrants.\nPer això, Colau i Asens han demanat al govern espanyol que pagui al consistori els diners que s'ha gastat en una acollida que és competència de l'estat.\nPer tot això, Colau ha agraït a Pedro Sánchez el \"gest\" de voler acollir els refugiats de l'Aquarius, però espera d'ell \"polítiques serioses\" en aquest àmbit que vagin al fons del problema i no només a l'atenció d'emergència.\n\"Les ciutats estem soles, i ara toca seure i planificar, no pas fotos ni cimeres\", ha dit.\nDe fet, Colau ha dit que Barcelona és la ciutat de l'estat que ha dedicat més recursos al tema i està preparada per acollir refugiats, però preveu un estiu amb noves arribades i ha assegurat que l'Aquarius \"no serà l'últim vaixell\".\nPerò amb qui més dura han estat Colau i Asens ha estat amb els països europeus i la Unió Europea.\nSegons ells, han sentit \"vergonya\" pel \"desinterès i la passivitat criminal\" del PP però també per \"l'espectacle lamentable i les baralles\" entre països per no acollir els refugiats de l'Aquarius.\nDe fet, Asens ha dit que l'acollida d'emergència de l'Aquarius per part d'Itàlia o Malta \"no és caritat\" és una \"obligació legal\" perquè es tractava del port més proper.\nColau creu que la credibilitat de la UE està en joc i depèn de la gestió dels refugiats i que si \"mira cap a un altre costat\", Europa ja no podrà ser una terra de justícia, pau i convivència.", "response": "L'alcaldessa de Barcelona ha ofert al consistori de València 100 places per acollir alguns dels refugiats del vaixell \"Aquarius\". Tot i agrair el gest de Pedro Sánchez de deixar desembarcar el vaixell en costes espanyoles, Ada Colau lamenta la baralla que hi ha hagut entre els diferents països europeus per no acollir aquestes persones.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2233", "instruction": "Explica breument les idees principals del text següent:", "context": "L'Audiència de Girona ha denegat la petició de \"reinstauració\" de la presó preventiva per a Oriol Boyer, condemnat a 21 anys i 1 dia de presó per assassinar d'una pallissa una dona de 76 anys a Cabanes (Alt Empordà) el 27 de febrer del 2014.\nDesprés del veredicte del jurat popular i de la sentència condemnatòria, el fiscal va sol·licitar una vista urgent per evitar que Boyer sortís en llibertat perquè, segons va explicar l'advocat de la defensa al judici, el processat estava empresonat fins a finals d'any per altres causes i no de forma preventiva pel crim.\nDe fet, per l'assassinat va estar dos anys entre reixes (del 12 de gener del 2015 al 8 de febrer del 2017) però cap acusació va demanar que li prorroguessin la presó.\nL'Audiència de Girona ha denegat la petició de les acusacions per dos motius: perquè no ha quedat acreditat el risc de fugida i perquè, en el moment de celebrar la vista, encara no s'havia interposat cap recurs contra la sentència.\nAixò vol dir que pot quedar en llibertat quan hagi complert la condemna per altres delictes, a l'espera que la sentència per l'assassinat sigui ferma.\nPetició de \"reinstauració\" de la presó preventiva denegada.\nEls dos acusats inicialment pel crim de Cabanes, Oriol Boyer i el violador reincident Antonio García Carbonell, van arribar emmanillats i custodiats pels Mossos d'Esquadra des de la presó a les sessions del judici que es va fer a l'Audiència de Girona el novembre passat.\nCap dels dos, però, estava en presó per l'assassinat perquè, un cop complerts els dos anys en preventiva, les acusacions no van demanar que es prorrogués el temps entre reixes fins al quatre anys.\nTots dos estaven en presó per altres causes, Boyer complint condemna i García Carbonell en preventiva per un afer de falsificació de moneda.\nL'Audiència de Girona, seguint el veredicte del jurat popular, va absoldre García Carbonell i va imposar una pena de 21 anys i 1 dia de presó a Oriol Boyer, com a autor d'un assassinat i un delicte de tinença il·lícita d'armes.\nEl jurat popular va concloure que Boyer era l'autor material de la pallissa mortal propinada a l'anciana de 76 anys el 27 de febrer del 2014.\nLa sentència també li va imposar una indemnització de 144.000 euros els familiars de la víctima, a qui Boyer va deixar moribunda en un camp a tocar de casa seva.\nDavant la sentència condemnatòria, el fiscal va sol·licitar una vista urgent per demanar que Boyer continuï a presó mentre la resolució no sigui ferma.\nLa compareixença es va fer el 13 de desembre i tant el fiscal com l'acusació particular van demanar que s'adoptés la mesura cautelar de presó provisional fins a la meitat de la pena imposada.\nL'Audiència de Girona, però, ha denegat la petició.\nSegons ressalta la interlocutòria, Boyer ja va estar dos anys en presó preventiva per aquest cas (entre els anys 2015 i 2017) i no es va demanar que es prorrogués fins als quatre anys.\nL'Audiència, però, recull que, jurídicament, podria haver-hi dos arguments pels quals es podria concedir la \"reinstauració\" de la mesura cautelar però conclou que, en aquest cas, no es compleixen.\nD'una banda perquè exposa que, més enllà de la pena de presó imposada, no s'ha acreditat que existeixi risc de fugida superior al que hi havia fa deu mesos, quan no van prorrogar la mesura cautelar.\nDe l'altra, exposa que, en el moment en què es va celebrar la vista, encara no s'havia interposat recurs a la sentència, un dels requisits que fixa la llei.\n\"Seria necessari que la reinstauració de la presó provisional es fonamentés en uns arguments realment contundents, imbatibles, que evidenciessin la indiscutible concurrència d'alguna de les causes legals que ho permetin\", conclou la interlocutòria que considera que, en aquest cas, no existeixen aquests arguments.\n\"Les acusacions s'han limitat a al·legar l'existència d'un risc de fugida genèric basat, únicament, en la pena imposada en la recent sentència, no indicant cap altra circumstància personal que faci evident un risc que, s'ha de suposar, fa deu mesos no existia\", argumenta el magistrat que també recorda que Boyer és ciutadà espanyol, que té dona i fill al seu càrrec i que no té vincles amb tercers països ni mitjans econòmics per facilitar una hipotètica fugida a l'estranger.\nPer això, la interlocutòria conclou que \"no ha quedat suficientment acreditada la necessitat de reinstaurar la mesura cautelar de presó provisional\".\nAixò vol dir que Boyer pot sortir en llibertat quan no tingui més causes o compliments de condemna pendents.", "response": "L'Audiència de Girona desestima la demanda de reinstauració de la presó preventiva per al condemnat a presó per matar d'una pallissa a una dona de 76 anys a Cabanes. L'Audiència justifica aquesta decisió perquè no s'ha demostrat el risc de fugida i perquè encara no s'ha interposat un recurs contra la sentència.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1185", "instruction": "Explica'm breument les idees principals d'aquest text:", "context": "L'incendi forestal que es va declarar en el dia d'ahir al paratge de la Penya Juncalillo, en els cims de l'illa de Gran Canària, continua sense control i ha obligat a desallotjar un miler de veïns de fins a una desena de barris dels municipis de Tejeda, Artenara i Gáldar.\nA més, un hidroavió del Ministeri d'Agricultura ja ha sortit de Màlaga per sumar-se a les tasques d'extinció.\nAixí ho ha informat el president de les Canàries, Ángel Víctor Torres, que ha comparegut en roda de premsa al costat del president del Cabildo de Gran Canària, Antonio Morales, i el delegat del govern espanyol a Canàries, Juan Salvador Lleó, per explicar les tasques d'extinció i l'evolució de l'incendi, que ja afecta mil hectàrees, segons l'estimació de la Direcció d'extinció del Cabildo.\nEl president canari va indicar que els treballs d'extinció fets ahir van permetre que un 85% del perímetre de l'incendi es donés per estabilitzat; però, un canvi de vent durant la nit va complicar la seva evolució i va obligar que, cap a les dotze de la matinada, s'activés el nivell 2, assumint el Govern de Canàries les competències i sumant-se a les tasques d'extinció la Unitat Militar d'Emergències (UME ).\nSeguimos trabajando y luchando por nuestra isla!!!\nÚltima hora: 01:00 día 11 de agosto. pic.twitter.com/fUDJ3VtEnM — BOMBEROS GRANCANARIA (@BomberosGC) August 11, 2019\n— EL PAÍS CANARIO (@elpaiscanario) August 11, 2019\nÀngel Víctor Torres va assenyalar que des d'aquest moment es van activar tots els operatius disponibles i s'ha estat en contacte amb els diferents cabildos i amb el Govern d'Espanya, al qual ja s'ha sol·licitat ampliar la UME amb quatre escamots, fins i tot desplaçant des de la Península la UME de Sevilla, i l'activació de dos hidroavions, un dels quals ja ve camí de Canàries procedent de Màlaga.\nHa precisat que en aquests moments més de 200 efectius estan treballant en les tasques d'extinció de l'incendi i fins a deu mitjans aeris, dels quals ja estan operant la meitat.\nPel que fa a la meteorologia, Torres ha comentat que ha plogut però l'aigua no ha arribat al cim i sembla que no plourà en les pròximes hores.\nVa afegir que durant el dia es van a registrar temperatures màximes d'entre 26 i 30 graus i la previsió del vent és que a la tarda-nit empitjori i es registrin ratxes que poden arribar als 70 km/h, el que significa que les pròximes hores són \"fonamentals\" per intentar donar per controlat l'incendi.\n— Canarias Ahora (@Cahora) August 10, 2019\nUn miler de veïns, dessallotjats\nTorres Aproximadament un miler de persones han hagut de ser desallotjades com a mesura de prevenció de casa seva.\nEl president canari va voler llançar un missatge d'optimisme a aquestes persones, en el sentit que tot l'operatiu va a treballar \"sense descans\" per intentar controlar aquest incendi, i va demanar als ciutadans que volen tornar a les seves cases, que per sobre de aquest desig \"hi ha la seguretat de les persones\", que han de seguir les indicacions dels responsables de seguretat.\nEn qualsevol cas, va comentar que l'evolució de l'incendi en aquestes primeres hores està sent positiva, de manera que no hi ha previsió de desallotjar més barris i caldrà veure si en les pròximes hores els afectats poden tornar als seus habitatges.\nVa recordar que continuen tancades les següents carreteres: GC-210, Tejeda a Artenara, del punt quilomètric 0 al 6; GC-21, Cruïlla dels Garatges a Artenara, del quilòmetre 32 a 39, i GC-150, Creu de Tejeda a Pins de Gáldar, entre els punts quilomètrics 5,5-12,3.\nEl Capítol recomana, a més, no sobrepassar la zona de Caideros en la GC-220.\nTambé es manté la prohibició de pujar al cim.\nÀngel Víctor Torres va confirmar que dos bombers han resultat ferits, tot i que no hi ha constància de més danys personals.\nNo obstant això, alguns habitatges a Artenara sí que s'han vist afectades per les flames.", "response": "L'incendi forestal de la Penya Jucalillo a Gran Canària continua sense control i ha obligat a desallotjar els veïns d'una desena de municipis. Les autoritats han confirmat que l'incendi es va donar per estabilitzat ahir però a causa del canvi de les condicions meteorològiques ahir a la nit, es va reactivar.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1699", "instruction": "Explica'm breument les idees principals del text següent:", "context": "El president de Catalunya Acció, Santiago Espot, citat a declarar davant del jutge de l'Audiència Nacional espanyola Fernando Andreu per promoure la xiulada a l'himne espanyol durant l'última final de la Copa del Rei entre el Barça i el Bilbao, s'ha traslladat fins a Madrid però s'ha acollit al seu dret de no declarar.\n— Santiago Espot (@santiagoespot) 14 de novembre de 2016\nEn declaracions als mitjans a la sortida del jutjat ha explicat que aquest procés \"vulnera\" els seus \"drets\".\n\"És un procés absolutament polititzat de dalt a baix\", ha afegit.\nPer a Espot, el judici suposa un \"xoc\" entre la seva \"llibertat d’expressió i la protecció a la simbologia de l’Estat\" que, segons ha dit, no coparteix.\nEn aquest sentit, Espot ha lamentat que la Fiscalia argumenti que \"el clima institucional ha canviat\" entre uns fets i els altres per fer prosperar la causa sobre la xiulada del 2015 i ha recordat que \"aquest canvi és fruit d'unes eleccions lliures que no estan impugnades i de la voluntat del poble de Catalunya de voler ser un estat independent\".\n\"Això no s'aguanta de cap de les maneres\", ha exclamat.\nFinalment, el president d'aquesta organització ha fet la seva pròpia lectura de tot plegat: \"Si som quatre podem protestar però si som 40 ja no ho podem fer\".\n\"Aquesta és una interpretació de la Fiscalia sorprenent\", ha conclòs.\nDilluns de la setmana passada, Espot ja no va declarar perquè el seu advocat va apuntar que no havia tingut accés al sumari i no havia pogut preparar la seva defensa.\nAixí ho va explicar Espot als periodistes que l'esperaven a les portes de l'Audiència Nacional, on va comparèixer després que el titular del Jutjat Central número 4 el cités seguint ordres de la Secció Tercera de la Sala Penal d'aquest òrgan, que el va obligar a reobrir una causa en què ell inicialment no veia delicte.\n\"Vaig exercir la meva llibertat d'expressió\"\nLa setmana passada, Espot va defensar a la sortida del tribunal que està emparat per la llibertat d'expressió.\n\"Jo ho he manifestat en moltes ocasions, vaig exercir el meu legítim dret a la llibertat d'expressió reconegut pels Drets Universals, i això és una cosa pel que sempre vaig a donar la cara i sempre vaig a donar les explicacions davant de l'opinió pública\" , va explicar.\nPreguntat si els fets han estat aprofitats políticament, Espot va assenyalar que \"per descomptat, de la mateixa manera que l'independentisme aprofita políticament qualsevol cosa\", com va ser el partit de futbol celebrat el 30 de maig de 2015.\n\"L'utilitzem per mostrar la nostra antiespanyolitat i que volíem deixar de ser súbdits del regne d'Espanya per ser ciutadans d'una Catalunya independent \", va manifestar.\nAixí, va afegir que l'independentisme va aprofitar el 30 de maig de 2015 \"i ho tornarà a fer en qualsevol ocasió que se li presenti\".\nTambé va dir que la xiulada va ser retransmesa \"com a mostra que gran part dels catalans no volen ser espanyols, i aquest va ser un cop que va acusar el Govern espanyol i la Casa Reial\".\nSegons ell, en la segona part del partit ja va transcendir que els fets estaven sent objecte d'una investigació judicial sobre els signants del Manifest, \"que ha estat més perseguit que el Manifest Comunista\", el que ell considera excepcional.\nLa xiulada de la Copa del Rei\nLa xiulada va tenir lloc al partit que va disputar el Futbol Club Barcelona i l'Athletic Club de Bilbao al Camp Nou i que va estar presidit per Felip VI.\nEl magistrat instructor va decidir arxivar la investigació el passat mes de maig perquè els fets van ser \"idèntics o pràcticament afins\" als que van succeir en 2009, quan hi va haver una altra xiulada a l'himne d'Espanya en presència del rei i amb la participació dels mateixos equips, i el procediment va ser arxivat amb el suport del fiscal.\nNo obstant això, la Secció Tercera de la Sala Penal va obligar a Andreu a continuar amb la investigació de la possible comissió d'un fet delictiu i les persones que el van portar a terme, estimant així el recurs que presentat per la Fiscalia, al qual adherir Mans Netes i el partit polític VOX.\nEls magistrats Alfonso Guevara, Antonio Díaz Delgado i Fermín Echarri van explicar llavors en la seva interlocutòria que l'\"ambient institucional respecte a la independència de Catalunya el 2009, era molt diferent del de 2015\".\n\"Només cal veure com a fet notori, els esdeveniments i les decisions polítiques dels òrgans de Govern de Catalunya que s'han adoptat en els últims dos anys en ordena a aconseguir la independència de Catalunya respecte a Espanya\", afirmaven en la resolució en què van ordenar la reobertura del cas.", "response": "Santiago Espot, president de Catalunya Acció, ha estat citat a declarar a l'Audiència Nacional espanyola per promoure la xiulada a l'himne d'Espanya al partit de la final de la Copa del Rei, disputada pel Barça i el Bilbao. Tot i que Espot s'ha traslladat a Madrid, s'ha acollit al dret de no declarar.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2964", "instruction": "Sintetitza el text:", "context": "El poeta Pau Vadell i Vallbona (Mallorca, 1984) és el guanyador del Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2017 amb el poemari 'Esquenes vinclades', segons ha fet públic l'Ajuntament aquest dimarts.\nEl lliurament del guardó, el 10 de maig, obrirà un any més les activitats del Barcelona Poesia, que enguany compta amb una cinquantena de participants entre els quals alguns dels autors més destacats del moment, com l'índia Rupi Kaur, la romanesa Ana Blandiana, el nord-americà Billy Collins o la nicaragüenca Gioconda Belli.\nLa vintena edició de la cita conjuga aquests grans noms amb propostes singulars i destinades a fer arribar la poesia a un públic ampli, com els homenatges a García Lorca i John Coltrane, una sessió de 'poetry slam' del raper Nach o el 'show cooking' poètic d'Ada Parellada i Ada Castells.\nEl guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2017, Pau Vadell, és poeta, però també editor (fundador del segell AdiA Edicions), traductor, historiador i gestor cultural.\nH apublicat una dotzena de títols de poesia, molts d'ells guardonats.\nLes directores del Barcelona Poesia, Teresa Colom (que s'acomiada enguany) i Àngels Gregori, l'han presentat avui com \"un dels poetes més potents\" en llengua catalana.\nA més n'han destacat la seva vessant \"d'activista\" cultural, en tant que impulsor d'un segell literari i com a traductor de diversos poetes internacionals al català, entre altres activitats.\nEl guardó se li farà entrega el proper 10 de maig, coincidint amb l'inici de les activitats de la vintena edició del Barcelona Poesia.\nUn encontre que s'allarga fins el dia 16 i que enguany torna fer del Verger del Museu Marés el seu \"centre neuràlgic\" (allà s'hi faran cada tarda les lectures poètiques).\nLa cita compta amb una cinquantena de participants, entre els quals diversos noms destacats de la poesia internacional, i propostes que no es limiten només a les lectures poètiques.\nEntre els noms estrella d'aquesta edició hi ha la jove poeta índia Rupi Kaur, considerada un dels grans talents actuals de la \"poesia urbana\", segons ha remarcat la directora del festival Àngels Gregori.\nResident des de fa molts anys a Toronto, l'obra de Kaur té com a eix central el tractament del dolor, la discriminació, l'abús de poder, i el compromís polític i social, amb una mirada feminista sobre la realitat.\nL'altra convidada destacada és Ana Blandiana, novel·lista i poeta romanesa candidata al Premi Nobel de Literatura.\nTambé destaca la conversa que mantindran l'italià Erri De Luca amb Miquel Desclot a la Biblioteca Jaume Fuster.\nUna constel·lació de poetes i escriptors de renom participaran conjuntament en la 33a edició del Festival Internacional de Poesia de Barcelona, que posa el punt i final al Barcelona Poesia el dia 16 de maig al Palau de la Música.\nGioconda Belli, Billy Collins, Ana Luísa Amaral, Paolo Agrati i Maria Sevilla participaran junts en aquest acte poètico-musical en què sonarà el 'Nautilus', un instrument construït per Àlex Pallí i Nei Albertí i que sonarà a mans de Xavi Lloses.\nA banda de convidar grans noms de la poesia de l'àmbit internacional, estatal i català, el Barcelona Poesia presenta una sèrie de propostes per trencar distàncies entre aquest gènere literari i el gran públic.\nEn aquest sentit destaca, per exemple, la presència de l'MC espanyol Nach.\nEl raper oferirà a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans una sessió de 'slam poetry' (recitat de poesia a l'estil del rapsoda).\nEn la mateixa línia, se celebraran dos concerts-recitals que homenatjaran John Coltrane, d'una banda, i Federico García Lorca, de l'altra.\nEl primer, 'Variacions sobre l'amor suprem', anirà a càrrec dels rapsodes Núria Marínez-Vernis, Marçal Font i Quim Lecina, acompanyats per un conjunt musical, recitant textos d'autors influïts per la música del saxofonista i compositor nord-americà.\nSerà al Born CCM.\nL'homenatge a Lorca anirà a càrrec de José Mercé i Luis García Montero, músic i poeta marcats respectivament per la seva obra.\nL'espectacle se celebrarà a la Plaça de la Catedral el 13 de maig.\nEl Barcelona Poesia 2017 aplegarà 27 activitats en 12 espais de la ciutat (a banda del Marès, diversos equipaments hi col·laboren, i 20 llibreries faran més visible la seva oferta poètica).\nS'hi sumen també les més de cinquanta activitats 'off' dins del 'Més poesia'.", "response": "El poeta de Mallorca Pau Vadell i Vallbona (1984) ha estat el guanyador d'enguany del Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2017. L'obra guanyadora ha estat el seu poemari \"Esquenes vinclades\". L'escriptor rebrà el guardó el proper 10 de maig en l'acte que encetarà les activitats del festival Barcelona Poesia.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2210", "instruction": "Sintetitza el text següent:", "context": "El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres la presentació d'un recurs contra la llei 24/2015 del Parlament, però ha decidit deixar-ne fora totes les qüestions referides a pobresa energètica.\nAixí ho ha anunciat en roda de premsa la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, que ha volgut subratllar tot allò que no es recorre, començant pel fons de pobresa energètica, seguint pels acords amb les subministradores i acabant pel requisit d'un informe de serveis socials abans d'iniciar un procediment de tall de llum, aigua o gas.\nPer evitar vincular aquesta decisió a la reunió que va mantenir aquest dijous amb el vicepresident de la Generalitat, Sáenz de Santamaría ha explicat que l'informe del Consell d'Estat que avala les competències de la Generalitat en pobresa energètica va arribar la setmana passada.\nEl recurs al Tribunal Constitucional (TC) demana, en canvi, la suspensió de diversos articles relacionats amb les mesures contra els desnonaments.\nLa vicepresidenta espanyola ha anunciat que es recorren bàsicament 5 articles i una disposició transitòria, tots ells referits a qüestions \"processals\" o bé a una possible vulneració del principi \"d'igualtat\" entre tots els ciutadans de l'Estat.\nEs recorren els articles 2,3,4, una part del 5, el 7 i la disposició addicional primera, tots els que recomanava portar al TC l'informe del Consell d'Estat que l'executiu va rebre el passat 21 d'abril.\nSáenz de Santamaría ha volgut deixar clar que l'informe va arribar un dia abans de la reunió entre els presidents Mariano Rajoy i Carles Puigdemont i una setmana abans de la reunió que ella mateixa va tenir amb el vicepresident català, Oriol Junqueras, aquest passat dijous.\n\"Que la Generalitat no consideri que portem els afers als TC perquè els considerem pitjor o millor govern.\nNo tenim cap intenció de plantejar recursos d'inconstitucionalitat més enllà de la defensa de l'ordre constitucional\", ha remarcat.\nEn el mateix sentit, però amb un to molt més contundent, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro: \"Quan demanen que no presentem recursos, que m'estan demanant, que incomplim la llei?\nQue prevariquem?\".\nSegons el ministre, els recursos d'inconstitucionalitat es presenten \"automàticament\" si es tenen dubtes seriosos d'incompatibilitat amb la llei estatal.\nEn tot cas, la vicepresidenta espanyola ha subratllat que existeix un mecanisme previ als recursos al TC, que és el de les negociacions a la comissió bilateral entre representants de les dues institucions.\nSáenz de Santamaría ha explicat que recórrer més a la comissió bilateral aquesta va ser, precisament, una de les peticions que li va fer arribar a Junqueras en la reunió a la Moncloa d'aquest passat dijous.\nPel que fa als articles recorreguts, relacionats bàsicament amb l'emergència habitacional, la número 2 de l'executiu estatal ha explicat que es tracta bàsicament d'evitar que Catalunya faci canvis en els mecanismes judicials vinculats als desnonaments i en el regulació del dret de propietat.\nEntre d'altres, el govern espanyol demana al TC que suspengui el paper decisori que la llei reserva a la mediació en casos d'impagaments de lloguer o hipoteca que poden derivar en desnonament.\nL'executiu estatal també vol evitar que a Catalunya es pugui iniciar un procediment judicial específic per resoldre temes vinculats als desnonaments, perquè \"processalment\" només hi pot haver un procediment a tot l'estat.\nEn la llei catalana es marca un procediment simplificat que insta el jutge a dictar una resolució que inclogui un pla de pagament i li dona la potestat per cancel·lar els imports no satisfets en funció de les circumstàncies personals del consumidor.\nL'article 5 de la llei 24/2015 és el que principalment parla de desnonaments i el govern espanyol en recorre els punts 1,2,3,4 i 9.\nBàsicament aquí s'obliga als grans tenidors d'habitatges i a les persones jurídiques que hagin adquirit un habitatge via execució hipotecària, a plantejar alternatives de lloguer social a les famílies que no pugui fer front al pagament de la hipoteca, abans d'iniciar qualsevol procediment judicial per impagament.\nPel que fa a l'article 7, el govern estatal no està d'acord amb què l'asministració pugui resoldre la cessió obligatòria d'habitatges, per un període de tres anys, en el cas que siguin habitatges buits propietat de persones jurídiques obligades a pagar l'impost sobre els habitatges buits (també recorregut per l'Estat) o que disposi d'habitatges buits en un municipi en el que hi hagi, com a mínim , una família amb risc d'exclusió social.\n\"Vulnera el principi d'igualtat i la regulació del dret de propietat\", ha interpretat Sáenz de Santamaría.", "response": "Tot i el recurs que el Govern espanyol ha confirmat que presentarà al TC contra la llei 24/2015 del Parlament, ha decidit deixar fora d'aquest recurs les qüestions sobre la pobresa energètica. La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, ha confirmat que es va decidir el recurs abans de la reunió entre Rajoy i Puigdemont.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_360", "instruction": "Sintetitza aquest text:", "context": "Una vintena d’autors, de nou països diferents, relacionats amb les ciències socials han aprofitat el confinament per escriure Pandemia (Tirant lo Blanch), una obra que convida a reflexionar sobre els efectes de la quarantena i de la crisi del coronavirus 2019 en els drets humans, el sistema penal i el control social, i també les seves repercussions en les democràcies.\nEl llibre tracta qüestions com la pobresa, l’escletxa de gènere i les presons, que són algunes de les dimensions de la quarantena, i les limitacions que els estats d’emergència imposen als drets fonamentals de la ciutadania.\nEl protagonisme de l’obra, el pren la privació de llibertat de més d’un terç de la població mundial a causa de la covid-19, tant en la societat com en la població carcerària, que ha viscut aquesta situació com un doble confinament per la falta de comunicació amb les famílies.\nEl llibre també tracta l’accentuació de les desigualtats que ha causat la pandèmia del coronavirus, de classe i particularment de gènere, i l’augment de les discriminacions contra les dones.\nDimecres passat, se’n va fer la presentació en línia, que es pot recuperar en el vídeo a la carta.\nVan intervenir-hi el coordinador del llibre, el professor Iñaki Rivera, el jurista argentí Raúl Zaffaroni i la doctora en drets humans brasilera María Palma Wolff.\nIñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB (OSPDH), adverteix que cal tenir els ulls molt oberts i vigilar com es gestiona el confinament a les societats i com s’actuarà en l’època post-pandèmia.\nAl principi del confinament, l’OSPDH va demanar l’alliberament dels presos comuns classificats en tercer grau i també dels qui tenien permisos mitjançant l’article 100.2 del reglament penitenciari, en la línia de la petició de l’Alta Comissionada de l’ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, i també el confinament dels presos polítics als seus domicilis.\nL’objectiu era alleugerir la població penal i prevenir contagis de covid-19 a les presons.\nQuè hi passa, a les presons, amb el coronavirus?\nUn dels ponents de la presentació del llibre va ser el jutge de la Cort Interamericana de Drets Humans Raúl Zaffaroni, un dels juristes més prestigiosos de l’Amèrica Llatina.\nZaffaroni deia que estava més preocupat per la post-pandèmia que no pel moment actual.\nVa augurar ‘situacions problemàtiques’ a l’Amèrica Llatina i va criticar durament el capitalisme financer, el qual va definir com a ‘fabricant de virus’ per la manera com tracta el planeta.\nEn aquest sentit, Zaffaroni va dir que el sistema econòmic es comportava amb el planeta ‘com un mamut en una cristalleria’, i va destacar que la post-pandèmia obria una lluita contra el ‘totalitarisme financer’.\nTambé va denunciar l’abús de la presó provisional a l’Amèrica Llatina, que representa la meitat dels reclusos, aproximadament.\n‘Tot i l’enorme esforç del capitalisme financer i dels seus virreis, i dels monopolis de comunicació que exerceixen la venjança i la repressió, els nostres pobles d’alguna manera tornaran a reaccionar.’\nL’altre ponent va ser la consultora i doctora en Drets Humans María Palma Wolff, qui va destacar com la història, el colonialisme i els cops militars de l’Amèrica Llatina, especialment en el cas del Brasil, repercutien en el funcionament jurídic i penal.\nTambé va explicar com n’eren, de devastadors, els efectes en la pobresa i en les dones, i com es criminalitzava la pobresa.\n‘El 65% de la població femenina carcerària al Brasil és presa pel tràfic de drogues’, producte de la pobresa, va destacar.\nPer la seva banda, Rivera va criticar el ‘fals caràcter democràtic atribuït al virus’, és a dir, l’afirmació propagandística que el virus afecta tothom igual.\n‘És el moment de pensar en una nova manera de governar les presons’, i va defensar que calia fer una reconsideració del món carcerari que es basés a reduir del nombre de reclusos i a facilitar les comunicacions amb els familiars, aprofitant la tecnologia i després d’haver-se prohibit les visites durant el confinament.", "response": "\"Pandemia\" es una obra escrita per una vintena d'autors internacionals durant el confinament. En aquesta obra s'intenta reflexionar sobre els efectes de la quarantena i de la crisi de la covid-19 a nivell de drets humans, en el sistema penal i la seva repercussió en les democràcies. El llibre parla de l'accentuació de les desigualtats o l'escletxa de gènere.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2176", "instruction": "Sintetitza'm el text:", "context": "La pluja de primera hora del matí no ha aigualit les ganes de sortir al carrer a la recerca del llibre i la rosa dels gironins i la rambla s'ha omplert un any més.\nLa posada a punt de les parades, però, s'ha endarrerit.\nEls llibreters han començat protegint els volums però a mig matí el temps ha donat una treva i després han destapat tots els exemplars.\nLes parades de roses tenien una gran varietat de formats si bé la vermella ha continuat essent la protagonista, compartint espai amb d'altres com la reivindicativa rosa groga.\nPendents del temps, els llibreters confien salvar la jornada després d'una Setmana Sant amb un bon ritme de vendes.\n\"Vendre per Sant Jordi és fonamental\", ha afirmat la presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Maria Carme Ferrer, conscient que aquest és un dia clau pel sector.\nLa pluja que ha caigut a primera hora del matí ha endarrerit la posada a punt de les parades de llibres i roses a la rambla de Girona.\nA partir de les deu, però, el temps ha millorat i els paradistes s'han animat a retirar els plàstics que protegien els llibres i han acabat d'omplir les parades amb les novetats d'aquest Sant Jordi.\n\"Esperem que el temps amaini i sembla que acabarà fent bon dia, esperem\", afirmava en Lluís, un venedor de roses de la rambla que admetia que a primera hora havien patit pel temps.\nMalgrat caure en dia feiner, no dubta que els gironins sortiran a celebrar aquesta data assenyalada i que aprofitaran per regalar el llibre i la rosa.\nPel que fa a l'oferta floral, enguany també hi ha molta varietat de formats però el venedor no dubta que la gran protagonista serà la rosa vermella.\nAquesta diada, com ja va passar l'any passat, també comparteix espai amb la rosa groga per a aquelles persones que reivindiquen la llibertat dels polítics presos i els anhels d'independència.\nEls visitants no s'ho han pensat i ben aviat han omplert la rambla a la recerca de la rosa i el llibre.\nDesenes de persones fullejaven exemplars i demanaven consell entre els llibreters.\n\"Estic dubtant, com a les eleccions que soc indecís i amb això també\", afirmava en Joan, un veí de Girona que encara no tenia clar el títol que es volia comprar.\nEl que sí que havia fet ja era regalar la rosa a la seva dona, que la lluïa a les mans.\nUna diada molt especial\nPer alguns, aquesta diada serà molt especial.\nÉs el cas d'en Javi que aquest matí passejava amb la seva dona i el seu fill de mesos amb el cotxet.\nÉs la primera vegada que ho fan tots tres junts i han decidit aprofitar que el temps acompanyava per anar al centre.\nEls turistes també gaudeixen d'aquesta festivitat.\n\"No m'esperava que estigués tot tant animat i bonic; és un costum preciós\", exclamava l'Elba, una dona de Logronyo que ha vingut a la ciutat a passar uns dies de vacances.\nQui també ho ha viscut amb il·lusió és l'escriptora celranenca Núria Esponellà, autora de llibres com 'Una dona d'aigua' o 'Temps de silenci'.\nAquest Sant Jordi no ha publicat nou treball però estava en un estant ajudant amb la venda de llibres, a prop dels seus exemplars.\nHa explicat que és una oportunitat per contactar amb els lectors i que enguany està més relaxada.\n\"Ho faig amb molt de gust, és divertit\", ha admès tot afegint que està treballant en una novel·la que està escrivint a foc lent.\nNadal, Pagès i Quintana, els gironins més buscats\nLes previsions dels llibreters a Girona són bones.\nSi el temps acompanya, confien que serà un bona jornada en vendes.\n\"Vendre per Sant Jordi és fonamental\", ha afirmat la presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Maria Carme Ferrer, que destacava que és un dia clau pel sector.\nLes vendes del cap de setmana passat, coincidint amb Setmana Santa, també han estat bones.\nPel que fa a les preferències, els lectors gironins continuen apostant pels escriptors de la demarcació.\nFerrer ha destacat que aquest any Rafel Nadal, David Pagès i Gerard Quintana podrien ser alguns dels autors més buscats a les parades.\nFerrer ha recordat que \"molta gent arriba i demana quines novetats d'escriptors gironins hi ha aquest any\" i per això, els autors locals també es converteixen, en moltes ocasions, en els més venuts de la demarcació.\n'El fill de l'italià', de Rafel Nadal, sembla atraure un gran interès entre el públic gironí.\nD'altra banda, David Pagès explica 'Què t'ha ensenyat la vida', una obra en què l'autor ha preguntat a 200 persones de més de 65 anys què han après al llarg dels seus anys.\nGerard Quintana també s'ha estrenat en el món de la ficció amb 'Entre el cel i la terra', una novel·la que reviu una història d'amor entre dos joves a la Barcelona del 1952.", "response": "Aquest any, la diada de Sant Jordi s'ha vist marcada per la pluja a la rambla de Girona. Tanmateix, tant llibreters com clients segueixen amb la mateixa il·lusió de comprar un llibre (o més) i una rosa i gaudir de la diada. El gremi de llibreters confia a salvar la jornada en haver tingut una Setmana Santa amb bones vendes.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2220", "instruction": "Sintetitza'm el text següent:", "context": "La cap de la delegació socialista espanyola a l'Eurocambra, l'eurodiputada del PSOE Iratxe García Pérez, critica en un correu a la resta d'eurodiputats el missatge en suport a Carme Forcadell enviat recentment pel parlamentari portuguès Antonio Marinho e Pinto (ALDE).\nSegons la socialista, les crítiques de Marinho e Pinto a la justícia espanyola per mantenir l'expresidenta del Parlament entre reixes són \"malintencionades\", \"distorsionades\" i \"inexactes\".\nEn el correu enviat a tota l'Eurocambra i al qual ha tingut accés l'ACN, Iratxe García justifica elements com ara que sigui el Suprem qui porti el cas o que s'hagin rebutjat recursos per admetre alguns testimonis.\nMarinho e Pinto, que va visitar recentment Forcadell a Mas d'Enric, va enviar aquesta setmana un missatge a tots els eurodiputats, una carta on denunciava \"violacions de drets humans\" dels tribunals espanyols.\nEn reacció a aquesta carta, la socialista justifica que \"Forcadell no només està empresonada per haver permès un debat, sinó per haver participat activament en la promulgació de lleis que van revocar la Constitució a Catalunya, van privar als catalans dels seus drets i van violar els mandats emesos pel Tribunal Constitucional\".\nSegons ella, és \"completament infundat\" dir que hi ha hagut una vulneració del principi del \"jutge natural\" pel fet que sigui el Suprem i no el TSJC el responsable del cas.\n\"Forcadell era membre d'un parlament autonòmic en el moment en què els processos contra ella es van iniciar\", argumenta García, que assegura que la competència corresponia al Suprem, entre altres motius, perquè \"els fets pels quals se l'acusa tenen implicacions dins i fora de Catalunya\".\nLa socialista també nega que el dret a apel·lar se li hagi negat a Forcadell: \"És totalment equivocat\".\nLa parlamentària exposa que l'empresonament va ser recorregut davant la Sala segona del Suprem, \"que va confirmar l'ordre de presó\" emesa pel jutge Pablo Llarena.\n\"El senyor Marinho e Pinto mostra una profunda manca de coneixement del sistema processal espanyol\", rebla, remarcant que a l'Estat hi ha diversos mecanismes d'apel·lació.\nPer altra banda, també matisa les queixes del portuguès sobre el fet que l'acusació contra Forcadell es basi \"exclusivament\" en un informe policial i hagi rebutjat admetre testimonis i proves sol·licitades per l'expresidenta del Parlament.\nEn aquest sentit, argumenta que \"convé recordar\" que encara no ha començat el judici i que és més endavant quan es té en compte aquest tipus de sol·licituds.\n\"Pel que sabem de les ordres publicades, els registres de la investigació preliminar contenen testimonis i una altra prova documental\", afegeix.\nLa cap de la delegació socialista remarca que les decisions preses per Forcadell que l'han portat a presó van incloure \"la declaració de la independència de Catalunya\" i \"el consentiment d'un debat que va violar els drets d'una minoria parlamentària\".\n\"La senyora Forcadell va ignorar repetidament totes i cadascuna de les opinions emeses pel servei jurídic del mateix Parlament, que va advertir de la descarada il·legalitat en la qual planejava involucrar-se\", defensa Garcia Pérez.\nL'eurodiputada socialista creu que la carta del seu company portuguès és \"inacceptable\" perquè \"assumeix\" que els polítics tenen \"carta blanca\" per fer el que vulguin.\nLa socialista defensa que el sistema judicial espanyol és independent perquè \"han donat exemple perseguint la corrupció política\".\nEn aquest sentit, denuncia que és \"fals i esbiaixat afirmar que \"en països realment democràtics (com Alemanya o Bèlgica)\" la rebel·lió és \"un crim específic\" de les forces armades.\n\"El dret penal és específic per a cada país i, per tant, no sorprèn que hi hagi divergències\", afirma.\nAixí, recorda que al codi penal espanyol la rebel·lió no és un delicte només aplicable a l'exèrcit o grups armats.\nPer a Garcia Pérez \"l'aspecte més greu\" de la carta és que \"descriu a altres països com a realment democràtics\" en contraposició a Espanya \"com si Espanya no pogués ser considerada com a tal\".\nLa socialista espanyola lamenta aquest \"acte malintencionat\" d'un eurodiputat provinent \"d'un país amic que, com Espanya, va haver de patir una dictadura cruel recentment que va ser enderrocada gràcies als esforços de tota la societat\".\nAmb tot, Garcia Pérez acusa els eurodiputats que donen suport a la independència de Catalunya de donar una visió \"distorsionada i inexacta\" amb \"l'únic propòsit de donar suport a una causa que no té ni tan sols el suport de la meitat de la societat catalana ni de les institucions europees\".", "response": "L'eurodiputada i cap de la delegació socialista espanyola a l'Eurocambra, Iratxe García Pérez, critica el missatge de suport que va enviar el parlamentari portuguès Antonio Marinho e Pinto (ALDE). Al correu, que ha estat enviat a tots els eurodiputats, Iratxe García afirma que les crítiques a la justícia espanyola son malintencionades i inexactes.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_2819", "instruction": "Sintetitza'm aquest text:", "context": "Primer consell nacional d'ERC després de la presa de possessió de l'executiu català.\nLa secretària general dels republicans, Marta Rovira, ha demanat als nous consellers de la Generalitat Oriol Junqueras, Toni Comín, Carles Mundó, Meritxell Serret i Dolors Bassa que signessin un compromís ètic amb onze punts que, entre d'altres, exigeixen actuar de forma \"honesta, imparcial i diligent\" i ressalten valors com \"la integritat i la rectitud\" que els han d'allunyar de \"privilegis o tractes de favor\".\nRovira els ha instat a sentir-se orgullosos dels valors republicans: \"Volem persones lliures dins de comunitats polítiques lliures, ni persones dominades ni institucions segrestades\".\nDes de la vocació de servei públic, els ha desitjat \"sort i encert\" en una etapa política \"nova i gran\" en un CN que ha començat amb un aplaudiment per al nou president, Carles Puigdemont.\nLa secretària general d'ERC, Marta Rovira, s'ha encarregat de pronunciar el discurs al Consell Nacional.\nS'ha dirigit, en bona part, a les cinc persones que han pres possessió com a nous consellers del govern català.\nEls ha demanat que treballin sentint-se orgullosos dels valors republicans: \"80 anys d'història i un partit honest, net i amb vocació de servei\".\nEn aquest sentit, els ha recordat els valors del republicanisme.\n\"Volem persones lliures dins de comunitats polítiques lliures, ni persones dominades ni institucions segrestades\", ha apuntat.\nTambé ha advertit que \"a la república no hi caben tractes de favor, favoritismes, clientelisme, corrupció, amenaces o coaccions\".\nSinó que s'actua en base a valors com \"la virtut civil a les venes\".\n\"Treballar per un mateix és treballar pel bé comú\", ha apuntat apel·lant a la saviesa –\"l'interès particular és només part del bé comú\"-, la generositat –\"volem participar a la vida pública només amb l'ambició justa i deguda\"- i la força interior per \"superar qualsevol tipus de temptació\".\nPrecisament per això els cinc nous consellers han signat davant de tot el consell nacional un document com a compromís ètic per a tots els càrrecs electes.\nS'estructura en onze punts: \"actuar amb lleialtat i servei a la societat catalana, promoure i preservar el respecte als Drets Humans i a la dignitat, mantenir una actuació honesta, imparcial i diligent, promoure la cultura de l'esforça personal i col·lectiu actuant amb integritat i rectitud i defugint privilegis i tractes de favor; garantir el funcionament eficient i eficaç de l'administració pública; actuar amb criteris d'austeritat i eficàcia en la gestió econòmica i impulsar transparència; actuar amb responsabilitat i respecte vers els drets de la ciutadania; vetllar per la protecció del medi ambient i el patrimoni, promou comportaments personals saludables; respectar l'autonomia dels mitjans de comunicació i finalment l'obligació d'informar els òrgans del partit de qualsevol il·legalitat, irregularitat o conflicte d'interessos\".\nRovira ha assegurat que el partit serà al costat dels seus càrrecs públics: \"el partit és per servir-vos a vosaltres que aneu a sevir els ciutadans\", ha afegit.\nEn una \"nova i gran etapa\", els ha desitjat sort i ha recordat que aquesta legislatura ha de servir com a \"clau\" perquè els ciutadans i els partits \" de totes les sensibilitat del país\" treballin per bastir el procés constituent.\n\"Només superant les limitacions autonòmiques, fent la independència, és quan serem a l'alçada de servir els ciutadans\", ha apuntat Rovira en el seu discurs al consell nacional.\nCanvis a l'executiva\nJust abans del consell nacional s'ha reunit l'executiva del partit, que ha decidit, amb l'aval del CN, modificar càrrecs en la direcció nacional arran de nomenaments de càrrecs de Govern.\nEn aquest sentit, Eduard López, fins ara vicesecretari general de Coordinació Interna i Territori, assumeix la Vicesecretaria General d'Acció Política en substitució de Cesc Iglesias.\nSergi Sabrià, portaveu i Secretari de Comunicació Audiovisual fins ara, assumeix la Vicesecretaria general d'Imatge i Comunicació en substitució d'Oriol Amorós .\nI finalment el fins ara secretari l'Organització, Isaac Peraire, entoma ara la Vicesecretaria general de coordinació interna, Territori i Organització.", "response": "En el primer congrés nacional d'ERC després de la pressa de poder a l’Executiu, la secretària general ha demanat als nous consellers de la Generalitat signar un compromís ètic que exigeix treballar de forma honesta i imparcial i amb valors com la rectitud o la integritat per allunyar-se dels tractes de favor o privilegis dels seus càrrecs.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_474", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text:", "context": "Ni rastre dels antecedents policíacs de l’imam de Ripoll a cap dels registres de la policia.\nUn informe elaborat per la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos d’Esquadra quatre dies després dels atemptats (21 d’agost) posava de manifest que no constava cap detenció per part de cap cos de la policia, tal com ha avançat el diari Ara i ha confirmat l’ACN.\nEn un informe anterior, del 19 d’agost, els Mossos s’havien limitat a assenyalar que Abdelbaki es-Satti no apareixia als arxius dels Mossos.\nAra bé, tres dies més tard, tornaven a cercar el nom de l’imam creuant-lo amb les bases de dades de la policia espanyola i la Guàrdia Civil i tampoc no va aparèixer res del seu historial delictiu.\nL’imam havia estat detingut el 2010 a Ceuta per haver provat d’introduir 121 quilos d’haixix a l’estat espanyol i va complir condemna a Castelló del 2010 al 2014.\nPerò els Mossos no van rebre pas aquesta informació quan van rastrejar els antecedents delictius d’Es-Satti.\nEn aquell informe, a més, ja l’apuntaven com el cervell de la cèl·lula i deien que havia ‘adoctrinat’ la resta dels joves gihadistes.\nSegons l’informe dels Mossos, sembla que es-Satti no va ser mai fitxat per cap policia enlloc de l’estat espanyol, tot i haver estat detingut a Ceuta i empresonat quatre anys per tràfic de drogues.\nA més, segons consta també al sumari del cas del 17-A, l’imam va mantenir ‘quatre entrevistes policíaques’ mentre era a la presó de Castelló complint condemna.\nUna d’aquestes, segons confirma la Fiscalia de l’Audiència espanyola, era d’un agent de la intel·ligència espanyola, tot i que assegura que no tenia cap relació amb terrorisme.\nTanmateix, no hi ha ni rastre dels antecedents delictius d’Es-Satti als arxius de la policia.\nEl conseller de l’Interior, Miquel Buch, ja ha qualificat de ‘sorprenents’ les entrevistes a la presó i ha manifestat també que els antecedents policíacs haurien de constar a la base de dades de Mossos.\nEn aquest mateix informe, a més, es recullen diverses declaracions, algunes fetes per integrants de la mateixa cèl·lula.\nÉs el cas de Mohamed Houli Chemlal, que va sobreviure a l’exposió d’Alcanar i és en presó preventiva.\nHouli va reconèixer als Mossos quatre dies després dels atemptats que l’imam era l’encarregat de portar a terme un ‘procés de radicalització’ i que els feia assumir ‘idees extremistes’.\nL’assenyala com l’ideòleg de la cèl·lula adscrita a Estat Islàmic.\nHouli Chemlal també va relatar que el dia de l’explosió l’imam era a la casa perquè volia ajudar amb les darreres tasques de fabricació d’explosius abans d’atemptar.\nA més, va dir que només hi havia una armilla bomba a la casa i que es-Satti havia dit que la volia portar per immolar-se.\nTambé va ser el primer moment que va explicar que un dels objectius era la Sagrada Família, entre altres esglésies.\nTambé va relatar que el procés de radicalització no es feia únicament a la mesquita sinó que l’imam els duia a casa, on continuava ‘amb la justificació de la violència en nom de l’islam’.\nMocadors vermells i acte cerimonial previ als atemptats\nEl sumari al qual ha tingut accés l’ACN també recull l’existència d’un ‘element comú’ en tres dels cinc gihadistes abatuts a Cambrils: un mocador de color vermell lligat al coll.\nTot i que els altres dos no el portaven en el moment de la mort, els investigadors esmenten la possibilitat que l’haguessin perdut durant els fets, ja que se’n van trobar dos més a l’interior de l’Audi utilitzat en l’atemptat de Cambrils.\nL’informe dels Mossos d’Esquadra exposa la hipòtesi que l’ús d’aquesta peça tingui el seu origen en la figura d’Abu Dujana, coetani del profeta Mahoma i considerat un dels Sahabah (literalment ‘companys’, i que fa referència a aquells primers musulmans que van conviure amb el profeta Mahoma i que sovint són considerats per la tradició musulmana com la millor generació de musulmans).\nConcretament, Abu Dujana és conegut per la tradició islàmica com el ‘guerrer del mocador vermell’ perquè es cobria el cap amb aquesta peça de roba quan entrava en combat.\nA més, hi ha antecedents en l’ús del mocador vermell en atacs gihadistes, com en els atemptats de París del 13 de novembre de 2015 i els atemptats de l’11 de setembre de 2001 als Estats Units.\nDiversos indicadors reforcen aquesta hipòtesi, com els elements trobats a la masia abandonada de Riudecanyes, on es van localitzar restes de camises de color vermell que podrien haver servit per a confeccionar els mocadors, a més de passaports cremats, cartes de comiat, entre d’altres, que podrien formar part d’un acte cerimonial conegut com el ‘Camí sense retorn’.", "response": "Un informe dut a terme per la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos d’Esquadra després dels atemptats indicava que no constava cap detenció a l'imam de Ripoll per part de cap cos policial. Tanmateix, l'imam havia estat detingut a Ceuta per tràfic d'haixix i havia complert condemna a Castelló del 2010 al 2014.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_420", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "El pròxim any Mètode arriba al seu número 100.\nAmb motiu d’aquesta efemèride, recuperarem algunes de les entrevistes i col·laboracions més destacades d’aquest centenar de publicacions.\nA continuació oferim l’entrevista al biòleg Edward O. Wilson, publicada en el número 41 de Mètode (2004).\nA Edward O. Wilson la natura i els éssers vius l’han captivat des que era un infant.\nNo pot imaginar-se res més divertit i apassionant que estudiar la inacabable complexitat de qualsevol dels ecosistemes que habiten la Terra.\nFa uns anys, quan encara feia classe a la Universitat de Harvard, recomanava als seus alumnes sortir a passejar pel campus i mirar de tant en tant el terra.\n“Com si fóreu déus de l’Olimp –els deia en to burlaner la qual cosa no pot ser massa difícil per als estudiants d’aquesta universitat”.\nEls demanava que no se n’anaren sense ser testimonis, per exemple, d’una batalla entre dues colònies de formigues.\n“Un grapat de terra de qualsevol dels camins o jardins del campus –deia tot exultant– inclou més d’un miler d’espècies diferents”.\nWilson és professor emèrit a Harvard i curador honorari en entomologia al Museu de Zoologia Comparativa d’aquesta universitat.\nI està content de no haver de fer classes perquè necessita temps per a escriure –ara més que mai és essencial que els ciutadans del món entenguem fins a quin punt el destí dels esculls de coral i dels boscos tropicals és el destí de tots nosaltres– i per portar endavant la formidable tasca de defensa de la biodiversitat de dues de les organitzacions que encapçala, Conservation International i Nature Conservancy.\nEl seu llibre Sociobiology va marcar una fita indiscutible en el pensament evolucionista.\nTot i que en molts aspectes és un llibre tècnic, és alhora una obra de prou fàcil lectura.\nIgual com l’Origen de les espècies de Charles Darwin, és un llibre accessible a un ampli espectre de lectors…\nM’agrada que ho veja així. .\n«Es va dir que qualsevol idea que fera al·lusió a una biologia de la naturalesa humana fomentaria idees racistes o sexistes.\nPerò això, senzillament, no va succeir»\nVostè compagina, doncs, des dels seus inicis la ciència amb la divulgació…\nAixò és veritat solament en part.\nDe fet, em vaig dedicar quasi exclusivament a la investigació fins que vaig escriure Sociobiology, i aleshores ja tenia 46 anys.\nMentre escrivia Sociobiology em vaig adonar que l’havia de fer interessant i comprensible per a científics de camps molt diversos, fins i tot per a científics socials i especialistes en humanitats.\nPer això em vaig concentrar en el que podria dir una exposició divulgativa dels fets, llenguatge i exemples amb il·lustracions, és a dir, fotos, dibuixos i altres coses per l’estil, que es pogueren entendre com una mena de lingua franca.\nVa ser després, quan escrivia On human nature, que vaig decidir fer un llibre per a un ampli espectre de lectors.\nHo vaig considerar necessari per la polèmica que Sociobiology aixecava aleshores.\nS’hi discutia sovint en els mitjans de comunicació, i amb tanta confusió d’idees i punts de vista que vaig pensar que havia d’adreçar-me a un públic ben ampli per tractar els aspectes humans de la sociobiologia.\nPerquè he d’afegir que la secció de Sociobiology que parlava dels animals, o siga, el noranta per cent del llibre, mai no va aixecar cap polèmica.\nA la comunitat científica li va encantar.\nVa ser quan vaig parlar dels éssers humans que em vaig veure embolicat en un esvalot polític i teòric.\nOn human nature va guanyar el premi Pullitzer, i això em va animar a escriure més llibres per a un públic variat.\nPerò, en general, he de dir que no ho faig sovint.\nLa majoria del que escric, tant llibres com articles, van adreçats a científics.\nCreu que potser alguns plantejaments d’alguns dels seus deixebles han estat massa sensacionalistes?\nPense en l’obra de Richard Dawkins (The Blind Watchmaker, The selfish gene…)\nSupose que alguns dels llibres sobre sociobiologia de caràcter divulgatiu han estat sensacionalistes.\nAlguns dels autors s’han dedicat només a especular, a especular amb la intenció de provocar.\nPerò la major part del que s’ha fet, i sobretot en el cas de Dawkins, és de qualitat… Crec que Dawkins ha estat una figura polèmica per la seua defensa de l’ateisme, per escriure aquests darrers anys en contra de la religió… Però els seus treballs sobre sociobiologia són molt bons.\nLlig l’entrevista completa al web de Mètode\nQuè és Mètode?", "response": "La revista Mètode recupera l'entrevista que va fer al biòleg Edward O. Wilson per celebrar el seu número 100. Wilson és professor emèrit a Harvard i curador al Museu de Zoologia Comparativa també de Harvard, encara que actualment no dona classes perquè es dedica a escriure i sensibilitzar a la població sobre la biodiversitat.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1568", "instruction": "Explica de manera resumida les idees principals d'aquest text:", "context": "Josep Anglada, actual regidor de l’Ajuntament de Vic per Plataforma Vigatana (PLVI) i fundador de Plataforma per Catalunya (PxC), està valorant seriosament la possibilitat de presentar-se com a cap de llista d'una candidatura a les eleccions espanyoles, previstes a finals d’any.\nAnglada ha rebut una proposició del grup polític Soluciona, amb qui es planteja crear una coalició.\nSoluciona és un partit molt minoritari, amb implantació a llocs com Màlaga i amb representants puntuals arreu de l’Estat.\n“En principi, no tenia previst presentar-me, PLVI no té encara una estructura prou sòlida ni recursos econòmics.\nUna altra cosa és si m’ofereixen anar de candidat en una llista on ja està tot fet”, ha declarat Anglada a NacióDigital.\nLa coalició, que encara no té definit el nom, tindrà com a prioritat en el seu programa electoral la unitat d'Espanya, el problema de la immigració il·legal i la corrupció, entre d'altres.\nAnglada ha manifestat sentir-se \"molt il·lusionat per la responsabilitat que representa liderar un projecte d'aquesta magnitud, i alhora que s'hagi comptat amb ell per aquest repte\".\nSegons el vigatà \"és urgent que al Congrés dels Diputats hi hagi una veu que defensi de veritat els interessos de tots els espanyols i que s'atreveixi a enfrontar-se a la casta parasitària que tenim al nostre país\".\nDos intents fallits de fer les Espanyes\nAquest no és el primer intent d’Anglada d'estendre el seu missatge arreu de l'Estat.\nL'any 2004 va provar-ho amb Plataforma por Madrid (PxM), que es va dissoldre al cap de dos anys, i llavors amb Plataforma por la Comunidad Valenciana (PxCV), que l'any 2009 també va estavellar-se.\nL’any 2013, va crear Plataforma per la Llibertat (PxL), partit amb el qual veia factible irrompre amb força en el panorama polític espanyol.\nEls problemes amb PxC van tallar de soca-rel aquest nou projecte.\nJosep Anglada Rius va néixer a Vic el 21 de juny de 1959.\nVa començar la seva activitat política als 19 anys.\nDurant la Transició, va ser membre de l'organització franquista Fuerza Nueva i el 1989 va ser candidat del partit Frente Nacional a les eleccions del Parlament Europeu.\nMés tard es va convertir en candidat independent a les llistes del partit de José María Ruiz Mateos, col·laborant en una de les seves campanyes.\nEl 15 de gener de 2001 va fundar PLVI i l'any següent, PxC, on va romandre com a president i militant fins a l'any 2014.\nPxC, un projecte personalista\nPxC ha estat un projecte personalista que va gestar Josep Anglada, des de Vic.\nEl partit va trobar un caldo de cultiu perfecte amb l’inici de la crisi econòmica i la pressió migratòria, en la qual es basa tot el seu discurs.\nEn aquest context, Anglada i la seva PxC van tocar sostre el 2011, amb un gran nombre de regidors.\nLa formació va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya i, com ja hem apuntat, el seu líder fins i tot va establir pactes amb altres formacions per estendre el seu projecte polític a tot l’Estat espanyol, la qual cosa no va reeixir.\nEl partit s'ha desplomat ara, en un entorn en què l'increment de la immigració s'ha estancat.\nPerò la causa principal d'aquesta davallada contundent l’hem de buscar en la crisi interna, que va esclatar a principis de 2014, quan Anglada va ser expulsat de la formació, per problemes derivats de la seva gestió dins el partit, i es va engegar una persecució judicial a dues bandes que encara continua.\nEn aquest context, PxC es va emportar una patacada important en les passades eleccions municipals del 24 de maig.\nLa formació va perdre la majoria dels seus regidors a Catalunya, passant dels 67 que va obtenir el 2011 als nou d'aquest 2015.\nPel que fa a Osona, el partit es va quedar sense representació i va perdre els 13 regidors que va obtenir en els anteriors comicis.\nO sigui, va desaparèixer del mapa polític osonenc.\nAnglada, però, es va \"salvar\" de la trompada en presentar-se a Vic amb PLVI, que va obtenir un regidor (va arreplegar 826 vots que provenen, segurament, de la desfeta de PxC).\nUn resultat, val a dir, molt per sota les seves expectatives.", "response": "El regidor de Vic per Plataforma Vigatana, Josep Anglada, està plantejant-se presentar-se com a cap de llista a les eleccions espanyoles amb una coalició amb el grup Soluciona, un grup amb representació molt escassa i puntual al territori espanyol. La coalició té com a prioritat en el seu programa electoral la unitat d'Espanya, la immigració o la corrupció.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1578", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text:", "context": "El ple de Congrés ha aprovat aquest dijous la llei orgànica per a la regulació de l'eutanàsia, després que el Senat l'aprovés la setmana passada amb alguns canvis en el text en el dictamen de la Comissió de Justícia, a la qual pertany aquesta norma.\nLa normativa, que entrarà en vigor d'aquí a tres mesos -un cop s'hagi publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE)-, estableix que els pacients que sol·licitin l'eutanàsia hauran de patir una malaltia greu i crònica o incurable que els provoqui \"un patiment físic o psíquic constant i intolerable\".\nSobre el procés per accedir a una mort digna, la llei indica que, si el pacient està conscient, ha de sol·licitar l'eutanàsia dues vegades per escrit (o per un altre mitjà que deixi constància si no pot escriure) en dos documents separats per un interval de 15 dies, fent palès que no és \"resultat de cap pressió externa\".\nDesprés de la primera sol·licitud, el metge responsable informarà el pacient sobre el seu diagnòstic, possibilitats terapèutiques i resultats esperables, així com sobre possibles cures pal·liatives, \"assegurant-se que comprèn la informació que se li facilita\".\nDesprés d'això, el pacient haurà de confirmar la seva intenció de posar punt final a la seva vida.\nEl metge és qui ha d'autoritzar el procés, però abans ha de demanar l'opinió d'un facultatiu format en l'\"àmbit de les patologies que pateix el pacient\", però que no sigui del seu \"mateix equip mèdic\".\nAixí mateix, la comissió d'avaluació autonòmica haurà de triar a dos experts -un d'ells jurista- que avaluïn el cas.\nTots dos experts han d'estar d'acord en la decisió mèdica, ja que, en cas contrari, serà el ple de la comissió qui la prengui.\nDe la mateixa manera, aquest text recull que els professionals sanitaris directament implicats en aquesta prestació \"podran exercir el seu dret a l'objecció de consciència\", una objecció que \"haurà de manifestar anticipadament i per escrit\".\nAbans de la votació al Congrés d'aquest dijous, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha agraït el treball realitzat per tots els grups parlamentaris, tot destacant la \"importància\" d'una norma que permet avançar en el reconeixement dels drets dels ciutadans i cap a una \"societat més humana i més justa\".\n\"Avui és un dia important per a les persones que es troben en una situació de greu patiment.\nAvui fem un pas més en el camí de progrés cap a una societat més justa, més decent i que es preocupa per evitar el sofriment de tots els seus membres\", ha afirmat Darias, per recordar que l'aprovació de l'eutanàsia respon a una demanda\" molt important\" de la societat.\n\"La ultradreta no respecta els drets\"\nLa portaveu d'Unides Podem en matèria de Sanitat, Rosa Maria Medel, ha criticat que la llei estigui sent \"perseguida\" per la ultradreta perquè el seu \"pensament totalitari no respecta els drets\" dels ciutadans.\n\"La seva intolerància porta a tal extrem que volen imposar als altres com cal morir\", ha afegit Medel en nom de la formació de Pablo Iglesias.\nNo obstant això, la diputada de la formació taronja ha criticat que el PP no hi hagi votat a favor.\nHa recordat que els populars ja es van posicionar en el passat en contra de la llei del divorci, el del matrimoni igualitari, i la llei sexual i reproductiva.\n\"Sempre han estat en contra de l'avanç en els drets i ara el que volen plantejar és anar al Tribunal Constitucional perquè no volen que hi hagi la llibertat de decidir\", ha lamentat Giménez.\nAixí mateix, la portaveu de Justícia d'ERC, Carolina Telechea, ha exposat que el seu partit ha estat pioner en reivindicar aquest dret i ha mostrat la satisfacció per l'aprovació d'una norma que, tal com ha insistit, \"no obliga a ningú\".\n\"Ja n'hi ha prou que els partits de la dreta autoritària manipulin a l'opinió pública amb mentides.\nLa llei no crea cap dret sinó que el reconeix perquè el dret a una mort digna és un reflex a la dignitat de la persona\", ha apuntat Telechea.\nRebutjada per Vox, la llei acabarà amb recursos al Tribunal Constitucional (TC).\nLa ultradreta ha recalcat que, mentre no es produeixi la sentència, sol·licitarà la paralització de la normativa.\nDe la mateixa manera s'ha pronunciat el diputat del grup parlamentari del PP, José Ignacio Echániz, que ha afirmat que la llei de l'eutanàsia és un \"atemptat\" al respecte a la vida i dignitat humana, així com un \"acte anti-mèdic\".", "response": "La nova llei orgànica per a la regulació de l'eutanàsia ha estat aprovada pel Congrés i s'espera que entri en vigor d'aquí a tres mesos. El text recull que els pacients amb una malaltia greu, crònica o incurable amb patiment constant podran sol·licitar-la. La llei s'ha aprovat amb tots els vots a favor menys els del PP i Vox.", "category": "Summarization"}
{"id": "caBreu_abstractive_1532", "instruction": "Explica'm de manera resumida les idees principals del text següent:", "context": "Entre els objectes més col·leccionats del món hi ha els Playmobils, els clicks de tota la vida.\nUna joguina quan ets nen, una afició quan van passant els anys.\nLa majoria de gent hi ha jugat, molts encara hi baden i alguns ara els col·leccionen desitjant que als seus fills els hi agradin per seguir amb la saga.\nA les fires de Playmobil, com la celebrada Clickània de Montblanc, hi ha dubtes de qui gaudeix més, si els petits o els pares.\nUn exemple clar que l'afició a aquests ninotets de 7,5 centímetres també arriba al públic adult és Paco Atienza, un personalitzador de figures Playmobil de Granada.\nNo ho amaga, n'hi ha molts arreu del món, és una afició i un negoci força estès.\nPerò Atienza, de la pàgina web Maro Playmoproyects, es dedica gairebé en exclusiva a la personalització de figures de les policies de l'estat espanyol, entre elles, també els Mossos d'Esquadra, la policia de Catalunya.\nS'ha convertit en un bon regal entre policies i aficionats als Playmobils.\nTot i estar embolicat amb els preparatius de la Setmana Santa, Paco Atienza ha trobat una estona per parlar amb delCamp.cat d'aquestes creacions que realitza i que, segons explica, ven per Internet a diversos punts de l'Estat i molts a Catalunya.\n\"Aquest passat Nadal s'han disparat les vendes de Mossos d'Esquadra de Playmobil\", explica.\nNo només els policies compren els seus clicks-policia, comenta que també hi ha gent que els compra per regalar a les seves parelles o fins i tot gent que en fa col·lecció, tot i no tenir relació amb els cossos policials.\n\"Fa poc vam enviar una figura a un escamot on un d'ells es jubilava i la resta de companys li van regalar el darrer dia de feina\", confessa.\n\"Els adaptem tal com és el policia a la realitat; barba, ulleres, cabell... i el número de placa, fins i tot\", explica, i creu que és un \"regal perfecte\".\n\"Abans d'enviar-lo enviem una foto al client per si cal canviar alguna cosa, és un treball molt artesanal\", relata.\nLes figures s'entreguen sobre una plataforma que també es pot personalitzar.\n\"No és una joguina», alerta, però sap que hi ha gent –nens, suposa- que també hi juga.\n\"El 90% de les peces que fem servir són de Playmobil, per tant, no hi ha problema que la gent els utilitzi com a joguines, tot i que estan pensades, per la seva elaboració i preu, com un objecte de decoració\", explica Atienza.\nAtienza assegura que poden fer totes les unitats del cos de Mossos d'Esquadra, només en necessiten les fotos, però les que tenen més sortida són les dels antidisturbis, de la unitat de Trànsit i de Seguretat Ciutadana, les tres que tenen sempre en estoc.\nEn projecte, la famosa Brigada Mòbil de la policia catalana i agents de paisà amb l'armilla de policia judicial.\nLa seva empresa també ha realitzat altres unitats dels cossos policials de l'Estat com els especialistes en desactivació d'explosius, la unitat TEDAX de la policia espanyola, o les UIP o els GRS, dues unitats antidisturbis, de la policia i de la Guàrdia Civil, com també diferents policies locals, agents de la UME de l'Exèrcit Espanyol, de la Policia Foral de Navarra o de l'Ertzaintza del País Basc.\nA les imatges d'aquest reportatge es poden veure diferents figures que Maro Playmoproyects ha creat especialment per les fotografies de la notícia i que ara serviran per ampliar el seu estoc.\nCada figura té un cost de 25 euros (més el preu de l'enviament per correu certificat), explica Paco Atienza.\nCompletament personalitzada i amb una base de plàstic.\nA les figures Playmobil també s'hi poden afegir complements com motocicletes, cotxes o furgonetes.\nAtienza disposa de la moto que fan servir a la Unitat de Trànsit dels Mossos d'Esquadra que val uns 40 euros, amb ninot inclòs.\nUna de les obsessions dels creadors d'aquests petits policies és complir amb la normativa d'uniformitat que tenen les diferents unitats de la policia catalana.\nMés imatges de les creacions de Mossos d'Esquadra de Playmobil:", "response": "Paco Atienza és un personalitzador de figures Playmobil de Granada que es dedica a la personalització de clicks de policies de l'Estat espanyol i també dels Mossos d'Esquadra. El Nadal passat va rebre molts encàrrecs tant de policies, familiars o amics de policies o fins i tot de gent que els col·lecciona sense tenir cap relació amb els cossos policials.", "category": "Summarization"}
{"id": "m47_692", "category": "Summarization", "instruction": "Compendia estas palabras.", "context": "La fotosíntesis o función clorofílica es un proceso químico que consiste en la conversión de materia inorgánica a materia orgánica gracias a la energía que aporta la luz solar. En este proceso, la energía lumínica se transforma en energía química estable, siendo el NADPH (nicotín adenín dinucleótido fosfato) y el ATP (adenosín trifosfato) las primeras moléculas en las que queda almacenada esta energía química. Con posterioridad, el poder reductor del NADPH y el potencial energético del grupo fosfato del ATP se usan para la síntesis de hidratos de carbono a partir de la reducción del dióxido de carbono (CO2). La vida en nuestro planeta se mantiene fundamentalmente gracias a la síntesis que realizan en el medio acuático las algas, las cianobacterias, las bacterias rojas, las bacterias púrpuras, bacterias verdes del azufre, y en el medio terrestre las plantas, que tienen la capacidad de sintetizar materia orgánica (imprescindible para la constitución de los seres vivos) partiendo de la luz y la materia inorgánica. De hecho, cada año los organismos fotosintetizadores fijan en forma de materia orgánica en torno a 100 000 millones de toneladas de carbono.", "response": "La fotosíntesis es un proceso químico de conversión de materia inorgánica en materia orgánica gracias a la energía de la luz solar. Dicha energía se almacena en NADPH y ATP, en forma de energía química. Estas moléculas se usan para la síntesis de hidratos de carbono a partir de la reducción de CO₂. La vida en nuestro planeta depende de este proceso, ya que es una de las pocas fuentes de materia orgánica. Los fotosintetizadores fijan, cada año, 100000 millones de toneladas de carbono de esta manera."}
{"id": "m47_211", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me explicas, de forma abreviada, el origen de la pizza Margarita?", "context": "Uno de los platos por excelencia en Italia es la pizza y la ‘Margarita’ es una de las más populares. Según cuenta la historia, en 1889, el por entonces, Rey de Italia, Humberto I de Saboya, pasó unos días de vacaciones en el Palacio Real de Capodimonte, en Nápoles, junto a su esposa, la Reina Margarita Teresa de Saboya.\n Raffaele Esposito conocido cocinero napolitano fue el encargado de realizar una torta para la reina. Conocedor de los refinadísimos gustos de la monarca y del detesto de ésta a los sabores fuertes, Esposito preparó varias pizzas, pero la que más entusiasmó fue la que realizó con tres únicos ingredientes: mozzadella, salsa de tomate y albahaca.\n Esta pizza entusiasmó a la exigente Reina y lo que agradó aun más fue la colocación de los ingredientes y preparación, ya que ésta recordaba a la bandera italiana.\n En honor a tan ilustre comensal tal plato fue bautizado como pizza Margarita.", "response": "La Margarita es una de las pizzas más populares de este plato italiano por excelencia. En 1889, el rey de Italia, Humberto I de Saboya, pasó unos días en Nápoles junto a su esposa, la Reina Margarita Teresa de Saboya.\n El conocido cocinero italiano Raffaele Esposito fue el encargado de hacer una torta para la reina. Conocedor de sus gustos, Esposito preparó varias pizzas, pero la que tuvo más éxito tenía solo tres ingredientes: mozzarella, salsa de tomate y albahaca. A la Reina le encantó y aún más la colocación de los ingredientes, que le recordó a la bandera italiana. \n La pizza fue bautizada como pizza Margarita en honor a tan ilustre comensal."}
{"id": "m47_723", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que me resumas estas ideas.", "context": "Existen otros procesos de emisión de energía, como por ejemplo el debido a una lámpara, un calentador (llamado radiador precisamente por radiar calor o radiación infrarroja), o la emisión de radio ondas en radiodifusión, que reciben el nombre genérico de radiaciones.\n \n Las radiaciones ionizantes pueden provenir de sustancias radioactivas, que emiten dichas radiaciones de forma espontánea, o de generadores artificiales, tales como los generadores de rayos X y los aceleradores de partículas.\n \n Las procedentes de fuentes de radiaciones ionizantes que se encuentran en la corteza terráquea de forma natural, pueden clasificarse como compuestas por partículas alfa, beta, rayos gamma o rayos X. También se pueden producir fotones ionizantes cuando una partícula cargada que posee una energía cinética dada, es acelerada (ya sea de forma positiva o negativa), produciendo radiación de frenado, también llamada bremsstrahlung, o de radiación sincrotrón por ejemplo (hacer incidir electrones acelerados por una diferencia de potencial sobre un medio denso como Wolframio, plomo o hierro es el mecanismo habitual para producir rayos X). Otras radiaciones ionizantes naturales pueden ser los neutrones o los muones.\n \n Las radiaciones ionizantes interaccionan con la materia viva, produciendo diversos efectos. Del estudio de esta interacción y de sus efectos se encarga la radiobiología.", "response": "Existen varios procesos de emisión de energía que reciben el nombre de radiación. La radiación ionizante puede provenir de sustancias radioactivas, que la emiten de forma espontánea, o puede ser generada de forma artificial. Las radiaciones ionizantes procedentes de fuentes naturales pueden ser partículas alfa, beta, rayos gamma o rayos X. Se pueden producir también fotones ionizantes, que producen radiación de frenado sincrotrón. Otras radiaciones ionizantes pueden ser los neutrones o los muones. Las radiaciones ionizantes interaccionan con la materia viva, y sus efectos los estudia la radiobiología."}
{"id": "m47_622", "category": "Summarization", "instruction": "¿Podrías resumir este texto sobre la casa de Ravenclaw, de Harry Potter?", "context": "La casa Ravenclaw premia el aprendizaje, la sabiduría, el ingenio, y el intelecto de sus miembros. Por ello, muchos Ravenclaw tienden a tener talento académico y a ser estudiantes motivados. Los Ravenclaw también se enorgullecen de ser originales en sus ideas y métodos. No es raro encontrar a estudiantes de Ravenclaw que practiquen diferentes tipos de magia que otras casas podrían tratar de evitar.\n \n Los estudiantes de Ravenclaw también pueden ser peculiares y poseer intereses intelectuales inusuales. Los Ravenclaw generalmente aceptan con entusiasmo a estos excéntricos.\n \n A menudo trabajadores y diligentes, como suele ser el caso de los intelectuales con predisposición por los académicos, se sabe que algunos de los alumnos clasificados bajo el águila de bronce azul se inclinan a descartar ciertas expectativas sociales en aras de satisfacer su propia curiosidad intelectual. Algunos de estos finalmente también terminaron siendo no solo aceptados sino incluso celebrados, a pesar de haber sido inicialmente objeto de desprecio por sus diversas rarezas. Luna Lovegood, por ejemplo, fue una de esas estudiantes: excéntrica para decirlo en su forma más suave, era una estudiante de Ravenclaw que inicialmente fue intimidada por su abierto desafío a la convencionalidad, pero finalmente se convirtió en una célebre naturalista mágica y reconocida por su participación en la legendaria Batalla de Hogwarts y membresía pasada en el Ejército de Dumbledore. Otro ejemplo sería el profesor Filius Flitwick, un medio-duende que podría haber enfrentado el desprecio por su baja estatura antes en la vida, pero se convirtió en un renombrado Campeón de Duelos y, posteriormente, en uno de los mejores y más conocedores Maestros de Encantamientos en la totalidad del mundo mágico durante su empleo en el Colegio Hogwarts de Magia y Hechicería. (El mejor, según algunos de sus alumnos).", "response": "La casa Ravenclaw premia el aprendizaje, la sabiduría, el ingenio y el intelecto de sus miembros, que suelen ser estudiantes motivados y con talento académico. También pueden ser peculiares y poseer intereses intelectuales inusuales. Muchos también tienen la fama de inclinarse a desacatar expectativas sociales en aras de satisfacer su curiosidad intelectual, lo que puede llevarlos a ser despreciados por sus rarezas, aunque algunos, como una Lovegood, terminan siendo celebrados."}
{"id": "m47_209", "category": "Summarization", "instruction": "Sintetiza esta noticia.", "context": "Una alondra es uno de los pájaros más comunes en Europa. Tiene un plumaje marrón, la capacidad de cantar 30 minutos sin descanso y, desde 2026, también podría usarse para comprar un desayuno. Esta y otras aves aspiran a ser los símbolos de los futuros billetes de euro. El Banco Central Europeo (BCE) anunció este lunes que ha elaborado una encuesta para que los ciudadanos elijan el próximo tema y posibles diseños del papel moneda, que emitirá la institución dentro de tres años.\n \n Un comité consultivo de expertos ha preseleccionado seis propuestas, por las que ya se pueden votar, con diseños que representen los valores de la UE: dignidad humana, libertad, democracia, igualdad, imperio de la ley y derechos humanos.\n \n \n Las sugerencias abarcan desde la conexión de estos conceptos con el entorno natural europeo a dibujar especies de pájaros en cada uno de los billetes, pasando por el recorrido, desde el nacimiento –5 euros– a la desembocadura –200 euros–, de un río por los diferentes paisajes europeos. La primera de ellas, “Los valores europeos se reflejan en la naturaleza”, apuesta por billetes de 10 euros en los que aparezca una cordillera, mientras que en el reverso se podría ver “las manos de un bebé tocando o agarrando las de un anciano”, para representar la dignidad humana.", "response": "El Banco Central Europeo anunció este lunes que ha elaborado una encuesta para que los ciudadanos elijan el próximo tema y diseños del papel de la moneda. Un comité consultivo de expertos ha preseleccionado seis propuestas que ya se pueden votar: dignidad humana, libertad, democracia, igualdad, imperio de la ley y derechos humanos. Las sugerencias abarcan la conexión de estos conceptos con la naturaleza a través de especies de pájaros, ríos, cordilleras, y las manos de un bebé tocando las de un anciano."}
{"id": "m47_589", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías resumir este texto sobre el lago Issyk-Kul?", "context": "El lago Issyk-Kul tiene una longitud de 182 kilómetros (113,1 mi), una anchura de hasta 60 kilómetros (37,3 mi) y una superficie de 6236 kilómetros cuadrados (2407,7 mi²). Es el segundo lago de montaña más grande del mundo, por detrás del Lago Titicaca en América del Sur. Se encuentra a una altitud de 1607 metros (5272,3 pies) y alcanza 668 metros (2191,6 pies) de profundidad.\n \n En el lago desembocan unos 118 ríos y arroyos; los más grandes son el Jyrgalang y el Tüp. Se alimenta de manantiales, incluidas muchas fuentes termales y del deshielo. El lago no tiene una salida actual, pero algunos hidrólogos plantean la hipótesis de que que el agua del lago se filtra en las profundidades del río Chu. El fondo del lago contiene el mineral monohidrocalcita: uno de los pocos depósitos lacustres conocidos.", "response": "El lago Issyk-Kul es el segundo lago de montaña más grande del mundo, y allí desembocan unos 118 ríos y arroyos. El lago no tiene una salida, pero se plantea la hipótesis de que el agua del lago se filtra en las profundidades del río Chu."}
{"id": "m47_650", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me resumes este texto sobre el código de Hammurabi?", "context": "Escrito en acadio para que pudiera ser leído por cualquier persona alfabetizada, su prólogo y el epílogo están redactados en un lenguaje más cuidado y con la finalidad de glorificar al dios babilonio Marduk o Shamash y, a través de él, a su rey. El rey ordenó que se colocara una estatua en la plaza de cada ciudad para que todo el pueblo conociera quién era el rey y sus castigos, para lo cual el cuerpo de la ley se expresa en lenguaje claro, del pueblo. Comienza con la partícula \"si\" (proposición condicional), describe la conducta delictiva y luego indica el castigo correspondiente. Una de sus leyes establece la ley del Talión. Está redactado en primera persona y relata cómo los dioses eligen a Hammurabi para que ilumine al país y asegure el bienestar de la gente. Proclama a Marduk como dios supremo, subordinando al panteón sumerio/acadio anterior. Se puede interpretar también como una gran maniobra de propaganda política y ensalzamiento del rey, ya que, aunque las leyes estaban fijadas, no se cumplían de manera sistemática (por ejemplo, en el caso de las ejecuciones o de los precios).", "response": "Estaba escrito en acadio, con el prólogo y el epílogo en un registro más cuidado para glorificar a los dioses y al rey. Este ordenó que se colocara en cada plaza de cada ciudad para que todo el mundo pudiera conocerle y a sus castigos. Comienza con condicional, se describe el delito y se detalla la pena. Establece la ley del Talión, está redactado en primera persona y relata como los dioses eligen al rey para gobernar el estado. Marduk es proclamado dios supremo. Puede interpretarse como propaganda."}
{"id": "m47_383", "category": "Summarization", "instruction": "Haz un resumen de este texto sobre la gastronomía Armenia.", "context": "La gastronomía de Armenia está formada por los platos y tradiciones culinarias de los pueblos armenios, incluido los integrantes de la diáspora armenia. La historia de Armenia muestra que tras la destrucción del Imperio seléucida surgió el primer estado armenio independiente, fue fundado en el 190 a. C. por Atarxias, cuyos sucesores se conocen como dinastía Artáxida y siendo después en el siglo xx parte del estado soviético, hecho este último que marcó algunas costumbres culinarias en este país y fijó un cambio de las tradiciones culinarias de muchos siglos. La cocina armenia se caracteriza por estar entre la cocina mediterránea y la del Cáucaso, se trata de un conjunto de elaboraciones características de una población nómada que vive en una región fría. Con grandes influencias de la cocina del Oriente Medio, de Rusia y de los Balcanes.\n \n La Granada es una de las frutas que simbolizan a Armenia y muchas tradiciones armenias se llevan a cabo representando a esta fruta. Por ejemplo en las bodas armenias es tradición lanzar una granada contra la pared, buscando la bendición de sus hijos. La granada también es la diversidad dentro de la unión, representada por los granos. Y, yendo más allá, es un homenaje a los armenios de la diáspora.", "response": "La gastronomía de Armenia está formada por los platos y tradiciones culinarias de los pueblos armenios y de la diáspora armenia. Su gastronomía cambió cuando Armenia pasó a formar parte del estado soviético, y marcó algunas costumbres culinarias del país y fijó un cambio de las tradiciones culinarias de muchos siglos. La cocina armenia se caracteriza por estar entre la cocina mediterránea y la del Cáucaso, contando con conjunto de elaboraciones características de una población nómada que vive en una región fría influenciada por Oriente Medio, Rusia y los Balcanes. La Granada es un símbolo Armenio y muchas tradiciones armenias se llevan a cabo representando a esta fruta, como en las bodas, donde es tradición lanzar una granada contra la pared, buscando la bendición de sus hijos. Yendo más allá, también se considera un homenaje a los armenios de la diáspora."}
{"id": "m47_286", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que resumas esto.", "context": "En los animales el aposematismo es casi siempre defensivo, buscando el reconocimiento como peligrosos por posibles depredadores. El ejemplo más inmediato lo ofrecen las avispas o las mofetas o zorrinos, que con sus colores llamativos avisan de la inconveniencia de aproximárseles. No siempre las señales son visuales: están las serpientes de cascabel, con su distintivo aviso sonoro. Para que las señales sean efectivas debe haber un conocimiento de su significado por el posible atacante, conocimiento que llega efectivamente en forma de respuesta instintiva (heredada), o de reacción de evitación aprendida tras una mala experiencia.\n \n En los animales, el mimetismo acompaña frecuentemente al aposematismo, implicando a los distintos miembros de un círculo de mimetismo de tipo batesiano o de tipo mülleriano. En el mimetismo mülleriano, varias especies —a veces poco emparentadas— comparten un mismo rasgo evitable, como el veneno, y un mismo aspecto llamativo, lo que facilita el aprendizaje de esa asociación de rasgos por el eventual enemigo. En el mimetismo batesiano especies inofensivas \"adoptan\" el aspecto de otra peligrosa, ganando así cierta ventaja defensiva. Un buen ejemplo lo ofrecen las moscas de las familias Syrphidae y Bombyliidae, frecuentadoras de las flores, sobre las que son confundidas fácilmente con avispas o abejas; o también las serpientes inofensivas que se asemejan a las de coral.", "response": "El aposematismo en animales suele ser defensivo, como en avispas o mofetas. No siempre son señales visuales, como con las serpientes de cascabel. El atacante debe reconocer la señal, ya sea de manera heredada o aprendida. El mimetismo mülleriano suele acompañar al aposematismo, siendo de tipo batesiano o mülleriano. En el segundo, varias especies comparten el mismo rasgo y la misma señal. En el batesiano, especies inofensivas adoptan la señal peligrosa. Ciertas moscas, por ejemplo, parecen avispas."}
{"id": "m47_234", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me puedes resumir este texto que contiene el argumento de La Regenta?", "context": "En una ciudad de provincias, Vetusta, vive Ana Ozores, de familia noble venida a menos, casada con don Víctor Quintanar, regente de la Audiencia, del cual le viene el apelativo de \"la Regenta\". Ana se casó con don Víctor en un matrimonio de conveniencia. Bastante más joven que su marido, al que le une más un sentimiento de amistad y agradecimiento que de amor conyugal, su vida transcurre entre la soledad y el aburrimiento. Es una mujer retraída, frustrada por no ser madre y que anhela algo mejor y desconocido.\n El autor se sirve de la ciudad de Vetusta como símbolo de la vulgaridad, la incultura y el fariseísmo. Ana Ozores es un personaje aquejado de aquella patología del espíritu que se conoció como bovarismo. Desde otro punto de vista, Ana encarna la idealidad torturada que perece progresivamente ante una sociedad hipócrita. Con estas fuerzas en tensión, el escritor construyó un alegato cruel e inclemente de la vida provinciana española, ceñida a sus clases dirigentes, en tiempos de la Restauración finisecular.\n La Regenta es, sin duda, la obra maestra de Clarín y una de las novelas más importantes de la literatura española. En ella se retrata en toda su complejidad una ciudad de provincias, Vetusta (nombre tras el que se esconde Oviedo), en la que está representada la sociedad española de la Restauración. Clarín somete a una irónica crítica a todos los estamentos de la ciudad: la aristocracia decadente, el clero corrupto, las damas hipócritas, los partidos políticos. Todo ello conforma una atmósfera social asfixiante y opresiva, con la que choca la protagonista, Ana Ozores. Su temperamento sensible y soñador la lleva a refugiarse en el misticismo; pero su confesor, el canónigo Fermín de Pas, la decepciona cuando intenta aprovecharse de ella. Cae entonces en brazos de Álvaro Mesía, un mediocre don Juan, con el que vivirá una relación amorosa que no resultará ser más que un sucedáneo de sus ideales románticos. En el enfrentamiento entre Ana y Vetusta, la primera acabará siendo vencida, y, en consecuencia, marginada. La importancia de la presión ambiental y social, sobre la protagonista, acerca la novela a las teorías del naturalismo.", "response": "En una ciudad de provincias, Vetusta, vive Ana Ozores, de familia noble venida a menos. Está casada, por conveniencia, con don Víctor Quintanar, regente de la Audiencia, del cual le viene el apelativo de \"la Regenta\".\n Ella es bastante más joven que don Víctor, se siente sola y aburrida. Es una mujer retraída, frustrada por no ser madre y anhela algo mejor y desconocido.\n El autor se sirve de Vetusta (nombre tras el que se esconde Oviedo) como símbolo de la vulgaridad, la incultura y el fariseísmo. Ana Ozores es un personaje aquejado de bovarismo, que encarna la idealidad torturada que perece progresivamente ante una sociedad hipócrita. El escritor hizo un alegato cruel e inclemente de la vida provinciana española, ceñida a sus clases dirigentes, en tiempos de la Restauración.\n La Regenta es la obra maestra de Clarín y una de las novelas más importantes de la literatura española. Clarín somete a una irónica crítica a todos los estamentos de la ciudad. Todo ello conforma una atmósfera social asfixiante y opresiva, con la que choca Ana Ozores. Su temperamento la lleva a refugiarse en el misticismo; pero su confesor la decepciona al intentar aprovecharse de ella. Cae entonces en brazos de un mediocre don Juan. En el enfrentamiento entre Ana y Vetusta, la primera acabará siendo vencida, y, en consecuencia, marginada. La importancia de la presión ambiental y social, sobre la protagonista, acerca la novela a las teorías del naturalismo."}
{"id": "m47_637", "category": "Summarization", "instruction": "¿Podrías resumir este texto sobre el bien jurídico protegido en el tipo penal de agresión sexual?", "context": "La agresión sexual está regulada en el Capítulo I del Título VIII del Libro II del CP bajo la rúbrica de “Delitos contra la libertad e indemnidad sexuales”. El bien jurídico protegido en este delito es la libertad sexual, pero en el caso que el ataque se produzca contra menores o incapaces, el bien jurídico protegido será la indemnidad sexual (adelantar el ejercicio de la actividad sexual a un momento no apto). \n \n La libertad sexual se define como la facultad que tiene la persona para autodeterminarse en relación a la sexualidad, por tanto se cometerá este delito cuando se obligue a una persona a realizar una acción de índole sexual; la palabra “atentare” es la imposición de una actividad sexual a un sujeto que no quiere realizarla. Si por el contrario lo que se hace es impedir que una persona lleve a cabo una actividad sexual, no se castigaría por este delito, sino que más bien sería constitutivo de un delito de coacciones o amenazas. Esta autodeterminación se caracteriza por la libertad que tienen las personas en decidir el momento y la persona (siempre con su consentimiento) para realizar actividades sexuales, y también rechazar posibles proposiciones sexuales que van en contra de sus intereses.\n \n La indemnidad sexual forma parte del Título VIII del CP a raíz de la Ley Orgánica 11/1999 de 30 de abril, donde el legislador entendió que hay ciertas personas (menores e incapaces) que no tienen autonomía suficiente para desarrollarse en el ámbito sexual (no pueden ser sujetos de libertad sexual) y por tanto tienen que ser protegidos de las posibles intromisiones en su correcto desarrollo para evitar que sufran futuros traumas. En este sentido RAGUÉS VALLÈS expresa que “la indemnidad sexual no es susceptible de disposición por parte de su titular”.", "response": "En la agresión sexual, regulada en el capítulo de \"Delitos contra la libertad e indemnidad sexuales\", el bien jurídico protegido será la libertad sexual, menos en el caso de menores o incapaces, que será la indemnidad sexual. La libertad sexual se define como la facultad para autodeterminarse en relación con la sexualidad (el momento y la persona) para realizar actividades sexuales, o rechazar proposiciones sexuales que van contra de sus intereses. La indemnidad sexual se aplica en el caso de menores o incapaces, que no tienen autonomía suficiente para desarrollarse en el ámbito sexual, y tienen que ser protegidos de las posibles intromisiones en su correcto desarrollo para evitar que sufran futuros traumas. La indemnidad sexual no es susceptible de disposición por parte de su titular."}
{"id": "m47_326", "category": "Summarization", "instruction": "¿Podrías sintetizar lo que dice este texto?", "context": "Todas las plantas tienen la capacidad de reconocer a otras de su misma especie. Los expertos han estudiado el comportamiento de las mismas sembrando plantas de la misma especie para confirmar que, efectivamente, son mucho menos competitivas, llegando al altruismo, con el resto de individuos de la misma especie. Esto se puede observar de forma clara al comprobar como entre ellas se ceden el espacio para asegurar su reproducción y protegerse tanto de los agentes climáticos como de sus depredadores.", "response": "Los expertos dicen que las plantas de la misma especie se reconocen y lo que eso implica es que se ceden espacio para reproducirse y protegerse entre ellas, dejan de ser seres vivos competitivos."}
{"id": "m47_66", "category": "Summarization", "instruction": "Dime en pocas palabras lo que explica el texto siguiente sobre el MareNostrum.", "context": "Una capilla de principios de siglo XX alberga uno de los cerebros electrónicos más rápidos del mundo. El ordenador 'MareNostrum', el alma del Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación, está instalado desde el pasado mes de enero encerrado en una gran urna de cristal rodeado de gruesos muros y ventanas con vidrieras. No obstante, su integración es perfecta, y el bello contraste sorprende al visitante. La sede del 'MareNostrum' se encuentra justo al lado del Rectorado de la Universidad Politécnica de Cataluña. Ambos edificios, construidos en la década de los años 20 del siglo XX, forman lo que fue la casa de la familia Girona, un lugar en la mejor zona de la ciudad. La UPC adquirió el emplazamiento de la nueva 'joya' del BSC en 1975, después de haber servido como colegio. Una década más tarde, la capilla fue desacralizada por el obispo. Y ahora, 20 años después, alberga al potente superordenador de IBM. Sergi Girona, el jefe de operaciones del BSC, es quien 'colocó' esta gran máquina, hoy por hoy el cuarto superordenador más rápido del mundo. Se encargó de dirigir la construccion de la infraestructura que alberga 'MareNostrum', y dirige su mantenimiento.", "response": "El ordenador 'MareNostrum', uno de los cerebros electrónicos más rápidos del mundo y alma del Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación, se encuentra desde enero en una capilla de principios de siglo XX. Está encerrado en una gran urna de cristal rodeado de gruesos muros y ventanas con vidrieras, cuyo contraste sorprende al visitante. La sede se encuentra al lado del Rectorado de la Universidad Politécnica de Cataluña. Ambos edificios forman lo que fue la casa de la familia Girona. La UPC adquirió el emplazamiento del MareNostrum en 1975 después de haber servido como colegio. Una década más tarde, la capilla fue desacralizada por el obispo y ahora alberga el potente superordenador. Sergi Girona, jefe de operaciones del BSC colocó la máquina que actualmente es el cuarto superordenador más rápido del mundo y dirigió la construcción de la infraestructura, además de dirigir su mantenimiento."}
{"id": "m47_118", "category": "Summarization", "instruction": "Sintetiza el contenido de este fragmento sobre la terapia de aceptación y compromiso.", "context": "ACT (Hayes et al., 1999) no es una mera terapia sino una terapia con una teoría específica (la Teoría del Marco Relacional) que recoge la filosofía y conocimientos del Análisis Experimental y Aplicado del Comportamiento, amén de los datos provistos desde otros ámbitos de la psicología sobre tipos de afrontamiento y efectos paradójicos (véase resumen en Hayes et al., 1996). A lo indicado en el apartado dedicado a la TMR, añadimos aquí el resumen de las aportaciones básicas en las que se sustenta ACT: (1) existe evidencia sobre el surgimiento de pensamientos, emociones, recuerdos a través de vías derivadas; (2) la derivación contextualizada correlaciona con niveles altos de inteligencia y facilita la formación de comportamiento relacional complejo; (3) detección de los tipos de regulación verbal que son limitantes; (4) evidencia sobre la correlación entre actuación fusionada-o actuación literal de evitación experiencial- y numerosos problemas; (5) funcionamiento por adición de las relaciones verbales, de modo que los intentos por cambiar sus contenidos se tornan en efectos rebote; (6) la evidencia de la transformación de funciones de los contenidos cognitivos con métodos de cambio contextual, de modo que, aunque las redes relacionales se mantengan intactas ya no sirven para lo mismo ni, a la larga, se viven como antes; (7) los beneficios de la práctica múltiple en aceptar la experiencia privada versus su control, especialmente cuando el malestar es elevado pero está instalado en trayectorias de valor; (8) los tipos de transformación de funciones en los métodos clínicos, por ejemplo, (a) en la práctica de exposición a eventos privados desde el yo-contexto; (b) en el uso de las metáforas y, (c) en los métodos para la clarificación de valores (Barnes-Holmes, Barnes-Holmes et al., 2004; BarnesHolmes, Cochrane, et al., 2004; Dahl, Wilson, Luciano y\n Hayes, 2005; Gutiérrez, Luciano, Rodríguez y Fink, 2004; Hayes y Stroshal, 2004; Luciano, Rodríguez y Gutiérrez, 2004; O’Hora y Barnes-Holmes, 2004; Wegner y Zanakos, 1994).", "response": "La ACT no es solo una terapia, sino una terapia con una teoría específica que recoge la filosofía, el análisis experimental y aplicado del comportamiento. Las aportaciones en las que se basa la ACT son: (1) existe la evidencia sobre pensamientos, emociones y recuerdos a través de vías derivadas; (2) la derivación contextualizada correlaciona con altos niveles de inteligencia y facilita la formación de comportamiento relacional complejo; (3) detección de las regulaciones verbales limitantes; (4) correlación entre actuación fusionada y numerosos problemas; (5) los intentos de las regulaciones verbales sufren efecto rebote; (6) transformación de funciones de los contenidos cognitivos para que ya no sirvan para lo mismo ni se vivan como antes; (7) los beneficios de aceptar la experiencia privada versus su control; (8) los tipos de transformación de funciones en los métodos clínicos con la exposición a eventos privados, el uso de metáforas, o de clarificación de valores."}
{"id": "m47_578", "category": "Summarization", "instruction": "Resume este extracto de Wikipedia sobre el Tratado por el que se establece una Constitución Europea.", "context": "El Tratado por el que se establece una Constitución para Europa (conocido como Constitución Europea o Tratado Constitucional), fue un tratado internacional no ratificado destinado a crear una constitución consolidada para la Unión Europea (UE).​ De haber sido aprobado, habría reemplazado los tratados existentes de la UE con un solo texto,​ otorgado fuerza legal a la Carta de los Derechos Fundamentales, y ampliado la votación a mayoría cualificada en áreas de política que previamente se habían decidido por unanimidad entre los Estados miembro de la Unión.\n \n El proyecto del tratado había sido aprobado el 18 de junio de 2003, siendo firmado en Roma por los jefes de gobierno de los países que formaban la Unión Europea a 29 de octubre de 2004. El 12 de enero de 2005, el Parlamento Europeo aprobó una resolución por 500 votos a favor, 137 en contra y 40 abstenciones, en la que recomendó a los Estados miembros que ratificaran la Constitución. En España, por ejemplo, el tratado fue ratificado con una clara victoria del sí en un referéndum con una participación del 42 % del censo.​ En cambio, el resultado de un referéndum en Francia y otro referéndum en los Países Bajos fue de oposición al tratado, lo cual hizo que el documento no llegase a entrar en vigor y provocó una crisis institucional europea.", "response": "El Tratado por el que se establece una Constitución para Europa no fue ratificado por los países miembros. En 2005, el Parlamento Europeo aprobó una resolución en que se recomendó que los Estados miembros ratificaran la Constitución. En España fue ratificado, pero en Francia y en los Países Bajos no, lo cual hizo que el documento no llegara a entrar en vigor, conllevando una crisis institucional europea."}
{"id": "m47_644", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme un resumen corto de este texto sobre el estilo del cuadro de Hércules y la Hidra.", "context": "Según la mitología griega, el segundo de los doce trabajos de Hércules fue la muerte de la Hidra de Lerna, un monstruo con nueve cabezas de serpiente. La empresa del héroe era interpretada por los neoplatónicos como símbolo de la lucha entre el principio superior y el inferior, según su idea de la continua tensión del alma humana, suspendida entre la Virtud y el Vicio; el hombre en la práctica tendía hacia el bien, pero incapaz de conseguir la perfección y a menudo en peligro de caer en la irracionalidad dictada por el instinto; de esta conciencia de los propios límites deriva por tanto la tragedia existencial del hombre neoplatónico, consciente de tener que perseguir toda la vida una condición aparentemente inalcanzable. Pollaioulo, que de las cabezas de la Hidra muestra dos atacando mientras otras tantas ya están cortadas en tierra, pintó al héroe ante un paisaje que se pierde en la lejanía, plasmado a vista de pájaro, según el uso flamenco, de manera que las figuras en primer plano, se convierten en absolutas y agigantadas protagonistas de la escena. Hércules se arquea con fuerza hacia el monstruo, del cual sujeta firmemente una de las cabezas con la mano mientras con la otra levanta la clava para golpearla. La piel del león de Nemea, que cubre la cabeza a modo de capucha y está atada a la cintura cubriendo el nudo los genitales, se hincha con el viento creando un semicírculo que exalta la figura tensa y desnuda de Hércules. La tensión muscular, célebre característica de las mejores obras de Pollaiuolo, culmina en la marcada línea del contorno, tensa y elástica, en la que parece capturar todo el esfuerzo explosivo del impulso. La representación anatómica es extraordinaria, muy precisa en la representación de detalles tales como músculos y tendones. Los juegos lineales también se perciben en las roscas de la cola del monstruo, que envuelven el tobillo derecho del héroe.", "response": "El segundo de los doce trabajos de hércules fue matar a la Hidra de Lerna, gesta que era considerada por los neoplatónicos como símbolo de la lucha entre el principio superior y el inferior. Pollaioulo muestra dos cabezas atacando en su cuadro mientras muchas ya están cortadas, y pintó un paisaje en vista de pájaro, agigantando las figuras centrales. Hércules sujeta las cabezas del monstruo mientras levanta su clava para golpearlo, y lleva una capucha confeccionada con la piel del León de Nemea que se anuda sobre sus genitales y se hincha al viento. La tensión muscular de la que es célebre el autor, captura el esfuerzo explosivo del impulso, y la representación muscular es extremadamente precisa."}
{"id": "m47_309", "category": "Summarization", "instruction": "Resume este texto en una frase.", "context": "Noelia Calvo (Granada, 2003) ha logrado el primer premio del Concurso Talento Flamenco de Baile “Manolo Soler” 2023, que organiza la Fundación Cristina Heeren de Arte Flamenco, con la colaboración de ACCIONA, la Consejería de Turismo, Cultura y Deporte de la Junta de Andalucía, a través de la Agencia Andaluza de Instituciones Culturales (AAIC) y el Grupo Joly.\n \n Tras la semifinal del pasado 12 de junio, la final estuvo cargada de talento y, sobre todo, mucha ilusión por parte de los participantes. El segundo premio recayó en Lucía Benavides (Utrera, 2007) y el tercero fue para Yaiza Trigo (Alcalá de Guadaira, 2006).\n \n Además de los premios en metálico, el jurado del certamen también concedió las dos Becas ACCIONA asociadas a este concurso. Concretamente, estas becas fueron a parar a Noelia Calvo y Yaiza Trigo. De manera excepcional, la presidenta de la fundación, Cristina Heeren, tuvo a bien entregar dos medias becas complementarias a Lucía Benavides y Polina Baburina (Rusia, 2002).", "response": "Noelia Calvo ha ganado el Concurso Talento Flamenco de Baile \"Manolo Soler\" 2023, organizado por la Fundación Cristina Heeren de Arte Flamenco, mientras que Lucía Benavides quedó en segundo lugar y Yaiza Trigo en tercero."}
{"id": "m47_655", "category": "Summarization", "instruction": "Me vas a resumir este texto.", "context": "Numerosos objetos y sustancias, que varían de región en región, son mencionados en las leyendas sobre vampiros por su efecto apotropaico, es decir, por tener la propiedad de alejarlos o destruirlos. En Europa se cree que una rama de rosa silvestre o de espino pueden dañar al vampiro, así como el ajo o el azufre y objetos sagrados como un crucifijo, un rosario o el agua bendita. En algunas regiones de Sudamérica, cuando una mujer deja en la casa a su hijo dormido, pone sal y unas tijeras al lado del niño para ahuyentar a vampiros y brujas. Otros métodos comunes en Europa incluían esparcir semillas de mostaza o arena sobre el tejado de la casa a proteger o en la tierra de una tumba sospechosa de contener a un vampiro para mantenerlo ocupado durante toda la noche contando los granos caídos. Historias chinas similares relatan que si un vampiro se encontraba con un saco de arroz, tendría que contar todos los granos uno por uno; es una temática que se puede encontrar también en los relatos del subcontinente indio y en Sudamérica, sobre brujas y otros tipos de espíritus malignos o traviesos. Aunque no se los considera como un objeto de protección, el que los vampiros no se reflejen en los espejos ha hecho que fueran utilizados para mantenerlos alejados: eso se conseguía situándolos en una puerta, mirando hacia afuera.", "response": "Existen varios objetos y sustancias con los que se cree que se puede alejar o destruir a un vampiro. En Europa, la rosa silvestre o el espino, el ajo, el azufre y objetos sagrados; también esparcir semillas de mostaza o arena sobre el tejado o en la tierra de una tumba sospechosa de contener un vampiro: este estaría ocupado contando los granos. En algunas regiones de Sudamérica, sal y tijeras al lado de un niño dormido. En china, si el vampiro se encuentra un saco de arroz, tendría que contar los granos. Los espejos no reflejan a los vampiros, por lo que estos se alejan de ellos. Pueden colocarse en una puerta."}
{"id": "m47_506", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me puedes sintetizar el contenido de este extracto sobre Bishkek en 4 frases?", "context": "En la ciudad hay 20 parques nacionales, 4 depósitos de agua artificiales, 6 piscinas de natación, 10 teatros, 5 museos conmemorativos al aire libre, 8 museos especializados, también otros parques de cultura y recreo.\n \n Uno de estos objetos es el parque de roble, donde siempre está fresco bajo las copas frondosas de los árboles, y las ardillas rápidas saltan por los troncos, mirando atentamente a las personas en espera de recibir la golosina. El parque de roble es como un museo original de las esculturas al aire libre. Las esculturas hechas de piedra, metal y madera, algunas aisladas y otras en grupos, están situadas aquí a lo largo de las avenidas del parque, sendas o simplemente entre los árboles en los prados.\n \n Al parque de roble se le adhiere así llamada “exposición de Bishkek”- la galería Erkindik, donde es posible ver el trabajo de los artesanos y pintores locales.\n \n Detrás de la galería empieza la plaza principal del país- Ala-Too. La plaza Ala-Too tiene un gran potencial turístico- aquí está situada la Casa del Gobierno decorada con mármol blanco. En la plaza hay muchas fuentes que la decoran, aquí está construida la escena, donde pasan los conciertos de masas y discotecas. Exactamente aquí se reúne la gente durante las fiestas populares. Aquí también pasan los desfiles militares y manifestaciones.\n \n Entre las curiosidades de la capital se puede mencionar el museo de Bellas Artes, en el que se exponen los objetos del arte pública kirguisa y el arte moderna rusa y soviética. Algunos cuadros y los objetos expuestos tratan de unir las imágenes kirguisas y la técnica europea. También aquí hay unos ejemplares de los finos tapices tradicionales de kirguises (tushkiis, bashtiyks) de diferentes tamaños.\n En la Filarmónica de Bishkek se organizan los conciertos de la música clásica y moderna occidental, también los conciertos de la música tradicional y popular kirguisa. La filarmónica consiste de dos salas, la más grande de ellas habitualmente se usa para los conciertos de la música kirguisa y diferentes espectáculos.", "response": "Uno de los parques nacionales de Bishkek, el parque del roble, es como un museo original de esculturas al aire libres. Además, hay la exposición de Bishkek, donde es posible ver el trabajo de artesanos y pintores locales. Detrás de la plaza está la plaza principal del país, Ala-Too. Entre las curiosidades de la capital se puede mencionar el museo de Bellas Artes, en el que se exponen los objetos del arte pública kirguisa y el arte moderna rusa y soviética."}
{"id": "m47_266", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me haces un resumen del siguiente texto sobre el origen del sándwich?", "context": "El británico John Montagu, IV conde de Sandwich, fue enviado en 1746 como comisionado para tomar parte en las negociaciones que se llevaban a cabo en Aquisgrán, con el propósito de conseguir la firma de un tratado de paz que pusiera fin a la Guerra de Sucesión Austríaca que llevaba en marcha desde 1740.\n Fueron dos años de largas conversaciones, por lo que en los ratos de ocio durante las negociaciones Montagu aprovechaba para jugar largas partidas de naipes que lo mantenían absorto durante un gran número de horas.\n Su afición al juego de cartas lo llevaba a disputar largas partidas, lo que provocaba que, en más de una ocasión, ni siquiera se levantase de la mesa de juego para acudir a comer. Para ello, sus asistentes se las ingeniaron para poder servirle en la misma mesa donde jugaba un plato conteniendo una serie de alimentos que podían ser ingeridos fríos, como fiambres y carnes adobadas. Para evitar mancharse las manos, el conde colocaba los alimentos entre dos rebanadas de pan, lo que le permitía tener una de las dos manos libres y así poder seguir jugando.\n Rápidamente se popularizó entre todos los presentes adquiriendo el nombre de sándwich y aunque algunas fuentes indican que fue el propio conde el que mandó que se le sirviera de ese modo, otros historiadores apuestan por la hipótesis de que fue ocurrencia de sus asistentes.", "response": "El británico John Montagu, IV conde de Sandwich, fue enviado en 1746 para tomar parte en las negociaciones de Aquisgrán, para conseguir la firma de un tratado de paz que pusiera fin a la Guerra de Sucesión Austríaca, iniciada en 1740.\n Durante estos dos años de largas conversaciones, aprovechó el tiempo libre para jugar a cartas, partidas que lo mantenían absorto muchas horas y por las que ni siquiera se levantaba de la mesa para ir a comer. Sus asistentes se las ingeniaron para servirle en la mesa donde jugaba un plato con alimentos fríos, como fiambres y carnes adobadas. Para no mancharse las manos y tener una mano libre para poder jugar, el conde colocaba los alimentos entre dos rebanadas de pan.\n Rápidamente, se popularizó con el nombre de sándwich, aunque no está claro si el conde mandó que se le sirviera de ese modo o fue idea de sus asistentes."}
{"id": "m47_448", "category": "Summarization", "instruction": "¿Qué dice el comunicado de la DGT? Explícamelo brevemente.", "context": "En una reciente consulta de fecha 30 de junio, bajo la referencia V1902-23, la Dirección General de Tributos ha emitido un comunicado relacionado con la tributación del cambio de titularidad de vehículos en tráfico. En particular, se aborda el caso en el cual un vehículo adquirido por una sociedad de gananciales de un matrimonio cambia de titularidad entre los cónyuges sin que haya una disolución de la sociedad de gananciales.\n \n Con base en el análisis de las normativas pertinentes, la DGT llegó a la conclusión de que esta operación de cambio de titularidad no estará sujeta a impuestos ni al Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados (ITPAJD), ni al Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones.", "response": "El comunicado dice que el cambio de titularidad de un vehículo entre cónyuges no estará sujeta a impuestos, al Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados ni al Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones."}
{"id": "m47_673", "category": "Summarization", "instruction": "Resume brevemente las representaciones del Sol en el arte antiguo.", "context": "En Europa, los vestigios del Calcolítico y la Edad del Bronce indican también un importante culto al Sol. Éstos pueden encontrarse en las representaciones pictóricas alpinas de Italia, y en el arte rupestre escandinavo. En ambos lugares el sol aparece representado como circunferencia, como laberinto espiral o como rueda celeste, simbolizando el orbe que gira eternamente en el firmamento. También aparecen personajes que, con los brazos alzados o a través de combates rituales, adoran el astro rey.\n \n El arte orfebre de la Edad del Bronce en la Europa central y meridional desarrolla aún más el concepto viajero del Sol. Por un lado, aparecen carros votivos de pequeñas dimensiones, como el de Dupljaja en Serbia o el de Trundholm en Dinamarca, en los que el Sol viaja empujado por ánades y otros animales, como caballos o ciervos. Por otro, las representaciones en vasos, sítulas y urnas de bronce en Italia y Alemania presentan al Sol como un disco o una rueda con radios, haciendo de nuevo referencia al carro en el cual viaja el dios.\n Todas estas representaciones responden a la misma idea de viaje del astro solar, pero permanecen mudas para los oídos del mundo moderno. Sin embargo, uniendo su iconografía a lo que conocemos de los mitos de culturas como la griega o la egipcia, podemos imaginar el viaje mítico al que hacen referencia.", "response": "En Europa pueden encontrarse el Sol en pinturas y arte rupestre, representado como circunferencia, laberinto espiral o rueda celeste. También aparecen personajes con los brazos alzados que adoran al astro rey. El arte de la Edad del Bronce de la Europa central y meridional desarrolla más el concepto del Sol con representaciones de carros donde el Sol viaja empujado por animales, o representaciones en vasos, sítulas y urnas de bronce, donde el Sol es un disco o una rueda con radios. Todas estas representaciones reflejan la idea del viaje solar."}
{"id": "m47_545", "category": "Summarization", "instruction": "Resume este texto sobre un viaje culinario al pueblo de Dayton en el estado de Ohio, en Estados Unidos.", "context": "Gulnaz Makhmudova regenta la pizzería turca halal Dayton Village Pizza. Nacida en Uzbekistán y criada en la región de Krasnodar, al oeste de Rusia, recuerda una infancia en la que cocinaba para sus hermanos mientras su padre trabajaba en el campo y su madre vendía la cosecha en el mercado local.\n \n \"Mis padres estaban fuera todo el día, así que desde que tenía ocho años cocinaba para mi familia\", cuenta. Hoy, en Dayton, esos lazos con la tierra se mantienen. Detrás del restaurante, que sirve platos uzbekos y turcos, además de la pizza habitual, su padre, Sabirzhon, ha construido un pequeño invernadero para cultivar sandías y verduras para el restaurante.\n \n (He aquí cómo hacer un viaje europeo por carretera sin salir del Medio Oeste de Estados Unidos).\n \n El restaurante se ha convertido en un refugio seguro para los turcos ahiska locales. Muchos de ellos llegaron a Dayton en los años 50 huyendo de la persecución en Asia Central, y ahora Village Pizza es un lugar de reunión para celebrar acontecimientos importantes: graduaciones de instituto, fiestas de cumpleaños y encuentros románticos con café turco.\n \n Los platos más populares entre los lugareños son el lahmacun (un plato tipo pizza cubierto de carne y especias) y el sigara borek (panecillos crujientes de queso).", "response": "La dueña uzbeka de la pizzería turca halal Dayton Village Pizza recuerda cuando, en su infancia, cocinaba para su familia. Allí sirve platos uzbekos, turcos y la pizza habitual. Su padre, de mientras, ha construido un pequeño invernadero para cultivar alimentos para el restaurante. Ahora el restaurante es un refugio para los turcos ahiska locales que llegaron a Dayton huyendo de la persecución en Asia Central. Entre los platos más populares, se sirven el lahmacun y el sigara borek."}
{"id": "m47_713", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que resumas la siguiente noticia.", "context": "España encadena cinco meses consecutivos marcando récords de empleo. El número de afiliados a la Seguridad Social avanza mes a mes, al mismo tiempo que el paro explora el camino inverso, situándose en sus niveles más bajos de los últimos quince años. Ambas caras de la moneda reflejan la bonanza del mercado de trabajo en España, aunque no todo son luces. También hay sombras. En los últimos meses la creación de empleo se ha ralentizado, lo que despierta la incógnita de hasta cuándo seguirá creciendo el volumen de trabajadores. De hecho, la afiliación a la Seguridad Social ya ha caído en julio entre las mujeres y la población extranjera.", "response": "España encadena cinco meses marcando récords de empleo. El número de afiliados a la Seguridad Social crece y el paro se reduce. No todo es bueno, sin embargo. La creación de empleo se ha ralentizado, y la afiliación ha caído para las mujeres y la población extranjera."}
{"id": "m47_231", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme una síntesis del siguiente texto.", "context": "Se conoce como ‘untar’ al acto de aplicar y extender un elemento (normalmente pringoso) por una superficie, como poner mantequilla en una rebanada o tostada de pan, administrar y embadurnar de crema el cuerpo (por ejemplo la antisolar) o engrasar algún tipo de pieza o mecanismo.\n Es precisamente esta última acción la que dio origen a que se conociera como ‘untar’ también al acto de sobornar a una persona (‘Untar a alguien’), comprando (en forma de regalos materiales o económicos) su favor o complicidad en algún asunto.\n Frecuentes son el uso de expresiones del tipo ‘Han untado al juez’ o ‘El árbitro del partido ha sido untado’ para indicar uno de eso actos de corrupción y cohecho.\n El hecho de aplicar (untar) algún tipo de aceite o grasa a una máquina, engranaje, bisagras o cerraduras, con intención de que funcionasen suavemente, sin hacer ruido ni resistencia, dio pie a la analogía que dar a alguien algún tipo de dádiva para que, secretamente, prestara sus favores en algún asunto de su competencia y que beneficiaba al untador.\n Cabe destacar que dicha analogía del término untar con el acto de corromper no es de reciente creación, encontrando que en el Diccionario de Autoridades de 1739 ya aparecía recogido, dándole la siguiente acepción: ‘Metaphoricamente vale corromper, ò sobornar con dones, ù dinero, especialmente à los Ministros, y Jueces. Dicese freqüentemente Untar las manos’. En esa misma publicación académica también se recoge la expresión ‘Untar el carro’ (muy común en la época) dándole el significado de ‘Phrase metaphórica, que vale ofrecer, ù dar dinéro, ù otros dones, para facilitar la prosecución de algun negocio, que estaba detenido, ù parado’.", "response": "Se conoce como ‘untar’ al acto de aplicar y extender un elemento (normalmente pringoso) por una superficie, administrar y embadurnar de crema el cuerpo (por ejemplo la antisolar) o engrasar algún tipo de pieza o mecanismo.\n Esta última acción dio origen a que se conociera como ‘untar’ también al acto de sobornar a una persona comprando su favor o complicidad en algún asunto, como las habituales expresiones ‘Han untado al juez’ o ‘El árbitro del partido ha sido untado’ para indicar uno de esos actos de corrupción y cohecho.\n El hecho de aplicar (untar) algún tipo de aceite o grasa a una máquina, engranaje, bisagras o cerraduras, para que funcionasen suavemente, sin hacer ruido ni resistencia, dio pie a la analogía de dar a alguien algún tipo de dádiva para que, secretamente, en algún asunto de su competencia beneficiara al untador.\n Dicha analogía ya aparecía recogida en el Diccionario de Autoridades de 1739, dándole la siguiente acepción: ‘Metaphoricamente vale corromper, ò sobornar con dones, ù dinero, especialmente à los Ministros, y Jueces. Dicese freqüentemente Untar las manos’."}
{"id": "m47_595", "category": "Summarization", "instruction": "¿Podrías resumir este artículo periodístico sobre Jennifer López?", "context": "“Mi primera impresión fue la de que ella era la artista más hambrienta con la que probablemente me había encontrado jamás. Quería conseguirlo con todas sus fuerzas”. Esta es la percepción que tuvo el multipremiado productor musical Cory Rooney, colaborador de artistas como Michael Jackson o Destiny’s Child, cuando se encontró por primera vez con Jennifer Lopez. La artista estaba a punto de cumplir 30 años, una edad quizá algo tardía para los estándares del olimpo de la industria musical, pero su empeño y talento valían más que una cifra en su DNI. Hacía ya algunos años que la del Bronx había dejado de ser una bailarina de programas de televisión para convertirse en una prometedora actriz de Hollywood, con el papel de la malograda ‘reina del tex-mex’ Selena Quintanilla como mejor pasaporte hacia una meteórica carrera como intérprete. Pero Lopez, que vio cómo incluso su propia voz era descartada en el montaje final del filme, antepuso triunfar sobre los escenarios del mundo antes que en las colinas de Hollywood.", "response": "El productor musical Corry Rooney, colaborador de artistas como Michael Jackson, encontró a Jennifer López a los 30 años, y dijo que era la artista más hambrienta con la que se había encontrado nunca. Había dejado de ser una bailarina de programas de televisión para convertirse en una prometedora actriz de Hollywood, pero antepuso triunfar sobre los escenarios del mundo antes que en las colinas de Hollywood."}
{"id": "m47_519", "category": "Summarization", "instruction": "Sintetiza el contenido de este extracto de un artículo científico sobre los mosquitos.", "context": "La respuesta a esta pregunta es especialmente rotunda: el mosquito es el animal más letal del mundo: mientras que cada año mueren 10 personas por el ataque de un tiburón; unas 725.000 fallecen por las enfermedades que transmiten estos insectos. La más peligrosa de ellas es la malaria, la cual se lleva más de 600.000 vidas todos los años. \n \n Las especies invasoras que interesan en España se caracterizan por transmitir enfermedades causadas por los conocidos como arbovirus. Las más importantes son el dengue, el zika, el chikunguña, la fiebre amarilla y la fiebre del Nilo Occidental.\n \n Estas enfermedades no son endémicas de España y los casos detectados suelen proceder de personas infectadas en otros países. Sin embargo, los investigadores temen que el cambio climático y la globalización hagan que esto cambie: por ejemplo, ya se han detectado varios casos de dengue autóctono en España.", "response": "El mosquito es el animal más letal del mundo. Las especies invasoras que interesan en España transmiten los arbuvirus, y, aunque no son enfermedades endémicas en España, puesto que los casos suelen proceder de personas infectadas en otros países, los expertos apuntan que con el cambio climático esto puede cambiar."}
{"id": "m47_139", "category": "Summarization", "instruction": "Resume este texto sobre el efecto de la superluna en el huracán Idalia.", "context": "El huracán Idalia ya ha llegado a las costa de Florida (Estados Unidos). En cualquier huracán, la subida del agua, llamada marejada ciclónica, es el elemento más peligroso y dañino de la tormenta. Las mareas normales pueden aumentar esa cantidad de agua, y entre el 30 y el 31 de agosto las mareas serán posiblemente las más fuertes de todo el año. Esto se debe a que la luna llena de esa noche es también una superluna, lo que significa que está en su punto más cercano a la Tierra.\n \n \"La luna llena puede aumentar las mareas, por lo que, ciertamente, en el momento de la marea alta durante la tormenta, se van a ver mayores inundaciones costeras\", dice Noah Petro, científico investigador del Centro Goddard de Vuelos Espaciales de la NASA.\n \n Aunque la superluna será la luna llena más cercana del año y, por tanto, su gravedad tendrá un mayor efecto, los expertos afirman que la fase de luna llena importa más que el hecho de que sea una superluna. \"No es una gran combinación añadida que esté más cerca de lo normal\", dice Petro. \"Va a ser en escalas de centímetros, como mucho, de diferencia en la marea, que en este caso es apenas perceptible\".", "response": "El efecto de la luna llena en las mareas es que aumenten, lo que va a provocar un aumento en las inundaciones costeras, pues en cualquier huracán, la subida del agua es el elemento más peligroso y dañino de la tormenta. Así, la superluna del 30 y 31 de agosto, que está en su punto más cercano a la tierra, hará que las mareas sean las más fuertes de todo el año, aunque los expertos apuntan que la fase de la luna llena importa más que el hecho de que sea una superluna."}
{"id": "m47_719", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me resumes esto sobre la historia de los dragones en Avatar?", "context": "Antes de la Guerra de los Cien Años, Aang y su amigo Kuzon conocieron a una dragón verde, a quien unos Cazadores furtivos intentaron robar su huevo.\n \n Un dragón rojo llamado Fang, fue el animal guía del Avatar Roku y se le apareció a Aang como un espíritu después de que este había pasado al Mundo de los Espíritus. Este dragón era capaz de comunicarse telepáticamente con Aang, aunque no está claro si se trataba de una habilidad que poseía en vida, o si es una capacidad que los dragones tenían.\n \n Sozin tenía un dragón azul que utilizó como un transporte personal. Fue la decisión de Sozin el comenzar la tradición de cazar dragones, que a la larga condujo a la casi extinción de la especie. Según él, el Maestro Fuego que lograra cazar un dragón sería un poseedor del legendario Fuego Control sagrado y ganaría el título honorario del \"Dragón\". Esta tradición fue terminada por el general Iroh, quien afirmó haber matado al último dragón. Lo hizo, con el fin de preservar los dos últimos miembros de la especie.", "response": "Antes de la Guerra de los Cien Años, Aang y Kuzon conocieron a un dragón verde. Fang, un dragón rojo, fue el animal guía de Avatar Roku, y se le apareció a Aang como espíritu. Era capaz de comunicarse telepáticamente con Aang. Sozin tenía un dragón azul, aunque decidió comenzar la tradición de cazar dragones, lo que casi produjo su extinción. Según él, un Maestro de Fuego capaz de cazar un dragón ganaría un Fuego Control sagrado y el título honorario de Dragón. Esta tradición fue terminada por Iroh, quien mintió afirmando haber matado al último dragón para preservar a los dos últimos miembros de la especie."}
{"id": "m47_721", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que compendies este texto.", "context": "Desde aproximadamente 1870, los científicos coinciden en general en que los esqueletos poscraniales de muchos dinosaurios contenían muchas cavidades llenas de aire (huesos neumáticos), especialmente en las vértebras. La neumatización del cráneo (como en los senos paranasales) se encuentra tanto en sinápsidos como en arcosaurios, pero la neumatización poscraneal se encuentra sólo en aves, dinosaurios saurisquios no aviares y pterosaurios. Durante mucho tiempo estas cavidades fueron consideradas simplemente como adaptaciones para ahorrar peso, pero el paleontólogo estadounidense Robert Bakker propuso que estaban conectadas a sacos aéreos como los de las aves, los cuales hacen que el sistema respiratorio de las aves sea el más eficiente de todos los animales.\n \n John Ruben et al. (1997, 1999, 2003, 2004) mostraron sus discrepancias con esta teoría y sugirieron que los dinosaurios tenían un sistema respiratorio «mareal» (de entrada y salida) impulsado por un mecanismo de «pistón hepático» como el de los crocodilios, en el cual los músculos unidos principalmente al pubis tiran del hígado hacia atrás, lo que hace que los pulmones se expandan al inhalar; cuando estos músculos se relajan, los pulmones vuelven a su tamaño y forma previas y el animal exhala. También presentaron esta propuesta como una razón para dudar de que las aves descendieran de los dinosaurios (algo de lo que hoy en día no se duda en la opinión científica general).", "response": "Hay consenso de que los esqueletos postcraniales de muchos dinosaurios contenían huesos neumáticos. La neumatición del cráneo se encuentra en muchísimos clados, pero la postcranial únicamente aparece en aves, dinosaurios saurisquios no avianos y pterosaurios. Se les ha atribuido la función de ahorro de peso, pero Robert Bakker propuso que estas cavidades se conectaban a sacos aéreos como en las aves, que tienen el sistema respiratorio más eficiente. John Ruben et al. mostraron discrepancias con esta teoría, sugiriendo que dinosaurios no avianos tenían un sistema respiratorio de entrada y salida impulsado por un pistón hepático, en el que los músculos del pubis tiran del hígado para expandir los pulmones. Esta propuesta servía para dar soporte a su idea de que las aves no descienden de dinosaurios. Hoy en día se considera que sí lo hicieron."}
{"id": "m47_620", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías resumir este artículo?", "context": "Hay dispositivos como ChromeCast, Apple TV, Fire Stick y otros que se conectan a cualquier televisor, incluso las antiguas (siempre que tengan entrada HDMI) y cualquier proyector, y permiten reproducir los contenidos desde otro dispositivo conectado a la misma red WiFi, como puede ser un teléfono móvil, tablet o un ordenador. Suelen ser de bajo precio y ofrecer funciones muy similares a las de los televisores inteligentes, por lo que son una opción para adaptar televisores antiguos por los que pagaste un dineral hace 10 años al mundo de hoy. \n \n Chromecast es un pequeño dispositivo que se conecta al puerto HDMI de tu televisor y que necesita además una alimentación adicional, (que puedes obtener del puerto USB del televisor). Permite transmitir contenidos desde tu teléfono móvil Android o un PC que disponga del navegador Chrome, que tiene una opción específica para reproducir la pantalla a través de Chromecast. Miracast es el estándar equivalente de Microsoft, que funciona con ordenadores y tabletas Windows, mientras que el dispositivo Apple TV ofrece las mismas funciones en el ecosistema de dispositivos Apple con la opción AirPlay. Amazon por su parte ofrece el Fire Stick, un dispositivo que se conecta a cualquier televisor o proyector a través de HDMI. \n \n Estos dispositivos ofrecen compatibilidad cruzada, así que es posible proyectar los contenidos de un iPhone a través de un dispositivo Chromecast, por ejemplo. Como inconveniente, si tu conexión WiFi no es suficientemente rápida o es deficiente, puedes tener interrupciones y retrasos en la reproducción.", "response": "Los dispositivos como ChomeCast, AppleTV y Fire Stick, que se conectan a cualquier televisor o proyector con entrada HDMI, ofrecen funciones muy similares a los televisores inteligentes, permitiendo reproducir los contenidos desde otro dispositivo, como un teléfono, conectado a la misma red WiFi. Chromecast permite transmitir contenidos desde un teléfono con Android o un PC con navegador Chome; Miracast es el equivalente de Microsoft; Apple TV con los dispositivos Apple, y Amazon ofrece el Fire Stick que conecta a cualquier televisor o proyector. Aunque estos dispositivos también permiten la compatibilidad cruzada."}
{"id": "m47_181", "category": "Summarization", "instruction": "Cuéntame, de forma abreviada, la vida de Charles Darwin", "context": "Charles Robert Darwin nació en Sherewsbury el 12 de febrero de 1809. Desde la infancia dio muestras de un gusto por la historia natural que él consideró innato, en especial, de una gran afición por coleccionar cosas (conchas, sellos, monedas, minerales).\n En octubre de 1825 Darwin ingresó en la Universidad de Edimburgo para estudiar medicina por decisión de su padre. Pero estos estudios no captaron su atención y al cabo de dos cursos, su padre le propuso una carrera eclesiástica. Darwin aceptó y, a principios de 1828, ingresó en el Christ's College de Cambridge.\n Más que de los estudios académicos que cursó, Darwin extrajo provecho en Cambridge de su asistencia voluntaria a las clases del botánico y entomólogo reverendo John Henslow, cuya amistad le reportó «un beneficio inestimable» dado que fue él quien proporcionó a Darwin la oportunidad de embarcarse como naturalista a bordo del Beagle alrededor del mundo, cuestión importantísima en su vida.\n El 27 de diciembre de 1831 el Beagle zarpó de Davenport. El objetivo de la expedición dirigida por el capitán Robert Fitzroy era el de completar el estudio topográfico de los territorios de la Patagonia y la Tierra del Fuego, el trazado de las costas de Chile, Perú y algunas islas del Pacífico entre otros. El estudio de la geología fue, en un principio, el factor que más contribuyó a convertir el viaje en la verdadera formación de Darwin como investigador, ya que con él tuvo la necesidad de empezar a razonar. Hacia el final del viaje ya se rumoreaba que el joven Darwin se convertiría en un científico importante; estos rumores eran el resultado de la lectura de algunas de las cartas remitidas por Darwin a Henslow, ante la Philosophical Society de Cambridge, Darwin regresó a Inglaterra el 2 de octubre de 1836. Desde su llegada hasta comienzos de 1839 Darwin vivió los meses más activos de su vida. Instalado en Londres desde marzo de 1837, en julio de ese año empezó a escribir su primer cuaderno de notas sobre sus nuevos puntos de vista acerca de la “transmutación de las especies”. Sus investigaciones le fueron perfilando la idea de que la selección era la clave del éxito humano en la obtención de mejoras útiles en plantas y animales. \n El 24 de noviembre de 1859, salió a la luz On the Origin of Species by means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life, cuyos 1.250 primeros ejemplares se vendieron ese mismo día. Las implicaciones teológicas de la obra, que atribuía a la selección natural facultades hasta entonces reservadas a Dios, fueron causa de que inmediatamente empezara a formarse una férrea oposición a la obra por parte de algunos sectores.", "response": "Charles Darwin nació en Sherewsbury en 1809 y ya desde pequeño dio muestras de afición por la historia natural y por coleccionar cosas (conchas, sellos, monedas, minerales)\n Empezó a estudiar medicina por decisión de su padre, pero no le interesaba, de modo que en 1828 ingresó en el Christ’s College de Cambridge para hacer una carrera eclesiástica.\n Darwin sacó provecho de asistir voluntariamente a las clases del botánico y entomólogo John Henslow, que le proporcionó la oportunidad de embarcarse como naturalista en el Beagle alrededor del mundo, hecho que fue muy importante en su vida. \n El Beagle zarpó en 1831 con el objetivo de completar el estudio topográfico de los territorios de la Patagonia y la Tierra del Fuego, el trazado de las costas de Chile, Perú y algunas islas del Pacífico, entre otros. Gracias al estudio de la geología, Darwin tuvo la necesidad de empezar a razonar y su viaje resultó una auténtica formación. Hacia el final, y gracias a la lectura de algunas de las cartas que le remitió a Henslow, ya se rumoreaba que Darwin convertiría en un científico importante. Desde su llegada a Inglaterra en 1836 hasta principios de 1839 vivió su época más activa. En julio de 1837 empezó a escribir sobre nuevos puntos de vista acerca de la “transmutación de las especies”. Fue perfilando la idea de que la selección era la clave del éxito humano en la obtención de mejoras útiles en plantas y animales. \n En 1859, salió a la luz On the Origin of Species by means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life, cuyos 1.250 primeros ejemplares se vendieron ese mismo día. Las implicaciones teológicas de la obra, que atribuían a la selección natural facultades hasta entonces de Dios, enseguida crearon una férrea oposición en algunos sectores."}
{"id": "m47_137", "category": "Summarization", "instruction": "Haz una síntesis de esta noticia de actualidad sobre Aitana Bonmartí.", "context": "En la gala de la UEFA en la que se celebró el sorteo de la Champions también se entregaron los galardones a los mejores jugadores, jugadoras, entrenadores y entrenadoras y Aitana Bonmatí, una de las premiadas, dio un discurso denunciando lo que paso tras la final del pasado Mundial femenino, con el beso de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso. \n \n \"Hemos sido campeonas del mundo, pero se está hablando más de otras cosas y no quiero dejar pasar. Me gustaría recordar lo que ha pasado. Como sociedad, no debemos permitir que haya abuso de poder en una relación laboral y faltas de respeto. Desde mi compañera Jenni, a todas las mujeres que os hacen lo mismo, estamos con vosotras\", dijo la jugadoras española del FC Barcelona. \n \n La centrocampista del FC Barcelona, de 25 años, fue distinguida con el premio a la mejor jugadora de la UEFA de la última temporada después de su gran papel tanto con la selección española, con la que ha ganado el reciente Mundial, como con su club, donde ha ganado tres títulos: Champions, Liga y Supercopa de España.\n \n \"Es una temporada que nunca olvidaré y lo quiero compartir con todas mis compañeras porque sin ellas no estaría aquí. Tengo la suerte de jugar con gente maravillosa que me hace mejor cada día\", añadió. \n \n La futbolista catalana suece en el palmarés a su compañera de club y de la selección Alexia Putellas, ganadora los dos últimos años.", "response": "La centrocampista del FC Barcelona de 25 años, Aitana Bonmartí, ha sido distinguida con el premio de la mejor jugadora de la UEFA de la última temporada, sucediendo a su compañera de club y selección Alexia Putellas, ganadora los dos últimos años. En su discurso, ha dado apoyo a su compañera de selección Jenni y ha denunciado el beso que le dio Luis Rubiales tras la final del Mundial femenino."}
{"id": "m47_741", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que me resumas este párrafo.", "context": "Boutella nació en el distrito de Bab El Oued, en Argel, hija del compositor y músico de jazz Safy Boutella, y de su esposa, que es arquitecta.​ Desde los 5 años se dedicó a la gimnasia artística y fue gimnasta de la selección nacional francesa a los 10. Se retiró del deporte al descubrir su pasión por el break dance, al que se ha dedicado hasta el presente.​ A los 10 años se trasladó con su familia a vivir a Francia. Es conocida por sus bailes acrobáticos en los anuncios de Nike y ha participado en los vídeos musicales de Madonna \"Hung Up\" y \"Sorry\" y formó parte del cuerpo de baile que la acompañó durante las giras Confessions Tour y Sticky and Sweet Tour, al igual que en el Half Time del Super Bowl XLVI en el 2012. Otros videoclips en los que aparece son \"Feel the Vibe\" de Axwell y \"Hollywood Tonight\" de Michael Jackson, entre otros.", "response": "Boutella nació en argel, hija de un compositor y una arquitecta. Desde los 5 años se dedica a la gimnasia artística y a los 10 formaba parte de la selección nacional francesa. Se retiró por su pasión por el Break Dance. A los 10 años se mudó a Francia. Es conocida por sus bailes acrobáticos en varios anuncios y ha participado en muchos vídeos musicales."}
{"id": "m47_290", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que me resumas estas líneas.", "context": "Tanto El Niño como La Niña, son los ejemplos más evidentes de los cambios climáticos globales, siendo parte fundamental de un vasto y complejo sistema de fluctuaciones climáticas. El Niño es conocido como el periodo cálido y La Niña como el periodo frío. La Niña se caracteriza por tener temperaturas frías y perdurables, si se le compara con El Niño, ya que este se caracteriza por temperaturas oceánicas inusualmente calientes sobre la zona ecuatorial del océano Pacífico.\n \n Los episodios de La Niña, al igual que el fenómeno de El Niño, producen cambios a gran escala en los vientos atmosféricos sobre el océano Pacífico, incluyendo un incremento en la intensidad de los vientos alisios del Este (Este-Oeste) en la atmósfera baja sobre la parte oriental del océano Pacífico en Sudamérica, y de los vientos del oeste en la atmósfera superior. Estas condiciones reflejan cambios significativos en la circulación ecuatorial de Walker.\n \n Los episodios cálidos del niño y fríos de La Niña, forman parte del ciclo El Niño-Oscilación del Sur, ENOS. Estos ciclos tienen un período medio de duración de aproximadamente cuatro años, aunque en el registro histórico los períodos han variado entre 2 y 7 años.\n \n Durante un episodio de La Niña, es típico observar condiciones más secas respecto a lo normal sobre la parte centro-ecuatorial del océano Pacífico, debido a un debilitamiento de la corriente en chorro entre los meses de diciembre y febrero, y por el fortalecimiento de los sistemas monzónicos en Australia, el Sudeste de Asia, América del Sur, Centroamérica y África.", "response": "El Niño y La Niña son ejemplos evidentes de cambios climáticos globales, siendo elementos fundamentales del sistema de fluctuaciones climáticas. El Niño es cálido, La Niña es frío. Los episodios de ambos fenómenos producen cambios a gran escala en los vientos atmosféricos sobre el Pacífico, reflejando cambios significativos en la circulación ecuatorial de Walker. Forman parte del ciclo ENOS, que tienen una duración media de 4 años. Durante La Niña, las condiciones son secas en la parte centro-ecuatorial del Pacífico, debido al debilitamiento de la corriente en chorro entre los meses de diciembre y febrero, y al fortalecimiento de los sistemas monzónicos de otros continentes."}
{"id": "m47_596", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías resumir esta reseña del Celler de Can Roca?", "context": "Tras casi un año de espera pudimos disfrutar de una cena increíble en el Celler de Can Roca. Compartimos nuestra experiencia.\n RESERVA: Tuvimos que hacer la reserva el último día del mes justo a las 0:00h en su página web para que abrieran el tramo de reservas del año siguiente (son a vistas 11 meses). Las reservas vuelan en menos de 5 minutos así que recomiendo tener ya copiado el número de tarjeta que solicitan en la reserva para poder ir más rápido. Cuando se formaliza la reserva te envían un email y unas semanas antes de que cumpla tu reserva te enviarán un email para confirmarla.\n EXPERIENCIA: Es un restaurante acogedor y tranquilo. Durante nuestra cena uno de los hermanos Roca se acerco al inicio de la cena para darnos la bienvenida y también a la salida de la cena. Me pareció un detalle increíble que no hemos tenido en otros restaurantes de su categoría. Todo es entorno a la familia, los hermanos y sus raíces. Nos pareció del todo acertado y entrañable, de hecho creo, que su objetivo es que te sientas como en casa. Nos sentimos muy cómodos durante la cena que se hizo siempre en la misma mesa sin cambiar de ambiente. Lo único que eché en falta es tener siempre a los mismos camareros atendiendo nuestra mesa, ya que me da una sensación más ordenada. Disponen de un parking para clientes fuera justo frente al restaurante.\n COMIDA: El mejor postre de mi vida lo he comido en el Celler de Can Roca y tenía sabor a bosque. Han equilibrado mucho el menú teniendo mucho protagonismo los vegetales al mismo nivel que la carne o pescado. Nunca me había parecido tan bueno un brócoli. Los aperitivos que te ponen al principio eran pequeñas miniaturas de platos que tuvieron en carta y algunos eran la evolución desde sus origines. Los empatados eran muy finos, incluían en alguno de ellos una parte de experiencia acabando cocciones o terminar emplatados.\n RECOMENDACIÓN: Había dos menús cuando fuimos, uno corto y otro más largo. Te ha costado un año llegar allí, escoger el largo hará que no te arrepientas.\n PRECIO: Escogimos el menú Festival para dos personas con una botella de vino y cafés nos salió por 603€. Nos sorprendió gratamente que tuvieran vinos de menos de 60€ y los cafés nos costaron 3€ cada uno.", "response": "Tras casi un año de espera, disfrutaron de la cena en el Celler de Can Roca. Las vistas son a 11 meses, y es un restaurante acogedor y tranquilo, incluso uno de los hermanos Roca salió a saludarles. La comida es increíble, y es mejor coger el menú largo. El menú Festival para dos personas, más vino y café, les costó 603€."}
{"id": "m47_628", "category": "Summarization", "instruction": "¿Podrías resumirme este artículo sobre el consumo de proteínas en humanos?", "context": "Cada persona necesita una cantidad diferente de proteínas. La cuestión de cuánta proteína necesita una persona en su dieta es \"algo que requiere un poco de matiz\", dice Corwin. La cantidad diaria recomendada se basa en el peso corporal: Unos 0,8 gramos por cada kilo que peses. Eso supone unos 54 gramos de proteína al día para una persona de 68 kilos (una hamburguesa de 115 gramos, por ejemplo, puede contener unos 20 gramos de proteínas).\n \n No sólo tu peso determina la cantidad que necesitas. El sexo, el estado de salud, el nivel de actividad y la edad también influyen. \"Hay que tener en cuenta la situación general de cada persona\", afirma Barkoukis. Los hombres adultos, que suelen tener un cuerpo más corpulento y con más masa muscular, suelen necesitar unos 56 gramos de proteínas al día, mientras que las mujeres sólo necesitan 46 gramos, a menos que estén amamantando, en cuyo caso la cifra se dispara hasta los 71 gramos diarios. La Asociación Americana del Embarazo recomienda hasta 100 gramos al día para las mujeres embarazadas, y el Ministerio de Sanidad de España afirma que el consumo total diario recomendado debería ser de entre 0,81 y 1 gramos por Kg de peso. \"Una persona de 60 kg debería consumir entre 48 y 60 gramos de proteínas al día\", recomienda en el apartado de estilos de vida saludables de su web.\n \n Los adultos mayores también necesitan proteínas adicionales en combinación con un buen régimen de ejercicio. \"A medida que uno envejece (de los 20 a los 90 años), cada año se pierde entre un 3 y un 8 por ciento de masa muscular\", dice Barkoukis. \"Tu masa muscular va a determinar tu capacidad para mantener un funcionamiento independiente\". Algunos investigadores, por tanto, recomiendan que las personas mayores de 65 años tomen hasta 83 gramos al día.\n \n Los atletas, por supuesto, van a querer y necesitar más proteínas que la mayoría de la gente para construir y reparar el tejido muscular, tan clave para sus carreras. \"Se trata de una buena nutrición y de rendimiento\", dice Natalie Webb, nutricionista que ha trabajado con jugadores de la NBA en sus regímenes dietéticos.", "response": "La cantidad diaria que necesita una persona de proteínas se basa en el peso corporal: unos 0,8 gramos por cada quilo de peso. A eso también influyen el sexo, el estado de salud, el nivel de actividad y la edad. El Ministerio de Sanidad de España afirma que el consumo debería oscilar entre 0.81 y 1 gramos por quilo de peso. Los adultos mayores que hacen mucho ejercicio, así como las embarazadas y lactantes, necesitan proteínas adicionales. Es importante destacar que a medida que uno envejece, se pierde cada año entre un 3 y un 8 por ciento de masa muscular, y algunos investigadores recomiendan que las personas mayores de 65 años tomen hasta 83 gramos al día."}
{"id": "m47_527", "category": "Summarization", "instruction": "Sintetiza este extracto de una interpretación de la película \"Persona\" de Ingmar Bergman.", "context": "Ambas mujeres se convierten en doppelgangers, en roles que se confunden e intercalan por momentos. De esta manera, lo opuestas que parecen sus personalidades en un principio se metamorfosean como un espejismo (como esa sublime escena en el mundo se sacude en la fusión de ambos rostros). La distancia insalvable entre las «personas» de Alma y Lis no es sino el efecto de imágenes invertidas por un efecto de espejo.\n \n El intercambio de máscaras entre las dos se reviste del seductor mito del vampirismo, que se plantea, primero, en una dimensión emocional-metafísico para concretarse, después, en el plano corporal-real. La figura del vampiro es asociada de raíz con la trasgresión (la muerte viva) y utilizada por Bergman como elemento simbólico de la homosexualidad. Si bien el motivo del aislamiento era la curación de la mujer enferma, lo que se consigue es la corrupción de la mujer sana.\n \n Como ocurre con el mito del vampiro, cuando Alma es vampirizada, queda bajo control psíquico de Elisabet. La actriz, el sujeto vacío de persona, comienza a robarse la energía de su cuidadora, repleta de persona. En la simbiosis efectuada entre ambas, se hilvana una relación anclada en la empatía, que resulta del intercambio de personas y que deriva en el descubrimiento de las sombras, proyectadas gracias a la máscara del otro. Por esto, Elisabet comienza a hablar y actuar a través de la enfermera, quien revela su voz reprimida, sustituyendo el silencio de la actriz con el relato de sus más íntimos deseos.", "response": "Alma y Lis se convierten en doppelgangers, y tienen roles que se confunden e intercalan. El intercambio de máscaras se reviste del mito del vampirismo. Así, cuando Alma es vampirizada, queda bajo el control psíquico de Elisabeth. Es Elisabeth la que roba la energía de su cuidadora y empieza a hablar y actuar a través de Alma. Esta última revela su voz reprimida, y sustituye el silencio de Elisabeth con el relato de sus más íntimos deseos."}
{"id": "m47_323", "category": "Summarization", "instruction": "Define en menos palabras lo que expresa este texto sobre los actores de \"método\".", "context": "El actor es el elemento característico del arte teatral. Todo en el teatro comienza por la actuación. Por muy brillantes que sean las ideas del autor, cuentan muy poco si no pueden ser expresadas a través del actor. Y lo que es más, el buen teatro no se logra escogiendo meramente entre una actuación buena o mala. Es posible elegir entre diversas formas de actuar, y esta posibilidad debe ser tenida en cuenta no sólo para formar actores y escribir las obras que éstos representan, sino también para abordar la actuación de un determinado papel.\n El concepto de realidad abarca la sensación de que “únicamente pueden ocurrir tales cosas en la naturaleza”. Esto cierra un sentido de cosas que se han dejado sin decir o sin especificar e induce a la creencia de que la realidad misma no puede ser reducida por completo a la expresión. La habilidad del actor para representar esta realidad no pronunciada y no especificada reside en su imprescindible contribución, y él debe tratar con ella «precisa e intensamente». Strasberg trabaja para capacitar a los actores para que “sirvan” a la obra creando la completa expresión de la realidad que su “material humano” hace posible.\n \n Lo básico de Stanislavski es que su trabajo de preparación no está enfocado directamente a la producción en escena. Todo el propósito del “Método” o de nuestra técnica, es la forma de poner en marcha, en cada uno de nosotros, este proceso creativo, para que una gran cantidad de las cosas que sabemos, pero de las que no nos damos cuenta, sean usadas en el escenario para crear lo que el autor escribe para que nosotros lo hagamos.", "response": "La base de una actuación es el actor, su capacidad de expresar las ideas del autor. Además, no solo se divide entre buena o mala actuación, sino que hay que escoger la actuación adecuada para un determinado papel. Lo que se intenta con los actores de método es que represente una realidad no pronunciada o especificada, que aprendan a servir a la obra, creando una expresión de la realidad a representar. El propósito del proceso creativo del \"método\" es usar en el escenario todas las cosas que sabemos, pero no nos damos cuenta de que lo sabemos, y así reflejar lo que el autor realmente quiere que refleje su personaje."}
{"id": "m47_464", "category": "Summarization", "instruction": "¿Podrías hacer un resumen de esta noticia?", "context": "¡Feliz cumpleaños con retraso, Selena Gomez! La cantante y fundadora de Rare Beauty cumplió 31 años el 22 de julio. Para celebrar su gran noche, la estrella organizó una fiesta con algunos de sus amigos más cercanos y, para goce de sus fans, compartió fotos de la misma en su página de Instagram. Hubo mucho baile, muchas estrellas (Paris Hilton y Christina Aguilera estuvieron allí) y tartas de cumpleaños épicas. Lo mejor de todo, sin embargo, fue el look que Gomez lució para la ocasión.\n \n La protagonista de Solo asesinatos en el edificio se enfundó un minivestido rojo palabra de honor de Bottega Veneta recubierto de pétalos de flores que parecían brotar sobre su propia piel. El diseño pertenece a la colección de primavera-verano 2023 de la firma, y aunque se mostró en la pasarela con guantes de ópera decorados a juego, Gomez dejó de lado el atrevido accesorio y apostó por un estilismo más sencillo y pulido. Eso sí, añadió chispa al look con unos zapatos sexys, un modelo de tiras con tacón de aguja, aderezado con un aplique floral en el talón que aludía de nuevo al vestido.\n \n Más entrada la noche, Gomez entró definitivamente en modo fiesta cambiando a un blazer negro oversize que complementó con unas micro gafas de sol rectangulares. Nos parece el estilismo de cumpleañera ideal: un vestido que te convierte al instante en el centro de atención, ¿o a quién no le gusta cumplir años con un look recién salido de las pasarelas?", "response": "El cumpleaños de Selena Gómez fue el día 22 de julio y lo celebró en una fiesta con sus amigos más cercanos y otras celebridades como Paris Hilton, por ejemplo. Selena Gómez llevó un minivestido rojo recubierto de pétalos de flores de la marca Bottega Veneta, complementándolo con unos zapatos de tacón de aguja. Luego, se enfundó en un blazer negro oversize y unas microgafas de sol rectangulares."}
{"id": "m47_6", "category": "Summarization", "instruction": "Abrevia esta información sobre Cuentos de Terramar.", "context": "Cuentos de Terramar (ゲド戦記 Gedo Senki?, lit. Las crónicas de guerra de Ged) es una película de animación japonesa de 2006 producida por Studio Ghibli y dirigida por Gorō Miyazaki.1​ Está basada en la serie de libros Historia de Terramar; más concretamente en el tercer y cuarto tomo de la saga, La costa más lejana y Tehanu, de la escritora estadounidense Ursula K. Le Guin. Es la decimosexta producción de Studio Ghibli después de la producción El castillo ambulante, dirigida por Hayao Miyazaki.\n \n La historia narra el camino de Arren, un joven príncipe al que le atormenta su pasado. Gracias a su encuentro con el archimago Gavilán, podrá enfrentarse a los fantasmas de su pasado y mirar hacia el futuro.", "response": "Cuentos de Terramar es una película de animación japonesa de 2006 producida por Studio Ghibli y dirigida por Gorō Miyazaki.​ Está basada en la serie de libros Historia de Terramar, de la escritora estadounidense Ursula K. Le Guin. \n La historia narra el camino de Arren, un joven príncipe al que le atormenta su pasado. Gracias a su encuentro con el archimago Gavilán, podrá enfrentarse a los fantasmas de su pasado y mirar hacia el futuro."}
{"id": "m47_533", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me puedes resumir este texto sobre los rasgos personalidad de una persona Virgo?", "context": "Virgo es un signo mutable y de tierra; representado por una virgen, es un signo caracterizado por su espíritu crítico, precisión, reserva, paciencia y convencionalismo. También es lógico, metódico y aplicado, le gusta aprender y es capaz de analizar las situaciones más complejas con una claridad pasmosa.\n \n Como es el perfeccionista del zodíaco, de vez en cuando cae en obsesiones de todo tipo: desde la obsesión por el orden, pasando por la limpieza, hasta llegar incluso a la obsesión por los detalles. Su sentido de la responsabilidad está muy desarrollado, por eso odia la improvisación y la frivolidad, además, para desarrollarse plenamente necesita sentirse seguro.\n \n Los Virgo son amigos de sus amigos; si necesitas su ayuda, pídesela y hará todo lo que esté en sus manos por ayudarte. Además, su visión seguramente sea la más acertada, así que puedes estar seguro de que te servirá de algo.\n \n En el amor, Virgo es una persona cariñosa, entregada y fiel. La pasión no es su fuerte, pero su romanticismo, atención por los detalles y ternura resultan sorprendentes y suplen en cierta medida su falta de decisión. En calidad de padre o madre es lo más entregado que existe en el zodiaco, y como pareja también.", "response": "Virgo, representado por una virgen, está caracterizado por su espíritu crítico, paciencia y lógica. Es el perfeccionista del zodíaco, lo que le puede llevar a obsesiones de todo tipo. Otra característica de este signo es su sentido de la responsabilidad. Los Virgo son amigos de sus amigos, y, en el amor, es una persona cariñosa, entregada y fiel."}
{"id": "m47_204", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme un resumen del siguiente texto sobre jurados populares.", "context": "Cuando nos hablan de jurado popular las primeras imágenes que llegan a nuestra cabeza son las famosas escenas de “12 hombres sin piedad”, el film en blanco y negro de Sidney Lumet en el que un brillante Henry Fonda defiende la no culpabilidad, frente a los demás miembros del jurado, de un adolescente acusado de haber matado a su padre.\n Al igual que en la película, el veredicto del jurado tiene que ser motivado punto por punto para no ser considerado fruto de la arbitrariedad. Dejando a un lado la ficción, veamos cómo se forman Tribunales del Jurado en España, en qué casos y quiénes lo forman.\n El Tribunal del Jurado el España\n En España, solo una pequeña minoría de los asuntos se resuelve a través de un jurado, el porcentaje supone menos del 0,1% de los juicios que se celebraron en la jurisdicción penal. Además, los jurados populares sólo se constituyen en juicios de orden penal que se celebrarán en las Audiencias Provinciales referentes a delitos contra la vida humana, delitos cometidos por los funcionarios públicos en el ejercicio de sus cargos, delitos contra el honor, delitos de omisión del deber de socorro, delitos contra la intimidad y el domicilio, delitos contra la libertad y delitos contra el medio ambiente.\n En la Ley Orgánica 5/1995, de 22 de mayo, del Tribunal del Jurado se detalla los siguientes tipos de juicio del Código Penal:\n Del homicidio\n De las amenazas\n De la omisión del deber de socorro\n Del allanamiento de morada\n De la infidelidad en la custodia de documentos\n Del cohecho\n Del tráfico de influencias\n De la malversación de caudales públicos\n De los fraudes y exacciones ilegales\n De las negociaciones prohibidas a funcionarios\n De la infidelidad en la custodia de presos\n ¿Cómo son los Tribunales del Jurado?\n El Jurado Popular está compuesto por un magistrado, 9 ciudadanos titulares y 2 suplentes. Los miembros deben de ser españoles y mayores de edad, encontrarse en el pleno ejercicio de sus derechos políticos, saber leer y escribir, ser vecino, al tiempo de la designación, de cualquiera de los municipios de la provincia en que el delito se hubiere cometido y no estar afectado por discapacidad física o psíquica que impida el desempeño de la función de jurado.\n El Tribunal del Jurado debe emitir un veredicto, éste debe de ser motivado, para que no pueda atribuirse al fruto de la arbitrariedad y el jurado debe determinar si es culpable o no culpable, es decir, no impone la sentencia, ya que eso es competencia del juez.\n ¿Cómo se designa a los miembros del jurado?\n Los jurados populares los designan las Audiencias Provinciales, mediante sorteo que se realiza los años pares. Se seleccionan las personas que pasan a formar parte del tribunal popular de cada provincia durante dos años. El sorteo es público y puede asistir cualquiera que lo desee. El sorteo se realiza mediante un programa informático especifico en el que no figuran los datos de los ciudadanos.\n Posteriormente se certifica mediante correo certificado postal a los seleccionados, y se abre el plazo para presentar alegaciones. Una vez descartadas las personas que hayan presentado alegaciones y hayan sido aceptadas se forman grupos.\n De esos grupos se descartan miembros hasta que queden solo once, entre los criterios de selección de los está saber si son aptos psicológicamente o si están influenciados de antemano por el caso a juzgar, entre otros. También, si tienen vínculos directos o indirectos con algunas de las partes de juicio y que tengan capacidad para entender, comprender y analizar todo lo que se expondrá en el juicio.\n Motivos para excusarse acudir como jurado\n En la Ley Orgánica 5/1995, de 22 de mayo, del Tribunal del Jurado vine estipulado que podrán excusarse para actuar como jurado:\n Los mayores de sesenta y cinco años.\n Los que hayan desempeñado efectivamente funciones de jurado dentro de los cuatro años precedentes al día de la nueva designación.\n Los que sufran grave trastorno por razón de las cargas familiares.\n Los que desempeñen trabajo de relevante interés general, cuya sustitución originaría importantes perjuicios al mismo.\n Los que tengan su residencia en el extranjero.\n Los militares profesionales en activo cuando concurran razones de servicio.\n Los que aleguen y acrediten suficientemente cualquier otra causa que les dificulte de forma grave el desempeño de la función de jurado.\n Derechos de los miembros del jurado\n El desempeño de las funciones del jurado será retribuido e indemnizado, además en el trabajo no pueden poner ningún inconveniente de los ya citados. Actualmente, los juicios suelen durar de cinco a veinticinco días. Los miembros del Jurado Popular reciben 70€ al día más dietas, alojamiento en hotel y kilometraje desde si residencia habitual.", "response": "Cuando nos hablan de jurado popular, pensamos en “12 hombres sin piedad”, el film en blanco y negro en el que Henry Fonda defiende la no culpabilidad, frente a los demás miembros del jurado, de un adolescente acusado de haber matado a su padre.\n El veredicto del jurado tiene que ser motivado punto por punto para no ser considerado fruto de la arbitrariedad.\n En España, menos del 0,1% de los juicios celebrados en la jurisdicción penal se resuelve a través de un jurado. Los jurados populares solo se constituyen en juicios de orden penal que se celebrarán en las Audiencias Provinciales referentes a delitos contra la vida humana, delitos cometidos por los funcionarios públicos en el ejercicio de sus cargos, delitos contra el honor, delitos de omisión del deber de socorro, delitos contra la intimidad y el domicilio, delitos contra la libertad y delitos contra el medio ambiente.\n En la Ley Orgánica 5/1995, de 22 de mayo, del Tribunal del Jurado, se detallan los tipos de juicio\n El Jurado Popular está formado por un magistrado, 9 ciudadanos titulares y 2 suplentes. Los miembros deben de ser españoles y mayores de edad, en el pleno ejercicio de sus derechos políticos, saber leer y escribir, ser vecino, al tiempo de la designación, de cualquiera de los municipios de la provincia en que el delito se hubiere cometido y no estar afectado por discapacidad física o psíquica que impida el desempeño de la función de jurado.\n El Tribunal del Jurado debe emitir un veredicto motivado y determinar si es culpable o no culpable. La sentencia es competencia del juez.\n Las Audiencias Provinciales designan, mediante sorteo en años pares, a las personas que pasan a formar parte del tribunal popular de cada provincia durante dos años. El sorteo es público y se realiza mediante un programa informático específico donde no figuran los datos de los ciudadanos.\n Posteriormente, se certifica mediante correo certificado postal a los seleccionados, y se abre el plazo para presentar alegaciones. Después se forman grupos y de ellos se descartan miembros hasta que queden solo once, según varios criterios.\n En la Ley Orgánica 5/1995, de 22 de mayo, del Tribunal del Jurado viene estipulado en qué casos es posible excusarse.\n \n \n \n \n El desempeño de las funciones del jurado será retribuido e indemnizado y en el trabajo no pueden poner inconvenientes. Los juicios suelen durar de cinco a veinticinco días. Los miembros del jurado reciben 70€ al día más dietas, alojamiento en hotel y kilometraje desde su residencia habitual."}
{"id": "m47_294", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que resumas este texto.", "context": "La orquesta sinfónica es una orquesta que tiene instrumentos sinfónicos, como el viento madera, viento metal, percusión y cuerda. Una orquesta sinfónica tiene, generalmente, más de ochenta músicos en su lista. Solo en dos casos llega a tener más de cien, pero el número de músicos empleados en una interpretación particular puede variar según la obra que va a ser ejecutada. El término «orquesta» se deriva de un término latino que se usaba para nombrar a la zona frente al escenario destinada al coro y significa ‘lugar para bailar'.\n \n Dos ciudades fueron los principales centros de producción musical, catalizadores forjadores de la sonoridad del nuevo concepto sinfónico de la orquesta: Viena y Mannheim. En estas ciudades, más que en cualquier otro sitio, se fraguó la realidad de la forma sinfónica. La ciudad alemana de Mannheim disponía de unos excelentes medios materiales para experimentar una orquesta disciplinada y estable cuya calidad pudo apreciar Mozart. La orquesta fue conocida por los detalles de fraseo, la utilización de recursos como los llamados \"creciendo y disminuyendo Mannheim\" (aunque en realidad no fueron invención de los miembros de este grupo), la alta exactitud en la dirección y la precisión interpretativa. Uno de sus principales directores fue Johann Stamitz.", "response": "La orquesta sinfónica es una orquesta con instrumentos sinfónicos y tiene, generalmente, más de ochenta músicos. En dos casos llega a tener más de cien. El término deriva de un vocablo latino usado para nombrar la zona frente al escenario destinada al coro y significa \"lugar para bailar\". Viena y Mannheim fueron ciudades importantes en el desarrollo de las orquestas. Mannheim disponía de excelentes medios materiales para experimentar con una orquesta de alta calidad, conocida por sus detalles de fraseos y otros recursos. Uno de sus principales directores fue Johann Stamitz."}
{"id": "m47_688", "category": "Summarization", "instruction": "¿Puedes resumir este par de párrafos?", "context": "La ciencia es un sistema de conocimiento de la naturaleza. No es una opinión, ni un punto de vista, ni una reflexión, ni una ideología, filosofía, creencia o religión. Es solo una lupa para ver las cosas que no podemos ver a simple vista. El problema es que, al menos desde Galileo, muchos de quienes han ostentado el poder político (y religioso, en los casos en que es lo mismo) no han querido aceptarlo cuando aquello que la ciencia descubre atenta contra los fundamentos que sustentan su poder.\n \n En particular, a los regímenes autoritarios nunca les ha gustado la ciencia, y por ello en la medida de lo posible han tratado de sustituirla por una pseudociencia propia. El Tercer Reich lo hizo con una teoría cosmogónica y racial trufada de biomisticismo y ocultismo, el estalinismo con el lysenkoísmo que negaba la genética y el darwinismo (por cierto, revivido en tiempos recientes en la Rusia de Vladimir Putin, un fenómeno no por muy lamentable menos interesante), y el franquismo con las delirantes ideas de los psiquiatras Antonio Vallejo-Nágera y Juan José López Ibor sobre el “gen rojo” y la higiene racial de la hispanidad.", "response": "La ciencia no es una opinión, una reflexión o una creencia, es meramente una lupa que acerca una realidad que no podemos ver a simple vista. El problema es que, en bastantes casos, aquellos que ostentan el poder no han querido aceptar lo que la ciencia revela cuando eso atenta contra los cimientos de su poder. A los regímenes autoritarios nunca les ha gustado la ciencia, y han tratado de sustituirla por pseudociencias propias. El Tercer Reich lo hizo con teorías cosmogónicas y raciales basadas en biomisticismo y ocultismo, el estalinismo lo hacía negando el darwinismo y la genética, y el franquismo mediante ideas sobre el gen rojo y la higiene racial de la hispanidad."}
{"id": "m47_193", "category": "Summarization", "instruction": "¿Puedes resumir el siguiente texto sobre el origen el donut?", "context": "Quién inventó el donut\n Tal y como lo conocemos en la actualidad, se considera que el donut es invención de los holandeses en el siglo XVI. En Holanda era conocido como bollo de aceite: olykoek. Se elaboraba con una masa azucarada que luego se freía. A principios del XVII, el donut fue llevado a Estados Unidos, donde los colonos ingleses lo denominaron dough nut, o pasta de nueces. Allí se expandió rápidamente y su éxito entre la población fue inmediato.\n Por qué los donuts tienen agujero\n Pocas veces algo tan inconsistente ha tenido tanta trascendencia: el secreto del donut era un agujero. Es cierto, sin el agujero central que hoy tiene el donut no hubiera sido posible perpetuar este producto. El hecho de no tener agujero en el centro, hacía que la masa no se friera bien en aquella zona, circunstancia que hacía que en esa parte supiera a masa cruda. Era un problema de solución difícil en el que pensaron muchos pasteleros del momento.\n Dándole vueltas al asunto, un marinero americano llamado Hanson Gregory tuvo la ocurrencia en 1847, de hacer un agujero en el centro de unos donuts que su madre estaba friendo y el resultado fue extraordinario: el donut estaba así tan uniformemente hecho que su sabor mejoró mucho.\n Habían pasado más de dos siglos desde que el donut careciera de ese agujero hoy tan característico. Un monumento en la ciudad norteamericana de Rockport, estado de Maine, recuerda el hecho, aunque también debe decirse que los holandeses de Pensilvania habían tenido esa ocurrencia de manera independiente.\n La prensa local no tardó en comentar que en América era posible alcanzar la fama por inventar un agujero, por hacer útil el espacio vacío: eso dice la placa de bronce puesta al pie del monumento. Pero el invento perfeccionó el donut, y con ello otros muchos dulces: a partir de entonces se universalizó la práctica de pinchar la masa antes de introducirla en el horno.", "response": "El donut que conocemos hoy en día se cree que lo inventaron los holandeses en el siglo XVI. Allí era conocido como bollo de aceite y lo elaboraban con una masa azucarada que luego se freía. A principios del siglo XVII, fue llevado a Estados Unidos, donde los colonos ingleses lo llamaron dough nut, o pasta de nueces. Allí triunfó entre la gente.\n El secreto del donut y lo que ha permitido perpetuar el producto es el agujero, porque sin él la masa no se freía bien por esa zona.\n Un marinero americano, Hanson Gregory, tuvo la idea, en 1847, de hacer un agujero en el centro de unos donuts que su madre estaba friendo. El donut quedó uniformemente hecho y su sabor mejoró mucho.\n Un monumento en la ciudad norteamericana de Rockport recuerda el hecho, aunque los holandeses de Pensilvania habían tenido la misma idea de manera independiente.\n La prensa local no tardó en decir que en América era posible alcanzar la fama por inventar un agujero y así lo pusieron en la placa de bronce al pie del monumento. Pero el invento había perfeccionado el donut y otros dulces, y se universalizó la práctica de pinchar la masa antes de introducirla en el horno."}
{"id": "m47_689", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que compendies el siguiente texto.", "context": "Desde hace varias décadas, la relación entre los gatos y el parásito de la toxoplasmosis ha generado numerosos debates y, a su alrededor, también han aparecido diferentes mitos sobre su contagio y, especialmente, su relación con las mujeres embarazadas. Pero, ¿qué hay de cierto y qué no sobre este problema de salud que afecta a ambas especies?\n \n Lo primero que debemos saber es que la toxoplasmosis es una infección por el parásito Toxoplasma gondii que, en humanos, puede contraerse principalmente por exposición a las heces de gato infectadas, por comer carne o verduras mal cocinadas o por la transmisión de madre a hijo durante el embarazo.", "response": "La relación entre gatos y la toxoplasmosis ha sido debatida. A su alrededor han aparecido diversos mitos, en especial con las mujeres embarazadas. La toxoplasmosis es una infección por Toxoplasma gondii que, en humanos, se contrae principalmente a través he heces de gato, comida mal cocinada o por transmisión de madre a hijo durante el embarazo."}
{"id": "m47_664", "category": "Summarization", "instruction": "Resume la siguiente noticia.", "context": "Entre finales de agosto y principios de septiembre, habrá un protagonista más en el proceso de formación de gobierno al margen de candidatos, partidos y socios parlamentarios. Es el rey Felipe VI, quien en esas fechas convocará la que será su novena ronda de consultas con los representantes políticos de cara a nombrar a un aspirante. Sin embargo, esta ronda se antoja especialmente compleja-al menos a día de hoy- debido al posible bloqueo institucional, una situación sobre la que ni la Constitución ni las leyes aportan una solución mágica para el jefe del Estado. Los resultados del 23-J son los que son, pero hay dos líderes políticos, Pedro Sánchez (PSOE) y Alberto Núñez Feijóo (PP), que han mostrado ya su disposición a intentar armar una mayoría en el Congreso para formar gobierno. El dirigente popular ganó las elecciones con 136 escaños, pero más allá de un probable apoyo de Vox, se queda a varios de los votos necesarios. El presidente del Gobierno en funciones quedó segundo, con 122 actas, y añadiendo las 31 de Sumar y las de otras formaciones, fundamentalmente nacionalistas e independentistas, podría superar al bloque de la derecha. Tras las elecciones del pasado domingo, el siguiente paso es la constitución de las Cortes Generales. Eso ocurrirá el próximo 17 de agosto y a partir de ahí, se conformarán los grupos parlamentarios, a cuyos líderes el monarca convocará en Zarzuela para la ronda de consultas y saber a quiénes apoyan unos u otros para poder designar un candidato a la investidura.\n Esta función del jefe del Estado está tasada en la Constitución. Concretamente, el artículo 99.1 establece que \"después de cada renovación del Congreso de los Diputados, el rey, previa consulta con los representantes designados por los grupos políticos con representación parlamentaria, y a través del presidente del Congreso, propondrá un candidato a la Presidencia del Gobierno\".", "response": "A finales de agosto y principios de septiembre, Felipe IV ganará protagonismo en la escena política. Convocará su novena ronda de consultas con los representantes políticos para nombrar a un aspirante. La ronda será, empero, compleja. Hay dos líderes políticos que han mostrado su disposición a intentar formar mayoría para constituir un gobierno, cada uno con sus apoyos pero ninguno con los escaños suficientes. Tras las elecciones, el siguiente paso es la constitución de las Cortes Generales, y luego ya se formarán los grupos parlamentarios, cuyos líderes serán convocados en Zarzuela para poder designar un candidato a la investidura. Esta función del jefe del Estado está registrada en la Constitución."}
{"id": "m47_534", "category": "Summarization", "instruction": "¿Podrías resumirme este extracto del libro Cuentos de amor de Emilia Pardo Bazan?", "context": "Yendo una tardecita de paseo por las calles de la ciudad, vi en el suelo un objeto rojo: me bajé: era un sangriento y vivo corazón que recogí cuidadosamente. Debe de habérsele perdido á alguna mujer—pensé al observar la blandura y delicadeza de la tierna víscera que, al contacto de mis dedos, palpitaba como si estuviese todavía dentro del pecho de su dueña.—Lo envolví con esmero en un blanco paño, lo abrigué, lo escondí bajo mi ropa, y me dediqué á averiguar quien era la mujer que había perdido el corazón en la calle. Para indagar mejor, adquirí unos maravillosos anteojos, que permitían ver, al través del corpiño, de la ropa interior, de la carne y de las costillas—como por esos relicarios que son el busto de una santa y tienen en el pecho una ventanita de cristal—el lugar que ocupa el corazón.\n \n Apenas me hube calado mis anteojos mágicos, miré ansiosamente á la primera mujer que pasaba, y ¡oh asombro! la mujer no tenía corazón. Ella debía de ser, sin duda, la propietaria de mi hallazgo. Lo raro fué que, al decirla yo cómo había encontrado su corazón y lo conservaba á sus órdenes por si gustaba recogerlo, la mujer indignada juró y perjuró que no había perdido cosa alguna; que su corazón estaba donde solía y que lo sentía perfectamente pulsar, recibir y expeler la sangre. En vista de la terquedad de la mujer, la dejé y me volví hacia otra, joven, linda, seductora, alegre. ¡Dios santo! En su blanco pecho vi la misma oquedad, el mismo agujero rosado, sin nada allá dentro, nada, nada. ¡Tampoco ésta tenía corazón! Y cuando la ofrecí respetuosamente el que yo llevaba guardadito, menos aún lo quiso admitir, alegando que era ofenderla de un modo grave suponer que ó la faltaba el corazón, ó era tan descuidada que había podido perderlo así en la vía pública sin que lo advirtiese.\n \n Y pasaron centenares de mujeres, viejas y mozas, lindas y feas, morenas y pelirrubias, melancólicas y vivarachas; y á todas las eché los anteojos y en todas noté que del corazón sólo tenían el sitio, pero que el órgano, ó no había existido nunca, ó se había perdido tiempos atrás. Y todas, todas sin excepción alguna, al querer yo devolverles el corazón de que carecían, negábanse á aceptarlo, ya porque creían tenerlo, ya porque sin él se encontraban divinamente, ya porque se juzgaban injuriadas por la oferta, ya porque no se atrevían á arrostrar el peligro de poseer un corazón.—Iba desesperando de restituir á un pecho de mujer el pobre corazón abandonado, cuando por casualidad, con ayuda de mis prodigiosos lentes, acerté á ver que pasaba por la calle una niña pálida, y en su pecho ¡por fin! distinguí un corazón, un verdadero corazón de carne, que saltaba, latía y sentía. No sé por qué—pues reconozco que era un absurdo brindar corazón á quien lo tenía tan vivo y tan despierto—se me ocurrió hacer la prueba de presentarla el que habían desechado todas; y he aquí que la niña, en vez de rechazarme como las demás, abrió el seno y recibió el corazón que yo, en mi fatiga, iba á dejar otra vez caído sobre los guijarros.\n \n Enriquecida con dos corazones, la niña pálida se puso mucho más pálida aún: las emociones, por insignificantes que fuesen, la estremecían hasta la médula; los afectos vibraban en ella con cruel intensidad; la amistad, la compasión, la tristeza, la alegría, el amor, los celos, todo era en ella profundo y terrible; y la muy necia, en vez de resolverse á suprimir uno de sus dos corazones, ó los dos á un tiempo, diríase que se complacía en vivir doble vida espiritual queriendo, gozando y sufriendo por duplicado, sumando impresiones de esas que bastan para extinguir la vida. La criatura era como vela encendida por los dos cabos, que se consume en breves instantes. Y, en efecto, se consumió. Tendida en su lecho de muerte, lívida y tan demacrada y delgada que parecía un pajarillo, vinieron los médicos y aseguraron que, lo que la arrebataba de este mundo era la ruptura de un aneurisma. Ninguno (¡son tan torpes!) supo adivinar la verdad: ninguno comprendió que la niña se había muerto por cometer la imprudencia de dar asilo en su pecho á un corazón perdido en la calle.", "response": "Yendo paseando por la calle, se encontró un corazón. Adquirió unas maravillosas gafas para ver el interior de las costillas, el lugar que ocupa el corazón, para ver qué mujer lo había perdido para devolvérselo. Así, vio que ninguna mujer que pasaba tenía el corazón en su sitio, pero todas negaban haberlo perdido. Entonces, encontró finalmente a una niña que tenía el corazón en su sitio. Al ofrecerle el corazón que había encontrado la mujer, la niña lo aceptó gratamente. Pero el segundo corazón, con todas sus emociones, la acabó matando. Los médicos dijeron que murió de un aneurisma, pero ella sabía que el verdadero motivo de su muerte fue el de acoger un corazón que había encontrado en la calle."}
{"id": "m47_342", "category": "Summarization", "instruction": "¿Puedes resumir de qué trata ese texto?", "context": "Ha pasado menos de un año desde que la lava dejó de brotar de la península islandesa de Reykjanes tras el primer gran estallido volcánico de esta región en casi 800 años. Pero ahora la isla vuelve a sangrar roca fundida. El inicio de una nueva erupción tan poco tiempo después de la de 2021 parece subrayar que esta península, antes tranquila y dormida, ha despertado de su largo letargo.\n \n \"Esto podría anunciar el comienzo de décadas de erupciones ocasionales\", dice Dave McGarvie, vulcanólogo de la Universidad de Lancaster (Reino Unido).\n \n La nueva erupción, que comenzó a las 13:18 hora local (15.18 hora peninsular española) del 3 de agosto, envió cintas escarlatas desde la base de una pequeña montaña hacia el deshabitado valle de Meradalir. Situado lejos de las poblaciones, los estallidos volcánicos probablemente supongan poco peligro para el público, al menos a corto plazo. Y esta relativa seguridad permite a los científicos y a los turistas maravillarse con la majestuosidad geológica y entusiasmarse con una posible avalancha de nuevos conocimientos científicos.\n \n Al fin y al cabo, cada erupción volcánica aquí proporciona una \"ventana al abismo\", dice McGarvie. El evento de 2021 aportó revelaciones sobre la personalidad de las exuberantes erupciones de la península, desde su comportamiento físico hasta su peculiar química. Esta nueva erupción promete aún más conocimientos mientras el volcán naciente forja la tierra más joven del mundo.\n \n Todavía no está claro lo prolífica o prolongada que será la erupción; esta información sólo saldrá a la luz con más tiempo y un seguimiento continuado. Pero el espectáculo de fuegos artificiales de esta semana insinúa con fuerza que la península se convertirá en una de las zonas más activas del planeta desde el punto de vista volcánico durante varias generaciones.", "response": "En Reykjanes, Islandia, ha empezado una nueva erupción después de un año de calma, lo que, según algunos expertos, eso podría conllevar una nueva etapa de erupciones y también la posibilidad de poder estudiar futuros estallidos volcánicos y su comportamiento."}
{"id": "m47_428", "category": "Summarization", "instruction": "¿De qué trata esta noticia? Hazme una breve síntesis.", "context": "Una maestra del colegio público Mediterráneo de Alicante ha sido denunciada por “discriminación lingüística” por el padre de una alumna por no haber traducido íntegramente al castellano una circular que informaba sobre una excursión. Tal como ha avanzado el diario La Veu, el escrito estaba redactado tanto en valenciano como en castellano, como es costumbre en el centro para evitar estos tipos de conflictos, a excepción de dos líneas que, por error, la docente no tradujo al castellano.\n \n El padre de la alumna, que es vicecoordinador de Vox en Alicante y que ha recibido el asesoramiento jurídico de la entidad Hablemos Español, ha solicitado 15 años de inhabilitación para la maestra. En estos momentos, el juzgado está haciendo las diligencias previas del caso y ha llamado a declarar a todas las partes afectadas, entre las cuales se incluyen la directora del centro y una inspectora, que también han sido denunciadas. La Fiscalía ha reclamado el archivo de la causa.", "response": "El padre de una alumna del instituto Mediterráneo, en Alicante, ha denunciado a una profesora por mandar una circular en valenciano con traducción al castellano, a excepción de dos líneas que la docente se dejó sin traducir. El padre de la alumna, que también es vicecoordinador de Vox en Alicante, ha solicitado 15 años de inhabilitación para la maestra, mientras que la Fiscalía ha reclamado el archivo de la causa."}
{"id": "m47_39", "category": "Summarization", "instruction": "¿Qué se puede comer en un ryokan? Resume el texto siguiente.", "context": "Uno de los mayores alicientes de alojarse en estos hoteles tradicionales es poder disfrutar de su gastronomía, que muestra también el gusto por el detalle y lo delicado de la cultura japonesa. Eso sí, ten en cuenta que no puedes elegir el menú. Estará compuesto por infinidad de delicias japonesas en pequeño formato que incluirán, entre otros bocados, sashimi, brotes de bambú, carne wagyu a la plancha, arroz y sopa de miso.", "response": "En los ryokan no se puede elegir el menú y normalmente está compuesto por una infinidad de delicias japonesas en formato pequeño, como sashimi, brotes de bambú, carne de wagyu a la plancha, arroz y sopa de miso."}
{"id": "m47_490", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me puedes hacer un resumen de este texto sobre la distribución japonesa del videojuego Crash Bandicoot?", "context": "En preparación para presentar Crash Bandicoot a la división japonesa de Sony, Gavin pasó un mes estudiando anime y manga, leyendo libros en inglés sobre el tema, viendo películas japonesas y observando personajes competitivos en videojuegos. Tras la primera reunión de Naughty Dog con los ejecutivos de Sony Computer Entertainment Japan, le entregaron a Naughty Dog un documento que comparaba a Crash con Mario y Nights into Dreams. aunque accidente fue calificado favorablemente en el departamento de gráficos, el personaje principal y la «herencia» no japonesa del juego se consideraron puntos débiles. Las representaciones del personaje hechas específicamente para la reunión tampoco resultaron impresionantes. Durante un descanso después de la reunión inicial, Gavin se acercó a Charlotte Francis, la artista responsable de las representaciones, y le dio quince minutos para ajustar los rasgos faciales de Crash. Sony Japan compró Crash para su distribución japonesa después de que se le mostrara la impresión modificada.54​\n \n La versión japonesa de Crash Bandicoot se hizo más fácil que el lanzamiento original para atraer la preferencia del mercado japonés de PlayStation por niveles de dificultad más bajos.34​65​ La ​​localización ocultó los orígenes estadounidenses del juego tanto como fue posible, sin letras romanas por ejemplo.66​ Se agregaron instrucciones de texto emergente dadas por Aku Aku para la versión japonesa del juego.54​67​ Parte de la música del juego se cambió a pedido de la división japonesa de Sony para que fuera menos «nerviosa». La pantalla en la que Crash es golpeado por cajas que caen y que el jugador no había visto en un nivel se modificó después de que los niños japoneses que probaron el juego informaron que la imagen los perturbó y molestó. Se omitió una animación de muerte en la que Crash se reduce a un par de ojos y zapatos después de una explosión debido a su parecido con el modus operandi de un asesino en serie suelto en Japón en ese momento.", "response": "Tras la primera reunión de Naughty Dog con Sony Computer Entertainment Japan, estos últimos le entregaron a Naughty Dog un documento que comparaba a Crash con Mario y Nights into Dreams. Gavin decidió ajustar los rasgos faciales de Crash y Sony Japan lo compró para su distribución japonesa después.\n \n La versión japonesa de Crash Bandicoot se hizo más fácil que el lanzamiento original por niveles de dificultad más bajos.​ La ​​localización ocultó los orígenes estadounidenses del juego tanto como fue posible, se agregaron instrucciones de texto emergente dadas por Aku Aku y parte de la música del juego se cambió para que fuera menos «nerviosa»."}
{"id": "m47_707", "category": "Summarization", "instruction": "Este texto sobre el desarrollo de los órganos reproductivos, lo quiero resumido.", "context": "En el ser humano las glándulas sexuales solo adquieren caracteres morfológicos masculino o femenino en la séptima semana de la gestación. A partir de la proliferación del epitelio celómico y condensación del mesénquima subyacente, se forman los pliegues o crestas genitales o gonadales. Las células germinativas o línea germinal solo aparecen en los pliegues genitales en la semana 6, y aparecen entre las células endodérmicas del saco vitelino y migran siguiendo el mesenterio dorsal llegando a las glándulas sexuales primitivas.\n \n Al comienzo de la 5.ª semana y en la 6.ª, invaden los pliegues genitales. Se forma así las glándulas sexuales indiferente o bipotencial, en la que el epitelio celómico del pliegue genital prolifera y las células epiteliales penetran en el mesénquima subyacente.\n \n Los genes implicados en la formación de la cresta o pliegue urogenital y la migración de células genitales hacia ella para formar una glándula sexual bipotencial están identificados, siendo el más conocido el SRY, que se encuentra en el brazo corto del cromosoma Y e induce a la glándula sexual bipotencial a diferenciarse en un testículo.", "response": "En los humanos, las glándulas sexuales solo adquieren morfologías masculinas o femeninas en la séptima semana de la gestación. A partir del epitelio celómico y la condensación del mesénquima subyacente, se forman las crestas gonadales. En la semana 6, ya hay células germinativas, que migran siguiendo el mesenterio dorsal. Invaden los pliegues genitales, formando glándulas indiferenciadas. Los genes implicados en la formación de la cresta urogenital y la migración de las células genitales están identificados, siendo el más conocido el SRY, ubicado en el brazo corto del cromosoma Y, que induce la formación del testículo."}
{"id": "m47_425", "category": "Summarization", "instruction": "Haz un pequeño resumen acerca de lo que son los conos de deyección.", "context": "Con una elevación media de 4.500 metros de altitud y una superficie de 2,5 millones de kilómetros cuadrados, la meseta del Tíbet se originó hace 55 millones de años, cuando en su desplazamiento en dirección norte la placa India colisionó con la Euroasiática produciendo el plegamiento y la elevación de la corteza terrestre.\n \n Podemos apreciar el resultado de está colisión en esta imagen en falso color obtenida por el satélite Sentinel-2A. En la parte inferior se observa la cordillera del Himalaya, caracterizada por el inconfundible patrón de las aguas de escorrentía que corren por las laderas de la montaña.\n \n Al final de estos cursos de agua y en forma de triángulos se forman los llamados “conos de deyección”, depósitos de sedimentos acumulados al disminuir la pendiente y con ello la velocidad de los cursos de agua que discurren ladera abajo. Uno de gran tamaño puede observarse en la parte superior de la imagen así como otros más pequeños en el margen izquierdo de la misma.", "response": "Los conos de deyección son depósitos de segmentos acumulados en forma de triángulos que se pueden encontrar al final del patrón de las aguas de escorrentía que se dibujan por las laderas del Himalaya."}
{"id": "m47_715", "category": "Summarization", "instruction": "Compendia esta noticia.", "context": "Juan Carlos I cumple tres años en Emiratos Árabes Unidos. Al menos, fue el 3 de agosto de 2020 cuando se hizo pública la carta que remitió a su hijo, el rey Felipe VI, para comunicarle su decisión de abandonar España e instalarse en Abu Dhabi, después de meses en las informaciones de presuntas irregularidades fiscales y delitos de blanqueo de capitales y cohecho que habría cometido durante décadas provocaron una creciente indignación entre los ciudadanos.\n \n Desde entonces, el rey emérito ha visto cómo la Justicia archivó sus causas pendientes pero en lugar de decidir su regreso, ha asentado su residencia en Emiratos, donde ahora también vive su nieto mayor, Froilán, el hijo de la infanta Elena, la que con más frecuencia ha ido a visitarle, de acuerdo con la información disponible. \n \n Después de los dos primeros años tras su marcha en los que no pisó España, desde la primavera de 2022 han sido tres visitas las que ha realizado y cada vez ha pasado menos tiempo entre una y otra. La tercera ocasión fue la semana pasada, también a Sanxenxo (Pontevedra) y para participar en las regatas. Llegó el 26 de julio y se fue el 1 de agosto, con intención de regresar \"pronto\", según declaró de camino al aeropuerto.", "response": "Juan Carlos I cumple tres años en Emiratos Árabes Unidos, contando desde la fecha en la que se hizo pública la carta en la que comentaba su decisión de traslado tras meses de informaciones sobre sus delitos fiscales cometidos, presuntamente, durante décadas. Sus causas pendientes han sido archivadas, pero el rey emérito ha decidido quedarse en su residencia en los Emiratos, donde ahora vive también su nieto mayor, Froilán. A partir de 2022, ha vistazo España tres veces, con una latencia decreciente entre cada una. Pretende regresar pronto."}
{"id": "m47_77", "category": "Summarization", "instruction": "Resúmeme el fragmento siguiente.", "context": "Una proteína en el cerebro es la responsable de desencadenar la respuesta del ser humano a los eventos altamente estresantes y traumáticos. Ésa es la conclusión de un estudio llevado a cabo por neurocientíficos de la Universidad de Leicester, Inglaterra. Según los investigadores, el hallazgo es \"clave\" en el entendimiento de las señales químicas cerebrales que provocan los trastornos de ansiedad y podría conducir a nuevos tratamientos o herramientas de prevención para enfermedades como la depresión y el trastorno de estrés postraumático. Los científicos, que publican su estudio en la revista Nature, identificaron una proteína, llamada neuropsina, que se encuentra en la amígdala, la región cerebral responsable de las respuestas de miedo y ansiedad. Tal como explica el doctor Robert Pawlak, quien dirigió el estudio, descubrieron que la amígdala, que los científicos llaman el centro emocional del cerebro, reacciona al estrés incrementando la producción de esta proteína. Y este incremento provoca una serie de eventos químicos en el cerebro que a su vez conducen a que la amígdala aumente su actividad. Como consecuencia, explica el investigador, se activa un gen que determina la respuesta de estrés a nivel celular.", "response": "Según un estudio de neurocientíficos de la Universidad de Leicester, Inglaterra, una proteína en el cerebro es la responsable de desencadenar la respuesta del ser humano a los eventos altamente estresantes y traumáticos. Es la clave en el entendimiento de las señales químicas cerebrales que provocan los trastornos de ansiedad y podría conducir a nuevos tratamientos o herramientas de prevención para la depresión y el trastorno de estrés postraumático. Los científicos publicaron su estudio en la revista Nature e identificaron una proteína llamada neuropsina, la cual se encuentra en la amígdala, la encargada de las respuestas de miedo y ansiedad. El director de estudio, Robert Pawlak explica que descubrieron que la amígdala reacciona al estrés incrementando la producción de esta proteína, lo cual provoca una serie de eventos químicos en el cerebro que hacen que la amígdala aumente su actividad. Eso hace que se active un gen que determina la respuesta de estrés a nivel celular."}
{"id": "m47_165", "category": "Summarization", "instruction": "Haz un resumen de este texto sobre la cripta de la civilización.", "context": "Hecha de granito macizo, la Cripta de la Civilización es una sala situada bajo las torres góticas del Phoebe Hearst Hall de la Universidad de Oglethorpe. A pesar de estar repleta de variados y apasionantes artefactos de los años 30, desde discos fonográficos o máquinas de escribir hasta juguetes del Pato Donald o maniquíes de moda de la época, este pequeño museo de la tecnología y de la cultura de mediados del siglo XX no es accesible al público. Su pesada puerta de acero está soldada y sus paredes cerradas herméticamente. No solo no podrás ver su contenido, tampoco podrán hacerlo tus hijos, tus nietos o tus bisnietos podrán, ya que no se abrirá hasta dentro de 6.177 años. Es decir, 187 generaciones a partir de ahora, para el año 8113. Es un futuro lejano, en el que el estado de nuestra civilización, si es que aún existe, habrá cambiado drásticamente.\n \n El Libro Guinness de los Récords reconoce la Cripta de la Civilización como la primera cápsula del tiempo moderna, pero ¿hasta cuándo se remonta realmente la práctica de preservar artefactos culturales e información para la posteridad? Las tumbas egipcias y otros enterramientos antiguos no estaban pensados para ser abiertos, lo que los convierte en candidatos para ser las primeras cápsulas del tiempo. Sin embargo, uno de los primeros textos literarios conocidos, La epopeya de Gilgamesh, incluye instrucciones para encontrar una caja de cobre enterrada dentro de las murallas de Uruk, en el actual Irak. Esta caja contenía supuestamente una historia completa, lo que indica que la idea de enterrar un mensaje para las generaciones futuras se remonta al año 2100 a.C.", "response": "La Cripta de la Civilización es una sala situada bajo el Phoebe Hearst Hall de la Universidad de Oglethorpe. Está repleta de artefactos de los años 30, como discos fonográficos o máquinas de escribir hasta juguetes del Pato Donald o maniquíes de moda de la época. Está cerrada herméticamente por una puerta de acero soldada. No se abrirá hasta dentro de 6.177 años, es decir, 187 generaciones a partir de ahora, para el año 8113.\n \n El Libro Guinness de los Récords reconoce la Cripta de la Civilización como la primera cápsula del tiempo moderna, aunque se piensa que las tumbas egipcias y otros enterramientos antiguos también pueden ser considerados cápsulas del tiempo. Asimismo, La epopeya de Gilgamesh incluye instrucciones para encontrar una caja de cobre enterrada dentro de las murallas de Uruk que contiene una historia completa, lo que indica que la idea de enterrar un mensaje para las generaciones futuras se remonta al año 2100 a.C."}
{"id": "m47_239", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me puedes resumir el siguiente texto acerca del origen del chándal?", "context": "El chándal tiene sus orígenes en el siglo XIX. Lo curioso es que poco tuvo que ver el deporte en su aparición, mucho más relacionada con los vendedores de ajos de cierto mercado parisino. Estos vociferaban a los cuatro vientos la expresión “chand d’ail”, que era un diminutivo de vendedor de ajos.\n Pues bien, la ropa que vestían estos personajes era también muy característica, por lo que la palabra que usaban para vender la mercancía pronto comenzó a servir para referirse a su vestimenta. Esta estaba compuesta por jerséis y pantalones anchos, cómodos y cálidos que fueron la base de lo que hoy conocemos como chándal. Un conjunto cuyo auge llegó en el siglo XX, especialmente entre los deportistas y amantes del ejercicio.\n Lo cierto es que hoy es prácticamente imposible imaginar un armario en el que no haya un chándal. Es más: el conjunto se ha convertido en un icono de la moda urbana del siglo XXI, trascendiendo su uso como prenda deportiva y convirtiéndose en uno de los recursos estilísticos más demandados por parte de todo tipo de estrellas.", "response": "El origen del chándal data del siglo XIX y está relacionado con los vendedores de ajos de cierto mercado parisino que gritaban “chand d’ail”, diminutivo de vendedor de ajos.\n La ropa que llevaban era también muy característica y se empezó a denominar con la expresión que usaban para vender. Por este motivo, los jerséis y pantalones anchos, cómodos y cálidos que llevaban fueron la base del chándal actual. El auge de este conjunto llegó en el siglo XX, sobre todo entre deportistas y amantes del ejercicio.\n Hoy en día se ha convertido en un icono de la moda urbana del siglo XXI y se ha convertido en uno de los recursos estilísticos más solicitados por todo tipo de estrellas."}
{"id": "m47_96", "category": "Summarization", "instruction": "Resume brevemente esta reseña de El Chiringuito de Jugones.", "context": "Es curioso que un programa tan entretenido como \"El chiringuito\", basado en una sana confrontación de opiniones (siempre con buena educación) entre madridistas, atléticos y \"culés\", mantiene sin embargo a un personaje absolutamente nocivo: me refiero al señor Cristóbal Soria. Hay que destacar que su figura es única, puesto que es la única persona cuyo único cometido es desestabilizar, desprestigiar, burlarse y hacer demagogia constante sobre el Real Madrid C.F.\n El otro día Juanma Rodríguez se enfadó muchísimo ante el enésimo intento del personaje de dinamitar la historia del Madrid, que es, repito, su única misión en el programa. Raras, rarísimas veces, hemos visto a este personaje hablar seriamente de fútbol y hacer comentarios de interés. Como digo, su figura es la de \"odiador\" del R. Madrid, lo cual me parece muy injusto, pues en el programa no hay una figura simétrica que se dedique a odiar sistemáticamente al Barcelona o al Atlético.\n Conozco mucha gente que apaga el programa cuando interviene el Sr. Cristóbal Soria, para no tener que tragarse sus píldoras de odio. Y el odio, Sr. Director del Chiringuito, no engendra más que odio en el espectador, y no creo que esto sea bueno. \n El problema es que el que mantiene y alimenta este tipo de personajes que se dedican a desprestigiar sistemáticamente a un club histórico de nuestro país, ante millones de espectadores de todo el mundo, tiene que ser por fuerza alguien que también le interese este grado de desprestigio.\n Y todo revestido de gracejo andaluz falsamente popular y una actitud burlesca que en algunos momentos roza la repugnancia.\n Por favor, Sr. Director del programa, no permite que esto pase, el Chiringuito está basado (así parece, al menos) en un sentido del humor y un \"seny\" que se van al traste cuando aparece este personaje lleno de odio.\n Muchas gracias.", "response": "El usuario dice que es curioso que un programa entretenido como \"el chiringuito\" basado en una confrontación sana mantenga un personaje nocivo como Cristóbal Soria, cuyo cometido es hacer demagogia constante sobre el Real Madrid C. F. El otro día Juanma Rodríguez se enfadó ante un ataque de desprestigiar al Madrid, y ante este rol de \"odiador\" del equipo, le parece injusto que no haya una figura simétrica que se dedique a odiar al Barcelona o al Atlético. El usuario conoce a gente que apaga el televisor cuando Cristóbal Soria interviene, y se dirige al director del programa para expresar que no cree que sea bueno para el programa. También comenta que el problema está en que, si alguien mantiene a un personaje que se dedica a desprestigiar un club tan importante, seguramente esté interesado en que se dé ese desprestigio. Finalmente, se dirige de nuevo al director y pide que no permita que eso pase."}
{"id": "m47_760", "category": "Summarization", "instruction": "Resume todo esto.", "context": "Momo es una mujer joven y atractiva con un físico muy maduro para su edad, siendo también una de los alumnos más altos de la Clase 1-A. Tiene los ojos alargados, la piel clara, y el cabello negro opaco con un mechón recto puntiagudo colgando en su frente por el lado derecho, su cabello está atado en una cola de caballo grande y puntiaguda.\n \n Durante el horario escolar, ella usa el uniforme femenino estándar que consiste en un blazer gris con rayas azul-verdes, una camisa blanca formal, corbata roja, falda plisada azul-verde, medias negras hasta la rodilla y zapatos marrones.\n \n Su traje de héroe consiste en un traje de látex corto ajustado de color rojo intenso muy revelador , exponiendo la mayor parte de su torso, brazos y piernas, con un corte en el centro que permite ver desde su cuello hasta la parte baja de su vientre, su traje tiene unos bordes grises al lado de la parte superior de su traje, posee un cuello alto y abierto por el medio y una especie de cinturón arriba de su pecho de color amarillo beige, con un cinturón grande de color gris para poder usar más libremente su Don.\n \n Por la parte de su cintura, tiene una especie de falda color amarillo beige compuesta por dos piezas semiredondeadas con detalles lineales por la parte central de color negro. Tiene unas botas de tacón bajo del mismo color rojo que su traje que le llegan hasta la mitad de la rodilla, tiene una abertura por la parte superior con forma de V con los bordes redondeados.", "response": "Momo es una mujer joven y atractiva. Es una de las alumnas más altas de su clase. Sus ojos son alargados, su piel es clara y su cabello, negro. Lo suele recoger en una cola. Usa el uniforme estándar de su colegio. Su traje de héroe es de látex ajustado de color rojo intenso, que expone gran parte de su torso, brazos y piernas, con un gran cinturón amarillo sobre el pecho. En su cintura lleva una falda amarilla. Lleva unas boras de tacón rojas hasta la rodilla."}
{"id": "m47_67", "category": "Summarization", "instruction": "Haz un resumen sobre el texto de Noam Chomsky.", "context": "Noam Chomsky (Filadelfia, Estados Unidos, 1928) es uno de los pensadores más reconocidos en la actualidad. Su obra es extensa y multifacética: ha desarrollado teorías, estudios y conocimientos profundos tanto en el ámbito de la lingüística, la psicología del desarrollo, la filosofía y el análisis político.\n En el artículo de hoy vamos a resumir los aportes de Chomsky en la psicología del lenguaje. El popular intelectual estadounidense ha sembrado los cimientos de las líneas de investigación actuales en materia de ciencia cognitiva. Según las investigaciones de Noam Chomsky, los niños nacen con una capacidad innata para el habla. Son capaces de aprender y asimilar estructuras comunicativas y lingüísticas. Gracias a la Teoría de la Gramática Universal, Chomsky propuso un nuevo paradigma en el desarrollo del lenguaje. Según sus postulados, todos los idiomas que usamos los seres humanos tienen unas características comunes en su propia estructura. A partir de esta evidencia, el profesor Chomsky deduce que la adquisición del lenguaje durante la infancia puede ocurrir gracias a la capacidad que tenemos los seres humanos de reconocer y asimilar la estructura básica del lenguaje, estructura que constituye la raíz esencial de cualquier idioma. La teoría del desarrollo del lenguaje durante la infancia que enunció Noam Chomsky se fundamenta en un polémico precepto: “El lenguaje humano es el producto de descrifrar un programa determinado por nuestros genes”. Esta postura choca diametralmente con las teorías ambientalistas del desarrollo, que enfatizan el papel de la influencia del entorno sobre el individuo y la capacidad de este para ir adaptándose a los diferentes contextos que le tocan vivir.\n Además, Chomsky afirma que los niños poseen la habilidad innata para la comprensión de la gramática del lenguaje, habilidad que van desarrollando a través de sus experiencias y aprendizajes. independientemente de su contexto familiar o cultural. Para designar este artefacto innato para comprender la gramática, Chomsky usa el término de “Gramática Universal”, común en todos los sistemas de lenguaje conocidos hasta la fecha.", "response": "Noam Chomsky es uno de los pensadores más reconocidos actualmente. Ha desarrollado teorías, estudios y conocimientos profundos de lingüística, psicología del desarrollo, filosofía y análisis político. Ha sembrado los cimientos de las líneas de investigación actuales sobre ciencia cognitiva. Según sus investigaciones, los niños nacen con una capacidad innata para el habla, capaces de aprender y asimilar estructuras comunicativas y lingüísticas. Con su Teoría de la Gramática Universal, Chomsky propuso un nuevo paradigma en el desarrollo del lenguaje, en el cual afirma que todos los idiomas que usamos los seres humanos tienen unas características comunes en su propia estructura, con lo que deduce que la adquisición del lenguaje durante la infancia puede ocurrir gracias a nuestra capacidad de reconocer y asimilar la estructura básica del lenguaje, la raíz esencial de cualquier idioma. El precepto de la teoría del desarrollo del lenguaje durante la infancia es polémico y choca directamente con las teorías ambientalistas del desarrollo que enfatizan en la influencia del entorno sobre el individuo y su adaptación a diferentes contextos. Chomsky también afirma que los niños comprenden de forma innata la gramática del lenguaje y la desarrollan a través de sus experiencias y aprendizajes, lo cual lo nombra \"Gramática Universal\"."}
{"id": "m47_168", "category": "Summarization", "instruction": "Háblame de forma resumida del capitolio de Washington a partir de este texto.", "context": "Este posiblemente sea el ejemplo más esplendoroso de la arquitectura neoclásica en Estados Unidos. Y como no podía ser de otro modo para este estilo arquitectónico, se trata del edificio donde reside el poder de aquel país, ya que todavía en él se acogen las dos cámaras de gobierno de Estados Unidos.\n Su construcción es fruto de dos fases distintas y varios arquitectos, aunque todos los trabajos principales se llevaron a cabo durante la primera mitad del siglo XIX. El proyecto inicial es obra de William Thornton, aunque posteriormente fue modificado por Henry Latrobe y Charles Bulfinch. Mientras que el aspecto de la cúpula que se ve en la actualidad ya es un diseño de Thomas U. Walter y August Schenborn, quiénes también proyectaron los espacios del Congreso y el Senado.\n Todos estos arquitectos dejaron gran parte del aspecto oficialista y neoclásico de los grandes edificios de la capital estadounidense, ya que los propios William Thornton y Charles Bulfinch, construyeron no muy lejos de aquí, el Monumento conmemorativo a Thomas Jefferson, donde sí se encargaron de construir la cúpula, aunque más embutida y menos realzada que en el caso del Capitolio. Y no son estos edificios las únicas obras destacadas de esta pléyade de arquitectos, porque Bulfinch también proyecto a finales del siglo XVIII el Capitolio de Boston, o Thomas U Walter diseñó el Capitolio de Columbus.\n Pero volviendo al Capitolio de la capital. Aunque es un edificio en su conjunto es amplísimo, sin duda alguna el elemento que llama más la atención y que se ha convertido en su verdadero emblema es la cúpula. Una cúpula muy elevada , majestuosa, que se alza sobre una enorme rotonda en su parte baja, y después se eleva sobre un doble tambor, ambos también muy altos y con muchas aberturas. Y por si fuera poco, sobre la cúpula semiesférica propiamente dicha, se coloca una gigantesca linterna con una enorme escultura en su cúspide.\n En líneas generales toda la arquitectura del Capitolio de Washington es deudora de la arquitectura europea, especialmente de las obras neoclásicas parisinas y también es muy importante la influencia del arquitecto renacentista italiano Andrea Palladio, autor entre otros muchos edificios de Villa Rotonda.", "response": "El capitolio de Washington es uno de los ejemplos más esplendorosos de la arquitectura neoclásica de los Estados Unidos, donde actualmente se acogen dos cámaras del gobierno estadounidense. \n Su construcción es fruto de dos fases distintas y varios arquitectos: el proyecto inicial pertenece William Thornton, posteriormente modificado por Henry Latrobe y Charles Bulfinch, mientras que el aspecto de la cúpula fue diseñado por Thomas U. Walter y August Schenborn, quiénes también proyectaron los espacios del Congreso y el Senado.\n Uno de los elementos más llamativos del capitolio de Washington es la cúpula, que se ha convertido en su emblema. Se trata de una cúpula muy elevada que se alza sobre una enorme rotonda en su parte baja, y después se eleva sobre un doble tambor, ambos también muy altos y con muchas aberturas, y sobre ella se coloca una gigantesca linterna con una enorme escultura en su cúspide.\n En líneas generales, toda la arquitectura del Capitolio de Washington es deudora de la arquitectura europea, especialmente de las obras neoclásicas parisinas, y también es muy importante la influencia del arquitecto renacentista italiano Andrea Palladio. Otras fuentes de inspiración pueden ser la Catedral de San Pablo de Londres, o la propia cúpula de San Pedro del Vaticano, así como el Panteón de Agripa en Roma."}
{"id": "m47_44", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme un resumen del texto a continuación.", "context": "Para la mayoría de nosotros es un auténtico engorro intentar disfrutar de la visión de la cúpula de la Catedral de Florencia entre cientos de turistas; Brunelleschi, dados los quebraderos de cabeza que le dio, quizá hubiera estado encantado contemplando la estampa. No sabemos exactamente qué pasó por la mente de este platero y broncista antes de decidir convertir la arquitectura en su principal campo de trabajo, pero sí que en Roma estudió arquitectura antigua y que en su juventud había recibido formación en matemáticas y mecánica.\n Noticias confusas de 1411, 1412 y 1413 unen su nombre a fortificaciones en Pisa y, en 1417, documentación más precisa en Florencia indica que se le solicitaron consejos técnicos a propósito de la Catedral. El Duomo había empezado a construirse en 1296 bajo instrucciones de Arnolfo di Cambio, que no pudo dedicar mucho tiempo al proyecto porque murió en 1301, pero sí dejó planteadas las trazas.\n Su planta pertenece al estilo gótico toscano y tiene tres naves y cabecera con tres ábsides (trebolada), pero no podemos relacionarla con cabeceras del mismo tipo del románico de Colonia. El templo se siguió construyendo durante el siglo XIV y en sus obras fue importante el maestro Francesco Talenti, que trabajó allí desde 1360 e hizo su maqueta conforme a los principios de Di Cambio.", "response": "Para muchos es un engorro disfrutar de la cúpula de la Catedral de Florencia entre cientos de turistas. Sabemos que Brunelleschi fue platero y broncista antes de ser arquitecto. Estudió arquitectura antigua en Roma y en su juventud recibió formación en matemáticas y mecánica. Su nombre está unido a fortificaciones en Pisa a partir de noticias confusas de 1411, 1412 y 1413. En 1417, una documentación más precisa en Florencia indica que se le solicitaron consejos técnicos para la Catedral. Su planta pertenece al estilo gótico toscano y tiene tres naves y cabecera con tres ábsides (trebolada). El templo se siguió construyendo durante el siglo XIV y fue importante en sus obras el maestro Francesco Talenti, que trabajó allí desde 1360 e hizo su maqueta conforme a los principios de Di Cambio."}
{"id": "m47_296", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me resumes esto que te doy?", "context": "En el espectáculo de Naumaquia que dio César en el lago Fuccino cerca de Roma, se dijo que había en él muchos millares de músicos y mujeres que cantaban y tocaban instrumentos. En la pompa fúnebre de este dictador, los músicos arrojaron sobre su hoguera sus instrumentos y los trofeos con que acostumbraban hermosear el teatro.\n \n Augusto no fue apasionado de la música, pero su reinado no fue desfavorable a este arte. Considerando que los espectáculos eran un medio excelente para contener y distraer al pueblo, no solamente dio a menudo fiestas semejantes a las sobredichas sino que también mandó que todas las piezas de teatro y de música, antes de ejecutarse en público, fueran examinadas y aprobadas por unos magistrados particulares llamados Edites. Desde el tiempo de este emperador data el uso de manifestar su satisfacción o su descontento por medio de aplausos o de silbidos: recompensaba a aquellos que en los espectáculos públicos superaban a los otros y era el primero en demostrar su satisfacción aplaudiéndolos.\n \n La muerte de Augusto fue la decadencia de la música pues Tiberio, con motivo de un asesinato cometido en el teatro desterró a los músicos, a los cómicos y a muchos de los espectadores. Calígula hizo volver a Roma los músicos y los cómicos y les colmó de beneficios.", "response": "En el espectáculo de Naumaquia, se dijo que había muchos millares de músicos y mujeres cantantes. En la pompa fúnebre del dictador, los músicos arrojaron sobre su hoguera los instrumentos y trofeos. Augusto no desfavoreció la música, sabiendo que contentaba y distraía al pueblo, pero las canciones debían pasar por censores. Desde el tiempo de este emperador datan los aplausos y silbidos. Tiberio, con motivo de un asesinato en uno de los teatros, desterró a músicos, cómicos y espectadores. Calígula los hizo volver y los colmó de beneficios."}
{"id": "m47_377", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme un resumen de lo que pasó con la peseta una vez se hizo el cambio a euro.", "context": "La peseta fue la moneda de curso legal en España y sus territorios de ultramar desde su aprobación el 19 de octubre de 1868 hasta el 19 de junio de 2001,2​ cuando se adoptó el euro como la moneda de curso legal, aunque fue retirada definitivamente de la circulación en marzo de 2002 tras un período transitorio. Tras la primera acuñación de pesetas siguieron circulando los reales de vellón existentes, que equivalían a 25 ctm de peseta; aun cuando desaparecieron los reales de vellón, se siguió denominando real a las monedas de 25 ctm y dos reales a las de 50 ctm.\n \n Tras la introducción del euro, la peseta siguió circulando hasta el 31 de diciembre de 2001 con la consideración legal de «fracción no decimal de euro» y después, provisionalmente, hasta el 28 de febrero de 2002. El 1 de enero de ese año habían entrado en circulación las monedas y billetes de euro, con los que convivió durante dos meses.\n \n En 2020 se conservaban, en manos particulares, unos 1590 millones de euros en pesetas. Aunque estaba previsto que el Banco de España dejase de cambiar las pesetas el 31 de diciembre de 2020, amplió el plazo hasta el 30 de junio de 2021 para retornar los 264 553 millones de la antigua moneda nacional, sin coste adicional alguno, por euros, al tipo de cambio de 1,00 € = 166,386 ESP", "response": "Cuando el euro entró en circulación en 2002, ambas monedas convivieron en las transacciones económicas durante dos meses. Estaba previsto que el Banco de España permitiera cambiar las pesetas a euros hasta el 31 de diciembre de 2020, pero, como en esa fecha todavía se conservaban unos 1590 millones de euros en pesetas a manos de particulares, alargaron el plazo de cambio hasta el 30 de junio de 2021."}
{"id": "m47_148", "category": "Summarization", "instruction": "Sintetiza estos consejos para detectar souvenirs falsos.", "context": "Antes era más fácil encontrar recuerdos locales. En un lugar como Oaxaca (México), los viajeros podían dirigirse al centro de la ciudad y encontrar mercados o talleres artesanales, dando por hecho que la cerámica de barro negro y las blusas bordadas que se vendían se producían cerca. Los objetos creados por manos humanas, no por máquinas, solían tener un aspecto imperfecto: pinceladas erróneas en la caligrafía japonesa, tintes desiguales en los tejidos indios estampados con bloques, como los del Studio Bagru.\n \n Ahora, gracias a la inteligencia artificial y la impresión en 3D, las grandes fábricas pueden recrear diseños tradicionales sin pagar a los artesanos locales, produciendo imitaciones tan avanzadas que incluso los profesionales tienen problemas para identificarlas. \"Los imitadores incluyen intencionadamente sangrados y superposiciones para que los tejidos impresos en bloque parezcan auténticos\", explica Fritzhand. \"Saben lo que quieren los viajeros\".\n \n ¿La mejor forma de saber si el suvenir es auténtico? Acude a un taller donde puedas ver a los artesanos fabricando alfombras, vasijas o trabajos en metal. \"No des por sentado que alguien que está en un mercado es un artesano\", dice Halle Butvin, experta en comercio justo del Centro del Smithsonian de Vida Folclórica y Patrimonio Cultural. \"¿Ves cómo fabrican la artesanía? Muchos vendedores se limitan a recoger los productos de los artesanos y ponerles un precio. Elige experiencias turísticas que te lleven directamente a los artesanos\".\n \n Busca cooperativas o mercados de comercio justo, donde grupos de artistas exponen, venden y a veces producen su propio trabajo, a menudo con el apoyo gubernamental o de un grupo sin ánimo de lucro.", "response": "Antes era más fácil que ahora de encontrar recuerdos locales artesanales, puesto que gracias a la inteligencia artificial y la impresión en 3D, las grandes fábricas pueden recrear diseños tradicionales sin pagar a los artesanos locales. La mejor forma de saber que un souvenir es auténtico es acudir a un taller donde puedas ver a los artesanos fabricando, cooperativas o mercados de comercio justo, donde artistas exponen, venden y producen su trabajo."}
{"id": "m47_795", "category": "Summarization", "instruction": "¿Podrías resumir este texto sobre Taylor Swift?", "context": "Del disco de Taylor Swift 1989, originalmente lanzado en 2014, se vendieron más de 14 millones de copias en su momento. Fue el disco más vendido de ese año y el segundo más vendido de la década, según Billboard.\n \n Incluye canciones como “Shake It Off” y “Blank Space”, dos de las más famosas no solo de la carrera de la artista sino de la década de 2010.\n \n Los videoclips de ambas suman más de 6.500 millones de visualizaciones en YouTube.\n \n Taylor Swift es la artista femenina más escuchada en la historia de Spotify.\n \n En 2021 y 2022 fue la segunda más escuchada en esa plataforma, solo por detrás del ícono puertorriqueño Bad Bunny.\n \n Aunque la artista no ha revelado las cifras de recaudación de su gira The Eras Tour, el Wall Street Journal anticipa que está en camino de ser la primera gira en la historia en superar los US$1.000 millones.\n \n El tour de 146 fechas arrancó en Glendale, Arizona, en marzo de este año y se prolongará hasta noviembre de 2024, terminando en Toronto.", "response": "El disco 1989 de Taylor Swift, que incluye canciones como \"Shake It Off\" y \"Blank Space\" fue el más vendido de 2014 y el segundo más vendido de la década, según Billboard. Los videoclips de ambas canciones suman más de 6.500 millones de visualizaciones en YouTube, y Swift es la artista femenina más escuchada en la historia de Spotify. The Eras Tour, que arrancó en Arizona, está en camino de ser la primera gira en la historia en superar los 1.000 millones de dólares."}
{"id": "m47_73", "category": "Summarization", "instruction": "Esta noticia, resúmela.", "context": "El youtuber MrBeast ha estado trabajando duramente para añadir a su nombre una etiqueta más: la de empresario. Por eso, hace tres años comenzó MrBeast Burger, una cadena de hamburgueserías que funcionaría a través de cocinas fantasmas. \n Aunque la marca fue todo un éxito en ventas, los clientes aseguraron no sentirse satisfechos con la calidad de la comida que llegaba a sus casas. Un problema que, desde el principio, MrBeast no ha podido solucionar. \n Su negocio estaba completamente manejado por Virtual Dining Concepts y repartido por todo el país en diferentes cocinas, por lo que hacer un seguimiento era completamente imposible. Por eso, MrBeast ha acudido a los tribunales para intentar acabar con la marca de una vez por todas \n MrBeast denuncia a la compañía encargada de cocinar y entregar sus famosas hamburguesas por ser \"repugnantes\". El youtuber ha interpuesto una denuncia quejándose de que, al estar él enfrente de la marca, ha perjudicado a su reputación y ha pedido ayuda al juez para terminar su contrato con la empresa, que solo buscaba \"dinero\". \n Ahora, Virtual Dining Concepts ha decidido contraatacar y ha asegurado que MrBeast es un \"abusón\" que les ha estado acosando para \"conseguir más parte de la empresa\". \n Tras haber contratado un servicio de abogados para prepararse para una contradenuncia, se han quejado de que las acciones de MrBeast son \"desacertadas y sin fundamento\". \n \"La demanda está plagada de declaraciones falsas e inexactitudes y es un intento apenas velado de distraer la atención de los incumplimientos de los acuerdos entre las partes por parte del señor Donaldson y Beast Investments\", han continuado. \n Un cruce de acusaciones que tiene muchas probabilidades de acabar en un tenso cruce en los tribunales, ya que VDC no tiene intención de dejar morir la marca de MrBeastBurger tan fácilmente.", "response": "El youtuber MrBeast ha estado trabajando para convertirse en empresario, con lo que hace tres años comenzó la cadena de hamburgueserías MrBeast Burger, que funcionaría a través de cocinas fantasmas. Aunque ha sido un éxito de ventas, los clientes no se han sentido satisfechos con la calidad de la comida. El negocio de MrBeast estaba manejado por Virtual Dining Concepts y repartido por el país desde diferentes cocinas, por lo que era imposible hacer un seguimiento de los productos. Por eso, MrBeast ha acudido a los tribunales para acabar con la marca. Denuncia a Virtual Dining Concepts por hacer hamburguesas \"repugnantes\" que han perjudicado su reputación y ha pedido al juez terminar su contrato con la empresa. Ahora Virtual Dining Concepts ha decidido contraatacar y asegura que MrBeast les ha acosado para conseguir más parte de la empresa con acciones \"desacertadas y sin fundamento\". También alegan que la demanda \"está plagada de declaraciones e inexactitudes para distraer la atención de los incumplimientos de los acuerdos establecidos\". Un cruce de acusaciones que tiene probabilidades de acabar en los tribunales, ya que Virtual Dining Concepts no quiere dejar la marca de MrBeastBurger."}
{"id": "m47_302", "category": "Summarization", "instruction": "Haz un resumen de este texto sobre el río Támesis.", "context": "El río Támesis, conocido alternativamente en algunas partes como el río Isis, es un río que fluye a través del sur de Inglaterra, incluido Londres. Con 346 km, es el río más largo de Inglaterra y el segundo más largo del Reino Unido, después del río Severn. Fluye a través de Oxford (donde se le llama Isis), Reading, Henley-on-Thames y Windsor. Los tramos más bajos del río se llaman Tideway, derivado de su largo alcance de marea hasta Teddington Lock. Se eleva en Thames Head en Gloucestershire y desemboca en el Mar del Norte a través del estuario del Támesis.\n \n La importancia del Támesis en Gran Bretaña\n El Támesis drena todo el Gran Londres. Su sección de mareas, que llega hasta Teddington Lock, incluye la mayor parte de su tramo de Londres y tiene una subida y bajada 7 m. La descarga del Támesis es baja considerando su longitud y anchura. El Severn tiene una descarga casi dos veces mayor en promedio a pesar de tener una cuenca de drenaje más pequeña.\n \n En Escocia, el Tay logra más del doble de la descarga promedio del Támesis desde una cuenca de drenaje que es un 60% más pequeña. A lo largo de su curso hay 45 esclusas de navegación con presas acompañantes. Su área de influencia cubre una gran parte del sureste y una pequeña parte del oeste de Inglaterra; el río es alimentado por al menos 50 afluentes con nombre. El río contiene más de 80 islas. Con aguas que varían desde agua dulce hasta casi agua de mar, el Támesis es compatible con una variedad de vida silvestre y tiene varios sitios contiguos de interés científico especial, el más grande se encuentra en las partes restantes de los pantanos del norte de Kent y cubre 5.449 hectáreas.", "response": "El río Támesis, conocido como el río Isis, fluye a través del sur de Inglaterra, incluido Londres. Con 346 km, es el río más largo de Inglaterra y el segundo más largo del Reino Unido, después del río Severn. Fluye a través de Oxford, Reading, Henley-on-Thames y Windsor. Los tramos más bajos del río se llaman Tideway, derivado hasta Teddington Lock. Se eleva en Thames Head en Gloucestershire y desemboca en el Mar del Norte a través del estuario del Támesis. El Támesis drena todo Londres. Su sección de mareas incluye la mayor parte de su tramo de Londres y tiene una subida y bajada 7 m. A lo largo de su curso hay 45 esclusas de navegación con presas acompañantes. Su área de influencia cubre una gran parte del sureste y una pequeña parte del oeste de Inglaterra; el río es alimentado por al menos 50 afluentes con nombre. El río contiene más de 80 islas. El Támesis es compatible con una variedad de vida silvestre y tiene varios sitios contiguos de interés científico especial."}
{"id": "m47_90", "category": "Summarization", "instruction": "Haz un resumen de este texto sobre cultivar un limonero.", "context": "Tener un limonero en nuestro jardín puede sacarnos de un apuro en muchas ocasiones. Generalmente cualquier frutal, pero en este caso concreto, el limón es un cítrico que se aprovecha en multitud de ocasiones.\n Que necesitas ralladura de limón para hacer una tarta, pues sales al jardín y coges uno. Que necesitas limón para aderezar una carne, vuelves a salir y coges. Que quieres hacer una limonada, otra vez afuera. Y así con muchísimas más opciones.\n Un árbol resistente que no da muchos problemas (y si los diese aquí estamos para contarlo).\n Su nombre científico es Citrus limon y es considerado como un árbol frutal de pequeño tamaño. Pertenece a la familia de las Rutáceas, en el que se agrupan alrededor de 160 géneros y 1.600 especies. Su origen es asiático y fue mencionado allá por el siglo III IV en el Nabathae. Los árabes lo conocían muy bien y se adaptó perfectamente al clima mediterráneo.\n Lo más valorado de este cítrico es la producción de limones, un fruto muy valorado y utilizado en todo el mundo tanto para uso en gastronomía (platos salados y también en repostería) como para la preparación de zumos.\n Gracias a la heterogeneidad de variedades de limonero, los diferentes países productores repartidos por todo el mundo y la excelente conservación en frigorífico, podemos disfrutar de limones durante todo el año, En general, La recolección se produce cuando el contenido mínimo de jugo por volumen es del 28 al 30%.", "response": "Tener un limonero puede sacarnos de un apuro, ya que el limón se utiliza en multitud de ocasiones. El árbol es resistente y no da muchos problemas. Es considerado un árbol frutal de pequeño tamaño perteneciente a la familia de las Rutáceas, con 160 géneros y 1.600 especies. Los árabes lo conocían muy bien y se adaptó perfectamente al clima mediterráneo. Lo más valorado es su producción de limones, un fruto muy valorado y utilizado en todo el mundo tanto para gastronomía como para preparar zumos. Gracias a la gran variedad de limoneros y países productores, así como la excelente conservación en frigorífico, podemos disfrutar de limones durante todo el año."}
{"id": "m47_730", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que me compendies estos párrafos.", "context": "Latín vulgar o latín tardío (en latín, Sermo Vulgaris Latinus o Plebeius sermo; en griego, Λαϊκή Λατινική γλώσσα o Δημώδης λατινική) es un término genérico, empleado para referirse al conjunto de los dialectos vernáculos del latín vivo, hablados en las provincias del Imperio romano. La extinción como lengua viva del latín se asoció con la creciente diferenciación de estos dialectos, que condujo, hacia el siglo ix, a la formación de las lenguas romances tempranas. Algunos autores proponen distinguir técnicamente entre latín vulgar (o popular) y latín tardío (siglo iv en adelante), aunque lingüísticamente es difícil distinguir entre esas dos acepciones.\n \n Sin embargo conviene aclarar que, desde el punto de vista de la lingüística moderna, el latín vulgar como tal es una expresión basada en una hipótesis antigua y equivocada, que suponía la existencia de dos lenguas paralelas: un latín «culto» y uno «vulgar»; pero, verdaderamente, el latín vulgar era el latín mismo, un idioma vivo y en constante evolución, mientras que el latín clásico solo se mantenía en la literatura y administración como el lenguaje escrito culto, para facilitar la comunicación entre las provincias romanas.\n \n La variante de latín hablado difiere notablemente del estilo literario del latín clásico en su pronunciación, vocabulario y gramática. Algunos rasgos del latín vulgar no aparecieron hasta la época tardía del Imperio romano, aunque parece que muchos de sus rasgos son sorprendentemente tempranos. Otros, pueden incluso haber estado presentes mucho antes, al menos bajo la forma de latín acriollado. La mayor parte de las definiciones de «latín vulgar» suponen que es una lengua hablada antes que escrita, porque ciertas evidencias sugieren que el latín se dialectalizó o criollizó durante este período, y porque no hay pruebas de que alguien transcribiera el habla cotidiana de ninguno de sus hablantes. El estudio del latín vulgar requiere el análisis de evidencias indirectas, ya que originalmente nadie usaba intencionalmente las formas de latín vulgar cuando escribía.", "response": "El latín vulgar o tardío es el conjunto de dialectos vernáculos del latín vivo. La extinción del latín se asocia a la diferenciación de dichos dialectos, derivando en las lenguas romances. El término \"latín vulgar\" es anticuado, y se entiende que se trataba de la lengua hablada en contraposición con la escrita y literaria. Estas difieren en pronunciación, vocabulario y gramática. Alguno de sus rasgos son tempranos. Se asume que fue un idioma hablado antes que escrito, por lo que su estudio requiere evidencias indirectas."}
{"id": "m47_306", "category": "Summarization", "instruction": "¿Puedes sintetizar las ideas principales de este fragmento?", "context": "La Cueva de la Bella Durmiente, como se conoce ahora el antiguo fenómeno geológico de Radavc, fue descubierta en 1968 por arqueólogos serbios. Pero no aparecería en ningún mapa de Kosovo (y mucho menos sería un destino turístico que atrae hasta 23 000 visitantes adultos al año), si no fuera por los esfuerzos de Fatos Katallozi, el hombre de 57 años que tomó a una colegiala perfectamente normal como Bojku y la entrenó para convertirse en una friki de las cuevas.\n \n Katallozi es casi el único responsable de que Kosovo se haya convertido en un importante lugar de exploración de cuevas en Europa. Su historia está muy en consonancia con la de otros kosovares que han demostrado una notable determinación en la reconstrucción de su país devastado por la guerra en las últimas dos décadas.\n \n Aunque entre las cuevas de renombre del mundo hay algunas hechas enteramente de hielo (como la gigantesca Eisriesenwelt, en Werfen, Austria), y otras de lava volcánica (como la Cueva de los Verdes, en las Islas Canarias), la inmensa mayoría se producen a partir de piedra caliza porosa.\n \n La región de los Balcanes, con un 70 por ciento de su tierra compuesta por piedra caliza, es por tanto muy abundante en cuevas. La más famosa de ellas es también la mayor de Europa: la cueva de Postojna, en Eslovenia, de 24 kilómetros de largo, que se descubrió hace 200 años y ha atraído a la friolera de 38 millones de visitantes durante ese tiempo. Las cuevas de Rumanía incluyen algunas más profundas que las de Postojna, mientras que una gran cantidad de exploraciones recientes se han dedicado a las cuevas de Albania y Bulgaria.", "response": "La Cueva de La Bella Durmiente, nombre popular por el que se conoce a Radavac, fue descubierta en 1968, pero no se hizo famosa hasta que Fatos Katallotzi la popularizó gracias a enseñar sus conocimientos sobre cuevas a una colegiala llamada Bojku. Desde entonces, estas cuevas son unas de las más importantes en Europa y albergan hasta 23.000 visitas al año. Otras cuevas importantes son las de Eslovenia, Rumania, Albania y Bulgaria."}
{"id": "m47_336", "category": "Summarization", "instruction": "Abrevia esta descripción de la escultura \"Cara de Barcelona\".", "context": "La Cara de Barcelona es una escultura de grandes dimensiones obra del artista norteamericano Roy Lichtenstein realizada en colaboración con el escultor extremeño Diego Delgado Rajado. Se encuentra en el Passeig de Colom, al lado del Moll de la Fusta, y preside la entrada al barrio pescador de La Barceloneta.\n Los puntos, que en la Cara de Barcelona son rojos, son uno de los elementos característicos de la obra de Lichtenstein. Representante del pop art, tomó como referencia el mundo del cómic, cuyos sistemas de impresión reproducía en sus obras.\n En esta escultura utiliza también la técnica del trencadís, que consiste en crear un mosaico con piezas rotas de azulejo, en homenaje a la arquitectura modernista de la ciudad.\n La escultura, de quince metros de altura por seis de ancho y con un peso aproximado de noventa toneladas, es visible desde lejos. Está formada por ocho piezas prefabricadas de piedra, unidas con acero y revestidas con piezas de cerámica.\n Pertenece a una serie más amplia de esculturas de Roy Lichtenstein llamada Brushstrokes y distribuida por todo el mundo a ciudades como Nueva York, Tokio o Zúrich. Estos brushstrokes o pinceladas son apreciables en la cara de la escultura.", "response": "La Cara de Barcelona es una escultura de 15 metros de altura por 6 de ancho que pesa aproximadamente 90 toneladas, obra de Roy Lichtenstein en colaboración con Diego Delgado Rajado. Está en la entrada de La Barceloneta y sus puntos rojos representan el estilo del Pop Art y el mundo del cómic. Además, utiliza la técnica del trencadís que es crear un mosaico con diferentes piezas como homenaje al estilo modernista de Barcelona."}
{"id": "m47_764", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me resumes este texto de tortugas?", "context": "Al igual que los huevos en sus hermanos reptiles y aves, los huevos de las tortugas están rodeados por una membrana vitelina, tres capas de albumen y cutícula. Los huevos de las tortugas tienen un par de membranas de separación: una gruesa capa de albúmina y la concha calcárea. Estos huevos son situados en la tierra y son incubados en condiciones naturales, donde están expuestos a diversas condiciones como la temperatura y humedad relativa que pueden ser fundamentales para el desarrollo previo del huevo y del embrión que dentro este huevo se está desarrollando. El huevo es meroblástico telolecitico, el cual se caracteriza por que la yema o el polo animal se encuentra separado del polo vegetal, y en el caso de este tipo de huevo solo se divide para formar las tres capas embrionarias el polo animal.", "response": "Los huevos de las tortugas están rodeados de membrana vitelina, tres capas de albumen y cutícula. Tienen dos membranas de separación: una de albúmina y la concha. Son situados en tierra e incubados en situaciones naturales, donde la temperatura y la humedad afectan al desarrollo del embrión. Son meroblásticos telolecíticos, en el que el polo animal está separado del vegetal, y en el que las capas embrionarias emergen solo del animal."}
{"id": "m47_265", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme una sinopsis del siguiente texto.", "context": "El 17 de noviembre de 1968 tuvo lugar un curioso acontecimiento televisivo que marcó toda una época en los Estados Unidos, siendo recordado a lo largo del tiempo como The Heidi bowl o The Heidi game. Ese día se disputaba un decisivo partido de fútbol americano que enfrentaba a dos de los mejores equipos de la liga NFL: Oakland Raiders y New York Jets. El encuentro estaba siendo retransmitido en directo por la NBC para millones de espectadores.\n A falta de un minuto y cinco segundos para llegar al final del encuentro el equipo neoyorquino iba ganando a los californianos por 32 a 29. Parecía que todo ya estaba decidido, por lo que Dick Cline, el responsable de la retransmisión a través de la NBC, decidió dar paso al siguiente programa, debido a que llevaban unos minutos de retraso conforme a la parrilla de programación. Ni corto ni perezoso interrumpió la retransmisión del partido para comenzar a emitir el estreno de la película Heidi (la versión realizada expresamente para su emisión en la pequeña pantalla y que había sido rodada ese mismo año).\n Lo que no se esperaban en la NBC es que los Raiders darían la vuelta al marcador en los sesenta y cinco segundos que restaban de encuentro. Anotaron dos touchdowns y ganando de una forma épica ese decisivo partido con un resultado final de Oakland Raiders 43 – New York Jets 32. Millones de telespectadores de todo el país que estaban siguiendo la retransmisión del encuentro por televisión se perdieron ese emocionante final de partido y en muchos casos ni siquiera sabían el resultado final. La centralita telefónica de la NBC empezó a recibir miles de llamadas de enfurecidos espectadores.\n Veinte minutos después de haber terminado el encuentro los responsables de la cadena de televisión anunciaron mediante un rótulo en la parte inferior el resultado final, algo que hizo enfurecer todavía más a la gente. La gente comenzó entonces, además de llamar a la cadena, a llamar a los periódicos e incluso de la propia policía (muchos de ellos con la intención de poner una querella contra la NBC).\n Este singular hecho marcó un antes y después en la historia de la televisión, ya que a partir de entonces se firmó un nuevo acuerdo entre las diferentes cadenas de televisión y las ligas profesionales por la que, bajo ningún concepto, se podría cortar la emisión de ningún encuentro o evento deportivo sin que éste hubiese finalizado por completo.\n Cabe destacar que posteriormente los responsables de la cadena NBC declararon que antes de la desconexión se intentó contactar de todas las maneras posibles con Dick Cline para que éste no diese paso a la película hasta que finalizase el encuentro, pero no hubo manera de poder hablar con él. A partir de ese momento también existe un teléfono de emergencias en todos los controles de esta cadena de televisión conocido como el Heidi phone.", "response": "El 17 de noviembre de 1968 tuvo lugar un acontecimiento televisivo conocido como The Heidi bowl o The Heidi game que marcó una época en Estados Unidos. Ese día la NBC estaba retransmitiendo en directo para millones de espectadores un decisivo partido de fútbol americano: Oakland Raiders contra New York Jets. \n A falta de un minuto y cinco segundos para el final del encuentro, el equipo neoyorquino iba ganando por 32 a 29. Parecía que ya estaba decidido, así que Dick Cline, el responsable de la retransmisión a través de la NBC, decidió dar paso al siguiente programa aprovechando que llevaban unos minutos de retraso conforme a la parrilla. De este modo, se interrumpió la retransmisión del partido y se empezó a emitir el estreno de Heidi.\n Pero los Raiders dieron la vuelta al marcador en sesenta y cinco segundos: anotaron dos touchdowns y ganaron de forma épica con un resultado final de Oakland Raiders 43 – New York Jets 32. Millones de telespectadores se perdieron ese emocionante final y la centralita telefónica de la NBC empezó a recibir miles de llamadas enfurecidas.\n Veinte minutos después del fin del encuentro, los responsables de la NBC anunciaron mediante un rótulo en pantalla el resultado final, algo que hizo enfurecer todavía más a la gente, que comenzó a llamar a la cadena, a los periódicos e incluso a la policía con la intención de poner una querella contra la cadena.\n A raíz de este hecho, se firmó un nuevo acuerdo entre las diferentes cadenas de televisión y las ligas profesionales que impedía cortar la emisión de ningún evento deportivo sin que hubiese finalizado por completo.\n Posteriormente, los responsables de la NBC declararon que antes de la desconexión se intentó contactar con Dick Cline para que no diese paso a la película, pero no pudieron hablar con él. Desde entonces, existe también un teléfono de emergencias en todos los controles de la NBC conocido como el Heidi phone."}
{"id": "m47_790", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías resumir este texto sobre el dragón azul en una frase?", "context": "El dragón azul tiene un extraño y singular aspecto.\n \n Posee un pequeño tamaño siendo de aproximadamente 3 a 4 cm, rara vez alcanza los 5 cm de longitud. Tiene seis extremidades siendo las delanteras las más grandes y gruesas. \n \n Es totalmente de color azul, pero tiene variaciones alrededor de su cuerpo. En el lomo tiene 2 lineas de un azul más profundo que van a lo largo de su cuerpo hasta la punta de su cola. Entre estas dos lineas, hay una mucho mas gruesa que es de un color azul claro, en algunos especímenes es del mismo color que el resto de su cuerpo, pero es más claro que las dos líneas anteriormente mencionadas. Su color advierte de lo venenoso que es y no solo eso, sino que lo ayuda a camuflarse casi a la perfección pues la parte de arriba es exactamente del mismo color que la superficie del mar. Cualquier depredador que lo vea desde arriba no lo distinguirá, mientras que la parte de abajo de este es sumamente plateada, eso lo ayuda a que si un depredador lo observa desde abajo, no lo identifique.\n \n El resto de su cuerpo es de un color azul plateado o un azul simplemente un poco más claro que el normal.\n \n Las puntas de sus prolongaciones plumosas son del mismo color azul oscuro que poseen las dos líneas de su lomo.", "response": "El dragón azul tiene un pequeño tamaño, de aproximadamente 3 a 4 cm, y un color muy característico azul que le ayuda a protegerse de los depredadores."}
{"id": "m47_213", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me puedes hacer una síntesis del siguiente fragmento acerca del Dilema del Tranvía?", "context": "El ‘Dilema del tranvía’ es un problema ético hipotético que plantea un conflicto moral al enfrentar la elección entre dos acciones, ambas con consecuencias negativas. Este escenario se basa en la situación de un tranvía que se dirige hacia cinco personas que están en peligro de ser atropelladas. Sin embargo, hay una opción para cambiar la dirección del tranvía hacia otro camino donde solo hay una persona en peligro.\n El dilema surge al considerar si es ético y justificable sacrificar la vida de una persona para salvar a otras cinco. Por un lado, elegir cambiar la dirección del tranvía salvaría a cinco personas, pero a costa de la vida de una. Por otro lado, no hacer nada resultaría en la muerte de cinco personas en lugar de una.\n Este dilema plantea cuestiones éticas complejas, como la utilidad y el valor de la vida humana, la responsabilidad moral y la acción directa versus la omisión. Las respuestas y opiniones varían según la perspectiva ética y la teoría moral adoptada por cada individuo y es utilizada en la ética aplicada y la discusión filosófica para explorar los principios éticos y la toma de decisiones moralmente difíciles en situaciones de consecuencias trágicas y conflictos de valores.\n El Dilema del Tranvía fue ideado y desarrollado originalmente por la británica Philippa Foot en la década de 1960, quien fue una destacada filósofa moral y una de las principales exponentes de la ética de la virtud. Su trabajo sobre el dilema del tranvía fue presentado en su ensayo titulado ‘The Problem of Abortion and the Doctrine of Double Effect’ (El problema del aborto y la doctrina del doble efecto).\n Posteriormente, el escenario del tranvía fue popularizado y ampliamente discutido por la filósofa Judith Jarvis Thomson en su influyente artículo de 1985, Días atrás, en el programa ‘Levántate Ok’, presentado por Javier Cárdenas (en el que colaboro explicando curiosidades y orígenes de famosas expresiones), se planteó una variante de este dilema, en el que se preguntó a una serie de personas sobre a quién salvarían ¿a 4 familiares cercanos o a 40.000 personas desconocidas?, siendo muy variadas las respuestas que ofrecieron los encuestados.", "response": "El ‘Dilema del tranvía’ es un problema ético hipotético que plantea un conflicto moral entre dos acciones, ambas con consecuencias negativas: un tranvía se dirige hacia cinco personas que están en peligro de ser atropelladas, pero hay una opción para cambiar la dirección del tranvía hacia otro camino donde solo hay una persona en peligro.\n El dilema está en si es ético y justificable sacrificar la vida de una persona para salvar a otras cinco. Este dilema plantea cuestiones como la utilidad y el valor de la vida humana, la responsabilidad moral y la acción directa versus la omisión. Las respuestas y opiniones varían según la perspectiva ética y la teoría moral adoptada por cada persona y se utiliza en la ética aplicada y la discusión filosófica para explorar los principios éticos y la toma de decisiones moralmente difíciles en situaciones de consecuencias trágicas y conflictos de valores.\n Este dilema fue ideado y desarrollado originalmente por la británica Philippa Foot en la década de 1960, una destacada filósofa moral y exponente de la ética de la virtud. Y, posteriormente, el escenario del tranvía fue popularizado y ampliamente discutido por la filósofa Judith Jarvis Thomson en un artículo en 1985, donde exploró diferentes variantes y planteamientos éticos relacionados con el dilema.\n Días atrás, en el programa ‘Levántate Ok’, presentado por Javier Cárdenas, se planteó una variante de este dilema: a quién salvarían ¿a 4 familiares cercanos o a 40.000 personas desconocidas?"}
{"id": "m47_554", "category": "Summarization", "instruction": "Resume este texto periodístico sobre la investigación abierta por el Ministerio de Consumo de España.", "context": "La promotora objeto del expediente incluía como cláusula obligatoria la prohibición expresa de entrar al recinto de los festivales con comida o bebida del exterior, pudiendo los asistentes ser registrados y, de darse el caso, denegarles la entrada por esta razón. No obstante, en cada uno de ellos se concreta que sí se podía acceder con determinados víveres: una botella de agua pequeña, una pieza de fruta y un sándwich o snack precintado. En otro aparado se añadía que no se aceptarían bocadillos o comida casera precintada con papel de plata o film.\n \n Facua defiende que esta prohibición es de “carácter abusivo” porque la actividad principal de estos festivales es el desarrollo de un espectáculo musical y no la hostelería; de tal forma que no deberían comportarse como si fueran bares o restaurantes. Es decir, como así explicó su vicepresidente Miguel Ángel Serrano a este periódico, no dejar introducir alimentos y bebidas “no es necesario para la correcta consecución de la actividad comercializada”. Esta vulneración está recogida en la Ley General para la Defensa de los Consumidores y usuarios y otras leyes complementarias.", "response": "La promotora del festival objeto de expediente prohibió entrar al recinto de los festivales con comida y bebida del exterior. La Facua defiende que es una cláusula abusiva, puesto que la actividad principal de estos festivales no es la hostelería."}
{"id": "m47_603", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías resumir este extracto sobre el existencialismo sartreano?", "context": "En el pensamiento de Sartre, cabe destacar las siguientes ideas:\n \n Conciencia prerreflexiva y conciencia reflexiva: La conciencia prerreflexiva es el mero hecho de percatarnos de algo, el tener conciencia de algo, y la conciencia reflexiva (el ego cogito cartesiano), surge cuando me doy cuenta de que me estoy percatando de algo.\n El ser-en-sí: rechaza el dualismo entre apariencia y realidad y sostiene que la cosa es la totalidad de sus apariencias. Si quitamos lo que en la cosa es debido a la conciencia, que le confiere la esencia que la constituye en tal cosa y no en tal otra, en la cosa solo queda el ser-en-sí.\n El ser-para-sí: Si toda conciencia es conciencia del ser tal como aparecer, la conciencia es distinta del ser (no ser o nada) y surge de una negación del ser-en-sí. Por tanto, el para sí, separado del ser, es radicalmente libre. El hombre es el no-ya-hecho, el que se hace a sí mismo.\n El ser-para-otro: defiende que mi yo revela la indubitable presencia del otro en la relación en que el otro se me da no como objeto sino como un sujeto (ser-para-otro).\n Ateísmo y valores: Para el filósofo, la existencia de Dios es imposible, ya que el propio concepto de Dios es contradictorio, pues sería el en-sí-para-sí logrado. Por tanto, si Dios no existe, no ha creado al hombre según una idea que fije su esencia, por lo que el hombre se encuentra con su radical libertad. Este ateísmo tiene una consecuencia ética: Afirma que los valores dependen enteramente del hombre y son creación suya.", "response": "Cabe destacar las siguientes ideas del pensamiento sartreano: la conciencia prerreflexiva (el hecho tener consciencia de algo) y la consciencia reflexiva (cuando me doy cuenta de que me estoy percatando de algo); el ser-en-sí (la cosa es la totalidad de sus apariencias); el ser-para-sí (la conciencia es distinta del ser, surge de la negación del ser-en-sí, y es radicalmente libre) y el ser-para-otro (el otro se me da como sujeto y no como objeto). Dios no existe, puesto que su concepto es contradictorio (sería el en-sí-para-sí logrado), por lo tanto, el hombre es libre, sus valores dependen y son enteramente creados por él."}
{"id": "m47_450", "category": "Summarization", "instruction": "¿Puedes sintetizar el motivo por el que se ha estado acumulando gas en la Unión Europa?", "context": "El almacenamiento de gas de la Unión Europea (UE) se sitúa ya al 90% de su capacidad más de dos meses antes de la fecha tope legal del 1 de noviembre que los Estados miembros tenían para llegar a esa cifra, anunció este jueves la presidenta de la Comisión Europea (CE), Ursula von der Leyen.\n \n \"El almacenamiento de gas de la UE ha alcanzado el 90% bastante antes de lo necesario. Esto nos ayudará a estar seguros este invierno. Juntos, nos estamos liberando del gas ruso y seguimos trabajando en paralelo en más fuentes de energía diversas para el futuro\", dijo Von der Leyen en su cuenta de X (antes Twitter).\n \n Los Veintisiete acordaron en 2022, después de que comenzase la guerra rusa en Ucrania, obligarse a cargar los almacenes al 80% antes del 1 de noviembre de 2022 y al 90% en esa misma fecha a partir de 2023 por el miedo a que el presidente ruso, Vladímir Putin, cerrase definitivamente el suministro de gas a la UE y el bloque no estuviera preparado.", "response": "La Unión Europea empezó a acumular reservas de gas justo tras el inicio de la guerra de Ucrania por miedo a que Putin cerrara el suministro de gas a la UE y esta no estuviera preparada para la falta de abastecimiento."}
{"id": "m47_135", "category": "Summarization", "instruction": "Sintetiza este texto sobre las vacaciones de la familia real británica.", "context": "Cónclave de los Windsor en Balmoral, cuando faltan menos de dos semanas para que se cumpla el primer aniversario de la muerte de Isabel II el próximo 8 de septiembre. La Familia Real británica al completo se ha reunido estos días en las Tierras Altas de Escocia, en lo que supone su encuentro más numeroso desde el fallecimiento de la matriarca a los 96 años. Son por tanto las primeras vacaciones que pasan juntos, después del último adiós que dieron a la soberana hace ya casi doce meses.\n \n Carlos III, acompañado por su esposa Camilla, llegó el pasado lunes al emblemático castillo donde tantas veces veraneó su madre y esta pasó sus horas finales, un lugar lleno de recuerdos para todo ellos y donde tuvieron que despedirse para siempre de la que fue monarca de Reino Unido durante siete décadas. A lo largo de estos días, a los Reyes se les han ido sumando sus parientes más cercanos en la cuenta atrás para una fecha tan significativa.\n \n Este domingo por la mañana, el jefe de Estado y su mujer eran fotografiados dentro de su vehículo rumbo a la iglesia de Balmoral para asistir al tradicional servicio religioso. En las imágenes publicadas por el Daily Mail, también se ha captado a los príncipes de Gales en otro coche que era conducido por Guillermo de Inglaterra. En el interior del mismo, su tío Andrés de York ocupaba el asiento del copiloto mientras que Kate Middleton estaba sentada detrás.\n \n En un tercer vehículo con destino al templo para acudir a la misa, se encontraban los duques de Edimburgo y la princesa Ana al lado de su marido, el vicealmirante Sir Tim Laurence. A la procesión de miembros de la realeza se unía incluso Lady Susan Hussey, la que en su momento fue dama de honor de la difunta Reina. Aunque la cita parecía estar reservada para los adultos, se da por hecho que las generaciones más jóvenes de los Windsor también están en Balmoral.", "response": "La Familia Real británica se ha reunido al completo en Balmoral, Escocia, para pasar las vacaciones, en su encuentro más numeroso desde el fallecimiento de Isabel II, hace ya casi doce meses. Carlos III llegó el lunes, acompañado de su esposa Camilla. A lo largo de estos días, se les han ido sumando sus parientes más cercanos. Este domingo los monarcas fueron fotografiados rumbo a la iglesia de Balmoral para asistir al tradicional servicio religioso, y en otro coche estaban los príncipes de Gales, conducido por Guillermo de Inglaterra, junto con su tío Andrés de York y Kate Middleton. En el tercer vehículo hacia la misa estaban los duques de Edimburgo la princesa Ana y su marido, el vicealmirante Sir Tim Laurence. También se les unió Lady Susan Hussey, la que fue dama de honor de la difunta reina."}
{"id": "m47_440", "category": "Summarization", "instruction": "En 15 palabras, ¿de qué trata este fragmento?", "context": "Boaventura de Sousa Santos (Coímbra, 1940) lleva casi un año confinado en su pueblo. Aproximadamente, el mismo tiempo desde que estalló la pandemia en Portugal. Desde allí ha escrito un completo ensayo sobre su visión de lo que ha supuesto hasta ahora y lo de que debería suponer en el futuro el estallido de la crisis sanitaria. El futuro comienza ahora. De la pandemia a la utopía (Akal, 2021) es el título de la obra en la que este reconocido sociólogo defiende un cambio de era a nivel mundial en el que la naturaleza se encuentra en el centro de todo. Público aprovecha la ocasión para hablar con él sobre por qué tiene miedo a la par que esperanza, pero también en torno al teletrabajo; la respuesta de las organizaciones populares ante la inoperancia de los Estados; la relación entre colonialismo, capitalismo y patriarcado; las noticias falsas; y cómo vivir con incertidumbre científica.", "response": "Boaventura de Sousa Santos ha escrito un libro sobre la crisis sanitaria y el futuro."}
{"id": "m47_198", "category": "Summarization", "instruction": "Explícame, de forma abreviada, el salto a la fama de Belén Esteban.", "context": "Su salto a la fama se produjo cuando se dio a conocer públicamente su relación sentimental con el torero Jesús Janeiro Bazán, más conocido como Jesulín de Ubrique. Ambos tuvieron una hija, Andrea Janeiro Esteban. Tras su separación, comenzó a trabajar de manera continuada como colaboradora de programas de corazón en TV. Desde ese momento, Belén Esteban se convirtió en unos de los personajes más populares de la prensa del corazón española.\n Comenzó su carrera televisiva en el programa Como la vida de Antena 3 de la mano de Alicia Senovilla. En el 2002 comenzó a colaborar con Ana Rosa Quintana en el programa Sabor a ti, de la misma cadena. Tras el paso de Ana Rosa de Antena 3 a Telecinco, en el año 2004, Belén también se pasó a esta cadena, en la cual comenzó colaborando en el programa matinal Día a Día, presentado en aquellos momentos por Carolina Ferre. Con la incorporación de Ana Rosa después de su maternidad, Belén siguió trabajando como colaboradora habitual con la conocida periodista en El programa de Ana Rosa, desde 2005 a 2009. Son conocidas sus apariciones y colaboraciones en programas como ¿Dónde estás, corazón?, el late show Crónicas marcianas, Salsa Rosa, La Noria o el debate de la versión española de Gran Hermano, entre otros.7​ En el año 2009, dejó El programa de Ana Rosa para trabajar como copresentadora junto a Jorge Javier Vázquez en Sálvame, convirtiéndose en uno de los iconos y reclamos del programa.8​\n El 5 de abril de 2013, anunció en el programa Sálvame Deluxe durante una entrevista que abandonaba temporalmente la televisión debido al robo de su casa mientras estaba de vacaciones en Benidorm, abandonando así dicho programa y también Sálvame. A finales de septiembre del mismo año, se anunció que la colaboradora volvería a ambos programas el 18 de octubre de 2013 tras su abandono voluntario.9​\n En enero de 2015, Esteban entró en la casa del concurso de telerrealidad Gran Hermano VIP, siendo la ganadora de la tercera edición, con polémica de por medio debido a las acusaciones por parte de la audiencia hacia el programa. Aunque estas manifestaron que hubo manipulación en los votos, las acusaciones nunca han sido demostradas ante un tribunal.", "response": "Belén Esteban saltó a la fama con su relación con el torero Jesulín de Ubrique, con quien tuvo una hija, Andrea Janeiro Esteban. Tras su separación, comenzó a trabajar como colaboradora de programas de corazón en TV y se convirtió en unos de los personajes más populares de la prensa del corazón española.\n Comenzó su carrera televisiva en el programa Como la vida de Antena 3. En el 2002 comenzó a colaborar con Ana Rosa Quintana, con quien seguiría trabajando en varios programas, primero en Antena 3 y posteriormente en Telecinco, hasta 2009. Son conocidas sus apariciones y colaboraciones en ¿Dónde estás, corazón?, Crónicas marcianas, Salsa Rosa, La Noria o el debate de la versión española de Gran Hermano. En 2009, pasó a trabajar como copresentadora junto a Jorge Javier Vázquez en Sálvame, convirtiéndose en uno de los iconos del programa.\n El 5 de abril de 2013, anunció en Sálvame Deluxe que abandonaba temporalmente la televisión debido al robo de su casa mientras estaba de vacaciones. A finales de septiembre del mismo año, se anunció que volvería el 18 de octubre de 2013 tras su abandono voluntario.\n En enero de 2015, Esteban entró en la casa de Gran Hermano VIP, siendo la ganadora de la tercera edición. Aunque la audiencia manifestó que hubo manipulación en los votos, las acusaciones nunca han sido demostradas ante un tribunal."}
{"id": "m47_604", "category": "Summarization", "instruction": "Resume este texto sobre la estructura de Don Quijote.", "context": "La Primera Parte está dividida, a imitación del Amadís de Gaula, en cuatro partes. Conoció un éxito formidable —aunque como obra cómica, no como obra seria— y hubo varias reediciones y traducciones, unas autorizadas y otras no. No supuso un gran beneficio económico para el autor, quien había vendido todo el derecho de la obra a su editor Francisco de Robles.\n \n Por otra parte, el ataque a Lope de Vega en el prólogo y las críticas del teatro del momento en el discurso del canónigo de Toledo (capítulo 48) supusieron atraer la inquina de los lopistas y del propio Lope, quien, hasta entonces, había sido amigo de Cervantes.\n \n Eso motivó que, en 1614, saliera una segunda parte apócrifa de la obra bajo el nombre autoral, inventado o real, de Alonso Fernández de Avellaneda, y con pie de imprenta falso. En el prólogo se ofende gravemente a Cervantes tachándolo de envidioso, en respuesta al agravio infligido a Lope. No se tienen noticias de quién era este Fernández de Avellaneda, pero se han formulado teorías muy complejas al respecto; además, existió un personaje coetáneo, cura de Avellaneda (Ávila), que pudo ser el autor. Un importante cervantista, Martín de Riquer, sospecha que fue otro personaje real, Jerónimo de Pasamonte, un militar compañero de Cervantes y autor de un libro autobiográfico, agraviado por la publicación de la primera parte, en la que aparece como el galeote Ginés de Pasamonte. Y es incluso posible que se inspirara en la continuación que estaba elaborando Cervantes.\n \n En 1615 se publicó la continuación auténtica de la historia de don Quijote, la de Cervantes, con el título de Segunda parte del ingenioso caballero don Quijote de la Mancha. En ella, el novelista jugaría con el hecho de que el protagonista se entera de que ya la gente ha empezado a leer la primera parte de sus aventuras, en que, tanto él como Sancho Panza, aparecen nombrados como tales, además de la existencia de la segunda parte espuria.", "response": "La Primera Parte está dividida en cuatro partes. En el prólogo ataca a Lope de Vega y hay críticas al teatro contemporáneo en la obra. Eso motivó que en 1614 saliera una segunda parte apócrifa ofendiendo a Cervantes gravemente, escrito por Alonso Fernández de Avellaneda: hay teorías muy complejas al respecto, pero no se tiene constancia de quién era. En 1615 se publicó de la continuación auténtica del Quijote, con el título de Segunda parte del ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, donde juega con el hecho que el protagonista se entera de que la gente ha empezado a leer la primera parte de sus aventuras."}
{"id": "m47_361", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme un breve resumen de esta noticia.", "context": "Cuatro tripulantes de un velero han sido rescatados a media milla de la localidad de Barbate (Cádiz) después del impacto de orcas en la embarcación en la que viajaban. El velero no ha podido ser remolcado por estar completamente lleno de agua.\n \n Fuentes de Salvamento Marítimo han informado de que el aviso fue recibido en torno a las 00.00 horas de este viernes. Los tripulantes del velero Alborán Champagne alertaban en ese momento de que tenían el timón roto y una vía de agua como consecuencia del impacto de orcas.Ha sido movilizada la embarcación Salvamar Enif y el Helimer 222. La Salvamar ha rescatado a los cuatro tripulantes del velero, que tenían ya colocados los chalecos salvavidas, pero no han podido remolcar el velero al encontrarse lleno de agua. Este ha sido dejado a la deriva y con una luz especial activada para avisar al resto de barcos.", "response": "Cuatro tripulantes de un velero han sido rescatados en Barbate debido a que un grupo de orcas han atacado su embarcación y han roto el timón. Sin embargo, el velero no ha podido ser remolcado porque estaba lleno de agua, así que lo han dejado en el mar con una luz especial activada para poder avisar a los otros barcos."}
{"id": "m47_529", "category": "Summarization", "instruction": "¿Podrías sintetizar este extracto del libro \"Cuentos de mi tiempo\" de Jacinto Octavio Picón?", "context": "Sonaron las campanadas del medio día y de allí a poco la puerta comenzó a despedir en oleadas de marea humana la muchedumbre cansada y silenciosa que componía el personal de los talleres. Nadie hablaba: no hacía el varón caso de la hembra, ni buscaba la muchacha el halago del mozo, ni el niño se detenía a jugar. Los fuertes parecían rendidos, los jóvenes avejentados, los viejos medio muertos. ¡Casta dos veces oprimida por la ignorancia propia y el egoísmo ajeno!\n \n El gentío se fue desparramando como nube que el viento fracciona y desvanece: pasó primero en turbas, luego en grupos y después en parejas que calladamente solían dividirse sin despedida ni saludo, tomando unos el camino de su casa, entrando otros en ventorrillos y tabernas, diseminándose y perdiéndose, confundidos todos y sorbidos por la agitada circulación del arrabal.\n \n Uno de los últimos que salieron fue Gaspar Santigós, alias, el Grande o Gasparón, porque era de tremendas fuerzas, muy alto y muy fornido. Hacíanle simpático el semblante apacible, la frente despejada, el mirar franco, y era tan corpulento, que parecía Hércules con blusa.\n \n Echó a andar por la sombra de una tapia, cruzó dos o tres calles, atravesó una plaza, y metiéndose por pasadizos y solares, para acortar distancias, vino a desembocar en un paseo de olmos, jigantescos, cuyo ramaje se entrelazaba formando bóveda de sombra, bajo la cual, le esperaba, sentada en un tronco derribado, una mujer joven, limpia y graciosa, que tenía delante una cesta, al lado un perro, y en el regazo un niño. Corrió el animal hacia su amo, el pequeñuelo alargó las manitas, y mientras el hombre sacaba de la cesta, y partía la dorada libreta, la muchacha, sin dejar de mirarle, apartó a un lado la ensalada, sacó la botella del tinto, la servilleta, las cucharas de palo, y sobre el hondo plato de loza blanca, con ribete azul, volcó el puchero de cocido amarillento y humeante.", "response": "El personal de los talleres empezó a salir de trabajar al medio día, cansada. Uno de los últimos en salir fue Gaspar Santiagós, que anduvo hasta un paseo de olmos donde le esperaba una mujer joven, junto con su perro, y comida y bebida preparadas."}
{"id": "m47_333", "category": "Summarization", "instruction": "Resume este texto sobre una ley peculiar de Estados Unidos en las menos palabras posibles.", "context": "En Arizona es ilegal que un burro duerma en una bañera. El origen de esta ley se remonta a 1924, cuando un comerciante de Kingman solía tener la costumbre de dejar que su burro durmiera en una bañera vieja. La rotura de una presa provocó una inundación que arrastró la bañera (y al burro que iba en ella) a una cuenca a casi dos kilómetros de distancia. Tras los esfuerzos, tiempo y dinero dedicados por los habitantes a rescatar al burro, se promulgó esta curiosa ley.", "response": "Es ilegal que un burro duerma en una bañera en Arizona porque en 1924 un comerciante dejaba que su burro lo hiciese y, cuando se rompió una presa, la bañera y el burro fueron arrastrados. Para evitar el dinero y esfuerzo dedicados a rescatarlo, ahora esto es ilegal."}
{"id": "m47_517", "category": "Summarization", "instruction": "Resume este texto sobre Elizabeth Holmes, la creadora de la empresa Theranos.", "context": "Así, con una empresa que parecía casi imparable y el carisma e imagen de una mujer hecha a si misma, Holmes pronto se elevaría como la musa de Silicon Valley. Tal fue el caso que, en 2014, la gurú de la telemedicina se convertiría en la primera mujer en alcanzar una fortuna superior a los 1.000 millones de dólares, situándose en el puesto 110 en la lista Forbes de las 400 personas más ricas de Estados Unidos. \n \n Sin embargo, la gloria, en ocasiones es efímera, y alcanzada la cima, a finales de 2015, Edison, el principal dispositivo de diagnóstico médico patentado por Theranos, pronto se convertiría en objeto de controversia tras una serie de artículos publicados por varios medios como el The Wall Street Journal o The Washington Post que, dando voz a diversas y severas discrepancias científicas ante los métodos empleados por Theranos, acabarían sembrando la sombra del fraude sobre Holmes y su compañía. \n \n De hecho, para quienes conocían los mecanismos empleados para las pruebas de diagnóstico, los reactivos empleados, la complejidad de las proteínas de la sangre humana o los complejos detalles técnicos de los procesos de análisis-como la precisión de la velocidad de centrifugación para separar los distintos componentes sanguíneos- la de Elizabeth Holmes se asemejaba, más que a una innovación tecnológica, a la promesa de los vendedores de crece-pelo y otros remedios milagrosos de feria.", "response": "Elizabeth Holmes llegó a considerarse una gurú en telemedicina y se situó en la lista Forbes de las personas más ricas de Estados Unidos. Sin embargo, en 2015, The Wall Street Journal y The Washington Post dieron voz a las severas y diversas discrepancias científicas ante los métodos empleados por Theranos. Así, los que conocían los mecanismos empleados para las pruebas de diagnóstico se dieron cuenta de que los métodos de Theranos se parecían más a remedios milagrosos de feria que a innovación tecnológica."}
{"id": "m47_264", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me escribes, de forma abreviada, un resumen del siguiente texto?", "context": "Pero ¿por qué todos los rincones de nuestro cuerpo se ponen morenos al estar expuestos al sol excepto las plantas de los pies y las palmas de las manos?\n El motivo esencial de que esto ocurra es por el grosor de la piel en esas dos partes de nuestro cuerpo, las cuales tienen un espesor que puede incluso triplicar el de otras zonas.\n El melanocito (célula que produce la melanina), se encuentra en la stratum basale, que es la última capa de la epidermis, inmediatamente superior a la dermis. Al ser más gruesa la piel de las palmas y las plantas de los pies es menor la radiación ultravioleta que llega o traspasa hasta llegar al melanocito y por lo tanto éste produce menos melanina que en definitiva es la encargada de que la piel se ponga morena si le da el sol.\n Por otra parte, también hay que tener en cuenta que, tanto las plantas de los pies como las palmas de las manos, son dos de las zonas donde menos sol nos suele dar, al tenerlas habitualmente en posición hacia abajo. Pero, evidentemente, esto es circunstancial, ya que hay personas que al tumbarse para tomar el sol y querer que se le ponga morena la parte interior del brazo se colocan de modo que las palmas de las manos también quedan expuestas durante el mismo tiempo, pero por mucho rato que lo pongan no conseguirán que las palmas adquieran el mismo tono de color.", "response": "¿Por qué las plantas de los pies y las palmas de las manos no se ponen morenas?\n El motivo esencial es el grosor de la piel, que en estas zonas tiene un espesor que puede triplicar el de otras.\n El melanocito (célula que produce la melanina), se encuentra en la última capa de la epidermis, inmediatamente superior a la dermis. Al ser más gruesa la piel de las palmas y las plantas de los pies es menor la radiación ultravioleta que llega al melanocito y este produce menos melanina, la encargada de que la piel se ponga morena si le da el sol.\n Además, son dos de las zonas donde menos sol nos suele dar, al tenerlas habitualmente hacia abajo. Pero, evidentemente, esto es circunstancial."}
{"id": "m47_145", "category": "Summarization", "instruction": "Resume el origen del tono sepia de las fotografías.", "context": "El tono sepia comenzó con la fotografía analógica y se usa en los laboratorios fotográficos durante el proceso de impresión de las fotos. Técnicamente, el tono sepia es un proceso químico que convierte la plata metálica de la emulsión de una fotografía en un compuesto de sulfuro de plata. Este proceso cambia el color de la imagen final y la hace más resistente a la contaminación ambiental, de forma que se conserva mejor a lo largo del tiempo.\n \n Una fotógrafa revisando una imagen en un laboratorio fotográfico\n El proceso del tono sepia en el laboratorio no puede completarse con las fotografías a color. Si bien es cierto que algunos artistas continúan realizando este proceso en la actualidad, es costoso y requiere determinadas sustancias químicas y un equipo especial para llevarlo a cabo. “El laboratorio fotográfico es una forma más tradicional. A algunas personas simplemente les gusta el proceso, esa sensación de estar en el laboratorio y experimentar con las sustancias químicas y los líquidos”, cuenta el fotógrafo Gregory Ballos. Aunque revelar e imprimir fotografías de forma física puede ayudar a un artista a conectar con su visión y transmitir una idea, puedes recrear de forma sencilla ese efecto sepia con herramientas fotográficas digitales.", "response": "El tono sepia comenzó con la fotografía analógica y se usa en los laboratorios fotográficos durante el proceso de impresión de las fotos. Se trata de un proceso químico que convierte la plata metálica de la emulsión de una fotografía en un compuesto de sulfuro de plata que cambia el color de la imagen final y la hace más resistente a la contaminación ambiental.\n \n El proceso del tono sepia en el laboratorio no puede completarse con las fotografías a color, dado que se conseguiría mediante un proceso muy costoso. Aunque revelar e imprimir fotografías de forma física puede ayudar a un artista a conectar con su visión y transmitir una idea, puedes recrear de forma sencilla ese efecto sepia con herramientas fotográficas digitales."}
{"id": "m47_631", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías sintetizar este artículo periodístico sobre la nueva tendencia llamada \"girls dinner\"?", "context": "La girl dinner ofrece una alternativa a las comidas tradicionales, que requieren mucho trabajo, dice Rumsey. El concepto normaliza \"que podemos comer una variedad de alimentos, que podemos comer alimentos precocinados, que podemos comer platos preparados\".\n \n Y, a diferencia de otras modas alimentarias y dietéticas más prescriptivas, la cena de chicas puede fomentar hábitos alimentarios más sanos al animar a la gente a escuchar y seguir sus antojos. Cada vez hay más estudios que demuestran que existe una estrecha relación entre la alimentación intuitiva y la salud física y mental.\n \n \"Puedo hacer lo que quiero en este momento. Y no tengo que pensar en mi familia ni en nadie más\", afirma Rumsey. Las mujeres suelen asumir el papel de cuidadoras del hogar, además de todas las demás responsabilidades de la vida diaria. La girl dinner puede ser una celebración de la libertad, aunque sólo sea por una comida, de esa labor doméstica, añade Rumsey.\n \n Es importante tener en cuenta que \"para mucha gente, la comida tiende a ser una de las cosas que podemos controlar en nuestras vidas\", dice Rumsey. La gente suele fijarse en la comida para hacer frente a la ansiedad en momentos de incertidumbre (por ejemplo, una pandemia mundial), lo que puede derivar rápidamente en dietas poco saludables, advierte.", "response": "La cena de chicas o girl dinner ofrece una alternativa a las comidas tradicionales que requieren mucho trabajo, y además puede fomentar hábitos alimentarios más sanos al animar a la alimentación intuitiva, que diversos estudios demuestran que tiene estrecha relación con la salud física y mental."}
{"id": "m47_436", "category": "Summarization", "instruction": "Dame los puntos clave de esta noticia.", "context": "La Junta Electoral Central (JEC) concluye que la Universidad de Barcelona (UB) vulneró la neutralidad institucional, durante la campaña de las últimas elecciones generales, por ceder el paraninfo a un acto organizado por varios ex rectores de los centros públicos catalanes bajo el lema: La Universidad en defensa de los valores de progreso.\n \n Tras la denuncia de dos profesores del colectivo Universitaris per la Convivència, el árbitro electoral sostiene en su resolución que \"la Junta Provincial debió ordenar a la UB que no permitiese la celebración en sus locales de actos orientados a captar el voto o influir en el mismo\".", "response": "La JEC ha dictaminado que la UB vulneró la neutralidad institucional durante la campaña de las elecciones generales al ceder el paraninfo para un acto enfocado a captar o influir en el voto."}
{"id": "m47_656", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero un resumen de este extracto.", "context": "El sistema vascular aparece en la mitad de la tercera semana, cuando el embrión ya no es capaz de satisfacer sus necesidades nutricionales sólo con la difusión. Las células precursoras de las células cardiacas, que se encuentran en el epiblasto, migran a través de la línea primitiva hasta la hoja visceral o esplácnica del mesodermo lateral, en donde forman un grupo de células con forma semejante a una herradura, denominado campo cardiogénico primario durante los días 16 a 18. El mesodermo del área cardiogénica da lugar a dos estructuras simétricas que reciben el nombre de cuerdas cardiogénicas, las cuales se ahuecan para originar los 2 tubos endocárdicos. A partir del día 21 del desarrollo embrionario, los 2 tubos endocárdicos se fusionan y forman el tubo cardiaco primitivo.", "response": "El sistema vascular aparece cuando el embrión no puede sustentarse a base de difusión. Las células precursoras migran a través de la línea primitiva hasta la hoja visceral del mesodermo, donde se agrupan en forma de herradura. El mesodermo de esta área da lugar a dos estructuras simétricas que se ahuecan para formar los 2 tubos endocárdios. Estos se fusionan y forman el tubo cardíaco primitivo."}
{"id": "m47_398", "category": "Summarization", "instruction": "Resume el concepto de \"gentrificación\" según este fragmento.", "context": "El término gentrificación se refiere a un proceso dado dentro de la economía de mercado capitalista, el cual implica la transformación de un espacio urbano deteriorado o en declive, a partir de la reconstrucción o rehabilitación por cambios en las dinámicas del mercado y el aumento de la demanda por espacios comerciales y residenciales. A su vez puede derivar de nuevos planes de intervención urbana y arquitectónica dados por entes tanto públicos como privados que buscan impulsar el crecimiento del mercado en la zona de influencia. Usualmente esto puede llegar a inducir a que los residentes tradicionales abandonen el barrio y se afinquen en espacios más periféricos, lo que produce que este «nuevo» espacio termine por ser ocupado por clases sociales con mayor capacidad económica que les permita afrontar estos nuevos costes. Este proceso tiene especial relevancia en los últimos años en ciudades con importante potencial turístico y relevancia económica.\n \n En ocasiones, también se utiliza para analizar esta situación respecto de usos comerciales o de servicios. Por ejemplo, la construcción de centros comerciales o tiendas pertenecientes a grandes cadenas, relegando a los pequeños negocios. La gentrificación tras realizar los cambios físicos arquitectónicos y urbanísticos puede llegar a generar una serie de transformación en la conformación de la población. Caracterizado por el desplazamiento de un estrato social históricamente propio del sitio por un nuevo estrato superior.", "response": "La gentrificación se basa en la transformación de territorios históricamente empobrecidos, renovándolos, pero también encareciéndolos, y el consecuente desplazamiento de sus ocupantes tradicionales hacia zonas más empobrecidas y periféricas. Esto último es debido a la ocupación de ese territorio por parte de clases sociales con mayor capacidad económica, que son los que pueden hacer frente a los nuevos costes de vida."}
{"id": "m47_744", "category": "Summarization", "instruction": "Resume estos párrafos.", "context": "Sackhoff ha trabajado en películas como Halloween: Resurrection y en televisión, incluyendo la serie La educación de Max Bickford y apariciones como invitada en series estadounidenses como ER y Cold Case. Interpretó el papel femenino principal en la película de acción y ciencia ficción The Last Sentinel, en el thriller psicológico White Noise: The Light y en la cinta How I Married My High School Crush.\n \n En Battlestar Galactica interpretó a Kara \"Starbuck\" Thrace, una piloto de Viper de la flota colonial que en la serie original de 1978, también titulada Battlestar Galactica, era un hombre, interpretado por Dirk Benedict. La decisión del creador de la serie Ronald D. Moore de cambiar el sexo del personaje fue muy discutida por los seguidores de la serie original, pero la mayoría eventualmente aceptaron el cambio.\n \n Sackhoff interpretó a la primera mujer biónica diabólica Sarah Corvus en la serie Bionic Woman, de 2007 y también fue elegida para ser la voz de una mujer marine en el videojuego Halo 3.\n \n En febrero de 2010, Sackhoff firmó un contrato para ser la protagonista del drama criminal de la ABC Boston's, pero finalmente la cadena decidió no continuar con la serie. En noviembre de 2010 aparece como invitada en un capítulo de The Big Bang Theory, interpretándose a sí misma en los sueños húmedos de Howard Wolowitz. Ese mismo año trabajó en la serie 24, junto a Kiefer Sutherland.\n \n Cuenta con una participación en la serie CSI: Las Vegas en su 11.ª temporada, en donde interpreta a la detective Frankie Reed, una dura y brillante oficial que debe asistir al equipo de CSI en un caso de personas desaparecidas (en el sexto episodio de dicha temporada, \"Cold Blooded\").", "response": "Sackhoff ha trabajado en varias películas y series de televisión. En Battlestar Galáctico tuvo un papel protagonista, basado en un papel masculino de la serie original. Esta decisión fue discutida, pero acabó siendo aceptada. Interpretó a la primera mujer biónica en Bionic Woman y puso la voz a un personaje de Halo 3. Hubiera protagonizado el drama Boston's, pero el proyecto no se realizó. Aparece de invitada en The Big Bang Theory y trabajó en la serie 24. Ha participado también en CSI: Las Vegas."}
{"id": "m47_473", "category": "Summarization", "instruction": "Resume este texto.", "context": "¿Alguna vez te has preguntado qué es lo que se oculta tras la diversidad de colores que decoran el iris humano? Negros, marrones, pardos, verdes, azules… Todos ellos son parte de aquello que hace a cada ser humano único e indistinguible. Sin embargo, ¿sabías que hay uno de ellos que guarda un integrante secreto? Se trata de los ojos azules pues, a pesar de lo que parece a simple vista, realmente no son de ese color: el ojo humano no posee un pigmento azul que aporte esa tonalidad.\n \n Entonces, ¿por qué hay tanta gente con ojos de ese color y de dónde viene? Te contamos la respuesta a ese misterio, la cual puede que te suene, pues es la misma ciencia que da explicación al color azulado del cielo o del mar.\n \n EL COLOR ES LUZ\n En realidad, los colores no son más que la forma en la que nuestros ojos interpretan la luz que llega hasta ellos, procedente de los diferentes objetos que los rodean. Por lo tanto, los colores son, simplemente, luz. ¿De qué depende entonces esa interpretación y los diferentes tonos que vemos? Pues nada más y nada menos que de la cantidad de luz que absorban o reflejen esos objetos.", "response": "Los ojos azules, en realidad, no existen porque no hay un pigmento en los ojos humanos que aporte esa tonalidad. Sin embargo, los vemos de ese color debido a la luz que reflejan de los objetos que hay a su alrededor."}
{"id": "m47_667", "category": "Summarization", "instruction": "¿Puedes resumirme este texto del Halo?", "context": "Elegante y mortal, la Espada de Energía es un arma marcial usada por los guerreros Sangheili para combate cercano y mano a mano. La \"hoja\" de la Espada de Energía es una masa confinada de plasma sobrecalentado, generado y formado por generadores de campo construidos dentro de la empuñadura del arma. Los modelos producidos en masa tienen un diseño simple en su empuñadura, pero aquellas con una larga historia pueden llegar a ser bastante ornamentadas. Históricamente, el uso de la Espada de Energía ha sido considerado como una expresión del honor del guerrero Sangheili, así como su habilidad en combate. Siglos antes de unirse a los San'Shyuum y formar el Covenant, armas como la Cuchilla Curva definieron el enfoque de los Sangheili en el combate físico. La Espada de Energía es vista como la evolución lógica a este icono cultural. La mortal eficiencia de la Espada de Energía le ha dado una gran reputación en el campo de batalla. El brillo y el sonido distintivos de una Espada de Energía recién activada aumentan la intimidación y el miedo. Las hojas en sí mismas son capaces de quemar tanto la carne como la armadura, y cuando se manejan de manera efectiva, pueden cortar fácilmente extremidades y perforar órganos vitales. El arma tradicional Sangheili aumentada por la tecnología del Covenant siempre ha sido un elemento básico entre los maestros de la espada empleados por los Desterrados. Las Espadas de Energía son armas cuerpo a cuerpo notablemente competentes, utilizadas anteriormente por el imperio ahora muerto durante siglos antes de que encontraran su lugar en el armamento de los Desterrados. Bien adaptadas al ardor de los Jiralhanae por el combate marcial, las Espadas de Energía cayeron fácilmente en un lugar dentro del arsenal de los Desterrados. Si bien algunos diseños de espada son más comunes que otros, no existe una uniformidad forzada en los Desterrados, lo que permite que cada guerrero personalice sus armas como mejor le parezca.", "response": "La Espada de Energía es un arma marcial usada por los guerreros Sangheili. La hoja es una masa de plasma confinado y sobrecalentado, formado por los generadores de la empuñadura, cuyo diseño puede ser simple o altamente ornamentado. Se la ha considerado como una expresión del honor guerrero Sangheili. Siglos antes de su unión al Covenant, armas de cuchilla curva definieron el combate cuerpo a cuerpo de los Sangheili. La Espada de Energía supone una evolución natural. El brillo y el sonido del arma aumenta su efecto terrorífico, y las hojas son capaces de quemar carne y armadura, pudiendo cercenar extremidades y perforar órganos vitales. Son un elemento básico entre los Desterrados, al adaptarse bien al ardor de los Jiralhanae. La falta de diseño estandarizado permite a los Desterrados personalizar sus armas."}
{"id": "m47_666", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me resumes esto?", "context": "El 5 de junio de 1946, el Model 462 de Boeing, un avión de ala recta propulsado por seis motores turbohélice Wright T35, un peso bruto de 160 000 kg y un radio de combate de 5010 km, fue declarado como el vencedor del concurso. El 28 de junio del mismo año, Boeing recibió un contrato por 1,7 millones de dólares (de 1946) para construir una maqueta a escala completa del nuevo avión y realizar la ingeniería y las pruebas preliminares. Sin embargo, en octubre de 1946, la Fuerza Aérea comenzó a expresar su preocupación por el gran tamaño del avión y su incapacidad para cumplir con los requisitos de diseño especificados. Como respuesta, Boeing creó el Model 464, una versión más pequeña de cuatro motores con un peso bruto de 105 000 kg, el cual fue considerado aceptable, pero solo por un breve periodo de tiempo.\n Entonces, en noviembre de 1946, el subjefe de Estado Mayor del Aire para Investigación y Desarrollo, el general Curtis LeMay, expresó el deseo de que tuviera una velocidad de crucero de 645 km/h, a lo que Boeing respondió con otro avión de 140 000 kg. En diciembre de ese año, se le pidió a Boeing que cambiara su diseño a un bombardero cuatrimotor con una velocidad máxima de 645 km/h, un alcance de unos 19 000 km, y con capacidad para portar armas nucleares. El avión podría llegar a pesar un máximo de 220 000 kg. Boeing respondió con dos modelos propulsados por los turbohélice T35; el Model 464-16, que era un bombardero exclusivamente nuclear con una carga útil de 4500 kg, y el Model 464-17, que era un bombardero de propósito general con una carga útil de 40 000 kg. Debido al coste asociado a adquirir dos aviones especializados, la Fuerza Aérea seleccionó el Model 464-17 con el acuerdo de que podría ser adaptado para ataques nucleares.", "response": "El Model 462 de Boeing fue declarado ganador del concurso en 1946. Boeing recibió entonces un contrato para construir una maqueta del nuevo avión y realizar la preproducción. Más adelante, la Fuerza Aérea comenzó a expresar preocupación debido al gran tamaño del avión y a problemas de producción. Boeing, en respuesta, creó una versión más pequeña: el Model 464. Tras las propuestas del general Curtis LeMay de que el diseño tuviera una velocidad de crucero de 645km/h, Boeing produjo otro avión. Con más peticiones similares, la empresa produjo dos modelos más. El Model 464-17 fue seleccionado debido a que podía ser adaptado para ataques nucleares."}
{"id": "m47_537", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me puedes hacer un resumen de este texto sobre los vestidos franceses?", "context": "Jeanne Damas es la emperatriz, la directora creativa de la firma Rouje o la quintaesencia en materia de moda a la francesa. Y sus vestidos, a los que hacíamos referencia en líneas anteriores, se han posicionado en los primeros puestos en la lista de modelos más deseados, copiados y buscados. No son baratos, tampoco caros; no son tendencia, tampoco clásicos. Son la mezcla perfecta entre lo de antes y lo de ahora. La sencillez y la picaresca, la sensualidad y la elegancia. Estampados preciosos, cortes favorecedores y a veces no muy cómodos, porque las francesas esto último lo tienen clarísimo: es prioridad estar y verse bien antes que sentirse cómoda. Telas que recuerdan a las que vestían nuestras abuelas y bisabuelas y, quizá lo más importante, cierto regusto familiar en materia de diseño. Rouje no ha inventado la pólvora ni falta que hace. Con ofrecer un puñado de vestidos bonitos lo tiene todo hecho. ¿Y acaso queremos más?\n \n No hace falta que nadie responda. Política de hechos consumados. Lo que sucede cuando una se enfrenta a tantas cosas bonitas, a tantos vestidos que apetece llevar por el mero placer de pasearse con ellos y que sin duda apelan a eso tan francés que se llama ‘deseo’ –con permiso de la productora de Pedro Almodóvar– es que luego no hay vuelta atrás. Lo especial lo es por algo. Luego una entra en las firmas de siempre y percibe que le falta algo y que donde antes había ganas ahora apenas hay miguitas. Es como el amor. Porque hay flechazos intensos que sabes que durarán para siempre y que tienen un regusto a eso, a pasado conocido, a las historias de abuelas y bisabuelas. Al placer de las cosas bonitas porque sí.", "response": "Jeanne Damas es la directora creativa de la firma Rouje y sus vestidos se han posicionado entre los más deseados: son una mezcla de lo de antes y lo de ahora, la sensualidad y la elegancia."}
{"id": "m47_662", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me resumes el siguiente texto?", "context": "Se dice que los dragones fueron originalmente creados por Morgoth, el primer Señor Oscuro, para reforzar las fuerzas de sus ejércitos y para ofrecer un arma secreta que hiciera temer a los Noldor y a los Edain. De este modo, el primer dragón que creó Morgoth fue Glaurung, considerado el Padre de los Dragones. La primera aparición de Glaurung fue alrededor del año 260 de la Primera Edad, con el estallido de la Dagor Aglareb, la Tercera Batalla. Por entonces, Glaurung no se encontraba completamente desarrollado, de modo que los Enanos dominaron sin muchos problemas al joven dragón, que regresó a Angband. Glaurung no volvió a aparecer hasta la Dagor Bragollach, la Cuarta Batalla, en el año 455 P.E. Por aquel entonces, Glaurung ya había madurado del todo, y comandó uno de los tres frentes principales del ejército de Morgoth, empezando a ganar fama. Glaurung también participó en la Nírnaeth Arnoediad y en el saqueo de Nargothrond, además de que fue uno de los responsables de la maldición de Los Hijos de Húrin. El Padre de los Dragones no sería derrotado hasta cerca del año 500, en el que fue finalmente muerto por mano de Túrin Turambar.", "response": "Los dragones fueron credos por Morgoth para hacer las veces de arma. El primer dragón fue Glaurung, que apareció por primera vez en la Dagor Aglareb, la Tercera Batalla. Aún no había madurado, así que fue vencido. No volvió a aparecer hasta la Dagor Bragollach, la Cuarta Batalla. Por aquel entonces ya había madurado del todo, e hizo las veces de comandante de los ejércitos de Morgoth. Participó en otras batallas y fue uno de los responsables de la maldición de los Hijos de Hurín. Siguió invicto hasta su muerte a manos de Túrin Turambar."}
{"id": "m47_2", "category": "Summarization", "instruction": "Resume este fragmento.", "context": "El territorio del Antiguo Egipto estaba constituido por el Delta y el valle del río Nilo, una estrecha y larga franja en el noreste de África; un territorio fértil de menos de 60 kilómetros de ancho y 1200 kilómetros de largo, flanqueado en gran parte por el desierto del Sáhara. El Nilo es uno de los mayores cursos fluviales del mundo. Nace en el África centrooriental (en los lagos Victoria Nyanza, Alberto Nyanza y Tana) y desemboca en el mar Mediterráneo conformando el delta del Nilo.", "response": "Antiguo Egipto estaba constituido por el Delta y el valle del río Nilo, en el noreste de África; un territorio fértil de menos de 60 kilómetros de ancho y 1200 kilómetros de largo, flanqueado en gran parte por el desierto del Sáhara."}
{"id": "m47_120", "category": "Summarization", "instruction": "Resume este panfleto en una sola frase.", "context": "Los testigos de Jehová nos reunimos para adorar a Dios dos veces a la semana (Hebreos 10:24, 25). En estas reuniones, a las que puede ir todo el mundo, estudiamos la Biblia y vemos cómo aplicar sus enseñanzas en nuestra vida.\n \n La mayoría de nuestras reuniones incluyen sesiones de preguntas y respuestas en las que los asistentes pueden participar de manera voluntaria. Todas empiezan y terminan con una canción y una oración.\n \n No hay que ser testigo de Jehová para asistir; cualquiera puede venir. La entrada es libre de costo y no se hacen colectas.", "response": "Los testigos de Jehová se reúnen dos veces a la semana para adorar a Dios mediante el estudio de la Biblia, en sesiones que empiezan con una canción y una oración, con sesiones de preguntas y respuestas, donde la entrada es totalmente libre para aquellas personas que no son testigos de Jehová."}
{"id": "m47_750", "category": "Summarization", "instruction": "Quiero que resumas este texto que te doy.", "context": "Los awá son un pueblo indígena en peligro de secuestro que vive en la parte este de la selva tropical de Brasil, cerca del amazonas. Originariamente un pueblo indígena sedentario; los awá adoptaron un estilo de vida nómada alrededor de 1800 para escapar de las incursiones de los europeos. Durante el siglo xx aumentaron mucho los ataques de los colonos de la región, que talaron la mayoría de la selva de su tierra. A partir de amediados de los años 80`s, los awá se trasladaron a asentamientos establecidos por el Gobierno, pero han sido capaces de mantener su forma de vida en muchos aspectos, viviendo completamente de la selva, en grupos nómadas de unas docenas de personas, con poco o ningún contacto con el mundo exterior.\n \n En 1982, el Gobierno brasileño recibió un préstamo de 900 millones de dólares del Banco Mundial y de la Unión Europea. Una de las condiciones del préstamo fue que las tierras de pueblos indígenas (entre ellos los awá) fueran demarcadas y protegidas. Esto fue especialmente importante para los awá, porque su selva estaba siendo invadida por cada vez más foráneos. Hubo muchos casos de matanzas de indígenas por parte de los colonos y, además, la selva de la que dependen fue destruida por la tala y el aprovechamiento de tierra para la agricultura. Sin la intervención del Gobierno, parecía muy probable que los awá y su cultura ancestral se extinguiesen.\n \n El Gobierno brasileño fue extraordinariamente lento en cumplir con su compromiso. Fueron necesarios 20 años de presión sostenida por organizaciones activistas como Survival International y Forest Peoples Programme antes de que en 2003 la tierra awá fuera demarcada finalmente.", "response": "Los awá son un pueblo indígena en peligro de secuestro que vive en Brasil. Eran sedentarios, pero se volvieron nómadas para escapar de los europeos. Durante el siglo XX, los ataques aumentaron debido a las industrias madereras, y fueron trasladados a asentamientos establecidos por el Gobierno. Ha podido mantener su forma de vida en muchos aspectos. En 1982, el Gobierno brasileño recibió un préstamo cuantioso del Banco Mundial y de la Unión Europea. Una de las condiciones era demarcar y proteger las tierras indígenas, que estaban siendo masacrados por los colonos y sus industrias. El Gobierno respondió, pero muy lentamente, y no fue hasta 20 años después que la tierra awá fue demarcada."}
{"id": "m47_521", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me podrías resumir este texto sobre la influencer Maria Pombo?", "context": "María conoció a su actual marido, cuando aún estaba con Álvaro Morata, en el Mutua Madrid Open. Al principio no se cayeron nada bien, así que cada uno siguió con su vida. Un par de meses después, María Pombo había roto con el futbolista y se había marchado, como todos los veranos, a Santander con su familia.\n \n El 15 de agosto de 2015, la influencer recibió un mensaje de Pablo Castellano avisándole de que iría a Santander unos días con un amigo. Allí quedaron y coincidieron durante esos días y Pablo Castellano comenzó a tontear con ella, y aunque María estaba ilusionándose, cortó el tonteo porque no estaba segura de haber superado a su ex. Pablo lo entendió y respetó los límites que le puso la influencer, pero le dijo que antes del 17 de octubre serían novios. Y así fue.\n \n Tras cuatro años de novios, Pablo Castellano propuso matrimonio el 22 de agosto de 2018. Antes de la petición formal, se escuchó a Pablo hablar con alguien en un restaurante sobre la pedida y un montó de mensajes inundaron la bandeja de los mensajes directos de María Pombo. Finalmente, el 22 de agosto Pablo Castellano llevó a María a un lugar muy especial para ellos en Cantabria, le entregó una 'invitación de boda' a su propia boda y le pidió matrimonio.\n \n Casi un año después, el 22 de junio de 2019, la pareja contrajo matrimonio en una pequeña ermita en Cantabria, donde María ha veraneado desde que era pequeña. El 27 de diciembre del 2020 nació Martín, su primer hijo en común. Actualmente la pareja lleva junta 7 años.", "response": "María Pombo y Pablo Castellanos se conocieron en el Mutua Madrid Open, cuando María aún salía con Álvaro Morata. El 15 de agosto de 2015, después de haberlo dejado con Álvaro, Maria y Pablo quedaron en Santander por primera vez y después de eso iniciaron una relación sentimental. Tras cuatro años de novios, Pablo le pidió matrimonio, entregándole una \"invitación de boda\" a su propia boda. Casi un año después, contrajeron matrimonio, y el 27 de diciembre de 2020 nació Martín, su primer hijo en común."}
{"id": "m47_275", "category": "Summarization", "instruction": "Explícame, de forma abreviada, el contenido del siguiente texto.", "context": "La primera loción bronceadora, llamada ‘Huile de Chaldee’ fue creada en 1927 por el diseñador y perfumista francés Jean Patou.\n En las dos décadas posteriores a ponerse de moda los ‘baños de sol’ (lee ‘¿Cuándo y por qué se puso de moda tomar el sol para estar moreno?’) y lucir un bonito bronceado, tan solo se había trabajado y comercializado lociones que ayudaban a broncear la piel de un modo más rápido y eficaz, pero dejando de lado cualquier tipo de factor de protección.\n El origen de la primera crema de protección solar surgió a raíz de la Segunda Guerra Mundial, en la que los soldados destacados en el Pacífico sufrían todo tipo de quemaduras en la piel causadas por sus largas jornadas expuestos al sol.\n Fue entonces cuando, en 1944, el farmacéutico Benjamin Green descubrió que la parafina (extraída del petróleo) creaba una fina capa que, aplicada sobre la piel, evitaba que los rayos ultravioleta la traspasasen y quemasen.\n La patente, de ese rudimentario protector solar, fue adquirida por la empresa farmacéutica Merck & Co., la cual desarrolló una crema que no solo ayudaba a poner moreno sino que además protegía de las quemaduras del sol, comercializándola con gran éxito en los primero años de la década de los 50 bajo el nombre comercial de ‘Coppertone’ (famoso por su característico cartel de la niña y el perrito).", "response": "La primera loción bronceadora, ‘Huile de Chaldee’ la creó en 1927 el diseñador y perfumista francés Jean Patou.\n Después de que se pusiera de moda tomar el sol, solo se había trabajado en lociones que ayudaban a broncear la piel de un modo más rápido y eficaz, pero dejando de lado cualquier tipo de factor de protección.\n La primera crema de protección solar surgió a raíz de la Segunda Guerra Mundial, donde los soldados destacados en el Pacífico sufrían quemaduras en la piel por las largas jornadas expuestos al sol.\n En 1944, el farmacéutico Benjamin Green descubrió que la parafina (extraída del petróleo) creaba una fina capa que, sobre la piel, evitaba que los rayos ultravioleta la traspasasen y quemasen.\n La patente la adquirió la empresa farmacéutica Merck & Co., que desarrolló una crema que ayudaba a ponerse moreno y además protegía del sol, y la comercializó con gran éxito en la década de los 50 bajo el nombre de Coppertone."}
{"id": "m47_69", "category": "Summarization", "instruction": "¿Qué dice el texto a continuación de forma resumida sobre el estrés?", "context": "Las investigaciones siempre están resaltando los peligros a largo plazo del estrés, el cual puede elevar los niveles en la hormona cortisol.\n Los incrementos no naturales en el cortisol pueden reducir rápidamente la testosterona. Estas hormonas funcionan de manera proporcionalmente opuesta: a medida que una sube, la otra baja.\n El estrés y el alto nivel de cortisol también pueden incrementar la ingesta de alimentos, el aumento de peso y el almacenamiento de grasa corporal dañina alrededor de sus órganos. Asimismo, estos cambios pueden afectar negativamente a sus niveles de testosterona.\n Tanto para la salud óptima como para los niveles hormonales, debe tratar de reducir las situaciones estresantes y repetitivas en su vida.\n Concéntrese en una dieta basada en alimentos integrales, ejercicio regular, buen sueño, positivismo y un estilo de vida equilibrado, todo lo cual puede reducir el estrés y mejorar su salud y los niveles de testosterona.", "response": "El estrés puede elevar los niveles en el cortisol, los cuales pueden reducir rápidamente la testosterona. Estas hormonas funcionan de forma proporcionalmente opuesta. Otra consecuencia de altos niveles de estrés y cortisol es el aumento de ingesta de alimentos, aumento de peso y almacenamiento de grasa corporal dañina alrededor de sus órganos. Para una salud óptima y buenos niveles hormonales es necesario reducir situaciones estresantes y repetitivas del día a día. La dieta debe basarse en alimentos integrales, debe haber ejercicio regular, buen sueño, positivismo y un estilo de vida equilibrado."}
{"id": "m47_31", "category": "Summarization", "instruction": "Resume los beneficios que aporta a los niños jugar a juegos de mesa.", "context": "Al sentarse delante de un juego de mesa, los niños aprenden a manejar las emociones, a respetar las opiniones de los demás, a desarrollar las competencias lingüísticas y la memoria o la atención. “Cada tipo de juego-si es de estrategia, de cálculo mental, de vocabulario, cooperativo o de deducción- cumple unas competencias concretas que habremos de poner en marcha para conseguir el objetivo de la partida”, señala Marín. Es importante que los niños jueguen a juegos que se adapten a su edad. Si no se hace, se corre el peligro de que pueda ser incluso contraproducente porque acaben aburriéndose.", "response": "Con los juegos de mesa, los niños aprenden a manejar las emociones, a respetar las opiniones de los demás, a desarrollar competencias lingüísticas y la memoria o atención. Para evitar que se aburran, los juegos deben estar adaptados a su edad."}
{"id": "m47_164", "category": "Summarization", "instruction": "Resúmeme en una sola frase este texto sobre la arqueología feminista.", "context": "La arqueología feminista comienza a desarrollarse a partir de finales del siglo XX, coincidiendo tanto con la llamada segunda ola del feminismo como con el creciente acceso de mujeres a la profesión. Desde entonces ha denunciado el persistente androcentrismo que domina el relato, académico y popular, sobre el pasado lejano de la humanidad.\n \n Además, la arqueología, como la historia, ha tendido a ocultar el valor histórico de las condiciones y los mecanismos cotidianos que hacen posible la continuidad y el cambio en los grupos humanos, reduciendo la agencia humana a los términos del poder masculino que rige nuestro presente. La arqueología y la historia feministas fijan su mirada en esta dinámica fundamental de las comunidades humanas en la que todas las personas son protagonistas.", "response": "La arqueología feminista comienza a desarrollarse a partir de finales del siglo XX, coincidiendo con la segunda ola del feminismo y el creciente acceso de mujeres a la profesión, y denuncia el androcentrismo que domina el relato académico y popular, así como la tendencia a reducir la agencia humana a los términos del poder masculino que rigen nuestro presente."}
{"id": "m47_761", "category": "Summarization", "instruction": "Me vas a resumir este par de párrafos, va.", "context": "La complejidad de los efectos de diseño y de animación durante la producción del largometraje supusieron un desafío para los colaboradores de Pixar, quienes debieron recurrir a nuevas herramientas y tecnologías para obtener los resultados deseados. Por cuarta ocasión consecutiva, el compositor Randy Newman estuvo a cargo de la banda sonora de una producción de Pixar, un compilatorio en el que sobresale el uso del jazz de los años 1940 y que incluye el tema «If I Didn't Have You», interpretado por Goodman y Crystal, el cual se hizo acreedor a un Grammy en la categoría de mejor canción escrita para medios visuales en la ceremonia de 2003; así como al Óscar como mejor canción original en la premiación de 2001.\n \n Tras su estreno el 28 de octubre de 2001 en Los Ángeles, California —durante el cual se hizo acompañar del cortometraje For the Birds, del mismo estudio—, superó el récord de recaudaciones en su primer fin de semana que anteriormente ostentaba Toy Story 2. En términos generales, la crítica destacó la animación, los efectos visuales y su trama, aspectos que le valieron su nominación en la incipiente categoría de mejor película animada en los premios Óscar, entre otros galardones. Su éxito se tradujo en el desarrollo de una franquicia de medios que incluye una precuela, Monsters University (2013), una serie derivada titulada Monsters at Work (2021) y otros productos como videojuegos, historietas y atracciones en los parques temáticos de Disney.", "response": "La complejidad de diseño y animación fueron un desafío para los colaboradores de Pixar, que tuvieron que crear nuevas herramientas. Randy Newman se encargó de la banda sonora, la cuarta vez consecutiva en una producción de Pixar, haciendo uso de jazz e incluyendo la canción \"If I Didn't Have You\", por la que ganó un Grammy y un Óscar. Tras su estreno, superó el récord de recaudaciones en su primer fin de semana. Se destacó su animación, efectos y trama. Fue nominada a mejor película animada en los Óscar, entre otros galardones. Su éxito se tradujo en la precuela Monsters University, la serie Monsters at Work y otros productos."}
{"id": "m47_388", "category": "Summarization", "instruction": "Cuéntame, de forma resumida, la temática general de Las venas abiertas de América Latina.", "context": "La publicación del libro (1971) coincide con una época plagada de enfrentamientos sociales, políticos e ideológicos en América Latina, en el contexto mundial de la Guerra Fría. Entonces ,Galeano trabajaba como periodista, editando libros, y estaba empleado en el Departamento de Publicaciones de la Universidad de la República. Según Galeano, tardó «cuatro años de investigación y recolección de la información que necesitaba, y unas noventa noches en escribir el libro».\n \n La obra es, en síntesis, un reconto de antecedentes, argumentos, datos y referencias sistematizadas de aproximación a cada uno de los temas sociopolíticos del contexto latinoamericano'; y en la discusión metódica de los fundamentos del mismo.\n \n En 1973, poco después de la publicación, tuvo lugar el golpe de Estado en Uruguay, con la consiguiente instauración de una dictadura cívico-militar, la cual forzó a Galeano al exilio. Como resultado de la perspectiva de izquierda del libro, fue censurado durante las dictaduras militares de Chile (de Augusto Pinochet), Argentina (de Jorge Rafael Videla) y el mismo Uruguay. En todas estas dictaduras, en extremo violentas se hallaba la mano y el respaldo de uno de los imperios denunciados por Galeano: los Estados Unidos de América. Según contó, escribió el libro “en 90 noches plagadas de cafeína”, en las que trabajó para interconectar las historias que ya se habían contado antes por separado y en el lenguaje codificado de los historiadores, economistas o sociólogos. “Traté de escribir de una manera tal que pudiera ser leído y disfrutado por cualquier persona”.\n \n Según Galeano, él no tenía la formación suficiente para rematar aquella tarea en aquella época. “[Las Venas Abiertas] intentó ser una obra de economía política, solo que yo no tenía la formación necesaria”, expresó. “No me arrepiento de haberlo escrito, pero es una etapa que, para mí, está superada”.​\n \n Esta obra marcó la época en la que se escribió, causando honda huella en los sectores juveniles críticos. Numerosos intelectuales han llegado a considerar a este libro como La Biblia Latinoamericana. El libro convirtió a Galeano en un blanco de las dictaduras militares. Fue encarcelado en Uruguay y tras su liberación comenzó una vida en el exilio. Se radicó en Argentina, gobernada por Juan Domingo Perón donde fundó y editó una revista cultural llamada Crisis. Después del golpe militar respaldado por Estados Unidos en ese país en 1976, el nombre de Galeano se agregó a la lista de los condenados por los escuadrones de la muerte.", "response": "Las venas abiertas de América Latina es un recuento de datos e información de la situación sociopolítica latinoamericana, así como una crítica a los fundamentos de la misma."}
{"id": "m47_375", "category": "Summarization", "instruction": "Haz un resumen de este fragmento.", "context": "El Comité Contra la Tortura (CAT, por sus siglas en inglés) de Naciones Unidas ha lamentado la falta de una investigación efectiva sobre la actuación de las fuerzas de seguridad españolas en la valla de Melilla el 24 de junio de 2022 y ha reclamado al Estado español iniciar con urgencia \"una investigación imparcial\" sobre lo ocurrido ese día en la frontera hispano-marroquí, así como adoptar las medidas necesarias para que hechos similares no vuelvan a ocurrir, según señala Amnistía Internacional.\n \n En un comunicado, AI destaca también que, en su comparecencia previa a la publicación de las conclusiones finales al examen a España, el presidente del Comité mostró su preocupación por la persistencia de las expulsiones sumarias y 'en caliente' y reclamó mayores garantías para que cualquier solicitante de asilo tenga acceso a un procedimiento justo y eficaz.", "response": "El Comité Contra la Tortura ha reclamado al Estado español que inicie una investigación sobre la actuación de las fuerzas de seguridad españolas en la valla de Melilla el 24 de junio de 2022, y que se adopten las medidas necesarias para evitar que estos hechos vuelvan a ocurrir. Del mismo modo, el presidente del Comité ha reclamado mayores garantías para que los solicitantes de asilo tengan acceso a un procedimiento justo y eficaz."}
{"id": "m47_658", "category": "Summarization", "instruction": "Resúmeme estas líneas.", "context": "Un clan escocés —del gaélico clann, «descendientes, hijos»​— es entre los habitantes de Escocia, un grupo social relacionado por parentesco. Los clanes proporcionan un sentimiento de identidad común por ascendencia a sus miembros. Los clanes escoceses, hoy en día, tienen una estructura oficial reconocida por el Tribunal del Lord Lyon que es una organización encabezada por la figura del Lord Lyon King of Arms, uno de los Grandes Oficiales de Estado de Escocia, el cual que se encarga de la regulación de la heráldica escocesa y sus escudos de armas. La mayoría de los clanes cuentan con patrones propios de tartán, habitualmente adoptados en el siglo XIX, y sus miembros los pueden añadir al diseño de los kilts u otras prendas. La imagen moderna de los clanes fue promovida por el autor escocés Sir Walter Scott y otros autores de su época. Históricamente, el diseño de los tartanes se asociaba con los distritos de las Tierras Bajas y de las Tierras Altas —conocidas en inglés como Lowlands y Highlands, respectivamente, aunque también son denominaciones usadas con frecuencia en español—, cuyos tejedores tendían a desarrollar los patrones textiles preferidos en esos distritos. Mediante un proceso de evolución social, los clanes o familias importantes de un distrito en particular vestían el tartán que lo identificaba, lo que hacía que la comunidad se sintiera identificada con él en cuestión de tiempo.", "response": "Un clan escocés es un grupo social relacionado por parentesco que proporcionan un sentimiento de identidad común. Hoy en día están reconocidos por el Tribunal de Lord Lyon, que se encarga de la regulación de la heráldica escocesa. La mayoría de los clanes cuentan con su propio patrón de tartán. Históricamente, estos diseños se asociaban a distritos de la geografía escocesa, que se asociaron a los clanes más importantes de cada distrito."}
{"id": "m47_431", "category": "Summarization", "instruction": "Sintetiza los efectos que ha tenido la calima en Cataluña.", "context": "Barcelona y prácticamente toda Catalunya se enfrentan hoy jueves a un día tórrido. La irrupción de una masa de aire cálido hará que, sobre todo las comarcas occidentales, superen temperaturas máximas de 40 grados. Será el día álgido del episodio de altas temperaturas en Catalunya.\n \n Ya la madrugada ha sido excepcionalmente tórrida, con numerosas poblaciones por encima de los 25 grados. Llama la atención el caso de Montserrat, que se ha puesto antes de amanecer a 30 grados, una temperatura mínima realmente excepcional, acompañada de un bochorno intenso.\n \n Pero el calor viene con un acompañante habitual. La masa de aire cálido viene acompañada de polvo africano en suspensión. Es el causante de la temida calima, que dificulta la visibilidad y empeora la calidad del aire.\n \n Esta mañana hemos podido ver precisamente las consecuencias de la calima. Y el meteorólogo del Observatori Fabra Alfons Puertas se ha encargado de retratarlo. La calima ha extendido sobre el sol un manto turbio que ha permitido mirar directamente la silueta del sol y, lo que es aún más asombroso, contemplar las manchas solares sobre la superficie del astro rey.", "response": "La calima dificulta la visibilidad y empeora la calidad del aire. Además, el manto turbio que ha extendido ha permitido mirar directamente la silueta del sol y percibir sus manchas."}
{"id": "m47_192", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me puedes reescribir de forma resumida este texto sobre Tiempos modernos?", "context": "Desbordado por la rapidez de los modernos sistemas de producción en cadena, un obrero metalúrgico dedicado a apretar tuercas acaba perdiendo la razón. Tras pasar un tiempo en un hospital, será injustamente encarcelado, por encabezar supuestamente una manifestación ilegal. Tras una serie de incidentes le devuelven a la calle, donde se hace amigo de una huérfana que le acompañará en su lucha por la supervivencia.\n No sólo una obra maestra, sino también una de las más populares de su autor, hilarante, pero con un fondo reflexivo y dramático. Estamos ante una magistral sátira de los avances tecnológicos y el capitalismo salvaje. Critica aspectos negativos de la realidad social, como el estrés, la pobreza, la injusticia, y sobre todo la deshumanización a la que puede llevar la industrialización y el maquinismo. Todos ellos siguen de radiante actualidad. \"El desempleo es una cuestión vital\", afirmó Charles Chaplin en una entrevista. \"La máquina debería beneficiar a la humanidad; no debería significar tragedia y paro”.\n En la última película en la que interpretó al mítico vagabundo, Charles Chaplin critica la parte negativa del supuesto progreso. Rodada en plena era del sonoro, el artista se mantuvo fiel a su estilo de la época muda, aunque aprovecha que dispone de banda sonora para introducir algunos diálogos y sonidos.\n Entre las mejores secuencias, aquella en la que la máquina da de comer al protagonista, sin que éste deje de trabajar, y el momento en el que coge una bandera del suelo. \n Como cabe esperar, Chaplin le saca todo el partido a su personaje sin necesidad de diálogos. Está acompañado por un estupendo reparto, en el que destaca Paulette Goddard, que había sido estrella de cine infantil, y que después despuntaría en filmes de Cecil B. DeMille como Los inconquistables. \n Con las enormes pantallas con las que se vigiila a los obreros de la fábrica del tramo inicial, Charles Chaplin se adelantó al Gran Hermano, de la novela \"1984\", de George Orwell, publicada en 1949, trece años después del estreno del film. En un momento determinado, el personaje central se escapa para fumarse un cigarro en el baño y tomarse un momento de respiro, pero no cuenta con que una cámara oculta le vigila, así que su jefe le echa una bronca. Además, estas videoconferencias presagiaron lo que muchos años después permitirían hacer Skype y Zoom.", "response": "Desbordado por los nuevos sistemas de producción en cadena, un obrero metalúrgico acaba perdiendo la razón. Tras un tiempo en un hospital, será injustamente encarcelado, por encabezar supuestamente una manifestación ilegal. De nuevo en la calle, se hace amigo de una huérfana que le acompañará en su lucha por la supervivencia.\n Es una obra maestra y una de las obras más populares de su autor: hilarante, pero con un fondo reflexivo y dramático. Es una magistral sátira de los avances tecnológicos y el capitalismo salvaje. Critica aspectos negativos de la realidad social, como el estrés, la pobreza, la injusticia, y sobre todo la deshumanización a la que puede llevar la industrialización y el maquinismo. Todos ellos, de radiante actualidad. \n En la última película en la que interpretó al mítico vagabundo, Chaplin critica la parte negativa del supuesto progreso. El artista se mantuvo fiel a su estilo de la época muda, pero aprovechó la banda sonora para introducir algunos diálogos y sonidos.\n Entre las mejores secuencias, cabe destacar aquella en la que la máquina da de comer al protagonista, sin que este deje de trabajar, y el impagable momento en el que coge una bandera del suelo. \n Chaplin le saca todo el partido a su personaje sin necesidad de diálogos, acompañado por un estupendo reparto, en el que destaca Paulette Goddard. \n Con las enormes pantallas con las que se vigila a los obreros de la fábrica al principio, Charles Chaplin se adelantó al Gran Hermano de la novela \"1984\", de George Orwell publicada trece años después del estreno del film. Además, estas videoconferencias presagiaron lo que muchos años después permitirían hacer Skype y Zoom."}
{"id": "m47_352", "category": "Summarization", "instruction": "Explícame de que va este texto, pero sé breve.", "context": "La torre de 20 metros de altura que contempla imponente el estanque del parque del Retiro necesita un repaso. Durante los próximos meses, el mirador del monumento de Alfonso XII ―que se abrió al público en 2018 tras permanecer cerrado 30 años― estará en obras. El Ayuntamiento de Madrid va a destinar 43.183 euros en restaurar parte la parte central del conjunto, donde se erige la estatua del monarca. Desde hace cinco años, madrileños y turistas han podido disfrutar de una vista de 360 grados del parque, como parte de una visita guiada gratuita del programa Pasea Madrid, y tendrán que esperar hasta después los trabajos de limpieza para volver a contemplarlo desde las alturas. Este mismo martes ya no se puede visitar, porque los operarios han colocado el andamio para iniciar el remozado.\n \n La previsión del Ayuntamiento es que la rehabilitación del monumento termine a finales de septiembre. Los trabajos ―dentro del plan de conservación de bienes culturales de titularidad municipal que forman parte del Paisaje de la Luz― se centrarán en limpiar la torre. En concreto, el objetivo es reparar las filtraciones de agua de lluvia en el mirador y retirar los residuos de los nidos de aves y otros restos de suciedad y oxidación de las esculturas de la parte intermedia. También se saneará, consolidará y someterá a un hidrofugado (técnica para repeler el agua de algunas superficies, como las fachadas).", "response": "La torre de 20 metros del Parque del Retiro necesita un lavado de cara, así que el ayuntamiento de Madrid va a empezar un proyecto de rehabilitación del mirador del monumento de Alfonso XII, que se estima que acabará a finales de septiembre."}
{"id": "m47_327", "category": "Summarization", "instruction": "Haz una sinopsis de esta información que tenemos sobre el taco de pared.", "context": "Fue el Museo Británico el que propició la invención del taco de pared. Le propusieron al ingeniero John Joseph Rawlings el reto de realizar una instalación eléctrica en las paredes del British Museum con el mínimo destrozo posible, y sin dejar huellas. Rawlings inventó el primer taco de pared de la historia, y de hecho, todavía hoy es frecuente en Gran Bretaña referirse a los tacos de pared (wall plugs) como “rawl plugs”, por el nombre de la compañía con la que Rawlings comercializó su producto.", "response": "El taco de pared lo inventó Joseph Rawlings al realizar, por petición del Museo Británico, una instalación eléctrica sin destrozos ni rastro. Es por ello que en Gran Bretaña todavía hoy llaman \"rawl plugs\" a los \"wall plugs\", como el nombre de la empresa que creó (y su apellido)."}
{"id": "m47_281", "category": "Summarization", "instruction": "¿Me resumes esto?", "context": "Las ciudades en Caesar III intentan reflejar la vida de los ciudadanos romanos con precisión- desde los pobres plebeyos que viven en tiendas y chozas, hasta los ricos patricios que viven en las villas. Las fuentes de alimento principales son el trigo, las frutas y la carne de cerdo, y también se requiere vino para algunas fiestas y casas. Los ciudadanos pasean las calles vestidos de forma característica y pueden decirle su nombre al jugador, así cómo su opinión sobre la ciudad.\n \n La ciudad se ve en dos dimensiones en una vista isométrica con un nivel de zoom fijo, y puede ser rotado 90 grados.\n \n El acceso a los servicios como mercados de bienes de consumo, higiene, educación o gubernamentales está representado por \"los caminantes\", personas controladas por el ordenador que salen desde el edificio en el que trabajan y recorren las calles de los alrededores siguiendo rutas aleatorias y limitadas. Se considera que cualquier casa por la que pase uno de estos caminantes habrá recibido el servicio del edificio que representa el caminante (durante un cierto tiempo). Todos los movimientos de los diferentes bienes y de los caminantes están reflejado por los ciudadanos que recorren las calles: un jugador puede ver el progreso de la cosecha de una granja, y cómo cuando está lista, un obrero sale de la granja con una carretilla hacia el almacén o granero más cercano a depositarlos, volviendo luego con el carro vacío.\n \n Las batallas se luchan seleccionando una legión para ir contra el enemigo, entonces se selecciona una formación de las posibles y cuando los dos grupos de soldados están cerca empiezan a luchar. También hay que tener en cuenta la moral de las tropas, si el Dios de la Guerra Marte está enfadado, se han perdido batallas recientemente o si casi están vencidas nuestras tropas, estas pueden escapar y refugiarse en sus correspondientes fuertes.", "response": "Las ciudades del videojuego pretenden reflejar la vida romana con precisión, desde chozas a villas. El trigo, las frutas, el cerdo son fuentes de alimento y el vino se usa en las fiestas. Los ciudadanos se visten de manera característica y tienen nombre y opinión sobre la ciudad. El acceso a determinados servicios están representados por personas controladas por el ordenador y que trabajan en rutas aleatorias pero limitadas ofreciendo dicho servicio. Todos los movimientos de los bienes están representados en ciudadanos. Las batallas se luchan seleccionando una legión, una formación y, cuando los grupos se encuentran, luchan. Hay que tener cuenta varios factores, como la moral o el humor de Marte."}
{"id": "m47_582", "category": "Summarization", "instruction": "Hazme un resumen de este extracto de una revista de viajes sobre la Ruta de la Seda.", "context": "Aunque el entramado de carreteras se expandió con los siglos, la ruta tenía su principal extremo oriental en la capital china de Chang’an (actual Xi’an), y terminaba en Constantinopla (hoy Estambul), con caravasares que servían de hoteles para mercaderes aproximadamente cada 30 km. Llevaba muchos meses atravesar los 8000 km que la conformaban. La ruta dio lugar a una relación comercial entre Asia y Europa sin precedentes, pero su relevancia radica en el intercambio de ideas, tecnologías y fe que supuso y que sirvió para formar la primera ‘autopista de la información’ del mundo. Paradójicamente, mientras el grueso del comercio viajaba en dirección oeste, las ideas religiosas se desplazaban principalmente hacia el este.\n \n La Ruta de la Seda empezó su decadencia cuando China abandonó el cosmopolitismo de la dinastía Tang y se encerró tras su Gran Muralla, y fue abandonada cuando las nuevas potencias europeas descubrieron rutas marítimas alternativas en el s. XV. Asia central sufrió el olvido de Oriente y Occidente hasta la llegada de los exploradores rusos y británicos en el s. XIX. Entonces, veinte siglos después de la llegada de la primera misión china, el geógrafo alemán Ferdinand von Richthofen acuñó la romántica expresión Ruta de la Seda. Hoy casi cualquier ruta que atraviese Asia central sigue algún tramo de la Ruta de la Seda.", "response": "El entramado se expandió con los años, pero la Ruta de la Seda tenía su extremo oriental en Chang'an y terminaba en Constantinopla, y la conformaban 8000 km. Era una ruta comercial sin precedentes, pero también supuso la primera \"autopista de la información\" del mundo. La Ruta de la Seda comenzó su decadencia cuando China abandonó el cosmopolitismo de la dinastía Tang. Hoy en día, cualquier ruta que atraviese Asia central sigue algún tramo de la Ruta de la Seda."}
{"id": "m47_97", "category": "Summarization", "instruction": "Resume en una sola frase esta publicación del BOE.", "context": "De conformidad con la propuesta formulada por la comisión constituida para juzgar el\n concurso convocado por Resolución de este Rectorado, de 16 de mayo de 2023 (BOE\n de 29 de mayo), para la provisión de la plaza de Catedrático de Universidad del Área de\n Conocimiento «Psicobiología», y habiendo cumplido los requisitos establecidos en las\n bases de la convocatoria,\n Este Rectorado, en uso de las facultades que le confiere el artículo 65 de la Ley\n Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades, y demás disposiciones\n concordantes, ha resuelto nombrar Catedrático de Universidad a don Alejandro Higuera\n Matas, en el Área de Conocimiento «Psicobiología», adscrita al Departamento de\n Psicobiología.", "response": "La comisión constituida para juzgar el concurso convocado por la Resolución de este Rectorado, de 16 de mayo de 2023, resuelve nombrar Catedrático de Universidad a don Alejandro Higuera Matas, en el Área de Conocimiento \"Psicobiología\" adscrita al Departamento de Psicobiología."}